NO 159 ARIANY Juliol-Agost 1987

A R I A N Y EN FESTESPassaren les festes. Un any més,

els arianyers ens reunírem en família itots plegats com a poble, gaudíremd'uns dies de germanor.

La festa major no té ja avui dia lamateixa interpretació que podia tenirtemps enrera. Avui, no es pot conside-rar ja la festa, entesa com a tal, combulla i sarau ja que no és gens mal defer poder veure els mateixos espectaclesun dia feiner qualsevol a una sala defestes o fins i tot al cafè del cap decantó, vivint, com vivim a Mallorca al'estiu, dins una festa permanent deguta la gran quantitat de visitants.

Així i tot, no hi ha cap dubte quela festa de la Mare de Déu d'Atocha,segueix essent per als que estimam isentim Ariany dins nosaltres una titàobligada. El programa de festes no seràen cap cas el que més importa. Ben alcontrari, aprofitam aquests dies ohores que passam al poble per estaramb la família, amb els amics, ambtots els coneguts... És aquesta una festatradicional i sana. ¿s aquesta una festad'unió i germanor, dues virtuts tanpoc corrents als nostres dies.

Així doncs, no cal pensar engrans diferències entre les festes d'unany i d'altre, tot i reconeixent que elsorganitzadors intenten presentar cadaany el programa que més pugui ajudara fer aquestes hores plegats més entre-tingudes.

Com cada any, no hi faltaren afesta els focs, jocs per a al.lots, dimoni,xeremies i alfabeguera; tradició aques-ta de l'alfabeguera que no tan solsmantinguérem sinó que, amb bon cri-teri, potenciàrem amb la presència delsballadors al passacarrers.

No hi faltà tampoc el vi i la porce-lla, i encara que es nota, això sí, unamica menys de gent, els qui hi pogué-rem ésser passàrem una estona entren-tinguts, deixant per unes hores els nos-tres problemes i tenint un record per atots els qui hi foren anys passats i nohi eren ja enguany.

La festa ha passat. Que moltsd'anys poguem celebrar-la tots plegats.

-2-

ARIANYRevista Local IndependentEsglésia, 3. Telf. 56 12 37 - 56 12 9207529 ArianyCoordinació:Joan Genovard Riutort.Redacció i Montatge :Maria Mestre RibotGabriel Frontera MestreJaume Genovart RiutortCol·laboració:Col·legi Públic d'ArianyParròquia d ' ArianyAssociació de Pensionistes de la 3a edat

d'ArianyCatalina Pont JuliàMargalida Tabemer RibotImprimeix:"Apóstol y Civilizador". PetraDipòsit Legal: PM 207-1971

La revista no s'identifica amb elsdiferents escrits que apareguin, aquestsexpressen únicament l'opinió dels seusautors.

NOTA:OeOegut a problemes tècnics ens va ésser

impossible treure el present número abansde finals d'agost, abans de les festes patro-nals, com era la nostra intenció, per això usdemanam disculpeu els possibles desfassesque hi pugui haver. Gràcies.

ESGLÉSIADEFUNCIONSJuliol. Dia 25.- Martí Mascaró i

Riera, casat, de 81 anys. (Galera)

I

Agost. Dia 19.- Catalina Bauçà i Ribot,viuda, de 84 anys. (De Son Huguet)

Dia 25.- Isabel Mestre i Pascual,casada, de 83 anys. (De Son Gener)

MATRIMONISJuliol. Dia 25.- En Joan Tous i Alzamo-

ra, amb Na Catalina Esteva i Canta-llops, naturals d ' Ariany.

PERSONATGE

No és gens difícil aquestavegada anomenar a qui nosaltreshem considerat el personatge delsdos mesos i que aquesta vegadasón dues dones, Na Maria Mestrei Na Margalida Rosselló són les

dues primeres dones que formenpart de l'Ajuntament. A Arianyno han estat molt de temps lescomponents del mal anomenat"sexe dèbil" a prendre cadira a lasala si tenim en compte que tansols hem elegit els nostres repre-sentants dues vegades.

Ens alegram profundamentde tal participació i els hi desit-jam, tant a elles com als seuscompanys, un encert en les sevesdecisions. Enhorabona i sort.

NOTÍCIA

I sense sortir del mateix redol,és clar que la notícia més favora-ble per al nostre poble ha estat lareelecció d'En Toni Pascual, esbatle, com a president de la Man-comunitat d'es Pla. Que desprésd'haver estat quatre anys com acap d'aquesta mancomunitat,torni a ésser reelegit i per perso-nes diferents, diu molt al seufavor.

La Mancomunitat d'es Plaestà formada per tots els poblesde l'anomenat Ha de Mallorca icom a associació el més gran èxitfins a la data ha estat la recollidade fems. Segons Antoni Pascual,és un propòsit aconseguir manco-munar altres serveis com puguiésser la policia municipal i engeneral aconseguir una més estre-ta col·laboració entre tots els po-bles.

Cada un d ' aquests pobles tédins l'associació un representant,i al darrer ple d'aquesta elegíEn Toni com a president per alspropers quatre anys amb vuitvots a favor per quatre que acon-seguí t l'altre candidat, el batlede Montui'ri. Enhorabona Toni.

ESCOLA -3-

Ariany, Julio 1987

Hola:Me gustaría hacer un poco de refle-

xión con respecto al año escolar o máspropiamente dicho al recinto y a lasactividades escolares.

A las escuelas para nuestro puntode vista les faltan algunas cosas y nopor vivir en un pueblo pequeño, laspodemos consentir. Nosotros estamosmuy a gusto en el pueblo y tampocopretendemos que la enseñanza seacomo en la capital, pero pensamos quese puede luchar para conseguirlo ypara que los niños estén bien.

Nos sorprendió mucho, cuando eninvierno, los niños tenían que estar enclase con los abrigos; no creo que seamuy cómodo trabajar con mucha ropa,creo que se podía buscar una soluciónentre todos y pensamos no sería muycara, la primera que todas las ventanasy las puertas ajusten bien.

La inexistente biblioteca: que unamesa sea la biblioteca de una escuela(cuando la mesa tiene otra misión) nocreo que sea lo más correcto ; unas es-tanterías o- un mueble sería lo másindicado.

