monogrÀfic. urbs intel·ligents bcn smart city · 2015. 3. 18. · tardor que ve a la xarxa...
TRANSCRIPT
L’ajuntament barceloní fauna crida a la ciutadania per augmentar l’eficiència energètica
BCN SMART CITYTres noves línies se sumaran la tardor que ve a la xarxa intel·ligent d’autobusos de la capital catalana
Una sèrie de plataformes digitals permeten als barcelonins interactuar amb l’Administració
Una ciutat al servei de les persones
MONOGRÀFIC. URBS INTEL·LIGENTS el Periódico 19 de març del 2015
2 PublicitatDIJOUS
19 DE MARÇ DEL 2015el Periódico
Pàgines especialsDIJOUS
19 DE MARÇ DEL 2015el Periódico 3
Dimensió humana. Una escena ciutadana habitual en un carrer de Barcelona.
Julio Maya II MONOGRÀFICS
Barcelona, proclama el seu
alcalde, Xavier Trias, “té
atractiu econòmic, és una
ciutat oberta al món, que
després de la gran transformació
que va viure gràcies als Jocs Olím-
pics, s’ha convertit en un important
destí turístic a escala mundial”. Ara,
afegeix, “vol ser coneguda també
com a ciutat de cultura, coneixe-
ment, creativitat, innovació i be-
nestar”.
Per aconseguir aquest objectiu, la
capital catalana ha fet una gran aposta
per convertir-se en una smart city de
referència internacional, on les noves
tecnologies es posin al servei de les
persones, la gestió de la ciutat i la mi-
llora dels serveis públics. En aquest
sentit, Barcelona està posant en mar-
xa millores de gran impacte ciutadà i
transformacions importants que tenen
com a missió “portar la màxima qua-
litat urbana a tots els barris de la
ciutat i millorar la qualitat de vida
de les persones”, declara Trias.
Pe r a r r i ba r a se r una c i u t a t
intel·ligent no només s’ha d’actuar,
també s’hi ha de creure. I Barcelona,
al llarg dels seus més de 2.000 anys
d’història, sempre s’ha caracteritzat
pel seu caràcter innovador, emprene-
dor i inconformista. Aquesta persona-
litat ha sigut clau per erigir-se en una
ciutat pionera a adoptar els preceptes
de la smart city. ¿I quins són aquests
principis? Bàsicament tres: gestió efi-
cient dels serveis i recursos, noves
eines i espais d’interacció entre per-
sones, col·lectius i institucions, i ús i
integració de les noves tecnologies de
la informació i la comunicació (TIC).
TRANSVERSALITAT. Tenint en
compte aquestes premisses, Barce-
lona treballa per millorar la qualitat de
vida dels seus ciutadans i, al mateix
temps, garantir un desenvolupament
social, econòmic i urbà sostenible.
En la pràctica, una smart city és la
que té capacitat de donar resposta
a les necessitats dels seus ciutadans
en àmbits diversos, i millorar el dia a
dia de les persones. En definitiva, una
ciutat intel·ligent facilita la interacció
dels ciutadans amb l’Administració,
disposa d’informació oberta en temps
real, afavoreix l’emprenedoria i permet
el desenvolupament personal i empre-
sarial de la ciutat.
Gràcies a la seva estratègia trans-
versal basada en una visió transforma-
dora de la ciutat a llarg termini, Barce-
lona obté uns brillants resultats en el
rànquing de smart cities. Avui, la capi-
tal catalana és considerada la primera
ciutat intel·ligent d’Espanya, la quarta
d’Europa i la desena del món. També
destaca per ser la Capital Mundial del
Mòbil i la Capital Europea de la Inno-
vació. A més, treballa amb l’objectiu
de ser una ciutat autosuficient, amb
barris productius, de velocitat humana
i d’emissions zero, productiva, oberta,
inclusiva i innovadora; en resum, una
ciutat viva amb persones emprenedo-
res i comunitats organitzades.
Aquesta visió engloba projectes en
àrees molt diverses que, juntament
amb la tecnologia i la innovació, pre-
tenen garantir als ciutadans una millor
qualitat de vida i un creixement econò-
mic més gran a través d’una gestió
més eficient dels serveis i els recursos
de la ciutat.
“Barcelona no té límit. És una
ciutat que es millora cada dia, grà-
cies a l’esperit i a la determinació
dels seus ciutadans. Barcelona és
un somni social que lluita per tenir
i mantenir un entorn privilegiat, que
vol distribuir la riquesa de mane-
ra equitativa i amb una societat
que se sustenta en valors clara-
ment democràtics i implicatius”,
sosté Antoni Vives, tinent d’alcalde
d’Hàbitat Urbà.
“Nosaltres treballem per aconse-
guir que Barcelona sigui una ciutat
autosuficient i de zero emissions,
amb un nou model de generació,
distribució i consum de l’energia.
