model d’indicadors de la rse per a pimes -...

Autors: Marc Vilanova i Marta Dinarès

Revisió i actualització d’aquesta versió: Maria Sureda

Coordinació: David Murillo

Gestió de la responsabilitat social de l’empresa (RSE)a les pimes

Model d’indicadors de la RSE per a pimes

Manual d’ús

Aquesta publicació ha estat elaborada per la Xarxa per a la responsabilitat social a les pimes(RScat), formada pels membres següents:

Aquest projecte ha comptat amb el finançament de:

Generalitat de Catalunya:Departament d’Economia i FinancesDepartament de TreballDepartament de Medi Ambient i HabitatgeACC1Ó

Diputació de Barcelona

L’RScat - Xarxa per a la responsabilitat social ales pimes parteix de la iniciativa i del compromísd'un conjunt d'entitats, de representants del mónacadèmic, d’associacions empresarials, de l’Ad-ministració i de sindicats per tal de crear i de pro-moure eines concretes per acostar la RSE a lespetites i les mitjanes empreses del territori català.

Els socis de RScat – Xarxa per a la responsabilitatsocial a les pimes són:-Fundació ESADE-Generalitat de Catalunya:

-Departament d’Economia i Finances-Departament de Treball i Indústria,-Departament de Medi Ambient i Habitatge-ACC1Ó

-Diputació de Barcelona-Confederació empresarial Comarcal de Terrassa(CECOT) -PIMEC, Petita i Mitjana Empresa de Catalunya-Comissions Obreres de Catalunya (CCOO)-Unió General de Treballadors de Catalunya (UGT)

Marc VilanovaÉs llicenciat en Ciències Econòmiques (She-pherd University, Estats Units) i DEA en Cièn-cies del Management per la URL (ESADE).Investigador de l’Institut d’Innovació Social d’E-SADE, Universitat Ramon Llull, i col·laboradoracadèmic del Departament de Ciències Socialsd’ESADE. Actualment, coordina la línia de re-cerca sobre competitivitat responsable.

Marta DinarèsLlicenciada en administració d‘empreses (Uni-versitat Pompeu Fabra) i actualment està cur-sant el màster JEMES; Joint European Masterin Environmental Sciences.És consultora independent i col·labora ambl'Institut d'Innovació Social d'ESADE en recer-ques relacionades amb la RSE. Anteriorment vatreballar per a diverses ONG, consultores i em-preses de gran consum.

Maria SuredaLlicenciada i Màster en Direcció d'Empreses perESADE.Col·laboradora de l'Institut d'Innovació Socialen projectes de recerca sobre responsabilitat so-cial de l'empresa (RSE). Anteriorment va parti-cipar en diferents projectes de recerca sobre elsector no lucratiu en l'Observatori del TercerSector.

David MurilloÉs llicenciat en administració i direcció d’em-preses (UB, 1996), llicenciat en humanitats(UOC, 2003) i doctor en sociologia (UB, 2008). Investigador de l’Institut d’Innovació Social d’E-SADE, Universitat Ramon Llull, i col·laboradoracadèmic del Departament de Ciències Socialsd’ESADE. Actualment, coordina la línia de re-cerca sobre RSE i petita i mitjana empresa.

Mod

el d

’indi

cado

rs d

e la

RS

E p

er a

pim

es -

Man

ual d

’ús

cubierta_rscat:Maquetación 1 22/12/2008 23:14 Página 1

LIBRO RSCAT:tripa_05.QXP 17/12/2008 0:25 Página 1



Manual d’ús


Disseny i producció | Gráficas 94 S.L.Dipòsit Legal | B-943-2009ISBN | 978-84-88971-23-4ISSN | 1886-208X

Aquest llibre ha estat imprès en paper de fibres 100% reciclades post-consum.Homologat internacionalment amb certificats NAPM, Cisne Nórdico, Ángel Azul i Eco-etiqueta Europa.





Institut d’Innovació Social. ESADE Business School. Universitat Ramon LlullA/e de contacte: [email protected]



Manual d’ús


1. Introducció 9

2. El model d’indicadors de la RSE a les pimes 10

Què és la RSE? 10

RScat – Xarxa per a la responsabilitat social a les pimes 10

El model de la RSE a les pimes 10

Objectius del model de la RSE a les pimes 11

3. Com s’ha de fer servir aquesta guia 12

Reflexió prèvia 12

Punt de partida per començar a aplicar el model 12

Les fases d’aplicació del model 14

Utilitat del model 15

Com s’han d’utilitzar els indicadors per a la gestió de la RSE 15

4. Anàlisi i exemples per a cada stakeholder 17

Treballadors 17

Proveïdors 19

Clients 20

Sector públic 22

Comunitat 23

Competidors 25

Accionistes 26

Medi ambient 27

5. Procés d’utilització del model 29

ANNEXOS 31

Annex 1: Model de la RSE a les pimes catalanes 33Annex 2: Quadre associatiu entre el model RScat i la GRI 44Annex 3: Glossari de termes 52Annex 4: Aplicació en línia del model d’indicadors 53Annex 5: Índex de taules i figures 57

ÍNDEX


Model d’indicadors RScat de la RSE per a pimes. Manual d’ús - Introducció 9

El document que teniu a les mans té un objectiu ben precís: ajudar les petites i les mitjanes empreses(pimes) del país a identificar i a gestionar la responsabilitat social de l’empresa (RSE). En els darrersanys, i fins ara, diverses iniciatives han treballat per acostar el concepte de la responsabilitat social ales empreses d’una dimensió més reduïda. Creiem que, un cop superada una primera etapa de desco-neixement gairebé absolut del lèxic, l’abast i les possibilitats de la RSE, ara aquest objectiu ja s’ha asso-lit en un grau prou important. La proposta que hi ha darrere d’aquest text té altres finalitats.

El document que us presentem pretén avançar en la possibilitat que la RSE es pugui gestionar i incor-porar en un model de competitivitat per a les pimes. Per dur-ho a terme, es planteja acostar a les empre-ses una eina que ja s’utilitza en les grans corporacions: els indicadors de RSE. Aquest és un objectiuque considerem que és plenament assolible. Un objectiu que, d’una banda, ens permet gestionar elsaspectes relacionals de l’empresa, però que, de l’altra, possibilita presentar-nos en l’entorn amb el qualtreballem en totes les dimensions de la gestió. Amb aquesta finalitat la xarxa RScat – Xarxa per a la res-ponsabilitat social a les pimes1 ha treballat els darrers anys en un projecte conjunt en el qual s’handissenyat diferents eines i materials. En aquesta darrera etapa, s’ha creat l’espai RScat, que presental’evolució en línia del treball realitzat, especialment pel que fa al model d’indicadors de RSE i el seumanual d’ús. Totes les eines i la documentació estan disponibles, doncs, al portal<http://www.rscat.cat/>.

