número 159 gener amics de l’art romÀnic del ...través de la cultura, la cultura dóna identitat...

el butlletíAMICS DE L’ART ROMÀNIC DEL BAGESN

úm

ero 1

59

gen

er-m

arç

20

10

EDITORIAL

ARTICLE

MIRADA RETROSPECTIVA

CRÒNICA D’ACTIVITATS

ACTIVITATS

2

EdicióAMICS DE L’ART ROMÀNICDEL BAGESCarrer Sabateria, 3 i 5 (Els Carlins)08241 ManresaApartat de correus núm. 9Correu-e: [email protected]

[email protected]: http://webs.manresa.net/aarb/

CoordinacióFrancesc Junyent

Disseny i composicióAnna Martí

Imatge de portadaSant Esteve (Betren).Fotografia de Francesc Junyent

Consell AssessorJoan BadiaGene CostaMercè MatasJaume Moya

CorreccióJesús Sagués

ImpressióSarrió

Dipòsit legalB-3551984

Tiratge350 exemplars

EDITORIAL

Entrat ja l’any 2010, als que seguim treba-llant per difondre la cultura, la història, l’artmedieval i en especial l’art romànic en el nos-tre país, en la nostra comarca i en la nostraciutat, se’ns plantegen nous reptes, nousobjectius, i és que el món va evolucionant iels interessos de les persones també van can-viant. Seguim però il.lusionats per treballar,com si fos el primer dia; creiem en el nostreprojecte i volem continuar amb una tasca jaengegada fa anys. Si fem una mirada retros-pectiva, veiem que ha estat gràcies a l’esforçde molts de vosaltres, socis, col.laboradors iparticipants que hem pogut tirar endavant lanostra entitat durant anys.

I és que la nostra societat també es vertebra através de la cultura, la cultura dóna identitattambé a un país, i creiem també que la nos-tra entitat dels AARB hi ha posat durantanys el seu granet de sorra, i això és impor-tant. Creiem que podem estar contents per latasca feta, i per la multitud d’activitats realit-zades des de la nostra fundació com a enti-tat, però no podem viure només de records.Ens cal continuar i buscar noves activitatsengrescadores per a tots, també que els socises sentin participatius de l’entitat, i que ellsmateixos ens ofereixin les seves idees per talde dur-les a la pràctica. Potser ara és elmoment de fer algun tipus de renovació,també de mantenir les activitats que ja fun-cionen, però mirant sempre de poder oferirnoves idees, noves activitats, que ens renovini que com a entitat puguem seguir essentreconeguts a la nostra ciutat, a la nostracomarca i al nostre país, com a una entitatsòlida, vertebradora de cultura i engrescado-ra per a molta gent.

el butlletí

Quan pensem en un indret de casa nostra queens permeti recuperar el nostre passat romà-nic, i no pas reduït al testimoni mut de lespedres, sinó en tota la seva esplendor comtal,en tot el seu encant llegendari i, fins i tot, enles seves arrels paisatgístiques i humanes,anem a parar inevi-tablement a la vilade Besalú, que tanbé sap conservarl’encant del seu passat en l’activitat del seupresent.

És un espai que, tornat a la llum per la redes-coberta romàntica del passat medieval, es vaadequar perfectament al seu ideal llegendari iva inspirar els intel.lectuals del temps en elseu interès pels segles en què la nostra terraanava creant a poc a poc els seus signes d’i-dentitat. Els noms de l’Abat Oliba i dels seusgermans Guifré d’Arrià, comte de Cerdanya, iBernat Tallaferro, comte de Besalú, quedarienimmortalitzats per sempre en el poema“mític”1 de Mossèn Cinto. Canigó situariaaquests personatges en l’imaginari col.lectiud’un país que descobria embadalit el mónocult de les fades en les neus d’un dels massis-sos més emblemàtics del seu Pirineu, foragitatper l’aparició del fenomen cristià, que il.lumi-na els racons d’ombra i n’expulsa les crea-cions fantàstiques, propiciant el coneixementracional que fa bona la dita que la realitatsupera sempre la més elaborada de les fic-cions. És fama que la visió d’aquest massís desde l’hostatgeria del santuari del Mont, sobrela vila de Besalú, després d’haver passat pelsllocs emblemàtics de Palera (amb el seu san-tuari del Sant Sepulcre) i Beuda, és qui va ins-pirar al poeta la seva “epopeia nacional”. Elmón de les fades no era autòcton, com no ho

era el món comtal. Era un més dels elementsque havien dut els carolingis quan van pene-trar Pirineu ençà per donar forma a la MarcaHispànica, destinada a salvaguardar la sevafrontera sud del perill sarraí. Els senyors de laterra no van assegurar aquest objectiu, de

manera que la sego-na generació caro-língia ens va portarels comtes francs del

casal de Septimània, així el comtat de Barcelo-na quedaria lligat a la gran figura de Duoda ila seva obra pedagògica, i a tants i tantscorrents artístics i culturals que traspassarienla gran serralada fronterera per donar forma ala nostra pròpia creació. Per aquest camí arri-bem a l’art romànic, “l’art de l’any mil”, l’artcomtal per excel.lència.

Besalú ens rep amb els vestigis perfectamentrestaurats d’una gran obra civil: el seu pont, laseva indiscutible tarja d’identitat, pas gairebéobligat per penetrar a l’interior de la vila, unamena de peatge turístic per on en el seu dia vahaver-hi un peatge real, monetari. A la dreta,sobre un turó, les restes de l’antiga Col.legiatade Santa Maria ens parlen dels dies gloriososd’un Besalú capital comtal i efímer centreepiscopal. Seguint el carrer d’entrada marcatpel pas del pont, trobarem les restes del Besa-lú jueu, centrats avui per la Miqvé, els anticsbanys, fins arribar a la Plaça de la Llibertat,envoltada de porxos, on podem trobar l’anti-ga Cúria Reial, i allà la nostra ruta es bifurca:podem prendre el carrer Tallaferro, on l’am-bient permet recrear aquell tipus d’il.lusió deltemps aturat que tant agradava als romàntics,a la mateixa cantonada de la plaça ja hi tro-bem Can Llaudes, amb elements romànics;més amunt, a l’esquerra, un carreró ens porta-

EL MISTERI DEL “VERB”Montserrat Noguera Algué

3

1. "Mític" en un doble sentit: en ell mateix, puix que és un referent obligat per a qui vol conèixer la nostra literatura iaprofundir en la formació de la consciència nacional del país durant la Renaixença; però també pel fet que crea ununivers mitològic autòcton, susceptible d'arrelar en l'inconscient col.lectiu del país.

qualifiqui de romànic.

