Desembre 2010 n. 131

La meitat de les empreses exportadores catalanes diu que la seva cartera de clients es troba a l’alça. Són xifres del clima exportador del ter-cer trimestre del 2010 elabo-rat per l’Observatori de pros-

pectiva de Mercats Exteriors (OME) d’ACC1Ó, que asse-nyala també que un 35% de les firmes qualifica d’estable la seva cartera de comandes actual.L’enquesta constata que totes

les empreses, independent-ment de la seva dimensió, mostren resultats positius de la cartera de comandes ac-tual i per als propers 12 me-sos. D’altra banda, la majoria d’empreses enquestades té

previst incrementar l’expor-tació, especialment, als Es-tats Units, Canadà i als països emergents d’Amèrica Llatina, Rússia, Xina, Índia i l’Àfrica del Nord.

Pàgina 3 >>

L’exportació catalana es troba a l’alça

2 €Anàlisi mensual d’economia i empresa

Excel·lents xifres en accidentalitatEntre 2001 i 2010 la sinistralitat laboral a Cata-lunya s’ha reduït en un 63%, sent la construcció el sector que ha experimentat una davallada més gran. Aquestes bones xifres es deuen en gran part a la mi-llora dels sistemes de prevenció de riscos laborals, en què s’han involucrat totes les empreses i, també,

l’Administració. Això coincideix en un moment de re-formes normatives en matèria de prevenció de riscos laborals, que persegueixen encara més qualitat i efi-càcia. Ara bé, les pimes recelen d’aquesta reforma per la problemàtica que els pot suposar. PàginES 29 a 34 >>

artur mascandidat de ciu a la presidència de la generalitat

“La Generalitat ha d’estar al costat de les empreses, les ha

d’escoltar”

EmprEsa pàg. 3 a 18 >>

Entrevista al degà del Col·legi d’arquitectes de Catalunya.

L’empresa Eurekakids no para de créixer tot i la crisi.

Flexibilitzar els horaris laborals pot aportar beneficis a treballadors i, també, a empreses.

Conversem amb Manuel Ángel Sánchez, director de RH d’Schneider Espanya.

El Decàleg: deu opinions sobre el sector empresarial i econòmic.

El president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet, fa balanç de les accions dutes a terme.

Ravial Sa és una empresa especialitzada en disfresses a mida.

ECONOmIa pàg. 19 a 26 >>

El catedràtic Joan Tugores valora les posicions de Ben Bernanke, president de la Reserva Federal.

El mapa: La corrupció al món.

Els cellers espanyols: una excel·lent aposta per invertir.

En situacions de crisi, l’or es posiciona com un valor refugi per als inversors, però és això cert?

La proposta d’un sistema mixt de pensions pren força entre els experts.

EsTILs DE VIDa pàg. 35 a 38 >>

Entrevista a Pedro Corredor, xef del restaurant Mosaic, ubicat a l’hotel Hilton.

Escapada a les illes Canàries a la recerca del bon temps.

Portaventura proposa uns sopars de nadal molt especials per a empreses.

LEs sECCIONs

EspECIaL: prevenció de riscos Laborals

“Cal un govern fort, unit i amb una majoria social que

el recolzi”

2 Opinió / Sumari Món eMpreSarial deSeMbre 2010

Mentre hi ha lleus signes de recuperació econòmica en el nostre entorn, les xi-fres positives en el nostre país costen d’aflorar i, fins i tot, n’hi ha algunes que empitjoren. No obstant, en aquest número, ens fem res-sò d’una bona dada, que ve propiciada precisament per la millor situació dels mer-cats estrangers: la meitat de les empreses catalanes ex-portadores preveu un aug-ment de la seva cartera per al proper any.

I és que hi ha moltes em-preses que ja s’han adonat que l’única via que tenen per créixer és l’exportació. El Govern espanyol preveu, per al 2011, que les vendes a l’exterior creixin un 6,4% enfront a un increment de les importacions del 2,9%.

Tant de bo que aquesta ten-dència positiva es pogués extrapolar a altres magni-tuds econòmiques.

El cert és que la recupera-ció de l’economia espanyola depèn en gran part del que siguem capaços d’exportar. Ara com ara, és inviable que el creixement econòmic pugui venir del consum, la inversió o l’augment de la despesa pública. Les pers-pectives apunten a què l’atur es mantindrà, si és que no segueix pujant. Davant aquest panorama, les previ- sions per al consum a Es-panya durant els propers anys són pessimistes. Per altra banda, la inversió, ja sigui privada o pública, està estancada. La primera és lògic ja que són poques les empreses que s’animen a

invertir en un context com l’actual, i la segona, per primera vegada després de molts anys les administra-cions han hagut d’aplicar mesures d’estalvi, eliminant ajudes. La despesa pública, en general, tampoc augmen-tarà, simplement perquè no hi ha pressupost.

Sens dubte, a curt i mig ter-mini, cal potenciar més que mai l’exportació. Ens hem de bolcar en països estran-gers, com el Brasil, la Xina o l’Índia. Tots tres tenen immensos mercats amb mi-lers de milions de persones que volen consumir. Això sembla ser que ja ho saben moltes de les nostres em-preses, que han decidit anar a la recerca d’oportunitats que, de moment, no tenen en el nostre país. La resta d’empreses, si no es volen estancar, tard o d’hora, tam-bé hauran d’apostar per la globalització.

Entorn de l’exportació, però, es plantegen molts reptes i cal estar preparats, perquè hi tenim molt a guanyar.

ediTOrial

el fuTur ecOnòMic paSSa per l’expOrTació

direcTOri d’eMpreSeS

medigrup digital s.a.: Director General: Joan Pons. Directora Editorial: Àgata Serra. Dtor. Comercial: Marc Sabé. Dtor. Administració: Ramon Thomas. Dtora. d’Organització i Projectes: Mònica Rodríguez. Coordinadora Editoral: Meritxell Sort. Delegada Madrid: Maika Fernández. Dtor. Cap Àrea Direcció: Carles Vives.c/Caballero 79, 2a - 08014 Barcelona - tel. 93.280.00.08 fax. 93.280.00.02 - E-mail: medigrup@medigrup.com. www.medigrup.com - Madrid: Av. M-40, portal 13, bajo 27. 28921 Alcorcón (Madrid). Tel. 91 116.96.82

MÓN EMPRESARIAL: Editor: Joan Pons. Redacció: Gerard Arias, Cristina San José, Àgata Serra, Meritxell Sort. Firmes: Joan Tugores. Columnistes: Miquel Bonet, Daniel Ortiz. Col·laboradors: Artur Zanón, Núria Cabrera, Begoña Giménez, Begonya Merino, Jordi Arasa, BCN Press. Disseny: Carlos Latorre. Responsable de Fotografia: Diego Calderón. Fotografia: David Fernández, M.Ángel Chazo.

L’empresa editora no comparteix necessàriament l’opinió dels col·laboradors i articulistes. tOts els drets reserVats: Medigrup Digital S.A. es reserva els drets sobre els continguts del Món Empresarial, els seus suplements i qualsevol producte de venda conjunta, sense que puguin reproduir-se ni trasmetre a al-tres mitjans de comunicació, totalment o parcialment, sense prèvia autorització escrita.Dipòsit legal B-49.604-98

ISSN 1579-086X

membre de l’APPEC

Premi a l’Excel·lència en Comunicació 2006 i 2010

Premi 2007 a la millor trajectòria professional en la difusió de l’economia

CONTROL OJD

editorialAccenture ...............................12Amazon...................................12American Express...................13BMW ......................................13Carrefour ..........................10, 13D&G ........................................13Dia ..........................................10eDreams .................................12El Corte Inglés ........................10Eroski ......................................12Facebook ................................10Grupo Tragsa ..........................10H&M .......................................12Honda .....................................13HP ...........................................13Iberdrola .................................12Iberia Cargo ............................12Ikea .........................................12Indra .......................................12Kraft Foods .............................13L’Óreal ....................................10Lidl ..........................................12Mapfre....................................10Naturex...................................12Panasonic ...............................10Schneider .................................9Siemens..................................12Tesco ......................................13Timberland..............................10Toyota .....................................10Viscofan ..................................13Yamaha...................................13

la Tira còMica

STaff

ara més que mai les empreses catalanes s’han de bolcar en països emergents, com el brasil, la xina o l’Índia

desembre 2010 móN empresarial �

en la cartera de comandes actual i per als propers 12 mesos. Pel que fa a la cartera de comandes actual, les millors dades són per a les empreses que exporten entre 15 i 30 mili-ons d’euros anuals, mentre que les millors perspectives pels propers 12 mesos són per a les empreses que exporten entre 3 i 15 milions d’euros i per a les més grans que exporten més de 30 milions d’euros.Per àrees geogràfiques, a curt termini les empreses esperen incrementar les exportacions a tots els mercats, però especial-ment als Estats Units, Canadà i els països emergents d’Amè-rica Llatina, Rússia, Xina, Índia i l’Àfrica del Nord.A més, els mercats amb més bones expectatives per iniciar negoci els propers 12 mesos són els països emergents, sobretot Rússia i els països de la Comunitat d’Estats Indepen-dent (CEI). En menor mesura, també ho són la Xina i l’Índia.Aquest sondeig —fet a partir de la consulta a 600 empreses catalanes exportadores regu-lars— també assenyala que la Xina i, en menor mesura, el Brasil i Índia, són els països emergents que, segons les empreses, han fet els progres-sos tecnològics i d’innovació

Redacció

El 50% de les empreses expor-tadores catalanes declara que la seva cartera de comandes actual es troba a l’alça, segons es desprèn de l’enquesta ela-borada per l’Observatori de prospectiva Mercats Exteriors (OME) d’ACC1Ó, l’agència per a la competitivitat de l’empresa catalana adscrita al Departa-ment d’Innovació, Universitats i Empresa. Alhora, un 35% qua-lifica d’estable la seva cartera de comandes actual, i un 15,8% la situa a la baixa. A més, el 50,4% de les empreses preveu que la seva cartera augmentarà en els propers dotze mesos, per un 41,6% que preveu que romandrà estable i només un 8% a la baixa. Per sectors d’activitat, tots pre-senten resultats positius en la cartera de comandes actual, destacant per sobre de tot les indústries de matèries plàsti-ques i cautxú i les de maqui-nària i equips mecànics. Pel que fa a la cartera de coman-des pels propers dotze mesos, s’observa com tots els sectors sense excepció preveuen una situació favorable.L’enquesta assenyala també que totes les empreses, inde-pendentment de la seva dimen-sió, mostren resultats positius

El 50% de les empreses exportadores preveu un augment de la seva cartera Més de la meitat de les empreses exportadores preveu que la seva cartera de comandes augmentarà en els propers 12 mesos. La ma-joria d’empreses enquestades considera que la Xina, el Brasil i l’Índia són els països que han desenvolupat els progressos tecnològics i d’innovació més importants en els últims anys.

més importants en els últims 3-5 anys. Concretament, el 78,4% de les empreses catalanes enquesta-des considera que la Xina ha fet progressos tecnològics i d’innovació, el 60,4% pensa el mateix del Brasil, i el 58,5% ho creu de l’Índia. Els tres països destaquen pels seus progressos efectuats en sectors com les indústries químiques, que inclou la fabri-cació de productes farmacèu-tics, i la maquinària i els equips mecànics. Aquest últim sector també destaca en la majoria de països analitzats.

empresaEntrevista a Artur Mas, can-didat de CiU a la presidència de la Generalitat. pàg. 4-5

Flexibilitzar els horaris laborals pot apor-tar beneficis a treballadors i, també, a empreses. pàg. 8

previsioNs eN l’exportació de les empreses catalaNes

l’exportació, motor de creixementPer al quart trimestre del 2010, l’indicador de Clima Empresa-rial de Catalunya (ICEC), que elabora la Cambra de Comerç de Barcelona, avança que l’activitat es desaccelerà, tot i que no ho farà de la mateixa manera en tots els sectors. Així, l’activitat industrial con-tinuarà en terreny positiu i no perdrà impuls el quart trimes-tre, gràcies en gran part a les exportacions. L’empitjorament es produirà bàsicament a la construcció i al sector hoteler.Per al 2011, les previsions de la

priNcipals iNdicadors de clima exportador cataluNya. �r. trimestre del 2010. trimestre actual i expectatives a 12 mesos

Font: OME-ACC1Ó

Unitats: Tant per cent.(1) El saldo és la diferència entre els % “evolució a l’alça” i “evolució a la baixa”.

Cambra són d’un creixement del PIB positiu però moderat, del 0,8%. Aquest creixement serà impulsat per l’exportació i la inversió en béns d’equi-pament, i en menor mesura, pel consum privat. Es preveu que el 2011 la inversió en béns d’equipament registrarà un creixement positiu i que l’ex-portació mantindrà un creixe-ment elevat. Els sectors de la indústria i els serveis accele-raran el ritme de creixement, sobretot la indústria, afavorida pel bon comportament de l’ex-portació i la recuperació de la inversió en béns d’equipament.

� MóN eMpresarial deseMbre 2010eMpresa / a fons

“Cal que la Generalitat estigui al costat de les empreses, les escolti i les acompanyi”

eNtrevista a artur Mas, caNdidat de ciu a la presidèNcia de la GeNeralitat

Redacció

la Generalitat té actualment prou poder polític i econòmic per treure’ns de la crisi?Certament la crisi econòmica és internacional i hi ha deter-minades competències, com la política monetària, que no estan ni tant sols en poder de l’Estat, però malauradament les conseqüències de la crisi són locals i cal actuar-hi de ma-nera decidida. En aquest sentit, el Govern de Catalunya ha de posar tots els seus esforços en treballar per sortir de la crisi. La Generalitat té instruments per a fer sortir Catalunya de la crisi i això passa en primer lloc per tenir un govern fort, unit i amb una majoria social que el recolzi. I allà on ho hi hagi com-petència hi ha d’haver influèn-cia, i el govern de Catalunya ha de liderar el debat de les mesu-res a emprendre per sortir de la crisi.

catalunya ha perdut pistonada en els darrers anys des del punt de vista econòmic. Què ens cal per redreçar aquesta situació?És evident que la crisi ha perju-dicat notablement la conjuntura econòmica de Catalunya i el go-vern tripartit no ha contribuït a la recuperació econòmica, però jo, que he passat els darrers anys visitant moltes empreses i institucions del país, veig en ells moltes ganes de sortir-se’n i de tirar endavant. La iniciati-va de la societat hi és, el que fa falta ara és tenir un govern que ajudi, faciliti i canalitzi les ini-ciatives de la societat. De cara als propers anys hi ha dues pri-oritats essencials en matèria de política econòmica. La primera, la més urgent, és la de sortir de la crisi. I la segona és la de posar les bases per impulsar un canvi de model econòmic. La sortida de la crisi passa per tenir un govern que fixi clares les prioritats, que no improvisi les polítiques en cada moment, i que tingui en la lluita contra la destrucció de l’ocupació i el tan-cament de les empreses, la seva

principal preocupació. Per això, caldrà apostar per la modera-ció fiscal, per impulsar mesures que facin arribar el finançament a les empreses i les famílies; per reduir la morositat; per im-pulsar aquelles infraestructures que el país necessita; i per im-pulsar des del govern polítiques d’austeritat pressupostària i de millora de l’eficiència dels re-cursos públics. També caldrà impulsar reformes estructurals, com la del mercat de treball o apostar d’una vegada per totes per la innovació. Però d’entre totes les polítiques que s’han de fer els propers anys, en destaca la gran aposta per la formació. No pot ser que la taxa de fracàs escolar dupliqui la mitjana eu-ropea. Cal lluitar decididament contra aquesta realitat. També

ens caldrà tornar a creure en els valors de l’empresa, a fo-mentar l’esperit emprenedor i la creació de noves empreses, com a instrument de progrés de Catalunya. Cal que el Govern de la Generalitat estigui al costat de les empreses, les escolti i les acompanyi. Com es diu en an-glosaxó hem d’aconseguir una Generalitat business friendly.

des del punt de vista empresa-rial, creu que encara podem parlar de catalans amb esperit emprene-dor o això és una idea ja caduca?No, en absolut! Catalunya és un país d’emprenedors i ho serà sempre. Al Segle XIX, Catalunya, un país sense car-

bó, aigua, ferro, grans capitals ni estat propi, va ser capaç de fer la Revolució Industrial con-vertint-se en un cas únic al sud d’Europa. Ara tenim molts més actius dels que teníem alesho-res. L’únic que hem de fer és reforçar aquests valors de la iniciativa, de la capacitat d’em-prendre, i posar-hi a disposició diferents instruments que ho facin viable. Les empreses ju-guen un paper essencial en el canvi d’orientació de la política econòmica que plantegem. CiU sempre ha mostrat una actitud favorable a l’activitat produc-tiva. L’empresa, entesa com el conjunt de treballadors i em-presaris, crea riquesa i llocs de

treball i ha de tenir un reconei-xement i una consideració des del govern del país. Es tracta d’escoltar les preocupacions i anhels de les empreses, de pro-moure un entorn més favorable a la creació i desenvolupament d’empreses i d’aconseguir una major eficiència de l’adminis-tració de cara a l’activitat em-presarial. L’administració ha de ser un element de competitivi-tat i no un element desincenti-vador de l’activitat empresarial. CiU, des del govern de la Gene-ralitat, vol ajudar a recuperar la confiança dels nostres empre-saris amb unes prioritats clares en política econòmica.

per aconseguir millores eco-nòmiques, quin govern ens pot ser més útil que hi hagi a Madrid, un del psOe o un del pp? Miri, en primer lloc, cal un govern fort a Catalunya, amb capacitat d’iniciativa i liderat-ge per impulsar les reformes necessàries. En segon lloc, hem de disposar de capacitat d’influència sobre el govern espanyol de torn, per intentar traslladar les nostres prioritats en acció política. En els 23 anys de Governs del President Pujol, el catalanisme polític va ser un referent en matèria de política econòmica i polítiques socials: el Pacte de Toledo o l’Estatut dels Autònoms, són una mos-tra de les iniciatives de CiU. La història recent mostra que hem col·laborat amb tots, i en mo-ments difícils.

Moltes millores com a país passen per l’economia. però també, vostè, recentment ha comentat que un altre dels reptes pendents és l’educació. Què creu que falla i que fa falta, en aquest sentit?Sí, des de Convergència i Unió no entenem ni progrés econò-mic ni progrés social sense un bon sistema educatiu. I el prin-cipal problema que té el nostre sistema educatiu és el fracàs es-colar: no pot ser que 1 de cada 3 nois i noies del nostre país

“perquè catalunya surti de la crisi cal un govern fort, unit i amb una majoria social que el recolzi”

artur Mas afronta, per tercer cop, unes eleccions autonòmiques com a candidat de ciU a la presidència de la Generalitat. Ho fa amb unes enquestes més favorables que mai. en cas de guanyar, les seves prioritats, en política econòmica, són molt clares. És conscient que ara més que mai cal recuperar la confiança dels empresaris.

Artur Mas, candidat per Convergència i Unió a la presidència de la Generalitat. / CEDIDA

“en matèria econòmica fa falta posar les bases per a impulsar un canvi de model”

“les empreses juguen un paper essencial en el canvi d’orientació de la política econòmica”

A fons / EMPRESA �dESEMbRE 2010 MóN EMPRESARiAl

avui no acabi l’ensenyament obligatori. Aquest serà, sense cap mena de dubte, el nos-tre principal repte de futur: la lluita contra el fracàs escolar. Amb caràcter general, i havent aprovat una llei d’educació que considerem bona i amb moltes potencialitats, el canvi que no-saltres proposem passa per ga-rantir el dret a l’educació en un marc de llibertat; fer de cada centre un centre de qualitat; fer de la formació professional una política de país; afavorir el talent; i fer que l’administració i els centres estiguin al servei de l’educació.

Per què creu que el Govern català ha pres la decisió d’emetre bons? Era realment necessari?El govern català s’ha vist obli-gat a adoptar aquesta decisió a causa de l’elevat endeutament que té, i de la impossibilitat de finançar-lo pels canals habitu-als a un cost més baix. Ja he dit en diverses ocasions que el mecanisme en sí no em sem-bla una mala solució. Ara bé, el que ens ha sorprès és que el

Govern de la Generalitat hagi pres aquesta decisió a pocs dies de les eleccions sense ni consultar-nos-ho. Crec que n’haguéssim pogut parlar, i es-tic convençut que ens hauríem posat d’acord.

Com es pot millorar la imatge que tenen de Catalunya, des de la resta de l’Estat espanyol?Doncs actuant tal com som i

fent les coses ben fetes, estalvi-ant-nos polèmiques innecessà-ries, però no renunciant a res. I en matèria econòmica, el que cal fer és ser competitius i ofe-rir bons productes i serveis a Espanya, a Europa i al món.

El descontent envers la classe política s’ha instaurat en els dar-rers anys. Què han fet malament els polítics? Precisament aquest és un dels principals motius pels quals a Catalunya li cal un canvi. A la crisi econòmica i a la crisi de relacions entre Catalunya i Espanya, hi ha una crisi de confiança vers la política i un estat d’ànim negatiu general sobre el futur del país. Ens cal un govern fort, amb lideratge, amb un projecte de país, que no depengui de Madrid, que cregui en el que diu i el que fa. Un govern seriós i que faci les coses ben fetes. Ha estat en els darrers anys en què s’ha fet malauradament famós el con-cepte de desafecció política i els indicadors han assenyalat un distanciament creixent en-

tre política i societat. Defenso que ara ens cal un govern sòlid, i això només ho aconseguirem amb un govern en solitari de CiU. Ens cal la implicació de les millors persones del país, siguin de CiU o no, per redre-çar la situació del país i posar les bases d’un futur millor. La situació del país és complicada en tots els sentits. Com deia, la prioritat número ú és aixecar el país, però paral·lelament, vo-lem que el canvi serveixi tam-bé per recuperar l’esperança, la il·lusió, l’orgull, la confiança en nosaltres mateixos. Passar d’una situació de pessimisme a l’optimisme. Creiem en el futur de Catalunya i hem d’aconse-guir que els catalans també hi creguin.

Si vostè és el proper president de la Generalitat, quines seran les seves principals prioritats?La principal i màxima prioritat serà sortir de la crisi i aixecar Catalunya i, això vol dir, en primera instància, crear ocu-pació. En segon lloc, la defen-sa de l’Estat del benestar. Des

de Convergència i Unió volem garantir el dret a escollir de ca-dascú en tots els àmbits d’aten-ció social, la universalitat dels serveis essencials de l’estat del benestar, la cohesió social i l’equilibri territorial al conjunt del país. El tercer eix, és el dret a decidir. Després de la inter-pretació del pacte constitucio-nal que ha fet la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut del 2006, aprovat en referèndum per la ciutadania de Catalunya, tenim dues opci-ons: o assumir resignadament el resultat, o bé canviar la po-lítica seguida fins ara. A través de l’exercici del dret a decidir, proposem un camí possible i real per assolir l’autogovern que Catalunya necessita i re-clama. Per això situem, entre d’altres, la proposta d’un pacte fiscal català com un dels grans objectius per als anys vinents. I un quart eix, és la responsa-bilitat de disposar d’un govern fort, capaç de bastir ponts en-tre la política i la societat, i per establir una complicitat nova amb la ciutadania.

“El canvi que nosaltres proposem passa per garantir el dret a l’educació en un marc de llibertat”

“CiU treballarà per a promoure la creació d’ocupació i per defensar l’Estat del benestar”

� MóN eMpresarial deseMbre 2010eMpresa / Col·legis professionals

les rebaixes de preus, amb major eficiència. Alhora, dis-posem de serveis de forma-ció continuada, a través de l’Escola Sert, d’acompanya-ment professional, reorien- tació i desenvolupament de perfils professionals, mit-jançant la Borsa de Treball, d’informació sobre concur-sos i licitacions tant a nivell nacional com internacional, a través de l’Oficina de Con-cursos, d’assessorament en l’inici de la vida professio-nal, amb l’Oficina Jove, etc. Així mateix, l’any 2008 vam crear l’Oficina de Suport a la Rehabilitació, per ajudar els arquitectes, i també als seus clients, perquè coneguin les ajudes possibles i facilitar-los-hi l’accés.

