no diguis blat, la memòria del món rural

2 3

Copyright del text Fundació del Món Rural, 2008©Copyright de les imatges els seus autors©Primera edició 2009Autors: Eduard Trepat i Deltell i Anna Vilaseca i Puigpelat, de l’Àrea de Sociologia de la Fundació del Món Rural.Documentació: Montse Palau i Carrera, de l’Àrea de Sociologia de la Fundació del Món Rural.Assessorament històric: Servei d’Història, Documentació i Patrimoni. Departament d’Història. UdL.Col·laboració: Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció RuralDisseny: dsenyImpremta: Garrigues GràficDipòsit Legal: DL: L-137-2009

4 5

El llibre i el document audiovisual (DVD) que des de la Fundació del Món Rural hem elaborat volen ser el recull d’un conjunt d’esdeveniments i fets històrics que han marcat l’evolució dels moviments agraris i les seves repercussions socials durant el segle passat. En aquests documents es posen de manifest la pèrdua progressiva de pes dels grans terratinents, les tensions socials i econòmiques i l’impuls de l’associacionisme agrari en aquest període clau de la nostra història que fou la primera meitat del segle XX.

El relat d’aquests fets a través de les aportacions de records i experiències dels propis protago-nistes - pageses i pagesos de pobles i masies, a qui agraïm la seva inestimable contribució -, fa encara més viu i proper aquests recull, que alhora vol ser un reconeixement al treball, lluita i contribució al desenvolupament agrari i del món rural català en moments difícils, de tots aquells que ens han precedit. Els seus records i vivències són un motiu de reflexió i un referent per a comprendre el camp català.

Tot i que en un curt espai de temps hem assistit a molts canvis d’un gran impacte social i trans-cendència econòmica, la contribució del sector agrari en el camp de l’alimentació de la població i en el manteniment del territori ha estat un tret persistent.

Podríem dir que aquest treball ens mostra com la història del camp català és farcida d’esdeveniments de tot signe, de lluites i conflictes, treball i esforç, avenços i reculades. Esperem que aquest docu-ment sigui una aportació al coneixement i a la tasca de recerca de la història personal i col·lectiva del nostre món rural que ens permeti mantenir la memòria del passat. Saber qui som, d’on venim i com hem arribat fins aquí ens ha de permetre saber on volem anar i ens ha d’impulsar cap al futur amb un món rural viu ple d’activitat econòmica, amb una perspectiva favorable i amb per-sones arrelades que s’estimin el territori.

Francesc Cribillers i RieraDirector Fundació Món Rural

no diguis blat...

6 7

L’actual percepció que en general es té de la gent gran moltes vegades està més a prop de la dependència que de l’activisme social. I sovint s’obvia tot aquell saber que les persones han acumulat al llarg de la seva vida i que és tan necessari per comprendre perquè la nostra societat avui és com és.

El present projecte persegueix un doble objectiu: el reconeixement i la revalorització activa de les persones grans del món rural i la ruralització de la perspectiva històrica, per a fer aflorar el valor estratègic del món rural i de l’activitat agrària en el desenvolupament econòmic, social i cultural de la societat catalana actual.

D’una banda, recollir la memòria col·lectiva, a través dels seus protagonistes, dels principals fets històrics que van tenir una marcada incidència en el sector agrari i en la comunitat rural des de principis de segle passat. Poder conèixer com van viure i percebre els homes i les dones que vivien en el camp català aquests períodes, tot recuperant coneixement des d’una perspectiva que no és la mes freqüent, implica la valoració del paper de la gent gran en la construcció col·lectiva de la realitat rural.

D’altra banda, la societat catalana ha sofert un canvis de grans magnituds en menys d’un segle que no sem-pre s’han explicat des d’una perspectiva rural: des d’una de les dècades més fosques de la història del nostre país com fou la postguerra, passant per la bonança econòmica i la revolució tecnològica, per l’entrada a Europa amb la Política Agrària Comunitària i fins a les polítiques de desenvolupament rural. La manca de perspectiva rural dels fenòmens històrics on justament el camp català hi va tenir un paper transcendental, i la ben aviat impossible manca de testimoniatge directe dels protagonistes, justifiquen el tractament amb clara vocació divulgativa del material que s’ha generat en aquest projecte, el llibre i el documental.

Per tant, el repte del projecte “No diguis Blat...” és ruralitzar la perspectiva històrica a través dels seus protagonistes directes, sense obviar les seves peculiaritats territorials, polítiques, econòmiques i socials, per a obtenir un document de síntesi i recopilació que permeti mantenir i divulgar coneixements socials i culturals que d’una altra manera estan destinats a desaparèixer.

Eduard TrepatAnna Vilaseca

Àrea de Sociologia Fundació Món Rural

el projecte...

8 9

ÍNDEXEls nostres PROTAGONISTES...

1. Un cop d’ull a la Història; DELS RABASSAIRES FINS AVUISEGONA REPÚBLICA I GERRA CIVIL ESPANYOLA: EL CAMP COM A FOCUS DE CONFLICTESLA POSTGUERRALA DÈCADA DELS 50: L’OBERTURALES DÈCADES DELS 60 I ELS 70: “DESARROLLISMOS”, INTENSIFICACIÓ I ÈXODE RURAL

DE LA DÈCADA DELS 80 A L’ACTUALITAT: LA PAC I EL DESENVOLUPAMENT RURAL

2. República i Guerra Civil al Món Rural. PROPIETAT I CONFLICTE: LA TERRA, PER AL QUI LA TREBALLA?

3. Postguerra; ES TANQUEN PORTES... AUTOSUFICIÈNCIA.PA BLANC I PA NEGRE. RACIONAMENT I ESTRAPERLOTREBALLAR AL CAMP: LA FORÇA DE LES MONGETES

EL DIA A DIA AL CAMP... I A LA CIUTAT

4. S’obren portes; LA MÀQUINA, PUNT D’INFLEXIÓ AL CAMP... I AL MÓN RURAL20 JORNALERS = 1 TRACTORQUI NO CREIX, NO MENJA: L’OPORTUNITAT NO ÉS AQUÍ

AGRICULTURA I INDÚSTRIA, DE LA MÀ?

5. Democràcia; LES REIVINDICACIONS PAGESES SURTEN DE LA CLANDESTINITAT

6. Europa; NI TANT, NI TANT POCTURISTES QUE VAN MENTRE EL JARDINER ES FA VELL

7. ...FINS QUE NO SIGUI AL SAC I BEN LLIGAT.LA VISIÓ DELS JOVES

Agraïments

Fonts i bibliografia

pàgina 10

pàgina 18pàgina 19pàgina 20pàgina 23pàgina 24

pàgina 26

pàgina 28

pàgina 36pàgina 37pàgina 41

pàgina 46

pàgina 54pàgina 55pàgina 59

pàgina 61

pàgina 66

pàgina 72pàgina 77

pàgina 80pàgina 84

pàgina 91

pàgina 93

10 11

LLUÍS SALA SALA, 93 anys i FELICITAT BARALDÈS PORTER, 86 anysData i lloc de naixement: 1915, Cal Filosa, Callús, Bages i 1922, Cal Saleta, Sant Pedor, Bages.Lloc de residència: Callús.Professió: Lluís, pagès i propietari d’un negoci.Felicitat, pagesa.

Els nostresPROTAGONISTES...

...ROSETA PALLARÉS, RAMON VALLS, LLUÍS SALA, FELICITAT BARALDÈS, JOSEP SANJUAN, DOLORES PINYOL, JOSEP ROIG, FLORENCI TEIXIDÓ, JOAQUIM MARTÍ, JOSEP GAVALDÀ, RAMON GRAU, FRANCESC RIBAS, JOSEP CO-DINACHS, CISCO TÉRMENS, CISCO PIQUÉ, JO-SEP GRAU, JOAN PRAT, JORDI VILASECA

no d

igui

s bla

t...no diguis blat...

ROSETA PALLARÉS FIGUERAS, 86 anysData i lloc de naixement: 1923, Cal Gili, Vallmanya de Pinós, Solsonès.Lloc de residència: Guissona.Professió: Masovera, pagesa i minyona.

RAMON VALLS CULELL, 68 anysData i lloc de naixement: 1940, Casa Torredeflot, Olius, Solsonès.Lloc de residència: Olius.Professió: Pagès.

12 13

JOSEP GAVALDÀ FERRANDO, 74 anysData i lloc de naixement: 1934, Cabra del Camp, Conca de Barberà.Lloc de residència: Cabra del Camp.Professió: Pagès.

FLORENCI TEIXIDÓ FÀBREGA, 71 anysData i lloc de naixement: 1937, Mas de Can Reixach, Sant Gregori, Gironès. Lloc de residència: Sant Gregori.Professió: Pagès, masover, propietari de terres i soci fundador de la cooperativa de Sant Gregori.

JOAQUIM MARTÍ PORTNOU, 86 anysData i lloc de naixement: 1922, Santa Coloma de Queralt, Conca de Barberà. Lloc de residència: Santa Coloma de Queralt.Professió: Pagès i treballador d’una fàbrica de farines.

JOSEP ROIG NULLA, 77 anysData i lloc de naixement: 1931, Tortosa, Baix Ebre.Lloc de residència: Tortosa.Professió: Pagès.

JOSEP SANJUAN PRIM, 81 anysData i lloc de naixement: 1927, Cal Pubill, Torres de Segre, Segrià. Lloc de residència: Torres de Segre.Professió: Pagès i gerent comercial de la cooperativa de Torres de Segre.

DOLORES PINYOL, 89 anys, coneguda com Dolors del Carboner.Data i lloc de naixement: 1919, Cal Carboner, Tivissa, Ribera d’Ebre. Lloc de residència: Tivissa.Professió: Pagesa, carbonera, llatadora de palma, masovera i jornalera.

no d

igui

s bla


14 15

JOAN PRAT TORRA, 31 anys i JORDI VILASECA VILA, 29 anysData i lloc de naixement: 1977, Sant Pere Sallavinera, La Llavinera, Anoia i 1979, Calonge de Segarra, Dusfort, Anoia Lloc de residència: Sant Pere Sallavinera i Calonge de Segarra.Professió: Pagesos.

JOSEP GRAU AGULLÓ, 45 anysData i lloc de naixement: 1963, Bretui.Lloc de residència: Bretui. Professió: Pagès i ramader.

CISCO TÉRMENS FARÚS, 90 anys i CISCO PIQUÉ SELLART, 85 anysData i lloc de naixement: 1918 i 1923, Albesa, La Noguera.Lloc de residència: Lleida i Albesa.Professió: Pagesos.

JOSEP CODINACHS FEBRER, 77 anysData i lloc de naixement: 1931, Prat de la Riera, Vic, Osona.Lloc de residència: Gurb, Osona.Professió: Pagès, masover, propietari i vinculat al sindicalisme agrari.

FRANCESC RIBAS VIÑALS, 73 anys.Data i lloc de naixement: 1935, Can Ribas, l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès.Lloc de residència: L’Hospitalet de Llobregat.Professió: Pagès. Ha estat vinculat al sindicat d’Unió de Pagesos des dels seus inicis.

RAMON GRAU PRIOR, 84 anysData i lloc de naixement: 1924, Bretui, Pallars Sobirà.Lloc de residència: Bretui.Professió: Pagès i ramader.no

dig

uis b

lat...

no diguis blat...

16 17

“Cert que sense oblidar no es podria viure, però nogensmenys no es podria

viure sense recordar” Rodolf Llorens

18 19

Al llarg de la història recent de Catalunya, hi ha hagut un seguit d’esdeveniments que han marcat l’evolució del camp català i el seu desenvolupament fins avui. En una breu síntesi volem recollir aquests fets principals que són el marc de referència per entendre les vi-vències i els records que posteriorment ens exposaran els nostres protagonistes. El període històric que tractem abasta des dels inicis del segle XX fins a l’actualitat.

SEGONA REPÚBLICA I GUERRA CIVIL ESPANYOLA: EL CAMP COM A FOCUS DE CONFLICTES.

A finals del segle XIX i durant el primer terç del segle XX el camp català va viure enmig d’un clima de reivindicacions degut, principalment, al “conflicte rabassaire”. Els rabassaires, pagesos de les zones vitivinícoles, reclamaven que, de forma generalitzada, es milloressin les condicions de parceria (per la qual habitualment, els rabassaires donaven una tercera part dels fruits al propietari); que augmentés la contribució del propietari en els costos de producció, com ara adobs o jornals, i també que es fes possible l’accés a la propietat que ha-vien treballat en el moment que es redimís el contracte de parceria. La Unió de Rabassaires va ser el sindicat que va liderar amb més força aquestes reclamacions. Durant els anys 30, aquesta reivindicació es va ampliar als altres pagesos arrendataris, masovers o parcers, i es va veure incentivada i, en certa manera, multiplicada en els últims anys de la II República a causa del clima polític i el dinamisme del moviment obrer, representat principalment per part de la Confederació Nacional del Treball (CNT)1. Alhora, l’arrossegament de la crisi econòmica de finals dels anys 20, que va implicar una davallada dràstica dels preus agraris i dels ingressos dels pagesos, va motivar encara més la reivindicació rabassaire.

Paral·lelament al moviment rabassaire, es va viure a Catalunya, i més concretament a la pla-na de Lleida el conflicte entre la Societat Anònima Canal d’Urgell, la societat que va cons-truir el canal d’Urgell i posteriorment el va administrar, i els regants del canal. Sempre hi havia hagut petites disputes entre els regants i la societat, ja que l’entitat gestora del canal cobrava en espècies el cànon de l’aigua (els regants del canal havien de pagar la novena part dels fruits que produïen), però es van fer especialment importants després que s’aprovés el Reial Decret del 10 de novembre de 1882, on es resolia que la Societat tenia el poder sobre el canal d’una manera indefinida i li donava autoritat per decidir lliurement quina contribució i quin preu sobre l’aigua havien de pagar els regants. Aquesta situació va provocar una gran revolta social, que es va allargar durant la darrera dècada del segle XIX i el primer terç del segle XX, fins que el 1934 la Societat Anònima Canal d’Urgell i el Sindicat de Regants del Canal van arribar a un acord pel qual s’establia definitivament la substitució del cànon en espècies pel cànon en diners, que calmaria la situació.

A nivell de l’Estat espanyol, el Govern d’esquerres de la II República plantejava la Llei de Bases de la Reforma Agrària del 1932, que pretenia fomentar la petita propietat a través de l’expropiació de les terres latifundistes perquè els jornalers s’hi assentessin. Aquesta in-tenció es va frustrar en les eleccions de 1933 amb la victòria de les dretes, que amb el nou Govern van proposar aturar les reformes anteriors.

1 L’any 1911 s’establí la Confederació Nacional del Treball (CNT), procedent de l’evolució que havia protagonitzat Soli-daritat Obrera (1907). La seva orientació era clarament anarcosindicalista. Durant els anys de la Segona República, va augmentar la seva influència entre el moviment obrer.

1. Un cop d’ull a la història;DELS RABASSAIRES FINS AVUIno

dig

uis b

lat...

no diguis blat...

20 21

un seguit de mesures per imposar una política econòmica intervencionista amb l’objectiu d’anul·lar totes les reformes republicanes i intervenir directament en l’economia.

El 1938 es va implantar l’autarquia, que va significar l’aturada totes les relacions amb l’exterior, ja fossin d’exportació o importació. La nova política econòmica de l’Estat tenia com a principal objectiu l’autosuficiència. Els tractes comercials amb l’estranger van ser únicament amb Aleman-ya i Itàlia, els dos únics països que van donar suport econòmic al règim, i es van trencar relacions amb països com els Estats Units o la Gran Bretanya, tot i que tenien més possibilitats de mercat.

El 1937 es va crear el Servicio Nacional del Trigo (SNT)2, que intervindria en tot el procés de producció i distribució del blat. Amb la creació del SNT es pretenia afrontar la falta de gra, farina i pa, i va esdevenir l’únic comprador i venedor autoritzat de les collites de cereals, com-prant als pagesos la seva producció a preus extraordinàriament baixos. Als petits agricultors, se’ls feia pràcticament impossible eludir les quotes de lliurament obligatori que havia establert el SNT i vendre els excedents. El petit propietari d’una explotació agrària, per tant, estava obli-gat a entregar el cupó al SNT a un preu baixíssim, i li resultava impossible invertir en millores en la producció. Molts pagesos van destinar la seva parcel·la a diferents conreus per assolir la major autosuficiència possible i garantir la seva pròpia alimentació. Els petits agricultors van disminuir la superfície conreada o la van substituir per productes més ben pagats o menys controlats pel règim, de manera que preferien no sembrar cereals i substituir-los per farratge o deixar les terres per a pasturatge. Aquesta situació va desembocar en un augment de guarets i erms i en l’abandó de terres de conreu.

El bloqueig comercial amb l’exterior va provocar una dràstica disminució de l’ús d’adobs quí-mics i de llavors selectes i grans dificultats per renovar o adquirir maquinària agrícola. A Ca-talunya, l’any 1946, només hi havia tres tractors registrats. Atesa la impossibilitat d’innovar tecnològicament, el sector agrari es va veure forçat a substituir la maquinària per mà d’obra, que en aquell moment era abundant i barata.

Aquest fet, a la vegada, va implicar una dràstica disminució de la capacitat productiva agrària d’Espanya, en general, i de Catalunya, en particular. Això va provocar que en aquells anys el mateix nombre de treballadors que treballaven en l’agricultura abans de la guerra, treballant més hores, produïssin menys.

Com que no existia la possibilitat de substituir el que no es produïa per importacions, es va arribar a una situació de manca d’aliments. La situació global va portar Catalunya i la resta de l’Estat es-panyol a una situació de fam i escassetat a gran escala, sobretot entre el 1942 i el 1944.

Des del 1939, emmarcat dins el intervencionisme de l’Estat i per donar resposta a la situa-ció de carestia del país un cop acabada la guerra, funcionava el Racionament d’Aliments, que s’encarregava de controlar la producció i la distribució dels productes alimentaris de primera necessitat. El racionament consistia a comprar els aliments per part de l’Estat, que els distribuïa a un preu fix a través de cartilles de racionament, que s’organitzaven en tres tipus en funció del nivell salarial.

2 Organisme creat l’any 1937 pel règim franquista, encarregat de controlar l’abastament del pa de la població. El SNT formava part de la política econòmica autàrquica promoguda per l’Estat per tal de dur un estricte control de l’agricultura.

no d

igui

s bla


A Catalunya, la qüestió agrària va enfrontar la Generalitat, presidida per Lluís Companys, amb el Govern central espanyol. La Llei de Contractes de Conreu del 1934, promoguda pel Govern de la Generalitat, que permetia als rabassaires millorar les condicions i l’accés a la propietat de les terres, va ser anul·lada per l’Estat espanyol. Davant aquesta negativa i atesa la tensió política que es vivia a Catalunya i a Espanya, Companys va decretar el 6 d’octubre del 1934 l’Estat Català, amb el convenciment que el Govern central volia frenar l’Estatut d’Autonomia tal i com havia fet amb la Llei de Contractes de Conreu i perquè era la manera d’impulsar aquesta llei des de Catalunya. El dia 7 es va rendir i es va decretar l’estat de gue-rra. Després d’això, automàticament es van desmantellar les millores que aquesta llei cata-lana de contractes de conreu suposava per als rabassaires i els pagesos, i els propietaris van aprofitar per iniciar judicis de desnonament. El fet agrari va esdevenir, per tant, un cavall de batalla polític i territorial que va motivar i va ser excusa per a diversos enfrontaments.

El resultat de les eleccions del 1936, després d’una campanya electoral molt dura, va provocar un major distanciament entre les esquerres i les dretes (alguns sectors no van acceptar els resultats electorals i van participar en la conspiració militar de Franco), i aquest fet va deixar el Govern entrant de la II República d’esquerres en una situació d’extrema vulnerabilitat. A Catalunya, la victòria de les esquerres va suposar la restauració del Govern de la Generalitat, i també de la Llei de Contractes de Conreu. Per als rabassaires i els pagesos en general, aquest va ser un període àlgid, on gran part de les seves reivindicacions es van veure complertes.

L’alçament militar del general Franco, el 18 de juliol del 1936, va suposar l’inici de la Guerra Civil explícita; amb el fracàs de la sublevació, Catalunya va entrar en un convuls període re-volucionari que va generar inestabilitat i enfrontaments. Durant els primers mesos de guerra a Catalunya es va produir un intens procés de col·lectivització agrària de forma espontània. Les terres es van convertir en un bé comú.

Un cop derrotada de manera definitiva la Segona República el 1939, l’arribada de Franco al poder va implicar una autèntica contrareforma. De fet, una de les primeres mesures del seu govern, promoguda el 1938 quan encara no s’havia acabat la Guerra Civil, va ser la devolu-ció de les finques expropiades durant el procés revolucionari als seus antics propietaris.

Així doncs, el fet agrari va suposar, per a cadascun dels bàndols, un símbol ideològic que reafirmava la seva postura i la radicalitzava degut a l’important pes econòmic que tenia. No podem obviar, tampoc, que, un cop passat aquest intens període polític i social de guerra, hi va haver uns vencedors i uns vençuts. I això es va traduir en un clima de repressió i represàlies tant col·lectives com individuals que, un cop iniciat el segle XXI, encara es recorden.

LA POSTGUERRA

La Guerra Civil Espanyola va tenir uns efectes desastrosos sobre l’agricultura i la ramade-ria del país, ja que va desmantellar tota l’estructura productiva i de comercialització dels aliments. El cultiu de blat va perdre gairebé un milió d’hectàrees cultivables, unes 50.000 hectàrees de conreu de vinya van ser abandonades i hi va haver una dràstica disminució de la cabana ramadera de totes les espècies fins que gairebé van desaparèixer els animals de transport i de treball. Un cop guanyada la Guerra Civil, el règim franquista va instaurar

22 23

El resultat de la política autàrquica va ser, de manera general, una profunda depressió econòmica caracteritzada pel bloqueig gairebé absolut del comerç exterior, per la signifi-cativa baixada dels nivells de producció i de consum i pel notori retrocés en la capacitat adquisitiva i el nivell de vida de la població.

LA DÈCADA DELS 50: L’OBERTURA

El 1950, l’Organització de les Nacions Unides (ONU) va anul·lar la condemna al fran-quisme imposada el 1946. Aquest acte va permetre que Espanya ingressés en diferents institucions internacionals, tant de caràcter cultural com econòmic, com l’Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), l’Organització de les Nacions Unides per l’Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), l’Organització de les Nacions Unides per l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) o l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Paral·lelament, es restabliren les relacions amb els Estats Units sota un acord d’ajuts militars i econòmics respectivament, ja que Espanya era un punt estratègic militar molt important després de la Segona Guerra Mundial. Aquesta obertura al mercat internacional va ser un dels principals motius de la recuperació econòmica de l’Estat. Amb la represa de les relacions exteriors, tot i que retardada, es van fer possibles la modernització i el desenvolupament tecnològic, ja conegut arreu del món com Revolució Verda3, que va implicar un augment molt significatiu del rendiment i de la productivitat de les explota-cions agràries. Va significar, també, la mecanització del camp català. La tractorització i la tecnificació de les infraestructures de regadiu en són, potser, els exemples més impor-tants. Això va significar, en les successives dècades, uns canvis demogràfics i migratoris molt intensos. El capitalisme estava en plena fase d’expansió mundial i Espanya no podia quedar-s’hi a les portes.

