nova imatge del setmanari viabilitat i llibertat canvis … · que encaixe en l’aposta pel...

1
que s'amaguen rere l’actualitat. P: El setmanari té algun mitjà refe- rent? R: La clau és aprendre de tothom que fa coses bones. P: Per exemple? R: Personalment, valoro molt la faena que està fent El Periódico per desmarcar-se de l'agenda i traure a la llum casos d'injustícies socials i re- alitats silenciades. Estèticament, m'agrada el disseny de La Vanguar- dia: senzill, efectiu, que no està so- brecarregat. P: Han fet una aposta clara pel pa- per. Però, com evoluciona el SETMANA- RI L EBRE a la xarxa? R: L'Ebredigital és la plataforma de confluència dels mitjans del Grup L’Ebre i, per tant, la de referència del setmanari. En els últims mesos s'ha estat treballant per reactivar-la, reimpulsar-la i convertir-la en un por- tal atractiu i àgil on els lectors poden trobar aquelles notícies d'actualitat immediata amb vídeos, enllaços als programes de Canal TE i la Xarxa de Televisions Locals. És un gran com- plement per al setmanari, ja que la pàgina web proporciona la informa- ció del dia a dia que nosaltres hem d’intentar aprofundir. P: Des que és director, Òscar Me- seguer ha canviat com a periodista? R: Rotundament, no. Com sempre he intentat fer, continuo aprenent de tot allò i de tots aquells que m'envol- ten, però crec que ni la meua visió periodística ni els meus objectius han variat. Sí que és cert, però, que has d’intentar tindre una visió més global del producte setmanal i tam- bé del mitjà i de l’equip, inclosos els col·laboradors regulars, que també són una peça clau. P: I la seua visió respecte al perio- disme ebrenc ha canviat? R: El periodisme del territori no té res a envejar al d’altres territoris en qualitat i talent, i ha de ser capaç de desplegar tots els registres d’un pe- riodisme local que de vegades ha es- tat infravalorat, però que és el que informa el lector d’allò que té més a prop. També crec que a les Terres de l’Ebre hi ha un potencial encara per explotar. Ens cal anar més enllà dels temes exòtics a través dels quals ens han dibuixat les empreses edito- res de Barcelona i ens cal reivindi- car un territori que, al marge de ser combatiu, com hem parlat abans, també ha de girar el full d’un excés de susceptibilitat i de cultura del no. També necessitem que ens acom- panye la realitat del sector, que con- tinua immers en un procés de reor- denació que encara no se sap ben bé com es resoldrà. P: I en aquest món local hi ha competència? R: La competència ha de ser sana i ha de servir per ajudar a millorar a tots aquells que involucra. Si l'altre millora, tu també milloraràs. En el cas del setmanari, tampoc crec que tinguem una competència directíssi- ma: cadascú juga en diferents mo- dels i dinàmiques. P: Com s’imagina el SETMANARI L E- BRE del futur? R: Com un mitjà que, cada vega- da més, aposte pel periodisme de profunditat, amb més temes pro- pis, més temps i recursos per tre- ballar-los, i menys pressió de la immediatesa i menys notícies que vinguen donades per fonts ofi- cials. El destí final, el veig a prop del concepte tradicional de revista a mesura que, per llei de vida, aquella generació de persones que encara ara s’informa exclusi- vament a través del setmanari ja no hi siga. Però el canvi genera- cional també penja molts interro- gants: un estudi recent de la Uni- versitat d’Stamford diu que els jó- vens no saben distingir entre notí- cies reals i patrocinades. Tots ple- gats, com a societat, penso que tenim pendent una reorganització al voltant de la proliferació d’infor- mació i de canals. 15 ANYS L , EBRE, DIVENDRES 2 DE DESEMBRE DEL 2016 PÀGINA 27 ENTREVIS T A AL DIRECTOR DEL SETMANARI Repàs als senyals d’identitat, el present i el futur de la publicació, carregat de reptes i incògnites Un dels reptes plantejats a la redacció del SETMANARI L EBRE en els darrers mesos ha estat el de fer evolucionar el producte periodístic des del punt de vista estètic tot caminant cap a un setmanari més gràfic, més atractiu, més fàcil de llegir, amb més protagonisme de les fotografies i amb l’aposta in- equívoca per uns temes i no tant per uns altres, i complementant aquesta selecció amb pàgines de breus i de més quantitat d’informació. Alguns d’aquests canvis de concepte ja s’han anat introduint setmana rere set- mana i ara, aprofitant el seu quinzè aniversari, la publicació conclou aques- ta primera etapa de petits canvis amb una nova tipografia, més visual, que respon igualment a la intenció d’oferir una maquetació més flexible i atrac- tiva. La intenció de l’empresa editora i de la direcció és, però, continuar aquesta evolució i introduir en un futur un canvi de maquetació més radical que encaixe en l’aposta pel periodisme de profunditat que el director de continguts defensa en aquesta entrevista. NOVA IMATGE DEL SETMANARI VIABILITAT I LLIBERTAT “Només si es paga pel bon periodisme, els mitjans podrem ser de veritat independentsCanvis de tipografia i concepte

Upload: others

Post on 07-Oct-2020

1 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: NOVA IMATGE DEL SETMANARI VIABILITAT I LLIBERTAT Canvis … · que encaixe en l’aposta pel periodisme de profunditat que el director de continguts defensa en aquesta entrevista

que s'amaguen rere l’actualitat. P: El setmanari té algun mitjà refe-

rent?R: La clau és aprendre de tothom

que fa coses bones.P: Per exemple?R: Personalment, valoro molt la

faena que està fent El Periódico perdesmarcar-se de l'agenda i traure ala llum casos d'injustícies socials i re-alitats silenciades. Estèticament,m'agrada el disseny de La Vanguar-dia: senzill, efectiu, que no està so-brecarregat.