Es tracta d’un model de gestió pensat específicament per a les petites i les mitjanes empreses, peròinclou alguns elements que considerem que són distintius:

a) És un model d’aplicació gradual de la RSE a l’empresa i es desglossa en etapes progressives.b) Parteix d’un acord metodològic en el qual han intervingut els principals agents del país vinculats ab) la petita i la mitjana empresa.c) Pren com a referència els principals models de mesura i de gestió de la RSE a escala internacional.d) Permet, si escau, produir una memòria de sostenibilitat que segueix el mateix model de referènciad) que apliquen les grans empreses i que exigeixen als proveïdors: la Global Reporting Initiative (GRI).2

Es tracta d’una matriu de trenta-nou indicadors que trobareu al final d’aquest text i que han estat tes-tats i assajats prèviament en un grup de quinze empreses. El resultat d’aquesta aplicació, juntamentamb l’estudi de cas detallat de cadascuna de les empreses, el podeu trobar al web. En aquest mateixportal trobareu, a més, l’aplicació per poder utilitzar en línia el model d’indicadors presentat en aques-ta guia. Una eina elaborada per tal de poder introduir les dades directament a través de formularis, demanera simple i comprensible, i obtenir-ne els resultats i els informes generats. És, en definitiva, untext que explica les possibilitats i l’abast de la gestió de la RSE a les pimes i que, a més, les dota d’uninstrument que permet equiparar-les a les empreses més grans.

Sens dubte, com sempre succeeix quan parlem de temes relacionats amb la RSE, el que acaba conver-tint una eina de gestió en un element de diferenciació és la motivació i el convenciment dels màximsexecutius de l’empresa. La RSE, n’estem convençuts, tal com ens ho han mostrat diversos empresarisdel nostre país, ens dóna la possibilitat de convertir un element relacional en una clau d’innovació i decompetitivitat. La nostra satisfacció serà conèixer que aquesta eina ha contribuït a fer empreses millors,en el sentit ple de la paraula.

David Murillo BonvehíCoordinador de RScat – Xarxa per a la responsabilitat social a les pimes

Institut d’Innovació Social d’ESADENovembre de 2008

1. Introducció

1 Aquesta xarxa està integrada per representants de l’Administració pública (departaments d’Economia i Finances, Treball, Medi Ambient i Habitatge, ACC1Ó, i la Diputació deBarcelona); de les organitzacions empresarials de la petita i la mitjana empresa (PIMEC i CECOT); dels sindicats (CCOO i UGT), i de l’àmbit acadèmic (ESADE).2 <http://www.globalreporting.org/ReportingFramework/G3Online/>

10 Model d’indicadors RScat de la RSE per a pimes. Manual d’ús - El model

Què és la RSE?

La Comissió Europea, en el Llibre Verd per al Foment d’un Marc Europeu per a la Responsabilitat Socialde les Empreses (Comunicació de la Comissió Europea del 2001) defineix la RSE com “la integracióvoluntària per part de les empreses de les qüestions socials i mediambientals en les operacions i en lesrelacions amb els stakeholders”. És a dir, la RSE no consisteix només a donar diners o a fer acció social,sinó que es tracta de canviar els processos de l’empresa de manera que es tinguin en compte i es mini-mitzin els impactes socials i mediambientals sobre els diferents stakeholders.

RScat – Xarxa per a la responsabilitat social a les pimes

La xarxa RScat – Xarxa per a la responsabilitat social a les pimes és una xarxa formada per diversos depar-taments de la Generalitat de Catalunya i altres administracions públiques (departaments d’Economia iFinances, Treball, Medi Ambient i Habitatge, ACC1Ó, i la Diputació de Barcelona), per les patronals dela petita i la mitjana empresa (PIMEC i CECOT) i els sindicats (CCOO i UGT), sota la coordinació de l’es-cola de negocis ESADE. Té l’objectiu de crear eines i recursos per integrar la responsabilitat social del’empresa (RSE) en el model de competitivitat de les petites i les mitjanes empreses (pimes) deCatalunya. L’aportació principal de la xarxa a la gestió és el model de la RSE a les pimes, un model queposa a disposició de les petites i les mitjanes empreses una eina a la seva mida per analitzar i gestionarl’estratègia i la política de responsabilitat social i mediambiental.

El model de la RSE a les pimes

Actualment hi ha moltes eines i marcs que proposen com ho ha de fer una empresa per afrontar el repted’aplicar i de gestionar una estratègia de RSE. El problema és que la gran majoria d’aquestes eines i demarcs estan pensats per a grans empreses multinacionals. A més, tot i que en el camp de la RSE la rela-ció de l’empresa amb els stakeholders és clau, la majoria d’eines i de marcs existents no tenen en comp-te el context específic de les empreses. El model de la RSE a les pimes (en endavant, el model) parteixde les diferents eines i marcs existents, com ara la Global Reporting Initiative, el Global Compact o elmodel de l’Institut Ethos. No obstant això, el model té en compte els valors de la petita i la mitjanaempresa catalana i se centra en els grups principals d’stakeholders que l’afecten, i defineix, per tant, unmarc que inclou una llista de factors clau de la RSE per a les pimes catalanes. A més, el model és elresultat d’un procés de contrastació realitzat durant el 2007 a partir de la implementació en 15 pimescatalanes. Pimes capdavanteres en el camp de la RSE, i que van ser seleccionades sobre la base de cri-teris materials (certificacions, reconeixements i guardons obtinguts) i criteris valoratius del model depràctica desenvolupada. Aquesta aplicació n’ha permès contrastar l’aplicabilitat a la realitat de les pimescatalanes i realitzar els canvis pertinents per millorar-lo.