Ha de ser obligatòria la col·legiació?La Llei Òmnibus comporta canvis en l’activitat de diver-sos col·lectius professionals, com ara els arquitectes, i dels col·legis professionals. El nou Decret sobre el Vi-sat, en vigor des del passat 1 d’octubre, desvincula el visat de la col·legiació obligatòria

“EL COAC ha de guanyar en eficiència empresarial”

perspeCtives del Col·legi d’arquiteCtes de CataluNya

BEGONYA MERINO

Ha estat vicedegà del Col·legi durant 4 anys. diria que el seu programa és continuïsta?El projecte que estem im-pulsant contempla una con-tinuïtat amb l’anterior, en el sentit que vol portar a terme la transformació institucio-nal que es va iniciar a l’ante-rior legislatura de govern del COAC. Estem, però, en un moment en què els col·legis professionals, i el COAC no és una excepció, necessiten canviar molt i molt ràpid per tal d’adaptar-se a la realitat del nou marc jurídic definit pel Govern per als col·legis, a la nova realitat econòmica i, en el nostre cas, sobretot a la situació i necessitats del col·legiat, molt diferents a les dels deu darrers anys. Aques-ta necessitat la compartíem els tres candidats i, en el meu cas, confio que haver estat quatre anys vicedegà em doni el coneixement suficient so-bre el Col·legi i les nostres necessitats com fer facilitar els grans canvis necessaris en aquesta legislatura.

els tres candidats a degà coin·cidien en què al CoaC li calen canvis substancials. quin és el seu projecte?El Col·legi ha de ser capaç de donar la resposta, el servei i les oportunitats, de forma per-sonalitzada i flexible, a cada arquitecte. Això comporta el traspàs d’un col·legi monolític, basat en el visat, cap a un col-legi modular, amb una estruc-tura bàsica, més lleugera que l’actual, i un sistema d’accés a serveis, majoritàriament volun-tari. Volem aconseguir que tots els arquitectes, joves i experts, se sentin inclosos en una insti-tució que dóna resposta a les seves necessitats i accés a uns serveis de qualitat.

el pressupost del CoaC s’ha reduït un 50% i la plantilla un 40%. Com preveuen afrontar la reducció d’ingressos d’ara en endavant?

i manté l’obligatorietat del visat col·legial només per a projectes d’execució i certi-ficat final d’obra nova d’edifi-cació, ampliacions, reformes i rehabilitacions que alterin la configuració arquitectònica. Sense perdre de vista aquest marc legal, volem recuperar l’esperit del col·legi com una associació voluntària d’arqui-tectes, que és el que era en els seus orígens.

Lluís Comerón està al front del COAC des del maig passat. El nou degà afronta un mandat ple de desafiaments: donar suport als col·legiats en la crisi més forta que ha colpejat els arquitectes, l’adaptació del Col·legi al marc creat per la Llei Òmnibus i gestionar un Col·legi que ha vist reduït el seu pressupost a la meitat.

Aquest és l’esperit que volem que mogui la nostra institu-ció que, alhora, té el deure de vetllar per la bona arquitec-tura i ser d’utilitat no només als col·legiats sinó també a la societat en general. Per això, volem impulsar noves fórmu-les de vinculació al Col·legi adaptades no només als dife-rents perfils dels arquitectes sinó també a les persones in-teressades en l’arquitectura.

en la situació actual de crisi, a cada licitació hi opten una mitjana de 150 arquitectes que inverteixen treball i diners en preparar la proposta, perquè després només se’n seleccioni un. es pot fer alguna cosa per alleujar aquesta situació?Els concursos haurien de ser a dues voltes, amb una pri-mera fase que no exigís tant esforç com ara, on es compe-tís per currículum, feines fe-tes o per ambdues variables i que garantís l’accés tant de professionals experts com de més joves. En una sego-na fase es passaria a deci-dir el guanyador a través de l’aportació d’un breu projec-te remunerat. Aquest sistema minimitza l’impacte de la in-versió global dels arquitectes en el concurs i maximitza el seu esforç, alhora que garan-teix la igualtat d’oportunitats per a tots els professionals.

es van denunciar certes irregularitats en l’emissió del vot electrònic. què va passar?La jornada electoral del 4 de maig es va desenvolupar amb completa normalitat a totes les demarcacions i delega-cions del COAC, amb una única incidència registrada a la Delegació del Vallès, que afectava només al procedi-ment de recollida de l’acre-ditació per a l’emissió del vot electrònic en aquesta de-legació. Es va interposar un recurs contra els aproxima-dament 70 vots electrònics corresponents a la Delegació del Vallès (un 2,9% del total) en relació a un suposat lliu-rament irregular d’acredita- cions PIN per al vot elec-trònic. La Mesa Electoral Central, però, va congelar el recompte i va estudiar les su-posades irregularitats. Un cop feta la investigació, la Mesa va procedir al recompte dels vots congelats, que no va alterar el resultat obtingut. Cal desta-car l’alta participació i l’èxit d’aquesta primera fase d’im-plantació del vot electrònic.

“volem recuperar l’esperit del col·legi com una associació voluntària d’arquitectes”

Lluís Comerón, degà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, en un moment de l’entrevista. / CEDIDA.

uN país aMb estabilitat eCoNòMiCa i soCial

“el Col·legi ha de donar resposta, servei i oportunitats de forma flexible i personalitzada”

Hem de guanyar en eficiència empresarial. En aquest sentit, ja estem treballant-hi, poten-ciant altres vies de generació d’ingressos alternatius i com-plementaris i, alhora, estem posant al mercat nous ser-veis de valor afegit, com el vi-sat d’idoneïtat tècnica, entre d’altres. També apostem per la profes-sionalització de l’estructura directiva del COAC amb me-canismes i òrgans de govern més simples, cohesionats i propers a l’arquitecte. Estem treballant en una reforma estatutària i estructural, que agilitarà la institució i abara-tirà el seu cost.

davant la situació de crisi actual de la construcció i l’afectació que està comportant per als despatxos d’arquitec·tura, com es planteja actuar el CoaC?Des del COAC tenim l’ob-jectiu d’ajudar, donar su-port i servei a tots aquells arquitectes que segueixen en actiu, creant instruments a la redacció de projectes, dotant-los de capacitat tèc-nica perquè superin millor

Directiu del mes / EMPRESA �DESEMbRE 2010 MóN EMPRESARiAl

portant, però també explotem bé el carnestoltes, els jocs de primavera, l’estiu, l’entrada a l’escola... Venem puericultura per a les mares. El Nadal su-posa el 30%. Encara és impor-tant, però en altres empreses pesa el 80%.

“La crisi ens fa innovar i provar coses noves”

ENTREViSTA A ERiK MAYOK, FUNDADOR, SOCi MAJORiTARi i GERENT D’EUREKAKiDS

Artur ZAnón

Eurekakids té �4 botigues obertes i 15 en previsió d’obrir-se. El sector de la joguina encara no està prou madur?Som petits, encara. Els temps estan com estan, però tenim un dinamisme constant. Tan-carem el 2010 amb 14 milions d’euros de facturació i uns 90 punts de venda, centrats a Es-panya, Itàlia i Portugal.

Quin és el secret d’aquest creixement?Un bon producte amb gran re-lació qualitat-preu i pedagògic per als fills. És la base. Cal tam-bé un equip jove i dinàmic. Ara el que té més èxit és la gam- ma educativa i les joguines per compartir amb els pares, per-què s’ho passin bé.

Treballen entre els 0 i els 12 anys. Quin és el segment amb què es fa més negoci?El millor, entre 0 i 8 anys. Des-prés, els vailets es decanten més cap als jocs electrònics.

Del binomi qualitat-preu, quin predomina?Hem canviat l’estratègia amb els preus. Al principi teníem joguines molt acurades, però hem reduït un 30% els preus per ser més assequibles. Amb més volum, més podem abara-tir costos. Un exemple: abans fèiem una cuina gran i ara és més petita. Ens hem adaptat a la situació econòmica.

Noten molta competència?En el nostre sector, la joguina educativa és tan específica... Competència directa no en te-nim, estem sols. El temps juga a favor nostre: els pares cada cop volen les millors coses per als fills perquè aprenguin. Aquest tipus de joguina cada cop s’instaura més.

Un dels problemes del sector és l’estacionalitat per Nadal. També a Eurekakids?Una part de l’èxit radica a descentralitzar el Nadal. No deixa de ser l’època més im-

Quins són els punts febles de la seva companyia?Crec que haurien de millorar tots els departaments, inclòs el meu. Hauríem d’obrir punts de venda més grossos per oferir més productes. No tenim tots els productes exposats perquè els establiments són petits. Abans ens conformàvem amb 45 metres quadrats ben ubi-cats; si ara en tenim 100, millor. Amb més metres, rendibilitzem millor: més varietat és més ven-des, més gent, més visibilitat... Tot això és venda.

Quin paper té el canal d’internet?Hi som molt forts. Pesa moltís-sim, un 25%, i volem que arribi al 40%. Venem als EUA, a Aus-tràlia, al Brasil... A tot arreu.

Tots els productes són propis?El 65%, sí. Un 15% són pro-ductes en exclusiva i l’altre 15%, dels que té tothom. Per la marca és necessari. Sabem in-novar. Tenim 3.000 referències però necessitem marques.

Aquest 2010 han facturat 14 milions d’euros, un 35% més res-pecte a l’any anterior. Quant pre-veuen créixer el 2011? El pla de negoci amb els socis vol un augment del 60%. Volem créixer a tots els nivells i a tots els canals. Obrirem 22 boti-gues, 12 a Espanya, i creixem via internet.

On posen el focus fora d’Espanya?França, Itàlia i Portugal, per tipus de mercat, perquè són a prop i llatins. A Itàlia gairebé no tenim competència. França, amb més competència, té un ti-pus de client que busca més el nostre producte. I a Portugal, un país petit, el cobrirem amb unes 10 botigues; a França, Itàlia i Espanya ens calen 120 botigues per país.

Tot el creixement és a base de beneficis?Sí, però hem invertit molt més dels resultats. Fa 3 anys van en-trar uns socis capitalistes. Van aportar tres milions d’euros, que comparats amb els 14 que facturem... Cal finançament.

Es repeteix que un dels motors per sortir de la crisi és la interna-cionalització.Sí, sí. No deixem de créixer aquí, però creixem molt més a fora. L’estranger suposa un 20-25% i, en tres anys, volem que l’internacional sumi un 60%.

En un millor context, el creixe-ment seria encara superior?Em diuen: “Et va bé la crisi?” I jo dic: “Crec que sí´”. Perquè, al cap i a la fi, la crisi et fa moure. Jo, com tots els empresaris, estic acollonit. Però els em-presaris han de provar coses i han d’innovar. Qui no innovi morirà. El que es feia abans ja no serveix.

les mesures que prenen la Generalitat i l’Estat, els ajuden?Les pimes no notem res. No sé si a les grans empreses les beneficien. Els bancs han fet que les condicions siguin cada vegada més severes, però no hem vist que el Govern hagi intervingut. Subvencions que ens donaven, ara ja no ens les donen... Al contrari!

La base són productes ecològics, educatius i que fugen del bel·licisme. Eurekakids es va constituir el 1999, però fins el 2004 no va obrir la primera botiga. “Després una segona, una tercera, una quarta...”, afirma el seu fundador, Erik Mayol, fins a superar les 200 el proper any, la meitat franquiciat. tot i la crisi, el creixement sembla impossible d’aturar. Internacionalització i Internet són les dues vies que ho faran possible.

“Una part de l’èxit de l’empresa és que hem aconseguit la desestacionalització del producte”

UN PAíS AMb ESTAbiliTAT ECONòMiCA i SOCiAl

“Fem un producte amb bona relació qualitat-preu i pedagògic per als fills”

Erik Mayok és el fundador i el soci majoritari d’Eurekakids. / ARTUR ZANÓN

EN PRiMERA PERSONA

Erik Mayok (Girona, 19�5) és diplomat en Hostaleria i Turisme. Ha passat per les empreses Jacadi i Orchestra.

Què és l’últim que ha rega-lat?un viatge en un casament i, als nens, uns puzles que ensenyen a sumar i a mul-tiplicar.

Quin regal va desitjar i mai li van deixar els Reis?Amb els que n’hi ha... un car de pedals. Vaig pensar: “Si l’hagués tingut, potser ara seria el Fernando Alonso”.

Els nens són massa consu-mistes?no. Depèn de si ho són els pares o no.

Triï entre el Cinexin i el cine 3D.Mentre el 3D no vagi contra el planeta, apostem per les noves tecnologies.

Què llegeix?Finances: èxits d’empreses.

� MóN eMpresarial deseMbre 2010eMpresa / recursos Humans

Horaris 2.0, un camí cap al benestar de tots

Gestió del teMps a l’eMpresa

Ivanna vallespín

El benestar dels treballadors és un factor que cada cop es té més en compte, ja que no no-més repercuteix en la persona en sí, sinó que també aporta be-neficis a l’empresa. Un dels ele-ments que pot influir en aquest benestar és l’horari laboral, que cada cop s’està flexibilitzant més, per adaptar-lo a les noves necessitats socials i de mercat. Aquest va ser el punt de partida de la xerrada titulada “Un nou paradigma en la gestió dels ho-raris laborals: competitivitat per a les empreses i benestar per a les persones”, que va portar a terme Jordi Ojeda, professor del Departament d’Organitza-ció d’Empreses de la UPC. L’ac-te, celebrat a l’ETSEIB (Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona) va es-tar presidit per Mari Carmen Martínez, sotsdirectora de Re-lacions amb empreses de l’ET-SEIB.“Cal fomentar la conciliació laboral i professional, ja que suposa més satisfacció laboral, treballadors més comprome-sos, menys estrès..., i tot això afecta beneficiosament a l’em-presa”, va plantejar Jordi Ojeda, que per aplicar aquesta filosofia ha desenvolupat el projecte de recerca batejat com a OTT (Organització del Temps de Treball). Aquest concepte aglu-tina i combina tres elements: la quantitat d’hores a treballar, la distribució temporal de les ho-res i les tasques a fer. Actualment s’està produint un canvi social en la composició de les famílies, ja que només al 4% de les llars de Barcelona es pot trobar un pare, una mare i un fill, tal com va apuntar el ponent. Davant aquesta realitat social complexa, les persones busquen la “flexibilitat activa”, és a dir, gestionar el seu pro-pi temps, cosa que passa per conciliar la feina amb la vida personal i d’oci. Però a l’altra banda hi ha les empreses, que

busquen sempre la competi-tivitat i la productivitat, en un mercat cada cop més globa-litzat on la necessitat de com-petir en costos és primordial. Llavors, l’OTT el que vol és aconseguir un terme mig entre les necessitats de les empreses i les dels treballadors. “Això fa que anem cap a una societat on cadascú haurà de tenir un horari a mida de les seves ne-cessitats. Aquest fet provoca que la feina de dissenyar els horaris de l’empresa sigui cada cop més complexa”, va apun-tar Ojeda.El projecte de recerca OTT proposa dos impulsors per canviar la gestió dels horaris: fomentar les noves tecnologies i utilitzar sistemes d’optimitza-ció. Aquest últim es refereix a l’ús d’algoritmes i models ma-temàtics per redimensionar plantilles, dissenyar torns i horaris, gestionar la polivalèn-cia de la plantilla, prioritzar les tasques a fer i per fer l’anàlisi i optimització de costos, entre d’altres aspectes.El segon impulsor passa per l’ús i l’aplicació de les noves tecnologies, que pot perme-tre que, per exemple, els tre-balladors puguin accedir a la informació de l’empresa des de qualsevol punt d’una forma remota, segura i confidenci-al; o també que el treballador pugui enviar consultes, de forma telemàtica, al respon-sable de la gestió dels horaris a l’empresa. Amb tot, l’equip de Jordi Ojeda ha realitzat diferents experiències i cal-cula que aprofitar les TIC pot ajudar a reduir entre el 60 i el 80% el temps que el gestor dedica a aquests temes. Però alhora també ajuda a estanda-ritzar els processos, és a dir, que s’estableixi una metodo-logia vàlida per a tothom que indiqui com s’han de demanar canvis de torn, comunicar les hores extres, demanar dies de vacances, etc.

Flexibilitzar els horaris laborals pot aportar beneficis a treballadors i empreses. Tenir una plantilla contenta augmenta la productivitat i redueix els costos de l’empresa. amb l’objectiu d’aprofundir en aquest canvi en l’organització del treball, la UpC va acollir el 19 d’octubre una xerrada, on també es van plantejar models pràctics per gestionar aquest canvi.

l’Ott proposa fomentar les noves tecnologies i utilitzar els sistemes d’optimització per tal de canviar la gestió dels horaris.

Les persones busquen la “flexibilitat activa” per tal de gestionar el seu propi temps. / ARXIU

“Cal fomentar la conciliació laboral i professional, ja que suposa més satisfacció laboral, treballadors més compromesos, menys estrès [...]”

nombrosos avantatges per a ambdues parts. Jordi Ojeda va classificar aquests aspectes en quantitatius i qualitatius.A nivell quantitatiu, aquest sistema permet a l’empresa reduir costos, arran del di-mensionament de la plantilla i de la reducció de les hores extres. Igualment, en casos in-vestigats pel grup de recerca, es va veure que disminuïa l’ab-sentisme i la rotació de perso-nal, i alhora es va detectar que es produïen menys incidències que el gestor havia de resoldre i que aquest responsable ha-via de dedicar menys temps a gestionar el personal i els seus horaris.A nivell qualitatiu, la nova organització del treball dis-minueix la conflictivitat a l’empresa, augmenta la sen-sació d’equitat entre els tre-balladors, millora l’ambient a la feina, ajuda a retenir el personal i, alhora, serveix per atraure talent a l’empresa.Durant la conferència també es va presentar els models pràctics que fa servir l’empre-sa Rational Time per portar a terme l’organització del tre-ball. De fet, aquesta empresa, dirigida per Jordi Ojeda, és un spin off de la UPC que s’ubi-ca a l’edifici K2M. La firma ha creat un programa, anomenat Rational, una aplicació que permet, via web, gestionar l’horari del personal d’una empresa.

tres fasesA l’hora de definir un sistema per gestionar i organitzar els torns, el professor i ponent va destacar que cal tenir en compte el perfil de l’empresa. I és que, bàsicament, hi ha ca-sos, com el del sector serveis, en què les necessitats són molt variables i la demanda i neces-sitat de personal pot canviar durant certes hores del dia, la setmana i l’any. En aquest cas, el mètode de gestió d’horaris s’aplica en tres fases:

1. A la primera s’estableix la quantitats d’hores a treballar. Abans, si hi havia més feina s’havia de pagar hores extres, però amb el mètode plantejat per Ojeda es proposa aplicar l’anomenada borsa d’hores, on el treballador apunta les hores extres que fa i un altre dia les compensa treballant menys. Això requereix un estricte con-trol amb un programa informà-tic de gestió de les hores, però ajuda les empreses a reduir costos.

2. Després s’han de programar els horaris, distribuir les hores durant la setmana i/o el mes. El professor va reconèixer que això pot complicar la gestió administrativa, però proposa com a solució utilitzar uns pa-trons i unes plantilles preesta-blertes, com les que el grup de recerca ha desenvolupat.

3. Finalment, s’assignen les tasques a fer per cada treba-llador. Aquí hi ha una decisió multicriteri, on intervenen as-pectes com la formació, l’efi-ciència, aspectes ergonòmics i de seguretat, etc.

Gran ventall de beneficisL’aplicació d’aquesta nova cultura d’horaris flexibles i adaptats a les necessitats de personal i empresa aporta

Recursos Humans / EMPRESA �dESEMbRE 2010 MóN EMPRESARiAl

“Afavorim la conciliació amb horaris flexibles, el teletreball o apagant els llums de l’edifici a les set de la tarda”

cipis de Responsabilitat d’Sch-neider Electric mostren una forma de fer negocis respec-tuosa amb clients, proveïdors, empleats i societat en general.

Com concilíeu la vida profes-sional i personal? Un aspecte prioritari en el nostre model de gestió de per-sones és aconseguir que la gent conciliï. Creiem en les nostres persones, en la seva capaci-tat per organitzar-se i obtenir resultats, ells són els respon-sables de la conciliació. L’únic addicional que fa Schneider és prendre mesures que afavo-reixin la conciliació; com els horaris flexibles, el teletreball, prohibint les reunions més enllà de les sis de la tarda o apagant els llums de l’edifici a les set de la tarda.

Què incentiva més a la teva gent: el salari, la flexibilitat o la seguretat? Partint de la base que una retri-bució justa és necessària, el que més motiva a les persones és el projecte que l’empresa els pot oferir, la capacitat per de-senvolupar-se i per anar assu-

“L’estabilitat laboral és una variable que ara es valora més”

ENTREViSTA A MANuEl áNgEl SáNCHEz, diRECToR dE RECuRSoS HuMANS d’SCHNEidER ESPANyA

Quants treballadors has de gestionar? Més de 3.000, al llarg de la geo-grafia ibèrica.

Quina va ser la teva etapa anterior a l’actual? A la direcció de RH d’Schneider Electric, a la zona nord, el que implicava gestionar els recursos humans de dues fàbriques i una part de la xarxa comercial.

i el major repte que vas afron-tar? Vam portar a terme una impor-tant política de captació de talent, i també vam abordar la necessitat de flexibilitzar els horaris dels treballadors per a una major conciliació.

S’aprèn més en una multina-cional?No crec que l’aprenentatge tingui a veure amb la naciona-litat del capital d’una empresa. S’aprèn amb projectes atrac-tius i reptadors, on disposis d’un espai per desenvolupar-te, on estiguis envoltat de gent amb qui aprens i amb qui pots créixer.

un director de RH és un gestor o un estratega? Ni una cosa ni l’altra, és una persona que opina i participa defensant l’estratègia i que juga un rol clau en la implantació d’aquesta. Les estratègies es poden copiar, i no hi ha estratè-gies bones o dolentes per se. El que és bo o dolent és la imple-mentació de l’estratègia que és el realment difícil quan parlem d’elements diferenciadors i persones.

l’RSC està de moda, és qües-tió de màrqueting o hi ha alguna cosa més? Segur que per alguns és una moda, però a Schneider Elec-tric és part de la nostra forma de ser, del nostre ADN. Portem molts anys fomentant la inte-gració de col·lectius desfavorits al món laboral, proporcionant-los mitjans i formació; també tenim programes per fomentar les reduccions d’emissions de CO

2; addicionalment els Prin-

mint noves responsabilitats. No obstant, lamentablement, a causa de la conjuntura actual, és cert que l’estabilitat a la feina és una variable que es té més en compte.

Què penses del moment que vivim? És molt complex. Això ens obliga a ser més flexibles, a mostrar una major resistència al desgast i a treure el millor de nosaltres mateixos. Malgrat les dificultats és un moment apas-sionant.

Pot existir la felicitat a la feina? No sé si la felicitat, però un ha de divertir-se a la feina, passar-s’ho bé, apassionar-se per allò que fa. Les vuit hores de la jor-nada han de passar volant.

Espanya és un país que inves-tiga poc? Espanya és un país que ha arri-bar tard a l’R+D+i comparat amb d’altres països europeus, més per necessitat que no pas per convenciment. Crec que s’ha avançat, hem invertit, hem creat institucions, organismes que investiguen i obtenen molts bons resultats. Ens falta treba-llar, millorar el nostre treball en xarxa, augmentar la comu-nicació entre les empreses i les institucions, i compartir neces-sitats i programes. El fet que tinguem molt bones escoles de negoci i molt bones empreses ha de ser un estímul que ens ha de servir per trobar espais de convivència i intercanvi que redundin en mutu benefici.