És en aquesta església, fundada pel Comte-Bisbe Miró “per al culte popular”, que hi tro-bem una característica estranya, peculiar, d’a-quelles que hom pot passar fàcilment per alt,deixar com a “significat desconegut” o sim-plement ni tan sols veure-la. Als capitells queaguanten el timpà de la porta principal hi tro-bem estranyes figures monstruoses, una de lesquals ens crida particularment l’atenció: ésuna testa d’animal indefinit, com de felí, de laboca del qual surten una mena de cintes o deraigs, i que es repeteix no menys de quatrevegades en els dos capitells de la dreta. Duesen el capitell interior (una a la part interna il’altra de cara a nosaltres), i dues més al capi-tell exterior, ambues fent angle (fig. 1).

Hem trobat aquest símbol en els nostres estu-dis sobre el substrat celta dels arts medievals ien la seva pervivència en el món de la tradicióllatina. Evidentment, no pot ser un símboloriginari en el nostre país, sinó portat pelsantics francs que van governar la Marca His-pànica i van llegar-hi les seves influències cul-turals. De tota manera, és molt interessant dedir-ne quatre coses.

És evident que no pot ser un símbol aïllat,sinó que forma part de tot un llenguatge des-tinat a permetre “llegir” el conjunt de pedraper “edificar” aquell que el contempla amb larevelació –la il.luminació– d’uns coneixe-ments que el duguin a poc a poc a la veritablesaviesa. Aquest criteri minarà de mica en micaels estrets límits de la societat feudal i perme-trà la gran revolució gòtica, no tan sols en elpla artístic, sinó també en el social.

La testa de la qual surt aquesta mena de raigsde pedra pot tenir un doble significat: si ésuna testa animal i aquests raigs tenen un mar-

ria a l’antiga Col.legiata i, si seguim fins alfinal, sortirem de la ciutat antiga per anar aparar als jaciments arqueològics de la Devesa.

Una altra opció és seguir el carrer Canó i arri-bar-nos al Prat de Sant Pere, centre del Besalúabacial, on trobarem Can Cornellà, un casaloriginari del segle XII, i l’església de l’anticmonestir, consagrada el 1003, amb els magní-fics capitells del seu deambulatori (segle XII),les tombes dels abats i la característica finestraamb les escultures dels lleons, que s’ha conver-tit en un dels símbols característics de la vila.Si donem la volta a Sant Pere, des de l’absis,podem prendre el carrer del Portalet i admirarl’entrada de Sant Julià, capella de l’antic hos-pital, avui convertit en centre cultural. Desdel Prat de Sant Pere, el carrer del Forn i elcarrer Garganell ens duran a l’església de SantVicenç, originària del 977, però que aplegadiversos estils, encara que el seu conjunt es

4

EL MISTERI DEL “VERB”

Fig. 1. Foto: Montse Noguera.

5


cat aire vegetal, són una explicació de la l’Evo-lució de les espècies, que del món de les plan-tes passa al món dels animals per emergir enla ment humana. No ens hem d’estranyar2, elfet d’una evolució és conegut pels poblesantics i explicitat en moltes mitologies, i moltmés per aquesta antiga civilització europeaque anomenem “celta” o “gal.la”, per a la qualel coneixement de la Naturalesa era la base detota la societat humana. Evidentment, en unmón on el llibre és un objecte rar, difícilmentassequible i extremadament car, s’han de bus-car altres mitjans per transmetre el coneixe-ment, i la imatge esculpida en la pedra o pin-tada damunt l’enguixat de les parets d’un edi-fici públic –sobretot de l’església, que és enaquell moment la difussora de la saviesa– ésuna bona transmissora, a més a més de gravar-se perpètuament a la memòria.

Un altre significat d’aquesta imatge és quan estracta d’una testa no explícitament animal,una mica com la que tenim a Sant Vicenç deBesalú: una testa semihumana de la qual sur-ten raigs que no són totalment vegetals (a

vegades només acaben en fulles, flors o fruits).Llavors ens trobem davant d’un símbol potserencara més interessant: la potència del Verb,de la paraula que venç tots els temors, totes lespors produïdes per la ignorància. Si el Verbdiví és l’origen de la Creació còsmica, tambéel Verb humà és creador, transformador delmón que li ha estat donat per herència. LaParaula, que s’expandeix en diverses direc-cions (és a dir, s’expressa de diverses maneresi en llenguatges diversos), és l’eina de comuni-cació dels homes, el que el fa un ésser diferentde tots els altres éssers vius i el que li permetconvertir-se, a través de l’aprenentatge i delconeixement, en un ésser creador. A vegades,aquesta imatge apareix clarament dissociadaen dues en els angles dels capitells: una és unatesta clarament humana, l’altra una testa cla-rament animal o monstruosa; llavors es con-verteix en una advertència, ens diu que laParaula, que pot ser un Bé quan s’usa correc-tament i des de la Saviesa ben adquirida, potconvertir-se en Mal quan s’usa per a fins per-versos i s’aparta del camí d’aquesta mateixaSaviesa.

Són símbols posats a la llum: els capitells sónfàcilment visibles, siguin a les portes, a lesgaleries dels claustres o als deambulatoris deles esglésies, però no són evidents i la sevacomprensió no serà immediata: cal que siguinbuscats, que hom vulgui mirar-los, contem-plar-los, “llegir-los”. Només així aquell quearriba a captar-los després de cercar-ne el sig-nificat, de fer un intens treball de reflexió,s’endurà la lliçó ben apresa i serà capaç derecordar-la, d’aplicar-la a la seva vida i decomunicar-la al seu entorn.

2. De fet, els mateixos capítols 1 i 2 del Gènesi bíblic són veritables relats del fet evolutiu, i tant l'art romànic com el gòticens n'ofereixen fantàstics exemples.

