models i factors per a un nou desenvolupament econòmic local · presentació el desenvolupament...
TRANSCRIPT
Models i factors per a un nou desenvolupament
econòmic local
AtlesDEL
Autoria: Andreu Ulied, Berta Carreras, Oriol Biosca i Rafa Rodrigo MCRIT Jordi Boixader i Oriol Estela Diputació de Barcelona Diputació de Barcelona Àrea de Desenvolupament Econòmic Local Gerència de Serveis de Promoció Econòmica i Ocupació Oficina Tècnica d’Estratègies per al Desenvolupament Econòmic Recinte Maternitat. Pavelló Mestral Travessera de les Corts, 131-159. 08028. Barcelona Telèfon 93 404 94 71 [email protected] http://www.diba.cat/web/economieslocals/estrategies-locals http://www.estudislocals.cat/atlesdel/
Diputació de Barcelona Febrer de 2017
Índex
Presentació ........................................................................................................................................................... 7
Resum executiu .................................................................................................................................................... 8
1. Antecedents de les polítiques de desenvolupament local............................................................................. 11
Evolució de les polítiques de desenvolupament local a Catalunya ....................................................... 11 1.1.
Teories actuals sobre desenvolupament econòmic i territori ................................................................. 12 1.2.
2. Problemes i oportunitats del desenvolupament local a la demarcació de Barcelona................................... 16
Hipòtesis sobre les dinàmiques actuals de desenvolupament territorial ............................................... 16 2.1.
Consulta a experts sobre l’impacte de la crisi a la província de Barcelona ........................................... 17 2.2.
2.2.1. Plantejament i objectius ................................................................................................................... 17
2.2.2. Perfil de la consulta .......................................................................................................................... 18
2.2.3. Anàlisi de resultats ........................................................................................................................... 21
Anàlisis de factors de desenvolupament ................................................................................................ 27 2.3.
Conclusions temàtiques: taller amb observatoris (13 abril 2016) .......................................................... 30 2.4.
Conclusions generals: taller amb experts (19 abril 2016) ...................................................................... 32 2.5.
3. Nous reptes, factors i models per a la planificació del desenvolupament local ............................................ 34
Interès de la planificació estratègica ....................................................................................................... 34 3.1.
Dels reptes a les estratègies de desenvolupament local ....................................................................... 36 3.2.
Reptes globals del desenvolupament ..................................................................................................... 38 3.3.
3.3.1. Globalització (tensió Global - Local) ................................................................................................ 38
3.3.2. Canvi climàtic (tensió Adaptació – Mitigació) .................................................................................. 38
3.3.3. Urbanització (tensió Extensió – Regeneració) ................................................................................ 39
3.3.4. Desenvolupament econòmic (tensió Creixement – Suficiència) .................................................... 39
3.3.5. Productivitat (tensió Tecnologia – Treball) ...................................................................................... 39
3.3.6. Sociabilitat (tensió Integració – Exclusió) ........................................................................................ 39
3.3.7. Governabilitat (tensió Corporativisme – Ciutadania)....................................................................... 40
Factors del desenvolupament local ........................................................................................................ 41 3.4.
3.4.1. Factors territorials ............................................................................................................................ 43
3.4.2. Factors econòmics ........................................................................................................................... 44
3.4.3. Factors socials ................................................................................................................................. 45
3.4.4. Factors de governança .................................................................................................................... 45
Models i estratègies del desenvolupament local .................................................................................... 46 3.5.
4. Models de desenvolupament local................................................................................................................. 50
Territoris de talent ................................................................................................................................... 51 4.1.
Territoris de coneixement ....................................................................................................................... 53 4.2.
Territoris creatius ..................................................................................................................................... 55 4.3.
Territoris intel·ligents ............................................................................................................................... 57 4.4.
Ecoterritoris ............................................................................................................................................. 59 4.5.
Territoris en transició ............................................................................................................................... 61 4.6.
Territoris resilients ................................................................................................................................... 63 4.7.
Territoris lents .......................................................................................................................................... 65 4.8.
Territoris col·laboratius ............................................................................................................................ 67 4.9.
Territoris cooperatius ............................................................................................................................ 69 4.10.
Territoris comunitaris ............................................................................................................................. 71 4.11.
Relació dels models territorials amb reptes i factors de desenvolupament ......................................... 73 4.12.
Exemple d’aplicació hibridant i combinant possibilitats territorials ....................................................... 75 4.13.
Exemple d'aplicació dels models a l'estructura econòmica de la demarcació .................................... 77 4.14.
Exemple d'aplicació dels models a la formulació de visions territorials participades .......................... 83 4.15.
5. Web AtlesDEL ................................................................................................................................................ 90
6. Annex .............................................................................................................................................................. 91
Resultats agregats de l’enquesta ........................................................................................................... 91 6.1.
Resultats per comarques de l’enquesta ................................................................................................. 95 6.2.
Índex d’il·lustracions
Il·lustració 1 - Evolució de la política desenvolupament local a Barcelona ............................................................ 11
Il·lustració 2 - Quatre escenaris territorials i econòmics per ciutats holandeses (CPB, www.nl2040.nl/) ............. 15
Il·lustració 3 - Participants de la consulta web, per territoris .................................................................................. 19
Il·lustració 4 - Municipis amb experts participant en l’enquesta ............................................................................. 19
Il·lustració 5 - Error relatiu (e) de l’enquesta, en funció de la mida mostral (n=450) per a un univers (N=2.000) i un interval del 95 %: e = 4,1% ................................................................................................................................ 20
Il·lustració 6 - Factors de desenvolupament considerats com a més importants pel conjunt de participants a l’enquesta ................................................................................................................................................................ 27
Il·lustració 7 - Factors de desenvolupament considerats com a més importants pel membres del panell d’observatoris .......................................................................................................................................................... 28
Il·lustració 8 – Territorialització d’alguns dels factors més rellevants: dinamisme empresarial, serveis DEL i accessibilitat ............................................................................................................................................................ 29
Il·lustració 9 - Interès de la planificació estratègica: resultats del conjunt participants .......................................... 35
Il·lustració 10 - Interès de la planificació estratègica: resultats del panell d’experts d’observatoris ...................... 35
Il·lustració 11 – Esquema d’anàlisi estratègic del desenvolupament local ............................................................ 36
Il·lustració 12 - Diagrama representant el procés de desenvolupament local d’un territori ................................... 37
Il·lustració 13 – Principals reptes globals del desenvolupament econòmic municipal, i valors en tensió associats ................................................................................................................................................................................. 38
Il·lustració 14 - Europe 2020 headline indicators: target values and progress since 2008. Source: Eurostat, 2015 ................................................................................................................................................................................. 41
Il·lustració 15 – Principals factors de desenvolupament econòmic local ............................................................... 42
Il·lustració 16 - Representació de diferents models de desenvolupament econòmic local en relació amb els objectius principals de la política de desenvolupament local ................................................................................. 47
Il·lustració 17 – Factors característics de diferents models de desenvolupament econòmic local (importància relativa) .................................................................................................................................................................... 48
Il·lustració 18 – Principals factors per cada un dels models de desenvolupament local (importància alta, mitjana o baixa) .................................................................................................................................................................... 49
Il·lustració 19 - Importància relativa dels reptes per a models característics de desenvolupament econòmic local ................................................................................................................................................................................. 73
Il·lustració 20 - Relació entre models territorials i els factors de desenvolupament que tendeixen a la competitivitat ............................................................................................................................................................ 74
Il·lustració 21 - Relació entre models territorials i els factors de desenvolupament que tendeixen a la sostenibilitat ............................................................................................................................................................. 74
Il·lustració 22 - Relació entre models territorials i els factors de desenvolupament que tendeixen a la inclusió i la participació ............................................................................................................................................................... 74
Il·lustració 23 - Relació entre models territorials i els factors de desenvolupament que tendeixen a la inclusió i la participació ............................................................................................................................................................... 76
Il·lustració 24 - Accessibilitat dels municipis de la província de Barcelona a les estacions de tren 2015 (esquerra); i a la xarxa principal de carreteres 2015 (esquerra) ............................................................................ 77
Il·lustració 25 - Densitat de població 2015 (esquerra); i municipis i polígons industrials –aglomeració- (dreta) ... 78
Il·lustració 26 - RFBD per habitant 2015 (esquerra); beneficiaris de prestacions per desocupació 2016 (dreta) 78
Il·lustració 27 – Desigualtat de gènere al mercat de treball 2016; i participació a les eleccions municipals 2015 79
Il·lustració 28 - Tipologies dels municipis de la província de Barcelona ................................................................ 80
Il·lustració 29 – Classificació de l’interès relatiu de cada model per les tipologies de municipi definides ............. 81
Il·lustració 30 – Tipologia d’11 models de ciutat dels municipis de la província de Barcelona a partir de l’estructura econòmico-territorial ............................................................................................................................. 82
Il·lustració 31 –Estratègies de desenvolupament econòmic local dels municipis de Barcelona si decidissin tendir cap a la competitivitat .............................................................................................................................................. 82
Il·lustració 32 – Estratègies de desenvolupament econòmic local dels municipis de Barcelona si decidissin tendir cap a la sostenibilitat ............................................................................................................................................... 82
Il·lustració 33 – Estratègies de desenvolupament econòmic local dels municipis de Barcelona si decidissin tendir cap a la integració social i participació .................................................................................................................... 82
Il·lustració 34 - Diagrama representant el procés d’anàlisi estratègica: Diagrama representant el procés d’anàlisi estratègica: .............................................................................................................................................................. 83
Il·lustració 35 - Representació de diferents opcions estratègiques a partir dels models de desenvolupament econòmic local ......................................................................................................................................................... 84
Il·lustració 36 - Procés de debat públic sobre els models “regions” (sostenibilitat), “flows” (competitivitat) i “ciutats” (inclusió) www.et2050.eu emprat per arribar a la visió “Construir una Europa oberta i policèntrica” i a l’estratègia de reforma de les polítiques de Cohesió. ............................................................................................. 84
Il·lustració 37 – Situació d’un municipi en relació amb els diferents models ideals ............................................... 85
Il·lustració 38 – Superposició de les característiques d’un municipi (línia negra) en relació als factors de cada model ideal (barres)................................................................................................................................................. 86
Il·lustració 39 – Situació actual d’un municipi comparat amb dos models territorials als quals vol tendir ............. 87
Il·lustració 40 – Plataforma d’estudis locals www.estudislocals.cat/atlesDEL ....................................................... 90
Il·lustració 41 – Resultats de l’enquesta quant a de la valoració de la situació actual .......................................... 92
Il·lustració 42 – Resultats de l’enquesta quant a la importància pel desenvolupament futur ................................ 93
Il·lustració 43 – Comparació entre les valoracions de la situació actual i la rellevància futura (respostes indicant “molt/a importància”)................................................................................................................................................ 94
Il·lustració 44 – Participació a l’enquesta per comarques de la província de Barcelona ....................................... 95
Presentació
El desenvolupament econòmic local viu un moment de canvi. Els pobles i les ciutats han d’afrontar
problemàtiques com l’atur, les desigualtats o el canvi climàtic. En l’actual literatura sobre
desenvolupament local i en la majoria de pràctiques renovadores, els aspectes estrictament
econòmics es relacionen amb les dimensions social i ambiental, incloent els trets físics per exemple
derivats de l’ordenació urbana, constituint “models de desenvolupament” que, de fet, proposen
visions globals del territori articulades sobre aspectes com el talent, la creativitat, la transició
energètica, la cooperació, etc.
L’AtlesDEL és una aproximació als models de desenvolupament més representatius en el moment
actual per facilitar l’adopció d’estratègies als territoris. El document que teniu a les mans és un primer
informe dels treballs realitzats de recopilació i anàlisi d’informació, conceptualització i debat entre els
experts en desenvolupament local a la província de Barcelona. Així, es presenten sintèticament els
antecedents i l’evolució de les polítiques públiques de desenvolupament local a Catalunya i es
formulen una sèrie d’hipòtesis sobre les dinàmiques actuals dels territoris.
Un dels aspectes més destacats són els resultats de l’enquesta en línia realitzada a 451 experts en
relació amb la percepció sobre com la crisi econòmica i les perspectives de desenvolupament futur
canvien les visions i les estratègies de desenvolupament local. Les conclusions de l’enquesta han
estat validades i aprofundides amb tallers que han convocat una cinquantena de persones. Es
mostren els resultats globals per a la província de Barcelona i també, en forma d’annex, per a cada
una de les comarques.
Amb aquests ingredients, s’identifiquen els grans reptes per a la planificació del desenvolupament
local i s’analitzen models de referència per als municipis de la demarcació. Els casos aporten
informació de les seves potencialitats i límits, i es considera la importància de les transicions i
hibridacions. D’altra banda, s’aprofundeix en els factors de desenvolupament com a palanques
d’intervenció local, i se sistematitza la seva relació amb els models.
El propòsit d’aquest treball no és tant arribar a conclusions tancades sinó proporcionar materials útils
a les entitats locals en forma d’una certa delimitació de les visions actuals del DEL, facilitar elements
de suport a l’elaboració d’estratègies i propiciar el debat sobre les opcions de futur dels municipis.
Resum executiu
Les polítiques de desenvolupament local es troben en una fase de redefinició que té els seus
fonaments essencialment en l’adaptació dels continguts i enfocaments de les polítiques, la
modificació del marc institucional i l’aparició de noves pràctiques econòmiques.
A dia d’avui, a la provincia de Barcelona, se sobreposen tres grans dinàmiques:
1) La trajectòria dels territoris resultat de dinàmiques històriques condicionades per la
geografia física i humana, i per les estratègies de desenvolupament adoptades al llarg del
temps;
2) El procés de globalització i desterritorialització associat a vocacions globals i que s’ha
accelerat en les darreres dècades;
3) I noves dinàmiques socials i cultures econòmiques “glocals”, que suposen una certa
revalorització del nivell local de govern, amb models més participatius i inclusius.
Per aprofundir en aquestes qüestions es va dur terme una enquesta a experts en desenvolupament
local. La participació va ser de 451 persones de 155 municipis diferents de la província que
representen el 90% de la població.
L’enquesta dóna un resultat optimista en quant a la resposta dels territoris a la crisi i al paper
dels serveis de promoció econòmica i ocupació, així com de la planificació estratègica i de la
capacitat dels ajuntaments per valoritzar recursos locals.
Es valora que la capacitat d’adaptació de les economies locals és, en general, elevada i que
s’ha innovat en les polítiques públiques, tant pel que fa als continguts com als rols exercits.
Tanmateix, els impactes de la crisi han estat asimètrics: no tot el teixit productiu ha reaccionat
igual davant la crisi i els símptomes de recuperació no es traslladen a tot el mercat de treball ni ho
fan al mateix ritme als diversos indrets.
El creixement de les desigualtats socials i la insuficient coherència entre la planificació
urbanística i la promoció econòmica es reconeixen com a reptes importants. A escala local es
constata una enorme dificultat de coordinació entre la planificació urbanística, sotmesa a una
complexitat burocràtica creixent i a llargs terminis en el temps, i les polítiques socials i de
promoció econòmica, molt més immediates.
L’experiència en planificació estratègica a la demarcació ha estat important des de la realització del
primer Pla estratègic econòmic i social de Barcelona a finals dels anys vuitanta. L’opinió dels experts
que han participat a les activitats de l’AtlesDEL és no obstant contradictòria, i indica que nous
mètodes de planificació estratègica poden ser necessaris –valorant l’experiència fins al moment-
adaptats a les noves circumstàncies socials, tecnològiques, econòmiques, etc. En particular, els
nous mètodes haurien de ser capaços d’integrar tant l’evolució de les teories i dels models de
desenvolupament local, com afavorir una major participació de la ciutadania i implicació dels agents
socials i econòmics.
Els models de desenvolupament local es focalitzen en grans reptes (p. e. la transició cap a la
sostenibilitat ambiental, un creixement més lent, el progrés tecnològic...), fan èmfasi en la promoció
de determinats factors de desenvolupament (p. e., la qualitat del lloc, els recursos humans, la
disponibilitat de tecnologia...), i per tant orienten des de les condicions de cada territori la definició
d’estratègies (p. e. la valorització de recursos endògens a l’exterior, l’atracció d’inversions exteriors
en sectors claus, la formació professional dels residents...).
