new el viatger del temps - jm sant andreu · 2016. 6. 6. · el viatger del temps jesús maria sant...
TRANSCRIPT
El Viatger del Temps
Jesús Maria Sant Andreu – 4t ESO C Cristina Álvarez i Irene Garcia
Corea del Nord envaeix el Sud
La potència controlada pels soviètics
traspassa el paral·lel 38º cap a Corea del
Sud, ocupada pels Estats Units
CRISTINA ÁLVAREZ, IRENE GARCIA / BUSAN /
28 DE JUNY DEL 1950
El passat 25 de juny, l’exèrcit nordcoreà,
entrenat pels soviètics, va atacar i envair Corea
del Sud. Tot i que les Nacions Unides han
sol·licitat un armistici, Corea del Nord ha
ignorat aquesta petició. En pocs dies, el cap
d’estat Kim Il Sung ha aconseguit reduir el
territori controlat pel Sud a només una petita
porció al voltant de Busan. La reacció
americana ha estat immediata: ahir, el
president Harry S. Truman va aconseguir que
el Consell de Seguretat de l’ONU li donés
permís per portar el seu exèrcit al front de
l’agressió nordcoreana. Aquesta facilitat per
aconseguir-ho ha estat causada per l’absència
del representat de la Xina Popular en aquestes
reunions, que, com a país comunista, està a
favor de l’URSS i Corea del Nord.
La península de Corea havia estat ocupada pel
Japó des de 1910, però quan l’estat nipó va
perdre la Segona Guerra Mundial, l’URSS va
ocupar el Nord i els Estats Units, el Sud, i van
posar la frontera al paral·lel 38º. Corea del
Nord es considera una república popular, és a
dir, una dictadura comunista dirigida per Kim Il
Sung, i a Corea del Sur hi governa Lee Seung-
man, un dictador fortament pro-americà.
Les tropes nordcoreanes traspassen el paral·lel 38º.
La lluita entre Kruschev i Kennedy finalment acaba.
L’URSS retirarà els seus míssils de Cuba
La potència controlada pels soviètics
traspassa el paral·lel 38º cap a Corea del
Sud, ocupada pels Estats Units
CRISTINA ÁLVAREZ / WASHINGTON D.C. / 28
D’OCTUBRE DEL 1962 El president Kruschev i el president Kennedy
han anunciat aquest matí que finalment
l’URSS i els Estats Units han arribat a un
acord sobre la crisi dels míssils de Cuba. Els
soviètics començaran el mes que ve a retirar
les armes de l’illa, a canvi de que els
americans retirin els míssils que tenen a
Turquia i de que no envaeixin Cuba. Els EEUU
aixecaran el seu bloqueig de l’illa imminent-
ment i permetran als russos retirar els míssils.
Les dues potències també han acordat la
instal·lació del “telèfon roig”, una línia de
comunicació directa entre la Casa Blanca i el
Kremlin per tal de desactivar qualsevol crisis o
malentès entre els dos estats de forma ràpida i
eficaç sense necessitat de que hi intervingui
ningú més o de desplegar forces armades.
Després de que avions espies nord-americans
U2 detectaren diversos míssils soviètics a
Cuba, el pànic va conquerir el país. Kennedy,
amb por de que Rússia volgués atacar els
Estats Units amb míssils llançats des de l’illa,
que es troba a tan sols 40 km de Florida, va
anunciar el 22 d’octubre que establiria una
quarantena defensiva, és a dir, un bloqueig
naval i aeri de Cuba. Tothom temia que els
soviètics intentarien resistir el bloqueig, cosa
que acabaria en una guerra nuclear inevita-
blement.
L’URSS s’avança als EEUU en la carrera espacial
IRENE GARCIA / MOSCOU / 5 D’OCTUBRE DEL
1957
Ahir, dia 4 d’octubre, Sputnik 1 va ser llançada
a l’espai amb èxit. Els encarregats de fer-ho
van ser els soviètics. A les 19:12, Sputnik 1 es
va enlairar des de Tyuratam (URSS) i va
arribar sense problemes a l’òrbita terrestre.
Sputnik 1 és el primer d’una sèrie de quatre
satèl·lits que l’URSS té plantejat enviar a
l’espai. El programa del qual formen part
aquests satèl·lits, el programa Sputnik, és una
contribució de la Unió Soviètica a l’Any
Geofísic acordat per l’ONU. El coet auxiliar
amb el que es va llançar el satèl·lit també va
arribar a l’òrbita i ha estat visible aquesta
passada nit des de la Terra. En canvi, Sputnik
1 no s’ha pogut veure.
