objectiu - wordpress.com · objectiu: concentració en el cos a través del pensament en imatges...
TRANSCRIPT
OBJECTIU SESSIÓ:
Aprendre
a identificar ASPECTES CLAU
per
a la cura del cuidador/a i donar EINES
que ajudin
a
mitigar les conseqüències
negatives.
• Són
aquells
familiars
que
davant
l'aparició
d'una
situació
de dependència
en
un
familiar
assumeixen
les
tasques
de
cuidar,
proveir les seves necessitats i donar‐hi suport en les activitats de la vida diària.
• El
cuidador/a
presta
aquestes
cures
de
manera
desinteressada
i, generalment, assumeix la responsabilitat principal ( +suport d'altres familiars o de serveis proveïts per un tercer).
• L’atribució
del rol del cuidador difícilment és un fet voluntari.
• Aquesta
situació
gairebé
mai
no
apareix
de
cop,
sinó
que
es construeix a mesura que el malalt/a es va deteriorant. ( Ex. etapa 1 malaltia: conscienciació
// dol anticipat //...)
• Tendència
a
assumir
cada
cop
més
tots
els
requeriments
que presenta
el
malalt
i
la
seva
dependència
=
gran
càrrega
física
i
psíquica; ALERTA!!
**!! Qualitat de vida:
• Millora de les necessitats pràctiques
i estratègiques de dones i homes.
• Segons
la
OMS,
"percepció
que
una persona té
del
seu
lloc
en
l’existència,
en
el
context
cultural
i
el
sistema
de valors
en
els
que
viu,
i
en
relació
als
seus
objectius,
expectatives,
normes, inquietuds. És un concepte molt ampli que està
influenciat per la salut física,
l’estat
psicològic,
el
nivell d’independència,
les
relacions
socials,
aixi
com
la
seva
relació
amb
els elements essencials del seu entorn”.
CUIDADOR/A NO PROFESSIONALCUIDADOR/A PROFESSIONAL
VIDEO CUIDADORES EUSK
LA FAMILIA HA DE CONÉIXER LA MALALTIA, LES FASES I L’EVOLUCIÓ.
EL CUIDADOR S’HA DE CUIDAR I HA DE SER CUIDAT.
PREVENIR EL SINDROME DEL CUIDADOR “BURN OUT”
O
ESGOTAMENT:CANSAMENT EMOCIONAL:Pèrua
d’energia
Son, cansament, cefalees, dolor articularEsgotament físic i psicològicFatiga, desgastSentiment de “límit”
DESPERSONALITZACIÓSentiments i actituds negativesDistanciament emocionalDepresió, transtorns
de la son, anisetat, irritabilitat
IrritabilitatRefús
DISMINUCIÓ
DE LA REALITZACIÓ
PERSONAL
Actitud negativa sobre un mateix i el treballBaixa productivitat, desmotivació, desconentració.Disminució
o pèrdua temps lliure, oci.
CODEPENDÈNCIA …
”HE DE”…
Estar total o gairebé
totalment
centrats
en una persona, cosa o lloc, completament
aliè
a la pròpia
persona.
video
PREVENCIÓ:
AUTOCONEIXEMENT: Fer‐se conscient del que PENSEM, SENTIM I CREIEM.
SITUACIÓ PENSAMENT EMOCIÓ CONDUCTA
Autocontrol sobre els pensaments, no sobre les emocions. Ex: parada de pensament.
La COMUNICACIÓ és fonamental. Escolta activa. Empatia.
Assertivitat ( “Jo no hi tinc dret, tu si” (passiu), “Jo tinc dret , tu no”( agressiu).
*EINES. PROPOSEMTREBALLAR:
L’autoestima, és
a dir, la valoració
d’un
mateix.
L’assertivitat
o capacitat
per
a dir
o actuar de la manera que realment
es vol.
La capacitat
d’enfrontar‐se a l’enuig, i resoldre‐ho
de forma eficaç
i sense
exaltar‐se.
Manejar l’estress.…
* AUTOESTIMA: LES 5 “A”
* ASSERTIVITAT:
∗Dir
les
coses
en
el
lloc
i
en
el
moment
adequat,
amb
les paraules
correctes
i amb
l'entonació
i el respecte apropiats.
