Índex presentació de la guia pàg. 3 informacions …...joan a. torrent i torrent * cap...

Escola Universitària Politècnica de Barcelona - Gu ia Docent 2001/2002

ÍNDEX

Presentació de la Guia...................................................................................pàg. 3

Informacions Generals

• Òrgans de Govern de la UPC......................................................................• Òrgans de Govern de l’EUPB.....................................................................• Direcció de l’EUPB i Equip Directiu..........................................................• Relació del Personal d’Administració i Serveis..........................................• Departaments i Seccions Departamentals...................................................

pàg. 5

pàg. 7pàg. 9pàg. 11pàg. 12pàg. 14

Titulació d’Arquitecte Tècnic

• El Pla d’Estudis 1996..................................................................................• Quadre de recomanacions...........................................................................• Qualificació global de la carrera per Arquitectura Tècnica........................• Quadre d’adaptacions del pla 89 al pla 96 d’Arquitectura Tècnica............• Accés semestralitzat....................................................................................• Curs d’Introducció......................................................................................

pàg. 21

pàg. 23pàg. 31pàg. 33pàg. 37pàg. 41pàg. 43

Titulació d’Enginyer Tècnic en Topografia

• El Pla d’Estudis 1997..................................................................................• Quadre de recomanacions...........................................................................• Qualificació global de la carrera per Enginyeria Tècnica Topogràfica.......• Quadre d’adaptacions del pla 88 al pla 97..................................................

pàg. 47

pàg. 49pàg. 57pàg. 59pàg. 60

Calendaris Lectius..........................................................................................pàg. 63

Calendaris Avaluadors...................................................................................pàg. 67

Normatives i Reglaments de l’EUPB

• Normativa d’Avaluació del Centre.............................................................• Normativa TFC (plans no reformats)..........................................................• Normativa interna de reconeixement de crèdits de lliure elecció...............

pàg. 81

pàg. 83pàg. 85pàg. 89

Arquitectura Tècnica

• Reglament de la Comissió d’Avaluació de la Fase Selectiva.....................• Reglament de les Comissions d’Avaluació Curricular de les Fases No

Selectives....................................................................................................• Normativa d’aplicació del paràmetre de rendiment acadèmic per a la

Fase No Selectiva........................................................................................• Normativa del Projecte Fi de Carrera – Pla 96...........................................

pàg. 97

pàg. 99

pàg. 100

pàg. 102pàg. 103


Enginyeria Tècnica en Topografia

• Reglament de la Comissió d’Avaluació de la Fase Selectiva......................• Reglament de les Comissions d’Avaluació Curricular de les Fases No

Selectives.....................................................................................................• Normativa d’aplicació del paràmetre de rendiment acadèmic per a la

Fase No Selectiva........................................................................................• Normativa del Projecte Final de Carrera – Pla 97.......................................

pàg. 109

pàg. 111

pàg. 112

pàg. 114pàg. 115

Laboratoris i Tallers ........................................................................................pàg. 121

Serveis a la Comunitat Universitària

• Biblioteca.....................................................................................................• Serveis Informàtics......................................................................................• Delegació d’Estudiants................................................................................• Borsa de Treball...........................................................................................• Associacions de l’Escola.............................................................................• Àrea de relacions internacionals..................................................................• Pla de Medi Ambient de la UPC.................................................................• Oficina d’atenció a l’estudiant.....................................................................• Altres serveis de l’EUPB.............................................................................

pàg. 125

pàg. 127pàg. 128pàg. 129pàg. 131pàg. 133pàg. 135pàg. 136pàg. 137pàg. 138

La informació continguda en aquest document és la vigent enel moment de la publicació, al juliol de 2001,les posteriors actualitzacions estaran accessibles a la web de l’EUPB.


PRESENTACIÓ DE LA GUIA

Una vegada més la GUIA DOCENT de l’EUPB vol ser el document bàsic de l’Escoladecara a l’any acadèmic que comença, amb la finalitat d’oferir informació útil sobre elsensenyaments que s’imparteixen al Centre, la seva organització i altres informacionsacadèmiques.

L’EUPB adherint-se a les noves tecnologies de la informàtica, vol posar de manifest aquestfet donant a la Guia Docent aquest format que, creiem, serà del vostre interès.

Normalment, la primera presa de contacte de l’estudiant amb l’Escola esprodueix a travésde la Guia Docent i, per tant, aquesta acaba marcant la pauta sobre les consideracions queha de tenir l’estudiant envers la docència i l’aprenentatge en els anys posteriors. Per això laGuia Docent inclou tota la informació necessària de cara a un bon aprofitament delsrecursos de que disposem, tant per part dels estudiants, com dels professors i del personald’administració i serveis.

En aquesta guia hi trobareu informacions sobre:

• Els plans d’estudis vigents.• Les assignatures: Objectius, temari, organització docent, criterisd’avaluació,

bibliografia recomanada i professorat.• Calendaris lectius i avaluadors per al curs 2001/2002.• Normatives de l’Escola i de la UPC.• Serveis que ofereix l’Escola a tota la comunitat.• Organització de l’Escola: Direcció, Equip Directiu, Departaments iSeccions

Departamentals amb docència assignada a l’Escola, Personal d’Administració i Serveis.

La utilitat de la Guia depèn, en gran mesura, de l’exactitud del seu contingut, però tambéde l’ús que en facin els estudiants, els professors i el personal d’administració i serveis, jaque no serveix de res una bona informació si aquesta no es té en compte.

Voldríem finalment demanar la vostra col.laboració (estudiants, professors i personald’administració i serveis) per tal que ens feu arribar els vostres suggeriments, així com perincloure totes les informacions que hi trobeu a faltar, de cara a millorarla Guia Docent delspropers cursos.

La Guia Docent es pot consultat a la Biblioteca i a la web de l’Escola a l’adreça:

http://www.eupb.upc.es

L'Equip Directiu

Juliol 2001


INFORMACIONS GENERALS


ÒRGANS DE GOVERN DE LA UPC

Els òrgans de govern de la universitat estan regulats als Estatuts de la UPC. Són elegitsdemocràticament, mitjançant vot secret, per cada un dels estaments que la composen quesón els següents:

CLAUSTRE GENERAL

És l'òrgan amb més representativitat de la comunitat universitària i exerceix les màximesfuncions pel que fa a l'establiment de normativa interna, control i expressió de la posició iles aspiracions d'aquesta.

JUNTA DE GOVERN

És l'òrgan de representació permanent del Claustre General. Ha de vetllarpel complimentdels Estatuts i reglaments de la Universitat Politècnica de Catalunya i d'altres acords delClaustre General.

La Junta de Govern ha de sotmetre cada any al Claustre General la seva actuació perquèl'aprovi.

CONSELL SOCIAL

És l'òrgan de connexió entre la societat i la universitat, per mitjà delqual aquesta es fapartícip de les necessitats i aspiracions socials i col·labora amb la universitat, especialmenten aspectes fonamentals del seu govern i de la seva gestió.

El Consell Social participa en l'orientació futura de la universitat, mitjançant el seuplanejament estratègic, per aconseguir la plena participació d'aquesta en la satisfacció deles necessitats socials del demà.

El Consell Social impulsa la consecució d'una autonomia plena per a la universitat.

El Consell Social segueix les tasques de formació i recerca de la universitat, perquèsintonitzin amb les necessitats de la societat, i presta el seu suport per orientar la inserciódels titulats en el sistema econòmic, productiu i social en general.


EQUIP RECTORAL

El composen el rector, els vicerectors i el gerent.

El rector, màxima autoritat acadèmica de la universitat, n'exerceixla representació i ladirecció, executa els acords del Claustre General, de la Junta de Govern i delConsellSocial, i li correspon, en general, totes les competències que no hagin estat atribuïdes aaltres òrgans de govern de la universitat.

El rector és elegit pel Claustre General entre els catedràtics d'universitat de la UniversitatPolitècnica de Catalunya i nomenat pel Consell Executiu del Govern de la Generalitat deCatalunya. El mandat del rector té una durada de quatre anys.

El rector és assistit pels vicerectors, en el nombre que determini, no superior a vuit. Elnomenament, l'assignació de funcions i el cessament dels vicerectors correponenal rector.


ÒRGANS DE GOVERN DE L'EUPB

Els òrgans de govern de l’Escola estan regulats al Reglament del Centre.Són elegitsdemocràticament, mitjançant vot secret, per cada un dels estaments que la composen i sónels següents:

JUNTA D'ESCOLA

És l' òrgan col·legiat amb més representació del' EUPB i exerceix enel seu àmbit lesmàximes funcions de normativa interna, control i expressió de la posició i aspiracions del' Escola. Els seus membres s' elegeixen mitjançant votació secreta, entre tots els estamentsque formen part de l' Escola: professors, estudiants i personal d' administració iserveis.

Es reuneix en sessió ordinària, com a mínim, tres vegades cada curs acadèmic. Elsmembres són elegits per períodes de dos anys, llevat dels estudiants que són renovats cadacurs acadèmic.

COMISSIÓ PERMANENT

És l' òrgan de representació de la Junta d' Escola amb funcions executives. Esreuneix ensessió ordinària, com a mínim, un cop cada dos mesos durant tot el període lectiu. Ladurada del mandat és de dos anys.

COMISSIÓ DOCENT

És un òrgan de la Junta d' Escola amb funcions executives i de control, l' àmbit de la qual ésl' ensenyament a l' Escola. S' elegeix, mitjançant votació secreta, entre els membres de laJunta. La durada del mandat és de dos anys.

COMISSIÓ D'AVALUACIÓ ACADÈMICA

És l' òrgan encarregat de l' avaluació de l' activitat docent dels departaments i de la tascadocent dels professors assignats a l' Escola.La designació dels membres la fa la Comissió Permanent mitjançant votació secreta. Ladurada del mandat és d' un any.

ALTRES COMISSIONS DE LA JUNTA D’ESCOLA

COMISSIÓ DE BIBLIOTECA

És un òrgan de la Junta d’Escola amb funcions executives i consultives per a temesrelacionats amb la biblioteca de l’Escola, la seva organització i els seus objectius.


COMISSIÓ DE SERVEIS

És un òrgan de la Junta d’Escola amb funcions executives i consultives per a temesrelacionats amb els serveis de l’Escola, la seva organització i els seus objectius.

COMISSIÓ DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA

És un òrgan de la Junta d’Escola amb funcions executives i consultives per a temesrelacionats amb la normalització lingüística de l’Escola, la seva organització i els seusobjectius.


DIRECCIÓ DE L'EUPB

Adreça postal

Escola Universitària Politècnica de BarcelonaAvinguda Dr. Gregori Marañón, 44-5008028 BARCELONA

Tel. 401 63 00Fax. 401 77 00

EQUIP DE DIRECCIÓ

DirectorFrancesc Jordana i Riba

Subdirectors:

* Programació i Planificació Acadèmica

Jordi Fernández Gimeno

* Ordenació d'Estudis

Joan A. Torrent i Torrent

* Cap d'Estudis d'Enginyeria Tècnica en Topografia:

Ignacio de Corral Manuel de Villena

* d'Estudiants i d'Extensió Universitària:

Francesc Pañella Brustenga

* Infraestructura i Recursos. Recursos Humans i Cap d’Estudis d’ArquitecturaTècnica

Vicenç Gibert i Armengol

Secretari Acadèmic:

Joaquin Montón Lecumberri


RELACIÓ DEL PERSONAL D'ADMINISTRACIÓ I DE SERVEIS

Administradora: Francesca Arteman Rosell

Suport a l'equip directiu:

Secretària del Director:Inmaculada Pérez Guerrero

Secretària de:Secretari AcadèmicSots-director d’Estudiants i d’Extensió Universitària

Mª Carmen Asensio Castell

Secretària de:Sots-director d’Ordenació d’EstudisSots-director Cap d’Estudis d’E.T.T.Sots-director de Programació i Planificació AcadèmicaSots-director d’Infrastructures i Recursos i Cap d’Estudisd’Arquitectura Tècnica

Maite Company Montory

Tècnica de Gestió Acadèmica:M. del Mar Vílchez Simón

Àrea de Gestió

Negociat de Gestió EconòmicaCap de Negociat:Araceli Garcia Martínez

Responsable de l’Oficina d’Atenció a l’EstudiantIsabel Martínez Hernández

Negociat de Gestió AcadèmicaCap de Negociat:Núria Pradas AlonsoOlga Elias MartíLaura Gil MarínMontserrat Martín DíazMª Teresa Rierola RigauConcepción Sanjuan Viñas

Biblioteca

Cap de Biblioteca:Dolors Desclòs de SemirJosé Mª Duque CorcheteRemei García MartínezCarmen Magdaleno AbadImmaculada Suy Martínez


Serveis Informàtics

Cap del C.C.:Sílvia Torres CobasDelfín Cerezo CámaraJordi Solé Esteve

Borsa de TreballAraceli García Martínez

Consergeria/Serveis auxiliars

Conserge:Tomàs Martí Domingo

Matins:Alberto García GarridoPere Giménez PalleiroLluís Marín de la FuenteFrancisco Rubio Parellada

Tardes:Bartolomé Jurado DíazAntonio Marsal GazullaJ. Antonio Roman Muñoz

Personal de Laboratoris

Rodrigo Lazcano HormaecheaJuan Leiva NavarroMª Antònia Navarro EzquerraGuillem Serra Muns


DEPARTAMENTS I SECCIONS DEPARTAMENTALS

Els Departaments són les unitats bàsiques de recerca i docència que duen a terme les sevesfuncions en un camp científic, tècnic i artístic determinat. S'estructuren en SeccionsDepartamentals i Unitats Docents que responen a les necessitats dels plans d'estudisvigents.

Els Departaments reben del Centre l'encàrrec de la docència

DEPARTAMENT DE CONSTRUCCIONS ARQUITECTÒNIQUES II (705)

Director de departament: Domingo A. Rodríguez Fernández....................401 79 94

Secretari de departament:Ramón Vivancos Azor......................................401 62 37

Secretaria DepartamentJosefina Arribas Vinuesa ...........................................................................401 78 01

Atenció als estudiants en projectes fi de carrera del DepartamentMaite Fornt Pardos .....................................................................................401 62 86

Gabinet de QualitatElisenda Ros Bo .........................................................................................401 19 92

Secció Departamental de ConstruccióDirector: Jaume Espuga Bellafont........................................................401 62 42

Secció Departamental d'EstructuresDirector: Rafael Marzo Lafuente...........................................................401 62 70

Secció Departamental d'Instal·lacionsDirector: Javier Azpiazu Monteys.........................................................401 62 39

Secció Departamental de MaterialsDirector: Francesc de P. Jordana Riba...................................................401 62 33

RELACIÓ DELS PROFESSORS DEL DEPARTAMENT

Amorós Brotons, DavidAmorós Casas, AntonioArricivita Calvet, Àngel MªAulesa Caro, VanesaAzpiazu Monteys, JavierBaldrich Aragó, Ana

Batlle Bertran, MartaBerasategui Berasategui, DelfinaBorbón Sanllorente, ManuelBosch González, MontserratBusquets Cuevas, AmadeoCaballero Mestres, AntonioCapdevila Gaseni, Enrique


Capella Llovera, JoaquínCarbajal Navarro, Eusebio CarlosCasanovas Boixareu, Francesc X.Ciriano Gutiérrez, JaimeCorral Miquel, ÀngelCristià Miranda, JoaquimEspuga Bellafont, JaimeFalcones de Sierra, AlejandroFernández Borràs, José AntonioGaspar Fàbregas, KàtiaGenescá Ramon, José MªGibert Armengol, VicençGuarch Rey, JoaquimHernando Taló, EduardoHernanz Hernanz, JustoHierro Manzanares, MilagrosJordana Riba, FrancescLaborda Cotarelo, Jaime

Lorente Monleón, SandokánMarzo Lafuente, RafaelMontón Lecumberri, JoaquínMotjé Cervero, PereParicio Casademunt, AntoniPavón García, SusanaPérez Guerra, AlfonsoRamírez Casas, JudithRódenas Aguilar, DomènecRodríguez Fernández, Domingo A.Rosell Amigó, Joan RamonSerrà Martín, IsabelValldosera Bisbal, Enric B.Vicente Capdevila, Antonio MªVidal Doménech, JuanVivancos Azor, José MiguelVivancos Azor, Ramón

TOTAL PROFESSORS DEPARTAMENT..............................................................................48

DEPARTAMENT D'EXPRESSIÓ GRÀFICA ARQUITECTÒNICA II (719)

Director de departament: Rafael C. Pérez González...................................401 10 82

Secretari de departament:Jacinto Bachs Bolch..........................................401 62 47

Secretària: Neus Rodríguez Ferreiro.........................................................401 62 90

Unitat Docent de Dibuix ICoordinador: Cèsar Gallofré Porrera............................................................401 62 50

Unitat Docent de Dibuix IICoordinador: Benito Meca Acosta.....................................................401 62 85/71 23

Unitat Docent de Geometria Descriptiva ICoordinador: Ramon Badia Serrahima.........................................................401 63 04

Unitat Docent de Geometria Descriptiva IICoordinador: Ramon Badia Serrahima.........................................................401 63 04

Unitat Docent d'Interpretació Gràfica del ProjecteCoordinador: Manuel de Jesús Palau............................................................401 62 50

Unitat Docent de C.A.D.Coordinador: Joan Serra Santasusagna..............................................401 62 85/71 23

Unitat Docent de Topografia i Replantejaments ICoordinador: Ma. Antònia Alsina Serrahima...............................................401 63 04


Unitat Docent de Topografia i Replantejaments IICoordinador: Jordi Xiqués Triquell..............................................................401 63 04

Unitat Docent d'Oficina Tècnica ICoordinador: Pedro Sarró García..................................................................401 62 91

Unitat Docent d'Oficina Tècnica IICoordinador: Rogelio Fernández Losada............................................401 62 92/63 03

RELACIÓ DELS PROFESSORS DEL DEPARTAMENT

Alsina Oliva, Mª AntoniaAndrés Rico, GonzaloAnguera Sempere, EnriqueBachs Folch, JacintoBadía Serrahima, RamónCanosa Reboredo, SantiagoCisneros Sorolla, FernandoEsquinas Dessy, JesúsFernández Losada, RogelioFernández Matalonga, FélixFerré Font, JaimeFigueras Quesada, BlancaGallofré Porrera, CésarGandullo Guerrero, JesúsGay Albadalejo, RamónGispert Irigoyen, Gustavo deIglesias Prieto, Julio ÁngelJesús Palau, Manuel deLladó Cuffí, Celia Margarita

López Conte, EradioMauri Piñol, JuanMeca Acosta, BenitoMenéndez Rodríguez, GuillermoMon Taillant, PedroPérez González, Rafael CarlosPiñero Castañé, Mª RosaPuelles Viguera, JesúsPuig Rota, RamónRiera Martorell, Ana MªRoca de Viñals I., José LuisRuiz Gandullo, JavierSarquella Brugat, ManuelSarró García, PedroSentís Valls, José MªSerra Santasusagna, JuanVilà Dalmau, BenitoXiquès Triquell, Jordi

TOTAL PROFESSORS DEPARTAMENT...................................................................................38

SECCIÓ DEPARTAMENTAL DE COMPOSICIÓ ARQUITECTÒNICA (703)

Cap de Secció: Jaume Rosell Colomina ............................................401.62.76

Seu Departament: ETSAB (3a. planta)....................................................401.64.20

Director Departament: Josep Ma. Rovira i Gimeno....................................401.64.20

RELACIÓ DELS PROFESSORS DE LA SECCIÓ DEPARTAMENTAL

Graus Rovira, RamónRosell Colomina, Jaume

Roselló Nicolau, Maribel


TOTAL PROFESSORS.......................................................................................................3

SECCIÓ DEPARTAMENTAL DE FÍSICA APLICADA (720)

Cap de Secció: Carlota Auguet Sangrà......................................................401 62 64

Seu Departament: B5.......................................................................................401 68 02

Director Departament: Enrique García-Berro.....................................................401 68 98


Agea Tomás, JoséAuguet Sangrá, Carlota E.Camí Babra, EnricCastellví Gironés, Pedro Juan

Lacasta Palacio, Ana MaríaPeñaranda Ayllón, AngelinaRamírez de la Piscina M., LaureanoRodríguez Cantalapiedra, Inma

TOTAL PROFESSORS............................................................................................................8

SECCIÓ DEPARTAMENTAL DE MATEMÀTICA APLICADA I (725)

Cap de Secció: Joan Josep Rodríguez Jordana...........................................401 17 41

Seu Departament: ETSEIB..............................................................................401 65 49

Director Departament: Josep Ferrer Llop...........................................................401 65 51


Àvila Montes, SusanaBruguera Padró, Mª MontserratFerrer Biosca, AlbertoGuillamón Grabulosa, AntoniMitjana Riera, MargaridaPañella Brustenga, Francesc

Puerta Coll, Francisco JavierRodríguez Jordana, Juan JoséRodríguez Martín, ManuelSerrallonga Gasch, AntoniSerrat Piè, CarlesTorrent Torrent, Joan Antoni

TOTAL PROFESSORS..........................................................................................................11

SECCIÓ DEPARTAMENTAL D'ORGANITZACIÓ D'EMPRESES (732)

Cap de Secció: Jordi Vilajosana Béjar...........................................................401 62 69Secretària:Maria Ferrés Redondo...................................................................401 62 79/81

Seu del Departament:ETSEIB (7a.planta).....................................................401 65 83/86Director del Departament: Joan Mundet Hiern..................................................401 17 91


Unitat Docent de Pressupostos, Control d'Obres i ValoracionsResponsable: Jordi Vilajosana Béjar...................................................................401 62 73

Unitat Docent de Dret de la ConstruccióResponsable: Jordi Fernández Gimeno................................................................401 62 98

Unitat Docent d'Economia de la ConstruccióResponsable: Daniel Pérez Guerra.......................................................................401 62 69

Unitat Docent de Planificació i Organització IndustrialResponsable: Elena Castellà López.....................................................................401 62 77

Unitat Docent de Prevenció Riscs Laborals i Organització IndustrialResponsable: Francisco Jv. Llovera Sáez............................................................401 62 80

Unitat Docent de Peritacions i TaxacionsResponsable: Sara Ma. Laborda Cotarelo............................................................401 62 74

Unitat Docent de Seguretat i PrevencióResponsable: Jaume Guixà Mora.........................................................................401 62 78

RELACIÓ DE PROFESSORS DE LA SECCIÓ DEPARTAMENTAL

Abad Dinarés, JaumeÁlamo Díaz, Luciano delAndrés Baroja, Mª BegoñaAzpiazu Monteys, AntonioBaringo Sabater, PedroBorrás Sesma, Juan FranciscoBosch Prat, MireiaCacho Herrero, José M.Castellá López, ElenaCosta Sanjurjo, PedroCrespan Echegoyen, XavierCuatrecasas de Querol, JordiFernández Gimeno, JordiFuentes Bajo, José LuisGuerra Caseiro, Mª LidiaGuixà Mora, JaumeJané Calleja, EnriqueLaborda Cotarelo, Sara Mª

Llopart Egea, AmadeoLlovera Ciriza, MiguelLlovera Sáez, Fco. JavierLópez López, Juan CarlosMartínez Navarro, JordiMuñoz López, ManuelOchoa Fernández, DemetrioPedragosa Raduà, José LuisPérez Guerra, DanielPérez Magdaleno, MontserratPoudevida Font, José MªRiquer Permanyer, Felipe deRodríguez Mondelo, PedroSoriano Llobera, Juan ManuelSegú Núñez, AlfredUnzeta López, MarianoVilajosana Béjar, JorgeLecina Sanmartín, SantiagoZalabardo Bosch, Inmaculada

TOTAL PROFESSORS...........................................................................................................37


DEPARTAMENT D'ENGINYERIA DEL TERRENY, CARTOGRÀFICA IGEOFÍSICA .............................................................................................................(708)

Seu del Departament: D2.........................................................................401 68 66

Director del Departament:Antoni Gens Solé ...................................................401 68 66

Responsable de l'EUPB: Sergio González López.......................................401 63 05

RELACIÓ DE PROFESSORS DE LA SECCIÓ DEPARTAMENTAL

Bartoll Navas, JoanBuill Pozuelo, FelipeCorral Manuel de Villena, Ignacio deEsteve Ibars, Ma. SoledadGonzález López, SergioLópez Bravo, Rogelio

Núñez Andrés, AmparoPrades Valls, AlbertRubio Cerdà, Ma. AmparoSanz Conde, MercedesTapia Gómez, Ana Ma.Tre García, Francisco. Javier

TOTAL PROFESSORS...........................................................................................................12


TITULACIÓ D'ARQUITECTE TÈCNIC


EL PLA D'ESTUDIS

ARQUITECTURA TÈCNICA

En el curs 1996/97 s’inicià a l’EUPB els ensenyaments del Pla d’Estudis reformat,denominat Pla 96. Aquest Pla d' Estudis d' Arquitectura Tècnica s' adapta a la directriugeneral pròpia de la titulació de “Arquitecto Técnico” (Real Decreto 927/1992 del7.7.1992, BOE del 27.8.1992). Va ser homologat a nivell de l’Estat Espanyol pel "Consejode Universidades" (16.7.1996) i publicat al BOE del 22.10.1996, per Resolució 23362, de23 de setembre de 1996.

La docència de l' antic pla d' estudis 1989 (BOE 6.1.90) va finalitzar en el curs 1997/98.Durant el curs 2001/2002 es realitzarà una única convocatòria extraordinària de defensa delProjecte o Treball Fi de Carrera

Estructura del pla d'estudis

El Pla d' Estudis d' Arquitectura Tècnica s' estructura en un únic cicle amb títol terminal. Peraccedir cal seguir el procediment general establert per la UPC.

Consta de tres cursos i cada curs consta de dos quadrimestres de 15 setmanes lectivescadascun (totes les assignatures són quadrimestrals) i un PFC.

Assignatures: càrrega docent

La càrrega docent d' una assignatura es comptabilitza en crèdits (1 crèdit=10 hores declasse). Els crèdits poden ser:

- Teòrics: La iniciativa i activitat docent correspon al professor.

- Pràctics: La iniciativa correspon al professor i les activitats als estudiants(classes de problemes, pràctiques de laboratori, aula informàtica,treballs dirigits, etcètera).

S' estima que cada hora de docènciareglada comporta una mitjana de càrrega de treballpersonal a l' estudiant de 1 hora.

Tipus d'assignatures

Les assignatures del Pla d' Estudis són, des del punt de vista de l' estudiant, de tres tipusdiferents:

Obligatòries: Assignatures que han de ser cursades obligatòriament per tots elsestudiants, amb la seqüència i ubicació prevista en el Pla (veure lesplanes referents a cursos).

Optatives: Assignatures que l' estudiant pot escollir entre cinc opcions o líniesd' intensificació.


Les Línies d'Intensificació són les següents:

- Línia A: Gestió en Obra i Empresa.

- Línia B: Projecte i Execució d'Obra.

- Línia C: Intervenció en Edificació Existent.

- Línia D: Tècnica Urbanística. (aquest curs sense docència)

- Línia E: Prevenció de Riscs Laborals.

Dins de cada línia d'intensificació, l'alumne ha de cursar 15 crèdits en assignaturesopcionals obligatòries (10 hores/setmana/quadrimestre), 9 crèdits en assignaturesopcionals dins de la mateixa línia d'intensificació, i 4.5 crèdits en assignaturesopcionals a escollir dins del total de totes les assignatures opcionals.

Lliure Elecció: Assignatures que l'estudiant pot escollir lliurament entre:

a) L'oferta específica d'assignatures de Lliure Elecció, pròpiesde l'EUPB o d'altres Escoles i Facultats de la UPC.

b) L'oferta d'assignatures optatives de la pròpia titulació, senseque es produeixin repeticions.

c) Qualsevol assignatura d'altres titulacions de la UPC i de laUB, a condició de que no hi hagi similitud amb alguna deles assignatures de la pròpia titulació.

El Projecte Fi de Carrera (PFC).

El Projecte Fi de Carrera (PFC) constitueix un exercici integrador o de síntesis dels estudisper consolidar la formació rebuda. D'aquesta manera ha de permetre a l'estudiant posar demanifest que sap aplicar de manera integrada els diferents coneixements dela carrera. Peraquest motiu podrà tractar qualsevol tema relacionat amb les matèriesestudiades irelacionades amb les competències professionals de la titulació.

El PFC s'ha de realitzar dins de la Línia d'Intensificació del Pla d'Estudisescollida perl'estudiant.


Avaluació i reconeixement de crèdits

Avaluació de les Assignatures:

L'avaluació de les assignatures tindrà per finalitat determinar en quinamesura es vanassolint, i s'obtenen finalment, els objectius preestablerts i declaratsen les fitxes de lesassignatures. L'avaluació serà realitzada pels professors encarregats de la docència. En cadaassignatura, tant la coordinació de la docència com la de les actes dávaluació seràresponsabilitat dún coordinador nomenat per lÉscola a proposta del Departamentencarregat dímpartir lássignatura.

En cap cas els actes dávaluació es reduiran a léxamen final que tindrà un pes limitat enlávaluació. El límit l'estableix la "Normativa d'Avaluació del Centre" aprovada en Juntad'Escola i que es troba en l'apartat de normatives.

Avaluació Curricular :

a) El reconeixement de crèdits que permet l’obtenció del títol, es farà mitjançant lesavaluacions curriculars. A tal efecte, el conjunt d’assignatures troncals, obligatòries iopcionals del pla d’estudis, estarà agrupat en sis blocs curriculars corresponents alsquatre primers quadrimestres en que s’estructurà el pla, un bloc curricular corresponenta les assignatures troncals i obligatòries del cinquè i sisè quadrimestre, iun bloccurricular corresponen a les assignatures opcionals. Cadascun dels blocs serà objected’una avaluació curricular que es farà amb criteris de valoració global dintre d’un marcreglamentari establert per l’Escola. El bloc curricular corresponent al primerquadrimestre del primer curs tindrà caràcter selectiu i en conseqüència els estudiants nopodran matricular assignatures de la resta del 2n. quadrimestre de 1r. curs en tant nol’hagin superat.

b) Cada bloc curricular serà avaluat per la corresponent Comissió dÁvaluació Curricular.

La comissió dávaluació curricular de la fase selectiva estarà constituïda pel Director delÉscola, que la presidirà, pel Subdirector dÉstudis, pel Subdirector de Coordinació,pels professors ordinaris coordinadors de les corresponents assignatures del 1rquadrimestre de 1r. curs i per tres estudiants de la mateixa que hagin superat la faseselectiva.

Les comissions dávaluació curricular restants estaran constituïdes pelDirector delÉscola, que les presidirà, pel Subdirector dÉstudis, pel Subdirector de Coordinació,pels professors ordinaris coordinadors de les corresponents assignatures.El resultat de cada avaluació curricular serà plasmat en la corresponent Acta Curricular.Lácta contindrà, com a mínim, una nota descriptiva associada a cada estudiant i elnombre de crèdits obtinguts pels estudiants declarats Apte.

c) En la fase No Selectiva la nota descriptiva podrà ser APROVAT, NOTABLE,EXCEL.LENT o MATRICULA D´HONOR pels estudiants declarats Apte i seràSUSPÈS DE QUALIFICACIÓ per a tots els demés. En aquest últim cas síndicarà aléstudiant quines assignatures del bloc curricular ha de cursar de nou abans de sersubjecte dúna nova avaluació curricular.


En la fase SELECTIVA la nota descriptiva continguda a l’acta curricular serà lad’Apte per els estudiants que hagin estat declarats com a tal, la de SUSPÈS DEQUALIFICACIÓ pels estudiants, que no havent estat declarats Apte, estiguin ensituació administrativa de poder ésser avaluats de nou, i la de No Apte per a tots elsdemés. En aquest últim cas l’estudiant quedarà inhabilitat administrativament perprosseguir els estudis en l’Escola.

Reconeixement de Crèdits de Lliure Elecció

Un estudiant pot obtenir el reconeixement de crèdits de lliure elecció previstos en el seu plad’estudis per estudis cursats o altres activitats que prevegi el pla d’estudis, sense unaequivalència directa amb les matèries o assignatures definides en el Pla d’Estudis.


PLA D'ESTUDIS 1996

PRIMER ANY ACADÈMIC.

Quadrimestre primer: 1A (Fase Selectiva)

codi Assignatura crèdits hores/setmana

26000 Matemàtiques 7.5 5

26001 Física Aplicada I 6 4

26002 Introducció a l Economia 3 2

26003 Geometria Descriptiva I 4.5 3

26004 Dibuix Arquitectònic I 6 4

26005 Construcció I 6 4

26006 Materials de Construcció I 9 6

PRIMER ANY ACADÈMIC.

Quadrimestre segon: 1B


26010 Física Aplicada II 3 2

26011 Estructures Arquitectòniques I 7.5 5

26012 Economia Aplicada 3 2

26013 Geometria Descriptiva II 6 4

26014 Dibuix Arquitectònic II 6 4

26015 Construcció II i Equips 7.5 5

26016 Materials de Construcció II 9 6


SEGON ANY ACADÈMIC.

Quadrimestre primer: 2A

Codi Assignatura crèdits hores/setmana

26020 Estructures Arquitectòniques II 4.5 3

26021 Estructures de Formigó Armat 6 4

26022 Estadística Aplicada 3 2

26023 Arquitectura, Construcció i Ciutat 6 4

26024 Dret a la Construcció 6 4

26025 Construcció III i Equips 9 6

26026 CAD 3 2

26027 Topografia i Replantejaments I 3 2

SEGON ANY ACADÈMIC.



26030 Construcció i Patologia 6 4

26031 Interpretació Gràfica del Projecte 3 2

26032 Amidaments i Pressupostos 9 6

26033 Topografia i Replantejaments II 3 2

26034 Instal·lacions I 6 4

26035 Planificació i Organització d'Obres 9 6

Lliure elecció 4.5 3


TERCER ANY ACADÈMIC.



26040 Oficina Tècnica i Projectes I 6 4

26041 Seguretat i Prevenció 7.5 5

26042 Gestió Urbanística 3 2

26043 Instal·lacions II 6 4

Obligatòries d Intensificació 7.5 5

Opcionals d Intensificació 7.5 5

Lliure Elecció 4.5 3

TERCER ANY ACADÈMIC.



26050 Qualitat a l'Edificació 6 4

26051 Oficina Tècnica i Projectes II 3 2

Obligatòries d'Intensificació 7.5 5

Opcionals d'Intensificació 6 4

26052 PFC (O.E) 1.5 1

Lliure Elecció 16.5 11

DISTRIBUCIÓ DELS CRÈDITS:

CURS MATÈRIES TRONCALSI OBLIGATÒRIES

MATÈRIESOPTATIVES

MATÈRIESLLIURE ELECCIÓ

Primer 84Segon 76.5 4.5Tercer 33 28.5 21


LÍNIES D'INTENSIFICACIÓ Arquitectura Tècnica - Pla 96

LÍNIA "A"

GESTIÓ EN OBRA i EMPRESA

LÍNIA "B"

PROJECTE I EXECUCIÓD'OBRA

LÍNIA "C"

INTERVENCIÓ EN EDIFICACIÓEXISTENTS

LÍNIA "D"

TÈCNICA URBANÍSTICA(Sense Docencia el Curs 99/00)

Línia "E"

PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS

Crèdits Crèdits Crèdits Crèdits Crèdits

AS

SIG

NA

TU

RE

SO

BLI

GA

TÒ

RIE

SD

E L

ÍNIA

D'IN

TE

NS

IFIC

AC

IÓ 26140 Valoracions Immobiliàries 6

26141 Perícia Asseguradora i Forense9

26080 Projecte d'Execució 6

26081 Anàlisi Estructural 3

26082 Projecte d’Instal·lacions 3

26083 Organització en la Indústria de la construcci ó3

26100 Patologia i Diagnosi 6

26101 Recàlcul i Comprovaciód'Estructures. 3

26102 Projectes d’Instal·lacions 3

26103 Projectes de Rehabilitació 3

26120 Tècnica Urbanística 3

26121 Dret Urbanístic 4,5

26122 Projecte Urbanístic 4,5

26123 Gestió Urbanística apl. 3

26145 Seguretat en el Treball i Tècniquesafins en Prevenció 8

26146 Higiene en el Tteball 7

AS

SIG

NA

TU

RE

SO

PC

ION

ALS

DE

LÍN

IAD

'INT

EN

SIF

ICA

CIÓ

26142 Matemàtica Financera iAplicacions Estadístiques 6

26143 Organització Industrial id’Empreses 6

26149 Electrònica i Edificació 4,5

26144 Projecte de Seguretat 4,5

26084 Noves Tècniques deConstrucció326131 Informàtica Aplicada i

Mètodes Numèrics 4.5

26086 Tecnologia del Formigó 3

26087 Alternatives Energètiquesen Edificació 3

26088 Construccions Indust. 3

26089 Anàlisi de Projectes 3

26090 Projecte de Seguretat 3

26104 Història de la Construccióa Catalunya 3

26105 Manteniment de l'Edificació 3

26106 Projecte d'Interiorisme 3

26107 Tecnologia del Formigó 3

26108 Recursos Humans i Gestió 3

26109 Acústica Arquitectònica 3

26110 Projecte seguretat 3

26124 Gest.Urb.Medi Ambient 3

26125 Projectes de Jardineriai Mobiliari Urbà 3

26126 Història de l'Urbanisme 3

26127 Valoracions Immobil. 3

26128 Administració Pública 3

26114 Project Manager 3

26130 Perícia Forense 3

26147 Gestió de la Prevenció i altresactuacions en Matèria de Prevenció deRiscos Laborals 7

26148 Àmbit jurídic de la Prevenció iFonaments de les Tècniques de Millora deles condicions de treball 6,5

P.F.C. 26052 1,5 26053 1,5 26054 1,526055 1,5 26056 1,5

SS’’ hhaann ddee ccuurrssaarr::♦♦ 1155 ccrrèèddii ttss dd’’ aassssiiggnnaattuurreess ooppcciioonnaallss oobbll iiggaattòòrriieess ddee llaa ll íínniiaa ++♦♦ 99 ccrrèèddii ttss dd’’ aassssiiggnnaattuurreess ooppcciioonnaallss ddee llaa rreessttaa ddee llaa ll íínniiaa ++♦♦ 44,,55 ccrrèèddii ttss ddeell ttoottaall rreessttaanntt,, oo ddee llaa pprròòppiiaa ll íínniiaa ++♦♦ 11,,55 ccrrèèddii ttss ddeell TTrreebbaall ll FFii ddee CCaarrrreerraa


QUADRE DE RECOMANACIONS D’ASSIGNATURES TRONCALS D’A.T.

QQUUAADDRRII MMEESSTTRREE

33BB


33AA

PPFFCC

II nnss tt aall ·· ll aaccii oonnss II II

QQuuaall iitt aatt

aall ’’ EEddii ff ii ccaa

SSeegguurr eettaatt ii

PPrr eevveenncc ii óó

GGeess ttii óó

UUrr bbaanníí sstt ii ccaa

OOff ii cc ii nnaaTTèèccnnii ccaa

iiPPrr oojj eecc tt ee

OOff ii cc ii nnaaTTèèccnnii ccaa

iiPPrr oojj eecc tt ee


22BB


22AA

II nnss tt aall ·· ll aaccii oonnss II

EEss tt rr uucc ttuurr eess

AArr qquuii tt eecc tt òònnii qquueess II II

CCoonnss tt rr uuccccii óó ii

PPaatt ooll ooggii aa

EEss tt rr uucc tt uurreess ddee

FFoorr mmii ggóóAArr mmaatt

EEss tt aaddíí sstt ii ccaa

AAmmii ddaammeennttss ii

PPrr eessssuuppooss tt ooss

PPll aannii ff ii ccaacc ii óó ii

OOrr ggaannii tt zzaacc ii óódd’’ OObbrr eess

AArr qquuii tt eecctt uurr aa

CCoonnss tt rr uuccccii óó iiCCii uutt

aatt

CCoonnss tt rr uucccc iióó II II II

iiEEqquuii pp

DDrr eettaa ll aa

CCoonnss tt rr uucccc ii óó

II nntt eerr pprr eett aacc ii óó

GGrr ààff ii ccaa ddeellPPrr oojj eecc tt ee

CCAADD

TTooppooggrr aaff ii aaii

RReeppll aanntt eejj aammeenn

TTooppooggrr aaff ii aa

iiRReeppll aanntt eejj aammeenn


11BB

FFíí ss iiccaa

AAppll ii ccaaddaa II II

EEss tt rr uucc ttuurr eess

AArr qquuii tt eecc tt òònniiqquueess II

EEccoonnoommii aa

AAppll ii ccaaddaa II II

CCoonnss tt rr uuccccii óó II II

iiEEqquuii pp

MMaatt eerr ii aall ss II II

DDii bbuuii xx

AArr qquuii tt eecc tt òònnii cc II II

GGeeoommeett rrii aa

DDeesscc rr ii pptt iivvaa II II


11AAMMaatt eemmààtt ii qq

uueess

FFíí ss iiccaa

AAppll ii ccaaddaa II

II nntt rr oodduucccc ii óó

aall '' EEccoonnoomm

GGeeoommeett rrii aa

DDeesscc rr ii ppttii vvaa II

DDii bbuuii xx

AArr qquuii tt eecc tt òònnii cc II II

CCoonnss tt rr uuccccii óó II

MMaatt eerr ii aall ss II


QUALIFICACIÓ GLOBAL DE CARRERA PER ARQUITECTURATÈCNICA PLA 96

Ponderació dels expedients acadèmics i càlcul de la nota final de carrerad’Arquitectura Tècnica Pla - 96

D’acord amb l’article 1.13 del RD 1267/1994, de 10 de juny, pel qual es modifica el ReialDecret 1497/1987, de 27 de novembre, s’estableix el següent procediment per a laponderació dels expedients acadèmics dels estudiants de la UPC i d’aquells que accedeixena la UPC a través de trasllat. En tots els casos, la conversió de les qualificacions empradesper la universitat a l’escala 0-4 es farà a partir de les obtingudes a cada assignatura oactivitat qualificada, no del resultat final del càlcul. Els centres podranestablir períodestransitoris per a l’adaptació del sistema de càlcul de la nota final vigent l’any acadèmic1999-2000, al sistema previst en aquesta normativa.

1 - Estudiants que han cursat tot l’estudi segons el pla reformatSi l’estudiant no ha finalitzat els estudis, la qualificació ponderada (QP)és el resultatd’aplicar la fórmula següent: es multiplica el nombre de crèdits de cada assignatura oactivitatsuperada(Ca) per la qualificació obtinguda (Qa) i es fa la suma de les quantitatsresultants; aquesta suma es divideix pel total de crèdits superats per l’estudiant fins almoment (Cs).

�& D 4 D �

QP = ��& V �

Si l’estudiant ha finalitzat els estudis s’apliquen dues fórmules diferents, en funció del seuorigen:

• Estudiants que no procedeixen de la UPCS’aplica la fórmula per al càlcul de la qualificació ponderada (QP) descrita a l’apartatanterior.

• Estudiants de la UPCUn cop finalitzat l’estudi, s’ha de fer constar a l’expedientla nota final de carrera (NFC),que és la qualificació ponderada de l’expedient complet. Per calcular aquesta nota, obtenimprimer la nota final absoluta, NFA, de manera que el numerador s’obté a partir deles notesdels diferents blocs curriculars que componen el títol de la següent manera:

A1*42+A2*42+B1*40.5+B2*36+C*31.5+OP*28.5+PFC*18.5+�� NFA =

239.25+�� èdits assigLE

Essent:A1: Nota mitjana Bloc curricular Fase SelectivaA2: Nota mitjana Bloc curricular segon quadrimestreB1: Nota mitjana Bloc curricular tercer quadrimestreB2: Nota mitjana Bloc curricular quart quadrimestre (assign troncals i obligatòries)C: Nota mitjana Bloc curricular cinquè i sisè quad. (assig troncal i obligatòries)


OP: Nota mitjana Bloc curricular assignatures opcionalsPFC: Nota Projecte de Fi de Carrera.

Un cop calculada la NFA de tots els estudiants de la promoció, s’ordenen de major amenorNFA, i s’assignen 4 punts al 10% de nota major, 3 punts al 25% següent, 2 punts al 30%següent i 1 punt al 35% restant: a aquesta puntuació li diem nota final relativa (NFR).

La nota final de carrera NFC s’obté com a:

NFC = max (NFA, (NFA+NFR)/2)

Les qualificacions per al càlcul de les fórmules QP i NFA s’expressen segons la taulasegüent:

• Matrícula d’honor: 4 punts• Excel·lent: 3 punts• Notable: 2 punts• Aprovat / Apte per compensació / Convalidat: 1 punt• Suspens / No presentat / Compensable: 0 punts• Adaptat: segons nota d’origen

A efectes de ponderació de l’expedient, no es comptabilitzen els crèdits reconeguts sensequalificació ni els crèdits superats per l’estudiant que excedeixin elsestablerts per al plad’estudis cursat.

2 - Estudiants que han cursat part de la titulació segons el pla no reformat i s’hanadaptat al pla reformat

S’apliquen les mateixes fórmules i criteris que en el cas anterior. Per establir l’equivalènciaen crèdits de les assignatures del pla no reformat es fa el següent:

• Si el pla no reformat publicat al BOE inclou el total d’hores lectives de cadaassignatura, aquest valor es transforma en crèdits segons l’equivalènciade 10 hores percrèdit. Si el que s’inclou és el nombre d’hores setmanals, aquest valor es multiplica per30 (assignatures anuals) o per 15 (assignatures quadrimestrals) per tal d’obtenir elnombre total d’hores de l’assignatura i fer la conversió en crèdits.

• Si el pla no reformat publicat al BOE no inclou aquesta informació, la Direcció delcentre que gestioni l’estudi emet un informe dirigit a la Comissió Acadèmica de laJunta de Govern sobre les hores lectives reals de cada assignatura a fi de procedir a laconversió en crèdits.

Els crèdits adaptats inclosos a l’expedient de l’estudiant en el pla reformatno es tenen encompte a efectes de ponderació de l’expedient.

3 - Estudiants que han cursat tot l’estudi segons el pla no reformatLa qualificació mitjana d’aquests estudiants és el resultat de sumar les qualificacions de lesassignatures superades i dividir aquest valor entre el nombre total d’assignatures superades.

Les qualificacions obtingudes s’expressen segons la taula següent:


• Matrícula d’honor: 4 punts• Excel·lent: 3 punts• Notable: 2 punts• Aprovat / Convalidat: 1 punt

En el cas d’assignatures semestrals o quadrimestrals es comptabilitza la meitat de laqualificació a la suma i la meitat de l’assignatura al divisor.


Quadre d’adaptació del pla 89 al pla 96 d' Arquitectura Tècnica

PLA 89EUPB

PLA 96EUPB

Curs Codi Assignatura Crèdits

Codi Assignatura Crèdits

1r. 11011 Càlcul 12 26000 Matemàtiques 7,51r. 11021 Àlgebra 61r. 12011 Física 12 26001 Física Aplicada I 6

26010 Física Aplicada II 31r. 14021 Dibuix Arquitectònic I 12 26004 Dibuix Arquitectònic I 61r. 14011 Geometria Descriptiva 12 26003 Geometria Descriptiva I 4,5

26013 Geometria Descriptiva II 61r. 53011 Materials de Construcció I 12 26006 Materials de Construcció I 91r. 53021 Construcció I 12 26005 Construcció I 61r. 91011 Int. a l' Economia.Organ. Empr. 6 26002 Introducció a l' Economia 3

26012 Economia Aplicada II 31r. 11031 Introducció al Càlcul Numèric(P) 6 26022 Estadística Aplicada 31r. 12021 Acústica(P) 6 26109 Acústica Arquitectònica (OP) 32n. 52012 Història de la Construcció 6 26023 Arq., Construcció i Ciutat 62n. 53032 Materials de Construcció II 9 26016 Materials de Construcció II 92n. 53042 Construcció II 12 26015 Construcció II i Equips 7,52n. 96012 Equips d' Obra i Medis Auxiliars 62n. 53052 Instal·lacions i el seu Control 15 26034 Instal·lacions I 6

26043 Instal·lacions II 62n. 14032 Dibuix Arquitectònic II 12 26014 Dibuix Arquitectònic II 6

26026 Cad 326031 Interpretació Gràfica del Proj. 3

2n. 92012 Dret de l' Edificació 6 26024 Dret a la Construcció 626042 Gestió Urbanística 3

2n. 92022 Seguretat i Higiene en el Treball 6 26041 Seguretat i Prevenció 7,52n. 53062 Topografia 9 26027 Topografia i Replantejaments I 3

26033 Topografia i Replantejaments II 32n. 57012 Estructures de l' Edificació I 9 26011 Estructures Arquitectòniques I 7,5

26020 Estructures Arquitectòniques II 4,52n.3r.

5701257023

Estructures de l' Edificació IEstructures II de l' Edificació

99

3r. 57023 Estructures II de l' Edificació 9 26021 Estructures de Formigó Armat 63r. 14043 Expressió Gràfica i Projectes 12 26040 Oficina Tècnica i Projectes I 6

26051 Oficina Tècnica i Projectes II 33r. 96023 Organització i Control d' Obres 12 26035 Planificació i Org. d' Obres 93r. 96033 Amidam., Costos i Valoracions 12 26032 Amidaments i Pressupostos 93r. 53073 Patologia i Control de Qualitat 12 26030 Construcció i Patologia 62n. 53042 Construcció II 12 26050 Qualitat a l' Edificació 63r. 53083 Construcció III 12 26025 Construcció III i Equips 92n. 96012 Equips d' Obra i Medis Auxiliars 6


OPTATIVES



OP 53093 Anàlisi de Proj. de l'Edific. i CAD 21 26080 Projecte d'Execució 626081 Anàlisi Estructural 326089 Anàlisi de Projectes 326086 Tecnologia del Formigó 326082 Projecte d’Instal·lacions 326084 Noves Tècniques de

Construcció3

OP 53113 Anàlisi del Procés Constr. 21 26084 Noves Tècniques deConstrucció

3

26086 Tecnologia del Formigó 326087 Alternatives Energètiques

en l'Edif.3

26089 Anàlisi de Projectes 326100 Patologia i Diagnosi 626081 Anàlisi Estructural 3

OP 53123 Bioclimatisme en Arquitectura 21 26082 Projecte d’Instal·lacions 326087 Alternatives Energètiques a

l'Edif.3

26105 Manteniment de l'Edificació 326124 Gestió Urbana i Medi

Ambient3

26100 Patologia i Diagnosi 626084 Noves Tècniques de la

Construcció3

OP 58023 Construcció Industrialitzada 21 26088 ConstruccionsIndustrialitzades

3

26080 Projecte d'Execució 626081 Anàlisi Estructural 326084 Noves Tècniques de

Construcció3

26086 Tecnologia del Formigó 326089 Anàlisi de Projectes 3

OP 71013 Informàtica Aplicada 21 26131 Inf. Aplicada i MètodesNumèrics

4,5

26142 Mat. Financera i AplicacionsEstadíst.

6

26082 Projecte d’Instal·lacions 326080 Projecte d'Execució 6

OP 94033 Organització Industrial 21 26149 Electrònica i Edificació 4,526142 Mat. Financera i Aplicacions

Estadíst.6

26131 Inf. Aplicada i MètodesNumèrics

4,5

26143 Organització Industrial id'Empreses

6

OP 96053 Peritacions i Taxacions 21 26141 Perícia Asseguradora iForense

9

26140 Valoracions Immobiliàries 626143 Organització Industrial i

d'Empreses6


OP 92033 Prevenció de Riscos Laborals 21 26148 Àmbit Jurídic de laPrevenció i Fonam.

6,5

26146 Higiene en el Treball 726147 Gestió de la Prevenció i

altres actua...7

OP 51013 Projectes d'Urbanització i CAD * 21 26120 Tècnica Urbanística 326122 Projecte Urbanístic 4,526125 Projecte de Jardineria i

Mobiliari Urbà3

26123 Gestió Urbanística Aplicada 326124 Gestió Urbana i Medi

Ambient3

26121 Dret Urbanístic 4,526126 Història de l'Urbanisme 3

OP 96073 Projec. de Rehabilitació 21 26100 Patologia i Diagnosi 626102 Projecte d’Instal·lacions 326103 Projecte de Rehabilitació 326106 Projecte d'Interiorisme 326107 Tecnologia del Formigó 326101 Recàlcul i Composició

d'estructures3

OP 53103 Rehabilitac. d'Edif. i Habitatges 21 26100 Patologia i Diagnosi 626102 Projecte d’Instal·lacions 326103 Projecte de Rehabilitació 326106 Projecte d'Interiorisme 326105 Manteniment de l'Edificació 326101 Recàlcul i Composició

d'estructures3

OP 14053 Tècnica de Jardin. i MobiliariUrbà *

21 26122 Projecte Urbanístic 4,5

26125 Projecte de Jardineria iMobiliari Urbà

3

26123 Gestió Urbanística Aplicada 326121 Dret Urbanístic 4,526120 Tècnica Urbanística 326124 Gestió Urbana i Medi

Ambient3

26126 Història de l'Urbanisme 3OP 96043 Tècnica Urbanística * 21 26120 Tècnica Urbanística 3

26121 Dret Urbanístic 4,526122 Projecte Urbanístic 4,526123 Gestió Urbanística Aplicada 326124 Gestió Urbana i Medi

Ambient3

26125 Projecte de Jardineria iMobiliari Urbà

3

26126 Història de l'Urbanisme 3OP 96063 Organitz. D'Empreses Sector

Constr.21 26140 Valoracions Immobiliàries 6

96083 Org. I Valor. D'Empr. SectorConst.

21 26143 Organització Industrial id'Empreses

6

26108 Recursos Humans i Gestió 326128 Administració Pública 326121 Dret Urbanístic 3

OP 94023 Control de Costos 21 26080 Projecte d'execució 6


26082 Projecte d’instal·lacions 326083 Organització en la Indústria

de la Cons.3

26089 Anàlisi de projectes 326103 Projectes de rehabilitació 326108 Recursos humans i gestió 3

OP 58013 Sostres de Biguetes 21 26080 Projecte d' execució 626081 Anàlisi estructural 326084 Noves tècniques de

construcció3

26086 Tecnologia del formigó 326088 Construccions

industrialitzades3

26105 Manteniment a l' edificació 3


ACCÉS SEMESTRALITZAT

El plantejament d'una estructura quadrimestral dels estudis, juntament amb els noussistemes d'avaluació i amb l'establiment de la fase selectiva, fan que el pas del'ensenyament secundari a l'universitari comporti un canvi qualitatiu important. Peraquestes raons la UPC ha posat en marxa un projecte experimental d'accés semestralitzatque, des del curs 1995-96, s'ha anat instaurant en diversos centres. A partir del curs1997-98 també l'EUPB adopta aquesta modalitat d'accés per als estudis d'Arquitectura Tècnica.

La característica bàsica d'aquest projecte és eldesglossament de l'oferta de places del primerquadrimestre dels estudis d'Arquitectura Tècnica en dos blocs: un que inicia l'activitat docentel setembre (370 estudiants) i un altre que la inicia al febrer (80 estudiants). Els estudiantspoden triar entre aquestes dues opcions en el moment de la preinscripció.

Per als estudiants que accedeixin a la Universitat el quadrimestre de primavera (febrer) elprocés de preinscripció i assignació de places es realitzarà de forma anàloga a la restad’estudiants, en els mateixos terminis però indicant-hi un codi de preinscripció diferent. Elsestudiants assignats en aquesta opció, hauran de realitzar unaprematrículaels mateixos diesprevistos de matrícula per als estudiants de nou accés, els mesos de juliol i de setembre.Aquesta prematrícula tindrà els efectes dereserva de la plaçaassignada.

En aquesta prematrícula s'abonarà, com a mínim, l'import corresponent a les taxesuniversitàries i l'assegurança escolar. Respecte de l'oficina de Preinscripció, es consideraràmatriculat l'estudiant que hagi formalitzat aquest primer requisit.

La prematrícula a efectes de reserva de plaça tindrà consideració dematrícula oficialde laUPC, als efectes del preu per crèdit, d’expedició del carnet de l’estudiant, aplicació de lanormativa de beques i aplicació de la normativa d’ajuts i excempcions a la matrícula.

El valor afegit d'aquesta proposta és el d'oferir, als estudiants que adoptin la fórmula d'iniciarel primer quadrimestre al febrer, la possibilitat de seguir durant el quadrimestre anterior(setembre) uncurs d'introducció als estudis d'Arquitectura Tècnica, de 18 crèdits id'inscripció voluntària, que els permeti reforçar els coneixements que tradicionalmentpresenten més dificultats en aquests estudis, tenir una visió de conjunt dels estudis que voleniniciar i consolidar uns hàbits d'estudi adequats al sistema acadèmic de la universitat.

Quan els estudiants formalitzin la prematrícula, el centre els lliurarà informació documentalsobre el curs d’introducció referent a la seva organització i contingut, períodes de docència ipreu. El centre també organitzarà a primers de setembre una sessió informativa sobre elsobjectius, els continguts i l’organització del curs d’introducció.

L'EUPB realitzarà, en les dates que es fixin dels mesos de juliol i setembre, la matrícula delcurs d’introducció als estudis d'Arquitectura Tècnica. Els estudiants que desitgin fer aquestcurs realitzaran la matrícula del curs per la totalitat dels 18 crèditsassignats.

La matrícula del curs d'introducció tindrà consideració de matrícula oficialde la UPC, alsefectes del preu per crèdit, d’expedició del carnet de l’estudiant, aplicació de la normativa de


beques i aplicació de la normativa d’ajuts i excempcions a lamatrícula.

En el cas dels estudiants amb dret a beca general de l’estat,als efectes de renovació de labeca el curs següent, es considerarà que hauran complert el mínim de matrícula sempre i quans’hagin matriculat del curs d’introducció i de tot el primerquadrimestre del pla d’estudis elmes de febrer.

El curs d' introducció té valoració acadèmica. Els 18 crèdits assignats al curs seran reconegutsals estudiants que l' hagin realitzat i superat, com acrèdits de lliure elecció, quan estiguin endisposició de demanar-ho. Aquests crèdits es faran constar a l' expedient de l' estudiant com acrèdits de lliure elecció per formació complementària,amb la qualificació que correspongui.La superació d’aquests crèdits no computarà en el mínim previst per la normativa depermanència.

Per tant, el fet de triar aquesta opció no representa per a l' estudiant l' allargament dels seusestudis.