D’altra banda, el model proposa una aplicació progressiva en tres fases. No totes les pimes han desenvo-lupat les pràctiques de RSE de la mateixa manera. De fet, no totes les empreses, pel seu àmbit d’activi-tat, dimensió i / o entorn tenen les mateixes necessitats o afronten els mateixos riscos quant al desenvo-lupament de la RSE. Per aquest motiu, cadascuna de les tres fases incrementa el grau de profunditat enl’anàlisi de determinats aspectes respecte de la fase anterior, en relació amb el nombre i la complexitatdels indicadors que s’han de mesurar i de gestionar. Així, el model s’adapta progressivament al nivelld’implementació de la RSE a l’empresa, com també a la naturalesa, la dimensió i el sector. Cal recalcarque el model està pensat perquè cada àmbit d’actuació de la RSE sigui independent dels altres. És a dir,no és una condició imprescindible que una empresa gestioni tots els indicadors de la fase 1, 2 o 3, sinóque una mateixa empresa pot ser a la fase 1 en determinats àmbits, com ara temes mediambientals i,en canvi, ser a la fase 3 en d’altres, com ara temes laborals. Això permet una gran flexibilitat del modeli, per tant, una gran adaptabilitat a la realitat de cada pime, tal com ho mostra la figura 1:

2. El model d’indicadors de la RSE a les pimes

Figura 1. Components del model de la RSE a les pimes

Stakeholders:• Treballadors• Clients• Accionistes• Proveïdors• Medi ambient• Comunitat• Sector públic• Competidors

Fase 1

Fase 2

Fase 3

Econòmic Mediambiental Social

42 indicadors

64 indicadors

85 indicadors

39 indicadors 0:Factors clau de la RSE a les pimescatalanes dividits per tipus d’impacte.

Model d’indicadors RScat de la RSE per a pimes. Manual d’ús - El model 11

És a dir, el model proposa identificar els principals factors clau de la RSE per a les pimes catalanesmitjançant l’ús de 39 indicadors 0 dividits en impactes socials, mediambientals i econòmics per acadascun dels 8 grups d’stakeholders clau de l’empresa. Finalment, el model proposa mesurar i gestio-nar aquests 39 indicadors 0 mitjançant un total de 191 indicadors específics dividits en tres fasesseqüencials d’acord amb el nivell de desenvolupament de la RSE per a cadascun dels 39 indicadors 0.

Objectius del model de la RSE a les pimes

El model de la RSE a les pimes pretén facilitar a les petites i les mitjanes empreses catalanes l’assoli-ment de quatre grans objectius:

1. Entendre quins àmbits o temes de la RSE tenen més impacte sobre la petita i la mitjana empresa en1. general.2. Valorar quins d’aquests àmbits o temes tenen més rellevància dins d’una empresa en particular: la2. seva.3. Analitzar quins d’aquests àmbits o temes d’impacte afecten cada stakeholder de l’empresa.4. Proposar una eina que permeti a l’empresa informar externament de les polítiques de RSE i gestio4. nar-ne internament el desenvolupament.

El model proposa un marc per a la gestió de la RSE basat en el context específic de les pimes catala-nes en forma d’indicadors 0 i d’indicadors específics que permeten a l’empresa establir una estratègiaconcreta de RSE i analitzar-ne els resultats. Aquest procés es pot veure il·lustrat en la figura 2:

Figura 2. Diagrama descriptiu del model de la RSE a les pimes

Estratègia RSE Polítiques RSE Pràctiques RSE Memòria RSE

• Stakeholders• Valors• Casos• GRI i altres

Indicadors 0

Indicador 1Indicador 2Indicador 3Indicador N

Resultats RSE

És a dir, en primer lloc, es proposa un marc que permet a la petita i la mitjana empresa catalana defi-nir una estratègia concreta de RSE. Es tracta d’un marc desenvolupat a partir dels principals referentsinternacionals de gestió de la RSE i contrastat en l’aplicació a 15 pimes catalanes. En segon lloc, els39 indicadors 0 dividits per cada stakeholder afectat i per tipus d’impacte (social, econòmic o mediam-biental) permeten a l’empresa identificar els àmbits en què cal desenvolupar polítiques concretes deRSE. En tercer lloc, la bateria d’indicadors específics no tenen cap altre objectiu que ajudar a mesurari a gestionar les pràctiques concretes de RSE a l’empresa. En quart lloc, els indicadors específics per-meten a l’empresa veure quins han estat els resultats de les polítiques de RSE i, sobre aquesta base,modificar l’estratègia de RSE. Per últim, l’empresa, si escau, pot utilitzar els resultats per elaborar unamemòria de RSE i / o respondre els qüestionaris de diverses organitzacions. Amb aquesta finalitat, s’haafegit una quarta fase (opcional) al model desenvolupat en tres fases, la qual cobriria la resta d’indica-dors plantejats per la Global Reporting Initiative en les memòries.



Reflexió prèvia

Aquesta guia pretén facilitar la comprensió i l’aplicació del model de la xarxa RScat – Xarxa per a la res-ponsabilitat social a les pimes. En aquest sentit, no fa una presentació exhaustiva del model (la podeutrobar a l’Annex 1), sinó que en presenta descripcions i exemples de diferents parts, de manera que unaempresa pugui afrontar-ne l’aplicació de la manera més pràctica i fàcil possible. En qualsevol cas, abansd’entrar en l’aplicació del model, l’empresa hauria de fer una primera reflexió general com a punt departida. Aquesta reflexió s’hauria de fer, preferentment, en un grup on hi siguin representats els princi-pals àmbits de responsabilitat de l’empresa (departaments, unitats, etc.). L’objectiu clau d’aquestareflexió inicial és esbrinar quin impacte o influència hi ha o hi pot haver entre l’empresa i cada stake-holder. Aquesta primera reflexió és important perquè permet a l’empresa definir quins són els stakehol-ders de més impacte o risc i quins no afecten l’empresa. Més endavant, això permetrà descartar indi-cadors i identificar quins s’han d’afrontar amb una atenció especial. Per això es proposa fer la reflexióa partir de la Taula 1:

Punt de partida per començar a aplicar el model

Un cop feta la reflexió prèvia sobre quins stakeholders tenen més impacte en l’empresa, s’ha d’anar unpas més enllà i analitzar què suposa això en termes d’àmbits d’activitat afectats. És dir, abans decomençar a treballar en l’aplicació del model, l’empresa hauria de pensar quins impactes presenta elseu negoci en relació amb els 8 grups d’stakeholders i els 39 indicadors 0. Un cop fet aquest primerdiagnòstic, l’empresa hauria de decidir o de definir quins objectius vol establir per a cadascun dels 39indicadors 0 (cal recalcar que alguns dels 39 indicadors es poden aplicar a més d’un grup d’stakehol-ders i, per tant, estan repetits). Se’n pot veure l’aplicació a la Taula 2.