Fig. 2 . Foto: Montse Noguera

En les tres representacions del Verb que tro-bem a la porta d’entrada de Sant Vicenç deBesalú, podríem dir que hi tenim totes lesvariacions del tema. Les primeres (fig. 2), quefan angle al capitell exterior de la nostra dreta,presenten dos raig que es bifurquen i que,curiosament, no es converteixen en motiusvegetals, sinó en ales d’una mena d’éssershíbrids entre les aus i els mamífers, però ambtesta humana, acarats dos a dos, en una posi-ció que tant podria ésser d’enfrontament comde diàleg. El Verb que forma l’angle del capi-tell és sencer, però el que es troba a la nostradreta només presenta la meitat de la figura,puix que queda “limitat” per la paret, a l’altrecostat; i, molt malmesa, trobem una cinquenarepresentació, també limitada pel fragment demur adossat a la columna interior. No hi harepresentat el pas del món vegetal al món ani-mal, però sí del món animal a l’home, al quals’atorga la Raó i la capacitat d’expressar-la

6


Fig. 3. Foto: Montse Noguera

mitjançant la Paraula i d’enriquir-la mitjan-çant l’adquisició del coneixement. D’aquestamanera, la bèstia humana podrà deixar defini-tivament el flux evolutiu del món animal perobrir una nova etapa d’aquesta evolució: l’e-volució social i cultural.

Les dues representacions del capitell interiorsón completes, una a cadascuna de les duescares visibles, i el que fa angle és una represen-tació animal que presenta dos cossos (un asota de cadascun dels Verbs) i un sol cap, queés el centre de l’angle. Són representacionsmés complexes. De llurs boques en surten dosrajos que van cap als costats, de manera que elraig esquerre del Verb exterior enllaça amb elraig dret del seu corresponent interior persobre del cap de la fera, i a la fi d’aquests rajossí que hi podem veure almenys un esbós demotius vegetals. A més a més, presenten dosaltres rajos que cauen directament sobre cadas-cun dels dos cossos animals (fig. 3). Quinaconclusió en podríem treure? Realment aques-tes dues testes representen el bé i el mal quepot sorgir de la paraula? O la seva semblançaens fa pensar en dues respresentacions de comla força d’aquesta mateixa paraula és qui vençtot impuls animal, ja que ordena les pulsionshumanes per mitjà de la Raó, de la qual homha d’aprendre a servir-se mitjançant l’adquisi-ció del coneixement? En tot cas, per a nosal-tres és una excitant tirallonga d’interrogantsque ens animen a endisar-nos a la recercad’una saviesa que, per alguns, no deixa de serel llegat d’un món primitiu i arcaic, però quequan hom s’hi acosta s’adona de com ha estatsempre de present en els moments culminantsde la Història d’una Europa que, malgrat totsels seus errors i tots els seus fracassos, nodeixa de ser la conqueridora dels més altsvalors humans.

7

Però encara hi ha més. A l’arc interior deltimpà (fig. 4), protegit per un arc exterior enforma de perfecta esperial (símbol de puixan-ça), que amaga un arc intermedi decorat decercles (simbols solars?), sostingut per duesfigures d’aspecte demoníac, però que no tenenper què tenir un significat negatiu3, hi trobemsis cercles acarats tres a tres: de baix a dalt, ala nostra esquerra hi trobem dos símbols flo-rals que ens recorden la flor de lis (la Llum) iuna mena de símbol crucífer; els altres tres dela dreta són una àguila (símbol crístic, però enaquest cas curiosament bicèfala), el cor (laVida, de la qual emana la llum, la Raó) i unaltre símbol floral.

Com veiem, aquest món que la historiografiatradicional encara s’entossudeix a definir coma fosc, incult i no sé quantes coses més, ensofereix complexíssims objectes de reflexió enla més petita part de les seves creacions, ambun alt sentit de la mnemotècnica, utilíssimaquan el llibre no és un objecte a l’abast de lamà i cal dur la saviesa integrada en la pròpiament. És un món, en realitat, que va saberacceptar i adaptar les savieses antigues a lesnoves realitats d’una manera exemplar, nomenyspreant cap font de coneixement, inte-

grant-les totes en una gran obra racional queposaria les bases de la nostra cosmovisió i queencara batega, latent sota l’orgull a vegadesinsensat de la nostra sofisticació tècnica. I nonomés això: en el món medieval hi trobem unexemple de generositat tan gran en matèria detransmissió del coneixement, un esforç tanmeritori per divulgar aquest coneixement atotes les capes socials4 a través dels mil i unllenguatges amb què és capaç d’expressar-se lament humana, que potser ens caldria fer unpetit gest d’humilitat i tornar a mirar-nosaquest llegat com a l’obra dels grans mestresque ens ofereixen la manera de tornar a posarla Saviesa al servei del veritable progrés humà.


3. En l'antiga filosofia druïdica, les serps –mitificades en tot tipus de dracs– són les guardianes dels secrets de la Terra, i,per tant, un símbol de saviesa, a més a més de productores tant de remeis com de verins. Tot i la simbologia negativaque apareix amb el cristianisme, no perdran totalment les seves qualitats positives; només quan es neguen a aparèixera la llum i a permetre el coneixement de les seves riqueses per part dels homes i s'enfronten a ells amb ànims destruc-tius, cal que siguin vençudes pels defensors de la llum. D'aquí l'aparició dels àngels i els sants vencedors dels dracs.

4. Esforç que comença amb les escoles carolíngies inspirades per Alcuí de York, on brillaria la figura del mestre Eriúge-na, i segueix amb escoles monàstiques i catedralícies emblemàtiques com Saint-Denis o Chartres. Seran focus de conei-xement que permetran afermar la consciència de la igualtat que, posada en pràctica amb exemples reals de fraternitat,obriran a l'Home el gran camí cap a la llibertat.

Fig. 4. Foto: Montse Noguera

Tota la informació a http://webs.manresa.net/aarb/

Nou correu electrònic: [email protected]

8

Les noves tecnologies, a banda de facilitar eltreball d’historiadors i d’arxivers, també faci-liten la recerca, atès que posen al nostre abastdocumentació que pot ser de gran utilitat alsnostres estudis i que, físicament, es troba moltllunyana. Això, però, només és possible si,prèviament,els centreson es conser-va aquestadocumenta-ció han fetels seus deu-res: han des-crit i digita-litzat ladocumenta-ció i han fetaccessible la descripció i les imatges digitals através de la xarxa. Aquest és el cas de la docu-mentació que es conserva a Bancroft Library,biblioteca vinculada a la prestigiosa Universi-tat de Berkeley, a Califòrnia. Aquesta institu-ció disposa d’importants col.leccions biblio-gràfiques, però també té documents, plànols,fotografies, etc., tant de temes vinculats a laseva història local (xinesos a Califòrnia, italo-americans a Califòrnia, etc.) com documenta-ció relativa a altres llocs d’arreu del món, dela qual en podríem destacar una col.lecció depapirs egipcis. També conserva els fons i altradocumentació de l’escriptor Mark Twain,documentació del període colonial de Cali-fòrnia o el propi arxiu de la Universitat deBerkeley.