Si un estudiant no supera el curs d' introducció, no li seran reconeguts els crèditscorresponents peròmantindrà el dret de matricular-seel quadrimestre de primavera en elsestudis d' Arquitectura Tècnica.


CARACTERÍSTIQUES GENERALS DEL CURS

Adequació

El curs està destinat i especialment recomanat als estudiants de nou accés assignats alquadrimestre de primavera (febrer de l'any 2002) que hagin formalitzat la prematrículacorresponent als estudis d'Arquitectura Tècnica a l'EUPB en el període establert.

Objectius

Facilitar als estudiants que provenen de l'ensenyament secundari el pas als estudisd'Arquitectura Tècnica, tot introduint-los en els coneixements específics d'aquesta carrera ipreparant-los per afrontar en millors condicions la fase selectiva.

Càrrega lectiva

La càrrega lectiva total del curs és de 18 crèdits (180 hores de classe) repartits entre teoria ipràctica (problemes, taller, laboratori).

Matèries

Consta de quatre matèries que inclouen aspectes bàsics, instrumentals, d'informació id'orientació relatius a l'Arquitectura Tècnica.

- Introducció a les Matemàtiques i les seves aplicacions(6 crèdits = 60 hores de classe)- Principis bàsics de Tecnologia Edificatòria (4 crèdits = 40 hores de classe)- Introducció als Sistemes de Representació Gràfica (4 crèdits = 40 hores de classe).- Elements de Física Aplicada (4 crèdits = 40 hores de classe)

Professors:

Departament de Matemàtica Aplicada I: Albert FerrerDepartament de Construccions Arquitectòniques II: Vicenç Gibert i José A. FernándezDepartament d'Expressió Gràfica Arquitectònica II: Ramon Gay i Ramon BadiaDepartament de Física Aplicada: Enric Camí

CURS D'INTRODUCCIÓALS ESTUDIS D'ARQUITECTURA TÈCNICA

Director del curs: Enric Camí


Avaluació

El curs serà avaluat globalment per a cada estudiant. Durant el curs es faran proves deseguiment i en acabar hi haurà l'avaluació final de cada matèria. A partir del conjunt deresultats es farà l'avaluació global de cada estudiant.

Reconeixement

Els crèdits assignats al curs seran reconeguts als estudiants que l'hagin realitzat i superat, coma crèdits de lliure elecció, quan estiguin en disposició de demanar-ho.

Matriculació posterior

Suspendre el curs no impedirà matricular-se posteriorment al Primer Quadrimestre delsestudis d'Arquitectura Tècnica.

Calendari

Del 25 de setembre al 14 de desembre de 2001.Classes: del 25 de setembre al 4 de desembre de 2001.Proves de seguiment: del 17 al 25 d’octubre de 2001.Avaluació final: del 5 al 14 de desembre de 2001.

Horari

De dilluns a dijous de 9 a 13 hores i divendres de 9 a 11,30 hores.

Sessió informativa

Dimarts 4 de setembre de 2001 a les 12 hores.Sessió destinada a informar sobre els objectius, els continguts i l'organització del Cursd'Introducció i aclarir possibles dubtes al respecte.

Inscripció

La inscripció al curs és voluntària i per la totalitat dels 18crèdits. No pot matricular-separcialment de cap de les matèries que formen el curs.

Matrícula del curs d'introducció

Dies 26 de juliol i 6 de setembre de 2001, de 9 a 12 hores

Import de la matrícula

El corresponent a 18 crèdits + taxes


INFORMACIÓ SOBRE LES MATÈRIES

INTRODUCCIÓ A LES MATEMÀTIQUES I LES SEVES APLICACIONS

Codi CI001Crèdits: 6 (2. teòrics i 4 pràctics)

Departament de Matemàtica Aplicada I

Professor coordinador:Albert Ferrer

Temari:

1. Polinomis.2. Els nombres complexos.3. Geometria plana i a l'espai.4. Sistemes d'equacions lineals.5. Funcions reals d'una variable.6. La derivada i les seves aplicacions.7. Representació gràfica de funcions.8. La integral i les seves aplicacions.9. Introducció a l'Estadística.

PRINCIPIS BÀSICS DE TECNOLOGIA EDIFICATÒRIA

Codi: CI002Crèdits: 4 (3,2 teòrics i 0,8 pràctics)

Departament de Construccions Arquitectòniques II

Professors coordinadors:Vicenç Gibert i José A. Fernández

Temari:

1. El planejament.2. La construcció.3. L'edificació.4. El procés constructiu.


INTRODUCCIÓ ALS SISTEMES DE REPRESENTACIÓ GRÀFICA

Codi: C1003Crèdits: 4 (2 teòrics i 2 pràctics)

Departament d'Expressió Gràfica Arquitectònica II

Professor coordinador:Ramon Gay.

Temari:

1. Coneixements bàsics de geometria plana.2. Traçat de rectes, angles i polígons.3. Traçat de corbes.4. Els diferents sistemes de representació, relacions i aplicacions.5. Sistema axonomètric.6. Sistema dièdric. Punt-recta-pla i les seves relacions(I).7. Sistema dièdric. Punt-recta-pla i les seves relacions(II).8. Sistema dièdric. Operacions (I).9. Sistema dièdric. Operacions (II).10. Sistema dièdric. Distàncies-angles. Repàs i conclusions.

ELEMENTS DE FÍSICA APLICADA

Codi: CI004Crèdits:4 (1,8 teòrics i 2,2 pràctics)

Departament de Física Aplicada.

Professor coordinador: Enric Camí

Temari:

1. Vectors.2. Forces i moments.3. Estàtica.4. Centre de gravetat i moment d'inèrcia.5. Elasticitat.6. Treball i energia.7. Pressió.8. Temperatura i calor.9. Corrent continu.


TITULACIÓ D'ENGINYER TÈCNIC EN TOPOGRAFIA


EL PLA D'ESTUDIS

ENGINYERIA TÈCNICA TOPOGRÀFICA

En el curs 1997/98 s'inicià a l'EUPB els ensenyaments del Nou Pla d'Estudis,(publicat alBOE del 27.11.1997, per resolució 25313, de 31 d’octubre de 1997), conduent al títold'Enginyer Tècnic en Topografia. Aquest Pla d'Estudis s'adapta a la directriu general pròpiade la titulació de "Ingeniero Técnico en Topografia" (Real Decreto 14850/1991 del 30.8,BOE nº 298 del 14.12.1991). Des del curs 99/00 s'imparteixen les assignaturescorresponents als tres cursos.

La docència del pla 88 s'ha d’extingí, a raó de curs per any, i un cop extingit cada cursl'estudiant té dret a quatre convocatòries d'examen en els dos cursos acadèmics següents.Amb la qual cosa del tercer curs queda 1 convocatòria extraordinària pel febrer del2002.

Els estudiants que no superin aquestes proves i vulguin continuar els estudis ho hauran defer pel pla reformat 1997. Respecte al projecte o treball fi de carrera, els estudiants haurande superar-lo dins dels tres anys acadèmics següents al d'extinció de l'últim curs del plad'estudis 1988, es a dir, fins l'any 2001/2002, essent setembre de 2002 la darreraconvocatòria.

Estructura del pla 97

El Pla d'Estudis d'Enginyer Tècnic en Topografia s'estructura en un únic cicle amb títolterminal. Per accedir cal seguir el procediment general establert per la UPC.

Consta de tres cursos i cada curs consta de dos quadrimestres de 15 setmanes lectivescadascun. Totes les assignatures són quadrimestrals.

Assignatures: càrrega docent

La càrrega docent d'una assignatura es comptabilitza en crèdits (1 crèdit=10 hores declasse). Els crèdits poden ser:

- Teòrics: La iniciativa i activitat docent correspon al professor.

- Pràctics: La iniciativa correspon al professor i les activitats als estudiants (classes deproblemes, pràctiques de laboratori, aula informàtica, treballs dirigits,etcètera).

S'estima que cada hora de docència reglada comporta una mitjana de càrrega de treballpersonal a l’estudiant de 1 hora.

Tipus d'assignatures.

Les assignatures del Pla d'Estudis són des del punt de vista de l'estudiant- de tres tipusdiferents:


Obligatòries: Assignatures que han de ser cursades obligatòriament per tots elsestudiants, amb la seqüència i ubicació prevista en el Pla (veure lesplanes referents a cursos).

Optatives: Assignatures (totes de 4.5 crèdits) que l'estudiant pot escollir entre quatreopcions o línies d'intensificació.

Les quatre opcions olínies d'intensificaciósón les següents:

- Línia 1: Topografia i Aplicacions a l'Enginyeria.

- Línia 2: Cartografia i Sistemes d'Informació.

- Línia 3: Fotogrametria i Teledetecció.

- Línia 4: Sistemes de Posicionament i Navegació.

Dins de cada línia d'intensificació, l'alumne ha de cursar 22,5 crèdits en assignaturesopcionals, dels quals 13.5, com a mínim, han de ser de la línia d'intensificació escollida.Existeix un grup d'assignatures, sense perfil definit, que l'estudiant pot optar per completarla totalitat dels crèdits exigits.

Lliure Elecció: Assignatures que l'estudiant pot escollir lliurament entre:

a) L'oferta d'assignatures optatives de la pròpia titulació, sense que esprodueixin repeticions.

b) L'oferta específica d'assignatures de Lliure Elecció, pròpies del'EUPB o d'altres Escoles i Facultats de la UPC.

c) Qualsevol assignatura d'altres titulacions de la UPC y de la UB, acondició que no hi hagi similitud amb alguna de les assignatures de lapròpia titulació.

El Projecte Fi de Carrera (PFC).

El Projecte Fi de Carrera (PFC) és un exercici de revàlida entès en un sentit que englobatant l'elaboració d'un Projecte Tècnic on l'estudiant ha d'aplicar els coneixements de lacarrera en els diversos apartats característics dels projectes, comun treball d'InvestigacióAplicada lligat a qualsevol de les línies d'investigació dels Departamentsque imparteixendocència i realitzin investigació a l'EUPB.

Avaluació i reconeixement de crèdits

L'avaluació de les assignatures tindrà per finalitat determinar en quinamesura es vanassolint, i s'obtenen finalment, els objectius preestablerts i declaratsen les fitxes de lesassignatures. L'avaluació serà realitzada pels professors encarregats de la docència. En cadaassignatura, tant la coordinació de la docència com la de les actes d'avaluació seràresponsabilitat d'un coordinador nomenat per l'Escola a proposta del Departamentencarregat d'impartir l'assignatura.


En cap cas els actes dávaluació es reduiran a léxamen final que tindrà un pes limitat enlávaluació. El límit l'estableix la "Normativa d'Avaluació del Centre" aprovada en Juntad'Escola i que es troba en l'apartat de normatives.

Avaluació Curricular

a) El reconeixement de crèdits que permet l'obtenció del títol, es farà mitjançant lesavaluacions curriculars. A tal efecte, el conjunt d'assignatures troncals, obligatòries iopcionals del pla d'estudis, estarà agrupat en set blocs curriculars organitzats de lasegüent manera:

El primer bloc correspon al quadrimestre selectiu, els 5 següents corresponen alsquadrimestres respectius de la carrera, en l'últim quadrimestre estàinclòs el PFC. El setèbloc es refereix a les assignatures optatives.

Cadascun dels blocs serà objecte d'una avaluació curricular que es farà amb criteris devaloració global dintre d'un marc reglamentari establert per l'Escola. El bloc curricularcorresponent al primer quadrimestre del primer curs tindrà caràcter selectiu i enconseqüència els estudiants no podran matricular assignatures de la resta del2n.quadrimestre de 1r. curs en tant no l'hagin superat.

b) Cada bloc curricular serà avaluat per la corresponent Comissió d'Avaluació Curricular.

La comissió d'avaluació curricular de la fase selectiva estarà constituïda pel Director del'Escola, que la presidirà, pel Subdirector d'Estudis, pel Subdirector de Coordinació, pelsprofessors ordinaris coordinadors de les corresponents assignatures del 1r quadrimestrede 1r. curs i per tres estudiants de la mateixa que hagin superat la fase selectiva.

Les comissions d'avaluació curricular restants estaran constituïdes pelDirector del'Escola, que les presidirà, pel Subdirector d'Estudis, pel Subdirector de Coordinació,pels professors ordinaris coordinadors de les corresponents assignatures.

El resultat de cada avaluació curricular serà plasmat en la corresponent Acta Curricular.L'acta contindrà, com a mínim, una nota descriptiva associada a cada estudiant i elnombre de crèdits obtinguts pels estudiants declarats Apte.

c) En la fase No Selectiva la nota descriptiva podrà ser APROVAT, NOTABLE,EXCEL.LENT O MATRICULA D´HONOR pels estudiants declarats Apte i seràSUSPÈS DE QUALIFICACIÓ per a tots els demés. En aquest últim cas s’indicarà al'estudiant quines assignatures del bloc curricular ha de cursar de nou abans de sersubjecte d'una nova avaluació curricular.

En la fase SELECTIVA la nota descriptiva continguda a l'acta curricular serà la d'Apte perels estudiants que hagin estat declarats com a tal, la de SUSPÈS DE QUALIFICACIÓpels estudiants, que no havent estat declarats Apte, estiguin en situació administrativa depoder ésser avaluats de nou, i la de No Apte per a tots els demés. En aquest últim casl'estudiant quedarà inhabilitat administrativament per prosseguir els estudisen l'Escola.


Reconeixement de Crèdits de Lliure Elecció

Un estudiant pot obtenir el reconeixement crèdits de lliure elecció previstosen el seu plad’estudis per estudis cursats o altres activitats que prevegi el pla d’estudis, sense unaequivalència directa amb matèries o assignatures definides en el Pla d’ Estudis.


PLA D'ESTUDIS 1997

PRIMER ANY ACADÈMIC

Quadrimestre primer: 1A (Fase Selectiva)

codi assignatura crèdits hores/setmana

27101 Mètodes Matemàtics I 6 4

27102 Física I 6 4

27103 Geometria Mètrica Descriptiva 6 4

27104 Instruments Topogràfics I 6 4

27105 Cartografia I 6 4

27106 Geomorfologia 6 4

PRIMER ANY ACADÈMIC

Quadrimestre segon:1B


27107 Mètodes Matemàtics II 7.5 5

27108 Física II 4.5 3

27109 Sistemes de Representació 4.5 3

27110 Instruments Topogràfics II 4.5 3

27111 Cartografia II 6 4

27112 Informàtica Aplicada a la Topografia 6 4

27113 Dret i Ordenació del Territori 4.5 3


SEGON ANY ACADÈMIC



27114 Ampliació de Càlcul 4.5 3

27115 Fonaments de Fotogrametria 4.5 3

27116 Astronomia Geodèsica 4.5 3

27117 Mètodes Topogràfics I 6 4

27118 Cartografia III 6 4

27119 Estadística i Ajut d'Observacions 6 4

27120 Cadastre 4.5 3

SEGON ANY ACADÈMIC



27121 Geodèsia 4.5 3

27122 Mètodes Topogràfics II 4.5 3

27123 Fotogrametria Analítica I 4.5 3

27124 Teledetecció 4.5 3

27125 Fonaments Sistemes d'Inf. Geograf. 6 4

27126 Fonaments de Geofísica 4.5 3

Lliure elecció 9 6


TERCER ANY ACADÈMIC



27127 Tècniques Posicion.Global i Naveg 6 4

27128 Fotogrametria Analítica i Digital 4.5 3

27129 Topografia Aplicada a l'Enginyeria I 6 4

27130 Projeccions Cartogràfiques 4.5 3

Optatives d'intensificació 9 6

Lliure elecció 9 6

TERCER ANY ACADÈMIC



27131 Topografia Aplicada a l'Enginyeria II 4.5 3

27132 Fotogrametria Digital 4.5 3

Optatives d'intensificació 13.5 9

27157 PFC dirigit 6 4

27158 PFC (O.E.) 6 4

Lliure elecció 4,5 3

DISTRIBUCIÓ DELS CRÈDITS

curs MatèriesTroncals i Obligatòries

Matèriesoptatives

Matèriesde lliure elecció

Primer 73.5

Segon 64.5 9

Tercer 42 22.5 13.5


LÍNIES D'INTENSIFICACIÓ Enginyeria Tècnica en Topografia –pla 97

LÍNIA “1”TOPOGRAFIA IAPLICACIONS AL’ENGINYERIA

LÍNIA “2CARTOGRAFIA iSISTEMES D’INFORMACIÓ

LÍNIA “3”FOTOGRAMETRIA iTELEDETECCIÓ

LÍNIA “4”SISTEMES DEPOSICIONAMENT iNAVEGACIÓ

ASSIGNATURES"SENSE PERFIL DEFINIT"

Crèdits Crèdits Crèdits Crèdits Crèdits

27140Instrumentació iMetrologia Industrial4.5

27142 Sistemesd’informacióGeogràfica 4.5

27155 FotogrametriaTerrestre. 4.5 27148 Tècniques

Geodèsiques 4.527154 Economia i Gestió

d’Empreses 4.5

27137TopografiaSubterrània 4.5

27143 ProjectesCartogràfics 4.5

27147 Tractament d’imatgesa Fotogrametria 4.5

27150 CartografiaMatemàtica 4.5

27136 TècniquesMediambientals 4.5

27141TopografiaHidrogràfica 4.5

27144 CartografiaMatemàtica 4.5

27145 Projecte deTeledetecció 4.5

27151 Navegació i Sistemesd’Informació 4.5 27152 Geodèsia Física 4.5

27138Introducció a l’ObraCivil4.5 27156 Producció

Cartogràfica 4.527146 Laboratori de

Fotogrametria 4.527159 Tractament de dades

GPS 4.5 27153 Mètodes Numèrics 4.5

27139 AixecamentsEspecials 4.5

��

SS’’ hhaann ddee cc uurr ss aarr 2222,, 55 cc rr èèddii tt ss dd’’ aass ss ii ggnnaatt uurr eess ooppcc ii oonnaall ss ddee ll íí nnii aa dd’’ II nntt eennss ii ff ii cc aacc ii óó,, rr eeppaarr tt ii tt ss ddee ll aa ss eeggüüeenntt mmaanneerr aa::

♦♦ 1133.. 55 cc rr èèddii tt ss dd’’ aass ss ii ggnnaatt uurr eess ooppcc ii oonnaall ss ddee ll aa ll íí nnii aa eess cc ooll ll ii ddaa ++♦♦ 99 cc rr èèddii tt ss dd’’ aass ss ii ggnnaatt uurr eess ooppcc ii oonnaall ss aa eess cc ooll ll ii rr eenntt rr ee ll eess ddee ll aa pprr òòppii aa ll íí nnii aa oo eenntt rr ee ll eess aass ss ii ggnnaatt uurr eess

ooppcc ii oonnaall ss "" ss eennss ee ppeerr ff ii ll ddeeff ii nnii tt ""

��

EEss ppooddeenn cc uurr ss aarr aass ss ii ggnnaatt uurr eess dd’’ aall tt rr eess ll íí nnii eess cc oomm aa AAss ss ii ggnnaatt uurr eess ddee LLll ii uurr ee eell eecc cc ii óó


QUALIFICACIÓ GLOBAL DE CARRERA PER ENGINYERIA TÈCNICATOPOGRÀFICA PLA 97

D’acord amb el que preveu la Normativa d’Avaluació dels Estudiants pels Plans d’EstudisReformats, en el seu punt 5.1, la Nota Final de Carrera (NFC) es calcularà segons les fórmulessegüents:

On (NFA) és la Nota Final Absoluta i és el resultat de multiplicar el nombre de crèdits superats decada bloc (Cb) per la qualificació obtinguda (Qb) i es fa la suma de les quantitats resultants;aquesta suma es divideix pel total de crèdits superats per l’estudiant (Cs).

Essent:

A1: Nota mitjana Bloc curricular Fase SelectivaA2: Nota mitjana Bloc curricular segon quadrimestreB1: Nota mitjana Bloc curricular tercer quadrimestreB2: Nota mitjana Bloc curricular quart quadrimestre (assignatures troncals i obligatòries)C1: Nota mitjana Bloc curricular cinquè quadrimestre (assignatures troncals i obligatòries)C2: Nota mitjana Bloc curricular sisè quadrimestre (assignatures troncals i obligatòries)OP: Nota mitjana Bloc curricular assignatures opcionalsPFC: Nota Projecte Final de Carrera

Un cop calculada la NFA de tots els estudiants de la promoció, s’ordenen de major a menor NFA,i s’assignen 4 punts al 10% de nota major, 3 punts al 25% següent, 2 punts al 30% següent i 1punt al 35% restant: a aquesta puntuació li diem nota final relativa (NFR).

La nota final de carrera NFC s’obté com a:

+=

2,

NFRNFANFAmaxNFC

Les qualificacions per al càlcul de les fórmules NFA s’expressen segons la taula següent:

Matrícula d’honor: 4 puntsExcel·lent: 3 puntsNotable: 2 puntsAprovat / Apte per compensació / Convalidat: 1 puntSuspens / No presentat / Compensable: 0 puntsAdaptat: segons nota d’origen

A efectes de ponderació de l’expedient, no es comptabilitzen els crèdits reconeguts sensequalificació ni els crèdits superats per l’estudiant que excedeixin els establerts per al pla d’estudiscursat.

( )( )∑

∑=Cs

QbCbNFA

·

∑∑

+++++++++

=LEassigcredits

LEassigcreditsLEassignotaPFCOPCCBBAANFA

219

·5,22·5,22·15·221·15.28·236·15.37·236·1


Adaptacions del pla d'estudis d'Enginyeria Tècnica Topogràfica 1988 al pla 97

1.- L'adaptació d'un estudiant del pla 88 al pla 97 es realitzarà mitjançant una “Avaluaciócurricular d'Adaptació”, en la qual se li atorgaran crèdits per les assignatures del pla 88que tingui aprovades, d'acord amb la taula d'adaptació adjunta.

2.- Els crèdits atorgats portaran associat el reconeixement de la suficiència en lesassignatures del pla 97 que s'indiquen en l'esmentada taula.

3.- La diferencia entre els crèdits atorgats en el pla 97 i els corresponents a les assignaturesaprovades del pla 88, es consideraran de lliure elecció d'acord amb el següent criteri:

a) Pel conjunt de les assignatures obligatòries de primer curs del pla 88, la diferenciaentre els crèdits aprovats en el pla 88 i els atorgats en el pla 97 serà adaptada per unnombre de crèdits de lliure elecció igual a 1/3 d'aquesta diferencia.

b) Pel conjunt de les assignatures obligatòries de segon i tercer curs del pla 88,ladiferencia entre els crèdits aprovats en el pla 88 i els atorgats en el pla 97serà adaptadaper un nombre de crèdits de lliure elecció igual a 1/3 d'aquesta diferencia.

4.- En aquells casos excepcionals en que l'aplicació dels apartats anteriorscomporti perl'alumne una càrrega docent superior a la que li restaria si continués amb el pla88, esfaculta a la Comissió d'Avaluació curricular d'Adaptació a adoptar lesmesures quecregui oportunes.


TAULA D'ADAPTACIÓ DEL PLA 88 AL PLA 97

PLA 88 PLA 97

CURS ASSIGNATURACRÈDITSRECONEGUTS

SUFICIÈNCIARECONEGUDA

1r Matemàtiques 13,5Mètodes Matemàtics IMètodes Matemàtics II

1r Física 10,5Física IFísica II

1r Expressió Gràfica 10,5Geometria Metrica DescriptivaSistemes de Representació

1r Instruments Topogràfics 10,5Instruments Topogràfics IInstruments Topogràfics II

1rLectura de Mapes iFotointerpretació

6 Cartografia I

1rIntroducció a laProgramació

6Informàtica Aplicada a laTopografia

2n Geomorfologia 6 Geomorfologia

2n Mètodes Topogràfics 10,5Mètodes Topogràfics IMètodes Topogràfics II

2n Astronomia Geodèsica 4,5 Astronomia Geodèsica

2n Fotogrametria I 4,5 Fonaments de Fotogrametria

2nMètodes Estadísticsi Numèrics

10,5Ampliació de CàlculEstadística i Ajustd'Observacions

2n Legislació i Economia 4,5 Dret i Ordenació del Territori

3rGeodèsia i ProjeccionsCartogràfiques

9GeodèsiaProjeccions Cartogràfiques

3r Fotogrametria II 9Fotogrametria AnalíticaFotogrametria Analítica iDigital

3rTopografia d'Obres iAixecaments Especials

10,5

Topografia Aplicada al'Enginyeria ITopografia Aplicada al'Enginyeria II

3r Geofísica (Op) 4,5 Fonaments de Geofísica

3r Cartografia (Op) 12Cartografia IICartografia III

3r Teledetecció (Op) 4,5 Teledetecció


CALENDARIS LECTIUS


PROGRAMACIÓ CURS 2001/2 plans reformats

Q. TARDOR ( 71 dies lectius)nº DL DM DX DJ DV DS D Dies

l.9/01 1 3 4 5 6 7 8 9 4

2 10 11 12 13 14 15 16 33 17 18 19 20 21 22 23 54 24 25 26 27 28 29 30 4

10/01 5 1 2 3 4 5 6 7 56 8 9 10 11 12 13 14 47 15 16 17 18 19 20 21 58 22 23 24 25 26 27 28 5 Exàmens

11/01 9 29 30 31 1 2 3 4 3 parcials

10 5 6 7 8 9 10 11 511 12 13 14 15 16 17 18 512 19 20 21 22 23 24 25 5

12/01 13 26 27 28 29 30 1 2 514 3 4 5 6 7 8 9 315 10 11 12 13 14 15 16 516 17 18 19 20 21 22 23 5

24 25 26 27 28 29 30 Vacances

31 1 2 3 4 5 6 Nadal

7 8 9 10 11 12 13 Exàmens

14 15 16 17 18 19 20 Finals

21 22 23 24 25 26 27 +correcció2/02 28 29 30 31 1 2 3 +matrícula

4 5 6 7 8 9 10

Dies festius ivacances

Dies nolectius

Exàmens parcials Exàmensfinals

Correcció/matrícula

Començament de les classes: 4 de setembre de 2001Acabament de les classes: 21 de desembre de 2001

dies festius

11/9 Diada de Catalunya24/9 festivitat de la Mercè12/10 festivitat del Pilar1/11 festivitat de Tots Sants6/12 la Constitució8/12 festivitat de la Immaculada28/1 festivitat de S. Tomàs d’Aquino


Q. PRIMAVERA (72 dies lectius)

nº DL DM DX DX DV DS D Diesl.

2/02 1 11 12 13 14 15 16 17 52 18 19 20 21 22 23 24 5

3/02 3 25 26 27 28 1 2 3 54 4 5 6 7 8 9 10 55 11 12 13 14 15 16 17 56 18 19 20 21 22 23 24 5

4/02 7 25 26 27 28 29 30 31 Setmana Santa8 1 2 3 4 5 6 7 4 Exàmens parcials

8 9 10 11 12 13 14 59 15 16 17 18 19 20 21 5

10 22 23 24 25 26 27 28 55/02 11 29 30 1 2 3 4 5 4

12 6 7 8 9 10 11 12 513 13 14 15 16 17 18 19 514 20 21 22 23 24 25 26 4

6/02 15 27 28 29 30 31 1 2 53 4 5 6 7 8 9 Exàmens

10 11 12 13 14 15 16 finals

17 18 19 20 21 22 2324 25 26 27 28 29 30

Dies festius ivacances

Dies no lectius Exàmens parcials Exàmens finals

Començament de les classes: 11 de febrer de 2002Acabament de les classes: 31 de maig de 2002

dies festius

1/5 festa del Treball20/5 Pasqua de Pentecosta24/6 festivitat de S. Joan


CALENDARIS AVALUADORS

Document aprovat per la Comissió Docent del 09/05/01

ARQUITECTURA TÈCNICA – PLA 96

EXÀMENS PARCIALS QUADRIMESTRE DE TARDOR, CURS 2001/2002

Octubre 2001Dia 22 (dilluns) Dia 23 (dimarts) Dia 24 (dimecres) Dia 25 (di jous) Dia 26 (divendres) Dia 27 (dissabte)

1A INT. ECONOMIA MATERIALS I CONSTRUCCIÓ I FÍSICA APLICADA I

1B FÍSICA II EST. ARQUITECT. I CONSTRUCCIÓ II

EST. FORMIGÓ ARQ., CONS. CIUTAT2ATOPOGRAFIA I

CAD

CONSTRUCCIÓ III

2B AMID. I PRESSUP. TOPOGRAFIA II

3A GESTIÓ URBANÍTCA INSTAL·LACIONS II

3B OFÍCINA TECN. II OPTATIVES

Dia 29 (dilluns) Dia 30 (dimarts) Dia 31 (dimecres) Dia 1 (d ijous) Dia 2 (divendres) Dia 3 (dissabte)

1A GEOM. DESCR. I DIBUIX ARQ. I MATEMÀTIQUES

GEOM. DESCR. II1BECONOMIA APLIC.

DIBUIX ARQ. II MATERIALS II

2A DRET A LA CONST. EST. ARQUIT. II ESTADÍSTICA

2B PLAN. I ORG. OBRES INSTAL·LACIONS I

3A OFICINA TÈCN. I

3B QUALITAT EDIFIC.



EXÀMENS PARCIALS QUADRIMESTRE DE PRIMAVERA, CURS 2001/2 002

Abril 2002Dia 1 (dilluns) Dia 2 (dimarts) Dia 3 (dimecres) Dia 4 (dijous) Dia 5 (divendres) Dia 6 (dissabte)

1A DIBUIX ARQ. I MATEMÀTIQUES CONSTRUCCIÓ I FÍSICA APLIC. I MATERIALS I

EST. ARQUITECT. I1B FÍSICA APLIC. II ECONOMIA APLIC.DIBUIX ARQ. II

MATERIALS II

TOPOGRAFIA I2A EST. FORMIGÓESTADÍSTICA

ARQ., CONST. ICIUTAT

CAD EST. ARQUITECT. II

2B TOPOGRAFIA II AMID. I PRESSUP. INSTAL·LACIONS I

3A OFICINA TÈCN. I GEST. URBANÍSTICA

3B

FESTA

QUALITAT EDIFIC. OPTATIVES

Dia 8 (dilluns) Dia 9 (dimarts) Dia 10 (dimecres) Dia 11 ( dijous) Dia 12 (divendres) Dia 13 (dissabte)

1A INT. ECONOMIA GEOM. DESCR. I

1B GEOM. DESCR. II CONSTRUCCIÓ II

2A DRET CONSTRUC. CONSTRUCCIÓ III

2B PLAN. I ORG. OBRES

3A INSTAL·LACIONS II

3B OFICINA TÈCN. II



EXÀMENS FINALS QUADRIMESTRE DE TARDOR CURS 2001/2002

Gener 2002Dia 7 (dilluns) Dia 8 (dimarts) Dia 9 (dimecres) Dia 10 (dijous) Dia 11 (divendres) Dia 12 (dissabte)

1A INT. ECONOMIA CONSTRUCCIÓ I MATERIALS I

1B EST. ARQUITECT. I ECONOMIA APLIC. GEOM. DESCRIPT. II

2A TOPOGRAFIA I EST. FORMIGÓ ARQ.,CONST. CIUTAT DRET CONSTRUC.

2B TOPOGRAFIA II AMID. I PRESSUP. CONST. I PATOLOGIA

3A GEST. URBANÍSTICA INSTAL·LACIONS II

3B QUALITAT EDIFICAC.OPTATIVES

OFICINA TÈCN, IIOPTATIVES

Dia 14 (dilluns) Dia 15 (dimarts) Dia 16 (dimecres) Dia 17 (di jous) Dia 18 (divendres) Dia 19 (dissabte)

1A DIBUIX ARQUIT. I GEOM. DESCRIPT. I MATEMÀTIQUES FÍSICA APLICADA I

1B CONSTRUCCIÓ II MATERIALS II DIBUIX ARQUITEC. II FÍSICA APLICADA II

2ª EST. ARQUITECT. II ESTADÍSTICA CONSTRUCCIÓ III CAD


3ª SEGURETAT I PREV. OFICINA TÈCN. I

3BOPTATIVES OPTATIVES



EXÀMENS FINALS QUADRIMESTRE DE PRIMAVERA CURS 2001/2002Juny 2002

Dia 3 (dilluns) Dia 4 (dimarts) Dia 5 (dimecres) Dia 6 (dijous) Dia 7 (divendres) Dia 8 (dissabte)

1A FÍSICA APLICADA I INT. ECONOMIA CONSTRUCCIÓ I

1B FÍSICA APLICADA II ECONOMIA APLIC- EST. ARQUITECT. I

2A TOPOGRAFIA I EST. FORMIGÓ ARQ.,CONS. CIUTAT

2B TOPOGRAFIA II CONS. I PATOLOGIA

3A SEGURETAT I PREV. GEST. URBANÍSTICA

3BDia 10 (dilluns) Dia 11 (dimarts) Dia 12 (dimecres) Dia 13 (di jous) Dia 14(divendres) Dia 15 (dissabte)

1A MATERIALS I GEOM. DESCRIPT. I

1B GEOM. DESCRIPT. II

2A CAD DRET CONSTRUCC. EST. ARQUITECT. II

2B AMIDAM. I PRESS.

3A INSTAL·LACIONS II

3B OFICINA TÈCN. II OPTATIVES OPTATIVES OPTATIVES

Dia 17 (dilluns) Dia 18 (dimarts) Dia 19 (dimecres) Dia 20 (di jous) Dia 21(divendres) Dia 22 (dissabte)

1A MATEMÀTIQUES DIBUIX ARQUIT. I

1B CONSTRUCCIÓ II MATERIALS II DIBUIX ARQUIT. II

2A ESTADÍSTICA CONSTRUCCIÓ III


3A OFICINA TÈCN, I

3B QUALITAT EDIFIC. OPTATIVES OPTATIVES OPTATIVES

EL CALENDARI D’EXÀMENS FINALS DEL QUADRIMESTRE DE PRIMAVE RA ES PODRÀ VEURE SOTMÈS A MODIFICACIONS SEGONS LESSOL·LICITUDS D’ESPAIS PER A LA REALITZACIÓ DE LES PROVES D’ ACCÉS A LA UNIVERSITAT (PAAU): ES RECOMANA CONSULTARTAULELLS D’ANUNCIS ABANS DE LA MATRÍCULA DEL Q2.


ENGINYERIA TÈCNICA TOPOGRÀFICA – PLA 97

EXÀMENS FINALS QUADRIMESTRE DE TARDOR CURS 2001/2002

Gener 2002Dia 7 (dilluns) Dia 8 (dimarts) Dia 9 (dimecres) Dia 10 (dijous) Dia 11 (divendres) Dia 12 (dissabte)

1A FÍSICA I GEOMORFOLOGIA CARTOGRAFIA I

1B MET. MATEMÀTICS II DRET I ORDENACIÓ CARTOGRAFIA II

2A AMPLIACIÓ CÀLCUL CADASTRE MET. TOPOGRÀF. I CARTOGRAFIA III

3A FOT. ANAL. I DIGITAL PROJ. CARTOGRÀF.

Opt. X X

Dia 14 (dilluns) Dia 15 (dimarts) Dia 16 (dimecres) Dia 17 (di jous) Dia 18 (divendres) Dia 19 (dissabte)

1A INST. TOPOGRÀF. I MET. MATEMÀTICS I GEOM. METRICA

1B INST. TOPOGRAF. II FÍSICA II SIST. REPRESENTAC INFORMATICA TOPO.

2A ESTADÍSTICA FON. FOTOGRAMET. ASTRONOMIA GEOD.

3A TOPOG. A L’ENG. I TEC. POSIC. GLOBAL

Opt. X X


ENGINYERIA TÈCNICA TOPOGRÀFICA – PLA 97EXÀMENS FINALS QUADRIMESTRE DE PRIMAVERA CURS 2001/2002

Juny 2002Dia 3 (dilluns) Dia 4 (dimarts) Dia 5 (dimecres) Dia 6 (dijous) Dia 7 (divendres) Dia 8 (dissabte)

1A FÍSICA I GEOMORFOLOGIA

1B MET. MATEMÀTICS II DRET I ORDENACIÓ

2A AMPLIACIÓ CÀLCUL

2B MET. TOPOGRAF. II FOTOG. ANALÍTICA

3B FOTOG. DIGITAL


1A CARTOGRAFIA I INST. TOPOGRAF. I MET. MATEMÀTICS I

1B CARTOGRAFIA II INST. TOPOGRAF. II FÍSICA II

2A2B TELEDETECCIÓ FON. GEOFÍSICA GEODESIA

3BOpt. X X


1A GEOM. MÈTRICA

1B SIST. REPRESENTAC INFORM. A TOPGR.

2A ESTADÍSTICA

2B FON. S.I.G.

3B TOPOG. A L’ENG. II

Opt. X X

EL CALENDARI D’EXÀMENS FINALS DEL QUADRIMESTRE DE PRIMAVE RA ES PODRÀ VEURE SOTMÈS A MODIFICACIONS SEGONS LESSOL·LICITUDS D’ESPAIS PER A LA REALITZACIÓ DE LES PROVES D’ ACCÉS A LA UNIVERSITAT (PAAU): ES RECOMANA CONSULTARTAULELLS D’ANUNCIS ABANS DE LA MATRÍCULA DEL Q2.



EXÀMENS FINALS EXTRAORDINARIS CURS 2001/2002

Gener 2002

Dia 7 (dilluns) Dia 8 (dimarts) Dia 9 (dimecres) Dia 10 (dijous) Dia 11 (divendres)

Cartografia

Oficina Tècnica

Fotogrametria II Topografia d’obres Teledetecció

Dia 14 (dilluns) Dia 15 (dimarts) Dia 16 (dimecres) Dia 17 (di jous) Dia 18 (divendres)

Geofísica

Física apl. Medi ambient

Geodèsia i proj.Cartogràfiques

Topografia subterrània Introd. a l’obra civil


CALENDARI DE CONVOCATÒRIES DE PROJECTES DEFINAL DE CARRERA

PROPOSTA DE CALENDARI DE CONVOCATÒRIES DE P.F.C. CURS 2001 -02

ARQUITECTURA TÈCNICA - PLA 96

QUADRIMESTRE CONVOCATÒRIA PRESENTACIÓ DEFENSA

Octubre ‘01 3 octubre ‘01 A partir del 22 d’octubre1r Quadrimestre

Gener/Febrer ‘02 7 febrer ‘02 A partir del 25 de febrer

Maig ‘02 2 maig ‘02 A partir del 20 de maig2n Quadrimestre

Juliol ‘02 3 juliol ‘02 A partir del 15 de juliol

PROPOSTA DE CALENDARI DE CONVOCATÒRIES DE P.F.C. CURS 2001 -02


CONVOCATÒRIA MATRÍCULA PRESENTACIÓ DEFENSA

Octubre - novembre 2001 5/6 novembre 8 novembre ‘01 A partir del 14 de novembre

Febrer 2002 30/31 gener 6 febrer ‘02 A partir del 18 de febrer

Abril - maig 2002 22/23 abril 30 abril ‘02 A partir del 13 de maig

Juny - juliol 2002 1/2 juliol 8 juliol ‘02 A partir del 15 de juliol

Setembre - octubre 2002 3/4 setembre 9 setembre ‘02 A partir del16 de setembre


QUADRIMESTRE CONVOCATÒRIA PRESENTACIÓ DEFENSA

Octubre ‘01 2 octubre ‘01 A partir del 15 d’octubre1r Quadrimestre

Febrer ‘02 6 febrer ‘02 A partir del 18 de febrer

Maig ‘02 30 abril ‘02 A partir del 13 de maig2n Quadrimestre

Juliol ‘02 8 juliol ‘02 A partit del 15 de juliol


NORMATIVES I REGLAMENTS DE L'EUPB


NORMATIVA D'AVALUACIÓ DEL CENTRE

1.- Els estudiants tenen dret a ser avaluats de totes les assignatures de què estan matriculatsamb efectes acadèmics. No obstant això, si un estudiant s’ha matriculat d’assignatures ambalgun tipus d’incompatibilitat horàriano pot reclamar, per aquest fet, avaluacions endates diferents a les previstes.

2.- Els estudiants tenenel dret i l'obligació de conèixer a principi de curs els criterisd’avaluació i qualificació de cada assignatura aprovats pel centre. Aquests criteris hand’estimular l’aprenentatge progressiu de l’assignatura al llarg delcurs i han de preveuremecanismes per reconduir possibles mals resultats inicials.

3.- L’avaluació d’una assignatura ha de tenir en compte el treball portat a terme perl’estudiant al llarg del curs en les diferents activitats programades (classes, pràctiques,laboratoris, projectes, informes, etc.) ila qualificació s'ha de basaren diverses proves,distribuïdes al llarg del curs, cap de les quals no ha de ser determinant de forma exclusivaper a la qualificació final.

Les pràctiques al laboratori o l'aula, exercicis, treballs, etc., que obligatòriament esrealitzin a les assignatures, hauran de tenir un valor igual o superior al 10%de lanota final.

Les avaluacions parcials, amb un valor igual o superior al 35% de la nota final,hauran d'ésser recuperables, amb el mateix valor, en la data de l'últim examen delquadrimestre.

Les avaluacions de gener i juny (últimes proves puntuades) no podran tenir un valorsuperior al 60% de la nota final (sense comptar les recuperacions)

No obstant això,la direcció del centre pot autoritzar en casos excepcionals la realitzaciód’una prova que determini totalment la qualificació final d’una assignatura. L’existènciad’aquesta prova en cap cas no substitueix per a l’assignatura el procés d’avaluacióesmentat en el paràgraf anterior, ni pot ser l’únic procediment d’avaluació establert.

Les avaluacions que es realitzin durant el període d’impartició de docència s’han de fernormalment dins dels horaris lectius establerts per la direcció del centre iels seus resultatss’han de donar a conèixer als estudiants en un termini màxim de vint dies, perquèconstitueixin un element efectiu en el seu procés de aprenentatge.

El document on s’ha de fer constar aquesta avaluació és l’informe d’avaluació, que hadesignar el professor coordinador de l’assignatura i s’ha de lliurar al centre dins els terminisque prèviament hagi fixat aquest.

4.- Els actes d’avaluació no són un acte aïllat de la resta del curs i, per tant, no hi pot haverla renúncia a ser avaluat. Només quan un estudiant no participi en cap dels actesd’avaluació, el professor coordinador l’ha de fer constar en el seu informe d’avaluació coma no presentat.

5.- Amb l’objectiu de vetllar per la màxima correcció del procés d’avaluació delsestudiants,el centre estableixaquestes normatives específiques que regulen els processoslligats a la realització d’actes d’avaluació d’assignatures. El director del centre, o


persona de l'equip en qui delegui,resoldrà les al·legacions que es puguin presentar sobreaspectes no inclosos a les normatives.

6.- A l’efecte d’informació i d’orientació per a la propera matrícula, el centre ha d’elaborari ha de fer públic per a cada assignatura el document de valoració del rendiment delsestudiants. Aquest document s’ha de generar a partir dels informes d’avaluació i had’incloure una relació per assignatures de cadascun dels estudiants amb la valoraciósegüent: matrícula d’honor, excel·lent, notable, aprovat, compensable, suspens o nopresentat.

7.- L’estudiant pot exposar al director del centre, mitjançant un escrit raonat,al·legacions ala valoració de rendiment obtinguda, en un termini màxim de 7 dies des de la data depublicació de les valoracions del rendiment, sense que aquest termini alteri la programacióprevista per a la realització del procés d’avaluació curricular.

8.- La direcció del centre podrà establir procediments propis per a la revisió de lesvaloracions del rendiment quan l’estudiant hagi presentat al·legacions. En cas deno haver-ne establert cap,el director queda autoritzat per arbitrar el procediment específic queconsideri adequat. Si més no, aquestes al·legacions s’han de tenir en compte en el momenten què l’estudiant sigui avaluat curricularment.

9.- Amb l’objecte d’assegurar la possibilitat d’efectuar-ne una revisió, és obligació delsprofessors guardar els documents en què es basa l’informe d’avaluació, i que no s’haginretornat corregits als estudiants, durant un període mínim de tres mesos des de la data depublicació de les valoracions del rendiment.


TREBALL O PROJECTE FINAL DE CARRERA (TFC)(Plans no reformats)

NORMES GENERALS

1. Objecte del TFC

Mitjançant el TFC es pretén consolidar la formació rebuda durant els tres anysde carrera,alhora que constitueix el darrer pas per a l'obtenció del títol corresponen, una vegadaaprovades totes les assignatures del pla d'estudis.

2. Tutories del TFC

Cada TFC tindrà assignat un o més professor/s tutor/s que assessorarà/n al'estudiant en larealització del treball. La Comissió de TFC Departamental podrà autoritzar un tutor que nosigui professor de la UPC; en aquest cas l’esmentada comissió designarà uncotutor delcentre.

La responsabilitat del TFC recau únicament sobre l'estudiant.

3. Tema del TFC

El TFC podrà tractar qualsevol tema que estigui relacionat amb les matèries estudiades a lacarrera i relacionades amb les competències professionals de la titulació.

4. Proposta de tema del TFC

Al menys un cop a l'any, la direcció del centre farà pública una relació de temes de TFCproposats pels diferents departaments, perquè siguin escollits pels estudiants. Cada tematindrà assignat un o més professors tutors.

També l'estudiant podrà proposar a un departament el tema objecte d'estudi en el queestigui especialment interessat, amb el vistiplau d'un o més professors disposats atutoritzar-lo. Si l'estudiant no disposa de professor tutor, la Comissió de TFCDepartamental li podrà assignar un tutor.

5. Sol.licitud d'acceptació del tema de TFC

L'estudiant haurà d'adquirir una instància i la Normativa del TFC.

L'estudiant haurà de complimentar la instància, que es presentarà a la secretaria deldepartament, on es registrarà, sol.licitant l'acceptació del temade TFC i que haurà d'anarsignada, si escau, pel/s professor/s tutor/s.

La Comissió de TFC Departamental ha de donar el vistiplau a la proposta de TFCpresentada per l'estudiant. En cas contrari, ho comunicarà al/s professor/stutor/s i alsestudiants.


La Comissió de TFC Departamental comunicarà a la direcció del centre l'acceptació delstemes proposats.

La direcció del centre donarà el vistiplau dels temes acceptats i els registrarà en un llibre.Un cop enregistrats retornarà les instàncies als departaments que comunicaran alsestudiants i professor/s tutor/s l'acceptació del tema.

Per poder sol.licitar l'acceptació del tema de TFC, cal que l'estudiant compleixi un delssegüents requisits:

¾ Tenir aprovades la totalitat de les assignatures corresponents als dos primerscursos dela carrera.

¾ Tenir pendents un màxim de 48 crèdits per aprovar totes les assignatures del plad'estudis vigent.

6. Nombre d'estudiants que poden realitzar un mateix TFC

Els Treballs de Fi de Carrera podran ser realitzats de forma individual o engrups de 2persones com a màxim.

Quan el treball es realitzi amb 2 estudiants, caldrà que quedi ben definida l’aportació decada un d’ells.

Els treballs no es podran, en cap cas, defensar individualment en dates diferents. Si un delsestudiants no reuneix els requisits per poder-lo presentar caldrà que renunciï al treballperquè el pugui presentar el seu company, o bé esperar el temps necessari perquè tots dosestiguin en condicions de presentar-lo.

La renúncia a un treball comportarà la reiniciació del procés amb un nou plantejament.

7. Termini de presentació del TFC

En el cas dels treballs de les modalitats C i D de l´apartat 14 del present reglament, ladurada mínima serà de 6 mesos amb una dedicació no menor a 15 hores setmanals en ellloc de les pràctiques (obra i/o empresa).

8. Convocatòries de TFC

Durant el curs acadèmic es disposa de cinc convocatòries per presentar el TFC:

¾ novembre/desembre¾ gener/febrer

¾ març/abril¾ maig/juny¾ setembre/octubre


Les dates concretes de presentació les comunicarà el centre.

A fi i efecte de poder optar a una convocatòria, caldrà haver tingut presents els puntsesmentats en l'apartat referent al termini de presentació.

9. Matrícula de TFC (Només pels estudiants d'Arquitectura Tècnica)

El centre fixarà, per cada convocatòria, un període de matrícula.Per a la realització de treballs que puguin suposar un risc per l'estudiant (laboratori, obra,etc.), caldrà que aquest, si no té assegurança, es matriculi en començar elTFC

10. Defensa del TFC

En la data indicada pel centre, l'estudiant presentarà el seu TFC davant del TribunalQualificador i respondrà a les preguntes que aquest li formuli.

El Tribunal Qualificador valorarà tan la qualitat del treball o projecte presentat com ladefensa que en faci l'estudiant. Tambè tindrà en compte la valoració que el/s tutor/s faci/ndel treball dut a terme per l'estudiant.

La defensa del TFC és un acte públic.

11. Nomenament del Tribunal Qualificador

El Tribunal Qualificador serà designat per la direcció del centre, a proposta delsdepartaments.

12. Impugnacions de la qualificació

Els estudiants gaudiran de la possibilitat d'impugnació de la qualificació. La impugnació ila resolució de la qualificació s'ajustaran a les normes següents:

1) En un termini màxim de 10 dies des de la data de la publicació de l'Acta d'Examen,podrà ser demanada al director del centre, mitjançant un escrit raonat, la revisió de laqualificació objecte de la impugnació.

2) Un cop rebuda la impugnació, el director convocarà, dins dels 10 dies següents, ala Comissió d'Impugnacions de TFC nomenada aquest efecte en cada convocatòria enla qual no formaran part cap membre del tribunal i que, previ examen de l'expedient,resoldrà en un termini de 3 dies des de la constitució de l'esmentada comissió.

13. Beques ERASMUS

Hi ha la possibilitat que un nombre limitat d'estudiants puguin realitzar el TFC al'estranger, mitjançant les beques ERASMUS.


14. Modalitats de TFC

Bàsicament, es preveuen les següents modalitats de TFC:

a) desenvolupament d'un projecteb) desenvolupament d'un treball monogràfic.c) pràctica en obra.d) pràctica en empresa.

Per la modalitat c), el centre compta amb la col.laboració de diferentesempreses del sectorde la construcció.

15. Normes específiques segons la modalitat de TFC

Amb la finalitat d'unificar els criteris dels diferents departaments del centre per al'acceptació de temes de TFC, així com dels tribunals per a l'avaluació dels TFC, esredactaran unes normes específiques per a cada modalitat de TFC, les quals seranpublicades per a coneixement de tota la comunitat de l'escola, en el termini màxim de tresmesos a comptar des de l'entrada en vigor d'aquestes Normes Generals.

16. Excepcions

El director del centre podrà concedir, en casos excepcionals degudament justificats, i asol·licitud de l'estudiant, excepcions als apartats 6, 7 i 8 d'aquestes Normes Generals.


NORMATIVA INTERNA DE RECONEIXEMENT DE CRÈDITS DELLIURE ELECCIÓ A L’EUPB Modificada C.D.9/05/01

1.- CRITERIS GENERALS:

No es poden reconèixer més crèdits que els que falten a l’estudiant per a completar els crèditstotals de lliure elecció de la carrera (25.5 o 22.5, segons el cas), encara que pel conceptecorrespongui un nombre de crèdits major. Els crèdits de lliure elecció matriculats i encara noavaluats comptabilitzen, a efectes del càlcul anterior, com a crèdits ja atorgats.

Màxim CrèditsActivitat

MínimCrèdits Arquitectura

TècnicaE.T. en Topografia

Cooperació Educativa 3 12 12

FormacióComplementària(cursos i seminaris)

0.5 12 12

FormacióComplementària(Associacions i activitats)

0.5 6 6

Experiència Professional 3 12 12

Treballs dirigits 3 12 12

Com a regla general només es reconeixen activitats simultànies als estudis realitzats a l’EUPB.Com a excepció a aquesta norma, es reconeixen crèdits per les següents activitats anteriors osimultànies als estudis a l’EUPB.

• Pel coneixement d’una llengua estrangera, segons el barem establert per la UPC i elscasos equivalents que es puguin incloure.

• Per estudis universitaris realitzats a altres centres i no convalidats amb assignaturestroncals, obligatòries o optatives.

• Per estudis de música segons la taula annexa.

• Per representació estudiantil, segons el barem establert per la UPC (segons Normativad' avaluació dels estudiants plans d' estudi oficials de 1r, 1r i 2n cicle i 2n cicle).

El màxim nombre de crèdits que es poden reconèixer a un estudiant entre els conceptes deCooperació Educativa, Experiència professional i treballs dirigits és de 12 crèdits.Las característiques i terminis per a les sol·licituds, resolucions i matrícula dels crèdits reconegutses detallen a continuació:

Sol·licitud: QUADRIM. DE TARDOR: OCTUBRE QUADRIM. DE PRIMAVERA: MARÇPresentar la sol·licitud en finalitzar l’activitat amb l’imprès corresponent, dins delperíode que correspongui, adjuntant la documentació especificada per cada tipusde reconeixement.

Resolució: QUADRIM. DE TARDOR: NOVEMBRE QUADRIM. DE PRIMAVERA:ABRIL

A la vista de la documentació presentada, s’atorgarà el nombre de crèdits quecorrespongui i, si s’escau, qualificarà l’activitat, que quedarà pendent fins quel’estudiant es matriculi dels crèdits atorgats.


Matrícula: QUADRIM. DE TARDOR: DESEMBRE QUADRIM. DE PRIMAVERA:MAIG

Els crèdits atorgats s’han de matricular en els períodes establerts i es consignarana l’expedient de l’estudiant en el quadrimestre corresponent. En cas quel’estudiant no es matriculi durant el període establert, el compromís dereconeixement caduca.

2.- RECONEIXEMENT DE CRÈDITS DE LLIURE ELECCIÓ PER COOPER ACIÓEDUCATIVA

Es consideren de cooperació educativa els crèdits reconeguts per pràctiques en empreses ilaboratoris R+D, amb conveni de cooperació educativa de l' EUPB.Característiques Cooperació Educativa

• 30 hores equivalen a 1 crèdit.

• Els crèdits no tenen qualificació (nota)

• Durada mínima: 90 hores

• Dedicació màxima: 20 hores/setmana

• L’empresa o laboratori de R+D ha de nomenar un tutor.

Documents sol·licitud

• Full de dades de l’activitat signat pel tutor a l’empresa i segellat amb indicació expressadel període i nombre d’hores totals.

• Fotocòpia de l’imprès del conveni de cooperació educativa.

• Memòria de l’activitat realitzada, avalada pel tutor.

• Informe del tutor sobre l’activitat realitzada, signada i segellada

• Informe de l’estudiant

3.- RECONEIXEMNT DE CRÈDITS DE LLIURE ELECCIÓ PER FORMACIÓCOMPLEMENTÀRIA (CURSOS I SEMINARIS)

Es consideren de formació complementària els crèdits reconeguts pel seguiment de cursos iseminarisCaracterístiques :Només es reconeixen els diplomes emesos pels següents tipus de centre:

• Centre universitari

• Centre oficial (Directament gestionat per l’administració local, autonòmica, estatal oeuropea)

• Col·legi Professional

• Organisme directament vinculat a la UPC

• La pròpia EUPB o associació vinculada.

El reconeixement es sol·licitarà en qualsevol moment de la carrera, atenent als següents criteris:

• 10 hores equivalen a 1 crèdit.

• El nombre màxim de crèdits que es pot reconèixer per un curs és de 6.


• Els crèdits no tenen qualificació (crèdits reconeguts)

• Els certificats o diplomes que acreditin la realització del curs han de ser d’aprofitament.

• No es reconeixeran crèdits si el contingut del curs és assimilable als de la titulació.

Comentaris: En general, no es reconeix la simple assistència a cursos, seminaris, conferències,congressos...

Pre-reconeixement de cursos: Per tal de facilitar el reconeixement i matrícula d’aquells cursosper als quals es prevegi una assistència nombrosa d’estudiants de l’EUPB, a més del procedimentgeneral establert, es considera el següent procediment automàtic:

1) L’organitzador del curs s’adreçarà al Subdirector d’Ordenació d’Estudis,sol·licitant el pre-reconeixement del seu curs i aportant la següent informació:

o Centre organitzador, títol del curs i professor responsable

o Temari detallat, durada i model del diploma d’aprofitament que s’estendrà

2) El Subdirector d’Ordenació d’Estudis, atenent als criteris generals de reconeixement decrèdits de lliure elecció, comunicarà al professor responsable si autoritza o no aquest pre-reconeixement.

3) Una vegada impartit el curs, el professor responsable enviarà al Subdirectord’Ordenació d’Estudis la llista de participants als quals se’ls lliurarà diploma d’aprofitament,que haurà de signar al peu. La llista inclourà a la capçalera el nom del professorresponsable, el títol del curs, la durada en hores totals i la data d’impartició.

4) Una vegada en possessió del diploma d’aprofitament, els estudiants es podran dirigir aSecretaria Acadèmica de l’EUPB, per tal de matricular-se dels crèdits reconeguts.

4.- RECONEIXEMENT DE CRÈDITS DE LLIURE ELECCIÓ PER FORMACI ÓCOMPLEMENTÀRIA (ASSOCIACIONS I ALTRES ACTIVITATS)

Es consideren de formació complementària els crèdits reconeguts per la participació enAssociacions i altres activitats de caràcter organitzatiu, administratiu o tècnic.

Característiques

• Qualsevol moment de la carrera


• El càlcul dels crèdits el fa el Subdirector d’Ordenació d’Estudis a partir de la documentacióaportada.

Associacions

• Només es reconeixeran crèdits per activitats realitzades en associacions vinculades a laUPC.

• Per poder sol·licitar crèdits per activitats en associacions, s’ha d’haver presentat elreglament de l’associació on figurin els càrrecs i atribucions de la Junta Directiva.

• Per fer efectiu el reconeixement el president de l’associació ha de presentar la memòriadescriptiva de les activitats realitzades, amb indicació de les persones que hi hancol·laborat i la seva dedicació en hores.


