Índice - edebe · web viewbuscar informació sobre duke ellington. interpretar amb flautes i...

Música 4 ESOProgramació d’aula

grup edebé 1


Índex

1. Introducció

2. Programació

1. Introducció

La programació de la matèria de Música considera les competències bàsiques associades a la matèria, els objectius, els continguts i els criteris d’avaluació del curs i els concreta i organitza en unitats didàctiques.

Cadascuna de les unitats didàctiques desenvolupa les seqüències d’aprenentatge segons els criteris següents:

Augmenta de manera progressiva el nivell d’exigència, tot generant noves situacions d’ensenyament-aprenentatge que plantegen un repte a l’alumnat, i exigeixen en cada ocasió un major grau de coneixements i estratègies.

Inicia els nous aprenentatges tot assegurant la base dels anteriors. Manté un enfocament globalitzador i interdisciplinari entre els continguts

comuns a diverses matèries, de manera que, en abordar-los, se n’obtingui una visió completa.

Desenvolupa els continguts atenent a la seva didàctica específica, tot vinculant-los amb l’entorn dels alumnes i mirant que en descobreixin la funcionalitat, per tal que resultin cada vegada més significatius.

Introdueix i propicia el tractament formatiu dels continguts transversals. Fomenta formes de raonament adients al moment evolutiu d’aquests alumnes i

introdueix el mètode i el pensament científics. Privilegia activitats que promoguin la reflexió crítica envers què aprenen i com

ho aprenen. Convida al treball en equip i a aprendre en equip. Afavoreix l’expressió clara i precisa del pensament, per mitjà del llenguatge

oral i el llenguatge escrit. Dóna a l’avaluació un caràcter formatiu per a l’alumne/a i el professor/a, i

incorpora el caràcter orientador propi d’aquesta etapa.

Les competències bàsiques en la matèria de Música

Entenem les competències bàsiques com aquells aprenentatges que es consideren imprescindibles i que l’alumne/a ha d’haver desenvolupat en acabar aquesta etapa per a l’assoliment de la seva realització personal, l’exercici de la ciutadania activa, la seva incorporació satisfactòria a la vida adulta i el desenvolupament d’un aprenentatge permanent al llarg de la vida.

Els àmbits de competències bàsiques identificats són els següents: Competència en comunicació lingüística. Competència matemàtica. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic. Tractament de la informació i competència digital. Competència social i ciutadana. Competència cultural i artística. Autonomia i iniciativa personal.

grup edebé 2


Competència per a aprendre a aprendre.

A causa de la seva mateixa naturalesa, les competències bàsiques tenen un caràcter transversal; per tant, cadascuna s’assoleix a partir del treball en les diferents matèries de l’etapa.

En cadascuna de les unitats de Música es presenten les competències treballades.

grup edebé 3


2. Programació

El llibre consta de nou unitats amb el corresponent material auditiu. Va acompanyat d’un Quadern d’exercicis directament relacionat amb els continguts de cada unitat. Els continguts de les unitats es distribueixen en els següents apartats:

Contextos musicals Estils i formes musicals Instruments/agrupacions Audicions i anàlisi Interpretació/creació

Cada unitat es tanca amb una Síntesi teoricopràctica, segons la naturalesa de cadascuna. Al final de cada trimestre, es valoren les competències bàsiques a partir d’activitats relacionades amb les tres unitats treballades.

En la Carpeta de recursos es troba un bloc de Recursos didàctics variats addicionals i el Solucionari de les activitats proposades en el llibre de l’alumne i el Quadern d’exercicis. Els Recursos proposen activitats sobre continguts presentats en diferents unitats del llibre de l’alumne, i que cal utilitzar quan el professorat ho consideri oportú (partitures complementàries i audicions complementàries, textos complementaris, curiositats, història de la música espanyola i biografies).

grup edebé 4


Unitat 1

Interdisciplinarietat: Geografia i història; Llengua catalana i Literatura; Llengües estrangeres; Cultura clàssica; Religió; Educació física.

1.1. Objectius Presentar els continguts de la unitat. Conèixer aspectes bàsics del context historicoartístic que s’estudiarà. Familiaritzar l’alumne/a amb alguns dels termes i conceptes musicals que es

treballaran. Conèixer i identificar auditivament tipus de cant gregorià. Identificar visualment l’escriptura melismàtica i la sil·làbica. Identificar visualment la notació pneumàtica. Elaborar judicis sobre algun aspecte d’una obra musical. Desenvolupar l’interès per a descobrir i escoltar obres musicals, tot valorant-

les com a font de coneixement i plaer. Conèixer i identificar visualment les primeres formes polifòniques. Conèixer els inicis del nostre sistema de notació. Identificar auditivament textures musicals. Utilitzar correctament diferents fonts d’informació. Reconèixer en una partitura elements del llenguatge musical. Conèixer la funció de joglars i trobadors i alguna de les obres més importants

de l’Edat Mitjana. Conèixer instruments de l’Edat Mitjana. Funcions de la música profana en l’Edat Mitjana. Interpretar cançons a dues veus. Desenvolupar habilitats rítmiques. Acceptar i posar en pràctica les normes per a una correcta interpretació en

grup. Conèixer i identificar auditivament les característiques del madrigal

renaixentista. Identificar els diferents tipus de veus per mitjà de l’audició. Discriminar auditivament recursos compositius. Conèixer i identificar auditivament les característiques del villancet. Conèixer instruments i compositors del Renaixement. Conèixer el context religiós de la Contrareforma. Conèixer i identificar auditivament les característiques del motet. Emetre judicis raonats sobre una obra musical. Conèixer les diferents funcions socials de la música en el Renaixement. Relacionar la música amb altres disciplines artístiques. Conèixer les característiques de l’orquestra barroca. Conèixer diferents formes instrumentals barroques. Conèixer instruments del Barroc. Identificar auditivament recursos musicals propis del Barroc. Identificar visualment i auditivament elements formals. Conèixer els inicis i les característiques de l’òpera barroca. Establir vincles entre música de diferents estils. Interpretar peces instrumentals a dues veus.

1.2. Competències bàsiques Coneixement de les principals tècniques i recursos dels diferents llenguatges

artístics. Coneixement bàsic de les obres del patrimoni cultural.

grup edebé 5


Potenciació del coneixement de músiques de diferents estils i èpoques. Facilitació de la persecució, comprensió i enriquiment amb produccions del

món de l’art i de la cultura. Establiment de connexions entre el llenguatge musical i altres llenguatges

artístics. Enriquiment dels intercanvis comunicatius. Ús d’un vocabulari musical bàsic. Potenciació de les capacitats i habilitats fonamentals per a l’aprenentatge

autònom, com la concentració, l’atenció i la memòria. Desenvolupament del sentit de l’ordre i de l’anàlisi. Desenvolupament del coneixement i domini del hardware i el software musical. Desenvolupament de la implicació en activitats relacionades amb la

interpretació o creació col·lectiva.

1.3. Ensenyaments transversals Educació moral i cívica. Les noves tecnologies.

1.4. Continguts

Conceptes Presentació dels continguts. Període i característiques generals de l’Edat Mitjana. Finalitat de la música en l’Edat Mitjana. Estils i formes musicals de l’Edat Mitjana. Centres musicals de l’Edat Mitjana. Instruments musicals de l’Edat Mitjana. Textures musicals. Tipus de cant gregorià. Escriptures sil·làbica i melismàtica. Notació pneumàtica. Organum i discantus. Inicis del nostre sistema de notació. Textures polifòniques. El Llibre Vermell de Montserrat. Els joglars i trobadors: funció social. Instruments de l’Edat Mitjana: la fídula i el llaüt. La cançó medieval. Període i característiques generals del Renaixement. Finalitat de la música en el Renaixement. Estils i formes musicals del Renaixement. Centres musicals del Renaixement. Instruments musicals del Renaixement. El madrigal. El villancet. La viola de mà. Luter i la Contrareforma. El motet. Funcions socials de la música del Renaixement. Període i característiques generals del Barroc. Finalitat de la música en el Barroc. Estils i formes musicals del Barroc. Centres musicals del Barroc. Instruments musicals del Barroc.

grup edebé 6


L’orquestra barroca: concerto grosso i concerto solista. La suite. La sonata. La fuga. El baix continu. El clavicèmbal. L’òpera barroca. Relació entre música barroca i jazz.

Procediments Lectura i comprensió d’un text. Visualització d’un esquema dels continguts. Anàlisi de diferents aspectes musicals a través de l’audició. Identificació auditiva del tipus de cant gregorià. Elaboració d’una opinió personal sobre un aspecte musical. Observació d’un organum. Utilització de diferents fonts d’informació. Identificació auditiva d’una textura musical. Anàlisi d’elements del llenguatge musical en una partitura. Comentari d’un text literari. Utilització de diferents fonts per a obtenir informació sobre la fídula, el llaüt i els

costums socials de l’Edat Mitjana. Identificació auditiva de les característiques del madrigal i el villancet. Discriminació auditiva de veus. Seguiment d’una partitura. Identificació auditiva i visual d’una forma musical. Interpretació instrumental en grup. Utilització d’Internet per obtenir informació sobre Juan del Encina. Identificació auditiva de les característiques del motet. Identificació auditiva de recursos compositius. Identificació visual i auditiva de melismes. Identificació auditiva de les característiques del concerto grosso, la sonata i la

fuga. Identificació visual i auditiva de recursos musicals. Identificació auditiva del moviment d’una dansa. Identificació visual del sota continu en una partitura. Identificació visual i auditiva d’un tema. Audició i seguiment d’una partitura. Recerca d’informació sobre l’argument d’una òpera. Audició i comparació d’una obra interpretada en diferents estils. Interpretació vocal individual i col·lectiva de cançons.

Actituds Interès pel coneixement d’altres èpoques. Interès per a desenvolupar hàbits d’escolta i respecte durant una audició. Curiositat i interès per a conèixer aspectes socials de l’Edat Mitjana. Pràctica de les pautes bàsiques que possibiliten una bona interpretació en

grup. Curiositat i interès per a conèixer aspectes socials del Renaixement.

1.5. Activitats

A continuació, detallem les activitats que es proposaran al llarg d’aquesta unitat i són presents en el llibre de l’alumne.

grup edebé 7


Escoltar l’obra Viderunt omnes i completar el quadre d’anàlisi del quadern d’audicions.