Com s’afronten les crisis? Amb respecte, però sense por, amb molta audàcia, aprofi-tant-les per agafar impuls i per plantejar fer coses que en un altre moment serien difícils de portar a terme.

us heu apuntat a les noves energies. Amb això aconseguireu captar talent entre els ecologistes? A Schneider Electric no som, ni molt menys, uns nouvinguts en el camp de l’energia, portem tota la vida en el sector i

Schneider Electric té presència a més de 100 països i és especialista en la gestió d’energia. Només a Espanya la companyia ja té 3.000 treballadors repartits en 9 centres de producció i un centre logístic. Al capdavant del departament de recursos humans hi ha Manuel Ángel Sánchez, recentment incorporat.

A CoR obERT

“S’aprèn amb projectes atractius i reptadors, on disposis d’un espai per desenvolupar-te”

on vas néixer?A Ponferrada.

Quina família tens?Un fill i un altre en camí.

A què es dedica la teva pare-lla?Tècnicament, a l’atur.

Quina és la teva formació aca-dèmica?Enginyer Industrial.

Quines aficions tens?La lectura, el futbol i el bàsquet.

un somni encara no realitzat.Una vocació frustrada, la medi-cina.

El millor i el pitjor que t’ha passat a la vida?El millor la meva família i el pitjor la pèrdua d’éssers estimats.

Què no perdonaries mai?La deslleialtat.

El que portes pitjor a la feina?Els dilluns.

i el millor?M’ho passo molt bé a la feina.

Has tingut algun mestre?A més dels meus pares, he tingut la sort de tenir companys i caps de qui he après molt.

sempre ens hem preocupat per donar solucions eficients als nostres clients, per assolir més amb menys. Dins del sector, estem i estarem presents en tots aquells negocis que con-tribueixin a gestionar l’energia d’una forma més eficient.

un consell per als qui comen-cen en RH? Que es diverteixin amb el que fan, que tinguin inquietud per aprendre, per estar al dia en gestió de persones, i sobretot que passin temps amb el negoci i amb els clients, coneixent les seves claus, les seves necessi-tats, els seus reptes, aprenent del negoci amb el negoci.

MIqUEL boNET

ADVoCAT, PRoFESSoR I EXPERT EN RRHH

Miguel Ángel Sánchez gestiona 3.000 treballadors repartits per tota la península. / CEDIDA

10 MóN eMpresarial deseMbre 2010eMpresa / rsC

uN país aMb estabilitat eCoNòMiCa i soCial

Actualitat en RSC NotíCies breus

aigua del Monsteny

Col·labora amb Intermón Oxfam

Aigua del Montseny patroci-na la marxa Intermón Oxfam Trailwalker, la qual es trac-ta d’un esdeveniment espor-tiu-solidari en una acció de suport a la tasca que duu a terme Intermón Oxfam. La marxa celebra la seva prime-ra edició a Espanya el pro- per mes de maig i consistirà en la competició de dos equips, formats cadascun per quatre persones, les quals hauran de recaptar 1.500 eu-ros que es destinaran a pro-jectes de lluita contra la po-bresa. La marxa es realitzarà a la ruta senderista coneguda com “els 3 monts” i que en-globa els parcs naturals del Montseny, Sant Llorenç de Munt i l’Obac i Montserrat.

Carrefour

Premiada per contribuir a la integració laboral

La Federació Andalusa de Fa-miliars i Persones amb Malal-ties mentals (Feafes Andalu-sia) ha concedit a Carrefour el “Premi Feafes Andalusia” a la categoria “Empresa”. Aquest guardó reconeix l’im-puls a la creació d’ocupació entre les persones amb dis-capacitat i en risc d’exclusió social a través de la Fundació Solidaritat Carrefour. Aques-ta empresa ha signat acords de col·laboració amb enti-tats del món social com, per exemple, la Fundació ONCE, la Fundació Exit i la Funda-ció Integra. A finals de l’any 2009, Carrefour tenia en plan-tilla un total de 802 persones amb alguna discapacitat.

dia

Lluita contra la hipertensió pulmonar

Dia ha prestat la seva col-laboració amb la Fundació Contra la Hipertensió Pulmo-nar (FCHP) per a la iniciati-va “Petons blaus”, una cam-panya que es realitza a nivell nacional i que té per objectiu informar la societat de l’exis-tència de la hipertensió pul-monar, inclosa dins el grup de malalties rares. La cam-panya es diu “Petons blaus” perquè quan es manifesta, un dels seus símptomes és la cianosi (llavis blaus). Dia ha col·laborat en la distribu-ció de 40.000 targetes impre-ses amb marques de pinta-llavis de color blau. Precisa-ment la cadena forma part de la Xarxa d’Empreses Solida-ries amb les Malalties Rares (Feder).

el Corte inglés

Comerç just amb Intermón Oxfam

El Corte Inglés ha arribat a un acord amb Intermón Oxfam per a comercialitzar produc-tes de Comerç Just als seus supermercats. Concretament, es vendrà té Ceylan biològic, galetes de mel i anacard, ca-fè natural mòlt biològic, ca-fè 100% aràbic, confitura de guaiaba i maracuià, arròs aromàtic, xocolata pura or-gànica biològica, té verd bio- lògic i galetes de cacau bio-lògic. Per a Intemón Oxfam, aquest projecte suposa donar l’oportunitat a moltes més fa-mílies camperoles d’accedir a uns ingressos dignes per les seves collites de cafè, cacau o sucre.

Facebook

La millor empresa per a treballar, segons un estudi

Glassdoor, l’empresa que pu-blica el rànquing de les 25 millors empreses tecnològi-ques per a treballar, acaba de publicar l’estudi d’enguany on es determina que Face- book és la millor empresa per a treballar segons l’opi-nió dels seus propis treba-lladors. D’aquesta manera, la popular xarxa social pren el primer lloc al buscador Goo-gle. Els treballadors de Face- book han destacat que allò que els fa més feliços és l’ac-cessibilitat als seus respon-sables, la clara divisió de les tasques entre els departa-ments i la llibertat que tenen a l’hora d’establir els seus propis objectius.

Grupo liberty seguros

Segell amb estatus “CeroCO2”

El Grup Liberty Seguros rebrà, de mans de la ONG Ecodes, el segell que li acredita un estatus “CeroCO2”. La ONG reconeix d’aquesta manera les accions realitzades pel grup en matè-ria de Medi Ambient, el qual va calcular i compensar les emis-sions de gasos amb efecte hi-vernacle generades per la seva activitat durant el 2009, a més

a més d’haver adquirit un com-promís per seguir reduint-les.

Grupo tragsa

Forma els seus empleats ens RSC

El Grupo Tragsa ha organitzat, entre el 2010 i el 2011, unes ses-sions formatives per als seus treballadors en matèria d’RSC. Al llarg de les primeres ses- sions que ja s’han dut a terme s’ha abordat el concepte gene-ral de RSC i també les actua-cions previstes pel Grup en aquesta matèria.

l’oréal

Premia 5 investigadores

L’Oréal ha premiat 5 dones in-vestigadores pels seus avenços en matèria de recerca. Els pre-mis i beques L’Oréal-Unesco For Women i Science es van crear el 1998, es donen a nivell internacio- nal i tenen per objectiu reconèi-xer la tasca de les dones en ma-tèria de recerca així com la tasca de promocionar el número de vocacions científiques arreu del món entre els joves.

Mapfre

Programa d’integració

Las Fundació Mapfre ha donat a conèixer a Barcelona el nou programa “Junts ho podem fer”, per a la integració de les perso-nes que pateixen alguna disca-pacitat. El projecte beneficiarà 300 persones en risc d’exclusió i aturades, amb la col·laboració de més de 200 empreses. El projecte preveu la promoció de la formació ocupacional i la in-serció laboral de persones amb discapacitat intel·lectual i men-tal, que estiguin en risc d’exclu-sió i en situació de desocupa-ció de llarga durada.

panasonic

Previsions sostenibles

La tecnològica Panasonic ha anunciat que per al 2018 pre-veu que el 30% de les seves ven-

des seran productes sosteni-bles. Aquesta iniciativa s’em-marca dins el Green Plan 2018, el qual es divideix en 2 línies: el Green Life Innovation, cen-trat en l’enriquiment de la vida de les persones i el Green Busi-ness Innovation, que mirarà de reduir l’empremta ambiental de les operacions de la compa-nyia, a més de promoure pràc-tiques sostenibles a escala glo-bal. L’assoliment d’aquestes fi-tes de cara al 2018, coincidirà amb el primer centenari de la companyia.

timberland

Plantarà 5 milions d’arbres

La nord-americana Timberland s’ha proposat plantar en 5 anys un total de 5 milions d’arbres amb l’objectiu d’ajudar a solu-cionar problemes de gran im-portància en espais d’alt risc. Per a fer-ho, Timberland ha cre-at una nova aplicació a Face- book a través de la qual es per-met als consumidors plantar arbres virtuals, creant així un gran bosc. Timberland el trans-formarà, posteriorment, en un bosc real a Haití.

toyota

Treballa per la reforestació

Toyota Espanya posa en marxa per tercer any consecutiu el “Dia de la reforestació Toyota”, el qual es desenvolupa de ma- nera simultània arreu d’Espanya amb l’objectiu d’educar i conscienciar de la importància de conservar el patrimoni natural i de regener-ar els boscos. El “Dia de la re-forestació Toyota” consisteix a sembrar llavors en els diversos punts distribuïts per tot el país.

BS Plan Futuro, PPA es un seguro de vida-ahorro de BanSabadell Vida, Sociedad Anónima de Seguros y Reaseguros, comercializado por Banco de Sabadell, S.A., Operador de BancaSeguros exclusivo de BanSabadell Vida, Sociedad Anónima de Seguros y Reaseguros, inscrito en el Registro Administrativo Especial de Mediadores de Seguros con el número CO557A08000143. Planes de pensiones: Entidad Gestora: BanSabadell Pensiones EGFP, S.A.; Entidad Depositaria: Banco de Sabadell, S.A.

12 MóN eMpresarial deseMbre 2010eMpresa / panorama

el Mes pOsiTiU

accentureGuanya un 12% més en el seu exercici fiscal

Accenture, la firma de consul-toria i assessoria tecnològica va obtenir en el seu exercici fiscal, finalitzat el passat agost, un benefici net atribuïble de 1.295 milions d’euros, resul-tat que representa un 12% més que en l’exercici anterior. William D. Green, president i conseller delegat de l’empresa, ha destacat recentment que el “fort” comportament financer registrat en el 4rt trimestre demostra “el creixement i l’im-puls de la companyia”. A més, també va confirmar el compro-mís de l’empresa amb el seus accionistes en incrementar el dividend semestral un 20% fins els 0,45 dòlars per acció, i recomprar així més de 2.000 milions d’accions en l’any fis-cal 2010.

amazon Compra BuyVip

La multinacional del comerç electrònic, Amazon, ha adquirit BuyVip, companyia espanyola especialitzada en la venda de roba de firma de fora de tempo-rada. L’operació es situaria entre els 70 i els 80 milions d’euros.

edreamsGran augment de la plantilla

eDreams, l’agència de viatges online, ha informat que ha aug-mentat un 55% de la seva plan-tilla en els 8 primers mesos del 2010, amb un total de 122 incor-poracions. Aquestes contracta-cions s’han fet a nivell europeu i a tots els departaments, inclo-sos els directius.

eroskiRedueix els seus números vermells

Eroski ha reduït els seus núme-ros vermells fins un 20,4% en el primer semestre de l’any situ-ant-se en els 40,75 milions d’eu-ros. Els ingressos ordinaris es van situar en els 3.673 milions d’euros al primer semestre del seu exercici fiscal. A més, les pèrdues abans d’impostos es van situar en 34 milions d’euros, registrant una reducció del 50% sobre les obtingudes en el pri-mer semestre de l’exercici ante-rior. D’aquesta manera, Eroski ha aconseguit reduir l’endeuta-ment amb les entitats de crèdit en 265 milions d’euros.

H&MBeneficis en els 9 primers mesos

En els 9 primers mesos de l’exercici fiscal, el grup tèxtil suec Hennes&Mauritz va obte-nir un benefici net de 1.440 mili-ons d’euros. Aquests resultats representen un augment d’un 29%, si es compara amb els resultats obtinguts en el mateix període de l’any anterior, en què es van obtenir 1.117 mili-ons d’euros. Pel que fa al volum de facturació de l’empresa, en el període que va des de l’1 de desembre de 2009 fins el 31 d’agost del 2010, aquest es va

situar en els 8.602 milions d’eu-ros, un 7,3% més respecte de l’any anterior. L’empresa compta amb 2.078 establiments a tot el món i per aquest 4rt trimestre té previst inaugurar-ne un total de 140.

iberdolaInverteix als Estats Units La companyia Iberdrola ha anunciat que invertirà més de 7.000 milions d’euros entre el 2010 i el 2012 als Estats Units. Aquesta quantitat representa el 40% del total d’inversions que realitzarà Iberdrola a tot el món en aquest període. Iberdrola és, de fet, la companyia espanyola que més inverteix als Estats Units, amb uns actius valorats aproximadament en uns 22 mili-ons d’euros. Al 2009, la compa-nyia va obtenir en aquest país un total de 880 milions d’euros.

iberia CargoInverteix a Cool&Fast Iberia Cargo ha anunciat que invertirà un total de 1,3 milions d’euros a Cool&Fast, empresa dedicada als productes peribles. Segons han explicat fonts de l’aerolínia en un comunicat, la clau d’aquest servei és que en un termini de 48 hores, Iberia Cargo pot transportar aquest tipus de mercaderia entre el seu origen a l’Amèrica Llatina i el seu destí final a Europa, sense que es tren-qui la cadena del fred.

indra S’adjudica un contracte amb l’AEE

Indra serà l’encarregada de dis-senyar el futur sistema radar de vigilància d’objectes en òrbites properes a la Terra, amb l’Agèn-cia Espacial Europea (ESA) i també es farà càrrec del desen-volupament del seu prototipus funcional. La inversió destinada a la realització de l’estudi per tal de determinar la localització d’aquest sistema i desenvolupar-ne el simulador serà de 5,4 mili-ons d’euros.

ikeaAugment del benefici al 2009

La multinacional sueca Ikea ha publicat per primera vegada els

seus resultats, els quals consta-ten que en el 2009 es va produir en el seu exercici fiscal un aug-ment del benefici d’un 11,3%. Els seus ingressos, en aquest mateix període van augmentar un 1,4%, situant-se en els 21.800 milions d’euros. Ikea ha fet saber que les vendes a Amèrica del nord representen el 15%, a Àsia el 6% i a Europa el 79%.

Europa el 79%.

lidlInverteix a Tenerife

Lidl ha invertit a Tenerife més de 5,5 milions d’euros en 3 nous supermercats, oberts aquest passat mes de novembre. Els establiments estan ubicats a Santa Cruz de Tenerife, Taco-ronte i Los Realejos i responen a un pla d’expansió i també a l’objectiu de Lidl d’instal·lar-se a mitjà-llarg termini als municipis més importants de l’arxipèlag canari. Aquestes obertures han suposat la creació, d’aproxima-dament, uns 200 llocs de tre-ball.

Miquel alimentacióEntra al mercat xinès

Miquel Alimentació Grup ha entrat al mercat xinès de la mà del distribuïdor RT-Mart, el més gran a nivell mundial pel que fa al número de con-

sumidors. L’operació ha ini-ciat aquesta relació comercial a través de la seva línia majo-rista d’Import&Export. Per a l’empresa gironina, aquesta operació obre la porta a pro-ductes Gourmet a 121 hiper-mercats al país asiàtic. El volum de negoci de Miquel Alimentació es situa en els 1.045 milions d’euros, segons dades del 2009. D’altra banda, RT-Mart va facturar prop de 4.500 milions d’euros.

NaturexRevisa les previsions a l’alça

La multinacional francesa Naturex ha revisat les seves previsions per aquest 2010 i ha anunciat que espera que les seves vendes creixin entre un 10% i un 15% en lloc del 5% o 10% que havia previst inicial-ment. Els resultats obtinguts en el primer semestre han estat qualificats per l’empresa com a ‘excel·lents’, període en què les vendes es van incre-mentar prop d’un 15%.

sector franquíciesBones previsions

Segons un avanç de l’informe anual sobre la situació de la franquícia a Espanya, elabo-rat per la consultora Tormo Asociados, entre gener i juny es van incorporar un total de 72 empreses i es van obrir 1.583 unitats. A més, es va mantenir l’ocupació i la inver-sió i les vendes van repuntar un 1,19%. Les expectatives per al tancament de l’any són, doncs, positives i es preveu que la inversió creixerà fins a superar els 6.890 milions d’eu-ros, és a dir, un 0,86% més res-pecte l’any anterior.

siemensEspera un increment dels beneficis

El grup alemany ha comuni-cat que espera que els bene-ficis dels seus tres principals sectors superi els 1.900 mili-ons d’euros en el quart trimes-tre del 2010, que és el mateix que es va obtenir el 2009, amb motiu d’un increment de les comandes.

Panorama / EMPRESA 13dESEMbRE 2010 MóN EMPRESARiAl

El MES NEgAtiu El MES POSitiuAmerican ExpressDemandada per monopoli als EUA

Visa i Mastercard han arri-bat a un acord amb el depar-tament de Justícia dels Estats Units per tal de tan-car una investigació sobre un assumpte de monopoli. Però American Express, per la seva part, ha anunciat que seguirà la batalla legal con-tra els càrrecs. El govern ha investigat el fet que es prac-tiqui el cobrament de càrrecs addicionals als clients que fan servir targetes de crè-dit; el fet de si orienten cap a targetes competidores i si exigeixen que els minoristes acceptin tot tipus de targetes emeses pels bancs. Segons ha afirmat Keneth Chenault, executiu principal d’Ameri-can Express,“qualsevol que sigui la intenció del govern, la seva acció farà que el nou enfocament doni avantatge a Visa i MasterCard. El depar-tament de Justícia ha propo-sat als usuaris que tinguin American Express que s’en-caminin cap a d’altres xarxes de pagament.

bMWCrida a revisió 350.000 vehicles

El grup automobilístic ale-many BMW ha cridat a revisió uns 350.000 vehicles arreu del món a causa d’un problema als frens. D’aquests, uns 5.800 són Rolls-Royce però la gran majoria de vehicles afectats, uns 198.000, es tro-ben als Estats Units. Segons un portaveu de la companyia, no tots els vehicles que estan cridats a revisió presenten aquest problema ni tampoc tenen constància d’accidents per aquesta causa.

CarrefourRetrocés en les vendes a Espanya

Les vendes del grup francès de distribució va assolir un volum de negoci de 10.230 milions d’euros fins al setembre d’en-guany, resultat que suposa un retrocés del 2,1% respecte el mateix període de l’any ante-rior. Pel que fa al tercer tri-mestre del 2010, les vendes de Carrefour van arribar als 3.351 milions d’euros, un 1,8% menys respecte del mateix període del seu exercici fiscal anterior. Fonts del grup han explicat que aquests resultats negatius es deuen a “l’entorn difícil i desa-fiant” actual. La caiguda de les vendes va ser generalitzada en els 9 primers mesos de l’any.

dolce & gabbanaInvestigats per presumpta evasió fiscal

La Fiscalia de Milà ha tancat una investigació a través de la qual es vol indagar els dis-senyadors Domenico Dolce i Stefano Gabbana, juntament amb 5 persones més, per un presumpte delicte d’evasió fis-cal de 1.000 milions d’euros. Els investigadors sospiten que l’empresa dels 2 dissenyadors va crear una societat a l’estran-ger gestionada des d’Itàlia, la qual constava com la propietà-ria d’alguna de les marques del grup. Els guanys del grup esta-rien, doncs, tributant a l’estran-ger en lloc d’Itàlia on, segons la fiscalia, s’haurien d’haver pagat els impostos. L’empresa ha rebut recentment una denún-cia d’accident, suposadament, ocasionat per aquest defecte, en el qual no es van haver de lamentar ferits.

general ElectricGuanya un 18% menys

La nord-americana General Electric va obtenir un benefici atribuït de 1.406 milions d’eu-ros al tercer trimestre, resultat que suposa un descens del 18% respecte el mateix període del 2009. D’altra banda, el volum de negoci de la multinacional va arribar als 25.488 milions d’euros, un 5% menys respecte

el mateix període de l’any ante-rior. Per tant, en els 9 primers mesos del 2010, General Elec-tric va obtenir un benefici net de 4.889 milions d’euros, un 12% menys i la seva facturació va baixar un 5%, situant-se en els 78.078 milions d’euros.

HondaCrida a revisió més de 126.000 cotxes al Brasil

El fabricant japonès Honda ha cridat a revisió un total de 126.774 unitats dels seus models compactes City i Fit al Brasil per possibles problemes al seu sistema d’acceleració, tal com ha informat la pròpia empresa. Fonts d’Honda han explicat que aquest problema es deuria al fet que el sistema de neteja d’aquests vehicles faria que es dipositessin par-tícules de pols al sensor que detecta la posició de l’accele-rador.

HPSuprimirà llocs de treball al Regne Unit

Hewlet-Packard ha anunciat que retallarà un total de 1.300 llocs de treball addicionals al Regne Unit, després d’haver anunciat el passat mes de junt una retallada de 900 llocs de treball, tal com ha anunciat el sindicat britànic Unite i que ho considera una “carnisseria”.

Kraft foodsElimina 300 llocs de treball

L’empresa Kraft foods ha fet saber als sindicats de Cadbury que retallarà un total de 300 llocs de treball, concreta-ment de l’àrea administrativa i comercial d’Espanya. Segons ha informat l’empresa, aquesta situació és conseqüència de la duplicitat que ha generat

a la plantilla l’adquisició de la multinacional britànica a principis del 2010. L’empresa oferirà prejubilacions als tre-balladors majors de 54 anys i indemnitzacions de 45 dies per any a la resta d’afectats. S’han previst noves reunions entre la direcció i els sindicats per tal de seguir negociant la sor-tida dels treballadors encara que per part dels representants dels treballadors no hi ha gaire optimisme.

RiejuPresenta un ERE temporal

Rieju, l’empresa catalana fabricant de motocicletes, ha anunciat la presentació d’un Expedient de Regulació d’Ocupació temporal (ERE) que afectarà tota la plantilla de l’àrea de producció, for-mada per unes 40 persones. L’expedient tindrà una durada màxima de 180 dies i s’apli-carà al llarg dels propers 12 mesos. Segons ha explicat recentment Jordi Riera, conse-ller delegat de Rieju, aquesta mesura és conseqüència de la caiguda de les produccions dels darrers mesos, sobretot en els mercats mediterranis. L’Expedient s’ha pactat amb els treballadors. Rieju espera que el llançament de la moto-cicleta elèctrica prevista per l’any 2011 permeti el recon-duir la situació.

Sanofi-aventisElimina 1.700 llocs de treball

Sanofi ha anunciat a través d’un comunicat que eliminarà fins a 1.700 llocs de treball, és a dir, l’equivalent al 25% de la plantilla als Estats Units. L’em-presa justifica la decisió com una mesura per a seguir el “procés de transformació de la companyia” i “oferir una millor resposta a pacients i clients”. A més, destaquen que volen “transferir recursos a les seves prioritats estratègiques, millo-rant l’eficiència i simplificant la infraestructura”. Actualment, la plantilla de Sanofi-aventis és de 13.000 treballadors.

tescoBeneficis en els primers 6 mesos del seu any fiscal

Tesco, la cadena britànica de supermercats ha informat en un comunicat que ha obtin-gut en els 6 primers mesos de l’any fiscal un benefici net de 1.369 milions d’euros, resul-tat que representa un 15,5% més del que va guanyar en els 6 primers mesos del seu exercici fiscal anterior. Les vendes de Tesco, sense tenir en compte l’IVA, van arribar en els 6 primers mesos als 34.290 milions d’euros, és a dir, un 7% més.