Esports

• El reconeixement de crèdits de lliure elecció per activitats esportives es regula segons lasegüent taula:


Tipus d’esport

Àmbit

Esport d’Equip /Esport IndividualAmb fase internaUPC

Esport d’Equip /Esport IndividualSense Fase internaUPC

Esport IndividualAccés directe alsCampionats de Catalunya

Participació a la Competició internacional(Jocs Olímpics, Camp. del món,Universiada, …)

5 5 5

Medalla Campionats d’EspanyaUniversitaris

5 5 5

Participació a les Competicions d’àmbitInternacional o estatal (Camp. d’Espanya)

4 4 4

Medalla als Campionats Catalunyauniversitaris

4 4 4

Participació al Campionat de Catalunya,Secció esportiva UPC, Seleccionsesportives UPC

3 2 1

Participació als Campionats Intercampus 2 1* -

Participació als Campionats Intracampus 1-2 - -

Seleccionadors esports d’equip(Seleccions UPC)

2-3 - -

* En el cas de que hi hagi Fase Intercampus

• Cada cas es excloent dels inferiors• Les sol·licituds hauran d’incloure acreditació federat iva de la participació. Si s’escau es podrà sol·licitar acr editació federativa de

l’àmbit de la competició.• La pràctica de l’esport en competicions d’àmbit local o lúdi ques no és una activitat reconeguda.• Les tasques de monitor, entrenador, organitzador, ... es reconeixeran mitjançant contractes laborals o els títols o ficials.


Altres activitatsCom a regla general els premis, guardons, col·laboracions en revistes, participacions encongressos, etc., no es reconeixen per si mateixos, sinó a partir de l’activitat prèvia que els haoriginat. Aquesta activitat prèvia s’ha de poder incloure en algun dels tipus contemplats en aquestanormativa.

5.- RECONEIXEMENT DELS CRÈDITS DE LLIURE ELECCIÓ PEREXPERIÈNCIA PROFESSIONAL

Característiques de l’experiència professional

Es reconeixeran crèdits sota el concepte d’experiència professional pel treball realitzat per a unaempresa com a treballador eventual, fix, per encàrrec o en període de formació (becaris), quans’acreditin amb el contracte laboral o credencial de becari corresponent. Aquesta activitatdesenvolupada haurà d’estar directament relacionada amb els estudis que s’imparteixen a l’EUPBper cada titulació.Es podran reconèixer entre 3 i 12 crèdits, a partir de la documentació aportada,segonsl’àmbit de l’activitat i el grau de responsabilitat assumida per l’estudiant.El nombre mínim d’hores per poder reconèixer crèdits sota aquest concepte haurà de ser de 90hores.Els crèdits no tenen qualificació (crèdits reconeguts)Cada tipus d’experiència només es reconeixerà una vegada.

Voluntariat: L’experiència adquirida en tasques de voluntariat (Creu Roja, casals...) s’enquadraràgeneralment dintre del tipus d’activitats molt dirigides amb responsabilitat reduïda. Els informeshauran de ser signats per la persona responsable del centre on s’hagi desenvolupat l’activitat.Queda expressament exclosa d’aquest tipus de reconeixement la Prestació Social Substitutòria.

Sol·licitud Presentar la sol·licitud en finalitzar l’activitat amb l’imprès corresponent, dins delperíode que correspongui, adjuntant:

• Full de dades de l’activitat signat pel responsable de l’empresa i segellat amb indicacióexpressa del període i nombre d’hores totals.

• Memòria descriptiva de les tasques realitzades avalada per l’empresa.

• Informe del responsable sobre l’activitat realitzada per l’estudiant, signada i segellada

6.- RECONEIXEMENT DE CRÈDITS DE LLIURE ELECCIÓ PER TREBALL SDIRIGITS

Es consideren crèdits reconeguts per treballs dirigits, els realitzats als departaments de la UPCamb docència a l’EUPB en tasques de suport a la docència, o en temes de recerca no conduents al’obtenció del PFC, sota la tutela d’un professor de l’EUPB.

Característiques dels Treballs Dirigits

• 15 hores equivalen a 1 crèdit


• Durada mínima: 45 hores

• Dedicació màxima: 20 hores/ setmana

• L’estudiant ha d’estar avalat per un professor tutor.


Documents sol·licitud

• Full de dades de l’activitat signat pel professor tutor amb indicació expressa del període inombre d’hores totals.

• Fotocòpia de la credencial de becari, si s’escau.

• Memòria de l’activitat realitzada, avalada pel tutor.

• Informe del tutor sobre l’activitat realitzada per l’estudiant, signada i segellada


REGLAMENT DE LA COMISSIÓ D'AVALUACIÓ DE LA FASE SELECTIVA


Criteris generals

1.- Una assignatura de la Fase Selectiva (FS) es considerarà COMPENSABLE si la sevaqualificació a l'informe d'avaluació (amb precisió 0,5) és 4 ó 4,5.

2.- Es consideraran que han superat la Fase Selectiva aquells estudiants que compleixin undels següents criteris.

• Aprovat en totes les assignatures de la Fase Selectiva.

• Aprovat en totes les assignatures de la Fase Selectiva, excepte una assignaturaamb qualificació de COMPENSABLE que passa a "APTE PERCOMPENSACIÓ".

• Aprovat en totes les assignatures de la Fase Selectiva, excepte dues assignaturesamb qualificació de COMPENSABLE, i amb la condició que la nota mitjanasigui major o igual a 5,5. Les dues assignatures compensables passaran a "APTEPER COMPENSACIÓ".

3.- Els estudiants que considerin que en el seu cas s'han donat circumstànciesespecials,podran fer arribar a la Comissió d'Avaluació de la Fase Selectiva, abans de l'acta dereunió, un informe amb les al.legacions pertinents. A aquest efecte, les dates d'actuacióde la Comissió esmentada seran publicades amb l'antelació suficient.

4.- La Comissió d'Avaluació de la Fase Selectiva, pot declarar APTE un estudiant que hagifet arribar a la Comissió les seves al.legacions i que no satisfaci les condicions expressadesanteriorment, a partir de les consideracions que estimi pertinents, que es consignaran al'acta de la sessió. En qualsevol cas, per tots els estudiants declarats APTES, la valoraciódefinitiva de totes les assignatures del bloc ha de ser Matrícula d'Honor, Excel.lent,Notable, Aprovat o Apte per Compensació.


REGLAMENT DE LES COMISSIONS D'AVALUACIÓ CURRICULAR DE L ESFASES NO SELECTIVES


Criteris generals

1.- Una assignatura de la Fase no Selectiva (FNS) es considerarà COMPENSABLE si laseva qualificació a l'informe d'avaluació (amb precisió 0.5) és 4 ó 4.5.

2.- Per superar un bloc curricular s'han de complir un dels següents criteris:

• Aprovat en totes les assignatures del bloc curricular.

• Aprovat en totes les assignatures del bloc curricular, excepte una assignaturaamb qualificació de COMPENSABLE que passa a APTE PERCOMPENSACIÓ, sempre que en el conjunt d'avaluacions curriculars del'estudiant, inclòs el bloc curricular que es considera, no es superin 21 crèdits enassignatures compensades o 4 assignatures compensades.

• No es podran compensar simultàniament assignatures situades a la mateixalíniadel quadre següent:

Matemàtiques - EstadísticaIntroducció a l’economia - Economia aplicadaConstrucció I – Construcció II i equips - Qualitat a l’edificació ConstruccióIII i equips – Construcció i patologiaGeometria descriptiva I - Geometria descriptiva IIMaterials de construcció I - Materials de construcció IIDibuix arquitectònic I - Dibuix arquitectònic II – CAD – Interpretació gràficadel ProjecteFísica aplicada I - Física aplicada IIEstructures Arquitectòniques I - Estructures Arquitectòniques II - Estructuresde Formigó ArmatOficina tècnica i projectes I - Oficina tècnica i projectes IIDret a la construcció - Gestió urbanísticaTopografia i replantejaments I - Topografia i replantejaments IIInstal·lacions I - Instal·lacions II

3.- Els estudiants que considerin que en el seu cas s'han donat circumstànciesespecials,podran fer arribar a la Comissió d'Avaluació, abans de l'acte de la reunió, un informe


amb les al·legacions pertinents. A aquest efecte, les dades d'actuació de la Comissióseran publicades amb antel·lació suficient.

4.- La Comissió d'Avaluació pot declarar APTE un estudiant que no satisfaci lescondicions expressades anteriorment, a partir de les consideracions que estimipertinents, que es consignaran a l'acta de la sessió.


NORMATIVA D'APLICACIÓ DEL PARÀMETRE DE RENDIMENT ACADÈMI CPER A LA FASE NO SELECTIVA


1.- El màxim de crèdits que un alumne/a pot matricular en funció del seu paràmetre derendiment acadèmic és el següent:

� La primera vegada que s'obté un paràmetre de rendiment acadèmic<0.5, s'avisaa l'estudiant i es limita la matrícula a 42 crèdits.

� La segona vegada consecutiva que s'obté un paràmetre de rendiment acadèmic<0.5 es limita la matrícula a 36 crèdits.

� La tercera vegada consecutiva que s'obté un paràmetre de rendiment acadèmic<0.5 es limita la matrícula a 25 crèdits.

A l'hora de fixar el nombre de crèdits màxim a matricular, s'establirà un petit marge de1.5 crèdits per facilitar la selecció de matèries.

El nombre mínim de crèdits el determina la normativa de la UPC i, actualment,és de15 crèdits.

2.- Si en 3 a menys anys acadèmics consecutius s'obté un paràmetre de rendimentacadèmic<0-5 en quatre ocasions, la Comissió Permanent analitzarà cada cas amb unajustificació escrita de l'estudiant indicant els motius que l'han portat a aquesta situaciói, si s'escau, proposarà al Rector la suspensió de la vinculació als estudiscorresponents, per un període de 2/3 anys.

3.- En el cas que l'estudiant no es matriculi de 6 quadrimestres de forma consecutiva, se liconsideraran els 6 darrers quadrimestres matriculats.


NORMATIVA DEL PROJECTE FI DE CARRERA D’ARQUITECTURATÈCNICA DEL PLA 96

1.- OBJECTE DEL PFC.

1.1.-El Projecte Fi de Carrera (PFC) constitueix un exercici integrador o de síntesis delsestudis per consolidar la formació rebuda. D’aquesta manera ha de permetre a l’estudiantposar de manifest que sap aplicar de manera integrada els diferents coneixements de lacarrera. Per aquest motiu podrà tractar qualsevol tema relacionat amb les matèriesestudiades i relacionades amb les competències professionals de la titulació.

1.2.- El PFC s’ha de realitzar dins de la línia d’intensificació del Pla d’Estudis escollida perl’estudiant

2.- MODALITATS DE PFC.

2.1.- Bàsicament, es preveuen les següents modalitats de PFC:

a) Desenvolupament d’un projecte.b) Desenvolupament d’un treball d’Investigació relacionat a qualsevol de les línies

d’investigació dels Departaments en el sector de la construcció.c) Desenvolupament d' un projecte des d' una empresa privada, despatx professional

o administració pública.

2.2.- Qualsevol altra modalitat proposada haurà de ser aprovada per la Direcció del Centre

2.3.- Per a la modalitat c) serà preceptiu que el PFC es desenvolupi en l’àmbit d’algundels convenis de col·laboració signats entre la U.P.C o l’EUPB i les respectives empreses,despatxos professionals o administracions públiques.

3.- PROPOSTA DE TEMA DE PFC I ENREGISTRAMENT.

3.1.- Segons quina sigui la modalitat de realització definida a l’apartat 2, la Direcció delCentre farà pública una relació de temes de PFC proposats pels diferents departaments, opel propi Centre, perquè siguin escollits pels estudiants. Cada tema tindrà un o mésprofessors tutors.

3.2.- No obstant, l’estudiant podrà proposar qualsevol tema que estigui relacionat amblesmatèries estudiades a la carrera, a la seva elecció, directament relacionades amb la líniad’intensificació que hagi optat.

3.3.- La proposta de PFC consistirà en un document normalitzat que serà elaborat pelCentre i que contindrà, entre altres, els punts següents:

Títol.Línia d’intensificació.Projectista(es).Tutor.Descripció i contingut previst.Programa temporal.


3.4.- La proposta haurà de ser signada pels estudiants projectistes, amb el vist i plau deltutor.

3.5.- La proposta haurà de ser presentada a Ordenació d’Estudis, on serà registrada.

3.6.- L' aprovació de la proposta serà competència del Departament corresponent on siguiassignat el PFC, amb el vist i plau del Centre.

3.7.- En el marc de les accions empreses per l’UPC per a la inclusió del Medi Ambient ales currícules de les diferents titulacions, el Centre ha elaborat una guia d’ambientalitzaciódels PFC. D’aquesta manera es pretén que tots els estudiants tinguin present la incidènciade la temàtica del seu PFC en el Medi Ambient i desenvolupin, en major o menor mesura,les accions o estudis necessaris per a la conservació del medi natural. Aquestes guies lesproporcionarà el Centre en el moment de l’acceptació del PFC.

4.- SOL·LICITUD D’ACCEPTACIÓ D’UNA PROPOSTA DE TEMA DE PFC.

Per poder sol·licitar l’acceptació del tema de PFC, l’estudiant ha d' haver superat lesavaluacions curriculars corresponents als quadrimestres 1A 1B, 2A i 2B.

5.- NOMBRE D’ESTUDIANTS QUE PODEN REALITZAR UN MATEIX PFC.

5.1.- El PFC és individual.

5.2.- No obstant, es podran proposar, treballs col·lectius en casos justificats, prèviaaprovació del Director del Centre.

6.- MATRÍCULA DEL PFC.

6.1.- Per a la matriculació del PFC caldrà estar matriculat de totes lesassignatures del Plad’Estudis. És a dir, estar en disposició de finalitzar els estudis en el mateix quadrimestre enque l’estudiant es matricula. També es permetrà la matrícula en el cas que a l’expedientd’un estudiant, li quedin pendents fins a un màxim de 12 crèdits de lliure elecció i tinguisignat un conveni de cooperació educativa que li permeti el reconeixement d’aquestscrèdits pendents.

6.2.- S’estableixen dos períodes anuals de matriculació de PFC els mesos de febrer i juliol.Cada matriculació permet la defensa del PFC dins d’un període de sis mesos. Dins de cadaperíode hi ha dues oportunitats per a defensar el PFC; la matrícula dona dret a fer-ho unasola vegada. Transcorregut el període, si l' estudiant no ha defensat el PFC haurà de fer unanova matriculació per poder-lo defensar en un altre període.

6.3.- L' assignatura del PFC consta de dues parts: 15 hores de seminaris i la defensadelpropi PFC.


7.- CONVOCATÒRIES DE PFC.

La Direcció del Centre establirà per a cada curs acadèmic les dates concretes de defensa.

8.- CONDICIÓ DE DEFENSA DEL PFC.

És condició indispensable, per a la defensa del PFC, que els estudiants hagin superat totesles assignatures (troncals, obligatòries i optatives) de la carrera. En cas de no tenirsuperades les matèries de Lliure Elecció la qualificació quedarà en suspens fins a lasuperació d'aquests crèdits.

9.- TUTORIES DEL PFC.

9.1.- Cada PFC tindrà assignat un o més professor/s tutor/s que assessorarà/n a l'estudianten la realització del treball. La Comissió de PFC Departamental podrà autoritzar un tutorque no sigui professor de la UPC; en aquest cas l’esmentada comissió designarà uncotutordel centre.

9.2.- Qualsevol professor del Centre pot actuar com a tutor del PFC

9.3.- La responsabilitat del PFC recau únicament sobre l'estudiant.

9.4.- Els representants dels departaments comunicaran a Ordenació d’Estudis elshorarisd’atenció dels professors als projectes. L'estudiant i el tutor establiran de comú acord elrègim de tutela del PFC.

10.- COMISSIÓ DE PFC DEL CENTRE

10.1.-La Comissió de PFC del Centre, té com a finalitats :

a).- Senyalar els criteris sobre els mínims nivells de qualitat requeritsper als PFC.b).- Canalitzar les propostes de PFC del Centre i dels estudiants cap els diferentsdepartaments.

10.2.- La comissió de PFC del Centre estarà formada per sis membres :

El Director del Centre, o la persona en qui delegui que en serà el president.El Cap d’estudis d’Arquitectura Tècnica

Un representant de cada un dels Departaments de Construccions ArquitectòniquesII, Expressió Gràfica Arquitectònica II i Organització d’Empreses.

Un representant dels Departaments de Composició Arquitectònica, Física Aplicada,i Matemàtica Aplicada I.


11.- TERMINI DE PRESENTACIÓ DEL P.F.C.

11.1.- Per a la correcta execució del PFC de les modalitats A i B del punt 2 del presentReglament es considera necessari un període mínim de 4 mesos. Per això no s'acceptarà lapresentació d'un PFC abans de 4 mesos des de l'acceptació del tema.

11.2.-Si al cap d'un any de l'acceptació del tema, no s'ha fet la defensa del PFC, caldràdemanar mitjançant instància al Centre, la pròrroga amb el vist i plau del/s professor/stutor/s. En cas contrari es suposarà que l'estudiant ha abandonat el PFC, amb la caducitatde la instància de proposta acceptada.

11.3.- El canvi d'orientació o de nom d'un PFC podrà ser modificat si així ho accepta laComissió de PFC del Centre

11.4.- En el cas dels treballs de la modalitat C de l’Apartat 2 del present reglament, ladurada mínima serà de 6 mesos amb una dedicació no menor a 15 hores setmanals en ellloc on es desenvolupi el PFC .

12. DESIGNACIÓ DEL TRIBUNAL.

12.1.- Ordenació d’Estudis, amb criteris d’agrupació temàtica, establirà els tribunals. Eltutor del PFC no podrà ser membre del tribunal i actuarà d’assessor.

12.2.- Ordenació d’Estudis comunicarà la composició dels tribunals i els PFC assignats acadascun.

13.- DEFENSA DEL P.F.C.

13.1 . La presentació d’un PFC col·lectiu haurà de ser conjunta però personalitzada.

13.2. Per a la defensa del PFC l’estudiant haurà de presentar un Resum (índex, contingutpròpiament dit, plànols i altres informacions que es creguin convenients), en suportmagnètic, que romandrà en dipòsit als arxius de l’Escola.

13.3.- La defensa del PFC serà pública, davant del tribunal, i consistirà en l’exposició,del(s) projectista(es) d’un resum del contingut del projecte en un temps que el tribunalfixarà i farà saber prèviament i que, orientativament, serà de 30 a 45 minuts. Abansd’iniciar l’exposició pública, el tribunal escoltarà el tutor, que haurà d’informar sobre eltreball realitzat pel(s) projectista(es).

13.4. Finalitzada l’exposició, el tribunal farà al(s) projectista(es)les preguntes que creguipertinents sobre el contingut i la realització del projecte formulat.

14.- QUALIFICACIÓ.

14.1.- Les deliberacions del tribunal per qualificar el PFC seran secretes. Uncop finalitzadala sessió pública d’exposició del PFC.


14.2.- El Tribunal Qualificador valorarà tant la qualitat del treball o projectepresentat comla defensa que en faci l'estudiant, així com la inclusió del medi ambient en el treball.

14.3.- Si el projecte és aprovat s’inclourà la nota als fulls de qualificació que serantramesos a Ordenació d’Estudis.

14.4.- Si un PFC no resulta aprovat es retornarà al(s) projectista(es) amb notificació escritadels comentaris que calguin. La qualificació serà de “SUSPENS”. El(s) projectista(es)haurà(an) de presentar aquest PFC corregit o un altre en una altra convocatòria.


ENGINYERIA TÈCNICA EN TOPOGRAFIA


REGLAMENT DE LA COMISSIÓ D'AVALUACIÓ DE LA FASE SELECTIVA


Criteris generals

1.- Una assignatura de la Fase Selectiva (FS) es considerarà COMPENSABLE si la sevaqualificació a l'informe d'avaluació (amb precisió 0,5) és 4 ó 4,5.

2.- Es consideraran que han superat la Fase Selectiva aquells estudiants que compleixin undels següents criteris.

• Aprovat en totes les assignatures de la Fase Selectiva.

• Aprovat en totes les assignatures de la Fase Selectiva, excepte una assignaturaamb qualificació de COMPENSABLE que passa a "APTE PERCOMPENSACIÓ".

• Aprovat en totes les assignatures de la Fase Selectiva, excepte dues assignaturesamb qualificació de COMPENSABLE, i amb la condició que la nota mitjanasigui major o igual a 5,5. Les dues assignatures compensables passaran a "APTEPER COMPENSACIÓ".

3.- Els estudiants que considerin que en el seu cas s'han donat circumstànciesespecials,podran fer arribar a la Comissió d'Avaluació de la Fase Selectiva, abans de l'acta dereunió, un informe amb les al.legacions pertinents. A aquest efecte, les dates d'actuacióde la Comissió seran publicades amb l'antelació suficient.

4.- La Comissió d'Avaluació de la Fase Selectiva, pot declarar APTE un estudiant que hagifet arribar a la Comissió les seves al.legacions i que no satisfaci les condicionsexpressades anteriorment, a partir de les consideracions que estimi pertinents, que esconsignaran a l'acta de la sessió. En qualsevol cas, per tots els estudiants declaratsAPTES, la valoració definitiva de totes les assigantures del bloc ha de ser Matrículad'Honor, Excel.lent, Notable, Aprovat o Apte per Compensació.


REGLAMENT DE LES COMISSIONS D'AVALUACIÓ CURRICULAR DE LESFASES NO SELECTIVES


Criteris generals

1.- Una assignatura de la Fase no Selectiva (FNS) es considerarà COMPENSABLE si laseva qualificació a l'informe d'avaluació (amb precisió 0.5) és 4 ó 4.5.

2.- Per superar un bloc curricular s'han de complir un dels següents criteris:

• Aprovat en totes les assignatures del bloc curricular.

• Aprovat en totes les assignatures del bloc curricular, excepte una assignaturaamb qualificació de COMPENSABLE que passa a APTE PERCOMPENSACIÓ, sempre que en el conjunt d'avaluacions curriculars del'estudiant, inclòs el bloc curricular que es considera, no es superin 21 crèdits enassignatures compensades o 4 assignatures compensades.

• No es podran compensar assignatures situades a la mateixa línia del quadresegüent

Mètodes Matemàtics I - Mètodes Matemàtics II - Ampliació de Càlcul -Estadística i Ajut d'ObservacionsCartografia I – Cartografia II - Cartografia III - Fonaments Sistemesd’Informació GeogràficaDret i Ordenació – CadastreGeodèsia – Projeccions CartogràfiquesFísica I – Física II – Fonaments de GeofísicaGeometria Mètrica i Descriptiva – Sistemes de RepresentacióInstruments Topogràfics I - Instruments Topogràfics II –MètodesTopogràfics I – Mètodes Topogràfics II – Topografia Aplicada a l’EnginyeriaI – Topografia Aplicada a l’Enginyeria IIFonaments de Fotogrametria – Fotogrametria Analítica – FotogrametriaAnalítica i Digital – Fotogrametria Digital

3.- Els estudiants que considerin que en el seu cas s'han donat circumstànciesespecials,podran fer arribar a la Comissió d'Avaluació abans de l'acte de la reunió, un informeamb les al.legacions pertinents. A aquest efecte, les dades d'actuació de la Comissióseran publicades amb antel.lació suficient.


4.- La Comissió d'Avaluació pot declarar APTE un estudiant que no satisfaci lescondicions expressades anteriorment, a partir de les consideracions que estimipertinents, que es consignaran a l'acta de la sessió.


NORMATIVA D’APLICACIÓ DEL PARÀMETRE DE RENDIMENT ACADÈMI CPER A LA FASE NO SELECTIVA

ENGINYERIA TÈCNICA EN TOPOGRAFIA

1.- El màxim de crèdits que un alumne/a pot matricular en funció del seu paràmetre derendiment acadèmic és el següent:

� La primera vegada que s'obté un paràmetre de rendiment acadèmic<0.5, s'avisaa l'estudiant i es limita la matrícula a 37.5 crèdits.

� La segona vegada consecutiva que s'obté un paràmetre de rendiment acadèmic<0.5 es limita la matrícula a 30 crèdits.

� La tercera vegada consecutiva que s'obté un paràmetre de rendiment acadèmic<0.5 es limita la matrícula a 20 crèdits.

A l'hora de fixar el nom,bre de crèdits màxim a matricular, s'establirà un petit margede 1.5 crèdtis per facilitar la selecció de matèries.

El nombre mínim de crèdits el determina la normativa de la UPC i, actualment,és de15 crèdits.

2.- Si en 3 a menys anys acadèmics consecutius s'obté un paràmetre de rendimentacadèmic<0-5 en quatre ocasions, la Comissió Permanent analitzarà cada cas amb unajustificació escrita de l'estudiant indicant els motius que l'han portat a aquesta situaciói, si s'escau, proposarà al Rector la suspensió de la vinculació als estudiscorresponents, per un període de 2/3 anys.

3.- En el cas que l'estudiant no es matriculi de 6 quadrimestres de forma consecutiva, se liconsideraran els 6 darrers quadrimestres matriculats.

Text aprovat per la C.P. del 1-10-97


NORMATIVA PFC ENGINYERIA TÈCNICA TOPOGRÀFICA PLA 97

1. Objecte del PFC

1.1 El Projecte Fi de Carrera (PFC) constitueix un exercici integrador o de síntesisdels estudis per consolidar la formació rebuda. D’aquesta manera ha depermetre a l’estudiant posar de manifest que sap aplicar de manera integrada elsdiferents coneixements de la carrera. Per aquest motiu podrà tractar qualsevoltema relacionat amb les matèries estudiades i relacionades amb lescompetències professionals de la titulació.

1.2 El PFC s’ha de realitzar dins de la línia d’intensificació del Pla d’Estudisescollida per l’estudiant.

2. Modalitats de PFC

2.1 Bàsicament, es preveuen les següents modalitats de PFC:

a) Desenvolupament d’un projecte.b) Desenvolupament d’un treball d’investigació relacionat amb qualsevol de

les línies d’investigació dels departaments.c) Desenvolupament d’un projecte des d’una empresa privada, despatx

professional o administració pública.

2.2 Qualsevol altra modalitat proposada haurà de ser aprovada per la Direcció delCentre.

2.3 Per a la modalitat c) serà preceptiu que el PFC es desenvolupi en l’àmbitd’algun dels convenis de col.laboració signats entre la UPC o l’EUPB i lesrespectives empreses, despatxos professionals o administracions públiques.

3. Proposta de tema de PFC i enregistrament

3.1 Segons quina sigui la modalitat de realització definida a l’apartat 2, la Direcciódel Centre farà pública una relació de temes de PFC proposats pels diferentsdepartaments, o pel propi Centre, perquè siguin escollits pels estudiants. Cadatema tindrà un o més professos tutors.

3.2 No obstant, l’estudiant podrà proposar qualsevol tema que estigui relacionatamb les matèries estudiades a la carrera, a la seva elecció, directamentrelacionades amb la línia d’intensificació que hagi optat.

3.3 La proposta de PFC consistirà en un document normalitzat que serà elaborat pelCentre i que contindrà, entre altres, els punts següents:

• Títol.• Línia d’intensificació.


• Projectista(es).• Tutor.• Descripció i contingut previst.• Programa temporal.

3.4 La proposta haurà de ser signada pels estudiants projectistes, amb el vist i plaudel tutor.

3.5 La proposta haurà de ser presentada al Registre del Centre.

3.6 L’aprovació de la proposta serà competència del departament corresponent onsigui assignat el PFC, amb el vist i plau del Centre.

3.7 En el marc de les accions empreses per la UPC per a la inclusió del MediAmbient a les currícules de les diferents titulacions, el Centre ha elaboratunaguia d’ambientalització dels PFC. D’aquesta manera es pretén que tots elsestudiants tinguin present la incidència de la temàtica del seu PFC en el MediAmbient i desenvolupin, en major o menor mesura, les accions o estudisnecessaris per a la conservació del medi natural. Aquestes guies lesproporcionarà el Centre en el moment de l’acceptació del PFC.

4. Sol.licitud d’acceptació d’una proposta de tema de PFC

Per poder sol.licitar l’acceptació del tema de PFC, l’estudiant ha d’haver superat lesavaluacions currriculars corresponents als quadrimestres 1A ,1B i tenint aprovats150 crèdits com a mínim.

5. Nombre d’estudiants que poden realitzar un mateix PFC

5.1 El PFC és individual.

5.2 No obstant, es podran proposar, treballs col.lectius en casos justificats, prèviaaprovació del director del Centre.

6. Matrícula del PFC

6.1 Per a la matriculació del PFC caldrà estar matriculat de totes les assignatures delPla d’Estudis. És a dir, estar en disposició de finalitzar els estudis en el mateixquadrimestre en que l’estudiant es matricula.

6.2 S’estableixen dos períodes anuals de matriculació de PFC els mesos de febrer ijuliol. Cada matriculació permet la defensa del PFC dins d’un període de sismesos. Dins de cada període hi ha dues oportunitats per a defensar el PFC; lamatrícula dóna dret a fer-ho una sola vegada. Transcorregut el període, sil’estudiant no ha defensat el PFC haurà de fer una nova matriculació per poder-lo defensar en un altre període.


6.3 L’assignatura del PFC consta de dues parts: 15 hores de seminaris i la defensadel propi PFC.

7. Convocatòries de PFC

La Direcció del Centre establirà per a cada curs acadèmic les datesconcretes dedefensa.

8. Condició de defensa del PFC

És condició indispensable, per a la defensa del PFC; que els estudiants haginsuperat totes les assignatures (troncals, obligatòries i optatives) de la carrera. En casde no tenir superades les matèries de Lliure Elecció la qualificació quedarà ensuspens fins a la superació d’aquests crèdits.

9. Tutories del PFC

9.1 Cada PFC tindrà assignat un o més professor/s tutor/s que assessorarà/nal’estudiant en la realització del treball. La Comissió de PFC Departamentalpodrà autoritzar un tutor que no sigui professor de la UPC; en aquest casl’esmentada comissió designarà un cotutor del Centre.

9.2 Qualsevol professor de la UPC pot actuar com a tutor del PFC.

9.3 La responsabilitat del PFC recau únicament sobre l’estudiant.

9.4 Els representants dels departaments comunicaran a Ordenació d’Estudis elshoraris d’atenció dels professors als projectes. L’estudiant i el tutor establiran decomú acord el règim de tutela del PFC.

10. Comissió de PFC del Centre

10.1 La Comissió de PFC del Centre, té com a finalitats:

a) Senyalar els criteris sobre els mínims nivells de qualitat requerits pels PFC.b) Canalitzar les propostes de PFC del Centre i dels estudiants cap els diferents

departaments.

10.2 La comissió de PFC del Centre estarà formada per cinc membres:

• El director del Centre, o la persona en qui delegui que en serà el president.• El cap d’estudis d’Enginyeria Tècnica Topogràfica.• Dos representants del Departament d’Enginyeria del Terreny.• Un representant de la resta de departaments que imparteixen docència en la

carrera.


11. Termini de presentació del PFC

11.1 Per a la correcta execució del PFC de les modalitats A i B del punt 2 delpresent Reglament es considera necessari un període mínim de 4 mesos. Peraixò no s’acceptarà la presentació d’un PFC abans de 4 mesos des del’acceptació del tema.

11.2 Si al cap d’un any de l’acceptació del tema, no s’ha fet la defensa del PFC,caldrà demanar mitjançant instància al Centre, la pròrroga amb el vist i plaudel/s professor/s tutor/s. En cas contrari es suposarà que l’estudiant haabandonat el PFC, amb la caducitat de la instància de proposta acceptada.

11.3 El canvi d’orientació o de nom d’un PFC podrà ser modificat si així hoaccepta la Comissió de PFC del Centre.

12. Designació del tribunal

12.1 Ordenació d’Estudis amb criteris d’agrupació temàtica, establirà elstribunals. El tutor del PFC no podrà ser membre del tribunal i actuaràd’assessor.

12.2 Ordenació d’Estudis comunicarà la composició dels tribunals i els PFCassignats a cadascun.

13. Defensa del PFC

13.1 La presentació d’un PFC col.lectiu haurà de ser conjunta peròpersonalitzada.

13.2 Per a la defensa del PFC l’estudiant haurà de presentar un Resum (índex,contingut pròpiament dit, plànols i altres informacions que es creguinconvenients), en suport magnètic, que romandrà en dipòsit als arxius del’Escola.

13.3 La defensa del PFC serà pública, davant del tribunal, i consistirà enl’exposició, del(s) projectista(es) d’un resum del contingut del projecte en untemps que el tribunal fixarà i farà saber prèviament i que, orientativament, seràde 30 a 45 minuts. Abans d’iniciar l’exposició púbica, el tribunal escoltarà eltutor, que haurà d’informar sobre el treball realitzat pel(s) projectista(es).

13.4 Finalitzada l’exposició, el tribunal farà al(s) projectista(es) lespreguntes quecregui pertinents sobre el contingut i la realització del projecte formulat.

14. Qualificació

14.1 Les deliberacions del tribunal per qualificar el PFC seran secretes. Un copfinalitzada la sessió pública d’exposició del PFC.


14.2 El Tribunal Qualificador valorarà tant la qualitat del treball o projectepresentat com la defensa que en faci l’estudiant, així com la inclusió del mediambient en el treball.

14.3 Si el projecte és aprovat s’inclourà la nota als fulls de qualificació que serantramesos a Ordenació d’Estudis.

14.4 Si un PFC no resulta aprovat es retornarà al(s) projectista(es) ambnotificació escrita dels comentaris que calguin. La qualificació serà de“SUSPENS”. El(s) projectista(es) haurà(n) de presentar aquest PFC corregit oun altre en una altra convocatòria.


LABORATORIS I TALLERS


LABORATORIS I TALLERS

L'EUPB disposa d'uns laboratoris i tallers destinats a recolzar la docènciai fomentar lainvestigació.

LABORATORI DE FÍSICA

Responsable: Carlota Auguet SangràUbicació: Planta soterraniTelèfon: 93/401 79 96

LABORATORI DE FOTOGRAMETRIA

Responsable: Felipe Buil PozueloUbicació: Planta soterraniTelèfon: 93/401 57 13

LABORATORI D'INSTAL·LACIONS

Responsable: Javier Azpiazu MonteysUbicació: Planta soterraniTelèfon: 93/401 62 38E-mail: [email protected]

LABORATORI DE MATERIALS

Responsable: Joan Ramon Rosell AmigóUbicació: Planta soterraniPersonal adscrit: Joan Leiva Navarro

Minerva Embuena ParicioTelèfon: 93/401 62 34E-mail: [email protected]

LABORATORI DE SEGURETAT I PREVENCIÓ

Responsable: Mireia Bosch PratUbicació: Planta soterraniTelèfon: 93/401 62 78

LABORATORI D'EDIFICACIÓ

Responsable: Vicenç Gibert i ArmengolUbicació: Planta soterraniTelèfon: 9.3/401 77 01E-mail: [email protected]


LABORATORI DE CARTOGRAFIA

Responsable: Albert Prades i VallsUbicació: Planta soterraniTelèfon: 93/401.57.13E-mail: [email protected]

LABORATORI DE TOPOGRAFIA

Responsable: Javier Tre GarcíaUbicació: Planta soterraniTelèfon: 93/401 62 28

TALLER DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC

Responsable: Santiago Canosa ReboredoUbicació: Planta soterraniTelèfon: 93/401 19 22


SERVEIS A LA COMUNITAT UNIVERSITÀRIA


BIBLIOTECA Planta segonaTel. 401 62 65Fax. 401 77 00

Cap de Biblioteca: Dolors Delclós de Semir

Ajudant de Biblioteca: Remei Garcia MartínezImma Suy Martínez

Auxiliars de Biblioteca: José Mª Duque CorcheteCarmen Magdaleno Abad

Horari: de dilluns a divendres de 9.00 a 21.00 h.

Correu electrònic: [email protected]: http://escher.upc.es/bib310/inici.htm

La Biblioteca de l’EUPB és unservei d’informació i suport a les tasques d’estudi,docents i de recerca de tota la comunitat universitària i principalment amb aquellesrelacionades amb laconstrucció, topografia i matèries afins.

WEB BIBLIOTECA EUPB

A través del web, la biblioteca de l’EUPB posa a disposició dels usuaris la informacióreferent a : horaris, personal, normativa del centre, àrees d’especialització i tipus dedocuments ...

Els serveis que ofereix a través de la xarxa són : préstec, bases de dades, internet, formaciód’usuaris, informació bibliogràfica, connexió al catàleg de la UPC i al Catàleg Col·lectiu deles Universitats de Catalunya (CCUC), Teledocumentació, distribució electrònica desumaris de revistes i servei d’obtenció de documents ( SOD).

Dins la pàgina “Notícies” informa de les darreres novetats de la biblioteca :nous horaris,novetats bibliogràfiques, ... i a l’apartat Webs d’interès ofereix un lligam als RecursosPolitècnics

També permet l’accés a diverses publicacions digitals : L’Informatiu delCAATB ;sumaris electrònics sobre arquitectura tècnica, topografia i matèries afins d’algunes revistesque es reben a la biblioteca i l´ accés a diferents bases de dades accessibles perInternet :BOE, DOCE i DOGC


SERVEIS INFORMÀTICS Planta primeraTel. 401 63 09

Cap Centre de Càlcul: Sílvia Torres Cobas

Operadors: Delfín Cerezo CámaraJordi Solé Esteve

Horari: el de les aules informàtiques

Objectius:

L’objectiu dels Serveis Informàtics de l’EUPB és donar suport a l’activitat docent, derecerca i de gestió de l’Escola.

Les Aules Informàtiques disposen de:

¾ Tres Aules amb un total de 102 PCs. Tots els equips estan connectats a la xarxaWindows NT..

¾ Una Sala d' Usuaris amb 5 PCs i 4 impressores.

Accés a les instal·lacions i equips de les Aules Informàtiques:

L' ús dels equips és lliure pels professors, PAS i estudiants de l' escola, si bé cal tenir presentel reglament intern que regula la utilització del Serveis Informàtics de l'EUPB, el qual estàexposat a l' entrada de les sevesinstal.lacions.

Els treballs que realitzen els estudiants han d' estar directament relacionats amb l' activitatdocent.

Serveis que ofereix

Sistemes informàtics i de comunicacions

¾ Manteniment i gestió de les estacions de treball PAS i PAC¾ Manteniment i gestió dels equips de les aules informàtiques.¾ Suport tècnic a les presentacions que es realitzen a les sales de presentació.¾ Administració dels servidors Novell, Windows NT i LINUX

Sistemes de difusió de la informació:

¾ Manteniment i gestió del correu electrònic.¾ Manteniment i gestió de la WEB de l’Escola¾ Manteniment i gestió de la intranet de l’Escola¾ Suport administració¾ Gestió de reserves d’aules informàtiques¾ Gestió i manteniment a connexions a xarxa de dades i veu


DELEGACIÓ D'ESTUDIANTS Planta segonaTel. i fax: 401 78 32

e-mail: [email protected]://www.upc.es/eupb/catala/associacions/delegaci o/index.htm

La Delegació d’Estudiants és l’òrgan de l’Escola format per tots aquellsestudiants queparticipen amb algun càrrec dins dels òrgans de govern tant de l’Escola (Junta d’Escola ocomissions diverses) com de la UPC (Claustre General), representants de les diferentsassociacions i també aquells que amb la seva iniciativa porten a terme diverses activitatsculturals i/o recreatives.

Les funcions i finalitats de la Delegació són:

• Representar al col.lectiu d’estudiants de l’EUPB en els òrgans de govern i lescomissions corresponents per defensar-ne els drets dels estudiants.

• Coordinar i informar als estudiants de tots els esdeveniments docents i no docents quees realitzen al Centre. (exàmens, canvis de plans, estudis ...).

• Promocionar i portar a terme activitats extra-acadèmiques de caràcter cultural irecreatiu.

• Atendre a les peticions, dubtes o problemes dels estudiants relacionats amb els estudisd’Arquitectura Tècnica, Enginyeria Tècnica en Topografia i dels serveis del’Escola.

L’òrgan de decissió és la reunió de Delegació, queestà oberta a tots els estudiants.En lesreunions es discuteixen sobre totes les activitats, docents o extra-escolars que sónconsiderades importants per als estudiants de l’EUPB, també s’escullen elsalumnes quecoordinaran el funcionament general de la Delegació i es presenten les candidatures delsalumnes, que escolits democràticament per votació de tots els estudiants, representaran alsestudiants als òrgans de govern.

Els càrrecs principals a la Delegació d’Estudiants són:

• Coordinador de la Delegació: S’encarrega del funcionament intern de la Delegació irepresenta als estudiants de l’Escola a nivell intern (Direcció, secretaria ...) i extern(consell de Delegació de la UPC).

• Coordinador d’ETT: S’encarrega de representar als alumnes d’ETT davant de Direcció,de departaments i professorat.

• Coordinador d’AT: S’encarrega de representar als alumnes d’AT davant de Direcció,departaments i professorat.

• Secretari: S’encarrega de formalitzar les actes de les reunions, per deixar constància deles decissions preses en aquestes.

• Tresorers: S’encarreguen d’administrar el pressupost de la Delegació idemanar ajutsexterns (Consell de Delegacions, UPC, ...) per a la realització d’activitats perrepresentació estudiantil, o d’altres que es considerin oportunes.


• Becaris: Principalment s’encarrreguen de la difusió d’informació docent,cultural,laboral i reivindicativa que arriba a l’Escola. També participen en la realitzaciód’activitats organitzades, així com a ajudar als representants i atendre als estudiants.

Les activitats que es van dur a terme el curs 2000-01 entre d’altres són:

• Coordinació del Viatge Fi de Curs.• Organització de festes universitàries.• Realització de la nostra revista, el N*K.• Sectorial de Barcelona d’Arquitectura Tècnica.• Sectorial d’AT a La Laguna.• Sectorials d’ETT a Àvila.• Trobada de IGSM a Newcastle.


BORSA DE TREBALLPlanta baixa

Informació: SecretariaTel. 401 63 00 Fax: 401 77 00

Responsable Acadèmic: Vicenç Gibert i Armengol

Gestió del servei: Araceli García MartínezIsabel Martínez Hernández

Horari: de dilluns a divendres: de 10 a 13 h.(tota la gestió es pot fer via telemàtica)

Servei :La Borsa de Treball, basada en el Servei de Cooperació Educativa per als estudiants del’EUPB, s' encarrega de tramitar, coordinar i tutelar els convenis de treballUniversitat/Empresa.

Objectius:Facilitar i fer pública, a tot el col·lectiu d' estudiants del' EUPB, la informació de lessol·licituds de treball que s’ofereixen des dels sectors de professionals lliberals, de lesempreses privades i de les públiques.

El marc de Cooperació Educativa és obert a tots aquells estudiants que acompleixin elsrequisits següents:

3 Estudiants del pla 89 d’Arquitectura Tècnica i del pla 88 d’Enginyeria TècnicaTopogràfica. Aquests estudiants podran accedir a contractes de fins a 500 hores. En elsupòsit que només estiguin pendents d’una o de dues assignatures i/o del PFC elcontracte es pot ampliar fins a 800 hores durant el curs lectiu.

3 Estudiants del pla 96 d’Arquitectura Tècnica i del pla 97 d’Enginyeria TècnicaTopogràfica: han d’estar matriculats del segon quadrimestre del segon cursde la carrerai tenir com a mínim el 50% del crèdits aprovats. Els alumnes que ho sol·licitin podrandemanar reconèixer els convenis per un total de 12 crèdits de lliure elecció, sempre queel tipus de treball ho mereixi. El màxim d’hores de contracte serà de 500 i si restenpendents només dues assignatures i/o el PFC podran ampliar-se fins a 800 hores/curs.

En el moment en què s' estableixi el conveni de cooperació educativa, el centredeterminaràel nombre de crèdits que l' estudiant podrà obtenir, i un cop finalitzada l' activitat, sil' avaluació és positiva s' hauran de reconèixer la totalitat dels crèdits determinats.Com a criteri orientatiu 1 crèdit reconegut en pràctiques en empreses, equivaldrà a 30 horesde pràctiques.


A l'expedient de l'estudiant hi figurarà el nombre de crèdits reconeguts ambla denominació"Crèdits de lliure elecció reconeguts per Convenis de Cooperació Educativa".

Nota molt important:

Recordeu que per participar en convenis de cooperació educativa universitat-empresa s'hade tenir coberta l'assegurança escolar. Actualment l'assegurança escolar cobreix períodesd'un any que van del 15 de setembre d'un any fins al 14 de setembre de l'any següent i espaga en el moment de formalitzar la matricula.Si teniu més de 28 anys haureu de passar pel servei de borsa de treball i formalitzar unaassegurança privada (la UPC té conveni amb UNIPSA i el seu cost orientatiués de 1.750PTA/10,52 euros per any).


ASSOCIACIONS DE L´ESCOLA

A l'EUPB hi ha diverses Associacions gestionades i promogudes pels estudiants i quecompten amb el recolzament del Centre. Aquestes són:

• AULA DE TEATRE DE L’EUPB• CLUB D'ESPORTS

• GEÒMETRES SENSEFRONTERES

• ASSOCIACIÓ D'ESTUDIANTS DETOPOGRAFIA(AETOP)• ASSOCIACIÓCULTURAL EUPB

AULA DE TEATRE DE L’EUPB

Presidenta: Emma Planas Tel. 93/401 78 32

L’Aula de Teatre de l’EUPB és un grup de joves que durant el curs 1999/2000 es va juntaramb una inquietud comuna: el teatre. Per això mateix es va decidir crear aquestaassociació, per tal de poder potenciar i desenvolupar la vida participativa a l’Escola. Durantaquest curs es té previst continuar amb el “Curs d’Introducció al Teatre” que va començarl’any passat i si fos possible, preparar una obra amb la que participar al concurs de seleccióuniversitària per al Grec. Aixó que ja ho sabeu, si voleu fer alguna cosa més que estudiarper aprovar ... feu teatre !!!.

CLUB D’ESPORTS

El Club d’Esports i els seus membres

El Club d’Esports es una associació creada per estudiants d’Arquitectura Tècnica id’Enginyeria Tècnica en Topografia, en la qual es promou la participació dels estudiants enel món de l’esport universitari. Actualment consta de 15 membres de diferents cursos, aixíque provablement vagis a classe amb algun d’ells.

Activitats Realitzades

Durant el curs 2000/2001, s’han dut a terme una gran quantitat d’activitats, per començars’ofereix una lliga intercampus promoguda per l’UNIVERS, i que consta de diferentsesports com: futbol sala, futbol 11, bàsquet, voley, i molts més; també pots practicaresports individuals i competir amb estudiants d’altres universitats.A més el Club d’Esports organitza periòdicament sortides esportives, tals com:esportsd’aventura, esquiades, sortides a muntar a cavall, submarinisme, caiguda lliure, i tot el quese’t pugui acudir.I per finalitzar, anualment s’organitza una Trobada Interescoles d’Arquitectura Tècnicad’Espanya, en la qual hi competeixen totes les facultats de l’Estat i que et permetrà viatjar ad’altres ciutats.


Així que ja ho saps, si t’agrada l’esport o simplement tens un munt d’idees imoltes ganes de dur-les a terme, només t’has de passar per la segona planta (ales aules d’estudi) o trucar-nos al 93/ 401.62.72, i si tens internet escriure’ns a:[email protected] No te’n penediràs!!

Ubicació: 1ª PlantaPresidente: Jaume Teixidor Tel. 93/401 62 72e-mail: [email protected]: http://www.angelfire.com/nd/eupb/index.htmFax: 93/401 62 72

GEÒMETRES SENSE FRONTERES

President: Raúl Ledo Tel.: 93/415 59 67

ASSOCIACIÓ D 'ESTUDIANTS DE TOPOGRAFIA (AETOP)

President: Carlos Matamala Tel. 93/593 35 53

ASSOCIACIÓ CULTURAL EUPB

Juan Manuel Villarreal Tel.: 93/401 78 32


ÀREA DE RELACIONS INTERNACIONALS

Professors responsables: Ignacio de Corral Manuel de Villena Tel. 401 62 53Joan Antoni Torrent i Torrent Tel. 401 62 55

SÒCRATES - ERASMUS

El programa SÒCRATES - ERASMUS és un programa comunitari per a la mobilitatd'estudiants i professors, mitjançant el qual, es poden realitzar estades acadèmiques enUniversitats europees. Fonamentalment, pels estudiants de l'EUPB, aquestesestades han deservir per realitzar el Treballs o Projectes de Final de Carrera.

A partir de l'ajut econòmic corresponent, els estudiants associats Sòcrates-Erasmuscompten amb matrícula gratuïta a la Universitat de destinació, a mes del suportinstitucional, de coordinació i de serveis de la UPC.

A més, els estudiants associats Sòcrates-Erasmus reben un tractamentpreferència pel crèditUPC a la mobilitat internacional. El responsable de relacions internacionalsdel Centreorganitzarà, a mitjans de curs, una reunió informativa per a tots els estudiants del'EUPB.

Pel curs 99/00, l'EUPB té signats convenis amb la The Robert Gordon Universityd'Aberdeen a Escòcia, Limerick Regional Technical College a Irlanda,Horsens PolytechnicDenmark. També té signat un conveni amb l'Ecole d'Architecture de Toulouse, exclòs del'àmbit Sòcrates.

El responsable de relacions internacionals del Centre organitzarà, a mitjansde curs, unareunió informativa per a tots els estudiants de l'EUPB.

INTERCAMPUS

El programaINTERCAMPUS és un programa per a la mobilitat d'estudiants i professors,mitjançant el qual, es poden realitzar estades acadèmiques en Universitats de l'àmbitIberoamericà.

Les estades són de curta duració (d'1 a 2 mesos), coincidint amb el nostre períodevacacional. La seva finalitat és la de donar suport a la docència sobre matèries específiquesde les quals l'estudiant ha de ser coneixedor. Acostumen a ser col·laboracions enpràctiques i en laboratoris.

L'ajut econòmic, tant en el cas dels estudiants com dels professors, inclou el viatge il'estada.


PLA DE MEDI AMBIENT DE LA UPC

L'objectiu del Pla és coordinar i potenciar les activitats ambientals de la nostra Universitaten els seus diferents àmbits d'actuació: formació, recerca i extensió universitària.

L'Escola Universitària Politècnica de Barcelona (EUPB) ha iniciat també, per ara ambpetites aportacions que s'incrementaran gradualment, una línia en aquest sentit, conscientde la importància del Medi Ambient. Per tot això, s'està modificant el pla d'estudisd'Arquitectura Tècnica a fi que hi hagi assignatures que incloguin els contingutsmediambientals esmentats.

S'està incentivant la inclusió del tema delmedi ambient en els Projectes Fi de Carrera.

L'EUPB, s'adherit a les propostes de la UPC sobre el pla d'ambientalització curriculard'Arquitectura tècnica i pretén establir i consolidar tres objectius fonamentals:

1.- Establir el perfil de coneixements en medi ambient que ha de saber un estudiant quanacaba la carrera.

2.- Idear el Pla d'estudis òptimament ambientalitzat: assignatures noves (sis'escau),assignatures que cal ambientalitzar (contingut)

3.- Elaborar un pla d'acció a breu termini per capacitar el professorat de cara a donaraquestes assignatures.


OFICINA D’ATENCIÓ A L’ESTUDIANT

Responsable: Isabel Martínez Hernández Planta Baixa

Amb l’objectiu de donar una resposta àgil a les demandes relacionades amb els processosadministratius i de relació amb l’equip directiu, per tal de facilitar les activitats noestrictament acadèmiques, i al mateix temps racionalitzar l’atenció al públic de la secretariai de l’equip de suport a direcció, es va posar en marxal’Oficina d’Atenció a l’Estudiant .

Funcions de l’oficina: Atendre als estudiants quan es troben davant de qualsevolsituació extraordinària de tipus acadèmico-administratiu.

Activitats :- Gestió administrativa dels Convenis de Cooperació Educativa.- Gestió de les visites dels sotsdirectors:

• documentació motivada,• temes discrecionals,• horaris de visita, ...

- Recollida de documentació específica:• reconeixement de crèdits de lliure elecció per conv. de coop. Educativa,• documentació treballador que estudia,• sol·licituds de beques i ajuts de l’univers, ...

- Disponibilitat de tríptics i informació dels serveis de la universitat:• serveis complementaris de suport a la recerca de feina (AAUPC),• serveis d’oci i esport (Univers), ....

- Accions encaminades a donar resposta a les situacions particulars físiques,psíquiques, laborals, etc. que dificultin el desenvolupament normal de l’activitatde l’estudiant.

- Coordinació amb la delegació d’estudiants per recollir les demandescanalitzades a través de la pròpia delegació.

- Així com tot allò que pugui sorgir en base a noves normatives acadèmiques iadministratives.


ALTRES SERVEIS DE L'EUPB

Serveis externs:

Papereria-Copisteria:Planta baixa

Tel.: 93/401 62 44

Bar-Restaurant:4ta planta

Tel.: 93/401 63 10

Escola Universitària Politècnica de Barcelona - Guia Docent 2001/2002

MATEMÀTIQUES Codi: 26000

CÀRREGA DOCENT:

Crèdits: 7,5 Crèdits teòrics: 4,5 Hores setmana: 5

Crèdits pràctics: 3

Curs: 1r Quadrimestre: 1A Tipus: Troncal

DEPARTAMENT D'ASSIGNACIÓ: 725Matemàtica Aplicada I

Coordinador: Francisco Javier PuertaProfessors: Montserrat Bruguera Padró; Albert Ferrer Biosca; Francesc Panyella Brustenga; Bernat PlansBerenguer; Xavier Puerta Coll; Manuel Rodríguez Martín

Recomanacions:

OBJECTIUS

L'assignatura comprèn dues parts diferenciades. La primera es dedica al CàlculMatricial amb l'objectiu final de que l'alumne sigui capaç d'entendre elsconceptes de tensor i direcció principal, i de dominar les tècniques dediagonalització de matrius. La segona part es dedica al Càlcul Diferencial iIntegral amb dos objectius finals. D'una banda, que l'alumne arribi a dominarles tècniques de l'aproximació local d'una funció per un polinomi i d'altrabanda, que entengui el concepte de derivada parcial, el seu significatgeomètric i la seva utilització en els problemes d'extrems, tant lliures comcondicionats.

SISTEMA D'AVALUACIÓ

- Un examen tipus test a meitat del Quadrimestre = 20% nota final- Pràctiques al laboratori de càlcul = 20% nota final- Un examen a final del Quadrimestre amb test de teoria i prova de problemes =60% nota final

PROGRAMA DE L'ASSIGNATURA

Tema 1: Càlcul Matricial.Lliçó 1. Vectors.1.1 Espais vectorials.1.2 Bases d'un espai vectorial.Lliçó 2. Transformacions lineals entre espais.

07/06/2001 file:///D:/html/guia/assig/AT/1A/26000.HTM

1 de 3 20/03/2009 12:21

2.1 Matriu d'una transformació.2.2 Canvi de base en una transformació.Lliçó 3. Diagonalització.3.1 Vectors i valors propis.3.2 Matrius diagonalitzables.Lliçó 4. Tensors i formes quadràtiques.4.1 Tensors4.2 Classificació de formes quadràtiques

Tema 2: Funcions d'una variable.Lliçó 5. Les funcions reals d'una variable.5.1 Les funcions elementals i les seves combinacions.5.2 El concepte de derivada i les seves aplicacions a la Física, la Tècnica il'Economia.Lliçó 6. Linealització de funcions i altres aproximacions per polinomis.6.1 Aproximació local d'una corba per la seva tangent en l'entorn d'un punt.6.2 Generalització a polinomis d'ordre superior. La fórmula de Taylor.6.3 Aplicacions de la fórmula de Taylor. Alguns problemes tècnics en els queintervé.Lliçó 7. Integració.7.1 Definició d'integral.7.2 La fórmula de Barrow: un mètode per a calcular àrees.7.3 Aplicacions físiques i geomètriques de la integral.

Tema 3: Funcions de vàries variables.Lliçó 9. Funcions de vàries variables9.1. Definició i exemples. Superfícies explícites9.2 Derivació.9.3 Optimització.9.4 Superfícies.

BIBLIOGRAFIA BÀSICA

Piskunov, N. Cálculo diferencial e integral. México: Limusa-Noriega, 1994.Larson, R.E.; H ostetler, R.P.;Edwards, B.H . Cálculo y geometria analíticaMadrid: Ed. Mc Graw-H ill 1999.Noble, B.; Daniel, J.W. Applied Linear Algebra. Englewood Cliffs: Ed PrenticeH all International, 1988.Castellet, M.; Llerena, I. Àlgebra lineal i geometria. Barcelona: Manuals de laUniversitat Autònoma de Barcelona. 1998

BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTARIA

Luzarraga, A. Álgebra lineal. Barcelona: Ed. Planograf, 1970.Grau, M.; Noguera, N. Càlcul numèric. Barcelona: Ed. UPC, 1993.Courant, R. ;John, F. Introducción al càlculo y al Análisis matemàtico. Vol. ii II. México: Ed. Limusa, 1988.Deminovich, B.P. Problemas y ejercicios de análisis matemàtico. Madrid: Ed.Paraninfo, 1988.Lentin, A.: Rivaud, J. Álgebra moderna. Madrid: Ed. Aguilar, 1982.Puerta, F.. Álgebra lineal. Barcelona: Ed. Marcombo, 1976.Finney, R.L. ? [et al.] Calculus.A Graphic Approach. Reading: Ed.Addison-Wesley, 1993.Perelló, C. Càlcul Infinitesimal. Barcelona: Ed. Enciclopèdia Catalana, 1994.Spivak, M. Calculus.[Càlcul infinitesimal]- Traduït al català- Vol. 1 y 2suplement. Barcelona: Ed. Reverte, 1995.Apostol, T. Calculus. Vol. 1 y 2. Barcelona: Ed. Reverté, 1980Spiegel, M. Cálculo Superior. México: Ed. McGraw-H ill., 1982.


2 de 3 20/03/2009 12:21

APUNTS I MATERIAL FOTOCOPIAT

Bruguera, Montserrat ? [et al.] Matemàtiques. Apunts editats per la secció (enpreparació).

Escola Universitària Politècnica de Barcelona

Actualitzat el juliol de 2001


3 de 3 20/03/2009 12:21


FÍSICA APLICADA I Codi: 26001

CÀRREGA DOCENT:

Crèdits: 6 Crèdits teòrics: 3 Hores setmana: 4



DEPARTAMENT D'ASSIGNACIÓ: 720Física Aplicada

Coordinador: Carlota AuguetProfessors: José Agea Tomás; Enric Camí Babra; Pere Castellví Gironés; Ana M. Lacasta Palacio;Angelina Peñaranda Ayllón; Laureano Ramírez de la Piscina Millán; Immaculada Rodríguez Cantalapiedra

Recomanacions:

OBJECTIUS

Aquesta assignatura ha de donar suport a altres assignatures del mateix

quadrimestre, com Materials i Construcció, així com a altres de quadrimestres

superiors, com Estructures Arquitectòniques, Construcció, i Patologia. Per

tant, al finalitzar la Física I, els estudiants han d'haver assimilat els

conceptes de moment d'un sistema de forces respecte a un punt i respecte a un

eix, el d'equilibri de cossos sotmesos a sistemes de forces, i han de ser

hàbils aplicant aquests conceptes a problemes en un pla.