Dins dels conjunts documentals conservats ala Bancroft Library ens interessen les col.lec-cions que anomenen manuscrits catalans(Catalonian Manuscripts), la difusió delsquals es fa a través del lloc web de la Univer-sitat de Berkeley (http://bancroft.berkeley.edu/collections/catalonian.html). Aquest grupdocumental està format per dues col.leccions

de documents –en paper i en pergamí– i dosllibres medievals d’origen català.

Els llibres són la Consolació de Boeci (De

consolatione philosophiae), manuscrit enpaper del segle XV (entre 1470 i 1480), de 98

fulls, i el Lli-bre del bisbede Jaen

( B i b l i a

parva), datatentre 1375 i1425, de 60fulls depaper.

Pel que fa alsdocuments,l’anomenada

Primera col·lecció (Catalonian documents:

first collection, 1031-1499) va ser compradaper la Bancoft Library l’any 1974 i està forma-da per 43 documents en pergamí i quatre enpaper, datats entre els anys 1031 i 1499, men-tre que la Segona col.lecció (Catalonian docu-

ments: second collection, 1140-1555) està for-mada per 59 documents, tots ells en pergamí,datats entre els anys esmentats.

Els llocs d’origen d’aquests documents sónbàsicament la comarca d’Osona i part delMaresme, però també hi ha documents rela-tius a Barcelona i als seus voltants, al Bergue-dà, el Vallès, l’Empordà i altres comarquescatalanes.

Pel que fa al Bages, hi està representat amb elsdos pergamins relatius a Artés, dels segles XII iXIII, que presentem en aquest article, i peraltres documents relatius a Sallent, Santpedori Manresa, que comentarem en propers lliura-ments.

El primer document que comentarem és elnúm. 2 de la segona col.lecció de documentscatalans de la Bancroft Library. És un perga-

DOCUMENTACIÓ MEDIEVAL

BAGENCA FORA DE LA COMARCA.

1. ELS PERGAMINS RELATIUS A

ARTÉS CONSERVATS A LA

UNIVERSITAT DE BERKELEY

Marc Torras i Serra

9

mí que porta data de 23 d’abril de 1176, i ésd’un format irregular, que fa 130 mm d’altper 335 mm d’ample.

Es tracta del testament de Pere de Vall i, comja és habitual en aquest tipus de documents,el text comença amb el testador dient que estroba malalt i que, tement la seva properamort, fa el seu testament. El primer que fa ésnomenar els seus marmessors, que seran laseva dona, Dolça; el seu gendre, Pere de Vila-rrúbia; Guillem de Sala i Ramon de Bosch.

Estableix que dóna el seu cos i la seva ànimaa Santa Maria d’Artés, com a indicació dellloc on vol ser enterrat, juntament amb 12diners. A banda, també fa donació a SantaMaria d’Artés de 12 diners més per a misses id’una quartera de blat per a les despeses deri-vades de l’enterrament.

Dins de l’apartat de les deixes pietoses, tambédóna mitja quartera de blat als altars de santPere i de sant Joan i dos sous al bisbe.

Pel que fa a la distribució dels seus béns,comença indicant que deixa al seu gendre Perede Vilarrúbia, a la seva dona Maria i al filld’ambdós, Bernat, la vinya de Carpienca, duesparts de la meitat de la vinya vella i la meitatde la vinya nova, especificant que quan s’hagiredimit la vinya vella hauran de pagar la tasca(l’onzena part de la collita) i una gallina decens anual als hereus de Pere. També deixa alseu gendre i a la seva família dues parts de lameitat del camp del Cabanyal, una cinquenapart de la meitat del camp de Guadamira i unllinar a la Clota, amb l’obligació de pagar uncens anual, la quantitat i destinatari del qualno podem establir a causa d’un forat en elpergamí, però que podem suposar que possi-blement l’hauria de rebre el bisbe.

Uns altres beneficiaris del testament són

Ramon Barata, fill de Pere de Vall, el qualhauria de rebre dues parts de la costa lòrigaque puja fins al camí que va a Moià; i Dolça,també filla de Pere de Vall, que rebria unavinya al Cabanyal i un llinar a Tamarit, aquestdarrer d’una superfície de mitja quartera desembradura.

D’altra banda, el seu nebot, Ramon (possible-ment es refereix al seu marmessor Ramon deBosch), rebria la propietat anomenada deRicolfes, i Guillem de Sala la meitat del campde Guadamira (excepte la cinquena part queprèviament ja dóna a Pere de Vilarrúbia).

Per últim deixa a la seva filla Toseta un terç detots els béns que té a Artés i a Calders, i a Ber-nat, també fill seu i que podríem considerarcom a l’hereu universal de Pere de Vall, els dosterços restants de tots els seus béns a Artés i aCalders, tret dels que ja ha donat a altres bene-ficiaris del present testament.

Com ja és habitual en els testaments, un copestablert el repartiment dels seus béns, Pere deVall també especifica i mana que si el seu fillBernat moria sense hereu legítim, els seusbéns passin a les seves filles, a parts iguals, ique si aquestes també morien sense fills legí-tims, que els béns passin de les unes a lesaltres.

Igualment estableix i mana que la seva dona,Dolça, gaudeixi de l’usdefruit dels bénsdurant la resta de la seva vida.

El document acaba amb les signatures. La pri-mera que trobem és la del testador, Pere deVall, seguida de les dels seus marmessors(Dolça, Guillem de Sala, Pere de Vilarrúbia iRamon de Bosch), que actuen i signen com atestimonis de l’acte, a més de les signaturesdels seus fills Bernat, Dolça, Toseta i Maria.

DOCUMENTACIÓ MEDIEVAL BAGENCA FORA DE LA COMARCA

1. En una relació de masos de l'any 1199 hi ha els masos Vall i Bassa, possiblement vinculats a les famílies que apareixenen els documents que ressenyem (FERRER i ALOS, Llorenç; BENET i CLARÀ, Albert. Artés. Societat i economia d'un

poble de la Catalunya Central. Artés: Ajuntament d'Artés, 1990. p. 73).

2. En un capbreu de 1377 consta el mas Bassa i, tot i que no hi apareix el mas Vall, sí que hi trobem els masos Vall Sobi-rana i Vall Jussana (Ob. cit. p. 75), aquests darrers formats, possiblement, arran de l'evolució del patrimoni de l'anticmas Vall.