L’any 1952 es va suprimir el racionament, i a mesura que es van apujar els preus del mercat oficial va disminuir el mercat negre fins a la seva desaparició, cap a la meitat de la dècada dels 50. En aquests anys, va augmentar l’activitat del Servicio de Extensión Agraria (SEA)4, que va suposar la definitiva entrada a la Revolució Verda, la promoció del cooperativisme i la divulgació de nocions tècniques, culturals i econòmiques per a la pagesia. Les activitats que es van organitzar des del SETA van ser ben diverses, des de cursos d’esporga de fruiters al camp, fins a xerrades i cursets sobre el maneig de bestiar, adobat o sembra, que van servir per pal·liar el dèficit de formació tècnica que patia la pagesia.

La gran innovació tecnològica viscuda en aquests anys va canviar d’arrel l’estructura del sector agrari català. Ens trobem davant la primera gran crisi per a l’agricultura tradicional, amb una dismi-nució del nombre d’explotacions familiars i un creixement del moviment cooperatiu (que va recupe-rar el dinamisme endegat a finals del segle XIX, però, sobretot, durant el primer terç del segle XX).

Part d’aquesta innovació tecnològica va estar centrada en l’entrada de maquinària a les feines del camp, com el tractor, la màquina de batre i posteriorment la recol·lectora. Però

3 Nom que fa referència a la transformació i evolució que va experimentar l’agricultura en diferents països durant les dècades dels anys quaranta i seixanta pel que fa a la introducció d’innovacions tecnològiques.4 El Servicio de Extensión Agraria (SEA), que depenia del Ministeri d’Agricultura, va ser creat l’any 1955. La seva funció era fomentar la modernització de l’agricultura a través de la difusió dels nous coneixements i innovacions en el sector.

El repartiment del racionament es realitzava en l’àmbit municipal i amb un fort control, per evitar que una persona estigués donada d’alta en dos municipis. A cada municipi es portava el registre d’altes i baixes.

Com a mostra de la situació de carestia d’aliments i de la baixada salarial a les ciutats, en trobem un exemple en la proposta de la Companyia de Tramvies de Barcelona l’octubre del 1946, de substituir la mesura disciplinària de suspensió de sou i feina per absentar-se del lloc de treball, per l’obligació de treballar sense cobrar. Segons se cita a la proposta:

“La suspensión de empleo y sueldo no tiene eficacia correctiva en la actualidad, ya que al obtener el interesado unos días de libertad para ausentarse puede obtener víveres en mejores condiciones que le compensan la pérdida de jornales.”

A les zones rurals, sobretot en aquelles on predominava la petita i mitjana propietat, o els règims d’arrendament o parceria, sembla que no s’hi va viure la penúria de forma tan dra-màtica. Fora de les grans ciutats existia la possibilitat de conrear una parcel·la o un hort per a l’autoconsum d’aliments essencials, la qual cosa facilitava la subsistència. Tot i això, la conflictivitat social i política va aflorar tant o més a les zones rurals que a les urbanes. La recuperació de la terra per part dels seus antics propietaris, la proximitat entre els veïns i les desavinences familiars conjuntament amb els conflictes polítics van generar alguns enfronta-ments. Els petits pagesos, parcers o jornalers que durant la República veien possible l’accés a la propietat de la terra, ara van tornar a veure’s sota les condicions imposades pels propietaris.

Davant la manca generalitzada d’aliments, el seu augment de preu i el tancament comercial amb l’exterior, els pocs excedents de la producció agrària podien ser utilitzats per lucrar-se. La venda i el tràfic d’aquests excedents en el mercat negre van constituir l’anomenat estraperlo. Els mitjans i grans propietaris i els comerciants que gaudien de recursos econòmics i d’influències polítiques, però també altres que per la seva condició tenien al seu abast les matèries primeres, tendien a desviar una part de les seves produccions cap al mercat negre per esquivar els con-trols del racionament. Aquests productes els podien vendre d’estraperlo a preus molt superiors a la taxa imposada per l’Estat. D’aquesta manera, hi va haver qui feia extraordinàries fortunes a costa de fer decréixer el volum de productes del circuit oficial i augmentant cada vegada més l’escassetat d’aliments per a la població, sobretot de les classes treballadores urbanes. Els investigadors coincideixen a assenyalar que l’estraperlo no hauria estat possible si el règim no hi hagués actuat de coixí o si no s’hagués comptat amb el seu beneplàcit o implicació.

Encara que de forma general es pot parlar que els preus dels productes al mercat negre com a mínim doblaven el preu fixat oficialment, les oscil·lacions eren constants i depenien de múltiples factors, com pot ser, per exemple, la distància vers la zona productora (normal-ment, s’encarien a les grans ciutats).

A principis de la dècada dels 40 ens trobem amb un augment desmesurat dels preus. L’any 1943, els productes racionats valien el doble que el 1936. A finals de la dècada dels 40, i respec-te al 1936, el pa havia augmentat en un 647%; les patates en un 517%, i la llet en un 563%.

Entre el 1936 i el 1950, el cost de la vida es va multiplicar 5,4 vegades, mentre que l’increment salarial es va limitar a 2,7 vegades. Les despeses alimentàries suposaven el 70% del pressupost familiar.

no d

igui

s bla


24 25

rrollo5. Els excedents que provenien de l’època d’expansió econòmica de finals del anys 50 i principis dels 60 es van destinar a la compra de terres, a la millora tecnològica o a la inversió a la resta de sectors, amb l’objectiu de millorar el nivell de vida dels propietaris de les explotacions agràries i ramaderes. De manera que, a mesura que va anar incre-mentat-se la dimensió de les explotacions agràries i ramaderes, en va anar disminuint paral·lelament el nombre.

Aquest augment generalitzat de la inversió en les explotacions agràries i ramaderes feia necessari que la demanda d’aliments es mantingués constant. Amb aquest objectiu, i en un context favorable d’industrialització i innovació tecnològica creixent, es van començar a crear indústries derivades de l’agricultura i la ramaderia, i va néixer, també, un vincle de dependència que va fer canviar radicalment el caràcter autosuficient de l’explotació agrària tradicional. Es va iniciar, per tant, un procés gradual d’interconnexió i interdependència entre el món estrictament agrari i les indústries associades.

El consum de masses i el sistema agroindustrial van néixer plegats i es van reforçar mútua-ment, fins al punt que, en l’actualitat, l’agroindústria té un paper fonamental en la indústria espanyola: és una branca industrial força diversificada on coexisteixen petita i mitjana empresa local i comarcal amb grans multinacionals.

L’expansió econòmica del país, l’anomenat desarrollismo dels anys 50 i 60, va incidir en les pautes de consum dels ciutadans. Per exemple, va començar a haver-hi una gran demanda de carn d’animal de cicle biològic curt (porcs i pollastres) i de baix preu. També d’oví i boví, ous, llet i derivats làctics. El mercat va promoure una acceleració de la producció ramadera, que, juntament amb els processos d’intensificació, va provocar canvis profunds en els siste-mes productius (alimentació, cria, engreix, mesures sanitàries...).

Ens trobem davant el gran desenvolupament ramader. La ramaderia d’engreix va passar de ser un complement de la renda a ser ingrés principal de moltes explotacions. Del 1955 al 1985, va haver-hi un augment del 400% de la producció de bestiar boví o equí, un 7.000% de la de pollastre i un 1.500% de la de porcí. La separació clara de la cria i l’engreix va suposar un procés que va modificar el mapa ramader espanyol i va incidir en la distribució territorial de la població.

Les baixes rendes familiars agràries, comparades amb la de les famílies que treballaven en la indústria i els serveis, la mecanització del camp i la creixent industrialització, van assentar les bases d’un dels fenòmens que més ha caracteritzat el món rural català: l’emigració, ja iniciada a partir de l’últim terç del segle XIX, amb una aturada durant el conflicte bèl·lic, i que va ressorgir amb força a partir de la dècada dels 50, i sobretot als 60 i 70. La important i sostinguda pèrdua d’habitants i efectius ocupats en activitats agràries es va anar accen-tuant. Les conseqüències territorials del capitalisme, la industrialització, la intensificació i la modernització del sector agrari i ramader es van fer evidents.

L’èxode rural es va mantenir constant i va suposar importants implicacions per al camp ca-talà: es va masculinitzar i envellir. Dones i joves marxant, davant la manca de perspectives laborals, socials i personals, i això va fer que el caràcter familiar de la força de treball al camp desaparegués i el relleu generacional quedés en un pla d’incògnita que encara avui

LES DÈCADES DELS 60 I ELS 70: “DESARROLLISMO”, INTENSIFICACIÓ I ÈXODE RURAL

A mesura que va augmentar el desenvolupament industrial, van créixer els requeriments de mà d’obra en aquest sector, principalment concentrat en àrees urbanes. S’enceta aquí un nou període migratori del camp a la ciutat. Catalunya va perdre, en percentatge, entre el primer i l’últim cens agrari (1962-1999), un 60% de les explotacions. El nombre d’actius agraris masculins a Catalunya va passar dels més de 375.000 als inicis del segle XX, als 67.000 de principis del XXI. Però en aquest procés disminueix el nombre d’explotacions i n’augmenta la dimensió, per tant, es concentren la propietat i la capacitat productiva.

Durant els anys 60, la indústria va continuar guanyant terreny. En el sector agrari es van iniciar els processos d’intensificació de l’agricultura i la ramaderia, un fenomen acom-panyat per mesures polítiques que li van donar impuls, com els anomenats Plan de Desa-

5 Els plans de desenvolupament que es van dur a terme durant el període 1964-1975, establerts en diferents etapes de quatre anys cadascun. Tenien com a principal objectiu fomentar el desenvolupament industrial i, a la vegada, establien les previsions econòmiques que Espanya havia d’assolir.

també va anar dirigida a millorar les tècniques de reg per poder utilitzar l’aigua d’una ma-nera més eficient i al mateix temps millorar la producció dels conreus.

Amb anterioritat ja s’havien produït grans transformacions per a disposar de més zones regables a Catalunya. Aquestes estaven basades en portar l’aigua del riu a una zona deter-minada mitjançant canals que repartien l’aigua de reg i la retornaven al riu. En són alguns exemples a la Plana de Ponent els diferents regs de l’horta a la vora del Segre com la sèquia de Pinyana, bona part del Canal d’Urgell i el canal d’Aragó i Catalunya acabat al 1906. A les Terres de l’Ebre es van posar en funcionament el canal dret i l’esquerra de l’Ebre, aquest últim des de 1911.

La regulació del cabal dels rius per a poder ampliar les zones de reg dotades amb aigua de reg per als mesos d’estiu no es va prioritzar durant la primera meitat de segle XX, ja que la majo-ria d’embassaments que es van construir van ser destinats a la producció d’energia elèctrica.

Una excepció és el cas de la conca del Segre on la regulació de les seves aigües va ser una mica més tardana degut a que els drets sobre l’aigua per regar eren anteriors a les obres hidràuliques per a la generació d’energia elèctrica. Així, la construcció dels embassaments de Sant Llorenç al 1930, d’Oliana al 1956 i posteriorment el de Rialb al 1999, ha estat més relacionada amb les grans transformacions de regadiu que amb la producció d’energia hidroelèctrica, i de fet un terç de la presa de l’embassament d’Oliana va ser pagada pels regants del canal d’Urgell.

Font: Història econòmica de la Catalunya contemporània. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1989.

Percentatge de la població activa catalanaSector 1930 1940 1950 1960Agricultura i pesca 26,3 26,2 22,4 16,2 Indústria i construcció 51,3 43,6 47,8 51,7 Serveis 22,4 30,2 29,8 32,1

no d

igui

s bla


26 27

Desenvolupament Rural 2000-2006 (també conegut amb les seves sigles PDR) obre una nova perspectiva per a les polítiques d’intervenció socioeconòmica al món rural i al sector agrari. Es tracta d’una estratègia comunitària que fa confluir les línies econòmica i social de la Unió, i que fomenta la cohesió territorial. S’impulsa així una concepció integradora del desenvolupament rural i de les polítiques més pròpiament agràries.

La base de la política de desenvolupament rural i agrari de la Unió Europea és fomentar que les persones que vulguin puguin viure del territori, tenint en compte tres factors: la producció, el medi ambient i la població rural. A Catalunya, el PDR 2000-2006 es va fixar com a principals objectius: adaptar el sector agrari i agroindustrial a les condicions del mercat, millorar la competitivitat del medi rural renovant les infraestructures i diversificant els serveis, i conservar, gestionar, explotar i aprofitar els boscos.

En el nou període 2007-2013 de la nova política europea de desenvolupament rural s’han fixat tres objectius principals: potenciar la competitivitat del sector agrari mitjançant el su-port a la reestructuració, reforçar la gestió sostenible del medi ambient, millorar la qualitat de vida a les zones rurals i reforçar la diversificació de les activitats econòmiques.

L’agricultura i la ramaderia catalanes, i, per tant, també les societats rurals, les maneres de relacio-nar-se amb el territori i les mateixes pautes quotidianes de la seva gent, han experimentat un canvi radical el segle passat. Podem parlar d’un abans i un després de la segona meitat de segle XX.

Fins als anys 50, tot i el trasbals econòmic, polític i social que va suposar la Guerra Civil Espanyola i la llarga postguerra, predominava l’explotació de caire familiar, orientada a la subsistència, a l’autoconsum i als mercats de proximitat, amb múltiples cultius i activitats integrades al territori.

Des de meitats de segle XX, a partir de l’arribada del consum de masses i de la revolució tecnològica i la mecanització del camp, comencem a parlar d’un sector agrari industrialit-zat, internacionalitzat i interdependent, on l’agroindústria va adoptar un paper fonamental i va aportar riquesa i benestar a la societat en general, però també va implicar conseqüències negatives en matèries ambientals i va accelerar els processos de reestructuració del sector, d’abandonament de l’activitat agrària i de despoblament de moltes zones rurals.

Avui, el necessari equilibri territorial requereix un desenvolupament que no depengui ex-clusivament del sector primari, sense deixar de fer prevaldre la seva presència com a con-servador del medi i productor d’aliments. El constant abandonament del camp ha propiciat que s’assumeixi, de forma força generalitzada, parlar de desenvolupament rural en lloc de desenvolupament agrari.

El repte que es planteja és mantenir la població al territori, assegurant una millora de les condicions de vida, promovent un desenvolupament sostenible de les activitats agrícoles, ramaderes i silvícoles i incentivant la generació de noves oportunitats de treball.

persisteix. Fins a principis de la dècada dels 70, aquest procés es va mantenir. La crisi del petroli, el 1973, va suposar una recessió i una frenada econòmica generalitzada, i va co-mençar a minvar l’èxode rural.La situació provocada per la revolució tecnològica en el sector agrari des de mitjan segle XX va deixar en una posició molt vulnerable els petits agricultors. La seva feble posició al mercat va ser una de les conseqüències més greus. A Catalunya, per defensar millor els seus interessos, el 3 de novembre del 1974 es va fundar, en la clandestinitat, el sindicat Unió de Pagesos de Catalunya.

Les reivindicacions d’Unió de Pagesos per a la dignificació del treball i de la renda del pagès davant aquest escenari i en contra del sindicat vertical, propi del franquisme, van suposar una constant en aquestes dècades. La implantació de la democràcia va permetre que les reivindicacions sortíssin de la clandestinitat. N’és exemple i símbol la gran tractorada del 1978, en què es reclamava gaudir de drets sindicals i poder viure de la terra, i que va fer sortir 17.000 tractors a les carreteres de totes les comarques de Catalunya.

Davant la situació ocasionada per la intensificació de l’agricultura i la ramaderia a finals de la dècada dels anys 70, es va iniciar el procés de diversificació econòmica a les explotacions agràries com a estratègia per aconseguir diferents fonts d’ingressos complementaris.

DE LA DÈCADA DELS 80 A L’ACTUALITAT: LA PAC I EL DESENVOLUPAMENT RURAL

Després del difícil període de la Transició, un cop mort Franco el 1975, i amb la democrà-cia instaurada, s’ha d’explicar el desenvolupament econòmic i social del món rural català als anys vuitanta dins del context de l’entrada a la Comunitat Econòmica Europea (CEE) i l’aplicació de la Política Agrària Comunitària, també coneguda amb les seves sigles PAC.

La PAC va sorgir de l’escenari de manca d’aliments que va deixar la Segona Guerra Mun-dial. La idea de construir una Europa cohesionada i econòmicament forta va prendre força, i això implicava reforçar l’agricultura com a sector estratègic per satisfer la necessitat bàsica d’alimentar la població.L’aplicació de la PAC d’acord amb els seus objectius inicials va suposar uns elevats incre-ments de la producció agrària durant els anys 60 amb conseqüències no previstes, com ara la generació d’excedents de productes alimentaris, l’impacte ambiental o l’èxode rural.

Quan Espanya va entrar a la Comunitat Econòmica Europea (CEE) el 1986 es va trobar amb una PAC fortament implantada però amb una necessitat de canvi. Es van impulsar polítiques per contrarestar la intensificació a través de la reducció de la densitat dels ramats, limitant la producció de cereals, establint incentius agroambientals, fomentant la distribució territorial de la producció i el desenvolupament de més activitats. Fixar la població al territori significava que la gent que viu al món rural no hagués de marxar per manca d’oportunitats i, alhora, que es mantingués l’important paper que té la presència humana al territori per a la conservació del medi.

Amb l’inici del nou segle, el desenvolupament rural s’integra dins la nova PAC dissenyada a l’Agenda 20006 i es converteix en el segon pilar fonamental de la PAC. El Programa de 6 Denominació que rep el programa d’acció acordat al Consell Europeu de Berlín l’any 1999. El seu objectiu era reforçar

les polítiques comunitàries i dotar la Unió Europea d’un nou marc financer per als anys 2000-2006.

no d

igui

s bla


28 29

Als anys 30, gairebé la meitat dels tres milions d’habitants de Catalunya vivien en municipis de menys de 5.000 habitants i una de cada quatre persones actives treballava al camp. La majoria dels pagesos conreaven una terra que no era seva, sota diferents modalitats de contractes (ma-sovers, parcers o jornalers7. Aquests últims es concentraven a la rodalia de les grans ciutats).

La realitat rural del camp català i el clima polític i social que s’hi vivia ja des de finals del segle XIX se sustentava al voltant de la lluita de classes i el concepte de “propietat” de la terra. Amb la reclamació d’una millora de les condicions i de l’accés a la terra per part dels pagesos de les zones vitivinícoles, la Unió de Rabassaires va encapçalar les reivindicacions dels petits page-sos i va ser protagonista de l’intens moment polític i social que passava el país, enfrontant-los amb l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre, afí i configurat pels grans propietaris.

Lluís Sala va néixer el 1915, a cal Filosa de Callús (Bages). De família pagesa, ell va agafar el relleu fins que, arran del conflicte bèl·lic de 1936, va ser quintat a l’exèrcit republicà.

Ens explica que durant la República les jornades al camp eren dures i llargues i hi intervenia tota la família. “Abans de la guerra es vivia treballant 16 hores cada dia, de llum a llum, que en deien. Quan es feia clar ja érem a treballar, fins que es ponia el sol.”

Les condicions laborals entre el propietari i els jornalers variaven en funció de la modalitat que es pactava prèviament. No obstant això, hi havia alguns criteris que predominaven, segons explica Lluís Sala:

“Una cosa és parcer, de cada quatre càrregues de vi que collíem, 3 eren per a nosaltres i una per a l’amo. I llavors hi havia els masovers, que tenien la casa de franc i, en general, podien anar a fer llenya al bosc per escalfar-se a l’hivern. Però de la terra que cuidaven d’aquest amo, pagaven les mitges, una per a ells i una per a l’amo, que és molt gros, això, eh! Una per a ells i una per a l’amo. L’amo hi posava la meitat de la llavor i la meitat de l’abono, però havien de pagar el 50% del que collien.”

Cal Filosa, any 1934. Arxiu Família Sala i Baraldès.Pagesos treballant la terra, anys vint i trenta. Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà.La verema, any 1935. Arxiu Família Sala i Baraldès.

7 La modalitat de contracte del masover fa referència a aquella persona que treballa i resideix en un mas propietat d’una altra persona a través d’un títol d’arrendament. La modalitat de contracte de parcer és el treball d’una terra a través d’un contracte de parceria, que consisteix en la cessió temporal de l’ús de la terra per part del propietari i el pagament per part del parcer d’una part dels productes. Finalment, la modalitat de contracte del jornaler fa referència al treball al camp que fa una persona a canvi d’una remuneració.

2. República i Guerra Civil al Món Rural. PROPIETAT I CONFLICTE; LA TERRA, PER A QUI LA TREBALLA?

Manifestació d’Unió de Rabassaires a Barcelona a favor de la Llei de Contractes de Conreu, 1934. Arxiu Família Romeu.

no d

igui

s bla


1936-1939 1936-19391940-1950 1940-19501950-1970 1950-19701970-1980 1970-19801980-2000 1980-20002000-2008 2000-2008

30 31

Camperols saludant a les milícies, juliol de 1936. AHCB-AF. Autor desconegut. Crida del Partit Socialista Unificat de Catalunya als camperols. Ministerio de Cultura. Centro Documental de la Memoria Histórica, autor desconegut.

El 6 d’octubre del 1934, Companys va decretar l’Estat Català. Lluís Sala recorda molt bé aquests fets: “...I va ser quan la Generalitat de Catalunya, l’any 34, va aprovar la Llei de Contrac-tes de Conreu, que feia una millora molt gran, molt gran, als parcers, a tots aquells que estàvem afilats a Unió de Rabassaires. Però llavors hi va haver els fets del 6 d’octubre del 1934, dels quals la història en parla prou, que va ser quan Companys, president de la Generalitat, es va rebel·lar contra el Govern de Madrid perquè aquests van anar contra aquesta llei. Van treure la Generalitat de Catalunya i després van venir els propietaris, i encara ens van “resquitar” més. Aleshores hi va haver molts desnonaments, aquells que eren significats d’Unió de Rabassaires, en alguns pobles els van prendre les terres... i vet aquí.”

La impossibilitat percebuda per Unió de Rabassaires de que el Govern portés a bon port la reforma agrària tan llargament reclamada i esperada els va fer situar en postures més ra-dicals. No obstant això, la victòria de les esquerres a les eleccions del 1936 va suposar una nova esperança per al col·lectiu. Lluís Sala ens ho explica: “Fins que, a les eleccions del 16 de febrer del 1936, en què va tornar a pujar Esquerra Republicana, llavors totes aquestes coses van tornar al seu lloc..., però al juliol ja va començar la guerra.” La Felicitat recorda: “Llavors ja va ser un desgavell gran quan va esclatar la guerra; perquè els masovers feien d’amos!”