Els científics de la NASA preparen a Sputnik 1
“Us parla el President dels Estats Units”
IRENE GARCIA / WASHINGTON D.C. / 20 DE
DESEMBRE DEL 1958
El president americà Eisenhower va desitjar
ahir un feliç Nadal a tot el món gràcies al
satèl·lit de comunicacions SCORE llançat pels
Estats Units fa uns dies.
Aquest satèl·lit artificial va ser llançat el passat
dia 18 de desembre amb l’ajuda d’Atles, un
míssil. Va sortir des del Cap Canaveral i va
arribar sense problemes a l’espai. Des d’allà,
es va enviar el missatge del president
Eisenhower, prèviament gravat, a tot el món.
En ell, el President explica com els estava
arribat el missatge als que l’escoltaven, i va
aprofitar per desitjar a tota la humanitat pau a
la Terra i un bon Nadal.
Hiroshima i Nagasaki 2.0
Cristina Álvarez
Una noia del Sud amb un nen a l’esquena davant d’un tanc.
Per fi ha estat substituït el l’americà MacArthur com a general de les tropes de l’ONU a Corea, aquell boig que volia fer estellar la Tercera Guerra Mundial. I és que, tot i entendre que volgués venjar-se dels xinesos després de la seva entrada a la guerra al bàndols dels nordcoreans, ja que van aconseguir fer retrocedir el seu exèrcit des de gairebé la frontera amb Xina fins al paral·lel una altra vegada, bombardejar ciutats xineses que estan fora del conflicte és passar-se. No només estava el general demanant això al seu president, sinó que volia utilitzar bombes atòmiques! No va quedar clar amb Hiroshima i Nagasaki al 1945 que les armes de destrucció massiva són massa cruels i destructives? L’ONU ha de procurar que no es recorri al seu ús mai més. Afortunadament, el president Truman també va ser capaç de veure-ho, i no només ha prohibit a MacArthur el llançament de les bombes, sinó que l’ha destituït. Molt ben fet per la seva part, en la meva opinió.
A Hiroshima i a Nagasaki van morir més de 100.000 persones en l’acte, i encara avui continua morint la gent per malalties derivades de l’exposició a radiacions tan elevades. Si es llencessin aquestes bombes a la Xina, probablement encara més persones innocents moririen. Les armes atòmiques han anat millorant ràpidament aquests últims anys, i la densitat poblacional de les ciutats xineses és molt superior a la de les ciutat japoneses. A més a més, el govern xinès no s’hi quedaria pas de braços creuats. El més probable és que demanés ajuda as seu aliat soviètic i els Estats Units patiria un atac atòmic també. Òbviament, això desencadenaria un nou conflicte a escala mundial que cap país ni vol ni pot repetir.
El Viatger del Temps
Jesús Maria Sant Andreu – 4t ESO C Cristina Álvarez i Irene Garcia
Humans a l’espai Continua la Guerra Freda entre els ame-
ricans i els soviètics i la carrera espacial
IRENE GARCIA / NEW YORK CITY / 13 D’ABRIL
DEL 1961
El primer home en anar a l’espai va ser el
soviètic Yuri Gagarin. Ahir, dia 12, dins del coet
Vostok 1, Gagarin va poder ser el primer en
anar a l’espai i veure la Terra des d’allà. Durant
el seu viatge, que va durar 1 hora i 48 minuts,
va poder gaudir de les impressionants vistes
del nostre planeta a 315 km d’altura. Va ser
quan estava presenciant-ho que va dir “La
Terra és blava”, i, segons altres fonts, també va
comentar que allà dalt no hi havia cap Déu.
Gagarin, tot i tenir un codi per poder pilotar la
nau en cas d’emergència, no va haver de fer
servir el panell de control.
L’astronauta Yuri Gagarin
Fi de la primavera de Praga
IRENE GARCIA / PRAGA / 21 D’AGOST DEL 1968
Ahir, dia 20, les tropes que formen part del
Pacte de Varsòvia, van entrar a Txecoslovà-
quia, desprès d’uns mesos on els seus mem-
bres, sobre tot l’URSS va oposar-se al govern
de Dubcek, obligant-lo a seguir el que el go-
vern de Moscú els deia. Tot i així el líder del
país va seguir fent el que creia correcte
ignorant les pressions soviètiques, fins al punt
de veure com els envaïen.