ViscofanInversió a la Xina

Viscofan ha iniciat la seva entrada al mercat xinès amb la inauguració d’una nova planta a Suzhou, on ha inver-tit 7,5 milions d’euros i que es posarà en funcionament el gener del 2011, tal com ha informat la companyia a la Comissió Nacional del Mer-cat de Valors (CNMV). Aquesta nova planta suposa un pas per a l’expansió i crei-xement de l’empresa. Les noves instal·lacions tindran una superfície de 21.000 m², dels quals ara mateix n’hi ha construïts 4.500.

YamahaReincorpora 90 treballadors

El fabricant japonès Yamaha, va incorporar a l’octubre 90 treballadors a la fàbrica de Palau Solità i Plegamans amb l’objectiu de poder afrontar l’increment de producció previst després de l’estiu. Es tracta d’una borsa de treba-lladors fixes-discontinus els quals s’havien d’incorporar el proper mes de gener.

14 MóN eMpresarial deseMbre 2010 eMpresa / decàleg

seguretat gestió eNtesa eNtorN lideratge

ViceNç bosch saNsDirector De l’AssociAció cAtAlAnA

De l’empresA FAmiliAr

carles altéssoci Director De A+ consultoriA i

coAching

El rerefons de les crisis

Segons els darrers baròmetres d’opinió, la nostra principal cau-sa de preocupació és la ‘crisi’ econòmica. És lògic, doncs, que amb ella la vida quotidiana de les persones quedi assetjada per la inseguretat, alimentant la des-confiança i l’escepticisme res-pecte llurs horitzons vitals. El mot ‘crisi’ prové del grec i signi-fica ‘separar’ i s’usa per a referir-se a quelcom que s’esquinça; per això les crisis obliguen a buscar nous recursos per a poder ser superades, fent inviable el desig de refer allò perdut ‘sense més’. Refer-se exigeix paciència, cre-ativitat i no poc sacrifici, acti-tuds que xoquen frontalment amb l’actual vertigen del dia a dia. Després de la tempesta ve la calma, però si es reedifica sobre quelcom que no és sufi- cientment robust, més d’hora que tard es produirà una recai-guda, i el desànim creixerà; per això més val buscar solucions que puguin suportar propers mals temps. De fet, aquest és el difícil repte de tota ‘crisi’, dis-cernir el que és sòlid del que no ho és.

Miquel segurócàteDrA ethos

universitAt rAmon llull

Les crisis familiars

Darrerament hem vist en dife-rents mitjans de comunicació l’aparició de notícies de con-flictes en diferents famílies empresàries de l’estat. La sor-presa no és el fet que no exis-teixin conflictes dins el món de les famílies empresàries, que sempre n’hi han hagut i n’hi hauran, sinó l’aparició pública dels mateixos. Volem remarcar que els conflictes no són exclu-sius de les famílies empresàries sinó que en tota relació perso-nal i professional existeixen tensions i conflictes. La publi-cació de notícies en els mitjans de comunicació creiem que no afavoreixen la seva resolu-ció sinó que els agreugen. És necessari afavorir la comuni-cació i no arrossegar les perso-nes que hi treballen a prendre part per una o altra posició. Cal destacar l’efecte negatiu que es projecta de l’empresa i la família que arriba a l’entorn i als mercats amb considerables pèrdues difícils d’avaluar. Els conflictes s’han de resoldre a dins a fi de mantenir l’estabili-tat de l’empresa.

Protecció de dades i Internet

Quants e-mails no desitjats reps al dia? Existeix una legislació que protegeix les teves dades a les xarxes socials? Els usua-ris d’Internet deixen les seves dades a formularis de consulta, reserves de vacances, qüestio-naris de satisfacció, etc. i arrel d’aquí, la seva safata de correu electrònic acumula e-mails de campanyes publicitàries i acci-ons de màrqueting sense cap in-terès per a ells. La Llei Orgànica de Protecció de Dades (LOPD) protegeix els usuaris garantint la privacitat a les seves dades personals. Aquesta llei regula que cada cop que ens registrem a una pàgina web hem de ser informats sobre el tractament que tindran les nostres dades. Aquestes clàusules d’informació sobre la LOPD són obligatòries per a totes les empreses que re-gistrin dades personals i la seva inexistència pot ser sancionada amb multes de fins a 600.000€. Aquesta llei afecta totes les em-preses que posseeixin dades sota la seva potestat. Aquesta llei encara és desconeguda per a molts internautes.

Líders d’avui

La societat líquida, l’organitza-ció caòrdica, el líder resilent són conceptes que encara a molts ens sonen estranys però que, de mica en mica es van fent més populars en la litera-tura acadèmica. Autors com Bauman, Senett, Fraser i Dout-ta se n’han fet ressò des d’una perspectiva filosòfica, social i política analitzant els canvis que ha suposat la introducció de les noves tecnologies, la globalitza-ció, l’efecte hivernacle i la crisi econòmica en les percepcions, actituds i maneres de relacio-nar-se de les persones. Els lí-ders d’avui han de basar la seva autoritat no només en aspectes competencials, d’habilitats de gestió i meritoris sinó també en la capacitat de crear i recrear l’organització i les seves perso-nes per adaptar-les a l’entorn. Han de tenir en compte que el desenvolupament dels resultats econòmics és indissociable de l’evolució dels intangibles i que afavorint el desenvolupament del capital humà i relacional de l’organització estem garantint la sostenibilitat de la mateixa.

eMMa oliVeroDepArtAment De comunicAció De cinc

els líders no han de basar només la seva autoritat en aspectes competencials

refer-se exigeix paciència, creativitat i no poc sacrifici

els conflictes a l’empresa cal resoldre’ls a dins per mantenir l’estabilitat

la lopd afecta totes les empreses que registrin dades personals

Cada vegada amb més, les em-preses passen per fases críti-ques que representen moments clau en el seu desenvolupa-ment. Per a superar-les, no és suficient prendre algunes de-cisions temporals, sinó que cal transformar el model de negoci per a poder sobreviure en el fu-tur. És el moment de recórrer a l’Interim Management, que aju-da a liderar canvis i a gestionar fases crítiques, reduint el risc i accelerant l’assoliment d’ob-jectius. És una solució ràpida, flexible i temporal, similar a un outsourcing de la gestió. Un equip integrat per Interim Ma-nagers i consultors especialit-zats es farà càrrec a l’empresa dels processos per a la trans-formació del model de negoci:1- Analitzar la situació i definir un nou Model de Negoci – 3/6 setmanes.2- Desenvolupar el pla associat a aquest nou model/Obtenir re-cursos - 1/3 mesos.3- Executar el Pla d’Acció per a la posta en marxa del nou model.(Reestructuració iSortida – 18/14 mesos.

oscar perreau de piNNiNcksoci-Director eim-espAñA

l’interim managemet és una solució ràpida, flexible i temporal

Interim management

Decàleg / EMPRESA 15DESEMbRE 2010 MóN EMPRESARiAl

El moviment slow, que es va donar a conèixer en l’àmbit de l’alimentació (slow food), ha anat conquerint altres ac-tivitats humanes com, per exemple, l’educació, el turis-me, el comerç, la mobilitat urbana, etc. Totes elles amb el denominador comú de donar valor a les particularitats de cada indret, a valorar el gaudi de fer les coses al seu temps i sense les presses d’una asfi-xiant globalització. Sembla-va que a la innovació, com a activitat de portar al mercat quan més ràpid millor un nou desenvolupament o idea, no li esqueia aquesta etiqueta. Tanmateix i sobretot en un teixit empresarial de PIMEs com el nostre, ha nascut un nou concepte empresarial: la innovació lenta. Aquella que es contempla com un procés continu d’autoregulació de les necessitats pròpies, una confi-ança en les pròpies capacitats, unes estratègies per gestionar les frustracions, una eina per recuperar la força, els reptes i les il·lusions.

El plaer de la innovació

JoRDi MASSoci-director cocoideaS.com

ProfeSSor de direcció eStratègica

ARgEliA gARcíAexternal financial management, S.l.

iNNovAció PotENciAlitAtSPERSiStèNciA MàRquEtiNg

MARcEl gAlliSoci director d’acticom

No noméscal fidelitzar

“¿Cueces o enriqueces?”... su-poso que molts de nosaltres recordem aquest claim d’una reconeguda marca de brou concentrat en què se’ns convi-dava a aportar valor a diferents plats cuinats. En l’àmbit de la fidelització de clients també cal enriquir, m’explico.Segons he anat comentant en anteriors col·laboracions, la fidelització comença en la pri-mera impressió donada al nos-tre client, la qual ha de ser tant bona que ha de facilitar el seu retorn al nostre negoci però, tot i això, per tal que torni hem de tenir ben preparades eines que, més que fidelitzar, vinculin el client a la nostra empresa.Exemples ben coneguts per a tothom són els programes de punts que, a canvi de regals, fan que els clients segueixin ve-nint, o les targetes de determi-nats establiments que regalen un servei de cada 5 o 10, o els consumibles de les impresso-res... De fet, no només cal fide-litzar, a vegades convé premiar aquesta fidelització, tot disse-nyant eines de vinculació.

tRESoRERiA

Per què les empreses no pres-ten prou atenció a la seva previsió de tresoreria? La tre-soreria ha d’estar controlada per oblidar-se’n, ha de fun-cionar com un rellotge. Per això és important comptar amb dos elements: el pressu-post de tresoreria anual i la posició de tresoreria diària. El primer ens permet conèi-xer les necessitats de finan-çament amb anticipació, i si cal, negociar amb les entitats bancàries de forma estratègi-ca i no a cop d’urgència. La posició diària és l’altre ele-ment clau que ens assegura un dia a dia sense ensurts. Cal treballar-hi una estona cada dia, revisar els cobra-ments previstos, tant els co-neguts com els estimats, els pagaments amb venciment i altres possibles, i anar confi-gurant així una previsió ajus-tada dels possibles saldos en els diferents bancs. Aquesta feina no ha de portar més de 30 minuts diaris i a canvi s’eviten tensions i s’optimitza la gestió de tresoreria.

Sempre sota control

toNi PiNiESValorS i PerSoneS

Fer-se fort en el talent

Una òptima gestió del talent dins les organitzacions marca una gran diferència en els re-sultats. Avui les exigències són considerables, la crisi ens ha colpit intensament i tot sembla indicar que la recuperació serà llarga i lenta. Aquest procés ens ha conduit a replantejar de forma rigorosa un seguit d’aspectes fonamentals: què sabem fer bé? Quin és el nos-tre valor i fet diferencial? Com fem arribar aquest missatge a la societat? La clau de l’èxit rau un cop més en com vincular les persones i els seus talents amb les necessitats de les organitza-cions. Endreçar la gestió de les persones amb sistemes que els permetin fer una contribució real, que facilitin el seu des-envolupament professional; projectar les capacitats de to-tes les persones de l’empresa a través de programes d’entrena-ment personalitzat i ajustats a les necessitats de negoci i amb intervencions d’impacte a tra-vés del coaching executiu és una bona estratègia per cons-truir el futur.

gestionar el talent de les persones és una de les claus de l’èxit

JoSEP MARiA vilàcercle Per al coneixement

La crisi i l’esforç

Les crisis tenen de bo, per dir quelcom positiu, que ens obliguen a reflexionar. Quan tot va bé tots els esforços s’adrecen a aprofitar la ratxa i a no canviar res, per no espatllar-ho. Però una forta crisi, que ha portat el sistema financer fins l’abisme i que amenaça el propi desenvolupament econòmic, obliga a reflexionar. I, més enllà de les urgències, a prioritzar tots els esforços per garantir la sostenibilitat del nostre benestar. El lideratge consisteix en fer-ho però també en explicar-ho, perquè és necessari l’esforç de tots per aconseguir-ho. Els ciutadans no han d’entendre les technicalities de les mesures econòmiques si no els ‘fonamentals’ com, per exemple: que no serem més competitius “per un decret o per una llei”. Si ho aconseguim serà per l’esforç de tot el teixit social. No hi haurà varetes màgiques, sinó esforç de les empreses i esforç dels treballadors. I també dels polítics.

El lideratge consisteix en fer-ho però també en explicar-ho

la tresoreria ha d’estar controlada i ha de funcionar com un rellotge

Semblava que a la innovació no li esqueia l’etiqueta de slow

la fidelització comença en la primera impressió

16 MóN eMpresarial deseMbre 2010 eMpresa / entrevista

“S’ha de retornar el prestigi i reconeixement a la dedicació política”

eNTreVisTa JOsep pObleT, presideNT dipuTació de TarragONa

Gerard arias

en una època de crisi com la que estem vivint, quines accions ha fet o preveu realitzar la dipu-tació per reactivar l’economia del territori?Les accions pal·liatives de la crisi econòmica i laboral van en diverses direccions des de l’àmbit del que pot fer la Dipu-tació: reducció de les taxes per serveis als ajuntaments, no increment de matrícules als nostres centres educa-tius i increment de l’oferta de beques, plans d’ocupació, escoles-taller, accions encami-nades a l’impuls formatiu i ocu-pacional a col·lectius amb risc d’exclusió social, reducció de despeses no prioritàries, incre-ment d’ajut als ajuntaments, més dotacions econòmiques als àmbits de promoció econò-mica com Desenvolupament Local i el Patronat de Turisme, creació en els anys 2009, 2010 i 2011 del PEIM (Pla Extraordi-nari d’Impuls Municipal) dotat amb 6MEUR cada any i que ha esdevingut l’ajuda més agraïda per tots els municipis de fins a 4000 habitants (un total de 152).

l’àrea del coneixement es un dels principals eixos d’acció de la diputació. un bon exemple es l’Oficina Tarragona regió del coneixement. com valora el seu funcionament i quins resultats s’estan obtenint?Aquesta iniciativa que com-partim amb la Universitat Rovira i Virgili la podem resu-mir afirmant que l’objectiu de la Diputació és actuar de dina-mitzador territorial fomentant al màxim la transferència de coneixement de la Universitat al nostre sistema productiu (binomi empreses i munici-pis) i facilitant l’accés de les empreses als fons econòmics d’ajut a la innovació i al des-envolupament a tres nivells: nacional, estatal i europeu.

Quin paper pot jugar el terri-tori del camp de Tarragona i de les Terres de l’ebre en el desen-volupament socioeconòmic de catalunya?

L’estructura diversificada de la nostra economia, la capacitat emprenedora que ens caracte-ritza, la nostra potencialitat en la nova economia dels serveis (turisme, cultura, oci, qualitat de vida, comerç...) el poten-cial industrial i energètic, el potents sector agroalimentari amb el vi, l’oli i el cava com a productes estrella, la pesca, l’arròs del Delta..., tot plegat i la nostra climatologia, litoral, patrimoni cultural i situació, ens defineixen com un gran espai estratègic pel desenvo-lupament propi i pel futur de Catalunya.

i quin paper internacional pot jugar aquest territori?Ja el juga de fa anys en diver-ses direccions: tenim indús-tries petites, mitjanes i grans que exporten, productes ali-mentaris de gran prestigi que inunden els mercats interna-cionals, som un destí turístic

dels més ben valorats amb uns 20 milions de pernoctacions a l’any, prop de dues-centes mil places d’allotjament, uns cinc milions de visitants/any i un potencial creixent de nous països que ens visiten.

segons vostè, què falla en el procés de creació de les vegue-ries? com s’hauria de fer?Falla pràcticament tot: la manca d’oportunitat en aquest moment de profunda crisi econòmica, el mal debat ter-ritorial que s’ha generat entre ciutats i entre territoris, la improvisació en tot moment, la manca de diàleg, no haver impulsat els canvis legisla-tius necessaris a les Corts de l’Estat, no haver legislat a Catalunya a favor dels munici-pis, les hisendes locals i la des-centralització de les funcions del Govern a les Vegueries. Per altra banda tothom que ha llegit detingudament la Llei opina que és molt feble, man-cada de continguts que ens permetin donar un gran salt qualitatiu al servei de la ciu-tadania i plena d’interrogants. És una llei buida i inaplicable que no té cap futur, només ha fet soroll, molt de soroll.

Quin paper ha de jugar la diputació en aquest procés de reordenació territorial de catalunya?La Diputació de Tarragona és molt sensible i respectuosa vers les determinacions con-tingudes en el nou Estatut d’Autonomia de Catalunya pel que fa al nou model d’ordena-ció territorial. Per això mateix en aquest mandat ha pres una determinació sense pre-cedents coneguts: crear dues vice-presidències territorials, una pel Camp de Tarragona i l’altre per les Terres de l’Ebre, així com obrir unes dependèn-cies descentralitzades amb registre propi desconcentrat al servei de les Terres de l’Ebre que alhora aglutina els més de trenta serveis que durant anys s’han anat desplegant en aque-lles comarques. Aquesta acti-tud proactiva en dibuixar el

futur, l’experiència sòlida en la gestió i administració del ter-ritori i la capacitat i expertesa dels seus servidors públics, són els millors instruments a tenir en compte en qualsevol procés de reordenació territo-rial que es vulgui fer bé.

com veu les confrontacions territorials per la capitalitat reus-Tarragona, o Tortosa-amposta en el cas de les Terres de l’ebre?Aquests són debats inneces-saris en uns temps en que el millor que podem fer és sumar totes les nostres energies cre-atives i donar el màxim impuls a la reconstrucció del nostre teixit productiu, fomentar una economia forta i competitiva i generar una creixent oferta de llocs de treball. Els bino-mis urbans, socials, culturals i econòmics com Tarragona – Reus, Tortosa – Amposta, o ciutats com El Vendrell, Vila-seca, Salou, Cambrils, Calafell..., l’únic temps que no poden perdre és en enfrontar-se en debats estèrils que res aporten, ans al contrari, per-judiquen el prestigi i la cre-dibilitat de les seves pròpies iniciatives.

es parla molt del distancia-ment entre els polítics i la ciu-tadania. es greu el problema? Quines solucions proposa?De continuar en aquesta diver-gència el problema esdevindrà d’una gran gravetat. I això no ens ho podem permetre. Hi ha una multiplicitat d’idees per a solucionar-ho, però prè-viament hi ha d’haver una autèntica voluntat de tots per afrontar decisions que retornin el prestigi i el reco-neixement de la noblesa a la dedicació política per part dels que ens sentim motivats a prestar durant un temps de la nostra vida aquest servei a la societat. Quan hi hagi de veritat un sentiment de canvi en aquest sentit, de retroba-ment dels valors fundacionals de la nostra jove democràcia, llavors podrem començar a escurçar les distàncies entre la política i la ciutadania.

el president de la diputació de Tarragona analitza el panorama econòmic actual, i fa balanç de les accions que s’han seguit des de l’organ provincial. a més, parla de la Llei de vegueries i de les confrontacions entre municipis per obtenir-ne la capitalitat.

“en la llei de vegueries falla tot. És inaplicable i no té cap futur, només ha fet soroll”

“les confrontacions per la capitalitat són debats estèrils que perjudiquen el prestigi del territori”

Josep Poblet és, a la vegada, alcalde de Vila-seca de Solcina. / CEDIDA

“Quan hi hagi un sentiment de canvi, podrem escurçar les distàncies que hi ha amb la ciutadania”

Emprenedoria / EMPRESA 17dESEMbRE 2010 MóN EMPRESARiAl

final com el públic més espe-cialitzat (comparses, profes-sionals de l’espectacle, etc.) poden veure’s representats en aquest web, que ofereix tota mena d’eines per tal que ells mateixos es creïn les seves pròpies disfresses.

Una disfressa a mida per Internet RENovAR uN SEctoR tocAt PER lA cRiSi

Meritxell Sort

El tèxtil és un sector on di-fícilment es pot ser creatiu a l’hora de buscar oportuni-tats de negoci. Crear noves palanques de creixement en un àmbit que ja fa anys que està immers en un procés de reestructuració és complicat, però Ravial SA ho ha acon-seguit. Fundada l’any 1949 i amb seu al polígon indus-trial Riera de Caldes de Palau de Plegamans (Barcelona), aquesta empresa amb més de seixanta anys dedicats a la distribució de teixits de novetat de senyora i especia-litzada actualment en teixits de disfresses ha sabut rein-ventar-se.

Actualitzar el comerç tèxtil amb la xarxaEls responsables han estat la tercera generació del ne-goci, que ja fa cinc anys que van agafar les regnes de Ra-vial. Des d’aleshores, han dissenyat un pla estratègic 2006-2013 basat en focalitzar els esforços de l’empresa en dues direccions. D’una ban-da, el mercat del teixit de carnaval i, de l’altra, el mer-cat del teixit de flamenca, amb les marques Disfrazalia i Flamentex, respectivament. Aquesta última acaba d’obrir una primera tenda a Sevilla, mentre que Disfrazalia està en ple procés d’expansió. “Fa un any i mig vam realit-zar un estudi de mercat per detectar quines oportunitats tenia el sector de la disfressa i ens vam adonar que, a Es-panya, la gent cada vegada es disfressa més. Ja no només per Carnaval, sinó també per Halloween, per les festes de final de curs, pels comiats de solter...”, afirma Arturo Prades, conseller delegat de Ravial. En aquest context, neix Disfrazalia, un projecte que ja compta amb un portal web (disfrazalia.com) i que busca incentivar la creació i autoconfecció de disfresses a través d’una col·lecció de teixits creats específicament per a l’ocasió. Tant el públic

“A més, si cliques el teu codi postal al web, et redirigim en un dels 160 centres franqui-ciats que tenim distribuïts per tot Espanya, on es poden adquirir materials i teixits de Disfrazalia”, explica Prades. Gràcies a aquest portal, les vendes de Ravial en teixits de disfressa s’han incremen-tat un 38%, “una dada amb la qual estem molt satisfets, tenint en compte que hem crescut en una conjuntura econòmica adversa”, afegeix.

El futur passa per les tendes pròpiesLa segona fase del projecte començarà al març del 2011, amb l’obertura de la primera tenda pròpia de Disfrazalia a Madrid. “La nostra intenció és obrir al llarg dels tres propers anys cinc botigues a Espa-nya, a les poblacions de més de mig milió d’habitants, és a dir, a Madrid, Barcelona, Bil-bao, Sevilla i València. I con-tinuar funcionant amb els 160 centres franquiciats que te-nim a les poblacions menors de mig milió d’habitants”, explica el conseller delegat

de Ravial. De fet, una de les raons de l’èxit assolit per la companyia és la participació dels centres franquiciats en el projecte. Es tracta de bo-tigues minoristes de teixits, clients habituals de Ravial, que han tingut la possibilitat de formar part de Disfrazalia gratuïtament i sota un model de funcionament similar al de les franquícies. “Aquests centres valoren molt positi-vament la col·laboració. Des del portal web tenim capaci-tat de redireccionar públic fi-nal a les seves botigues i això encara fa augmentar més la seva lleialtat cap a nosaltres”, comenta Arturo Prades. Una altra raó de l’èxit aconseguit per Ravial és que la sego-na generació del negoci ha deixat que la tercera desen-volupés el seu propi projec-te. “Nosaltres som el futur, i hem tingut via lliure”.