Els models que s’estudien es representen en relació amb els objectius principals de la política de
desenvolupament local.
Models de desenvolupament econòmic local
Per a cada model s’identifiquen els factors més característics tal com es mostra a la figura següent.
Factors característics dels models de desenvolupament econòmic local
Finalment, els models constitueixen eines per debatre les grans tensions del desenvolupament
(globalització, canvi climàtic, urbanització, productivitat, sociabilitat, governabilitat, etc.) que afecten
les comunitats locals, són útils per a la formulació de visions territorials participades i faciliten
l’elaboració d’estratègies basades en factors.
11
1. Antecedents de les polítiques de desenvolupament local
Evolució de les polítiques de desenvolupament local a Catalunya 1.1.
Les polítiques de desenvolupament econòmic local (DEL), que van adquirir carta de naturalesa a
mitjans dels anys 80 i s’han consolidat com un àmbit d’actuació present en gairebé tots els ens locals
de la província de Barcelona, es troben actualment en una fase de redefinició que té els seus
fonaments essencialment en dos factors:
L’adaptació de continguts i enfocaments de les polítiques, tant per la profunditat de la crisi
econòmica com per un corrent de canvi de les economies locals derivat de les transformacions
de l’economia global.
La modificació del marc institucional que esdevé més incert pel que fa al nombre i capacitat
d’actuació dels operadors públics i disminueix el global de recursos disponibles i l’emergència
de la innovació social, amb la incorporació de nous actors.
El següent gràfic il·lustra l’evolució de les polítiques locals des del 1977 fins l’actualitat:
Il·lustració 1 - Evolució de la política desenvolupament local a Barcelona
12
En la situació actual de cruïlla, es fa palesa la necessitat de reflexionar sobre els models territorials
que són avui vigents i els factors que en cada context local alliberen o limiten el desenvolupament.
Una diagnosi adequada i compartida sembla ser el punt de partida necessari per valorar les
polítiques i estratègies per als anys a venir i reconstruir els esquemes d’organització i gestió.
Teories actuals sobre desenvolupament econòmic i territori 1.2.
En el camp del desenvolupament urbà i regional, en línies generals, els marcs teòrics avui dominants
són els següents:
“El desenvolupament endogen” (com créixer valoritzant recursos locals?)
“El desenvolupament sostenible” (com evitar les externalitats negatives?)
D’ aquestes dues teories, l'enfocament "desenvolupament basat en el lloc" (o “place-based”)
sorgeix com a visió prometedora de les polítiques de desenvolupament regional dels últims treballs
de l’OCDE així com dels debats de revisió de les polítiques de Cohesió a Europa, que incorpora un
enfocament “bottom-up” dels processos de governança, i una major participació dels agents socials i
econòmics locals. Així, els actius de desenvolupament com el lloc, els recursos naturals i la dotació
d'infraestructures es consideren menys importants avui que l’estructura econòmica, la cultura
empresarial, els recursos humans, el coneixement o la qualitat de vida a la vegada que els aspectes
vinculats a la governabilitat, la creativitat, la cultura, la participació i la innovació social guanyen força.
A continuació es presenta una síntesi de l'evolució dels marcs teòrics des de 1950 fins a l'actualitat,
que mostra una evolució des de la promoció de factors exògens i de capital social fix (les
infraestructures, els fons d’inversió estrangera directa (FDI), activitats orientades a l'exportació o la
creació de "pols de desenvolupament") a factors més endògens i cultura de negoci des de la dècada
de 1970 (com la innovació, la difusió tecnològica i el suport de clústers o tecnòpolis), cap a un major
capital social i millor qualitat del medi ambient des dels anys 1990 (el coneixement en sentit més
ampli, incloent la creativitat, el benestar social, la governabilitat local i la sostenibilitat del medi
ambient).
La teoria del “desenvolupament endogen” (Kenneth Arrow (1962), Hirofumi Uzawa (1965), i Miguel
Sidrauski (1967)) era una reacció inicial dels models tradicionals de creixement exògens. Els models
exògens consideren factors externs per predir el creixement econòmic; d’acord amb aquesta teoria,
sense inversions productives estrangeres o grans infraestructures i progrés tecnològic, no es pot
aconseguir el creixement econòmic. Però algunes experiències recents en països de l'Europa de
13
l'Est, per exemple, mostren que l'atracció d'inversions estrangeres, encara que a curt termini puguin
ser positives pel creixement econòmic, a la llarga poden generar problemes a les petites empreses
locals, ja que augmenten la seva dependència i vulnerabilitat de la regió.
La teoria del “desenvolupament endogen” considera factors interns per analitzar el creixement
econòmic, i es considera que amb capital humà i un bon govern, es pot aconseguir el creixement
econòmic. El model exogen identifica el nivell de capital per treballador i l'eficàcia del treball tant com
també la capacitat de crear un creixement permanent del capital social. En canvi, el model endogen
es limita a indicar l’efectivitat dels factors de capital humà, per exemple el nivell de coneixement i
especialització disponible es pot determinar i millorar dins de l’economia sense la necessitat de
factors externs. La teoria del creixement endogen sosté que la inversió en capital humà, la innovació i
el coneixement són importants contribucions pel creixement econòmic. La teoria també se centra en
factors positius externs i en els efectes secundaris d'una economia basada en el coneixement que
condueixin al desenvolupament econòmic.
La teoria més recent de l’anomenat "desenvolupament obert i endogen" aporta les
interdependències amb la resta del món, ja que avui dia els "factors interns" (capital humà, innovació,
coneixement) difícilment poden ser desenvolupats e forma aïllada. Per tant, la posada en valor dels
actius interns en un mercat més gran és un motor de creixement necessari. El paper de les autoritats
locals i regionals necessita ser millorat, d'acord amb aquest punt de vista. Aquesta teoria va ser
desenvolupada a partir dels anys noranta pel Manuel Castells, vinculant globalització i
desenvolupament endogen.
Per altra banda, el paradigma del “desenvolupament sostenible”, qüestiona el concepte de
“creixement” i la manera amb què es mesura. L’enfocament del “Desenvolupament Sostenible” va ser
desenvolupat per primera vegada a la Comissió Brundtland que va realitzar Our Common Future,
també conegut com l’Informe Brundtland (octubre de 1987), un document que va encunyar i definir el
significat del terme "Desenvolupament Sostenible".
Des de llavors, diferents mesures per mesurar el benestar social més enllà del creixement econòmic,
van ser proposades per diferents investigadors i institucions com les Nacions Unides i l'OCDE, amb la
finalitat de tenir en compte les externalitats socials i ambientals negatives del creixement. Per
exemple, l’indicador I=PAT elaborat per Paul Elrich a la dècada de 1960 és un dels primers intents de
desenvolupar mesures més enllà del PIB. El 1972 el Measure of Economic Welfare (MEW) elaborat
per W. Nordhaus i J. Tobin comptabilitza la despesa en lleure i treball domèstic no remunerat; i
descomptava el cost de les externalitats associades a la pol·lució i el consum de recursos.
14
Aquests paradigmes de creixement endogen obert i de desenvolupament sostenible van donar lloc a
teories de "desenvolupament basat en el lloc", que van ser reconeguts per l'OCDE i la Comissió
Europea per donar suport a estratègies de desenvolupament de baix a dalt, o en xarxa, posant
l'accent al paper dels actors locals.
L'enfocament "centrat en el lloc" o en la comunitat situa la satisfacció de les necessitats i les
aspiracions pròpies de la comunitat en primer pla; unes necessitats que es procuren respondre amb
els recursos i capacitats locals. Es va introduir a l'última revisió de la cohesió política de la Comissió
Europea, si bé amb matisacions i tímidament. Aquest enfocament posa l'èmfasi als nous processos
de governs (participació ciutadana i co-creació de polítiques).
Les visions d’ordenació del territori avui integren paradigmes de desenvolupament econòmic en una
dimensió territorial més explícita, inspirada majoritàriament per l'enfocament "basat en el lloc" acabat
de descriure. Les dimensions territorials actualitzen les tradicions o la planificació urbana i regional,
reconeixent o proposant nous models d'urbanització compactes, ciutats en xarxa o ecològiques.
Als patrons tradicionals d'urbanització contínua i compacta s’hi ha superposat patrons més
discontinus, zones separades geogràficament però altament interconnectades. La urbanització
contemporània tendeix sovint a crear zones més exclusives i segregades i xarxes més
especialitzades. Tot i els costos en termes d'exclusió social i els impactes ambientals (consum de sòl)
que pot tenir aquest patró, hi ha entre la majoria dels científics i investigadors una acceptació del
caràcter inevitable de fragmentació de l'organització espacial contemporània, l’híbrid emergent, la
geografia difusa que no serà urbana ni rural, i la necessitat de recuperar un principi d'ordre basat
potser no tant en la continuïtat, regularitat i uniformitat, però sí en regulacions ambientals.
La integració entre les dimensions fonamentals d’ocupació del sòl i forma urbana o regional
(creixement concentrat o difús) i d’estructura i orientació de les activitats econòmiques
(especialització o diversificació) queda ben il·lustrat en el treball que es presenta a continuació:
15
Il·lustració 2 - Quatre escenaris territorials i econòmics per ciutats holandeses (CPB, www.nl2040.nl/)
16
2. Problemes i oportunitats del desenvolupament local a la demarcació de Barcelona
D’acord amb les teories de desenvolupament de caràcter territorial (endògenes, obertes, sostenibles,
locals) les polítiques de desenvolupament econòmic tradicionals han de repensar-se per tal de
valoritzar les avantatges de cada territori en un doble sentit: reforçant el que podria anomenar-se la
vocació del lloc i propiciant una vinculació global basada en la interdependència i la creació de més
valor. A partir d’aquest plantejament general, podrien definir-se models de desenvolupament adaptats
a cada municipi i territori, integrant tant aspectes econòmics com de forma i estructura urbana i
regional –i que han de fonamentar-se lògicament en la diagnosi de cada municipi o territori en
concret.
Hipòtesis sobre les dinàmiques actuals de desenvolupament 2.1.territorial
Tres dinàmiques que avui se superposen en els processos de desenvolupament local, en particular a
la província de Barcelona:
La inèrcia dels territoris (la vinculació territorial), resultat de dinàmiques històriques
condicionades per la geografia física i humana, i per les estratègies de desenvolupament
adoptades al llarg del temps –que generaren clústers en alguns entorns. Territorialment
responen a models d’ocupació del sòl urbà o suburbà. I a models de govern basats en les
jurisdiccions territorials tradicionals (municipis, comarques). Els clústers econòmics (per
exemple, el tèxtil a Mataró, la pell a Igualada, l’agroalimentari a Osona) responen en gran part
a trajectòries territorials.
El procés de globalització i desterritorialització (la vocació global), accelerat en les
últimes dècades, pel qual es produeixen processos de localització i deslocalització que en gran
part tenen lògiques relativament independitzades de la proximitat física, fins i tot del lloc, i
estan més vinculades a la disponibilitat de sòl i de comunicacions. Territorialment, tendeixen a
la periurbanització, i a la rururbanització. Municipis i comarques s’enfronten a reptes derivats
de la seva escala territorial, i de l’organització en xarxa de les activitats. Correspondria a un
model de desenvolupament exogen (per exemple, el procés d’atracció de grans empreses
17
industrials fins a mitjans dels anys noranta -amb la SEAT a Martorell-, o els processos de
deslocalització i relocalització posteriors, les inversions immobiliàries fins a la crisi econòmica...
I també la creixent internacionalització d’empreses locals, que subcontracten a l’exterior les
fases de menys valor afegit en la seva producció.
Noves dinàmiques socials i cultures econòmiques (“glocals”). Suposen una certa
revalorització del nivell local de govern, amb models més participatius i inclusius, una visió més
afirmativa de l’emprenedoria social. Territorialment podrien fomentar processos de renovació i
regeneració urbana, o de nova ruralitat. Promourien processos de custòdia activa del territori, i
formes de turisme de més valor afegit –vinculats a l’educació, la cultura o l’esport, i fins i tot els
negocis. Tendeixen a una certa informalitat, que també resulta en una major resiliència en front
a crisis. La rellevància social i cultural, fins i tot política, és major que no pas l’econòmica.
Per exemple, les polítiques de sòl industrial i per activitats econòmiques s’estan modificant
radicalment; el model públic dels petits polígons municipals que servien tant per desplaçar activitats
econòmiques i tallers del centre de les poblacions com per atraure noves activitats, dóna pas a
operacions de sòl per activitats econòmiques de més mida, i escala supramunicipal, dissenyats en
major mesura amb en cooperació amb les activitats privades que podrien acabar per instal·lar-s’hi.
Els polígons actuals estan poc equipats amb serveis comuns, en particular relatius a la gestió
ambiental, i a permetre nous usos comercials, en alguns casos. Els actuals polígons poden tendir a
convertir-se en zones d’activitats empresarials, de caràcter més urbà i més ben integrats amb els
nuclis urbans, fins i tot en determinats casos comencen a ser objecte de lectures complementàries en
termes de paisatge o com a espais de salut.
Per aprofundir en aquestes qüestions es va dur terme una enquesta a experts en desenvolupament
local.
Consulta a experts sobre l’impacte de la crisi a la província de 2.2.Barcelona
2.2.1. Plantejament i objectius
L’enquesta a experts es va dissenyar amb l’objectiu conèixer la percepció dels tècnics en
desenvolupament locals sobre els problemes actuals i les perspectives futures del desenvolupament
econòmic del municipi o territori.
18
Per a cada pregunta es demanava a propòsit de la percepció sobre la situació actual així (rellevància)
com la importància que cadascun dels elements del qüestionari podria tenir en el futur (expectatives
de futur).
Les preguntes que es formularen a l’enquesta van ser les següents:
Preguntes de la consulta entre experts en desenvolupament local
Quina ha estat la capacitat d'adaptació a la crisi del teu municipi/territori pel que fa a l’activitat econòmica i l’ocupació?
Durant el període de crisi, quin grau de prioritat han tingut les desigualtats socials en les
polítiques de desenvolupament local del teu municipi/territori?
Durant el període de crisi, en quin grau s’ha notat la dependència de decisions empresarials preses a l’exterior del teu municipi/territori?
Quin grau d'atracció d'activitats econòmiques actualment té el teu municipi?
Quina capacitat té el teu Ajuntament/ens local per posar en valor els recursos, productes i
activitats del propi territori?
Tendeix el teu municipi/territori a una major especialització econòmica?
Tendeix el teu municipi/territori a una major diversificació econòmica?
Quina rellevància tenen actualment les iniciatives d'economia social i solidària, i les noves
activitats de l'economia col·laborativa sorgides al propi municipi?
El teu Ajuntament/ens local utilitza eines de planificació estratègica i de concertació amb els
agents del territori?
És coherent la planificació urbanística del municipi/territori amb les polítiques de desenvolupament econòmic local?
Com a conclusió, marca en el llistat següent els tres factors de desenvolupament econòmic
local que consideris més importants per al teu municipi/territori.
Com valores l’impacte dels productes i serveis de desenvolupament local (promoció econòmica, ocupació, turisme, comerç, etc...) que oferiu des del teu Ajuntament/ens local?
2.2.2. Perfil de la consulta
L’enquesta es va enviar a uns 2.000 experts en desenvolupament econòmic local de la província de
Barcelona.
La participació va ser de 451 persones de 155 municipis diferents de la província (50% del total). La
població d’aquests municipis representa el 90% del total de població de la demarcació. A continuació
es mostra la distribució de participants per comarques:
19
Il·lustració 3 - Participants de la consulta web, per territoris
Il·lustració 4 - Municipis amb experts participant en l’enquesta
20
Il·lustració 5 - Error relatiu (e) de l’enquesta, en funció de la mida mostral (n=450) per a un univers (N=2.000) i un interval del 95 %: e = 4,1%
Si bé no es pretenia realitzar una enquesta d’opinió amb una alta significació estadística –sinó una
enquesta de percepcions a experts útil per iniciar el procés AtlesDEL, l’alta participació facilita que
pugui fer-se una lectura dels resultats suposant que no existeix un biax significatiu.