Un cop iniciada la guerra, el juliol del 1936, el conflicte agrari que s’havia iniciat en el període republicà va persistir i es va agreujar en l’esfera política. En el cas de Catalunya, el fracàs de la revolta militar va provocar l’esclat d’un intens període revolucionari. Els con-traris al cop d’estat es van organitzar en comitès antifeixistes, liderats, en alguns casos, pels mateixos dirigents dels sindicats agraris i, d’altra banda, també s’hi trobaven els líders de les forces obreres i sindicals com la CNT, el POUM i el PSUC, entre altres.

Molts propietaris, presos del pànic, van fugir i van abandonar les seves terres, i moltes d’aquestes van ser col·lectivitzades en forma d’apropiacions organitzades de les terres de conreu i de les fàbriques per part dels pagesos i dels obrers. Aquesta situació va ser regulada per la Generalitat de Catalunya a través del Decret de Col·lectivitzacions, de 24 d’octubre de 1936.

Felicitat Baraldés, la dona del Lluís, va néixer a cal Saleta de Santpedor (Bages) el 1922. Respec-te a les condicions dels masovers, comenta: “Era una casa que donava una estada ben pobra!”

La Unió de Rabassaires va ser un sindicat de viticultors no propietaris i altres cultivadors sorgits a Catalunya l’any 1922 i fortament vinculat a Esquerra Republicana de Catalunya. Amb l’arribada de la II República va expandir la seva presència entre els pagesos, aug-mentant així el seu nombre d’afiliats, i va desenvolupar una forta onada reivindicativa per convertir-se en el major sindicat agrari de Catalunya. Amb el pas dels anys, el seu discurs reivindicatiu, basat en l’explotació familiar, hereditària i autònoma, va prendre un caràcter més cooperatiu i mutualista.

Lluís Sala ho comenta: “En temps de la República es va lluitar molt. Va sortir aquell sindicat de pagesos que en deien Unió de Rabassaires, on estàvem sindicats la majoria de pagesos. Volíem una millora en els tractes que es treballaven. Treballàvem al 25%, que en dèiem: de cada quatre carregues de vi, en portàvem tres cap a casa i una per a l’amo. Lluitàvem per això; demanàvem el sis, de cada sis càrregues, cinc per a nosaltres i una per a l’amo.”

La reivindicació dels petits pagesos i les ànsies dels propietaris de conservar la seva pro-pietat es van traduir en forts enfrontaments socials al camp català. Ramon Valls, d’Olius, recorda “la història d’un masover que va anar a un míting i deia: «La terra serà de qui la cultivi.» I la meva mare li deia: «La terra potser serà de qui la cultivi, però els fruits ja veureu de qui seran, carallot, que seran del govern!».”

L’agitat clima polític i social durant aquests anys va situar les reivindicacions dels rabas-saires enmig de l’escenari polític, que va acabar enfrontant el Govern de la Generalitat amb el de la II República, que havia esdevingut, en les eleccions del 1933, un govern de dretes. La negativa per part del nou govern a acceptar la Llei de Contractes de Conreu elaborada pel govern català l’any 1934 davant les pressions dels propietaris a Madrid va fer suposar que a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya li passaria el mateix. Aquella llei tenia com a finalitat substituir l’antic contracte de rabassa morta i millorar la situació dels camperols.

Cal Saleta. 1941. Arxiu Família Sala i Baraldès.Un grup de persones, amb tres estendards de la Unió de Rabassaires de Llançà durant una manifestació antifeixista a Barcelona (1925-1938). Arxiu Nacional de Catalunya, Fons Gabriel Casas i Galobardes, Gabriel Casas i Galobardes.

no d

igui

s bla


1936-1939 1936-19391940-1950 1940-19501950-1970 1950-19701970-1980 1970-19801980-2000 1980-20002000-2008 2000-2008

32 33

Exemple de barricada de sacs instal·lada als carrers durant la guerra civil espanyola (1936-1939). Biblioteca Pública Santiago Rusinyol (Sitges), Fons L’Abans.

el padrí van dir que sí. I tampoc van pensar a pagar l’arrendament…”Una altra experiència va ser la de Francesc Ribas, de cal Ribas, de l’Hospitalet de Llobregat. En el cas del Baix Llobregat, amb més arrelament a les tesis rabassaires que no pas a les procla-mes de la CNT, les col·lectivitzacions no van tenir el protagonisme d’altres zones. No obstant això, a l’Hospitalet de Llobregat i al Prat de Llobregat van ser casos diferents, segurament per la incidència anarcosindicalista en aquestes dues poblacions, i s’hi van col·lectivitzar totes les terres. La majoria de membres de les col·lectivitats eren jornalers i parcers. Francesc Ribas explica: “Al Baix Llobregat, hi va haver col·lectivitats. En altres llocs de Catalunya, no. Aquí va fun-cionar molt bé, sota el meu parer, però és clar, això depenia del líder que hi hagués... A l’Hospitalet (que era, potser, on hi havia més terra), hi havia un delegat, un tal Roger, que era un cap de colla. Abans, els pagesos, quan necessitaven gent per treballar, per plantar carxoferes... anaven a un bar, on també anaven els treballadors. I allà el cap de colla ho gestionava, i li deien tal, que necessitem dos homes que hem de fer una plantada de carxoferes, i el cap deia «Pepet, Joan... aneu a treballar amb el Ribas!»... I quan acabaven, els buscava una altra feina...”

En Francesc recorda com el seu pare li explicava com es produïa durant les col·lectivitzacions al Baix Llobregat: “El meu pare sempre deia que a l’època de la col·lectivització es feien unes pro-duccions que mai s’havien fet abans ni després de la guerra... però això era ensopegar els tècnics i capatassos. Hi havia d’haver un tècnic, que, generalment, era un pagès de bandera.

Però quan els franquistes van guanyar la guerra, l’abril del 1939, aquests mateixos propietaris que van haver de fugir, van retornar vencedors i van reclamar el que creien que se’ls devia. Segons explica Florenci Teixidor, nascut a Sant Gregori, el conflicte bèl·lic també va implicar una guerra de classes, en què els guanyadors van imposar els seus interessos i exigien res-cabalaments: “És clar, durant els tres anys de la guerra no va venir a cobrar, el nostre amo, però

Lluís Sala recorda: “Hi va haver amos de Callús que van haver de marxar a Sant Sebastià, i hi van passar tota la guerra, els significats de dretes... Els que no els van matar, es van escapar.” I la Felicitat conclou: “Van haver de marxar perquè tenien por que no els pelessin.”

Hi va haver diferents tendències en les transformacions revolucionàries que es van donar al camp. D’una banda, una actuació de caire més cooperatiu i, de l’altra, una que fomentava la propietat col·lectiva de la terra i del treball. És a dir, repartir la terra o col·lectivitzar-la. Aquests enfrontaments els simbolitzaven els fets de la Fatarella, el 1937, un tràgic enfrontament entre els anarquistes i els pagesos d’aquesta petita pobla-ció de la Terra Alta8.

Les col·lectivitzacions van prendre moltes fórmules diferents en funció de la zona i de les pecu-liaritats polítiques i socials, ja que, en realitat, no hi havia un projecte uniforme que regulés la situació. Per aquest motiu, les experiències viscudes en aquest àmbit de les col·lectivitzacions van ser diferents segons la zona en què es van produir. Un exemple és el que ens comenta Josep Sanjuan, nascut a cal Pubill de Torres de Segre el 1927, que recorda: “Vivíem aquí, en aquest carrer, i la part de darrere donava a un hort que encara ho és ara, i aquell hort, com que la col·lectivitat no el volia, doncs... el podeu treballar vosaltres!... a casa nostra, a cal Pubill. I el pare i

Cartell propagandístic referent a la crida als camperols per a sembrar i ajudar en el conflicte bèl·lic. Ministerio de Cultura. Centro Documental de la Memoria Histórica. Autor desconegut.Cartell propagandístic demanant que es treballi el camp. Ministerio de Cultura. Centro Documental de la Memo-ria Histórica. Autor desconegut.Cartell propagandístic sobre els avantatges de la col·lectivització de la terra. Ministerio de Cultura. Centro Docu-mental de la Memoria Histórica. Autor desconegut.

8 Al gener del 1937, es va produir un enfrontament al municipi de la Fatarella (Terra Alta) entre els camperols i un grup d’anarquistes que volien dur a terme la col·lectivització de les terres de la població. Els fets van representar un dels episodis més violents de la història de la col·lectivització a Catalunya.

no d

igui

s bla


1936-1939 1936-19391940-1950 1940-19501950-1970 1950-19701970-1980 1970-19801980-2000 1980-20002000-2008 2000-2008

34 35

després, quan es va acabar la guerra, va voler cobrar tot l’endarrerit i tot… I és clar, el meu avi, gran; el meu oncle, tancat a la presó; el meu pare, que no va tornar de la guerra; la meva mare i la meva tia… vull dir que vam passar èpoques molt difícils.”

Francesc Ribas recorda aquesta situació al Baix Llobregat: “Durant la guerra, molta gent ren-dista va marxar, ningú va pagar lloguer i, és clar, amb el franquisme els propietaris es van tornar valents...”

Així, tal com ens explica Lluís Sala: “Com que durant els tres anys de guerra els parcers no van pagar res a l’amo... n’hi havia algun que, de sotamà, anava al propietari o a la família del propietari si havia hagut de marxar o estava amagat i ho pagava. Algú, però no gaires més. Acabada la gue-rra, com que els propietaris tenien les llistes d’anys anteriors del que collia cada parcer, van agafar aquelles llistes i van dir; els anys 1936, 1937 i 1938 heu collit tant d’això i tant d’això altre... de manera que els amos van fer pagar el 50% d’aquests tres anys que no s’havia pagat. Van donar dos o tres anys de temps, però cada any, pel veremar, s’havien de donar unes càrregues de vi dels enda-rrerits que deien. Llavors va tornar a quedar el quart per als parcers i les mitges per als masovers.”

“Acabada la guerra havies de callar i callar, i fer el que deia l’amo. Bon dia, i au!”, recorda Felicitat Baraldès.

Portada del Butlletí del Departament d’Agricultura de la Generalitat de març de 1937, nº 5. Símbols estadístics que representen diferents unitats de treball. Cartells propagandístics a favor de la defensa forestal publicats pel Departament d’Agricultura de la Generalitat. Arxiu del Departament d’Agricultura, Alimentció i Acció Rural.

no d

igui

s bla

t...1936-1939 1940-1950 1950-1970 1970-1980 1980-2000 2000-2008

36 37

Un cop finalitzada la Guerra Civil, comença a Espanya una situació política i social difícil. La nova política econòmica del règim tanca les portes a qualsevol relació amb l’exterior, ja sigui d’importació o exportació, i se centra en l’autoproveïment. La política autàrqui-ca, com es va anomenar, va tenir greus conseqüències en la vida diària de les persones. Primer, per la manca d’aliments causada per un camp destrossat i una baixa producció que va forçar la implantació del racionament d’aliments. Segon, com a conseqüència de la misèria i la fam que es vivia i l’escassetat alimentària que imposava l’Estat a través del racionament, va sorgir el mercat d’estraperlo. Uns per subsistir i els altres per enriquir-se recorrien al mercat negre, que durant anys va ser una pràctica habitual. Amb tot, la pe-núria de l’època va suposar un trasbals per a la societat, que, a part de la fam, patia fortes mancances en educació, sanitat i unes duríssimes condicions laborals.

Tipologia de cupó de racionament dels ali-ments.

PA BLANC I PA NEGRE. RACIONAMENT I ESTRAPERLO

Els anys de postguerra es van caracteritzar per dos factors molt importants que van marcar l’evolució de la societat durant la dècada dels 40. El primer va ser que el 1938 el règim fran-quista ja va imposar l’estat d’autarquia al seu bàndol i un any després, quan es va acabar la guerra, ho va aplicar a tot l’Estat espanyol. Una única acció, com la de decidir que Espanya havia de ser autosuficient i no havia de mantenir relacions comercials amb cap país, llevat d’Itàlia i Alemanya, va afectar la vida quotidiana dels ciutadans espanyols.

Un segon factor important va ser la situació en què van quedar les zones agrícoles del país, en general, i a Catalunya concretament. La que havia de ser la principal font d’aliments, per la pro-hibició d’importar-los degut a la política autàrquica, no estava preparada per a subministrar-los. El camp no podia produir el que feia falta degut a les destrosses causades per la guerra.

Com recorda Joaquim Martí, de Santa Coloma de Queralt: “Un cop vam tornar a les nostres terres, a Santa Coloma de Queralt, vam trobar tot de clots d’obusos d’una de les batalles que es van produir a la guerra. La de Santa Coloma va durar tres dies.”

3. Postguerra; ES TANQUEN PORTES... AUTOSUFICIÈNCIA.

Missa de campanya a la plaça Major de Tàrrega, celebrant l’entrada de les tropes nacionals. Arxiu Fotogràfic del Museu Comarcal de l’Urgell, Miquel Martí i Florensa.

no d

igui

s bla


1936-1939 1936-19391940-1950 1940-19501950-1970 1950-19701970-1980 1970-19801980-2000 1980-20002000-2008 2000-2008

38 39

Joaquim Martí exposa que “existia un delegat del SNT a cada regió que s’encarregava que es mantingués la quantitat de blat per recol·lectar, perquè es pogués portar a les diferents fàbriques el gra que tocava per fer-ne farina i pa”.

El repartiment dels aliments es duia a terme en l’àmbit municipal, adreçant les diferents famí-lies a botigues o locals de l’ajuntament on podien anar a buscar els diferents aliments i pro-ductes. Josep Gavaldà de Cabra del Camp, recorda que “tothom tenia una botiga determinada on havia d’anar a buscar els productes”. El control del racionament es feia amb unes cartilles; n’existien de tres tipus, segons el nivell salarial. Com diu Roseta Pallarès, de Palouet, “et dona-ven una cartilla i et deien, aquest dia pots venir a buscar pa, aquest pots venir a buscar oli, aquest altre sabó per rentar... I mira, quant tocava hi anaves i t’ho donaven bastant bé de preu”.

A través del racionament es repartien a la població alguns dels productes bàsics per a la vida diària. Evidentment, es van distribuir els aliments, com el pa negre, l’oli, la farina, el sucre, les patates, els llegums, però també altres productes, com el sabó per rentar la roba o el tabac. Com comenta Ramon Grau de Betrui, “al racionament ens donaven de tot, sucre, també. Bé no t’ho donaven, et feien pagar poc, però t’ho feien pagar”.

El racionament no va ser mai suficient perquè la població pogués subsistir. Ho exposa Jo-sep Sanjuan quan diu que “els racionaments sempre són iguals. Per molt que en donin, no n’hi ha ni per a la meitat del que consumeixes. Qui tenia diners havia de recórrer a l’estraperlo per aconseguir el que necessitava”.

I és que el racionament va ser l’origen d’un dels protagonistes més importants dels anys de postguerra, l’estraperlo, el mercat negre paral·lel al que marcava l’Estat, on, a un preu més elevat, s’hi podia trobar qualsevol producte. Ramon Valls ens ho explica d’una manera breu, però contundent: “Els que manaven utilitzaven els productes del racionament per fer estraperlo i llavors no n’arribava prou als pobles i a les ciutats... A l’hora d’anar a buscar el que et tocava del racionament es tenia en compte de quina casa eres i t’omplien més o menys l’olla. A poc a poc,

Dones i nens darrera del mostrador de venda de productes alimentaris varis a una cooperativa a Barcelona, 1936-1937. Arxiu Nacional de Catalunya, Fons Generalitat de Catalunya (Segona República), Margaret Michaelis.Document que acreditava, un cop fet el pagament, l’accés al repartiment general dels aliments durant un any (1940).

A més, la força de treball de les explotacions agràries es va reduir molt pels efectes de la guerra. No hi havia homes joves per fer les feines que requerien esforç físic, i això es va traduir en una disminució de la productivitat.

La unió d’aquests dos factors va forçar el Govern d’aleshores a prendre mesures dràstiques. A finals del 1939 la Comisaría General de Abastecimientos y Transportes9, l’òrgan que s’encarregava de controlar la producció i la distribució dels productes a l’Estat, va implantar el racionament d’aliments.

Ramon Valls, d’Olius, ens ho explica així: “El racionament va començar perquè l’economia del país funcionava malament i perquè ningú tenia aliments per menjar, especialment a les ciutats. En canvi, la gent dels pobles petits podia cultivar un hortet o tenir quatre gallines per anar tirant.”

Una de les institucions més importants a l’hora de racionar els aliments era el Servicio Nacional del Trigo (SNT). Aquesta entitat es dedicava a comprar a preus molt baixos la pro-ducció de blat i altres cereals de tots els pagesos. Després ho racionava i ho distribuïa pels pobles i per les ciutats en forma de farina i pa negre. El pa blanc era el que es feia amb fari-na de blat, i durant aquells anys només en van poder gaudir els pagesos que produïen blat i es feien el pa a casa o la gent rica que podia comprar-lo. El pa negre, diu Josep Sanjuan “es deia així perquè es barrejava la farina de blat amb la d’ordi perquè n’hi hagués més”.

9 Organisme creat l’any 1939 pel règim franquista, que realitzava el control i l’organització del transport de la pro-ducció que havia d’abastar la població. Aquesta comissaria formava part dels diferents organismes creats per l’Estat, com, per exemple, el Servicio Nacional del Trigo i la Fiscalía de Tasas, durant el període de la política econòmica au-tàrquica.

Documents expedits pel Servicio Nacional del Trigo en què s’especifica la collita d’una explotació durant l’any 1944. Arxiu Família Vilaseca Comardons.Símbol del Servicio Nacional del Trigo.

no d

igui

s bla


1936-1939 1936-19391940-1950 1940-19501950-1970 1950-19701970-1980 1970-19801980-2000 1980-20002000-2008 2000-2008

40 41

ballar en una fàbrica de farina a Santa Coloma de Queralt, que rebia el cereal del SNT per distribuir. Comenta que, de vegades, eren els mateixos encarregats de la fàbrica els que carregaven els camions: “Ho carregaven els mateixos amos i parlaven amb la Guàrdia Civil. Lla-vors arrancaven les etiquetes del SNT per poder transportar el que volien i després les tornaven a posar. Al final feien dos viatges, un de correcte i un de fals. Quan jo portava les camionades on em deien, al control de la Guàrdia Civil donava la contrasenya que m’havien donat i em deixaven passar. Darrere, passava un home amb una bicicleta amb menjar per casa i li prenien i li fotien una garrotada. Era horrorós, això! La Guàrdia Civil ho tenia tot de franc.”

Els productes més habituals en el mercat negre eren, a banda dels de necessitat bàsica, els de luxe. Aquesta segona classe de productes només circulava per l’estraperlo entre la gent benestant del país. Podien ser productes alimentaris poc habituals, com la xocolata, o pro-ductes no relacionats amb l’alimentació, com els de cura personal i bellesa, perfums o colò-nies. Pel que fa als productes de necessitat bàsica, els que s’utilitzaven més per fer estraperlo eren qualsevol tipus de gra, blat o ordi, llegums, patates, pa blanc, llet...

Amb aquests exemples queda clara la situació social que es vivia aleshores: alguns estaven obligats a fer estraperlo per sobreviure i altres s’aprofitaven d’aquest per aconseguir fortu-nes considerables. És evident que amb la diferència de preus entre el mercat oficial i el negre n’hi havia prou per enriquir-se. L’Estat pagava el quilo de gra a quatre pessetes, mentre que a l’estraperlo l’arribaven a pagar a dotze.

Així doncs, l’estraperlo va ser l’origen de moltes riqueses per als que es van aprofitar de la misèria aliena, però també va ser, en molts casos, la solució a la manca de productes bàsics i a la gana que molta població patia. Per aquest motiu, Ramon Valls comenta que fer estra-perlo “estava ben vist socialment, perquè el costum és llei! La gent que el practicava era vista com espavilada i els que ho denunciaven estaven molt mal vistos”.

La fi de l’estraperlo va arribar, com ens diu Joaquim Martí, “quan hi va haver abundància, quan es va acabar la guerra europea”. Quan la política autàrquica espanyola va caure pel seu propi pes davant l’estancament econòmic que vivia el país, Espanya a poc a poc va recu-perar les seves relacions econòmiques i comercials amb altres països. Això es va produir especialment amb els Estats Units, que van ajudar Espanya comercialment a canvi d’una posició militar estratègica privilegiada.

Cisco Térmens conclou: “Es va fer estraperlo a tot arreu i tothom el va practicar, fins i tot re-presentants de la nació que havien de ser rectes i no ho van ser. Es va fer per la gana i la misèria. Ara bé, quan no hi va haver necessitat no hi va haver estraperlo.”

TREBALLAR AL CAMP: LA FORÇA DE LES MONGETES

La política autàrquica del franquisme també va tenir els seus efectes al camp. En primer lloc l’Estat hi va intervenir amb un control aferrissat de la producció, la comercialització i els preus dels productes, especialment en els cereals, els llegums, el vi i l’oli. Els petits agri-cultors que es dedicaven a aquests cultius els van abandonar definitivament o bé els van canviar per altres de més rendibles. Els preus baixos, afegits a les poques ajudes que hi havia

aquest comerç clandestí es va anar inserint a la societat fins al punt que tothom, ric o pobre, hi havia de recórrer.”

Cisco Piqué, d’Albesa, ens ho diu: “Els pagesos venien alguns aliments a dones que es dedica-ven a això, o homes. Els uns més petits i els altres, més grans. Hi havia qui anava amb un sac de mongetes amb una bicicleta fins a Lleida, i hi havia qui portava un carro i algú altre que portava un camió.”

Les persones amb més dificultats utilitzaven els mateixos productes del racionament que no consumien per practicar estraperlo i treure una mica més de diners extra per comprar menjar també a l’estraperlo. Un exemple molt habitual era el que ens explica Josep Gavaldà quan diu que “qui no era fumador podia vendre el tabac a un altre lloc i treure’n alguna cosa, tot i que no se’n menjava gaire, d’allò”.

Allà on arribava el tren era molt habitual utilitzar-lo per transportar els productes de l’estraperlo. Josep Sanjuan comenta que molta gent de Barcelona i d’altres ciutats anava als pobles de la plana de Lleida per a comprar menjar. Després anaven a l’estació de tren de Lleida i l’amagaven en diferents llocs dels vagons del tren. Un cop arribava el tren a Barcelona o a altres parades importants, la gent que l’esperava ja sabia on havia de buscar per agafar el menjar amagat. Alguns ho feien per tenir quelcom per menjar i altres feien el mateix per revendre el menjar, més car, a la ciutat. Es pot intuir que la Guàrdia Civil que controlava els trens hi estava involucrada, perquè en els escorcolls al tren gairebé mai trobaven res. Així doncs, Josep Codinacs, de Gurb, ens explica: “Vaig conèixer una dona que portava pa cada dia a Barcelona, devia tenir un conveni amb algun forn de pa. Feia uns paquets de pa que amagava sota els seients del tren per enviar-los a Barcelona. Un cop el tren arribava al Clot, que havia d’anar a poc a poc, repartia el pa...”