Aprofitar les noves tecnologies del segle xxi i aportar al sector, molt sacsejat per la crisi, una glopada d’aire fresc. Aquest és l’objectiu de ravial SA, una empresa especialitzada en teixits de disfresses que ha llançat recentment al mercat el portal web disfrazalia.com, una eina que permet a l’usuari dissenyar-se la seva pròpia vestimenta per a una ocasió especial.

la principal cartera de clients de Ravial la conformen més de 400 comerços minoristes de teixits

Imatge del magatzem de Ravial SA. / CEDIDA

uN PAíS AMb EStAbilitAt EcoNòMicA i SociAl

Gràcies al portal disfrazalia.com les vendes de Ravial en disfresses han crescut un 38%

MéS dE 60 ANyS d’hiStòRiA

l’avi d’Arturo Prades, Víctor Prades, va fundar ravial el 1949. Amb el pas dels anys es van adherir a la societat José Víctor Prades i José María Aísa, que van donar un gran impuls a l’empresa. Actualment, les dues famílies són les accionistes majoritàries de ravial, i els seus fills els encarregats de vetllar per la continuïtat del negoci.en xifres, l’empresa factura més de 5 milions d’euros i compta amb una plantilla de 21 treballadors i 7 col·laboradors. Al llarg dels seus 60 anys de vida, s’ha convertit en una de les principals companyies proveïdores de teixits de dis-fressa, novetats de senyora i teixits de flamenca a nivell estatal. la principal cartera de clients de ravial la conformen més de 400 comerços minoris-tes de teixits.

diSfRAzAliA.coM

el portal de Disfrazalia inclou diferents apartats, com fòrums, concursos o el Club Disfraza-lia. Però l’eina principal del web és el vestuari virtual idea la teva disfressa en tres passos, que permet que l’usu-ari jugui a fer-se la seva dis-fressa mitjançant la selecció de patrons que després podrà recollir gratuïtament a qual-sevol dels 160 punts de venda existents a nivell nacional. en aquests centres també podrà adquirir els teixits necessaris per fer-se la disfressa.

El tèxtil és un sector on difícilment es pot ser creatiu per buscar oportunitats de negoci

prensa 250x340.indd 1 22/11/10 11:53

desembre 2010 móN empresarial 19

economia

joaN tugores ques catedràtic d’economia de la ub

quedar clar que Bernanke no permetria que se’l pogués acusar de la mateixa passi-vitat. Ben al contrari, quan l’eina tradicional de la polí-tica monetària –els tipus d’in-terès– va arribar al seu llin-dar de pràcticament zero, la Reserva Federal no va dubtar a posar en marxa una política de compres d’actius –de qua-litat alta, dubtosa i baixa– que inicialment es va denominar política monetària hetero-doxa i després va fer fortuna el terme d’expansió quantita-tiva (quantitative easing, en l’expressió original), fent refe-rència a com augmentava el balanç de la Reserva Federal per aquesta compra massiva de títols que es va posar en marxa de forma molt crida-nera des dels moments deli-cats de la tardor de 2008, com evidencia la figura 1.

Ara, des del mes de novembre de 2010, la Reserva Federal, sota el lideratge de Bernanke, ha posat en marxa una segona fase d’expansió quantitativa, que ja ha estat batejada com QE2 (quantitative easing 2). La feble resposta als estímuls monetaris i fiscals inicials han fet treure una artilleria monetària fins ara pràctica-ment inèdita a una economia avançada madura. Alguns han recordat que el propi Bernanke va ironitzar fa uns anys sobre la proposta també de Friedman de llançar diners des d’un helicòpter com a forma de combatre una reces-sió i ara sembla anar, en cert sentit, per aquesta via.

reivindicació de la inflació?De nou sembla que Bernanke recorda els seus estudis sobre els problemes que va originar la deflació als Estats Units als anys 1930 i prefereix assumir els riscos que l’expansió de diners acabi generant inflació,

Abans d’accedir al màxim càrrec al capdavant de la Reserva Federal dels Estats Units, Ben Bernanke era cone-gut com un dels millors espe-cialistes en l’estudi de la Gran Depressió. De fet, les aportaci-ons de Bernanke s’havien cen-trat en com els problemes es varen veure amplificats per la contracció del crèdit derivada del manteniment d’una orto-dòxia monetària excessiva que, juntament amb el patró-or, es van considerar com les cotilles que van impedir una resposta més expansiva i deci-dida de la política monetària. Això va portar a encunyar la noció que en èpoques de recessió la política monetària perdia efectivitat i va abonar el terreny per les aportacions de Keynes que donaven el protagonisme a les polítiques fiscals. L’acusació per a la polí-tica monetària, bàsicament als Estats Units, d’haver estat especialment inepta, va ser avançada per Milton Friedman i amb diverses matisacions ha passat a formar part dels fac-tors que van contribuir a la magnitud històrica de la Gran Depressió.

quantitative easing 1 i 2Quan va arribar la Gran Recessió actual –també ano-menada per alguns analis-tes la Gran Crisi del Deute o la Gran Crisi del Crèdit– va

El pèndol de Bernanke l’actual president de la reserva Federal, ben bernanke, va insistir en els efectes nocius d’una contracció monetària i creditícia a la Gran depressió. ara implementa l’altre extrem d’una política monetària ultraexpansiva.

com pronostiquen els seus crítics, entre ells el president del Banc de la Reserva Fede-ral de Kansas, Thomas Hoe-ning, que representa la línia dura, de disciplina i estabilitat monetària semblant a la que va triomfar als Estats Units a principis del 1930... i que té més predicament a la Unió Europea, i en pot tenir més si finalment l’actual president del Bundesbank, Axel Weber, accedeix a la presidència del Banc Central Europeu, com indiquen algunes travesses.

Replicant a aquests arguments, i en una curiosa reivindicació de la inflació, els partidaris de Bernanke insisteixen en què encara que els tipus d’in-terès nominals –almenys els oficials– estiguin a zero, amb unes més grans expectatives d’inflació es poden portar els tipus d’interès reals a valors negatius, amb (presumpte) potencial capacitat d’estimu-lar consum i inversions.

implicacions geoestratègiquesL’estratègia de Bernanke té riscos. A escala interna dels Estats Units, la Reserva Fede-ral exhaureix marges de mani-obra. I a nivell internacional, perquè la percepció majorità-ria és que aquesta inundació de dòlars pot portar no només a una depreciació d’aquesta moneda –amb avaluacions de tota mena sobre si serà sufi-cient i/o adient per recuperar competitivitat enfront dels productes xinesos... i dels europeus– sinó a un deteri-orament del paper del dòlar com a moneda de referència internacional, accelerant de nou les controvèrsies sobre la necessitat d’una alterna-tiva. Fins i tot les propostes

a banda dels hidrocarburs algèria ofereix més oportu-nitats de negoci. pàg. 23

la possible insostenibilitat del sistema pú-blic de pensions estatal ha fet augmentar la contractació privada. pàg. 26

l’expaNsió de diNers i la iNflació

bernanke prefereix assumir el risc de la inflació que pot generar l’expansió de diners

de Keynes a Bretton Woods a favor d’una moneda inter-nacional desnacionalitzada, emesa per un organisme supranacional, fins ara des-cartades per políticament impensables, poden tenir nou terreny abonat.

És cert que Bernanke no repetirà els errors de la Reserva Federal dels anys 1930, però s’arrisca molt portant el pèndol a l’extrem contrari. És veritat que situ-acions extremes requerei-xen audàcia, però també un sentit proporcional de seny. Caldrà seguir amb atenció la dinàmica geopolítica que, curiosament, fent les coses malament en política mone-tària i en gestió dels tipus de canvi a la dècada dels anys 1930 Estats Units va sortir de la Gran Depressió com a indiscutible potència hege-mònica mundial i amb la seva moneda com a referència ine-quívoca. I en canvi, fent les coses ara aparentment amb més solvència, Estats Units pot sortir de la Gran Reces-sió havent perdut posicions significatives en el lideratge mundial i amb un dòlar afe-blit econòmicament i políti-cament.

estats units, amb un dòlar afeblit, pot perdre posicions significatives en el lideratge mundial

augmeNts del balaNç de la reserva federal a la primera expaNsió quaNtitativa

Font: Banc d’España, Informe Anual, juny 2010.

jul-07 gen-08 jul-08 gen-09 jul-09 gen-10

2,5

2,0

1,5

1,0

0,5

0,0

Swaps de divises

compra de deute d’agències hipotecàries i mbS

liquiditat a mercats de crèdit

Préstecs a institucions financeres

bons del tresor (tinences posteriors a la crisi)

bons del tresor (tinences anteriors a la crisi)mm de dòlars

20 MóN eMpresarial deseMbre 2010 eCONOMia / el mapa del món

La corrupcióal món

Canadà 8,9 Països Baixos 8,8

Suècia 9,2

França 6,8

Espanya 6,1

Brasil 3,7

Argentina 2,9

Marroc 3,4

Itàlia 3,9

Cuba 3,7

Afganistan 1,4

Veneçuela 2,0

Mèxic 3,1

La corrupció de polítics i funcionaris s’ha estancat a Espanya després de cinc anys d’increments a causa de la crisi econòmica, que ha fet esclatar la bombolla immobiliària i han enfonsat les inversions en el sector, que ha estat objecte de nombroses investigacions. Així es desprèn de l’Índex de percep-ció de la corrupció 2010, publicat avui per Transparència Internacional i que serveix per mesurar el grau de corrup-ció que les empreses i experts entre-veuen en el sector públic de 178 països. Dinamarca segueix liderant el llistat de països menys corruptes, amb una nota de 9,3, la mateixa que Nova Zelanda i Singapur. Els pitjors resultats es donen en els països més pobres i en els que pateixen guerres permanents, així com en aquells amb règims no democràtics i on preval la falta de transparència.

La corrupció s’estanca a Espanya

1. Somàlia2. Myanmar3. Afganistan4. Iraq5. Uzbekistan6. Turkmenistan7. Sudan8. Txad9. Burundi10. GuineaEquatorial

els 10 Més COrruptes

1. Dinamarca2. NovaZelanda3. Singapur4. Finlàndia5. Suècia6. Canadà7. PaïsosBaixos8. Austràlia9. Suïssa10. Noruega

els 10 MeNys COrruptes

Estats Units 7,1

El mapa del món / ECONOMIA 21dEsEMbrE 2010 MóN EMprEsArIAl

Dinamarca 9,3

Nova Zelanda 9,3

Singapur 9,3

Austràlia 8,7

Suècia 9,2Finlàndia 9,2

Suïssa 8,7

Hong Kong 8,4

Alemanya 7,9

Japó 7,8

Israel 6,1

Polònia 5,3

Jordània 4,7

Aràbia Saudita 4,7

Turquia 4,4

Rússia 2,1

Filipines 2,4

Itàlia 3,9

Somàlia 1,1

Noruega 8,6

Índia 3,3

Xina 3,5

—Corrupció

- —

22 MóN eMpresarial deseMbre 2010ecoNoMia / conjuntura

Una revisió “històrica”. Així ha definit el nou ree-quilibri del Fons Mone-tari Internacional el seu propi president, Domi-nique Strauss-Kahn. L’organisme ha apro-vat una reforma amb l’objectiu d’actualitzar les quotes internes de poder dels països, on es reconeix, de forma clara, la importància que han anat guanyant, entre d’altres, les economies emergents. Països com Brasil, Mèxic o la Xina han vist augmentar la

seva capacitat de deci-sió després d’aquesta reforma, demostrant la importància del BRIC, el grup de potències emer-gents. Brasil, Rússia, Índia i la Xina guanyen capacitat d’influència davant del G7.

Entre aquests, la Xina ha estat el país que ha centrat totes les aten-cions. A més de gua-nyar pes com a eco-nomia emergent, s’ha situat en el tercer lloc de la llista dels països

més poderosos, per darrere dels Estats Units i el Japó. Pel que fa a Europa, Espanya ha estat un dels països que ha vist recompensat el seu creixement econòmic, i ha aconseguit que la seva quota de vot pugés fins al 2%, sis dèci-mes més del que tenia. Aquest resultat, fruit d’una reclamació que ve de lluny, reconeix el seu pes actual com a país i el col·loca en el tretzè lloc de la llista.

Canvis en les quotes de poder del Fons Monetari Internacional La Xina es converteix en el tercer país més poderós, per darrere dels Estats Units i el Japó.

revisió històrica

La Unió EUropEa voL rEformar EL TracTaT dE Lisboa pEr fEr fronT a La faLLida dELs EsTaTs

Serà en les properes setmanes, quan a proposta d’Alemanya i amb el suport de França, es presenti al Consell una iniciativa d’un nou mecanisme per-manent de rescat, amb la finalitat de blindar els països de l’Eurozona contra futures crisis econòmi-ques. Per tal que prosperi, s’haurà de reformar, de forma limitada, el Tractat de Lisboa. Amb aquesta nova eina es volen agilitzar les actuacions i evitar un nou cas de crisi com a Grècia. A la mateixa re-unió on es va decidir aquesta proposta, els caps d’Estat i de Govern de la Unió Europea van decidir endurir la disciplina pressupostària, amb més san-cions per als estats membres que superin el límit de dèficit permès. Finalment, es va optar per deixar per a més endavant la proposta d’Alemanya de li-mitar el dret de vot als països que no controlin els seus comptes.

EL bcE insTa a EsTabLir sancions aUTomàTiqUEs aLs països amb dèficiT ExcEssiU

En una visita a Frankfurt el president del Banc Cen-tral Europeu (BCE), Jean-Claude Trichet, va tornar a posar de manifest el seu desacord respecte al fet que la UE no inclogui sancions automàtiques per als països amb dèficit pressupostari excessiu. Segons Trichet, el BCE es troba “inquiet” perquè l’automatisme en l’aplicació de la vigilància fiscal de la UE és “insuficient” i perquè les sancions en el procediment de supervisió macroeconòmica no són prou específiques. Així, el BCE insisteix en san-cions automàtiques en cas de fallida de les finan-ces públiques d’un Estat. Com a resposta, Alema-nya i França volen que siguin els mateixos estats reunits en el Consell Europeu els que decideixin les sancions eventuals en contra d’un d’ells.

EL prEsidEnT xinès, HU JinTao, és L’HomE més podErós dEL món

Segons la revista eco-nòmica nord-america-na Forbes, el president xinès, Hu Jintao, és l’home més poderós del món, per davant del president dels Estats Units, Barack Obama, que encapçalava la llista l’any passat i que ara ocupa el segon lloc. Jintao ha estat escollit per ser qui diri-geix una cinquena part de la població mundial i per la força de l’eco-nomia asiàtica, que està creixent a passes de gegant. Seguidament, es troben el rei de l’Aràbia Saudita, Abdalá bin Abdelaziz, el primer ministre rus, Vladímir Putin, i el papa Ratzinger, que la re-vista situa com a cinquena persona més influent. La primera dona a aparèixer a la llista és Angela Merkel, la cancillera d’Alemanya, que se situa a la sisena posició.

Els republicans ja controlen la Cambra de Representants El Partit Demòcrata perd amb una diferència de 60 escons. Pel que fa al Senat, els demòcrates són majoria, encara que només per una superioritat de 3 escons.

reNovació a la caMbra de represeNtaNts dels estats uNits

NúRiA CABRERA

El Partit Republicà dels Estats Units ha resultat guanyador de les elec-cions legislatives a la Cambra de Represen-tants, i ha aconseguit així fer-se amb la majo-ria del parlament, que fins ara lideraven els demòcrates. Els resul-tats han estat contun-dents, ja que atorguen un avantatge de 60 escons per sobre dels demòcrates, un poder que farà modificar les properes decisions del president dels Estats Units, Barack Obama, que s’haurà d’enfrontar a una Cambra majorità-riament en contra. Pel que fa al Senat, con-tinua sent de majoria demòcrata, encara que per un estret marge de 3 escons de diferència. La novetat del procés l’ha posada el Tea Party, que ha aconseguit dos escons al Senat, un per Florida i un altre per Kentucky.

la reacció de barack obamaUna apos ta per l a negociació i el diàleg. Aquesta serà la fulla de ruta que seguirà el pre-sident Obama en aquest nou marc d’actuació que es presenta després dels resultats de les elec-cions. Uns resultats que el propi Barack Obama atribueix a la “frustració pel ritme de la recupe-ració econòmica” de la ciutadania nord-ameri-cana: “El que van expres-sar ahir els ciutadans és una frustració profunda perquè hem impulsat l’economia, però els ciu-tadans no ho veuen, no noten aquest procés. Jo crec que he d’assumir la responsabilitat directa per no haver avançat tant com caldria”. Pel que fa al resultat, el president dels Estats Units l’interpreta com el fet que tant demòcrates com republicans han de treballar junts i centrar-se de forma completa en

aquells temes que tenen a veure amb els llocs de treball, amb la seguretat i la inversió en tecnolo-gia per poder mantenir el lideratge competitiu del país.

Nou president i el tea partyLa demòcrata Nancy Pelosi, fins ara presi-denta de la Cambra de Representants, deixarà

pas al nou president, el republicà John Boeh-ner, de 61 anys. “Tota la meva vida he estat per-seguint el somni ame-ricà”, va declarar el diri-gent republicà. El nou president de la Cambra ha dit que el missatge de la societat nord-americana al president Obama és que “canviï el rumb”.Qui s’ha vist també reforçat després de les eleccions legislatives ha estat el moviment ultra-conservador Tea Party, que ha aconseguit dos senadors: Marco Rubio, a Florida, i Rand Paul, a Kentucky. El Tea Party ha aconseguit altres victòries a Pensilvània (Pat Tommey), a New Hampshire (Kelly Ayote) i a Wisconsin (Rod John-son). A Carolina del Sud, Nikki Haley, una altra de les representants del moviment ultraconser-vador, ha aconseguit el càrrec de governadora de l’Estat.

El president de l’FMI, Dominique Strauss-Khan. / ARXIU

NotÍcies del Mes

John Boehner és el nou president de la Cambra. / ARXIU

Sobre el terreny / Economia 23DESEmbrE 2010 món EmprESarial

Fonts: The CIA World Fact, The Economist, ICEX, Banc Mundial, Fons Monetari Internacional.

Població: 33,9 milions

Superfície: 2.381.740 km2

Capital: Alger

Sistema polític: República

Inflació: 2,4% (2009), 5,5% (estimació 2010)

Creixement del PIB: 2,4% (2009), 3,8% (estimació 2010)

Principals destinacions de les exportacions: Estats Units (23,2%), Itàlia (17,2%), Es-

panya (10,8%), França (7,9%), Canadà (7,6%), Països Baixos (5,2%), Turquia (4,22%).

DaDES GEnEralS

indústries estan obsoletes. Les darreres dades certifiquen que la producció alimentària del pa-ís només cobreix un 50% de les necessitats de la població alge-riana. En el sector pesquer hi ha sobreexplotació, i en referència al miner, s’està experimentant un fort desenvolupament com a conseqüència de les concessi-ons a empreses estrangeres.Pel que fa a la indústria tèxtil i del cuir, ha perdut importància. La siderúrgia es troba en una si-tuació semblant que es preveu que millorarà amb la seva priva-tització. D’altra banda, les man-cances que més criden l’atenció es troben en el sector farmacèu-tic, el comercial i el transport.Si s’analitzen les dades de 2009, es pot trobar que les exportaci-ons espanyoles a Algèria es van concentrar en els béns d’equipa-ment, amb un valor de 605,7 mi-lions d’euros en maquinària per a la indústria, aparells elèctrics, transport ferroviari i per carre-tera, que va significar un aug-ment del 37% respecte al 2008 en aquesta categoria. Els pro-ductes siderúrgics (532,8 mili-ons d’euros) van constituir el segon sector, seguit dels pro-ductes químics (201,4 milions), els aliments (166,7 milions) i els automòbils (157,1 milions).

Segons l’informe de l’Oficina Econòmica i Comercial d’Espa-nya a Alger, gairebé en tots els sectors existeix un gran poten-cial de creixement i de negoci. Sense comptar amb el sector dels hidrocarburs, els sectors més interessants són les infra-estructures, la construcció tant d’obra civil com d’obra pública, la gestió d’aigües, les energies renovables, l’agricultura, la in-dústria agroalimentària, el sec-tor farmacèutic i la sanitat.Entrant en detall, les oportuni-tats de negoci més clares i se-

gures són en els següents sec-tors: l’energètic, el ferroviari (tant d’infraestructura com de material rodant), maquinària i materials per a la construcció, aparells mecànics i elèctrics (poca producció local), trans-port marítim (companyies es-tatals obsoletes), automòbils i vehicles de transport (no exis-teix producció nacional), ali-mentació (poca producció i de baixa qualitat, demanda de cereals, llegums, sucre, fruites i hortalisses, carn, oli, galetes, formatges, sopes, conserves, entre d’altres), plàstics (míni-ma producció nacional signi-ficativa), productes farmacèu-tics i equipament hospitalari (s’importa més del 60%).Sense comptar el sector ener-gètic, les noves oportunitats de negoci per a les nostres em-preses es concentren en pro-jectes que ja estan duent-se a terme o previstos en un futur proper. On més ventall d’opor-tunitats es produeixen és en el sector de les infraestructures. Cal recordar que el Govern al-gerià està duent a terme un am-biciós pla de renovació i am-pliació d’infraestructures. En-tre aquestes infraestructures es troben els aeroports. Enca-ra que molts ja s’han renovat, n’hi ha d’altres que s’han de modernitzar en els camps de torres de control, pistes, etc.Pel que fa als ferrocarrils, també s’han de modernitzar i rehabilitar, modificacions que afecten al material rodant, gairebé obsolet. En carrete-res, en els propers anys es fi-nalitzaran grans infraestruc-tures, la major part construï-des per empreses xineses i ja-poneses.

un paíS amb DinamiSmE Econòmic

Algèria, més que hidrocarbursEl país africà vol diversificar i modernitzar la seva oferta. Per aquest motiu, el Govern demanda la impli-cació i la confiança de la inversió estrangera. Aquest fet obre noves possibilitats de negoci en gairebé tots els sectors de l’economia algeriana.

NúRIA CABRERA

“Els resultats econòmics dels darrers deu anys d’Algèria són impressionants”. Aquestes són les paraules que fa uns dies va pronunciar el director general del Fons Monetari Internacio-nal, Dominique Strauss-Kahn, durant la seva visita al país afri-cà, on es va entrevistar amb el president de la república, Ab-delaziz Bouteflika. No obstant això, el dirigent de l’FMI va re-conèixer que aquests bons re-sultats es deuen, en gran part, als hidrocarburs. És, per aquest motiu, que Algèria té un gran repte per davant: diversificar el mercat i produir i importar ma-terial i productes de gran quali-tat per tal de tenir una economia estable i multisectorial.Un dels països que té una llarga i especial trajectòria d’intercan-vi comercial amb Algèria és Es-panya. De fet, el país africà es-tà considerat com a país priori-tari en les relacions internacio-nals del nostre país i també, en política comercial. Aquest com-promís queda reflectit en el Pla Integral de Desenvolupament del Mercat Algerià (PIDM), que promou l’oferta espanyola i aju-da les empreses a establir relaci-ons comercials amb el país. En aquest pla, a més, s’especifiquen els motius d’aquesta decisió: la seva importància geopolítica, la seva proximitat geogràfica i el seu paper fonamental en la nos-tra estratègia energètica.

oportunitats comercialsLes empreses catalanes i espa-nyoles que estiguin interessades en el mercat algerià han de co-nèixer la situació de cada sec-tor. Així, per exemple, tant en el sector agrícola com en el sector agroalimentari, està tot per fer, ja que la major part d’aquestes

algèria és un país prioritari en les relacions internacionals espanyoles

Hi ha oportunitats de negoci en gairebé tots els sectors de l’economia algeriana. / ARXIU

Els sectors més interessants són les infraestructures, les energies renovables i l’agricultura

El GaSoDuctE Submarí EntrE ESpanya i alGèria comEnçarà a opErar El propEr fEbrEr

Segons ha recollit l’Agència Efe, el gasoducte submarí que uneix Espanya amb Algèria començarà a operar de forma comercial el proper mes de febrer de 2011. La notícia l’ha confirmat Dominique de Riberolles, conseller delegat de Cepsa, un dels accionis-tes del consorci Medgaz, que ha desenvolupat el projecte. Actualment, el gasoducte es troba en fase de proves, una etapa que s’allargarà durant quatre mesos. Tal i com va explicar el conseller de Cepsa durant una visita a una nova refineria a Huelva, els socis de Medgaz es troben negociant el percentatge de capacitat del gasoducte que es farà servir quan entri en funcionament. A més de Cepsa (20%), la socie-tat Medgaz, que explotarà el gasoducte, compta com a accionistes amb la compa-nyia estatal algerina Sonatrach (36%), Iberdrola (20%), Endesa (12%) i l’empresa francesa Gaz de France (12%). La infra-estructura, amb una inversió de 900 milions d’euros, té 210 quilòmetres de llargada i uneix Almeria amb Beni-Saf.