3. Com s’ha de fer servir aquesta guia

Taula 1. Reflexió prèvia sobre els stakeholders i l’empresa

Stakeholder Té impacte? (sí/no) Descripció i/o exemples

TreballadorsProveïdorsClientsSector públicComunitatCompetidorsAccionistesMedi ambient

Taula 2. Anàlisi de la gestió i dels objectius de la RSE a l’empresa

Valor econòmic generatRemuneració als treballadorsCondicions ambientals en el lloc detreballAvaluació de resultats i competèn-cies del treballadorAbsentisme laboralPerfil de la plantilla de treballadorsFormació dels treballadorsRotació de la plantillaConciliació de la vida laboral, fami-liar i personal

StakeholderFactor clau

(indicadors 0)Impacte sobre

l’empresaEs gestiona en

l’actualitat?Objectiu de l’empresa

en aquest àmbit

Treballadors



Drets humansProgrames d’igualtat d’oportunitatsAccidents de treball i malalties pro-fessionalsRepresentació formal dels treballa-dors en la gestióRepresentació sindical o col·lectivaPolítica de salut i seguretat en eltreballAssetjament i abúsCondicions i mitjana de temps depagamentDrets humansBones pràctiques amb els proveï-dors localsSelecció, avaluació i associacióamb proveïdorsSatisfacció del clientDrets humansResponsabilitat sobre els productesRetenció i fidelització del clientReclamació de productesImpacte per màrqueting socialSistema de gestió ambientalPrivacitat del clientResponsabilitat comunicativa delproducteSelecció, avaluació i associacióamb proveïdorsValor econòmic generatInversions i serveis que proporcio-nen un benefici socialRelacions amb els poders polítics ide lobbyAjuts del governDrets humansValor econòmic generatRelació amb la comunitatPremis i distincions per actuacionsresponsablesCondicions ambientals en el lloc detreballInversions i serveis que proporcio-nen un benefici públicGestió d’impactes a la comunitatResponsabilitat comunicativa delproducteValor econòmic generatResponsabilitat comunicativa delproducteSelecció, avaluació i associacióamb proveïdorsConsums d’energia i d’aiguaCondicions ambientals en el lloc detreballVerificació ambiental externa inde-pendentReciclatgeResidus produïtsSistema de gestió mediambientalEmissions de gasosEmissions d’efluentsBiodiversitat ** Indicador afegit a la fase 4

StakeholderFactor clau

(indicadors 0)Impacte sobre

l’empresaEs gestiona en

l’actualitat?Objectiu de l’empresa

en aquest àmbit

Treballadors

Proveïdors

Proveïdors

Sector públic

Comunitat

Competidors

Accionistes

Medi ambient



Cap empresa no comença de zero en l’aplicació de la RSE, ja que totes les empreses, d’una manera od’una altra, ja gestionen alguns d’aquests àmbits identificats pels indicadors 0. Per tant, es tracta quel’empresa comenci (1) analitzant quins d’aquests temes clau de la RSE tenen més impacte, (2) quinsja gestiona actualment i (3) cap a on li agradaria avançar amb vista al futur. Un cop l’empresa siguicapaç de valorar quins impactes té per a cada stakeholder i cada indicador 0, quines polítiques i pràc-tiques de RSE té actualment i quins objectius té en el camp de la RSE, podrà definir i aplicar un plad’acció a curt, a mitjà i a llarg termini, on els 191 indicadors específics poden servir per gestionar-nel’aplicació i la medició.

Les fases d’aplicació del model

Com hem dit anteriorment, no és una condició indispensable aplicar i respondre la totalitat del modelen una mateixa fase per poder aplicar la següent, sinó que es pot treballar en diferents fases alhoradepenent del grau de desenvolupament de l’empresa en aquell àmbit concret. Tal com ho mostra la figu-ra 3, la fase 1 representa una primera aplicació del model, de manera que es reflexioni sobre els 39indicadors 0 però sense entrar en una complexitat excessiva. Aquesta fase 1 està dissenyada idealmentper a empreses que tot just comencin a reflexionar sobre la RSE i/o que tinguin pocs impactes o riscosd’aquest tipus. Per aquest motiu, la fase 1 exigeix tan sols la medició de 42 indicadors específics, lamajoria d’ells d’acord amb la informació o les dades ja existents a l’empresa o que són fàcils d’obtenir.La fase 2 està pensada per a empreses que ja fa temps que treballen en temes de RSE, però que pot-ser només han treballat en àmbits molt concrets (com podria ser el medi ambient) o potser ho han fetd’una forma poc estructurada. Per aquest motiu, la fase 2 afegeix 64 indicadors específics addicionalsals 42 de la fase 1. Aquests indicadors específics pretenen subdividir, aprofundir i/o precisar els indi-cadors de la fase 1. Finalment, la fase 3 està pensada per a les empreses que tinguin una política deRSE més implantada i que vulguin aprofundir en la gestió de la seva complexitat. Per aquest motiu, elsindicadors de la fase 3 incrementen notablement la profunditat afegint 85 indicadors més, molts delsquals mesuren empíricament temes que a les fases 1 i 2 tan sols s’introduïen com a conceptes ambvista a la reflexió i a l’inici d’activitats per part de l’empresa.

Les medicions de tots els indicadors específics poden ser quantitatives, qualitatives, de procés i d’out-put. És a dir, independentment de si l’indicador demana una mesura numèrica, l’empresa pot dir sim-plement que es troba en el procés d’elaboració de la política que en permetrà la medició en el futur,que hi ha de reflexionar més o que considera que el tema és important però que no ho ha pogut mesu-rar. En una primera fase, el més important és intentar reflexionar sobre el major nombre d’indicadorspossible, independentment de si l’empresa, en aquest moment precís, té dades per mesurar-ho o fer-neuna valoració acurada. A partir d’aquí, l’objectiu del model és que l’empresa avanci en la millora de lamesura de tots els indicadors específics i, per tant, en la comprensió i la gestió dels 39 indicadors 0que, com s’ha explicat, són la clau de volta del model.

Finalment, cal afegir que tot i que el model específicament creat per la xarxa RScat està format per lestres fases esmentades anteriorment per tal d’incorporar tots els indicadors del model de la GlobalReporting Initiative (GRI), s’hi ha afegit una darrera fase (4) que agrupa tots els indicadors del modelno integrats en les tres fases anteriors. A l’annex 1 on es presenta el model apareixen llistats tots elsindicadors de les quatre fases. Així, la versió completa del model agrupa:

Figura 3. Les tres fases d’aplicació del model

FASE 1 FASE 2 FASE 3

+ 16 indicadors 0= 42 indicadors específics

+ 27 indicadors 0 (16 de la fase1 més 11 de la fase 2)= 106 indicadors específics(42 de la fase 1 més 64 de lafase 2)

+ 39 indicadors 0 (16 de lafase 1 més 11 de la fase 2més 12 de la fase 3)= 191 indicadors específics (42 de la fase 1 més 64 de lafase 2 més 85 de la fase 3)