Volem que els barris siguin produc-
tius, aptes per viure-hi i treballar-hi,
dissenyats a una escala humana,
liderant una metròpolis connecta-
da amb el món”, declara Vives. En
aquest sentit, destaca, “Hàbitat Ur-
bà respon a aquest repte: gestionar
l’urbanisme, les infraestructures i la
vivenda, la naturalesa, els recursos
naturals i les tecnologies de la in-
formació en una única direcció. Tot
això per aconseguir millorar la vida
de les persones generant econo-
mia, regenerant el nostre entorn i
activant programes d’atenció a les
persones”.M
bÉs la primera ‘smart city’ d’Espanya, la quarta d’Europa i la desena del món
EL RÀNQUING
REFERÈNCIA INTERNACIONAL
Una ciutat intel·ligentL’Ajuntament de Barcelona treballa per millorar la qualitat de vida dels ciutadans
b La capital catalana promou un desenvolupament social, econòmic i urbà sostenible
b
Convertir-se en una ciutat intel·ligent
comprèn el desenvolupament de progra-
mes i actuacions en àrees molt diverses.
dServeis públics i socials. L’aplicació
de les noves tecnologies optimitza i de-
mocratitza els serveis públics i socials, i
millora la qualitat de vida de les perso-
nes.
dMedi ambient. Barcelona aplica solu-
cions innovadores en la gestió mediam-
biental de la ciutat per ser més sostenible
i efi cient.
dMobilitat. L’objectiu és que la ciuta-
dania tingui una mobilitat segura, soste-
nible, equitativa i efi cient.
dEmpresa i negocis. L’Ajuntament de
Barcelona treballa per generar ocupació,
promoure la inversió i el fi nançament,
atraure talent i ajudar empreses i empre-
nedors.
dInvestigació i innovació. Investigar
i innovar són clau per al futur desenvo-
lupament de les ciutats i les persones. I
Barcelona està en avantguarda en l’ús
de les noves tecnologies.
dComunicacions. Barcelona és una
ciutat connectada al món, que vetlla per
crear canals de comunicació sòlids i pre-
parar tecnològicament la ciutat per afa-
vorir la interacció entre els ciutadans i
l’Administració.
dInfraestructures. Barcelona aprofi ta
les actuacions en l’espai públic per des-
plegar infraestructures smart que perme-
tin portar a terme una gestió més sos-
tenible.
dTurisme. Les accions desenvolupa-
des en aquesta àrea pretenen que Bar-
celona sigui un destí turístic intel·ligent,
perquè els turistes i els ciutadans convis-
quin còmodament.
dCol·laboració ciutadana. El principal
objectiu de l’àrea és reinventar-se i evo-
lucionar cap a un model de ciutat a esca-
la humana, i per aconseguir-ho la partici-
pació ciutadana és imprescindible.
dProjectes internacionals. La trans-
versalitat és el principal eix de l’estratègia
smart de Barcelona, que promou la co-
operació amb altres ciutats.
Projectes en àmbits molt diversos
ÀREES D’ACTUACIÓ
el Periódico el PeriódicoPàgines especialsPàgines especials 5DIJOUS
19 DE MARÇ DEL 20154DIJOUS
19 DE MARÇ DEL 2015
A distància. Programes com la teleassistència permeten monitoritzar els usuaris i atendre les emergències amb rapidesa.
Pilar Enériz II MONOGRÀFICS
Una ciutat que, com és
el cas de Barcelona,
aspira permanentment
a millorar el seu reco-
negut posicionament
com a smart city de referència a
Europa i al món, necessita opti-
mitzar regularment determinades
àrees considerades clau (transports,
energia, educació, salut, gestió de
residus, vigilància, economia...) de
manera simultània i transversal. En
aquest sentit, l’Ajuntament de Bar-
celona ha actualitzat les eines i els
espais d’interacció entre persones,
col·lectius i institucions, al considerar
“que l’atenció social a les persones
més vulnerables és eix d’actuació
prioritària del Govern municipal per
fer de Barcelona una ciutat més so-
lidària amb aquells que necessiten
una atenció especial”. Així es poten-
cia el servei d’assistència domiciliària,
la plataforma digital Vincles BCN i la
web institucional que conté el con-
junt de serveis d’informació i suport
al ciutadà.
TELEASSISTÈNCIA. Segons fonts
del consistori català, en l’actualitat
s’està prestant servei de teleassis-
tència domiciliària gratuïta a més de
70.000 persones, i creixent.
Les noves estructures familiars,
l’increment de persones que viuen
soles i els condicionants econòmics
d’aquestes fan que aquest suport
d’atenció es mostri com una eina
d’utilitat per a les persones que viuen
soles o tenen diferents graus de de-
pendència. Juga a favor del sistema el
desenvolupament d’una tecnologia ca-
da vegada més precisa, que permet als
professionals respondre amb rapidesa i
de manera molt eficient a les demandes
d’ajuda, així com detectar els problemes
que poden sorgir a casa de l’usuari.