24 MóN eMpresarial deseMbre 2010eCONOMia / anàlisi de valors

que perden valor davant de l’or”. Aquests dies s’ha tornat a celebrar una nova edició del Gold&Silver Meeting, congrés organitzat per l’Associació Es-panyola de Metalls Preciosos, on s’assegura que l’or està vi-vint una dècada daurada i la-pregunta és si la següent tam-bé ho serà.

Inversions en or: perillosa bombolla o refugi segur?

Valors

1.424,6 dÒlars l’uNça, preu MÀXiM assOliT el 12 de NOVeMbre

Begoña giménez

Sabíem que l’or està de moda i no precisament per les joies que amb el metall daurat se’n fan. L’or està de moda entre els inversors, entre els més conser-vadors i també entre els més riscosos. N’hi ha qui inverteixen en futurs, com els del fons que ofereix Renta 4 basat en l’or o n’hi ha qui compra lingots. Per aquests últims, l’adquisició és cada vegada més senzilla; tant, que fins i tot es pot fer mitjan-çant una màquina expenedora, de vending, igualet que si fos un cafè. A l’hotel Westin Palace de Madrid, un dels més exclusius de la ciutat, es pot anar a pas-sar la nit i de pas, comprar or al seu caixer automàtic. Es tracta d’una màquina expenedora de lingots d’or de l’empresa alema-nya TG-Gold-Super-Markt. Un ordinador intern va actualitzant el preu del metall que es pot ad-quirir en monedes o lingots de 24 quirats de diferents pesos. El caixer també permet omplir els dipòsits dels inversors subs-crivint uns formularis.

preu en alçaEl mercat de l’or està vivint un gran moment tot i que algunes veus es plantegen la possibilitat

Durant 2010 el preu de l’or s’ha apujat un 25% respecte les dates de tancament de 2009. La incertesa sobre possibles devaluacions de les divises està provocant que els bancs centrals dels països emergents estiguin ampliant les seves reserves d’or alhora que els inversors es refugien en aquest valor segur. el temor que tot això provoqui una bombolla és latent.

efecte irlandaEl rescat d’aquest soci de la UE ha tingut uns efectes immediats sobre l’Íbex. Els bancs són els qui han registrat més pèrdues. Els experts, però, insisteixen en què Espanya no és Irlanda.

2.104,212.117,74

NasdaQ

+0,64%

25 octubre 10 24 novembre 10

2.871,482.753,32

eurOsTOXX 50

-4,12%

9.366,0310.030,11

NiKKei

+7,09%

6.595,286.791,98

daX

+2,98%

ÍbeX CaC dOw jONes

NOVeMbre 2010deseMbre 2009

sistema financer. I és que real-ment ho és.” Juan Ramón Rallo, director de l’Observatori de Conjun-tura Econòmica de l’Institut Juan de Mariana, va explicar durant el passat Gold&Silver Meeting de Madrid, que “no és el valor de l’or el que fluctua, sinó que són les monedes les

1,391,33

dÒlar / eurO

-4,31%

Qui i COM es fiXa el preu de l’Or?

The London gold Fixing association és l’entitat encarregada de fixar, dos cops al dia, el preu de l’or. el primer preu de l’or que es va establir va ser de 4,93 lliures l’unça, el 12 de setembre de 1919. els cinc mem-bres fundadors de l’associació i per tant els encarregats de marcar els preus de l’or eren n m Rothschild & Sons; mocatta & goldsmid; Samuel montagu & Co.; Pixley & abell; i Sharps & Wilkins. actual-ment, aquesta funció l’exerceixen Scotia-mocatta (part del Banc de nova escòcia), Barclays Capital, Deutsche Bank, HSBC i Société générale. al començament del dia, abans de cada operació, el president anun-cia un preu de sortida de l’or als quatre membres que resten. aquests transmeten el preu als seus clients. Depenen de les peticions i de la quantitat de compradors i venedors es fixarà el preu. en el transcurs dels darrers 80 anys el preu més alt assolit va ser de 850 dòlars l’unça, el 21 de gener de 1980, en mig de la crisi política als països de l’est, l’alt preu del petroli i la inflació.

que tot acabi esclatant com una bombolla més. En moments de crisi l’or es converteix en un valor refugi per als inversors, el que fa que pugi el propi va-lor del metall, encara que no-més l’1% de tots els actius cor-responen a inversions en or. En aquests tres darrers anys de crisi, l’or s’ha revaloritzat un 95%. En el que portem de 2010, l’or s’ha apujat un 23% i ja fa 10 anys que el seu preu no deixa de créixer. El valor màxim de l’or es va assolir el passat 12 de novembre, amb un preu de 1.424,6 dòlars per unça. Mari-on Mueller, vicepresidenta de l’Associació Espanyola de Me-talls Preciosos, AEMP, i direc-tora d’Oro y Finanzas no creu que la pujada del preu estigui relacionada amb la creació d’una bombolla sinó amb l’aug-ment de la seva demanda com a valor refugi i sobretot, com a actiu monetari: “La pujada del preu no respon a què els inver-sors hagin entrat massivament, encara que ha augmentat la in-versió com a refugi. Té a veure més aviat amb un canvi d’acti-tud de les institucions finance-res, com és el cas dels bancs centrals. Les economies emer-gents han començat a comprar

or per diversificar les seves re-serves”. El banc central de la Xina va duplicar les seves re-serves d’or durant el 2009 i en-guany, el banc central de l’Índia s’ha fet amb més de 200 tones del metall preciós. I és que al temps que creix el preu de l’or, es devaluen les principals mo-nedes i els dubtes sobre els deutes sobirans augmenten ca-da dia més.

patró oro Aquesta situació d’incertesa va provocar unes recents de-claracions del president del Banc Mundial Robert Zoellick en el Financial Times, on pro-posava “considerar l’or com a punt de referència internacio-nal” que permeti fer front a “la inflació, la deflació i canvis fu-turs de les monedes”. Alguns mitjans de comunicació i ex-perts economistes van voler veure en aquestes paraules la invitació a retornar al patró or. La vicepresidenta de l’AEMP, Marione Mueller va voler ma-tisar aquestes declaracions: “No han estat ben valorades, les seves paraules. En cap moment Zoellick va suggerir el patró or, ell només parla de l’or com un baròmetre del

NOVeMbre 2010deseMbre 2009 NOVeMbre 2010deseMbre 2009

desembre 2010 móN empresarial anàlisi de valors / eCONOmia 25

del grup Baron de Ley durant el tercer trimestre de 2010 ha assolit els 57.038 milers d’eu-ros, un 1,7% millor que la xifra aconseguida en el mateix perí-ode de l’any passat. El negoci ha funcionat, sobretot, gràci-es a les exportacions, que han

Cellers cotitzatsTres Cellers espaNYOls FOrmeN parT de la CarTera de ViNi CaTeNa

Més fusions i adquisicions per al 2011 Així ho preveu la consultora PwC a partir de l’opinió d’alguns dels seus socis i experts. El 51% dels enquestats estima que les operacions de M&A començaran recuperar-se a Espanya el 2011. Si bé en el segment de Capital Risc - Private Equity, pel que fa al fluxe d’operacions, s’espera que 2010 ja sigui millor que 2009.

Begoña giménez

Aquest mes farà un any, Ban-ca March es va atrevir amb un innovador fons d’inversió, no tant per la forma com sí pel seu contingut: al menys el 75% de la cartera del fons Vini Cate-na estarà invertit en renda vari-able, concretament en empre-ses que tinguin un percentatge significatiu del seu compte de resultats provinents de nego-cis relacionats amb la cadena de valor del vi de tot el món, i preferentment de la zona euro. Les inversions es concentra-ran, principalment, en compa-nyies distribuïdores, bodegues productores, companyies agrí-coles i de la indústria auxiliar del vi. Aquest és un fons adre-çat a inversors de perfil de risc alt amb un horitzó de mig ter-mini que vulguin beneficiar-se de les bones oportunitats que ofereix actualment aquest sec-tor. Després de 12 mesos en actiu, el director del fons de Banca March, Carlos Andrés celebra els resultats obtinguts: “Ha tingut una acollida molt positiva per part dels clients. En aquest període, el fons ha assolit un patrimoni de més de 25 milions d’euros”. L’èxit del fons s’hi troba en l’acurada selecció d’empreses on s’hi in-verteix -es busquen companyi-es que operin en països emer-gents, que han sigut els que menys han patit la crisi actu-al i els que major creixement

estan mostrant un cop que el món està prenent el camí de la recuperació- i per la rendibili-tat obtinguda, que es situa en el 17% des de l’inici de l’any i fins el dia 12 de novembre. No tro-bem un fons igual a cap gesto-ra i això fa que els inversors in-teressats pel vi hi hagin trobat una bona oportunitat. “El llan-çament del fons es va realitzar després d’un exhaustiu estudi per part de l’equip d’inversions de March Gestión, i en consta-tar els bons resultats que pre-sentava el sector del vi com a inversió, l’augment de consum per part d’alguns països emer-gents, i l’augment, a nivell glo-bal, del consum de vi de quali-tat”, explica Carlos Andrés.

Cellers espanyolsDe les deu primeres posicions a la cartera de Vini Catena, dos són espanyoles: el celler Baron de Ley i la industrial alavesa Vidrala, dedicada a la fabrica-ció d’ampolles de vi, entre d’al-tres. En aquest rànquing de les deu empreses amb més parti-cipació dins del fons de Ban-ca March també hi són Rémy Cointreau, Penord Ricard NV, Diageo PLC o Davide Campari-Milano. Més enllà d’aquest “top 10”, trobem dos cellers espa-nyols també cotitzats: Bodegas Riojanas i la Compañía Viníco-la del Norte de España, CVNE. La xifra de negoci acumulada

un 28% Menys de beneficis per a les caixesLes caixes d’estalvi espanyoles han obtingut fins a setembre un benefici atribuït de 3.694 milions d’euros, el que suposa un 28% menys que en el mateix període de 2009, segons informa la CECA. Dels resultats, en destaquen també les menors dotacions per deteriorament d’actius financers i el creixement de les aportacions de les participades.

baixen els nivells d’iMpagaMent D’acord amb l’Índex d’Incompliment de Crédito y Caución, les dades del tercer trimestre de 2010 confirmen, per quart trimestre consecutiu, la caiguda dels nivells d’impagament suportats per les empreses espanyoles. La reducció es situa en el 68% en comparació amb el tercer trimestre de 2009.

Un augment de la cultura del vi, la internacionalització dels cellers i la necessitat de buscar inversions alternatives són tres factors que s’han sumat perquè les companyi-es obtinguin bons resultats, malgrat la crisi i els inversors, bones rendibilitats.

iberdrOla reNOVables

La filial verda d’Iberdrola és una de les companyies de l’Ibex que millor com-portament ha mostrat aquest darrer més, amb una revalorització del 2,88%, si-tuant-se la seva acció en els 2,48 euros en el darrer dia de cotització abans del tancament d’aquesta edició. Tot aixó, en el que portem d’any les accions d’Iber-drola Renovables acumulen una caiguda del -25,27%. Els resultats de la companyia presentats a finals d’octubre són força positius, ja que presenten un augment dels beneficis del 7% fins el mes de setembre. No obstant, l’establiment d’un nou marc regulador espanyol del sector i la no-va competència a Borsa de la italiana Enel Green Power, són dos factors que s’hauran de seguir de prop i que afectaran, segur, l’evolució d’Iberdrola.

OCTubre 2010 NOVembre 2010

Cap dels cellers cotitzats al selectiu espanyol és català. / Arxiu

liV-ex 100 FiNe WiNe

el Liv-ex 100 Fine Wine és l’ín-dex on cotitzen els vins més cars del món. aquest selectiu ha crescut un 28,77% en el que portem d’any, marcant el nivell més elevat des de juliol de 2001, quan va començar a cotitzar. aquesta rendibilitat queda molt lluny de l’ibex 35, el qual enguany s’ha deixat d’un 9%. en aquest índex trobem ampolles de Bordeus, Borgo-nya, Roine o Champange. en vi es pot invertir mitjançat fons d’inversió, com el Vini Catena de Banca march; invertir quan el vi encara es troba a les bótes o comprant ampolles directament a les subhastes, on podem comprar-ne alguna per 30.000 euros.

aportat un 14,9% més a la xifra de negoci. En línia amb el que deia Carlos Andrés de Vini Ca-tena, ha augmentat el consum internacional i el de qualitat, com podem comprovar amb els resultats presentats per Ba-ron de Ley, en què es reflecteix un augment del 10% de les ven-des de vins Reserva i Gran Re-serva, i que representa un 30% del total del vi embotellat del grup.Per la seva banda, Bodegas Riojanas, una empresa famili-ar que el 1997 va decidir sortir a Borsa presenta la seva xifra de negocis per aquest tercer trimestre també molt positiva, amb un augment del 12,5% res-pecte l’any anterior, assolint els 7.244 milers d’euros. La CVNE és la més antiga de les bodegues cotitzades al nos-tre país, funcionant des de 1879 en Haro, La Rioja. En aquest cas, només es disposen dels re-sultats corresponents al segons trimestre, quan s’assoleix una xifra de negoci de 9.149 milers d’euros, una variació positiva del 4,23% respecte l’any anteri-or. Aquesta companyia afirma que ha hagut “una millora de

les vendes, tot i que aquestes encara es situen per darrere de les xifres obtingudes abans de 2008”. Després de la retirada de Borsa del celler Paternina, el desem-bre de 2009, ja només resta un darrer celler cotitzat, Bodegas Bilbínas, encara que aquesta no forma part de la cartera d’inver-sions del fons Vini Catena. És poca la tradició dels cellers es-panyols d’anar al mercat con-tinu en busca de finançament. Precisament, aquesta és una de les “limitacions” amb què es troba el director del fons de Banca March, Carlos Andrés, perquè d’aquesta manera “es desaprofiten” bones oportuni-tats d’alguns cellers del nostre país: “Des de March Gestión estarem molt atents a la possi-bilitat de noves companyies del sector vinícola que donin el salt a la Borsa, per acompanyar-les com a inversors en aquesta no-va aventura. En el nostre país existeixen multitud d’empreses d’aquest sector per a les quals convertir-se en empreses pú-bliques, amb inversors externs, seria una bona experiència des de múltiples punts de vista”.

26 MóN eMpresarial deseMbre 2010eCONOMia / estudis

quines serien les implicacions per als fons de la seguretat so-cial d’un sistema mixt, on els treballadors actius dediquessin una part de les seves quotes so-cials a un pla personal gestionat de manera pública o privada, i la resta seguiria contribuint al fons general. Igualment, això hauria d’anar acompanyat d’un endarreriment en l’edat de jubi-lació”.Aquest és el sistema adoptat per països dels nostre entorn com ara Regne Unit, Suïssa, Holanda, Irlanda, Dinamarca i Suècia. En la majoria d’aquests models es segueix un sistema basat en tres eixos: una pensió mínima assistencial; plans de pensions obligatoris professio-nals de capitalització de fins el 50% del salari i un tercer nivell de plans de pensions individu-als lliures.La Fundació d’Estudis d’Eco-

aUGMeNTa la CONTraCTaCió priVada

La proposta d’un sistema mixt de pensions pren força entre els expertsTot i que fa anys que es parla de l’amenaça de la insostenibilitat del sistema públic de pensions estatal, és ara quan la idea d’establir un procediment mixt que combini les aportacions públiques amb les privades pren cada dia més força. L’última reforma de les pen-sions, la crisi econòmica, l’augment de l’atur i l’envelliment de la població fan pensar en més que probable aquesta solució. Fins i tot l’ex ministre de Treball, el socialista Celestino Corbacho, n’és defensor.

Begoña giménez

Mentre que el nou ministre de Treball, Valeriano Gómez de-mana “sacrificis” als jubilats per la congelació temporal de les pensions, el seu antecessor en en el càrrec, Celestino Cor-bacho defensava fa uns mesos la contractació de plans de pen-sions privat per fer front a la baixada d’ingressos que es pro-dueix amb la jubilació. Cada mes, l’Estat espanyol paga més de cinc milions de pensions d’un import mitjà de 887 euros, el que suposa una factura mensual de gairebé 7.000 milions d’euros. Les es-timacions per a Espanya in-diquen que la seguretat social entrarà en dèficit als voltants de 2017 i que es quedarà sense diners el 2030. L’actual envelli-ment de la població, l’augment de l’esperança de vida i el des-cens de la taxa de natalitat han deixat desfasat l’actual sistema públic de pensions.

possibles solucionsAlguns països de l’OCDE han començat a prendre mesures per evitar la desaparició de les pensions públiques. La tendèn-cia és augmentar el nombre d’anys utilitzat per calcular la prestació, endarrerir l’any de jubilació i fomentar la contrac-tació privada de plans de pen-sions. Aquest és el camí que també seguirà el govern espa-nyol, el qual té previst presen-tar al Parlament el projecte de llei per reformar el sistema pú-blic de pensions durant els me-sos de març o abril. Independenment de les me-sures del Govern, molts pen-sen que caldria fomentar la contractació d’un pla de pen-sions privat per complemen-tar la prestació pública. Núria Mas, professora d’Economia de l’IESE, analitza aquesta pos-sibilitat a l’informe mensual de conjuntura econòmica que pu-blica l’escola de negocis: “Per-sonalment, crec que pagaria la pena analitzar, com a mínim,

L’estalvi individual per al dia de demà és gairebé imprescindible. / ARXIU

nomia Aplicada, FEDEA, tam-bé ha elaborat recentment una proposta “per un sistema públic de pensions sostenible, equita-tiu i transparent”. Per als seus experts, tres són les claus per millorar el sistema públic: Am-pliar el període de càlcul a tota la vida laboral, elevar l’edat de jubilació als 67 anys i ampliar el nombre d’anys necessaris per tenir dret a la pensió completa.

assegurar-se el futurCada vegada més persones contracten un pla de pensions privat. De 320.000 partícips el 1990 es passa a 3.510.000 el 2000, mentre que actualment la xifra es situa al voltant dels 10,5 milions de comptes partí-cips, segons dades d’Inverco. Les entitats financeres tot just

la factura pública en pensions de jubilació és de 7.000 milions d’euros al mes

• els productes més demanats seran els plans garantits (66%), seguits dels mixts (26%) i els de renda fixa (17%).• 7 de cada 10 gestores creu que el volum de subscripcions netes es mantindrà o augmen-tarà enguany, respecte els 1.600 milions d’euros del 2009.• el 59% de las gestores ha incrementat el nombre de par-tícips entre 0 i 5%, mentre que en el 12% d’elles el creixement ha superat el 5% durant aquest any.• Un 89% de les entitats consi-dera que l’índex de penetració dels plans a espanya és baix. Cal millorar la fiscalitat i dotar-los d’una major liquiditat. • a la meitat de les entitats, 6 de cada 10 partícips de plans són homes.

ObserVaTOri iNVerCO: i eNqUesTa de plaNs de peNsiONs

han començat les seves respec-tives campanyes de captació de clients i aportacions als plans de pensions. Els instruments que desenvolupen els plans de pensions privats són els fons d’inversió que a Espanya, són majoritàriament garantits i de renda fixa. Però n’hi ha de di-versos tipus segons els clients i les seves necessitats d’estal-vi. “Tenim una àmplia gamma de productes que recull tots els perfils, des de la persona a qui li queden pocs anys per la jubi-lació i no vol assumir cap tipus de risc, fins productes per als més joves, als quals que encara els manquen molts anys per a la jubilació, i estan disposats a assumir més volatilitat a canvi d’un major potencial de rendi-bilitat a llarg termini”, explica Jordi Nadal, Director del Grup Assegurador i Fons de Caixa Penedès, entitat que gestiona més de 315 mil milions d’euros en plans de pensions. CatalunyaCaixa comercialit-za per primera vegada els seus primers fons des que es produ-ís la fusió. Aquesta entitat apos-ta pels regals i les bonificacions alhora de captar clients i apor-tacions als fons. Per contra, Unnim l’altra gran caixa catala-na fusionada, ha decidit, a ban-da dels detalls que ofereixen als clients, aportar pedagogia a l’assumpte, com indica Josep Rojas, director d’Innovació i Productes d’Unnim: “La nostra idea és que el client no faci una única aportació a finals d’any com és habitual, sinó que el seu estalvi per al dia de demà sigui una aportació periòdica. Nosal-tres fem una simulació indivi-dual per a cada persona, segons el seu perfil, d’allò que més li convé segons el que es preveu que cobrarà de la pensió públi-ca i l’aportació que pot fer cada mes”. Per a moltes persones, un pla de pensió és una mane-ra d’estalviar per al futur i tam-bé en el present, ja que permet desgravar-se fins el 45% a la de-claració de la renda.

actualment, pel que fa a plans de pensions privats, hi ha 10,5 milions de comptes partícips

23 y 24 de marzo 2011

BarcelonaFira de Barcelona, Pabellón 4

coincidiendo con:

18y19 de mayo 2011

MaDrIDFeria de Madrid, Pabellón 1

Barcelona Budapest Colonia Ginebra Hamburg Madrid Moscú Munich Stuttgart Viena Zurich

www.personal-espana.comSolicite su e-ticket con descuento en:

Medio de comunicación oficial Medios de comunicación oficial on-line y medios asociados Colaboradores

edipeAsociación Españolade Dirección y Desarrollode PersonasAGRUPACIÓN CENTRO

exPosIcIones ProFesIonales De recursos HuManos

http://issuu.com/action/openurl?url=http://www.catradio.cat

desembre 2010 móN empresarial 29

especial:prevenció deriscos laborals

riscos. També hem de front a les malalties professionals i per començar hem d’identificar correctament les patologies d’origen laboral.