També eren molt habituals les sortides nocturnes amb rucs o bicicletes per a la pràctica de l’estraperlo. Una nit, Cisco Térmens, d’Albesa, va anar a portar uns sacs de panís amb tres rucs fins a Balaguer per vendre’ls al mercat negre: “A meitat de camí em van començar a tirar trets! Em vaig haver d’amagar perquè no em matessin. Va ser l’últim cop que vaig practicar estra-perlo d’aquesta manera per por que em pelessin!”

Al Pirineu, la pràctica de l’estraperlo era diferent. Segons les zones es feia contraban amb Andorra o França, activitat que des de feia temps es practicava, però que a la postguerra, per la situació social, es va incrementar. Ramon Grau, explica que hi havia gent de la zona que agafava la llana de les ovelles i la portava a l’altre costat de la frontera: “Carregaven la llana a l’esquena i, muntanya amunt i a vigilar que no els agafessin passant la frontera, i quan tornaven, igual. Per fer això, calia molta voluntat. Abans, per treballar no calia estar gaire fort, calia voluntat.” S’ha de tenir en compte que, a causa de la política de tancament que s’havia establert, les fronteres amb l’exterior estaven molt vigilades. Les regions de frontera van es-tar militaritzades molt més enllà de la Guerra Civil pel control de l’exèrcit sobre la població sotmesa a estreta vigilància. Aquesta situació encara va ser més radical durant la Segona Guerra Mundial.

L’estraperlo també va ser practicat, des d’una posició privilegiada, pels alts càrrecs de les entitats estatals. En pot donar testimoni Joaquim Martí, que durant la postguerra va tre-

no d

igui

s bla


1936-1939 1936-19391940-1950 1940-19501950-1970 1950-19701970-1980 1970-19801980-2000 1980-20002000-2008 2000-2008

42 43

segons si s’era un agricultor gran o petit. Els més rics podien permetre’s el luxe de comprar animals de tir per treballar. Ramon Valls recorda que existia una raça de mula molt poc habitual i que era molt cara, valia 35.000 pessetes: “Només se la podien permetre els rics.” Ramon Grau explica: “Llavors érem valents; un home xicotet et llançava un sac molt lluny i tu pensaves, d’on treu la força? Era la voluntat, llavors la gent actuava amb molta voluntat. «Querer es poder, querer es poder!» En aquella època van fer camins de carro que van permetre que en lloc de treballar amb els braços poguéssim treballar amb els carros i els animals.”

El treball al camp. Arxiu Família Ramon Pallarès.Arada. Fons Rafael Vilarrubias, autor Rafael Vilarrubias INSPAI. Centre de la Imatge de la Diputa-ció de Girona.

Josep Roig de Tortosa, també recorda: “Tot era molt físic, sense maquinària. La força la feien els animals. Es treballava moltes hores, des de les quatre del matí. Quan es feia de nit, que no es podia treballar, donàvem menjar als animals. Després es preparava tot el que s’havia collit per l’endemà anar a mercat.”

I Josep Sanjuan diu: “No hi havia gens de maquinària. Cap tractor. Bé, només un d’abans de la guerra a tot el poble. Però tot es llaurava a mà. Tot es feia amb aixades. El blat se segava amb dalla. Llavors el carregaves fins a l’era, el baties i el guardaves al graner. Després en feies farina. En època de segar i batre, t’aixecaves a les tres del matí i fins a les deu de la nit. Només amb les parades per menjar. Quan es recollia el blat, es preparava la terra per fer-hi mongetes perquè les pagaven molt bé. Tot es feia a mà, tot es feia a força de braços.”

Ramon Grau rememora: “A casa érem quatre germans. Durant l’any ho fèiem tot nosaltres, però quan s’havia de segar és quan hi havia més gent. Fins a 15 homes. Hi passàvem set dies i anaven rotant de casa en casa. Després de segar, lligaven el gra, i després a casa amb els animals el ba-tíem, amb les forques, el triàvem i el ventàvem.”

En aquella època l’estructura social del camp català tenia tres estrats. Els propietaris de les terres, els masovers i els parcers, que tenien finques i terres arrendades, i els jornalers, que anaven a treballar a sou per als altres. Els propietaris més rics, si es portaven la terra ells mateixos, tenien al seu càrrec diversos jornalers que els ajudaven amb les tasques que calia desenvolupar a la finca o a la granja. Si tenien la propietat de la terra, però l’extensió no era gaire gran, es feien les feines ells mateixos, perquè no es podien permetre pagar un jornaler, o la tenien a càrrec de masovers o parcers que, al mateix temps, es veien obligats a fer de jornalers per a altres atesa la poca terra que portaven. De vegades, els propietaris només llogaven algú depenent de l’època de l’any, normalment quan tocava segar o batre el gra. Durant la postguerra, fins i tot es va polititzar la tinença de les terres. En un context on la proximitat i la coneixença entre veïns era tan estreta, la vida social al món rural es

per promoure el desenvolupament agrari i a la baixada generalitzada del consum de pro-ductes alimentaris, van provocar que Catalunya visqués un retrocés molt important en els diferents processos d’especialització i intensificació de l’agricultura que havien començat als anys vint. Cisco Piqué ho diu clarament: “Abans de la guerra estava molt millor, després de la guerra va quedar molt xafat. El camp va retrocedir 10 anys.”

En segon lloc, es va patir una dràstica davallada de la superfície conreada en alguns cultius. El cultiu de blat va perdre gairebé un milió d’hectàrees cultivables, l’àrea ocupada per la vinya va passar de 258.000 hectàrees el 1935 a 192.000 el 1945, i el cultiu de la patata va reduir la superfície cultivada en un 40%. Amb la ramaderia va passar pràcticament el mateix. La manca de farratge i de pinsos de qualitat va dificultar la reproducció del sector porcí i de l’aviram. El sector boví de carn va retrocedir pel gran encariment de la cria i engreix i, a poc a poc, es va donar prioritat a la producció de llet, que era un producte no racionat i amb un preu elevat.

Finalment, cal tenir en compte que el tancament de fronteres va impedir les importacions d’adobs, productes químics i llavors selectes necessàries per a la producció agrícola, que se sumava a l’estat físic en què va quedar el camp català. Segons Ramon Valls, “era deplorable, va quedar d’una manera ruïnosa”. Lluís Sala ens explica que després de la guerra “es va tornar a cultivar el que es feia abans de la guerra, sempre que les terres no estiguessin fetes malbé per les bombes”. Josep Sanjuan ens diu: “A Torres de Segre va quedar l’horta desfeta. Durant els deu mesos que el front va ser al Segre, que ningú hi va poder treballar, es va destrossar. La gent va haver de marxar durant aquests deu mesos. Uns van tirar cap a les Garrigues i altres van creuar el riu per passar-se als nacionals. L’únic que va proliferar van ser les rates.”

El conreus que es cultivaven durant la postguerra eren els mateixos que abans de la guerra. A les zones humides, a les hortes, es conreaven, per exemple, tomates, albergínies, pebrots, cols, bròquils, llegums, alfals i tabac. A les zones de secà, era freqüent el blat i altres tipus de gra, com l’ordi o la civada, els ametllers, les oliveres i la vinya, entre altres.

Per cultivar aquests conreus sempre es treballava a mà o amb ajuda de la tracció animal,

Pagès treballant la terra amb l’ajuda de la tracció animal. Arxiu Família Vilaseca Comardons.Feines del camp. Pagès llaurant, sembrant i cavant. INSPAI. Centre de la Imatge de la Diputació de Girona. Fons Rafael Vilarrubias, autor Rafael Vilarrubias.

no d

igui

s bla


1936-1939 1936-19391940-1950 1940-19501950-1970 1950-19701970-1980 1970-19801980-2000 1980-20002000-2008 2000-2008

44 45

haver d’acceptar el tracte, perquè en aquesta zona tothom volia portar les seves terres i només quedaven les cases més dolentes. Nosaltres teníem un rendiment acotat, que era pagar amb diners. Si no acceptàvem els tractes, anàvem al carrer. A més, el nostre amo, durant els anys de guerra, no va venir a cobrar, i després ens va voler cobrar tot el que hi havia endarrerit. Vam passar una època molt difícil.”

Dolors Pinyol de Tivissa, comenta com treballava en aquella època. Ella portava, conjunta-ment amb el seu marit, terres a mitges, com a masovers, però com que no en tenien prou per sobreviure havia d’anar a fer de jornalera a altres explotacions: “Nosaltres portàvem terres a mitges. La vida de mitger era molt trista i pobra, perquè tot era per a l’amo. Nosaltres no llogàvem ningú, però el que havia de llogar encara ho passava pitjor. A més, havíem de portar la part que tocava a l’amo, a casa seva. Ara, amb una tractorada ho portes tot! Abans ho havíem de carregar amb els animals i ens passàvem dos mesos carregant els fruits. I llavors ells menjaven i nosaltres, no! L’amo volia la meitat de tot.”

Continua explicant que el més dur era anar a treballar: “Anàvem a treballar a peu. Una hora de pujada i una altra de baixada! De Tivissa a Móra, fins a la vora del riu hi ha gairebé dues hores; anàvem a peu i tornàvem a pujar a peu. Anàvem a la muntanya de Vandellòs, i també a peu. Tot era a peu, llavors, perquè de cotxes no n’hi havia, i carros, el que en tenia en tenia... Jo, de coses estranyes, n’he fet moltes. Em van fer anar a Reus a buscar una mula. Deu hores d’anar i deu de tornar a peu...”

“Quan havia d’anar a fer de jornalera no ho feia amb les millors condicions; si ens donaven el menjar i ens quedàvem a dormir ens pagaven a dos pessetes, sinó, a tres pessetes l’hora. I ara, amb tant que es guanya encara no s’està content! Per dues pessetes, treballaves nit i dia. Fins a les dotze de la nit no paràvem de treballar pelant avellanes o ametlles. Al matí, a punta de dia, plegaves ametlles fins a les onze del matí, després pelàvem fins a les quatre de la tarda. I tornaven a collir i després a pelar...”

Uns cartells que són una mostra de la repressió viscuda durant els anys de la postguerra. Arxiu Família Sanjuan.

va transformar fins al punt que s’utilitzaven les ideologies per passar comptes d’abans o de durant la guerra, i s’arribava al punt, com ens expressa Ramon Valls, que “hi havia gent que per voler-se fer propietària de les finques, els perseguien i els denunciaven com a rojos”.

Els masovers i els parcers s’encarregaven de portar les terres d’altres que no volien treballar-les ells mateixos o no podien. Hi havia diferents tractes per dur a terme aquestes feines i depenien del propietaris de les terres. Els tractes variaven segons la zona on estiguessin.

Finalment, els jornalers eren treballadors del camp que feien la seva tasca a hores. Tant podien treballar per als propietaris com per als masovers o parcers que els llogaven. Habi-tualment, eren els que realitzaven les feines més dures i no estaven gaire ben pagats.

En Florenci Teixidó, ens parla de com després de la guerra els amos de les terres que porta-ven els van canviar els tractes: “Ens van canviar el tracte de les terres i ens van posar a parceria el 1952. Pagàvem una tercera part de tot el que collíem i una tercera part de contribució. Vam

Eines del camp. Arxiu Família Sanjuan

no d

igui

s bla


1936-1939 1936-19391940-1950 1940-19501950-1970 1950-19701970-1980 1970-19801980-2000 1980-20002000-2008 2000-2008

46 47

tiràvem a l’olla amb aigua fins que es feia una pasta espessa. Quan estava al punt, un bon plat de farinetes! Sempre es feia que en sobressin i per berenar les fregíem a la paella. Era més bona la gana que les farinetes. A mi no em van agradar mai les farinetes, però me’n vaig atipar de menjar-ne”.

De gana, doncs, n’hi va haver a tot arreu. Josep Roig ens reflecteix aquesta realitat: “La gent de ciutat, després de la guerra, ho va passar malament. La gent del camp, com aquell qui diu, que podia plantar una tomatera ja era gairebé ric!”. Ramon Grau també recorda com, a ciutat, van tenir problemes per menjar i ens narra una anècdota al mercat del Born a Barcelona: “En aquella època, obria a les cinc del matí i estava obert tot el dia. Quan tancaven, les dones feien cua per recollir el que els venedors llençaven! Mira si es passava gana. De vegades els guàrdies municipals anaven amb les porres a posar ordre. No hi havia menjar, es discutia per un munt de cols grogues.”

Amb totes les penúries, tant dels que vivien al camp com a la ciutat, a l’hora d’aconseguir aliments molta gent de ciutat, principalment de l’àrea metropolitana de Barcelona (Barce-lona, Sabadell, Terrassa...), anaven als pobles petits a buscar menjar per a ells o bé a buscar aliments per vendre’ls a l’estraperlo, i, a canvi, oferien productes que difícilment arribaven als pobles.

Dolores Pinyol comparteix amb nosaltres una anècdota: “Després de la guerra venia molta gent a buscar menjar. Tres persones que venien de Barcelona van passar pel mas per veure si els podíem donar alguna cosa per menjar. La meva mare els va dir: «Fill meu, si voleu del que men-gem nosaltres sí, però no tenim ni pa!» Al final els va fer una paella de patates fregides, una de tomata i unes croquetes. Els tres nois ho van agrair molt!”.

Josep Gavaldà recorda que la gent de ciutat hi anava a buscar menjar: “Paraven a Valls amb el tren i venien aquí amb sacs per buscar menjar. Els de la ciutat portaven fil i més coses, i nosaltres els donàvem menjar. Guixes, cigrons...” Josep Codinachs també recorda que fins i tot la gent que venia de Barcelona “robaven naps, patates i remolatxes. Nosaltres teníem alguns horts al costat de l’estació i ens explicàvem amb els veïns que a la nit ens havien robat les patates”.

Quan la gent, de poble o de ciutat, aconseguia aliments, ja fos intercanviant altres productes a l’estraperlo o per caritat, tenia la gran dificultat de fer que aquests aliments arribessin a casa. Moltes vegades la Guàrdia Civil confiscava menjar en els seus controls rutinaris, o hi havia grups de bandolers que es dedicaven a atracar les persones que portaven menjar.

Josep Codinachs i la seva família. Arxiu Família Codinachs.

La mà d’obra amb què es comptava al sector agrari durant la dècada dels 40 era molt més abundant que ara i seguia el model de l’explotació familiar agrària, on tota la família, els pa-res i tots els germans i germanes, hi treballaven, ja fos a temps complet o parcial, segons les edats de cadascú. Lluís Sala diu que “el 50% del homes a Callús treballaven al camp. Els altres, en alguna fàbrica, però a les tardes feien hores al camp”. Més endavant, els avenços tecnològics van capgirar la situació i molta de la mà d’obra que treballava a l’agricultura va haver de canviar de sector i va anar a treballar a la indústria o a la construcció, davant l’evidència que les màquines feien més feina que uns quants homes junts. Lluís Sala resumeix molt bé la dècada dels anys 40 pel que fa al treball al camp: “Es va començar treballant amb les mans. El blat i l’ordi encara se segaven amb els volants. Va ser fins al 1950. Després van aparèixer les màquines Trepat que segaven. Després van aparèixer les que lligaven, també, i les recol·lectores.”

La Felicitat, la seva dona, puntualitza que “també van aparèixer els tractors i també es va parar de llaurar amb animals”.

EL DIA A DIA AL CAMP... I A LA CIUTAT

La quotidianitat de la dècada dels 40 a Catalunya va estar marcada principalment per la man-ca d’aliments i per com la gent feia el que podia per aconseguir una mica de menjar. En aquell context, viure en un municipi rural i agrari o viure a la ciutat no significava viure en igualtat de condicions. Les oportunitats de la gent de ciutat d’aconseguir aliments eren molt limitades, i davant l’escassetat dels aliments racionats havien de buscar maneres per aconseguir-los. Als pobles, també s’hi va passar gana, però la gent que hi vivia tenia més recursos per aconseguir aliments. Normalment la gent de pagès no va patir tanta gana i habitualment tenien alguna cosa per menjar. Com ho expressa Cisco Piqué: “De gana no en vam passar mai, a Albesa. No menjàvem el que volíem, sinó el que hi havia, però de gana no en vam passar mai.” Ramon Valls ho ratifica: “El que vivia de pagès s’espavilava. Hi havia productes que no menjàvem, com la pinya o la vedella, però la gana no vam saber què era. Si ets pagès, ets autosuficient! Sempre pots menjar llegums, patates, matar el porc... A Barcelona, l’autosuficiència no hi era ni amb una ametlla!”

Josep Sanjuan ens explica com als pobles, si no tenies res per menjar, “feies patates o panís, i en fèiem farinetes. Molíem el panís i en fèiem farina i després la colàvem. Aquesta farina la

Porgant i rentant olives. Arxiu Família Pinyol.

no d

igui

s bla


1936-1939 1936-19391940-1950 1940-19501950-1970 1950-19701970-1980 1970-19801980-2000 1980-20002000-2008 2000-2008

48 49

Lluís Sala ens explica una història que reflecteix la duresa de la vida de postguerra: “Després de la guerra, la gent que anava a la fàbrica feia 14 hores al dia, i llavors havien de treballar el tros d’hort que tenien els diumenges. Un dia el capellà de Callús va dir a l’alcalde que això s’havia d’acabar, perquè la gent no podia anar a missa. L’alcalde li va contestar que els treballadors prou pena tenien de fer aquest horari i li va dir que no digués res, perquè ell l’únic dia que treballava era el diumenge.”

Altres maneres de treure uns diners extra era vendre els animals que es tenien a casa per treballar. De tant en tant, com recorda Ramon Grau: “Portàvem a vendre els animals a la fira de Salàs. De vegades, venia gent de Castella a comprar mules; de Toledo, Albacete, Ciudad Real... Les veníem quan tenien 30 mesos. En acabar la guerra, les mules valien 25.000 pessetes. La gent que en tenia va fer molts diners. Cap a l’any 50, quan van començar a venir els tractors, ja van anar molt a la baixa.”

Ramon Grau explica que “a les cases d’abans no hi havia gaire despesa, perquè no hi havia ni llum ni màquines. Ara hi ha llum, telèfon, rentadora... Tot ha canviat molt. Els que ho hem viscut pensem que és un miracle davant del que vam viure.”

Aquesta situació econòmica tan dramàtica va tenir conseqüències a les famílies de pagès. En molts casos, les noies, a més de portar les feines de casa i ajudar els homes al camp, havien d’anar a fer feines fora de casa. De vegades, havien de treballar a una fàbrica propera o d’altres havien d’anar a fer de minyona a cases o masies més riques. És el cas de la Roseta Pallarès, que va fer de minyona durant cinc anys: “Vaig començar als 11 anys. No vaig patir gaire durant la guerra, perquè l’única cosa que havia de fer era anar a buscar les garbes al tros amb el carro per poder batre el gra. Només hi anàvem jo i l’amo de l’explotació, perquè els treballadors que tenien teòricament havien d’estar a la guerra, i si els veia algú, malament. Els guàrdies d’assalt, que en deien, eren soldats vestits de civils que anaven a buscar gent amagada.”

Dones portant aigua. Arxiu Família Sanjuan.Grup de dones rentant roba en un safareig públic. INSPAI, Centre de la imatge de la Diputació de Girona, Fons Rafael Vilarrubias, autor Rafael Vilarrubias.

Josep Roig ens explica com s’ho feia amb el seu pare per poder passar els controls de la Guàrdia Civil: “Buidàvem els sacs d’arròs entre la palla que portàvem en un carro. Així, si la Guàrdia Civil punxava amb unes barres per veure si hi havia sacs d’arròs no ho notaven. Després, quan arribàvem a casa tocava separar la palla de l’arròs.”

Dolors Pinyol narra una anècdota amb el seu pare sobre la repressió que es patia en aquella època per part del Règim i els terratinents: “Vam anar a comprar arròs al Perelló per a tot el poble. En tornar, havíem de passar per un mas on hi havia militars i amos rics. Sempre ho regira-ven tot i s’ho quedaven. Li vaig dir al meu pare que no digués res, que ja parlaria jo. En arribar al mas, ens van preguntar què portàvem, i vaig respondre: «Arròs, perquè si no t’ho dic em regiraràs i t’ho quedaràs igual!» Vaig dir que era per a gent malalta del poble que no tenien res per menjar i ens van deixar passar.”

Els hàbits alimentaris a les zones rurals en aquella època no eren gens variats i hi havia alguns aliments, com el pa blanc o els embotits del porc, dels quals pocs en podien gaudir, de manera que es valoraven molt. Roseta Pallarès comenta que “si volies un favor d’algú li portaves un pa blanc i una llonganissa i en treies el que volies!”. La dieta diària no es podia escollir, i la majoria de dies tocava menjar el que hi havia o el que tocava per l’època de l’any. La Roseta ens ho explica: “Menjàvem el que tocava. Si era temps de cols, doncs cols, i si era de bledes, doncs bledes. Quan es matava al porc veníem el bo, el magre, i ens quedàvem amb els ossos per al caldo.” Dolors Pinyol rememora què menjaven un dia normal a casa seva: “Menjàvem el que podíem! Per esmorzar, arengada amb sal a la brasa amb all i ceba i una paella de patates fregides. Al migdia, fesols amb pa. I a la nit, sempre igual, col, patata i fesols. Sempre el mateix i tothom content.” I la Roseta ens diu que “els dies de festa, per Nadal, si en teníem, menjàvem pollastre. Algunes festes compràvem un cap de bestiar (xai o ovella)”.

La qualitat de vida, sobretot en els primers cinc anys de la dècada dels 40, va ser molt baixa. El cost de la vida es va multiplicar per cinc. El 1936, la despesa familiar mitjana mensual pel que fa als aliments, el lloguer de l’habitatge, la roba i altres despeses bàsiques era de 350 pessetes; els ingressos mensuals familiars eren, de mitjana, unes 450 pessetes. Això vol dir que les famílies podien estalviar al voltant de 100 pessetes cada mes. El 1947, la mitjana de despeses mensual en els mateixos productes era de 2.150 pessetes i la mit-jana dels ingressos era de 1.300. En deu anys, les famílies van passar de poder estalviar a tenir un dèficit econòmic mensual insostenible, de manera que una necessitat bàsica com l’alimentació era un objectiu principal i molt valorat. Aquesta situació es va mantenir fins al començament de la dècada dels anys 50, quan amb l’inici de la fi de l’autarquia es va començar a capgirar.