∗Saber
dir
que no.∗Saber
demanar
ajuda.
∗Saber
expressar
sentiments.∗Conèixer
i exercir
els
teus
drets.
EX:2 SITUACIONS ON HA EXISTIT DILEMA SOBRE COM ACTUAR O QUÈ
DIR. COM HO MILLOREM?
* ENFRONTAR‐SE A L’ENUIG:* Anar a l’origen * Lloc i moment adequats* Aproximació
amistosa
( donat que tenim confiança...)
* Comportament objectiu ( describim, no jutjem)
*
Emoció
(immediatament i la pròpia).
* Comunicar l’esperança frustrada
(necessitat
que se sent
i no ha estat
satisfeta).
ARA:Recordeu que, com tothom, té
dret a enfadar‐se.
Utilitzeu estratègies per combatre l'hostilitat.
(Ex. eina: silencis assertius).
EINA: QUÈ
NO FER DAVANT UNA SITUACIÓ
D’ENUIG:
1.Rebutjar la irritació
o intentar calmar. Paraules com "calma't", tranquil" ... solen enfadar
encara més.2.Negar‐se a escoltar.3.Defensar una postura sense conèixer els fets en profunditat.4.Avergonyir a la persona pel seu mal comportament.5.Continuar confrontació
de crits en una àrea pública.
6.Mantenir‐se de peu quan hi ha llocs per seure.7.Elevar el volum de la veu.8.Saltar a les conclusions sobre el que "Hauria" i "no hauria“
de fer la persona enfadada.
9.Argumentar i raonar sobre els avantatges d’actuar d'una altra manera.10.Amagar els nostres sentiments després de l'incident.11.Continuar intentant tot i percebre'ns poc hàbils per afrontar aquesta situació.
EX.2 situacions quotidianes en què
ha mostrat enuig o ha estat la persona receptora dels enuigs d'altres.Analitzi
què
va fer davant aquesta situació
i el grau
de satisfacció
respecte a aquesta acció. Com millorar?
* CONTROLAR L’ESTRESS:Tensió
muscular ( cap, zona del clatell, espatlles i braços, zona lumbar i
zona de la pelvis). Disminució
de l'energia
.
*TÈCNIQUES DE RELAXACIÓ:
1. La respiració
profundaObjectiu: Control adequat de la respiració. Concentració
en un
ritme adequat.
1. La seva respiració
és com una onada.2. Deixi que l'onada respiratòria s'elevi durant la inspiració
(agafar aire) i després deixeu‐vos caure a la vall de l'ona durant l'espiració
(deixar anar aire)
3. Descansi en la vall de l'onada. Interval respiratori.4. Repetició
2. Relaxació
muscular progressiva
Objectiu: Descobrir quins dels seus músculs estan tensos d'una manera crònica.
Es treballaran quatre grups principals de músculs. Cada múscul o grup de músculs es tensa de 5 a 7 segons i després es relaxa de
20 a 30 segons.
1. Músculs de la mà, avantbraç
i bíceps.2. Músculs del cap, cara, coll, espatlles, front, galtes, nas,ulls,
mandíbula, llavis i llengua. ( cap,emoció, important!)3. Músculs del tòrax, de la regió
de l'estómac i de la regió
lumbar.4. Músculs de les cuixes, natges, cames i peus.5. Repetició
3. Visualització
d'imatges evocadoresObjectiu: Concentració
en el cos a través del pensament en
imatges associades a tensions o benestar.
1.
Amb
els
ulls
tancats,
recorri
el
seu
cos
mentalment,
localitzi les parts on nota major tensió
muscular ...Posi‐li a aquesta zona
en tensió
una imatge mental ( un pes, un nus, les cordes tenses d'una guitarra, una porta pesada...)
2.
A
continuació
intenti
veure
la
relaxació
d'aquesta
imatge (alleugerint
el
pes,
desfent
el
nus, afluixant
les
cordes
de
la
guitarra, o lubricant La porta) 3. Pren consciència de la seva experiència i poc a poc torna en si.
4. L'ús de paraules clauObjectiu: Fer front a situacions d'estrès, acudint a una paraula
que ens fa parar i ser conscients de la nostra tensió.