Actividades Deportivas: que losniños no puedan hacer deporte, por-que el patio (aparte de ser almace'n delmaterial para arreglar las calles del pue-blo) no está asfaltado ni preparadopara que los niños tengan alguna acti-vidad deportiva. Unas puertas en laentrada y en la salida estarían muybien; se les podría controlara los niños,a la hora del recreo no hay porqué vera ningún niño por el pueblo.

Hay unas salidas estipuladas por elMinisterio, para que los niños veangranjas, conozcan fábricas etc., esotraforma de enseñar a los niños y es unapena que habiendo posibilidades eneste pueblo de que conozcan granjas,tejares, baldoserías, etc., no se fomen-ten.

La asociación de Padres, en reali-dad no estamos enterados como fun-ciona, sólo ha habido dos reuniones,una al inicio para presentar a los maes-tro s y solicitar la cuota y otra para elcampamento para dar el horario y loque costaba, nada se comentó sobreactividades y convivencia y objetos abgrar.

Al Ayuntamiento más que a nin-guno le interesa montar ese Polidepor-tivo, que aunque sea cebo de eleccioneslo debería cumplir.

Es una forma de tener alosjóvenesentretenidos y no tengan oportunidadde conocer otras cosas como por ejem-plo la droga.

Creemos que el Ayuntamiento, laAsociación y todos los padres nosdebíamos de volcar para que esto wn-cionase lo mejor que podamos. Este esnuestro futuro y a nosotros nos intere-sa que se forme bien y esté a gusto; notodo es el estudiar, también cuentanlos deportes, la convivencia, etc., nopor tener un buen puesto en esta socie-dad eres mejor que el que no lo tiene,no todo es el puesto de trabajo paravalorar a lagente, cuentan las vivencias,convivencias, humanidad y ganas deluchar.

No hay que lamentarse de que elpueblo se quede vacío, hay que lucharpara que el nivel de convivencia e inte-lectual sea cada día más importante.

El mejor regalo que se les puedehacer a los maestros, que lo tengantodo en condiciones y se encuentrencontentos con el apoyo y la ayuda detodos.

Gracias por publicarla, me hubieragustado haberla mandado antes pero eltiempo es un problema de este siglo.

Me gustaría mandarla en mallor-quín pero es mucho trozo y sería ungran problema para nosotros.

Gracias por todo 'y esperamospoder ayudaros en lo que necesitéis.

Firmado:Antxón y Balenciaga

Tot això, sembla que 1 'escolaroman oblidada de totes les acti-vitats, no essent així, ja ques ' han tengut contactes amb 1 ' A-juntament per unes millores,demanades dins el curs escolar ide moment, concedides; compoden esser: tancament de 1 ' edi-fici escolar, la construcció d'unasecretaria, un acondicionamentde les finestres i més calefaccióper l'hivern.

També a l'estiu els mestres,que continuaran essent els matei-xos, es preocuparen de la coman-da dels llibres, juntament ^ambl'Associació de Pares, i esperamque tot estigui a punt per comen-çar el nou curs escolar.

Parlar de l'escola a l'estiu,encara què només sigui una mica,resulta prou complicat.

L'escola està tancada i silen-ciosa; el renou és a la plaça i pelscarrers.

L'estiu per l'escola significala fi d'una etapa, acabamentmolt esperat per uns i molt temutper altres. Per els primers és elcomençament d'unes activitatsque han estat dormitant a l'hi-vern: passejar, estar amb els amics,fer més vida amb la família i depoble. Pels altres, l'estiu és unacontinuació de l'etapa anterior,les tasques de 1 ' escola i els llibresno acabats.

-4-

* Ej dissabte dia 27 de juny esvaren concedir els premis de periodis-me de l'Associació de la Premsa Fora-na de Mallorca, al llarg d'un sopar al'hotel Sumbade Cala Millor.

El primer premiat va ésser En PereJ. Amengua! i B esta rd, per una sèried 'articles publicats a la revista "Pòrtu-la", amb un premi en metàl·lic de30.000 ptes., i una escultura d'EnSarassate que va entregar el mateixartista al guanyador.

El segon i tercer premis, consis-tents amb 30.000 ptes, cada un varenésser per a Cosme Nigorra Fiol i JoanMorey Company per una sèrie d'arti-cles publicats a la revista "Mel i Sucre"de Sant Joan i a Ramon Costa i Dotper una sèrie d ' articles sobre l'esglésiadels Dolors de Manacor, publicats a larevista "Manacor".

El jurat que va otorgar els premisestava format pels senyors G ori Mir,Llorenç Capellà i Josep Carles Llop,actuava de secretari el senyor GasparSabater.

* El darrer diumenge de juliol elsarianyers celebràrem el 5e aniversaride la nostra independència.

L 'horabaixa la nostra revista vaorganitzar un ginkama. La participaciója no podia ésser més nombrosa, quasiseixanta persones, grans ¡petits, es des-plegaren pel nostre poble a la cerca dedesfresses, objectes i dades, al finaltots contents, al qui manco arribà axampany i ensaimada.

I el vespre a la Plaça Major ballviterie amb la música del grup "Al/or-na", la Plaça quasi ens va quedar peti-ta, per la gentada que hi havia. La cocai la sangría tampoc ens va mancar.

*•

DIA A DIA

* El dimecres 5 d'agost, els batiesde la Mancomunitat des Pla es varenreunir a Petra per tal d'elegir nou pre-sident pels propers quatre anys.

Es presentaren dos candidats: elbatte d'Ariany i el batle de Montuin.Els resultats parlen per si mateixos:Ariany 8 vots, i Montuin quatre.

* El mes d'agost toca fi i comencenles festes a Ariany, festes en honor a lanostra patrona la Mare de Déu d'Ato-cha.

La Plaça endiumenjada ens donàja aires de festa, enguany renovats: EnXisco Palou ens va adornar la Plaça dela manera més original que us pogueuimaginar, una vertadera obra d'art, iper altra banda trobàrem a faltar elrenovet del paperi, perquè enguany hoposaren de plàstic, i acertaren perquèamb el temps que tinguérem el paper

se n'hagués anat a norris.Els actes començaren divendres

amb una conferènciaa càrrec de D. Ga-briel Calmés i Truyols damunt l'obrade MosSen Antoni Maria Alcover, "Jor-di d'es Racó". El mateix vespre a laPlaça Major va actuar el grup "Artàballa i canta" i hi hagué ball obert pera tothom.