Opinar sobre el significat d’un melisma en l’obra Viderunt omnes. Identificar auditivament quin tipus de cant gregorià s’utilitza en Viderunt

omnes. Escoltar un fragment de Rex Caeli (Musica enchiriadis) i observar l’escriptura

d’un organum. Buscar informació sobre el Llibre Vermell de Montserrat. Buscar a Internet la partitura de Stella splendens, escoltar-la i analitzar-ne la

textura i la quantitat de notes re i si b que apareixen en la partitura. Llegir un fragment d’Els pilars de la terra, de Ken Follett, i extreure conclusions

sobre la funció dels joglars i les obres que enumera. Buscar informació sobre els instruments de corda que acompanyen les

cançons: fídula i llaüt. Interpretar una cançó medieval a dues veus, amb acompanyament d’ostinato

rítmic. Veure un llargmetratge ambientat en l’Edat Mitjana a fi d’extreure conclusions

sobre l’estil de vida de la societat. Escoltar el madrigal I vaghi fiori, de Palestrina. Reconèixer les línies

melòdiques i les veus que les interpreten i assenyalar-ne l’ordre d’aparició. Assenyalar el recurs compositiu que utilitza Palestrina en el madrigal. Escoltar el villancet Todos los bienes, de Juan del Encina, mentre se segueix

la partitura, i identificar-ne la forma musical, assenyalant-la en la partitura. Interpretar el villancet anterior a dues veus de flauta acompanyades de dos

ostinatos. Buscar informació a Internet sobre el compositor Juan del Encina, escoltar i

interpretar Más vale trocar. Escoltar el motet Jesu, dulcis memoria, de T. Luis de Victoria, i reconèixer

recursos compositius, melismes, i el seu significat i alteracions en la partitura. Llegir un fragment d’El Cortesà, de B. de Castiglione, i treure conclusions

sobre el valor i les funcions socials de la música en el segle XVI. Escoltar un fragment del Concerto grosso, «Christmas Concerto», d’A. Corelli,

i reconèixer per mitjà de quins elements musicals s’assoleix el contrast (com a característica del Barroc).

Escoltar algunes danses de la Suite per a violoncel núm. 1 en Sol Major, de J.S. Bach, i identificar visualment el compàs en els fragments que apareixen en el llibre. Identificar auditivament el moviment de cada dansa.

Escoltar un fragment de la Sonata per a flauta de bec i clavicèmbal en Fa Major, de G.Ph. Telemann, i seguir la partitura, tot identificant el baix continu.

Escoltar la Fuga BWV 850 en Re Major, de J.S. Bach, seguint les entrades del subjecte en la partitura.

Reconèixer quantes vegades apareix el subjecte en clau de fa i quantes en clau de sol.

Escoltar fragments de l’obertura, àries i cors de l’òpera Dido i Enees, de H. Purcell, i seguir les partitures corresponents.

Buscar a Internet versions en estil jazz d’obres de Bach interpretades per J. Loussier i comparar-les amb les originals.

Interpretar a dues veus de flauta un fragment del Te Deum, d’A. Charpentier.

1.6. Avaluació

Criteris d’avaluació Explicar alguna de les funcions que acompleix la música en la vida de les

persones i en la societat.grup edebé 8


Analitzar diferents peces musicals a partir de l’audició i l’ús de documents impresos, com ara partitures, comentaris o musicogrames, i descriure’n les principals característiques.

Exposar de manera crítica l’opinió personal respecte de diferents músiques i esdeveniments musicals, argumentant-la en relació amb la informació obtinguda en diferents fonts: llibres, publicitat, programes de concert, crítiques, etc.

Assajar i interpretar, en petit grup, una peça vocal o instrumental o una coreografia apreses de memòria per mitjà de l’audició o observació de gravacions d’àudio i vídeo, o mtjançant la lectura de partitures i altres recursos gràfics.

Activitats d’avaluació

Resoldre les activitats proposades en la fitxa d’avaluació de la Carpeta de recursos (pàg. 59 i 61):

Corregir les afirmacions incorrectes d’un text sobre el cant gregorià. Relacionar G.P. da Palestrina, J.S. Bach, T.L. de Victoria, Guido d’Arezzo, J.

del Encina, A. Corelli i G. de Machaut amb el període històric al qual van pertànyer.

Analitzar la partitura de Rex caeli i respondre una sèrie de preguntes sobre ella.

Explicar l’origen del nom de les notes musicals. Respondre vertader o fals respecte d’unes afirmacions sobre la música en

l’Edat Mitjana, el Renaixement i el Barroc. Identificar auditivament en l’ordre en què s’han escoltat i reconèixer els

instruments del Concerto grosso op.6 núm. 8 d’A. Corelli i la Sonata per a flauta de bec en FaM de G.P. Telemann.

Identificar visualment la viola de mà i el clavicèmbal, classificar-los i comparar-los.

Unitat 2

Interdisciplinarietat: Geografia i Història; Educació Visual i Plàstica; Llengües estrangeres; Tecnologia; Cultura clàssica; Educació física.

2.1. Objectius Presentar els continguts de la unitat. Conèixer i identificar les característiques del cinema i la música com a mitjans

de comunicació i com a llenguatges. Conèixer els orígens de la música en el cinema. Mostrar els diferents elements del llenguatge fílmic. Conèixer i identificar els tipus de banda sonora. Escoltar diferents bandes sonores i conèixer-ne els compositors més

rellevants. Interpretar una banda sonora. Utilitzar correctament diferents fonts d’informació. Desenvolupar l’interès per a escoltar diferents obres musicals, tot valorant-les

com a font de coneixement i plaer.

grup edebé 9


Comprendre i valorar la funció de la música en les arts escèniques. Establir relacions entre el llenguatge musical i l’escènic. Conèixer diferents tipus d’obres escèniques amb música i alguns compositors

rellevants. Identificar auditivament elements del llenguatge musical i tipus de veus. Comprendre, analitzar i valorar la funció de la música en la publicitat. Establir relacions entre el llenguatge musical i el publicitari. Conèixer alguns aspectes bàsics de la història de la publicitat. Utilitzar recursos informàtics en el procés d’activitats de creació. Valorar la tecnologia com a eina per a la creació i gaudi musical. Comprendre i valorar la funció de la música en els videojocs. Establir relacions entre el llenguatge musical i el dels videojocs. Conèixer alguns aspectes bàsics de la història del videojoc i els seus

compositors més rellevants. Interpretar un tema d’un videojoc. Elaborar criteris personals sobre els diferents usos de la música. Valorar la tecnologia com a eina per al gaudi musical. Conèixer aspectes bàsics del context historicoartístic del videoclip. Escoltar comprensivament música de diferents estils, gèneres i cultures

diverses, amb interès, respecte i sensibilitat estètica. Identificar tipus de veus, textura, pulsació i instruments a través de l’audició. Identificar visualment diferents instruments.

2.2. Competències bàsiques Coneixement bàsic de les principals tècniques i recursos dels diferents

llenguatges artístics. Coneixement, apreciació i valoració de diferents manifestacions culturals i

artístiques. Coneixement bàsic d’obres del patrimoni cultural i interès per a la seva

conservació. Potenciació del coneixement de músiques de diferents estils i funcions. Valoració crítica de diferents manifestacions culturals i artístiques. Facilitació de la percepció, comprensió i enriquiment amb produccions del món

de l’art i la cultura. Establiment de connexions entre el llenguatge musical i altres llenguatges

artístics. Ús d’un vocabulari musical bàsic. Coneixement i ús d’un vocabulari cinematogràfic bàsic. Potenciació de capacitats i habilitats fonamentals per a l’aprenentatge

autònom, com la concentració, l’atenció i la memòria. Desenvolupament del sentit de l’ordre i de l’anàlisi. Habilitat per a gestionar i planificar projectes. Desenvolupament de la implicació en activitats relacionades amb la

interpretació o creació col·lectiva. Competència en el tractament de la informació i competència digital Desenvolupament del coneixement i domini del hardware i software musicals.

2.3. Ensenyaments transversals Educació moral i cívica. Educació per a la pau. Educació per al consum. Les noves tecnologies.

2.4. Contingutsgrup edebé 10


Conceptes Presentació de continguts. El cinema i la música com a mitjans de comunicació. El cinema com a indústria. Tipus de plans i moviments de càmera. Qualitats de la música. Orígens de la música en el cinema i funcions. Música diegètica i incidental. Compositors rellevants de bandes sonores. Orígens de la música escènica: El Misteri d’Elx. Òpera, opereta, musical i sarsuela. Music-hall, vodevil, cabaret i revista. Història de la publicitat. Funcions de la música en la publicitat. Història dels videojocs i compositors més rellevants. Finalitat de la música en els videojocs. Música per a diferents gèneres de videojocs. La història del videoclip. La finalitat del videoclip.

Procediments Lectura i comprensió d’un text introductori. Visualització d’un esquema dels continguts. Anàlisi de la fitxa tècnica d’una pel·lícula. Pràctica de moviments de càmera i plans. Identificació auditiva de les qualitats del so. Anàlisi i valoració de la funció de la música en el cinema. Reconeixement de bandes sonores i dels seus compositors. Distinció i identificació de música diegètica i incidental en un film. Identificació visual i interpretació de plans. Investigació i utilització de diferents fonts d’informació. Interpretació instrumental d’un fragment d’una banda sonora. Investigació sobre una obra escènica musical. Discriminació auditiva de textures musicals, veus i identificació de compassos. Identificació auditiva del moviment, l’acompanyament instrumental i l’estil

musical d’una obra. Utilització correcta d’un vocabulari musical. Anàlisi de la música d’un anunci publicitari. Sonorització d’imatges. Utilització de programes informàtics. Comprensió i comentari de textos. Interpretació instrumental d’un tema de videojoc. Identificació de tipus de veus, instruments, textures i pulsació a través de

l’audició.

Actituds Respecte envers la feina dels companys. Interès per a desenvolupar hàbits d’escolta i respecte durant una audició. Interès pel coneixement d’obres i autors. Interès i curiositat per a descobrir noves propostes musicals. Escolta activa. Valoració crítica de mitjans audiovisuals. Valoració de la capacitat d’autonomia en la utilització de recursos informàtics. Valoració del paper de la música en les noves tecnologies.

grup edebé 11


Pràctica de les pautes bàsiques que possibiliten una bona interpretació en grup.

2.5. Activitats


Escollir una pel·lícula entre les que es troben en la cartellera i analitzar-ne la fitxa tècnica.

Practicar plans i moviments de càmera en una pàgina web proposada. Escoltar fragments dels Quadres d’una exposició, de M. Mussorgski, i analitzar

les qualitats del so que predominen en cada quadre i la seva funció. Llegir i valorar l’opinió de diferents compositors i directors de cinema al voltant

de la funció de la música en el cinema, tot establint un criteri propi. Escoltar diferents fragments de bandes sonores (El Padrí, Titanic, La guerra

de les galàxies, Shrek, Gladiator) i relacionar-les amb el seu compositor. Buscar exemples de música diegètica i incidental en diferents pel·lícules,

presentar la selecció a l’aula i establir un diàleg. Visionar l’escena de la dutxa de la pel·lícula Psicosi, d’Alfred Hitchcock.