El servei es va posar en marxa amb
l’objectiu de millorar la qualitat de vida
i l’autonomia de les persones grans,
amb discapacitat o dependència que
viuen o passen una gran part del dia
soles al seu domicili. En l’actualitat es-
tà actiu les 24 hores del dia, els 365
dies de l’any, i té una funció doble:
oferir una resposta com més adequa-
da millor a les peticions d’ajuda de
les persones usuàries. Així mateix,
actuar de forma preventiva mantenint
un contacte continuat amb la perso-
na per limitar situacions d’inseguretat,
d’aïllament o de soledat.
El servei de teleassistència, plena-
ment integrat dins dels nous serveis
al ciutadà que proveeix la smart city,
consisteix en la instal·lació d’un aparell
senzill a la vivenda de l’usuari, connec-
tat mitjançant la línia telefònica a una
central receptora, amb què es pot co-
municar en cas d’urgència simplement
prement un botó.
Al centre d’atenció, un equip de pro-
fessionals atén la petició i activa, si
és necessari, el recurs més adequat
a cada problemàtica: localitzar els
familiars o les persones de contacte,
desplaçar al domicili una unitat mòbil
o bé activar altres serveis d’urgència,
com assistència mèdica, bombers,
policia, etcètera.
Està pensat i hi poden accedir per-
sones de 75 anys o més mitjançant
una sol·licitud i l’informe mèdic corres-
ponent. També hi tenen accés perso-
nes d’entre 18 i 74 anys amb certificat
de discapacitat (en què consti que su-
peren el barem d’assistència de ter-
cera persona o de mobilitat reduïda)
o amb reconeixement de grau de de-
pendència (que aportin sol·licitud, in-
forme mèdic i certificat de discapacitat
o resolució de grau de dependència,
independentment del grau). Es consi-
deren altres possibilitats per les quals
hi tindran dret persones d’entre 18 i 74
anys en els casos que els treballadors
socials ho creguin necessari, en què
SERVEIS DE LES ‘SMART CITIES’
El consistori barceloní compta amb diferents pogrames per millorar la qualitat de vida de les persones dependents
La intel·ligència urbana en suport de les persones grans i contra la soledat
s’haurà d’aportar la documentació que
justifiqui la necessitat del servei.
En l’actualitat s’ha de destacar que
des del 2012 s’hi han anat afegint di-
ferents mecanismes que utilitzen les
noves tecnologies per millorar el con-
trol i la seguretat. Així es monitoritza,
per exemple, l’obertura de qualsevol
porta del domicili, així com la dels
electrodomèstics, per comprovar el
compliment de rutines.
S’estan instal·lant sensors de mo-
bilitat altament sensibles al movi-
ment, capaços de detectar qualsevol
circumstància que impedeixi deam-
bulació, caigudes o crisis sanitàries.
S’ubiquen en zones estratègiques del
domicili, perquè funcionin al màxim i
sense angles morts.
Entre l’equipament que aporta més
precisió i utilitat hi ha un polsador via
ràdio personal, que permet l’activació
de la unitat domiciliària per fer truca-
des d’emergència quan l’usuari es tro-
ba a una certa distància i, per exem-
ple, ha tingut algun problema. També
es pot utilitzar per contestar una tru-
cada entrant si el telèfon s’ubica en
una altra habitació i no està a l’abast
de l’usuari.
Així mateix, es pot sol·licitar el de-
tector de caigudes, que incorpora
sensors d’última generació i propor-
ciona flexibilitat i més tranquil·litat a
totes aquelles persones susceptibles
de perdre l’equilibri. El detector es pot
portar subjecte al cinturó o en una dis-
creta ro nyonera. Per la seva part, els
detectors de fum, foc, gas i monòxid
de carboni generen un avís a l’usuari
i una trucada al centre de control a
través del terminal quan detecten la
presència d’aquests elements. Funcio-
nen via ràdio i es poden instal·lar a les
zones on sigui més necessari.
PLATAFORMA. L’esperança de vida
a les ciutats europees ha augmentat
significativament, també a Barcelona
de manera molt notable.
Actualment, el nucli de població que
conforma la tercera edat s’ha convertit
en un desafiament urbà com a conse-
qüència de les seves problemàtiques
concretes. Necessitats que han inspi-
rat la plataforma digital Vincles BCN,
que té l’objectiu d’atendre de la ma-
nera més adequada i personalitzada el
col·lectiu de més edat, que va guanyar
el premi Mayors Challenge 2014 de
la fundació Bloomberg Philantropies,
dotat amb cinc milions d’euros.
S’ha de recordar que un de cada
cinc habitants de la ciutat té més de
65 anys, dels quals uns 100.000 su-
peren els 80 i una tercera part viuen
sols. Les previsions apunten, a més,
que aquesta tendència és creixent i
que d’aquí 50 anys la proporció de
persones grans augmentarà signifi-
cativament.