El dissabte dematí els al .lots apren-gueren a fer llenternes amb melons ismdries, que llavors el vespre desfilarende la Plaça Major a l'Ajuntament, onvaren ésser obsequiats.

També el matí hi va haver carreresde cintes. L'horabaixa tinguérem car-reres de bicicletes en memòria del'arianyer Guillem Zuzama.

I al Pou Bo proves per a conradors,amb molta expectació i no tanta parti-cipació, els guanyadors del "solc mésdret" varen ésser amb tractor l'amo

En Xisco Oliver "de Montblanc", iamb bi'stia l'amo Joan Ribot "Saba-ter".

Al mateix Pou Bo hi hagué amolla-da d'estels.

El vespre a I ' Ajuntament es vareninaugurà una exposició-concurs deplantes i cossiols, de la que va ésserguanyadora Na Rafela Frontera "Tove-lla", i una de ceràmica mallorquina.També I ' amo En Joan Ferrer va expo-sar una sèrie de fotografies preses alvoltant d'Ariany i que tendreu oportu-nitat de veure-les perquè les anirem pu-blicant a la revista.

El vespre la berbena va contaramb les actuacions de Pink Flash,Euphoria i l'Orquestra Manhattan.

El diu menge, trencà l'auba amb elcel tot ennigulat, i amb qualque ruixat

de brusca, però no va esser impedimentperquè En Jaume de sa farinera i EnMiquel Rov at, acompanyats del dimoni,els xereminers i s'Esbart d'Aubergrecorreguessin els nostres carrers reco-llint l'alfabeguera, que repartiren méstard a l'ofici.

La missa va ésser oficiada pel rec-tor de Pollença, el Rdv. Llorenç SastreLlull, D. Jaume Genovard, T.O.R.,D. Guillem Bauçà, T.O.R., i D. BlaiDarder, i el nostre rector D. MateuBuades. Va cantar el Coro Parroquialdirigit per Sor Bàrbara Genovard iacompanyat a l'orgue per D. FrancescRamis, s'Esbart d'Auberg va ballar elball de l'oferta.

Acte seguit a l'Ajuntament s'en-tregaren els premis als guanyadors delsconcursos celebrats al llarg de les festes,i es va oferí un vi espanyol per atothom.

S'horabaixa, a Son Siurana,tingué lloc la 8ena tirada al colom,puntuable pel campionat de Balears.

El capvespre es va disputar unpartit de futbol entre els equips J.F. dePetra i S.D. Ariany, els guanyadorsvaren ésser els arianyers.

I el vespre a la Plaça tinguérem unfestival molt variat: un mag, un espec-tacular ballet Pattaya Spectacle i lesdues "azafates" del programa detelevisió espanyola "Si lo sé no vengo".

El dilluns, darrer dia de festa,quasi tots els actes est avé n d ed ¡cats alsal.lots, el mati' carreres de cintes, desacs, joies,... i s'horabaixa bicicleta enmarxa, tothom cap a Son Huguet. Des-prés de beure un refresc hi hagué tren-cadissa d 'olles ¡ amollada de pollastresi corn's "qui l'agafa es seu".

De volta al poble el grup Cucorba,de sobra conegut pels arianyers va ferles delícies de grans i petits amb el seuespectacle "De gresca".

El vespre la companyia de teatreLa Salle d'Inca va posar en escenal'obra "Mestre Lau esTaconer", i aca-baren les festes amb una estrepitosatraca i uns focs espectaculars.

IL ARIANY TEMPS ENRERA

AQUESTA FOTO JA FA QUASI60 ANYS QUE ESTÀ FETA, DINS ELCORRAL DE MADÒ RIBES, AL CAR-RER MAJOR, ON HI TENIEN UN TA-LLER DE ROBA D'HOME

ERA PEL MES D'AGOST, ERENSES FESTES D 'ARIANY I ELS XERE-MIERS TAMBÉ ES VOLGUEREN RE-TRATAR AMB ELLES

1.-2.-3.-4,-5.-6.-

MADO RIBES (MARE)MARGALIDA "MIO"ANTONIA "RIBES" (FILLA)FRANCISCÀ "VIRGA"NO EL CONEIXEMRAFEL A "TO VE LLA"

7 i 8.- XEREMIERS DE MURO-5-

-6- ENTREVISTA A...' JAUME COSTAPer desgràcia, i degut a la història

recent del nostre poble, no podem dirque Ariany sia un poble ric en tradi-cions; realment en tenim poques, jasia perquè s'ha deixat perdre al llargdel temps, recordem la més recent delllorer per Sant Josep, o més bé perquèel que hi ha hagut, ha estat degut a lail.lusió de determinades persones endeterminats moments i èpoques (Segu-rament, molts no ho sabeu, però undia revistant arxius D. Mateu Amorósem va fer veure amb gran sorpresa ialegria meva,que a Ariany s'han ballatels moratons i també els cossiers, jaque al llibre de despeses de l'església,hi ha despeses per sabates de cossiers itambé per xeremiers per fer ballar elscossiers). Però això, són altres assump-tes que pot esser un dia amb temps in-tentarem esbrinar, ara el que tractamen aquesta entrevista és, pot esser, unade les darreres tradicions que heredamdel passat i que es perd, el seu inici,dins el temps de la nostra història, emreferesc a la recollida i posterior repartde l'alfabaguera el dia de la Festa deianostra Patrona la Mare de Déu d'Ato-cha.

La recollida, la fan els obrers de laMare de Déu, que cada any són elsmateixos, fins que es cansen i deixen elseu lloc aun altre. Però tot això, ensho contaran millor En Jaume de sa Fa-rinera, obrer des de fa 29 anys desprésde substituir a N'Antoni Barxo, i EnMiquel R ovad que va prendre el tornde mans d 'En Joan Roca, ara fa tretzeo catorze anys.