Per tal de contrastar les respostes de tots els participants, es van analitzar separadament les
respostes obtingudes de divuit observatoris de la província:
Panell d’experts d’observatoris participant en l’enquesta
Observatori - Centre d'Estudis del Vallès Oriental
Observatori Comarcal del Baix Llobregat
Observatori Comarcal del Vallès Occidental
Observatori de Desenvolupament Local del Berguedà
Observatori de Desenvolupament Local del Maresme
Observatori de la Ciutat de Rubí
Observatori de l'Economia Local de Sabadell
Observatori del Bages
Observatori del Barcelonès Nord
Observatori del Desenvolupament Local de l'Alt Penedès i del Garraf
Observatori Econòmic i Social de Barberà del Vallès
21
Observatori Econòmic i Social i de la Sostenibilitat de Terrassa
Observatori Estratègic del Moianès
Observatori Socioeconòmic de l'Anoia
Observatori Socioeconòmic de l'Hospitalet de Llobregat
Observatori Socioeconòmic de Santa Coloma de Gramenet
Observatori Socioeconòmic d'Osona
Servei d'Estudis i Planificació de Mataró
El contrast entre les opinions del conjunt de participants en l’enquesta amb les opinions dels experts
dels observatoris han permès primer validar la qualitat en les respostes obtingudes (per exemple,
sistemàticament, els experts del panell d’observatoris responen en major mesura que els experts en
general les preguntes) i així mateix ha permès afinar en major mesura les conclusions (per exemple,
les respostes dels experts dels observatoris no contradiuen les respostes generals en cap cas, però
sí que les matisen significativament en alguns casos).
2.2.3. Anàlisi de resultats
A continuació es presenten els resultats de síntesi de l’enquesta. Es presenten agregats pregunta a
pregunta, indicant les diferències entre el total de participants i el panell d’observatoris, així com
seleccionant tres respostes en text (el nom dels experts no s’inclou per confidencialitat). Les
conclusions s’incorporen al final del capítol.
P1. Quina ha estat la capacitat d'adaptació a la crisi del teu municipi/territori pel que fa a l’activitat econòmica i l’ocupació?
Total participants Panell d’observatoris
Poca o molt poca capacitat 36% 54%
Bones o molt bones perspectives econòmiques futures 80% 81%
Opinions expressades pels participants
La capacitat d'adaptació a la crisi del municipi ha estat bastant alta ja que s'han iniciat nous projectes i noves apostes d'entendre el desenvolupament local. Per aquest motiu posem que les perspectives són bones, perquè creiem que aquests nous projectes poden aportar un nou valor més social i comunitari en el desenvolupament, i creiem que podem recollir fruits a més llarg termini.
Des del vessant de la promoció econòmica als darrers anys i com a resposta a la crisi econòmica s'han dissenyat nous programes i serveis per empreses molt innovadors i amb un impacte alt a les empreses que hi han participat.
22
El Maresme, especialment Mataró, ha tingut sempre una gran capacitat de resiliència, patint de forma immediata les èpoques de crisi, però també assumint el lideratge en creixement en èpoques de bonança, adaptant la seva estructura industrial de forma ràpida als canvis.
P2. Durant el període de crisi, quin grau de prioritat han tingut les desigualtats socials en les polítiques de desenvolupament local del teu municipi/territori?
Total participants Panell d’observatoris
Molta o bastanta prioritat 73% 65%
Han de tenir molta o bastanta prioritat en el futur 89% 96%
Opinions expressades pels participants
Les accions s'han centrat en grans programes, com ara, plans d'ocupació i lluita versus la pobresa energètica. Tot i amb això, dubto si es pot dir que les desigualtats socials han estat l'eix prioritari de les polítiques de desenvolupament local. Sí que es pot dir que poden ser el centre de les polítiques de serveis socials.
En un context de crisi i contenció pressupostària, la despesa social al municipi ha estat una prioritat. Un dels punts crítics de la ciutat identificats, juntament amb les dificultats del seu mercat laboral, és el risc de segregació socioresidencial entre el centre de la ciutat i els barris perifèrics.
Els efectes de la crisi han estat demolidors, a la ciutat tenim problemes de desnonaments, manca de pisos d’acollida, d’atur de llarga durada, de famílies sense ingressos, circumstàncies aquestes que a més de ser molt dures per elles mateixes poden afectar al nivell de cohesió social. Tanmateix s’han posat en funcionament diversos dispositius per atendre la vulnerabilitat social (banc d’aliments, albergs, pisos socials, etc).
P3. Durant el període de crisi, en quin grau s’ha notat la dependència de decisions empresarials preses a l’exterior del teu municipi/territori?
Total participants Panell d’observatoris
Molta o bastanta dependència 57% 57%
Augmentarà la dependència 74% 81%
Opinions expressades pels participants
L'existència de poc teixit empresarial en funcionament al municipi, lligat a una elevada ocupació de la població a empreses exteriors del municipi, fa que aquest sigui un factor de vulnerabilitat per l’ocupació dels vilatans.
La ciutat ha sofert un canvi brutal de model econòmic, de ciutat amb una forta presència industrial a una plena de magatzems regentats per persones estrangeres.
Crec que en aquest període, no ha estat el més crític respecte a decisions empresarials externes que hagin afectat per exemple deslocalitzacions o tancaments d'empreses. S'han produït en èpoques prèvies a la crisi i en plena crisi també. En altres moments, previs a la crisi, s'havien donat casos de deslocalització ja que el centre de decisió d'algunes empreses estava fora de la ciutat. D'altra banda, la transformació urbanística i la localització de noves empreses, ha comportat traslladar també a la ciutat centres de decisió i inversió suficientment importants com per pensar que la seva permanència al territori serà per molt temps.
23
P4. Quin grau d'atracció d'activitats econòmiques actualment té el teu municipi?
Total participants Panell d’observatoris
Molta o bastanta atractivitat 49% 54%
L’atractivitat serà un factor més rellevant en el futur 89% 96%
Opinions expressades pels participants
El municipi està situat en un punt estratègic (a prop de Barcelona, entre el dos vallesos, Occidental i Oriental)
per aquest motiu és tan important per al municipi el seu desenvolupament a nivell municipal i territorial.
Actualment treballem conjuntament amb altres municipis per aconseguir-lo.
Barcelona ciutat fa de motor, i algunes de les activitats que no hi troben aixopluc van a la resta de la comarca. El
cas més clar és el dels nous hotels a l'Hospitalet, la pista de gel o fins i tot el districte cultural, amb galeries d'art
que deixen Barcelona buscant més espai i preus més baixos.
La comarca del Baix Llobregat, per la seva ubicació geogràfica i per la presència d'importants infraestructures de transport i logística, fan del seu territori una ubicació atractiva per a determinades activitats industrials i empresarials. Per a la nostra comarca és molt important continuar posant en valor aquests atractius del territori per tenir una altra capacitat d'atracció d'activitat econòmica.
P5. Quina capacitat té el teu ajuntament/ens local per posar en valor els recursos, productes i activitats del propi territori?
Total participants Panell d’observatoris
Molta o bastanta capacitat 67% 61%
La posada en valor de recursos serà més rellevant en el futur 91% 96%
Opinions expressades pels participants
Té bastanta capacitat de posar en valor els recursos i productes, però no de forma sola/aïllada, per això es treballa en xarxes més àmplies (etnoturisme, etc.) o intentant de treballar-ho de forma supramunicipal (comarca, mancomunitat Penedès-Garraf...). El que costa més és posar en valor activitats del territori (hi ha molta oferta i molts cops no anem coordinats).
Fins ara no hi ha hagut una articulació efectiva dels diversos serveis per treballar en aquesta línia. Actualment, hi ha una àrea de treball a l'ajuntament dedicada a la promoció de la ciutat en la qual l'atracció econòmica hi juga un paper important per generar ocupació.
L'Ajuntament té prou recursos i també té detectats elements d'especialització empresarial, educativa, cultural, d'oci, etc., respecte de les ciutats de la seva àrea d’influència de tal manera que durant el 2016 s'implantaran com a mínim dues actuacions: el desenvolupament d'un pla de màrqueting de ciutat per atreure persones amb talent i un pla de comunicació de la política industrial que es desenvolupa i es desenvoluparà al nostre municipi per tal d'atreure noves activitats.
24
P6. Tendeix el teu municipi/territori a una major especialització econòmica?
Total participants Panell d’observatoris
Molt o bastanta 51% 65%
L’especialització serà un factor més rellevant en el futur 83% 73%
Opinions expressades pels participants
En la prospecció unes empreses opten per l'especialització però d'altres tot el contrari, per tant estant en molts
sectors.
Actualment estem treballant a través de diferents municipis per aconseguir un valor del municipi i territori
(formació, especialització com a eines diferenciadores) vinculat específicament amb el sector logístic.
Diríem que l'especialització industrial que tenia el territori, especialment la capital, en el sector industrial s'ha anat perdent ja que les grans empreses multinacionals s'han anat fragmentant i deslocalitzant part de la seva activitat. El fort protagonisme del sector immobiliari i constructiu no va arribar a representar una especialització del territori. Era més aviat una activitat especulativa. Al desaparèixer amb la crisi el territori ha quedat desnaturalitzat pel que fa a la seva especialització. Tenim un territori amb un nivell formatiu de les persones molt alt, però que és incapaç d’absorbir-les.
P7. Tendeix el teu municipi/territori a una major diversificació econòmica?
Total participants Panell d’observatoris
Molt o bastant 42% 46%
La diversificació serà un factor més rellevant en el futur 83% 69%
Opinions expressades pels participants
La crisi ha portat a la diversificació per provocar oportunitats.
El sector del vi i el cava actua com a motor econòmic, coexisteix amb indústries com la de l’automoció, el paper
i el cartró o la logística.
Les noves empreses cerquen espais de negoci molt especialitzats, però en molts àmbits productius i de serveis. A la ciutat i al territori hi ha una forta implantació d'activitat econòmica lligada al sector farmacèutic, l'alimentació i la química verda; que per volum de facturació té un pes determinant; com fa vint anys havia tingut el sector motor. Aquesta estructura tan definida de grans empreses dels sectors més productius es manté, tot i que van naixent noves activitats lligades al sector serveis i alimentari, que faciliten una major diversificació econòmica.
P8. Quina rellevància tenen actualment les iniciatives d'economia social i solidària, i les noves activitats de l'economia col·laborativa sorgides al propi municipi?
Total participants Panell d’observatoris
Molta o bastanta rellevància 35% 46%
Les iniciatives socials i solidàries seran un factor més rellevant en el futur
71% 77%
25
Opinions expressades pels participants
Tot i que han sorgit a la comarca iniciatives i campanyes relacionades amb les economies alternatives, aquestes encara no tenen gaire impacte en el desenvolupament econòmic de la comarca. En aquest sentit cal vigilar que no quedi en una moda i consolidar-ho com un element més de desenvolupament econòmic. Considerant la realitat del territori, les economies alternatives serien un bon motor de desenvolupament econòmic del Baix Llobregat.
Es treballa molt des de fa anys en difondre què és l'economia social i potenciar empreses relacionades amb l'economia social organitzant jornades, formació,etc. però, en la meva opinió, no s'ha traslladat a resultats objectius que puguin ser valorables com que aquests esforços ha tingut un impacte real al territori o que s'hagin traduït en un increment d'iniciatives. Tot i així aquesta línia continua sent una aposta municipal.
Són poc rellevants quantitativament, però són la llavor o impuls pel desenvolupament d’altres projectes. Com a exemples el mercat ecològic, impulsat des de l’administració local, o grups i cooperatives de consum, impulsats des de la iniciativa civil.
P9. El teu ajuntament/ens local utilitza eines de planificació estratègica i de concertació amb els agents del territori?
Total participants Panell d’observatoris
Molta o bastanta rellevància 67% 65%
La planificació estratègica serà un factor més rellevant en el futur 86% 88%
Opinions expressades pels participants
Malgrat sigui de gran importància, la veritat és que es fa molt poc ús de les eines i institucions disponibles.
En algunes àrees municipals ja s'ha dut a terme una planificació estratègica i és una eina molt potent per lligar projectes i posar d'acord tots els agents implicats. En l'àrea de Promoció Econòmica es disposa d'aquesta eina de manera global en l'associació Eix Riera de Caldes i actualment s'està treballant per a elaborar-la a nivell municipal.
N'hi havia moltes [d’eines] però políticament no es creu en aquestes estratègies que creuen que son cares i poc operatives o realistes.
P10. És coherent la planificació urbanística del municipi/territori amb les polítiques de desenvolupament econòmic local?
Total participants Panell d’observatoris
Molt o bastant coherent 55% 54%
L’urbanisme serà un factor més rellevant en el futur 91% 88%
26
Opinions expressades pels participants
La política de desenvolupament econòmic més important és la urbanística i en aquests moments no es té gaire en compte.
És la gran assignatura pendent del territori, llevat d'alguns municipis que són una excepció a la comarca, la planificació urbanística feta fins ara ha anat d'esquenes o no s'ha parlat amb les polítiques de desenvolupament econòmic local. Sembla que en aquesta nova legislatura s'està canviant la tendència i s'han fusionat àrees o els departaments d'urbanisme estan integrats en les mateixes àrees que les promocions econòmiques, però encara queda molt de camí per recórrer. A la comarca, de la mà de l’Àrea Metropolitana hem iniciat una diagnosi del territori per evidenciar aquestes mancances i proposar mesures d'encaix entre ambdues esferes.
Aquest es un problema, necessitem més coordinació en aquest punt i sembla que a mig termini haurà un treball més equilibrat en aquest sentit. Com es treballi en aquests moments revertirà en gran mesura al desenvolupament econòmic futur. Només un exemple: si no aconseguim coordinar-nos bé per dotar les empreses del servei de fibra òptica, podríem tenir a mig termini una fuga de talent o deixar de ser atractius per a empreses que es podrien instal·lar als nostres PAE.
27
Anàlisis de factors de desenvolupament 2.3.
En les últimes preguntes de l’enquesta es demanava explícitament identificar tres factors claus pel
desenvolupament, d’una llista de possibles factors que completaven els implícitament esmentats en
les preguntes anteriors. Les respostes van ser tal i com mostren els gràfics següents:
Il·lustració 6 - Factors de desenvolupament considerats com a més importants pel conjunt de participants a l’enquesta
127
66
31
13
73
67
36
135
62
11
50
63
29
27
13
7
15
34
28
135
0 20 40 60 80 100 120 140 160
Accessibilitat (localització i infraestructures de comunicació)
Infraestructura urbana (telecomunicacions, equipaments, serveis urbans, etc.)
Planificació urbanística
Qualitat de l'aire i de l'aigua
Paisatge i patrimoni
Sòl i sostre per a activitat econòmica (polígons, carrers comercials, etc.)
Estructura econòmica (els sectors econòmics, les vocacions productives, etc.)
Dinamisme empresarial (iniciativa emprenedora, dimensió empresarial, etc.)
Coneixement (tecnologia, creativitat, experiència dels treballadors, etc.)
Capital i finances
Qualificació (formació)
Mercat de treball (ocupació, atur, contractació, etc.)
Innovació social (pràctiques que resolen problemes o aspiracions de la societat …
Identitat i capital social(associacionisme, xarxes locals, projecte territorial compartit...)
Imatge (representacions, marca del territori, etc.)
Participació i acció comunitària
Capacitat institucional (aptitud i potencial de les administracions)
Cooperació intermunicipal (col·laboració entre les entitats locals)
Gestió estratègica (vinculació entre visió territorial i …
Serveis públics de desenvolupament econòmic local (ocupació, promoció …
28
Il·lustració 7 - Factors de desenvolupament considerats com a més importants pel membres del panell d’observatoris
Mentre que pel conjunt de participants factors convencionals com el dinamisme econòmic,
l’accessibilitat o els serveis local de promoció econòmica apareixen clarament com els més
rellevants, pels membres del panell d’observatoris destaquen també altres aspectes relatius a la
qualificació professional, el mercat de treball i l’estructura econòmica, i la cooperació intermunicipal.
