9

Pròleg

Rosanna Arango EscursàMerche Navarro Beresaluce

Des de temps immemorials, el món ve-getal i animal ha format part del nos-tre imaginari: mites, llegendes, ritus, tradicions… També el modernisme va tindre, com a font d’inspiració, aquest món natural que ja havia seduït altres cultures, especialment la clàssica i l’oriental, cultures que també passarien a nodrir-lo.

Aquest moviment floreale (floral) o lilienstil (del lliri), com s’anomena en al-guns llocs, té la màxima expressió artís-tica amb les flors com a recurs decora-tiu, sens dubte un dels llegats més bells que hem heretat. Així ho van entendre també tant els particulars que encoma-naven els treballs com els arquitectes i artesans: la natura, que, arrelant-se en la terra, s’enfilava i s’enlairava arquitec-tònicament. Una natura que «enjardina-va» idíl·licament els espais interiors i els dotava de vida, de bellesa, de sensuali-tat. Un art que estaba en molts casos impregnat d’un simbolisme que pocs saben ja interpretar i que aquest llibre recull i intenta explicar: llegir la histò-ria que ens relaten els elements naturals és recuperar un patrimoni contextual i cultural de gran valor.

També és un homenatge a les per-sones emprenedores i amb sensibilitat que ens van deixar aquest patrimo-ni artístic, fruit de la seua puixança

econòmica i mercantil en els sectors vitivinícola i d’exportació d’espècies, fonamentalment.

Aquest moviment també podria ha-ver-se anomenat naturale per la gran importància que la natura va tindre per als creadors i seguidors, i és que, tant en el passat com en el present, la natura ens nodreix físicament, però també ens alimenta anímicament, i perquè, tant abans com ara, l’art continua sent el ve-hicle més pur per a plasmar-la.

El modernisme va canviar la fiso-nomia de les ciutats i les va convertir en autèntics paradisos d’art, a través d’un entramat de magnífics artesans, arquitectes i artistes, en una visió cos-mopolita de la societat i el món cultu-ral. Novelda i altres poblacions del sud valencià són un viu exemple d’aquesta nova visió en què es fusionen l’art, l’eco-nomia i la societat de l’època.

Amb aquesta publicació, els autors relaten, amb total sensibilitat i encert, i posen en valor infinitat d’esdeveni-ments històrics que van fer possible que Novelda brille amb llum pròpia en el panorama internacional en un pe-ríode de la història tan important. Per això Novelda està inclosa, juntament amb Alcoi, en la Ruta Europea del Mo-dernisme (www.artnouveau.eu). El gust pel modernisme o art nouveau es deixa

10

veure en moltes altres ciutats del mig-jorn valencià, com Villena, Elx, Elda, Saix, Asp, Oriola, Crevillent, etc.

A més dels autors dels articles, hem comptat amb la inestimable col·laboració d’investigadors i especialistes, als quals volem expressar el nostre agraïment.

Pel treball de rutes modernistes per altres ciutats del Vinalopó, a Gregorio Alemany García, Jesús García Guardiola i Elia San Roque García.

Per les consultes, a Augusto Beltrá Jover, Pau Herrero Jover, Gaspar Jaén i Urban i Bienvenido Mas Belén.

Per l’accés als seus arxius, a Pau Herrero Jover, José Fernando Martínez (Charly Rebel), José Eugenio Pérez Flores i Vicent Pina Pastor, al Museu Comercial d’Alacant i Província, a l’Arxiu Històric i al Museu Històric Artístic de Novelda.

Per les fotografies, a Ramiro Verdú per la coberta, a David Miralles, a Elia Alberola, José Piqueras i Llorenç Pizà, a Alicante Quid, a Margarita Soler, i, molt especialment, a Vicent Pina per haver acceptat formar part de l’equip des del primer moment.

A les famílies Sala i Belló (casa Be-lló), Marco Chorro (casa Mira) i Torre-grosa (casa Torregrosa Seller) i a la Fun-dació Caja Mediterráneo (Casa Museu Modernista) per haver-nos donat accés a tan meravellosos espais.

També volem donar les gràcies per la seua col·laboració als ajuntaments d’Alcoi, Elda, Elx i Novelda (Centre Cul-tural Gómez-Tortosa), al Museu Històric d’Asp, al Casal Fester, al Casino de No-velda i a les oficines de Turisme d’Alcoi, Alacant, Elx i Novelda.

Sostre de la casa Torregrosa. Foto: A. M. Medina.