Així mateix, han d'estar familiaritzats amb l'ús del tensor d'inèrcia, després

de veure els conceptes de centre de gravetat i moments d'inèrcia. També han

d'haver entès els fonaments d'hidrostàtica, l'equilibri de cossos sotmesos a

forces hidrostàtiques, i els fenòmens superficials.


· L'examen final representarà el 60% de la nota final.

· Les 3 pràctiques són obligatòries i suposaran el 10% de la nota final.

· Durant el quadrimestre, es realitzarà una prova a classe, la qualificació de

la qual representarà el 30% restant de la nota final.


Tema 1.- Sistemes de Forces (10 h)

Lleis de Newton. Moment d'una força respecte a un punt i respecte a un eix.


1 de 3 20/03/2009 12:23

Sistemes de forces. Invariants. Eix central. Sistemes equivalents. Reducció de

sistemes. Equilibrant. Elements de grafostàtica.

Tema 2.- Estàtica analítica (8h)

L'estàtica, conceptes i principis. Concepte d'equilibri. Graus de llibertat.

Lligams. Sistemes isostàtics. Diagrama de sòlid lliure. Fricció estàtica.

Tema 3.- Centre de gravetat (4h)

Concepte i propietats. Centre de gravetat de volums, de figures planes i de

línies materials. Centre de gravetat de figures homogènies. Teoremes de

Pappus-Guldin.

Tema 4.- Moment d'inèrcia (10h)

Concepte i propietats. Moment d'inèrcia polar i axial de superfícies. Radi de

gir. Teorema de Steiner. Producte d'inèrcia. Tensor d'inèrcia per a figures

planes i homogènies. Cercle de Land.

Tema 5.- Elasticitat (10h)

Esforços i deformacions. Elasticitat i plasticitat. Llei de Hooke. Mòduls

elàstics. Coeficients de Poisson. Llei generalitzada de Hooke.

Tema 6.- Estàtica de Fluids i fenòmens superficials (12h).

Hidrostàtica. Densitat. Pressió en un fluid. Principi de Pascal. Equació

fonamental d'hidrostàtica. Principi d'Arquimedes. Forces contra un dic. Tensió

superficial. Pressió capil·lar. Angle de contacte. Capil·laritat. Llei de

Jurin.


Fernández, J.; Pujal, M. Iniciación a la Física. Barcelona: Reverté, 1985.

Roller, D.E.; Blum, R. Física. Barcelona, Reverté, 1987.

Sears, F.W.; Zemansky, M.W.; Young, H.D. Física universitaria. México:

Addison-Wesley, 1987.

Tipler, P.A. Física. Barcelona: Reverté, 1994.


Beer; Johnston. Estática. Madrid: McGraw-Hill, 1992.

Beer; Johnston. Mecánica de materiales. Madrid: McGraw-Hill, 1982.

Camí, E. Vectors lliscants. Aula Teòrica num. 3. Barcelona: Edicions UPC, 1993.

Meriam. Estática. Barcelona: Reverté, 1986.

APUNTS

Teoria i problemes

Auguet, Carlota ? [et al.]. Tensor de inercia. [Barcelona]: Servei de

Publicacions de l'EUPB, 1989.

Auguet, Carlota ? [et al.] . Problemas resueltos de Estática. [Barcelona]:

Servei de Publicacions de l'EUPB, 1991.

Auguet, C.; Camí, E.; Peñaranda, A. Elasticidad. Problemas resueltos.

[Barcelona]: Servei de Publicacions l'EUPB, 1995.

Camí, E. Centres de gravetat. Problemes resolts. [Barcelona]: Servei de


Camí, E. Moments d'inèrcia i cercle de Mohr. Problemes resolts. [Barcelona]:

Servei de Publicacions de l'EUPB, 1993.

Camí, E. Fluids. Problemes resolts. [Barcelona]: Servei de Publicacions de

l'EUPB, 1993.


2 de 3 20/03/2009 12:23

Problemas de Física Arquitectura Técnica. Enunciados. [Barcelona]: Servei de


Pràctiques de Laboratori

Camí, E. Complements de pràctiques de Física. [Barcelona]: Servei de


Peñaranda, A. ? [et al.]. Prácticas de Laboratorio. [Barcelona]: Servei de


Guions de pràctiques de Física. [Barcelona]: Servei de Publicacions de l'EUPB,

1995.




3 de 3 20/03/2009 12:23


INTRODUCCIÓ A L'ECONOMIA Codi: 26002

CÀRREGA DOCENT:




DEPARTAMENT D'ASSIGNACIÓ: 732Organització d'Empreses

Coordinador: Daniel PerezProfessors: Luciano del Álamo Díaz; Lydia Guerra Caseiro

Recomanacions:

OBJECTIUS

Conèixer el marc en què es mou l'economia actual, a nivell bàsic, des del'òptica macroeconòmica, referit als grans conceptes, en els seus diversossectors, que crea l'entorn soci-econòmic d'un país, fins l'òpticamicroeconòmica, que desenvolupa la interrelació d'oferents, a través de laproducció de béns i serveis amb els consumidors, creant el lliure mercat i lesseves lleis.En aquesta assignatura s'inclou un coneixement de les societats mercantils,laborals i cooperatives, així com els instruments bàsics d'empresa.


Avaluació continuada durant el període de classes:

Supòsits pràctics, intervencions en classe, exercicis i/otreballs.......20% de la nota final

Avaluació parcial no lliberatòria dematèria......................................20% de la nota final

Avaluació final de tota lamatèria......................................................60% de la notafinal



1 de 3 20/03/2009 12:23

Tema 1 L'economia i els seus problemes fonamentals.

1.1- L'Economia: concepte i objecte.1.2- Metodologia econòmica.1.3- Anàlisis econòmic.1.4- Recursos i béns econòmics.1.5- Elements essencials de l'economia.1.6- Límits de producció. Corba de transformació.Tema 2 Els factors de producció i la seva distribució.

2.1- Recursos naturals.2.2- El capital.2.3- El treball.2.4- Agents econòmics.2.5- El circuit econòmic.Tema 3 Mercat i preus.

3.1- El mercat. La seva dinàmica i equilibri.3.2- Lleis d'oferta i demanda. Elasticitat.3.3- Teoria dels preus.3.4- Competència i competitivitat. Monopoli, oligopoli i lliure concurrència.3.5- Teoria del consumidor.3.6- Lleis d' Engel.Tema 4 Macroeconomia. El producte nacional.

4.1- Magnituds fonamentals del producte i la renda nacional.4.2- L' estat de benestar.4.3- L'economia submergida.4.4- El pressupost estatal i la balança de pagaments.4.5- Impacte econòmic del sector de la construcció.Tema 5 Estalvi, consum e inversió.

5.1- Propensió al consum i a l'estalvi.5.2- Consum públic.5.3- Consum privat.5.4- La inversió.5.5- Efectes de la inflació.Tema 6 Els diners.

6.1- Concepte i naturalesa.6.2- El banc central.6.3- Els bancs comercials.6.4- El crèdit i els tipus d'interès.6.5- Control de l'oferta monetària.6.6- Teories quàntiques i keynesianes.Tema 7 Fluctuacions de la producció i l'ocupació

7.1- Els cicles econòmics.7.2- El principi d'acceleració. Accelerador i multiplicador.7.3- Cicle econòmic i ocupació.7.4- L'atur: causes i conseqüències.Tema 8 Economia internacional i desenvolupament econòmic

8.1- El comerç internacional8.2- Els aranzels i les quotes d'importació8.3- La balança de pagaments8.4 Mercat de Divises i tipus de canvi8.5 La Unió Europea8.6 Processos de desenvolupament econòmicTema 9 L'empresa i la seva organització.

9.1- L'empresa: concepte i els seus elements.9.2- L'empresari: empresaris individuals i socials.9.3- Societats civils, mercantils i cooperatives.


2 de 3 20/03/2009 12:23

9.4- Classes de societats mercantils.9.5- Empreses multinacionals i plurinacionals.Tema 10 Societats anònimes i societats limitades.

10.1- La societat anònima: concepte i característiques.10.2- Formes de constitució.10.3- Patrimoni i capital. Les acciones.10.4- Òrgans de govern.10.5- Les obligacions.10.6- Les societats de responsabilitat limitada.Tema 11 Societats anònimes laborals i les cooperatives

11.1- La societat anònima laboral: característiques i requisits de constitució.11.2- Les societats cooperatives: antecedents i actualitat.11.3- Organització interna.11.4- Classes de cooperatives.11.5- Les cooperatives d'habitatges.Tema 12 Instruments mercantils a l'activitat empresarial

12.1- La lletra de canvi.12.2- Impagament de lletres.12.3- El xec.12.4- Diferències entre la lletra i el xec.12.5- Pòlisses de crèdit i hipoteques.12.6- Concurs, suspensió de pagaments i fallida.


Del Álamo, Luciano; Pérez Guerra, Daniel; Vilajosana Béjar, Jordi. Introduccióna la Economia. [s.l.]: Editorial Roma-graf, 1997.


Samuelson, Paul A. Curso de Economia Moderna. Madrid: Aguilar, 1975.Suárez, A. S. ... [et al.] Diccionario Económico de la Empresa. Madrid:Pirámide, 1985Pérez Gorostegui, E. Economía de la Empresa. Madrid: Centro de Estudios RamonAreces, 1996Schiller, Bradley R.. Principios esenciales de Economía. Madrid: McGraw-Hill,1997




3 de 3 20/03/2009 12:23


GEOMETRIA DESCRIPTIVA I Codi: 26003

CÀRREGA DOCENT:

Crèdits: 4,5 Crèdits teòrics: 2 Hores setmana: 3

Crèdits pràctics: 2,5


DEPARTAMENT D'ASSIGNACIÓ: 719Expressió Gràfica Arquitectònica II

Coordinador: Ramon BadiaProfessors: Fernando Cisneros Sorolla; Ramon Gay Albadalejo; Joan Mauri Piñol; Pere Mon Taillant;Ramon Puig Rota; Ana Riera Martorell

Recomanacions:

OBJECTIUS

Anàlisi i coneixement dels diferents sistemes de representació per poderseleccionar el més convenient per resoldre la problemàtica del pas de les tresdimensions de l'espai a les dues dimensions del paper i viceversa, aprofundinten el pragmatisme representatiu de l'Arquitecte Tècnic.1) Ensenyament de les tècniques de representació i d'anàlisis gràfic basades enl'operativitat dels diferents sistemes de representació per projecció.2) Aprensió espacial3) Reforçament i desenvolupament dels coneixements bàsics de la Geometria.4) Iniciació a l'anàlisis gràfic.


L'avaluació continuada és el resultat de dos exàmens amb el següents valors:- 30% Primera avaluació parcial- 60% Segona avaluació parcialcomplementada amb la qualificació de les classes pràctiques obligatòries amb elvalor del 10% que determina la nota final del curs.


Tema 1. Introducció als sistemes de representacióTema 2. Perspectives AxonomètriquesTema 3. Sistema de projecció dièdricaTema 4. Relacions de punt, recta i pla


1 de 2 20/03/2009 12:24

Tema 5. Sistemes operatiusTema 6. DistànciesTema 7. ÀnglesTema 8. Piràmide i PrismaTema 9. Políedres regularsTema 10. Con i cilindreTema 11. Esfera


Taibo Fernández, Ángel, Geometría descriptiva y sus aplicaciones, Tomo I:punto, recta y plano., Tomo II: curvas y superficies. Madrid: Tebar, 1983González García, Victorino; López Poza, Román; Nieto Oñate, Mariano. Sistemasde representación. Sistema diédrico. Tomo I. Valladolid: Texgraf, 1992Izquierdo Asensi, Fernando, Geometría descriptiva. 19ª ed. Madrid:Dossat, 1990Izquierdo Asensi, Fernando. Ejercicios de geometría descriptiva I: diédricoII:acotado y axonométrico. 12ª ed. Madrid: Dossat, , 1992Sánchez Gallego, Juan Antonio, Sistemas de proyección cilíndrica. 3ª ed.Barcelona: UPC , 1997


Sánchez Gallego, Juan Antonio; Villanueva Bartrina, Luis, Temes clau de DibuixTècnic. Barcelona: UPC, 1991Thomae, Reiner. Perspectiva y axonometria. Barcelona: Gustavo Gili, 1981Hohenberg, Fritz. Geometría constructiva aplicada a la técnica. Barcelona:Labor, 1965Schmidt, Rudolf. Geometría descriptiva, con figuras estereoscópicas.Barcelona: Reverté, reimpr 1993




2 de 2 20/03/2009 12:24


DIBUIX ARQUITECTÒNIC I Codi: 26004

CÀRREGA DOCENT:

Crèdits: 6 Crèdits teòrics: 1,5 Hores setmana: 4




Coordinador: Cesar GallofreProfessors: Enrique Anguera Sempere; Julio A. Iglesias Prieto; Manel de Jesús Palau; Celia Lladó Cuffi;Eradio López Conte; Benito Meca Acosta; Guillermo Menéndez Rodríguez; M. Rosa Piñero Castañé

Recomanacions:

OBJECTIUS

L'assignatura de Dibuix Arquitectònic I, pretén aconseguir dos objectius:1. Donar els coneixements necessaris a l'estudiant, perquè es puguin realitzarels croquis i la seva posterior posada a escala, com si fossin treballs de laseva futura vida professional.2. Donar els coneixements necessaris a l'estudiant, per a la interpretació delsdiferents plànols d'un projecte arquitectònic, així com familiaritzar-se enl'ús dels diferents llenguatges gràfics i dels sistemes de representació


Nota final: mitjana de 5 notes, amb diferent valor percentual.- 1a Nota: Primer puntuable (20% sobre la nota final)- 2a Nota: Segon puntuable (30% sobre la nota final)- 3a Nota: Tercer puntuable (30% sobre la nota final)- 4a Nota: Nota mitjana de tots els exercicis de croquis realitzats a lesclasses durant el quadrimestre (10% sobre la nota final)- 5a Nota: Nota mitjana de tots els exercicis de posada a escala realitzats ales classes durant el quadrimestre (10% sobre la nota final)


Tema 1. Introducció al dibuix arquitectònic- El dibuix en el seu doble aspecte d'expressió gràfica de gabinet i d'obra.- Estris més utilitzats en el dibuix arquitectònic.


1 de 3 20/03/2009 12:25

Tema 2. Fonaments i finalitat del dibuix- El dibuix com a representació gràfica tecnològica de l'arquitectura.- Ordenació i fixació d'idees en el projecte arquitectònic.

Tema 3. Dibuix a pols- Esbós: Idees generals del dibuix d'introducció al croquis.- L'home com a unitat de mesura.- Introducció a la proporció i al traçat.

Tema 4. Aplicació dels sistemes de projecció- Sistemes aplicats en el projecte gràfic.- Aplicacions dièdriques.- Aplicacions axonomètriques.- Aplicacions còniques.

Tema 5. Croquització- Representació inicial de la idea arquitectònica.- El croquis com a comunicació entre el tècnic i l'executor de l'obra.- El croquis com a medi transitori a la representació del dibuix a escala.

Tema 6. Principis bàsics- Desenvolupament dels fonaments del croquis.- Idees generals de la proporció, interpretació, acotació i obtenció dedetalls.- Informació complementària en el croquis: Literària i numèrica.

Tema 7. Proporció- Desenvolupament dels mètodes a utilitzar.- Proporció general i comparada.

Tema 8. Interpretació- Anàlisi de les formes i volums geomètriques.- Aplicació dels coneixements geomètrics necessaris.

Tema 9. Acotació- Complement quantitatiu de la representació gràfica.- Sistemes d'acotació i unitats de mesura. Estris.- Aplicacions de l'acotació:Interiors: Plantes, alçats i seccions.Triangulació de superfícies planes.Exteriors: Solars i terrenys. Triangulació i obtenció d'àngles.- Aplicacions fotogramètriques a l'acotació.Tema 10. Representació de detalls com ampliació del llenguatge gràfic- Justificació i utilització.- Traçat i dimensions convenients a cada cas.- Acotació de detalls.- Detalls d'obra.- Aplicacions axonomètriques i còniques.

Tema 11. Aplicació a elements de comunicació vertical- Escales i rampes.- Tipologies d'escales.- Projeccions necessàries per a la seva determinació.- Acotació.

Tema 12. Dibuix de representació a escala- Concepte d'escala: Expressió numèrica i expressió gràfica.- Disposició de les projeccions.- Normatives, formats i estris.

Tema 13. Dibuix de representació a escala- Tècniques d'execució gràfica.- Acotació.


2 de 3 20/03/2009 12:25

- Informació i proporció de texts.

Tema 14. Aplicació cromàtica al dibuix arquitectònic- Tècniques d'acabament.- Simbologia cromàtica.- Aplicacions en el croquis i en el dibuix a escala.


Permanyer, E. El detall constructiu a la pràctica de la professió. Barcelona:Col.legi d'Arquitectes de Catalunya, 1982.Lloréns, S. Iniciación al croquis arquitectónico. Madrid: Escuela UniversitariaArquitectura Técnica Madrid, 1989.Iranzo, A. Croquización arquitectónica. Barcelona: Ediciones Rey, 1992.Meca, B.; López, E.; Sentís, J.M. Isometría. Barcelona: Edicions UPC, 1993.Rodríguez de Abajo, F.J.; Álvarez Bengoa, V. Curso geométrico y decroquizacion. San Sebastian: Donostiarra, 1993.


Iranzo, A.; Meca, B.; Sentis, J.M.; Perspectives cavallera i militar.Barcelona: Edicions UPC, 1994.Ching, F. Arquitectura: forma, espacio y orden. Barcelona: Gustavo Gili, 1995.Panero, J. Dimensiones humanas en los espacios internos. Barcelona: GustavoGili, 1993.Chithan, R. La arquitectura histórica acotada y dibujada. Barcelona: GustavoGili, 1982.Hansmann, R. Las escaleras en la arquitectura. Barcelona: Gustavo Gili, 1994.




3 de 3 20/03/2009 12:25


CONSTRUCCIÓ I Codi: 26005

CÀRREGA DOCENT:




DEPARTAMENT D'ASSIGNACIÓ: 705Construccions Arquitectòniques II

Coordinador: Delfina BerasateguiProfessors: Delfina Berasategui Berasategui; Àngel Corral Miquel; Vicenç Gibert Armengol; Katia GasparFábregas

Recomanacions:

OBJECTIUS

L'assignatura de Construcció - I engloba tots els coneixements, bàsics ifonamentals, necessaris per entendre el procés constructiu i ajudar a donar unavisió global de les matèries impartides a les altres assignatures deconstrucció.Es tracta que l'estudiant, en un primer quadrimestre selectiu, entengui el mésaviat possible, les tècniques conceptuals del procés constructiu i es prepariper a la seva aplicació en cursos més específics.Per aconseguir amb èxit la comprensió dels coneixements en els que es basa laciència de la construcció s'apliquen criteris recolzats en la lògica i l'ordredels principis fonamentals que regulen tot el procés.


Per avaluar a l'estudiant es realitzen tres tipus de proves amb un valordeterminat per:

1ª PROVA: Test de la matèria impartida fins a assolir els coneixements bàsics.Aporta un 20% de la nota final.

2ª PROVA: Treball de laboratori relacionat amb els temes de medi ambient.Aporta un 15% de la nota final.Treball fora del laboratori.Aporta un 5% de la nota final.

3ª PROVA: Al finalitzar el quadrimestre es fa un examen final de la resta deltemari.Aporta un 60% de la nota final.


1 de 3 20/03/2009 12:25

NOTA: Als estudiants repetidors se'ls substitueix la segona prova d'avaluacióper la realització d'una maqueta a escala d'un detall constructiu a determinar.


Tema 1.- Principis fonamentals.1.1.- L'entorn humà: les necessitats de l'home.1.2.- Procés evolutiu de l'habitat.1.3.- Procés evolutiu de l'edifici.1.4.- Tipus i usos d'edificis.1.5.- Els responsables del procés constructiu.1.6.- Evolució del material en la construcció.

Tema 2.- Característiques constructives atribuïdes als materials.2.1.- Comportament de materials conformats:2.1.1.- el petit format2.1.2.- el gran format2.2.- Comportament dels materials conformables:2.2.1.- els morters2.2.2.- els formigons.

Tema 3.- Estudi dels elements que formalitzen l'edifici.3.1 - Elements estructurals:3.1.1.- Elements sota rasant:3.1.1.1.- el terreny3.1.1.2.- els fonaments3.1.1.3.- els elements de contenció3.1.2.- Elements sobre rasant.3.1.2.1.- les parets3.1.2.2.- els pilars3.1.2.3.- les jàsseres3.1.2.4.- els sostres3.1.2.5.- les cobertes3.1.2.6.- altres elements inclinats3.2. - Elements de tancament3.2.1.- les cobertes3.2.1.1.- les teulades3.2.1.2.- els terrats3.2.2.- les façanes3.2.2.1.- la façana tradicional3.2.2.2.- la façana lleugera3.2.2.3.- el buit i la finestra3.2.3.- les divisions interiors3.2.3.1.- els elements tradicionals3.2.3.2.- els elements prefabricats3.2.3.3.- les portes3.3. - Elements d'acabat3.3.1.- els revestiments3.3.1.1.- continus3.3.1.2.- discontinus3.3.2.- els paviments3.3.2.1.- interiors3.3.2.2.- exteriors3.3.3.- el cel ras3.3.4.- les pintures

Tema 4.- Estudi dels subsistemes i sistema constructius.4.1.- El subsistema tradicional4.2.- El subsistema d'esquelet independent4.3.- Els subsistemes


2 de 3 20/03/2009 12:25

4.3.1.- Tancaments4.3.2.- Acabats


Allen, Edward. Com funciona un edifici. Barcelona: Gustau Gili, 1993Benavent, P. Com s'ha de construir. Barcelona: Bosch, 1981Baud, G. Tecnologia de la construcció. Barcelona: Blume, 1994Espuga, J.; Berasategui, D.; Gibert, V. Arrebossats i Estucats, Teoria iPràctica. Barcelona: UPC, 1997González, J.; Casals, A.; Falcones, A. Les claus per a construirl'arquitectura. Barcelona: Gustau Gili, 1997


Fullana, M. Diccionari de l'art I dels oficis de la construcció. Barcelona:Moll, 1995N.B.E.FL-90. Murs resistents de fàbrica de maó. Madrid: MOPU, 1994Petrignani, A. Tecnologia de la arquitectura. Barcelona: Gustavo Gili, 1973Mañá, F. Cimentaciones superficiales. Monografia E.t.s.a.B. Barcelona: Blume,1978Berasategui, D.; Espuga, J.; Gibert, V. Estudios previos de cimentaciones ymuros. Barcelona: UPC, 1993.Berasategui, D.; Espuga, J.; Gibert, V. Esgrafiats: teoria i pràctica .Barcelona: UPC, 1999.Blachère, Gérard. Saber construir. Barcelona: Técnicos Asociados, 1978Lade, K. Guixeria i Estuc. Barcelona: Gustavo Gili, 1960Khol, A.; Bastian, K. Tractat modern d'obra. Barcelona: Montesós, 1978Vitruvio, M.Lucio. Los Diez Libros de Arquitectura. Madrid: Alianza, 1995Villanueva, Juan De. Arte de la Albañilería. Madrid: Ed. Nacional, 1984Lahuerta Vargas, J. Muros de fábrica de ladrillos. Madrid: Ed. Norma. M.V.S.G.,1962.Cassinello, F. Amigos del ladrillo. Madrid: C.S.I.C., 1960Cassinello, F. El ladrillo y sus fábricas. Madrid: Ed. I.T.C.C., 1971Paricio Ansuátegui. La construcció de l'arquitectura. "Els Elements" .[Barcelona]: ITEC, 1994




3 de 3 20/03/2009 12:25


MATERIALS CONSTRUCCIÓ I Codi: 26006

CÀRREGA DOCENT:




DEPARTAMENT D'ASSIGNACIÓ: 705Ciència dels Materials

Coordinador: Amadeo BusquetsProfessors: Àngel Arricivita Calvet; Amadeo Busquets Cuevas; José A. Fernández Borràs

Recomanacions:

OBJECTIUS

L'estudi dels Materials ha de centrar-se en tots aquells aspectes que elsconverteixen en productes adequats per al seu ús a la construcció. Tenintsempre present la seva naturalesa i les seves propietats físiques, químiques imecàniques que ens han de permetre ésser coneixedors de les seves possibilitatsi aplicacions i també de la seva potencial durabilitat.En aquesta assignatura s'intentarà donar una primera visió dels materialsbàsics emprats en edificació i que serveixen per a l'elaboració d'unitatsd'obra més complexes, com poden ser els elements estructurals.No hem d'oblidar tampoc la normativa que regula les seves propietats icaracterístiques, així com els assaigs que ens permetin avaluar-les.


Al llarg del curs es realitzaran un mínim de dues avaluacions dins delsperíodes establerts pel centre, la primera de les quals alliberarà si la notaés major o igual a 5.Els sistemes d'avaluació podran ser:Avaluacions amb dues parts, la primera test i la segona temes. El valor de laprimera serà el 30% i el de la segona el 70% de la nota de l'examen. O nomésuna part, de temes, amb un valor del 100% de l'examen. El primer dia de curss'informarà del sistema escollit.Es realitzarà també un treball monogràfic que tindrà un valor del 16% de lanota final de l'assignatura.

NOTA FINAL = 42% 1r. parcial + 42% 2n. parcial + 16% treball monogràfic.

El primer parcial serà recuperable al final del quadrimestre .


1 de 4 20/03/2009 12:26


1.1. Introducció- Síntesi històrica de la utilització dels primers materials.- Funcions que han de realitzar els materials en l'edificació.- Materials polifuncionals.- Característiques i propietats generals definides pel seu origen i per la sevafunció.- Assaigs, mètodes i sistemes.- Normativa.- Plec de condicions.

1.2. Roques i sòls com a base de l'edificació-Roques. Valoració del seu comportament com a suport de fonamentacions,defectes, classificació per resistència.-Sòls, introducció, origen dels sòls, classes fonamentals de sòls, paràmetresd'un sòl, propietats bàsiques del sòl.- L'aigua als sòls.- Identificació dels sòls, classificació per granulometria, per plasticitat.- Assaigs per determinar les característiques de resistència, deformabilitat,permeabilitat.- Terraplens, característiques exigibles i assaigs.- Normativa vigent.

1.3. Guixos-Guix: definició. Naturalesa del guix. Composició del guix. Procés d'obtenció,química dels guixos, reaccions, alteracions i incompatibilitats.-Propietats físico-mecàniques.-Tipus de guixos i escaioles. Normativa vigent.-Usos i aplicacions dels guixos.-Assaigs.

1.4. Calçs-Calçs: definició. Naturalesa de les calçs. Composició de les calçs. Processosd'obtenció química de les calçs, reaccions, alteracions o incompatibilitats.-Propietats físico-mecàniques.-Tipus de calçs. Normativa vigent.-Usos i aplicacions de les calçs i dels seus derivats.-Assaigs.

1.5. Ciments-Ciments: definició. Naturalesa dels ciments. Composició dels ciments.Processos d'obtenció. Química dels materials conglomerants. Components,reaccions, alteracions i incompatibilitats amb altres materials.-Propietats físico-mecàniques.-Tipus de ciments. Normativa vigent.-Usos i aplicacions dels diversos tipus de ciments.-Assaigs.1.6. Àrids per a morters. Formigons-Característiques, propietats, classificació i ús.-Granulometria d'àrids de forma. Compacitat dels àrids: mètodes perdeterminar-los, relació amb les característiques dels conglomerats.-Efectes dels continguts de fins als àrids.-Assaigs.-Normativa vigent.

1.7. Aigua per al pastament i la cura de pastes, morters i formigons-Aigua per al pastament: característiques, composició, aigües perjudicials,anàlisi. Aigües per al pastament i aigües per a la cura.-Aigües per al pastament. Aportacions per al lligament. Funcions que realitza.Plasticitat, efectes que causa sobre els conglomerats.


2 de 4 20/03/2009 12:26

-Aigua d'enduriment, influència en la refracció, fissuració, funcions querealitza.

1.8. Additius-Addicions i additius en la confecció de formigons: tipus, usos, avantatges iinconvenients. Normativa reguladora de components i especificacions delsadditius i les addicions.

1.9. Morters i pastes-Tipus de morter refunció i pastes.-Característiques que aporten cada un dels components dels morters.-Mètodes de dosificació de morter: per densitats, per rendiments, per taules denormativa, per mòduls de finesa, etc. Exemples analítics i gràfics.-Principals aplicacions als morters com a material de: unió, de revestiment,resistent de reparació, etc.-Morters especials: tipus i aplicacions.-Assaigs. Normativa vigent.

1.10. Formigó-Definició, tipus de formigó.-Característiques que aporten cada un dels components dels formigons..Formigó fresc, consistència, grau en què es pot treballar, densitat, relacióaigua/ciment, contingut de ciment, contingut de fins, tipologia del'aglomerant, tipus i granulometries dels àrids, etc.-Adormiment del formigó: canvis químics i físics del procés.-Dosificació de formigons-Formigó endurit. Resistències mecàniques, propietats físiques i químiques,isotropia, mòduls d'elasticitat i deformació plàstica.-Formigó armat: principis de funcionament acer-formigó.-Formigó pretensat.-Durabilitat del formigó: condicionants intrínsecs i externs de la durabilitatdel formigó armat.-Aspectes químics fonamentals que cal tenir en compte en la confecció, la curai el manteniment dels elements del formigó armat.-Formigons pesats: característiques, tipus i aplicacions.-Formigons lleugers: característiques, tipus i aplicacions.-Formigons amb fibres: característiques, tipus i aplicacions.-Altres tipus de formigons: característiques, tipus i aplicacions.-Assaigs del formigó fresc i endurit. Normativa vigent.

1.11 Pedra artificial- Pedra artificial: definició, característiques i aplicacions.- Productes derivats i conformats dels guixos i les escaioles.- Revestiments continus de morter; monocapa i multicapa.- Materials conformats per a paviments: terratzos, mosaics, altres.- Productes de fibrociment. Definició i tipus.- Blocs de ciment i revoltons.- Altres materials petris artificials.- Conformats de ciment: elements estructurals i grans conformats.- Normativa i assaigs més importants destinats a determinar l'adequació delsmaterials petris artificials a les normatives vigents.


Galán Gutiérrez, Luis; Amador Blanco, Juan J. Materiales de la contrucción:cementos. Madrid: Escola d'Arquitectura Técnica de Madrid, 1993.Galán Gutiérrez, Luis; Amador Blanco, Juan J. Materiales de la construcción:hormigón. Madrid: Escola d'Arquitectura Técnica, 1994Arredondo Verdú, Fernando. Yesos y cales. [s.l.]: Colegio de Ing. C.C. y P.,1991Addleson, Liall. Materiales para la Construcción. Barcelona: Reverté, 1983.


3 de 4 20/03/2009 12:26

Jiménez Salas, J.A.; Justo Alpeñas, J.L. De Geotecnia y cimientos. [s.l.]:Editorial Rueda, 1980.- Normativa vigente


Arredondo, Francisco. Indice de materiales. Madrid: Ins.Eduardo Torroja, 1965.L'Hermite, Robert. A pie de obra. Madrid: Dossat, 1971.Arredondo, F. Estudio de materiales. Madrid: Int. Eduardo Torroja, 1976.Alaman Simón, Aurelio. Materiales metálicos. [s.l.]: Colegio de Ing. C.C. yP., 1990Fernández Cánovas, Manuel. Hormigón. [s.l.]: Servicio de Publicaciones R.O.P.,1996Sánchez-Marín, José Mª; Lasheras, José Mª. Conocimiento de materiales. [s.l.]:Editorial Donostiarra, 1987.John, B.V. Conocimiento de materiales en ingenieria. [Barcelona]: G.G., 1976.Burg Hohn, Jorge. El yeso en España y sus aplicaciones en la construcción.[s.l.]: Editorial del Castillo, 1976.Terzaghi, K.; Peck, Ralf B. Mecánica de los suelos en Ingeniería práctica.[s.l.]: Editorial El Ateneo, 1.986.

APUNTS O MATERIAL FOTOCOPIAT

Aquesta matèria no té apunts específics. Per a l'ampliació i seguiment dequalsevol tema els professors poden deixar material fotocopiat en el servei depublicacions de l'Escola.




4 de 4 20/03/2009 12:26


FÍSICA APLICADA II Codi: 26010

CÀRREGA DOCENT:



Curs: 1r Quadrimestre: 1B Tipus: Obligatòria


Coordinador: Angelina Penaranda

Professors: José Agea Tomás; Carlota E. Auguet Sangrà; Enric Camí Babra; Pere Castellví Gironés; Ana

Mª Lacasta Palacio; Laureano Ramírez de la Piscina Millán; Inmaculada Rodríguez Cantalapiedra

Recomanacions:

OBJECTIUS

L'objectiu d'aquesta assignatura és donar suport a assignatures posteriors de

la carrera, especialment Instal·lacions, però també s'inclouen temes

sol·licitats per Construcció, Patologia i Oficina Tècnica. Al finalitzar la

Física II, l'estudiant ha d'haver assimilat els fenòmens implicats en els grans

temes fonamentals que reverteixen en Instal·lacions, que són: dinàmica de

fluids, transport de calor, corrent altern i acústica. Entre ells s'inclou

l'estudi de condensacions i humitats (per a Patologia), sublimació (per a

Oficina Tècnica), dilatació tèrmica (per a Construcció, Estructures i Oficina

Tècnica). El tema d'acústica es planteja com a una introducció per a una

assignatura opcional posterior anomenada "Acústica Arquitectònica".


- L'examen final representarà el 60% de la nota final.

- Les pràctiques són obligatòries i suposaran el 10% de la nota final.

- Es realitzarà una prova escrita a classe, al llarg del quadrimestre. Aquesta

nota suposarà el 30% restant de la nota final.



Tema 1. Dinàmica de fluids (6h)

Règim estacionari. Equació de continuïtat. Teorema de Bernouilli. Fluids reals:

07/06/2001 file:///D:/html/guia/assig/AT/1B/26010.HTM

1 de 3 20/03/2009 12:26

viscositat. Règim laminar i turbulent. Nombre de Reynolds. Llei de Poiseuille.

Pèrdua lineal de càrrega.

Tema 2. Temperatura i calor (4h)

Temperatura. Dilatació i contracció tèrmica. Esforços d'origen tèrmic. Calor i

treball. Calor específica. Canvis d'estat: calor latent. Sublimació.

Condensació. Humitat relativa.

Tema 3. Propagació de calor (5h)

Transmissió de calor. Conducció. Resistència tèrmica. Associació de

resistències tèrmiques. Convecció. Coeficient de transmissió total. Radiació.

Tema 4. Nocions d'acústica (4h)

Ona sonora. Propagació del so. Potència i intensitat. Nivell d'intensitat

acústica. Decibel. Temps de reverberació.

Tema 5. Corrent altern (7h)

Elements de corrent continu. Generador de corrent altern. Corrent altern en una

resistència, en un condensador i en una bobina. Circuits en sèrie i en

paral·lel. Valors eficaços. Potència d'un corrent altern. Factor de potència.


Férnandez, J.; Pujal, M.. Iniciación a la Física. Barcelona: Reverté, 1985.

Roller, D.E.; Blum, R. Física. Barcelona: Reverté, 1987.

Sears, F.W.; Zemansky, M.W.; Young, H.D... Física universitaria. México:

Addison-Wesley, 1987.

Tipler, P.A. Física. Barcelona: Reverté, 1996.


Auguet, Carlota ? [et al.]. Temperatura i calor. Teoria i problemes. Aula

Teòrica num. 33, Barcelona: Edicions UPC, 1995.

Castellví, P.; Peñaranda, A. Electromagnetismo y corriente alterna. Aula

Teórica num. 35, Barcelona: Edicions UPC, 1995.

Collieu, A.M.; Powney, D.J.. Propiedades mecánicas y térmicas de los

materiales. Barcelona: Reverté, 1977.

Fraile Mora, J. Electromagnetismo y circuitos eléctricos. Revista de Obras

Públicas. Madrid: E.T.S. de Ingenieros de Caminos, Canales y Puertos, 1990.

APUNTS

Teoria i problemes

Camí, E. Fluids. Problemes resolts. Barcelona: EUPB, 1993.

Castellví, P. Peñaranda, A. Corriente alterna. Teoría y problemas. Barcelona:

EUPB, 1993.

Problemas de Física Arquitectura Técnica. Enunciados. Barcelona: EUPB, 1992.

Pràctiques de Laboratori

Camí, E. Complements de pràctiques de Física. Barcelona: EUPB, 1994.

Peñaranda, A. ? [et al.] Prácticas de Laboratorio. Barcelona: EUPB, 1992.

Guions de pràctiques de Física. Barcelona: EUPB, 1995.



2 de 3 20/03/2009 12:26



3 de 3 20/03/2009 12:26


ESTRUCTURES ARQUITECTÒNIQUES I Codi: 26011

CÀRREGA DOCENT:



Curs: 1r Quadrimestre: 1B Tipus: Troncal


Coordinador: Jaime LabordaProfessors: E. Carlos Carbajal Navarro; Susana Pavón García; Ana Baldrich Aragó

Recomanacions:

OBJECTIUS

És evident que el coneixement del comportament de l'estructura resistent d'unaedificació i de cada un dels elements que la componen és quelcom bàsic per a unprofessional de l'edificació com és l'Arquitecte Tècnic. És un assumpte del queno pot desentendre's i ha de ser capaç d'identificar possibles errors omancances en els documents que defineixen una estructura, encara que en alguncas no hagi intervingut directament en el seu càlcul.Aquesta assignatura s'identifica bàsicament amb la que tradicionalment, i en laquasi totalitat de les Carreres Tècniques, s'anomena Resistència de Materials.L'objectiu d'aquest primer curs d'Estructures és que l'estudiant adquireixi elsconeixements necessaris per emprendre l'estudi de l'anàlisi estructural en elcas de les estructures, generalment hiperestàtiques, d'edificació, així com deldimensionament i comprovació d'elements metàl·lics, de fusta, de fàbrica i deformigó armat, estudi que es farà en els cursos posteriors.En el terreny pràctic s'arriba fins a la determinació de dimensions i lacomprovació d'elements estructurals senzills (barres aïllades o estructuresplanes isostàtiques de barres) en funció de les tensions i de les deformacions.


Al llarg del quadrimestre es demanarà la presentació de problemes, laqualificació dels quals tindrà un pes del 15% en la nota final del quadrimestre.A mig quadrimestre es farà un examen parcial de la part d'assignatura ja vista.La qualificació obtinguda en aquest examen tindrà un pes del 25% en la notafinal del curs.L'altre 60% de la nota final correspondrà a la qualificació obtinguda en unúnic examen final que es realitzarà en acabar el quadrimestre i que comprendràel temari de tota l'assignatura.


1 de 3 20/03/2009 12:27


Tema 1.- GeneralitatsLliçó 1.- Conceptes bàsics.Lliçó 2.- Sol·licitacions o esforços en una secció recta d'una barra enequilibri.Lliçó 3.- Diagrames d'accions i de sol·licitacions en una barra.Lliçó 4.- Diagrames de sol·licitacions en pòrtics isostàtics.

Tema 2.- Esforç normal purLliçó 5.- Deformació i tensions en l'esforç normal pur. Teorema de Cauchy.Tensions i direccions principals. Relació tensió-deformació. Mòdul de Young.Rigidesa a l'esforç normal. Mòdul de Poisson.Lliçó 6.- Dimensionament i comprovació d'elements sol·licitats a tracció pura.Elements d'acer laminat. Normativa.Dimensionament i comprovació d'elements no esvelts sol·licitats a compressiópura. Introducció intuïtiva del concepte de vinclament.Lliçó 7.- Estructures planes de barres articulades.

Tema 3.- Esforç tallant purLliçó 8.- Deformació i tensions en l'esforç tallant pur. Distorsió. Mòdul deCoulomb. Dimensionament i comprovació d'elements sol·licitats a esforç tallantpur.

Tema 4.- F lexió.Lliçó 9.- F lexió pura simètrica. Deformacions i tensions en la flexió pura. Eixneutre d'una secció recta de la barra. Llei de Navier.Lliçó 10.- F lexió simple simètrica. Tensió tangencial. Tensió de comparació otensió equivalent.Lliçó 11.- F lexió composta simètrica. Eix neutre d'una secció recta de labarra. Tensions màximes de tracció i compressió.Lliçó 12.- F lexió simple dissimètrica. Eix neutre d'una secció recta de labarra. Tensions màximes de tracció i compressió.Lliçó 13.- F lexió composta dissimètrica. Eix neutre d'una secció recta de labarra. Nucli central d'una secció.Lliçó 14.- Deformació en la flexió. Gir i desplaçament. Línia elàstica.Teoremes de Mohr. Biga conjugada.

Tema 5.- Torsió.Lliçó 15.- Torsió en barres cilíndriques de secció circular. Torsió en barresde secció tancada de parets primes i de secció oberta de parets primes.

Tema 6.- Energia de deformació.Lliçó 16.-Treball extern de deformació. F órmula de Clapeyron. Energia internade deformació. Energia de deformació en funció de les sol·licitacions.


Ortiz Berrocal, L. Resistencia de Materiales. Madrid: E.T.S.I.I., 1990Rodríguez-Avial, F . Resistencia de Materiales.Volum I. [s.l.]: LibreríaEditorial Bellisco, 1992.Rodríguez-Avial, F . Problemas de Resistencia de Materiales. [s.l.]: LibreríaEditorial Bellisco, 1989.Timoshenko, S. Resistencia de Materiales. Volum I. Madrid: Espasa Calpe , 1989Naves F ; Llorens, M. Càlcul d'estructures. Barcelona: Edicions UPC, 1997


2 de 3 20/03/2009 12:27


Belluzzi, O. Ciencia de la Construcción. Volum I. Madrid: Aguilar S.A, 1970Timoshenko, S.; Young, D.H. Teoria de las Estructuras. [s.l.]: Urmo S.A., 1981Timoshenko, S.; Young, D.H. Elementos de Resistencia de Materiales. México:Limusa, 1991Nash, W.A. Teoria y Problemas. Resistencia de materiales. [s.l.]: Mc.Graw-Hill, 1993Rodríguez Martín, L.F . Curso de Estructuras Metálicas. Madrid: C.O.A.M., 1984ENSIDESA. Manuales sobre la construcción en acero. Tomo 2. Madrid, 1993.CEDEX. Prontuario de Estructuras Metálicas. Madrid: Ministerio de F omento 1996.

MATERIAL F OTOCOPIAT

Guerra, Roberto. Apunts Resistencia de Materiales .EUPB

NORMATIVA

NBE-EA-95. Norma básica de la Edificación. Estructuras de acero en edificación.Madrid: Ministerio de F omento, 1998




3 de 3 20/03/2009 12:27


ECONOMIA APLICADA Codi: 26012

CÀRREGA DOCENT:





Coordinador: Luciano Del AlamoProfessors: Daniel Pérez Guerra

Recomanacions:

OBJECTIUS

L'objectiu d'aquesta assignatura, és que l'estudiant d'Arquitectura Tècnica,s'introdueixi al camp de l'Economia d'empresa, solament a nivell bàsic. Tambées submergeix l'assignatura al camp de la gestió empresarial des de l'òptica deproducció comercial i economia financera i la seva aplicació al sector de laconstrucció. Si l'estudiant vol aprofundir en la matèria ha de realitzarl'opcional corresponent.


L'avaluació de l'estudiant referida a aquesta assignatura, és continuada, enbase a les proves periòdiques de comprensió, treballs pràctics aplicats a lesexposicions tècniques i prova final, d'acord amb els següents criteris depuntuació:

Avaluació parcial no alliberadora de matèria...............................40 % de la nota finalAvaluació final de tota la matèria.............................................. 60 % de la nota final


TEMA: 1 L'EMPRESA

1.1 Concepte d'empresa1.2 Funcions de l'empresa


1 de 4 20/03/2009 12:27

1.3 Elements de l'empresa1.4 Concepte d'empresari1.5 Classes d'empreses1.6 Els objectius empresarials

TEMA: 2 L'ENTORN EMPRESARIAL

2.1 Concepte i naturalesa de l'entorn2.2 Factors d'entorn i els seus efectes a l'empresa2.3 La resposta de l'empresa: La direcció estratègica2.4 Responsabilitat social i factor ambiental

TEMA: 3 EL MARKETING A LES EMPRESES

3.1 Què és el marketing?3.2 Determinants del marketing3.3 La investigació comercial3.4 Política i estratègies comercials3.5 Tendències actuals del marketing

TEMA: 4 COSTOS DE PRODUCCIÓ

4.1 Comptabilitat analítica i comptabilitat general4.2 Tipus de costos4.3 Sistemes de costos4.4 El sistema de costos totals o full costing4.5 El sistema de costos directes o direct costing4.6 El sistema de cost variable directe d'un producte o servei

TEMA: 5 L'ANÀLISI FINANCERA DE L'EMPRESA

5.1 Concepte de resultat. Tipus. L'amortització5.2 El compte de pèrdues i guanys5.3 Balanç de situació5.4 Criteris de valoració dels actius. Estat d'origen i aplicació de fons5.5 Anàlisi del balanç5.6 Anàlisi de la rendibilitat

TEMA: 6 ANÀLISI I SELECCIÓ D'INVERSIONS

6.1 El concepte d'inversió a l'empresa6.2 Models estàtics i dinàmics de selecció d'inversions6.3 La inflació, el finançament i els impostos en els projectes d'inversions6.4 El risc a l'anàlisi d'inversions

TEMA: 7 LA INDÚSTRIA DE LA CONSTRUCCIÓ

7.1 Característiques i organització del sector7.2 Problemàtica general del sector7.3 Present i futur de la construcció de vivendes i urbanisme a Espanya7.4 Situació i característiques essencials del mercat immobiliari nacional7.5 La inversió immobiliària

TEMA: 8 MARC NORMATIU EN MATÈRIA DE PREVENCIÓDE RISCS LABORALS

8.1 Normativa sobre prevenció de riscs laborals:


2 de 4 20/03/2009 12:27

Llei 31/1995. Reglament.8.2 Objecte i caràcter de la norma8.3 Àmbit d'aplicació8.4 Definicions

TEMA: 9 DRETS I DEURES EN MATÈRIA DE PREVENCIÓDE RISCS LABORALS

9.1 Dret a la protecció front als riscs laborals9.2 Serveis de prevenció9.3 Consulta i participació dels treballadors9.4 Obligacions dels fabricants, importadors i subministradors9.5 Responsabilitat i sancions

TEMA: 10 NORMATIVA ESPECÍFICA EN PREVENCIÓ DE RICSLABORALS: R.D. 1627/1997

10 .1 Àmbit d'aplicació10 .2 Promotor: Obligacions10 .3 Projectista: Obligacions10 .4 El coordinador en matèria de Seguretat i Salut durant l'elaboració delprojecte d'obra10 .5 El coordinador en matèria de Seguretat i Salut durant l'execució de l'obra10 .6 Les obligacions del contractista, subcontractistes i treballadors autònoms10 .7 Els drets dels treballadors10 .8 La seqüència causal dels accidents de treball

TEMA: 11 FORMACIÓ DE LA PREVENCIÓ: ANÀLISI DE LA FORMACIÓI INFORMACIÓ

11.1 Elements que defineixen el procés de formació11.2 Nivells de decisió en la formació:11.2.1 Direcció de la formació: Política de formació11.2.2 Gestió de la formació: Planificació de programes11.2.3 Docència: Sessió d'instrucció11.3 Responsables de formació: Anàlisi de tasques

TEMA: 12 FORMACIÓ DE LA PREVENCIÓ: TÈCNIQUES DE COMUNICACIÓ, MOTIVACIÓ INEGOCIACIÓ (PROCÉSDE COMUNICACIÓ)

12.1 Concepte de comunicació12.2 Funcions de l'emissor i receptor: Emissió d'informació, recepció oresposta12.3 Feed back12.4 Factors determinants de l'efectivitat de la comunicació: personals del'emissor, habilitat comunicativa, recursos de l'emissor, nivell de coneixementdel tema

TEMA 13: FORMACIÓ DE LA PREVENCIÓ: TÈCNIQUES DECOMUNICACIÓ, MOTIVACIÓ I NEGOCIACIÓ (MOTIVACIÓ)

13.1 Concepte de motivació13.2 Aprenentatge adult. Processos implicats en la transferència13.3 Llei d'aprenentatge de l'adult. Participació, aplicabilitat.Estructuració. Rellevància i repetició13.4 Tipus de metes i determinants motivacionals13.5 Desenvolupament de la motivació en l'aprenentatge13.6 Principis i estratègies de motivació del monitor


3 de 4 20/03/2009 12:27

TEMA 14: FORMACIÓ DE LA PREVENCIÓ: TÈCNIQUES DE COMUNICACIÓ, MOTIVACIÓ INEGOCIACIÓ (NEGOCIACIÓ)

14.1 Concepte de negociació14.2 Tipus de negociació: Competitiva i Cooperativa14.3 Criteris bàsics per negociar: Tàctiques enganyoses més comunes, enganydeliberat, guerra psicològica, tàctiques de pressió sobre posicions14.4 Exemple de model de negociació


Álamo Díaz, Luciano del; Pérez Guerra, Daniel. Economía Aplicada al Sector de laConstrucción. Barcelona: Ed. Roma-Graf, 1996

Fernández Marcos, Leodegario. Comentarios a la Ley de Prevención de RiesgosLaborales. (Salud laboral). DYKINSON, 1996

Cortés Díaz, José Mª. Técnicas de Prevención de Riesgos Laborales. Ed. TEBAR


O'Hara, P.D. El Plan Empresarial Integral. Bilbao: Deusto, 1992Escudero Musolas, Antonio. Márketing Inmobiliario. [s.l.]: CISS Gestión, 1995Tarragó Sabaté, Fco. Fundamentos de Economía de Empresa. Barcelona: [s.n.], 1986Donnelly, James H.; Gibson; Ivancevich. Fundamentos de Dirección yAdministración de Empresas. Santa Fé, Bogotá: Mc Graw- Hill, 1997




4 de 4 20/03/2009 12:27


GEOMETRIA DESCRIPTIVA II Codi: 26013

CÀRREGA DOCENT:





Coordinador: Ramon BadiaProfessors: Fernando Cisneros Sorolla; Ramon Gay Albadalejo; Joan Mauri Piñol; Pere Mon Taillant;Ramon Puig Rota; Ana Riera Martorell

Recomanacions:

OBJECTIUS

Clarificar el complex procés perceptiu d'aprehensió de l'espai visual i la seva

rigorositat geomètrica que s'havia començat a Descriptiva I


L'avaluació continuada és el resultat de quatre exàmens parcials, amb els

següents valors:

- 30% Perspectiva Cònica

- 15% Acotat

- 15% Intersecció de superfícies

- 25% Ombres

complementada amb la qualificació de les classes pràctiques obligatòries amb el

valor del 15% que determinen la nota final del curs.

En el cas de que la nota d'un examen parcial sigui 0 ó bé 0,5 la nota final no

serà superior a 5, en el cas de que sigui 1 ó bé 1,5 la nota final no serà

superior a 6 i en el cas de que sigui 2 ó bé 2,5 la nota final no serà superior

a 7.

L'estudiant que desitgi millorar nota d'un dels dos primers exàmens, ho podrà

fer el dia que es realitzi l'últim parcial.



1 de 2 20/03/2009 12:28

Tema 1. Perspectiva cònica

Tema 2. Perspectiva de quadre vertical

Tema 3. Perspectiva de formes corbes

Tema 4. Restitució

Tema 5. Sistema de projecció acotat cobertes

Tema 6. Terrenys

Tema 7. Interseccions de superfícies polièdriques

Tema 8. Interseccions de superfícies amb formes corbes.

Tema 9. Generació d'ombres projectades d'elements simples

Tema 10. Generació d'ombres pròpies i projectades

Tema 11. Generació d'ombres al sistema axonomètric

Tema 12. Aplicació de les ombres


Izquierdo Asensi, Fernando. Geometría descriptiva. (19ª ed.). Madrid: Dossat,

1990

Izquierdo Asensi, Fernando. Ejercicios de geometría descriptiva, I: diédrico

II: acotado y axonométrico. (12ª ed.). Madrid: Dossat, 1992

Sánchez Gallego, J.A. Sistemas de proyección cilíndrica. Barcelona: Ed. UPC ,

1993

Villanueva Bartrina, Luís. Perspectiva lineal. Su relación con la fotografía.

Barcelona:

Ed. UPC, 1996


Izquierdo Asensi, Fernando. Geometría descriptiva, superior y aplicada. (2ª

ed.). Madrid: Dossat, 1980

Thomae, Reiner. Perspectiva y axonometría. Barcelona: Gustavo Gili, 1981

Thomae, Reiner. El encuadre de la perspectiva. Barcelona: Gustavo Gili, 1980

Schaarwächter, Georg. Perspectiva para arquitectos. Barcelona: Gustavo Gili,

1976 Hohenberg. Geometría constructiva aplicada a la técnica. Barcelona:

Labor, 1965




2 de 2 20/03/2009 12:28


DIBUIX ARQUITECTÒNIC II Codi: 26014

CÀRREGA DOCENT:





Coordinador: Benet Meca

Professors: Félix Fernández Matalonga; Rafael Pérez González; José Mª Sentís Valls; Joan Serra

Santasusagna; Santiago Canosa Reboredo

Recomanacions:

OBJECTIUS

L'assignatura de Dibuix Arquitectònic II, pretén aconseguir tres objectius

fonamentals:

1. Donar a conèixer a l'estudiant el contingut del projecte bàsic i la

representació gràfica dels elements que en ell intervenen.

2. Familiaritzar a l'estudiant en l'ús dels diferents llenguatges gràfics i

sistemes de representació, de manera que sigui capaç en cada cas de decidir

quin d'ells és l'idoni per a la millor interpretació del fet constructiu.

3. Habituar a l'estudiant a utilitzar el dibuix com a eina de treball.


Durant el curs, l'estudiant realitzarà tres tipus d'exercicis:

1º Un exercici fet dintre de l'horari lectiu de classe com a aplicació

pràctica de la teoria explicada prèviament pel professor.

2º Desenvolupament d'un projecte bàsic d'una vivenda unifamiliar o

plurifamiliar, en el qual l'estudiant aplicarà els coneixements adquirits als

exercicis de classe.

El projecte s'ha de fer individualment i fora de l'horari lectiu.

Es condició indispensable per superar l'assignatura, aprovar aquest projecte.

3º Dos exàmens parcials que inclouran la teoria explicada fins al moment.


1 de 3 20/03/2009 12:28

L'aprovació de l'assignatura, s'obtindrà de les qualificacions obtingudes als

diferents tipus d'exercicis realitzats pels estudiants a cadascun dels apartats

anteriors, i els següents criteris de valoració

1º Exercicis diaris: 40%

2º Projecte bàsic: 20%

3º Exàmens parcials 40%


El programa de l'assignatura es basa en desenvolupar un projecte bàsic d'un

petit habitatge unifamiliar, partint d'uns esquemes de plantes i seccions que

es faciliten a l'estudiant a l'inici del quadrimestre. En el transcurs de les

classes s'aniran analitzant els diferents espais que s'integren en el projecte

d'un habitatge, realitzant-se exercicis diaris sobre cadascun d'ells. Els

coneixements així adquirits hauran de quedar reflectits en el desenvolupament

bàsic proposat.

Tema O. Objectius de l'assignatura

Conceptes bàsics del croquis d'un solar. Edificabilitat. Ocupació. Alçada

reguladora màxima.

Tema 1. Plantes sota rasant

Elements fonamentals i la seva representació gràfica. Murs de contenció.

Accessos. Elements estructurals. Zonificació. Instal·lacions bàsiques. Acotat.

Tema 2. Plantes a nivell de rasant

Elements fonamentals i la seva representació gràfica. Tancaments exteriors.

Accessos des de l'exterior i a nuclis de comunicació vertical. Elements

estructurals. Zonificació i circulacions. Instal·lacions bàsiques.

Tema 3. Plantes sobre rasant

Elements fonamentals i la seva representació gràfica. Superfície útil i

construïda. Tancaments exteriors. Cossos en voladís. Tipologies d'elements de

distribució. Comunicació vertical. Elements estructurals. Zonificació i

circulacions. Instal·lacions bàsiques. Acotat.

Tema 4. Plantes situació i coberta

Elements fonamentals i la seva representació gràfica. Cobertes inclinades:

pendents. Cobertes planes: Recollida d'aigües. Accessos. Instal·lacions

bàsiques. Acotat.

Tema 5. Seccions

Elements fonamentals i la seva representació gràfica. Elements de comunicació

vertical. Conceptes bàsics: alçada reguladora, cossos en voladís, vol màxim.

acotat. Cotes de nivell.

Tema 6. Alçats exteriors: façanes

Elements fonamentals i la seva representació gràfica. Materials. Textures.

Ombra pròpia i projectada.

Tema 7. Perspectiva cònica exterior de l'edifici

Repàs als conceptes bàsics. Sistemes simplificats. Enquadrament i punt de

vista. Valor línia. Materials. Textures. Ombra pròpia i projectada.

Tema 8. Plantes sostre

Elements fonamentals i la seva representació bàsica. Tipologies: tradicional,

metàl·lica, de formigó. Cares fixes, eixos, buits. Acotat.

Tema 9 Perspectiva interior de l'edifici

Conceptes bàsics. Punts i distància. Enquadrament. Elecció del punt

principal. Sistemes simplificats.



2 de 3 20/03/2009 12:28

Panero, Julius; Zelnik, Martin. Las dimensiones humanas en los espacios

interiores. Barcelona: Editorial G. Gili, 1993.

Moia, J.L. Como se proyecta una vivienda. Barcelona: Editorial G. Gili, 1992.

Laseau, Paul. La expresión gráfica para arquitectos y diseñadores. Barcelona:

Editorial G. Gili, 1982.

Iranzo, Alejandro; Meca, Benito; Sentis, José Mª. Perspectives Cavallera i

Militar. Barcelona. Edicions UPC. 1993.

Meca, Benito; López, Eradio. Isometria. Baracelona. Edicions UPC. 1993.

Porter, Tom; Goodman, Sue. Diseño: Técnicas Gráficas para Arquitectos,

Diseñadores y Artistas. Barcelona. Editorial G. Gili. 1995.