Com va ésser la idea d'ésser obrers?Quan D. Toni Rubi' era es rector,

diu En Jaume, jo era escolanet. En Se-bastià Rubí, que aleshores era s 'esco-là major, em va demanar a veure si jovolia ésser Obrer de la Mare de Déu, jaque En Toni Barxo es re tirava i necessi-taven gent per substituir-lo i va ésseraixí com vaig començar a ésser obrerjuntament amb En Joan Roca.

í jo, diu En Miquel, va esser permediació d 'En Jaume. En Joan Rocaes retirà i com que érem companysamb En Jaume, em va demanar si hovolia ésser, i de llavonces fins ara.

De quan arranca aquesta tradició?Des de què tenim ús de raó, recor-

dam haver vist donar alfabaguera. Nosabem de quan arranca ni com es tria-ven els obrers, però sempre recordamque n 'hi ha hagut.

Quines funcions tenien?£s dia de la Mare de Déu, en aixe-

car-se, a les vuit i amb xeremies, anar afer sa recollida de casa en casa ¡desprésoferir-la al poble durant sa missa.

Abans, també repartien els ramsd'olivera es dia del Ram. Crec que eraEn Biel de S'Auberg, diu en Jaume,que anava a cercar s'olivera i nosaltres,fèiem es rams i els repartíem.

Quina quantitat d ' alfabaguerarecolliu més o manco cada any?

Això depèn de moltes coses perògeneralment quatre o cinc mocadorsd'aquests grossos, a caramull.

\ això basta per repartir a tot elpoble?

/ si no basta, feim que basti, en esfinal feim trossos.

Segurament, en tants d 'anys, ten-dreu moltes d'anècdotes per contar,per exemple quina és s'alfabagueramés grossa que heu vista?

Creim que va ésser a Ca 'n Raconer.La tenien dins un bidó xapat per lameitat, i era tan g rossa, que duia tot esrodó d'es bidó.

I la casa d'on n'heu recollida més,d 'una vegada?

Abans, hi havia dues cases espe-cials, una era a caMadó Burbaia. Tenientres o quatre tarongers, i davall toteren alfabagueres. En partir, podíemanar directament cap allà i segur.

n 'omplíem tres mocadors. També, enrecoilíem molta a ca Madò Domàtiga,sa que va arribar en es cent anys. Cadaany mos esperava amb so ram ja tallat imos deia: l'any que ve, ja no en faré.Però en va fer fins s'any que morí.

Ara, crec que sa casa que en témés i més g rosses és a Ca 's Sastre.

Teniu qualque record especial?Sí, quan passam per Ca l'Amo En

Pedró Pipo, no podem oblidar sesparaules que mos va dir Madò Magda-lena es darrer any que va esser viva,mos va dir: Enguany serà es darrer any.I com si ho sabés, ho va ésser. Mos cos-ta recordar-ho sense que mos faci pèlde gallina.

Un a/tre, i a més, molt d'agrair, éses detall què cada any té Na Mana deSa Posada amb no/tros consistent endonar-nos un cafetet quan passam perdavant ca seva i t'assegur que quanestàs per acabar sa volta és ben agraí't.

Heu passat pena qualque any per-què no us bastas I ' alfabaguera?

Si', hi va haver una època que si'.Abans de venir D. Mateu Amorós haviadecaigut un poc, fins en es pun t de quèhavíem de fer trossos perquè poguésbastar; però quan va venir D. Mateu,vàrem parlar amb ell i li diguérem queho havíem de tomar rellançar i va ésseraixí com va tomar agafar molta força.Ara, fa dos o tres anys, ha tomatdonar una baixada fins en es pun t quetornam passar pena.

MIQUEL MESTREOn està sembrada generalment,

dins cossiols o en terra?Normalment, sa que seguen per

donar-nos la sembren en terra. Ses quesembren dins cossiols són- o bé perllavor o bé per fer planta i entrar-lesdins sa casa.

I la us donen collida o la colliuvosaltres?

Quasi tothom nos deixa ses estido-res i noltros mateixos la tallam.

Com és que es fa tan poc? Es malade fer créixer? Necessiten molt d'es-ment?

Necessiten molta d'aigua ¡sombra.A més, un secret que molts seguramentno saben, és que quan treuen flor si lestalles sa flor les hi talles s'ull de créixeri broten p 'es costats i així' es fan mésgrosses.

Que té d'especial l'alfabaguerad'Ariany que no tengui la d'altrespobles?

Que és arianyera i amb això ¡a estàdit tot.

Quina és la millor i quines classeshi ha?

/V 'hi ha de dues classes, de fullapetita i de fulla grossa. Les de fullagrossa es fa molt més grossa i plantosa,però fa manco olor que ses de fullapetita.

La llavor per fer planter, d 'on laduu la gent que en sembra?

Per regla general, ses cases que enfan, sempre deixen un cossio/ perl'any que ve tenir llavor i poder ferplanter, però si no sempre hi ha dues otres cases que en fan i si en vols, te 'ndonen.

Ara, per exemple, si qualcú volsembrar alfabagueres a qui pot anar acercar-ne? .

Hi ha moltes cases, però per exem-ple, em diu En Miquel, sa meva donaNa Franciscà cada any té un bidó plede planter i en reparteix molta.

Sempre ha estat ¡gual la recollida?Primer era més emocionant. Hi

havia més ambient ja que ets al.lots,amb s'excusa d'es dimoni í ses xere-mies ens venien darrera i n 'hi arribavaa haver trenta o quaranta. Llavonces,quan teníem un mocador ple, el donà-vem a dos al.lots i el duien a l'església,en canvi» ara som tot sols ien tenir unmocador l'hem de deixar a una casa idesprés anar-lo a recollir en cçtxe.

Un temps també, una vegada aca-bada sa missa, sortíem ets obrers ambdues bacines de la Mare de Déu d'Ato-cha i anàvem de casa en casa per fer

una recolecta per la Mare de Déu.

Quin és el carrer on en recolliumés?

Unió, Regalo i Lladó.

Enguany, hi ha intenció per partdel grup de ball d'Ariany, d'acompa-nyar-vos a fer la volta, vestits i ballant,per fer un poc més de festa. Què opi-nau d'això.