Els mapes següents territorialitzen els tres factors més clarament identificats com a rellevants pel
conjunt de participants de la consulta.
4
3
2
0
2
2
5
8
2
2
7
5
2
1
0
0
1
4
2
5
0 1 2 3 4 5 6 7 8 9
Accessibilitat (localització i infraestructures de comunicació)
Infraestructura urbana (telecomunicacions, equipaments, serveis urbans, etc.)
Planificació urbanística
Qualitat de l'aire i de l'aigua
Paisatge i patrimoni
Sòl i sostre per a activitat econòmica (polígons, carrers comercials, etc.)
Estructura econòmica (els sectors econòmics, les vocacions productives, etc.)
Dinamisme empresarial (iniciativa emprenedora, dimensió empresarial, etc.)
Coneixement (tecnologia, creativitat, experiència dels treballadors, etc.)
Capital i finances
Qualificació (formació)
Mercat de treball (ocupació, atur, contractació, etc.)
Innovació social (pràctiques que resolen problemes o aspiracions de la societat canviant les …
Identitat i capital social(associacionisme, xarxes locals, projecte territorial compartit...)
Imatge (representacions, marca del territori, etc.)
Participació i acció comunitària
Capacitat institucional (aptitud i potencial de les administracions)
Cooperació intermunicipal (col·laboració entre les entitats locals)
Gestió estratègica (vinculació entre visió territorial i actuacions, transversalitat, avaluació, etc.)
Serveis públics de desenvolupament econòmic local (ocupació, promoció …
29
Il·lustració 8 – Territorialització d’alguns dels factors més rellevants: dinamisme empresarial, serveis DEL i accessibilitat
30
De l’anàlisi de les respostes a les deu preguntes inicials en relació amb la importància futura de
cadascun dels aspectes preguntats, podria obtenir-se indirectament una primera valoració de la
prioritat de les estratègies de desenvolupament, d’acord amb els experts.
D’entre les estratègies considerades en les preguntes, la prioritat seria la següent:
Prioritat d’estratègies de desenvolupament local
1. La valorització de recursos locals
2. L’atractivitat del territori
3. L’equitat social
4. La planificació urbanística
5. La planificació estratègica
6. La promoció de les noves iniciatives d’economia social i solidària emergent
7. Els canvis en l’estructura productiva, cap a una major especialització ó diversificació econòmica
Conclusions temàtiques: taller amb observatoris (13 abril 2016) 2.4.
Es realitzaren tallers amb experts convocats per la pròpia Diputació, per tal de validar i aprofundir en
les conclusions de l’enquesta.
L’objectiu del primer taller va ser presentar els resultats de l’enquesta, i discutir-los amb experts
integrats en el panell d’experts. El debat, durant dues hores, es va estructurar pregunta per pregunta,
comparant els resultats generals amb els del panell, i aprofundint en l’anàlisi de les diferències.
Els experts participants, tots ells membres de la XODEL, bàsicament validaren els resultats obtinguts,
i contribuïren a definir les conclusions següents:
Conclusions per temes
La capacitat de resposta dels municipis a la crisis ha estat bastant positiva (prop del 60% de respostes), i la perspectiva de desenvolupament és bastant o molt positiva (70% de respostes)
Han augmentat les desigualtats (prop d’un 70% de respostes) i aquestes condicionaran el desenvolupament econòmic futur. Els aspectes vinculats al capital social no s’identifiquen com claus pel desenvolupament del territori per al conjunt dels enquestats, però sí pel panell d’experts d’observatoris que prioritzen en major mesura aspectes com la formació i la qualificació personal.
31
Conclusions per temes
Ha augmentat la dependència de decisions preses a l’exterior (50% respostes). L’obertura exterior es confirma com un factor clau de desenvolupament per a molts territoris.
L’atractivitat del territori a les empreses exteriors condicionarà enormement el desenvolupament futur. Aquest factor es confirma com element clau de desenvolupament local (90% de respostes indiquen que tindrà molta o bastant importància en el futur).
La valorització de les activitats locals tindrà tanta o més importància que l’atractivitat d’activitats exteriors. Als ajuntaments se’ls reconeix una capacitat bastant bona o molt bona de valoritzar actius locals, en un 70% de respostes). En canvi, les entitats locals tenen menor eficàcia en l’atracció d’activitats exteriors.
Mentre alguns territoris tendeixen a especialitzar-se altres tendeixen a diversificar-se –tal i com fan també les empreses. Hi ha una progressiva complexitat en les estructures productives, que no resulten per tant un factor de desenvolupament tan rellevant. Ho és més la posició de cada empresa i territori en la cadena de valor.
Les iniciatives d’economia social i solidària són avui significatives i tendiran a ser-ho en forma creixent en el futur (d’acord amb un 80% de respostes). Tot i així, el capital social –la participació i acció comunitària, la innovació social, no és un factor tan rellevant de desenvolupament com d’altres.
S’utilitzen eines i processos de participació estratègica (d’acord al 70% de respostes) i seran rellevants també en el futur. Aquest és un factor clau de desenvolupament –però no tant com altres vinculats a la intel·ligència corporativa, com la cooperació o la capacitat institucional.
Per molts responents (prop del 30%) la planificació urbanística no és coherent amb el desenvolupament econòmic. El factor de disponibilitat d’infraestructures locals és considera menys rellevant, però, que l’accessibilitat.
Els factors claus pel desenvolupament continuen sent pel conjunt dels experts el dinamisme econòmic local, l’accessibilitat i els serveis locals de promoció econòmica, si bé també la qualificació professional i l’organització dels mercats de treball.
32
Conclusions generals: taller amb experts (19 abril 2016) 2.5.
L’objectiu del taller va ser també presentar els resultats de l’enquesta, i discutir-los a fons. La
discussió es va estructurar pregunta per pregunta, tal i com es va fer en el taller amb observatoris. En
aquest segon taller hi participaren vint-i-dues persones, directius i tècnics especialistes de
desenvolupament econòmic de les entitats locals.
En síntesi, els conclusions generals a les quals es va arribar són les següents:
Conclusions generals del l’enquesta
L’enquesta dóna un resultat optimista en quant a la resposta del territori a la crisi i al paper dels serveis de promoció econòmica local, així com de la planificació estratègica i de la capacitat dels ajuntaments per valoritzar recursos locals. Probablement es deu a la percepció que la crisi en part està superada i que durant els darrers anys els serveis de promoció econòmica local han tingut prou capacitat d’adaptació de les noves demandes socials i empresarials.
Es valora que la capacitat d’adaptació de les economies locals és, en general, elevada i que s’ha innovat en les polítiques públiques, tant pel que fa als continguts com als rols exercits. Tanmateix, els impactes de la crisi han estat asimètrics: no tot el teixit productiu ha reaccionat igual davant la crisi i els símptomes de recuperació no es traslladen a tot el mercat de treball ni ho fan al mateix ritme.
El creixement de les desigualtats socials i la insuficient coherència entre la planificació urbanística i la promoció econòmica es reconeixen com a reptes importants. A escala local es constata una enorme dificultat de coordinació entre la planificació urbanística, sotmesa a una complexitat burocràtica creixent i a llargs terminis en el temps, i les polítiques socials i de promoció econòmica, molt més immediates.
Es considera que la dependència de les economies locals a les dinàmiques externes és elevada i tendeix a augmentar. Es creu que la capacitat d’atracció (d’inversions, d’empreses, de turisme...) ha tingut un efecte positiu aquests anys de recessió. Tanmateix, existeix un risc de vulnerabilitat, de forma que la connexió amb l’exterior ha de ser equilibrada.
L’especialització i diversificació han estat fins fa poc estratègies centrals del desenvolupament territorial. En termes relatius, però, en l’enquesta és vist com un aspecte poc rellevant i planteja dubtes sobre la capacitat dels ajuntaments per incidir-hi. D’altra banda, s’entén que no són opcions contraposades sinó complementàries (vocacions industrials poden conviure amb un fons de serveis que contribueixi no només a l’ocupació i productivitat sinó també a la qualitat de vida).
En els factors de desenvolupament es valoren més els de caràcter físic (377) seguit dels aspectes intangibles o immaterials (357) i, finalment, dels vinculats a la governança i la capacitat d’acció de la comunitat (288). El desenvolupament és un procés en què interaccionen molts elements de naturalesa diversa.
33
El paisatge i el patrimoni es valoren com un tema relativament important per al desenvolupament de molts territoris (73 respostes). També els espais d’activitat, la infraestructura urbana, l’ocupació, el coneixement i la qualificació.
La destrucció del model de caixes es considera que ha tingut impacte en el model de desenvolupament local. Al costat de la pèrdua de llocs de treball, hi ha menys facilitats de crèdit per a les petites empreses i es produeix una bancarització de l’economia. Entitats residenciades a fora ara controlen un volum significatiu de l’estoc d’habitatges i possibilitats de finançament. Dins els factors de desenvolupament, l’apartat de capital i finances surt poc puntuat, però tanmateix condiciona fortament la vida empresarial.
Amb tot, els factors convencionals del desenvolupament econòmic –el dinamisme empresarial local, l’accessibilitat del territori i els serveis de promoció econòmica local- continuen sent els més rellevants per al conjunt dels experts. Tot i així, apareixen també altres factors més vinculats a la capacitat institucional, la innovació social, les noves economies socials col·laboratives i la disponibilitat de recursos financers i l’accés a fons de capital risc.
34
3. Nous reptes, factors i models per a la planificació del desenvolupament local
L’experiència en planificació estratègica a la província de Barcelona ha estat important des de la
realització del primer Pla estratègic econòmic i social de Barcelona a finals dels anys vuitanta.
L’opinió dels experts que han participat a les activitats de l’AtlesDEL és no obstant contradictòria, i
indica que nous mètodes de planificació estratègica poden ser necessaris –valorant l’experiència fins
al moment- adaptats a les noves circumstàncies socials, tecnològiques, econòmiques, etc.
En particular, els nous mètodes haurien de ser capaços d’integrar tant l’evolució de les teories i dels
models de desenvolupament local, com afavorir una major participació de la ciutadania i implicació
dels agents socials i econòmics.
Interès de la planificació estratègica 3.1.
La majoria dels participants als tallers i a la consulta tenen experiència personal en exercicis de
planificació estratègica territorial. Per tant, la seva opinió és molt rellevant en el marc d’un procés de
reflexió estratègica que pretén qüestionar els models i les estratègies de desenvolupament local
aplicades fins el moment, i explorar l’interès de nous models emergents.
Els resultats de l’enquesta d’experts són relativament sorprenents en relació amb aquesta qüestió. En
general, l’opinió dels integrats en el panell d’observatoris és més extrema, sigui en positiu o en
negatiu, mentre que l’opinió de la resta de participants és més difusa. Així:
Només un 4% d’experts generals pensaven que la planificació estratègica era molt poc rellevant
fins al moment, mentre que entre els experts integrants del panell d’observatoris el percentatge
s’incrementava fins a un 23%.
Al mateix temps, mentre que només un 9% del conjunt d’experts opinaven que els plans
estratègics havien tingut molta rellevància, entre els integrants del panell d’observatoris el
percentatge augmentava fins un 31%.
Entre els integrants del panell d’observatoris, en nombre d’indiferents (sense resposta) és molt
petit, tan sols un 4%, mentre que entre els experts en general aquest percentatge és del 16%.
35
Il·lustració 9 - Interès de la planificació estratègica: resultats del conjunt participants
k
Il·lustració 10 - Interès de la planificació estratègica: resultats del panell d’experts d’observatoris
Al mateix temps, ambdós grups coincideixen en atribuir molta rellevància futura a la planificació
estratègica (sobre un 85%). La conclusió és que, probablement, l’eficàcia de la planificació
estratègica és extraordinàriament sensible al lloc, al moment, a la forma i a les institucions i a les
16%
9%
46%
25%
4%
Sense resposta Molt Bastant Poc Molt poc
4%
31%
34%
8%
23%
Sense resposta Molt Bastant Poc Molt poc
36
persones que la duen a terme. En tot cas, és una activitat indispensable per qualsevol territori i
institució d’una certa dimensió.
Dels reptes a les estratègies de desenvolupament local 3.2.
El procés de concertació social sobre estratègies de desenvolupament local –d’acord amb els
paradigmes presentats de desenvolupament endogen, obert i sostenible, podria avui recolzar-se a
partir de la reflexió sobre els conceptes de “models”, “reptes”, “factors” i “estratègies”, entesos com
segueix:
Els models de desenvolupament local es focalitzen en grans reptes (p. e. la transició cap a la
sostenibilitat ambiental, un creixement més lent, el progrés tecnològic...), fan èmfasi en la promoció
de determinats factors de desenvolupament (p. e., la qualitat del lloc, els recursos humans, la
disponibilitat de tecnologia...), i per tant orienten des de les condicions de cada territori la definició
d’estratègies (p. e. la valorització de recursos endògens a l’exterior, l’atracció d’inversions exteriors
en sectors claus, la formació professional dels residents...).
El següent esquema il·lustra la relació entre models, reptes, factors, i estratègies amb el procés
convencional de la planificació estratègica:
Il·lustració 11 – Esquema d’anàlisi estratègic del desenvolupament local
L’estructura reptes-models-factors-estratègia pot resultar més útil per processos de debat estratègic perquè permet
visualitzar més fàcilment les estratègies i afavoreix la deliberació.
37
El pensament per reptes ha entrat amb força en les tendències actuals de la innovació
governamental, i per tant constitueix un enfocament útil davant el desafiament que tenen plantejades
les polítiques públiques i la planificació estratègica d’aprofundir en noves maneres de fer, des de la
participació ciutadana a la coproducció d’intervencions. En la figura següent s’incorporen els
elements clau del model en un esquema de desenvolupament local. La proposta primerament permet
treballar de forma alineada en la complexitat pròpia de les dinàmiques territorials a dia d’avui. D’altra
banda, vincula condicions del lloc amb les tendències de caràcter global. Les preguntes essencials
que apareixen encadenades en l’esquema són:
Per a què? Els reptes incorporen i sintetitzen les finalitats del desenvolupament
Què? Els models estableixen el contingut substantiu de l’estratègia, allò que es vol fer
On? El treball per factors garanteix un enfocament territorialitzat
Com? L’estratègia converteix reptes, models i factors en una opció de desenvolupament de
caràcter aplicat
Qui? Els agents se situen al centre de l’esquema de desenvolupament, i amb ells la participació,
la deliberació i la coproducció de les actuacions, és un esquema en xarxa.
Il·lustració 12 - Diagrama representant el procés de desenvolupament local d’un territori
Els conceptes clau que incorpora la proposta se situen en quatre “cantonades” diferents. Així, integren local i global; condicions o recursos territorials i capacitats d’actuació dels agents.
38
Reptes globals del desenvolupament 3.3.
En el procés de reflexió que ha de conduir a la definició del model de desenvolupament més adient
per a cada municipi i territori, el primer pas que es proposa és la discussió de fins a quin punt està
afectat pels reptes globals. La següent taula presenta el conjunt de set reptes identificats. Per a
cadascun, es presenten els valors en tensió, i en relació amb ells se sintetitzen les visions. Es tracta
d’una formulació esquemàtica de qüestions de gran complexitat. Suposa una simplificació però a la
vegada permet que en cada territori o procés de debat s’hi introdueixin els matisos pertinents.
Il·lustració 13 – Principals reptes globals del desenvolupament econòmic municipal, i valors en tensió associats
Reptes Valors en tensió
Globalització Global – Local
Canvi climàtic Adaptació - Mitigació
Urbanització Extensió - Regeneració
Desenvolupament econòmic Creixement - Suficiència
Productivitat Tecnologia - Treball
Sociabilitat Integració - Exclusió
Governabilitat Corporativisme - Ciutadania
3.3.1. Globalització (tensió Global - Local)
La globalització és un procés de creixement del nombre de relacions socials i econòmiques a escala
planetària accelerat les darreres dècades per la implantació de noves tecnologies d’informació i
comunicació, així com l’obertura de mercats. En aquest context s’exacerba la tensió entre la localitat i
la globalitat: activitats físicament veïnes poden tenir menys relacions econòmiques que activitats
geogràficament remotes. Així, se subverteixen les distàncies.
