nota de premsa

Download Nota de premsa

Post on 14-Apr-2017

363 views

Category:

Art & Photos

0 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

  • 23a Mostra Internacional

    La Mostra Internacional de Films de Donesprograma de tardor amb collaboraci demarc de LAtcinema amb ladocumental Llatinoameric

    Per tercer any consecutiu,de diferents programes institucions.

    Sessions al cinemes Girona a les 20h Divendres 2 doctubre

    Projecci del documental Divendres 16 doctubre

    Projecci del Documental Sarmiento Divendres 23 doctubre

    Projecci del documental

    NOTA DE PREMSA

    Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona

    La Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona programa de tardor amb collaboraci de Casa Amrica Catalunya

    amb la projecci de 3 films de 3 pioneres del cinema Llatinoameric.

    Per tercer any consecutiu, la Mostra sha ests al llarg de tot lprogrames en collaboraci amb diverses entitats,

    Barcelona, setembre

    Sessions al cinemes Girona a les 20h ( Preu 2,5)

    documental De cierta manera de Sara Gmez

    doctubre

    Projecci del Documental El hombre cuando es hombre

    Projecci del documental Amor, mujeres y Flores de Marta Rodrguez

    de Barcelona

    de Barcelona inicia el seu Casa Amrica Catalunya en el

    pioneres del cinema

    al llarg de tot lany a partir entitats, espais i

    Barcelona, setembre de 2015

    )

    de Sara Gmez

    El hombre cuando es hombre de Valeria

    de Marta Rodrguez

  • Pioneres del documental llatinoameric

    El programa que ara us presentem agrupa una selecci de films documentals dirigits per les

    mestres del gnere a Llatinoamrica i sorgeix de l estreta collaboraci entre la Mostra

    Internacional de Films de Dones de Barcelona i Casa Amrica Catalunya, colla

    daltres moments, es va concretar el 2013 en la difusi del projecte bonaerense Mujeres en Foco, o

    en lelaboraci dun programa sobre les figures femenines i el seu tractament en la cinematografia

    recent dUruguai, realitzat el proppas

    Era un repte iniciar aquesta programaci (que anir completant

    labast dels nou pblics un conjunt de films considerats pioners en la construcci dun escenari

    cinematogrfic en el que el format del docu

    discursivo-cultural, esttica i sobretot poltica. Gran part de les formulacions sobre la

    transformacions econmiques i socials del continent han tingut en el cinema documental no

    solament la seva til i necessria visibilitat i difusi, sin tamb una de les seves principals eines

    de materialitzaci. Els documentals que presentem mostren espais denunciaci capaos de

    propiciar la conscincia necessria per fer aparixer la necessitat de transformar i canviar

    condicions respecte a conflictes endmics com sn el masclisme, la lluita per les condicions de

    treball i de salut en lagricultura intensiva, el paper dels sense terra i finalment la confrontaci

    entre els idearis revolucionaris i la pervivncia del

    Sara Gmez, Valeria Sarmiento i Marta Rodriguez, tres cineastes que sumades a Margot

    Benacerraf amb el seu film Araya (1959), que es programar properament, constitueixen un dels

    espais de referncia creatius ms exemplars de la histria del

    PROGRAMACI

    Divendres 2 d'octubre, a les 20h

    Presenta la sessi Isabel SeguraCiutadania, de lInstitut Universitari

    De cierta manera s alhora una pera prima i una obra pstuma, ja que la seva directora estava

    rodant el seu primer llargmetratge de ficci quan va morir, a ledat de 32 anys. La pellcula fou

    acabada per Toms Gutirrez Alea, Julio Garca

    De cierta manera, Sara Gmez Cuba, 1974- 79 min. Una observaci de la societat cubana posterior al triomf de

    la revoluci del 1959, a mig cam entre el documental i la

    ficci, realitzada per la primera directora afrocubana de la

    histria.

    Pioneres del documental llatinoameric

    programa que ara us presentem agrupa una selecci de films documentals dirigits per les

    mestres del gnere a Llatinoamrica i sorgeix de l estreta collaboraci entre la Mostra

    Internacional de Films de Dones de Barcelona i Casa Amrica Catalunya, colla

    daltres moments, es va concretar el 2013 en la difusi del projecte bonaerense Mujeres en Foco, o

    en lelaboraci dun programa sobre les figures femenines i el seu tractament en la cinematografia

    recent dUruguai, realitzat el proppassat mes de mar.