Això és fabulós, això ajuda i nosdóna forca per seguir endavant ja quetot sols arriba a ésser molt avorrit

Si t'hem de dir sa veritat, trobamque és necessari animar un poc això, jaque ho bé ho animam o be' ho podemdeixar anar. ¿s per això que enguanyhem parlat de donar un premi, una pla-queta simbòlica a sa casa que nos endo n i més, veurem si així to tes ses donesd'es poble s'animen i l'any que vemos podem aturar a totes ses cases queseria loque nos agradaria.

Supòs que encara no heu pensaten jubilar-vos?

Sa veritat, és que estam un poc

-7-

cansats. Aquesta, és u na feina de joves,ja que es dissabte vulguis no vulguis,fas un poc tard i es matí a les vuit hasd'ésser a puesto. Però per altra part,pensam que és una feina d'anys. Nol-tros abans de començar ja sabem aquines cases hem d'anar i a on en tro-barem molta o poca, i vulguis no vul-guis, aquestes mateixes cases també jamos esperen a noltros. Però ja te deimque estam un poc cansats.

I ja per acabar, que és per vosaltresl'Alfabaguera?

Per nosaltres essa Festa. Sa Festa,sense alfabaguera, no seria FESTA.

Idò ja ho sabeu, de moment estàen les vostres mans. Teniu corda permolt de temps i el que heu d'intentarés seguir amb il.lusió i ensenyar alsjoves com es fa aquest acte tan des-interessat que fa que cada any sembrid'aromes encisadores els matins de lanostra FESTA.

BIEL TOVELL

EN AQUESTA FOTOGRAFIA PODEU VEURE ALS OBRERS DE LAMARE DE DÉU, EN MIQUEL I EN JAUME, ENTREGANT LA PLACA QUESEGONS ENS DEIEN A L'ENTREVISTA ANTERIOR ENTREGARIEN EN-GUANY A LA PERSONA QUE MÉS ALFABAGUERA HAGUÉS OFERIDAPER A L'OFERTA. L'AFORTUNADA VA ESSER MADÒ FRANCISCA ALZA-MORA (BURGUÉS) DEL CARRER MAJOR, DE BAIX DE LES OMBRES DELSTARONGERS DEL SEU CORRAL EN JAUME I EN MIQUEL SEGAREN MÉSDE VINT ALFABAGUERES. ENHORABONA I QUE L'ANY QUE VE N'HIHAGI TANTA COM ENGUANY I UN POC MÉS

-8-

TEST CULTURAL

1) Saps quin era el cens electoral a lespassades municipals?

- 900- 756- 665- 1.235

2) A on es troba el "Mirador de sesànimes"?

- Banyalbufar- Estellencs- Andraitx- Esporles

3) Qui va escriure la peça teatral "Elscalçons de Mestre Llic"?

- Bartomeu Ferrà- Joan Mas- Anton i Mus- Llorenç Capellà

4) Si sents parlar de So N'Abrínes,amb quin pintor l'associes?

- To fol Sastre- Joan Miró- Colf Bardo fet- Miquel Barceló

5) Quin és el puig més alt del món?- Montblanch- Kilimanjaro- Everest- Teide

PASSATEMPS

r""%lk.j¿SABIES QUE...?

* "El Muro de Berlin", es va aixecarel dissabte 12 d'Agost de 1961 i te'166Qm. ...

* Des del 10 de juliol d'enguany, jasom a la terra 5.000 milions de pobla-dors i que la ciutat més populosa ésMèxic D.F. en 18 milions...

* La terra, també' és anomenada "Elplaneta blau" ja que el 70,80*/» de lasuperfície està formada per l'aiguadels oceans...

* Després de l'aigua, la beguda mésconsumida en el món és el té...

* Cada 18 anys hi ha un eclipse desol...

IDÒ ARA JA HO SAPS!!

t <\

LLETRES CREUADES

HORITZONTALS.- A) Consonant. B)Actor que es val preferentment de ges-tos i moviments corporals. C) Midar apams. D) Arbre fruita!. E) Esfera metàl-lica que empren els al.lots per jugar abolles. Present d'indicatiu verb ema-nar. F) Posar-se o estar al voltant. G)Recipient destinat a tenir-hi la sal. H)Acció de resar. I) Consonant.

VERTICALS.-1) Consonant. 2) Centrei principal agent de la circulació de lasang. 3) Que té pèls. 4) Uniren matri-moni. 5) (Rev) Governador de provín-cia entre els àrabs. Part. pass. ant. delverb elegir. 6) Present indicatiu demarejar. 7) Moure els rems per fer anaruna embarcació. 8) Poc freqüent. 9)Consonant.

LLETRES BARREJADES

M E S P I N A C V BO D F G H J K L T TN A I T N E L L O RG E R T A V A F B EE Y L U T T J H L VT A L C E B A R E IA B O G H J K F D LZ E N C I A M I A UU O O T R E I M A JM A F O X R A C O L

Mira si trobes enmig de tantalletra, el nom de 10 verdures o llegums.

RACd POÈTIC

Tenim en aquest número, un bellpoema del gran polític i periodistamallorquí, Gabriel Alomar i Villalongaque té per títol "Estrofa al vent".

Jo escric al vent aqueixa estrofa aladaper a que el vent la porti cel enllà;jo vull seguir-la amb ma candent mirada,plorós de no poder-la acompanyar.

Entre els hiverns, quan vibri la ventadt]el meu vers per l'espai ressonarà,i sobre els homes sa brunzent tonadadurà el so d'un incògnit oceà.

I cantarà en la lira de les branquesi de la lluna en les crineres blanqueso en l'arquet de silenci de la nit.

I etemalment la maternal natural'espargirà per la infinita alturaquan el meu nom, obscur, serà extingit.

PENSAMENTS

* Educar, significa, per uns pares,dedicar temps, no solament en cantitat,sinó també en qualitat.

(Maria Ajo)

* La passió, no pensa en les conse-qüències.

(W.S. Maugam)

Estàs afligit? Resa.(Sant Pau)

* Tenir una idea, no és res. El que ésimportant, és realitzar-la.

(Guy de Cars)

* L 'home i la dona, tenen:- La mateixa dignitat- La mateixa tasca- El mateix destí natural.