Com ha afectat la crisi econò-mica en la contractació de ser-veis per millorar la prevenció de riscos laborals?La contractació de serveis per millorar la prevenció de riscos laborals per part de les empre-ses no depèn d’una conjuntura econòmica determinada, sinó que es tracta d’actuacions que s’implementen de forma permanent i que a més són una obligació legal en deter-minats supòsits. Cal recordar que els accidents de treball van causar el 2008 uns costos totals de 1.788 milions d’euros a Catalunya i la pèrdua de 3,5 milions de jornades de treball, és a dir, l’equivalent a un dia de vaga general amb un segui-ment del 100%. Per tant, no és una bona política empresarial reduir les inversions en preven-ció de riscos laborals malgrat la crisi econòmica que patim si el que volem es tenir empreses competitives.

per què molts empresaris no reforcen la prevenció de riscos fins que es produeix un accident? La cultura empresarial ha anat evolucionant des que es va aprovar la Llei de Prevenció de Riscos Laborals l’any 1995, però també el marc normatiu que regula els diversos àmbits de la prevenció de riscos labo-rals que s’ha anat adaptant a les directives i reglaments de la Unió Europea. Unes normes que s’han incorporat també a la mateixa cultura empresarial i que, de fet, va en línia amb

gerard arias

segons dades recents del departament de Treball, els acci-dents laborals s’han reduït un 48’7% en 10 anys a Catalunya. això vol dir que les coses s’estan fent bé, però encara queda feina. Com valoren les últimes xifres?La reducció de la sinistralitat laboral a gairebé la meitat en els últims deu anys a Catalunya, és un fet positiu. L’índex d’inci-dència de sinistralitat laboral del 2001 -nombre d’accidents per cada 100.000 persones afi-liades a la Seguretat Social- era de 8.229 a Catalunya. L’octubre passat aquest índex es va situar en 4.133, un 50% menys. També la reducció de la sinistralitat laboral ha estat força signifi-cativa en el cas dels accidents laborals mortals en jornada de treball, l’any 2001 es van registrar 155 accidents labo-rals mortals, en el que portem d’any han estat 49. En els dar-rers quatre anys la sinistralitat laboral a Catalunya s’ha reduït gairebé un 30%, quan l’objectiu fixat per l’Estratègia Europea de Seguretat i Salut Laboral per al període 2007-2012 era d’una reducció del 25%.

en aquest sentit, en quins aspec-tes s’ha de millorar?Queda encara molta feina per reduir encara més aquestes xifres. Cal tenir ben present, però, que l’evolució de les maneres de treballar, ha fet créixer els anomenats riscos emergents en el treball, com ara els psicosocials, que també produeixen malalties i altera-cions de la salut de les perso-nes i que per tant és necessari aplicar i desenvolupar tècni-ques acurades per identificar, avaluar i prevenir aquests

el passat mes d’octubre el departament de Treball de la generalitat de Catalunya va donar a conèixer les últi-mes dades actualitzades de la sinistralitat laboral. L’es-trategia europea de seguertat i salut Laboral era d’una reducció del 25%, i Catalunya en els últims 4 anys ja ha assolit una disminució del 30% dels accidents

prevenció de riscos laborals ha augmentat, però no com a conseqüència de l’increment de l’atur. La formació és indis-pensable a qualsevol nivell i no només en el cas de les perso-nes aturades, sinó entre tot el conjunt dels treballadors i tre-balladores. A més, la formació en prevenció de riscos labo-rals és obligatòria legalment, i eines com la targeta professi-onal de la construcció instau-rada pel conveni sectorial, fan que per poder treballar a una obra s’hagi d’acreditar estar format en prevenció de riscos laborals. A més, des del 2007 estem incorporant la formació en prevenció de riscos laborals a l’àmbit educatiu perquè con-siderem que els bons hàbits s’han d’introduir com més aviat millor, també pel que fa a la seguretat i la salut laboral. La progressiva reducció de la sinistralitat laboral a Catalunya ha estat independent de l’evo-lució del mercat de treball. De fet ara hi ha més persones afi-liades a la Seguretat Social que l’any 2001 i el nombre d’acci-dents laborals s’ha anat reduïnt, tant en èpoques de creixement com de crisi. Esperem que en el futur continuï la reducció del accidents de treball i que es recuperi la normalitat econò-mica i l’ocupació laboral.

la contractació d’immigrants ha estat un problema afegit a l’hora que els empresaris pren-guessin mesures de prevenció de riscos laborals?No, en absolut, no ha estat un problema. Malauradament, estem en un moment en que sembla que tot el que passa hagi de tenir a veure amb la immigració En aquest cas, l’evolució de la sinistralitat que mostren les dades de que disposa el Departament, reflec-teixen que si bé la sinistralitat laboral és més alta entre els immigrants, és perquè són tre-balladors més joves que els nacionals, i perquè tenen més presència en sectors de risc.

en aquest especial sobre prevenció de riscos labo-rals analitzem la bona evolució que viu el sector, i fem balanç dels ítems que queden per millorar.

salvador Álvarez, direCTor GeNeral de relaCioNs laborals de la GeNeraliTaT de CaTaluNya

una tendència global de la nostra societat. Tal com passa en l’àmbit de la salut, on mal-grat tenir més mitjans tècnics que mai per curar malalties, la societat cada vegada és més conscient que cal cuidar l’ali-mentació, fer exercici o deixar de fumar, en l’àmbit laboral també va arrelant el missatge que més val prevenir que curar i que no cal esperar a que hi hagi un accident per prendre mesures preventives. Moltes empreses han entès que la pre-venció de riscos laborals va més allà del mer compliment normatiu i que s’ha d’entendre com un element essencial de competitivitat empresarial i de responsabilitat social

l’augment de l’atur ha permès augmentar el nombre d’hores educatives en prevenció de riscos laborals. Creu que quan es recuperi la normalitat econòmica i laboral, tornaran a augmentar el nombre d’accidents?La formació en matèria de

Catalunya amb una reducció del 30%, ja ha superat els objectius marcats per Europa. / CEDIDA

“l’evolució en les maneres de treballar, ha fet créixer els riscos emergents i els psicosocials”

“els accidents de treball el 2008 a Catalunya, van causar la pèrdua de 3’5 milions de jornades de treball, és a dir, l’equivalent a un dia de vaga general amb un seguiment del 100%”

“Moltes empreses han entès que la prevenció és un factor de competitivitat”

30 MóN eMpresarial deseMbre 2010espeCial / prevenció de riscos laborals

amb l’empresari en la millora de les condicions de seguretat i salut dels treballadors. La darrera reforma normativa ens ha vingut de la mà de la Or-den TIN/2504/2010, que desen-volupa el Real Decreto 39/1997, pel que s’aprova el Reglamento de los Servicios de Prevención. Amb aquesta norma s’actualit-za la regulació dels Serveis de Prevenció amb les modificaci-ons introduïdes pel Real Decre-to 337/2010 i deroga totalment la Orden del Ministerio de Tra-bajo y Asuntos Sociales de 27 de junio de 1997.Les principals modificacions que introdueix estan relacio-nades amb l’acreditació de les entitats especialitzades com a serveis de prevenció, la me-mòria d’activitats preventives i l’autorització per a realitzar l’ac-tivitat d’auditoria del sistema de prevenció de les empreses.Sense entrar a valorar la idone-ïtat o no d’aquestes modificaci-ons legals per a la consecució dels objectius establerts a l’ EESST, pel que fa a la reducció significativa de la sinistralitat laboral i a la millora dels nivell de seguretat i salut en el treball,

reFOrMa eN les NOrMaTiVes eN preVeNCió de risCOs labOrals

Modificacions de la normativa , necessàries però no suficientsEl 2010 ha estat un any de reformes normatives en matèria de prevenció de riscos laborals. El fonament de moltes de les modifica-cions legals el trobem en l’Estrategia Española de Seguridad y Salud en el Trabajo 2007-2012 (EESST), consensuada amb els agents socials, amb la finalitat de donar coherència i racionalitat a les actuacions en matèria de seguretat i salut laboral desenvolupades per tots els actors rellevants en prevenció de riscos laborals.

César sáNChez herNáNdezDirEcTor DE l’oficina DE

PrEvEnció DE riScoS laboralS

fomEnT DEl TrEball

Les primeres modificacions legals van venir amb la Llei 25/2009, de modificación de di-versas leyes para su adaptación a la Ley sobre el libre acceso a las actividades de servicios y su ejercicio, per la qual es va mo-dificar el procediment d’elabo-ració de les futures normes en matèria de prevenció de riscos laborals, establint l’obligació d’incorporar un informe sobre l’aplicació a les pimes i micro-pimes que haurà d’incloure, en el seu cas, mesures diferencia-des per a aquest tipus d’empre-ses. El Real Decreto 337/2010, per el qual es modifica el Real Decreto 39/1997, pretén raci-onalitzar i simplificar la gestió de la prevenció de riscos labo-rals establint, en primer lloc, que les empreses de fins a 50 treballadors puguin realitzar de manera simplificada el pla de prevenció de riscos laborals, l’avaluació de riscos i la plani-ficació de l’activitat preventiva, comptant amb el suport d’una guia orientativa que haurà de desenvolupar l’Instituto Naci-onal de Seguridad e Higiene en el Trabajo. En segon lloc, que aquestes mateixes empre-ses que realitzen les activitats preventives mitjançant recur-sos propis disposin d’un pro-cés simplificat d’ auditoria dels seus sistemes de gestió de la prevenció i, en tercer lloc, am-pliant de sis a deu el número de treballadors de las empreses en les que l’empresari pot assumir de manera personal el desen-volupament de l’activitat pre-ventiva. D’altra banda, el real decret incideix en importants qüestions que pretenen influir significativament en la qualitat i eficàcia del sistema de pre-venció de riscos laborals de les empreses, així com la par-ticipació de les entitats especi-alitzades que han d’intervenir

La principal modificació pretén racionalitzar i simplificar la gestió en prevenció de riscos laborals. / ARXIU

tèria de prevenció de riscos laborals, dotar de la seguretat legal necessària en la utilització d’aquestes eines, generar una actitud col·laboradora de la Ins-pecció de Treball amb aquesta opció, etc. La petita i mitjana empresa ha estat en una situa-ció de desigualtat respecte a les grans empreses en l’aplicació del complex entramat tècnic i

es pretén influir en la qualitat i eficàcia del sistema de prevenció de riscos laborals

jurídic al que s’han vist sotme-ses amb la publicació de la Llei 31/95 i tots els seus reglaments de desenvolupament que l’han seguit. Aquest fet ha generat en moltes ocasions una falta d’in-tegració de la prevenció en les empreses, així com un compli-ment més formal i burocràtic que real i efectiu de les obliga-cions empresarials en aquesta matèria. Aquest és un diagnòs-tic de la situació que la EESST va recollir de forma molt clara i que ha determinat uns objec-tius operatius que tenen com a primer pas per al seu com-pliment, un seguit de reformes normatives. Un primer pas que pot suposar un avenç en el transcurs d’un sistema burocrà-tic a un sistema real, integrat i eficaç de la prevenció de riscos laborals o pot representar una reforma més que no tingui cap tipus d’incidència positiva en el canvi del sistema.El camí es llarg i requerirà d’al-tres mesures més significatives, però sobretot requerirà de la coordinació i de la vehiculació dels esforços de tots els agents implicats en una mateixa direc-ció: la veritable integració de la prevenció de riscos laborals.A través de l’Oficina de Preven-ció de Riscos Laborals ja fa deu anys que Foment del Treball actua amb el convenciment de que la seguretat integrada per-met a la Pime permet aconse-guir quotes de competitivitat i qualitat en el treball. Per aquest motiu, treballem diàriament per a oferir informació, asses-soria i atenció personalitzada a les petites i mitjanes empreses, així com el desenvolupament d’eines que ens permeten, per un costat conèixer les necessi-tats de les empreses catalanes en matèria de prevenció, i per un altre facilitar-les elements bàsics de gestió, però sem-pre a partir de l’objectiu irre-nunciable de la integració, que impregna qualsevol activitat dissenyada i executada des de l’Oficina de Prevenció.

sense mesures complementàries, el petit empresari no podrà assumir l’activitat de prevenció de riscos

s’ha de subratllar que, si bé són necessàries per a aconseguir-ho, en cap cas les hem de veure com una fita en elles mateixes. Es tracta d’un procés que, tot i necessitar un determinat marc legal, s’ha d’enriquir i posar en marxa amb tot un conjunt de mesures que són les que real-ment donen una coherència i racionalitat a les actuacions que en matèria de seguretat i salut laboral desenvolupen tots els actors rellevants en la pre-venció de riscos laborals.Per posar un exemple, els pe-tits empresaris difícilment po-dran assumir personalment l’activitat de prevenció de les seves empreses pel simple fet que una reforma legal ampliï la possibilitat de fer-ho, si no es desenvolupen tot un seguit de mesures complementàries que són les que realment fan via-ble aquesta possibilitat. Aques-tes mesures en aquest cas són: posar a disposició d’aquestes empreses un conjunt d’eines de gestió i avaluació de riscos adaptades a les seves caracte-rístiques, crear programes pú-blics d’assessorament, facilitar la formació necessària en ma-

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

RESOLUCION_MonEmpresarial_250x340mm.pdf 1 29/10/10 12:01

32 MóN eMpresarial deseMbre 2010 espeCial / prevenció de riscos laborals

1. La reducció de la sinis-tralitat és un problema complex on intervenen múltiples factors, però on resulta evident la rela-ció entre conscienciació i inversió en prevenció, i la millora de dades de sinis-tralitat. Penso que en els últims anys hem avançat considerablement, però mentre es produeixi un sol accident queda mol-ta feina per fer. Hem de fer un esforç per integrar la formació de prevenció en totes les etapes edu-catives, adaptant-les i es-

pecialitzant-les en funció del recorregut acadèmic.

2. Generalment les grans empreses i aquelles que la seva activitat és d’es-pecial perillositat, tenen una major percepció del risc per pròpia experi-ència o per l’experiència adquirida en el seu sec-tor; mentre que en les empreses petites aques-ta percepció és menor, ja que els índex de sinistra-litat fan que la probabi-litat que puguin patir un accident sigui relativa-ment reduïda.

3. Un dels objectius del traspàs de competències és la millora de l’eficàcia en l’actuació de vigilàn-cia i control del compli-ment de la normativa de prevenció de riscos labo-rals. No només en la seva aplicació sinó com ele-ment clau per integrar-la

en els processos de tre-ball de les nostres em-preses.

4. Pel que fa a l’actu-al conjuntura econòmi-ca, és cert que ha afectat al sector dels serveis de prevenció. De fet, l’any 2009 va ser el primer on s’ha produït un des-cens en la facturació global. Davant d’aques-ta situació el nostre po-sicionament és un fort compromís amb la pro-fessionalització dels nos-tres serveis com element fonamental dins els ob-jectius de millora de la competitivitat dels nos-tres clients. La preven-ció és, se’ns dubte, una inversió rentable, tant social com econòmica-ment i una arma contra la crisi actual, i part del nostre treball consisteix en transmetre-ho i de-mostrar-ho.

ibaN pleguezuelos rojas gereNt regioNal de CataluNya, soCiedad de preveNCióN de FreMap

1. segoNs dades reCeNts de la CoNselleria de treball, els aCCideNts laborals s’haN reduït uN 48’7% eN 10 aNys a CataluNya. això vol dir que les Coses s’estaN FeNt bé, però eNCara queda FeiNa. eN què s’ha de Millorar?

2. per què Molts eMpresaris No reForCeN la preveNCió de risCos FiNs que es produeix uN aCCideNt?

3. CataluNya és la priMera CoMuNitat eN iNspeCCió perquè eN té les CoMpetèNCies, CoM es tradueix això sobre les assoCi-aCioNs de preveNCió?

4. CoM ha aFeCtat la Crisi eCoNòMiCa eN la CoNtraCtaCió de serveis per Millorar la preveNCió de risCos laborals?

Àgora

AAFF_ANUNCIOS EMPRESA_MOM EMPRESARIAL_239X174_.pdf 2 12/11/2010 12:05:05

Prevenció de Riscos Laborals / ESPECIAL 33dESEmbRE 2010 móN EmPRESARIAL

JESúS díAz díAz-PINtAdo dIRECtoR tèCNIC dE PREvENCIó, FRAtERNIdAd PREvENCIóN

JoAN ARdENuy vALL gERENt d’INPREIN, INStItut dE PREvENCIó INtEgRAL

1. Per descomptat que des que apareix la Llei de Prevenció en el marc jurí-dic l’any 1995, han passat 15 anys. Molts han estat de desenvolupament de la normativa, i des de fa uns anys enrere ha tingut una aplicació més ope-rativa que en general ha donat bons resultat, tot i que podrien haver estat millors. En un àmbit més general, ja són objectius fonamentals de la Llei de prevenció la “cultura pre-ventiva” i la “integració de la prevenció”; la prime-

ra s’aplica a administraci-ons, serveis de prevenció, sindicats, associacions d’empresaris, etc; la se-gona s’aplica a l’empresa en quant al seu funciona-ment, gestió i organitza-ció de la prevenció. Per tant, seria important re-visar i buscar mètodes o maneres de reforçar la cultura preventiva i la in-tegració de la prevenció dins l’empresa.

2. El fet de prendre me-sures o dur a terme pro-jectes, inversions o fins i tot obligacions en l’àm-bit empresarial es deu en molts casos a la falta d’in-formació, i aquesta apa-reix quan ha passat un accident greu, una inspec-ció de treball, etc. Llavors es quan s’han de prendre mesures urgents.

3. Des de fa un anys la Ge-neralitat va ser la prime-

ra comunitat en sol·licitar la memòria d’actuacions, això reforçava el control de les administracions corresponents, no només en l’auditoria que marca la Llei de Prevenció, sinó en un control i seguiment anual de les activitat pre-ventives de cada servei de prevenció a nivell ge-neral, i a nivell particular d cada empresa.

4. L’assignació pressu-postaria en prevenció de riscos hauria de ser la úl-tima o fins i tot no hau-ria de tenir reduccions. El cert es que en una crisi econòmica tan forta i que afecta a tots els nivells, les empreses que es-tan reduint els beneficis i ajustant costos, també ho apliquen a la seguretat i la salut. Mentre que les empreses que no inverti-en en prevenció, ara tam-poc és la seva prioritat.

1. És evident que les co-ses s’intenten fer bé tant des de l’Administració com des de tots els orga-nismes dedicats a la pre-venció, però encara hi ha la percepció de que la bai-xada de l’accidentalitat va lligada al descens de l’ac-tivitat econòmica. Que-darà clar que el camí és el correcte quan al creixe-ment econòmic no hi va-gi implícit un creixement de la sinistralitat sinó que aquesta es mantingui en la mateixa tendència a la baixa independentment del cicle econòmic.

2. Cal reduir la burocra-tització de la prevenció per a fer-la més assequi-ble a les empreses pe-tites perquè és feixuga, excessivament burocra-titzada i cara. A més no hi ha, en general, consci-ència preventiva. És di-fícil fer entendre tot allò que no representi un guany directe en el comp-te d’explotació. Parlar de responsabilitat social, in-versions a llarg termi-ni, acontentament de la plantilla, etc. encara és fi-losofia.

3. Catalunya és la pri-mera comunitat en tenir competències sobre ins-pecció, però no veig que hi hagi canvis substanci-als de moment. Espero que a la llarga es traduei-xi en un seguiment més estricte de la implantació dels plans de prevenció a les empreses, dignificant

el paper dels serveis de prevenció quan aquests estan complint amb rigor la seva funció i l’empre-sa no respon a les seves recomanacions . Per al-tra banda, des del punt de vista de l’efectivitat de la funció inspectora, no crec que variï gaire. L’em-presa que té la sort d’anar continuant amb la seva activitat està preocupa-da per una reducció dels costos i els SPA estan en el punt de mira.

4. L’empresa no sol mirar la qualitat del servei que es rep sinó el preu. És allò que dèiem de la cul-tura preventiva i d’enten-dre el seu cost més com a inversió a llarg termi-ni que no com a despesa d’efectes immediats. Hi ha una guerra de preus i s’han de buscar respostes imaginatives per a no re-duir la qualitat.

EL 28 DE NOVEMBRE, FES SENTIR LA TEVA VEU.Perquè la teva veu és important. Perquè totesles opinions sumen. Perquè si tots hi diemla nostra, el futur de Catalunya serà moltmillor per a tothom.

Eleccions al Parlament de Catalunya.DIGUES LA TEVA.

Telèfon gratuït de sol·licitud del kit de vot Brailleper a persones amb discapacitat visual.

900 101 115 Fins a l’1 de novembre.

34 MóN eMpresarial deseMbre 2010 espeCial / prevenció de riscos laborals

la siNistralitat a CataluNya, eN la priMera dèCada del segle xxi

La sinistralitat laboral a Catalunya es redueix a la meitat en 10 anys Segons dades publicades pel Departament de Treball, la notable millora en la prevenció de riscos laborals es veu reflectida en una reducció en la sinistralitat laboral mortal del 63% entre 2001 i 2010.

REDACCIÓ

El Departament de Treball ha elaborat un seguit d’estudis que analitzen l’evolució de la seguretat i la salut laboral a Catalunya durant aquesta últi-ma dècada. El resultat més vi-sible que es desprèn de l’evo-lució en els darrers 10 anys es que la sinistralitat laboral a Catalunya s’ha reduït gairebé a la meitat. D’aquesta manera, en tancar-se l’any 2001 l’índex d’incidència de sinistralitat laboral –nombre d’accidents per cada 100.000 persones afi-liades a la Seguretat Social– era de 8.229 a Catalunya, el setembre passat es va situar en 4.220, un 49% menys. Aquesta tendència a la baixa de les xifres de sinistralitat va assolir el seu punt més posi-tiu el passat mes de maig, ja que des que la Generalitat va començar a elaborar aquestes dades estadístiques, el maig de 2010 ha estat el primer mes en el qual no s’ha registrat a Catalunya cap accident labo-ral mortal en jornada.La reducció dels índexs d’inci-dència de sinistralitat laboral –que recullen el nombre d’ac-cidents per cada 100.000 tre-balladors i treballadores afili-ats a la Seguretat Social– en-tre els anys 2001 i 2010 ha es-tat més elevada pel que fa als accidents mortals, amb una reducció del 63%, en passar de 6,8 a 2,5. Finalment, la re-ducció de l’índex d’incidència dels accidents laborals greus ha estat del 59% entre 2001 i 2010. Els índexs d’incidència són la dada més adequada per fer el seguiment de l’evolució de la sinistralitat, perquè eliminen l’efecte distorsionador que produeix en les xifres abso-lutes els increments i decre-ments en la població ocupada que hi ha al llarg dels anys.

la sinistralitat laboral per sectors Per sectors, entre els anys 2001 i 2010 la construcció és el que més ha reduït la sinis-tralitat laboral en termes d’ín-

En xifres absolutes d’acci-dents, si l’any 2001 varen mo-rir a la feina 39 treballadors i treballadores de la indústria, en els darrers 12 mesos aques-ta xifra ha baixat a 11 (-71%). Pel que fa a la construcció, la reducció ha estat del 56%, en passar-se de les 39 víctimes d’accidents laborals mortals de fa deu anys a les 17 regis-trades entre octubre de 2009 i setembre d’enguany.Al sector serveis, si a l’any 2001 va haver 71 morts per accident laboral, en el darrer s’han produït 37 accidents la-borals mortals (-48%). A l’agricultura, l’any 2001 es van produir sis morts mentre que ens els darrers 12 mesos nin-gú no ha resultat mort, segons el registre de persones treba-lladores afiliades a la Seguretat Social amb les contingències professionals cobertes.

siNistralitat labOral

Per edat, els treballadors i treballadores més grans tenen menys accidents, però la seva mortalitat és més elevada. Val a dir que analitzant separadament els accidents mortals traumàtics durant la jornada laboral es mantenen aquestes proporcions de major sinistralitat global entre els joves, i major índex de sinis-tralitat mortal entre les persones grans, tot i que amb diferències menors. Cal tenir en compte que els accidents laborals mortals per causes naturals –infarts, vessaments cerebrals- afecten habitualment els treballadors de més edat.

Per sexes, les dones segueixen tenint menys accidents, però la sinistralitat s’ha reduït molt més entre els homes. Una explicació a aquesta evolució diferent de la sinistralitat laboral entre tots dos sexes es pot trobar en que les dones treballen majoritària-ment a sectors com els serveis, on el risc d’accident de treball greu i mortal és menor i això ha motivat que tant l’administració com els agents socials i econòmics hagin centrat els seus esforços en reduir la sinistralitat allà on suposava un problema més urgent. És precisament en aquests sectors amb elevada presència d’homes on la millora al llarg de la dècada en matèria de prevenció de riscos laborals ha estat més significativa i això ajudaria a explicar les diferències.