De cara a mi l lo ra r e ls n i ve l l s
d’ independència i de seguretat
d’aquest col·lectiu, el consistori ca-
talà ha posat en marxa l’ambiciós
programa denominat Vincles BCN
per ampliar la xarxa de suport mu-
nicipal a les persones grans. La in-
novadora proposta del programa és
que combina l’atenció pública i la
personal, i afavoreix la col·laboració
de familiars, amistats i veïns treba-
llant, colze a colze, amb els profes-
sionals en matèria de salut i serveis
socials. Tots els membres del cercle
de confiança poden respondre a les
necessitats i alertes de la persona
usuària i comunicar-se entre elles, de
manera que se sent acompanyada en
qualsevol moment i situació.
Aquest servei que configura un es-
cenari de suport personalitzat ha de-
mostrat en la fase de prova que les
persones que pateixen aïllament se
senten més acompanyades i segures
gràcies a la xarxa social que pot mi-
llorar tant la salut com la qualitat de
vida. Està impulsat des de l’àrea de
Qualitat de Vida, Igualtat i Esports de
l’Ajuntament de Barcelona, i les previ-
sions apunten que pugui arribar a unes
20.000 persones a mitjà termini.
El projecte es basa en una aplica-
ció per a dispositius mòbils que és la
que facilita la connexió de la persona
gran amb el seu cercle de relacions
i , a l mateix temps, amb els ser-
veis d’assistència social o sanitària.
D’aquesta manera, un conjunt de per-
sones predeterminat entre els quals
s’inclouen treballadors públics i volun-
taris estaran interconnectats entre ells
i amb l’usuari, que podrà escollir amb
qui vol mantenir vincle.
El sistema està a disposició de per-
sones grans que visquin soles, així
com de ciutadans amb alguna limita-
ció física o psíquica. Tenint en compte
el perfil de l’usuari, s’ha optat per un
disseny molt senzill, fàcil d’entendre,
que es completarà amb la provisió de
les eines i la formació que necessitin
els interessats per poder utilitzar el
programa.
L’alcalde de Barcelona, Xavier Trias,
celebra l’entusiasme que ha generat
aquest servei: “Tenim la sort que
la ciutat va fer una aposta per les
tecnologies mòbils, amb la voca-
ció que no siguin només útils per a
l’Administració, sinó per al benestar
de les persones”.M
dL’Ajuntament de Barcelona ha
desenvolupat com a eina com-
plementària d’informació, dins de
l’estratègia de potenciar serveis
vinculats a la smart city, una pà-
gina web en què es resumeixen
totes les prestacions que ha po-
sat en marxa fins i tot en matèria
d’atenció al ciutadà.
Aquesta eina té com a objec-
tiu prioritari que, de manera molt
gràfica i amb un accés senzill, els
usuaris tinguin a la seva disposi-
ció una completa guia d’ajudes i
suggeriments, així com informació
d’utilitat relacionada.
La pàgina mostra de manera in-
tuïtiva una visió global dels ser-
veis, amb tots els continguts vin-
culats que contribueixen a donar
un suport adequat. El catàleg es
completa amb les formes en què
els interessats hi poden acce-
dir (tràmits) o obtenir informació
addicional, a través del telèfon o
via correu electrònic.
Com que la cartera de serveis és
molt àmplia, el lloc actua com un
autèntic filtre de les prestacions
i ajudes que estan a disposició
dels barcelonins, en els diversos
àmbits d’actuació, per facilitar-hi
l’accés. En aquest sentit, la web
redirigeix directament al servei i
a l’ajuda corresponent, a més de
donar una visió completa del con-
junt de l’oferta. Un altre aspecte
a destacar és que millora la ges-
tió i la relació del ciutadà amb
l’ajuntament simplificant els trà-
mits obligatoris.
Segons fonts del consisto-
ri, la web Guia de serveis de
l’Ajuntament de Barcelona “mira
de proporcionar una informació
actualitzada i de qualitat, de ma-
nera que la comunicació que es
difon és vigent en el moment de la
publicació i s’actualitzarà perma-
nentment i amb la màxima celeritat
possible”. En aquest sentit, s’insta
a la revisió regular dels continguts
de tercers de cara a evitar errors,
demores o pèrdues de suport per
gestió incorrecta.
El compromís del consistori és
“que la informació que es difon si-
gui completa, veraç, precisa, útil i
accessible, que compleixi estric-
tament tots els requisits de quali-
tat previstos en la legalitat vigent,
i garanteixi la seguretat i la protec-
ció de les dades personals”.