Utilitat del model

Segons el punt de vista de les empreses que ja han treballat amb el model, els ha “servit com a refle-xió”, ja que “mai no ens havíem plantejat escriure la RSE que duem a terme; ara [les empreses] ho hemvist plasmat i veiem el que fem”. Un apartat que cal tenir present és que el model no dóna “un valorde referència, un interval, un mínim i un màxim, per saber on ets i on has d’anar, cosa que ajudariamolt”. Tot i això, el model sí que està pensat perquè en un futur proper es pugui dur a terme un bench-marking entre empreses o per gestionar l’evolució dels indicadors al llarg del temps. Tal com ho indicauna de les empreses estudiades, cal una “comparativa d’empreses, amb qui m’he d’emmirallar si hovull fer bé?”. Ara bé, la majoria d’empreses considera que el sol fet d’implantar el model força l’empre-sa a veure què fan, cosa que “permet reflexionar” i identificar “punts en els quals no havia pensat abansi que ara crec que els incorporaré [a les pràctiques de RSE]”. Pel que fa al format, la majoria conside-ra que “les tres àrees [econòmica, ambiental i social] estan ben compensades” i que el format en tresfases del model “permet integrar-la [la RSE] segons la mida de l’empresa i dels seus recursos”. Aquestaforma d’implantació per fases permet “veure on pots anar fent coses, perquè el model cobreix totes leslínies”. És un model amb “molt bona cobertura”, que la majoria d’empreses entrevistades continuariaaplicant o utilitzant en el futur, tot i que “estaria bé incloure una introducció completa a la guia sobreRSE. Definicions, abast, per a empreses que hi estan poc familiaritzades. Perquè es toquen moltsaspectes, dels quals no tots són de RSE.”

Finalment, el model que proposem aquí per a la implantació de la RSE a les pimes permet que l’empre-sa faci un primer diagnòstic i una reflexió sobre quins factors clau ja està tractant i com ho està fent, iquins no tracta i per quin motiu. El fet que els factors clau siguin aplicables a totes les pimes fa que, enun futur, esdevinguin comparables i, per tant, permet que l’empresa pugui realitzar una determinada anà-lisi comparativa de les pràctiques en relació amb altres petites i mitjanes empreses. A més, l’empresa potvalorar en quins àmbits hauria de dur a terme polítiques concretes i identificar els indicadors que pot ferservir per a la gestió i la medició. L’objectiu és incorporar els criteris de la RSE per a cada stakeholder,no perquè sigui una obligació, sinó perquè tal com ho demostren diversos estudis, això permet: (a) reduirriscos laborals; (b) incrementar la productivitat; (c) generar confiança, legitimitat i credibilitat amb elsstakeholders, i (d) crear innovació tant en processos de gestió com en productes i serveis. Entenem, pertant, que la RSE està esdevenint un factor de competitivitat per a l’empresa, per la qual cosa s’ha d’a-frontar des d’una perspectiva d’oportunitat i d’inversió en lloc de costos.

Com s’han d’utilitzar els indicadors per a la gestió de la RSE

L’estudi sobre l’aplicació del model de la RSE a les pimes en quinze casos pràctics ens mostra que cadaindicador es pot mesurar de forma molt diferent. És a dir, un mateix indicador pot ser mesurat quantita-tivament per una empresa, mentre que una altra el pot gestionar de forma qualitativa. Òbviament, no hiha cap indicador que es pugui fer servir per si sol per definir o canviar polítiques de l’empresa. El mésimportant és veure la totalitat dels indicadors i fer-ne una lectura global. Ara bé, el que sí que permetcadascun d’aquests indicadors és respondre quatre preguntes que són clau per a la gestió de la RSE.

Figura 4. Resum del model d’indicadors RScat

40 indicadors 0 (16 de la fase 1 + 11 de la fase 2 + 12 de la fase 3 + 1 de la fase 4)

226 indicadors específics (42 de la fase 1 + 64 de la fase 2 + 85 de la fase 3 + 35 de la fase 4)

• 36 de l’àmbit econòmic (16%)• 51 de l’àmbit mediambiental (23%)• 139 de l’àmbit social (un 62%)

• 106 vinculats amb els treballadors• 56 vinculats amb els clients• 16 vinculats amb els accionistes• 24 vinculats amb els proveïdors• 48 vinculats amb el medi ambient • 48 vinculats amb la comunitat• 24 vinculats amb el sector públic• 2 vinculats amb els competidors



És a dir, un cop fet servir el model de la RSE a les pimes, cada empresa pot analitzar un per un els resul-tats dels indicadors i d’acord amb això desenvolupar (o no) polítiques concretes com ara en el cas pre-sentat a la taula anterior, establir processos de control horari dels treballadors a l’empresa B, establir pro-cessos de seguiments i anàlisi dels motius de l’absentisme a l’empresa A i no prendre cap mesura a l’em-presa C. En qualsevol cas, l’empresa en qüestió ha de ser capaç, primer, de fer una lectura global delmodel, ja que algunes de les preguntes que ens genera un indicador les pot respondre un altre. Per exem-ple, pot ser que les inversions en els treballadors com ara plans de formació o de conciliació de la vidafamiliar amb la professional redueixin l’absentisme laboral i la rotació de la plantilla. Per tant, si unaempresa té un grau d’absentisme elevat i un grau d’inversió en formació dels treballadors baix, d’aquí potraure un dels problemes. El més important és entendre que els indicadors funcionen com a petits semà-fors que ens mostren on és la nostra empresa en cada aspecte i que, quan el semàfor està vermell o taron-ja, cal esbrinar-ne el motiu per millorar la gestió de l’empresa. En aquest punt, l’empresa ha de fer seusels indicadors, de manera que reflecteixin una visió i una estratègia concreta. Així, els indicadors esde-venen eines realment útils per a la gestió.

1. L’aspecte identificat per l’indicador és rellevant per a la nostra empresa?2. Mesurem o gestionem l’impacte d’aquest aspecte de la RSE a la nostra empresa?3. Tenim clar cap a on volem anar en relació amb aquest aspecte de la RSE a la nostra empresa?4. Sabem com podem avançar cap al nostre objectiu en relació amb aquest aspecte concret de la RSE?

Per exemple, si agafem un dels indicadors específics de l’indicador 0 “Absentisme laboral” (indicador4 del model), indicador específic 4A “Nombre total d’hores perdudes en l’últim any”, segurament hiveuríem respostes molt diverses entre diferents empreses, des de mesuraments empírics exhaustius,passant per mesuraments poc precisos, fins a una simple aproximació. Aquestes diferències reflectei-xen les realitats diferents de cada empresa. Per tant, és important que l’empresa respongui aquestesquatre preguntes per a cada indicador per millorar la gestió de la RSE, tal com ho podem veure en elcas hipotètic següent:

5.000 hores

És molt rellevant, perquèl’empresa té un productealtament depenent de lamà d’obra. A més, aquestnombre d’hores és signifi-catiu considerant que estracta d’una pime petita.