Forseth, Kevin. Gráficos para Arquitectos. Barcelona. Editorial G. Gili.

1994.


La cocina, distribución y usos. Manuales de arquitectura . Barcelona:

C.O.A.C., 1974

Vroman, Dik. Arquitectura. Perspectiva, sombras y reflejos. Barcelona:

Editorial G. Gili, 1985.

Untermann, Richard; Small, Robert. Conjuntos de viviendas. Ordenación y

planificación. Barcelona: Editorial G. Gili, 1985.

García Ramos. Prácticas de dibujo arquitectónico. Barcelona: Editorial G.

Gili, 1982.

Thomae, Reiner, El encuadre en la perspectiva. Barcelona: Editorial G. Gili,

1980.

APUNTS DE LA UNITAT DOCENT

El grafismo en el proyecto básico.

Métodos simplificados para la resolución de perspectiva de fachada.

Perspectiva por puntos métricos.

Valor línea texturas y sombras.

Conceptos básicos para la distribución de cocinas.

Sombras en los sistemas diédrico y axonométrico.

Conceptos básicos para la distribución de viviendas.

Analisis de proyectos arquitectónicos.

Estudio del proyecto.




3 de 3 20/03/2009 12:28


CONSTRUCCIÓ II I EQUIPS Codi: 26015

CÀRREGA DOCENT:





Coordinador: Ramon VivancosProfessors: Marta Batlle Beltran; Antoni Caballero Mestres; Alfonso Pérez Guerra ; José Miguel VivancosAzor

Recomanacions:

OBJECTIUS

L'objectiu fonamental d'aquesta assignatura és el donar a conèixer els

diferents elements constructius que constitueixen els tancaments horitzontals i

verticals, la compartimentació de l'espai interior i els revestiments de

paraments verticals i horitzontals, terres i escales en els edificis, així com

els equips i mitjans auxiliars necessaris per a la seva realització i el seu

control d'execució, donant especial importància al concepte, les generalitats,

les prestacions i les exigències que han de reunir els elements constructius,

tant els tradicionals com els de més moderna tecnologia, per passar

posteriorment a descriure i analitzar individualment cadascun dels sistemes, la

seva posta en obra i el seu control d'execució.


L'avaluació de l'assignatura es realitzarà mitjançant dues proves puntuables i

el desenvolupament i presentació de les pràctiques plantejades abans de la

prova corresponent, amb un pes específic del 45% la primera prova puntuable,

40% la segona prova puntuable i el 15% el desenvolupament i presentació de les

pràctiques.

L'avaluació de les pràctiques serà global de les presentades a fi de curs.

Per aprovar tot el curs s'haurà de tenir una nota mitjana de 5 o superior. Les

notes inferiors a 5 de la primera avaluació no es consideraran per fer la

mitjana i aquesta part de l'assignatura serà motiu de nova avaluació al mateix

dia de la segona prova puntuable.


1 de 3 20/03/2009 12:29


Tema 1 Introducció al temari

1.1 Subsistemes de tancament

1.2 Subsistemes de revestiments

Tema 2 Tancaments horitzontals exteriors

2.1 Generalitats, prestacions i exigències. Tipologies funcionals

2.2 Cobertes inclinades

Definició, generalitats i replantejaments. Anàlisi dels punts conflictius.

Cobertes de teula.

Cobertes de pissarra.

Cobertes de plaques, fibrociment i sintètiques.

Cobertes metàl·liques i altres.

Lluernes.

Control d execució específic.

Equips i mitjans auxiliars.

2.3 Cobertes planes

Definició, generalitats i replantejaments. Anàlisi dels punts conflictius.

Cobertes transitables amb o sense cambra.

Cobertes no transitables amb o sense cambres.

Cobertes enjardinades.

Cobertes invertides.

Cobertes amb enrajolats horitzontals i altres.

Lluernes.

Control d execució específic.

Equips i mitjans auxiliars.

Tema 3 Tancaments verticals exteriors

3.1 Generalitats, prestacions i exigències. Tipologies funcionals i

constructives.

3.2 Tancaments a base de petits elements, fàbrica de maó, blocs, vidre etc.

3.3 Tancaments a base d'elements prefabricats lleugers, murs cortina, murs

plafó i altres.

3.4 Tancaments a base d'elements pesants i altres.

3.5 La obertura com elements distorsionador de la continuïtat dels tancaments:

fusteria d'obertures.

3.6 Control d'execució específic de cada tipologia.

3.7 Equips i mitjans auxiliars específics de cada tipologia.

Tema 4 Elements verticals interiors

4.1 Generalitats, prestacions i exigències. Tipologies funcionals i

constructives.

4.2 D'elements ceràmics.

4.3 De plaques, guix i altres.

4.4 De plafons cartró-guix, aglomerats, etc.

4.5 Armats especials.

4.6 Control d'execució específic de cada tipologia.

4.7 Equips i mitjans auxiliars específics de cada tipologia.

Tema 5 Revestiments continus de paraments i sostres

5.1 Revestiments de paraments verticals i sostres amb pasta de guix.

5.2 Revestiments de paraments verticals i sostres amb pasta de morter.

5.3 Revoques, estucs i esgrafiats.

5.4 Cel-ras suspesos continus.

Tema 6 Revestiments discontinus de paraments i sostres

6.1 Xapats de pedra material i artificial.

6.2 Revestiments exteriors amb plaques i plaquetes.

6.3 Revestiments interiors amb rajola i plaquetes.

Tema 7 Revestiments de terres i escales.

7.1 Paviments continus i escales interiors.


2 de 3 20/03/2009 12:29

7.2 Paviments discontinus i escales interiors.

7.3 Paviments i escales industrials.

7.4 Paviments i escales de fusta.

7.5 Paviments i escales especials.


Bernstein, D.; Champetier, J.P.; Peiffer, F. Nuevas técnicas en la obra de

fábrica. Barcelona: Gustavo Gili, 1985

Kohl, A.; Bastian, K. Tratado Moderno de albañilería. [s.l.]: Ed. José Montero.

1ª Edición , 1975.

NBE (FL 90 + CT 79 + CA 88 + CPI 91). Fábrica de ladrillo-Condiciones Térmicas-

Condiciones Acústicas-Protección Incendios.

NTE (F + P) Fachadas, Particiones. (Q) Cubiertas. (R) Revestimientos. (I)

Instalaciones. M.O .P.U. 1992

Blachère, Gerard. Saber construir. Barcelona: Técnicos Asociados, 1978

Adell, M. ? [et al.] El muro de ladrillo. Asociación Española de fabricantes de

ladrillos y tejas de arcilla cocida. [s.l.]: Comisión Técnica Secc. Ladr. Cara

vista de Hispalyt, 1992


Manuales de la Revista CAU. Números 54, 55, 56, 58, 59, 60, (año 1969-70-79)

(año 1981). C.O .A.A.T.B.

Allen, E. Cómo funciona un edificio. Barcelona: Ed. G.G., 1990

Díaz del Rio y Jaudenes, Manuel. Maquinaria de construcción Madrid:

I.E.T.C.C. 1996

Lade, Karl. Yesería y Estuco. Barcelona: Ed. Gustavo Gili, 1960

APUNTS I MATERIAL FO TO CO PIAT

Apuntes de equipos de obra. E.U.P.B. 1988

Vivancos, J.M. Tabiqueria de yeso laminado (cartón-yeso) y entramado:

recopilación de detalles. EUPB. Departamento de Construcciones Arquitectónicas

II., 1996

Vivancos, J.M. Revestimientos con placas de piedra: sistema de anclaje

Halfeneisen. EUPB. Departamento de Construcciones Arquitectónicas II., 1996

Apunts varis recomanats del Departament.




3 de 3 20/03/2009 12:29


MATERIALS CONSTRUCCIÓ II Codi: 26016

CÀRREGA DOCENT:




DEPARTAMENT D'ASSIGNACIÓ: 705Ciència dels Materials

Coordinador: Joaquin Monton

Professors: Joaquim Guarch Rey; Domenec Ródenas Aguilar; Antonio Vicente Capdevila

Recomanacions:

OBJECTIUS

L'assignatura de Materials II, és una continuació de l'assignatura de Materials

I i per tant són vàlids els objectius assenyalats en la mateixa.

No obstant els materials que s'estudien en aquesta assignatura, corresponen

majoritàriament a usos constructius que tenen més relació amb les partides de

revestiments, cobertes i acabats, a més d'introduir a l'estudiant en

l'aprofitament dels residus i del reciclatge dels materials de construcció i en

el concepte de materials compostos. No hem d'oblidar tampoc la normativa que

regula les propietats i característiques dels materials estudiats, així com els

assaigs que permeten la seva avaluació.


L'avaluació de l'assignatura serà la següent:

Al llarg del curs es realitzaran un mínim de dues avaluacions (exàmens) a

realitzar dins dels períodes establerts pel Centre:

Es realitzaran també uns treballs que tindran un valor del 16% de la nota final

de l'assignatura

El sistema d'avaluació serà:

NOTA FINAL = 42% 1r parcial + 42% 2n parcial +16% treballs.

El primer parcial es podrà recuperar en l'examen final.

Es recomana recuperar el primer parcial quan la qualificació sigui inferior a 4.


1 de 4 20/03/2009 12:29


1. Roques

- Què són.

- Tipus de roques; origen i formació.

- Components de les roques.

- Mineralogia, cristal·lografia i petrologia: conceptes bàsics.

- Classificació general de les roques.

- Roques eruptives o ígnies, sedimentàries i metamòrfiques.

- Composició i estructura.

- Característiques i propietats físiques, químiques i mecàniques.

- Les roques com a material de construcció.

- Classificació.

- Obtenció i preparació.

- Propietats.

- Alteracions i patologia de les roques.

- Usos de les roques en construcció.

- Normativa vigent i assaigs

- Característiques ecològiques i mediambientals i reciclatge de les roques.

2. Ceràmica.

- Productes ceràmics.

- Classificació general. Ceràmica porosa, esmaltada o vidrada i no porosa.

- Matèries primeres.

- Processos de fabricació.

Ceràmica porosa.

Ceràmica esmaltada o vidrada.

Ceràmica no porosa.

- Productes de ceràmica porosa:

Classificació general, propietats i aplicacions.

- Productes de ceràmica esmaltada o vidrada:


- Productes de ceràmica no porosa:


- Productes ceràmics refractaris: tipus, propietats i usos.

- Normativa vigent i assaigs.

- Característiques ecològiques i mediambientals i reciclatge dels materials

ceràmics.

3. Vidre

- Definició. Estat vitri.

- Estructura i composició del vidre.

- Matèries primeres.

- Fabricació del vidre.

- Tipus de vidre. Propietats d'aquests.

- Conformació d'elements de vidre: colament, modelatges per bufament,

estirament, laminatge, flotació, premsatge, fabricació de fibres, etc.

- Productes comercials. Aplicacions i característiques.


- Característiques ecològiques i mediambientals i reciclatge del vidre.

4. Materials bituminosos

- Materials bituminosos bàsics. Procedència, definicions segons la normativa

vigent.

- Mescles bituminoses: tipus, dosificacions, usos i propietats.

- Productes bituminosos en la construcció. Formes comercials, usos i

propietats.


2 de 4 20/03/2009 12:29

- Làmines asfàltiques: tipus, usos i propietats.

- Normativa i assaigs.


bituminosos.

5. Fusta

- La fusta, la seva composició i la seva estructura.

- Característiques físiques, químiques i mecàniques de la fusta.

- Tipus de fusta: classificació i nomenclatura.

- Usos de la fusta en construcció, escudaries i aplicacions més habituals.

- Productes transformats de fusta.

- Tipus, propietats i utilitzacions dels transformats de la fusta.

- Defectes, alteracions i patologia de la fusta.


- Característiques ecològiques i mediambientals i reciclatge dels materials de

fusta.

6. Metalls

- Propietats generals dels metalls.

- Extracció, preparació, obtenció i afinament.

- Corbes de refredament, diagrames de fases i aliatges.

6. 1. Metalls fèrrics

- El ferro, característiques físiques i químiques.

- Processos d'obtenció.

- El ferro, l'acer i la foneria. Característiques, propietats i diferències

entre ells.

- Processos de conformació i tipus de productes obtinguts.

- Tractaments dels productes siderúrgics.

- Productes comercials, denominacions, característiques i aplicacions.


6. 2. Metalls no fèrrics

- Metalls: Alumini, coure, zenc, estany, plom, crom i níquel.

- Aliatges: llautons i bronzes.

- Mètodes d'obtenció, característiques i propietats, usos en construcció.



metàl. lics.

7. Plàstics

- Plàstics i resines sintètiques: tipus, estructures i composicions.

- Classificació dels plàstics en: termoplàstics, termoestables i elastòmers.

- Grans famílies de plàstics.

8. Pintures.

- Components de les pintures i els vernissos.

- Tipus de pintures.

- Característiques físico-químiques de les pintures.

- Adequació al suport. Preparació d'aquest.

- Posada en obra. Sistemes.

- Normativa i assaigs.

- Característiques ecològiques i mediambientals de les pintures.

9. Materials compostos (Composites).

- Concepte de material compost

- Tipus de materials compostos.

- Propietats i usos dels materials compostos en construcció.

- Característiques ecològiques i mediambientals dels materials compostos.


3 de 4 20/03/2009 12:29


-Alaman Simón, Aurelio. Materiales metálicos. Madrid: Servicio de publicaciones

Revista de Obras Públicas. E. T. S. Ingenieros de Caminos de Madrid, 1990

-González Martín, Jesús. La pintura en la construcción. Madrid: Universidad

Nacional de la Educación a Distancia. Fundación Escuela de la Edificación, 1997

-Fernández Cánovas, Manuel. Materiales bituminosos. Madrid: Servicio de

publicaciones Revista de Obras Públicas. E. T. S. Ingenieros de Caminos de

Madrid, 1990

-Arredondo Verdú, Francisco, Cerámica y vidrio. Colección. Estudio de

materiales . [Varias editoriales]

-Arriaga Martitegui, Francisco. . . [et al. ]. Guía de la madera : un manual de

referencia para el uso de la madera en arquitectura, construcción, el diseño y

la decoración. Madrid: AITIM, 1994


-Sánchez-Marín, José Mª; Lasheras, José Mª. Conocimiento de materiales. [s. l. ]:

Editorial Donostiarra, 1987

-Callister, William D. Introducción a la ciencia e ingenieria de los

materiales. Barcelona: Reverté, 1997

-Cusa, Juan de. Aplicaciones del plástico en la construcción. [s. l. ]: Editorial

C. E. A. C. , 1979. --Hornbostell, Caleb, Materiales para construcción. [s. l. ]:

Limusa, 1999

-Porcar, José Luís. Manual-guía técnica de los revestimientos y pavimentos

cerámicos . Castellón: Instituto de Tecnología Cerámica, 1987




4 de 4 20/03/2009 12:29


ESTRUCTURES ARQUITECTÒNIQUES II Codi: 26020

CÀRREGA DOCENT:



Curs: 2n Quadrimestre: 2A Tipus: Obligatòria


Coordinador: Isabel SerraProfessors: Anna Baldrich Aragó; Enric Valldosera Bisbal; Pere Motjer Cervero (laboratori); Susana PavónGarcía (laboratori)

Recomanacions: Estructures Arquitectòniques I, Estructures de Formigó Armat

OBJECTIUS

Aquesta assignatura és una continuació de l'anomenada EstructuresArquitectòniques I, i és molt important que així s'entengui.Un cop adquirits els coneixements bàsics de la Resistència de Materials,l'objectiu d'aquest segon curs d'Estructures és introduir a l'estudiant en elcàlcul de les estructures hiperestàtiques. Per assolir aquest objectiu eltemari es centra en l'anàlisi d'estructures formades per barres i amb nusosrígids. Tanmateix, i per tal que l'estudiant tingui una visió global del procésde càlcul d'una estructura, s'inclou l'estudi de les accions i de les hipòtesisde càlcul a considerar, així com el dimensionat i comprovació de seccions en elcas d'estructures d'acer.El desenvolupament del temari es farà tant des d'un punt de vista teòric, decara a proporcionar els fonaments i les línies a seguir en el cas quel'estudiant vulgui ampliar els seus coneixements en el camp de les estructures,com des d'un punt de vista pràctic, de cara a apropar l'estudiant a l'exerciciprofessional.


L'avaluació de l'estudiant es farà en base a tres proves:· Un examen parcial, que comprendrà aproximadament el 40% del temari, realitzata meitat del curs. La qualificació obtinguda en aquest examen tindrà un pes del25% en la nota final de l'assignatura.· Un treball de curs que recollirà l'aplicació pràctica del contingut temàticde l'assignatura. La qualificació obtinguda en aquest treball tindrà un pes del20% en la nota final de l'assignatura.· Un examen final, que inclourà la totalitat del temari, a realitzar un copacabat el període lectiu. La qualificació obtinguda en aquest examen tindrà un


1 de 3 20/03/2009 12:30

pes d'un 55% en la nota final de l'assignatura.


Tema 1.- Conceptes generalsLliçó 1.- Introducció al càlcul d'estructures

Tema 2.- Hiperestatisme en la flexióLliçó 2.- Barres hiperestàtiques d'un únic tram.Lliçó 3.- Fórmules de Moments d'Encastament Perfecte (m.e.p.)

Tema 3.- Anàlisi d'estructures reticulades planesLliçó 4.- Conceptes bàsics.Lliçó 5.- Rigideses en la flexió.Lliçó 6.- Mètode matricial de les deformacions (simplificat)Lliçó 7.- Anàlisi de pòrtics plans ortogonals.Lliçó 8.- Anàlisi de bigues contínues.Lliçó 9.- Programes d'anàlisi estructural.

Tema 4.- Accions en l'edificacióLliçó 10.- Tipus i valor de les accions.Lliçó 11.- Combinacions d'accions i hipòtesis de càlcul.

Tema 5.- VinclamentLliçó 12.- La barra aïllada.Lliçó 13.- Vinclament en estructures de barres.

Tema 6.- Estructures d'acer laminatLliçó 14.- Introducció i bases de càlcul.Lliçó 15.- Dimensionat i comprovació de bigues.Lliçó 16.- Dimensionat i comprovació de pilars.


· Antón Maicas, V. Cálculo Estructural. Madrid: Fundación Escuela de laEdificación, 1994· Argüelles Álvarez, R. Cálculo de Estructuras (tomo I). Madrid:E.T.S.I.Montes, 1985· Rodríguez-Avial Azcunaga, F. Resistencia de Materiales (volum 1). Madrid:Librería Editorial Bellisco, 1992· Rodríguez Martín, L.F. Curso de estructuras metálicas. (4ª ed.) Madrid:Colegio Oficial de Arquitectos, 1984.· Quintero, F.; Cudós, V. Estructuras metálicas: la pieza aislada.Inestabilidad Madrid: Fundación Escuela de la Edificación, 1991


· Salvadori, M.; Heller, R. Estructuras para Arquitectos. Buenos Aires: De.CP67, 1997· Meli, R. Diseño estructural. México: Limusa, 1995· Belluzi, O. Ciencia de la Construcción (4 tomos). Madrid: Aguilar, 1977· EN SIDESA. Manuales sobre la construcción en acero. Tomo 0: Bases de cálculo.Dimensionamiento de elementos estructurales (2 vol) Madrid: [Ensidesa], 1990· EN SIDESA Manuales sobre la construcción en acero. Tomo 2: Acero paraestructuras de edificación. Valores estáticos. Estructuras elementales.


2 de 3 20/03/2009 12:30

Madrid: [Ensidesa], 1993· Quintero, F.; Cudós, V. Estructuras metálicas: La pieza aislada. Flexión.Torsión Madrid: Fundación Escuela de la Edificación, 1995· Quintero, F.; Cudós, V. Estructuras metálicas: uniones. Madrid: FundaciónEscuela de la Edificación, 1991· De Buen López de Heredia, O. Estructuras de acero. Comportamiento y diseño.México: Limusa, 1980

N ORMES D'APLICACIÓ

· N BE AE-88. N orma Básica de la Edificación. Acciones en la Edificación.Madrid: Ministerio de Fomento, 1996· N BE EA-95. N orma Básica de la Edificación. Estructuras de Acero enEdificación. Madrid: Ministerio de Fomento, 1997




3 de 3 20/03/2009 12:30


ESTRUCTURES DE FORMIGÓ ARMAT Codi: 26021

CÀRREGA DOCENT:



Curs: 2n Quadrimestre: 2A Tipus: Troncal


Coordinador: Rafael MarzoProfessors: Pere Motjer Cerveró

Recomanacions: Estructures Arquitectòniques I, Estructures Arquitectòniques II

OBJECTIUS

El fet que la majoria d'estructures d'edificació en el nostre país esconstrueixen amb formigó armat fa imprescindible l'estudi del seu comportamentmecànic per part del futur Arquitecte Tècnic. A més, el fet que es tracti de lacombinació de dos materials (formigó i acer) fa que el procés de càlculdifereixi de l'aplicat en d'altres materials, per la qual cosa el seu estudi esfa en una assignatura individualitzada.Amb aquesta assignatura es pretén que l'estudiant sigui capaç d'afrontar elcàlcul d'alguns dels elements estructurals de formigó armat més freqüents enedificació. Per això, a més d'estudiar els fonaments del càlcul de seccions deformigó armat, també es desenvolupen els mètodes de càlcul d'alguns elementsestructurals, tals com fonaments, murs i forjats.A fi que els coneixements transmesos siguin útils en el desenvolupament deltreball professional de l'Arquitecte Tècnic, s'impartiran tant des d'un punt devista pràctic, mitjançant la realització d'exercicis i treballs molt semblantsa casos reals, com teòric, ja que es donaran els fonaments i les línies aseguir en cas que sigui necessària una ampliació de coneixements dintre del'àrea d'estructures.


Al llarg del curs es proposarà als estudiants la realització d'exercicispràctics que seran valorats i la qualificació es ponderarà amb un 15% de lanota final.A mig quadrimestre es farà un examen parcial de la part d'assignatura ja vista.La qualificació obtinguda en aquest examen tindrà un pes del 25% en la notafinal del curs.L'altre 60% de la nota final correspondrà a la qualificació obtinguda en unúnic examen final de tota l'assignatura que es realitzarà en acabar el


1 de 2 20/03/2009 12:30

quadrimestre.


Tema 1: MATERIALS.Tema 2: BASES DE CÀLCULTema 3: DOMINIS DE DEFORMACIÓTema 4: DISTRIBUCIÓ DE LES TENSIONS DE COMPRESSIÓ.Tema 5: DIMENSIONAMENT I COMPROVACIÓ (PERITATGE) DESECCIONS SOTMESES A FLEXIÓ PURA.Tema 6: SECCIONS DE FORMIGÓ ARMAT SOTMESES A ESFORÇ TALLANT.Tema 7: DIMENSIONAMENT I COMPROVACIÓ DE SECCIONS DEFORMIGÓ ARMAT SOTMESES A FLEXIÓ O COMPRESSIÓCOMPOSTA.(PILARS).Tema 8: SECCIONS DE FORMIGÓ ARMAT SOTMESES A FLEXIÓ I ACOMPRESSIÓ COMPOSTA ESVIADA.Tema 9: INESTABILITAT ELÀSTICA EN SUPORTS DE FORMIGÓARMAT (PANDEO)Tema 10: TORSIÓ EN PECES DE FORMIGÓ ARMAT.Tema 11: ADH ERÈNCIA I ANCORATGE.Tema 12. FISSURACIÓ.Tema 13: DEFORMACIONS EN PECES DE FORMIGÓ ARMATTema 14: FONAMENTS SUPERFICIALS.Tema 15: MURS DE FORMIGÓ ARMATTema 16: FORJ ATS


- J iménez Montoya; García Meseguer; Morán Cabré. H ormigón Armado. Barcelona:Gustavo Gili, 1991- EH E, Instrucción de hormigón estructura. Madrid: Ministerio de Fomento,1999.- EF-96 Insrucción para el proyecto, ejecución de forjados unidireccionales dehormigón armado. Madrid: Ed. de Astor Técnico, 1998.


-Calavera, J . Proyecto y cálculo de estructuras de hormigón armado paraedificios. Tomos I y II .Madrid : Intemac, 1999-Calavera, J . Muros de contención y muros de sótano. Madrid: Intemac, 1990-Calavera, J . Cálculo de estructuras de cimentación. Madrid: Intemac, 1982-Calavera, J . Cálculo de flechas en estructuras de hormigón armado. Madrid:Intemac, 1992




2 de 2 20/03/2009 12:30


ESTADÍSTICA APLICADA Codi: 26022

CÀRREGA DOCENT:





Coordinador: Carles SerratProfessors: Susanna Àvila Montes; Carles Serrat Piè; Joan Antoni Torrent Torrent

Recomanacions:

OBJECTIUS

Es coneguda la utilitat de l'Estadística en la formació de l'Arquitecte Tècnicper les seves aplicacions a camps com la Gestió, l'Economia i el Control deQualitat entre d'altres.Aquesta assignatura té com a objectiu proveir a l'estudiant d'ArquitecturaTècnica dels coneixements bàsics d'Estadística, que pot ampliar posteriormenten l'assignatura optativa d'Aplicacions Estadístiques.En el programa hi ha una part d'Estadística Descriptiva que ens dónaprocediments per sintetitzar la informació, detectar patrons de comportament ianomalies de les dades recollides. Hi ha una part dedicada al concepte deProbabilitat i variable aleatòria que són la base de l'Estadística. A l'apartatd'Estadística Inductiva s'introdueix el concepte d'estimador i les sevespropietats, concentrant l'atenció en l'estudi de l'estimador mitjana mostral.


L'assignatura s'avaluarà tenint en compte les següents contribucions:

1.- Un examen tipus test a meitat del quadrimestre (20% de la nota final).2.- Realització de pràctiques al laboratori de Càlcul (20% de la nota final).3.- Un examen al final del quadrimestre amb test de teoria i prova de problemes(60% de la nota final).


Tema 1. Anàlisi exploratòria de dades


1 de 2 20/03/2009 12:31

1.1 Població i variables1.2 Distribucions de caràcter unidimensional1.3 Representacions gràfiques clàssiques de les distribucions1.4 Descriptors d'un conjunt d'observacions

Tema 2. Distribucions estadístiques bidimensionals2.1 Distribucions estadístiques bidimensionals2.2 Diagrames bivariants2.3 Distribucions marginals2.4 Covariància2.5 Recta de regressió entre dues variables2.6 Correlació

Tema 3. Teoria de la Probabilitat3.1 Axiomàtica de la probabilitat. Propietats3.2 Probabilitat condicionada. Teorema de B ayes.

Tema 4.Variables aleatòries I4.1 Variables aleatòries. Definicions bàsiques4.2 Característiques d'una variable aleatòria discreta4.3 Distribució binomial4.4 Distribució de Poisson4.5 Estadística descriptiva i probabilitat

Tema 5. Variables aleatòries II5.1 Distribució de probabilitat d'una variable aleatòria contínua5.2 Característiques d'una variable aleatòria contínua5.3 Distribució normal.5.4 Aproximació binomial per normal

Tema 6. Estadística inductiva6.1 Concepte d'Estimador. Propietats desitjables6.2 L'estimador mitjana mostral6.3 Estimació puntual i estimació per intervals6.4 Intervals de confiança per a l'estimació de la mitjana


F errer, A. [et al.] F onaments d'Estadística Aplicada. Ed. Els autors, 1995.Spiegel, M. R. Estadística. Madrid: Ed McGraw Hill, 1996.Wonnacott, T.H.; Wonnacott, R.J. Introducción a la estadística. México: Ed.Limusa, 1997.Walpole, R.; Mayers, R. Probabilidad y Estadística para ingenieros. México: Ed.McGraw-Hill, 1991





2 de 2 20/03/2009 12:31


ARQUITECTURA CONSTRUCCIÓ I CIUTAT Codi: 26023

CÀRREGA DOCENT:




DEPARTAMENT D'ASSIGNACIÓ: 703Composició Arquitectònica

Coordinador: Jaume RosellProfessors: Ramón Graus Rovira; Maribel Rosselló Nicolau

Recomanacions:

OBJECTIUS

El fet de conèixer, a la vegada, la història de la construcció, del'arquitectura i de la ciutat, ha d'ajudar l'estudiant a entendre lainterrelació entre elles a l'hora de reflexionar sobre la naturalesa de lessolucions adoptades en cada moment. Això, li permetrà millorar la sevacomprensió de les solucions d'avui i, a la vegada, podrà entendre el seu futurtreball integrat en la construcció de l'arquitectura i de la ciutat de tots elstemps i lligat a la cultura i a la vida.


L'avaluació es basa, fonamentalment, en exàmens escrits, al final de cada partdel programa, els quals inclouran també l'avaluació de les classes pràctiquesque s'hagin realitzat. Aquests exàmens es podran recuperar en una darrera provafinal del quadrimestre i, en tot cas, la nota final del curs serà el promig deles darreres notes de cada examen. En tots aquests exàmens, es qualificarà lavisió de conjunt i la visió de detall, l'ordre en l'exposició, la qualitatliterària i la qualitat gràfica de la mateixa.


EL MÓN PREINDUSTRIAL

01. El món antic: història i cultura02. Antecedents de Grècia03. La ciutat al món grec i hel×lenístic


1 de 3 20/03/2009 12:31

04. L'arquitectura a la Grècia antiga05. La construcció del temple grec06. Territori i ciutat al món romà07. L'arquitectura romana08. Materials i tècniques a l'arquitectura de l'Imperi09. Arquitectura i construcció romana cristiana10. Arquitectura i construcció en el temps de Justinià

11. El món medieval: història i cultura12. L'islam: la ciutat i l'arquitectura13. Arquitectura i construcció a "Al Andalus"14. La ciutat i la casa a l'occident medieval15. La formació de l'arquitectura romànica16. L'arquitectura romànica17. Diversitat en l'arquitectura romànica18. L'arquitectura gòtica19. Diversitat en l'arquitectura gòtica20. Arquitectura gòtica tardana

21. El món modern: història i cultura22. El Renaixement: ciutat, arquitectura i construcció23. El primer Renaixement a Florència24. Renaixement i Manierisme en la Itàlia del segle XVI.25. C onstrucció i arquitectura del Renaixement a Europa26. El temps del Barroc: ciutat, arquitectura i construcció27. L'arquitectura barroca romana i italiana28. Barroc i C lassicisme a Europa29. Arquitectura barroca espanyola i americana30. L'arribada de la ciència a l'arquitectura i a la construcció

EL MÓN INDUSTRIAL

31. El món contemporani: història i cultura32. Inicis de la contemporaneïtat: l'arquitectura neoclàssica.33. Inicis de la contemporaneïtat: la renovació de la tècnica.34. Manufactura, indústria i ciutat35. La transformació urbana de Barcelona36. L'arquitectura del segle XIX: del Neoclassicisme a l'Eclecticisme37. Tècnica i art en l'arquitectura del segle XIX38. El maó, la volta i l'arquitectura del maó39. El ferro, el vidre i l'arquitectura del ferro40. Renovació de l'arquitectura en el tombant de segle

41. El Modernisme C atalà i l'arquitectura de Gaudí42. C iutat Jardí i C iutat Industrial43. El ciment i el naixement de l'arquitectura del formigó armat44. Amèrica45. L'arquitectura en el període entre guerres46. Residència i ciutat47. Perspectives de canvi per a la construcció48. Generalització de les idees del Moviment Modern49. La crisi dels anys seixanta i setanta i les seves repercussions50. Arquitectura, construcció i ciutat en les darreres dècades


C hueca Goitia, Fernando. Breve historia del urbanismo. Madrid: AlianzaEditorial, 1982.C hueca Goitia, Fernando. H istoria de la Arquitectura occidental (12 vol.).


2 de 3 20/03/2009 12:31

Madrid: Dossat, 1986.Frampton, K enneth. H istoria crítica de la Arquitectura moderna. Barcelona:Gustavo Gili, 1996.H ernández, F.X.; Tatjer, M.; Vidal, M.. Passat i present de Barcelona.Materials per a l'estudi del medi urbà. Barcelona: IC E Universitat deBarcelona, 1991.K ostof, Spiro. H istoria de la Arquitectura (3 vol.). Madrid: Alianza Editorial,1988 (C ol. Alianza Forma: 78)Mambriani, C arlo; Rosell, Jaume; Tacca, Alda. Arquitectura, C onstrucció iC iutat en la H istòria d'Occident. Tremp: Garsineu Edicions, 1998.

APUNTS

Rosell, Jaume. Arquitectura, C onstrucció i C iutat en l'Occident industrial.[Apunts de classe mecanoscrits]. Barcelona, 1998.





3 de 3 20/03/2009 12:31


DRET A LA CONSTRUCCIÓ Codi: 26024

CÀRREGA DOCENT:





Coordinador: Jorge FernandezProfessors: Antonio Azpiazu Monteys; Juan Fco. Borrás Sesma

Recomanacions:

OBJECTIUS

L'assignatura "Dret de la Construcció" pretén introduir a l'estudiantd'Arquitectura Tècnica al món jurídic a través d'una sèrie de matèriesíntimament relacionades amb les pròpies tècniques dels sectors immobiliari i dela construcció. Amb l'estudi de "Dret de la Construcció" l'estudiant adquireixconsciència que la seva futura activitat no es pot concebre solament des d'unpunt de vista particular i aïllat, sinó relacionat amb la col·lectivitat sociala la que pertany i ha de servir.


L'avaluació continuada és el resultat de 2 controls puntuals (amb un pes del10% cadascun), més un examen parcial (amb un pes del 30%), i un examen final(amb un pes del 50%), sense perjudici dels treballs i casos pràctics que,obligatòriament, siguin establerts pel professor.


1.- Introducció al dret.1.1 El dret objectiu1.2 La relació jurídica i els drets subjectius1.3 L'objecte del dret: les coses2.- Obligacions i contractes2.1 Concepte, elements i fonts de l'obligació2.2 Classificació de les obligacions2.3 Garanties de l'obligació


1 de 4 20/03/2009 12:32

2.4 Transmissibilitat de les obligacions2.5 Extinció de les obligacions2.6 Els contractes en general2.7 Elements dels contractes2.8 Classificació dels contractes2.9 Interpretació i eficàcia dels contractes3.- Contractes en particular3.1 Contractes commutatius3.2 La compra venda3.3 La permuta: concepte i importància3.4 El contracte d'arrendament3.5 Arrendament d'obres i serveis3.6 Els contractes aleatoris: l'assegurança4.- El contracte d'execució d'obra4.1 Concepte i elements4.2 Els subjectes del contracte4.3 L'obra: contractes amb i sense subministrament de materials4.4 Contractació i subcontractació4.5 El contracte i el projecte4.6 El preu4.7 Obres no acabades4.8 El lliurament i recepció de l'obra: anàlisi de l'article 6 de la Lleid'Ordenació de l'Edificació.4.9 El retard en el lliurament de l'obra: la mora del contractista4.10 Construcció en sòl aliè i construcció extralimitada5.- Relacions laborals i conceptes bàsics sobre seguretat i salut a les obresdeconstrucció ( I )5.1 La Constitució Espanyola i la seva incidència a las relacions laborals5.2 El contracte de treball i els subjectes de la relació laboral5.3 El contingut de la relació laboral i tipologia dels contractes.5.4 La salut i el treball5.5 Els riscos professionals a les obres de construcció.5.6 Els danys derivats del treball a les obres de construcció.5.7 L'acció preventiva a l'empresa6.- Relacions laborals i conceptes bàsics sobre seguretat i salut a les obresde construcció ( II )6.1 Ergonomia i organització del treball6.2 Objectius i aplicacions de l'ergonomia6.3 Especialitats de l'ergonomia6.4 Aspectes de la psicosociologia sobre la salut6.5 Mètode preventiu de l'acció psicosocial7.- Els Agents de l'Edificació (I): marc legal7.1 Els agents de l'edificació: regulació a la Llei d'Ordenació de l'Edificació7.2 Atribucions professionals de l'arquitecte tècnic7.3 Els Col·legis professionals7.4 Condicions exigibles per a l'exercici professional7.5 Especial referència a la prova pericial dels professionals de laconstrucciói la seva regulació a la Llei d'Enjudiciament Civil.8.- Els Agents de l'Edificació (II): la responsabilitat civil8.1 Anàlisi del marc legal de la Llei d'Ordenació de l'Edificació8.2 La responsabilitat Civil8.3 La culpa a la responsabilitat civil8.4 Legitimació activa8.5 Termini de garantia i prescripció de les accions8.6 Els agents responsables8.7 Distribució de responsabilitats: la solidaritat8.8 La indemnització de danys i perjudicis8.9 Garanties per danys materials ocasionats per vicis i defectes ala construcció: les assegurances9.- Els Agents de l'Edificació (III): responsabilitat penal i administrativa9.1 La responsabilitat penal9.2 La imprudència punible a la construcció


2 de 4 20/03/2009 12:32

9.3 La relació causal entre la imprudència i el resultat9.4 Els danys i els riscos a la construcció9.5 La responsabilitat penal per accidents de treball: delictescontra la seguretat al treball9.6 Responsabilitat administrativa: aspectes generals9.7 Responsabilitat administrativa derivada de l'incompliment de lesobligacions derivades de la Prevenció de riscos laborals10.- Els drets reals10.1 Característiques generals10.2 La possessió10.3 El dret de propietat10.4 El Domini públic10.5 Comunitats de propietaris10.6 Els drets reals d'adquisició preferent10.7 La hipoteca10.8 Drets reals de gaudi11.- Relacions de veïnat entre finques i servituds11.1 Característiques generals11.2 Servituds de pas11.3 Servituds de desguàs11.4 Servituds de llums i vistes11.5 Servituds de parets mitgeres11.6 Servituds administratives12.- Dret immobiliari registral: el registre de la propietat12.1 Concepte i contingut12.2 El registre de la propietat immobiliària12.3 Immatriculació de finques12.4 Títols inscriptibles12.5 Principis fonamentals del registre de la propietat12.6 Modificació de les finques al registre de la propietat12.7 Aspectes registrals de la declaració d'obra nova i divisió enpropietat horitzontal.12.8 Modificacions de la superfície de les finques12.9 Les relacions entre el Cadastre i el Registre de la Propietat

13.- L'Administració pública13.1 L'Administració pública i el Dret administratiu13.2 Estructura de l'Administració pública espanyola13.3 Òrgans de les administracions públiques amb competències en matèriad'edificació i urbanisme13.4 L'acte administratiu13.5 El procediment administratiu13.6 Resolucions presumptes: el silenci administratiu13.7 Els recursos administratius13.8 El recurs contenciós-administratiu13.9 El procediment administratiu de llicències d'edificació


- AAVV dirigits per Llovera Sáez, J.F. Curso de Arquitectura legal y GestiónUrbanística. Barcelona: Romargraf, 1994.-Del Arco Torres, Miguel A.; Pons González, Miguel Derecho de la Construcción.Jaén: Hesperia, 1990-Del Arco Torres, Miguel A.; Pons González, Miguel Derecho de la Construcción.Aspectos administrativos, civiles y penales. Granada: Comares, 1993.- García Conesa, Antonio. Derecho de la Construcción. Barcelona: Bosch, 1996- González Pérez, Jesús. Comentarios a la Ley de Ordenación de la EdificaciónMadrid: Civitas, 2000.


3 de 4 20/03/2009 12:32


CAPITOL 1:- Latorre, Ángel. Introducción al Derecho. Barcelona: Ariel, 1997.- Puig Brutau, José. Compendio de derecho civil (Volumen I). Barcelona: Bosch,1991.-Iglesias Cabero, M. Fundamentos de Derecho Comunitario Europeo. [s.n.]:Colex, 1989.

CAPITOLS 2 i 3:- Puig Brutau, José. Compendio de Derecho Civil (Volumen II) Barcelona: Bosch,1991.

CAPITOL 4 :- Garcia Conesa, Antonio, Derecho de la Construcción, Barcelona: Bosch- 1996

CAPITOLS 5 i 6 :

- Montoya Melgar, A. ; Pizá Granados, J. Curso de Seguridad y Salud en elTrabajo. Madrid: McGraw-Hill, 1.996- Cortés Diaz, J.M. Técnicas de prevención de riesgos laborales. Seguridad eHigiene en el Trabajo. Barcelona: Tecnos, 1.996- Mondelo, P.R., ?[et al.]. Ergonomía I. Fundamentos. Edicions UPC, 1.995

CAPITOLS 7, 8 y 9

- Merchán Gabaldón, Faustino. Manual para la aplicación de la Ley deOrdenación de la Edificación. Madrid: CIE Dossat-2000.- AA.VV.(director, Fernández Pastrana, J.Mª.) Responsabilidades por Riesgos enla Edificación. Madrid: Civitas, 1.999- Gonzalez Pérez, Jesús. Comentarios a la Ley de Ordenación de la Edificación.Madrid: Civitas-2000.CAPITOLS 10, 11 i 12:-Puig Brutau, José. Compendio de derecho civil (Volumen III). Barcelona:Bosch, 1989.- Ley de 16 de Marzo de 1990 (D.O.G.C. de 28 de marzo), sobre los Censos enCataluña.- Régimen Jurídico de las Servidumbres. Inmisiones. Servidumbres y Relacionesde Vencindad (B.O.E. de 1 de agosto de 1990).- García, J.M. Derecho Inmobiliario Registral o Hipotecario Madrid: Civitas,1988.- Lacruz-Sancho. Derecho Inmobiliario Registral. Barcelona: Bosch, 1977.CAPITOL 13 :- Parada, Ramón. Derecho Administrativo III. Madrid: Pons, 1995.- Ley de régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del ProcedimientoAdministrativo común. (B.O.E. de 27 de Noviembre de 1992), amb lesmodificacions de la Ley 4/1999 ( B.O.E. 14 de gener de 1999).




4 de 4 20/03/2009 12:32


CONSTRUCCIÓ III I EQUIPS Codi: 26025

CÀRREGA DOCENT:

Crèdits: 9 Crèdits teòrics: 6.5 Hores setmana: 6

Crèdits pràctics: 2.5



Coordinador: Eduard HernandoProfessors: Jaume Espuga Bellafont; Joquim Capellà; Javier Ruiz Gandullo

Recomanacions: -

OBJECTIUS

L'objectiu d'aquesta assignatura és que l'estudiant prengui contacte amb elssistemes, mètodes i medis per portar a terme les diferents fases de laconstrucció estructural d'un edifici i segons la seva tipologia material, aixícom el coneixement dels equips idonis en cada cas.El contingut de l'assignatura inclou temes específics corresponents a laconstrucció de les estructures més projectades actualment, així com els medisauxiliars que corresponguin per a la seva execució.Per dur a terme aquesta metodologia, es parteix del fet que l'estudiant hadesenvolupat i ha superat l'assignatura de Càlcul d'EstructuresArquitectòniques I.


L'avaluació total de l'assignatura s'obtindrà de la següent manera:- Primer parcial: 42.5% de la nota final.- Segon parcial: 42.5% de la nota final.- Pràctiques: obligatòries 15% de la nota final.


INTRODUCCIÓ

TEMA 1. INTRODUCCIÓ A LA CONSTRUCCIÓ D ESTRUCTURES

Antecedents històrics.


1 de 5 20/03/2009 12:32

Visió global de l'estructura.Tipologies de les estructures, segons les càrregues, els materials i les formesd'execució.Importància dels mitjans auxiliars.

CONTENCIÓ DE TERRES I MITGERES

TEMA 2. MURS PANTALLA

Murs pantalla, conceptes mecànics.Situacions mecàniques en les diverses fases de l obra.Guies d alineació. Construcció.Sistemes d excavació, mitjans més usuals.Llots ventonítics. Casos d aplicació, tipus i densitats.Planta de producció i reciclatge de llots.Armadures, recobriments, separadors.Vessament del formigó.Control dels ploms, toleràncies.Estabilitzacions temporals i definitives. Estimació d'empentes.Apuntalament amb bermes de terra.Apuntalament amb estampidors. Sistemes d'estampiment.Apuntalament amb tirants ancorats. Tècniques d'atirantat.Forjats com a elements estabilitzadors de la pantalla.Trobada entre forjats i el mur.Bigues de coronació com a element continu i de repartiment.Equips i mitjans auxiliars.Control de la qualitat d'execució específic.

TEMA 3. MURS DE SOTERRANI

Murs de soterrani, formes d'equilibri.Equilibris temporals i finals.Execució per cales verticals. Continuïtat.Execució per cales frontals. Continuïtat.Interconnexió entre les diverses fases.Juntes de formigó. Criteris d'ubicació.Juntes de dilatació. Formació i estanquitat.Equips i mitjans auxiliars.Control d'execució específica.

TEMA 4. MURS DE CONTENCIÓ DE TERRES

Tipologia dels murs de formigó armat.Paràmetres d'equilibri.Armat de sabata i pantalla.Precaucions en el rebliment.Juntes de retracció i dilatació.Drenatges, finalitat i formació.Equips i mitjans auxiliars.Control de qualitat d'execució específic.

TEMA 5. ENCOFRAT DE MURS

Tècniques d'encofrats per a paraments verticals.Paràmetres que intervenen en el dimensionament.Temps d'encofrat i desencofrats.Rebliment per capes.Juntes de formigonatge, juntes de retracció.Formes de vessament.Equips i mitjans auxiliars.Control de qualitat de l'execució específic.

TEMA 6. RECALÇATS DE MITGERESSol licitacions actuals i tipus d'edificis amb mitgeres.


2 de 5 20/03/2009 12:32

Criteris d'actuació segons l'estat i el tipus de les cimentacions adjacents.Estudis previs a l'actuació.Tècniques de recalçat.Tècniques d'adossament.Anàlisi de les fases constructives i possibilitats de riscos.Equips i mitjans auxiliars.Control de qualitat d'execució específic.

ESTRUCTURES DE CIMENTACIÓ

TEMA 7. CIMENTACIONS SUPERFICIALS

Sabates aïllades, processos constructius.Sabates combinades, procés constructiu.Sabates de mitgeres.Sabates de cantonada.Bigues centradores.Bigues travades.Traves.Esperes de pilars, disposició i replanteig.Muntatge de la ferralla.Posada en obra del formigó.Equips i mitjans auxiliars.Control d'execució específic.

TEMA 8. LLOSES DE CIMENTACIÓ

Preparació del solar.Disposició de les armadures, esperes de pilars.Elaboració de la ferralla.Formes de rebliment.Planificació de les juntes de formigoneig.Tractament de les juntes de formigoneig. Criteris i mètodes.Mètodes de transport del formigó. Sistema de xarxes de bombeig del formigó.Equips i mitjans auxiliars.Control d execució específic.

TEMA 9. CIMENTACIÓ AMB PILONS

Cimentacions profundes.Pilons i micropilons.Tècniques constructives i mitjans auxiliars.Grups de pilons, mecànica de funcionament, criteris de formació de grups.Enceps, tipologies, formes d'armat.Criteris i sistemes de travament.Escapçaments, muntatge de ferralla, unions amb pilars.Control d'execució específic.

PILARS I JÀSSERES

TEMA 10. PILARS

Introducció a l'estructura de barres.Pilars, geometries.Disposició d'armadures longitudinals i transverslas.Recobriments, longituds d'esperes.Encofrats, ploms, toleràncies.Abocaments verticals, alçària de formigonatge.Desencofrats. Temps. Mètodes de cura.Control d'execució específic.

TEMA 11. JÀSSERES

Jàsseres, bigues travades i entramats.


3 de 5 20/03/2009 12:32

Armadures longitudinals, transversals; muntatge, etc.Estudi de nusos. Intersecció de barres.Recobriments, encavalcament, ancoratges, connexió de barres.Vessament del formigó, tipus de vibratge. Mitjans habituals.Encofrats, desencofrats. Mètodes i temps.Cures.Equips i mitjans auxiliars.Control d'execució específica.

LLOSES PER A FORJATS

TEMA 12. LLOSES UNIDIRECCIONALS

Condicions de rigidesa i monolitisme, formes de materialitzar-lo.Elements resistents, diferències geomètriques i mecàniques bàsiques.Armadura transversal a les bigues. Disposició i sentit mecànic.Cadena de lligam i característiques mecàniques.Carregaments de lloses de forjat en murs de fàbrica de totxo.Armadura complementària a les bigues.Vessament del formigó, vibratge i cura.Capa de compressió. Concepte mecànic i la seva formació.Encofrats, disposició.Simultaneïtat de plantes encofrades, mètodes actuals.Desencofrats. Mètodes de temps i temperatures. Cura.Equips i mitjans auxiliars.Controls d'execució específics.

TEMA 13. LLOSES BIDIRECCIONALS

Lloses bidireccionals alleugerides, massisses, postteses.Formació dels àbacs, dimensionaments estàndards.Formació de nervis.Punxonament, torsions perimetrals.Mecanisme d'armadures i la seva disposició per a la flexió, punxonament itorsió.Encofrats, disposició i dimensionament.Simultaneïtat de plantes encofrades.Estimació de càrregues diferides i temps.Vessaments del formigó, vibratges i processos de cura.Desencofrats, mètodes.Equips i mitjans auxiliars.Controls d'execució específica.

ESTRUCTURES METÀL LIQUES

TEMA 14. UNIONSIntroducció a la soldadura d'arc voltaic.Penetració, gola, oclusions.Mètodes d'execució segons la longitud de la gola i la posició.Controls específics sobre els cordons de soldadura.Quantificació mecànica d'un cordó de força.Equips i mitjans auxiliars.

TEMA 15. PILARS, BIGUES I NUSOS

Bases de pilars metàl·lics.Plaques, rigiditzadors i perns.Col·locació a l'obra de les bases dels pilars.Pilars simples i compostos.Presentació i col·locació de pilars a l'obra.Nusos rígids.Nusos articulats.Platines de connexió.


4 de 5 20/03/2009 12:32

Presentació i muntatge dels nusos de l'obra.Mètodes de control específic d'unions de força.

ESTRUCTURES DE FÀBRICA DE MAONS

TEMA 16. FÀBRICA DE MAONS, MURS RESISTENTS

Consideracions sobre l'execució.Influència de l'execució en la resistència.Dilatació i retracció a les parets.Altres consideracions que s'han de tenir en compte.Equips i mitjans més habituals.

TEMA 17. FÀBRICA DE BLOCS PREFABRICATS

Fàbrica de blocs i execució.Inconvenients en els blocs de formigó buit.Parets de blocs de formigó lleuger.

TEMA 18. COMPORTAMENT DE LA FÀBRICAUtilització del morter mixt.Morters d'alta resistència, ajuda a l'efecte Poisson.La humitat en la paret construïda.Les regates a la fàbrica.Ajuda inqüestionable a la paret de 3/4.Condició d encadenament a la paret de 3/4.Atenció al maó doble buït


Jiménez Montoya Hormigón armado. 13ª ed. Barcelona: Gustavo Gili, 1991.Calavera, José, Estructuras de cimentación. Madrid: INTEMAC, 1991.Calavera, José. Construcción y patologia de forjados. Madrid: INTEMAC, 1988.Cimentaciones Urbanas. [Barcelona]: Ed. ETA, 1975Normativa EH 91, Instrucción para el proyecto y la ejecución de obras dehormigón en masa y armado. Madrid: MOPT, 1993.Normativa EA-95. Madrid: MOPU, 1996Normativa NBE FL-90


Mañá, Fructuoso. Cimentaciones superficiales. Barcelona: COAC, 1979Davidian, Zaven. Pilotes y Cimentaciones. Barcelona: Ed. ETA, 1982

APUNTS I MATERIAL FOTOCOPIAT

Batanero, J. Estructuras metálicas de edificios. Bilbao: Elexpuru, Hnos., 1977.Regalado Tesoro, F. Los Forjados reticulares. [Barcelona]: CYPE, 1991.




5 de 5 20/03/2009 12:32


CAD (DIBUIX ASSISTIT PER ORDINADOR) Codi: 26026

CÀRREGA DOCENT:





Coordinador: Joan SerraProfessors: Gustavo de Gispert Irigoyen; Jordi Xiqués Triquell; Jesús Esquinas Desy

Recomanacions: Dibuix Arquitectònic II

OBJECTIUS

L'objectiu de l'assignatura es iniciar a l'estudiant en els conceptes teòrics

del dibuix assistit per ordinador i endinsar-lo en els coneixements generals

del CAD en dues dimensions.

Aquests objectius s'aniran assolint al llarg del quadrimestre mitjançant la

realització d'exercicis pràctics que seran aplicació directa de les

explicacions teòriques.


L'avaluació constarà de dues proves puntuables amb un pes del 30% la primera i

60% la segona. Per completar la nota serà necessari la presentació d'un treball

fet fora d'hores de classe que tindrà un pes d'un 10 %. La realització d'aquest

treball serà obligatòria.


1ª CLASSE.

Introducció i conceptes generals del dibuix assistit per ordinador.

Equips i perifèrics.

L'editor de dibuix.

Tipus d'ordres.

L'entrada de les ordres.

Ordres bàsiques de dibuix.

Formes simples de selecció d'entitats.

Ordres bàsiques d'edició: Esborrar i recuperar entitats.


1 de 3 20/03/2009 12:32

2ª CLASSE.

Ordres d'ajuda al dibuix.

Ordres de dibuix. Arcs i cercles.

Ordres d'edició. Retallar i moure entitats. Creació de paral·leles. Dibuix

d'empalmes.

Coordenades: absolutes, relatives i polars.

Amidament d'angles.

Formes de selecció d'entitats.

Formes de referència a entitats.

Ordres de visualització del dibuix. Aproximació al dibuix i redibuixat.

3ª CLASSE.

Ordres de gestió de fitxers de dibuix.

Ordres de dibuix. Polígon. El·lipse.

Ordres d'edició. Copia i simetria d'entitats. Creació de xamfrans.

Propietats de les entitats.

Concepte de capes. Creació i gestió.

Selecció de colors i tipus de línies.

4ª CLASSE.

Treball amb unitats.

Ordres de dibuix. Dibuix de punts i d'arandeles.

Ordres d'edició. Canvi de propietats i d'escala.

Ordres de visualització. Enquadrament i regeneració del dibuix.

Treball amb diferents tipus de línia.

Factor d'escala de les línies.

5ª CLASSE.

Ordres de dibuix. Creació de pololìnies i sòlids.

Ordres d'edició. Matrius i allargament d'entitats.

Ordres de consulta. Càlcul de la distància entre dos punts i identificació d'un

punt.

Fixació de les formes de referència a entitats.

6ª CLASSE.

Ordres d'edició. Desfer i refer una ordre. Divisió d'un segment.

Ordres de consulta. Llistat de característiques d'una entitat. Càlcul de

l'àrea.

Ordres externes. Accés al sistema operatiu.

7ª CLASSE.

Blocs. Concepte i tipus.

Creació de blocs.

Inserció de blocs.

Descomposició de blocs.

8ª CLASSE.

Redefinició de blocs.

Creació d'una biblioteca de blocs.

Ordre "Menu".

Biblioteques de blocs.

9ª CLASSE.

Creació de textos.

Formes de generació d'un text.

Estils de text.

Creació de trames.

Estils i patrons.

Designació i previsualització.

10ª CLASSE.

Acotació d'un dibuix.

Editor d'acotació.

Acotació lineal. Acotació angular. Acotació de diàmetres i radis. Directrius.


2 de 3 20/03/2009 12:32

Acotació continua.

11ª CLASSE.

Ordres de modificació de cotes.

Estils d'acotació.

Variables d'acotació.

Acotació associativa.

12ª CLASSE.

Abreviatures i equivalència d'ordres.

Variables de sistema.

Ordres de consulta. Control de temps.

13ª CLASSE.

Dibuix prototip. Concepte.

Creació d'un dibuix prototip.

Biblioteca de dibuixos prototips.

Creació d'un dibuix nou amb l'ajuda d'un dibuix prototip.

14ª CLASSE.

Impressió dels dibuixos.

Ordre d'impressió.

Menú de diàleg i paràmetres d'impressió. Previsualització.

Creació d'un fitxer d'impressió. Fitxers PLT.


López Fernández.; Tajadura, Zapirain , J.A. Autocad 2000 Avanzado. Madrid:

McGraw-Hill , 1999.

Cros i Ferrándiz, Jordi. Autocad 2000 Practico. Barcelona: Inforbook's, 1999.

Cros i Ferrándiz, Jordi. Autocad 2000 Curso de iniciación. Barcelona:

Inforbook's, 1999.

Dix, Mark; Riley, Paul. Descubre AutoCAD 2000. Madrid: Pearson Educaciön,

2000.





3 de 3 20/03/2009 12:32


TOPOGRAFIA I REPLANTEIGS I Codi: 26027

CÀRREGA DOCENT:





Coordinador: Maria Antonia AlsinaProfessors: Gonzalo Andrés Rico; Jordi Xiqués Triquell

Recomanacions:

OBJECTIUS

Es pretén que l'estudiant assoleixi uns coneixements dels fonaments teòrics,les tècniques i els mètodes topogràfics per fer un aixecament del terreny, coma suport del projecte d'urbanització o d'edificació.Així mateix l'estudiant es familiaritzarà amb els instruments topogràficsbàsics i el seu ús, així com l'aplicació pràctica d'aquests mètodes en el camp.


El sistema d'avaluació es realitzarà de la següent forma:

* Una pràctica puntuable a la meitat del primer quadrimestre, que representaràel 30% de la nota final.* Un examen puntuable al final del primer quadrimestre, que representarà el 60%de la nota final.* Pràctiques de camp que representarà el 10% de la nota final.


Tema 1.- INTRODUCCIÓ1.1 Definició i objecte de la Topografia, Geodèsia i Cartografia.1.2 Vèrtex Geodèsics. Xarxa Geodèsica.1.3 Límit d'extensió dels plans a Topografia.1.4 Límit de percepció visual i la seva relació amb l'escala.1.5 Escales usuals de treball. Pla cadastral.1.6 Sistema de graduació en els llimbs azimutals i zenitals. Apreciació amb


1 de 3 20/03/2009 12:33

Nònius.

Tema 2.- INSTRUMENTS2.1 Instruments secundaris o auxiliars.2.2 Instruments que s'utilitzen per mesurar longituds.2.3 Accessoris que s'incorporen als instruments.2.4 Nivells automàtics. Posta en estació.2.5 Teodolit d'escala. Teodolit electrònic.2.6 Nivells làsser.2.7 Mesura electrònica de distàncies. Estació total.

Tema 3.- ESTADIMETRIA3.1 Fonament de l'Estadímetre de primera categoria.3.2 Determinació de les constants.3.3 Càlcul de distàncies amb visuals inclinades.3.4 Reducció de distàncies amb visuals inclinades.3.5 Errors en la mesura indirecta de distàncies. Toleràncies.