Guia virtual al servei dels ciutadans
SUPORT
La ciutat intel·ligent és un nou concepte de ciutat que treballa per augmentar la qualitat de vida dels ciutadans, i garantir un desenvolupament social, econòmic i urbà sostenible. En aquest sentit, Barcelona aposta –amb innovadors projectes– per donar resposta a les necessitats dels barcelonins, amb l’objectiu de col·laborar en la millora del seu dia a dia.
bMés de 70.000 ciutadans són atesos al seu domicili
AVANTATGES
bL’ús de noves tecnologies permet millorar el controli la seguretat
bLa teleassistència és gratuïta per al col·lectiu més desprotegit
COMPROMISOS
bEl programa Vincles trenca l’aïllament de la tercera edat
el Periódico el PeriódicoPàgines especialsPàgines especials
d’un dispositiu mòbil en què és pos-
sible visualitzar el funcionament del
reg i detectar incidències que s’hagin
produït, per solucionar-les en el curt
termini. En el cas de plantacions de
noves espècies o en aquelles zones
en què es detecti més necessitat
d’aigua, l’eina permet fer regs de
suport de manera manual, però que
haurien de ser excepcionals.
El sistema de telegestió del reg
quantifica les entrades i les sortides
d’aigua en un temps concret, es com-
paren amb les necessitats hídriques
de les plantes i es complementen amb
les dades de pluja i reg segons les
variables d’evaporació, transpiració,
escorrentia i percolació de l’aigua.
D’aquesta manera, només s’aporta
l’aigua estrictament necessària, i
s’evita el malbaratament. El sistema,
a més, s’atura de manera automàti-
ca quan plou i es reajusta segons les
condicions ambientals, per exemple,
del vent, perquè l’aigua no caigui fora
de la zona prèviament establerta.
El consistori emmarca aquesta
iniciativa dins de l’estratègia smart-
7DIJOUS
19 DE MARÇ DEL 20156DIJOUS
19 DE MARÇ DEL 2015
Senyalització. Els nous carrils d’autobús a Barcelona integren semaforització intel·ligent a les cruïlles.
Pilar Enériz II MONOGRÀFICS
Convertir-se en una ciutat
intel·ligent és el gran repte
dels governs dels principals
nuclis urbans del planeta i,
en aquest context, Barcelona treballa
amb un èxit reconegut, ja que se si-
tua en una posició de privilegi en el
rànquing de smart cities mundials se-
gons Juniper Research, davant fins i
tot d’urbs com Nova York o Londres.
Entre els aspectes en què Barcelo-
na està fent passos significatius és en
qüestions de mobilitat. Així, ha creat
una xarxa de bus smart, fàcil, intuïti-
va, més ràpida i connectada, perquè
els usuaris es puguin moure estalviant
temps i de manera més sostenible.
La xarxa incorpora a la vegada tec-
nologies avançades en semàfors pre-
ferents, intercanviadors, informació a
l’interior de l’autobús i a les parades,
així com una gestió informatitzada per
millorar-ne la velocitat, la freqüència i
la cobertura, i optimitzar els recursos
disponibles.
Barcelona ha optat per una xarxa de
bus traçada amb línies verticals, horit-
zontals i diagonals, que està a punt de
completar-se i que va començar a ser
una realitat l’any 2012, moment en què
es van introduir les cinc primeres línies.
L’any 2013 se’n van implementar cinc
més, i el 2014 es va continuar amb
actuacions en quatre línies més, tres
de les quals són noves.
Aquest any continua el desplega-
ment: a la tardor es posaran en marxa
tres recorreguts amb autobusos d’altes
prestacions. Amb aquestes incorpora-
cions, funcionaran 16 de les 28 línies
previstes.
Una enquesta recent ha posat de
manifest que nou de cada 10 usuaris
consideren beneficiós el desplegament
del projecte. Aspectes com la velocitat i
la regularitat, entre altres, arriben a una
puntuació del 90% respecte a l’objectiu
d’excel·lència.
SERVEIS. Segons fonts de l’Ajun-
tament de Barcelona s’està treballant
en la potenciació de nous serveis
intel·ligents, entre els quals destaca el
vehicle elèctric, el Bicing i la semafo-
rització intel·ligent per donar prioritat a
serveis públics i emergències.
Fa anys que la capital catalana per-
segueix una mobilitat segura, eficient i
que redueixi l’impacte mediambiental,
i que a la vegada permeti desplaçar-se
amb més fluïdesa i facilitat. El 2007 va
entrar en funcionament el Bicing, un
servei pràctic i sostenible per cobrir pe-
tits trajectes diaris que respon a criteris
de mobilitat intel·ligent. En l’actualitat,
amb una òptima valoració per part dels
usuaris, resulta un bon complement al
transport públic tradicional.
També s’estan produint alguns aven-
col·lectiu, públic i privat de referència.
Aquest mitjà de transport és energèti-
cament més eficient i genera menys
contaminació, raons per les quals
s’aposta per la seva promoció, sense
oblidar la seva capacitat per reactivar
la indústria automobilística de l’àrea
metropolitana, crear llocs de treball i
liderar internacionalment el sector. En
aquest sentit està operativa la plata-
forma denominada Logística per a la
ços notables pel que fa al desenvolu-
pament d’idees i projectes que con-
dueixin a un nou model energètic i de
transport, tant públic com privat, que
minimitzi l’impacte ambiental i acústic, i
d’aquesta manera prioritzi la qualitat de
l’aire, l’aigua, el sòl, i millori, en definiti-
va, la qualitat de vida dels barcelonins.