Josep Gavaldà recorda com va canviar el nivell de vida quan es va acabar la Guerra Civil: “El nivell de vida era molt baix. Allò era subsistència de la vida. Fins als anys 57-58 la cosa no es va posar gaire a nivell. El preu d’un peó de paleta el 1957 era de 4 ptes./hora. D’un oficial, 5,5. Si un home guanyava 130 ptes. a la setmana, compta que un litre d’oli en valia 50. I ja no era d’estraperlo perquè es va acabar cap al 50... El tancament va afectar, sobretot, l’economia dels de ciutat. S’ha de dir que la gent del camp també va abusar de la gent de ciutat, que pagaven uns preus desorbitats pels aliments. A la ciutat ens deien que gent del camp gent del llamp! Els pagesos no teníem la vida tan difícil, perquè a l’olla sempre hi havia menjar. Però si havies de comprar unes sabates, t’ho havies de pensar! No fèiem gaires diners.”

no d

igui

s bla


1936-1939 1936-19391940-1950 1940-19501950-1970 1950-19701970-1980 1970-19801980-2000 1980-20002000-2008 2000-2008

50 51

A més, en Francesc recorda que l’aportació d’ingressos econòmics complementaris de la seva mare era molt important per a la subsistència de la unitat familiar: “Durant els anys de foscor, la dona va tenir un paper vital. Ma mare anava a vendre, anava a collir, però, a més, quan arribava a casa i el pare desenganxava el carro, ella l’ajudava... anava a donar menjar als animals, i els ous que feien les gallines els venia al mercat o entre el veïnat. Ella gestionava el blat de moro que donava a les gallines per menjar. Tot això era importantíssim perquè ens autoabastíem d’aliments.”

Quan li preguntem a la Roseta si es valorava la feina que feien de més les dones, ella respon: “Què vols que se’ls valorés! No res, no es valorava! Hi havia cases de tot. No totes eren iguals. N’hi havia moltes on la dona manava tant com l’home. De vegades, hi havia cases on manava més la dona que l’home, però n’hi havia d’altres que havies de fer el que et deien i havies de passar per allí, i prou. Però hi havia dones que ja es feien valdre, ja.”

L’educació i la sanitat van patir un retrocés important i en va minvar molt la qualitat, so-bretot al món rural. L’ensenyament obligatori era fins als 14 anys, però la majoria de joves no arribaven a complir el període obligatori d’escolarització i la figura del metge només existia a les grans ciutats i a les capitals comarcals.

A més d’aquestes feines, la Roseta s’encarregava dels animals, de la masia i de portar els nens a l’escola.

I continua explicant que, en aquella època, això d’anar a treballar per als altres ho feien totes les jovenetes que podien per ajudar a casa: “Normalment s’encarregaven de l’hort, fins i tot a la nit, que anàvem a buscar llegums amb les mans asgarrapades. No era la vida d’ara, no, era molt diferent! Un dia normal a casa nostra era: et llevaves, anaves a cuidar les bèsties que tenies, després anaves a casa i esmorzaves, perquè abans eren primer les bèsties que nosaltres! Després fèiem foc i anàvem a buscar llenya. Si els homes eren fora, anàvem a portar-los l’esmorzar al camp. Més tard els ajudàvem una estona, si podíem. I finalment tornàvem a arreglar les bèsties i a fer el sopar...”

La Dolors, quan tenia estones lliures, anava a recollir te de roca i el venia per guanyar uns diners extra, “anava a l’Ametlla a vendre’l. Cinc cèntims, un paquetet molt petit, i tardava tot un dia per omplir un cistell. En un dia guanyava 2 rals. Al final del dia anava contenta a la mare a ensenyar-li el que havia guanyat...”

Felicitat Baraldès és un exemple de com mentre l’home treballava al camp ella havia d’anar a la fàbrica a treballar: “Treballava a la fàbrica fins que vaig tenir la filla. Quan va créixer llavors vaig anar a fer botifarres a una masia. Les dones normalment cuidaven el bestiar, anaven a l’hort i tenien cura que els homes tinguessin menjar per a tot el dia, les feines de casa...”

Es pot dir que el paper de la dona en aquell context va ser imprescindible per al manteni-ment de les famílies. Des del punt de vista de treballadora agrària, però també com a gestora de l’economia domèstica, i molt sovint de l’explotació, i com a cuidadora, especialment de la mainada i les persones grans de la família. El paper de les dones al món rural va ser, i és, transcendent. Francesc Ribas, recorda molt bé el rol de la seva mare: “Jo sempre havia vist ma mare treballant. Al matí, a la plaça, venent les verdures, i a la tarda, al camp. Jo recordo que la meva àvia ja ho feia, després la meva mare, i la meva dona també ha anat a la plaça a vendre les verdures.”

Cal Carboner al Mas del Biscomè, anys 40. Arxiu Família Pinyol.Parada de fruites i verdures instal·lada al carrer. Arxiu Nacional de Catalunya, Fons Generalitat de Catalunya (Segona República) autor no identificat.

no d

igui

s bla


1936-1939 1936-19391940-1950 1940-19501950-1970 1950-19701970-1980 1970-19801980-2000 1980-20002000-2008 2000-2008

Antiga escola d’Estach. Arxiu Fundació Món Rural.

52 53

no d

igui

s bla

t...1936-1939 1940-1950 1950-1970 1970-1980 1980-2000 2000-2008

La Roseta només anava a escola perquè “acompanyava dues nenes petites més. L’escola d’abans no es pot comparar amb la d’ara. Només et feien llegir i escriure una mica”. Ramon Grau ens co-menta com s’organitzava l’escola als pobles de muntanya: “El tema de les escoles va anar molt malament. Quan es va acabar la guerra no hi havia mestres. Entre unes quantes cases llogaven un noi que fes classes. Però només de llegir i escriure. El que sí que fèiem era la lletra bonica. Ens ensenyaven a fer cartes de condol, d’amor; ara això no s’aprèn.”

Molts cops, abans i després de la guerra, moltes noies començaven a treballar a les dife-rents fàbriques als 10 anys, i per aquest motiu el nivell d’escolarització era baix. La Felicitat recorda: “Quan vaig començar a treballar a la fàbrica, les companyes m’explicaven que elles havien començat abans dels 14 anys i que quan hi havia una inspecció les amagaven perquè no les trobessin.”

Josep Gavaldà recorda: “Abans només es feia la bàsica fins als 14 anys. Després les noies anaven a aprendre a cosir i a fer labors per quan es casessin. I els nois a treballar la terra.” I Jaume Roig explica com va canviar l’escola des d’abans fins després de la guerra: “Abans de la guerra, i fins al 1947, vaig tenir deu mestres. Després de la guerra va canviar i tot era molt més conserva-dor. La diferència la vaig notar quan els mestres van ser oficials de l’exèrcit i ens van fer cantar himnes patriòtics...”

La sanitat va passar per un procés similar. La desorganització de la postguerra i els pocs recursos amb què es comptava van fer que la cobertura de la sanitat fos deficient, especial-ment als pobles petits. Ramon Valls explica: “Hi havia pocs metges i anaven de poble en poble. Més endavant, hi va haver llevadores. També hi havia curanderos i farmacèutics que feien les seves pròpies fórmules.” La Roseta recorda com es feia quan estaves malalt: “Avisaves el metge i venia a casa. Hi havia vegades que l’havies d’anar a buscar a cavall i d’altres, més cap aquí, que el metge ja tenia moto i venia sol. Només s’avisava el metge quan estaves molt malament.”

54 55

La dècada dels 50 va suposar, per a Espanya, un canvi radical en la seva història agrària, econòmica i social. El final de la política autàrquica i la represa de les relacions amb els mer-cats internacionals va reactivar l’economia i va fer possibles grans avenços tecnològics en l’àmbit agrari i industrial. L’objectiu clau de la nova política econòmica era endinsar-se en el mercat europeu i, per aquest motiu, durant els anys seixanta, a Espanya es va dur a terme un gran procés d’industrialització. En el cas de Catalunya, el desenvolupament del sector indus-trial ja s’havia iniciat des del segle anterior i l’obertura econòmica va implicar l’establiment de noves relacions comercials i una major capacitat de decisió i d’iniciativa per a les empreses, que va comportar, per a Catalunya, la consolidació del sector industrial i turístic. Així, l’any 1959 va significar un canvi, sobretot a partir de l’aprovació del Pla d’Estabilització10, projecte que pretenia promoure el desenvolupament econòmic d’Espanya. La ràpida modernització del país va suposar la consolidació i el desenvolupament d’una societat clarament urbana.

L’increment del nivell de vida i dels salaris lligats a la indústria, juntament amb el procés de transformació del sector agrari, que cada cop requeria menys mà d’obra com a conseqüència de la revolució tecnològica, van propiciar l’anomenat èxode rural. Davant de la crisi que patia l’agricultura tradicional, molts pagesos van deixar de treballar al camp per desplaçar-se a les principals zones urbanes del país, perquè no van poder assumir el nivell d’avenç tecnològic del moment o no disposaven de la superfície conreable necessària per afrontar l’exigència dels nous nivells productius, que van créixer ràpidament. Per a molts, ser pagès va deixar de ser viable. Paral·lelament, l’augment considerable de les diferències en el nivell de vida entre les diferents regions espanyoles va ocasionar una de les onades migratòries més importants de la història de Catalunya i Espanya. Molts immigrants, la majoria provinents del sud d’Espanya, van arribar a Catalunya per treballar, principalment, al sector industrial. Per exemple, entre el període del 1961 i el 1965 hi van immigrar 682.954 persones.

20 JORNALERS = 1 TRACTOR

L’avenç tecnològic va portar la intensificació al sector agrari català entre 1950 i 1960. En altres parts del món, la revolució tecnològica ja havia començat una dècada abans, però a

10 El Pla d’Estabilització, establert l’any 1959, era un projecte econòmic que tenia com a objectiu acabar amb la política econòmica de l’autarquia i permetre el desenvolupament econòmic d’Espanya a través de la fixació d’unes mesures.

Estació de Mora la Nova, andana direcció Barcelona, 1967. Museu d’Història de la Immigració de Catalun-ya, Fons fotògraf Tomàs Riva.

4. S’obren portes; LA MÀQUINA, PUNT D’INFLEXIÓ AL CAMP... I AL MÓN RURAL.

Pagès treballant. Servei d’Audiovisual i Arxiu, Institut d’Estudis Ilerdencs.

no d

igui

s bla


1936-1939 1936-19391940-1950 1940-19501950-1970 1950-19701970-1980 1970-19801980-2000 1980-20002000-2008 2000-2008

56 57

L’obertura al mercat internacional i la possibilitat, per part de molts pagesos d’adquirir maquinària i invertir en les seves explotacions va suposar que molts d’ells confiessin en el crèdit agrícola per poder accedir a un finançament que els permetés dur a terme els seus projectes. Josep Gavaldà ho explica així: “Quan va aparèixer el crèdit agrícola va donar més tranquil·litat, perquè et donava la possibilitat de comprar una màquina del mercat. Va donar bas-tant garantia al pagès. L’havies de tornar i per això havies de collir més, perquè amb el que havies fet fins al moment no en tenies prou. Si podies collir una mica més, ja el podies tornar.”

A finals de la dècada dels anys 40 i al començament de la dels 50, especialment al Segrià i a la Noguera, tot i que després també es va estendre a altres zones, com les Terres de l’Ebre

Desenvolupament de la maquinària agrícola a finals dels anys 40 i inicis dels 50.Servei d’Audiovisuals i Arxiu. Institut d’Estudis Ilerdencs.

Espanya va estar bloquejada per la política d’autarquia del règim franquista. Així doncs, a partir del 1950 el camp català va patir tot un seguit de transformacions, de les quals cal destacar la mecanització que es va experimentar, l’aparició de nous cultius com la fruita i el començament de la modernització del reg.

En Florenci recorda que l’aparició de les primeres màquines a Sant Gregori “va suposar un gran canvi. Va començar amb les màquines de batre. Es va passar de batre en una setmana a fer-ho en dues hores. Després van aparèixer els tractors i després va arribar la recol·lectora, que va ser el canvi definitiu. Va ser un descans per a la feina i un gran avenç. Va ser per a bé”. La meca-nització de la feina va suposar, primer de tot, un canvi en la manera de treballar. El que més es va notar va ser la velocitat a què es podien realitzar les tasques amb l’ajuda tecnològica i l’alleujament de l’esforç físic. Roseta Pallarés, de Palouet, ens explica: “Abans s’ajuntaven dos animals, es posava un jou i un arreu i es llaurava la terra. El que ara es fa en una estona amb tractor, llavors hi havies de passar setmanes! La feina de llavors amb la d’ara no es pot ni explicar, perquè no té comparació... El dia que vam veure una recol·lectora vam sortir tots els del poble a mirar-la. I si hi hagués hagut més gent per mirar-la, més gent hauria sortit. Jo vaig dir a l’amo, jo em pensava que tanta feina que dèieu que faria la recol·lectora que ja posaria el blat a la saca. Em va respondre: «Carai! Encara vols més coses?»”

Ramon Grau ens dóna la seva visió del canvi que es va produir: “Jo, coneixent que un tros l’havíem de tallar a cop de dalles i ara un tractor amb una hora allà et fa una muntanya, a mi em sembla que és un miracle! A l’any 63 vaig comprar el primer tractor. Primer un 600 i després el tractor. Va canviar molt. El que volia fer de pagès amb una mula no en tenia prou. La vida va anar a més. I tu també havies d’anar a més. Vas comprant i t’adaptes a la vida com pots. Doncs primer amb un tractor de 40 cavalls, després de 80 i ara de 100 i escaig. A poc a poc.”

La revolució tecnològica no només va suposar la mecanització del camp. La intensificació dels cultius i de la ramaderia requeria un avenç en altres aspectes, com la millora dels di-ferents tipus de llavors, la inclusió de noves races d’animals i modificacions generals en els adobs i altres productes químics, tot plegat per afavorir una evolució conjunta de la tecnologia i la producció. Josep Codinachs recorda com “amb ajudes dels Estats Units es van organitzar uns cursets on ens ensenyaven nous tipus de llavors més productives per al blat i les patates”.

Desenvolupament de la maquinària agrícola, en aquest cas una recol·lectora. Arxiu Històric de Llei-da, Fons AISS, 1438.

no d

igui

s bla


1936-1939 1936-19391940-1950 1940-19501950-1970 1950-19701970-1980 1970-19801980-2000 1980-20002000-2008 2000-2008

Màquina de batre i d’embaladora de palla, Banyoles 1936. INSPAI. Centre de la Imatge de la Diputació de Gi-rona.Fons Rafael Vilarrubias, autor Rafael Vilarrubias,

58 59

L’evolució dels tractors va ser molt ràpida. Arxiu Família Vilaseca ComardonsBraç de tracció d’un tractor a una bomba de reg. Arxiu Família Piqué i Térmens.Bomba de reg implantada en un tractor. Arxiu fotografies de HIACO TEPI S.L.

molt poca. Quan va venir la fruita es va anar posant rec nou, però va costar molt de creure-hi. Nosaltres vam ser els primers del poble, perquè el meu fill té una empresa de sistemes de reg.” Josep Sanjuan reforça les declaracions d’en Cisco i diu que “es regava a manta, com encara es fa ara a l’horta vella. No hi havia ni reg per goteig ni per aspersió”.

Com que van ser pioners en la modernització del sistema de reg a Albesa, Cisco Piqué comenta: “Hi havia gent que se’n reia, perquè deien que les pomeres se n’anirien a beure a la sèquia perquè es moririen de set. És clar, amb el reg podíem plantar cap a dalt i cap a baix sense problemes. No s’hi creia gaire, va costar que s’ho creguessin, però ara tothom hi creu. Ara tothom reconeix que el reg millor és aquest de goter per a l’arbre i amb aspersió per als altres.”

La dècada dels 50 va significar, per tant, un punt d’inflexió per a la vida al món rural ca-talà. La gran innovació tecnològica que es va experimentar, conjuntament amb l’obertura política i comercial a l’exterior, va ajudar a millorar la qualitat i el nivell de vida de les persones, tant a la ciutat com al camp, però també va tenir conseqüències, especialment a les zones rurals. Lluís Sala ens ho corrobora: “Quan van arribar les màquines es van començar a arrencar moltes vinyes. Abans, amb set hectàrees de terreny vivies bé, amb la maquinària ja en necessitaves vora 50, d’hectàrees. Entre els anys 1960 i 1970 va ser quan el pagès petit va haver de plegar i només va quedar el pagès gran amb maquinària.”

QUI NO CREIX, NO MENJA: L’OPORTUNITAT NO ÉS AQUÍ

A finals de la dècada dels anys 50 i al començament de la dels 60, les zones rurals de Ca-talunya van viure les conseqüències del creixement econòmic. La industrialització que va experimentar el país, principalment a les zones urbanes, i els avenços tecnològics en el sector agrari, que van possibilitar la intensificació agrària i un increment productiu molt elevat, van tenir una repercussió molt important per a l’estructura social de les àrees rurals: el nombre de pagesos va disminuir moltíssim.

Els motius pels quals es va produir aquesta davallada de treballadors en el sector agrari i aquesta pèrdua de població tan important són diversos, però es poden agrupar en tres

o Girona, va aparèixer per primera vegada la fruita. Cisco Térmens i Cisco Piqué, uns dels pioners amb la fruita a Albesa, ens expliquen d’on van treure la idea de plantar fruita. Cis-co Térmens recorda que “un senyor d’Arcos de Jalón ens va donar la idea de plantar fruita. Els primers arbres els vam portar de la ribera del Jalón”. Cisco Piqué rememora, a la vegada: “Vam començar amb la fruita, perquè un home de la Portella que anava molt a Bèlgica ens va dir que en plantéssim. Com que va anar bé, amb deu anys es va plantar a tot arreu. Es va canviar el cereal per la fruita, perquè la fruita era més rendible. Es venia molt més cara. Anàvem seguint la pela!”.

Josep Sanjuan, recorda com es va començar a plantar la fruita: “Es van començar a plantar varietats de poma que ara ja no es cultiven, com l’Starky o la Bellesa de Roma. Abans es plantaven els arbres cada deu metres i es barrejaven amb els cereals. A poc a poc la gent es va adonar que la fruita donava molts diners. Després ja s’ha arribat a com està ara, que quasi no els caben les soques. Es deia, a manera d’anècdota, que si un pagès amb fruita es feia una casa, amb la collita d’un any la pagava. Una casa amb cara i ulls, eh!”

Gent damunt del tractor. Arxiu Família Vilaseca ComardonsPivot de reg. Arxiu fotografies de HIACO TEPI S.L.

Josep Roig ens explica com va viure la transformació cap a la fruita als voltants de Tor-tosa: “Quan va venir el canvi, a partir del 1950, vam fer uns cursos i uns enginyers ens van fer veure que les nostres terres eren molt bones per cultivar-hi fruiters. Nosaltres abans hi teníem horta repartida amb cereals, però no anava bé, perquè la terra no era gaire bona per al cereal. Va arribar el moment de plantar fruiters, com a les planes de Lleida: pereres, llimoneres... Es va fer una transformació molt gran, però els pagesos no es van assessorar tan bé com els de Lleida, que ja tenien anys d’experiència. Ells tenien cambres i sabien quan s’havia de collir cada fruit, i si no els agradava el preu el guardaven a les cambres. Aquí els primers anys vam llençar molta fruita perquè no la podíem vendre pel preu i es feia malbé. Això va durar quinze anys i després es va canviar al taronger. I ara tot és taronger.”

L’evolució de les plantacions de fruita a la plana de Lleida va originar un canvi de mentalitat en la manera de regar va suposar l’inici d’un seguit d’implantacions graduals d’innovacions en els sistemes de reg, que pretenien millorar l’eficiència en l’ús de l’aigua de reg i augmen-tar la productivitat. Cisco Piqué ens diu: “Abans es regava a manta, com encara ara es rega en parts de l’horta de Lleida i la de Menàrguens. Al riu sempre es va regar. Tenim sèquies des dels àrabs, a la vora del riu, però no es pot comparar amb el rec nou. Ara rendeix molt, tot allò, i amb molt poca gent. En el moment de recollir, podar i aclarir n’hi ha molta, de gent, però durant l’any,

no d

igui

s bla


1936-1939 1936-19391940-1950 1940-19501950-1970 1950-19701970-1980 1970-19801980-2000 1980-20002000-2008 2000-2008

60 61

La millor remuneració en el sector industrial va empènyer molts pagesos a abandonar les terres per canviar de vida. Josep Gavaldà recorda la situació: “Es venien moltes terres. Tu n’havies de comprar alguna per no pagar la part i havies de demanar un altre préstec per poder comprar-la. Sempre anàvem amb l’aigua al coll. A més, molts cops estàvem forçats a fer-ho per la competència. La gent va començar a marxar perquè deia que per guanyar el que aquí guanyes treballant tot l’any, allà en tres mesos ho guanyes, allà no foten res i tenen un sou que déu n’hi do. Va passar al voltant del 1960.”Joaquim Martí comenta on va anar la gent que marxava: “Alguns van anar cap a Igualada, per les fàbriques de teixit. Hi havia feina per a tothom. Altres, a Santa Coloma de Queralt, a una fàbrica de punt.”

La manca de feina en l’agricultura no va ser l’única raó per la qual va marxar gent de les zo-nes rurals cap a les zones urbanes. En molts casos, especialment en les zones de muntanya o aquelles que estan més apartades dels centres urbans més importants, la situació social hi va ajudar molt. Ramon Grau ho comenta: “Ho van acabar de rebentar tot quan van treure les es-coles dels pobles i molta gent que tenia fills els van haver de portar a estudiar a Tremp o a Lleida, i això era molt car. Va provocar que molta gent marxés a buscar feina a aquestes ciutats per poder viure tota la família junts. Resulta que si marxa el mestre, marxa el capellà, no hi ha la taverna i marxa la gent! Si no és un tonto com jo, que s’estima el poble, foten lo camp, la gent!”

També hi va haver pagesos que van deixar de tenir la seva principal font d’ingressos al camp, però que no van haver d’abandonar el poble perquè van trobar una altra feina allà mateix. De vegades eren feines complementàries a les tasques del camp, però d’altres, no hi estaven directament vinculades. Aquesta situació també es va viure al Pirineu, al poble de Xerallo, al Pallars Jussà, al començament dels anys 50, quan es va construir una fàbrica de ciment per a la construcció de les preses dels embassaments de la conca del riu Noguera Ribagorçana. Molta gent va anar a treballar a la fàbrica de ciment davant la impossibilitat de viure només de la terra o de la ramaderia. Ramon Grau ho recorda: “A Xerallo hi havia una fàbrica de ciment molt important que va servir per construir totes les preses necessàries per a Enher i Fecsa, perquè poguessin crear energia elèctrica. Quatre o cinc anys després, en acabar les obres, no es va veure bé que continués i la van fer plegar.”

En alguns casos va passar el mateix, a inicis de la dècada dels anys 60. Lluís Sala, explica: “Amb la terra no es guanyava prou, el molí del poble va plegar i ningú podia moldre el gra per al bestiar. Llavors, amb permís del sindicat agrícola, vaig posar el molí a casa meva. El vaig tenir deu anys. Em portaven el gra i el molia. També venia adob i insecticides. Als anys 70 van aparèixer els molins que anaven amb els tractors. Llavors vaig començar a tenir menys feina i vaig deixar el molí. Vaig anar vuit anys a treballar a la fàbrica.”

AGRICULTURA I INDÚSTRIA, DE LA MÀ?