La guerra ens ha deixat centenars d’imatges horribles com aquesta, on veiem com una nena vietnamita, despullada i
cremada, crida i plora, escapant d’una explosió
Fi de la “guerra” La mai oficialment declarada Guerra de
Vietnam finalitza
IRENE GARCIA / WASHINGTON D.C. / 3 DE
MAIG DEL 1975 El passat 30 d’abril es va donar per acabada la
guerra de Vietnam, una guerra no oficial, ja
que en cap moment hi va haver un declaració.
Tot i així, ara s’ha donat per acabada. Durant
els últims 20 anys hem llegit en els nostres
diaris milions de notícies relacionades amb el
tema, sobre els diferents atacs i ofensives per
part dels dos bàndols.
La guerra va començar quan es van enviar
tropes nord-americanes a Vietnam desprès del
suposat incident de Tonquín. A partit d’aquell
moment i fins fa pocs dies els EEUU amb el
Vietnam del Sud, i l’URSS amb el Vietnam del
Nord han dut a terme la “guerra” més llarga
fins al moment. Durant aquests 20 anys els
dos bàndols han utilitzat bombardejos
massius, agents químics i molta crueltat per
aconseguir el que volien. Els EEUU van
acabar firmant un acord de pau l’any 1973 i
per tant no van poder reanudar la seva
intervenció en el conflicte. Ha estat aquests
últims dies quan les tropes comunistes de
Vietnam del Nord ha dut a terme l’ofensiva per
recuperar el territori i posar fi a la guerra.
L’URSS envaeix Hongria
CRISTINA ÁLVAREZ / BUDAPEST / 5 DE NO-
VEMBRE DEL 1956
Ahir 4 de novembre, l’URSS va entrar en
territori hongarès i va imposar-hi a l’antic líder
comunista Rákosi, després de que l’exèrcit del
país el fes fora, cansats del seu règim, i
col·loqués a Imre Nagy com a nou cap d’estat
seguint les violentes revolucions en contra del
control que l’URSS sosté sobre Hongria que
han tingut lloc durant el mes passat.
Nagy va abandonar les indicacions del Pacte
de Varsòvia amb la seva política. D’aquesta
manera, l’URSS ha vist en perill les seves po-
sicions a Europa central, ja que la dissidència
hongaresa podria significar la desintegració
del bloc de l’Est sota influència soviètica.
L’ONU ha condemnat les accions russes i ha
demanat la seva retirada, sense èxit.
Revolucions hongareses del passat mes d’octubre
Eleccions a França
IRENE GARCIA / PARÍS / 23 DE JUNY DEL 1968
Charles de Gaulle s’ha vist obligat a anticipar
les eleccions i a dissoldre l’Assemblea Nacio-
nal, després de que durant tot el mes de maig
s’hagin produït una sèrie de vagues en nom-
broses universitats i escoles de París. A causa
d’aquestes vagues, hi ha hagut enfrontaments
entre estudiants i la policia. Com que De
Gaulle va intentar arreglar el problema enviant
més càrrega policíaca, els estudiants van
haver de respondre amb batalles campals al
Barri Llatí, i amb la convocació d’una vaga
general.
Animals a l’espai?
Irene Garcia
La gossa Laika
Primer gossos, desprès ximpanzés, i ara, tortugues. Quants animals més s’han d’enviar a l’espai
per fer veure a la gent que està malament? Què és un acte cruel i que no es pot tractar així a
uns éssers vius, amb els mateixos drets a viure que nosaltres?
La primera víctima va ser Laika, una gossa d’uns 3 anys, que el 3 de novembre del 1957 va ser
enviada a l’espai amb un coet pels soviètics. No va sobreviure a causa de l’estrès i d’un
sobreescalfament. El següent animal en anar a l’espai va ser el ximpanzé Ham, a aquest el van
enviar els EEUU. Va sobreviure al viatge tot i haver-hi complicacions, però el que és preocupant
sobre la seva experiència són els mètodes que es van utilitzar per entrenar-lo. Per últim, ahir
mateix vam saber que l’URSS havia enviat tortugues a donar una volta a la Lluna, per sort
aquestes van sobreviure desprès de ser rescatades.