Però, les seves funcions són distin-tes i complementàries.

(Michel Quoist)

Biel Tovell

ASOCIACIÓN DEL PENSIONISTA DE LATERCERA EDAD DE ARIANY

-9-

Continuación a la página número 10del pasado n° 158, MaigJuny 1987, de estaRevista.

NOTA: Al objeto de dar a conocerlas normas que rige el Estatuto de Pen-sionistas de la 3a Edad de Ariany, elque suscribe tiene por norma en cadaescrito transcribir algunos artículos, se-guidos de algún comentario, y parafacilitar ¡a labçr a aquellos lectores queles guste cerciorarse para aclarar algu-nos términos en anteriores Revistas,en relación con el tema que nos ocupa,anoto el número y pagina de la Revis-ta que antecede al anterior comentario;lo que agradeceré a la Editorial que tu-viese en cuenta.

Para la Asociación es muy intere-sante que los lectores se interesen porlas normas que rigen a esta Asociación,unos cuantos artículos en cada Revista,poco a poco los que nos lean conoce-rán lo establecido y autorizado por elGobierno, ya que estelas autorizó consu sello y firma.

Art0 26.- Seran Obligaciones de JosSocios:

1) Conocer y cumplir los presen-tes estatutos.2) Asistir a ¡a Asamblea General ycumplir sus acuerdos.3) Observar las instrucciones de laJunta Directiva.4) Poner en conocimiento de laJunta Directiva las anomalías eirregularidades que observe en elfuncionamiento de la Asociación.5) Hacer buen uso de las instala-ciones del Local Social, utilizan-do los juegos y entretenimientoscomo elementos de distracción,sin propósito de lucro.6) Evitar cualquier acto que puedamolestar la normal convivenciaentre los Socios.

Art° 17.. Sdn órganos de la Asociaciónde Pensionistas de Ariany:

a) La Asamblea General.b) La Junta Directiva.c) La Comisión Permanente.

Art0 18.- La Asamblea General.- LaAsamblea General estará constituidapor todos los socios, y el órgano supre-mo de nuestra Asociación, teniendo encuenta los artículos OCHO y NUEVEde los presentes Estatutos.

Sus Acuerdos son inapelables.

Art° 19.- La Asamblea General se reu-nirá en Sesión Ordinaria con carácterobligatorio una vez al año, debiendoser informada por la Junta Directiva desu actuación y de la situación de laAsociación, tanto en lo que se refiere aactividades como a la economía propia:

Con carácter excepcional, la Asam-blea celebrará Sesión Extraordinaria,

cuando sea convocada por ¡a JuntaDirectiva, o a petición de un tercio delnúmero total de Socios.

El nuevo Consistorio de Ariany,resultado de las elecciones del 10 deJunio último, ya ha iniciado su anda-dura, la Asociación de Pensionistas dela 3a Edad de Ariany, le desea éxito ensus proyectos, principalmente a lo queafecta a esta Asociación, como es laconstrucción del nuevo Centro-Reá-dencia en los terrenos contratadossitos en Son Siurana y próximos alConvento de las Religiosas Francisca-nas las que también contribuyeron,cediendo unos 100 m 2, para dar elpaso a dicho Centro desde la C/ Ma-yor, haver si el próximo Septiembreque el nuevo Gobierno Balear-Comu-nidad Autónoma en lo que respecta alos Planos y Proyectos, que le fueronsolicitados ya hace meses, y al ConsellInsular de Mallorca, en lo que referen-te a las Subvenciones que le fueronsolicitadas para acondicionamientode unos 100 m2 del Local Parroquial.

Por recomendación del Presidentede la Comunidad Autónoma, todasestas peticiones se han hecho con elapoyo unas y a través-del Consistoriootras, con el fin que todo sea propie-dad del pueblo, aunque, la Asociaciónse encargue de su administración.

Para todo este gran proyecto, laAsociación necesita de los vecinos deAriany, su apoyo inscribiéndose todoslos pensionistas a esta Asociación, anadie se obliga a ser residente en laResidencia, pero se desea que seamosel mayor número posible de socios; sicolaboramos será posible dicha Resi-dencia, y si alguno la necesita la ten-drá, para ello las Autoridades provincia-les, cuantas charlas hemos tenido conellas, nos han animado a seguir adelan-te, el caso es empezar y andando sehace el camino.

El viernes día 26 de Junio último,se hizo una excursión ORGANIZADAy PATROCINADA por el Ayuntamien-

to de Ariany, con la colaboración deLa Caixa de Pensiones "LA CAIXA"y el Consell Insular de Mallorca, en laque participaron 114 pensionistas,además concurrieron el Sr. AlcaldeD. Antonio Pascual Ribot, el ConcejalD. Juan Ferrer Ramis, el delegado de"LA CAIXA" D. Guillermo FerrerMestre, una Religiosa Franciscana parapoder atender a alguno que necesitaraasistencia sanitaria, el Rdo. Cura Párro-co D. Mateo Buades Cladera, y seisbellas jóvenes mujeres María Tubeta,Mana Julia, Catalina de Sa Creu, Fran-cisca Tovella, Mana Chórrela y ManaRubí, las que con su delicadeza aten-dieron a los más ancianos y todos losque lo necesitaron, por lo que resultótodo muy lucido, habiendo hecho elrecorrido, desde Ariany, Santa Marga-rita, Llubí, Inca, Selva, Caiman, Llucdonde se merendó de coca de verdu-ra próximo a la "FONT CUBERTA"y después en el Santuario se oyó misa,

trasladándonos hacia Pollensa, Puertode Pollensa y desde aquí unos los quequisieron, con barca hacia Formentor,y otros con los Autocares allí nosreunimos regresando al Puerto de Po-llensa donde nos sirvieron una apeteci-ble comida, a continuación seguimoshacia Alcudia, La Vitoria, Puerto Al-cudia, Ca'n Picafort, Son Serra deMarina, regresando por la carretera delTorrent de Na Borges, Petra y Ariany.Desde las 9 de la mañana a las 8,30 dela tarde, todo se desarrolló sin novedadalguna de mencionar, dando gracias alSeñor y a las personas que han hechoposible tal excursión.