Entre el 1950 i el 1970 Catalunya va experimentar un gran creixement demogràfic. Un cop superats els efectes immediats de la Guerra Civil i la postguerra, es va iniciar un període de creixement econòmic i poblacional que va tenir el seu moment més àlgid en la dècada dels anys 60, però que es perllongaria fins a mitjans dels 70. En aquest creixement poblacional va

Estació de Mora la Nova, andana direcció Barcelona, 1967. Mu-seu d’Història de la Immigració de Catalunya, Fons fotògraf Tomàs Riva.

grans desencadenants: una baixada en els preus dels aliments causada per l’augment dels excedents pel creixement de la producció; la impossibilitat de molts pagesos d’arribar a una producció mínima i a un nivell de renda que els permetés mantenir la seva explotació o les terres que portaven i l’augment dels salaris percebuts comparativament en altres sectors, especialment el de la indústria.

La revolució productiva de la dècada dels anys 50 va suposar que el pes dels ingressos percebuts per les collites disminuís en relació amb els costos i que els pagesos, en molts casos, haguessin d’abandonar l’explotació, les terres o les granges. Dolors Pinyol recorda com va passar a Tivissa: “Va començar a marxar gent quan va caure el preu de l’oliva i l’ametlla no donava. No sortia a compte mantenir la finca. Per això hi va haver gent que va haver d’anar a treballar fora. A alguns els va anar bé i altres han hagut de tornar.” Hi va haver pagesos que van anar a treballar a França. Josep Roig comenta que a Tortosa “no es va notar gaire, que marxés gent, però hi va haver qui marxava amb un contracte temporal a treballar a França”. Les condicions de treball a França eren millors i permetien guanyar diners en poc temps per després anar tirant durant l’any a casa.

Les nombroses innovacions mecàniques, la millora dels adobs, de les llavors i de les tècni-ques de cultiu van permetre que la producció de molts conreus augmentés considerablement en molt poc temps. Hi va haver pagesos que no van seguir aquest nivell productiu, bé per la impossibilitat d’adquirir la maquinària necessària, bé per no poder disposar dels produc-tes químics o de les llavors adequades. Josep Sanjuan ens explica com va evolucionar la producció de la fruita: “La gent va començar a marxar a causa de les dificultats de l’agricultura. Quan va començar la fruita, una casa que en fes 50.000 kg era molt rica, i ara en fa 500.000 i no és tan rica. Hi ha hagut un canvi molt radical.”

no d

igui

s bla


1936-1939 1936-19391940-1950 1940-19501950-1970 1950-19701970-1980 1970-19801980-2000 1980-20002000-2008 2000-2008

62 63

Alhora, l’agroindústria va tenir una influència decisiva en l’evolució de l’estructura agrària de Catalunya, ja que va exercir pressió i va establir les condicions econòmiques de produc-ció i sota criteris de competitivitat i d’exigències de mercat. Ramon Valls ho interpreta de la següent manera: “Si anem al món de la fruita, una empresa et diu que has de plantar aques-tes pomes; les has de collir tal dia, perquè si no tindràs una penalització; també et diu, mira, el preu és aquest, encara que al mercat valguin deu vegades més. És insostenible. Sí que hi pot haver algun espavilat que la compri i després la vengui a 3 euros com a ecològica, però això no soluciona el problema.”

Paral·lelament a l’evolució de la indústria agroalimentària, en aquests anys va ressorgir el moviment cooperatiu a Catalunya: la unió de diferents productors en forma de cooperativa amb l’objectiu d’agrupar més producte per poder comercialitzar-lo i distribuir-lo millor, i tenir més poder negociador davant els majoristes i les indústries alimentàries. El moviment cooperatiu agrari havia començat a inicis del segle XX i va evolucionar durant el primer terç de segle fins que la Guerra Civil el va estancar. Els anys immediatament posteriors al conflicte bèl·lic van ser socialment molt durs per al moviment cooperatiu, per la pròpia des-estructuració del sector productiu i pel control de l’aparell del Règim, que el va absorbir per transformar-lo en l’Hermandad Sindical Nacional de Labradores y Ganaderos11. A les dèca-des dels anys 50 i 60, a poc a poc es va anar refent amb la recuperació de la producció i el consum. Josep Sanjuan va participar activament en la fundació de la Cooperativa de Torres de Segre: “Quan la fruita va agafar importància, un senyor de Torres va convèncer l’Hermandad i va començar a exportar pera llimonera. Al cap d’un temps, el mateix senyor va creure conve-nient fundar una cooperativa i va reunir tota la germandat per explicar-ho. D’aquella reunió ja en va sortir una junta, amb el seu president. Llavors em van oferir, a mi, si volia ser el secretari de la cooperativa. Poc temps després ja vam començar a portar adobs, vi i insecticides a un petit magatzem i va començar la nostra activitat. Més endavant, vam llogar un petit molí per fer pinso per als animals... Això va ser el 1957. La cooperativa va anar creixent i va ser de les primeres que va tocar la fruita i va exportar pera llimonera. Després vam llogar un magatzem més gran i més endavant ja en vam construir un de propi. Ara està una mica de baixa, però va anar molt bé.”

11 Les Hermandades Sindicales de Labradores y Ganaderos es van crear l’any 1944, juntament amb les locals i comar-cals, però l’any 1947 van ser suprimides i substituïdes per les Cámaras Oficiales Sindicales Agrarias (COSA). La seva funció era coordinar la representació i la defensa dels interessos específics dels grups esmentats.

Vista general de la sala de classificació i manipula-ció d’una cooperativa de fruita, 1970. Arxiu Històric de Lleida, Fons Instituto Nacional de Colonización (INC), imatge 5.

tenir una especial importància la immigració. El procés d’industrialització de Catalunya va portar una part important de la població de les zones rurals del sud d’Espanya a traslladar-se a Barcelona i els seus voltants per treballar en les indústries i els serveis que hi proliferaven.

Al mateix temps que es produïa aquest augment demogràfic també augmentava el nivell de vida de les persones, i amb el nivell de vida també millorava la qualitat de vida. Cada cop més, la població incrementava la demanda en tots els productes, començant pels aliments. Calia més aliments i també, cada cop més, presentar els productes alimentaris d’una manera més elaborada, ja fos per millorar la seva presentació i fer-la més atracti-va per al consumidor o per facilitar-ne el consum. Calia transformar la matèria primera, vegetal o animal, en altres productes de nova demanda. D’aquesta manera va néixer la branca de la indústria dedicada a l’elaboració, transformació, preparació, conservació i envasat de la matèria prima alimentària. La indústria agroalimentària va anar adquirint més importància, fins que va esdevenir un element clau i condicionant per al desenvolu-pament del sector agrari.

Un dels factors que van contribuir a l’aparició de l’agroindústria va ser que molt pagesos deixessin de treballar de manera principal les terres per anar a treballar a temps complet o parcial a aquestes fàbriques. Com comenta Florenci Teixidor: “Quan van fer la fàbrica de la Nestlé, cap al 1960, hi va anar molta gent, a treballar. La gent es podia treure un sobresou a la fàbrica. Com que tenien un horari seguit a les tardes, podien treballar les terres a casa durant el matí. Sobretot els joves anaven a treballar fora de casa i, quan podien, ajudaven a casa.”

Dones treballant en una indústria de producció alimentària. Exemple de la nova agroindústria desenvolupada a partir dels anys cinquanta. Arxiu Històric de Lleida, Fons AISS, imatge 122.

no d

igui

s bla


1936-1939 1936-19391940-1950 1940-19501950-1970 1950-19701970-1980 1970-19801980-2000 1980-20002000-2008 2000-2008

64 65

Aquesta reactivació del moviment cooperatiu a Catalunya no va estar gaire ben vista pel Règim d’aleshores, especialment pel Sindicat Vertical. Josep Codinachs ens explica com, a meitat de la dècada dels 60, es va crear la Cooperativa de Vic: “Era legal, però tenia la forta oposició del Sindicat Vertical, que argumentava que no era necessària la cooperativa per què aquesta feina ja la feien ells. Els estatuts de la cooperativa els havien d’aprovar a Madrid, i va ser molt difícil, perquè no volien ni rebre’ns. Finalment, ho vam aconseguir. Llavors va arribar el moment de fer la primera assemblea per elegir la junta directiva. Es va fer a la Casa Sindical de Vic. Ens les vam haver de manegar perquè a les eleccions no sortissin amb majo-ria els del Sindicat Vertical! Ho vam aconseguir després de diverses reunions amb el delegat sindical de la província. Després, la cooperativa va anar molt bé.”

En Josep també recorda que quan van “crear la fàbrica de pinso i, més tard, els escorxadors va ser una forta competència per a la cooperativa, però va aguantar, perquè apostava per la qualitat alimentària”.

Josep Gavaldà ens dóna la seva visió de com ha anat l’evolució entre el món cooperatiu i la indústria alimentària i deixa entreveure el conflicte d’interessos que es va generar i s’ha mantingut latent entre productors i agroindústria: “Si hagués estat portada per la base coope-rativa, sí. Però portada pel capitalisme, doncs no, no la veig gaire factible l’agroindústria.”

Central lletera, 1970. Arxiu Històric de Lleida, Fons Instituto Nacional de Colonización (INC), imatge 13.

no d

igui

s bla

t...1936-1939 1940-1950 1950-1970 1970-1980 1980-2000 2000-2008

66 67

La dècada dels anys 60 va ser un període en què el nivell de confrontació polític i social va augmentar, sobretot a partir de les diferents accions polítiques que es van dur a terme, com, per exemple, la Llei de Convenis Col·lectius (1958), que va permetre la negociació de deter-minades condicions salarials i obreres entre empresaris i treballadors, tot i que no cal perdre de vista que Espanya encara estava sota la dictadura franquista. L’aprovació d’aquesta llei va possibilitar la creació de noves organitzacions, com la Unió Sindical Obrera, la Solida-ritat d’Obrers de Catalunya o Comissions Obreres fundada l’any 1962. Les reivindicacions de les diferents organitzacions sindicals pretenien assolir millores laborals i salarials; i, per aquest motiu, durant la dècada dels seixanta, es van dur a terme diferents mobilitzacions per reivindicar els seus objectius. Aquestes mobilitzacions es van centrar, sobretot, a les zones industrials, com, per exemple, Catalunya, Astúries o el País Basc.

Un altre focus d’oposició va ser el moviment estudiantil de les diferents universitats, centrat en la demanda de la legalització de les seves organitzacions sindicals independents. L’any 1966, es va viure una de les manifestacions d’aquesta força opositora al convent dels Capu-txins de Sarrià, quan un considerable grup d’estudiants es va manifestar per tal de constituir el Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona, manifestació que va finalitzar amb la detenció de tots els seus participants. Davant de l’augment de concentra-cions convocades per part de diferents moviments sindicals, el règim franquista va declarar, com en moltes altres ocasions, l’estat d’excepció l’any 1969, mesura que li va permetre augmentar les actuacions repressives, sobretot les detencions. Una altra acció que va dur a terme el Règim va ser la publicació de la Llei Sindical (1971), que reforçava l’organització de l’estructura vertical dels sindicats i reforçava la repressió.

D’aquesta manera, a la dècada dels seixanta, a Catalunya es va despertar i desplegar un moviment d’oposició al règim franquista format per diferents grups (estudiants, classe tre-balladora, moviments democràtics...). Amb aquest motiu, es va fer una posada en comú de les diferents línies d’actuació basades en la millora de les condicions laborals, les reivindi-cacions autonòmiques i la instauració d’un estat democràtic.

A partir de la dècada dels anys setanta, es va consolidar una societat dinàmica molt diferent de la del passat. La població es concentrava a les ciutats i, d’aquesta manera, s’havia forjat una societat urbana en què les classes mitjanes i obreres industrials cada cop tenien més pes. La incorporació progressiva de la dona al món laboral va ser un dels trets més significatius dels canvis que es van produir en aquests anys. Altres elements, com la introducció i la di-versificació de nous mitjans de comunicació i l’accés a l’educació, van contribuir a un canvi de mentalitat entre els diversos sectors de la societat. Totes aquestes transformacions també van arribar als diferents grups d’oposició del règim franquista. Així, durant els primers anys setanta, l’oposició va experimentar un considerable creixement i una consolidació de la seva organització.

En el cas de Catalunya, l’exemple d’acció unitària d’oposició va ser la creació de l’Assemblea de Catalunya, l’any 1971, sota l’eslògan Llibertat, amnistia i Estatut d’Autonomia. Els com-ponents de l’assemblea van ser representants de partits polítics, sindicats i diversos grups socials, molts en clandestinitat. Pel que fa a les forces polítiques clandestines d’inicis dels setanta, cal destacar el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC); Convergència Demo-cràtica de Catalunya (CDC), constituïda el 1974 i impulsada per Jordi Pujol, i Reagrupament

5. Democràcia; LES REIVINDICACIONS PAGESES SURTEN DE LA CLANDESTINITAT

Cartell del Primer Congrés de la Unió de Pagesos a l’Espluga de Francolí el 28 de novembre de 1976. Fons Unió de Pagesos.

no d

igui

s bla


1936-1939 1936-19391940-1950 1940-19501950-1970 1950-19701970-1980 1970-19801980-2000 1980-20002000-2008 2000-2008

68 69Manifest fundacional de la Unió de Pagesos. Fons Unió de Pagesos.

Socialista i Democràtic de Catalunya (RSDC), liderat per Josep Pallach. Així doncs, durant els anys anteriors a la mort del dictador Franco (1975) es va consolidar i manifestar un gran moviment opositor a Espanya i, en aquest cas, a Catalunya, que posteriorment va prendre protagonisme en el període de la transició a la democràcia.

Pel que fa a la situació en el sector agrari, durant aquests anys, també hi va haver movi-ments de canvi. A partir del 1970, el creixement econòmic començava a decaure i molts pagesos van començar a notar-ne les conseqüències. Els productes necessaris per a la pro-ducció, com els adobs, les llavors, els pinsos o la maquinària, van començar a pujar de preu ràpidament com a conseqüència del fort encariment experimentat pel petroli, i els preus dels diferents productes agraris en el mercat es van mantenir, o fins i tot van baixar, en molts casos per decisió administrativa. En aquest context, la rendibilitat de moltes de les explota-cions agràries de Catalunya es va veure compromesa i va provocar la gran reacció per part dels pagesos, especialment dels més petits.

Aquest malestar va quallar el novembre del 1974, quan a Vilafranca del Penedès es va fun-dar Unió de Pagesos, una organització sindical independent i democràtica, definida per ella mateixa com hereva de la tradició d’Unió de Rabassaries, que va actuar durant la Segona República. Ràpidament van començar a reivindicar una millora en els preus i la recuperació del control de les diferents organitzacions oficials agràries, com les Hermandades, les Cá-maras Oficiales Sindicales Agrarias12 i algunes cooperatives. Francesc Ribas rememora com va anar la creació de la UP: “Els pagesos ens n’havíem cansat, de les Hermandades Sindicales de Labradores y Ganaderos, i vam ser capaços, una colla de gent diferent, de força comarques de Catalunya, que sorgís la UP l’any 1974. Érem clandestins, anàvem a casa d’un, a casa d’un altre, a casa del capellà, al Centre Catòlic... i allà fèiem assemblees i reunions, i dèiem que ja era hora de fer un sindicat com cal, i no un sindicat vertical com les Hermandades. Un sindicat on nosaltres manéssim i on nosaltres proposéssim. Això és el que vam aconseguir el 1974 en la clandestinitat, que ens la jugàvem... i, mira, ara tenim un gran sindicat a Catalunya, que déu n’hi do les coses que va fer i que fa.”

De la mateixa manera que a les ciutats, els aires de canvi en el món rural s’articulen a tra-vés del teixit social i cultural. Francesc Ribas ho comenta: “En el naixement de la UP, hi van jugar un paper molt important els centres catòlics i els centres culturals i populars de diferents pobles. Un s’ho anava passant a l’altre, i així ens vam anar ajuntant gent. Fins que un dia es va dir: «Trobem-nos en una casa de colònies de Montagut, al Penedès, i a veure si ens unim les diferents comarques de Catalunya per fer un sindicat.» I així va ser. Allà vam començar a obrir els camins. Per cert, el que va donar el nom va ser un d’aquí de la comarca, el Regalat de Castellbisbal, que va dir: «Aquí el que hem de fer és la unió de tots els pagesos!» I vam dir: «Ja està, ja ho tenim, Unió de Pagesos!»”

I de la mateixa manera que a ciutat, els nous moviments no representaven tots els estrats socials del món rural català, però sí els petits i mitjans propietaris i empresaris que no volien quedar al marge del desenvolupament econòmic del país: “La Unió va sortir de les bases dels petits i mitjans empresaris. De les cases on treballava el pare, la mare i els germans. Aquesta va ser

12 Les Cámaras Oficiales Sindicales Agrarias (COSA) van ser creades l’any 1947, van substituir les Hermandades Sindica-les Provinciales de Labradores y Ganaderos (1944) i tenien funcions econòmiques assistencials, socials i de col·laboració amb l’Estat.

no d

igui

s bla


1936-1939 1936-19391940-1950 1940-19501950-1970 1950-19701970-1980 1970-19801980-2000 1980-20002000-2008 2000-2008

70 71

celebrat les primeres eleccions en democràcia el 1978, setze anys abans. A partir de les eleccions del 1994 es va reconèixer la representativitat i la interlocució amb l’Administració i els poders públics als sindicats que hi van concórrer, i en proporció als vots obtinguts (UP, un 70%; IACSI-ASAJA, un 15%, i Ramaders i Pagesos-CPF, un 15%).

A la resta de l’Estat, el reconeixement del sindicalisme agrari i la mesura de la seva repre-sentativitat ha anat a un ritme tant o més lent que a Catalunya, i al començament del segle XXI encara hi ha comunitats autònomes que no han celebrat eleccions sindicals al camp.

la base de la UP. Nosaltres el que demanàvem era no dependre de les Hermandades Sindicales per poder organitzar-nos i poder tirar endavant tot aquest territori que ens estimàvem i ens estimem. Vam sortir a la ràdio i a la televisió i ho vam accelerar tot. El Sindicat Vertical estava dirigit pel poder. Sí que hi havia els treballadors, el delegat d’això i el delegat d’allò..., però les línies mestres les manava el Govern de torn. Hi havia un ministre de Relacions Sindicals de no sé què. No, no, el sindicat ha de ser una cosa lliure, com la UP, en què vam fer una crida a tots els pagesos de Catalunya, i hi van acudir, i vam ser nosaltres els que vam traçar les línies que calia seguir i les reivindicacions que també calia fer en desacord amb el poder establert.”

Els anys 70 van suposar l’inici d’uns processos de canvis socioeconòmics, culturals i polítics que es van estendre també al món rural, com recorda Francesc Ribas: “Nosaltres vam començar en la clandestinitat, però amb un sentit d’àmplia tolerància a tots els demòcrates. Crec que nosal-tres vam portar la democràcia al camp, i penso que la tasca dels altres sindicats va ser portar la democràcia a les fàbriques. Era molt gros, el que vam fer els sindicats obrers i nosaltres.”

Josep Gavaldà recorda la feina que va fer Unió de Pagesos: “Van fer una molt bona funció. Van aconseguir que la gent pagesa tingués una jubilació més bona que abans. Van fer altres co-ses, però aquesta va ser la millor, justa i encertada. També tenien una branca política, però sempre van anar pel bé del sindicat. Van fer una gran labor la UP.”

Un cop constituïda, Unió de Pagesos va començar la seva activitat molt ràpidament. Ja al maig del 1976, des de la il·legalitat va promoure nombroses mobilitzacions pageses, com les de Tarragona i Lleida, amb 10.000 i 15.000 pagesos, respectivament. El lema de les mobilit-zacions resumia en una frase el desig de tots els pagesos de Catalunya i segurament els dels de la resta de l’Estat: Volem viure de la Terra!

Malgrat aquest paral·lelisme inicial amb els moviments obrers, el sindicalisme agrari no va veure reconeguts plenament els seus drets sindicals, i les organitzacions professionals agràries no van veure reconeguda la seva representativitat oficial fins al 1994, amb la ce-lebració de les primeres eleccions sindicals al camp català. Els sindicats obrers ja havien

Manifestació, tractorada d’Unió de Pagesos. Fons Família Ribas.Concentració de la Unió de Pagesos al Parc de la Ciutadella de Barcelona, el novembre de 1977. Fons Unió de Pagesos, Andreu Peix.

no d

igui

s bla


1936-1939 1936-19391940-1950 1940-19501950-1970 1950-19701970-1980 1970-19801980-2000 1980-20002000-2008 2000-2008

72 73

Després de la mort de Franco, el 1975, hem d’entendre el desenvolupament econòmic i so-cial del món rural català als anys vuitanta en el context de la recent instaurada democràcia a Espanya, però també de l’entrada a la Comunitat Econòmica Europea (CEE) i l’aplicació de la Política Agrària Comunitària (PAC). Aquest nou període democràtic, protagonitzat pels governs de la Unión de Centro Democrático (UCD), sota la presidència d’Adolfo Suárez durant els anys 1979-1982, i el del Partido Socialista Obrero Español (PSOE), presidit per Felipe González durant els anys 1982-1996, va comportar la construcció d’una economia desenvolupada a Espanya.

6. Europa; NI TANT, NI TAN POC.

Portada del diari la Vanguardia. Divendres, 21 de novembre de 1975. Copyright de La Vanguardia.

no d

igui

s bla


1936-1939 1936-19391940-1950 1940-19501950-1970 1950-19701970-1980 1970-19801980-2000 1980-20002000-2008 2000-2008

Resultats del referèndum sobre la Constitució Espanyola el Desembre de 1978. Resultats eleccions de juny de 1977. ©Copyright de La Vanguardia.

74 75

mínimes, en teoria, per iniciar així una desconnexió de les ajudes de les produccions i els mercats. Aquesta línia, iniciada el 1992, es va veure reforçada el 1999 amb una segona reforma, anomenada Agenda 2000, que va desvincular definitivament la PAC dels preus de mercat. Amb aquesta segona revisió, l’Agenda 2000 va ratificar el gir cap a una política de desenvolupament rural i la va establir com el segon pilar fonamental de la PAC, seguint les línies proposades en la Primera Conferència sobre el Món Rural, realitzada a Irlanda el 1996. Va enfocar les futures accions a quatre grans eixos: el productiu, el mediambiental, el sociorural i el desenvolupament de les comunitats locals.

L’aplicació de la PAC a Catalunya s’ha interpretat des de molts punts de vista, i se n’han valo-rat conseqüències positives i negatives. Però ha estat qüestionada perquè no ha prioritzat les seves ajudes en petites i mitjanes explotacions i perquè no ha introduït eines per promoure la seva adaptació al mercat. En Florenci ho comenta: “S’hauria hagut d’implantar bé des del principi per protegir l’explotació familiar agrària. La PAC hauria de ser per producció, qualitat i amb un límit màxim d’hectàrees. Només s’han protegit les grans explotacions. Ara diuen que falta gra, i no s’entén, que ara falti gra i que l’any passat paguessin per no sembrar, per deixar la terra sense sembrar. El preu de l’ordi l’any passat era de 23 pessetes el quilo. Parlant amb gent, deien que ja feia 30 anys que es pagava això. Al cap de dos mesos el preu s’havia apujat 17 pessetes. Com es pot entendre aquesta especulació? Aquest any, fa tres mesos, van tornar a abaixar els preus.”