Sí, l’empresa ho mesuraexhaustivament.

Com que és una pime, hiha molt poca capacitatde suplir baixes i absen-tismes. És importantreduir l’absentisme.

Seria important entendrela causa d’aquest absen-tisme elevat.

Aspecte de la RSE Empresa A Empresa CEmpresa B

Nombre total d’hores per-dudes en l’últim any

L’aspecte identificat perl’indicador és rellevant pera la nostra empresa?

Mesurem o gestionem l’im-pacte d’aquest aspecte dela RSE a la nostra empre-sa?

Tenim clar cap a on volemanar en relació amb aquestaspecte de la RSE a lanostra empresa?

Sabem com podem avançarcap al nostre objectiu enrelació amb aquest aspecteconcret de la RSE?

Taula 3. Cas hipotètic: respostes de tres empreses als mateixos indicadors

De tres a cinc dies demitjana per treballadoranuals

És bastant rellevant, peròl’empresa no té un siste-ma de control establertque permeti mesurar-loexhaustivament.

Es mesura de formainformal, preguntant-hoals caps d’unitat.L’empresa té un creixe-ment anual elevat i no espoden establir els siste-mes de gestió adequatsper anar absorbint el crei-xement.

És important tenir dadesempíriques sobre l’absen-tisme.

Cal formalitzar la medicióde l’absentisme.

No s’efectua registre del’absentisme

No és gaire rellevant, per-què l’empresa no té pro-ducció pròpia, fet pelqual els treballadors notenen control horari, sinóobjectius de productivi-tat.

No es mesura i no hi haintenció de mesurar-ho.

El cost de la medició éssuperior al benefici queens pot aportar.

Mantenir-ho com fins ara,però revisar-ho si canvial’estructura laboral del’empresa.


Model d’indicadors RScat de la RSE per a pimes. Manual d’ús - Anàlisi per stakeholder 17

4. Anàlisi i exemples per a cada stakeholder

Com s’ha explicat anteriorment, el model se centra a veure com els indicadors 0 de la RSE per a cadastakeholder afecten l’empresa i l’empresa els afecta, i a valorar quins indicadors específics pot fer ser-vir l’empresa per dur a terme aquesta valoració i facilitar-ne la gestió.

En aquest sentit, aquesta part del document mostra per a cada stakeholder (1) els indicadors 0, (2) laseva raó de ser i els objectius, (3) les dificultats específiques que representa l’stakeholder per a l’em-presa i (4) els exemples concrets de com cal omplir i utilitzar els indicadors. Cal tenir present que lesrespostes de les empreses varien molt, i sovint poden ser molt diferents tot i utilitzar els mateixos indi-cadors. Aquest fet, tal com s’explica a la introducció, reflecteix la realitat de cada empresa i no ha depreocupar-nos especialment. El que sí que és realment important és reflexionar sobre els indicadors 0i aplicar-los adequadament. La forma en què l’empresa després mesura aquests indicadors i com infor-ma els stakeholders de les activitats de RSE és una qüestió més flexible, a discreció de cada empresa.Fet i fet, l’Annex 1 al final d’aquest document mostra el model RSCat – Xarxa per a la responsabilitatsocial a les pimes en la seva totalitat, incloent-hi els indicadors específics associats a cada indicador0. Hi apareixen indicats els indicadors GRI i, dins d’una quarta fase addicional, els indicadors GRI quefaltarien per completar una memòria social seguint-ne els criteris. D’altra banda, l’Annex 2 mostra elquadre associatiu entre el model de la xarxa RScat i les directrius G3 de la Global Reporting Initiativeper elaborar memòries de sostenibilitat i de RSE. Es tracta d’una taula que considerem que és d’un inte-rès especial per dur a terme un transvasament de la informació d’un model a l’altre.

Absentisme laboral

Remuneració als treballadorsPerfil de la plantilla dels treballa-dorsRotació de la plantillaAccidents de treball i malaltiesprofessionalsValor econòmic generat

Indicadors 0 – Treballadors

Medi ambient i entorn laboralPràctiques i drets laborals

Avaluació de resultats i competèn-cies del treballadorFormació dels treballadorsConciliació de la vida laboral, fami-liar i personalDrets humansProgrames d’igualtat d’oportunitatsRepresentació formal dels treballa-dors en la gestióPolítica de salut i seguretat en eltreballRepresentació sindical o col·lectivaAssetjament i abús

Taula 4. Taula d’indicadors 0: treballadors

Condicions ambientals en el llocde treball

Descripció de l’entorn laboral

Raó de ser i objectius

El grup dels treballadors i el dels clients són els dos grups d’interès de més impacte tant cap a l’em-presa com a la inversa. A més, els treballadors són el grup d’interès més legislat i regulat i, per tant, elque gaudeix de més claredat i més consens a l’hora de definir-ne els factors clau. En aquest sentit, lesiniciatives internacionals de la responsabilitat social de l’empresa com ara el Global Compact3 o laSA80004, centren les recomanacions en l’entorn laboral. Des d’aquesta perspectiva, en primer lloc calidentificar els factors clau relacionats amb les pràctiques laborals, tant des d’un punt de vista dels dretsdels treballadors com de polítiques de l’empresa per donar oportunitats de creixement professional.D’altra banda, cal entendre de forma més descriptiva l’entorn laboral, sobretot en termes empírics. A

3 <http://www.unglobalcompact.org/>4 <http://www.sa-intl.org/index.cfm?fuseaction=Page.viewPage&pageId=617&parentID=473>

Treballadors


18 Model d’indicadors RScat de la RSE per a pimes. Manual d’ús - Anàlisi per stakeholder

més, cal valorar els impactes mediambientals en l’entorn laboral, ja que les mateixes pràctiques delstreballadors poden tenir impactes mediambientals. L’objectiu final és poder presentar una bateria defactors clau que mostrin els processos de gestió relacionats amb els treballadors i els resultats que sen’obtenen al final, de manera que l’empresa pugui identificar i gestionar les polítiques i els impactes.

Dificultats específiques del grup

El grup d’interès dels treballadors presenta dos grans problemes: l’heterogeneïtat d’entorns laboralsentre diferents pimes i la sensibilitat de les dades. Hi ha des de petites i mitjanes empreses en què totsels treballadors es podrien considerar de nivell directiu fins a d’altres on hi ha un sol gestor i la restasón operaris. També hi ha pimes que centren totes les operacions en un mateix lloc, mentre que n’hi had’altres que tenen operacions i personal en diversos països, incloent-hi països emergents. Això fa queesdevingui especialment difícil identificar factors clau que siguin representatius i rellevants per als dife-rents grups de treballadors existents al món de les pimes. D’altra banda, i convé tenir-ho present, moltsdels factors clau de gestió dels treballadors són tan sensibles com ara els salarials o la seguretat. De lamateixa manera, hi acostuma a haver una diferència de parers entre l’empresa i els treballadors que faque, de tant en tant, apareguin visions contraposades sobre polítiques laborals, com ara la formació ola igualtat d’oportunitats. L’aplicació i el seguiment d’aquests indicadors poden ser una via per resoldredivergències com la que es planteja aquí.