3.3.2. Canvi climàtic (tensió Adaptació – Mitigació)
El canvi climàtic, descobert per l’anàlisi científica dels canvis en la meteorologia i els seus impactes
ambientals, condueix a reptes tant d’adaptació i minimització de riscs inevitables, com de mitigació i
reducció, a través d’estratègies que condueixin a la disminució de les emissions de gasos d’efecte
hivernacle a l’atmosfera, amb la reducció de la demanda i el creixement econòmic així com la
utilització de noves tecnologies i models d’organització de la producció més eficients. La tensió
adaptació-mitigació porta a la possible contradicció entre propiciar o induir canvis de comportament
socials i promoure determinats valors, o accelerar la implantació de noves tecnologies.
39
3.3.3. Urbanització (tensió Extensió – Regeneració)
El govern del territori –de la urbanització, de les infraestructures, etc.-, és un dels àmbits
jurisdiccionals més clarament definits. Mentre l’extensió de la urbanització permet processos de
creixement ràpids, la reurbanització exigeix processos més lents i complexos. Les administracions
locals, competents en urbanisme i amb recursos financers molt limitats, tenen el repte d’evitar que
decisions d’urbanització precipitades –per facilitar l’atracció d’activitats econòmiques exteriors, o el
creixement d’activitats existents que altrament podrien deslocalitzar-se-, limitin les oportunitats de
desenvolupament futur i causin costos superiors no assumibles en la gestió dels serveis públics.
3.3.4. Desenvolupament econòmic (tensió Creixement – Suficiència)
La tensió entre creixement i suficiència és la més evident en qualsevol model de desenvolupament.
Els límits al creixement s’han plantejat tant des d’una perspectiva social com ecològica. Al mateix
temps, però, increments de productivitat aconseguits amb noves tecnologies han portat a
successives reorganitzacions socials i a nous equilibris/crisis ecològiques. Avui conviuen posicions
extremes entre un “ecologisme profund” –que se situa proper al ludisme i al primitivisme-, i visions
transhumanistes que celebren una nova humanitat simbiòtica. A mig camí, es plantegen models de
“desenvolupament sostenible” o de “decreixement serè”, que plantegen com a repte la internalització
de tots els costos socials i ambientals que pot provocar la tecnologia.
3.3.5. Productivitat (tensió Tecnologia – Treball)
El progrés tecnològic planteja a curt termini el repte fonamental d’elevar ràpidament la qualificació
professional del conjunt de la societat, necessari per garantir l’ocupabilitat en un mercat de treball que
exigeix altres capacitats i coneixements. Mentre un creixement basat en l’ocupació –en el nombre de
persones que participen del mercat de treball-, té impactes socials positius a curt termini, difícilment
pot garantir una productivitat suficient i assegurar el creixement del benestar social a mig termini. El
progrés tecnològic també genera altres formes i organitzacions del treball, d’estar dominat només per
grans empreses industrials a l’emergència de xarxes de petites i mitjanes empreses connectades
globalment. A mig termini, es pot produir un gap cultural entre diferents generacions i grups socials
pel seu diferent accés a la tecnologia. Així mateix, guanya força la diferenciació entre ocupació, que
respon a una activitat en què s’empra temps per obtenir una retribució i guany, i treball, que té a
veure amb l’activitat conscient de les persones orientada a satisfer necessitats.
3.3.6. Sociabilitat (tensió Integració – Exclusió)
Les desigualtats socials s’han vist aprofundides i ampliades en les darreres dècades i especialment
amb l’arribada de la darrera crisi econòmica. La pobresa econòmica, les dificultats financeres de les
40
llars, l’atur i la subocupació, la manca d’accés a l’habitatge o la precarietat del mateix,
l’abandonament del sistema educatiu i privacions materials són alguns dels principals factors
d’exclusió vinculats a l’esfera socioeconòmica.
La sociabilitat està tensionada també en l’àmbit relacional en el sentit que els espais públics de
comunicació es transformen molt ràpidament. El nombre de persones que neixen i viuen tota la vida
al mateix municipi disminueix, tant com les persones que segueixen la professió o l’ofici dels seus
pares, o que tenen una mateixa feina durant tota la seva vida laboral. Les relacions familiars i de
veïnatge canvien. Al mateix temps, les migracions es produeixen des de més lluny, afecten persones
de cultures més distintes i de rendes més extremes a la vegada que tenen un component més
temporal i provisional que abans. Mantenir una certa identitat comunitària esdevé més complex que
anys enrere, tot i que són les dimensions locals –a escala de barri, de poble, de ciutat, de paisatge,
etc.- i globals, paradoxalment, les que es veuen reforçades avui. Al mateix temps emergeixen
“identitats-projecte”, vinculades a un interès comú.
3.3.7. Governabilitat (tensió Corporativisme – Ciutadania)
Resultat de les tensions anteriorment presentades, les administracions publiques, que tenen
jurisdiccions territorials fixes, es veuen interpel·lades pels canvis globals. Mentre la globalització
econòmica pot tenir una connotació liberal, la localitat té una connotació de major proteccionisme
social i ecològica, fins i tot cultural. La regulació jurídica és en gran part encara de base territorial -en
el marc dels Estats-, però gradualment emergeix una regulació internacional privada, no directament
emparada per l’opinió dels ciutadans. Els governs tenen el repte de mantenir la seva legitimitat social
al mateix temps que són cada dia menys eficients per quan no tenen ni la capacitat o competències
ni els recursos per poder atendre les demandes ciutadanes. Al mateix temps, els governs semblen
paulatinament més condicionats per grans corporacions privades que tenen activitats globals i que
actuen més com a empreses multilocals que multinacionals.
Els reptes poden vincular-se a objectius concrets de desenvolupament i així faciliten la reflexió
estratègica i el monitoratge i avaluació de les intervencions.
41
Il·lustració 14 - Europe 2020 headline indicators: target values and progress since 2008. Source: Eurostat, 2015
Factors del desenvolupament local 3.4.
Un segon pas el constitueix el debat sobre els factors de desenvolupament més rellevants en el
municipi o territori. Els factors de desenvolupament són aquells elements o qualitats que
contribueixen al procés de dinamització local. La seva presència o absència, així com la forma en què
es combinen entre ells (en un medi local concret), expliquen que els territoris presentin resultats
diferents entre si.
Tradicionalment, els grans factors de producció econòmica s’associaven al treball, al capital, a la
terra, relatius també a d’altres aspectes com la tecnologia disponible, la formació i el grau
d’organització social i govern. Els trets físics, en quant a localització i facilitats de comunicació, i
també en quant a climatologia i qualitat agrícola del sòl, són avui aspectes menys rellevants, respecte
a la connexió a les xarxes d’informació i comunicació globalitzades i a la capacitat d’una determinada
comunitat social per valoritzar els seus recursos propis.
42
A partir de la revisió de la literatura actual1, de l’anàlisi dels plans estratègics de la província de
Barcelona des de 1989 i de l’enquesta a experts, una possible classificació podria establir-se entre
factors territorials, econòmics, socials i polítics, com segueix:
Il·lustració 15 – Principals factors de desenvolupament econòmic local
Factors Valor objectiu
Terr
ito
rials
Localització i accessibilitat Connectivitat
Ordenació urbana Complexitat
Espais d'activitat econòmica Dotació
Qualitat ambiental Sostenibilitat
Eco
nò
mic
s
Estructura econòmica Especialitzacions i varietat
Cultura empresarial Emprenedoria
Capital i finances Disponibilitat financera
So
cia
ls Educació i coneixement Formació i talent
Diversitat cultural Cosmopolitisme
Cohesió social Benestar social
Po
líti
cs
Identitat comunitària i participació Apoderament
Qualitat institucions públiques Governança
Els models de desenvolupament presentats en el capítol precedent emfasitzen en major o menor
mesura els diferents factors (com es veurà al final d’aquest apartat).
A continuació es descriuen en més detall els factors agrupats en diferents temàtiques. Es remarca
que el nombre de factors amb què es treballa depèn dels propòsits concrets amb què s’utilitza. En
aquest informe s’utilitzen dotze factors donat que es busca la seva adequació a les finalitats
concretes plantejades, això és analitzar els models de desenvolupament per als municipis de la
província de Barcelona; se cerca que siguin rellevants en el sentit de representatius; s’han de tenir en
compte els diferents aspectes del desenvolupament; i finalment han de proveir d’una estructura
relativament simple i comprensible. En canvi, per a treballs molt aprofundits a un municipi pot ser útil
recórrer a un nombre més ampli, per exemple, els vint emprats en l’enquesta (veure apartat 3.3).
1 Vegeu especialmente Wong (2002), Sorribes (2012) i Casellas (2013).
43
3.4.1. Factors territorials
Localització i accessibilitat. La connectivitat es pot descompondre amb dos elements: la
localització i l’accessibilitat. La localització és fixa des del punt de vista dels municipis (un municipi no
es pot canviar de lloc), mentre que l’accessibilitat és la posició d’un territori (o d’una empresa)
respecte els factors de producció i els mercats. Aleshores, per incidir-hi s’actua per mitjà dels ajuts a
la localització o bé millorant la connectivitat. Les infraestructures de comunicació faciliten d’accedir a
un lloc, a un mercat, a una empresa, a una persona, etc. Amb la revolució del transport i de les TIC
els conceptes de mobilitat, proximitat i distància s’han vist profundament alterats. Tot i amb això, les
inversions en el sistema viari i ferroviari, els ports i els aeroports, així com la seva lògica de xarxa,
continuen sent una variable important per al desenvolupament.
Ordenació urbana. Fan referència als usos del sòl, l’habitatge, els equipaments, les infraestructures
de mobilitat interna, les xarxes de telecomunicacions i als serveis urbans (llum, aigua, energia, etc.).
Formen un capital públic que facilita les activitats econòmiques existents i augmenta el potencial per
generar-ne de noves a la seva àrea d’influència, i tenen un paper clau en la qualitat de vida. La
tendència a la proliferació de sòls que solament tenen una funció (industrial, residencial, etc.) i la
segregació espacial fan que les polítiques públiques hagin d’orientar-se, d’una banda, a fomentar
usos mixtos del sòl i, de l’altra, a la resolució dels conflictes que puguin plantejar-se en aquesta
barreja.
Espais d’activitat econòmica. Es tracta de les bases físiques consistents en la disponibilitat i el cost
d'espais adequats, al sòl, sostre i altres recursos de l'entorn construït per al desenvolupament. La
creació de sòl o sostre condicionat per facilitar l’establiment d’empreses és l’activitat més típica dels
ajuntaments en l’àmbit de les intervencions físiques. Els entorns econòmics de la província són
extraordinàriament diversos: terres agrícoles, polígons industrials, edificis d’oficines, carrers
comercials, places de mercat, districtes recreatius, districtes centrals de negocis, parcs tecnològics,
districtes urbans de coneixement, vivers d’empreses, espais de cotreball, llocs abandonats amb
activitats temporals... A mesura que les activitats econòmiques esdevenen més complexes i canvien
els processos productius, apareixen nous espais i alguns esdevenen obsolets.
Qualitat ambiental. La gestió dels recursos comuns com l’aigua i l’aire, la cultura ambiental, els
hàbits ciutadans en aspectes com la reducció de consums, el reciclatge i la reutilització, o els models
energètics, són factors presents en els estudis comparatius internacionals de ciutats i territoris, en
44
contrast amb l’escassa presència que tenen en les anàlisis que es realitzen a casa nostra. Per
exemple, l’anomenat Better Life Index de la OCDE quantifica aquest factor a partir de la contaminació
de l’aire i la qualitat de l’aigua. La gestió d’aquests comuns a dia d’avui té una atenció creixent en els
nivells locals.
En l’esfera de contacte dels aspectes territorials amb els socioculturals apareixen el paisatge i el
patrimoni com a elements rellevants de dinamització local, tal com mostren els resultats de l’enquesta
AtlesDEL presentats anteriorment.
3.4.2. Factors econòmics
Estructura econòmica. És el patró que presenten totes les diferents activitats econòmiques d’un
àmbit territorial delimitat. L’especialització en certes activitats i la diversificació estan relacionades
amb el potencial de creixement i la vulnerabilitat als canvis econòmics. Són moltes les aproximacions
que al llarg del temps s’han realitzat en aquest front: els sectors econòmics clàssics (agricultura,
indústria, construcció i serveis), les economies d’aglomeració, les vocacions productives, els clústers,
la varietat relacionada i les especialitzacions intel·ligents, els sectors exportadors o de base, els
serveis residencials, etc.
Cultura empresarial. Fa referència a la iniciativa empresarial i la dinàmica de les activitats
empresarials existents. La capacitat de creació d’empreses, l’actitud davant el risc així com la
flexibilitat per adaptar-se a l’entorn són factors molt influents en l’evolució econòmica. Habitualment,
es mesura a través de l’emprenedoria, les empreses consolidades, la dimensió empresarial, el retorn
a l’activitat després de fallides, l’orientació a la detecció d’oportunitats, l’existència de cooperatives de
treball associat, etc. Des d’un punt de vista més territorial, el grau d’endogeneïtat i la capacitat de
retenir valor a través de l’arrelament al lloc o la formació de cadenes de valor són aspectes rellevants
en el llarg termini.
Capital i finances. Són els recursos financers en forma de diners en circulació a l’economia local així
com el crèdit disponible per a la inversió (emprenedors, empreses, recerca, equipaments, serveis
públics, projectes estratègics, etc.). Com a factor utilitzat en la producció d’altres béns, avui ha
esdevingut particularment escàs, però a la vegada proliferen multitud d’alternatives entre les quals
destaquen el microfinançament, els grups d’estalvi territorial, la banca ètica i les monedes locals.
45
3.4.3. Factors socials
Educació i coneixement. Fa referència a les característiques de la força laboral pel que fa a les
habilitats, actituds i valors així com a les activitats de generació i difusió del coneixement. Des del
punt de vista del desenvolupament econòmic local es poden distingir tres tipus de coneixement
diferents: l’anomenat científic-tecnològic, de caràcter anal·lític i codificat, de caràcter formal;
l’experiencial, més sintètic i contextual, derivat de la la resolució de problemes i la interacció en els
processos productius; i el creatiu, que consisteix en la creació de significats, continguts i expressions
culturals.
Diversitat cultural. Engloba la multiplicitat de mitjans pels quals s'expressen les cultures dels grups i
de les societats als territoris concrets. La dimensió cultural ha estat present als debats sobre el
desenvolupament econòmic. Inclou els drets culturals fonamentalment associats als drets humans,
els estils de vida que incideixen en la vitalitat econòmica, els ecosistemes que propicien la innovació i
també els entorns territorials en els quals es donen els processos de desenvolupament (ja que es fa
present per exemple en els models de transformació urbana, el tipus de pràctiques econòmiques, els
relats del territori, etc.)
Cohesió social. Terme utilitzat per descriure els nexes o lligams que uneixen a les persones en la
societat, particularment en el context de desigualtats econòmiques i diversitat cultural. La cohesió
social és un concepte multifacètic que abasta molts tipus diferents dels fenòmens relacionals (vincles
i xarxes socials), politicociutadans (ciutadania, drets, reconeixement i atenció a la diferència) i de
producció i consum (participació al mercat de treball, la producció, el consum, etc.). Inclou
significativament aspectes com l’autonomia personal, les condicions de vida de les llars, la pobresa,
la marginació i els grups d’incidència com infants, joves, etc., amb una estreta relació amb el mercat
de treball.