Tema 4.- PLANIMETRIA4.1 Mesurament directe de distàncies.4.2 Mitjana aritmètica com a mesura més probable.4.3 Diferències amb la mitjana. Error mig. Toleràncies.4.4 Lectura d'angles.4.5 Mètodes per a la correcció d'angles.4.6 Determinació topogràfica d'un punt.4.7 Classificació dels mètodes d'Agrimensura.

Tema 5.- ALTIMETRIA5.1 Fonament de l'Altimetria.5.2 Definició de Cota, Altitud, Desnivell i Pendent.5.3 Càlcul del desnivell trigonomètric.5.4 Corbes de nivell. Equidistància.5.5 Relleu del terreny. Tipus.5.6 Característiques de les corbes de nivell.5.7 Interpolació entre punts.

Tema 6.- MÈTODES TOPOGRÀFICS6.1 Mètode de Radiació. Presa de dades.6.2 Mètode d'Itinerari. Enllaçament. Tolerància i Compensació.6.3 Mètode d'Intersecció. Classificació.

Tema 7.- ANIVELLACIÓ GEOMÈTRICA7.1 Anivellació geomètrica simple. Mètodes.7.2 Anivellació geomètrica composta.7.3 Itinerari altimètric. Tolerància i compensació.7.4 Anivellació radial.

Tema 8.- APLICACIÓ DEL MÈTODES A L'AIXECAMENT DE PLANS.


Domínguez, F.; Tejero, G. Topografia general y aplicada. Madrid: EditorialDossat 1989.Tomás Romeo, Carlos. Prácticas topográficas y topografia informática. [s.l.]:Editorial Bellisco, 1995.Martín, L.; Xiqués, J.; Pernaute, C. Problemas de topografia. [Barcelona]:Editorial Romagraf, 1985.Martín Morejón, Luís. Topografia y replanteos (1ª y 2ª parte). [Barcelona]:Editorial Romagraf, 1988.Xiqués Llitjos; Xiqués Triquell. Topografia i Replantejaments I i II. Dins:Q uaderns d'Arquitectura, Setembre, 1994.


2 de 3 20/03/2009 12:33


Valdés Doménech, Francisco. Prácticas de topografia, cartografia yfotogrametria. Biblioteca del Topógrafo. Barcelona: CEAC, 1989Austin Barry, B. Topografia aplicada a la construcción. México: Limusa, 1990.López-Cuervo Estévez, Serafín. Prácticas de topografia y fotogrametria. [s.l.]:Editorial Fundación Conde de Valle de Salazar, 1989.Ferrer Torío, Rafael; Piña, Benjamín. Topografia de proyectos y obras.[Cantabria]: Universidad de Cantabria. E.T.S. de Ingenieros de Caminos, Canalesy Puertos, 1991Ternryd, Carl-Olop; Lundin, Eliz. Topografia y fotogrametria. [s.l.]:C.E.C.S.A, 1982.




3 de 3 20/03/2009 12:33


CONSTRUCCIÓ I PATOLOGIA Codi: 26030

CÀRREGA DOCENT:



Curs: 2n Quadrimestre: 2B Tipus: Troncal


Coordinador: Manuel BorbonProfessors: Domingo A. Rodríguez Fernández

Recomanacions: Estructures de Formigó Armat.

OBJECTIUS

L'objectiu fonamental d'aquesta assignatura de CONSTRUCCIÓ i PATOLOGIA és eld'acabar de formar a l'estudiant dins la troncalitat, amb els mètodes i lestècniques constructives a les obres de consolidació de l'edificació existent itancant el procés constructiu amb les tècniques d'enderroc total o parciald'edificis, per passar a iniciar a l'estudiant en el camp de la PATOLOGIA al'edificació.Aquesta segona part, tracta d'analitzar i donar una visió global i fins aradesconeguda per a l'estudiant dels processos patològics més freqüents queacostumen a produir-se en els edificis, a partir del concepte de lesió,analitzant les diverses causes que poden concórrer, així com intuint elspossibles sistemes de diagnosi i les diferents tècniques de reparació o reforçque es poden aplicar. Aquest temes s'ampliaran a l'assignatura de líniad'intensificació de Patologia i Diagnosi.


L'avaluació de l'assignatura es realitzarà mitjançant dues proves puntuables,una de Construcció i una altra de Patologia, amb desenvolupament d'un exercicipràctic de Patologia, amb els següents pesos específics: 2 Proves puntuables dePatologia 45% cadascuna. La qualificació de la prova puntuable de Patologiaestarà formada per la nota d'examen 90 % i el desenvolupament de l'exercicipràctic de curs 10 %.Per aprovar tota l'assignatura s'haurà de tenir una nota mitjana de 5 osuperior.


1 de 4 20/03/2009 12:39


PART ITEMA 1 CONCEPTES PREVIS I DEFINICIONSDurabilitat d'un edifici. Influència dels materials.Materials de vida limitada. Ús i manteniment de l'edifici.Concepte de Qualitat. Importància del control de qualitat: recepció i execució.Procés patològic.Causa de lesions. Accidents. Errades de Projecte. Errades d'execució.Agents que produeixen lesions. Classificació.Concepte de seguretat global d'un edifici.

TEMA 2 TIPOLOGIA DE LESIONSLesions físiques: Humitat. Erosió física. Brutícia.Lesions mecàniques. Deformacions. Esquerdes. Fissures.Despreniments. Erosió mecànicaLesions químiques: Eflorescències. Oxidacions i corrosions.Organismes. Erosió química.

TEMA 3 TIPOLOGIA DE CAUSESCauses directes: Mecàniques. Físiques. Químiques.Causes indirectes: Projecte. Execució. Material. Manteniment.

TEMA 4 MÈTODE GENERAL D'ACTUACIÓ DAVANT D'UNA PATOLOGIA.Inspecció prèvia. Prediagnosi.Diagnosi. Presa de mostres i anàlisi.Teoria i comprovació.Eliminació de la causa. Reparació de lesions. Formes d'intervenció i materialsa utilitzar. Previsió de conseqüències.

TEMA 5 PROBLEMÀTICA DELS MATERIALS. FORMIGÓ. ACER I FUSTA.Causes mecàniques.Causes físiques.Causes químiques.Sistema general de diagnosi.Tècniques d'actuació.

PART II: PATOLOGIA DELS ELEMENTS ESTRUCTURALSTEMA 6 L'ALTERACIÓ DEL TERRENYLa importància de la informació geotècnicaNivell freàtic. Presència de clorursArgiles expansives. Tipologia constructiva de fonamentacióTerrenys guixers. Sal de Canlot (etringita)Efectes sobre la fonamentació, estructura i altres elements constructius

TEMA 7 PROBLEMÀTICA DE LES FONAMENTACIONSAssentaments i ascensos diferencials. Fissuració de l'estructuraSistemes de diagnosiTècniques d'actuació sobre el terrenyTècniques d'actuació sobre el fonament

TEMA 8 PROBLEMÀTICA EN ESTRUCTURES DE FORMIGÓ ARMATErrades de projecteErrades d execucióDiferenciació de fissuresDetalls constructius erronisSistemes de diagnosiTècniques de reparació i/o reforç en jàsseraTècniques de reparació i/o reforç en pilars

TEMA 9 PROBLEMÀTICA DELS SOSTRESTipologia dels sostres i deformabilitatErrades de projecte


2 de 4 20/03/2009 12:39

Errades d'execucióDetalls constructius erronisPatologia en peces prefabricadesLesions motivades per excés de deformació estructuralSistemes de diagnosiTècniques de reparació i/o reforç de sostres

TEMA 10 PROBLEMÀTICA EN MURS. FÀBRIQUESTipologia de murs i problemàtica més habitualFissuraments en parets de càrregaFissurament en façanesSistemes de diagnosiTècniques de reparació i/o reforç en parets de fàbrica

PART III: PATOLOGIA DE TANCAMENTSTEMA 11 PROBLEMÀTICA DE L ENVOLTANT D ESTANQUEITATImpermeabilitat a l'aigua i a l'aire. Efecte sobre la construccióAigua de filtrament. Errades sistemàtiques i de projectesAigua de capilaritat. Anàlisi de les diferents solucions d'actuacióConseqüències. Sistemes d'actuació.

TEMA 12 PROBLEMÀTICA DE L ENVOLTANT TÈRMICAInterrupció de l'envoltant tèrmica. El pont tèrmic. Errades sistemàtiques i deprojectesEfecte higrotèrmic. Concepte. Anàlisi de risc de condensació. Avaluació de lesdiferents solucionsDilatacions tèrmiquesTècniques de reparació

TEMA 13 PATOLOGIA DE L ENVOLTANT ACÚSTICADefectes d'origen acústicDiferenciació entre so i soroll. Tipus de sorollsDeficiències en l'aïllament al soroll aeri, el pont acústic. Avaluació de lesdiferents solucions per la seva subsanacióDeficiències en l'aïllament al soroll d'impacte. Sistemes d'aïllamentDeficiències en l'aïllament a les vibracions. Sistemes d'aïllamentEl condicionament acústic, la reverberació. Sistemes d'actuació

PART IV.- INTERVENCIÓ EN EDIFICACIÓ EXISTENT.TEMA 14.- RECALÇAMENT I OBRES DE CONSOLIDACIÓ.Concepte. Necessitat de la seva utilització.Necessitat i conveniència del recalç.Estudis previs per a l'actuació.Criteris d'actuació segons l'estat i tipus de fonaments colindants.Estudi de la diferent tipologia.Control d'execució específic segons la tipologia.Equips i mitjans auxiliars específics segons la tipologia.

TEMA 15.- OBERTURA DE FORATS A LES PARETS DE CARREGA.Concepte. Necessitat i conveniència de l'obertura.Estudis previs per a l'actuació.Criteris d'actuació segons l'estat i tipus de l'estructura existent.Estudi dels diferents tipus d'actuació.Control d'execució específic segons la tipologia.Equips i mitjans auxiliars.

TEMA 16.- ENDERROCS.Concepte.Estudis previs per a l'actuació.Procediments mecànics.Procediments tèrmics.Explosius i expansius.Procediments abrasius.Procediments elèctrics.


3 de 4 20/03/2009 12:39

Procediments químics.Avantatges i inconvenients segons la tipologia. Camp d'utilització. Economia.Influència amb l'entorn.


Eichler, Friedrich. Patologia de la Construcción. Barcelona: Blume/Labor, 1978Eldridge, H.J. Construcción defectos comunes. Barcelona: Gustavo Gili, 1982Curso de patologia. Conservación y restauración de edificios. C.O.A.M., 1995Fernández Cánovas, Manuel. Patologia y terapéutica del hormigón armado.Barcelona: Dossat, 1984Mañá, F. Patología de las cimentaciones. Barcelona: Blume, 1978


Caballero Zoreda, Luis. Curso de mecánica y tecnología de los edificiosantiguos. Madrid: C.O.A.M., 1987Addleson, Lyall. Fallos en los edificios. Barcelona: Blume, 1986Lesiones en los edificios. Síntomas, causas y reparación. Barcelona: CEAC, 1990




4 de 4 20/03/2009 12:39


INTERPRETACIÓ GRÀFICA DE PROJECTES EN L'EDIFICACIÓ Codi: 26031

CÀRREGA DOCENT:



Curs: 2n Quadrimestre: 2B Tipus: Obligatòria


Coordinador: Manuel De Jesus

Professors: Jacint Bachs Folch; Manel de Jesús Palau; Jesús Esquinas Dessy; Eradio López Conte;

Rafael C. Pérez González; Jose Luis Roca de Vinyals; Manuel Sarquella Brugat

Recomanacions:

OBJECTIUS

L'objectiu de l'assignatura serà el d'iniciar a l'estudiant en la representació

gràfica dels sistemes i elements constructius que intervenen a l'edificació, la

qual adquireix la seva rellevància més gran en la representació de detalls

arquitectònics.

S'iniciarà el curs estudiant amb suport de mitjans audiovisuals, la

representació gràfica dels diferents sistemes que intervenen en la construcció

(formats, textures, unions, color, simbologies, etc.).

Es representaran detalls dels diferents elements que intervenen en la

construcció.

S'iniciarà en la utilització dels diferents sistemes de representació i les

seves possibles derivacions (perspectives explosionades, perspectives de

diferents plànols de projecció, variació d'escales, etc..)

El treball a realitzar per l'estudiant consistirà en el grafiat d'elements i

detalls constructius, conjunt dels que intervenen en l'obra, partint d'uns

esborranys trets de la realitat constructiva en els que haurà de decidir el

sistema de representació a emprar i la representació gràfica dels materials que

en ells intervenen.


Els exercicis realitzats durant el quadrimestre es puntuaran en tres

lliuraments amb un valor cadascun d'ells del 40%, 40% i 20%.



1 de 3 20/03/2009 12:40

TEMA 1.

El detall en l'edificació. Significat: Relació amb el projecte. Anàlisi de

les característiques de l'element a representar. Elecció del sistema de

representació.

TEMA 2.

L'escala adequada al grafisme de detall. Detalls arquitectònics, constructius,

d'interiorisme i decoració.

TEMA 3.

Representació gràfica de plànols de cimentació en els seus diferents tipus,

dades gràfiques en rases, pous, murs pantalla i pilons. Grafiat de les seves

armadures. Especejament. Detall d'encofrats.

TEMA 4.

Representació gràfica dels plànols de sanejament. Detalls de sanejament en

baixants i claveguerons. Grafisme dels encontres, pericons, pous i sifons.

Axonometries.

TEMA 5.

El detall estructural: La seva funció. Elements a detallar en una estructura

segons la seva tipologia.

TEMA 6.

La representació gràfica d'estructures tradicionals. Paredat, fàbriques de maó

i bloc de formigó. Grafisme dels detalls.

TEMA 7.

Representació gràfica de plànols d'estructura metàl·lica.. Recolzament i nusos

en pòrtics. Enjovats. Representació de detalls.

TEMA 8.

Representació gràfica de plànols d'estructura de formigó armat. El detall en

l'estructura de formigó armat. Detalls de recolzaments i encastaments. Nusos i

especejaments. Disseny en ferralleria. Representació de detalls.

TEMA 9.

Representació gràfica de plànols de forjats unidireccionals i reticulars.

Axonometries de distribució en entavigats, cassetons, cèrcols i capes

d'armadures. Detalls d'encontres.

TEMA 10.

Representació gràfica dels diferents tipus de cobertes. Barbacanes, bigues

careneres i aiguafons. Claraboies. Detalls gràfics en terrats, minvells i

acabaments.

TEMA 11.

El detall en la secció constructiva d'un edifici. Elements que la composen i

el seu grafisme.

TEMA 12.

Plànols d'envans. L'axonometria de distribució. Detalls a tenir en compte.

Especejaments d'enrajolats i enrajolat de parets.

TEMA 13.

Grafisme en instal·lacions, regates i passos. Simbologia i representacions

axonomètriques. Detalls fontaneria, calefacció.

TEMA 14.

Grafisme en instal·lacions, regates i passos. Simbologia i representacions

axonomètriques. Detalls gas i prevenció d'incendis.


2 de 3 20/03/2009 12:40

TEMA 15.

El disseny en elements de tancament i manyeria. Seccions i ancoratges. Detalls

en el tancament d'armar i de taller. Baranes, façanes i escales.


Trazos de Arquitectura. Cuadernos Técnicos. Serie detalles constructivos.

Madrid: Editorial Trazos, 1994

Schmitt, Heinrich. Tratado de Construcción. (6ª ed.). Barcelona: Gustavo Gili,

1997.

Calavera, J. Manual de detalles constructivos en obras de hormigón armado.

[Madrid]: INTEMAC, 1993.

Henn, Walter. Edificaciones industriales. Barcelona: Gustavo Gili, 1996.


Corbella, Enrico. The architect's hanbook of marble, granite and stone. New

York:

VNR (Van Nostrand Reinhold), 1989.

Detail (Revista d'arquitectura). München: Institud fur Internationale

Architectur. Dokumentation, ISSN 001-9571.

Latelais, A.; Defond, B. Théorie et practique de l'escalier. (Reedición).

[s.l.]: Editions H. Vial 91410 Dourdan, 1993

Wood Reference Handbook. (1ª ed.). Canadá: Consell Canadien du Bois, 1991. ISBN

- 0921628-10-2.




3 de 3 20/03/2009 12:40


AMIDAMENTS I PRESSUPOSTOS Codi: 26032

CÀRREGA DOCENT:

Crèdits: 9 Crèdits teòrics: - Hores setmana: 6

Crèdits pràctics: -



Coordinador: Jordi VilajosanaProfessors: Begoña Andrés Baroja. Pedro Baringo Sabater. Felip de Riquer i Permañer. JordiCuatrecasas de Querol. Jordi Puig. Miquel Llovera i Ciriza.

Recomanacions: Construcció II i Equips

OBJECTIUS

L'aprenentatge per part dels estudiants d'una sèrie de tècniques necessàriesper a la seva futura vida professional.

A la primera part de l'assignatura s'aprofundeix en els amidaments ivaloracions d'un projecte, així com en l'anàlisi i composició de preus.

Al primer apartat de la segona part s'aprofundeix en els sistemes de valoraciói control de costos des de l'òptica constructora i es fa una introducció a lesvaloracions immobiliàries i les valoracions de promocions immobiliàries.

Al segon apartat de la segona part s'analitzen les funcions del coordinador deseguretat, així com els criteris per a la realització dels Plans i Estudis de S+ S.


· 25% de la qualificació final: s'obté del control i avaluació dels ExercicisPràctics.

· 25% de la qualificació final: s'obté de l'avaluació de la Prova Escrita quees durà a terme quan s'hagi impartit la meitat del programa.

· 50% de la qualificació final: s'obté de l'avaluació de la Prova EscritaFinal.


1 de 3 20/03/2009 12:40


1ª PART:

I.- INTRODUCCIÓ:

Tema 1.- Conceptes Generals.Tema 2.- El Projecte.Tema 3.- El Pressupost.

II.- COSTOS DE PRODUCCIÓ:

Tema 4.- Cost dels Materials.Tema 5.- Cost de la mà d'obra.Tema 6.- Cost de la Maquinària.Tema 7.- Costos Indirectes.Tema 8.- Cost de les Despeses Generals de l'empresa i les despeses de laContracta.

III.- NORMES D'AMIDAMENTS I VALORACIÓ:

Introducció.Tema 9. - Condicionament del terreny, Cimentacions ordinàries ienderrocaments.Tema 10.- Fonaments de formigó armat i Estructures de formigó armat.Tema 11.- Treballs de paleta i de tallat de pedra.Tema 12.- Estructures d'acer.Tema 13.- Estructures de Fusta.Tema 14.- Cobertes i Aïllaments.Tema 15.- Tancaments de Fusta i metàl·lic.Tema 16.- Revestiments, pintures i vidreria.Tema 17.- Instal·lacions.Tema 18.- Urbanització. Infraestructura, pavimentació i voreres.Tema 19.- Projecte de Seguretat i Higiene.Tema 20.- Rehabilitació.

2ª PART:

I.- CONTROL DE COSTOS I VALORACIONS:

Tema .- Contractes del Sector.Tema .- Valoració de l'obra executada.Tema .- Revisió dels preus pressupostats.Tema .- Valoració dels treballs amb incentius.Tema .- Control de costos.Tema .- Introducció a les Valoracions Immobiliàries.Tema .- Introducció a la valoració de promocions immobiliàries.

II.- PLANIFICACIÓ I ORGANITZACIÓ DE LA PREVENCIÓ A LES OBRES DE CONSTRUCCIÓ:

Tema 1.- Funcions de Coordinació en fase de projecte i en fase d'execució.Tema 2.- Criteris per a l'elaboració de l'Estudi /Estudi bàsic de S + S.Tema 3.- Criteris per a l'elaboració i aprovació del Pla de S + S.


2 de 3 20/03/2009 12:40


-Andrés Baroja, B.; Baringo Sabater, P. Presupuestos de obra y metodología.Barcelona: .Departament d'Organització d'Empreses. UPC, 1997.

-Baringo Sabater, P. Rendimientos de la mano de obra. Barcelona: Departamentd'Organització d'Empreses. UPC, 1997.

-Andrés Baroja, B.; Baringo Sabater; Vilajosana i Béjar, Jordi. Control decostos y valoraciones. Barcelona: Departament d'Organització d'Empreses. UPC,1999.


- Quadres de Preus d'ITEC. Barcelona: [ITEC]: 1996.- Quadres de Dades d'ITEC.Barcelona. Barcelona: [ITEC], 1998.- Quadres de Preus de l'Edificació de la Comunitat Valenciana. [s.l.]: [s.n.],1997.




3 de 3 20/03/2009 12:40


TOPOGRAFIA I REPLANTEIGS II Codi: 26033

CÀRREGA DOCENT:





Coordinador: Jordi XiquesProfessors: Jordi Xiques

Recomanacions: Topografia i Replantejaments I.

OBJECTIUS

Es pretén que l'estudiant, utilitzant les tècniques i els mètodes topogràfics,a partir d'un projecte, replantegi i analitzi els elements constructius quel'obra requereixi, amb les corresponents comprovacions, per al control enl'execució de l'obra.


- Examen parcial: 32%- Pràctiques de gabinet: 8%- Examen final quadrimestre: 60%


Tema 1.- MÈTODES PER A LA DETERMINACIÓ D'ÀREESMètodes per a la determinació d'àrees: numèrics i analítics. Determinació del'àrea per mesures directes.

Tema 2.- TRANSFORMACIÓ DE POLÍGONSTransformació de diversos polígons

Tema 3.- CONFECCIÓ DE PERFILS I CUBICACIÓ DE TERRESPerfils longitudinals. Perfils transversals. Cubicació de terres. Fórmules peral càlcul de volums. Mesurament de volums.

Tema 4.- TRAÇAT D'ALINEACIONS I REPLANTEIG


1 de 2 20/03/2009 12:41

Traçat d'alineacions entre punts. Intersecció d'alineacions. Prolongaciód'alineacions més enllà d'un obstacle. Traçat de perpendiculars. Mètodes dereplanteig.

Tema 5.- REPLANTEIG DE CORBESElements d'una corba circular. Mètodes de replanteig d'una corba circular.Concepte de corba de transició.

Tema 6.- REPLANTEIGS EN EDIFICACIÓReplanteig d'un edifici en el seu solar o parcel·la. Bases de replanteig.Elecció i càlcul. Replanteig d'elements d'obra. Toleràncies en l'execucióN.T.E. Control geomètric.

Tema 7.- RASANTSPlanta traça i rasant d'un projecte. Acords de rasants. Corba vertical d'acord.Càlcul de coordenades i replanteig de la corba.


Corral Manuel de Villena, Ignacio de. Topografia de obras. Ediciones U.P.C,1996.Santos Mora, Antonio. Topografia y replanteo. Madrid: Ediciones Talleres delInstituto Geográfico Nacional , 1988.Buill Pozuelo, Felipe. Apuntes de fotogrametria. E.U. Politècnica de Barcelona.Tomas Romeo, Carlos. Prácticas topográficas y topografia informática. Madrid:Bellisco, 1995.Austin Barry, B. Topografia aplicada a la construcción. México: Limusa, 1990.


Valdés Doménech, Francisco. Prácticas de topografia, cartografia yfotogrametria. Biblioteca del Topógrafo. [Barcelona]: Ediciones CEAC, 1989Expósito de Bata, J. Topografia mecánica y de estructuras. Biblioteca delTopógrafo. Barcelona: CEAC, 1981.Ternryd, Carl-Olof ; Lundin, Eliz. Topografia y fotogrametria. Mexico: CECSA,1982.López-Cuervo Estévez, Serafín. Prácticas de topografia y fotogrametria. Madrid:Editorial Fundación Conde de Valle de Salazar, 1989.Ferrer Torío, Rafael; Piña Paton, Benjamín. Topografia de proyectos y obras.Santander: Universidad de Cantabria. E.T.S. de Ingenieros de Caminos, Canales yPuertos, 1991




2 de 2 20/03/2009 12:41


INSTAL·LACIONS I Codi: 26034

CÀRREGA DOCENT:





Coordinador: Javier AzpiazuProfessors: Antonio Amorós Casas; David Amorós Brotons; Enrique Capdevila Gaseni; Alejandro Falconesde Sierra; Justo Hernanz Hernanz

Recomanacions: Haver aprovat l assignatura de Física Aplicada II.

OBJECTIUS

Aconseguir que l'estudiant adquireixi coneixements bàsics i pràctics sobrenormativa, esquemes, dibuix, càlcul i control de les diferents instal·lacionsde transport de fluids que s'integren en l'edificació.


Es realitzarà un examen parcial que constituirà el 30 % de la qualificació.En finalitzar el quadrimestre, es farà un examen que abastarà tota la matèriaexplicada, amb un valor del 60 % de la qualificació. El contingut de l'examenserà eminentment pràctic i s'hi podrà utilitzar documentació per resoldre'l.La realització de les pràctiques de laboratori i el lliurament dels exercicisque s'hi plantegin es podrà avaluar. Aquesta avaluació constituirà un 10 % de laqualificació.


TEMA 1. INSTAL·LACIONS DE FONTANERIA

- Introducció. Fonts d'aprovisionament d'aigua.Consideracions sobre xarxes urbanes.Sistemes de captació. Descripció de les xarxes ramificades i amb malles.Comentaris a la NTE-IFA.

- Subministrament a edificis d'habitatges.


1 de 3 20/03/2009 12:41

Descripció general de la instal·lació.Components de la instal·lació. Descripció i funcionament.

- Dibuix de les instal·lacions. Esquemes segons els paràmetres de cabal ipressió.

- Normativa. Norma bàsica per a instal·lacions interiors.Classificació i càlcul d'instal·lacions d'acord amb la Norma bàsica.

- Introducció a mètodes de càlcul ajustats.

- Col·locació d'instal·lacions d'aigua freda.

- Aigua calenta sanitària. Producció i distribució. esquemes de lesinstal·lacions.Escalfadors instantanis i acumuladors. Càlcul i col·locació de la instal·lació.

TEMA 2. INSTAL·LACIONS DE GAS

- Tipus de gas. Xarxes de distribució. Condicions de subministrament. Esquemes.Mètode de càlcul.

- Reglament d'instal·lacions de gas.Desenvolupament d'aquest reglament.Exigències. Croquis i detalls.

- Col·locació de les instal·lacions.

TEMA 4. INSTAL·LACIONS DE CALEFACCIÓ

- Consideracions prèvies a una instal·lació de calefacció. Concepte de balançtèrmic. Normativa: NBE.CT i NRE.AT.

- Diferents possibilitats de calefacció. Calefacció elèctrica, calefacció peraigua, calefacció per aire.

- Combustible que s'ha d'utilitzar. Combustibles sòlids, líquids, gasosos.Electricitat. Característiques i rendiments.

- Descripció d'una instal·lació de calefacció. Elements que la componen.Funcionament.

- Sistemes de calefacció i formes d'instal·lació d'aquests sistemes. Calefacciócentral i individual. Sistemes monotub i bitub.

- Predimensionament de la instal·lació. Càlcul d'emissors, canonades i calderaamb accessoris.


-Normas básicas para las Instalaciones interiores de suministro de agua.[Madrid]: Ministerio de Industria, 1996-RIGLO: Reglamento de Instalaciones de gas en locales destinados a usosdomésticos, colectivos o comerciales, 1997.-RITE: reglamento de instalaciones térmicas en los edificios e instruccionestécnicas complementarias, 1996.



2 de 3 20/03/2009 12:41

Arizmendi. Cálculo y Normativa básica de las Instalaciones en los edificios.Pamplona: EUNSA, 1995Mayol, J.MI. Manual General.Uralita. Madrid: Dossat, Editores TécnicosAsociados, 1956/57Rodríguez Avial, M. Instalaciones Sanitarias para edificios. Madrid: Bellisco,1987Gay, Ch.M.; Fawcett, Ch.; McGuiness, WJ. Instalaciones en los edificios.Barcelona: Gustavo Gili, 1974

APUNTS

Apunts del Departament de Construccions Arquitectòniques II:- Fontaneria- Gas- Calefacción.- Casos prácticos resueltos.

TREBALLS PRÀCTICS

Es desenvoluparan en l'aula de dibuix, mitjançant un projecte bàsic proposat,on s'implementaran les instal·lacions estudiades a l'assignatura deInstal·lacions II




3 de 3 20/03/2009 12:41


PLANIFICACIÓ I ORGANITZACIÓ D'OBRES Codi: 26035

CÀRREGA DOCENT:





Coordinador: Elena CastellaProfessors: César Gallofré Porrera; Amadeo Llopart Egea; Josep Maria Poudevida Font; InmaculadaZalabardo Bosch

Recomanacions: Construcció 2 i Equips, i Construcció 3 i Equips. Amidaments i Pressupostos.

OBJECTIUS

Partint del propi títol de l'assignatura, "Planificació" és la determinaciód'uns objectius d'estructuració dins uns plans, i "organització" és lanecessitat de crear una estructura capaç d'aconseguir l'acompliment d'aquestsplans. L'assignatura es dividirà en dos blocs, precedits d'una introducció enquè l'estudiant es familiaritzarà amb la temàtica que es desenvoluparà i elsobjectius que es volen assolir. LA PLANIFICACIÓ d'obres, es facilitaran unasèrie d'eines i mecanismes que permetin desglossar cadascun dels moltstreballs que engloben la construcció d'un edifici, assignar recursos, ofacilitar les solucions parcials per obtenir un resultat final.

Al mateix temps, al parlar d'organització, s'exposarà tot allò que fa possibleque l'obra es construeixi, començant pels elements que són determinats al'elecció d'un tipus d'organització d'obra, i continuant amb el pla d'ordenaciódels treball. L'obra s'haurà planificat i programat, i coneixent els passosnecessaris per portar-la a terme, s'haurà proposat un pla d'implantació.


El sistema d'avaluació es composarà de dues proves puntuades, una de les qualses realitzarà a mitjans de quadrimestre. La primera prova puntuada tindrà unpes del 30% sobre la nota global i la segona prova, tindrà un pes del 60% sobrela nota final. El 10% restant derivarà d'un procés d'avaluació continuada.



1 de 3 20/03/2009 12:42

PLANIFICACIÓ I ORGANITZACIÓ D'OBRES (BLOC I)

I. Introducció general a l'assignatura. Temàtica. Desenvolupament del curs.Criteris d'avaluació. Bibliografia.

II. Organització, programació i control: Desenvolupament del procés. Objectius.Definició del programa. Sistemes. Pràctica: 1

III. Mètodes basats en la teoria de grafos I. Visió general dels mètodes.C.P.M. (planificació). Conceptes: d'activitat, d'esdeveniment, d'activitatfictícia. Construcció del grafo. Numeració de successos i control de laplanificació. Pràctica: 2

IV. Mètodes basats en la teoria de grafos II: C.P.M. (programació) Duradad'activitats i del programa. Temps mínims i màxims. Càlcul de la vel.Pràctica : 3

V. Mètodes bastats en la teoria de grafos III: Amplada dels successos. Flotantsde les activitats. Procés de càlcul. Camí crític. Pràctica: 4

VI. Gestió de recursos: Diagrama de barres. Planificació i gestió de recursos.Histograma. Corbes de càrregues. Anivellament i equilibrat. Pràctica: 5

VII. Gestió econòmica: Conceptes bàsics: ingressos, costos, cobraments ipagaments. Desfasament. Certificats. Tresoreria. Representació gràfica.Pràctica: 6

VIII. Mètode P.E.R.T.: Conceptes bàsics. Assignació de temps. Anàlisid'acompliment de terminis. Pràctica: 7

IX. Mètode de ROY: Diferències en el sistema de representació. Relacions desolapament. Càlcul de temps. Càlcul de flotants. Pràctica: 8

X. Planificació per etapes: Descomposició en etapes repetitives. Coordinació.Assignació de recursos. Pràctica: 9

XI. Seguiment i posada al dia: Desviacions de programa. Actualització deprogrames. Mesures correctores. Anàlisi de desviacions. Pràctica: 10

XII. Actualització i reducció de programes: Sistemes de reducció. Corba derelació temps-cost. Optimització de programes. Pràctica: 11

XIII. Programació global I. Pràctica: 12

XIV. Programació global II. Pràctica: 13

ORGANITZACIÓ D'OBRES I IMPLANTACIÓ (BLOC II)

I. Desenvolupament del procés organitzatiu en sector de la construcció.Promoció, contractació i execució. Anàlisi de riscos.II. Documentació bàsica necessària per la posada en servei en marxa" de l'obra:esquema general, documentació tècnica i de seguretat.Pràctica 1.III. Conceptes i elements determinants en l'elecció d'una organització d'obra.Condicions generals d'implantació. Planificació de l'execució i definiciód'etapes i cicles.Pràctica 2.IV. El pla d'obra en planta (POP): anàlisi de l'emplaçament. Criterisd'implantació. Riscos específics a les obres d'edificació.Pràctica 3.V. Fases d'obra: "macrografos", prioritats i moviments segons les fases.


2 de 3 20/03/2009 12:42

Mesures de seguretat.Pràctica 4.VI. Elements de transport i elevació, la seva relació amb l'emplaçament, ritmede treball. Producció de formigó: determinació i capacitat. Tallers: ferralla ienconfrats, descàrregues, transformacions i emplaçaments. Condicions deseguretat de dites instal·lacions.Pràctica 5.VII. Instal·lacions provisionals d'obra: condicions i distribucions, elecció deles instal·lacions (aigua i electricitat). Barracots d'obra, àreesd'emmagatzematge i arreplegadissa. Control de riscos.Pràctica 6.VIII. Gestió de stocks deterministes. Confecció i assignació de lots.Optimització de costos i restricció d'espais.Pràctica 7.IX. Organització de les activitats a peu d'obra i el seu control bàsic.Moviments, transferències i substitucions d'àrees. "Desimplantació d'obra".Pràctica 8.X. Millores de mètodes i estudi del treball. Anàlisi del procés, diagramad'operacions, determinació de temps i mesura del treball.Pràctica 9.XI. Organització general del treball i de la seguretat d'obra. Mesurespreventives i de protecció.Pràctica 10.


Pomares, J. Planificación gráfica en obras. Barcelona: Gustavo Gili, 1977Wagner, G. Los sistemas de planificación CPM y PERT aplicados a laconstrucción. Barcelona: Gustavo Gili, 1979Dressel, G. Medios de organización de la empresa constructora. Barcelona:Editores Técnicos asociados, 1976


Pomares, P. La programación en la construcción. Barcelona: Gustavo Gili, [1990?]Bendicho Joven, J.P.. Manual de planificación y programación para obraspúblicas y construcción. Camino Crítico. PERT/CPM. Madrid: Rueda, 1983Croome, D.J. Calidad y coste de la construcción. Barcelona: Gustavo Gili, 1980




3 de 3 20/03/2009 12:42


OFICINA TÈCNICA I PROJECTES I Codi: 26040

CÀRREGA DOCENT:





Coordinador: Pedro SarroProfessors: Jesus Gandullo Guerrero; Benet Vilà Dalmau; Rogelio Fernández Losada; Blanca FiguerasQuesada; Jaume Ferré Font; Jesus Puelles Viguera; Pedro Sarró García

Recomanacions: Per a aquesta assignatura es recomana que l'estudiant tingui domini del llenguatge gràfici coneixements consolidats d'estructures construcció, planificació, medicions i topografia.

OBJECTIUS

Completar la formació de l'estudiant aplicant el llenguatge gràfic a lacoordinació dels coneixements adquirits en altres assignatures, de manera quepugui desenvolupar aquelles idees i solucions, que a l'obra seran precises perarribar a la consecució d'uns documents gràfics (plànols), amb un nivelld'expressió que permeti a altres tècnics i persones vinculades al fetconstructiu executar correctament les solucions proposades.


CÀRREGA DOCENT A L'ESTUDIANT

El programa es desenvoluparà en 4 hores de classe. Durant la primera horas'explicarà el tema a tractar, que generalment és d'aplicació a un edifici,conjuntament amb els coneixements precisos per establir una guia que facilitiel desenvolupament de la classe. En la resta d'hores, es procedirà de formatutoritzada, a la realització dels plànols corresponents.


Donats els objectius de l'assignatura i el caràcter eminentment participatiud'estudiants i professors, l'avaluació es farà mitjançant un sistemad'avaluació continuada per als estudiants que assisteixin a classe i un examenfinal per als estudiants que no puguin seguir les assistències a classe.1- Avaluació continuada:Podran optar a aquest sistema d'avaluació els estudiants que presentin totesles làmines fetes durant el curs i els dos exercicis puntuables que es


1 de 3 20/03/2009 12:43

realitzaran els dies designats pel Cap d'Estudis.En aquest cas les làmines tenen un valor, part de la nota final, que sortirà del'aplicació del següent criteri:F = (0, 3P1)+(0, 5P2)+(0, 2L)F= Nota final (10 punts)P1=Nota primer puntuable (10 punts)P2=Nota segon puntuable (10 punts)L=Nota de làmines (10 punts)

L'estudiant es considera aprovat quan assoleixi 5 punts dels 10 possibles quepot obtenir com a màxim.Per optar a aquest sistema d'avaluació és imprescindible l'assistència aclasse, la presentació de les làmines fetes durant el curs i la realitzaciódels dos exercicis puntuables.

2- Examen final:Per als estudiants que no puguin ser avaluats mitjançant el sistema anterior,es farà un examen final, en el que la matèria serà la de tot el quadrimestre.En aquest cas l'aprovat de l'assignatura serà assolit si la qualificació del'examen és com a mínim de 5 punts.


PRESENTACIÓ Oficina tècnica i projectes. Conceptes i definicions. Aspectespedagògics i metodologia. Organització i programació del curs. Test decontrast.

TEMA I. Plànols d'implantació. Construccions auxiliars. Les sevesCimentacions. Zones d'aplecs i la seva relació amb els gràfics. Plànolsd'ubicació de la maquinària d'obra. Plànols de la tanca. Plànolsd'instal·lacions provisionals.

TEMA II Plànols de replanteig de cimentació. Acotació per coordenadescartesianes o polars. Situació d'eixos i nivells de referència. Plànols idetalls de sanejament horitzontal. Acta de replanteig.

TEMA III. Anàlisi de descens de càrregues. El seu esquema gràfic. Aplicació dela Normativa.

TEMA IV Plànols corresponents al dimensionat de la cimentació. Comprovació deseccions. Descens de càrregues. Detalls d'armadures i esperes.

1r. PUNTUABLE Exercici de recopilació dels temes anteriors.

TEMA V El grafisme en els murs de contenció. Anàlisi d´Empentes i Bolcades.Seccions i especejaments, plànols de dimensionat

TEMA VI Plànols corresponents a l'estructura de fàbrica de maó. Paramentsresistents. Aplicació de la NB. Elecció d'aparells i els seus detalls.Distribució de càrregues

TEMA VII Forjats unidireccionals. Plànols de conjunt i especejament. Detalls.Procés d'execució.

TEMA VIII Disseny relatiu al procés constructiu de Forjats reticulars.Comprovació Punxonament. Plànols per capes; detalls. Grafiat de vores.

TEMA IX El grafisme en l'estructura de formigó armat. Especejaments enpilars, jàsseres i pòrtics.

TEMA X Estructures metàl·liques: La seva representació gràfica. Detalls en


2 de 3 20/03/2009 12:43

axonometria. Nusos i enjovats. Detalls constructius i de soldadures.

TEMA XI Escales i rampes. Disseny, replanteig i estructures. Detalls enaxonometria.

LLIURAMENTLLÀMINES Qualificació de les làmines per part de cada professor tutor, valorantla defensa de les mateixes per part de l'estudiant.

2n. PUNTUABLEI/O FINAL Exercici de recopilació dels temes anteriors.


Jiménez Montoya. Hormigón Armado 13 ed. Barcelona: Gustavo Gili, 1991.Calavera, J. Manual de detalles constructivos en obras de hormigón armado.Madrid: INTEMAC, 1993Prontuario ENSIDESA, Tomos I, II* i II**. Empresa Nacional Siderúrgica S. A. ,1991.Neufert. Arte de Proyectar en la Arquitectura. 14ª ed. Barcelona: Gustavo Gili,1995Baud, Gerard. Tecnología de la Construcción. Barcelona: Blume, 1994.Calavera, J. Cálculo de estructuras de Cimentación. Madrid: INTEMAC, 1991Normatives:NBE-AE-88NBE-FL-90NBE-EF-96NBE-EA-95NBE-EHE


Blachere, Gerard. Saber construir. Barcelona: Técnicos Asociados, 1978.Allen, E. Cómo funciona un edificio. Barcelona: Gustavo Gili, 1993.Argüelles Alvarez, R. Cálculo de Estructuras. Madrid: Esc. Téc. Sup. Ingenierosde Montes, 1986.

APUNTS

Apunts d'Oficina Tècnica. E. U. P. B. Recopilats i redactats pels professors del'assignatura




3 de 3 20/03/2009 12:43


SEGURETAT I PREVENCIÓ Codi: 26041

CÀRREGA DOCENT:

Crèdits: 7.5 Crèdits teòrics: - Hores setmana: 5




Coordinador: Jaime GuixaProfessors: Lidia Guerra Caseiro; Santiago Lecina Sanmartín

Recomanacions:

OBJECTIUS

Pretén introduir a l'estudiant d'Arquitectura Tècnica, els coneixements de"Seguretat i Prevenció" mínims necessaris per poder afrontar la dimensióprofessional amb suficiència, en el domini de la normativa vigent en els seusaspectes teòrics i pràctics.

Amb l'estudi de Seguretat i Prevenció, l'estudiant adquireix els coneixementsde:- Directiva 92/57/CEE, relativa a les prescripcions mínimes de seguretat isalut, que han d'aplicar-se en les obres temporals o mòbils.- La llei 31/1.995de 8 de Novembre, Prevenció de Riscos Laborals- Reglament dels serveis de prevenció (R.D. 31/1.995, de 8 de Novembre)- Real Decret 1.627/1.997: Disposicions mínimes de seguretat i de salut en lesobres de construcció.

L'alumne podrà profunditzar, voluntàriament en les opcionals com: el projectede seguretat o en les línies d'intensificació de seguretat i prevenció.


L'avaluació de l'alumne referida a l'assignatura de "Seguretat i Prevenció", éscontínua, en base a les proves periòdiques de comprensió, treballs pràctics,exercicis pràctics, possible defensa en la classe de treballs preparatsprèviament, i, una prova final, d'acord amb els següents criteris de puntuació:

I. (*) Prova de comprensió de conceptes teòrics: 10% de la nota finalII. (*) Aplicacions pràctiques, treballs, exercicis: 30% de la nota finalIII. Prova final de qüestions i comprensió dels objectius previstos alprograma (60% de la nota final)


1 de 5 20/03/2009 12:43


TEMA 1. GESTIÓ I ORGANITZACIÓ DE LA PREVENCIÓ1.1 Presentació. Introducció. Bibliografia1.2 Conceptes generals. Dades estadístiques1.3 La prevenció a Espanya. Organismes i entitats1.4 Criteris específics aplicats al sector de la construcció1.5 Siniestralitat1.6 Enquesta sobre accidents1.7 Classificació dels accidents1.8 Càlcul dels índexs de siniestralitatExercici pràctic nº 1. Siniestralitat

TEMA 2. LEGISLACIÓ2.1 Llei Prevenció Risc Laboral (I)2.2 Llei Prevenció Risc Laboral (II)2.3 Reglament dels serveis de Prevenció (I)2.4 Reglament del serveis de Prevenció (II)Exercici pràctic nº2. Legislació

TEMA 3. TÈCNIQUES GENERALS D'ANÀLISI, AVALUACIÓ, ICONTROL DE RISCOS3.1 Riscos. Conceptes3.2 Riscos relacionats amb les condicions de seguretat a les obres3.2.1 Riscos de Protecció Personal3.2.2 Riscos de Protecció Col·lectiva3.3 Anàlisi dels accidents3.4 Chec - List3.5 Avaluació de riscs3.6 Arbre de causesExercici pràctic nº3. Investigació d'accidents

TEMA 4. MESURES DE SEGURETAT I SALUT4.1 Criteris per la vigilància de la salut. Organització dels primers auxilis imesures d'evacuació4.2 Protecció personal i col·lectiva4.3 Malalties professionals4.4 Ergonomia4.5 PsicosociologiaExercici pràctic nº 4. Anàlisi de seguretat o salutTEMA 5. ACTUACIONS PRÈVIES D'OBRA5.1 Demolicions i enderrocaments5.1.1 Sistemes empleats5.1.1.1 Sistema manuala) Demolició per col·lapseb) Demolició per traccióc) Demolició per empentad) Demolició a bola5.1.1.2 Sistema mecànic5.1.1.3 Sistema per explosió5.2 Fases de l'enderrocament5.2.1 Enderrocament de cobertes5.2.2 Enderrocament de parets5.2.3 Enderrocament de forjats5.3 Mesures de protecció personal5.4 Serveis afectats5.4.1 Línies elèctriques5.4.1.1 Aèries5.4.1.2 Subterrànies


2 de 5 20/03/2009 12:43

5.4.2 Conduccions de gas5.4.3 Conduccions d'aigua5.5 El recinte de l'obra5.5.1 Accessos5.5.2 Tancaments5.5.3 Rampes5.6 Senyalitzacions5.6.1 Definicions5.6.2 Colors5.6.3 Formes i símbols5.6.4 Dimensions5.7 Instal·lacions provisionals d'obra5.7.1 Instal·lacions elèctriques provisionals5.7.2 Instal·lacions producció formigó5.7.3 Tallers provisionals obra5.8 Instal·lacions d'higiene i benestarExercici pràctic nº5. Actuacions prèvies

TEMA: 6 CONDICIONAMENT DEL TERRENY6.1 Informació prèvia6.2 Explanacions6.2.1 Riscos més habituals6.2.2 Mesures preventives6.2.3 Proteccions d'ús personal recomanables6.3 Buidaments6.3.1 Riscos més habituals6.3.2 Mesures preventives6.3.3 Proteccions d'ús personal recomanables6.4 Murs Pantalles6.5 Rases i Pous de servei6.5.1 Riscos més habituals6.5.2 Mesures preventives6.5.3 Proteccions d'ús personal recomanables6.6 Excavació de terres mitjançant procediments pneumàtics6.6.1 Riscos més habituals6.6.2 Mesures preventives6.6.3 Proteccions d'ús personal recomanablesExercici pràctic nº6. Condicionament del terreny

TEMA 7. TREBALLS AMB MANIPULACIÓ DE FORMIGÓ7.1 Fàbrica, vessament i vibració del formigó7.2 Encofrats7.2.1 Riscos més habituals7.2.2 Mesures preventives7.2.3 Proteccions d'ús personal recomanables7.3 Treballs amb manipulació de formigó7.3.1 Riscos més habituals7.3.2 Mesures preventives7.3.3 Proteccions d'ús personal recomanables7.3.3.1 Vessament de formigó7.3.3.2 Formigonat de fonaments7.3.3.3 Formigonat de murs7.3.3.4 Formigonat de pilars i jàsseres7.4 Tallers de prefabricats7.4.1 Riscos més habituals7.4.2 Mesures preventives7.4.3 Proteccions d'ús personal recomanablesExercici pràctic nº7. Treballs amb manipulació formigó

TEMA 8. ESTRUCTURA. TREBALLS EN ALÇADA8.1 Forats de forjats i escales8.1.1 Forats8.1.2 Escales8.2 Estructura metàl·lica


3 de 5 20/03/2009 12:43

8.2.1 Soldadura elèctrica8.2.2 Soldadura oxiacetilénica i oxicorte8.3 Treballs en alçada. Xarxes8.3.1 Xarxes8.3.1.1 Xarxes que impedeixen caigudes8.3.1.2 Xarxes que limiten caigudes8.4 Treballs en alçada. Bastides8.4.1 Bastides8.4.1.1 Classificació8.4.1.2 Bastides penjades8.4.1.3 Riscos més habituals8.4.1.4 Mesures preventives8.5 Riscos més habituals, mesures preventives i proteccions d'ús personalrecomanablesExercici pràctic nº8. Estructura treballs en alçada

TEMA 9. RISC ELÈCTRIC9.1 Introducció. Conceptes. Condicions ambientals.9.2 Protecció contra el contacte directe9.3 Protecció contra el contacte indirecte9.4 Esquemes tipus9.4.1 Obra petita9.4.2 Obra mitjana9.4.3 Obra gran9.5 Treballs pròxims a línies elèctriques9.6 Efectes de la corrent elèctrica sobre el cos humàExercici pràctic n. 9. Risc elèctric

TEMA 10. TANCAMENTS VERTICALS I HORITZONTALS10.1 Obra de fàbrica10.1.1 Riscos més habituals10.1.2 Mesures preventives10.1.3 Proteccions d'ús personal recomanables10.2 Tancaments interiors10.2.1 Tancaments d'escales10.2.2 Forats, patis i ascensors10.3 Tancaments exteriors10.3.1 Fàbrica de maó10.3.2 Aplacat de pedra10.3.3 Altres tancaments de façana10.4 Cobertes i teulades10.4.1 Tipus de cobertes10.4.2 Tipus de treballs en cobertes10.4.3 Mesures de protecció personal10.5 Riscos més habituals. Mesures preventives. Proteccions d'ús personalrecomanablesExercici pràctic nº 10. Tancaments verticals i horitzontals

TEMA 11. MAQUINÀRIA D'OBRA11.1 Conceptes11.2 Maquinària com a medi d'elevació11.2.1 Grua - torre11.2.1.1 Emplaçament11.2.1.2 Muntatge11.2.1.3 Funcionament de la grua11.2.2 Muntacàrregues11.3 Maquinària per moviment de terres11.4 Petita maquinàriaExercici pràctic nº 11. Maquinària d'obra

TEMA 12. CONTROL DE LA SEGURETAT12.1 El Coordinador de Seguretat12.2 La Direcció Facultativa


4 de 5 20/03/2009 12:43

12.3 Els representants dels treballadors12.4 Inspecció de Treball. Altres tècnics12.5 Auditories de seguretat12.6 L'assegurança de responsabilitat civil professionalExercici pràctic nº 12. Control de seguretat

TREBALL FINAL. Presentació i Defensa.






5 de 5 20/03/2009 12:43


GESTIÓ URBANÍSTICA Codi: 26042

CÀRREGA DOCENT:



Curs: 3r Quadrimestre: 3A Tipus: Obligatòria


Coordinador: Juan Fco BorrasProfessors: Antonio Azpiazu Monteys; Demetrio Fernández Ochoa

Recomanacions: Dret a la Construcció

OBJECTIUS

Proporcionar a l'estudiant els coneixements generals i bàsics de la legislaciósobre el règim del sòl, als nivells estatal i autonòmics mitjançant l'estudidel planejament, la gestió, la disciplina urbanística i medi ambient.


El sistema d'avaluació es composarà de dues proves puntuables: la primera, ameitat del quadrimestre, amb un valor d'un 50% sobre la nota global i lasegona, examen final, tindrà un pes del 50%.

La realització de les pràctiques que s'especifiquin serà obligatòria.


TEMA 1. URBANISME I DRET URBANÍSTIC1. 1 L'urbanisme: antecedents i actualitat1. 2 El Dret Urbanístic1. 3 Evolució històrica de les Ordenances Municipals a la Llei del Sòl1. 4 Legislació urbanística vigent: normes estatals i autonòmics

TEMA 2. ORDENACIÓ TERRITORIAL I PLANS D'URBANISME2. 1 ORDENACIÓ TERRITORIAL I PLANS D'URBANISME2. 1. 1 Classes de Plans i normes urbanístiques a la Llei del sòl2. 1. 2 El Pla Nacional d'Ordenació2. 1. 3 Els Plans Directors Territorials de Coordinació


1 de 3 20/03/2009 12:44

2. 1. 4 Els Plans Generals Municipals d'Ordenació2. 1. 5 Les Normes d'Ordenació Complementàries i Subsidiàries del planejament2. 1. 6 Els Plans Parcials2. 1. 7 Els Estudis de Detall2. 1. 8 Els Projectes d'Urbanització2. 1. 9 Els Plans especials2. 2 LEGISLACIÓ URBANÍSTICA CATALANA: LA LLEI DE POLÍTICA TERRITORIAL ICLASSIFICACIÓ DELS PLANS TERRITORIALS I URBANÍSTICS2. 2. 1 El Pla Territorial General2. 2. 2 Els Plans Territorials Parcials2. 2. 3 Els Plans Territorials Sectorials2. 2. 4 Els Plans directors de Coordinació2. 3 FORMACIÓ I APROVACIÓ DELS PLANS2. 3. 1 Formació i aprovació dels Plans2. 3. 2 Efectes de l'aprovació dels plans. La seva vigència, revisió imodificació

TEMA 3. CLASSIFICACIÓ DEL SÒL3. 1 Sòl urbà3. 2 Sòl urbanitzable3. 3 Sòl no urbanitzable3. 4 Classificació del sòl en municipis sense planejament

TEMA 4. RÈGIM URBANÍSTIC DE LA PROPIETAT DEL SÒL4. 1. La funció urbanística de la propietat4. 2. Facultats i obligacions dels propietaris:4. 2. 1 de sòl urbà4. 2. 2 de sòl urbanitzable4. 2. 3 de sòl no urbanitzable4. 3. Transmissió de finques i deures urbanístics4. 4. Declaració d'obra nova i la seva inscripció registral

TEMA 5. EXECUCIÓ DEL PLANEJAMENT5. 1. El principi de justa distribució de beneficis i càrregues5. 2. Parcel·lació i reparcel·lacions5. 3. L'aprofitament medi5. 4. Patrimoni municipal del sòl5. 5. Els sistemes d'actuació5. 6. Actuacions asistemàtiques en sòl urbà: transferències d'aprofitaments5. 7. El règim de valoracions5. 8. Expropiacions:5. 8. 1 Supòsits indemnitzatoris5. 8. 2 Règim de la venda forçosaTEMA 6. INTERVENCIÓ ADMINISTRATIVA EN L'EDIFICACIÓ I ÚS DEL SÒL6. 1 Les llicències urbanístiques6. 2 Les ordres d'execució6. 3 La declaració administrativa de ruïna6. 4 Inscripció Registral dels actes de naturalesa urbanística: parcel·lacions

TEMA 7. LA DISCIPLINA URBANÍSTICA7. 1 La protecció de la legalitat urbanística7. 2 Les infraccions urbanístiques7. 3 Responsabilitat i sancions

TEMA 8. URBANISME I MEDI AMBIENT8. 1 Protecció del patrimoni arquitectònic8. 2 Medi ambient8. 2. 1 La degradació medi ambiental i el dret8. 2. 2 L'Administració ambiental8. 2. 3 L'ordenació del territori com a tècnic ambiental8. 2. 4 La protecció jurídica del sòl i del paisatge8. 2. 5 El deure de conservació de terrenys, urbanitzacions i edificis8. 2. 6 Adaptació de les construccions al medi ambient.8. 2. 7 Les activitats classificades


2 de 3 20/03/2009 12:44

8. 2. 8 Protecció del medi ambient a l'àmbit penal: responsabilitat penal


Llovera, J. ? [et al. ]. Curso de Arquitectura legal y Gestión Urbanística.Barcelona: Romagraf, 1994Ley 6/1998 de 13 de abril) sobre Régimen del Suelo y Valoraciones. (BOE 14abril de 1. 998)Decreto Legislativo 1/1990 de 12 de juliol, por el que se aprueba larefundición de los textos legales vigentes en Catalunya en materia urbanística.(D. O. C. G. 13 de juliol de 1. 990)Fernández , T. R. Manual de Derecho Urbanístico. 17ª ed. Madrid: Abella, 1998.


Bassols Comas, M. Génesis y evolución del derecho urbanístico español(1812-1956). Madrid: Montecorvo, 1973Carceller Fernández, A. Instituciones de derecho urbanístico. Madrid:Montecorvo, 1992García De Enterría E. ; Parejo Alonso, L. Lecciones de derecho urbanístico.Madrid: Civitas, 1981González Pérez, J. Comentarios a la Ley sobre régimen del suelo y valoraciones:Ley 6/1. 998 de 13 de abril. Madrid: Civitas, 1998Merelo Abela, J. M. La reforma del régimen urbanístico y valoraciones del suelo.Madrid: Banco de Crédito Local, 1991Urbanismo y Legislación Estatal . [s. l. ]: Ed. ATM. Asisténcia Técnica alMunicipio, 1998




3 de 3 20/03/2009 12:44


INSTAL·LACIONS II Codi: 26043

CÀRREGA DOCENT:





Coordinador: Javier AzpiazuProfessors: Antonio Amorós Casas; David Amorós Brotons; Enric Capdevila Gaseni; Alejandro Falconesde Sierra; Justo Hernanz Hernanz

Recomanacions: Física Aplicada II i Instal·lacions I

OBJECTIUS

Aconseguir que l'estudiant adquireixi coneixements bàsics i pràctics sobrenormativa, esquemes, dibuix, càlcul i control de les diferents instal·lacionselectromecàniques que s'integren en l'edificació.


Es realitzarà un examen parcial que constituirà el 30% de la qualificació. Enfinalitzar el quadrimestre un examen que abastarà tota la matèria. Aquestexamen valdrà un 60% de la nota final.El 10% restant seran les pràctiques desenvolupades al laboratori.


Tema 1. Electricitat- Introducció als subministraments elèctrics. Concepte de xarxes d'alta tensió.- Descripció general de la instal·lació elèctrica d'un edifici.- Reglament electromagnètic per a baixa tensió. Condicions d'aplicació.Tensions normalitzades. Tipus de subministraments.- Estacions transformadores. Funcionament, criteris, criteris d'exigència.Normativa.- Previsió de càrregues d'un edifici. Graus d'electrificació segons el REBT.- Instal·lacions d'enllaç. Connexions. Caixes generals de protecció. Líniesrepartidores. Mòduls de comptadors.Derivacions individuals.