Com s’han d’omplir i utilitzar els indicadors

Cal aproximar-se a l’stakeholder que forma el grup dels treballadors des de tres enfocaments ben dife-rents: (1) les pràctiques laborals desenvolupades per l’empresa, enteses com les polítiques que desen-volupa l’empresa per garantir els drets i desenvolupar el potencial dels treballadors; (2) l’entorn laboralde l’empresa, entès com una descripció sobre la base de dades empíriques i comparables amb altresempreses, com ara la rotació o l’absentisme, i (3) els impactes mediambientals generats des de l’en-torn laboral5. Els indicadors establerts per cadascun d’aquests tres enfocaments es poden mesurar igestionar de manera diferent, com es veu a la taula següent:

Mitjana de facturació pertreballador

Percentatge de treballa-dors a temps parcialsobre el total de treballa-dors de l’empresa

Percentatge de la factu-ració bruta que es desti-na al desenvolupamentprofessional dels treballa-dors i a la seva formació

Salari mínim de l’empre-sa dividit pel salarimínim interprofessionallocal on es desenvolupenoperacions significativesde l’últim any.

Indicador 0 Indicador específic Empresa 2Empresa 1

Valor econòmic generat

Perfil de la plantilla de tre-balladors

Formació dels treballadors

Remuneració dels treballa-dors

Taula 5. Exemples d’indicadors: treballadors

19.522,48 €

0 %

21.280 €

3,46

600.000,00 €

85,7 %

La formacióinterna ésimportantíssi-ma, però no esconsidera unadespesa

1,1

Empresa 3

No respon

33 %

5 %

No respon

6

8

9

11

6A

8B

9A

11A

5 En aquest darrer punt, només s’hi han inclòs les condicions del lloc de treball, encara que hi hagi d’altres indicadors que puguin estar parcialment vinculats a aquest grup d’in-terès (però no pas directament).




El grup dels proveïdors és l’stakeholder que representa el risc més elevat per a l’empresa des d’un puntde vista de la RSE. Encara que el grup dels treballadors se’n veu afectat de manera similar, el dels pro-veïdors presenta un risc més alt, atès el fet que l’empresa té menys capacitat de control sobre els pro-veïdors que sobre els treballadors i, per tant, pot no ser capaç d’identificar i de gestionar problemes deRSE derivats d’aquest stakeholder. De fet, alguns dels escàndols més greus dels darrers anys es deuena problemes amb proveïdors, com per exemple tallers que utilitzen mà d’obra infantil o condicions detreball que incompleixen la legislació laboral internacional. Avui dia, es considera que qualsevol empre-sa ha de mantenir un control determinat sobre els proveïdors i no s’hi val a dir que “com que la pràcti-ca no la fa l’empresa, no en som responsables”. Un dels problemes que hi ha és que es considera queper mitjà dels proveïdors és una relativament senzill que les empreses facin coses sense assumir-ne laresponsabilitat directa. De fet, una de les raons principals per les quals la RSE ha esdevingut un temaclau per a les pimes és que n’hi ha moltes que són proveïdores de grans multinacionals i que exigeixencada cop més tenir un control determinat sobre els proveïdors. I mentre que, fins ara, aquest control secentrava únicament i exclusivament en temes de qualitat, temps d’entrega, preu i d’altres aspectespurament operatius, actualment el control inclou temes socials i mediambientals. A tall d’exemple, lescinc empreses més grans del món del sector tèxtil fan auditories socials dels proveïdors.


El problema principal d’aquest grup és que, així com les grans empreses poden establir sistemes d’au-ditoria sobre els proveïdors, les pimes, per qüestió de recursos, generalment no poden fer el mateix. Pertant, en molts casos la gestió d’aquest àmbit se centra a fer donar certes dades als proveïdors i fer-lossignar un codi de conducta, com també buscar el compromís que se segueixen unes determinadesbones pràctiques. A més, moltes pimes tenen relacions molt estretes amb alguns proveïdors, fins i totd’amistat o familiars, cosa que dificulta molt l’aplicació d’aquestes mesures. Finalment, cal subratllarque les pimes, generalment, tenen menys poder o menys força sobre els proveïdors. Per tant, la gestiódels proveïdors des d’una perspectiva de la RSE, per a les pimes sovint esdevé més una qüestió de con-vèncer que no pas d’exigir. Es tracta, doncs, de fer veure als proveïdors que assumir les polítiques bàsi-ques de RSE els és beneficiós a mitjà o a llarg termini, ja que, d’una banda, els dóna un cert avantat-ge competitiu i, de l’altra, els redueix riscos.


Els indicadors 0 del grup de proveïdors fan referència a una de les parts més importants dels principisque l’empresa aplica en l’àmbit dels treballadors mateixos. Els principis d’aplicació són similars, estracta (a) d’entendre quines pràctiques laborals té el proveïdor actualment i (b) quines mesures políti-ques està prenent per millorar aquestes pràctiques. A la taula següent podem veure’n alguns exemplespràctics.

Proveïdors

Taula 6. Taula d’indicadors 0: proveïdors

Indicadors 0 – Proveïdors

Condicions i mitjana de temps de pagamentDrets humansBones pràctiques amb proveïdors localsSelecció, avaluació i associació amb proveïdors




El grup dels clients és, juntament amb el dels treballadors, l’stakeholder de més impacte sobre l’em-presa. Cada dia hi ha més clients, tant institucionals com privats, que exigeixen una actuació respon-sable per part de l’empresa. D’altra banda, fins i tot els clients que no exigeixen una gestió de la RSEsí que són sensibles als impactes positius i negatius que es deriven de la gestió de la RSE. Això, per al’empresa, es tradueix a controlar la RSE en la producció dels productes i dels serveis en tota la cade-na de valor, des del disseny, passant per la contractació de proveïdors i la producció, i fins a la gestióde la satisfacció dels clients mateixos. De fet, en els darrers anys han aparegut moltes iniciatives d’eti-quetatge social i/o mediambiental que tracten precisament aquest tema. Les etiquetes socials i/o

Clients

Nombre d’incidèncieslegals relacionades ambels proveïdors l’últim any

L’empresa verifica l’ade-quació de l’actuació delsproveïdors als seus valorsi principis? Com ho fa,per mitjà de quins meca-nismes?