3.4.4. Factors de governança
Identitat comunitària i participació. El capital social engloba les organitzacions i les pautes
d’interacció existents en un determinat territori. La mesura del capital social justament cerca valorar
aspectes com la confiança mútua, la capacitat de col·laboració social, la reciprocitat, la cultura del
desenvolupament, etc. Aquests aspectes són difícils de quantificar (nivell i grau d’associacionisme,
46
quantitat i qualitat de les interaccions, xarxes, regles informals, costums...), però no per això deixen
de constituir una poderosa explicació de per què uns territoris es desenvolupen més que uns altres.
La participació fa referència a les pràctiques socials i polítiques adreçades a influir directa o
indirectament sobre alguna dimensió del que és col·lectiu.
Qualitat de les institucions públiques. Es tracta de la qualitat, influència i capacitat relacional de les
administracions públiques, incloent la coherència de les polítiques locals i la cooperació
intergovernamental als diversos nivells per donar suport i assistència a les activitats de
desenvolupament econòmic. La visió i els objectius, les competències i els recursos, les
organitzacions (gestió directa, consorcis, etc.) i els projectes, programes i catàlegs de serveis són
elements essencials de la promoció econòmica i foment de l’ocupació, però el desenvolupament local
consisteix en el treball integrat des dels diversos àmbits sectorials (urbanisme, serveis socials, etc.)
Models i estratègies del desenvolupament local 3.5.
En l’actual literatura sobre desenvolupament local, els aspectes estrictament econòmics es
relacionen amb les dimensions social i ambiental, incloent els trets físics per exemple derivats de
l’ordenació urbana constituint “models de desenvolupament” que, de fet, proposen visions globals del
territori. Els models que es proposen –no només des de l’acadèmia, sinó també des d’associacions
civils, xarxes de ciutats o empreses-, es poden entendre com a utopies contingents.
A la següent secció es presenta una possible classificació dels models més fàcils de reconèixer,
d’acord amb l’èmfasi que donen als objectius generalment compartits de sostenibilitat, creixement
intel·ligent i inclusió social. Si bé tots aquests models inevitablement simplifiquen aspectes
importants, són molt útils per generar un debat obert, lliure de la terminologia i els conceptes propis
de les diferents disciplines que integren el desenvolupament local (com l’economia, la sociologia,
l’ecologia o l’urbanisme).
Els models no permeten definicions precises i tancades (sintetitzen autors, pràctiques i casos), i per
tant poden sobreposar-se en alguna mesura (p. e. els models comunitaris i cooperatius, els models
de coneixement o creatius o intel·ligents). Amb tot, cada territori concret ha de definir el seu propi
model i, partint de la seva situació actual, explorar la trajectòria més adequada per tendir-hi.
47
El següent capítol explora en detall 11 models diferents:
Territoris de talent
Territoris de coneixement
Territoris creatius
Territoris intel·ligents
Ecoterritoris
Territoris en transició
Territoris resilients
Territoris lents
Territoris col·laboratius
Territoris cooperatius
Territoris comunitaris
Il·lustració 16 - Representació de diferents models en relació amb els objectius principals de la
política de desenvolupament local
48
Il·lustració 17 – Factors característics de diferents models de desenvolupament econòmic local (importància relativa)
49
Il·lustració 18 – Principals factors per cada un dels models de desenvolupament local (importància alta, mitjana o baixa)
Els factors s’ordenen segons si es tracta d’aspectes “hard”, “soft” o “org” d’esquerra a dreta.
4. Models de desenvolupament local
En aquest capítol s’aprofundeix en l’anàlisi dels models enunciats anteriorment. S’utilitza el terme
model en un doble sentit: d’una banda, com una representació simplificada de la realitat i, de
l’altra, com a referència a fi d’orientar el futur d’un territori. Val a dir que la utilització de models
elimina la complexitat dels processos de desenvolupament. Aquesta limitació és també la seva
principal utilitat, en el sentit que permet establir un nombre acotat de variables rellevants i imaginar
–a través d’elles- quines característiques ha de tenir un territori en el futur.
Quant al valor orientador dels models cal tenir en compte que difícilment els elements que
caracteritzen un territori poden ser traslladats o imitats en altres, és més habitualment en el
desenvolupament local se cerca avançar per mitjà de les singularitats i hi ha dependència de la
trajectòria. S’ha d’entendre doncs que els models tenen el valor de servir de guia, però no poden
ser copiats. Així, cada territori haurà de cercar els elements més inspiradors i característics dels
diversos esquemes per construir una visió de futur que haurà de tenir en compte la situació actual i
adaptar els atributs generals dels models de desenvolupament a la seva idiosincràsia.
La utilitat de la formalització és associar els diversos models a uns grans reptes de
desenvolupament. Aquests reptes es formulen en termes de tensions. A partir d’aquí, s’expliquen
les idees bàsiques i se sistematitza quina relació tenen amb els diversos factors de
desenvolupament local. Els casos que es detallen al final completen la descripció amb exemples
reals.
El tractament que s’ha realitzat, com s’ha dit anteriorment, agrupa un nombre elevat d’autors,
casos, etc. La voluntat, com es notarà amb el text, no és fixar definicions sinó aportar una certa
delimitació de les visions del desenvolupament en clau de futur. A diferència de les teories i
models de desenvolupament econòmic plantejats en la literatura econòmica, els nous models es
presenten sovint com a visions integrals de la ciutat o del territori, i per tant són més comprensibles
i faciliten processos oberts de debat públic, essent aquesta la finalitat última d’aquest capítol. La
reflexió prèvia sobre models i factors de desenvolupament és en tot cas molt útil en els processos
de deliberació sobre estratègies de desenvolupament entre agents econòmics, social i
comunitaris.
51
Territoris de talent 4.1.
Globals Locals
Globalització
Adaptació Mitigació
Canvi climàtic
Extensió Regeneració
Urbanització
Creixement Suficiència
Desenvolupament econòmic
Tecnologia Treball
Productivitat
Exclusió Integració
Sociabilitat
Corporativisme Ciutadania
Governabilitat
Durant més d’un segle, els territoris amb coneixement, i educació, s’han desenvolupat amb més
rapidesa que els territoris amb menor capital humà. A més a més, en l’actualitat, aquelles ciutats
amb talent creixen perquè cada vegada són més productives econòmicament, i no
necessàriament perquè siguin ciutats més atractives per viure-hi. Tradicionalment, poden
assimilar-se a aquest model els clústers locals.
Els territoris de talent són un model especialitzat, amb elevades capacitats per desenvolupar
determinades activitats econòmiques així com fomentar la iniciativa empresarial. Hi té un pes molt
important la creació de coneixement i l’atracció de talent especialment de caràcter científic-
tecnològic i experiencial. Són territoris força cosmopolites on la integració i el benestar social hi
tenen un pes relativament important. La participació ciutadana i les accions comunitàries hi tenen
un protagonisme més aviat escàs, en canvi, pot haver-hi una dotació elevada de capital social que
s’orienta a la producció.
Connectivitat
Ordenació
Espais d’activitat
Qualitat ambiental
Estructura econòmica
Cultura empresarial
Disponibilitat financera
Coneixement
Cosmopolitisme
Benestar social
Apoderament
Capacitat institucional
Casos: Tucson (Arizona), Auckland (Nova Zelanda), Montebelluna (Itàlia).
53
Territoris de coneixement 4.2.
Globals Locals
Globalització
Adaptació Mitigació
Canvi climàtic
Extensió Regeneració
Urbanització
Creixement Suficiència
Desenvolupament econòmic
Tecnologia Treball
Productivitat
Exclusió Integració
Sociabilitat
Corporativisme Ciutadania
Governabilitat
Els territoris de coneixement són espais amb una part significativa de la seva estructura productiva
i social especialitzada en la producció, ús i intercanvi de coneixement. Exploten factors com la
formació i la tecnologia, i tenen requeriments exigents respecte a la disponibilitat financera.
Es localitzen en zones properes a gran metròpolis, i per tant sovint són ciutats cosmopolites.
Compten amb una bona accessibilitat amb l’exterior i hi preval una dotació àmplia d’espais i
serveis per a l’activitat econòmica. L’esquema de governança, d’acord amb les formulacions de la
quàdruple hèlix, vincula agents de recerca, empreses, governs i usuaris del coneixement, essent
la qualitat institucional un element sensible.
Connectivitat
Ordenació
Espais d’activitat
Qualitat ambiental
Estructura econòmica
Cultura empresarial
Disponibilitat financera
Coneixement
Cosmopolitisme
Benestar social
Apoderament
Capacitat institucional
Casos: Boston, Utrecht, Tolosa.
55
Territoris creatius 4.3.
Globals Locals
Globalització
Adaptació Mitigació
Canvi climàtic
Extensió Regeneració
Urbanització
Creixement Suficiència
Desenvolupament econòmic
Tecnologia Treball
Productivitat
Exclusió Integració
Sociabilitat
Corporativisme Ciutadania
Governabilitat
La ciutat creativa és una ciutat oberta, dinàmica i tolerant on es concentra de manera significativa
l’anomenada classe social creativa. Es constata que les persones que formen aquest col·lectiu
escullen el seu lloc de residència en funció de les oportunitat de treball i en funció dels estils de
vida de la població.
Els territoris creatius remarquen la importància de la cultura, l’art i elements creatius dins del
context urbà. L’enfocament creatiu de la ciutat es pot resseguir a nivell mundial, especialment a les
ciutats europees i nord-americanes.
Els territoris creatius s’especialitzen en desenvolupar activitats econòmiques, iniciatives
empresarials i coneixement de caràcter simbòlic, tot i que sense oblidar el coneixement científic-
tecnològic. La diversitat cultural i la tolerància caracteritzen aquests entorns. Són ciutats
normalment situades en importants zones metropolitanes amb una bona xarxa de comunicació
amb l’exterior i dotació de serveis. Val a dir també que els treballadors creatius poden significar
una part important de la població qualificada als entorns rurals.
La qualitat de les institucions públiques es refereix a proveir condicions, però la seva capacitat
d’intervenció directa és poc rellevant.
Connectivitat
Ordenació
Espais d’activitat
Qualitat ambiental
Estructura econòmica
Cultura empresarial
Disponibilitat financera
Coneixement
Cosmopolitisme
Benestar social
Apoderament
Capacitat institucional
Casos: San Francisco, Berlín, Kanazawa (Japó).
57
Territoris intel·ligents 4.4.
Globals Locals
Globalització
Adaptació Mitigació
Canvi climàtic
Extensió Regeneració
Urbanització
Creixement Suficiència
Desenvolupament econòmic
Tecnologia Treball
Productivitat
Exclusió Integració
Sociabilitat
Corporativisme Ciutadania
Governabilitat
El model de les ciutats intel·ligents (smart cities) propugna una aplicació intensiva de les
tecnologies de la informació i les comunicacions en la gestió de la ciutat, buscant la major
eficiència possible en l’ús dels recursos a través d’una organització més racional dels diferents
aspectes clau de la vida urbana: des de l’habitatge a la mobilitat, passant per totes les xarxes de
subministraments. És un model basat en grans inversions i cap al qual grans empreses
tecnològiques multinacionals dirigeixen actualment la seva estratègia de negoci, que ha estat
adoptat de manera entusiasta per la major part de les principals ciutats del món, però que
presenta encara força interrogants sobre el paper a jugar-hi per la ciutadania i la naturalesa del
seu impacte sobre el benestar. Les smart cities, en tot cas, no posen en qüestió el mode de
producció i de consum vigent, però cal considerar com a inevitable i, ben conduït el procés, com a
positiu el fet que les tecnologies de la informació i les comunicacions s’incorporin a la gestió del
territori i de determinades polítiques amb l’objectiu d’assolir una millor eficiència en el
funcionament del metabolisme urbà.
Els principals factors que defineixen el model de territoris intel·ligents són l’òptima connexió i
l’existència d’infraestructures de comunicació amb l’exterior, així com una bona dotació
d’equipaments i serveis. Són territoris caracteritzats per empreses fortes i tenir una bona
disponibilitat financera. Les smart cities tendeixen a ser ciutats cosmopolites i la sostenibilitat
ambiental hi té un pes rellevant. Per contra, la cohesió així com la cooperació i responsabilitat de
la societat en al vida quotidiana de la comunitat és menys rellevant.
Connectivitat
Ordenació
Espais d’activitat
Qualitat ambiental
Estructura econòmica
Cultura empresarial
Disponibilitat financera
Coneixement
Cosmopolitisme
Benestar social
Apoderament
Capacitat institucional
Casos: Luxemburg, Arhus (Dinamarca), Tòquio.
59
Ecoterritoris 4.5.
Globals Locals
Globalització
Adaptació Mitigació
Canvi climàtic
Extensió Regeneració
Urbanització
Creixement Suficiència
Desenvolupament econòmic
Tecnologia Treball
Productivitat
Exclusió Integració
Sociabilitat
Corporativisme Ciutadania
Governabilitat
Una ecociutat és una ciutat dissenyada amb uns principis ecològics. La idea sorgeix com a una
nova aproximació del desenvolupament sostenible. Una ciutat ecològica pot proveir-se a si
mateixa amb una mínima dependència de les zones rurals que l’envolten, i genera la menor
petjada ecològica possible pels seus residents. Un cas particular de les “Ecocities” pot ser
l’Ecoaldea –o ciutat ecològica en un àmbit rural.
Una ecoaldea és un assentament, generalment rural, amb una filosofia comuna relacionada amb
els recursos naturals i la sostenibilitat, i en la qual cada membre se sent implicat i participatiu. Està
formada per un grup de persones afins a una ideologia ecològica que, per mitjà de la màxima
autosuficiència, procuren tenir una vida alternativa a la que ofereix el sistema. Algunes de les
filosofies que regeixen una ecovila estaven ja vigents antigament en molts pobles, en els quals es
realitzaven tasques comunes, com per exemple construccions de cases, cultius, etc.
Els principals factors que defineixen les ciutats ecològiques mostren, ja en l’enfocament de la
problemàtica de la sostenibilitat, una preocupació més forta per les condicions del medi i l’impacte
de la conducta humana sobre aquest que no pas tecnològica. Es caracteritza, lògicament, per tenir
una alta qualitat ambiental i un pes important en polítiques de participació ciutadana, i
responsabilitat de la societat en la vida quotidiana.
Aquest model de territori ecològic no es caracteritza necessàriament per tenir bona localització –
en termes de connexió o infraestructures de comunicació, ni per tenir una bona dotació de serveis
i equipaments públics-. En canvi la infraestructura ambiental (espais lliures, espai públic,
voraurbans, paisatge, etc.) resulten fonamentals.
Connectivitat
Ordenació
Espais d’activitat
Qualitat ambiental
Estructura econòmica
Cultura empresarial
Disponibilitat financera
Coneixement
Cosmopolitisme
Benestar social
Apoderament
Capacitat institucional
Casos: Lakabe (Navarra), Feldheim (Alemanya), Györ (Hongria).
61
Territoris en transició 4.6.
Globals Locals
Globalització
Adaptació Mitigació
Canvi climàtic
Extensió Regeneració
Urbanització
Creixement Suficiència
Desenvolupament econòmic
Tecnologia Treball
Productivitat
Exclusió Integració
Sociabilitat
Corporativisme Ciutadania
Governabilitat
Les transition towns són el resultat d’una suma de moviments locals que pretenen mitigar els
efectes d’un futura crisi global relacionada amb el pic de producció del petroli. Aquests moviments
es compten per centenars sobretot en el món anglosaxó i s’estan estenent a altres països. Les
ciutats en transició pretenen també aprofitar l’ocasió per adoptar un model més sostenible que
potenciï l’autosuficiència tot reduint la petjada ecològica, model que és vist amb ulls crítics per
alguns economistes i defensat pels partidaris del decreixement.
La ideologia central del moviment és la idea que una vida sense combustibles fòssils pot ser molt
més satisfactòria que l’actual i, en aquest sentit, s’entén el final de l’era del petroli més com una
oportunitat que no pas com una amenaça. Per això es proposa plantejar alternatives de futur que
permetin crear un món millor per viure i on les baixes emissions de carboni permetin ser pròspers i
resistents, tot deixant enrere el mite del creixement perpetu.