La Asociación tiene en proyecto a.primeros de Septiembre próximo orga-nizar otra excursión, el que suscribepropone ir a visitar los monasterios deRanda y Cura, y luego desarrollarsepor las costas de Llucmajor, los quequieran participar y no sean Socios lesindicaría se asociasen antes de inscri-birse para la Excursión, ya que se haráun precio para los Asociados y otropara los que no lo sean, creo que valela pena ser socio.

El sábado último día 8 de estemes me entrevisté con el Presidente dela Federación de Pensionistas de la 3a

Edad de Baleares, D. Femando Rodrí-guez Llorens, y me indicó que para elmes de Octubre hay en proyecto orga-nizar una excursión a Menorca, cuandonos señale la fecha exacta ya lo anun-ciaremos.

-10-

a, y«GENT NOVA... PLENS VELLS!

Hi vaig anar! Després de molts demesos sense posar peu dins s'ajunta-ment més que per pagar ets arbitres,vaig tomar a entrar-hi per veure queeren per fer es nous regidors en es pri-mer ple d'aquest ajuntament.

I què voleu que vos digui? Sí, sem-pre és més agradable veure sa cara deNa Maria i Na Margalida que es mostat-xos d'En Jaume Tubet, però per laresta, fluix, molt fluix. Allò pareixiauna còpia de lo que ens ha tocat sufrirdurant quatre anys.

Bones paraules, cap discussió iunanimitat total. Com sempre. Jadiuen que si un no vol, dos no se bara-llen.

I és que amb aqueix batle nostro 'fa molt mal barallar-se i fer-li contrari.Sempre diu que sí, que pot esser bonaidea... però sempre fa sa seva.

ES SECRETARI... DE MESTREVa ésser es primer pic que vaig

veure es secretari i vaig quedar estoratde lo bé que xerra. I a més se sent espaper i el sap dur. EU va estar tot estemps en pla de mestre d'escola, deprofessor. Se posa part damunt d'esbé i d'es mal i ensenya als "aljots"elque poden fer i el que no poden fer. Sidiuen qualquepardalada, els corregeix,i els diu que això sa llei no ho permet...i sempre cerca es camí més fàcil i quemenys feina ¡i doni. Xerrar, xerra p ' escolzos. Crec que va xerrar més ell queets altres set junts -ara que n 'hi haguémés d 'un que no digué ni pruna- i espot dir que entre ell i es batle per dirque sí, no necessiten ningú més.

Podria esser una bona solució:estalviaríem doblers -els regidors noimportaria que cobrassin res- i una em-prenyadura en es saig i en es pocs queencara s'acosten per la sala un piccada mes, confiant sentir parlar d'esproblemes d'es poble.

NO VOLEN URALITAÉs lo que vos deia. Si anau a un

ple -com a bon amic vos recoman queno ho faceu- creureu que es poblecT Ariany és modèlic. No hi ha mai captwna importan t a discutir. Tot són par-dalerietes i temes de tràmit.

Però és que per a mi encara valme's així, perquè quan volen decidirqualque cosa no fan més que ficar sapota.

r-

, Ara resulta que no volen uralita, ia un pobre arianyer n 'hi volen fer lle-var un parell de metres que n 'ha posa-da. Jo estic molt d'acord, però no val-dria més fer un pla urbanístic, unes nor-mes i que tothom sabés a què s'had'atendre?

Aquí deixam fer pisos amb pianosd'adobs de sala, cases amb projectede cotxeria, obres que atenten s'entornde sa vila,... i llavors se volen ficar ambun tros d'uralita. Venga ja! Anau...allà on no vull dir! I no volgueu comen-çar sa casa per ses teulades!

Un pla urbanístic clar és lo quenecessitam... encara que no poguemadobar es camí de sa marquesa.

Però és lo de sempre... un plad'ordenado només du problemes iqualque particular perjudicat,... i escamí de sa marquesa, enhorabones,"això ha quedat molt bé"... i un manatd'herbes es cap d'un any.

Però, tot fa verd, i si un no pottenir roses... s'ha de conformar ambroselles.

REVOLUCIÓ D'ABELLESSegons m'han fet arribar es meus

informadors, pareix que hi ha hagutabelles que s'han remogut i fon a con-seqüència d'un escrit aparegut enaquesta revista el passat número i refe-rent a ses passades eleccions. S'assump-te està ben dar: ses veritats ofenen, icom diu es bon refranyer "qui té sacoa de palla... " Com que a lo millor-segur- molts d '.ells no ho entendran,els ho diré més clar: quan un és culpa-ble, totd 'una es sent ferit.

FORA HOMENATGEEn aquestes festes que ara comen-

cen s'ajuntament es vol treure es cabes-tre i quasi tene por que no pixin fora

d'es test. Quasi un milió i mig volengastar. Així i tot ens han llevat un actemolt emotiu com era es de s'homenat-ge. Diuen ells que no hi ha ningú dignede rebré'l. En Pep Rotger no ho creuaixí. Massa ell en tenia moltes ganes.

Pareix ésser que enguany voliencrear un apartat distint, donar unarepdsa forta a una persona d'es poblei posar-la madura. Crec que a la fi noes posaren d acord perquè no hi haguéunanimitat, però segons fons dignes,

'En Topholet va tenir molts de vots inomés el va salvar l'abstenció delsregidors nous que preferiren no posar-se malament amb ell abans de comen-çar. S'enrabiada d'es batle diuen queli durà tres dies, i a algun altre més.

FESTESí que no ñem de xerrar gens de ses

festes? Ja ho crec. Vos confés que lesesperava com aigua de maig. Deien quehavien d 'esser diferents i ho foren... atrossos. Deien que vendrien avions afer una exhibició... i mos quedàremamb un grapat de maricons (vos asse-gur que més d 'un se 'n degué dur undesengany quan va saber que aquellespolles amb tantes plomes des diumen-ge vespre eren manco polles... i méspollastres).

Ses carreres de motos que haviaproposat en Topholet tampoc no hiforen, i això que hi havia un bon cir-cuit per riure perquè en es carrer deMaria hi podíem afegir es camí de SonGibert -Ai, mare de Déu, com el moshan tomat entrar amb aqueix "arre-glo". Està ben vist que s'ajuntamentestà compost per homes: travelen duesvegales -o més- amb sa mateixa pedra.