    Era un repte iniciar aquesta programaci (que anir completant-se en futures edicions) i posar a

    labast dels nou pblics un conjunt de films considerats pioners en la construcci dun escenari

    cinematogrfic en el que el format del documental ha tingut un pes capital com a proposta

    cultural, esttica i sobretot poltica. Gran part de les formulacions sobre la

    transformacions econmiques i socials del continent han tingut en el cinema documental no

    sria visibilitat i difusi, sin tamb una de les seves principals eines

    de materialitzaci. Els documentals que presentem mostren espais denunciaci capaos de

    propiciar la conscincia necessria per fer aparixer la necessitat de transformar i canviar

    condicions respecte a conflictes endmics com sn el masclisme, la lluita per les condicions de

    treball i de salut en lagricultura intensiva, el paper dels sense terra i finalment la confrontaci

    entre els idearis revolucionaris i la pervivncia del patriarcat.

    Sara Gmez, Valeria Sarmiento i Marta Rodriguez, tres cineastes que sumades a Margot

    Benacerraf amb el seu film Araya (1959), que es programar properament, constitueixen un dels

    espais de referncia creatius ms exemplars de la histria del cinema llatinoameric del segle XX.

    Divendres 2 d'octubre, a les 20h

    Isabel Segura, professora del Mster en Estudis de Dones, Gnere i Ciutadania, de lInstitut Universitari dEstudis de Dones i Gnere.

    s alhora una pera prima i una obra pstuma, ja que la seva directora estava

    rodant el seu primer llargmetratge de ficci quan va morir, a ledat de 32 anys. La pellcula fou

    acabada per Toms Gutirrez Alea, Julio Garca-Espinosa, i Rigoberto Lpez. Exp

    , Sara Gmez

    Una observaci de la societat cubana posterior al triomf de

    la revoluci del 1959, a mig cam entre el documental i la

    ficci, realitzada per la primera directora afrocubana de la

    Pioneres del documental llatinoameric

    programa que ara us presentem agrupa una selecci de films documentals dirigits per les

    mestres del gnere a Llatinoamrica i sorgeix de l estreta collaboraci entre la Mostra

    Internacional de Films de Dones de Barcelona i Casa Amrica Catalunya, collaboraci que, entre

    daltres moments, es va concretar el 2013 en la difusi del projecte bonaerense Mujeres en Foco, o

    en lelaboraci dun programa sobre les figures femenines i el seu tractament en la cinematografia

    se en futures edicions) i posar a

    labast dels nou pblics un conjunt de films considerats pioners en la construcci dun escenari

    mental ha tingut un pes capital com a proposta

    cultural, esttica i sobretot poltica. Gran part de les formulacions sobre la

    transformacions econmiques i socials del continent han tingut en el cinema documental no

    sria visibilitat i difusi, sin tamb una de les seves principals eines

    de materialitzaci. Els documentals que presentem mostren espais denunciaci capaos de

    propiciar la conscincia necessria per fer aparixer la necessitat de transformar i canviar les

    condicions respecte a conflictes endmics com sn el masclisme, la lluita per les condicions de

    treball i de salut en lagricultura intensiva, el paper dels sense terra i finalment la confrontaci

    Sara Gmez, Valeria Sarmiento i Marta Rodriguez, tres cineastes que sumades a Margot

    Benacerraf amb el seu film Araya (1959), que es programar properament, constitueixen un dels

    cinema llatinoameric del segle XX.

    , professora del Mster en Estudis de Dones, Gnere i

    s alhora una pera prima i una obra pstuma, ja que la seva directora estava

    rodant el seu primer llargmetratge de ficci quan va morir, a ledat de 32 anys. La pellcula fou

    Espinosa, i Rigoberto Lpez. Explica lexperincia

  • duna professora enviada a treballar en un barri on han estat enrunats els vells edificis, i on els seus

    propis vens sestan construint noves cases, amb les quals pretenen transformar el carcter i la

    realitat del lloc on viuen. Barrej

    protagonista, de les seves relacions sentimentals amb un habitant de la barriada i del contacte

    diari amb els nens de lescola als que dna classes, es dibuixa un retrat dels canvis i conflictes de

    societat cubana sorgida de la revoluci de

    model del cinema feminista que sha fet a lAmrica llatina.

    Filmografia i premis

    En la seva filmografia destaquen documentals com

    tenemos sabor, En la otra isla, Isla del tesoro

    del trnsito, Atencin prenatal

    sobretot el film De cierta manera

    Declaracions d'Alfredo Hernndez Gmez (fill de Sara Gmez)

    En plena Guerra Fra, con los sistemas educativos y sociales importados de Rusia, ella levant su

    propia voz para denunciar la situacin real de la Isla y la estoica participacin de su gente en el

    sueo de una sociedad que para muchos era considerada un modelo so

    pequeo a mi madre, soy el menor de tres hermanos. Lo curioso ha sido descubrirla a lo largo de

    las dcadas a travs de sus pelculas. All se encuentra su esencia ms pura, la de cubana

    aguerrida, curiosa, siempre del lado de la just

    verdica: eran tiempos del Gulag ruso, de una vigilancia atroz, donde la mayora de los nios y

    jvenes cubanos crecan bajo un programa educativo y social en el que voces como las de Sara

    Gmez se antojaban escandal