Els factors que determinen el model dels territoris en transició són el desenvolupament de
polítiques locals i la cooperació entre diferents administracions, així com la importància d’assolir
uns nivells òptims de sostenibilitat, en termes de qualitat ambiental, al costat d’usos del sòl i teixits
urbans adequats. Dins d’aquest context, el model fomenta la transició cap a una estructura
econòmica formada per activitats baixes en carboni, que al seu torn demana cert múscul inversor.
Són ciutats amb una bona dotació de serveis i equipaments. Pel que fa al coneixement es
mobilitza per avançar cap a les emissions zero i això propicia l’especialització econòmica.
Connectivitat
Ordenació
Espais d’activitat
Qualitat ambiental
Estructura econòmica
Cultura empresarial
Disponibilitat financera
Coneixement
Cosmopolitisme
Benestar social
Apoderament
Capacitat institucional
Casos: Totnes (Anglaterra), Brixton (Anglaterra), Ucleuet (Canadà).
63
Territoris resilients 4.7.
Globals Locals
Globalització
Adaptació Mitigació
Canvi climàtic
Extensió Regeneració
Urbanització
Creixement Suficiència
Desenvolupament econòmic
Tecnologia Treball
Productivitat
Exclusió Integració
Sociabilitat
Corporativisme Ciutadania
Governabilitat
La resiliència fa referència a la capacitat d’un territori (ciutat, barri, comunitat) per fer front a una
amenaça externa. Les catàstrofes naturals o l’esgotament de recursos naturals són potser els
casos més significatius. Però, recentment, el terme s’ha relacionat també amb les conseqüències
de la crisi econòmico-financera. Les ciutats, pobles i barris resilients són aquells que millor han
“resistit” els impactes de la crisi, o els que han sabut “adaptar-se” al nou escenari. Una ciutat
resilient ha de ser capaç d’anticipar-se a les futures pertorbacions (climàtiques, financeres, etc.).
Un territori resilient compta amb capacitat de planificar i gestionar de manera eficient els seus
recursos, fet que comporta una gran complexitat a causa dels múltiples agents que intervenen en
el procés.
El model de ciutat resilient es caracteritza per poder-se adaptar davant d’inputs externs i per tant té
una estructura econòmica diversificada. L’elevat desenvolupament en termes de formació i creació
de coneixement permet una bona i ràpida capacitat d’adaptació. Alguns dels factors que també
tenen importància en aquest model de ciutat és el foment de participació ciutadana i accions
comunitàries, així com una bona integració social. En conjunt, la riquesa i equilibri d’aquests
factors aporta resiliència.
Per contra, són ciutats on factors com la connectivitat i la localització, la dotació de serveis i
equipaments i l’existència de sòl i sostre per a activitats econòmiques no hi tenen un pes
important.
Connectivitat
Ordenació
Espais d’activitat
Qualitat ambiental
Estructura econòmica
Cultura empresarial
Disponibilitat financera
Coneixement
Cosmopolitisme
Benestar social
Apoderament
Capacitat institucional
Casos: Bristol, Arvika (Suècia), Michigan.
65
Territoris lents 4.8.
Globals Locals
Globalització
Adaptació Mitigació
Canvi climàtic
Extensió Regeneració
Urbanització
Creixement Suficiència
Desenvolupament econòmic
Tecnologia Treball
Productivitat
Exclusió Integració
Sociabilitat
Corporativisme Ciutadania
Governabilitat
Cittaslow és un moviment sorgit a Itàlia el 1999 que ha proliferat a altres països i actualment hi ha
més de 100 ciutats lentes al món. Cerquen solucions que permetin als ciutadans utilitzar i gaudir
del propi poble, barri o ciutat. Es caracteritzen per un equilibri entre la modernitat i la tradició de
manera que conviuen els coneixement del passat i les oportunitats tecnològiques i solucions
d’avantguarda. En aquest model de ciutat es creen fronteres contra la propagació de “vida ràpida”,
com per exemple el “fast food”, i la cultura és una dimensió important del desenvolupament
econòmic local.
Les ciutats lentes es caracteritzen per donar molta importància a tenir uns bons nivells de qualitat
ambiental, incloent de forma significativa el paisatge i el patrimoni, així com per la cohesió interna.
Són ciutats on proliferen iniciatives empresarials i es desenvolupen activitats econòmiques amb
arrelament territorial.
Aquells factors amb menys pes en el model de territoris lents són la importància de la connectivitat
i infraestructures de comunicació amb l’exterior, que fins i tot esdevenen aspectes que alteren els
valors del lloc, i la disponibilitat financera.
Connectivitat
Ordenació
Espais d’activitat
Qualitat ambiental
Estructura econòmica
Cultura empresarial
Disponibilitat financera
Coneixement
Cosmopolitisme
Benestar social
Apoderament
Capacitat institucional
Casos: Greve in Chianti, Balcarce (Argentina), Seferihisar (Turquia).
67
Territoris col·laboratius 4.9.
Globals Locals
Globalització
Adaptació Mitigació
Canvi climàtic
Extensió Regeneració
Urbanització
Creixement Suficiència
Desenvolupament econòmic
Tecnologia Treball
Productivitat
Exclusió Integració
Sociabilitat
Corporativisme Ciutadania
Governabilitat
Les ciutats col·laboratives (sharing cities) situen al seu centre les pràctiques col·laboratives –
concepte utilitzat per etiquetar una gran quantitat de processos de producció, intercanvi i consum
com per exemple el cotxe compartit (car sharing), grups de consum, habitatges compartits, espais
de cotreball o laboratoris de fabricació compartits.
Els territoris col·laboratius es caracteritzen per tenir una societat participativa i activa a nivell
comunitari, amb un desenvolupament important de polítiques locals en un context global i la
cooperació amb altres administracions o actors. Són ciutats amb una bona localització i
connectivitat, que necessiten d’una infraestructura interna (telecomunicacions, equipaments, etc.)
potent, i amb forta iniciativa empresarial. Es caracteritzen per fomentar un treball qualificat, produir
i utilitzar coneixement amb finalitats pràctiques, per exemple, especialment amb l’impuls de
plataformes digitals. L’especialització econòmica hi és poc important, i en tot cas el patró econòmic
(mixt d’activitats) hi evoluciona de forma espontània en el sentit de no dirigida. La disponibilitat
financera depèn de la capacitat de generar adhesions en els projectes. Factors de participació i
acció comunitària com la cooperació mútua són rellevants en aquest model de ciutat ja que
l’esfera pública hi és estreta. Per contra, les administracions han de generar regles predictibles i
adequades en uns entorns altament canviants.
Connectivitat
Ordenació
Espais d’activitat
Qualitat ambiental
Estructura econòmica
Cultura empresarial
Disponibilitat financera
Coneixement
Cosmopolitisme
Benestar social
Apoderament
Capacitat institucional
Casos: Bolonya, Milà, Seül.
69
Territoris cooperatius 4.10.
Globals Locals
Globalització
Adaptació Mitigació
Canvi climàtic
Extensió Regeneració
Urbanització
Creixement Suficiència
Desenvolupament econòmic
Tecnologia Treball
Productivitat
Exclusió Integració
Sociabilitat
Corporativisme Ciutadania
Governabilitat
Les cuitats cooperadores tenen com a repte hibridar les propietats, les gestions, i el finançament
dels projectes urbans i ciutadans més enllà de les relació ciutadana-administració o ciutadana-
capital privat. D'altra banda, els projectes ciutadans que sorgeixen i reclamen accés a les
infraestructures són sovint projectes complexos que sorgeixen des de les xarxes socials. Com
articular els protocols d'accés als recursos és tasca fonamental per habilitar un urbanisme ciutadà,
resilient i accessible per a tots. El desenvolupament local s’orienta a través de models econòmics,
mediambientals i socials més participatius i sostenibles. Les ciutats tenen una abundància de
recursos no utilitzats en espera de ser activats amb l'ajuda de l'experiència i el coneixement dels
ciutadans.
D’acord amb els principis de l’Aliança Cooperativa Internacional, les organitzacions econòmiques
són responsables amb l’entorn en què se situen. És un model de ciutat on factors com el treball, la
formació i l’emprenedoria social hi tenen un pes molt important.
Les ciutats cooperadores són cosmopolites i desenvolupen activitats basades en el foment de la
interacció entre els ciutadans, involucrant-nos en la presa de decisions així com l’assumpció de
responsabilitats a nivell comunitari. La gestió és democràtica i assumeix com a valors la igualtat.
Connectivitat
Ordenació
Espais d’activitat
Qualitat ambiental
Estructura econòmica
Cultura empresarial
Disponibilitat financera
Coneixement
Cosmopolitisme
Benestar social
Apoderament
Capacitat institucional
Casos: Alston (Anglaterra), Mondragón, Quebec.
71
Territoris comunitaris 4.11.
Globals Locals
Globalització
Adaptació Mitigació
Canvi climàtic
Extensió Regeneració
Urbanització
Creixement Suficiència
Desenvolupament econòmic
Tecnologia Treball
Productivitat
Exclusió Integració
Sociabilitat
Corporativisme Ciutadania
Governabilitat
En aquest model, les comunitats locals uneixen forces per superar els seus reptes de manera
conjunta. El territori comunitari connecta els ciutadans amb els processos de presa de decisions
relatius als assumptes públics. Existeixen espais per participar activament en la configuració de la
comunitat i les intervencions es caracteritzen per un apoderament fort.
Les activitats econòmiques s’orienten a la satisfacció de les necessitats de les persones i de la
comunitat, i no a l’ànim de lucre. Les economies comunitàries hi tenen un protagonisme elevat i el
seu grau d’interconnexió resulta fonamental per la dinàmica del territori i corregir les debililitats de
les microiniciatives. És un model altament descentralitzat i de funcionament horitzontal.
L’intercanvi i col·laboració entre els ciutadans fomenta la interacció entre diferents cultures, i
l’increment de coneixement i l’aflorament de pràctiques econòmiques no convencionals. En canvi,
factors com la connectivitat física o la presència d’espais d’activitat són poc rellevants.
Connectivitat
Ordenació
Espais d’activitat
Qualitat ambiental
Estructura econòmica
Cultura empresarial
Disponibilitat financera
Coneixement
Cosmopolitisme
Benestar social
Apoderament
Capacitat institucional
Casos: Loos-En-Gohelle (Normandia), Cleveland (EUA), Fortaleza (Brasil).
73
Relació dels models territorials amb reptes i factors de 4.12.desenvolupament
Il·lustració 19 - Importància relativa dels reptes per a models característics de desenvolupament econòmic local
Il·lustració 20 - Relació entre models territorials i els factors de desenvolupament que tendeixen a la competitivitat
Il·lustració 21 - Relació entre models territorials i els factors de desenvolupament que tendeixen a la sostenibilitat
Il·lustració 22 - Relació entre models territorials i els factors de desenvolupament que tendeixen a la inclusió i la participació
75
Exemple d’aplicació hibridant i combinant possibilitats 4.13.territorials
Existeixen altres models de desenvolupaments local ideals, més enllà dels prèviament presentats
com a més rellevants. Entre d’altres les anomenades ciutats “circulars”, “connectades” i “vitals” –
que no són incompatible amb les anteriors sinó representen una altra possibilitat de representar
els mateixos conceptes. En la figura següent es mostra un exemple d’hibridació de models a partir
de la combinació d’estratègies. Com sigui, aquesta hibridació ha de ser consistent des del punt de
vista substantiu (els valors, la visió, la dimensió política) com operatiu (la implementació, el procés,
etc.)
Ciutats circulars
Les noves oportunitats per a solucions més sostenibles estan inspirades en els conceptes de la
descentralització, el desenvolupament del clima i una economia circular, quan ja no hi hagi residus
ni i emissions. És crucial per a explorar i provar aquestes noves tecnologies i sistemes integrats,
incloent els seus usos i els bucles de retroalimentació , per aconseguir una major eficàcia ,
sostenibilitat i solidesa per assolir interrupcions a gran escala.
Ciutats connectades
Les zones urbanes i funcions públiques (carrers, centres de transport, etc.) són llocs complexos,
en els quals s'han d'equilibrar les conflictives demandes de molts usuaris. Aquests temes inclouen
la investigació per intentar reduir el nombre de vehicles, canviar els hàbits de transport i reassignar
el cotxe en les configuracions de xarxes urbanes, i per emfatitzar la mobilitat, la circulació de
bicicletes i la mobilitat de baixes emissions, preferentment relacionades als serveis, dades i ús
d’estratègies d’apoderament.
Ciutats vitals
La infraestructura urbana existent i els seus entorns han de ser redissenyats per integrar no
només el consum dels ciutadans, sinó també pels ciutadans en un grau molt més ampli.
Mentrestant, el redisseny de les zones verdes i les morfologies i infraestructures urbanes ha
d'augmentar la resistència als canvis pertorbadors i satisfer les necessitats de salut i de
biodiversitat de les àrees metropolitanes. El repte serà augmentar la flexibilitat amb la
descentralització intel·ligent, mantenint i desenvolupant qualitats "més lentes", com ara ajustos
històrics, qualitats espacials verdes i biodiversitat.
Il·lustració 23 - Relació entre models territorials i els factors de desenvolupament que tendeixen a la inclusió i la participació
Font: “Engineering the City", Delft University, 2016
77
Exemple d'aplicació dels models a l'estructura econòmica de la 4.14.demarcació
En aquest apartat s’explora, temptativament, l’aplicació dels models ideals de desenvolupament
local presentats per als municipis de la província de Barcelona.
Tipologia dels municipis de la província de Barcelona
A partir de base de dades HERMES de la Diputació de Barcelona, completada amb informació de
l’Institut d’Estadísitica de Catalunya (Idescat), EUROSTAT i altres, s’ha elaborat una cartografia a
escala municipal amb algunes variables socioeconòmiques clau per tal d’il·lustrar la diversitat de
circumstàncies del desenvolupament local i, en primera aproximació, dur a terme un exercici
d’identificar els models de desenvolupament que podrien ser rellevants per a cada territori.
A continuació es mostren alguns dels indicadors socioeconòmics emprats en l’exercici, relacionats
amb les densitats de població, l’accés a serveis i activitats econòmiques, el nivell de vida de les
famílies, les característiques del mercat laboral i la implicació ciutadana en qüestions d’interès
comú.
Il·lustració 24 - Accessibilitat dels municipis de la província de Barcelona a les estacions de tren 2015 (esquerra); i a la xarxa principal de carreteres 2015 (esquerra)
Il·lustració 25 - Densitat de població 2015 (esquerra); i municipis i polígons industrials –aglomeració- (dreta)
Il·lustració 26 - RFBD per habitant 2015 (esquerra); beneficiaris de prestacions per desocupació 2016 (dreta)
79
Il·lustració 27 – Desigualtat de gènere al mercat de treball 2016; i participació a les eleccions municipals 2015
A partir d’aquesta informació de base s’ha generat un mapa de tipologies agregat per tal d’il·lustrar
els condicionants del desenvolupament local als diferents municipis. Concretament, s’ha identificat
cinc tipologies de municipis bàsiques:
Agroindustrials (en verd)
Predominantment industrials (en negre)
Centres de servei i comercial (en lila)
Turístics (en rosa)
Residencials (en groc)
Il·lustració 28 - Tipologies dels municipis de la província de Barcelona
Proposta il·lustrativa de models de desenvolupament local per municipis
La definició de quins models poden ser més interessants per inspirar les polítiques de
desenvolupament de cada municipi requereix una anàlisi individualitzada i participativa en cada
cas. A efectes només il·lustratius, doncs, s’ha realitat una primera aproximació de caràcter
quantitatiu.
Es parteix de les tipologies bàsiques anteriors (industrial, agroindustrial, segona residència, serveis
i comerç i turístic) i s’estableix una cartera de models potencialment interessants per cada tipologia
(a partir de l’anàlisi de literatura i dels resultats de les activitats de debat amb els tècnics de la
província de Barcelona). El model proposat finalment per a cada municipi s’obté de l’anàlisi del
perfil socioeconòmic (concretament a través dels indicadors d’accessibilitat viària, renda familiar
bruta, prestacions d’atur i participació electoral). Posteriorment, amb una anàlisi més acurada,
s’han ajustat més els resultats d’acord amb les particularitats de cada municipi.