Tot i que 2 dels 3 enviaments d’animals a l’espai han sortit bé, val la pena arriscar les seves
vides? De que els servirà a ells ser enviats fora de la Terra? No ens poden donar gaire
informació. Sí, és important experimentar, però n’hi ha d’altres formes. Potser, en lloc d’enviar
altres espècies, hauríem de sacrificar-nos nosaltres i deixar a la resta en pau.
El Viatger del Temps
Jesús Maria Sant Andreu – 4t ESO C Cristina Álvarez i Irene Garcia
Uruguai, rei del futbol
IRENE GARCIA / MONTEVIDEO / 31 DE JULIOL
DEL 1930
Ahir, es va disputar la final del primer
Campionat Mundial de Fútbol, a l'Estadi
Centenari. Uruguai i Argentina es van enfrontar
davant de 93.000 espectadors.
L'Estadi Centenari va ser el primer en
presenciar una final del Campionat Mundial de
Fútbol. Uruguai es va enfrontar a Argentina, i la
va vèncer 4-2. Una victòria que permetia a
Uruguai proclamar-se oficialment com a reis de
futbol, tot i haver guanyat les dues últimes
Olimpíades, els anys 1924 i 1928. El Centenari,
tot i haver estat construït per ser la seu de tots
els partits, no va poder ser-ho a causa d'unes
fortes pluges que va patir la Capital, poc abans
de l'inici del Campionat. Els organitzadors, van
haver d’improvisar i van traslladar la celebració
d'alguns partits al Parc Central i a l'Estadi
Pocitos, fins que el Centenari va estar enllestit.
La FIFA, va escollir a Uruguai com a seu del
Campionat principalment perquè havia estat
campiona de les dues últimes Olimpíades, però
també perquè celebrava el primer centenari de
la seva independència.
Desfilada dels països participants en el primer Mundial de Futbol de la història.
Janet Leigh a la aterradora i innovadora “escena de la dutxa”, de la pel·lícula Psicosis.
Hitchcock i la seva innovadora ‘Psicosis’
CRISTINA ÁLVAREZ / LOS ANGELES / 17 DE
JUNY DEL 1960
La nova pel·lícula del mestre del suspens,
'Psicosis', està repleta d'innovadores idees
que prometen canviar el cinema americà per
sempre. Des de la ja famosa escena de la
dutxa, fins les escenes abans mai mostrades a
la gran pantalla, Hitchcock presenta la seva
cinta amb entusiasme.
Una de les grans innovacions de 'Psicosis' és
l'assassinat del personatge interpretat per
Janet Leigh al final del primer acte, tot i ser
una protagonista simpàtica. Aquesta nova
forma de matar cruelment els personatges
principals causa ansietat i expectació en
l'espectador, enganxant-lo a la pantalla. A més,
la ja famosa “escena de la dutxa” presenta
tècniques d'edició sorprenents, juntament amb
una música (a càrrec de Bernard Herrmann)
intensa i original i una quantitat de sang sense
precedents. Tampoc s'havia representat mai
amb tant detall la sexualitat i la violència.
Abans de 'Psicosis' no havíem vist una parella
al llit. Tampoc s'havia vist un W.C. a cap
pel·lícula fins ara.
La Lluna, pels Estats Units
IRENE GARCIA / WASHINGTON D.C. / 25 DE
JULIOL DEL 1969
Els EEUU han aconseguit portar una tripulació
de tres homes a la Lluna. Neil A. Armstrong,
Edwin E. Aldrin i Michael Collins han estat els
afortunats en arribar a la Lluna a bord de
l’Apolo 11.
El passat 16 de juliol, tres astronautes es van
embarcar en un viatge al nostre satèl·lit. Amb
l’ajuda del coet Saturn V, a les 13:32 h es va
enlairar l’Apolo 11 des del Cap de Kennedy en
direcció a la Lluna. La nau va arribar el dia 20 i
a les 20:17 UCT aterraren a la Lluna. 6 hores
després, la tripulació estava llesta per sortir del
LEM. El primer en fer-ho va ser Armstrong a
les 2:56, tot dient “Un petit pas per l’home, un
gran salt per la humanitat.” Poc després,
d’aquest moment, el President els va trucar.
Després de 21 hores a la Lluna i d’haver
recollit 21 kg de mostres, els astronautes van
començar el camí de tornada. A les 6:35 h del
dia 22 van engegar els motos i a les 18:50 h
del dia 24 van aterrar a la Terra.