Analitzar i valorar la funció del silenci i la utilització de violins, i descriure plans tot explicant-ne la funció.

Visionar tres escenes diferents del film Swing Kids (Els nois del swing) i analitzar quin tipus de música apareix en cada moment (diegètica o incidental). Identificar quin tipus de trio musical apareix en la segona escena.

Buscar informació sobre Duke Ellington. Interpretar amb flautes i percussió un fragment de la banda sonora de Harry

Potter, de John Williams. Buscar informació a Internet sobre El Misteri d’Elx i completar una sèrie de

qüestions sobre l’origen, el text, l’època, les peces musicals i la vigència actual d’aquest espectacle.

Analitzar un fragment de l’opereta El ratpenat, de Johann Strauss. Escoltar diferents fragments de musicals, descobrir el compositor i relacionar-

los. Buscar informació sobre l’argument de la novel·la Els miserables. Escoltar

alguns fragments del musical, de Schönberg, i relacionar-los amb aspectes instrumentals, vocals o el tipus de compàs.

Escoltar diferents versions de la cançó «Summertime» de l’òpera Porgy and Bess, de Gershwin, i comparar les veus, l’acompanyament instrumental, l’estil i el moviment de cadascuna, tot omplint una taula.

Escollir un anunci televisiu i analitzar el tipus de música, la seva funció i l’efecte que produeix, i exposar el resultat d’aquest treball davant dels companys.

Buscar un anunci, gravar-ne les imatges, obrir-les i afegir silenci al so mitjançant Windows Movie Maker, i triar i incorporar la música, important-la en format mp3.

Fer una llista de l’evolució de la música en els videojocs a partir de la lectura del text que inicia l’eix.

Investigar i posar en comú el nom dels compositors de música dels videojocs de què disposin.

Llegir i comentar un text periodístic en el qual s’informa sobre un concert de música de videojocs interpretat per una orquestra simfònica.

Veure a través d’Internet vídeos en els quals s’interpreta música de videojocs. Interpretar amb dos grups de flauta i un de percussió un tema de Super Mario

Bros.grup edebé 12


Visionar en la web el primer videoclip de la història. Respondre diferents preguntes sobre llenguatge musical relacionades amb les

imatges visionades en la web.

2.6. Avaluació

Criteris d’avaluació Explicar alguna de les funcions que compleix la música en la vida de les

persones i en la societat. Analitzar diferents peces musicals a partir de l’audició i l’ús de documents

impresos, com ara partitures, comentaris o musicogrames, i descriure’n les principals característiques.


Assajar i interpretar, en petit grup, una peça vocal o instrumental o una coreografia apreses de memòria, per mitjà de l’audició o observació de gravacions d’àudio i vídeo, o mitjançant la lectura de partitures i altres recursos gràfics.

Explicar els processos bàsics de creació, edició i difusió musical, tenint en compte la intervenció de diferents professionals.

Sonoritzar una seqüència d’imatges fixes o en moviment utilitzant diferents recursos informàtics.

Activitats d’avaluació

Resoldre les activitats proposades en la fitxa d’avaluació de la Carpeta de recursos (pàg. 63 i 65):

Identificar el recurs musical del leitmotiv i assenyalar-ne dos exemples. Definir i dibuixar tipus de plans cinematogràfics. Enumerar quatre funcions de la música en una pel·lícula, explicar-les amb

algun exemple. Relacionar A.L. Webber, B. Herrmann i J. Strauss amb una de les seves

obres. Llegir i comentar opinions de Masaya Matsuura. Respondre vertader o fals respecte d’unes afirmacions. Enumerar dues funcions de la música en els videojocs. Escoltar uns fragments de les bandes sonores de Titanic, Gladiator i El Padrí.

Associar-los a una escena pels elements musicals que suggereix.

Unidad 3

Interdisciplinarietat: Tecnologies; Història.

3.1. Objectius Presentar els continguts de la unitat. Conèixer aspectes bàsics de l’aplicació de la informàtica en el camp creatiu

musical. Situar en la història alguns precedents que ajudin a comprendre la importància

de les modernes tècniques d’escriptura musical. Conèixer i treballar de manera pràctica amb un programa d’edició musical.

grup edebé 13


Conèixer i treballar de manera pràctica amb un instrument virtual. Desenvolupar l’interès per a experimentar amb eines informàtiques aplicades

al camp de la creació musical.

3.2. Competències bàsiques Potenciació de capacitats i habilitats fonamentals per a l’aprenentatge

autònom, com la concentració, l’atenció i la memòria. Enriquiment dels intercanvis comunicatius. Desenvolupament del coneixement i domini del hardware i el software musical.

3.3. Ensenyaments transversals Les noves tecnologies. Educació moral i cívica.

3.4. Continguts

Conceptes Presentació dels continguts. Elements del hardware: ordinador, targeta de so, altaveus, auriculars i teclat

mestre. Elements de software musical: editor de partitures, instruments virtuals,

seqüenciador, editor d’àudio. Edició de partitures i Finale NotePad. Coneixement dels diversos elements que configuren l’àrea de treball de Finale

NotePad. La caixa de ritmes virtual HammerHead Rhythm Station. Els menús de treball de HammerHead Rhythm Station.

Procediments Lectura i comprensió d’un text introductori. Visualització d’un esquema dels continguts. Reflexió personal sobre la incidència de la informàtica en la vida quotidiana. Treball pràctic de transcripció d’una partitura. Coneixement dels diferents paràmetres del programa informàtic. Programació d’un patró rítmic.

Actituds Curiositat per a comprendre els processos tecnològics. Respecte envers les opinions dels companys. Desenvolupament de la capacitat d’autonomia en la utilització de recursos

informàtics.

3.5. Activitats


Respondre una sèrie de preguntes sobre la relació personal dels alumnes amb les eines informàtiques.

Dur a terme un debat sobre el contingut de les diferents respostes. Preparació d’una partitura amb Finale NotePad. Transcripció d’una partitura utilitzant Finale NotePad. Programar un patró rítmic utilitzant HammerHead Rhythm Station.

grup edebé 14


Activitats de reforç de les competències bàsiques Identificar auditivament l’època i la textura musical d’Adorate deum, Le chant

des oiseaux de C. Janequin i el Cor de The fairy Queen. Relacionar unes partitures amb la forma motet o suite i els segles XVI o XVII. Identificar visualment el tipus de pla utilitzat en unes vinyetes de còmic. Identificar visualment la fitxa tècnica de Vertigen i respondre unes preguntes. Identificar visualment l’editor de partitures FinaleNotepad i explicar-ne la

funció. Traduir els termes Dot, Flat, Sharp i Lyrics Tool i explicar-ne el significat.

3.6. Avaluació

Criteris d’avaluació Explicar els processos bàsics de creació, edició i difusió musical considerant la

intervenció de diferents professionals. Elaborar un arranjament per a una peça musical a partir de la transformació de

diferents paràmetres (timbre, nombre de veus, forma, etc.) en un fitxer MIDI, utilitzant un seqüenciador o un editor de partitures.

Resoldre les activitats proposades en la fitxa d’avaluació de la Carpeta de Recursos (pàg. 67):

Respondre vertader o fals respecte d’unes afirmacions sobre l’edició de partitures i eines d’informàtica musical.

Transcriure una partitura proposta utilitzant el programa Finale NotePad. Assenyalar amb una creu l’opció correcta d’elements relacionats amb software

o hardware. Programar uns ritmes proposats utilitzant HammerHead Rhythm Station.

Unitat 4

Interdisciplinarietat: Geografia i Història; Educació física, Educació Visual i Plàstica; Cultura clàssica.

4.1. Objectius Presentar els continguts de la unitat. Conèixer aspectes bàsics del context historicoartístic que s’estudiarà. Familiaritzar l’alumne/a amb alguns dels termes i conceptes musicals que

treballarà. Conèixer i identificar auditivament els gèneres i formes musicals per a música

instrumental. Identificar auditivament el moviment d’una obra. Practicar la lectura rítmica. Conèixer els avenços de l’orquestra simfònica en el període del Classicisme. Identificar auditivament i visualment instruments i diferents formacions

instrumentals. Utilitzar diferents fonts d’informació. Desenvolupar l’interès per a escoltar obres musicals, tot valorant-les com a

font de coneixement i plaer. Conèixer i distingir auditivament les característiques d’una òpera seriosa i

d’una òpera bufa. Establir relacions entre diferents llenguatges artístics. Identificar auditivament les dinàmiques d’una obra. Conèixer i valorar la importància del piano durant el Romanticisme.

grup edebé 15


Conèixer el significat i identificar auditivament el virtuosisme d’una interpretació.

Entendre i identificar auditivament els canvis que experimenta l’orquestra durant aquest període.

Conèixer i identificar auditivament els gèneres orquestrals i les seves característiques.

Comprendre les relacions entre el llenguatge musical, el literari i el pictòric. Establir connexions entre músiques de diferents estils i èpoques. Conèixer i identificar auditivament els gèneres i les formes musicals de música

vocal. Interpretar peces instrumentals. Identificar auditivament compassos i tipus de veus. Conèixer i identificar les característiques bàsiques dels estils musicals

Postromanticisme, Impressionisme i Nacionalismes. Identificar auditivament una seqüència rítmica i interpretar-la.


artístics. Coneixement bàsic de les obres del patrimoni cultural. Potenciació del coneixement de músiques de diferents estils i èpoques. Establiment de connexions entre el llenguatge musical i altres llenguatges

artístics. Ús d’un vocabulari musical bàsic. Potenciació de les capacitats i habilitats fonamentals per a l’aprenentatge

autònom, com la concentració, l’atenció i la memòria. L’audició musical implica un entrenament auditiu que exigeix ser conscient de les pròpies possibilitats.

Desenvolupament del sentit de l’ordre i de l’anàlisi. Desenvolupament del coneixement i domini del hardware i el software musical.

4.3. Ensenyaments transversals Educació moral i cívica. Les noves tecnologies.

4.4. Continguts

Conceptes Presentació de continguts. Període i característiques generals del Classicisme. Finalitat de la música en el Classicisme. Estils i formes musicals del Classicisme. Centres musicals del Classicisme. Instruments musicals del Classicisme. La sonata, la simfonia i el concert clàssic. Música de cambra. El quartet. L’orquestra simfònica. El moviment musical. Òpera bufa i òpera seriosa. Relació entre música clàssica i cinema. Període i característiques generals del Romanticisme. Finalitat de la música en el Romanticisme. Estils i formes musicals del Romanticisme. Compositors del Romanticisme.

grup edebé 16


El piano. El virtuosisme. Paganini. Música de cambra. L’orquestra romàntica. La simfonia, el poema simfònic i el concert romàntic. El lied. L’òpera francesa, italiana i alemanya. Període i característiques generals de finals del segle XIX. Finalitat de la música a finals del segle XIX. Estils i formes musicals de finals del segle XIX. Compositors de finals del segle XIX. Simfonia postromàntica. L’Impressionisme. Compositors nacionalistes. El cimbalom.