81
Il·lustració 29 – Classificació de l’interès relatiu de cada model per les tipologies de municipi definides
Models Industrial Agroindustri
al Segona
residència Serveis i comerç Turisme
Talent X X X
Coneixement X X X X
Creatiu X
X X X
Intel·ligent X X
Ecoterritori X X X
En transició X X
Resilient X X X X X
Lent X X X
Col·laboratiu X X X X X
Cooperatiu X X X X X
Comunitari X X X X X
La classificació d’un municipi d’acord amb un model únicament és evidentment massa simple ja
que, finalment, tots els municipis poden identificar-se amb més d’una estratègia de
desenvolupament local, que amb diferents intensitats no té perquè ser excloent d’altres
estratègies. D’aquesta manera trobem:
Models que tendeixen a la competitivitat: de talent, de coneixement, creatius i intel·ligents.
Models que tendeixen a la sostenibilitat: ecoterritoris, en transició, resilients i lents.
Models que tendeixen a la inclusió i la participació: cooperatius, comunitaris i col·laboratius.
Els resultats d’aquests exercici es presenten a continuació:
Il·lustració 30 – Tipologia d’11 models de ciutat dels municipis de la província de Barcelona a partir de l’estructura
econòmico-territorial
Il·lustració 31 –Estratègies de desenvolupament econòmic local dels municipis de Barcelona si decidissin tendir cap a la
competitivitat
Il·lustració 32 – Estratègies de desenvolupament econòmic local dels municipis de Barcelona si decidissin tendir cap a la
sostenibilitat
Il·lustració 33 – Estratègies de desenvolupament econòmic local dels municipis de Barcelona si decidissin tendir cap a la
integració social i participació
83
Exemple d'aplicació dels models a la formulació de visions 4.15.territorials participades
La identificació dels models de desenvolupament més convenients per a cada territori no és una
qüestió que es pugui resoldre des d’un punt de vista purament científic. Els models estan
lògicament relacionats amb valors polítics inherents. Així, un municipi o grup de municipis pot
decidir aprofundir en la seva posició actual o bé corregir-la movent-se en una, o diverses,
direccions. Les característiques del medi, però també la dependència de la trajectòria i la capacitat
d’acció col·lectiva condicionen les possibilitats de moviment.
Il·lustració 34 - Diagrama representant el procés d’anàlisi estratègica: Diagrama representant el procés d’anàlisi estratègica:
Diagnosi situació actual (1), establiment d’un escenari tendencial BASE (2), delimitació de l’espai per a la discussió entre tres grans objectius (3) d’on resulta la visió de consens (4) i les estratègies necessàries per assolir la visió ( targets) (5). Aquesta metodologia es va
adoptar per l’estudi prospectiu i estratègic “Europa 2050” de la xarxa ESPON (www.et2050.eu)
En el següent esquema es classifiquen d’acord amb els principis de sostenibilitat, competitivitat i
inclusió –directament relacionats amb els grans reptes globals que enfronten avui els territoris- i
s’estableixen diverses opcions estratègiques, des de la posició actual al model desitjat:
Sostenibilitat
Competitivitat
Inclusió VISIÓ
5
3
Il·lustració 35 - Representació de diferents opcions estratègiques a partir dels models de desenvolupament econòmic local
Il·lustració 36 - Procés de debat públic sobre els models “regions” (sostenibilitat), “flows” (competitivitat) i “ciutats” (inclusió) www.et2050.eu emprat per arribar a la visió “Construir una Europa oberta i
policèntrica” i a l’estratègia de reforma de les polítiques de Cohesió.
85
Il·lustració 37 – Situació d’un municipi en relació amb els diferents models ideals
Cada municipi defineix quantitativament quina és la seva situació actual en cada una de les
estratègies de desenvolupament i per tant mostra amb quin tipus de model territorial té més
similitud, com a punt de partida.
Mitjançant la diferència relativa de cada factor entre els valors del municipi i els valors òptims de
cada model, s’obté les palanques de desenvolupament en què caldria incidir, habitualment tenint
en compte la interacció entre elles.
Il·lustració 38 – Superposició de les característiques d’un municipi (línia negra) en relació als factors de cada model ideal (barres)
La proposta desenvolupada és especialment útil per orientar estratègies, és a dir prioritzar uns
factors que uns altres. Donat que cada model s’associa de forma més intensa a uns factors de
desenvolupament i menys a uns altres, un cop existeix un posicionament al voltant dels reptes,
s’assumeix l’interès d’una visió (a partir d’un model o de la combinació de diferents models amb
les voluntats de la comunitat) i es realitza la diagnosi dels factors presents a un territori, es pot
valorar quins eixos d’actuació són més importants així com els recursos que caldrà mobilitzar. En
l’exemple proposat a la il·lustració següent, el municipi de referència si volgués seguir en una
senda de resiliència no hauria d’augmentar la seva accessibilitat, en canvi sí que ho hauria de fer
en el cas que volgués avançar cap a les smart cities o als territoris de coneixement. La participació
i acció comunitària a dia d’avui és ja elevada però caldria aprofundir-la en els models comunitaris.
La cohesió social és un aspecte en què cal incidir en qualsevol dels casos, però l’esforç serà més
intens en funció de si es vol arribar als plantejaments de les ciutats cooperatives que no pas als
dels models de talent.
87
Analitzant els valors òptims per cada model descrits anteriorment, i la situació actual del municipi,
es pot establir una comparació per tal de poder veure quines estratègies cal desenvolupar per
assolir una determinat model territorial.
En el gràfic següent s’analitza la situació hipotètica d’un municipi que tendeix a un
desenvolupament més ecològic i cooperatiu. En aquest cas, es mostren aquells factors on s’han
d’elaborar estratègies per assolir els nivells òptims del model.
Il·lustració 39 – Situació actual d’un municipi comparat amb dos models territorials als quals vol tendir
Els exemples i referències sobre models de desenvolupament territorial s’han trobat, entre d’altres,
als següents articles i webs:
Models Referències
Talent
- Brown, J., Lutz, J., Gibney, J., Barber, A., Chapain, C., Murie, A., & Lee, P. (2010). Policies and strategies for the creative knowledge economy in Birmingham and the West Midlands Region. How to enhance the city's competitiveness (No. 10.3). AMIDSt, University of Amsterdam. - Lepawsky, J., Phan, C., & Greenwood, R. (2010). Metropolis on the margins: talent attraction and retention to the St. John's city‐region. The Canadian Geographer/Le Géographe canadien, 54(3), 324-346. - Luis, M. (2009). A tale of ten cities: Attracting and retaining talent. Seattle, WA: The Puget Sound Regional Council. WEB: http://www.tci-network.org/
Models Referències
Coneixement
- Cappellin, R. (2011). Growth, Consumption and Knowledge Cities. Symphonya, (2), 6. - Pareja-Eastaway, M., & Piqué, J. M. (2010). Identity of the territory in the knowledge economy. - Yigitcanlar, T., Velibeyoglu, K., & Martinez-Fernandez, C. (2008). Rising knowledge cities: the role of urban knowledge precincts. Journal of knowledge management, 12(5), 8-20. - Boix, R. (2004). Barcelona Ciutat del Coneixement: Economia del Coneixement, Tecnologies de la Informació i la Comunicació i noves Estratègies Urbanes. WEB:http://www.businessinsider.com/the-most-high-tech-cities-in-the-world-2016-6/#8-toronto-canada-18
Creatius
- Catarina Selada, InêsVilhena da Cunha, ElisabeteTomaz (2011), Creative-basedstrategies in smallcities: A case-studyapproach - Kagan, S., & Hahn, J. (2011). Creative cities and (un) sustainability: From creative class to sustainable creative cities. Culture and Local Governance, 3(1), 11-27. - Florida, R. (2005). Cities and the creative class. Routledge. WEB: www.creativecity.ca
Intel·ligents
- Saunders, T., & Baeck, P. (2015). Rethinking smart cities from the ground up. Nesta, public reports. - D’Alessandro, A., Ubertini, F., Laflamme, S., & Materazzi, A. L. (2016). Towards smart concrete for smart cities: Recent results and future application of strain-sensing nanocomposites. Journal of Smart Cities, 1(1). - Komninos, N., Bratsas, C., Kakderi, C., & Tsarchopoulos, P. (2016). Smart city ontologies: Improving the effectiveness of smart city applications. Journal of Smart Cities, 1(1). WEB: http://www.smartcityexpo.com/
Ecoterritoris
- Rapoport, E., & Vernay, A. (2011, June). Defining the eco-city: A discursive approach. In Management and Innovation for a Sustainable Built Environment MISBE 2011, Amsterdam, The Netherlands, June 20-23, 2011. CIB, Working Commissions W55, W65, W89, W112; ENHR and AESP. - Smith, L. M., Bertozzi, A. L., Brantingham, P. J., Tita, G. E., & Valasik, M. (2012). Adaptation of an ecological territorial model to street gang spatial patterns in Los Angeles. Discrete and Continuous Dynamical Systems, 32(9), 3223-3244. - Kenworthy, J. R. (2006). The eco-city: ten key transport and planning dimensions for sustainable city development. Environment and urbanization, 18(1), 67-85. WEB: http://gen.ecovillage.org/
Transició
- Polk, E., & Servaes, J. (2015). Sustainability and participatory communication: A case study of the Transition Town Amherst, Massachusetts. Management Communication Quarterly, 29(1), 160-167. - Tosics, I. (2011). Governance challenges and models for the cities of tomorrow. Issue paper on behalf of the European Commission-DG Regional Policy. Budapest: Metropolitan Research Institute. - Morford, S., Robinson, D., Mazzoni, F., Corbett, C., & Schaiberger, H. (2005). Participatory research in rural communities in transition: A case study of the Malaspina-Ucluelet Research Alliance. Journal of Ecosystems and Management, 5(2). WEB: https://transitionnetwork.org/
Resilients
- Prasad, N., Ranghieri, F., Shah, F., Trohanis, Z., Kessler, E., & Sinha, R. (2009). Climate resilient cities: A primer on reducing vulnerabilities to disasters. World Bank Publications. - SolmazHosseinioon, Creating Resilient Cities through Urban Design: Case Study: the City of Bam, Iran - Oriol Estela Barnet (2015), Public policies for resilient local economies WEB: g http://resilient-cities.iclei.org/
89
Models Referències
Lents
- Miele, M., & Crespo, F. C. (2013). CittàSlow: la lentitud para construir una ciudad sostenible. Papeles de Relaciones Ecosociales y Cambio Global, 122, 13-24. - Lowry, L. L., & Lee, M. (2011, June). CittaSlow, Slow Cities, Slow Food: Searching for a Model for the Development of Slow Tourism, Travel & Tourism Research Association. In 42nd Annual Conference Proceedings: Seeing the Forest and the Trees–Big Picture Research in a Detail-Driven World. - Grzelak-Kostulska, E., Hołowiecka, B., & Kwiatkowski, G. (2011). Cittaslow International Network: An Example of a Globalization Idea?. WEB:www.cittaslow.org
Col·laboratius
- McLaren, D., & Agyeman, J. (2015). Sharing cities: a case for truly smart and sustainable cities. MIT Press. - PatrycjaDługosz, YuliyaVoytenko, Oksana Mont (2015). The sharing city - a catalyst for urban sustainability? - Canigueral, A. (2016). Ciudades colaborativas. Ciudades más humanas y sostenibles. Elementos de innovación y estrategia, 13. WEB: http://ouishare.net/en/projects/sharitories
Cooperatius
- Fernàndez, A.; Miró, I. (La Ciutat Invisible) (2016). L'economia social i solidària a Barcelona. Ajuntament de Barcelona. - Morris David, J. (1992). The Mondragon system: Cooperation at work. Institute for Local Self-Reliance. - Via, J.; Garcia, J.; Xirinacs, L. M. (2006). La dimensió cooperativa. Icària. WEB: https://barricoop.org/category/recursos/
Comunitaris
- Joana Conill, et al. (2013). Otra vida es possible. UOC. - Garcia Jané, J. (2012). Adéu capitalisme. 15M-2031. Barcelona: Icaria. - Suriñach, R. (2016). Les altres economies de la ciutat. Ajuntament de Barcelona. - Teresa Franqueira (2009),Creative Places for Collaborative cities WEB:www.communityeconomies.org
5. Web AtlesDEL
Tota la documentació rellevant, estudis i casos d’interès sobre models i factors es troba disponible
a internet a la plataforma d’estudis locals, a l’espai del projecte AtlesDEL.
Il·lustració 40 – Plataforma d’estudis locals www.estudislocals.cat/atlesDEL
91
6. Annex
Resultats agregats de l’enquesta 6.1.
A continuació es presenta una sèrie de gràfics amb resultats rellevants de l’enquesta.
Il·lustració 41 – Resultats de l’enquesta quant a la valoració de la situació actual
93
Il·lustració 42 – Resultats de l’enquesta quant a la importància pel desenvolupament en el futur
Il·lustració 43 – Comparació entre les valoracions de la situació actual i la rellevància futura (respostes indicant “molt/a importància”)
95
Resultats per comarques de l’enquesta 6.2.
Les 451 respostes de l’enquesta corresponen a dotze comarques (Alt Penedès, Anoia, Bages,
Baix Llobregat, Barcelonès, Berguedà, Garraf, Maresme, Moianès, Osona –oferint-se
separadament el Lluçanès-, Vallès Occidental, Vallès Oriental).
Il·lustració 44 – Participació a l’enquesta per comarques de la província de Barcelona
A continuació es mostren els resultats obtinguts de l’enquesta desagregats segons les diferents
comarques de la província de Barcelona.
ALT PENEDÈS (22 respostes)
Quines perspectives de desenvolupament econòmic té el teu municipi/territori?
97
Els factors de desenvolupament econòmic local que es consideren més importants per l’ALT PENEDÈS
ANOIA (20 respostes)
Quines perspectives de desenvolupament econòmic té el teu municipi/territori?
99
Els factors de desenvolupament econòmic local que es consideren més importants per l’ANOIA
BAGES (29 respostes)
Quines perspectives de desenvolupament econòmic té el teu municipi/territori?
101
Els factors de desenvolupament econòmic local que es consideren més importants pel BAGES
BAIX LLOBREGAT (69 respostes)
Quina importància té pel desenvolupament econòmic futur?
103
Els factors de desenvolupament econòmic local que es consideren més importants pel BAIX LLOBREGAT
BARCELONÈS (32 respostes)
Quina importància té pel desenvolupament econòmic futur?
105
Els factors de desenvolupament econòmic local que es consideren més importants pel BARCELONÈS
BERGUEDÀ (14 respostes)
Quina importància té pel desenvolupament econòmic futur?
107
Els factors de desenvolupament econòmic local que es consideren més importants pel BERGUEDÀ
GARRAF (19 respostes)
Quina importància té pel desenvolupament econòmic futur?
109
Els factors de desenvolupament econòmic local que es consideren més importants pel GARRAF
MARESME (52 RESPOSTES)
Quina importància té pel desenvolupament econòmic futur?
111
Els factors de desenvolupament econòmic local que es consideren més importants pel MARESME
MOIANÈS (9 RESPOSTES)
Quina importància té pel desenvolupament econòmic futur?
113
Els factors de desenvolupament econòmic local que es consideren més importants pel MOIANÈS
OSONA (30 RESPOSTES)
Quina importància té pel desenvolupament econòmic futur?
115
Els factors de desenvolupament econòmic local que es consideren més importants pel OSONA
VALLÈS OCCIDENTAL (82 RESPOSTES)
Quina importància té pel desenvolupament econòmic futur?
117
VALLÈS ORIENTAL (57 RESPOSTES)
Quina importància té pel desenvolupament econòmic futur?
119
Els factors de desenvolupament econòmic local que es consideren més importants pel VALLÈS ORIENTAL
LLUÇANÈS (6 RESPOSTES)
Quina importància té pel desenvolupament econòmic futur?
121
Els factors de desenvolupament econòmic local que es consideren més importants pel LLUÇANÈS