La tripulació de l’Apolo 11.
MATANÇA A TLATELOLCO
Desenes d’estudiants assassinats pel govern mexicà
La gent es va congregar a la Plaça de les Tres Cultures.
CRISTINA ÁLVAREZ / MÈXIC D.F. / 3 D’OCTUBRE DEL 1968
Ahir dia 2 d'octubre, el govern de Mèxic va voler frenar la revolució estudiantil al país amb la
mort de diversos estudiants. Les fonts oficials diuen que només han perit vint persones, però els
cossos trobats, les denúncies per desaparició I els testimonis dels presents donen a entendre
que aquesta dada puja a més de cent.
La matança va començar ahir a les cinc de la tarda aproximadament. Milers de persones
estaven congregades a la Plaça de les Tres Cultures a Tlatelolco, al nord de Mèxic D.F.,
reclamant els drets que milions de mexicans porten demanant des del juliol amb manifestacions
majoritàriament pacífiques. Reivindiquen els drets dels indígenes I reclamen una fi a
l'autoritarisme I a la crisi econòmica.
El govern mexicà no reconeix l'autoria de la massacre, però fonts confidencials asseguren que
els culpables han sigut el Batallón Olimpia, una organització clandestina controlada pel govern
mexicà que intenta reprimir aquesta revolució. Van atacar a militars I policies que estaven allà
per evitar altercats I a civils que es manifestaven pacíficament. A més a més, els testics diuen
que els membres del Batallón anaven vestits de paisans per tal de fer pensar a la policia i a
l’exèrcit mexicans que els atacants eren els propis estudiants.
El Viatger del Temps
Jesús Maria Sant Andreu – 4t ESO C Cristina Álvarez i Irene Garcia
Mor l’actor James Dean
CRISTINA ÁLVAREZ / LOS ANGELES / 31 DE
SETEMBRE DEL 1955
Aquesta passada matinada, l'americà James
Dean ha mort en un accident automobilístic a la
localitat de Cholame, Califòrnia. L'actor es
dirigia a la localitat de Salinas quan va
colisionar amb un Ford conduit per un
estudiant. Al produir-se l'impacte, Dean va
sortir disparat del seu Porsche i va rebotar en
el parabrises de l'altre vehicle, on va morir poc
després. Les causes de l'accident encara estan
sense aclarir, però es parla d'un suïcidi planejat
pel propi Dean. Segons els seus amics, anava
vestit de negre, cosa poc habitual en ell.
Dean contava només amb tres pel·lícules a la
seva filmografia, però ja havia estat nominat a
un premi Òscar i a dos BAFTA. La seva
pròxima i última pel·lícula, Gegant, es troba en
procés de post-producció i la seva estrena
haurà de ser posposada.
James Dean en la pel·lícula Rebel sense causa.
Construcció del mur a altes hores de la matinada.
Berlín es desperta dividida per un mur
CRISTINA ÁLVAREZ / BERLÍN OCCIDENTAL / 13
D’AGOST DEL 1961
Els habitants de Berlín, Alemanya, s'han llevat
aquest matí amb la sorpresa de que la seva
ciutat havia quedat dividida per un enorme mur
de formigó. 160Km de paret s'ha construït
durant la nit del 12 al 13 d'agost pels soviètics,
sense aprovació dels antics Aliats de la
Segona Guerra Mundial.
L'URSS ha atribuït la construcció del mur a la
necessitat de frenar l'expansió d'idees
fascistes al Berlín de l'Est, que vol construir un
govern socialista a l'Alemanya Oriental. Tot i
això, aquesta causa és una mica difícil
d'entendre ja que no hi ha grans grups
fascistes al Berlín ocupat pels americans. Es
sospita, però, que la veritable causa de
l'aixecament del mur és l'emigració massiva
dels berlinesos de l'Est cap a l'Oest a causa
de la crisi que viu l'Alemanya soviètica.
Tothom espera ansiosament la resposta dels
Estats Units davant aquesta provocació de
l'URSS. El més probable és que per por a
començar un conflicte armat, el mur quedi
elevat, igual que les tensions de la Guerra
Freda.