Procediments Lectura i comprensió d’un text. Visualització d’un esquema dels continguts. Anàlisi auditiva d’elements musicals d’una obra. Identificació auditiva dels moviments i del compàs d’una obra. Lectura rítmica de fragments d’una sonatina. Identificació auditiva de la forma sonata. Identificació visual i auditiva de fragments d’una obra. Audició d’un quartet de clarinets. Identificació auditiva de les principals característiques de l’òpera bufa i de

l’òpera seriosa. Utilització de diferents fonts d’informació. Audició d’estudis per a piano amb dificultat tècnica. Identificació auditiva de les dinàmiques d’una obra. Identificació visual dels instruments que apareixen en una partitura de cambra. Identificació auditiva del virtuosisme d’una cadència. Interpretació instrumental d’un lied i d’un fragment d’òpera. Identificació auditiva de l’estructura formal d’una obra, del nombre de

compassos d’un tema i de tipus de veu. Anàlisi auditiva del caràcter, intèrprets i acompanyament de fragments

musicals. Identificació auditiva i interpretació d’una seqüència rítmica. Identificació auditiva d’instruments musicals de diferents famílies. Utilització d’Internet com a mitjà de coneixement.

Actituds Interès pel coneixement d’altres èpoques. Interès per a desenvolupar hàbits d’escolta i respecte durant una audició. Interès pel coneixement d’obres i autors. Curiositat per a conèixer instruments d’altres cultures.

4.5. Activitats


Escoltar l’inici de cada temps de la Sonata per piano núm. 1 Op. 2 en fa menor de Beethoven i de la Sonata per a violí i piano núm. 17 en Do Major de

grup edebé 17


W.A. Mozart, parant atenció al moviment que apareix escrit en l’activitat i identificant el compàs.

Escoltar i identificar les diferents parts de la forma sonata de la Sonata núm.1 Op. 2 en fa menor de Beethoven a través d’una pàgina web proposada.

Escoltar el primer moviment de la Sonatina Op. 36 núm. 3 de M. Clementi; realitzar una lectura rítmica de l’inici de cadascuna de les parts de la forma sonata (exposició, temes A i B, desenvolupament, coda…) i seguir-les mentre s’escolta l’obra.

Escoltar diferents fragments de simfonies de Haydn i relacionar-los amb els seus títols.

Escoltar el segon moviment del Concert per a clarinet i orquestra de Mozart i ordenar diferents fragments escrits.

Escoltar un fragment del quart moviment del Quartet Op. 20 núm. 5 de Haydn i identificar la manera com està escrit.

Escoltar un quartet de clarinets interpretant «Summertime», de G. Gershwin, i buscar informació sobre l’òpera a la qual pertany.

Escoltar un fragment de l’ària «Che farò senza Euridice» de l’òpera Orfeu, de Gluck, i analitzar les principals característiques musicals.

Escoltar diferents fragments de Don Giovanni, de Mozart, i assenyalar les diferències respecte de l’òpera de Gluck.

Visionar la pel·lícula Amadeus, de Milos Forman, i fer una llista de les obres que apareixen i del gènere al qual pertanyen.

Escoltar un fragment de l’Estudi Op. 25 núm.6 de Chopin i de l’Estudi per a piano núm. 3 en sol menor de Liszt, parant atenció a la dificultat tècnica.

Escoltar el 2n moviment de la Sonata per a clarinet i piano Op. 120 núm. 2 de J. Brahms, parant atenció al diàleg dels dos instruments. Analitzar els elements musicals bàsics.

Escoltar un fragment del primer moviment de l’ Octet de corda Op. 20 de F. Mendelssohnn, indicant en la partitura les dinàmiques corresponents. Enumerar els instruments que apareixen en la partitura.

Escoltar el segon moviment de la 7a Simfonia Op. 92 de Beethoven i analitzar els elements musicals bàsics.

Llegir un text explicatiu del tema en el qual es basa el poema simfònic L’illa dels morts, de S. Rakhmaninov, i escoltar un fragment de l’obra.

Escoltar un fragment del primer moviment del Concert per a violí i orquestra de F. Mendelssohnn i analitzar els elements musicals bàsics. Escoltar la cadència i observar-ne la partitura, tot extraient conclusions sobre la raó per la qual es considera un exemple de virtuosisme.

Buscar informació sobre Jimi Hendrix, un virtuós de la guitarra elèctrica i consultar la pàgina de Youtube proposada, on es pot observar un concert d’aquest l’intèrpret.

Escoltar el lied An Silvia, de F. Schubert, i analitzar els elements musicals bàsics.

Interpretar un arranjament per a dues flautes o flauta i instrument de plaques del lied anterior.

Escoltar l’ària «Au fond du temple saint» de l’òpera Els buscadors de perles, de G. Bizet, i analitzar els elements musicals bàsics.

Interpretar un arranjament per a flautes d’un fragment de l’obra anterior. Escoltar un fragment de l’ària «Di quella pira», d’Il Trovatore, de G. Verdi, i

discriminar l’estructura formal correcta d’entre tres de proposades. Comptar el nombre de compassos de cada tema i discriminar el tipus de veu

que la interpreta entre tres de proposades. Escoltar dos fragments de l’òpera Tannhäuser, de R. Wagner, i comentar les

diferències a nivell d’intèrprets, acompanyament o caràcter.

grup edebé 18


Escoltar el segon moviment de la Simfonia núm. 1, «Tità», de G. Mahler, i analitzar els elements musicals bàsics.

Discriminar, escollint entre tres propostes, el ritme de l’acompanyament del primer tema i interpretar-lo amb instruments acompanyant la gravació.

Escoltar un fragment del Preludi a la migdiada d’un faune, de C. Debussy, i analitzar els elements musicals bàsics.

Escoltar «La cancó», de la suite Harry Janos, de Z. Kodály, i completar un text en el qual cal identificar els instruments musicals que hi apareixen.

Comprovar les respostes i visionar els diferents instruments en una pàgina de Youtube proposada.

4.6. Avaluació






Resoldre les activitats proposades en la fitxa d’avaluació de la Carpeta de Recursos (pàg. 69 i 71):

Situar en una línia cronològica: poema simfònic, sonata clàssica, Exposició Universal de París, pianoforte, Jimi Hendrix, Revolució Francesa.

Definir i relacionar amb Classicisme o Romanticisme: lied, forma sonata, òpera bufa i música programàtica.

Relacionar Don Giovanni, Preludi a la migdiada d’un faune, Harry Janos i Simfonia del rellotge amb el seu compositor.

Comentar una frase de F.J. Haydn sobre el seu mecenes, el príncep Nicolau, i explicar les característiques de l’època classicista.

Respondre vertader o fals respecte d’unes afirmacions. Identificar el període musical que correspon a un fragment de la partitura de

l’Estudi op.10 núm. 12 de F. Chopin. Escoltar i identificar el període de: Estudi op. 25 núm. 6 de F. Chopin, segon

moviment de la Simfonia núm. 1 «Tità» de G. Mahler, Sonata per a violí i piano núm. 17 en Do Major K. 256 de W.A. Mozart i Preludi a la migdiada d’un faune de C. Debussy.

Unitat 5

Interdisciplinarietat: Geografia i Història; Llengua catalana i Literatura; Tecnologia; Cultura clàssica.

5.1. Objectius Presentar els continguts de la unitat.

grup edebé 19


Comprendre i valorar la funció i rellevància de la música i del músic en diferents moments històrics.

Establir relacions entre la música i altres llenguatges (cinematogràfic, literari…) i àmbits de coneixement (avenços tecnològics, context sociocultural…).

Elaborar judicis personals sobre diferents usos de la música al llarg de la història.

Utilitzar correctament fonts d’informació. Desvetllar la curiositat envers el coneixement d’altres èpoques i valorar-ne

l’estudi com a mitjà per a entendre el present. Conèixer i valorar la funció dels diferents àmbits professionals de la música. Elaborar judicis i criteris musicals sobre una obra, utilitzant un vocabulari

musical adient. Participar en l’organització d’activitats musicals i respectar les aportacions dels

companys.

5.2. Competències bàsiques Coneixement bàsic de les principals tècniques i recursos dels diferents

llenguatges artístics. Facilitació de la percepció, comprensió i enriquiment amb produccions del món

de l’art i de la cultura. Establiment de connexions entre el llenguatge musical i altres llenguatges

artístics. Iniciativa, imaginació i creativitat per a expressar-se mitjançant codis artístics. Valoració crítica de diferents manifestacions culturals i artístiques. Ús d’un vocabulari musical bàsic. Enriquiment dels intercanvis comunicatius. Habilitat per a planificar i gestionar projectes. Potenciació de les capacitats i habilitats fonamentals per a l’aprenentatge

autònom, com la concentració, l’atenció i la memòria. Desenvolupament del sentit de l’ordre i de l’anàlisi. Desenvolupament de la implicació en activitats relacionades amb la

interpretació o creació col·lectiva. Observació d’activitats musicals que requereixen un treball cooperatiu. Desenvolupament del coneixement i domini del hardware i el software musical. Desenvolupament i utilització correcta de la veu i l’aparell respiratori.

5.3. Ensenyaments transversals Educació per a la pau. Educació moral i cívica. Les noves tecnologies. Educació per al consum.

5.4. Continguts

Conceptes Presentació dels continguts. El músic a Grècia i Roma. L’Edat Mitjana: el sistema educatiu medieval. Joglars, goliards i ministrers. El Renaixement: el compositor. Els conservatoris. El mestre de capella. El Barroc: el director d’orquestra. L’òpera. Luthiers. El Classicisme: cap a l’emancipació de l’artista. Beethoven. El Romanticisme: el virtuosisme. El segle XX: indústria discogràfica. Mitjans de comunicació de masses.

grup edebé 20


Àmbits professionals de la música: productors i intermediaris. La crítica musical com a mitjà d’informació i valoració del fet musical.

Procediments Elaboració de judicis personals. Lectura i comentari de textos (literaris, epistolars, propagandístics). Planificació i interpretació d’una actuació musical. Investigació utilitzant diverses fonts (cinematografia, Internet) sobre Lully, Pau

Casals i les condicions dels músics negres al segle XX. Realització d’una crítica musical. Plantejament d’un projecte musical.