S'homenatge també' e] mos lleva-ren i això que n 'hi havia que trobavenque el se mereixien, i sinó demanau-hoa En Pep Rotger que va quedar bendesil·lusionat.

Perd això sí, ses banderes ¡es posa-ren dretes ial 'oñci arribaren d'hora iben mudais, menys En Gori que anavavestit en pla d 'oposició. I a dins l'es-glésia feren una bondada. Ni es batega-ven. I això que els hi feren estar unabona estona. Per cert que a es predica-dor li haurem d 'agrair que digués quefaria es sermó curt... Si un dia ha defer es llarg que m'avia abans, duré sacadira plegadissa.

En resum, un any més, molt dedoblers gastats -quasi un milió i mig- i

un poc de menys gent. Peí cert, VQSvull donar una idea per baixar es pressu-post: perquè no provau d'eliminarintermediaris o s'intermediari? Ésmolt menys tranquil, però estalviaríemmolts de dobters. Però jo ho entenc,eüs pensen: i per una vegada cada anyens hem d'anar a complicar sa vida ? Itenen raó: al cap i a la fi ells cobrenigual.

Fins s'altra. Fareu bonda?Ho esper. Així n 'hi haurà menys

de dolents.

TOPHOLET

-11-

XAFEROEJANT A N'ES"XEP A XEP"

EN TOPHOLET...HA EQUIVOCAT SA CARRERA

Per a mi, que En Topholet haequivocat sa carrera, enlloc d'escriurees Xep a Xep podria obrir un despatxd'endevirïadero perquè sense ésserenlloc vol saber més de lo que passa.

ES CONTABLE DESA GASOLINERA

En Topholet també vol dur escontes a n 'els altres ¡a que hem pogutsebre que ell no era es contable, i diuque sa caixa de sa gasolinera ho cone-gué i si sa gent va anar a votar ambcotxe és perquè en tenen i poden pagarsa gasolina.

SES ANTENES D'EN TOPHOLETMaldecaps ens dóna En Topholet,

meam si tendra cosa de bruixot per-què miràrem per un cap i s'altre i perlloc el vàrem ni en el mitin d'AID A nia n'es d'AP i vol dir tot lo que vapassar sense anar-hi, i llavors arribà eldia d'anar a votar, hem demanat a un ialtre i tampoc el varen veure llevat deltemps que va tirar sa papeleta dinss'urna, ¿com pot ser això?

ELS NOSTROS DESITJÓSFaràs bonda Topholet?Me pareix que convé i així n 'hi

haurà menys de dolents.

Un grup d'arianyers.

NOTAPER ALS MALPENSATS

Mai no m'ha agradat perdre eltemps darrera comentaris que no tenencap casta de fonament i que no demos-tren més que la incultura i petitesa delsqui els fan..

Aquesta vegada vull fer una excep-ció i només per un motiu: surt perjudi-cat es nom d ' aquesta revista i com acoordinador em sent amb l'obligacióde defensar-lo.

Així i tot no hi vull perdre més dedeu minuts perquè ja Jie dit que els quiels fan no en mereixen tant.

Em referesc, és clar, als dois quequalcu ha volgut escampar amb referèn-cia .al gynkama que aquesta revista vaorganitzar el dia de la festa de la inde-pendència.

Som els primers en voler reconèi-xer que l'organització pot ésser miflori ho procurarem per en tornar-hi. Arabé, voter fer creure que férem parts iquarts no ho podem acceptar de capmanera i qui així ho cregui no prova,repetesc, més que la seva ignorància.

Quedi idò ben clar que agraïmprofundament a tots aquells que parti-ciparen i els qui ens ajudaren a dur-lo aterme. Que acceptant les nostres faltesen relació a defectes d'organització.Que, per descomptat, hi posàrem tot elque poguérem per la nostra part i queTOTHOM va ésser tractat de la mateixa

manera, i que NINGÚ, excepte els tresmembres de la redacció: Na Maria, EnBiel i jo, no sabia cap prova ni cap pre-gunta.

A lo millor aquí haurem d'aplicartambé aquell refrany que diu: "ellladresempre es pensa que II roben".

Joan Genovard Riutort

SOLUCIONS

TEST CULTURAL1) 7562) Banyalbufar3) Bartomeu Ferrà

•4) Joan Miró5) Everest

M

LLETRES BARREJADES

CE s P i N~A Q v BD

(AEYAB

CEo

FI

RLLON0

GTTU

(¿G6I

HN

<"*"TEHIR

JÈ

•7TBJAb

KLAJA>

K

M^1

L

li£)H

fM

TO

ftD/s

T\REV

1LU

.UM ÇA f o

LLETRES CREUADES

HORITZONTALS.- A) R. B) Mim.C) PamaD) Cirerer. E) Poli. Ernán. F) Rodejar. G)'Saler. H) Res. I) T. ¡

VERTICALS.- 1) P. 2) Cor. 3) Pilós. 4) Mari-dar. 5) rimE. Elet. 6) Marejes. 7) Remar. 8)Rar. 9) N.

J

A -'^v/v^

¿Sfr^ÊJt̂$^7~

mmífi:ÍAll

ííSwíS

^***<W <-rÍÍ5«%¿ Cada dijous, un nou títolde venda a quioscs i llibreries

-editorial• eanoriai v

nlflOÚjUf

Es bàsica per la nostra cultura,És la Biblioteca Bàsica de Mallorca que ara t'ofereix elConsell Insular. Són 25 obres que posen a l'abast detothom el més representatiu de la literatura i cultura fetes aMallorca.Una col·lecció única i molt econòmica que no pot mancar aca teva.Ramon Llull, "Llibre d'Amic e Amat"; Gabriel Maura,

"Aigoforts"; Miquel Costa i Llobera, "Tradicions iFantasies" i molts més autors mallorquins componen ambles seves obres més representatives aquesta Biblioteca tanessencial per conèixer la nostra cultura, les nostres arrels itradicions. Una Biblioteca que per la nostra cultura, ¿sbàsica.

BIBLIOTECA^bAUW

DE MALLORCA

COMSELL INSULAR DE MALLORCA