1 de 3 20/03/2009 12:44

- Esquemes, aplicació del REBT i de les normes particulars de companyies.Predimensionament i col·locació d'instal·lacions d'enllaç.- Dispositius de comandament i protecció.Protecció contra sobreintensitats. Protecció contra contactes directes iindirectes.Descripció, esquemes, dimensionament. Aplicació del REBT i normes de companyia.Col·locació.- Instal·lacions receptores o interiors d'habitatges.Circuits. Esquemes. Predimensionament. Col·locació.- Connexions a terra. Definició. Objecte de la connexió a terra. Descripció.Esquemes i càlcul.Tema 2. Parallamps- Parallamps. Descripció de la instal·lació. Criteris d'instal·lació.Comentaris a la NTE. IPP.Tema 3. Il·luminació- Instal·lacions d'il·luminació. Tipus de fonts lluminoses.Tipus de lluminàries. Rendiment. Vida útil.Predimensionament d'uns instal·lació d'enllumenat. Nivells d'il·luminació,càlcul de punts de llum. Col·locació.Tema 4. Aparells elevadors- Aparells d'elevació. Comentaris al Reglament d'aparells d'elevació imanutenció d'aquests aparells. ITC MIE AEM 1, ascensors electromecànics.Criteris per aplicar per a la previsió d'un aparell elevador. Ascensorshidràulics.Tema 5. Condicionament tèrmic- Concepte d'aire condicionat. Ús del diagrama psicomètric. Balanç tèrmicd'hivern-estiu.- Diferents sistemes de condicionament d'aire. Components. Característiques.- Funcionament i instal·lació dels diferents sistemes de condicionament.- Predimensionament d'instal·lacions de condicionament d'aire.Tema 5. Instal·lacions contra incendis- Concepte de protecció passiva i activa, .Nocions de protecció contra el foc d'elements estructurals. Sectors tallafocs,resistència al foc.- Instal·lacions de detecció i alarma. Components, funcionament, esquemes.Detectors. Tipus i connexions. Centrals d'alarma. Descripció i funcionament.Tipus.- Instal·lacions d'extinció mòbils.Extintors. Boques d'incendi. Hidrants. Columna seca.- Instal·lacions d'extinció fixes.Ruixadors. Sistemes d'espuma. Sistema de gas.- Normativa. Comentaris a la NBE-CPI 91. Ordenances municipals. Criterisd'implantació d'instal·lacions segons les normatives.- Col·locació de les instal·lacions.


-REBT-Reglamento Electrotécnico Baja Tensión. Madrid: Ministerio de Industria yEnergia, 1989-Arizmendi, Luis Jesús. Cálculo y normativa básica instalaciones en edificios.Pamplona: EUNSA, 1995-NBE - CT - 79. [Madrid. ]: Dirección General Arquitectura y Vivienda, 1979- Curso de aire acondicionado. Madrid: ADAE, 1991- NBE - CPI 96.-Ordenança Municipal sobre condicions de protecció contra incendis en elsedificis Barcelona: Ajuntament de Barcelona-Bombers, 1996



2 de 3 20/03/2009 12:44

APUNTS

- Capdevila, Enrique. Apuntes de instalaciones eléctricas en edificios. EUPB,1997- Azpiazu, Javier. Apuntes de instalaciones de aire acondicionado. EUPB, 1997- Azpiazu, Javier. Apuntes de instalaciones contra incendios. EUPB, 1996

TREBALLS PRÀCTICS

Es desenvoluparan a l'aula de dibuix, mitjançant un projecte bàsic proposat, ons'implementaran les instal·lacions estudiades a l'assignatura d'Instal·lacionsII




3 de 3 20/03/2009 12:44


QUALITAT A L'EDIFICACIÓ Codi: 26050

CÀRREGA DOCENT:





Coordinador: Francesc De Paula JordanaProfessors: Francesc De Paula Jordana i Riba; Judith Ramírez i Casas i Milagros Hierro Manzanares

Recomanacions: Es considera imprescindible per cursar l'assignatura, haver aprovat totes les assignaturesde construcció i materials i recomanable haver aprovat, o estar cursant, estadística

OBJECTIUS

Es fa difícil, avui dia, parlar de qualsevol activitat productiva o de serveis,

sense parlar de la qualitat. El procés edificatori, que abasta des del projecte

fins al acabament de l'edifici i més enllà incloent?hi el manteniment, no n'és

cap excepció.

Aquesta assignatura pretén introduir a l'estudiant en els camps de la qualitat

i el seu control, dotant?lo dels coneixements mínims necessaris per a poder

exercir com a responsable de la qualitat en la construcció d'edificis i més

concretament en l'aplicació del Decret 375/88 de la Generalitat de Catalunya,

que designa a l'Arquitecte Tècnic com a responsable del control de qualitat.

També es contemplarà les disposicions de la nova LOE, pel que fa a qualitat.

Els procediments estadístics i de construcció adquirits en altres assignatures,

esdevindran com a imprescindibles per a la comprensió d'aquesta

Malgrat que l'extensió del tema, requeriria disposar d'un major nombre d'hores,

hem dividit l'assignatura en tres parts importants:

Una primera part en la qual es pretén explicar la problemàtica de la qualitat,

la qualitat total, la normativa ISO 9000,... com es duu a terme aquesta

qualitat des de les empreses, des dels productes, des de les empreses de

serveis, quines són les eines a utilitzar per dur?les a terme i controlar

aquesta qualitat amb una base estadística, que entenem que l'estudiant hauria

ja de disposar d'altres assignatures. Un altre vessant important, és el tema de

la normativa de la qual disposem per dur a terme la gestió i el control de

qualitat, bé sigui normativa nacional, autonòmica, europea, internacional...

Segona, pel que fa al control de recepció de materials, i en especial a allò

que el Decret de la Generalitat obliga a fer a l'aparellador o arquitecte

tècnic i per tant amb la idea que els estudiants surtin del centre amb la

capacitat de poder dur a terme la redacció, seguiment, i desenvolupament de

plans i programes de control de qualitat.

Tercera part de l'assignatura, i molt important, en la qual tractarem el

control d'execució.

No s'entendria una assignatura com aquesta si no anés acompanyada d'un seguit

de pràctiques, que evidentment formaran part del procés d'aprenentatge i


1 de 3 20/03/2009 12:45

tindran un important pes sobre la qualificació final.


Examen teòric * 0.35 + treball * 0.15 + treball * 0.35 + 2 on. examen teòric *

0.15.

L'examen teòric primer (35%) es podrà repescar al final del curs


1. Introducció al concepte de qualitat. Evolució Històrica

2. Components de la qualitat. Concepte de qualitat total.

3. La qualitat a l'edificació. Definició, objectius, aspectes variables de la

qualitat en l'edificació.

4. Consecució de la qualitat. Tècniques a emprar.

5. Autocontrol i control extern.

6. Control de producció i control de recepció. Aplicacions al procés

edificatori.

7. Principals participants del procés edificador.

8. Les normes com a agent regulador de la qualitat.

9. La normativa de sistemes de qualitat. Model per a l'assegurament de la

qualitat Normes UNE-EN-ISO-9000/1/2/3 i complementàries.

10. La normativa Europea. Comitè Europeu de Normalització. Directiva Europea de

productes, DIT, normes, certificació de productes i registre d'empreses.

11. Normatives i/o decrets espanyols de caràcter general i autonòmic (Decret

375/88 de la Generalitat de Catalunya sobre qualitat en edificació. Contingut i

desenvolupament) -14: Els laboratoris com a eines imprescindibles per a la

realització del control de qualitat.

12. Control de qualitat de formigó i els seus components. Instrucció EHE-98.

Introducció.

13. Establiment d'un pla de control de recepció de formigó.

14. Conseqüències derivades dels resultats del control de qualitat del formigó

armat. Actuació en la "no qualitat".

15. Control de qualitat en la recepció d'elements d'estructura metàl·lica.

16. Control de recepció dels components de murs de resistència de fàbrica de

maó.

17. Control de recepció dels components de sostres unidireccionals. Assaig.

18. Control de recepció dels materials amb funció, d'aïllament,

impermeabilització i protecció contra el foc.

19. Control de recepció d'altres materials: Segons normatives

Control d'execució

20. Control d'execució. Introducció.

21. Les llistes de seguiment de control "Check List"

22. Control d'execució de fonaments, estructures, tancaments i cobertes

23. El control de qualitat a obres de rehabilitació i reparació.


Normatives: Corresponents als controls de materials i d'execució i que siguin

vigents, al inici del curs, (es donarà la llista a classe).

-Control de Calidad. ITEc .(Varis volums)

-Mc Goldrick, Gerry. Manual de dirección de la calidad. Barcelona: Folio, 1994


2 de 3 20/03/2009 12:45

-ISO 9000

- Senlle, Andrés; Stoll, Guillermo A. Calidad total y normalización: las normas

para la calidad en la práctica. Barcelona: Gestión 2000, 1995





3 de 3 20/03/2009 12:45


OFICINA TÈCNICA I PROJECTES II Codi: 26051

CÀRREGA DOCENT:





Coordinador: Rogelio FernandezProfessors: Fernando Cisneros Sorolla; Jaume Ferré Font; Jesús Puelles Viguera; Benet Vilà Dalmau

Recomanacions: Oficina Tècnica i Projectes I

OBJECTIUS

Con el lenguaje gráfico se resolverá los distintos temas, coordinando loscriterios de diseño y los conocimientos constructivos que confluyen en eldesarrollo delPROYECTO DE EJECUCIÓN


Avaluació continuada al llarg del quadrimestre que representarà el 20% de lanota final.Dos exàmens parcials que puntuaran un 20% cadascun.Un examen final que puntuarà el 40%.


Tema 0. Oficina Tècnica i Projectes II, Organització, Programació, Objectius.Test.

Tema I. Influència del disseny en l'execució a edificis de fàbrica de totxo.Disseny constructiu dels elements corresponents a la distribució interior.Representacions en axonometria.L'especejament d'interiors en l'edificació, enrajolats de parets, sostresdecoratius. Elements de subjecció.

Tema II. Resolució temes anteriors.


1 de 3 20/03/2009 12:45

Tema III. Disseny dels tancaments verticals, criteris per la seva execució.Tractament gràfic de façanes, detalls constructius i especejament dels seusdiferents elements.

Tema IV. Resolució temes anteriors.

Tema V. Criteris en el disseny de cobertes. Plànols descriptius d'una coberta,detalls d'execució, acotats pendents i barbacanes.Disseny, dimensionat i grafiat d'apuntalaments i encofrats. Detalls de la sevaexecució.

Tema VI. Resolució temes anteriors.

Tema VII. Elements de decoració. Efectes visuals reals i provocats. Plànols defusteria. Relacions i detalls constructius. Plànols de manyeria. Baranesinteriors i exteriors. Aplicacions.

Tema VIII. Resolució temes anteriors.

Tema IX. Exercici de recapitulació.

Tema X. Influència de les instal·lacions en l'execució dels edificis. Anàlisidel seu traçat, elements que lo composen. Anàlisi del seu traçat. Axonometries.Incompatibilitats i coordinació. Relació entre plantes, avantatges iinconvenients. El grafisme en les cambres humides, instal·lació de protecció.Sanejament.

Tema XI. Resolució temes anteriors.

Tema XII. Anàlisi i plànols de projectes, esquemes, simbologies detalls iaxonometries en els plànols d'instal·lacions de fontaneria, electricitat, gas iclimatització. Evacuació de gasos i fums a l'edificació. Representació gràfica.

Tema XIII. Resolució temes anteriors.

Tema XIV. Xarxes urbanes de proveïment d'aigües i evacuació. Elements que lesconformen. Xarxes d'il·luminació. Elements que les conformes, el seu grafisme,quadres de referència i detalls constructius.

Tema XVI. Exercici de recapitulació. Examen Final.


Baud, G. Tecnologia de la Construcción. Barcelona: Editorial Blume, 1994Normas Básicas de la Edificación (N.B.E.). Madrid: MOPU, 1990Normas Básicas de Gas. Barcelona: Catalana de Gas, 1988Normas Básicas para instalaciones interiores de suministro de agua. Barcelona:CAATB, 1977Recomanacions IE-86 per al disseny i execució d'instal.lacions de serveis alsedificis: aigua, gas, electricitat i telèfon ITEC. Barcelona: ItecBlachere, G. Saber construir. Barcelona: Técnicos Asociados, 1978


Allen, E. Como funciona un edificio. Barcelona: Gustavo Gili, 1993Schaarwachter. Perspectiva para arquitectos. Barcelona: Gustavo Gili, 1990Generalidades sobre aire acondicionado. Barcelona: ROCA, 1973Curso de aire acondicionado. Madrid: ADAE, 1991


2 de 3 20/03/2009 12:45

Coch Roura, H. ; Serra Florensa, R. El disseny energètic a l'Arquitectura.UPC, 1994.

APUNTS

Gandullo, J.; Puelles, J.; Sarró, P. Publicacions d'Oficina Tècnica. E.U.P.B.Figueras, B.; Fernández Losada, R. Apuntes de Instalaciones E.U.P.B.




3 de 3 20/03/2009 12:45


PROJECTE D'EXECUCIÓ Codi: 26080

CÀRREGA DOCENT:

Crèdits: 6 Crèdits teòrics: - Hores setmana: -


Curs: 3r Quadrimestre: 3A-3B Tipus: Optativa Línia B


Coordinador: Jacinto BachsProfessors: -

Recomanacions: -

OBJECTIUS

L'objectiu d'aquesta assignatura és fonamentalment pràctic, és realitzar unprojecte d'execució partint d'un projecte bàsic. És a dir, des d'una ideainicial, plantes, alçat i secció, desenvolupar tota la documentació gràfica iescrita, necessària per poder construir un edifici i justificar que compleix lanormativa vigent.Aquesta assignatura pretén que l'estudiant raoni els sistemes constructius autilitzar i analitzi els detalls arquitectònics necessaris que ha de tenir elprojecte per a la seva correcta posada en obra.


La nota final s'obtindrà de quatre treballs realitzats durant el curs amb unvalor, cadascun, d'un 10% de la nota final.I un treball final que tindrà un valor del 60% de la nota final.


1ª Classe.Presentació de l'assignatura.Objectius i desenvolupament del programa.Sistema d'avaluació.Explicació del treball objecte del curs.Formació de grups i formulació de propostes.

2ª Classe.

07/06/2001 file:///D:/html/guia/assig/AT/OPT/26080.HTM

1 de 3 20/03/2009 12:46

Projecte d'execució, definició i contingut, elements que el conformen.Normatives d?aplicació i ordenances queli afecten.

3ª Classe.Estudi del solar i Moviment de terres, Anàlisi de l?estudi geotècnic,tipus de terreny i consideracions a adoptar.

4ª Classe.L'estructura de l'edifici, estudi, anàlisi i elecció del tipusd?estructura: De fàbrica de maó, de formigó armat,d'elements metàl·lics, de fusta o una combinació de totes elles.Introducció del concepte de Seguretat iprevenció de riscos en el disseny. Plànols d?estructura, detalls,control qualitat, especificacions tècniques quehan de tenir els plànols d'obra per a una correcta posada en obra

5ª Classe.Elecció del tipus de forjat més adient segons l?estructura escollida,el seu Dimensionat, detalls propis deposada en obra del nostre projecte, especificacions tècniques i controlde qualitat.

6ª Classe.Dimensionat de l'estructura escollida, descens de càrregues, armat,plànols de posada en obra dimensionats iamb totes les especificacions tècniques necessàries per a la seva totalcomprensió. Aspectes puntuals a tenirpresents en estructures de fàbrica de maó, o metàl·liques.

7ª Classe.Fonaments de l'edifici segons l'estructura escollida i el tipus deterreny. Dimensionat i armat. Murs decontenció. Replanteig. Drenatges. Xarxa de Clavegueram.

8ª Classe.Estudi dels elements de tancament de l'edifici. Cobertes Inclinades iplanes, tipus i característiquesd'impermeabilització, aïllament tèrmic i acústic. Disseny dels elementsque la integren.

9ª Classe.Definició dels murs de tancament de façanes, patis i mitgeres. Estudidel seu comportament tèrmic i acústic.Elecció del tipus de fusteria, consideracions a tenir en compte, tan dequalitat com de manteniment.

10ª Classe.Estudi, anàlisis i desenvolupament de les condicions Higrotèrmiques del'edifici. Aplicació de la NormaReglamentaria d'Edificació d'Aïllament Tèrmic (NRE-AT-87). Comprovaciói justificació del seu compliment enel projecte.

11ª Classe.Estudi, anàlisis i desenvolupament de les condicions acústiques del'edifici. Aplicació de la Norma Bàsicad'Edificació d'Aïllament Acústic (NBE-CA-81). Comprovació ijustificació del seu compliment en el projecte.Estudi del nivell aïllament al soroll aeri i al de impacte.

12ª Classe.Estudi, anàlisis i desenvolupament de les condicions de seguretat del'edifici. Aplicació de la Norma Bàsica


2 de 3 20/03/2009 12:46

d'Edificació de Prevenció contra Incendis (NBE-CPI-96). Desenvolupamentde la seguretat en cas d'incendis.Comportament dels materials. Senyalització i vies d?evacuació.

13ª Classe.Estudi, anàlisis i desenvolupament de les condicions d'accessibilitat,seguretat d'us i medi ambient de l'edifici.Aplicació del Decret d'Habitabilitat i del de Accessibilitat isupressió de barreres Arquitectòniques i de lesDirectrius de la C.E.E. sobre el medi ambient aplicat a l'edificació.

14ª Classe.Estudi, anàlisis i desenvolupament de l'interior de l'edifici.Paviments, Revestiments, Enrajolats, Sanitaris,Mobiliari de cuines i banys etc... La seva definició i posada en obra.Detalls constructius.

15ª Classe.Estudi de la Memòria i plec de Condicions per a la realització de lesmedicions, quadres de preus i pressupostd?execució material segons les bases establertes en el projected?execució.






3 de 3 20/03/2009 12:46


ANÀLISI ESTRUCTURAL Codi: 26081

CÀRREGA DOCENT:





Coordinador: Rafael MarzoProfessors: -

Recomanacions:

OBJECTIUS

La utilització masiva de programes d'ordinador per calcular estructures, fanecessari que els tècnics en edificació coneguin els fonaments i elfuncionament dels mencionats programes. Precisament, l'objectiu d'aquest cursd'anàlisi estructural consisteix en donar a conèixer l'estudiant els mètodesmatricials de càlcul d'estructures de barres.

Amb aquesta assignatura es pretén que l'estudiant sigui capaç d'interpretarcorrectament els resultats que proporcionen els programes de càlculd'estructures mitjançant ordinador basats en mètodes matricials i queadquireixi els coneixements bàsics necessaris per desenvolupar, si fosnecessari, un senzill programa de càlcul d'entramats plans.


Vers la meitat del curs es proposarà als estudiants la realització d'un treballpràctic global que serà valorat i la qualificació es ponderarà amb un 50% de lanota final. El restant 50% de la nota final correspondrà a la qualificacióobtinguda en un únic examen final de tota l'assignatura, que es realitzarà enacabar el quadrimestre.


Tema 1 : Generalitats i principis bàsics

Tema 2: Bases de càlcul


1 de 2 20/03/2009 12:47

Tema 3: Mètodes d'anàlisi d'una estructura

Tema 4: Plantejament general del mètode matricial de les deformacions

Tema 5: Matriu de rigidesa d'una estructura

Tema 6 : Esforços d'extrem de barra

Tema 7 : Estructures articulades planes (celosies)

Tema 8: Mètode matricial simplificat per entramats plans ortogonals de nusosrígids.

Tema 9: Mètode matricial simplificat: Esforços d'extrem de barra.

Tema 1 0: Introducció al càlcul d'estructures espacials de barres.

Tema 1 1 : Aplicacions informàtiques de càlcul d'estructures.


Kardestuncer, Hayrettin Introducción al Análisis Estructural con matrices.México: McGraw-Hill, 1 97 5

Argüelles Álvarez, R. Cálculo de estructuras. Volumen III. Madrid: E.T.S.I. deMontes ,1 986


Marzo, R. Apuntes de Cálculo Matricial de Estructuras. EUPB- (UPC)




2 de 2 20/03/2009 12:47


PROJECTE D'INSTAL.LACIONS Codi: 26082

CÀRREGA DOCENT:





Coordinador: Alejandro FalconesProfessors: JAVIER AZPIAZU; DAVID AMOROS

Recomanacions: És necessari haver cursat les assignatures d'Instal.lacions I i Instal.lacions II per a podercursar aquesta assignatura

OBJECTIUS

Es pretén desenvolupar en la seva totalitat un projecte d'instal·lacions d'unedifici amb els requeriments de disseny, càlcul, econòmics i de posada en obra.Per poder englobar diferents tipologies constructives, el curs es dividirà endues parts, la primera destinada a resoldre un edifici plurifamiliar en la sevatotalitat i la segona en un edifici destinat principalment a equipaments donadala seva configuració especial.Els dos treballs es resoldran gràficament amb els detalls necessaris per a laseva posada en obra i amb els documents necessaris en tot tipus de projectesd'execució, memòries, càlculs, medicions, pressupost, i plecs de condicionsespecials de posada en obra de les diferents instal·lacions.Es deuran resoldre en els dos edificis totes les instal·lacions necessàries defluids, gasos, elèctriques, de senyal, transport, especials i de condicionamenttèrmic.


Amdós projectes es corregiran i valoraran amb idèntica càrrega, el 50% de lanota final.


Tema 1Desenvolupament complet del projecte d'execució de les instal·lacionsnecessàries en un edifici plurifamiliar de vivendes.


1 de 2 20/03/2009 12:47

Necessitats d'enllaç amb les cies.Previsió de forats i espais.Desenvolupament de les instal·lacions generals.Cambres d'instal·lacions i les seves dimensions.Esquemes de començament i unifilars.Detalls a escala pràcticaMedicions i pressupostPlecs de CondicionsMemòries de càlcul i posada en obra.

Tema 2Desenvolupament complet del projecte d'execució de les instal·lacionsd'un edifici destinat a "equipament públic o privat"Necessitats d'enllaç amb les cies.Previsió de forats i espais.Desenvolupament de les instal.lacions generalsCambres d'instal·lacions i les seves dimensions.Esquemes de començament i unifilars.Desenvolupament de quadres elèctricsDetalls a escala pràcticaMedicions i pressupostPlecs de CondicionsMemòries de càlcul i posada en obra.


Tota la referent a les assignatures troncals d' Instal.lacions I i II


Falcones; Casals; Gonzalez. Claus del construir arquitectònic. Barcelona:Gustavo Gili, 1998

APUNTSFalcones, Alejandro. Apuntes de Fontaneria. EUPB, 1997Capdevila, Enrique. Apuntes de Electricidad. EUPB, 1997Azpiazu, Javier. Apuntes de calefacción y aire acondicionado. EUPB, 1997




2 de 2 20/03/2009 12:47


ORGANITZACIÓ EN LA INDÚSTRIA DE LA CONSTRUCCIÓ Codi: 26083

CÀRREGA DOCENT:





Coordinador: Amadeo Llopart

Professors: Amadeo Llopart Egea

Recomanacions: Planificació i organització d'obres

OBJECTIUS

Proporcionar l'estudiant els coneixements bàsics d'algunes tècniques de gestió

d'obres que permeten industrialitzar el sector de la construcció, caracteritzat

pel baix nivell de tecnificació, aplicant tècniques de direcció i presa de

decisió que l'avenç tecnològic de la indústria en general fa imprescindible per

a l'evolució del sector. Introduir l'estudiant en els programes de planificació

i seguiment d'obres assistit per ordinador, sense els quals, en el futur, serà

difícil acometre la direcció i el seguiment d'una obra o una promoció

immobiliària.


L'avaluació serà continuada, realitzant-se pràctiques de totes les matèries

impartides, una avaluació parcial a meitat de quadrimestre i un examen al

finalitzar el quadrimestre.

NF = 0,6 EF + 0,3 EP + 0,1 P

NF Nota final

EF Examen final

EP Avaluació parcial

P Pràctiques


I.- Organització i programació avançades.

· Anàlisi dels sistemes d'organització i programació.

· Variables d'acció.


1 de 3 20/03/2009 12:47

· Aplicacions informàtiques

· Estudi de resultats. Simulacions

II.- SPJ 1 (Procediments bàsics)

· Definició dels mètodes de treball

· Preferències generals i de càlcul

· Selecció d'opcions del programa

· Introducció de dades

III.- SPJ 2 (Planificació prèvia)

· Definició del projecte

· Assignació de recursos

· Ordenació de tasques

· Estimació de durades

IV.- SPJ 3 (Planificació avançada)

· Utilització de prioritats

· Programació d'hores extres

· Anivellació de conflictes de recursos

· Costos

V.- SPJ 4 (Seguiment del projecte)

· Instruccions pel seguiment del projecte

· Comparació del progrés

· Avaluació del projecte

VI.- Introducció a la planificació econòmico-financera

· Introducció

· Capitalització i actualització

· Rendes financeres

· Préstecs

VII.- Avaluació d'inversions

· Projecte d'inversió

· Projecte de financiació

· Projecte agregat

VIII.- Anàlisi de rendibilitat

· Període de "retom"

· VAN

· TIR

· VFN

IX.- Aplicacions pràctiques en el sector de la construcció

· Constructores

· Immobiliàries

X.- Localització d'instal.lacions

· Localització d'una instal·lació

· Models de càlcul i optimització dels costos

· Múltiples instal·lacions

· Algoritmes de resolució.

XI.- Programació d'operacions

· Descripció

· Sequenciació d'activitats

· Mesures d'eficàcia

XII.- Optimització de programes

· Algoritmes de resolució

XIII.- Harmonització de recursos

· Mètodes i criteris

· Relacions d'harmonització

XIV.- La productivitat

· Definicions. Ratios

· Productivitat i nivell de vida.

· Productivitat en la construcció

Mitjans per augmentar la productivitat



2 de 3 20/03/2009 12:47

Hillier, F. ; Lieberman, G . Introducción a la investigación de operaciones.

Mexico: Mc G raw-Hill, 1997

Jordán Reyes, Miguel. Organización, planificación y control. Madrid: Escuela de

la edificación, UNED, 1991

Adenso Días. Producción: G estión y control. Ariel Economía. [s.l.]: Ariel,

1995

Companys, R.; Corominas, A. Organización de la producción -11 (Dirección de

operaciones 4). Barcelona: UPC, 1995-1996





3 de 3 20/03/2009 12:47


NOVES TÈCNIQUES DE CONSTRUCCIÓ Codi: 26084

CÀRREGA DOCENT:





Coordinador: Antoni ParicioProfessors: Antoni Paricio i Casademunt

Recomanacions: Construcció III i Equips

OBJECTIUS

El pas de l'anomenada "construcció tradicional" a mètodes i sistemes deconstruir més contemporanis, on la indústria tingui un pès específic enl'aportació de "nous materials" i sistemes és lenta. No obstant això, elsprogressos experimentats en aquests últim anys, fa pensar en lairreversibilitat del procés. És objecte d'aquesta assignatura l'estudi il'anàlisi del que representa treballar amb la indústria i les seves aportacionsal sector de la construcció, de com es manlleven tècniques atribuïdes a laindústria en general i les assumeix la construcció (fixació, adhesió,projecció, muntatge, etc.) i com les pròpies tècniques constructivesevolucionen cap a mètodes i sistemes en què la racionalitat i l'especialitzaciósón valors capdavanters.


Les pràctiques al laboratori o l'aula, exercicis, treballs, etc., tindran unvalor del 20% de la nota final.Les avaluacions parcials, tindran un valor del 40% de la nota final,recuperables, amb el mateix valor, en la data de l'últim examen delquadrimestre.Les avaluacionss de gener i juny (últimes proves puntuades), tindran un valordel 40% de la nota final.


· De la construcció tradicional a la industrialització dels anys 60


1 de 2 20/03/2009 12:48

· De la industrialització dels anys 60 a construir amb la indústria· La placa metàl·lica conformada i les seves aplicacions:- Els sostres col·laborants- Els tancaments verticals. Anàlisi dels tipus constructius- Les cobertes "Deck". Tipus i anàlisi d'exemples· Les estructures a base de tub conformats en fred. Exemples· El formigó armat i els diferents procediments de conformació estructural:- Les estructures de formigó amb plafons prefabricats- Les estructures de formigó "in situ" sistema "túnel"- Les estructures de formigó amb un primer grau de conformació· Els paviments industrials: Tipus constructius· Els tancaments de formigó de 1ª, 2ª i 3ª generació:- Anàlisi dels tipus constructius. Exemples- Anàlisi de les relacions amb l'estructura. Exemples- Exigències del sistema.· Els sistemes de fonamentació per injecció:- Injeccions a baixa pressió- Tipus de micropilons· Enderroc d'edificis conservant les façanes. Sistemes d'ancoratge· Les obertures de façana:- La posició de la fusteria respecte a la secció del tancament- Les qualitats assolides per la perfilaria industrial i la seva quantificació


· TECTÒNICA [revista]. Monografias de arquitectura, tecnologia y construcción.Trimestral.· Varis. Architecture et industrie. Centre Georges Pompidou. Paris, 1984· Blanchère, Gèrard. Tecnologias de la construcción industrializada.Barcelona: Gustavo Gili, 1977


- Miravete, A. Los nuevos materiales en la construcción. Zaragoza: Ed. A.Miravete, 1994· Manzini, Ezio. La materia de la invención. Barcelona: Ediciones CEAC, 1986· Varis. Arquitectura Industria. Madrid: Ed. Pronaos, 1991APUNTS- Es publiquen fotocopies de les imatges projectades a classe




2 de 2 20/03/2009 12:48


TECNOLOGIA DEL FORMIGÓ Codi: 26086

CÀRREGA DOCENT:





Coordinador: Ferran GomaProfessors: -

Recomanacions: -

OBJECTIUS

- Exposar les patologies d'origen químic que limiten la durabilitat, elsmecanismes de degradació i quantificar els límits de risc de cada una.- Donar les solucions per evitar cada una de les patologies.- Exposar les Tècniques Analítiques actuals de Laboratori de Recerca Aplicada ala Construcció i explicar la seva interpretació.- Donar les Claus per a la Construcció i explicar la seva interpretació.- Exposar les Condicions del Formigó Estructural Durable.- Advertiment de les actuals causes de fallida del Formigó Estructural.- Esclarir la durabilitat de les intervencions: cent per cent hidràuliques oamb polímers orgànics.


Assistència a classe i treball: 40% de la nota finalExamen final: 60% de la nota final


1 .- El ciment Pòrtland - constitució1 .1 Evolució històrica dels aglomerants fins arribar al Pòrtland.Argila -Constitució físico-química. Guix- Fenomen Aglomerant. Calç- Funció.-Aglomerant.Calç Hidràuliques- Físico-química de l'enduriment.Ciments Naturals-Resistències màximes i condicions que les determinen.- Breu ressenya històricadels aglomerants.- Descoberta del Pòrtland1 .2 Ciment Pòrtland. Smeaton. Vicat. Le Chatelier / Michaelis. Bogue.

07/06/2001 file:///D:/html/guia/assig/AT/OPT/26086.htm

1 de 2 20/03/2009 12:48

Composició (Òptima). Fases aglomerants. Característiques de cada una. Lahidròlisis de les fases. La funció aglomerant. La funció Hidràulica.L'enduriment. La resistència. Condicions extrínseques. L' Hidratació.Paràmetres dels que depèn la resistència. La relació aigua/ciment. El curat1 .3 Breu ressenya de la FABRICACIÓ DEL CIMENT PÒRTLAND. Avaluació de laqualitat d'un ciment. Classes de ciment pòrtland. Filosofia de la classificacióvers la Durabilitat del Formigó i les Altes Resistències.1 .4 El CONTROL del ciment Pòrtland.El Normatiu. El fonamental i previ(Meteorització)2.- Patologia en la construcció i limitacions de durabilitat del formigó percauses d'origen químic2.1 Definició de patologia per causes químiques2.2 Àmbits d'influència en la construcció2.3 Fets històrics de l'aparició de les patologies d'origen químic mésimportants3.- Classificació de les causes segons l'aportació de la substància activapresent4.- Concepte de condicions ambientals5.- Recull de conceptes bàsics de química que incideixen en la construcció5.1 Tècniques generals per a la identificació de les substàncies que tenenincidència en la construcció5.2 Claus per a la interpretació dels resultats6.- Descripció de cada una de les substàncies que produeixen patologiesd'origen químic en sistemes constructius, o que produeixen pertorbacions en laposada en obra6.1 Continguts límits i mètodes de determinació7.- Condicions per a construir amb formigó armat sense limitacions dedurabilitat per causes d'origen químic7.1 Origen intrínsec7.2 Origen extrínsec8.- El codi model europeu9.- Darrers estudis publicats en els recents symposiums internacionals9.1 En condicions normals9.2 En condicions agressives9.3 Formigons impenetrables als clorurs1 0.- El formigó de ciment aluminós - patologies d'origen químic1 0.1 Identificació, grau de conversió. Patologies1 0.2 Disgregació alcalina. Determinació A/C. Contingut de ciment, avaluació Fk.Punts de risc de col·lapses


· GOMÀ, F. Cemento Pòrtland y otros aglomerantes. Ed. Reverté, 1 979.


· Simposiums Internacionals de durabilitat. (ACI).· Simposiums Internacionals de formigó d'altes prestacions . (ACI).· NEVILLE,A.M. Concrete Tecnology. 1 986.

APUNTS· Apunts del professor.




2 de 2 20/03/2009 12:48


ALTERNATIVES ENERGÈTIQUES EN EDIFICACIÓ Codi: 26087

CÀRREGA DOCENT:





Coordinador: Antoni CaballeroProfessors: Antoni Caballero

Recomanacions: Per aconseguir un bon aprofitament de l'assignatura es necessari que l'estudiant estiguifamiliaritzat en quatre blocs generals de coneixement::

OBJECTIUS

Aquesta assignatura pretén donar una visió globalitzadora de les possibilitatsen el sector domèstic i serveis d'utilització de les energies alternatives. Ien conseqüència, sota el denominador comú la racionalització energètica,preparar uns tècnics capaços d'entendre i aplicar els nous sistemes deproducció, magatzematge, distribució i ús de les energies alternatives.


Es realitzaran dos exercicis amb un valor del 20%, cadascun, sobre la notafinal.Durant la segona part del quadrimestre es farà una avaluació parcial amb unvalor del 60% de la nota final.Les avaluacions parcials podran ser recuperades en l'examen corresponent degener o de juny i amb un valor no superior al 60%.


CAPITOL 1

Racionalització energètica1.- Demanda energètica, potencial energètic mundial, evolució delconsum energètic.2.- Tona equivalent de carbó (TEC). Recursos convencionals. Recursos noconvencionals.


1 de 3 20/03/2009 13:00

3.- Fonts naturals d'energia. Energia Solar, Eòlica, Geotèrmica,Gravitatòria (mareges), Hidraùlica, Biomasa.4.- Energies renovables:- d'origen Solar:SolarEòlicaGradients tèrmics marinsBioconversióHidràulica

- d'origen Sideral:Mareges

5.- Energies no renovablesCarbonsGas naturalPetroliDeuteriGeotèrmicaUrani

6 Qualitat energètica.

CAPÍTOL 2

Sistemes i processos d'utilització, en el sector domèstic de serveis,d'energies renovables1.- L'edifici com operador tèrmic

2.- Asoleo

3.- La influència de l'entorn en el microclima.

4.- Arquitectura Bioclimàtica

5.- Regulació ambiental i tipologia constructiva

6.- Anàlisi dels diferents tipus i usos arquitectònics segons elcontrol ambiental.

CAPÍTOL 3

c) Possibilitats de racionalització Urbana1.- El macroclima d'una ciutat.

2.- El material urbà i les seves conseqüències microclimàtiques.

3.- Possibilitats en la producció i distribució de les energiesalternatives en les diferents tipologies urbanístiques

3.1. Casc Antic.

3.2. Eixample

3.3. Polígon residencial

3.4. Ciutat Jardí.


Yañez, G. Energía Solar, Edificación y Clima. Madrid: Mopu, 1982


2 de 3 20/03/2009 13:00

Palz, Wolfgang . Electricidad Solar. Barcelona: Blume , 1980

Sears;Zemansky;Young. Fisica Universitaria. [s.l.]: Fondo EducativoInteramericano, 1998

Eichler, Friedrich. Patología de la Construcción. Barcelona: Blume , 1973

Pinilla Velasco, Fernando. Cerramientos. [s.l.]: Coam, 1983

Caminos, Horacio. Elementos de Urbanización. Barcelona: Gustavo Gili , 1984

Untermann, Richard. Conjuntos de viviendas. Ordenación Urbana y Planificación.Barcelona: Gustavo Gili , 1985

Lynch, K. La buena forma de la Ciudad. Barcelona: Gustavo Gili, 1985


Dixon, A.E.; Leslie, J.D. Solar Energy Conversion. Toronto: Pérgamon Press,1979

Olgyay, V. Design with Climate Bioclimatic appoach to Architetural Regionalism.New York: Van Nostran Reinhold, 1992

Fernandez, Magda Passat i present de Barcelona (I) y (II) Materials perl_estudi del medi urbá. Barcelona: ICE, 1985

Kirschenmann, Jörg. Vivienda y Espacio Público. Barcelona: Gustavo Gili, 1985

Boeminghaus, Dieter. Pavimentos y Limites Urbanos. Barcelona: Gustavo Gili,1985




3 de 3 20/03/2009 13:00


CONSTRUCCIÓ INDUSTRIALITZADA Codi: 26088

CÀRREGA DOCENT:





Coordinador: Eusebio Carlos CarbajalProfessors: Eusebio Carlos Carbajal

Recomanacions:

OBJECTIUS

L'assigntura pretén que l'estudiant coneixi els elements estructurals

prefabricats més usuals, calculi elements pretensats propis de les estructures

d'edificació, compari amb els coneixements que té de formigó armat, i sàpiga

extrapolar els nous conceptes als nous elements que conformen les Fitxes

Tècniques corresponents a

viguetes; tenint en compte les condicions que sugeixen de la posta en obra,

adoptant les solucions constructives pròpies d'aquests tipus d'elements.

Aquest conjunt de característiques permetrà l'estudiant ampliar i potenciar la

seva capacitat en front la presa de decisions davant el Projecte d'Estructures

de diferents índole, incrementant per tant, les seves expectatives davant una

possible especialització futura.


El caràcter continu quedarà reflectit en el Treball de l'assignatura que es

lliurarà al final del quadrimestre, la

qualificació s'obtindrà amb el següent criteri:

- Fins a un 50% del contingut teorico-pràctic realitzat a la classe

- Fins a un 25% de l'anàlisi i conclusions de les visites professionals

reealitzades

- Fins a un 25% de l'aportació personal, diferenciada, de l'estudiant



1 de 3 20/03/2009 13:01

TEMA - 1

Introducció i generalitats

- Construcció Industrialitzada: Estructures Prefabricades a

l'Edificació. Elements Prefabricats.

- Avantatges i inconvenients en front a l'edificació tradicional

TEMA - 2

El formigó pretensat. Elements estructurals

- Breu evolució històrica. Anàlisi bàsic

- Materials: Formigó i acer d'alta resistència. Característiques i

propietats

- Fabricació: Procés. Influència en el comportament mecànic

- Pèrdues de tensió: Concepte, anàlisi i classificació

- Elements estructurals de formigó pretensat

- Normativa vigent

- Exemples elementals

TEMA - 3

Dimensionament de seccions de formigó pretensat. Verificacions

- Generalitats sobre el predimensionat. Seccions

- Hipòtesis i bases de càlcul. Distribució de les tensions en el

formigó. Equacions d'equilibri i compatibilitat

- Determinació del nombre de cables

- Pèrdues de ensió en els cables. Càlcul segons l'EP-93

- L'esforç tallant en elformigó pretensat. Consideracions i càlcul

d'estrebs segons l'EP-93

- Exemples

TEMA - 4

Elements resistents, de forjats. prefabricats

- Normativa: EF-88 i EP-93

- Viguetes armades prefabricades: Fitxes tècniques d'autorització d'ús.

Utilització. Càlcul de fletxes. Exemple

- Viguetes pretensades: Fitxes tècniques d'autorització d'ús.

Utilització. Càlcul de fletxes. Exemple

- Nocions sobre plaques pretensades. Utilització bàsica

TEMA - 5

Aspectes constructius dels elements estructurals prefabricats

- Vigues i pilars prefabricats

- Unions entre elementsestructurals prefabricats

- Estructures prefabricades per a naus industrials

TEMA - 6

CONCLUSIONS. Treball de construcció industrialitzada

- Característiques del formigó pretensat per a la seva aplicació a

l'edificació

- Anàlisi bàsicentre formigó armat i formigó pretensat

- El dimensionament de seccions de formigó pretensat. Normativa

- Anàlisi de les visites professionals

- Complements


- Leonhardt, F. Hormigón pretensado. Madrid: Instituto Eduardo Torroja, 1967.

-Murcia, J.; Aguado, A; Marí, A. Hormigón Armado y Pretensado. I-II.

Politex Barcelona: UPC,1993

- Páez, A. El Hormigón Pretensado en Ingeniería y en Arquitectura.


2 de 3 20/03/2009 13:01

Madrid: Editorial Bellisco, 1993

- EP-93. Instrucción para el proyecto y ejecución de obras de hormigón

pretensado. Comisión Permanente

del Hormigón. Madrid: Ministerio de Obras Públicas, Transportes y

Medio Ambiente, 1993


- Rodriguez, L.F. Hormigón Pretensado. 2ª Edición. Madrid: Escuela de la

Edificación, 1987

-Rodriguez, L.F. Forjados. 2ª Edición. Madrid: Escuela de la

Edificación, 1991

- EF-88. Instrucción para el proyecto y la ejecución de forjados

unidireccionales de hormigón armado o

pretensado. [Comisión Permanente del Hormigón]. Madrid: Ministerio de

Obras Públicas y Transportes, 1989




3 de 3 20/03/2009 13:01


ANÀLISI DE PROJECTES Codi: 26089

CÀRREGA DOCENT:





Coordinador: Jose L Roca De VinalsProfessors: Benet Vilà i Dalmau

Recomanacions:

OBJECTIUS

L'objectiu bàsic de l'assignatura d'Anàlisi de Projectes, és la d'introduir

l'estudiant en las premisses que incideixen en l'inici d'un projecte

d'edificació: programa de necessitats, tipologia, adaptació al terreny,

normatives urbanístiques, ordenances municipals, etc.

Aquest objectius s'aconseguiran, mitjançant:

Anàlisi de solucions ja realitzades, estimulant la capacitat crítica de

l'estudiant.

Desenvolupament del seu sentit de l'organització de l'espai en el qual es

desenvolupa l'activitat humana.

Així mateix, es pretén que s'adquireixi al llarg del quadrimestre el sentit de

l'ordre i de la composició de l'edificació, a través d'instruir-los en uns

criteris estètics, tant històrics com filosòfics i dotar-los d'un esperit

crític perquè siguin capaços d'analitzar l'obra arquitectònica.


Durant el període lectiu, l'estudiant realitzarà 5 exercicis: 3 teòrics (60%

del total de l'assignatura) (20% cada exercici) i 2 pràctics (40% del total de

l'assignatura) (20% cada

exercici).

Els exercicis teòrics es desenvoluparan com a conseqüència de l'assimilació de

les explicacions donades a classe.

Els exercicis pràctics podran desenvolupar-se fora de les hores de classe, però


1 de 2 20/03/2009 13:01

les correccions i seguiment individual del treball realitzat, serà a cada

classe.

Cada exercici es puntuarà independentment i el resultat total serà la mitja de

tots ells.

L'avaluació serà continuada i no es realitzarà examen final.


TEMA 1: El fet edificatori com a necessitat de l'home

TEMA 2: La funció i la forma.

TEMA 3: Els criteris estètics a l'arquitectura

TEMA 4: El projecte d'un edifici

TEMA 5: L'ordenació del territori

TEMA 6: La zonificació

TEMA 7: Les circulacions

TEMA 8: La composició. Façanes


Moyà, J.L. Como proyectar una vivienda. [s.l.]: [s.n.]: 199??

Cornoldi, A. La arquitectura de la vivienda unifamiliar Barcelona: Gustavo

Gili, 1999

Schneider, F. Atlas de plantas de viviendas Barcelona: Gustavo Gili, 1998

Benevolo, L. Introducción a la arquitectura. Madrid: Celeste, 1992

Ching, F. Diccionario visual de la arquitectura. Mexico: Gustavo Gili, 1997





2 de 2 20/03/2009 13:01


PROJECTE DE SEGURETAT Codi: 26090

CÀRREGA DOCENT:

Crèdits: 3 Crèdits teòrics: 1,5 Hores setmana: -




Coordinador: Jaime GuixaProfessors: Jaime Abat; César Gallofré Porrera; Benet Vilà Dalmau; Jaume Ferrer Font; Jacint BachsFolch

Recomanacions: Estudiants de 2n. o 3r. Curs.

OBJECTIUS

Pretén introduir a l'estudiant d'Arquitectura Tècnica, els coneixements de"Seguretat i Prevenció" mínims necessaris per poder afrontar la dimensióprofessional amb suficiència, en el domini de la normativa vigent en el seusaspectes teòrics i pràctics.



40%: NOTA DE L'EXAMEN PART TEÒRICA (ORGANITZACIÓ D'EMPRESES)60%: NOTA LLIURAMENT TREBALL EN GRUP FINAL Q. (EXPRESSIÓ GRÀFICA)


Tema 1: Introducció. Normativa legal vigent.Tema 2: Aplicació en fase de projecte.Tema 3: Aplicació en fase d'execució.Tema 4: Aplicacions pràctiques. Exemples.Tema 5: Auditories de seguretat.Tema 6: El projecte de seguretat.


1 de 2 20/03/2009 13:02


Espanya (1997). R.D. 1627/97 disposiciones mínimas de seguridad y salud enobras de construcción. BOE núm. 256 de 31-01-1997


Espanya (1995). Llei 31/1995 de 8 de novembre de Prevenció de Riscos Laborals.BOE núm. 269 de 10-11-1995 Reglaments que la desenvolupen.

APUNTS

Apunts propis de l'assignatura a adquirir a copisteria.




2 de 2 20/03/2009 13:02


PATOLOGIA I DIAGNOSI Codi: 26100

CÀRREGA DOCENT:



Curs: 3r Quadrimestre: 3A-3B Tipus: Optativa Línia C


Coordinador: Joan Ramon RosellProfessors: Joan Ramon Rosell i Amigó; Xavier Casanoves i Boixereu; Santiago Canosa i Reboredo

Recomanacions: Materials 2, Construcció i Patologia, CAD i Construcció 3.

OBJECTIUS

Intervenir en edificació existent demana conèixer, des d'una vessant tècnica,

aquesta edificació.

Cada cas ha de ser motiu d'estudi particular. Aquesta assignatura vol iniciar

la formació de l'estudiant interessat, en la identificació i l'estudi de les

diferents lesions així com de les tècniques de diagnosi per als subsistemes més

comuns i amb la casuística pròpia de Catalunya.


L'avaluació de l'estudiant es realitzarà a partir de 2 exàmens i un treball

individual, amb uns pesos respecte de la nota final del 25 % (per a cada

examen) i del 5 0 % pel treball.


· Presentació de l'assignatura. La diagnosi, necessitat i utilitat.

· Metodologia de diagnosi. Sistemes de treball

· La prediagnosi. Els mètodes sistematitzats.

· Com fer un informe. Redacció. Pràctica.

· Estudis previs. La diagnosi

· Eines i instruments de suport a la diagnosi. El maletí del diagnosticador

· El diagnòstic. Conclusions i presentació.

· Aixecaments gràfic i tècniques de representació. (1)

· Aixecaments gràfic i tècniques de representació. (2)

· Aixecaments gràfic i tècniques de representació. Pràctica. (3)


1 de 2 20/03/2009 13:02

· L'aigua i els seus efectes.

· La temperatura i els seus efectes.

· El terreny com a base de l'edificació. Un suport alterable.

· Patologia de la fusta. Atacs biòtics i abiòtics.

· Alteració de la pedra i la ceràmica.

· Morters i formigons. Accions físiques i químiques. Oxidació i corrosió dels

metalls. (1)

· Morters i formigons. Accions físiques i químiques. Oxidació i corrosió dels

metalls. (2)

· Diagnosi d'humitats. (1)

· Diagnosi d'humitats. (2)

· Diagnosi en el sistema fonament-sol.

· Diagnosi d'estructures de fàbrica (1)

· Diagnosi d'estructures de fàbrica (2)

· Diagnosi de sostres unidireccionals (1)




· Diagnosi d'estructures de formigó. (1)

· Diagnosi d'estructures de formigó. (2)

· Diagnosi d'elements de façanes. (1)

· Diagnosi d'elements de façanes. (2)


· Manual del Test Habitatge. Barcelona: COAATB, 1992

· Casanoves, X.; Graus, R ; Rosell, J.R. Manual de diagnosi i intervenció en

sostres unidireccionals de formigó i ceràmics. Barcelona: COAATB, 1993.

· Arriaga, F... [et al.]. Manual de diagnosi patologia i intervenció en

estructures de fusta. Barcelona: COAATB, 1995 .

· Esbert, R.M. ... [et al.] Manual de diagnosis y tratamiento de materiales

pétreos y cerámicos. Barcelona: COAATB, 1997.

· Bellmunt, R.... [et al.] Manual de geotècnia i patologia, diagnosi i

intervenció en fonaments. Barcelona: COAATB, 1998.

· Casanoves, X. ... [et al.] Manual de diagnosi i tractament d'humitats.

Barcelona: COAATB, 1993.

· Casanoves, X. ... [et al.] Manual de diagnosi i intervenció en sistemes

estructurals de parets de càrrega. Barcelona: COAATB, 1995 .

· Díaz, C. ... [et al.] La diagnosis, el dictamen pericial y la evaluación de

la seguridad en edificios de viviendas. Barcelona: C. Diaz Editor, 1998.

· Monjo, J. Patologia de cerramientos y acabados arquitectónicos. Madrid: Ed.

Munilla-Lería,1994.

· Genescà, J.M.; Rosell, J.R. Recomanacions per al reconeixement, la diagnosi i

la teràpia d'estructures de maó. Barcelona: ITEC, 1997

· Genescà, J.M.; Rosell, J.R; Gibert, V. Recomanacions per al reconeixement i

la diagnosi d'estructures porticades de formigó armat que suporten estructures

de fábrica de maó. Barcelona: ITEC, 1999





2 de 2 20/03/2009 13:02


RECÀLCUL I COMPROVACIÓ D'ESTRUCTURES Codi: 26101


1 de 4 20/03/2009 13:05

CÀRREGA DOCENT:





Coordinador: Jose Maria GenescaProfessors: -

Recomanacions: -

OBJECTIUS

En el primer congrés d'Adigsa, "El cas dels sostres", celebrat a Barcelonal'Octubre de 1995, es va comprovar que a) no es disposa d'un protocolconsensuat de prospecció d'informació en els edificis existents, b) en elsprocediments analítics de comprovació o peritatge, els models matemàticsconvencionals són inaplicables i els sistemes empírics són generalmentinoperants o de difícil interpretació, c) a més, no existeix normativa deredisseny i d) finalment, tampoc no hi ha acord en la definició d'edificiexistent. Sota aquest ombrívol panorama, com s'hauria d'enfocar un curs decomprovació estructural en una assignatura opcional de línia d'intensificacióper a un alumne d'últim any de carrera?.

Hauríem de:1. Encara que els conceptes bàsics de la Resistència de Materials sónnecessaris, no és aplicable la sistemàtica d'anàlisi utilitzat en l'anàlisiestructural. En altres paraules, el redisseny no és recàlcul.2. La humilitat i el reconeixement de les grans limitacions en què ens trobemen el moment de prospeccionar, de peritar o de reforçar, han d'estar presentsen l'actuació del tècnic. Ha de ser un dels grans objectius d'aquest curs quel'alumne comprengui la dificultat que entranya una matèria impartida amb unatotal manca de dogmatisme.3. Aquesta dificultat a la qual es feia referència en el punt anterior ha dequedar compensada amb dosis importants de sentit comú i amb un sentitglobalitzador de la visió de l'edifici existent. Ha de ser el context il'estimació, més que la concreció de la seguretat, el que ha de definir laidoneïtat resistent d'un element estructural.

4. Tot i així, aquesta assignatura ha de ser agradable per a aquells alumnesals quals els hagi semblat suggestiva la teoria d'estructures. A més, i en elstemes relacionats amb el reforç pròpiament dit, el detall constructiu agafa unprotagonisme acord amb el sentit més íntim de la carrera.



2 de 4 20/03/2009 13:05

Exercicis i pràctiques per un valor del 40%Examen final oral per un valor del 60% de la nota final


Lliçó 1: PERITATGE (Teoria 8h. Pràctica 8h)1-GENERALITATS2-LA SEGURETAT3-LES SOL·LICITACIONS4-LES NORMES5-CÀLCUL6-SITUCIONS DE NO PERITATGE. SISTEMES ALTERNATIUS.7-PARTICULARITATS. Elements susceptibles de ser peritats.

Lliçó 2: DISSENY I CÀLCUL DE REFORÇOS ESTRUCTURALS.(Teoria 6h. Pràctica 6h)1-GENERALITATS2-PARTICULARITATS. Elements susceptibles de ser reforçats:


RECOMANACIONS PER AL RECONEIXEMENT SISTEMÀTIC I LA DIAGNOSI RÀPIDA DE SOSTRESCONSTRUÏTS AMB CIMENT ALUMINÓS.Autors: Fruitó Mañà i Reixac, Rafael Bellmunt i RibasCol·laborador: Antonio de la Fuente SanchezDirector: Narcís Majó i ClavellAny: 1991

RECOMENDACIONES PARA EL RECONOCIMIENTO SISTEMÁTICO Y LA DIAGNOSIS RÁPIDA DEFORJADOS CONSTRUIDOS CON CEMENTO ALUMINOSOAutors: Fruitó Mañà i Reixac, Rafael Bellmunt i RibasCol·laborador: Antonio de la Fuente SanchezDirector: Narcís Majó i ClavellAny: 1991

RECOMENDACIONES PARA LA TERAPIA DE FORJADOS UNIDIRECCIONALES DE VIGUETASAUOTPORTANTES DE HORMIGÓNAutors: Narcís Majó i Clavell, Fruitós Mañà i Reixac, Rafael Bellumnt i Ribas,Manel Pol i Masjoan, Narcís Roig i Jover, Carles Solà i Calzada, Josep M.Izquierdo i Aymerich.Director: Narcís Majó i ClavellAny: 1992

RECOMANACIONS PER A LA TERÀPIA DE SOSTRES UNIDIRECCIONALS DE BIGUETESAUTOPORTANTS DE FORMIGÓAutors: Narcís Majó i Clavell, Fruitós Mañà i Reixac, Rafael Bellumnt i Ribas,Manel Pol i Masjoan, Narcís Roig i Jover, Carles Solà i Calzada, Josep M.Izquierdo i Aymerich.Director: Narcís Majó i ClavellAny: 1991

RECOMANACIONS PER AL RECONEIXEMENT, LA DIAGNOSI I LA TERÀPIA DE SOSTRESUNIDIRECCIONALS CONSTRUITS AMB BIGUETES METÀL·LIQUESAutors: Rafael Bellmunt i RibasCol·laborador: Maria Pia MònacoAny: 1993


3 de 4 20/03/2009 13:05

RECOMANACIONS PER AL RECONEXEMENT, LA DIAGNOSI I LA TERÀPIA DE SOSTRES DE FUSTAAutor: Fruitòs Mañà i ReixacAny: 1993

GUIA PER A LA DIAGNOSI DE PATOLOGIES ESTRUCTURALSAutors: Jaume Prats i ArdidCol·laborador: Fructuós Mañà i ReixacDirector: Rafael Bellmunt i RibasAny: 1993

COST DEL MANTEIMENT PREVENTIU D'ACORD AMB EL MANUAL D'US I MANTENIMENT DELLLIBRE DE L'EDIFICIAutors: Ferran Bermejo i Nualart, Lluís Pujol i VallèsCol·laborador: Neus Parés i CampsDirector: Rafael Bellmunt i RibasAny: 1994

RECOMANACIONS PER AL RECONEIXEMENT, LA DIAGNOSI I LA TERÀPIA DE SOSTRES CERÀMICSAutors: Victor Seguí i SantanaDirector: Rafael Bellmunt i RibasAny: 1995

RECOMANACIONS PER AL RECONEIXEMENT, LA DIAGNOSI I LA TERÀPIA DE SOSTRESFONAMENTSAutors: Fruitós Mañà i REixac Any: 1995GUIA D'ACTUACIONS EN SOSTRES EXISTENTS DE BIGUETES DE FORMIGÓ ARMAT OPRECOMPRIMITAutors: Francesc Bellmunt Ribas, Josep Ma Genescà i Ramon, Vicenç Gibert iArmengol.Col·laborador: Instituto de Ciencias de la Construcción Eduardo TorrojaAny: 1996

RECOMANACIONS PER AL RECONEIXEMENT, LA DIAGNOSI I LA TERÀPIA D'ESTRUCTURES DEFÀBRICA DE MAÓ.Autors: Josep Ma Genesca i Ramon, Joan Ramon Rosell i AmigóDirector: Rafael Bellmunt i RibasAny: 1997

RECOMANACIONS PER AL RECONEIXEMENT I LA DIAGNOSI D'ESTRUCTURES PORTICADES DEFORMIGÓ ARMAT QUE SUPORTEN ESTRUCTURES DE FÀBRICA DE MAÓAutors: Josep M. Genescà i Ramon, Joan Ramon Rosell i Amigó, Vicenç Gibert iArmengolDirector: Rafael Bellmunt i RibasAny: 1999





4 de 4 20/03/2009 13:05


PROJECTE D'INSTAL.LACIONS Codi: 26102

CÀRREGA DOCENT:





Coordinador: Alejandro FalconesProfessors: JAVIER AZPIAZU; DAVID AMOROS

Recomanacions: És necessari haver cursat les assignatures d'Instal.lacions I i Instal.lacions II per a podercursar aquesta assignatura

OBJECTIUS

Es pretén desenvolupar en la seva totalitat un projecte d'instal·lacions d'unedifici amb els requeriments de disseny, càlcul, econòmics i de posada en obra.Per poder englobar diferents tipologies constructives, el curs es dividirà endues parts, la primera destinada a resoldre un edifici plurifamiliar en la sevatotalitat i la segona en un edifici destinat principalment a equipaments donadala seva configuració especial.Els dos treballs es resoldran gràficament amb els detalls necessaris per a laseva posada en obra i amb els documents necessaris en tot tipus de projectesd'execució, memòries, càlculs, medicions, pressupost, i plecs de condicionsespecials de posada en obra de les diferents instal·lacions.Es deuran resoldre en els dos edificis totes les instal·lacions necessàries defluids, gasos, elèctriques, de senyal, transport, especials i de condicionamenttèrmic.


Amdós projectes es corregiran i valoraran amb idèntica càrrega, el 50% de lanota final.