11

Introducció

Daniel Climent GinerCatedràtic de secundària

Carles Martín CantarinoUniversitat d’Alacant

Entre la segona meitat del segle xix i el primer quart del xx es va desenvolu-par a l’Europa occidental i alguns paï-sos d’Amèrica un moviment cultural que buscava noves formes expressives en totes les manifestacions de l’art i el pensament. Nosaltres el coneixem com a modernisme, però en altres països i llengües va rebre noms diferents, a més de peculiaritats estilístiques territo-rials: modernismo en castellà, art nou-veau a França i Bèlgica, nieuwe kunst als Països Baixos, Modern Style a la Gran Bretanya, Tiffany als Estats Units, Sezessionstil a Àustria, Jugendstil a Ale-manya, Dinamarca i Noruega, etc.

Si bé totes les arts hi van participar, de la literatura fins a la música, va ser en l’arquitectura i en les arts decoratives i gràfiques i en el disseny d’interiors on el moviment va assolir les màximes quotes d’excel·lència i per les quals se l’identifi-ca fàcilment. I dins les arts plàstiques el modernisme no tan sols va excel·lir en les anomenades «arts majors» –arquitec-tura, escultura i pintura–, sinó també en les «menors»: les aplicades i decoratives.

Per les diferents escales d’observa-ció transitaven formes artístiques con-gruents entre si, des de la forma dels

edificis fins als mosaics, vitralls, escul-tures i relleus esculpits a les façanes; o les reixes, els remats o la cresteria dels immobles; o els estucs, la vitralleria, la ceràmica, el ferro forjat, les motlures, l’ebenisteria, el paper pintat o la taule-lleria que ornaven els interiors, o l’orfe-breria, la joieria, cristalleria, làmpades i tota mena d’utensilis domèstics.

Era un estil amb voluntat d’art inte-gral, total, i accessible a tot el públic a través dels objectes de la vida quotidia-na i l’ús massiu de la litografia en car-telleria, anuncis publicitaris, envasos comercials i ex-libris, per no parlar del mobiliari urbà, des dels quioscos fins a les estacions de ferrocarril i de metro, faroles, bancs, papereres, urinaris…

Potser per primera vegada en la història de l’art tota la societat es podia trobar convidada a participar en aquest festival d’estètica original –i transgres-sora alhora– en què fins els objectes més immediats podien assolir valor estètic i accessible a tota la població sense per això pagar el preu social de la producció massiva uniformitzadora i bandejadora del bon quefer artesanal.

En certa mesura, tot un estil mar-cat ideològicament per un cant a la

12

diversitat i l’heterogeneïtat en què tant l’artista com l’artesà i el tècnic podien confluir i crear espais amb els quals millorar una realitat industrial i urbana que semblava condemnada a la banali-tat, l’homogeneïtat i l’avorriment de la repetició de productes en sèrie despro-veïts d’ànima. I el modernisme era tot el contrari: un esclat d’imaginació multi-color, de sinuositats acoblades, de cant a la vida i a l’art. I també, en llocs com Catalunya, imbricat amb el moviment politicocultural que aspirava a transfor-mar la societat i aconseguir una cultura moderna i nacional alhora que europea, aspiració que al País Valencià tan sols es va donar de manera embrionària.

El modernisme es va inspirar en gran part en les propostes estètiques de John Ruskin i William Morris, crítics d’art i reformadors socials integrats en la Germandat Prerafaelita anglesa, un moviment que rebutjava la producció in-dustrial en les arts decoratives i l’arqui-tectura, que propugnava que els artesans mereixien el rang d’artistes i que va qua-llar en el moviment Arts and Crafts (arts i oficis), antecessor del modernisme en la intenció de crear un art i un entorn urbà lliure i modern que representara una ruptura amb els estils dominants

en l’època, tant els de tradició academi-cista (historicisme, eclecticisme) com els rupturistes (realisme, impressionisme). I tot això en la mesura en què predomi-nava la mimesi o imitació de la natura, o almenys la inspiració en ella, amb les formes marcades, els colors vius i la con-cepció de l’art com a partícip necessari per a formar entorns urbans de qualitat.

Malgrat que els propietaris dels im-mobles modernistes solien ser els mem-bres més preparats de l’alta burgesia ur-bana, les idees dels promotors d’aquest moviment artístic apuntaven que els beneficiaris de la contemplació, el gau-di i plaer estètic, o l’ús a menor escala, podien ser les altres classes socials, en la mesura que consideraven que l’art ha de ser accessible a tothom si és capaç de meravellar a qualsevol persona amb sensibilitat, i no tan sols a les elits.

Al País Valencià, el modernisme va assolir notables quotes de qualitat a les ciutats econòmicament capdavanteres i més obertes a la indústria, el comerç, l’agricultura moderna (arròs, taron-ja, raïm) i l’exportació (marbre, safrà, tèxtil, vi), com són els casos d’Alacant, Alcoi, Alzira, Borriana, Carcaixent, Cas-telló, Sueca, València i, per descomptat, Novelda.

Despatx i rebedor de la Casa Museu Modernista. Fotos: J. Piqueras i L. Pizà.