oportunitat negoci turisme croàcia montenegro

2
Tendències de mercat Tendències de mercat CROÀCIA I MONTENEGRO Centre d’internacionalització | ACC1Ó Maig de 2012 El portal de la competitivitat Anella.cat Turisme El sector turístic està vivint un moment de desenvolupament als països de la penín- sula Balcànica, especialment Croàcia, Montenegro i Bulgària però aquests països necessiten modernitzar les seves infraestructures hoteleres o construir nous hotels, millorar l’oferta de serveis i rebre know-how per poder competir amb altres destina- cions turístiques. Croàcia i Montenegro Context A Croàcia i Montenegro, les autoritats estan invi- tant a inversors estrangers a entrar al país mitjan- çant la privatització de la gestió d’edificis emble- màtics i històrics, i donen suport a la creació de joint-ventures per al desenvolupament de negocis al sector. A tots els països de la zona existeixen projec- tes que tenen per objectiu el desenvolupament de noves fórmules per a atraure turistes. Estem parlant de construcció de camps de golf, casi- nos, desenvolupament de l’agroturisme, etc. Per exemple, el Govern de Xipre ha adoptat el pla amb l’objectiu d’eliminar l’estacionalitat habitual del sector. Croàcia, amb una gran riquesa cultural i pai- satgística, compta amb 7 llocs considerats per la UNESCO com a Patrimoni de la Humanitat. Compta amb 1.185 illes i més de 5.800 quilò- metres de costa i és una destinació turística im- portant. A Croàcia, entre 2007 i 2009, el número de turistes estrangers va augmentar un 0,3%. Al 2010, el número de turistes va augmentar un 4,8% i las previsions indiquen que la demanda del sector turístic augmentarà els propers anys.

Upload: coacnet

Post on 28-May-2015

68 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: Oportunitat negoci turisme croàcia montenegro

Tendències de mercatTendències de mercat CROÀCIA IMONTENEGRO

Centre d’internacionalització | ACC1Ó Maig de 2012

El portal de lacompetitivitat Anella.cat

Turisme

El sector turístic està vivint un moment de desenvolupament als països de la penín-sula Balcànica, especialment Croàcia, Montenegro i Bulgària però aquests països necessiten modernitzar les seves infraestructures hoteleres o construir nous hotels, millorar l’oferta de serveis i rebre know-how per poder competir amb altres destina-cions turístiques.

Croàcia i Montenegro

ContextA Croàcia i Montenegro, les autoritats estan invi-tant a inversors estrangers a entrar al país mitjan-çant la privatització de la gestió d’edificis emble-màtics i històrics, i donen suport a la creació de joint-ventures per al desenvolupament de negocis al sector.

A tots els països de la zona existeixen projec-tes que tenen per objectiu el desenvolupament de noves fórmules per a atraure turistes. Estem parlant de construcció de camps de golf, casi-nos, desenvolupament de l’agroturisme, etc. Per exemple, el Govern de Xipre ha adoptat el pla

amb l’objectiu d’eliminar l’estacionalitat habitual del sector.

Croàcia, amb una gran riquesa cultural i pai-satgística, compta amb 7 llocs considerats per la UNESCO com a Patrimoni de la Humanitat. Compta amb 1.185 illes i més de 5.800 quilò-metres de costa i és una destinació turística im-portant. A Croàcia, entre 2007 i 2009, el número de turistes estrangers va augmentar un 0,3%. Al 2010, el número de turistes va augmentar un 4,8% i las previsions indiquen que la demanda del sector turístic augmentarà els propers anys.

Page 2: Oportunitat negoci turisme croàcia montenegro

Tendències de mercat Croàcia i Montenegro

www. acc10.cat www.anella.cat

Accediu a totes les oportunitats a: www.anella.cat/oportunitats-de-negoci

El portal de la competitivitat

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-CompartirIgual amb la mateixa llicència 3.0 Espanya de Creative Commons

Anella.cat

Si vols més informació sobre els serveis que t’oferim per aprofitar aquesta i altres opor-tunitats, contacta amb el Centre de Promo-ció de Negocis d’ACC1Ó a Praga.

www.acc10.cat/xarxa-exterior

Contacta amb nosaltres

Les xifres

Contribució al PIB del sector turístic de Croàcia pre-

vista per al 2020: 29.4%.

Contribució al PIB del sector turístic de Montenegro

prevista per al 2020: 26.6%.

L’any 2009 Croàcia va rebre gairebé 11 milions de turistes, i Montenegro 1,2 milions.

Font: ACC1Ó

DadesSegons el World Travel Tourism Council (WTTC), la contribució del turisme al PIB de Croàcia s’es-pera que creixi del 24.8% l’any 2010 al 29.4% l’any 2020. Quant a les arribades de turistes, el país balcànic va passar d’11,1 milions l’any 2007 a 10,9 el 2009, arribant a 11,2 l’any 2008. Les xi-fres de turistes estrangers es mantenen estables i les diferències només es noten en el turisme lo-cal, que va patir una lleu caiguda el 2009.

Entre els principals països emissors de turistes figuren Alemanya, Itàlia i Eslovènia. El país ger-mànic va arribar a portar 1,57 milions de turistes l’any 2009, i se situa força per endavant dels itali-ans, amb 1,2 milions d’arribades el mateix any. El segueixen per ordre Eslovènia, Àustria, República Txeca i Polònia.

Per la seva banda, a Montenegro, segons l’Institut d’Estadística d’aquest país, l’any 2009, 1,2 milions de turistes van visitar el país, un 2% més que l’any anterior. Un 86% dels turistes de l’any 2009 eren estrangers i un 14% pertanyia al turisme nacional. El sector ocupa al 16,8% dels treballadors. Segons les estimacions del World Travel Tourism Council (WTTC), la contribució del turisme al PIB de Montenegro creixerà del 20,3% (2010) al 26.6% (2020).

Les principals regions turístiques són Herceg Novi, Kotor, Budva, Bar i Ulcinj. Pel que fa als principals països d’origen dels turistes de Mon-tenegro són països veïns com ara Sèrbia (28%), Rússia (12%) i Bòsnia i Herzegovina (8%). A con-

tinuació es mostra una taula amb els orígens més comuns.

Descripció de l’oportunitatEn resum, el turisme té gran importància com a factor de creixement de l’economia i d’entrada de divises. Ja s’han recuperat els nivells de turistes que existien a principis dels 90, però es creu que el turisme a Croàcia no ha tocat sostre i seguirà creixent, gràcies en part als importants recursos que està invertint el govern en el desenvolupa-ment de les infraestructures i serveis necessaris.