Actituds Posicionament crític envers la discriminació o les condicions dels músics en

diferents moments històrics. Interès pel coneixement d’altres èpoques. Respecte pels gustos i les opinions personals dels companys. Interès per a conèixer les possibilitats que ofereix la música en l’àmbit

professional.

5.5. Activitats


Elaborar una opinió personal sobre una pregunta plantejada respecte del significat del músic.

Llegir un fragment de De institutione musica, de Boecio, en el qual es planteja la superioritat d’unes tasques musicals respecte d’unes altres, i respondre unes qüestions, tot elaborant una opinió personal sobre el tema.

Llegir una oferta actual de feina com a músic dels oficis religiosos extreta d’Internet i contestar a unes qüestions sobre l’evolució d’aquest tipus de feina.

Muntar una capella musical a l’aula, organitzar les diferents funcions musicals, i interpretar amb veu i instruments una de les melodies de la unitat 1 del llibre de l’alumne.

Buscar i visionar la pel·lícula La passió del rei, que es basa en la relació entre Lluís XIV i el compositor Jean-Baptiste Lully. Buscar informació sobre el tipus de treball de Lully en la cort.

Partint d’unes qüestions donades, llegir i comentar una carta escrita per Beethoven en la qual estableix acords professionals amb el seu editor.

Buscar informació sobre la vida de Pau Casals i les seves activitats musicals i humanitàries.

Buscar i mirar la pel·lícula Ray, basada en la vida de Ray Charles, i extreure conclusions sobre les condicions laborals dels músics negres.

Triar la gravació d’una obra clàssica o pop i dur a terme per escrit una crítica personal.

Plantejar un projecte musical per escrit, tenint en compte cadascun dels àmbits professionals que hi intervindrien i el públic al qual s’adreçaria.

5.6. Avaluació





Participar activament en algunes de les tasques necessàries per a la celebració d’activitats musicals en el centre: planificació, assaig, interpretació, difusió, etc.


Completar un text sobre la música de l’època grega. Explicar el significat d’executant d’instruments i músic especulatiu i inventor de

melodies en les antigues Grècia i Roma. Definir i classificar en la seva època corresponent: «sopistes», luthier,

ministrer, mestre de capella i castrati. Explicar l’origen de la paraula tuna. Explicar quan i on es va fundar el primer conservatori i quina n’era la funció. Explicar què s’entén per director d’orquestra en el Barroc i les diferències amb

els directors d’orquestra en l’actualitat. Respondre vertader o fals respecte d’unes afirmacions sobre el músic a través

de la història. Definir productors, intermediaris i consumidors. Relacionar-los amb

professions de cadascun d’aquests àmbits professionals. Elaborar una crítica d’un concert real o fictici, fent constar la data, el lloc,

l’intèrpret o els intèrprets i les cançons o obres. Explicar on es pot estudiar la carrera d’Enginyeria de so.

Unitat 6

Interdisciplinarietat: Geografia i Història; Ciències de la Naturalesa; Educació física; Tecnologies.

6.1. Objectius Presentar els continguts de la unitat. Conèixer les disciplines científiques que estudien la música. Distingir els diferents tipus de música. Introduir l’alumne/a en les temàtiques que tractarà la unitat. Conèixer les principals característiques de la música índia. Conèixer la finalitat, els estils i instruments de la música índia. Elaborar judicis personals sobre una obra musical. Identificar auditivament les característiques musicals d’una obra. Desenvolupar la creativitat i habilitats tècniques amb la veu. Establir vincles entre música de diferents estils i cultures. Escoltar amb atenció i valorar la música de diferents cultures. Desenvolupar l’interès per a escoltar diferents obres musicals, valorant-les

com a font de coneixement i plaer. Conèixer les principals característiques de la música d’Indonèsia. Conèixer la finalitat, els estils i instruments de la música d’Indonèsia. Identificar auditivament els instruments i el tempo d’una obra. Practicar el seguiment de la pulsació. Practicar un hoquetus. Conèixer les principals característiques de la música xinesa. Conèixer la finalitat, els estils i instruments de la música xinesa. Discriminar auditivament instruments o famílies instrumentals.

grup edebé 22


Relacionar ritme i pulsació. Conèixer les principals característiques de la música subsahariana. Conèixer la finalitat, els estils i instruments de la música subsahariana. Discriminar auditivament fórmules melòdiques. Distingir entre una funció melòdica o rítmica dels instruments. Identificar auditivament formes musicals simples. Interpretar peces instrumentals. Conèixer les principals característiques de la música del Nord d’Àfrica. Conèixer la finalitat, els estils i instruments de la música del Nord d’Àfrica. Discriminar auditivament textures i formes musicals. Practicar i desenvolupar habilitats rítmiques. Establir vincles entre la música i els contextos socioculturals. Conèixer les principals característiques de la música andina. Conèixer la finalitat, els estils i instruments de la música andina. Utilitzar correctament fonts d’informació. Reconèixer en una partitura elements del llenguatge musical. Practicar la lectura musical. Interpretar música de diferents cultures. Conèixer les principals característiques de la música euroafroamericana. Conèixer la finalitat, els estils i instruments de la música euroafroamericana. Conèixer els instruments de la batucada. Discriminar auditivament instruments musicals i la seva funció en una obra. Discriminar el tipus de textura musical de les veus. Identificar auditivament l’estructura temàtica d’una obra. Utilitzar programes informàtics de creació musical. Seguir les normes en les activitats musicals col·lectives.

6.2. Competències bàsiques Coneixement bàsic dels principals recursos i tècniques dels diferents

llenguatges artístics. Iniciativa, imaginació i creativitat per a expressar-se mitjançant codis artístics. Potenciació del coneixement de músiques de diferents èpoques i estils. Coneixement i apreciació de diferents manifestacions culturals i artístiques. Facilitació de la percepció, comprensió i enriquiment amb produccions del món

de l’art i de la cultura. Ús d’un vocabulari musical bàsic. Habilitat per a planificar i gestionar projectes. Potenciació de capacitats i habilitats fonamentals per a l’aprenentatge

autònom, com la concentració, l’atenció i la memòria. Desenvolupament del sentit de l’ordre i de l’anàlisi. Valoració d’altres cultures al progrés de la humanitat. Desenvolupament de la implicació en activitats relacionades amb la

interpretació i creació col·lectiva. Desenvolupament de la utilització correcta de la veu i de l’aparell respiratori. Desenvolupament del coneixement i domini del hardware i el software musical.

6.3. Ensenyaments transversals Educació moral i cívica. Educació per a la pau. Educació per a la salut. Les noves tecnologies.

6.4. Continguts

grup edebé 23


Conceptes Presentació dels continguts. Musicologia i etnomusicologia. Música culta, folklòrica i popular. Estils: clàssica i Bollywood. Estils de cant. Finalitat de la música índia. La melodia índia: sruti, svara, ragas. El ritme: els talas. Instruments de vent, percussió i corda. Influència en la música occidental: els Beatles. Estils: gamelan i kroncong. Finalitat de la música d’Indonèsia. La melodia: escala slendro, pelog i tècnica de l’hoquetus. El ritme: el gongan. La música d’Indonèsia en l’Exposició Universal de 1889 a París. Estils: òpera xinesa i música clàssica xinesa. Finalitat de la música xinesa. La melodia: escala pentatònica. El ritme en la música xinesa. Vincles entre la música occidental i la música xinesa. Estils: cants de treball, música privada i música pública. Finalitat de la música subsahariana. Textura: formes polifòniques. La melodia: llengües tonals. El ritme: polirítmia. Vincles entre la música occidental i la música subsahariana. Estils: clàssic, folklòric i popular. Finalitat de la música del Nord d’Àfrica. Textura: heterofonia. La melodia: les maqamat. El ritme: dum i tek. Funció de la música i contextos socioculturals. Vincles entre la música espanyola i la música del Nord d’Àfrica. Estil i finalitats de la música andina. La melodia i el ritme. Estils: clàssic, folklòric i popular. Finalitat de la música euroafroamericana. Textura: monodia i polifonia. La melodia: escales pentatòniques i diatòniques. El ritme: models rítmics africans. Instruments de vent, percussió i corda. Agrupacions instrumentals: la batucada. Influència de la música llatinoamericana en compositors europeus.

Procediments Lectura i comprensió d’un text. Visualització d’un esquema dels continguts. Discriminació auditiva de melodies i recursos musicals. Invenció de sons sobre una sèrie rítmica donada i interpretació vocal. Identificació auditiva de les característiques de la música índia. Identificació auditiva d’instruments i del tempo d’una obra. Seguiment de la pulsació a través d’una audició. Identificació auditiva de les característiques de la música d’Indonèsia.

grup edebé 24


Interpretació d’un hoquetus. Discriminació auditiva d’instruments o famílies instrumentals i la seva funció. Identificació auditiva de les característiques de la música xinesa. Improvisació amb l’escala pentatònica. Audició d’una obra occidental interpretada amb instruments xinesos. Discriminació auditiva de fórmules melòdiques. Identificació auditiva de les característiques de la música subsahariana. Interpretació en grup d’una peça formada per diferents ostinatos. Audició d’una obra subsahariana d’influència occidental. Discriminació auditiva de la textura d’una obra. Discriminació auditiva de la forma musical d’una obra. Pràctica i interpretació d’un acompanyament rítmic. Comentari d’un text periodístic. Audició d’una obra espanyola d’influència àrab. Utilització d’Internet per a cercar informació sobre el quítxua. Seguiment d’una partitura. Identificació visual d’escales. Interpretació d’una melodia amb instruments escolars. Identificació auditiva de l’estructura temàtica d’una obra. Programació d’un patró rítmic cubà en el HammerHead Rhythm Station. Interpretació d’un acompanyament rítmic de samba. Audició d’una obra europea inspirada en ritmes i sons llatinoamericans.

Actituds Atenció i interès per a descobrir noves propostes musicals. Respecte envers el treball dels companys. Interès per a desenvolupar hàbits d’escolta i respecte durant una audició. Pràctica de les pautes bàsiques que possibiliten una bona interpretació en

grup.

6.5. Activitats


Escoltar Rag jog-Tarana i desxifrar el tipus de text que acompanya la melodia. Discriminar les similituds i diferències entre la melodia de la veu i la de

l’instrument acompanyant de la peça anterior, i identificar les similituds i diferències entre el principi i el final de la melodia.