10

La darrera signatura és la de Bernat, sacerdot,que ha redactat el document.

El segon document que comentem és el núm.7 de la segona col.lecció de documents cata-lans de la Bancroft Library. És un pergamíamb data de 25 de maig de 1270 i d’un for-mat més o menys rectangular de 115 mm d’altper 160 mm d’ample.

En aquest cas es tracta d’una àpoca, un docu-ment de reconeixement d’haver cobrat undeute, en el qual hi veiem aparèixer Francescde Vall, segurament descendent del Pere deVall que, gairebé cent anys abans, atorgava eltestament objecte del document anterior.

En el document, Bernat de Bassa, del castelld’Artés, el seu fill Pere i la dona del fill, Ber-narda, reconeixen que Francesc de Vall, tambéd’Artés, el seu fill Bernat i la dona del fill,Romia, els han pagat els 50 sous, dues flassa-des i una gonella de randes que els devien enconcepte d’eixovar de Bernarda. Això ens per-met deduir que aquesta Bernarda, esposa dePere de Bassa, possiblement era la filla deFrancesc de Vall i germana de Bernat de Vallo, en tot cas, els era una parenta molt prope-ra, atès que aquests havien estat obligats apagar-li l’eixovar en el moment de formalitzarels seus capítols matrimonials amb Pere deBassa.

El document està signat per Bernat de Bassa,Pere i Bernarda, en tant que atorgants; i perPere de Coll, pare i fill, de Cirera, Bernat dePujol i Pere sa Ponsa com a testimonis.

També signa el document el prevere Pere deCanet, que viu a l’església de Santa Maria delPuig d’Artés, i que ha escrit el document iactua com a notari sota l’autoritat del bisbede Vic.

Com podem veure, en tots dos casos, tot i noser pergamins cabdals per a la història d’Artés,sí que ens aporten dades relatives a algunes deles seves famílies, a la toponímia i a l’estruc-tura agrària d’Artés en els segles XII i XIII. Així,tenim dades sobre les famílies de Pere de Valli de Bernat de Bassa, famílies ja documentadesa finals del segle XII1, i que encara veurem apa-rèixer a la documentació del segle XIV2.Aquests dos documents també deixen cons-tància de l’important presència de la vinya enel paisatge artesenc del segle XII (de 10 propie-tats esmentades, quatre són de vinya), aixícom també és de destacar l’existència docu-mentada de dos llinars, camps on es conreavael lli, una de les matèries primeres de la inci-pient indústria medieval.

Pel que fa als topònims, al document del segleXII s’hi esmenten els de Carpienca, vinya vella,vinya nova, Cabanyal, Guadamira, la Clota,Tamarit i Ricolfes, entre d’altres, mentre queal segle XIII hem de remarcar l’existència deltopònim del Puig d’Artés, nom que a l’èpocarebia la vila que s’havia format al costat del’església i el castell.

Amb tot, la novetat més destacada que ensaporta aquesta documentació rau en el fet quel’any 1176 l’església de Santa Maria d’Artés,


`

11

segurament d’estil romànic, a banda de l’altarprincipal dedicat a santa Maria, ja teniatambé dos altars més dedicats respectivamenta sant Pere i a sant Joan, altars que fins ara noteníem documentats abans de l’any 12993.

Textos dels pergamins

1.

1176, abril, 23

Testament de Pere de Vall

Catalonian documents: second collection,

1140-1555, MS UCB 125, núm. 2

130 x 335 mm

Nosceant omnes quod ego, Petrus de Valle,iaceo in egritudine et timeo ut non [veniam]subito repentina mors et facio meum testa-mentum quod eligo manumissores mei id[est] Guilelmus de Sala [+- 6] genere Petrus deVilarubea et coniux mea, Dulcia, atque Rai-mundus de Bosch. Et ideo precor vos, elemo-sinariis, ut si mors mihi advenerit ante quamalium [test]amentum faciam, ro[go +- 8]lo ut

distribuatis omnem meum avere mobile velimmobilea. In primis dimitto corpus meumet anima ad Sancte Marie Artés cum ·XII·denarios et per missas ·XII· denarios et pertracturas [quarterie ·I·] de blat. Et inter sanctiPetri et sancti Iohanni media quarteria deblat, et ad senior episcopi ·II· solidos. Etdimittto ad Petrum de Villarubeam, generemeo, cum uxore sua [M]aria et cum filii deillis, Bernardus, ipsa vinea de Carpienca, duespartes de medietate de vinea veia et de vineanovela medietate. Et quando sit redemptavinea [vecha], reddatis ad nos vel nostris tas-cham et gallina ·I· pro censum. Et insuperdimito ipsas dues partes de medietate de cam-pum de Cabanal et quinta parte de medietatede campum de Guadamira et unum linar adClota; et reddatis pro censum per omnesannos ·I· [+- 8 episcopale]. Et dimitto ad Rai-mundum Barata, filium meum, costam lori-gam vadit via usque ad Moial dues partes. Etdimitto ad Dulcia, filia mea ·I· vinea ad Kaba-nal et unum linar ad Tamarid de seminaturamedia quartera. Et dimitto ad Toseta, filiamea, tercia parte de cuncta mea honor de

3. Ob. cit. p. 104.


Artés et in Kallers per totis locis. Et dimittoad filium meum, Bernardum, ipsas ·II· partesde ipsa mea honor quod ego abeo vel aberedebeo in Artés et in Kallers, exceptis stabili-ment quod ego abeo factum in istum testa-mentum suprascriptum. Et si obierit Bernar-dus, filio meo, sine infante de legitim[o, rever-tatur] filias meas pars et equales iam dictacuncta honor. Et quales de illas obierint sineinfante de legitimo, revertatur de unas adalias. Et [+- 10] uxor mea Dulcia ut siantdonpna et potentissima de vita sua.

Actum est hoc ·VIIII· kalendas maii anno·XXX·VIIII· regnante Ludovicus iunioris.

Sig+num Petri de Valle, qui hoc laudo etfirmo. Sig+num Guilelmus de Sala, Sig+numPetri de Villarubea, Sig+num Dulcia,Sig+num Raimundi de Bosch, huius rei testes.

Et dimito ad nebotum meum Raimundumipsa cuncta honor de Ricolfes, et dimito adGuilelmum de Sala et ad suis omni [tempore]medietate de campum de Guadamira, salvoquinto de Petro de Villarubea et de suis.