Per nacionalitats, els treballadors estrangers tenen més sinis-tralitat, però menys mortal que els nacionals. Destaca la dada que els treballadors i treballadores estrangers tenen una sinis-tralitat laboral no mortal un 7% superior a la dels nacionals –amb uns índexs de 4.581 i 4.280, respectivament–. En canvi, la sinistralitat laboral mortal presenta uns índexs més elevats entre els treballadors i treballadores espanyols, del 4,3, per un 3,3 dels estrangers –un 23% menor–. Una possible explicació és que els treballadors estrangers són més joves que els nacionals de mitjana, i el factor de l’edat explicaria la seva menor sinistra-litat laboral mortal.

el mes de maig de 2010 ha estat el primer -des de 1982-sense cap accident laboral mortal

dex d’incidència global, amb una reducció del 52%, seguida de la indústria (-43%), del sec-tor serveis (-41%) i l’agricultu-ra (-37%). En xifres absolutes d’acci-dents de treball, a la construc-ció s’ha passat de 38.447 ac-cidents el 2001 a 17.153 entre l’octubre de 2009 i el setem-bre d’enguany (-55%), a la in-dústria de 64.824 accidents fa 10 anys als 27.987 accidents registrats en els darrers 12 mesos (-57%). Pel que fa al sector serveis, l’any 2001 va registrar 82.191 accidents laborals, per 61.370 durant el darrer any (-25%). Fi-nalment, a l’agricultura s’han produït 1.844 accidents labo-rals entre l’octubre de 2009 i el setembre de 2010, un 46% menys si ho comparem amb els 3.438 accidents que va re-gistrar aquest sector el 2001.

Pel que fa a la sinistralitat la-boral mortal, s’ha reduït a tots els sectors a més de la mei-tat, entre 2001 i 2010. Així, a la indústria s’ha reduït en un 63%, als serveis en un 58% i en l’àmbit de la construcció en un 53%. Tot i aixo, en relació a l’índex d’incidència mitjà de sinistralitat laboral mortal, la construcció triplica encara els del conjunt de sectors de l’economia.

Els treballadors més grans tenen menys accidents, però la seva mortalitat és més elevada. / ARXIU

Font: Departament de Treball, Generalitat de Catalunya.

4.000

4.450

4.900

5.350

5.800

6.250

6.700

7.150

7.600

8.050

8.500

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

evOluCió íNdexs siNistralitat 2001-2010

desembre 2010 móN empresarial 35

Quin és l’ingredient indis-pensable que sempre trobarem a la cuina de pedro Corredor?Bé, ingredients de menjar tro-baríem els que hi ha a tot arreu, però l’ingredient que m’agrada que es trobi al restaurant és molt de respecte i molta passió per la cuina, aquests són els ingredients fonamentals.

dins el panorama gastronò-mic mundial, quin seria el seu cuiner de referencia? en els seus inicis tenia algun “mestre” dels fogons?Sí, segueixo a Juan Mari Arzak. Per mi és increïble, un cuiner que porta més de 30 anys és un fet impressionant. I després de l’Arzak, en Ferran Adrià, que el vaig conèixer quan vam comen-çar junts amb 18 anys, i que en aquella època ja era un noi molt creatiu.

Quina és la seva opinió sobre la projecció de la cuina catalana arreu del món?La cuina catalana té molt a dir arreu del món, aquí tenim molta influència de la cuina espanyola en general. A més la cuina catalana té molta his-tòria, i és molt important dins la gastronomia mediterrània. Després de la nostra, la cuina xinesa i la japonesa també són molt interessants però aquí encara no s’acaben de conèixer del tot. En el cas de la xinesa, el que ens arriba són restaurants de carrer, no és la seva cuina autèntica. Però el dia que arribi, que arribarà, perquè aquesta gent està dominant el món a poc a poc, veurem com és una altra història. Els xinesos els agrada molt la cuina de més

estils de vidaEl Pont de la Immaculada o les vacances de Nadal pot resultar un bon moment per esca-par-se a les Illes Canàries.

així doncs, com definiria el tipus de cuina que els clients es poden trobar al restaurant mosaic?Bé, ara tenim la cuina espa-nyola molt de moda, i a mi m’agrada molt la cuina medi-terrània en general, no només espanyola o catalana. En aquesta zona tenim una cuina impressionant, i els clients trobaran una cuina mediterrà-nia, molt saludable i amb tocs internacionals, ja que a vega-des ve gent d’Estats Units que encara no acaben de conèixer la nostra cuina i prefereixen identificar plats que els hi siguin familiars del seu país.

Com a xef tindrà el seu plat preferit. Quin és?A mi des de sempre que m’agra-den molts els arrossos, però bé això és molt personal. La gent que ve de fora això dels arros-sos no és el que més els agrada, però arrossos i el peix en gene-ral m’agraden molt.

En Pedro porta 12 anys al capdavant dels fo-gons d’un dels hotels més prestigiosos del món (Hotel Hilton), en els seus inicis va coin-cidir amb Ferran Adrià, i es declara admirador de Juan Mari Arzak. En la cuina d’un restaurant com el Mosaic, hi po-drem trobar influències d’arreu del món. Gràcies als viatges per Àfrica, Japó, Xina o països àrabs, els clients podran gaudir d’una cuina amb tocs internacionals.

treballat en altres restaurants però quan vaig arribar al Hilton aquest era l’únic t hotel que l’empresa tenia a tota Espanya, i vaig tenir l’oportunitat i la sort de poder anar fora a aprendre cuina d’arreu del món: Àfrica, Xina, Japó, països àrabs, entre d’altres.

Hilton es un cognom amb molt de prestigi internacional. Què ha de tenir el xef del restaurant de l’Hotel Hilton?El xef de Mosaic ha de tenir coneixements de cuina inter-nacional principalment, ja que al ser part de l’Hotel ve gent d’arreu del món, i també s’ha de tenir nocions globals de cuina ètnica.

qualitat que la que tenim aquí: amb més marisc, amb més tipus de carn, més tipus d’aus.

així com els metges són els pitjors pacients, creus que els cuiners sou els pitjors comen-sals?Bé tot depèn del tipus de res-taurant o del tipus de cuina que vagis a provar. Però sí, som crítics perquè tenim una altra manera de veure els plats, és normal, tenim més experièn-cia a l’hora de tastar qualsevol cosa, però penso que no som tan dolents.

recorda alguna anècdota curiosa amb algun client en especial?N’hi ha milers perquè aquí trobes gent de tot arreu. Però a mi el que més m’ha impactat en alguns clients és el fet que et demanin un plat, i quan ja estan a punt d’acabar et diuen que no està bé, però et tornen a dema-nar el mateix plat. O sigui que és una manera de menjar una altra vegada. Però això passa més entre els estrangers. Els espanyols i els catalans no som així.

a casa seva qui cuina, vostè o la seva dona?Normalment cuino jo. Si no sóc a casa cuina la meva dona, però si hi sóc cuino jo, i si tenim con-vidats segur.

si no s’hagués dedicat a la cuina, què li hagués agradat ser?La meva passió era la mecà-nica, però qualsevol ofici que sigui artesà m’agrada. Qual-sevol feina que es pugui fer i construir amb les mans.

“Respecte i passió, són els ingredients fonamentals en cuina”

eNTreVisTa a pedro Corredor, Xef resTauraNT mosaiC (HoTel HilToN)

Pedro Corredor va entrar a formar part de la cuina de l’Hotel Hilton fa 18 anys. / CEDIDA

GErArd ArIAs

Com neix el seu interès per la cuina? des de petit ja sabia que volia ser cuiner?No, això de la cuina va ser per casualitat. La cuina m’agra-dava perquè la meva mare cui-nava molt bé, ella va ser cui-nera i té unes mans increïbles. M’agradava estar al seu costat, n’anava aprenent però no era la meva vocació.

Què li aporta treballar com a xef de l’Hotel Hilton??Porto treballant al Hilton des de l’any 1992, vaig començar com a segon xef de cuina, i ara des de fa 12 anys que estic de xef principal. Aquesta feina m’ho ha donat tot, abans havia

36 MóN eMpresarial deseMbre 2010estils de vida / viatges

Imagines unes illes al servei del nostre ben-estar? Això és el que passa a les Illes Canà-ries, on els elements de la natura es conjuguen per oferir-nos una mena de balneari natural i gai-rebé a l’aire lliure. Des-cobreix els beneficis de l’aigua marina, de la sal, del sol i la seva llum, i de la terra i gaudeix del seu paisatge i la seva gastronomia. Una ma-nera de retrobar l’equi-libri, recarregar piles i reforçar la salut. Sota el segell Wellness Delight descobrim una experi-ència turística que bé ens la podria prescriure un metge.

BegoñA gIménez

Amb l’hivern instal·lat a la península, gairebé ja ni ens queden records del que va ser l’estiu i encara menys de les vacances... la contaminació, l’estrès, la feina, les obliga-cions... potser ha arribat el moment de fer una aturada al camí. Imaginen poder gaudir d’uns dies de descans, tornar a la calma i al temps primave-ral? Això és possible a les Illes Canàries, on la temperatura mitjana durant tot l’any és de 22 ºC. Els hi diuen les illes afortunades, per alguna cosa serà...L’arxipèlag canari s’ha con-vertit en un referent turístic de primer ordre per la quali-tat dels seus serveis i per la diversitat de la seva oferta. La proximitat de totes les illes permet que, sigui quina sigui la nostra illa de destí, puguem visitar la resta de l’arxipèlag bé en avió amb viatges de menys d’un hora o en moder-nes embarcacions que surten amb freqüència d’una o l’al-tra illa. Si bé es veritat que hi ha molts indrets a les Illes Canàries que paga la pena

visitar, farem un recorregut per aquells que estan espe-cialment recomanats per al benestar físic i espiritual, on ens podrem assegurar la rela-xació, l’esport suau, el con-tacte amb la natura, el menjar saludable i els millors tracta-ments de bellesa.

la Corona, caracteritzat per les sorres blanques que contrasten amb les roques de lava negra.De Lanzarote ens traslladem fins a Fuerteventura, coneguda com l’illa tranquil·la. Visitarem el poble pesquer d’Ajuy, que té una exòtica platja de finíssima sorra negra en un indret cos-taner replet de gegants coves i impressionants penya-segats. A la localitat de les Salines podem visitar el Museu de la Sal, un complex cultural basat en la cultura de la sal i els seus productes. Abans de marxar ens aproparem a la muntanya Tindaya, la qual, segons els aborígens que hi viuen, té pro-pietats màgiques. A l’illa de La Palma arribarem amb un vol interinsular des de Tenerife. Coneguda com Isla Bonita pels seus espectaculars paisatges -és també Reserva de la Biosfera-, és un indret ple de llegendes al voltant dels seus boscos de laurisilva i les seves fonts. Podrem gaudir de vistes espectaculars a la Caldera de Taburiente on, en arribar al cim, tindrem la sensació d’es-tar sobre els núvols.A Gran Canària podem apro-fitar per fer submarinisme a la platja de Guayedra o altres esports acuàtics. Per als que vulguin fugir de les multituds, ens podem adreçar a la platja de Las Salinas, al pintoresc Puerto de las Nieves, al muni-cipi d’Agaete. Es tracta d’una petita vila marinera on podrem

illes CaNÀries

Piscina natural a l’illa d’El Hierro. / CEDIDA

Hidroteràpia marina: L’aigua de les

platges canàries són especialment

riques en sals minerals, conté els

89 elements presents al nostre

organisme, a més de vitamines i

altres substàncies essencials per

a la vida. A la vegada, el massatge

que realitzen les onades exerceix

un efecte drenatge (el que ajuda

a eliminar toxines) i és altament

relaxant.

Aeroteràpia. La brisa marina ve

carregada d’ions negatius d’efec-

tes desintoxicants i relaxants. L’aire

és també un bon hidratant per a la

pell i sobretot és un descongestio-

nant del sistema respiratori.

Helioteràpia. La llum és un element

imprescindible per a la nostra salut,

que ens aporta vitamina D, neces-

sària per absorbir el calci i prevenir

malalties com l’osteoporosi o l’es-

clerosi.

Banys de sorra. La sorra és un

dels millors exfoliants que existeix

per a la pell ja que neteja els pors

i elimina les cèl·lules mortes, esti-

mulant la renovació cel·lular.

terÀpies Naturals a l’abast de tothoM

platges “Wellness delight” Iniciem el nostre viatge a Tenerife, l’illa més gran de tot l’arxipèlag. També és una de les més turístiques, però nosaltres ens refugiarem a la tranquil·la població de Punta Hidalgo, l’extrem de terra més endins al mar de tota l’illa, per visitar les seves piscines natu-rals d’aigua salada del mar, com la de l’Arenisco. Més cap al sud de l’illa, al municipi de La Orotava, ens banyarem a la platja El Bollullo, de sorra vol-cànica i envoltada per penya-segats. Destaca especialment la netedat de les seves aigües i l’ambient tranquil. Abans de marxar, aprofitarem la visita al Parc Nacional del Teide per fer una bona passejadaLa nostra segona destinació és Lanzarote, on hi podem arribar en avió o en vaixell. Aquesta illa ha estat declarada reserva de la biosfera per la Unesco, i és que realment és un paradís natural on podrem gaudir de la seva típica flora tropical o dels tubs i les coves volcàniques. Al sud de l’illa ens aproparem fins a la Playa Mujeres. És la més gran de les quatre precioses platges de Papagayo. Es carac-teritza per la seva fina sorra rossa i les tranquil·les aigues turquesa. En canvi, la platja El Caletón Blanco, és una gran cala ventosa que forma part del paisatge coster de Malpaís de

gaudir del millor plat de peix a la graella.L’illa de El Hierro, la més petita de totes, té una costa escarpada i rocosa amb penya-segats molt sovint inacces-sibles, de fins a 1.000 metres d’alçada. Us proposem un bany al Charco Azul, dues precioses piscines naturals d’aigua salada, davant del mar, adaptades per ser usades amb seguretat i comoditat. També recomanem les piscines natu-rals de La Maceta, situades al municipi del mateix nom, a la costa de El Valle del Golfo.Per finalitzar el nostre peri-ple canari, ens arribarem fins a La Gomera. En el municipi de Vallehermoso trobem una de les platges más grans i boniques de l’illa. Envoltada de penya-segats, té uns 200 metres de llarg i uns 40 d’am-plada i és de sorra negra d’ori-gen volcànic. D’altra banda, Chinguarime, playa del Medio i Tapahuga són tres platges pràcticament verges, d’aigues cristal·lines, al sud de l’illa, al municipi de San Sebastián de La Gomera. S’hi accedeix per un camí de terra des del poble de Tecina.

les piscines naturals són totalment segures i condicionades per nens i discapacitats

Una experiència de benestar i salut

desembre 2010 móN empresarial Gourmet / estils de vida 37

sopars a portaveNtura

Redacció

Com cada any, PortAven·tura posa a la disposició de les empreses els restaurants del seu resort per organit·zar sopars privats a mida de cada empresa, però aquest any compta a més amb un nou format de celebracions: 2 grans sopars/espectacle que tindran lloc els dies 16 i 17 de desembre.

Sopars d’empresa entre acrobàcies, ball i il·lusionisme

el gran sopar de NadalPensant en les necessitats d’empreses de tot tipus i mida, PortAventura ha dis·senyat una celebració col·lectiva amb tots els ingre·dients d’una gran festa i que podrà ser gaudida per diverses empreses al mateix temps. I tot això dins el marc incomparable del nou centre de convencions.La celebració començarà amb una benvinguda al més pur estil de PortAventura amb els personatges del parc, que aniran amenitzant l’arribada dels convidats. A continuació es començarà a servir el sopar i donarà inici

a l’espectacle, que combi·narà xous de ball, acrobà·cies i il·lusionisme al llarg de 30 minuts. Un cop finalitzat l’entreteniment, el seguirà el sopar, amb un menú especial dissenyat per a l’ocasió per l’equip de restauració de Por·tAventura Business&Events. Concretament, aquest menú consta d’un primer plat, un segon plat i un postre, tots ells a escollir entre dues opcions, i acompanyats del corresponent vi i cava, més begudes i cafè. I com no podia ser menys els assis·tents també podran degustar un assortiment de dolços de Nadal.

S’apropen les festes nadalenques i les em-preses es comencen a plantejar on fer els seus sopars d’empresa. des de fa temps, Portaven-tura ofereix els seus espais a les empreses per celebrar tot tipus d’esdeveniments, entre ells sopars d’empresa de Nadal.

sopars de Nadal específicsPortAventura Business&Events també posa disposició de les empreses els seus nombro·sos espais de restauració per a l’organització de sopars privats. Les instal·lacions i equip humà permeten l’organitza·ció de sopars de Nadal per a empresa a la mida de les pre·ferències i les necessitats de cada client. La vetllada es pot comple·mentar amb els espectacles amb el segell genuí de Port·Aventura, on els protago·nistes són el ball i la màgia, entre d’altres.

El centre de convencions de PortAventura acull alguns dels sopars d’empresa amb menús fets a mida de les necessitats del client./ CEDIDES

el preu del menú de Nadal és de 40 euros per persona, amb espectacle inclòs

38 MóN eMpresarial deseMbre 2010 esTils de Vida / entre mes i mes

Culturacita cèlebre: “La veritable llibertat consisteix en el domini absolut d’un mateix.” M. E. Montaigne (1533-1592), escriptor i filòsof francès.

Marketing, innovación y nuevos negociosautor: Javier Maqueda lafuenteeditorial: esiC editorialpàgines: 187

Cada dia sorgeixen noves oportuni-tats de negoci, a partir de les siner-gies que es produeixen entre el màrqueting, la innovació, l’esperit inquiet dels empresaris, els direc-tius, els treballadors i els futurs emprenedors. L’autor destaca la importància de saber detectar i aprofitar les oportunitats i afegeix que el triomf està reservat només a aquells que saben arriscar, que són capaços d’assumir riscos i que prenen les decisions encertades en el moment que cal. Maqueda fa una anàlisi de l’actual crisi econòmica, aporfundint en quins han estat els seus orígens. A més, duu a terme una valoració de les conseqüències que ha compor-tat per a les petites empreses i es proposen tota una sèrie de mesures per a poder susperar-la.

Más alláautor: Mario r. i simon l.d.editorial: profit editorialpàgines: 288

El llibre “Más allá” ofereix al lector les claus necessàries per a enten-dre el futur més imminent i també per a aprendre la manera d’afrontar els negocis al segle XXI. El món viu immers en constants canvis. I els canvis, si no es porten a terme amb la guia adequada poden donar lloc a resultats desastrosos. L’autor ha analitzat i detallat els problemes que afecten la societat, els desafia-ments més seriosos, les prioritats més urgents i les oportunitats més importants. Tot seguit s’inicia un procés que desenvolupa en una possible solució obtinguda a través d’uns experts per, finalment, apor-tar una conclusió respecte a la naturalesa de la transformació en els negocis i la societat. Els autors han plantejat l’enfocament del llibre d’una manera clara i senzilla per facilitar la comprensió al lector.

Cristina s.

La Pedrera acull una expo-sició dedicada als 40 anys de trajectòria professional i artística de Javier Mariscal. La mostra, titulada “Maris-cal a La Pedrera”, està orga-nitzada per l’Obra Social de CatalunyaCaixa i és la pri-mera gran exposició que es dedica al creador de sím-bols tant populars com el Cobi, de Barcelona 92. Es tracta d’una ocasió única que permetrà els especta-dors endinsar-se en el parti-cular món multidisciplinar de Mariscal. Comissariada per Pedrín E. Mariscal, el visitant descobrirà al llarg d’aquesta mostra el procés creatiu del prolífic artista.

Un artista total A Mariscal se l’ha definit com un artista total i poli-facètic, tot i que en moltes ocasions se l’ha classificat com a ‘inclassificable’. La seva obra s’ha basat en el disseny gràfic però també en altres àmbits artístics com la pintura, l’escultura, la il·lustració i altres tipus de dissenys, en diferents vessants. Aquesta és una mostra que recull la producció artística de Mariscal des dels seus orígens fins a l’actualitat.

En destaca el seu nou repte dins l’àmbit del cinema, on Mariscal dóna les primeres passes amb la pel·lícula d’animació per a públic adult titulada “Chico i Rita”, peça coproduïda per l’Estudi Mariscal i Fer-nando Trueba. Aquesta producció serveix per mos-trar que Mariscal manté la seva estimació pel còmic i la il·lustració, en definitiva, el seu amor pel dibuix. L’exposició s’ha plantejat de manera lineal, formant un cercle. Això fa que l’espectador percebi tot el material de la mostra com una atracció de fira, ordenant per si sol el dis-curs de tot el contingut. L’exposició ha estat conce-buda de manera que pugui fer gaudir tant els més joves com els grans, grups i persones individuals, per-sones que formen part del món del disseny i també

aquelles que no en un gran coneixement. Amb motiu d’aquesta expo-sició, Mariscal ha creat l’obra “Alegria”, d’una alçada de 5 metres, la qual, n cop finalitzi aquesta expo-sició, l’obra es col·locarà al Passeig de Gràcia de Bar-celona.

estructura de la mostraL’exposició es divideix en 6 espais temàtics: esbos-sos inicials; lletres i tipus; gràfica al carrer; acti-tuds i intencions; poesies visuals i cinema i escena final. Aquests espais, però, tenen diverses lectures. Per exemple, la construc-ció d’un llenguatge propi, la seva metodologia, el caràcter del seu treball, les seves intencions i actituds i també les múltiples disci-plines en què ha treballat.

Mariscal, una perspectiva completa La Pedrera, a través de l’Obra social de CatalunyaCaixa, expo-sa una mostra dedica-da a l’obra de Mariscal, per tal de conèixer en profunditat el polifacè-tic artista valencià. La mostra està comissari-ada per Perdrín E. Ma-riscal i es podrà visitar fins el proper 30 de ge-ner del 2011.

Teatre “Gata sobre teulada de zinc calenta”Àlex Rigola dirigeix aquesta obra, l’argu-ment de la qual gira al voltant d’una parella que passa per una greu crisi i que acaba derivant en un importat drama familiar. Al Teatre Lliure de Gràcia, fins el 12 de desembre de 2010.

exposició “antoni Tàpies. Col·lecció” La Fundació presenta una selecció nova d’obres d’Antoni Tàpies, pertanyents al fons de la col·lecció. La mostra comprèn obres des del 1940 fins a l’actualitat. A la Fundació Antoni Tàpies, fins el 16 de gener del 2011.

Teatre “el mètode Grönholm”Torna el gran èxit teatral internacional, ja en la seva 4a temporada. “El mètode” fa un àcid retrat de la gran competitivi-tat que hi ha avui en dia. Al Teatre Poliorama, fins el 13 de febrer del 2011.

exposició “la moneda falsa”Des dels orígens de l’existència de les monedes, se sap que se han fet moltes falsificacions. En aquesta mostra, orga-nitzada pel MNAC, es poden contemplar falsificacions fetes ja a Empúries perls ibers i els romans. Al MNAC, fins l’1 de maig de 2011.

Mariscal, en un dels espais de l’exposició. / Cedida per CatalunyaCaixa.

aGeNda CUlTUral

El món no s’atura. Cada dia volem arribar més lluny. Més ràpid. Tenim somnis i objectius per fer realitat. Volem avançar, sempre endavant.

Per això neix CatalunyaCaixa, una entitat amb esperit de superació, creada pensant en tots els teus reptes.

AVAnçAr és CoMPrEndrE quE Els rEPTEs no s’ACAbEn MAi

Contracta’l i aconsegueix magnífics articles

Promoció vàlida del 25 d’octubre al 31 de desembre de 2010. Caixa Penedès actua com a dipositària i comercialitzadora dels Plans de Pensions i Fons de Pensions gestionats per Caixa Penedès Pensions, EGFP, SA.

PLA DE PENSIONS

Persones al servei de personeswww.caixapenedes.com

Mo?n Empresarial 250x340 color:Maquetación 1 12/11/10 13:32 Página 1