La Beatlemania ja és aquí
IRENE GARCIA / NOVA YORK / 8 DE FEBRER
DEL 1964
Ahir, el vol Boeing 707 de Pan Am va aterrar a
les 13:20 h a l’aeroport JFK de Nova York,
però aquest no era un avió qualsevol, sinó que
traslladava en el seu interior els integrants de
la banda de rock britànica The Beatles.
John Lennon, Paul McCartney, George
Harrison i Ringo Starr van deixar enrere, a
l’aeroport de Heathrow, milers de fans que els
van anar a acomiadar, per trobar-se, tot just a
l’arribar a Nova York, milers de fans donant-los
la benvinguda als Estats Units. Aquesta gran
expectació, en part, es déu a la gran publicitat
que van tenir, des de la promesa de
samarretes de la banda gratuïtes, fins a la
distribució de pòsters amb el lema “The
Beatles are coming” per tota Nova York.
The Beatles faran el seu primer concert en
terres americanes el dia 11 al Washington
Coliseum, Washington D.C., i després
tornaran a Nova York a fer un altre concert.
The Beatles a l’aeroport JFK de Nova York.
Massacre als Jocs
Un dels segrestadors palestins, sense identificar.
IRENE GARCIA / MUNICH / 6 DE SETEMBRE DEL 1972
L’equip de lluita d’Israel va patir un atac el dia 4 que va acabar amb la seva mort la matinada del
dia 5, en l’enfrontament que van tenir els policies amb els seus segrestadors.
Després d’haver tornat d’una sortida nocturna, els integrants de l’equip de lluita d’Israel, van ser
assaltats mentre dormien. El seu entrenador els va intentar avisar poc abans de que entressin a
les seves instal·lacions, i va aconseguir que nou dels seus homes escapessin. Dos lluitadors
van morir en aquell primer atac quan intentaven defensar-se. Els atacants eren 8 homes que
formaven part del grup armat palestí Setembre Negre, i van agafar 9 ostatges, tots ells
integrants de l’equip. En aquell moment van començar les negociacions. Setembre Negre exigia
l’alliberació de 234 palestins que es troben en diferents presons israelianes, i també l’alliberació
dels dos fundadors de la Fracció de l’Exèrcit Roig. Com que les negociacions no anaven bé, els
assaltants van acabar conformant-se amb un transport al Caire. Va ser llavors quan les
autoritats van fer creure als segrestadors que havien arribat a un acord, però el que tenien
pensat en realitat era transportar-los a un aeròdrom proper a Munich, on els esperaven cinc
franctiradors, poc entrenats, i la policia alemanya. A les 22:30 h van arribar els helicòpters amb
els ostatges i els segrestadors, que no van trigar gaire en veure que era tot fals. No va ser fins a
mitjanit que va començar la massacre, on tots els ostatges van perdre la vida a mans dels
membres de Setembre Negre, i per part dels segrestadors, cinc d’ells van ser morts, i els tres
restants van estar capturats.
En conclusió, una operació fallida de la policia alemanya, en part a causa de la poca preparació
dels seus homes en una situació com aquesta.
El Viatger del Temps
Jesús Maria Sant Andreu – 4t ESO C Cristina Álvarez i Irene Garcia
Biografia: Barry White
Irene Garcia
Va néixer el 12 de setembre de l’any 1944. Era
un artista nord-americà de gènere R&B i soul.
Algunes de les cançons més conegudes són
Love’s Theme, Can’t Get Enough of Your Love
i You’re the First, the Lat, My Everything. De
jove va passar uns quants mesos a la presó, va
ser llavors quan va escoltar la cançó It’s Now
or Never d’Elvis Presley i va decidir canviar el
seu estil de vida.
Barry White.
Itàlia campiona
IRENE GARCIA / MADRID / 12 DE JULIOL DEL
1982
Ahir, Itàlia es va proclamar campiona del
Mundial de Futbol davant de 90.000
espectadors al Santiago Bernabéu, Madrid.
L’Azzurra es va imposar per 3 a 1 a l’Alemanya
Federal, després d'una primera part poc
interessant, perquè els gols no van arribar fins
la segona. Rossi va avançar al seu equip en el
minut 57, Alemanya no va aconseguir anotar
fins al 83', marcant el gol de l'honor desprès
dels dos altres gols que els havien marcat
(69',81'). Amb aquesta victòria Itàlia es corona
campiona per tercera vegada després dels dos
campionats aconseguits al 1934 i al 1938.
Supervivents de l’atemptat fugen del lloc de l’atac.