Josep Gavaldà ens dóna la seva opinió: “Ara vivim molt a costa del Tercer Món, principalment la manutenció. I no és gaire ortodox, això de viure del Tercer Món! La PAC va passar d’una manera

Durant els primers anys de la democràcia espanyola, l’economia es trobava en una situació de desequilibri causada per factors externs, com l’augment del preu del petroli que es va produir els anys 1973 i 1979, i per factors interns, com, per exemple, la deficient política fiscal que comportava una crisi del sistema financer. Davant d’aquesta precària situació econòmica, l’any 1977 es va plantejar i aprovar una via d’actuació per tal d’afrontar la crisi econòmica basada en els Pactes de la Moncloa. Amb aquesta mesura es va poder frenar la tendència descendent de l’economia, els efectes de la inflació i el dèficit exterior, mitjançant l’aprovació d’una reforma del sistema tributari, la reestructuració de la Seguretat Social i la creació de l’Instituto Nacional de Empleo, entre altres mesures. A partir dels anys vuitanta, el Govern socialista va adoptar diferents actuacions econòmiques centrades en l’ajustament i la reactivació del sector econòmic, emmarcades en l’entrada d’Espanya a la Comunitat Econòmica Europea l’1 de gener del 1986.

Per una altra banda, els inicis de la PAC se situen al voltant dels anys 50, emmarcats en una situació social europea difícil després dels anys de guerra. En aquest context, l’agricultura havia quedat molt malmesa i l’abastiment d’aliments a la població no es podia garantir. L’objectiu principal de la primera PAC era reactivar la producció agrària perquè la població europea disposés d’un subministrament estable d’aliments a uns preus assumibles. D’aquesta manera, es va començar a subvencionar el preu de la producció agrària per poder assegurar unes rendes mínimes als pagesos i un preu assequible als consumidors.

Fins a la dècada dels anys 80, l’objectiu principal de la PAC va ser intentar que Europa fos au-tosuficient en la producció d’aliments. Tanmateix, en aquells anys, la PAC va haver d’afrontar uns excedents dels principals conreus causats per la línia d’ajuts que portava fins al moment. Per contrarestar aquesta situació, la Unió Europea va introduir mesures polítiques per limitar la producció dels aliments excedentaris. Mesures com les quotes lleteres i els drets de produc-ció que havia d’adquirir el productor i que limitaven la producció per cada explotació, penalit-zacions per superar els límits productius, límits al nombre de caps de bestiar o la superfície de l’explotació pels quals es podien sol·licitar ajudes o, fins i tot, retirada de terres productives.

Quan Espanya va ingressar a la Comunitat Econòmica Europea, el sector agrari català es va trobar amb una Política Agrària Comuna consolidada que establia unes regles a les quals es va haver d’adaptar en molt poc temps. Aquella PAC estava basada essencialment en l’existència de mecanismes de garantia de preus raonables per assegurar unes rendes mínimes als pagesos; però aquest model va entrar en crisi poc després de l’annexió a la CEE, i es va iniciar un replantejament de la política que es va fonamentar en: desmantellar les fronteres del mercat intern de la Comunitat Europea que encara existien; un reconeixe-ment al paper multifuncional de l’agricultura, no només com a subministradora d’aliments, sinó també com a creadora de certes externalitats positives, econòmiques i socials, que l’Administració havia de preservar si el mercat no aconseguia remunerar, i un canvi en el tractament del desenvolupament territorial, no només centrat en la producció agrària, sinó també en la comunitat rural en general.

Un cop consolidat el mercat únic al començament dels anys 90, el replantejament de la PAC es va concretar el 1992 amb l’anomenada Reforma McSharry, que va canviar totalment el rumb de la política agrària de la Comunitat Europea. Ara no se centraria en la garantia d’uns preus raonables per al productor, sinó que introduiria una línia d’ajudes directes com-pensatòries als pagesos (per hectàrea o per cap de bestiar) adreçades a garantir unes rendes

Manifestació multitudinària contra la P.A.C a la ciutat de Lleida, 1992. Fotografia Gómez Vidal.

no d

igui

s bla


1936-1939 1936-19391940-1950 1940-19501950-1970 1950-19701970-1980 1970-19801980-2000 1980-20002000-2008 2000-2008

76 77

provincials per estudiar o treballar. L’objectiu és crear activitats alternatives a l’agricultura als municipis rurals per ajudar a fixar gent als pobles petits i fomentar l’equilibri territorial.

Ramon Valls ens explica què pensa sobre les activitats alternatives a l’agricultura: “Són coses que s’han inventat. Cada època té les seves coses. El turisme rural, per exemple, és un sistema que salvarà uns quants mentre duri. Sempre s’ha hagut de fer això, de buscar complements per tirar endavant. Et pot sortir bé o malament. És l’única sortida que hi ha per buscar alternatives a l’agricultura. Que si ara l’ecològica, que si ara una altra cosa... Però en el fons són pedaços, eh!”

TURISTES QUE VAN MENTRE EL JARDINER ES FA VELL

En els darrers 35 anys, l’àmbit rural català s’ha despoblat progressivament i el sector agrari ha anat perdent pes relatiu en el conjunt del país. Any rere any, molts petits i mitjans pagesos han vist que era impossible tirar endavant les seves explotacions i han hagut de deixar l’agricultura i canviar de sector laboral. Al mateix temps, molts dels joves originaris de zones rurals, arribada l’edat universitària o laboral, han decidit aban-donar el poble per anar a la ciutat. La manca d’oportunitats laborals qualificades, la falta d’alguns serveis en determinades zones, com llars d’infants, escoles i centres d’atenció primària (CAP), entre altres, i el cert aïllament d’alguns territoris catalans a causa d’una feble xarxa viària o per falta de transport públic, són alguns dels motius que han causat aquest despoblament.

Paral·lelament, s’ha produït un augment de les activitats econòmiques relacionades amb els serveis (turisme, hostaleria, restauració, administració...) arreu del país que també ha afectat el món rural, principalment perquè ha fet que, tot i que no marxi del poble o de la zona rural, molta gent pagesa hagi decidit abandonar totalment o parcialment les feines agràries o directament relacionades per altres del sector terciari, com la restauració o el turisme.

Aquest despoblament general, i la pèrdua de treballadors de les activitats agràries, ha propi-ciat, entre altres conseqüències, l’abandonament progressiu de moltes terres que han quedat sense cap tipus de gestió. Arran d’aquest abandonament de les activitats agroforestals, han

Cabana de pedra seca. Autor: Eduard Trepat.Plantació cirerers. Arxiu Congrés del Món Rural.

diferent del que es pretenia. Havia de ser per millorar l’explotació i hi va haver molts pagesos que ho van utilitzar com a modus vivendi. Hi va haver persones que sí que hi van invertir i que encara hi inverteixen avui, però també hi havia l’estraperlada del gran terratinent, aquí, que és qui rebia més ajudes que ningú. I aquest, segurament invertia en immobiliàries! Tot i que no hauria estat possible sembrar sense la PAC fa uns anys, el més catastròfic de la PAC és que hi hagi gent que cobra les ajudes sense viure de la terra. Hauria d’anar a la renda dels pagesos.”

En aquest sentit, Francesc Ribas afirma: “Tot i no tenir accés a les ajudes, per a molts l’entrada a l’Europa comunitària va ser molt important. Per exemple, per als que feien cereals, oli d’oliva... els va ajudar a evolucionar. Amb l’hortalissa, va haver-hi l’entrada de productes francesos, italians i holandesos, que ja tenien una agricultura de laboratori, que dic jo, una agricultura moderna, de primer terme. Va ser una competició, ens vam haver d’esmolar molt, nosaltres també, perquè no ens colessin els gols que ens colaven. Ara ja estem més equilibrats, perquè, aquí la gent s’ha posat al dia. Això ens va esperonar: espavilem-nos, que si no ens la fotran! Per a l’agricultura, jo penso que és bo, però també crec que n’hi ha que això de la PAC els colla una mica. Han hagut de fer finques més grans per fer més producció, perquè els marges comercials són molt justos i, és clar, això ha disminuït la quantitat de pagesos que hi ha a Catalunya. N’hi havia molts més, i ara n’hi ha molts menys. Però bé, s’han hagut d’espavilar i posar-se al dia. Ja ho sabíem això, lliure comerç... has de ser competitiu.”

Ramon Grau i el seu fill Josep Grau ens expliquen com han viscut l’entrada a la PAC al Pirineu: “En el nostre cas, arriba menjar de fora i el de casa no es valora. La gent s’estima més el de fora i barat que el de casa. Hi ha gent que n’ha tret profit. Els que han aconseguit arrendar moltes hectàrees de terra i reunir molts caps de bestiar ho tenen bé, perquè hi ha una prima per animal i per hectàrea. En canvi, el petit propietari, com nosaltres, no pot fer tantes vaques i les primes són molt fluixes. A més, la vaca de carn té una prima i la de llet, no.”

En Ramon explica que els tenen una mica pressionats, amb la quota de la llet, uns drets que compra el ramader i que fixen la quantitat màxima de llet que pot produir una explotació, i que des de la Comissió Europea es vol eliminar en els propers anys: “No et podies passar, abans. Si et passaves més d’un deu per cent de la quota et posaven una multa. Es quedaven la llet i et multaven.” En Josep afegeix: “Vivint al Pirineu tens les mateixes exigències i la mateixa normativa que la gent que produeix llet a l’Urgell, per exemple, llevat que ells no gasten tant en transport de pinso, perquè ho tenen tot al costat. El valor del que tens a casa ha anat disminuint molt. Fa uns anys, si volies plegar el que tenies encara valia alguna cosa. Ara no. La quota lletera valia uns diners i ara no té cap valor.”

Per portar a terme les polítiques de desenvolupament rural establertes en l’Agenda 2000 com a segon pilar de la PAC, es va posar en marxa a Europa el Programa de Desenvolupament Rural 2000-2006, que s’ha renovat per al període 2007-2013. En aquest termini es pretén, a més de potenciar la competitivitat del sector agrari, reforçar la gestió sostenible del medi ambient i el medi rural, i millorar la qualitat de vida a les zones rurals, a través de la diver-sificació de les activitats econòmiques.

D’aquesta manera, es vol contrarestar la pèrdua de població en el món rural per l’abandó de molts pagesos, però també el de molts joves, homes i dones que, atesa la manca d’oportunitats laborals en pobles petits, decideixen marxar per anar a la capital comarcal o a les capitals

no d

igui

s bla


1936-1939 1936-19391940-1950 1940-19501950-1970 1950-19701970-1980 1970-19801980-2000 1980-20002000-2008 2000-2008

78 79

sorgit altres problemes territorials, com l’augment dels incendis forestals o la disminució de la biodiversitat del país.

I és que el paisatge, en general, i el de Catalunya, en particular, sempre ha tingut una in-fluència directa de l’activitat humana, que ha anat modelant el territori i transformant zones forestals en zones de cultiu, per crear així un mosaic agroforestal amb una gran riquesa i diversitat biològica. Aquesta influència de l’activitat humana en el paisatge ha constituït, també, una realitat social i cultural que no es pot deixar de banda. Els aspectes socioeconò-mics del món rural, com l’extensió de la finca agrària, les tècniques de conreu o la mida i la distribució de la població, modifiquen el seu entorn i, per tant, modifiquen el paisatge. Com ja hem dit, els territoris rurals pateixen l’abandonament de les activitats agrosilvopastorals, amb el canvi paisatgístic que això comporta (fragmentació dels ecosistemes i pèrdua de la diversitat biològica).

En aquest context, cal tenir en compte el paper imprescindible que el pagès ha fet, fa i farà en favor de la salut paisatgística, ambiental i social del nostre territori, però que en els darrers anys ha patit un fort retrocés per la pèrdua d’efectius. Francesc Ribas

Paisatge del Pirineu amb ramaderia extensiva. Arxiu Fundació del Món Rural.

no d

igui

s bla


1936-1939 1936-19391940-1950 1940-19501950-1970 1950-19701970-1980 1970-19801980-2000 1980-20002000-2008 2000-2008

ens argumenta la seva visió sobre la feina del pagès al nostre territori: “A Catalunya, que és un país petit, el pagès fa una funció social molt important, perquè hi ha llocs del Pirineu, o de la plana de Lleida o de Girona, que si no hi hagués pagès estarien erms. Mira, hi ha molt espai, encara, perquè això sigui un parc públic. Tot això ha de ser conreat, home, hi ha d’haver un vigilant d’aquest territori que és el pagès. Jo penso que si no es treballa en aquest sentit farem un paper molt dolent per conservar la nostra Catalunya. Si no s’hi posa mà i no s’hi posa cura en aquest aspecte, no sé, jo ja no ho veuré, però serà perdre-ho en quatre dies.”

Josep Grau, comenta l’estat del Pirineu en aquest sentit: “Hi ha gent que creu que al Pirineu no hi ha d’haver pagesos i que tot ha d’anar de cara al turisme. Potser tenen raó, però, qui cuidarà el pai-satge, llavors? En uns quants anys tot això estarà ple de brossa i llavors sí que no vindran turistes.”

El sector agrari al Baix Llobregat i a les comarques més industrialitzades i urbanes, a més dels canvis i evolucions que, de manera general, s’han produït a Catalunya, ha patit una forta pressió urbanística que a poc a poc ha anat disminuint la superfície cultivable per l’expansió de la taca urbana de l’àrea metropolitana de Barcelona. Així, la gran capacitat productiva que tenia el Baix Llobregat anys enrere s’ha vist reduïda gairebé en la seva totalitat. Francesc Ribas ho explica així: “Si parlem del Baix Llobregat, aquí s’ha perdut molt territori. Al meu poble, a l’Hospitalet, hi havia 1.000 hectàrees de terreny cultivable i actualment en té 50 només. Això per a l’agricultura ha estat nefast, ara bé, en aquests territoris s’ha enriquit molta gent, és aquesta la realitat.”En aquest context, la creació del Parc Agrari del Baix Llobregat ha suposat un fre a aquesta pressió urbanística i permet que pagesos de la zona puguin continuar mantenint les seves explotacions. Francesc Ribas ho comenta: “Un cop constituït el parc agrari, s’ha creat una seguretat, una estabilitat. Ara, si hagués estat com els anys que hem passat, que el pagès només esperava que li vingués el constructor a tant el pam... això se n’hauria anat en orris. El parc agrari ha frenat una mica aquest ímpetu. Penso que pot haver-hi parc agrari per anys.”

Entrats al segle XXI, és important reconèixer aquesta funció del pagès i prendre mesures per poder mantenir l’activitat del petit i del mitjà empresari agrari i ramader a Catalunya sense deixar de banda que el que vol el pagès és produir i viure de la seva feina. Al cap i a la fi, aquesta funció de cuidador del medi ha estat sempre derivada de l’activitat princi-pal dels agricultors, ramaders i silvicultors: produir aliments i obtenir ingressos a partir de l’explotació del seu patrimoni.

80 81

La nostra història començava a principis del segle XX, en època de la Segona República, i s’acaba ara, l’any 2008. Entre aquests dos períodes de temps hem passat per la Guerra Civil Espanyola, la política d’autarquia del règim franquista, la posterior reobertura a l’exterior, la revolució tecnològica, l’èxode rural, l’explosió de la indústria alimentària, l’entrada a la CEE i l’aplicació de la PAC. Hem recorregut aquest camí guiats pels nostres protagonistes, que, a través de la seva pròpia experiència, ens han explicat què ha passat, des del seu punt de vis-ta, durant els diferents períodes de la nostra història. En aquest punt, s’ha de fer balanç i fer un cop d’ull per saber com veuen els nostres avis i les nostres àvies l’evolució que ha patit el món rural i l’agricultura en tots aquests anys. També ho farem amb la seva visió de futur i la contrastarem amb persones més joves que actualment estan vivint de l’agricultura.

Si mirem enrere des d’una perspectiva objectiva, les condicions de vida i de treball al camp català han millorat d’una manera molt notable des de la Guerra Civil fins avui dia. L’arribada de la maquinària i altres innovacions va suposar un descans físic de la feina de pagès, un augment de la productivitat i de la producció de les explotacions i una reorga-nització de l’estructura agrària del país, que es va anar adaptant a poc a poc a uns mercats més oberts i competitius. A més, a mesura que avançava la revolució tecnològica al camp, anava augmentant el nivell de coneixement tècnic dels treballadors agraris, que cada cop han disposat de més eines i recursos per dur a terme les seves tasques. En aquest sentit, Francesc Ribas, de l’Hospitalet de Llobregat, valora: “El pagès viu més bé ara que en l’època del meu avi, o de la infantesa del meu pare. El meu pare ja va agafar una temporada més bona. El dia té 24 hores, oi? Doncs el pagès en treballava 23 i mitja. És exagerat, però bé, sempre havia d’estar treballant. Ara el pagès també viatja, va a Europa a veure explotacions i fires i contrasta. Té una informació brutal. El pagès no és tonto, ara ja... abans deien: «Mira, un pagès, tonto!» Ara ja no és tonto, potser és més llest que la resta de gent. Hem evolucionat en positiu.”

Paral·lelament a aquest desenvolupament tecnològic i de formació, el món agrari ha anat patint un important retrocés en la mà d’obra que hi treballa i una disminució molt notòria del nombre de pagesos i d’explotacions agràries i ramaderes. A més, la territorialització del sector serveis (administració, hostaleria, restauració...) i de la construcció han diversificat les feines que es poden dur a terme al món rural amb la disminució progressiva del pes es-pecífic de la producció agrària en les economies dels pobles i l’estructura social.

Lluís Sala i la seva dona, la Felicitat, de Callús, en fan balanç: “L’any 1950, al mas la Tosa hi havia 30 parcers. El 1980 no en quedava cap! Tots van haver de plegar, els uns perquè eren vells i els altres perquè eren joves, i van anar a fer una altra cosa. Avui no hi ha ningú que visqui de la terra, aquí. Per cuidar una mica l’hort, sí, però no per viure de la terra.”

Dolores Pinyol, de Tivissa, també ha notat un canvi molt dràstic: “Abans, a tots els masos hi havia ramats de bens i ara no hi ha res. Ara, si caus no cal que cridis, que no et sentirà ningú, a la muntanya! Abans hi senties de tot: gent treballant-hi, animals pasturant... Ara tenim la paga que ens donen, la farmàcia gratis i el metge per si t’operen. Abans la feina era més dura, però més estimada.”

Ramon Grau i el seu fill, en Josep, comenten com veuen l’evolució al Pirineu i al sector lleter: “Avui, al Pirineu s’està perdent, això: no hi queda gent, i més tal i com van les coses. La gent ho va deixant. Nosaltres portem molta terra, al poble. Tota la que podem i més, però... si

7. ...FINS QUE NO SIGUI AL SAC I BEN LLIGAT

Recol·lectora. Mercè Puigpelat.

no d

igui

s bla


1936-1939 1936-19391940-1950 1940-19501950-1970 1950-19701970-1980 1970-19801980-2000 1980-20002000-2008 2000-2008

82 83

Paisatge amb ovelles pasturant. Mercè Puigpelat. Paisatge nevat. Arxiu fotogràfic HIACO TEPI S.L.

Francesc Ribas ens explica la seva visió, una mica més positiva: “Jo, el relleu generacional, el veig bé. Hi ha pagesos de la meva edat que tenen fills que ho són, que consideren que ser pagès és un privilegi. Hi ha molts xicots, de 30 o 40 anys, que s’hi troben bé, fan el que els agrada. Però també dic que hem perdut molta terra i hem perdut molts pagesos. Molts! Però bé, això diuen que és el progrés, i mira, ho hem d’acceptar. A Catalunya, en general, s’ha de dir que depèn de la influència familiar, també. Perquè si hi ha una casa de pagès de tres fills, és habitual que un es quedi a casa i dos marxin a fer una carrera. La producció avui es ven i et pots guanyar la vida. Abans era necessària molta mà d’obra per al camp i, en el mateix cas, una casa amb tres nois, tots tres tenien feina a casa. Avui, amb la mecanització, amb un que es quedi a la casa ja n’hi ha prou, i els altres dos s’han d’espavilar, fer carrera, un ofici...”

En el context social i econòmic actual, poques són les solucions que alguns plantegen per poder promoure un relleu generacional prou potent per garantir l’activitat agrària i la població al territori. Ramon Valls pensa que és molt difícil tornar enrere: “Ara és una mica difícil que hi hagi joves que s’hi quedin, perquè amb totes les generacions que s’han perdut, tornar a agafar la població del camp ho veig molt complicat. Tornar a poblar el camp ho veig complicat.”

En canvi, en Josep, de Vic, veu més clara la solució: “El que falta és gent que ho vulgui fer. Si hi ha gent, anirà bé. La meva filla fa ramaderia ecològica. De moment, és una sortida. Per la qualitat, sempre hi ha un forat on col·locar-la. A poc a poc s’ha d’anar treballant la qualitat. La meva filla ha organitzat excursions des de Barcelona per veure la botiga. Diu que estaria molt bé muntar excursions per visitar les granges i ensenyar a la gent de Barcelona d’on ve la carn. Hi ha molta gent que no ho sap, com s’elabora. També es pot entrar en el món de la franquícia. Que a l’etiqueta de la carn hi hagi el nom del pagès que l’ha cuidat. Això no agrada, perquè les grans multinacionals no volen compromís i volen vendre més barat.”

Per al Florenci Teixidó, de Sant Gregori, la proximitat a un centre urbà amb més serveis i més qualitat de vida és una trava important per al desenvolupament de l’activitat agrària: “Estem massa a prop de Girona. L’única solució és que hi hagi gent que vingui de fora i es vulgui quedar a pagès. Fent de pagès s’ha de poder viure igual que la gent que fa un altre ofici. Si es treballa més i es viu pitjor, no ho farà ningú.”

nosaltres pleguem... no sabem com anirà. Potser el món pot canviar, però, de moment, tothom va marxant.”

I en Ramon continua dient: “Nosaltres perquè encara tenim aquella manera de ser. A mi molta gent em diu que què hi faig, aquí a dalt. Jo penso que si vaig a la Pobla a prendre la fresca i el meu fill treu la llengua perquè sol no ho pot fer, em sento ofès. Jo no sé, tinc una voluntat i una manera de fer. Es-timo, estimo els fills, estimo la casa i estimo el país! Jo, quan marxava gent d’aquí, plorava. Jo l’estimo, aquest país, l’estimo! La gent no coneix la realitat del Pirineu, ho veuen de lluny. Primer es pensen que els números quadren, i no. De vegades, tres per quatre fan dotze, de vegades fan tretze, però la majoria de vegades fan vuit. A més, només veuen com n’és de bonic, el Pirineu. Però a l’hivern gela, els tractors no s’engeguen... L’any es fa molt llarg. La gent només veu la part bonica de la pel·lícula.”