Sig+num Bernardi, sig+num Dulcia, sig+numToseta, sig+num Maria, filias meas vel filium.

Bernardus, sacerdos, qui hoc scripsit die et[anno quod supra et signavit].

a imobile al ms.

2.

1270, maig, 25

Àpoca atorgada per Bernat de Bassa a Fran-cesc de Vall

Catalonian documents: second collection,

1140-1555, MS UCB 125, núm. 7

115 x 160 mm

Notum sit cunctis quod ego, Bernardus deBasa, castri de Arters, et Petrus, filius meus, etuxor eius, Bernarda, nos, insimul, recognoci-mus tibi et concedimus Franciscus de Valle,castri de Arters, et uxori tue, Marie, et filio ves-tro, Bernardo, et uxori eius, Romie, et vestris,bene esse pacati a vobis de quinquagintaa soli-dos monete Barchinone de terno et de duabusflasatis et de ·Ia· gonela de randez; quod debi-tum vobis debebatis racione exovari de me,dicta Bernarda. Ex quibus omnibus et singulisfacimus vobis et vestris finem et pactum denon petendo, solvendo inde vos et omnia bonavestra mobilia et inmobilia habita et habendaubicumque sint et eciam fideiusores inde nobisobligatis quantum ad hec predicta et singula.

Quod est factum ·VIII· kalendas iunii annoDomini ·M·CC·LXX·

Sig+num Bernardi de Basa, sig+num Petri,filius eius, sig+num Bernarde, uxoris eius.Nos omnes insimul qui hoc fecimus, lauda-mus et firmamus.

Testes huius rei sunt Petrus de Colle et Petrus,filius eius, de Ciraria, et Bernardus de Podio-lo et Petrus sa Ponsa.

Petrus de Caneto, presbiter, residens in eccle-sia Sancte Marie podii de Arters, auctoritatedomini Raimundi, Dei gratia Vicensis episco-pi, hoc instrumentum scripsi et clausi die etanno quod su+pra.a quiqaginta al ms.

12


13

L’experiència de l’any anterior a Florènciahavia posat el llistó molt alt. D’altra banda,volíem consolidar el fet que els Amics de l’ArtRomànic del Bages podíem fer cada any, al’estiu, un viatge a un país estranger. Venècia ila regió del Veneto podia ser una bona alter-nativa. I la proposta va tenir acceptació: unautocar amb 42 persones vam emprendre elviatge cap a aquesta regió italiana.

A Nimes vam fer una parada per dinar, moltsens dúiem l’entrepà, era l’any 1993 i, encara,tots plegats érem una mica més austers. Enuna terrassa de bar vam fer el nostre primeràpat. Visitar l’Arena i la Maison Carrée ens vasituar un xic en el nostre objectiu de veure elsprincipals monuments de les ciutats de l’itine-rari.

A Nice, a la costa d’Azur, vam fer una altraparada per passar la nit. Aquella nit vam anara dormir tard, ja que el xofer ens va proposar(pagant un suplement) fer una escapada fins aMònaco, el país de la Grace Kelly, i de lesprinceses Carolina i Estefania que acaparaven,i encara acaparen, portades de les revistes delcor. La carretera de la cornisa on va morirGrace ens va portar fins al Principat. Vamcontemplar el Palau a la Roca, residència prin-cipesca; el Casino de Montecarlo, i el portamb vaixells de luxe i lluminàries enlluerna-dores. Vaja, una experiència ben carregada de“glamour”.

El matí del segon dia vam aturar-nos a Sir-mione, “la bella Sirmione”. Aquesta poblaciócostanera està situada en un petit istme al suddel llac de Garda. És un enclau turístic ple de

UNA MIRADA RETROSPECTIVA

Viatge a Venècia

Agost de 1993 Carme Torras i Bacardit

restaurants encantadors i de botigues llam-pants. Una volta pel llac ens va brindar l’o-portunitat de gaudir d’un paisatge únic en unmarc de torres medievals, i el blau intens i lesaigües de la llacuna.

I encara, abans d’arribar al nostre destí, vamfer una altra parada per dinar. Va ser a la ciu-tat de Verona: l’Arena, el Pont vell, Sant Zeno,la casa de la Julietta, van ser el centre de lanostre atenció després d’un periple de voltespels carrers de la ciutat buscant un aparca-ment per a l’autocar.

Era ja fosc quan vam arribar al pont queuneix les illes de la llacuna veneciana amb laterra ferma. Anàvem tard i Venècia és una ciu-tat de desplaçaments complicats. El vaporettoens va portar fins al pont de Rialto, prop delqual havíem de trobar l’hotel, però aquestse’ns va resistir: es trobava tan amagat dins dellaberíntic barri antic, entre carrerons estretscreuats pels canals, que no aconseguíem tro-bar l’adreça del Starhotel Splendid Suïssa onteníem el sopar i l’allotjament. RealmentVenècia és una ciutat on un s’hi perd encaraque dugui mapes. Bé, quan vam arribar a larecepció de l’hotel, ens van comunicar que lacuina estava tancada, que era massa tard i no

El grup a la Plaça de Sant Marc

ens podien servir el sopar. Vaja, quin contra-temps! Vam protestar, suplicar, encara quesigui un sopar fred, però res de res. Una micaenfadats, després de repartir-nos les habita-cions, qui més qui menys ens vam espavilarper sortir al carrer en busca d’alguna cosa permenjar en algun dels restaurants o bars de larodalia. La primera aventura!

Dos dies intensos vam passar a la ciutat delscanals, una ciutat fascinant, flotant entre elcel i el mar. Com una Venus nascuda de lesones, Venècia acull els turistes de tot el món,atrets pels sortilegis de l’aigua i d’una llum fil-trada per l’aire marí, testimoni de la fusióentre Orient i Occident.

La Basílica de Sant Marc i els seus tresors, laGaleria de l’Acadèmia, el Palau Ducal, l’Isolade S. Giorgio Maggiore on vam contemplar elcrani de Sant Jordi (sic), vam deambular, ensvam perdre pels laberíntics carrers de la partmés vella, vam passejar amb gòndola per des-sota del pont de Rialto tot cantant “El meuavi”, vam menjar una pizza en un típic “risto-rante” i, a la nit, vam ballar un vals a la plaçade Sant Marc, amb les notes d’un piano a l’ai-re lliure.

Tot un dia el vam dedicar a visitar les illes deMurano, Burano i Torcello, cada una amb elsseus colors típics, els seus monuments, lesseves tradicions i les seves artesanies d’unencant únic.