Atemptat a Vic
IRENE GARCIA / VIC / 30 DE MAIG DEL 1991
La capital de la comarca d’Osona va patir ahir
dia 29 un atemptat d’ETA.
La casa caserna de la Guardia Civil a Vic va
volar pels aires, a les 19:30, quan un cotxe
bomba va ser detonat en mig del pati interior,
desprès d’accedir per la rampa d’entrada.
L’explosió va afectar sobre tot a les famílies
dels 14 guàrdies que hi vivien, ja que la
majoria d’aquests es trobaven treballant. Hi va
haver un total de 9 víctimes i 44 ferits a causa
de l’explosió, entre els quals hi havia 5 menors
que estaven al pati jugant quan van succeir els
fets. A aquest nombre de víctimes se li ha de
sumar una més que va morir, també, al lloc
dels fets desprès de que l’atropellés una
ambulància mentre assistia als ferits.
L’explosió va afectar a tot l’edifici, deixant en
peu només la façana. L’ona expansiva va
afectar 50 cases més, a part de l’escola
Sagrado Corazón que es troba al costat de
l’edifici de la Guàrdia Civil. Aquest atac, està
lligat amb el que hi va haver fa uns mesos a
Sabadell, on 6 policies van ser assassinats.
ETA amb aquests atacs vol fer-se veure al
món ja que el pròxim any a Barcelona es
duran a terme els Jocs Olímpics.
Biografia: Bob Dylan
Irene Garcia
Va néixer el 24 de maig del 1941 a Minnesota,
el seu nom real era Robert Allen Zimmerman.
Era músic, cantant i poeta. És considerat un
dels músics i compositors més influents del
segle XX. Va revolucionar la música l’any 1965
amb un single anomenat Like a Rolling Stone,
que durava 6 minuts. Altres cançons de
l’artista s’anomenen Blowin’ in the Wind i The
Times They Are a-Changin’.
Bob Dylan.
Fugint de Munich
IRENE GARCIA / MUNICH / 8 DE SETEMBRE
DEL 1972
Ja són tres els països que han abandonat els
Jocs Olímpics de Munich després dels fets
que van succeir el passat dia 5.
El primer en fer-ho va ser Israel, el dia després
de la massacre que va acabar amb la vida
d’onze atletes de l’equip de lluita del seu país.
Filipines i Algèria van esperar un dia més per
decidir deixar els Jocs. Atletes d’altres països
han pres la decisió d’abandonar la ciutat per
por a ser els pròxims en ser segrestats, com
Holanda i Noruega. També han reaccionat a
aquesta massacre molts atletes jueus, entre
els quals estava l’estrella americana de
natació Mark Spitz, que ha decidit marxar.
MÉS DE 8.000 AFECTATS
Atac terrorista als Estats Units
Dos avions xoquen contra el World Trade Center.
CRISTINA ÁLVAREZ / NOVA YORK / 10 DE SETEMBRE DEL 2001
Ahir dia 9 de setembre, dos avions van estrallar-se a les torres bessones del World Trade
Center a Nova York, EEUU, i un altre va colisionar contra l’edifici del Pentàgon, Washington D.C.
Un quart avió que es dirigia cap al Pentàgon no va arribar-hi i va estrallar-se en un camp buit a
Pennsylvania. L’autoria dels atemptats no ha estat confirmada, però el President Bush assegura
que ha estat el grup islàmic extremista Al-Qaeda, dirigits per Osama bin Laden. Durant l’atac
han perit 2.996 persones, incloent 19 terroristes suïcides, i n’hi ha més de 6.000 ferits.
Els avions van ser segrestats pels terroristes. Tres d’ells pertanyien a American Airlines, i l’altre
a United Airlines. Tots els passatgers han mort també.
Les dues torres del World Trade Center van immediatament incendiar-se i van cremar fins que
van caure, la torre Sud 56 minuts després i la Nord 102 minuts més tard. Molts altres edificis al
costat de les torres van patir danys greus. La majoria de les víctimes dels atemptats, 2.602, es
trobaven a aquestes dues torres.
L’avió que va xocar contra el Pentàgon va travessar quatre o cinc dels “anells” que formen
l’estructura del Pentàgon, matant 125 persones.
Encara s’espera que Al-Qaeda confirmi la seva autoria, o que ho faci algun altre grup terrorista.
També s’expecta la reacció dels Estats Units, especialment la del President Bush.