Inventar i interpretar vocalment sons sobre una sèrie rítmica donada. Escoltar Ladrang Liwung i discriminar el nombre d’instruments, la família a la

qual pertanyen i les variacions de tempo de la melodia. Tornar a escoltar l’obra anterior seguint la pulsació i comptant el nombre de

pulsacions d’un gongan. Interpretar a dues veus de flauta un hoquetus. Escoltar Song of happiness. Reconèixer el primer instrument que apareix i la

família a la qual pertany. Identificar quants instruments interpreten la melodia del tema anterior. Identificar la complexitat o simplicitat del ritme d’aquest tema. Partint d’una escala pentatònica donada, fer una improvisació instrumental

amb les notes que la componen mentre sona Song of happiness. Escoltar una versió de Per a Elisa, de Beethoven, interpretada amb

instruments tradicionals xinesos.

grup edebé 25


Escoltar Dinye i descobrir si el baix manté una fórmula constant o canvia, i identificar la funció (rítmica o melòdica) que tenen els altres instruments.

Discriminar la forma que s’utilitza en les intervencions vocals i la família dels instruments solistes en l’obra anterior.

Escoltar, aprendre i interpretar amb instruments escolars una petita peça formada per dos ostinatos melòdics i dos de rítmics.

Escoltar «Onipe» (de la Suite africana), una obra simfònica d’estil occidental del compositor Fela Sowande.

Escoltar El-Alim Yal-Elim i identificar la forma que s’utilitza i el tipus de textura. Practicar una fórmula rítmica basada en els cops de tambor de la música del

Nord d’Àfrica (dum i tek) i acompanyar l’audició anterior. Llegir i comentar un text periodístic en el qual es comenta la notícia de

l’assassinat d’un cantant pop algerià per part d’un grup integrista. Escoltar Capricho árabe, del compositor Francisco Tárrega. Escoltar Catijunimi i buscar informació a Internet sobre l’idioma en què està

cantada, el quítxua. Identificar, mitjançant l’audició, la quantitat d’instruments que intervenen i a

quines famílies instrumentals pertanyen. Tornar a escoltar la cançó seguint la partitura. Després, escriure les notes que

formen el tema A i el tema B i ordenar-les formant una escala. Explicar de quin tipus d’escales es tracta.

Aprendre la melodia de la cançó amb un instrument i acompanyar la gravació. Escoltar Ahora me da pena i especificar el paper que té la percussió (solista o

secundari). Identificar auditivament quants temes formen la cançó anterior i quin tipus de

textura formen les dues veus que la interpreten (simultània, polifònica o forma imitativa).

Identificar auditivament el patró rítmic del baix (tumbao) i programar-lo en el HammerHead Rhythm Station.

Escoltar Le boeuf sur le toît, de D. Milhaud, com a exemple de música de compositors europeus influenciada per la música llatinoamericana.

Escoltar la samba brasilera Moro onde nao mora ninguem; estudiar un acompanyament de samba amb diversos instruments de percussió i acompanyar la cançó anterior.

Activitats de reforç de les competències bàsiques Relacionar amb una il·lustració i explicar la relació amb un aspecte del

Romanticisme les audicions d’un lied, una simfonia i una peça virtuosística. Identificar visualment la partitura d’un quartet de corda. Escoltar i identificar l’època i l’estil de la partitura del quartet de corda. Escoltar un fragment de música africana i respondre unes preguntes. Llegir un article sobre els estudis de música en l’ESMUC (Escola Superior de

Música de Catalunya) i respondre unes preguntes.

6.6. Avaluació




Exposar de manera crítica l’opinió personal respecte de diferents músiques i esdeveniments musicals, argumentant-la en relació amb la informació

grup edebé 26


obtinguda en diferents fonts: llibres, publicitat, programes de concert, crítiques, etc.



Definir etnomusicologia, musicologia, música culta, música folklòrica i música popular.

Relacionar les escales pelog, pentatònica, diatònica i Maquamat amb la seva cultura.

Identificar una partitura escrita en escala pentatònica. Respondre vertader o fals respecte d’unes afirmacions sobre la música en

altres cultures. Identificar visualment sanza, darbukka, pipa i tambura. Situar en un mapa les audicions de Ladrang Liwung, Dinye, Ladrang Liwung i

Song of happiness.

Unitat 7

Interdisciplinarietat: Ciències de la Naturalesa; Geografia i Història; Educació Visual i Plàstica; Matemàtiques; Tecnologies.

7.1. Objectius Presentar els continguts de la unitat. Conèixer aspectes bàsics del context historicoartístic que s’estudiarà. Familiaritzar l’alumne/a amb alguns dels termes i conceptes musicals que

treballarà. Conèixer i identificar l’evolució del llenguatge musical dins d’aquest estil. Identificar auditivament les característiques de les diferents qualitats del so. Utilitzar software musical com a recurs per a l’aprenentatge. Elaborar judicis personals sobre una obra musical. Conèixer els avenços de l’orquestra simfònica en el segle XX. Desenvolupar l’interès per a escoltar obres musicals, tot valorant-les com a

font de coneixement i plaer. Conèixer i identificar auditivament les característiques pròpies del llenguatge

neoclassicista. Conèixer els diferents corrents musicals i els compositors més representatius. Identificar auditivament les principals característiques del llenguatge de les

avantguardes. Establir relacions entre la música i altres àmbits de coneixement (el context

sociocultural, els avenços tecnològics). Identificar auditivament instruments i recursos compositius. Elaborar judicis personals sobre un text literari. Conèixer les característiques bàsiques del serialisme integral i de la música

aleatòria. Identificar auditivament l’atmosfera musical d’una obra aleatòria. Conèixer les característiques bàsiques de la música electroacústica i

minimalista i identificar-les auditivament. Utilitzar correctament fonts d’informació. Desenvolupar habilitats tècniques i creatives.

grup edebé 27


Identificar auditivament instruments i aspectes del llenguatge musical. Reconèixer elements del llenguatge musical en una partitura. Establir relacions entre la música i altres llenguatges (cinematogràfic) i altres

àmbits de coneixement (avenços tecnològics).


artístics. Iniciativa, imaginació i creativitat per a expressar-se mitjançant codis artístics. Coneixement bàsic de les obres del patrimoni cultural. Potenciació del coneixement de músiques de diferents estils i èpoques. Establiment de connexions entre el llenguatge musical i altres llenguatges. Facilitació de la percepció, comprensió i enriquiment amb produccions del món

de la cultura. Ús d’un vocabulari musical bàsic. Enriquiment dels intercanvis comunicatius. Habilitat per a planificar i gestionar projectes. Potenciació de les capacitats i habilitats fonamentals per a l’aprenentatge


Desenvolupament del coneixement i domini del hardware i el software musical.

7.3. Ensenyaments transversals Educació moral i cívica. Educació per a la pau Educació pe al consum. Les noves tecnologies.

7.4. Continguts

Conceptes Presentació dels continguts. Període i característiques generals de la primera meitat del segle XX. Finalitat de la música durant la primera meitat del segle XX. Estils i formes musicals de la primera meitat del segle XX. Centres musicals i compositors de la primera meitat del segle XX. L’expressionisme: atonalisme, dodecafonisme. L’orquestra simfònica en el segle XX. L’escala cromàtica i les sèries dodecafòniques. El neoclassicisme. Igor Stravinski. El futurisme i la música dels experimentalistes. Charles Ives, Henry Cowell, Edgar Varèse. Període i característiques generals de la segona meitat del segle XX. Finalitat de la música durant la segona meitat del segle XX. Estils i formes musicals de la segona meitat del segle XX. Centres musicals i compositors de la segona meitat del segle XX. Serialisme integral i música aleatòria. Música electroacústica: música concreta i electrònica. Compositors de música electrònica. Música i cinema.

Procediments

grup edebé 28


Lectura i comprensió d’un text. Visualització d’un esquema dels continguts. Anàlisi de diferents aspectes musicals per mitjà de l’audició. Identificació auditiva de les qualitats del so i discriminació de la intensitat d’un

fragment. Edició i audició de partitures amb programes informàtics. Utilització d’un vocabulari musical adient en descriure la música. Investigació sobre I. Stravinsky. Lectura i comentari d’un text. Identificació auditiva d’instruments, famílies instrumentals, efectes sonors,

recursos compositius (variació, ostinato) i altura del so. Identificació i anàlisi de partitures. Identificació auditiva de sons i timbres i investigació de les possibilitats sonores

d’un instrument. Identificació auditiva de la pulsació d’una obra i els instruments. Recerca d’informació sobre diversos compositors: K. Stockhausen, G. Ligeti,

R. Strauss, J. Strauss, A. Khatxaturian.

Actituds Interès pel coneixement d’altres èpoques. Respecte per la feina, els gustos i opinions dels companys. Interès per a desenvolupar hàbits d’escolta i respecte durant una audició. Interès pel coneixement d’obres i autors.

7.5. Activitats


Escoltar un fragment de La nit transfigurada d’A. Schönberg i analitzar els elements musicals bàsics.

Escoltar un fragment de la primera de les Tres peces per a orquestra Op. 6, d’A. Berg, analitzant els elements musicals bàsics i escollint l’opció correcta referent a les dinàmiques d’intensitat.

Escriure en el programa informàtic Finale NotePad l’escala cromàtica i les quatre sèries resultants proposades en el llibre de l’alumne, i escoltar el resultat.

Escoltar la peça «Sehr rasch», de les Cinc peces per a piano Op. 23, d’A. Schönberg, basades en una sèrie dodecafònica, i descobrir amb quines qualitats del so «juga» el compositor. Descriure les sensacions subjectives que produeix l’obra a través del comentari oral i del dibuix.

Escoltar un fragment del tercer moviment del Concert campestre per a clavicèmbal i orquestra, de F. Poulenc, i analitzar els elements musicals bàsics. Identificar els elements musicals que evoquen èpoques anteriors.

Escoltar Pacific 231, d’A. Honegger, i comentar oralment les sensacions subjectives que suggereix. Identificar la qualitat del so que té més rellevància en aquesta obra.

Realitzar un treball d’investigació sobre el compositor I. Stravinsky, i presentar-lo a l’aula juntament amb una audició comentada del compositor.

Escoltar un fragment de l’obra Ionisation, d’E. Varèse, i identificar els instruments. Comentar oralment les sensacions subjectives que suggereix.

Escoltar un fragment de Deep color, de H. Cowell, identificar l’instrument que l’interpreta, l’altura dels clústers i escollir entre dues propostes el tipus de recurs compositiu que utilitza el compositor amb els clústers.

grup edebé 29


Escoltar un fragment de The fairy answer, de H. Cowell, i identificar l’instrument i el recurs o tècnica que utilitza el compositor per a aconseguir els diferents sons.

Llegir i comentar un fragment del Manifest futurista (1909), de Luigi Russolo i Filippo Marinetti.