Seguint amb l’autocar per la costa de l’Adrià-tic vam visitar Pomposa, una gran Abadiamedieval, d’una sorprenent arquitectura,barreja d’estil romànic i bizantí, declaradamonument nacional amb un campanar quepresumeix de ser el segon més alt d’Itàlia. Icom a cloenda d’aquest magnífic periple per

aquesta zona italiana, vam visitar Ràvena, ciu-tat situada a la regió de l’Emília-Romanya.

Ràvena és famosa pels seus monuments bizan-tins i paleocristians i especialment pels seusmosaics, el Mausoleu de Gal.la Placídia, veri-table joia del bizantí, l’església de Sant Vitalamb els seus magnífics mosaics, el Baptisteriortodox, la Basílica de Sant Apolinar el Nou,el Baptisteri Arrià, el Mausoleu de Teodoric ila Basílica de Sant Apolinar in Classe, van serels monuments que vam visitar, acompanyatsd’una excel.lent guia de parla hispana, i queens va fer gaudir de les delícies d’aquesta ano-menada ciutat del mosaics.

Amb els temps, la memòria es torna selectivai fa que, dels viatges, en recordes només totesles coses boniques i positives: les ciutatsmonumentals, els edificis únics, els paisatgesrellevats, les hores meravelloses passades enfranca amistat i companyonia. Bé, diria quetot va ser positiu.

I és així que, després d’uns dies intensos,carregats d’imatges retingudes en la memòria,de bons records i fotografies, vam donar peracabat el viatge, en el qual, ara vist al llarg delanys, gairebé me’n faig creus del que vam arri-bar a visitar en només vuit dies.

14

UNA MIRADA RETROSPECTIVA

Viatge a Venècia Agost de 1993

Passeig amb llanxa pel llac Di Garda

15

Com ja és tradicional dins les activitats querealitzem els AARB, enguany hem endegat unnou Curs de Cultura Medieval. En aquestaocasió, hem triat com a tema l’ARQUEOLO-GIA MEDIEVAL, que ens permet conèixermillor la vida quotidiana dels homes i donesque van viure durant l’Edat Mitjana a travésdels vestigis materials que s’han conservat ique han aflorat de nou mitjançant les excava-cions.

El programa de conferències es va desglossarde la manera següent dins d’aquest calendari:

Divendres 20 de novembreExhumació i recreació del passatL’arqueologia: definició, abast del terme imetodologiaEduard Sánchez

Dimarts 24 de novembreExteriorització de la fe i de les creencesEsglésies, monestirs i eremitorisJosep M. Vila

Divendres 27 de novembreA l’entorn de la mortNecròpolis i rituals funerarisEduard Sánchez

Dimecres 2 de desembreHabitatges i castellsEdificis civils i militarsJosep M. Vila

Totes les conferències es van fer a l’Auditoride Caixa Manresa i l’acte d’inauguració va serpresidit pel Sr. Ignasi Perramon, regidor deCultura de l’Ajuntament de Manresa.

També hem de ressaltar la bona acollida queva tenir aquest curs, ja que el nombre de par-ticipants va ser considerable, amb una assis-tència d’unes setanta persones de mitjana perconferència.

Per últim, volem agrair a Arqueociència Ser-veis Culturals SL, que va assumir a través delsdos conferenciants la totalitat del curs; d’altrabanda, també volem manifestar la nostra reco-neixença al Sr Ignasi Perramon per haver fetla presentació institucional d’aquest Curs i aCaixa Manresa per haver-nos cedit gentilmentla sala. Evidentment que també volem expres-sar la nostra gratitud a tots els assistents, jaque són ells els qui amb la seva presència pos-sibiliten la realització d’aquest curs any rereany.

CRONICA D’ACTIVITATS`

Curs de Cultura Medieval 2009Arqueologia medievalEls vestigis materials com a documents

Novembre-desembre 2009Francesc Junyent

Fotografies: Maria Rosa Segarra

Sortida final del Curs de Cultura Medieval

16

El dia 22 de novembre es va fer una sortidamatinal, que també formava part del progra-ma del Curs de Cultura Medieval.

L’objectiu d’aquest sortida, dirigida perEduard Sánchez, era poder veure in situ ipoder comprovar, al mateix temps, el nousconeixements que aporten les excavacions apartir de les interpretacions que en fan elsarqueòlegs.

Vam sortir de Manresa a les nou del matí perencaminar-nos cap a Castelltallat acompan-yats d’una densa boira. En arribar a Castellta-llat, s’hi va afegir un fort vent que ens va difi-cultar, en part, l’observació global de les restesdel castell, ja que no ens va permetre enfilar-nos dalt de les parets, des d’on les hauríempogut veure a vista d’ocell. No obstant això,aquest entrebanc va ser minimitzat amb elsplànols que ens va facilitar l’Eduard, on cons-tava l’evolució de les fases de l’excavació i laseva cronologia aproximada. Així vam poderconstatar com el castell s’havia erigit a partird’una torre quadrada que, més tard, va serampliada tot adquirint una forma rectangu-lar, on es van adossar altres estances.

Un cop acabada la visita, ens vam dirigir capa Sant Mateu de Bages, per veure les restes delseu castell. Ara ho fèiem amb la boira esvaïdai disfrutant d’un bon sol. Aquest castell, méstardà que el de Castelltallat, conserva unes res-tes prou significatives per donar-nos una visió


Sortida als castells de Castelltallati de Sant Mateu de Bages i a laTorre de la Pobla (Súria)

22.11.09Francesc Junyent

Fotografies: Maria Rosa Segarra

Castell de Castelltallat

17

Sortida als castells de Castelltallat i de Sant Mateu de Bages i a la Torrede la Pobla (Súria) 22.11.09

força aproximada de la seva estructura, ja quedeixa entreveure, prou bé, un seguit d’estan-ces, amb una cisterna ben definida, protegidesper un mur de protecció força llarg.


Finalment, abans de retornar a la nostra ciu-tat, vam agafar la carretera que mena cap aSúria per veure les estances, excavades no fapas massa, que acompanyaven la Torre de laPobla (o del Fusteret)

El fet que les torres, si més no en gran part,no fossin l’únic element constructiu dels edi-ficis de caire militar, es constata en una bonacolla de torres i castells. En alguns casos, per-què encara s’han mantingut dempeus, com ésel cas del castell de Boixadors, o bé, com suc-ceeix en altres construccions, perquè se n’hanconservat unes minses restes o han aflorat apartir d’una excavació, com és el cas de laTorre de la Pobla.