Tema 1Desenvolupament complet del projecte d'execució de les instal·lacionsnecessàries en un edifici plurifamiliar de vivendes.


1 de 2 20/03/2009 13:04

Necessitats d'enllaç amb les cies.Previsió de forats i espais.Desenvolupament de les instal·lacions generals.Cambres d'instal·lacions i les seves dimensions.Esquemes de començament i unifilars.Detalls a escala pràcticaMedicions i pressupostPlecs de CondicionsMemòries de càlcul i posada en obra.

Tema 2Desenvolupament complet del projecte d'execució de les instal·lacions d'unedifici destinat a "equipament públic o privat"Necessitats d'enllaç amb les cies.Previsió de forats i espais.Desenvolupament de les instal.lacions generalsCambres d'instal·lacions i les seves dimensions.Esquemes de començament i unifilars.Desenvolupament de quadres elèctricsDetalls a escala pràcticaMedicions i pressupostPlecs de CondicionsMemòries de càlcul i posada en obra.






2 de 2 20/03/2009 13:04


PROJECTES DE REHABILITACIÓ Codi: 26103

CÀRREGA DOCENT:



Curs: 3r Quadrimestre: 1A Tipus: Optativa Línia C


Coordinador: Xavier CasanovasProfessors: Xavier Casanovas

Recomanacions: Aprovada o matricula Construcció i Patologia de 3r

OBJECTIUS

L'objectiu d'aquesta assignatura és introduir l'estudiant en l'etapa

d'actuació, un cop feta la diagnosi de les lesions i determinades les seves

causes.

Actuar en l'existent requereix dues línies de coneixement bàsiques: Els

criteris d'intervenció i les tècniques de reparació, reforç i/o substitució.

Compaginar i equilibrar aquests dos aspectes és l'objectiu fonamental de

l'assignatura. En aquest sentit, l'assignatura introduirà els diferents

criteris actuals i històrics, i presentarà les diferents tècniques

d'intervenció en els edificis.

Donar mètode de treball per materialitzar un projecte, és un altre objectiu a

assolir. En aquest sentit, l'assignatura plantejarà el contingut i la forma a

donar a la documentació projectual i proposarà una pràctica concreta

d'aplicació.


L'avaluació es farà mitjançant exàmens i pràctiques.

La nota final serà composta en el seu 50% de la mitjana de resultat dels

exàmens i en el seu 50% de la mitjana del resultat de les pràctiques

realitzades.



1 de 2 20/03/2009 13:06

- Intervenció en edificis existents. Manteniment, rehabilitació, restauració,

conservació, consolidació,...

- La documentació tècnica per a una intervenció. Memòria; Diagnosi; Plec de

condicions; Estat d'amidaments; Pressupost; Pla de control; Estudi de

seguretat; Plànols

- Normativa, legislació i gestió del procés d'intervenció

- La visió de la intervenció al llarg del temps

- Els criteris d'intervenció actuals. Estètics i tècnics

- Estintolaments, estructures provisionals i trasllat d'edificis

- Intervencions en els sistemes estructurals. Vertical i horitzontal

- Intervenció en l'envolvent. Cobertes i façanes

- Intervenció en els materials

- Correcció d'humitats


- Curso de Rehabilitación. 10 Vol. Madrid: Colegio de Arquitectos de Madrid,

1985-90

- Manuals de diagnosi. 7 Vol. Barcelona: Col·legi d'Aparelladors de Barcelona,

1990-2000

- Tratado de Rehabilitación. 3 Vol. Madrid: Munilla-Leria, 1998-99

- Casanovas, Xavier; Villaverde, Montserrat. Patrimonio construido. Criterios

de intervención.Dins: Revista Arquitectura cubre, nº 37, pàg. 46 a 53, 1997

- González Moreno-Navarro, Antoni. La restauració objectiva. Mètode SCCM de

restauració monumental. Memòria SPAL 1993-1998. Barcelona: Diputació de

Barcelona, 1998.


López Collado, Gabriel. Ruinas en construcciones antiguas. Madrid: MOPU, 1976

López Collado, Gabriel . Técnicas de ordenación de conjuntos. Madrid: MOPU, 1982

Portales, Agustín. Restauración de edificios y monumentos. Tarragona: CAAT ,

1985

Gelpí, Lluís. Tractament de façanes i d'elements arquitectònics. Barcelona:

DGAH , 1988

Barcelona. Diputació. Servei de catalogació i conservació de monuments de la

Diputació de Barcelona. Memòries del Servei. Barcelona: La Diputació, 1982-1998

Informes de la construcción del Instituto Eduardo Torroja. Madrid: Consejo

Superior de Investigaciones Científicas,.Números: 408; 418; 427 i 428

Loggia: arquitectura & restauración. Revista de la Universitat Politècnica de

València. Valencia: Universidad Politécnica de Valencia, 1996-




2 de 2 20/03/2009 13:06


HISTÒRIA DE LA CONSTRUCCIÓ A LA CATALUNYA CONTEMPORÀNIA Codi: 26104

CÀRREGA DOCENT:




DEPARTAMENT D'ASSIGNACIÓ: 703Composició Arquitectònica

Coordinador: Jaume RosellProfessors: Ramon Graus i Jaume Rosell

Recomanacions: -

OBJECTIUS

El conreu de la història de la construcció és una aportació específica que

l'Escola fa a la història de Catalunya. Per a l'estudiant, l'estudi de la

història de la construcció a la Catalunya contemporània representa el

coneixement de les raons que portaren a una determinada manera de construir, en

molts casos genuïna, i dels materials, les tècniques i les obres que seran

objecte d'intervenció durant el seu exercici professional.


L'avaluació es basa en dos exàmens: un a mig curs (dedicat al món

pre-industrial) i l'altre al finalitzar les classes (dedicat al món industrial)

Cada examen consta de dues preguntes: una d'obligatòria que es valora en un 60%

del total i una altra a escollir entre dues preguntes que es valora en el 40%

restant.


CONTINGUTS

S'ofereix una visió panoràmica de la història contemporània de la construcció

catalana que comença amb les profundes transformacions del segle XVIII, al fil

de la industrialització, i madura en el sistema genuí que ha estat qualificat

de 'construcció catalana', el qual perdura pràcticament fins els anys 60 del

segle XX .


1 de 3 20/03/2009 13:06

1. Aspectes generals de la història contemporània de Catalunya

2. Els canvis fonamentals en l' arquitectura i la ciutat

3. Els agents professionals: mestres de cases, arquitectes, aparelladors,

enginyers

4. La construcció preindustrial: unitats de mesura, materials i tècniques

5. La construcció preindustrial: la casa i la construcció monumental

6. El segle XVIII: l'obra pública; militars i mestres de cases

7. Els canvis al final del segle XVIII: cases, fàbriques i arquitectura

monumental

8. La modernització del segle XIX: les escoles i la construcció

9. La modernització del territori: les obres públiques i el ferrocarril

10. La modernització de Barcelona: les fàbriques

11. La construcció d' habitatges a l'Eixample de Barcelona

12. L'Exposició Universal de Barcelona de 1888: de la fusta al ferro

13. La construcció amb ferro: mercats i altres

14. La reforma de les arts aplicades i els oficis artístics

15. Restauració i construcció

16. Construcció catalana per l'arquitectura moderna

17. La construcció catalana arreu: Madrid, Melilla, Cuba, etc.

18. L'Escola del Treball i els gaudinistes

19. Electrificació i indústria

20. L'Exposició Internacional de Barcelona de 1929

21. Una construcció per al Moviment Modern

22. El segle XX després de la guerra: de l'autarquia al desarrollisme

23. Urbanització marginal, autoconstrucció i habitat protegit

24. La pèrdua de la tradició

25. La crisis dels anys 60/70

26. El fracàs de la prefabricació

27. La recuperació dels vuitanta i la incorporació de l'ordinador

28. L'impuls de les Olimpiades de 1992

29. Les perspectives al 2000


ARRANZ HERRERO, Manuel: Los profesionales de la construcción en la Barcelona

del siglo XVIII. Tesi doctoral inèdita. Universitat de Barcelona. Barcelona,

1979. Les biografies, revisades i ampliades, han estat publicades posteriorment

a : Mestres d'obres i fusters. La construcció a Barcelona en el segle XVIII.

Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona. Barcelona, 1991.

ARRANZ HERRERO, Manuel: "El sector de la construcción en una ciudad

manufacturera (Barcelona siglo XVIII)", a Urbanismo e Historia Urbana en el

Mundo Hispano. Universidad Complutense. Madrid, 1985.

CORREDOR MATHEOS, J; MONTANER, J.M.: Arquitectura industrial en Catalunya

1732-1929. Caja de barcelona. Barcelona, 1984.

JOSE, A.; DE DALMASES, N.: Arte e industria en España 1774-1907. Editorial

Blume. Barcelona, 1982.

LACUESTA, Raquel: Restauració monumental a Catalunya (segles XIX i XX). Les

aportacions de la Diputació de Barcelona. Diputació de Barcelona. Barcelona,

2000.

MONTANER MARTORELL, Josep Maria: L'ofici de l'arquitectura. Universitat

Politècnica de Catalunya. Barcelona, 1983.

MONTANER I MARTORELL, Josep Maria: Anàlisi del procés de transformació del cos

de coneixements arquitectònics a Catalunya en el període 1714-1859. Tesi

doctoral publicada per l´Institut d´Estudis Catalans en 1990 amb el títol: La

modernització de l'utillatge mental de l'arquitectura a Catalunya (1714-1859).


2 de 3 20/03/2009 13:06

MONTANER I MARTORELL, Josep Maria: "Escaleras, patios, despensas y alcobas. Un

análisis de la evolución de la casa artesana a la casa de vecinos de

Barcelona". Arquitecturas Bis. Barcelona, septembre de 1985.

MONTANER MARTORELL, Josep Maria: Cent anys de construcció, cent anys del gremi

de constructors. Gremi de Constructors d´Obres de Barcelona i Comarques.

Barcelona, 1992.

NAVAS FERRER, Teresa: "Les arts aplicades a l'arquitectura del segle XIX" en:

La formació de l'Eixample de Barcelona, aproximació a un fenòmen urbà.

Olimpiada Cultural. Barcelona,1990.

ROSELL I COLOMINA, Jaume: La construcció en l'arquitectura de Barcelona a

finals del segle XVIII. Tesi doctoral inèdita. Universitat Politècnica de

Catalunya. Barcelona, 1996.

TAFUNELL, Xavier: "La construcció, una gran indústria i un gran negoci" a

Història econòmica de la Catalunya contemporània. Vol VI. Barcelona, 1990.

TARRAUBELLA, F. Xavier: Urbanisme, arquitectura i construcció a Catalunya. Guia

d'arxius i de fons documentals. Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics

de Barcelona. Garsineu Edicions. Barcelona, 1993.





3 de 3 20/03/2009 13:06


MANTENIMENT A L'EDIFICACIÓ Codi: 26105

CÀRREGA DOCENT:





Coordinador: Vicenc GibertProfessors: Vicenc Gibert

Recomanacions: -

OBJECTIUS

L'assignatura introdueix als estudiants en un coneixement dels edificis basatsen la seva perdurabilitat, destacant condicionants de disseny, materials,construcció i utilització.També es mostren les eines, de compliment obligatori o recomanable, que fanpossible dur a terme una bona gestió del patrimoni edificat.


L'avaluació de l'assignatura serà:

Quatre exercicis amb un valor del 10% cadascun de la nota final.

L'examen final està compost per un exament teòric del 20% de la nota final i ladefensa d'un treball que representarà el 40% de la nota final


1. PREVENCIÓ I MANTENIMENT

1.1. Necessitat del manteniment1.2. Àmbit d'aplicació1.2.1. Edificis de nova construcció1.2.2. Edificis existents1.3. Normativa Legal1.3.1. Llei de l'habitatge


1 de 2 20/03/2009 13:07

1.3.2. Reglament del llibre de l'edifici

2. TIPUS DE MANTENIMENT

2.1. Manteniment preventiu2.2. Manteniment corrector2.3. Conceptes de durabilitat, vida útil i cost global

3. RECERCA I CLASSIFICACIÓ D'EDIFICIS

3.1. L'estructura3.2. Tancaments3.3. Instal·lacions3.4. Acabats3.5. Altres condicionants d'un edifici

4. EINES DE MANTENIMENT

4.1. Índex de qualitat en els edificis4.2. Programes de manteniment global4.2.1. Manual d'ús4.2.2. Planificació4.2.3. Previsió de costos4.2.4. Calendari d'operacions i d'actuacions

5. EL MANTENIMENT DE LES ESTRUCTURES

5.1. Estructures muràries5.2. Estructures d'acer5.3. Estructures de formigó

6. REALITZACIÓ PRÀCTICA D'UN MANTENIMENT D'EDIFICI






2 de 2 20/03/2009 13:07


PROJECTE D'INTERIORISME Codi: 26106


1 de 4 20/03/2009 13:15

CÀRREGA DOCENT:





Coordinador: Blanca FiguerasProfessors: Blanca Figueras

Recomanacions: La intenció de l'assignatura és introduir una formació complementària a l'específica delsestudis que millori la capacitat d'expressió i representació d'idees en la construcció i per tant per cursar-la

només fa falta tenir uns coneixements mínims d'expressió gràfica de sistemes constructius, d'instal·lacions,

d'amidaments, i de planificació i organització d'obres així com d'Història de l'Arquitectura i de l'Art

OBJECTIUS

L'assignatura busca donar resposta a una sèrie de carències (detectades al

llarg de l'experiència docent) per part dels estudiants en qüestions

artístiques i creatives, així com introduir-los en el coneixement de l'ampli

ventall de recursos expressius a l'hora de comunicar gràficament una idea i

sobretot que col·laborin a la formació integral de l'estudiant creant persones

per sobre de professionals.

L'ensenyament d'aquesta assignatura es centra: entre l'intel·lectual i

l'espiritual, entre l'anàlisi i la discussió, entre el treball de grup i

l'individual.

Els objectius generals són: Aprofundir en els coneixements que permetin

l'estudiant resoldre la necessitat de posseir un instrument gràfic de

projecció, una geometria del disseny on "disseny" té el doble significat

d'invenció-projecció i d'operació gràfica per a la construcció-comunicació de

la pròpia invenció.

L'objectiu és desenvolupar la relació directa entre dibuix i projecte. Educar

la creativitat

Educar el procés del dibuix per educar el procés del projecte, "a projectar

s'aprèn dibuixant". Educar (adequar) el dibuix a una finalitat específica:

· Dibuixar per construir

· Dibuixar per recordar

· Dibuixar per pintar

· Dibuixar per crear arquitectura

Educar a projectar a partir del dibuix, el dibuix com ajuda al pensament perquè

prengui cos, per avançar en el propi pensament.

Educar a dibuixar en conseqüència al projecte (dibuix com mitjà d'expressió

gràfica del pensament)

Educar a comprendre i percebre la realitat existent.



2 de 4 20/03/2009 13:15

En aquesta assignatura els criteris d'avaluacions forçosament han de comportar

una dosi de subjectivitat major, si féssim una comparació amb altres

assignatures amb una sistematització de concepte més alt.

Es valorarà la progressivitat, la capacitat de reflexió, la intencionalitat i

la comprensió de la realitat arquitectònica.

El que és evident que quants més treballs hagin de ser jutjats d'un mateix

estudiant, més marge hi ha en el coneixement de l'aprofitament de l'assignatura

per part d'aquest.

Es jutjarà l'obtenció dels objectius fixats, tant en l'assignatura en termes

globals com en el particular de cada treball.

Es jutjarà l'evolució de l'estudiant en el seu aprenentatge, la seva

predisposició, la seva actitud investigadora i las seves propostes.

El sistema de valoració serà a través de dos exercicis pràctics:

1. Un desenvolupat al llarg del curs i que serà individual (60% de la nota

final)

2. Un altre exposat a classe i es farà en grup. ( 40% de la nota final)

Podent en el cas de suspendre algun tenir opció a tornar a presentar-lo.


L'assignatura desenvoluparà tota una sèrie de temes de suport i de reflexió com

a part teòrica, des del punt de vista de la superposició del doble sentit del

disseny i de la geometria com invenció-projecció i com operació gràfica per a

la construcció-comunicació de les pròpies invencions.

TEMA I Introducció. Anàlisi i fases del projecte d'interiorisme.

TEMA II La cultura històrica

TEMA III El projecte

TEMA IV L'espai

TEMA V La Forma.

TEMA VI Formes de Re i Pre-sentació

TEMA VII Tècniques d'expressió. El suport gràfic

TEMA VIII Anàlisi de Projectes

TEMA IX La perspectiva com a mitjà de composar

TEMA X Iniciació a la pràctica de disseny d'interiors

TEMA XI El color

TEMA XII La llum

TEMA XIII Materials en interiorisme

TEMA XIV Instal·lacions en interiorisme


Ching, F. Arquitectura: forma espacio y orden. México: Gustavo Gili, 1998

Neufert. Arte de proyectar en arquitectura. Barcelona: Gustavo Gili, 1995

Germani; Fabris. Color: proyecto y estética en las artes gráficas. Barcelona:

Edebé, 1987.

Moia, J. L. Cómo se proyecta una vivienda. México: Gustavo Gili, 1997

Vero, Radu. El Modo de entender la perspectiva. México: Gustavo Gili, 1981



3 de 4 20/03/2009 13:15

-Manual de Técnicas Gráficas para arquitectos, diseñadores y artistas.

Barcelona: Gustavo Gili, 1985-

-Normativa Urbanística Metropolitana. Barcelona: Mancomunitat de Municipis, 1994

-Premis FAD D'Arquitectura e Interiorisme. Barcelona: Fundació La Caixa, 1987-

Revistas d'interés

ON Diseño

El Croquis

GA House




4 de 4 20/03/2009 13:15


TECNOLOGIA DEL FORMIGÓ Codi: 26107

CÀRREGA DOCENT:





Coordinador: Ferran GomaProfessors: -

Recomanacions: -

OBJECTIUS

- Exposar les patologies d'origen químic que limiten la durabilitat, elsmecanismes de degradació i quantificar els límits de risc de cada una.- Donar les solucions per evitar cada una de les patologies.- Exposar les Tècniques Analítiques actuals de Laboratori de Recerca Aplicada ala Construcció i explicar la seva interpretació.- Donar les Claus per a la Construcció i explicar la seva interpretació.- Exposar les Condicions del Formigó Estructural Durable.- Advertiment de les actuals causes de fallida del Formigó Estructural.- Esclarir la durabilitat de les intervencions: cent per cent hidràuliques oamb polímers orgànics.


Assistència a classe i treball: 40% de la nota finalExamen final: 60% de la nota final


1 .- El ciment Pòrtland - constitució

1 .1 Evolució històrica dels aglomerants fins arribar al Pòrtland

Argila - Constitució físico-químicaGuix - Fenomen AglomerantCalç - Funció Aglomerant


1 de 3 20/03/2009 13:16

Calç Hidràuliques - Físico-química de l'endurimentCiments Naturals - Resistències màximes i condicions que les determinen- Breu ressenya històrica dels aglomerants- Descoberta del Pòrtland

1 .2 Ciment PòrtlandSmeatonVicatLe Chatelier / MichaelisBogue

Composició (Òptima)Fases aglomerants. Característiques de cada unaLa hidròlisis de les fases. La funció aglomerant. La funció HidràulicaL'enduriment. La resistènciaCondicions extrínseques. L' HidratacióParàmetres dels que depèn la resistènciaLa relació aigua/cimentEl curat

1 .3 Breu ressenya de la FABRICACIÓ DEL CIMENT PÒRTLANDAvaluació de la qualitat d'un cimentClasses de ciment pòrtland. Filosofia de la classificació vers la Durabilitatdel Formigó i les Altes Resistències.

1 .4 El CONTROL del ciment PòrtlandEl NormatiuEl fonamental i previ (Meteorització)

2.- Patologia en la construcció i limitacions de durabilitat del formigó percauses d'origen químic

2.1 Definició de patologia per causes químiques2.2 Àmbits d'influència en la construcció2.3 Fets històrics de l'aparició de les patologies d'origen químic mésimportants

3.- Classificació de les causes segons l'aportació de la substància activapresent4.- Concepte de condicions ambientals

5.- Recull de conceptes bàsics de química que incideixen en la construcció

5.1 Tècniques generals per a la identificació de les substàncies que tenenincidència en la construcció5.2 Claus per a la interpretació dels resultats

6.- Descripció de cada una de les substàncies que produeixen patologiesd'origen químic en sistemes constructius, o que produeixen pertorbacions en laposada en obra

6.1 Continguts límits i mètodes de determinació

7.- Condicions per a construir amb formigó armat sense limitacions dedurabilitat per causes d'origen químic

7.1 Origen intrínsec7.2 Origen extrínsec

8.- El codi model europeu

9.- Darrers estudis publicats en els recents symposiums internacionals

9.1 En condicions normals


2 de 3 20/03/2009 13:16

9.2 En condicions agressives9.3 Formigons impenetrables als clorurs

1 0.- El formigó de ciment aluminós - patologies d'origen químic

1 0.1 Identificació, grau de conversió. Patologies1 0.2 Disgregació alcalina. Determinació A/C. Contingut de ciment, avaluació Fk.Punts de risc de col·lapses


· GOMÀ, F. Cemento Pòrtland y otros aglomerantes. Ed. Reverté, 1 979.


· Simposiums Internacionals de durabilitat. (ACI).· Simposiums Internacionals de formigó d'altes prestacions . (ACI).· NEVILLE,A.M. Concrete Tecnology. 1 986.

APUNTS· Apunts del professor.




3 de 3 20/03/2009 13:16


RECURSOS HUMANS I GESTIÓ Codi: 26108

CÀRREGA DOCENT:





Coordinador: Fco Javier LloveraProfessors: M. José Molina Molina

Recomanacions: -

OBJECTIUS


Avaluació continuada, mitjançant el seguiment dels casos pràctics i treballsrealitzats pels estudiants, i un examen final per a aquells estudiants quenohagin superat l'avaluació continuada, adaptant-se, en tot cas, als criterisestablerts per la Normativa del Centre


TEMA. 1. L'EMPRESA COM ORGANITZACIÓ.

L'organització de l'empresa. Factors de producció. Principis de l'organitzacióde l'empresa. La departamentalització de l'empresa. L'organigrama de l'empresa.El Departament de Recursos Humans.

TEMA. 2. LA GESTIÓ DE RECURSOS HUMANS .

El departament de recursos humans de l'empresa. Concepte de la gestió deRecursos Humans. Subjecte responsable de la gestió de Recursos Humans. Funcionsde la gestió de Recursos Humans.


1 de 2 20/03/2009 13:16

TEMA.3. PLANIFICACIÓ, RECLUTAMENT, I SELECCIÓ DELS RECURSOS HUMANS.

Concepte de Planificació dels RH. Disseny i anàlisi dels llocs de treball.Previsions de personal. Reclutament. Selecció.

TEMA. 4. DESENVOLUPAMENT DELS RECURSOS HUMANS.

Concepte d'orientació. La formació dels RH. Sistemes d'avaluació del personal.

TEMA. 5. RELACIONS LABORALS.

Dret del treball. Fonts del Dret. Subjectes de la relació laboral. Contractesde treball El Conveni Col·lectiu. El Conveni Col·lectiu del sector de laconstrucció. Representació dels treballadors a l'empresa.

TEMA. 6. REMUNERACIÓ I PRESTACIONS.El rebut de salaris.


1. Gestión de Recursos Humanos.Lloyd L. Byars. Ph. D., Leslie W. Rue, Ph. D.Madrid: McGraw-Hill, 1997.

2.15 Ansorena Cao, Álvaro dePasos para la selección de personal con éxito.Madrid: Paidós, 1997.

3. Manual de novedades laborales.Madrid: Umano, 1999

4. Derecho del trabajo.Albiol Montesinos, Ignacio; Camps Ruiz, Luis; García Ninet, Ignacio; LópezGandía, Juan; Sala Franco, Tomás.Valencia: Tirant lo Blanc, 1994.





2 de 2 20/03/2009 13:16


ACÚSTICA ARQUITECTÒNICA Codi: 26109

CÀRREGA DOCENT:





Coordinador: Carlota AuguetProfessors: ANGELINA PEÑARANDA; LAUREANO RAMÍREZ DE LA PISCINA

Recomanacions: -

OBJECTIUS

L'objectiu d'aquesta assignatura és que l'estudiant disposi dels coneixementsbàsics necessaris per a enfrontar-se a problemes acústics en l'àmbitarquitectònic. L'estudiant que hagi cursat aquesta assignatura haurà d'estarpreparat per realitzar anàlisis de les condicions acústiques existents en unlocal, tant des del punt de vista de l'aïllament acústic com de la reverberaciói altres condicionants acústics rellevants per als diferents usos dels locals.Tanmateix haurà de poder planificar el condicionament acústic de locals enprojecte i de plantejar solucions adequades als problemes acústics trobats enlocals existents


L'examen final representarà el 60% de la nota finalEs realitzarà una prova escrita, al llarg del quadrimestre, quina nota suposaràel 30% de la nota final.Les activitats pràctiques realitzades durant el curs suposaran el 10% de lanota final


Tema 1. El so i la seva propagació.Ones sonores. Qualitats del so. Ones de pressió. Nivell de pressió sonora,nivell de potència acústica i nivell d'intensitat. Suma i resta de decibels:soroll de fons. Transmissió del so en espais oberts. Fonts puntuals. Fontslineals: carreteres. Amortiment de les ones acústiques per l'aire.


1 de 3 20/03/2009 13:17

Tema 2. Mesura del sorollSoroll. Fonts de soroll. Estudi per freqüències. Bandes d'octava i de terçosd'octava. Nivells de pressió sonora ponderats. Corba de ponderació A. Nivellsonor equivalent. Índex de valoració del soroll de tràfic. Altres índexutilitzats a la pràctica. Sonòmetres. Efectes fisiològics del soroll i criterisd'exposició. Directives de la C.E.E. Normativa bàsica i ordenances municipals

Tema 3. Absorció del sorollAbsorció acústica d'una superfície. Coeficient d'absorció. Temps dereverberació TR60. Fórmula de Sabine. Mesura dels coeficients d'absorció. Tipusde materials absorbents. Materials porosos i fibrosos. Taulers reflexius imembranes. Ressonadors.

Tema 4. Condicionament acústicTemps òptim de reverberació. Ressons. Intel·ligibilitat de la paraula.Correcció acústica. Sales petites. Sales grans. Freqüències de ressonància.Reflectors de so. Sales rectangulars. Altres formes. Superfícies còncaves.Exemples de sales.

Tema 5. Aïllament acústicTipus de soroll. Sorolls aeris. Índex de debilitament acústic. Aïllamentacústic brut. Aïllament acústic normalitzat. Mesura de l'aïllament acústic.Parets simples. Freqüència crítica i Llei de masses. Obertures i paretsheterogènies. Ponts acústics. Parets dobles. Pantalles acústiques. Sorollsd'impacte i vibracions. Lloses flotants. Amortidors. Sorolls de lesinstal·lacions. Càlcul de silenciadors.

ACTIVITATS

· Mesura d'aïllament acústic entre 2 locals (1 hora)· Visita a la cambra reverberant i la cambra anecòica del Campus Nord (1 hora)


· J osse, R. La acústica en la construcción, Barcelona: Gustavo Gili, 1975· Meisser, M. Acústica de los edificios, Barcelona: Ed. Técnicos Asociados, 1973· Carrión, A. Diseño acústico de espacios arquitectónicos, Ed. UPC , 1998· Arau, H. ABC de la Acústica Arquitectónica, Barcelona: Ed. CEAC, 1999


· Kurtze, G. Física y técnica de la lucha contra el ruido, Bilbao: Urmo, 1972· ISOVER, Manual del aislamiento, Madrid: Isover.· Querol, J .M. Manual de mesurament i avaluació del soroll.[Barcelona]:Generalitat de Catalunya, Dept. de Medi Ambient, 1994· Recuero, M. Acústica Arquitectónica, Soluciones prácticas.Barcelona:Paraninfo, 1992· Beranek, L.L.; Vér, I.L. Noise and vibration control engineering, New York:J ohn Wiley, 1992· Egan, M.D. Architectural Acoustics, México: McGraw-Hill, 1988· Lamoral, R. Acoustique et Architecture, Paris: Masson, 1975

APUNTS

· Auguet, C.E. ? [et al.] Acústica arquitectónica. Problemas y actividades,Copisteria de l'EUPB, UPC, 1996.


2 de 3 20/03/2009 13:17




3 de 3 20/03/2009 13:17



CÀRREGA DOCENT:

Crèdits: 3 Crèdits teòrics: 1.5 Hores setmana: -






OBJECTIUS

Pretén introduir a l'estudiant d'Arquitectura Tècnica, els coneixements de"Seguretat i Prevenció" mínims necessaris per poder afrontar la dimensióprofessional amb suficiència, en el domini de la normativa vigent en el seusaspectes teòrics i pràctics.





Projecte de Seguretat

Tema 1: Introducció. Normativa legal vigent.

Tema 2: Aplicació en fase de projecte.

Tema 3: Aplicació en fase d'execució.

Tema 4: Aplicacions pràctiques. Exemples.


1 de 2 20/03/2009 13:17

Tema 5: Auditories de seguretat.

Tema 6: El projecte de seguretat.


Espanya (1997). R.D. 1627/97 disposiciones mínimas de seguridad y salud enobras de construcción. BOE núm. 256 de 31-01-1997


Espanya (1995). Llei 31/1995 de 8 de novembre de Prevenció de Riscos Laborals.BOE núm. 269 de 10-11-1995 Reglaments que la desenvolupen.

APUNTS





2 de 2 20/03/2009 13:17


INFORMÀTICA APLICADA I MÈTODES NUMÈRICS Codi: 26131

CÀRREGA DOCENT:

Crèdits: 4.5 Crèdits teòrics: 1.5 Hores setmana: 3




Coordinador: Alberto FerrerProfessors: Carles Serrat Piè

Recomanacions: -

OBJECTIUS

Tot i la introducció dels recursos informàtics en tots els terrenys

professionals i en particular en el de l'Arquitectura Tècnica,

l'especialització d'algunes tasques de càlcul demana que el professional

disposi d'una formació que li permeti el disseny d'aquelles aplicacions que,

pel seu caràcter específic, no es troben a l'oferta general de programes

informàtics. Així doncs, els objectius bàsics de l'assignatura són: per una

banda, que l'estudiant adquireixi la capacitat de dissenyar algorismes de

resolució de problemes, independentment del llenguatge de programació en el

que hagin de ser implementats. En segon lloc, hi ha la traducció de l'algorisme

al llenguatge de programació compilable i la seva posterior execució. I

finalment l'estudi d'alguns mètodes numèrics que poden ser utilitzats en la

resolució d'alguns dels problemes tècnics que es tracten en l'Arquitectura

Tècnica. L'enfoc de l'assignatura és eminentment pràctic, s'analitzen exemples

i s'utilitza l'ordinador per a les pràctiques. En aquesta

assignatura es potencia l'ús de recursos, com ara l'accés a la xarxa Web o la

utilització de la Intranet de l'EUPB tant pel que fa a agilitzar la

comunicació, com per a compartir/enviar material (exercicis proposats,

treballs, apunts,..).


Durant tot el curs el professor valorarà l'actitud, l'interès i la resolució

d'exercicis que es proposen al final de cada tema. A mitjans del quadrimestre

es fa una prova de traducció d'un algorisme al llenguatge de programació que

representa un 40% de la qualificació final. Al final del quadrimestre un

examen amb una part de programació en llenguatge C i una altra d'aplicació

d'algun dels mètodes numèrics explicats dóna el 60% de la qualificació final.


1 de 2 20/03/2009 13:18


Part I. Programació

Lliçó 1.- Introducció a la programació i al llenguatge C.

Lliçó 2.- Estructures algorísmiques bàsiques.

Lliçó 3.- Accions condicionals.

Lliçó 4.- Accions iteratives.

Lliçó 5.- Funcions.

Part II Mètodes Numèrics

Lliçó 6.- Interpolació.

Lliçó 7.- Integració.

Lliçó 8.- Resolució de sistemes d'equacions lineals.


Ferrer, A.; Mitjana, M. Introducció al llenguatge C. EUPB (apunts)

Gottfried, G. Programación en C. 2ona Edició . México: Mc Graw Hill, 1997.

Grau ; Noguera Càlcul Numèric. Edicions UPC, 1995.

Bonet, C ? [et al.] Càlcul Numèric. Edicions UPC, 1994.


Schildt, H. C Guia de Autoenseñanza. México: McGraw Hill, 1995.

Kernighan, B.; Ritchie, D. El lenguaje de programación C. México: Prentice

Hall, 1991

Aubanell, A.; Benseny, Delshams, A.. Eines bàsiques de càlcul numèric .

Barcelona: Publicacions UAB, 1991.

Froberg, C. Introducción al análisis numérico. Barcelona: Vicens-vives, 1981.




2 de 2 20/03/2009 13:18


VALORACIONS IMMOBILIÀRIES Codi: 26140

CÀRREGA DOCENT:



Curs: 3r Quadrimestre: 3A-3B Tipus: Optativa Línia A


Coordinador: Jordi VilajosanaProfessors: Jordi Vilajosana Béjar; Demetrio Ochoa Fernández

Recomanacions: Recomanacions: Es recomana als estudiants que vulguin matricular aquesta assignatura,que prèviament hagin adquirit els coneixements de les assignatures: Introducció a l'Economia, Economia

Aplicada, Dret a la Construcció, Gestió Urbanística i Admidaments i Pressupostos.

OBJECTIUS

1ª part:

Proporcionar a l?estudiant els coneixements relacionats amb la gestió del

mercat immobiliari, i aprofondir sobre els estudis dels valors de mercat, del

sòl, de les construcccions i per capitalització de rendiments.

2ª part:

Proporcionar a l?estudiant els coneixements relacionats amb la figura del

Project Manager en Construcció, la Valoració de Promocions Immobiliàries i la

Creació d?Empreses professionals i/o de gestió empresarial, incloses les

taxacions immobiliàries.


L'avaluació de l'assignatura es farà de la següent manera:

Avaluació continuada, mitjançant la valoració de:

a) l'assistència i els casos pràctics realitzats per l'estudiant: (30% de la

qualificació)

b) la prova escrita de la 1ª part duta a terme per l'estudiant: (40% de la

qualificació)

c) treball pràctic de l'assignatura realitzat per l'estudiant: (40% de la


1 de 2 20/03/2009 13:18

qualificació)

En cas de que l'estudiant no hagi superat l'avaluació continuada, haurà de fer

un examen final de l'assignatura


1. Introducció a la valoració Immobiliària.

- El Valor. Formació del Valor.

- Els Immobles: Rústics i Urbans. Delimitació.

- Tipologia de les valoracions Immobiliàries.

- Valor - Preu - Cost.

2. Documentació:

- Elements registrats de l'Immoble.

- Elements Urbanístics.

- Elements Cadastrals.

3. L'estudi de Mercat.

4. El valor del Sòl:

- Mètode de Repercussió. Residual. Estàtic i Dinàmic.

- L'ús i la tipologia edificadora.

5. El valor de Reposició:

- Valor de les construccions.

- Formes de depreciació de les construccions.

- La conservació

- Relació antiguitat - ús - qualitat constructiva.

6. El coeficient de Mercat.

- Relació valor de mercat - valor de reposició.

7. El valor per capitalització de rendiments.

8. Els Valors Cadastrals.

9. Els Valors Urbanístics.

10. Les valoracions Hipotecàries.

11. Valoracions d'immobles lligats a explotació econòmica.

12. Valoració d'Empreses.


Les classes estan orientades sota la perspectiva fonamentalment pràctica, amb

la resolució de diversos supòsits al llarg de tot el curs, que a la vegada

constitueix el sistema d'avaluació.


Silván Martínez, J.L. Manual práctico de valoraciones hipotecarias. Madrid:

Munilla - Leria, 1996

Silván Martínez, J.L. Tasaciones. Peritaciones. Madrid: Munilla -Leria, 1997




2 de 2 20/03/2009 13:18


PERITATGES DE L'ASSEGURANÇA I FORENSE Codi: 26141

CÀRREGA DOCENT:



Curs: 3r Quadrimestre: 3A Tipus: Optativa Línia A


Coordinador: Sara M LabordaProfessors: Javier Llovera

Recomanacions: Haver superat l'assignatura "Dret de la Construcció"

OBJECTIUS

Introduir als estudiants en el sector de les valoracions de béns mobles iimmobles des de l'òptica fiscal, hipotecària, mercantil, judicial, cadastral,asseguradora, etc...

A continuació es profunditzarà en la perícia asseguradora des d'una vessanttècnico-pràctica del món de l'assegurança i de la funció de taxació de danys.

Finalment s'introduirà als estudiants en el món de la perícia judicial, tantdes de la vessant processal com de la praxis del dictamen.



1 de 3 20/03/2009 13:19

L'avaluació de l'assignatura és contínua. L'assistència a classe s'entén com aobligatòria.

Els criteris d'avaluació seran els següents:

El 60% de la nota final són treballs fets a classe.

El 40% de la nota final serà un cas pràctic de Responsabilitat Civil deConstructor, Aparellador, Promotor, etc.

La nota final és la mitja entre l'obtinguda en perícia asseguradora i períciaforense, tenint en compte que el nombre d'horesde perícia asseguradora és el doble que el de perícia forense, la nota s'obtéamb la mateixa proporció.


INTRODUCCIÓ:

Concepte de béns mobles i immobles.Teoria del valor.Praxi de la intervenció pericial en els àmbits immobiliari,fiscal, cadastral, hipotecari, judicial, mercantil,assegurador, seguretat social, arbitratge, etc.Qui pot valorar?

TEMA 1. Objecte de l'Assegurança.Risc.Cobertura.

TEMA 2. La llei del Contracte de l'Assegurança.Lleis.

TEMA 3. El Contracte de l'Assegurança.

TEMA 4. Fórmules d'assegurament- Assegurança a Valor Total.- Assegurança a Valor Parcial.- Primer risc

TEMA 5. El capital assegurat i la Prima- La Regla Proporcional- La Regla d'Equitat

TEMA 6. Verificació de Riscs

TEMA 7. Taxació de DanysG arantiesFranquícies

TEMA 8. SinistreObligacions de l'asseguratProcediments

TEMA 9. El PeritNomenaments de PeritsL'informe Pericial

TEMA 10. Incendis i Danys Diversos


2 de 3 20/03/2009 13:19

TEMA 11. Danys per aigua

TEMA 12. Robatori, espoliació i furt

TEMA 13. Responsabilitat CivilPersonal. Patronal. Producte. ConstruccióReclamació de Danys.

TEMA 14. El perit com expert independent.

TEMA 15. La perícia forense.

TEMA 16. La perícia en la jurisdicció civil.Casos pràctics.

TEMA 17. La perícia en la jurisdicció penal. Casos pràctics.

TEMA 18. La perícia en la jurisdicció contenciós - administrativa.Casos pràctics.

TEMA 19. La perícia en la jurisdicció laboral.Casos pràctics.

TEMA 20. La valoració de béns per experts nomenats pel RegistradorMercantil.

TEMA 21. El llenguatge de l'expert.

TEMA 22. Altres figures: l'arbitratge, el mediador, etc.


Manual de uso de los seguros. Madrid: Ed. Veritas, 1991.

Llovera Saez, Fco Javier. La función pericial Forense. Barcelona: Einia, 1995





3 de 3 20/03/2009 13:19


MATEMÀTICA FINANCERA I APLICACIONS ESTADÍSTIQUES Codi: 26142

CÀRREGA DOCENT:




DEPARTAMENT D'ASSIGNACIÓ: 725-715Matemàtica Aplicada I

Coordinador: Francisco De Asis PanellaProfessors: Francisco De Asis Panella; Antonio Delgado Rigal

Recomanacions: -

OBJECTIUS

L'assignatura comprèn dues parts diferenciades. La primera es dedica a fer una

introducció bàsica a les matemàtiques de les operacions financeres; concepte

d'equivalència financera, valoració de rendes i la descripció dels tipus més

importants de préstecs. Finalment es fan algunes aplicacions dels criteris de

selecció d'inversions i de la interpretació econòmica de la derivada.

L'objectiu bàsic de la segona part és proporcionar una visió general dels

conceptes, eines i metodologies que permeten dur a terme anàlisis estadístics.

L'enfocament és eminentment conceptual i pràctic, introduint la teoria a

partir d'exemples que reflecteixin situacions reals, cercant la motivació i

l'interès dels estudiants perquè contemplin la possibilitat d'aplicar aquestes

tècniques a la seva vida professional i, en concret al món de la construcció.


El sistema d'avaluació de l'assignatura és el següent:

Un examen a meitat del quadrimestre de la part d'Aplicacions Estadístiques que

serà el 25% de la nota final

Pràctiques amb Excel de la part de Matemàtiques financers que serà el 15% de la

nota final.

Un examen final del quadrimestre de la part d'Aplicacions Estadístiquess que

serà el 25% de la nota final

Un treball final de curs de la part de Matemàtica Financera que serà 35% de la

nota final.



1 de 2 20/03/2009 13:19

I Matemàtica Financera:

1-Règims Financers.

2-Rendes Financeres.

3-Préstecs.

4-Inversions.

5-Interpretació econòmica de la derivada.

II Estadística Aplicada:

1- Eines bàsiques per a la millora de la qualitat.

2- Models matemàtics per caracteritzar la variabilitat. Distribució normal.

3- Distribucions d'estadístics en mostres aleatòries simples.

4- Comparació de dos productes.


Borrell Fontelles, José. La República de Taxonia. Ejercicios de Matemáticas

aplicadas a la Economía . Madrid: Pirámide, 1992

Fontanals Albiol, Hortensia. Matemática Financiera. Supuestos. Barcelona:

l'autora, 1992.

Lora Espinosa, Esteban; Perez Garzón José .Curso de Matemática Empresarial.

Operaciones Financieras y Optimización.. Madrid: Pirámide, 1991.

Ruiz Amestoy. Jesús María.. Matemática Financiera. Madrid: Centro de Formación

del Banco de España, 1988.

Prat, A. ? [Et al.]. Métodos Estadísticos. Control y mejora de la calidad. Ed.

UPC, 1994.

Grima Cintas, Pere ?[et al.] Problemes d'estadística. Ed. UPC, 1995.





2 de 2 20/03/2009 13:19


ORGANITZACIÓ INDUSTRIAL I D'EMPRESES I GESTIÓ DE RECURSOS HUMANS Codi: 26143

CÀRREGA DOCENT:



Curs: 3r Quadrimestre: 3B Tipus: Optativa Línia A


Coordinador: Fco Javier LloveraProfessors: Ricard Montserrat

Recomanacions: -

OBJECTIUS

Mitjançant aquesta assignatura l'estudiant es pot familiaritzar amb algunsproblemes típics d'O.I. i de la gestió de R.H., com també amb els mètodes, lestècniques i el llenguatge. Pot adquirir l'esperit característic de l'O.I:considerar els problemes d'Organització com objecte d'un estudi científic on hade fer ús de la quantificació i la modelització per arribar a solucionseficients.


El sistema d'avaluació està compost de la següent manera:

1 examen parcial que suposarà el 20% de la nota final.1 treball que suposarà el 20% de la nota final.1 examen final que suposarà el 60% de la nota final.


1.- Concepte i Història de l'Organització Industrial.

2.- Productes, producció i sistemes productius.Classificacions. Decisions en la gestió de la producció: disseny del sistemaproductiu i logístic i direcció d'operacions.

3.- Introducció a la teoria de la decisió.Concepte i classificació dels problemes de decisió. Decisions en context


1 de 2 20/03/2009 13:19

determinista. Decisions en context aleatori. Ús dels arbres de decisió.

4.- Problemes de localització.Localització en espais continus. El problema del transport.

5.- Fiabilitat i Renovació d'equips.Fiabilitat de sistemes. Funcions d'estructura. Xarxes de fiabilitat. Renovaciód'equips importants.

6.- Aplicacions dels models d'optimització.Introducció a la programació lineal. Modelització de problemes.

7.- Introducció a la gestió d'estocs.Gestió clàssica. La fórmula del lot òptim de comanda de Harris-Wilson.

8.- Distribució en planta.

9.- Qualitat.Gestió de la qualitat. Control de qualitat.

10.- Gestió de cues.Sistemes amb esperes. Introducció a la teoria de cues. Els fluxos en elssistemes productius.

11. Fonaments de l'organització.La organització i el sistema social. Canvis i desenvolupament del'organització.

12.- La gestió estratègica.Els objectius estratègics i la millor organització per aconseguir-los.

13.- Gestió dels recursos humans.Anàlisi de llocs de treball. Recerca de personal. Especificació de llocs detreball. Rendiments.

14.- Motivació.Teories i polítiques de renovació.

15.- Lideratge.Estils de direcció.


Companys, Ramón; Coromines, Albert. Organització de la Producció (8 volums)Aula ETSEIB, 1997





2 de 2 20/03/2009 13:19



CÀRREGA DOCENT:

Crèdits: 4.5 Crèdits teòrics: 2.25 Hores setmana: -






OBJECTIUS

Pretén introduir l'estudiant d'Arquitectura Tècnica, als coneixements de"Seguretat i Prevenció" mínims necessaris per poder afrontar la dimensióprofessional amb suficiència,en el domini de la normativa vigent en el seus aspectes teòrics i pràctics.





Projecte de Seguretat

Tema 1: Introducció. Normativa legal vigent.

Tema 2: Aplicació en fase de projecte.

Tema 3: Aplicació en fase d'execució.

Tema 4: Aplicacions pràctiques. Exemples.


1 de 2 20/03/2009 13:20

Tema 5: Auditories de seguretat.

Tema 6: El projecte de seguretat.


-Espanya (1997)R.D. 1627/97 Disposiciones mínimas de seguridad y salud en obrasde construcción. BOE núm. 256 de 31-01-1997


· Espanya (1995). Ley 31/1995 de 8 de novi embre de Prevención de RiesgosLaborales. BOE núm. 269, de 10-11-1995· Reglaments que la desenvolupen.

APUNTS





2 de 2 20/03/2009 13:20


SEGURETAT EN EL TREBALL I TÈCN. AFINS EN PREVENCIÓ Codi: 26145

CÀRREGA DOCENT:



Curs: 3r Quadrimestre: 3A-3B Tipus: Optativa Línia E


Coordinador: Lluis Maria ArmengouProfessors: Lluís Armengou Marsans; Juan Carlos López; Jordi Martínez; José Luis Fuentes; JavierCrespan; Josp Lluís Pedragosa.

Recomanacions:

OBJECTIUS

Donar coneixements bàsics de seguretat en el treball.


L'assignatura s'avaluarà de la següent manera:

3 proves parcials que valdran, cadascuna, el 10% de la nota final.

Assistència a classe i visites a empreses: 10% de la nota final.

Examen final: 60% de la nota final


CONCEPTE I DEFINICIÓ DE SEGURETAT

ACCIDENTS DE TREBALL

ANÀLISI I AVALUACIÓ GENERAL DE RISCS D'ACCIDENTS:

INTRODUCCIÓ

DIFERENTS SISTEMES D'AVALUACIÓ


1 de 3 20/03/2009 13:20


INTRODUCCIÓ

DIFERENTS SISTEMES D'AVALUACIÓ (CONT.).


INTRODUCCIÓ

DIFERENTS SISTEMES D'AVALUACIÓ

PROTECCIÓ COL·LECTIVA I INDIVIDUAL - EPIS

PLANS D'EMERGÈNCIA I AUTOPROTECCIÓ

MESURES PREVENTIVES D'ELIMINACIÓ I REDUCCIÓ DE RISCS:

EXPLOSIUS I APARELLS A PRESSIÓAPARELLS D'ELEVACIÓ I TRANSPORT


RISC QUÍMIC

RESIDUS TÒXICS I PERILLOSOS

ANÀLISI, AVALUACIÓ I CONTROL DE RISC ESPECÍFICS:

ELECTRICITAT

ANÀLISI, AVALUACIÓ I CONTROL DE RISCS ESPECÍFICS:

MÀQUINES


EQUIPS DE TREBALL


MANIPULACIÓ


LLOCS I ESPAIS DE TREBALL


RISC MECÀNIC

INSPECCIONS DE SEGURETAT (AUDITORIES)

CONCLUSIONS DE MÒDUL, EXAMEN I QUALIFICACIÓ

SEGURETAT DEL PRODUCTE I SISTEMES DE GESTIÓ DE LA QUALITAT

GESTIÓ MEDI AMBIENTAL

SEGURETAT INDUSTRIAL I PREVENCIÓ DE RISCS PATRIMONIALS


2 de 3 20/03/2009 13:20

SEGURETAT VIÀRIA

CONCLUSIONS DEL MÒDUL, EXAMEN I QUALIFICACIONS


- "Formación General de Seguridad e Higiene en el Trabajo". Jesús Bernal. Ed.Tecnos 1996- "Curso de Seguridad y Salud en el Trabajo". Alfredo Moya. Ed. McGrawhill 1996- "Seguridad en el Trabajo" Ed. Instituto Nacional de Seguridad e Higiene en elTrabajo. 1990- "Notas Tècnicas de Prevención" Serie 1 a 14. Ed. Instituto Nacional deSeguridad e Higiene en el Trabajo- "Equipos de Protección Individual" Tomo I-II-III Ed. AENOR 1996- Recopilació de textos legals: "Legislación sobre Seguridad y Salud en elTrabajo" Ed. Ministerio de Trabajo- "Guia d'Avaluació de Riscos per Petites i Mitjanes Empreses" Ed. DireccióGeneral de Relacions Laborals, Departament de Treball, Generalitat deCatalunya. 1996





3 de 3 20/03/2009 13:20


HIGIENE EN EL TREBALL Codi: 26146

CÀRREGA DOCENT:



Curs: 3r Quadrimestre: 3A Tipus: Optativa Línia E


Coordinador: Lluis Maria Armengou

Professors: Lluis Armengou Marsans; Mariano Unzeta López

Recomanacions: -

OBJECTIUS

Donar coneixements bàsics d'higiene en el treball.


L'assignatura s'avaluarà de la següent manera.

2 proves parcials que valdran, cadascuna, el 15% de la nota final.

Assistència a classe i visites a empreses: 10% de la nota final

Examen final: 60% de la nota final


Agents químics (III):¨ Control de l'exposició i principis generals

Agents químics (II): ¨ Metodologia de l'enquesta

Agents químics (II):¨ Determinació de les causes de l'exposició

Agents químics (II):¨ Determinació de la dosi d'exposició.¨ Les dosis de

referència: espanyola, U.E., U.S.A. ¨ Criteri d'avaluació.

Agents químics (III):Accions sobre l'individu.Protecció individual:¨ Definició

i conceptes generals¨ Classificació dels equips de protecció individual.

Agents químics (III):¨ Accions sobre el focus contaminant

Agents químics (III):¨ Accions sobre el medi de propagació

Agents químics (III):¨ Aïllament, confinació, ventilació localitzada

general


1 de 2 20/03/2009 13:21

Normativa legal específica:¨ Reglament pel treball amb amiant, plom, clorur de

vinil monòmer.¨ Substàncies cancerígenes.

Normativa legal específica:¨ Substàncies molestes tòxiques i perilloses.¨

Treballs prohibits als menors

Agents físics:¨ Característiques, efectes, avaluació i control

¨ Sorolls i vibracions

Agents físics:¨ Soroll i vibracions (continuació)

Agents físics:¨ Ambient tèrmic

¨ Radiacions ionitzants i no ionitzants

Agents físics:¨ Normativa legal¨ Soroll, radiacions, agents biològics.

Agents biològics

Exercici pràctic, examen, conclusions del mòdul


-"Formación General de Seguridad e Higiene en el Trabajo". Jesús Bernal. Ed.

Tecnos. 1996

- "Manual Pràctico de Ventilación SP" Ed.Soler i Palau S.A.

- "Notas Técnica de Prevención" Serie 1 a 14. Ed. Instituto Nacional de

Seguridad e Higiene en el Trabajo. 1990

- "Equipos de Protección Individual" Tomo I-II-III Ed. AENOR

- Recopilació de textos legals: "Legislación sobre Seguridad y Salud en el

Trabajo" Ed. Ministerio de Trabajo





2 de 2 20/03/2009 13:21


GESTIÓ DE LA PREVENCIÓ I ALTRES ACTUACIONS Codi: 26147

CÀRREGA DOCENT:



Curs: 3r Quadrimestre: 3A-3B Tipus: Optativa Línia E


Coordinador: Jaime GuixaProfessors: Jaume Guixà Mora; Mireia Bosch Prat

Recomanacions: -

OBJECTIUS

Es pretén donar resposta a unes necessitats existents, obtenint coneixementssobre el disseny, l'organització i l'execució d'estratègies generals deprevenció de l'Empresa, el sistema de gestió de prevenció de riscs laborals iels canals de comunicació i informació.Realitzant la línia d'Intensificació "E" i les ALES de medicina en el Treball iErgonomia i Psicosociologia Aplicada s'aconseguirà el Títol de Tècnic enPrevenció de Riscs Laborals (nivell intermedi) acreditat per la Generalitat deCatalunya per tal de poder exercir com a prevencionista.


El sistema d'avaluació serà mitjançant un examen final de cada bloc (Gestió dela Prevenció / Altres matèries en prevenció de riscs laborals)És necessari assistir a un 80 % de les classes.


GESTIÓ DE LA PREVENCIÓ

Aspectes generals sobre administració i gestió empresarialPlanificació de la prevencióOrganització de la prevencióEconomia de la prevencióEconomia de la prevencióAplicació a sectors especials: construcció, indústries extractives, transport,


1 de 2 20/03/2009 13:21

pesca i agriculturaAplicació a sectors especials: construcció, indústries extractives, transport,pesca i agriculturaConclusions del mòdul, examen i qualificació

ALTRES MATÈRIES EN PREVENCIÓ DE RISCS LABORALS

Anàlisi de les necessitats formativesPlans i programesTècniques educatives Seguiment i avaluacióLa comunicació en prevenció, canals i tipusFormació i condicions d'eficàciaTècniques de negociacióConclusions del mòdul, examen i qualificació


Ley 31/1995 de 8 de noviembre de Prevención de riesgos laborales (BOE 10-noviembre)

Real Decreto 39/1997, de 17 de enero, por el que se aprueba el Reglamento delos Servicios de Prevención.





2 de 2 20/03/2009 13:21


ÀMBIT JURÍDIC DE LA PREVENCIÓ Codi: 26148

CÀRREGA DOCENT:

Crèdits: 6.5 Crèdits teòrics: - Hores setmana: 5


Curs: 3r Quadrimestre: 1A Tipus: Optativa Línia E


Coordinador: Fco Javier LloveraProfessors: Xavier Crespán; Jordi Fernández; Fco Javier Llovera

Recomanacions:

OBJECTIUS


Avaluació continuada, mitjançant el seguiment dels casos pràctics i treballs

realitzats pels estudiants, i un examen final per a aquells estudiants que no

hagin superat l'avaluació continuada, adaptant-se, en tot cas, als criteris

establerts per la Normativa del Centre


Normativa sobre prevenció de riscs laborals

Sistema espanyol de la seguretat social

Responsabilitats en matèria preventiva

Organització de la prevenció a Espanya

Nocions de dret del treball

Legislació bàsica en relacions laborals

Conclusions del mòdul, exàmens i qualificació


1 de 2 20/03/2009 13:22






2 de 2 20/03/2009 13:22


ELECTRÒNICA I EDIFICACIÓ Codi: 26149

CÀRREGA DOCENT:

Crèdits: 4.5 Crèdits teòrics: - Hores setmana: -



DEPARTAMENT D'ASSIGNACIÓ: 710Enginyeria Electrònica

Coordinador: Josep Bordonau

Professors: Josep Bordonau

Recomanacions: -

OBJECTIUS

L'assignatura consta de dues parts: una part teòrica i una part pràctica.

Les sessions de teoria es faran a l'EUPB.

Les pràctiques consistiran en:

· Tres pràctiques al laboratori d'electrònica de l'ETSEIB en grups de dos

estudiants segons el calendari que es facilitarà a classe (caldrà fer un

informe per cada grup).

· Visita a un edifici amb instal·lació domòtica (amb informe individual de la

visita).

· Demostració de funcionament d'un sistema domòtic (per confirmar) amb informe

individual.


Prova d'avaluació continuada al mig del quadrimestre: 30 % del total.

Avaluació de les pràctiques, mitjançant assistència i informe: 40 % del total.

Examen final: 30 % del total (inclourà preguntes relacionades amb les

pràctiques).


Mòdul 1. Introducció a la tecnologia electrònica

1. Fonaments d'electricitat i teoria de circuits

- Corrent, voltatge

- Lleis de Kirchoff

- Resistència, divisor de tensió, condensador, circuit RC


1 de 3 20/03/2009 13:22

2. Concepte de senyal, senyal elèctric, senyals analògics i digitals

3. Dispositius i història: el transistor

- El transistors BJT i FET

4. Procés analògic, procés digital

- Codificació en binari natural

- Funcions lògiques bàsiques i realització en tecnologia CMOS

- Missatge

5. Circuits integrats, història

- Memòries

- Processadors, µP

- Displays

- Concepte de ASIC

- Sensors µelectrònics, microsistemes

6. Interconnexió, càrrega, ampla de banda, fibra òptica

Mòdul 2. Els sistemes electrònics i la domòtica

1. Introducció als sistemes electrònics

- Generalitats sobre microprocessadors i microcomputadors.

- Arquitectura dels computadors personals.

2. Sistemes electrònics de procés i control

- Visió estructurada del procés d'informació i control.

- Classificació dels elements tecnològics involucrats

- Sensors i transductors. Classificació. Paràmetres fonamentals.

- Exemples de sensors per aplicacions en domòtica.

- Actuadors.

- Elements auxiliars: bateries, visualitzadors, fonts d'energia alternatives.

3. Xarxes aplicades a domòtica

- Nocions fonamentals de xarxes de comunicacions: arquitectura de xarxes,

protocols.

- El concepte de bus domòtic.

4. Busos domòtics

- El bus EHS

- Bus Simón VIS

- Tecnologia LonWorks

5. Aplicació


-Atkin, Brian, ed. -Millman, Jakob

Intelligent Buildings Microelectrónica

Aldershot: Avebury Technical, 1988 Barcelona: Hispano-Europea, 1992

J. Bordonau. Domòtica. Transparències i manual de pràctiques, 1999, (es

facilitaran via servei de reprografia de l'EUPB).



2 de 3 20/03/2009 13:22




3 de 3 20/03/2009 13:22