Escoltar un fragment de l’obra aleatòria Atlas Eclipticalis, de J. Cage, parant atenció a l’atmosfera anàrquica de l’obra.

Escoltar un fragment de la Simfonia per a un home sol, de P. Schaeffer i P. Henry (música concreta) i reconèixer la varietat de sons humans que hi tenen lloc.

Escoltar un fragment de l’obra Gesang der Jünglinge (Cançó dels adolescents), de K. Stockhausen, on utilitza veu humana i sons electrònics, i analitzar els elements musicals bàsics. Buscar informació sobre el compositor.

Escoltar un fragment de L’Inizio, de J. Nuix, de tècnica mixta (electrònica i música en viu): discriminar el tipus de sons que emet la flauta i experimentar diferents maneres de produir so amb un instrument escolar. Llegir i comentar un petit fragment escrit pel compositor.

Escoltar un fragment de l’obra minimalista Escape, de P. Glass, pertanyent a la pel·lícula Les hores, i analitzar els elements musicals bàsics.

Escoltar un fragment d’An eye for Optical theory, de M. Nyman, de la pel·lícula El contracte del dibuixant, identificar l’estil, els instruments que apareixen i la pulsació de la peça.

Escoltar diferents fragments de la banda sonora de 2001: Una odissea de l’espai i descriure les sensacions subjectives que produeixen. Visionar les diferents seqüències on apareixen els fragments escoltats i buscar informació sobre els seus compositors: Ligeti, R. Strauss, J. Strauss i Khatxaturian.

Escoltar La disputa, de Y. Tiersen, pertanyent a la banda sonora d’Amélie. Completar un quadre identificant auditivament l’ordre en què apareix el tema i les seves variacions, i relacionar-los amb les partitures que apareixen en l’activitat. Identificar el tipus de pulsació i l’instrument que interpreta la peça. Reconèixer l’alteració (becaire) que apareix en el tema i explicar el seu significat.

Llegir un article periodístic sobre l’estrena de l’obra Helicopter Quartet, de K. Stockhausen, i respondre les preguntes sobre les característiques de l’estrena i de l’obra. Escoltar l’obra i comentar les impressions subjectives que produeix.

7.6. Avaluació





Elaborar un arranjament per a una peça musical a partir de la transformació de diferents paràmetres (timbre, nombre de veus, forma, etc.) en un fitxer MIDI, utilitzant un seqüenciador o un editor de partitures.


grup edebé 30


Definir expressionisme, atonalisme i neoclassicisme. Relacionar característiques amb la seva avantguarda corresponent. Escriure una sèrie dodecafònica en un pentagrama. Escoltar i determinar el compositor i l’estil de les obres: Concert campestre per

a clavicèmbal i orquestra, La nit transfigurada, Cinc peces per a piano Op. 23 i Ionisation.

Completar un text sobre Henry Cowell. Respondre vertader o fals respecte d’unes afirmacions sobre la música en el

segle XX. Llegir un article sobre Michael Nyman i respondre unes preguntes.

Unitat 8

Interdisciplinarietat: Geografia i Història; Educació física; Llengües estrangeres; Religió.

8.1. Objectius Presentar els continguts de la unitat. Conèixer i valorar aspectes bàsics del context historicocultural en el qual

sorgeix el jazz. Conèixer i identificar auditivament algunes de les manifestacions musicals que

marquen els inicis del jazz. Conèixer i practicar alguns dels elements bàsics del llenguatge musical del

jazz. Practicar la lectura musical. Utilitzar correctament diferents fonts d’informació. Identificar auditivament instruments. Identificar auditivament estructures formals. Identificar auditivament elements del llenguatge musical en una obra. Desenvolupar l’interès per a escoltar obres musicals, tot valorant-les com a

font de coneixement i plaer. Conèixer les agrupacions instrumentals que es desenvolupen en els anys

trenta. Conèixer i identificar auditivament les característiques bàsiques del jazz en els

anys trenta. Conèixer alguns dels intèrprets i bandes més rellevants dels anys trenta. Establir relacions entre diferents estils musicals. Conèixer i identificar auditivament les característiques bàsiques del bop. Conèixer els estils que sorgeixen en els anys cinquanta. Conèixer alguns dels intèrprets més rellevants dels anys cinquanta. Practicar la interpretació musical i acceptar les normes en les activitats

musicals col·lectives. Establir relació entre el llenguatge musical i la lletra d’una cançó. Conèixer i identificar auditivament les característiques bàsiques del free jazz. Conèixer els intèrprets més rellevants dels anys seixanta i setanta. Identificar auditivament les característiques musicals bàsiques d’una obra. Identificar auditivament la fusió entre el jazz i altres estils. Conèixer les circumstàncies socials i musicals que afavoreixen l’inici del rock. Conèixer algunes de les manifestacions musicals que marquen els inicis del

rock. Conèixer les circumstàncies socials i culturals que afavoreixen l’inici del rock

and roll. Utilitzar correctament i valorar la tecnologia de la informació. Conèixer els artistes més rellevants del rock and roll (rock anys cinquanta). Establir relació entre diferents llenguatges artístics.

grup edebé 31


Valorar la funció social del rock and roll. Establir relació entre la música i el context sociocultural i valorar la funció

social de la música en els anys seixanta. Conèixer i identificar auditivament els diferents corrents musicals del rock en

els anys seixanta. Conèixer els artistes i grups més rellevants dels anys seixanta. Establir relació entre la música i el context sociocultural dels anys setanta. Conèixer i identificar auditivament les diferents corrents musicals del rock en

els anys setanta. Conèixer els artistes i grups més rellevants dels anys setanta. Utilitzar correctament i valorar els recursos tecnològics per a l’edició de

partitures i com a font d’informació. Elaborar judicis personals sobre una obra. Conèixer i identificar auditivament els diferents corrents musicals del rock en

els anys vuitanta i noranta. Conèixer els artistes i grups més rellevants dels anys vuitanta i noranta. Utilitzar un vocabulari musical adient.


artístics. Coneixement, apreciació i valoració crítica de diferents manifestacions

culturals. Coneixement bàsic de les obres del patrimoni cultural. Potenciació del coneixement de músiques de diferents estils i èpoques. Ús d’un vocabulari musical bàsic. Enriquiment dels intercanvis comunicatius. Habilitat per a planificar i gestionar projectes. Potenciació de les capacitats i habilitats fonamentals per a l’aprenentatge


Desenvolupament del sentit de l’ordre i de l’anàlisi. Valoració d’altres cultures al progrés de la humanitat. Desenvolupament de la implicació en activitats relacionades amb la

interpretació o creació col·lectiva. Desenvolupament de la utilització correcta de la veu i de l’aparell respiratori. Desenvolupament del coneixement i domini del hardware i el software

musicals.

8.3. Ensenyaments transversals Educació per a la pau. Educació moral i cívica. Educació per a la salut. Educació sexual. Educació per al consum. Les noves tecnologies.

8.4. Continguts

Conceptes Presentació dels continguts. Orígens i primeres manifestacions musicals del jazz. Cants espirituals, blues. Característiques del llenguatge jazzístic: blue notes i síncope. Ragtime.

grup edebé 32


Les primeres bandes de jazz i les marching bands. Extensió de la música jazz. La banda de jazz. Estil Dixieland. Louis Armstrong. Música per a piano. Thomas «Fats» Waller. Relació entre jazz i música clàssica. Les big bands i el swing. Count Basie. Orquestres de ball. Glenn Miller, Benny Goodman. Solistes de blues. Billie Holiday. El bop, el cool, el soul jazz i el hard bop. Intèrprets més rellevants. El free jazz i la fusió. Intèrprets més rellevants. Música popular urbana. Boogie woogie, rhythm and blues, country i western. Desenvolupament i final del rock and roll. Artistes més rellevants de la dècada dels anys cinquanta. Rock and roll i cinema. Beatles i Rolling Stones. Música mod, cançó protesta, el moviment hippy i la psicodèlia. El rock simfònic, hard rock, heavy metall, glam rock, música disco, punk i

influències llatines i jamaicanes. New wave, tecno, funk, rap, hip-hop i acid jazz. Música de ball i grunge.

Procediments Lectura i comprensió d’un text. Visualització d’un esquema dels continguts. Audició d’un espiritual i un blues i identificació d’elements musicals (pulsació,

estructura) i instruments. Investigació sobre la cantant Bessie Smith. Pràctica instrumental de la roda o base harmònica del blues. Audició d’una marching band i un rag, i anàlisi de diferents aspectes musicals

per mitjà de l’audició. Seguiment d’una partitura durant l’audició. Reconeixement auditiu de textures i identificació d’instruments. Interpretació instrumental d’un blues. Audició d’una obra pianística. Identificació auditiva d’instruments i estructures formals. Investigació sobre Billie Holiday i audició d’un tema pop basat en la cantant. Identificació auditiva de les característiques del bop i d’instruments musicals. Interpretació vocal. Identificació auditiva de les característiques del free jazz i de la fusió. Interpretació instrumental. Interpretació d’un acompanyament de boogie woogie i d’un tema country. Audició d’un tema country. Utilització d’Internet. Identificació auditiva de les característiques musicals d’una obra i comparació

entre dos temes. Comentari d’un text. Identificació auditiva d’estils i artistes. Utilització d’Internet com a font d’informació i comentari personal d’una obra. Utilització de software musical d’edició de partitures. Investigació sobre artistes i anàlisi de les característiques musicals d’alguns

dels seus temes.

grup edebé 33


Identificació auditiva d’estils musicals i intèrprets.

Actituds Interès per a desenvolupar hàbits d’escolta i respecte durant una audició. Interès pel coneixement d’obres i autors. Pràctica de les pautes bàsiques que possibiliten bons resultats en les activitats

d’interpretació. Respecte envers la feina dels companys. Valoració de la capacitat d’autonomia en la utilització de recursos informàtics.

8.5. Activitats


Escoltar l’espiritual Joshua fit the battle of Jerico, interpretat per Golden Gate Quartet, i reconèixer auditivament el tipus de pulsació, l’agrupació que l’interpreta i els temes que formen la peça.

Escoltar Thinking blues, interpretat per la cantant Bessie Smith, i reconèixer auditivament els instruments que acompanyen i la pulsació. Buscar informació sobre la intèrpret.

Interpretar amb instruments escolars la base harmònica del blues. Llegir i comentar un text descriptiu sobre la presència de la música durant els

enterraments a principis del segle XX a Nova Orleans. Escoltar Tiger rag, interpretat per l’Original Dixieland Jazz Band, fent un

seguiment de la partitura i analitzant els elements musicals bàsics. Escoltar Gut bucket, interpretat per la Louis Armstrong Band, i fixar-se en

l’alternança de polifonia i solos. Identificar auditivament i ordenar amb nombres l’aparició de cada solo instrumental.