Per acabar, per demostrar la importància del’arqueologia, en el cas del castell de Castellta-llat, cal assenyalar que el nom del poble faal.lusió precisament a un castell, que es vamantenir soterrat fins que els arqueòlegs ensvan demostrar la seva existència fent-lo aflorarde nou, precisament en el lloc més alterós dela població, a frec de l’església parroquial i del’observatori aixecat modernament.

Castell de Sant Mateu de Bages Torre de la Pobla (Súria)

18

Aquest any l’objectiu de la sortida és conèixerla Comanda Templera de Puig-reig, al Bergue-dà. Però el primer que fem és un esmorzar degermanor a Cal Marsal, a l’entrada de la vilade Puig-reig, que ens permet celebrar la proxi-mitat de les Festes nadalenques amb aquestanova tradició més econòmica.

Després ens apropem amb l’autocar amb elque hem arribat fins aquí a sota mateix de lanova església parroquial, al costat de la quals’hi ubica la romànica de Sant Martí de Puig-reig. Està aquesta força restaurada i aquest fetens permet fer-hi una bona visita, tant de laseva arquitectura com de la decoració pictòri-ca descoberta precisament al fer-hi la darrerarestauració.

Al sortir del seu interior podem apreciar l’es-tat de la seva portalada, de gran categoria peròamb una gran erosió que ens dificulta la com-prensió dels seus detalls escultòrics.

La visió final de la seva capçalera a la bandad’orient i dels contraforts en les façanes late-rals ens marca el final de la visita i encaminacap a l’autocar, amb el qual ens trasllademràpidament a la ubicació de l'edifici on s’ubi-cava justament la Comanda, que és actual-ment la casa forta anomenada Can Periques.

Forma conjunt amb l’actual Ermita del Roserque no és més que les restes de l’església queservia de capella castellera als monjos cavallersque allà residien. Si hom s’hi fixa una micapot descobrir la planta original d’aquestacapella veient al terra la traça dels dos absis

laterals (nord i sud) i de les parets de tanca-ment laterals i de ponent, i apreciar-ne lesseves importants dimensions.

La casa templera, millor anomenada “con-vent”, està molt transformada però deixaendevinar el seu caire de fortalesa pel gruixdels seus murs, la presència d'espitlleres i engeneral per la seva magnífica situació estratè-gica damunt la vall del riu Llobregat.

Acabada la visita a bona hora, tornem cap aManresa en un curt trajecte, al final del qualens acomiadem no sense expressar-nos elsmillors desitjos per les festes de Nadal i AnyNou.


Esmorzar del soci. Sortida matinal

Desembre 2009Mercè Matas

Jaume Moya

Fotografia: Mercè Matas

19

ACTIVITATS

MONESTIR DESANTES CREUS IESGLÉSIA DE SANTRAMON DEL PLADE SANTA MARIAExcursió de tot el dia.

Sortida conjunta ambels Amics de l’ArtRomànic deBarcelona, deSabadell, del Berguedài del Bages.

Preu

Inclou viatge en autocar,visites, esmorzar i dinar.

Es preveu que s’entreguiun dossier sobre elMonestir de SantesCreus.

Programa

7.30 h. Sortida des de laplaça Infants en autocar.

9 h. Esmorzar alrestaurant Mas Comellasde Vilarrodona.

10.15 h. Arribada alMonestir de SantesCreus.

10.30 h. Benvinguda idistribució de grups perfer les visites, les qualsseran guiades pels AARde Barcelona.

11.00 h. Visita guiadaper grups al monestir deSantes Creus.

13.00 h. Finalització dela visita guiada.

Excu

rsió

de t

ot

el

dia

- D

ium

eng

e 18

d’a

bri

l

POBLAT IBÈRICDEL COGULLÓ DESALLENTLa visita serà guiadaper l’arqueòleg Sr.Eduard Sánchez.

Lloc de sortida:Pl. Infants, 9 h, enautocar.

Inscripcions:Viatges Masanés, perals socis dels AARB apartir del dilluns 8 demarç, i per als no socisdels AARB a partir deldimecres 10 de marçde 2010.

Per tal de poder realit-zar la sortida cal unmínim de 25 personesinscrites.

Ma

tin

al

- D

ium

eng

e 21

de

ma

rç

ASSEMBLEAGENERALORDINÀRIA IEXTRAORDINÀRIADE SOCIS AARB2010Divendres 12 de marçde 2010.

Lloc:Sala d'Actes delsCarlins, c/ Sabateria 3i 5, de Manresa.

Hora:20 h

Ass

em

ble

a- 12

de m

arç 14.30 h. Dinar conjunt

amb els altres grup delsAAR al restaurant MasComellas deVilarrodona.

17.00 h. Visita guiada al'església romànica deSant Ramon de SantaMaria del Pla a càrrecde la Dra. FrancescaEspañol.

18.00 h. Tornada.

Nota

Aquesta programaciópot tenir encara algunapetita variació quant al’horari.

Tota lainformació a

http://webs.manresa.net/aarb/

Els interessats en col.laborar ambla junta d’Amics de l’Art Romànic

del Bages us podeu posar encontacte amb qualsevol de les

persones de l’actual junta.

OBERT A TOTHOM

20

Muralla del Carme, 10-12 - 08240 ManresaTel. 93 872 26 44 - Fax 93 872 15 49

www.e-marquez.com

PREMI BAGES DE CULTURA

La Junta dels AARB, en nom de tots elssocis de la nostra entitat, volem felicitarel nostre consoci Sr. Lluís Guerrero i Salaper haver estat guardonat amb el Premi

Bages de Cultura 2009.

L’assoliment d’aquest guardó és unreconeixement, compartit totalment per

nosaltres, a la seva trajectòria com ametge, antropòleg, arqueòleg i escriptor,

com també la seva dedicació aorganismes mèdics i a una bona colla

d’entitats culturals. Enhorabona!

La Junta, conjuntament amb tots elssocis de la nostra entitat, volem manifes-tar el nostre sentit condol als familiarsdel nostre consoci Sr. Ramon Anguera i

Capdevila, recentment traspassat.

La Junta dels AARB, conjuntament ambtots els nostres socis, volem expressar elnostre més sentit condol als familiars iamics del Sr. Martí Orive, traspassat

recentment.

número 159 gener amics de l’art romÀnic del ...través de la cultura, la cultura dóna identitat...

Documents