Al punt de mira del consistori hi ha
l’objectiu de convertir el vehicle elèc-
tric en el mitjà de transport individual i
Implementació del vehicle elèctric, amb
molta informació d’utilitat.
Una altra línia d’actuació és el su-
port a la implementació del taxi elèc-
tric i, en aquest context, destaquem
que Barcelona ja compta amb la flota
d’autobusos més neta d’Europa, grà-
cies a vehicles híbrids i de gas natural
comprimit, així com a la incorporació
de filtres anticontaminants en vehicles
dièsel que integren l’actual flota.M
bA la tardor entraran en funcionament tres noves línies per sumar-ne 16 de les 28 previstes
REALITATS
bAugmenta un 18% el recorregut del carril bus i es reprogramen semàfors en 300 interseccions
bEl repte és implicar els ciutadans en la construcció d’una Barcelona més sostenible i humana
PROJECTES EN MARXA A BARCELONA
L’entramat d’autobusos es basa en un esquema de xarxa ortogonal, que és el més eficient en grans ciutats
Un model intel·ligent de mobilitat urbana P. E. II MONOGRÀFICS
Per afavorir un ús racional
dels recursos naturals a la
ciutat s’ha posat en marxa
un conjunt de tecnologies
capaces de monitoritzar tot el procés
i fer-lo més eficient. Com a exemple
per estalviar aigua i optimitzar-ne l’ús,
el consistori ha instal·lat un sistema
intel·ligent de telegestió del reg als di-
ferents espais verds de la ciutat, una
iniciativa beneficiosa per al medi am-
bient i per a l’economia dels residents,
donat el volum d’aigua estalviada.
Aquest sistema es basa en sensors
que recullen informació de la humitat,
la salinitat i la temperatura, així com
la velocitat i la direcció del vent, per
regular automàticament la quantitat
d’aigua, a través d’un programa que
es pot gestionar mitjançant ordina-
dors o dispositius mòbils.
El mecanisme, que ja està implantat
i funciona amb èxit en diversos parcs
de la ciutat, optimitza el consum
d’aigua a partir d’una infraestructura
de comunicacions construïda sobre
la xarxa de reg actual que integra un
sistema Scada (control supervisor i
adquisició de dades) fet a mida per
a Barcelona. L’eina permet, per un
costat, el telecontrol i l’optimització
del reg, i gestiona a distància les
electrovàlvules que obren el pas a
l’aigua. Les dades de què disposa
estan recopilades per una xarxa de
sensors que milloren l’eficiència del
reg. Els empleats de Parcs i Jardins
supervisen diàriament l’estat de la flo-
ra dels espais verds, acompanyats
water, que pretén gestionar de mane-
ra més eficient la disponibilitat hídrica.
ESTALVI. La gestió dels recursos
naturals es configura doncs com a
peça clau dins d’un projecte més am-
biciós d’estalvi i autosuficiència ener-
gètica, i per fer-ho es negocia amb el
sector privat i es busca la mobilització
de la ciutadania.
Es tracta de poder generar local-
ment tota l’energia consumida al te-
rritori amb fonts renovables o apro-
fitant focus energètics residuals, i
maximitzar l’eficiència energètica
reduint el consum de recursos de
manera gradual.
S’ha de recordar que internacio-
nalment la capital catalana té un
compromís adquirit amb la UE que
l’obliga a disminuir en un 20% les
emissions de CO2 el 2020 (Covenant
of Mayors). Malgrat que Barcelona té
una despesa energètica moderada,
en comparació amb altres ciutats de
les seves mateixes característiques,
només un 2% dels 17.000 GWh/any
consumits tenen un origen energètic
local. El nivell d’autosuficiència de
gestió dels equipaments i serveis
municipals és del 50,7%, dada que
també s’ha de millorar.
L’objectiu és incrementar la genera-
ció d’energia renovable i reduir-ne el
consum global. Per això s’han posat
a disposició dels barcelonins diferents
recursos informatius, com una web
per saber com es pot generar més
energia de manera local i millorar
el consum energètic dels domicilis
particulars.M
Estalviar recursos naturals i energètics és un objectiu prioritarii s’ha convertit en el compromís clau de les urbs modernes
Solucions per a la gestió eficient de l’energia a la ciutat
bGenerar més de manera local i sensibilitzar la població per consumir menys
EL REPTE
TECNOLOGIA APLICADA
Disponibilitatde bicicletes
bAPPBICING
El sistema de Bicing a Barcelona és un servei
d’utilització creixent, sobretot a les zones més cèn-
triques i on s’han habilitat els carrils bici. Perquè els
usuaris tinguin informació útil, com la disponibilitat
de bicicletes i estacions en temps real, s’ha desen-
volupat aquesta aplicació, gratuïta per a qualsevol
smartphone o tauleta, i per a tots els sistemes
operatius.