Interpretar amb la flauta el blues «Summertime» de l’òpera Porgy and Bess, de G. Gershwin, en la qual es barregen influències del jazz i música simfònica d’arrels «clàssiques».

Escoltar Handful of Keys, interpretat pel pianista «Fats» Waller, parant atenció al motiu principal del primer tema.

Escoltar One o’clock jump, interpretat per la Count Basie Orchestra i identificar la quantitat de solos i els instruments o seccions que els interpreten.

Comptar quants compassos dura cada intervenció solista i cada tutti. Establir diferències d’instrumentació, ritme i estructura respecte del tema de Louis Armstrong que han escoltat en l’activitat nombre 6 de la unitat.

Escoltar Stompin’ at the Savoy, interpretat per la Benny Goodman Orchestra, i identificar el tema principal sobre el qual improvisen els solistes i la repetició constant de motius melòdics.

Llegir la lletra de la cançó Alma de blues, del grup pop espanyol Presuntos Implicados, dedicada a la cantant Billie Holiday, i extreure conclusions sobre la seva vida. Buscar informació a Internet i escoltar la cançó.

Escoltar el tema Be-bop, de Dizzy Gillespie, interpretat per ell mateix i Charlie Parker al saxòfon, i enumerar les característiques musicals pròpies de l’estil.

Interpretar a dues veus el tema It don’t mean a thing, de Duke Ellington, havent traduït abans la lletra de la cançó.

Escoltar tres fragments de diferents solistes dels anys cinquanta i identificar l’instrument i l’intèrpret.

Escoltar Giant steps, interpretat pel saxofonista John Coltrane, i Lonely Woman, d’Ornette Coleman, i identificar les característiques bàsiques de l’estil free jazz que desenvolupen.

grup edebé 34


Escoltar Country, de Keith Jarrett, i identificar les característiques musicals bàsiques.

Escoltar Lágrimas negras, de Bebo Valdés i Diego el Cigala, i comentar les característiques dels dos estils que fusionen.

Interpretar un arranjament per a dues flautes de l’espiritual negre When the saints go marching in.

Interpretar amb un instrument melòdic escolar l’acompanyament de boogie woogie proposat.

Escoltar Take me home, country road, de John Denver, i interpretar un arranjament per a flautes del tema.

Utilitzar Internet per a visionar els títols de crèdit, els anuncis previs de la pel·lícula La jungla de les pissarres (The blackboard jungle), i escoltar el tema de la banda sonora Rock around the clock, de Hill Haley.

Escoltar Johnny B. Goode, de Chuck Berry, i identificar-ne l’estructura i els instruments que apareixen.

Escoltar Money Money, d’Elvis Presley, i analitzar els elements musicals bàsics.

Visionar a Internet els vídeos de les cançons Houng dog i Blue suede shoes, d’Elvis Presley.

Escoltar un fragment de Surfin’ USA, dels Beach Boys, i identificar els temes musicals.

Interpretar un arranjament per a flautes del tema Love me tender, d’Elvis Presley.

Escoltar els temes Please Mr. Postman dels Beatles i Let it bleed dels Rolling Stones, comparant les característiques musicals bàsiques de tots dos.

Interpretar un arranjament per a flautes del tema Yesterday dels Beatles. Escoltar el tema Masters of war, de Bob Dylan, i comentar el contingut de la

lletra. Escoltar Riders of the store, de The Doors, analitzant els instruments, temes,

pulsació i efectes especials. Escoltar el tema Time de l’àlbum Dark Side of the Moon, de Pink Floyd,

identificar els instruments que apareixen i elaborar una opinió personal. Visionar a través d’Internet Another Brick in the Wall, de Pink Floyd, i fer una

redacció sobre el missatge que transmet l’obra. Comentar-lo amb els companys i llegir la traducció de la lletra de la cançó.

Escoltar el tema Stairway to Heaven, de Led Zeppelin, i identificar i classificar els instruments que apareixen en la introducció. Editar la partitura del tema mitjançant un programa informàtic i escoltar-lo.

Escoltar sis temes de diferents estils i intèrprets, i completar un quadre d’anàlisi, indicant l’ordre d’aparició, el títol de la cançó i l’estil.

Elaborar un treball d’investigació sobre Michael Jackson, Madonna o Prince i analitzar les característiques musicals bàsiques de dos dels seus temes. Exposar la feina davant dels companys.

Escollir un artista de la dècada dels noranta entre diversos proposats i investigar el seu estil musical. Analitzar els elements musicals bàsics d’un dels seus temes.

Escoltar cinc temes de diferents estils i intèrprets, i completar un quadre d’anàlisi indicant l’ordre d’aparició i l’estil al qual pertanyen.

8.6. Avaluació

Criteris d’avaluació Explicar alguna de les funcions que la música exerceix en la vida de les



Analitzar diferents peces musicals a partir de l’audició i l’ús de documents impresos, com ara partitures, comentaris o musicogrames, i descriure’n les principals característiques.



Elaborar un arranjament per a una peça musical a partir de la transformació de diferents paràmetres (timbre, nombre de veus, forma, etc.) en un fitxer MIDI, utilitzant un seqüenciador o un editor de partitures.


Explicar els punts en comú referents als orígens de la música jazz i de la música rock, i les influències que les van fer evolucionar.

Enumerar les agrupacions instrumentals i un intèrpret rellevant del jazz dels anys vint, trenta i quaranta.

Relacionar Louis Armstrong, Charlie Parker, Count Bassie i Return to Forever amb el seu estil.

Respondre unes qüestions sobre el rock and roll. Enumerar una característica de les dècades dels anys cinquanta, seixanta,

setanta i vuitanta en la història del rock i anomenar un cantant o grup rellevant. Respondre vertader o fals respecte d’unes afirmacions sobre la música jazz i

rock. Relacionar amb el seu estil: Deep Purple, Sex Pistols, Pink Floid, Elvis Presley

i Bob Dylan. Relacionar amb els seus intèrprets els temes: The wall, Stairway to heaven,

God save the Queen, Masters of war. Comentar una afirmació de Jimi Hendrix sobre la música.

Unitat 9

Interdisciplinarietat: Ciències de la Naturalesa; Tecnologies; Matemàtiques; Història.

9.1. Objectius Presentar els continguts de la unitat. Conèixer, des d’un punt de vista històric, els principals avenços tecnològics

que permeten de gravar sons. Conèixer els aspectes bàsics d’un estudi de gravació i dels professionals que

hi treballen. Conèixer la importància de l’aplicació de la tecnologia en el desenvolupament

dels instruments musicals. Distingir entre instruments electrònics i elèctrics. Comprendre la influència dels avenços en tecnologia instrumental en el

desenvolupament del llenguatge musical. Desenvolupar l’interès per a descobrir i escoltar obres musicals, tot valorant-

les com a font de coneixement i plaer.

9.2. Competències bàsiques Habilitat per a planificar i gestionar projectes.

grup edebé 36


Potenciació de capacitats i habilitats fonamentals per a l’aprenentatge autònom, com la concentració, l’atenció i la memòria.

Enriquiment dels intercanvis comunicatius. Desenvolupament del coneixement i domini del hardware i el software

musicals. Coneixement de les principals tècniques i recursos dels diferents llenguatges

artístics. Potenciació del coneixement de músiques de diferents estils i èpoques.

9.3. Ensenyaments transversals Les noves tecnologies. Educació moral i cívica.

9.4. Continguts

Conceptes Presentació dels continguts. Història de la gravació sonora. Gravació analògica i gravació digital. Espais de l’estudi de gravació: locutori i estudi. L’enginyer de so i el productor musical. L’aplicació de l’electricitat en el desenvolupament de la tecnologia

instrumental. Instruments electrònics i instruments elèctrics. Instruments polifònics i instruments monofònics.

Procediments Lectura i comprensió d’un text. Visualització d’un esquema dels continguts. Realització d’un estudi de camp. Recerca d’informació en diferents suports. Audició de diversos exemples musicals amb instruments que utilitzen

l’electricitat. Utilització d’Internet en la recerca d’informació visual sobre els instruments

treballats en la unitat.

Actituds Curiositat per a comprendre els processos tecnològics. Respecte envers les opinions dels companys. Interès pel coneixement de diferents sortides professionals. Interès per a desenvolupar hàbits d’escolta i respecte durant una audició. Valoració de la capacitat d’autonomia en la utilització de recursos informàtics.

9.5. Activitats


Elaborar un estudi estadístic sobre la tecnologia domèstica. Cercar informació sobre els diferents mètodes d’enregistrament sonor. Llegir un text sobre la influència de les noves tecnologies en el negoci

discogràfic. Dur a terme un debat sobre el contingut d’aquest text. Lectura d’un text. Escoltar Turangalila simphony i reconèixer el so de les ones Martenot.

grup edebé 37


Escoltar Radioaktivity, del grup Kraftwerk, i observar la utilització de l’electrònica en el procés creatiu musical.

Escoltar I’ve seen it all, de Bjork, i comprovar la transformació d’un so mecànic en la base d’una cançó.

Buscar diferents exemples a Internet utilitzant el portal de vídeos Youtube.

Activitats de reforç de les competències bàsiques Llegir un article sobre el trompetista Wynton Marsalis i respondre una sèrie de

qüestions. Relacionar tres fragments literaris de L. Russolo, E. Varèse y M. Ravel amb

una audició. Situar-los en un corrent musical del segle XX. Respondre unes qüestions referents als textos.

Anàlisi d’una cançó pop o rock escollida lliurament: lletra, estructura formal, època, tipus de formació i breu ressenya sobre l’intèrpret o grup. Exposició oral a classe.

9.6. Avaluació

Criteris d’avaluació Analitzar diferents peces musicals a partir de l’audició i l’ús de documents



Explicar els processos bàsics de creació, edició i difusió musical, considerant la intervenció de diferents professionals.

Sonoritzar una seqüència d’imatges fixes o en moviment utilitzant diferents recursos informàtics.


Ordenar cronològicament objectes relacionats amb la música i la tecnologia. Completar un text sobre els estudis de gravació. Explicar les funcions que duen a terme el productor i l’enginyer de so en el

procés de gravació. Respondre vertader o fals respecte d’unes afirmacions sobre instruments

electrònics. Ordenar cronològicament la guitarra elèctrica, el sampler, el vibràfon i la caixa

de ritmes. Explicar la diferència entre un sintetitzador i un sampler. Respondre unes qüestions sobre tecnologia de la gravació.

grup edebé 38

Índice - edebe · web viewbuscar informació sobre duke ellington. interpretar amb flautes i...

Documents