P: Han fet una aposta clara pel pa-per. Però, com evoluciona el SETMANA-RI L’EBRE a la xarxa?

R: L'Ebredigital és la plataformade confluència dels mitjans del GrupL’Ebre i, per tant, la de referència delsetmanari. En els últims mesos s'haestat treballant per reactivar-la,reimpulsar-la i convertir-la en un por-tal atractiu i àgil on els lectors podentrobar aquelles notícies d'actualitatimmediata amb vídeos, enllaços alsprogrames de Canal TE i la Xarxa deTelevisions Locals. És un gran com-plement per al setmanari, ja que lapàgina web proporciona la informa-ció del dia a dia que nosaltres hem

d’intentar aprofundir.P: Des que és director, Òscar Me-

seguer ha canviat com a periodista?R: Rotundament, no. Com sempre

he intentat fer, continuo aprenent detot allò i de tots aquells que m'envol-ten, però crec que ni la meua visióperiodística ni els meus objectiushan variat. Sí que és cert, però, quehas d’intentar tindre una visió mésglobal del producte setmanal i tam-bé del mitjà i de l’equip, inclosos elscol·laboradors regulars, que tambésón una peça clau.

P: I la seua visió respecte al perio-disme ebrenc ha canviat?

R: El periodisme del territori no téres a envejar al d’altres territoris enqualitat i talent, i ha de ser capaç dedesplegar tots els registres d’un pe-riodisme local que de vegades ha es-tat infravalorat, però que és el que

informa el lector d’allò que té més aprop. També crec que a les Terres del’Ebre hi ha un potencial encara perexplotar. Ens cal anar més enllà delstemes exòtics a través dels qualsens han dibuixat les empreses edito-res de Barcelona i ens cal reivindi-car un territori que, al marge de sercombatiu, com hem parlat abans,també ha de girar el full d’un excés

de susceptibilitat i de cultura del no.També necessitem que ens acom-panye la realitat del sector, que con-tinua immers en un procés de reor-denació que encara no se sap benbé com es resoldrà.

P: I en aquest món local hi hacompetència?

R: La competència ha de ser sanai ha de servir per ajudar a millorar a

tots aquells que involucra. Si l'altremillora, tu també milloraràs. En elcas del setmanari, tampoc crec quetinguem una competència directíssi-ma: cadascú juga en diferents mo-dels i dinàmiques.

P: Com s’imagina el SETMANARI L’E-BRE del futur?

R: Com un mitjà que, cada vega-da més, aposte pel periodisme deprofunditat, amb més temes pro-pis, més temps i recursos per tre-ballar-los, i menys pressió de laimmediatesa i menys notícies quevinguen donades per fonts ofi-cials. El destí final, el veig a propdel concepte tradicional de revistaa mesura que, per llei de vida,aquella generació de personesque encara ara s’informa exclusi-vament a través del setmanari jano hi siga. Però el canvi genera-cional també penja molts interro-gants: un estudi recent de la Uni-versitat d’Stamford diu que els jó-vens no saben distingir entre notí-cies reals i patrocinades. Tots ple-gats, com a societat, penso quetenim pendent una reorganitzacióal voltant de la proliferació d’infor-mació i de canals. ■

15 ANYSL,EBRE, DIVENDRES 2 DE DESEMBRE DEL 2016 PÀGINA 27

ENTREVISTA AL DIRECTOR DEL SETMANARI Repàs als senyals d’identitat, el present i el futur de la publicació, carregat de reptes i incògnites

Un dels reptes plantejats a la redacció del SETMANARI L’EBRE en els darrersmesos ha estat el de fer evolucionar el producte periodístic des del punt devista estètic tot caminant cap a un setmanari més gràfic, més atractiu, mésfàcil de llegir, amb més protagonisme de les fotografies i amb l’aposta in-equívoca per uns temes i no tant per uns altres, i complementant aquestaselecció amb pàgines de breus i de més quantitat d’informació. Algunsd’aquests canvis de concepte ja s’han anat introduint setmana rere set-mana i ara, aprofitant el seu quinzè aniversari, la publicació conclou aques-ta primera etapa de petits canvis amb una nova tipografia, més visual, querespon igualment a la intenció d’oferir una maquetació més flexible i atrac-tiva. La intenció de l’empresa editora i de la direcció és, però, continuaraquesta evolució i introduir en un futur un canvi de maquetació més radicalque encaixe en l’aposta pel periodisme de profunditat que el director decontinguts defensa en aquesta entrevista.

NOVA IMATGE DEL SETMANARIVIABILITAT I LLIBERTAT

“Només si es paga pelbon periodisme, elsmitjans podrem ser deveritat independents”

Canvis de tipografia i concepte