Així doncs, ens trobem en un punt delicat per a l’agricultura, la ramaderia i la silvicultura. Els costos de producció superen, de vegades, els beneficis, i el relleu generacional necessari per donar continuïtat a la pagesia és difícil.

Roseta Pallarès, de Palouet, no veu el futur gaire clar, tot i que pensa que en aquesta vida tot pot passar: “No sé quin futur tindrà l’agricultura, però em sembla que molt més bé que ara, no. Què vols que vingui més, ara? No ho sabem. Mira, hem vist coses que ens hauríem pensat que mai les veuríem i ja les hem vistes.”

Josep Roig, de Tortosa, no veu un futur gaire prometedor: “Tota la vida he sentit com tothom es queixava. Els meus pares, jo mateix... Per això els meus fills no han volgut continuar. Això ens fa pensar que l’agricultura té molt poc futur. El pagès ha de treballar massa hores sense vacances.”

Josep Gavaldà, de Cabra del Camp, pensa el mateix: “No el veig gens segur, el futur de l’agricultura. Una mica desastrós. Vivim a costa del Tercer Món i no pot ser. Hem de donar-los mitjans perquè visquin ells, no perquè produeixin per a les multinacionals. Home, no el veig catastròfic, però no el veig gens segur. Algú que es posi avui a fer de pagès és una mica anar a la deriva.”

Ramon Valls, d’Olius, és molt més contundent en la seva opinió: “Tot continuarà igual. Mala-ment per al pagès. És un món que s’ha ensorrat i s’ha d’acceptar, i ja està.”

Pel que fa al relleu generacional al sector agrari, Josep Sanjuan, de Torres de Segre, pensa: “Si es mantenen els joves que hi ha, ja és molt. Encara que en quedin pocs aniran sobrevivint, perquè ara un home pot portar molta terra ell sol.”

Josep Inglés, amic de Josep Gavaldà, assegura: “Els pagesos som com els capellans, en pic en plega un no se’n posa cap més. Es reparteix la terra pels pobles veïns. Sembla un acudit, però és una realitat. Alguns joves que han tingut ajudes per incorporar-se o començar una explotació no han durat cinc anys. No tenen seguretat. Amb els regadius que s’han fet a la Terra Alta, és molt maco, asseguren les collites, però si no hi ha un relleu generacional per als pagesos grans, per què s’han de gastar els diners en unes inversions que després no saps qui les ha de fer anar? No hi ha joves, perquè quan un treballa en un lloc que no és l’agricultura ja sap els diners que tindrà cada mes i sap si li arriben per mantenir la família i pagar la hipoteca. Un pagès no ho sap mai. Un pagès, per poder collir, ha d’invertir cada any i, a més, sense cap seguretat que podrà recollir el seu fruit.”

no d

igui

s bla


1936-1939 1936-19391940-1950 1940-19501950-1970 1950-19701970-1980 1970-19801980-2000 1980-20002000-2008 2000-2008

84 85

Paisatge agrari al voltant del Canal Segarra-Garrigues. Eduard Trepat.

quan hi viu gent que fa de pagès. La gent d’aquí està arrelada i generació rere generació viuen a la mateixa casa. És la gent que viu i cuida el territori. La gent que ve de fora mai ha estat en aquest poble, vénen perquè els agrada per la tranquil·litat i, segurament, només vindran a dormir i aniran a treballar a 100 o a 50 quilòmetres. Però no viurà del territori, no tindrà hortet, ni granja ni el seu propi bosc.”

A l’hora de valorar la feina que fan com a pagesos, valoren el territori on treballen, però són conscients que només amb la producció que poden desenvolupar ells mateixos no n’hi ha prou. Necessiten altres ingressos complementaris i diversificar la feina a les explotacions per poder tirar endavant. En Joan explica la situació de la productivitat de les seves terres: “Tot i estar en una zona on es cull bastant, ens quedem a la meitat de les produccions que es poden fer a França o a Alemanya, per exemple. Els costos cada cop són més elevats. I les collites que fem són justetes. Tot ens ho hem de mirar d’una manera més estratègica. Si la gent vol anar al territori i veure-ho tot cuidat i bonic, hauríem de mirar que es pogués quedar gent al territori per fer-ho.”

En Jordi parla sobre una de les possibles sortides que recentment s’han posat en pràctica en

Ramon Grau i el seu fill Josep també tenen clar què ha de passar per què es pugui arribar a una bona situació: “La solució seria que s’anivellessin les coses. Que el nostre producte augmen-tés com ho ha fet el nivell de vida.” El fill, en Josep, afegeix: “Crec que la solució és que com que el tema pagès al Pirineu va malament, que paguessin als pagesos per tenir-lo net. Ja que no pots viure fent de pagès, almenys que estigui net.”

Pel Cisco Térmens, d’Albesa, la solució passa per l’associacionisme: “Noi, per a l’agricultura, el primer que s’ha de fer és agrupar-la, amb un grup que cada dia pugui estar més a la vista i ca-pdavanter, perquè cada dia hi haurà més competència. No d’aquí, no, dels d’allà, de tot el món.”

Per Cisco Piqué, una de les solucions possibles és que el pagès diversifiqui la seva activitat i, també en grup, trobi una solució que sigui més rendible. Explica com ho han fet a Albesa: “Ara hi ha una altra revolució al camp, que és la de les plaques solars. Nosaltres mateixos en tenim. Ho hem fet amb un grup de persones al poble. Ens ha costat molt, perquè es ne-cessiten molts permisos, però al final ho hem fet. Al Poal també hi ha un home que li sortia més a compte posar plaques solars que una granja de porcs.”

LA VISIÓ DELS JOVES

Al llarg de tot el llibre, hem recollit les vivències i visions de persones que han viscut molt i aporten una perspectiva que enriqueix a l’hora de millorar el sector agrari avui a Catalun-ya i valorar com pot evolucionar. Però també cal tenir en compte la visió de persones més joves que actualment fan de pagès per acabar de completar aquesta mirada al camp català actual i futur.

Jordi Vilaseca, de Dusfort, a l’Anoia, va decidir fer de pagès malgrat que els seus pares no ho eren, perquè la seva família era pagesa des del 1580 i se sentia molt arrelat al territori. Ens diu que fa la seva feina perquè li agrada i, a més, hi troba certs avantatges: “No hi ha res millor al món que fer la feina que t’agrada. No tens un horari fix, no has d’estar a les vuit en una empresa, sinó que tu tens la teva empresa i tu decideixes. Però clar, sempre has de complir. És molt liberal. Si has d’anar al metge, no has de donar explicacions a ningú. En una empresa sem-pre has de donar explicacions. En una empresa agrària tu crees el teu aliment. Tu sembres, veus créixer la planta i la culls. No hi ha res més maco que això. Si tens ramaderia, tu saps que aquell bestiar va a alimentació i que molta gent en gaudirà. Aquesta és la meva base per ser pagès.”

Joan Prat, de la Llavanera, també a l’Anoia, fa de pagès perquè a casa seva n’han viscut i li agrada la feina. Tot i que està d’acord amb el Jordi, pensa que fer de pagès també té alguns inconvenients: “A la societat en què vivim la gent fa moltes coses que, de vegades... A l’estiu la gent fa vacances quan jo tinc el punt de feina més alt, i a l’inrevés, quan jo les faig tothom treballa. Això dificulta portar una vida social quadrada amb el teu entorn, però no és difícil de portar. No hi ha problema, però és un dels inconvenients.”Tant en Joan com en Jordi, a l’hora de pensar en la situació de l’agricultura actual, remar-quen el paper de les persones grans en el territori i les feines de pagès. En Jordi diu: “La gent gran té un paper molt important avui. És qui manté el territori. De gent jove, cada dia n’hi ha menys. Els pobles van a menys cada dia. Sense la gent gran el poble de pagès està en perill de desaparèixer. Sí que ve gent de fora, però no són de pagès i no és el mateix. El poble és de pagès

1920-1936 1936-1939 1940-1950 1950-1970 1970-1980 1980-2000 2000-2008

no d

igui

s bla

t...1920-1936 1936-1939 1940-1950 1950-1970 1970-1980 1980-2000 2000-2008

no diguis blat...

86 87

En Joan afegeix una altra de les dificultats per les quals creu que hi ha pocs joves que vul-guin fer de pagès, la part social: “És una feina molt lligada, amb temporades molt dures, i la gent està acostumada a treballar vuit hores i a descansar el cap de setmana per desconnectar de la feina. Això, aquí no ho pots fer. Aquí, si no treballes dimarts, treballes dissabte i diumenge.”

En aquest punt, es plantegen quines solucions veuen per a la continuïtat de l’activitat agrària i com tenen pensat tirar la seva feina endavant. En Joan ens explica: “No hi ha cap vareta màgica que ho pugui solucionar, i menys en aquest món globalitzat, on competeixes amb països que tenen un nivell de vida molt més baix que tu. Fa deu anys el preu de l’ordi anava marcat pel mercat de Calaf, perquè depenia de la demanda que hi hagués a Guissona. Ara no, ara hi ha la llotja de Chicago que ho marca i si t’està bé, bé, i si no, també. S’han d’anar buscant petites solucions. Per exemple, el tema ecològic és un punt que a curt termini crec que no és factible, però que a la llarga pot ser una sortida. Entremig hi ha altres històries que no ens solucionaran la vida, però que ens poden ajudar.”

En aquest sentit, en Jordi afegeix: “Fins ara tothom volia productes barats. S’ha de tendir a fer un producte de qualitat amb un producte final per poder-lo vendre amb els mínims intermediaris possibles. És buscar el valor afegit que després suma a la renda que obtenim. Són projectes que es fan a escala territorial i no individual. S’ha de fer entre tots i unir esforços. Si ens unim, farem més producte i estalviarem costos. S’ha de buscar el màxim d’associacionisme.”

En Joan pensa que associar-se és clau per poder tirar endavant: “És una part important. El pagès no es pot cuidar de tot el procés, des de que es cull fins que es ven. En altres sectors, com l’hortícola, potser sí, però aquí, amb el cereals i la ramaderia, no.”

I en Jordi afegeix: “Costa molt trobar projectes associatius, precisament perquè t’has d’associar, perquè a pagès, fins ara, hi havia la cultura que casa teva és casa teva, però casa del veí, és casa del veí. Això s’ha de canviar, sobretot per reduir costos. Bàsicament és per això. Per fer-ho tot molt més competitiu. De projectes individuals, en pots trobar molts, que si pollastre ecològic, que si fusta de noguer molt bona, però és tot individual. De col·lectius, no n’hi ha o n’hi ha molt pocs.”

Des del seu punt de vista, la solució, però que avui dia encara no veuen, passa per la diver-sificació de l’activitat a l’explotació: “Nosaltres cuidem les plantes i traiem un producte final que segur que té consum, segur. Sí que has de competir amb altres països, però la qualitat que tenim aquí no la té un altre país, i l’hem d’utilitzar. També hem de diversificar i no fer només un cultiu. Has de fer anar el cap, has de ser professional. Trobar alternatives, ja siguin alimentàries, ramaderes, de turisme rural, tecnològiques, no es pot descartar res.”

Tant en Jordi com en Joan hi veuen futur, a la seva feina. “No és un camí fàcil, però hi con-fiem”, ens diuen. En Joan ho diu clarament: “Hi ha futur, però costarà trobar algú que pugui salvar aquestes diferències dels guanys i els costos. El que ens passa amb el cereal és que el preu està intervingut, està marcat. Si som capaços de fer un producte amb el qual puguem marcar una mica més el preu nosaltres i ens permeti jugar una mica amb els guanys i els costos, aniria bé. El que està clar és que no ens podem quedar com ara. Hem de trobar sortides i posar-hi moltes ganes.”

En Jordi és més contundent: “S’ha de ser molt professional. Tinc l’esperança que hi ha futur, per això estic fent el que faig, que no s’acaba aquí. Si traiem el pagès de la civilització, de què viurem? És el sector primari, és elemental. Si no hi ha pagès, la piràmide s’ensorra!”

moltes explotacions: “El turisme rural ha sortit perquè les nostres explotacions cada cop tenen uns beneficis més justos i depenem de subvencions, i quan depens de subvencions no dóna prou. Llavors, penses en alternatives. En territori de secà no tens alternatives agràries ni forestals. El turisme rural és una solució. S’arreglen les antigues corts de la casa, on hi tenies quatre conills i que ara només et donen feina, però no beneficis, augmentes el patrimoni de casa teva i proves si a la gent de fora els agrada la zona i s’allotgen a casa teva. Arregles el patrimoni i, a més, tens uns ingressos de gent de fora que sumen. Només turisme rural és inviable. És un valor afegit de l’explotació, com altres.”

Quan parlen que fa falta gent que es quedi al territori per dur a terme aquestes feines de cuidador, i també de pagès, reflexionen sobre el relleu generacional a l’agricultura. En Jordi comenta la limitació social que tenen les dones joves per fer-se càrrec de les explotacions i de com el joves en general no volen fer de pagès: “Les dones ho tenen més complicat socialment. La feina la poden fer igual, però els costums socials d’aquí són que qui es queda a casa és un noi, el més petit o el gran. Nosaltres tenim aquest sistema, el de l’hereu, a Catalunya. De noies, sí que n’hi ha, però sobretot en ramaderia. No hi ha el costum o la creença que la noia pugui tibar de la casa de pagès. Amb el turisme rural s’ha obert una oportunitat perquè la dona entri al món rural, i crec que per aquí s’està obrint un camí. Jo espero que en un futur això canviï i sigui tant un home com una dona qui pugui anar al cap-davant. Però la qüestió del relleu generacional és una piràmide que va al revés. Cada dia som menys. Això de la piràmide passa perquè fins ara es valorava molt més la quantitat que la qualitat. Fins que això no canviï, el terreny és el que és. Per viure aquí has de conrear moltes hectàrees perquè sigui rendible. Si això canvia i en poques hectàrees pots fer molta qualitat, donarà perquè hi visquin més famílies. Tal com estem avui és difícil.”

Blat. Arxiu Fundació Món Rural.

no d

igui

s bla


1936-1939 1936-19391940-1950 1940-19501950-1970 1950-19701970-1980 1970-19801980-2000 1980-20002000-2008 2000-2008

88 89

I és aquí, en aquest punt, on les visions de totes les generacions coincideixen de ple. Tant els nostres avis i àvies com els nostres joves acaben amb una mateixa visió del paper del món agrari i amb les mateixes ganes que tiri endavant l’agricultura, el sector primari, que, d’una manera o d’una altra, ens ha d’alimentar a tots. Francesc Ribas hi confia: “La continuïtat de la pagesia hi serà. Els pagesos es guanyen la vida, amb molt sacrifici, amb molts entrebancs. Però, qui no té entrebancs?”

Cisco Térmens posa punt final amb una declaració contundent i plena d’energia: “Tot ha canviat molt, i canviarà, i ha de canviar per força, si no, estem perduts! Si l’agricultura no tira endavant, el món està perdut!”

no d

igui

s bla

t...1936-1939 1940-1950 1950-1970 1970-1980 1980-2000 2000-2008

no diguis blat...

90 91

Agraïments

Protagonistes

Baraldès Porter, FelicitatCodinachs Febrer, JosepGavaldà Ferrando, JosepGrau Agulló, JosepGrau Prior, RamonMartí Portnou, JoaquimPallarés Figueras, RosetaPinyol, DoloresPiqué Sellart, CiscoPrat Torra, JoanRibas Viñals, FrancescRoig Nulla, JosepSala Sala, LluísSanjuan Prim, JosepTeixidó Fàbrega, FlorenciTèrmens Farrús, CiscoValls Culell, RamonVilaseca Vila, Jordi

Altres col·laboradors

Algué, JordiAlsina, PepAragonès, RamonArnavat, Ramon. Universitat Rovira i Virgili. Projecte Tots els NomsBarrios, FerranBarrull, Carla. Institut Ramon MuntanerBartolomè, Montse. Biblioteca de FalsetCastelló, TeresaColl, XavierCorbella, Gerard. Museu Comarcal de l’UrgellCompanys, Josep MariaDomedel, NúriaEscales, Josep. Director dels Serveis Territorials d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural a l’Alt Pirineu i AranEspuny, Elena. Institut Ramon MuntanerFarran, LaiaFont, Xavier. Fruites FontGavaldà, Antoni. Universitat Rovira i VirgiliGermans Rifà LlimonaGironès, RamonGuaita, PereIngles, JoanLlovera, MariaMir, Conxita. Universitat de LleidaMolins, AlbaMolins, Marcel·líMolla, JoanMoreno, Maria DolorsNavarro, Marlene. Nus, RamonPalau, SalvadorPiqué, Cisco Piqué, Cisco

no diguis blat...

92 93

Fonts i bibliografia

ALDOMÀ i BUIXADÉ, I. La lluita per l’aigua a Catalunya. De l’ús i abús a la gestió integral. 1900-2007. Lleida, Pagès Editors, 2007.

BIOSCA i ESTEVE, T. La societat obrera de Tivissa. Els orígens de la Societat Cooperativa d’Obrers Agricultors i Conduc-tors de Cavalleries de Tivissa (1912-1918). Valls, Cossetània Edicions, 2004.

BONET i BAQUÉ, N.; CARDONA i ALCAIDE, A.; CORBELLA i LÓPEZ, G. Tàrrega 1939-61. Aproximació a la repressió, l’exili i la vida quotidiana. Tàrrega, L’Ajuntament, 2008.

CASAS i BOLADERAS, Josep M. Matamargó, terra i esperit. La vida en una casa pairal del Solsonès a mitjan segle XX. Lleida, Pagès Editors, 2003.

Catalunya durant la Guerra Civil dia a dia. Barcelona, Edicions 62, 2006.

CORBELLA, G.; LLORETA, N.; MARTÍ, O. Tàrrega 1931-1939. Notes per a un guió. Tàrrega, Ajuntament de Tàrrega, 2006.

D.D.A.A. Història econòmica de la Catalunya contemporània. Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1989.

GIRALT i RAVENTÓS, E., dir. Història agrària dels Països Catalans. Vol.4. Segles XIX i XX. Barcelona, Fundació Catalana per a la Recerca, 2004.

GÓMEZ BENITO, C; GONZÁLEZ RODRÍGUEZ. Agricultura y sociedad en la España contemporánea. Madrid, Centro de Investigaciones Sociológicas, Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación., 1997.

JACAS i BENAGES, A., Coord. Dossiers agraris. La Catalunya agrària en l’horitzó del 2001. Barcelona, Institució Cata-lana d’Estudis Agraris (ICEA), Filial de l’Insititut d’Estudis Catalans, 1998.

NADAL i OLLER, J., dir. Història econòmica de la Catalunya contemporània. Vol.5. s.XX: població, agricultura i energia. Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1988-1994.

RIQUER, Borja de., dir. Història política, societat i cultura dels Països Catalans. Vol.10. La llarga postguerra 1939-1960. Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1995-2000.

ROSELL i TRULLOLS, M.C. Dones Rurals. Barcelona, Món Rural SLU, 2006.

SAGUER i HOM, E., Coord. Els últims hereus. Història Oral dels propietaris rurals gironins, 1930-2000. Barcelona, Ge-neralitat de Catalunya, Departament de Cultura, 2005.

SANTACANA TORRES, C. (ed.) Estructura social i econòmica del camp català. Barcelona, Publicacions l’Abadia de Montserrat, 1989.

TARRADELL, M., [et al.]. Estructura social i econòmica del camp català. Barcelona, La Magrana, Ajuntament de Barce-lona (Institut Municipal d’Història), 1984.

VILAR, P., dir. Història de Catalunya. Vol.8. El Franquismo i la transició democràtica,1939-1988. Barcelona, Edicions 62, 1989.

DVD’s

Ajuntament de Tàrrega. La Segona República a Tàrrega (1931-1936). [DVD]. Tàrrega, Ajuntament de Tàrrega.

Ajuntament de Tàrrega. La Guerra Civil a Tàrrega (1936-1939). [DVD]. Tàrrega, Ajuntament de Tàrrega.

Piqué, Josep Maria Piqué, Pau Puig, GentilRamon, MontseRomeu, JordiRos, Ignasi. Ecomuseu de la Vall d’ÀneuSagué, Enric. Universitat de GironaSagués, Joan. Universitat de LleidaSala, Mª DolorsSerna, Erika. Arxiu Comarcal de l’Alt EmpordàSuárez, Marisa. Arxiu Fotogràfic, Museu d’Art Modern de TarragonaTarragona, EvaTèrmens, DivinaVidal, MagdaVilaseca, Marina

Espais d’informació

Arxiu Comarcal de l’Alt EmpordàArxiu Família MartíArxiu Família PinyolArxiu Família PiquéArxiu Família Puigpelat PallarésArxiu Família RibasArxiu Família RoigArxiu Família RomeuArxiu família Sala i BaraldèsArxiu Família SanjuanArxiu Família TèrmensArxiu Família Vilaseca ComardonsArxiu Fotogràfic del Centre d’Història Contemporània de CatalunyaArxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, Arxiu FotogràficArxiu Històric de Lleida. Fons AISS/ Fons Delegació provincial del Frente de Juventudes/ Fons Instituto Nacional de ColonizaciónArxiu Municipal de LleidaArxiu Municipal de Sant Adrià de BesòsArxiu Nacional de Catalunya/ Fons Brangulí/ Fons Gabriel Casas i Galobardes/ Fons Generalitat de Catalunya (Segona Repú-blica) Fons Josep Maria de Sagarra i Plana/ Fons Lluís Companys. Biblioteca Pública Santiago Rusinyol, Fons l’AbansConfederación Nacional del Trabajo (CNT)Departament d’EducacióEcomuseu de Valls d’ÀneuFilmoteca de CatalunyaFotografia Gómez VidalFundació Roca i GalésGrup Alimentari GuissonaInstitut Català d’AntropologiaInstitut d’Estudis IlerdencsInstitut Ramon MuntanerINSPAI, Centre de la Imatge. Diputació de Girona.L’AradaLa VanguardiaMinisterio de Cultura. Centro Documental de la Memoria HistóricaMuseu Comarcal de l’UrgellMuseu d’Art Modern de TarragonaMuseu d’Història de la Immigració de CatalunyaProjecte Tots els nomsUnió de Pagesos i Andreu Peix.

94 95

La guerra civil a Catalunya. Zona Roja. [DVD]. Televisió de Catalunya, S.A. Enciclopèdia Catalana, 2005.

La Guerra Civil Española. [DVD]. Producción Planeta D, TVE. 2002.

Tàrrega 1939: Any zero. El documental de la repressió, l’exili i la vida quotidiana. [DVD].

Un Camp de batalla de la guerra civil al front del Segre [DVD]: el Merengue i la Lleva del Biberó (1938) / producció: Servei d’Història, Documentació i Patrimoni, direcció; Conxita Mir, Servei de Reproducció d’Imatge, direcció: Xavier Goñi Publicació Lleida : Universitat de Lleida, DL 2006.