AppBicing utilitza la tecnologia Barcelona Con-
tactless, que permet descarregar-la escanejant
el codi QR o bé acostant el mòbil als xips NFC
col·locats a les estacions. Un dels seus avantatges
és que permet calcular la ruta més segura per
desplaçar-se d’una estació a una altra.
Agilitat en el pagament
bAPPARKB
Els dispositius mòbils tenen avui un paper cada
vegada més significatiu en la relació entre els ciu-
tadans i la smart city. En aquesta línia de treball
s’enquadra l’aplicació ApparkB, que permet als
conductors pagar l’àrea verda i la zona blava a
través del seu dispositiu, sense necessitat d’anar
als parquímetres. Aquesta aplicació mòbil, que està
disponible per a diferents sistemes operatius, és
gratuïta i només requereix el registre.
Utilitza, entre altres tecnologies d’última gene-
ració, la geolocalització per aplicar la tarifa corres-
ponent, que serà confirmada per l’usuari. Aquest
sistema és opcional i coexisteix amb el mecanisme
tradicional de parquímetres.
Eina per aprofitar recursos
MAPA ENERGÈTIC
Es tracta d’un espai virtual de lliure accés que
mostra el potencial eòlic, tèrmic, etcètera (de ma-
nera personalitzada) per a cada edifici, de manera
que és possible decidir i prioritzar quina és la font
d’energia que convé utilitzar en cada moment. A
partir de les consultes al mapa virtual, que es de-
riven cap als assessors energètics, es facilitarà el
procés de reflexió al ciutadà, i es podrà incentivar
la rehabilitació energètica de l’edifici. Entre les infor-
macions que ofereix el mapa es troba la incidència
de radiació solar, la superfície disponible de coberta
amb sol, la superfície útil en metres quadrats, les
necessitats d’energia i la capacitat de reducció de
gasos d’efecte hivernacle.
Assessor energèticpersonalitzat
bPERSONAL ENERGY
Amb l’objectiu que els ciutadans puguin millorar
el consum energètic, l’Ajuntament de Barcelona
posa a disposició dels barcelonins la plataforma
Personal Energy, una eina que ofereix informa-
ció personalitzada sobre el consum privat i així
permet comparar l’eficiència entre veïns, amb
l’afegit d’un assessor energètic i tècniques de
dinamització de la comunitat per millorar les
ràtios d’estalvi.
Participar en aquesta plataforma obre la porta
a la millora de l’autosuficiència i l’eficiència, mi-
llora del confort a casa i reducció de consums,
cosa que repercuteix en beneficis no només per
a la butxaca, sinó també per al medi ambient.
8 Pàgines especialsDIJOUS
19 DE MARÇ DEL 2015el Periódico
Fent honor a la seva designació com a Capital Mundial del Mòbil, Barcelona és la primera ciutat del món a tenir un portal com
Apps4Bcn, que aglutina totes les aplicacions per viure i disfrutar de la ciutat, segons les recomanacions d’experts. Inclou més de 170
apps, relatives a 16 temàtiques (a continuació se’n recull una petita mostra) i acompanyades de 300 valoracions.
A LA PALMADE LA MÀ
APPS4BCN
Com el seu nom indica, permet
conèixer quant falta perquè arribi
un bus a una parada. També s’hi
poden consultar els preus, les
estacions més pròximes o els
recorreguts de les línies, i guardar
les parades favorites.
PROPER BUS BCN
En funció de la ubicació de l’usuari,
aquesta aplicació mostra informació
dels punts d’interès més pròxims,
com per exemple aparcaments,
restaurants, parades de taxi,
farmàcies, museus o biblioteques.
A PROP D’AQUÍOP D’AQUÍ
PER BUS BCNUna aplicació senzilla per conèixer
la disponibilitat d’estacions i
bicicletes del servei Bicing en
temps real (un mapa ajuda a la
localització). També calcula la ruta
més segura per desplaçar-se d’una
estació a una altra.
BICING
Un emocionant viatge en tres
dimensions pel que va ser
la ciutat romana. Sota una
aparença de videojoc, amaga una
exhaustiva enciclopèdia, de gran
ús per a estudiants, historiadors i
curiosos.
BÀRCINO 3D
Modalitat de pagament de les
zones d’aparcament verda i blava
més àgil, còmoda i sense esperes,
ja que no és necessari anar al
parquímetre. A més, només es
paga pel temps exacte durant el
qual s’utilitza l’aparcament.
APPARKB
Permet elaborar un recorregut
alternatiu per l’urbs i veure,
per exemple, algunes parets
transformades amb elements
originals, botigues singulars o
objectes quotidians que confereixen
caràcter a la ciutat.
BCN PAISATGE
Deu rutes pels espais històrics més
significatius de la ciutat del segle XX,
quan es va proclamar la República
Catalana, va ser bombardejada
(durant la guerra civil) i va lluitar
als seus carrers per recuperar la
democràcia.