1. Esculli una frase que li faci sentir còmode ( poc a poc...) o una breu oració.
2. Deixi el que està
fent, sigui el que sigui.3. Somrigui obertament si pot.3. Digui per a si mateix la seva frase de relaxació. 4. Feu inspiració
llarga, introduint aire en els pulmons,
lentament i profundament.5. Repetició.
• La complexitat de la societat actual dificulta els contactes i les xarxes de suport
tradicionals.
• D’ON
SURGEIXEN ELS GAM? Les persones es tenen que organitzar per poder trobar altres persones amb qui compartir un mateix
problema i ajudar‐se mútuament, donant i rebent suport i contrastant opinions i
informació.D’aquesta
necessitat sorgeixen els
QUÈ
ÉS UN GAM• Són petits grups formats per persones afectades
per
un problema comú.
• Es reuneixen
voluntàriament, sense
presència
d’un
professional
al grup, per
una finalitat
concreta.
• El fet
d’agrupar‐se
els
ajuda
mútuament.
• El grup els
hi
ofereix
l’oportunitat
de compart
ir experiències, coneixements, forces
i esperances per
a afrontar la seva
situació.
• Tenen
la seva
pròpia
organització
sense
que intervinguin
professionals, excepte si el grup ho
sol∙licita
en determinades
circumstàncies.
Els
GAM sorgeixen
de la idea que tota persona, amb
les seves
habilitats
i la seva
experiència
personal, té
una valuosa
capacitat
per
ajudar
als
altres
i per
extensió
ajudar‐se
a sí
mateixa
El GAM és
un espai
de cura, un espai
creatiu
on
buscar noves maneres
de fer més
saludables. És
un espai
de “re‐capacitació”, però
també
és
un trampolí
on
agafar eines
.
NORMES DE SUPORT BÀSIQUES •
No jutjar
a l’altre, ni les seves
opinions
ni les seves
conductes. •
Ser empàtic, posar‐se
al lloc
de
l’altre. •
Tenir
cura dels
nostres
límits
per
no
confondre
la situació
i/o la problemàtica
amb
la nostra.
•
Parlar des de la pròpia
experiència. •
No donar consells.
•
No assumir
la responsabilitat
del problema de l’altre.
•
Concentrar‐se
en l’aquí
i l’
ara. •
Concentrar‐se
sempre
en els
propis
sentiments. •
Parlar des del jo.
PRINCIPIS BÀSICS DE FUNCIONAMENT•
Voluntarietat
•
Confidencialitat•Puntualitat•
Participació
•
Aquí
i ara
NORMATIVA INTERNA•
Número de participants:
•
Periodicitat:•
Duració
de les sessions:
•
Temes a tractar:•Material:•
Homogeneïtat/heterogeneïtat
:
•Metodologia:•
Facilitació
del grup:
•
Grup obert
o grup tancat:
BENEFICIS D’UN
GAM…És
un lloc
on
expressar‐se
lliurement
i sense
ser jutjat/da.
…Es rep
informació
i coneixements.…S’aprenen
habilitats
per
relacionar‐se,
compartir
i
expressar
sentiments.…Facilita la recerca d’una
sortida
i un millor
control de la situació.
…Augmenta
la capacitat
per
afrontar noves situacions...Afavoreix
els
canvis
i augmenta
les perspectives
de futur
…Ajuda
a
distanciar‐se
dels
problemes
i
ser
més
objectius/a
per prendre
decisions
més
positives.
…Trenca l’aïllament.…Ajuda
als
seus
membres
en
les
necessitats
no
cobertes
per
l’Administració
mitjançant
l’organització d’activitats
reivindicatives
o de sensibilització
pública.…S’utilitzen
de
forma
més
racional
els
serveis
sanitaris
i
la
medicació.
També
redueixen
la
xifra
de
baixes
laborals
i
la
seva duració.
…Millora
les relacions
familiars, laborals
i socials.
Alguns recursos per a cuidadors/es
• Generalitat de Catalunya• http://www.sercuidador.es/index.php• http://www.catalogo‐ceapat.org/• Imsersomayores
ESCOLA
VIDA