MEMÒRIA BCN
Són els 23 recorreguts més
singulars de la ciutat per conèixer
Barcelona a bon ritme, amb
informació sobre distància, tipus de
terra, desnivell, espais verds o fonts.
També informa de les pròximes
competicions.
BARCELONA CORRE
Ideal per saber quina és la
biblioteca que tenim més a prop,
quines activitats es fan a cada
una (un calendari permet veure
les activitats d’un dia concret),
com arribar-hi o quins són els
seus horaris.
BIBLIOS BCN
Presenta els museus de la
metròpolis agrupats per categories.
Cada fitxa inclou descripció,
horaris, adreça, exposicions, enllaç
a la venda d’entrades o a altres
aplicacions i audioguies.
BCN MUSEUS
Autoservei. Quiosc virtual a l’oficina d’atenció ciutadana de la Marina de Port.
Darío Reina II MONOGRÀFICS
Ho ha certificat l’organització
independent Transparency
Internacional: si el que pun-
tua és la transparència de
l’Administració, la participació ciuta-
dana i l’obertura de dades, Barcelona
s’emporta la palma i ocupa el primer
lloc entre les ciutats espanyoles. I no
és una posició gratuïta: la capital s’ha
guanyat el lideratge mitjançant la im-
plantació de diverses mesures. Una
de les més destacades és el projecte
Govern Obert (www.bcn.cat/gover-
nobert), un portal que incorpora el re-
gistre d’estudis i informes, els estudis
d’opinió més rellevants o la informació
vinculada a la web d’estadística. També
publica la llista completa d’adjudicataris
de les ajudes públiques que atorga
l’ajuntament o les empreses que han
sigut contractades per l’Administració,
alhora que presenta l’estat de les finan-
ces municipals (l’evolució del deute, el
compte de resultats o la solvència de
la ciutat).
Mitjançant l’app MobileID es pot ac-
cedir a la realització de tràmits i ser-
veis de l’ajuntament de manera segura
i remota, sense necessitat d’haver-ho
de fer telefònicament o presencial-
ment. Entre aquests tràmits hi ha la
localització d’un cotxe que s’ha em-
portat la grua, saber el col·legi electo-
ral on hem de votar, obtenir el padró,
sol·licitar un duplicat del pagament
d’un impost, etcètera. Els serveis i
tràmits a què es pot accedir varien
en funció del tipus d’usuari: en el mo-
ment del registre s’és usuari registrat,
però per ser acreditat s’ha d’anar a
l’oficina d’atenció ciutadana de Sant
Miquel, Les Corts o Nou Bar ris, o bé
a través de www.bcn.cat/tramits (en
cas de disposar de certificat digital).
En aquesta última web es poden fer
els mateixos tràmits que a través de
l’aplicació MobileID.
PARTICIPACIÓ CIUTADANA.
Una de les accions més innovadores
en el camp de la participació ciutada-
na és la plataforma www.bcn.cat/coin-
novacio, on cada tres o quatre mesos
es plantegen reptes de ciutat perquè
els barcelonins aportin propostes i les
comentin entre ells. En aquest mateix
lloc web és possible enviar idees a
l’ajuntament que, en cas de rebre més
de 50 suports, són posteriorment ava-
luades i contestades.
Per una a l t ra part , mit jançant
l’aplicació mòbil Bústia Ciutadana, els
ciutadans poden informar de les inci-
dències que passin en qualsevol punt
SERVEIS DIGITALS
Barcelona lidera la llista espanyola en ‘open data’, transparència i participació ciutadana
Primer lloc ben merescut
de la ciutat de Barcelona. L’ajuntament
es compromet a donar-hi resposta.
Un altre dels canals a través del
qual els barcelonins poden fer arribar
a l’Administració incidències, queixes
o suggeriments són les oficines pre-
sencials d’atenció ciutadana. Concre-
tament a la de la Marina de Port s’ha
implementat la primera versió virtual
d’aquestes oficines, que també ser-
veix per sol·licitar duplicats de rebuts,
volants d’empadronament o comuni-
cats d’obres.
‘OPEN DATA’. Per últim, l’obertura
de dades públiques significa, a efec-
tes pràctics, la possibilitat de dis-
posar d’aplicacions mòbils i serveis
bBústia Ciutadana permet informar de les incidències que es produeixen a la ciutat
APLICACIÓ MÒBIL
que faciliten la vida als ciutadans,
promouen la innovació i afavoreixen
l’impuls econòmic.
Fruit d’aquesta política han nas-
cut, per exemple, CityBikes (plata-
forma amb informació sobre punts
de recollida de bicis); SOS Info (app
per a casos d’emergència); BDigital
(que incorpora dades obertes sobre
centres mèdics de Barcelona); Ma-
pa Barcelona + Sostenible (projecte
col·laboratiu que ubica en un mapa
els punts que fan més sostenible la
ciutat), o BCN Contactless (projecte
en què, a partir de codis QR, es pot
obtenir informació sobre les obres de
la ciutat, els parcs i els jardins o els
arbres d’interès local).M