Percentatge de despesesamb proveïdors localssobre el total de les des-peses de l’empresa

L’empresa disposa depolítiques i pràctiques defoment de la contractacióde serveis amb proveï-dors locals? Quines són?


Condicions i mitjana detemps de pagament

Selecció, avaluació i asso-ciació amb proveïdors

Bones pràctiques amb pro-veïdors locals

Taula 7. Exemples d’indicadors: proveïdors

21 anuals

Sí (codi ètic)

No tenimproveïdorslocals

No

Cap

Sí, per audito-ria externa

30 %

Sempre quees pot, es con-tracta proveï-dors locals

Empresa 3

No es regis-tren inci-dències

Sí, SGE-21

100 %

Sí

2

29

27

2B

29B

27A

27B

Taula 8. Taula d’indicadors 0: clients

Indicadors 0 – Clients

Satisfacció del clientDrets humansResponsabilitat sobre el producteRetenció i fidelització del clientReclamació de productesImpacte per màrqueting socialSistema de gestió mediambientalPrivacitat del clientResponsabilitat comunicativa del producteSelecció, avaluació i associació amb proveïdors



mediambientals certifiquen que en tota la cadena de valor del producte es respecten o es compleixenuns principis de la RSE determinats. D’aquesta manera, els clients deleguen la confiança d’haver d’es-brinar què ha fet cadascuna de les empreses participants en la producció del producte a l’empresa cer-tificadora.


Un dels problemes principals del grup dels clients és que hi ha una gran diversitat de tipus de clients.És a dir, hi ha des d’empreses que fan les vendes a un o dos clients institucionals, fins a empreses quetenen molts milers de consumidors finals. Aquesta diversitat genera una gran disparitat a l’hora d’en-frontar-se a la gestió d’aquest stakeholder. D’una banda, com menys clients té l’empresa més simplehauria de ser-ne la gestió, però, generalment, el fet que hi hagi pocs clients també implica que tinguinmés poder sobre l’empresa. També s’esdevé la situació inversa: empreses amb molts consumidors oclients finals i, per tant, amb grans dificultats a l’hora d’establir canals de comunicació i sistemes degestió. D’altra banda, però, aquest gran nombre de clients tenen poca capacitat de pressió i/o negocia-ció sobre l’empresa.


Generalment, la RSE cap als clients s’entén en tres direccions: (a) manteniment d’uns valors i uns prin-cipis responsables, incloent-hi proveïdors; (b) gestió responsable de les activitats de l’empresa dins detota la cadena de valor, i (c) bona gestió mediambiental. No obstant això, els clients sovint ja tenen unapercepció prèvia de la RSE de l’empresa, per la qual cosa a l’hora de treballar els indicadors per aaquest stakeholder és molt important no tan sols dirigir les polítiques i les pràctiques de RSE, sinótambé els sistemes de comunicació i reporting cap als clients. A la taula següent en podem veure algunsexemples pràctics:

L’empresa disposa decanals de comunicacióentre el consumidor / clienti ella mateixa? De quinscanals disposa? (Servei d’a-tenció al client/consumidor(SAC), enquestes de satis-facció, bústia /fulls de sug-geriments, reclamacions iqueixes, web, telèfon d’a-tenció al consumidor/client, etc.)

L’empresa mesura el grau desatisfacció del client? Com elmesura? (enquestes, estudisde satisfacció)

Procediments introduïts alcicle de vida delproducte/servei per millorar-ne l’impacte en la salut i laseguretat dels clients

L’empresa disposa d’unapolítica formal de proteccióde la privacitat i/o un siste-ma de gestió de les infor-macions privades del client/consumidor o usuari?


Satisfacció delclient

Responsabilitatsobre el produc-te

Privacitat delclient

Taula 9. Exemples d’indicadors: clients

Atenció per dossales assistants,ja que tenimpocs clients.

No s’aplica.

En el servei quenosaltres donem,aquest aspecte nos’aplica: consulto-ria

Sí, adaptats ala LOPD, LSS iICE.

Canals oberts icanals que esresponen ràpi-dament permitjà de correuelectrònic, fax otelèfon.

Cada dos anyses fa unaenquesta desatisfacció.

El tipus de pro-ducte passamolts testos deseguretat i dequalitat perrequisits legals.

No es guardendades perso-nals.

Empresa 3

No és un servei especí-fic. No es mesura, peròse sap que és forçaelevat, perquè l’empre-sa no ha perdut capdels 40 clients que té.

Assajos. Normatives.Controls de qualitatdiaris.En curs.

5

3

22

5A

5B

3A

22A




Antigament es considerava que els grans actors socials –com ara les empreses, el sector públic i lasocietat civil– funcionaven d’una forma relativament independent. Avui dia es considera que la líneadivisòria entre les activitats dels diferents actors és difusa, i que hi ha grans espais d’intersecció entreels tres sectors, com per exemple els impactes socials i mediambientals de les activitats empresarials.És a dir, l’empresa presta alguns serveis que es poden considerar, almenys en part, públics, i el sectorpúblic també desenvolupa activitats que podrien ser considerades de l’àmbit privat. Això es pot veureclarament en l’aparició en els darrers anys d’una gran quantitat d’iniciatives publicoprivades en el campde la RSE, com ara el Global Compact de les Nacions Unides o la Global Reporting Initiative, entre d’al-tres. A Europa, en els darrers quatre anys s’ha dut a terme una consulta de diferents entitats públiques,privades i civils dins de l’anomenat European Multistakeholder Forum que ha finalitzat amb la publica-ció d’unes recomanacions o directrius concretes de la Comissió Europea sobre la RSE tant per a lesempreses com per als organismes públics. En aquest sentit, l’objectiu a l’hora de gestionar aquest sta-keholder consisteix a entendre quins mecanismes o processos de relació amb el sector públic té l’em-presa, i com s’afecten mútuament.


El grup del sector públic és un dels stakeholders que normalment presenta menys complicacions, ja queles condicions de relació estan definides pel marc legal i institucional i, per tant, són relativament cla-res i transparents. No obstant això, cal recordar que el grup del sector públic és un dels més condicio-nats pel context específic en el qual opera l’empresa, fet pel qual varia molt entre zones geogràfiqueso en funció del tipus d’administració amb què l’empresa treballa o es relaciona. Per aquest motiu, lacomplexitat de relació amb aquest stakeholder estarà directament relacionada amb la dispersió geogrà-fica i administrativa dels interessos de l’empresa. L’exercici d’actuacions de lobby és un àmbit de granimpacte per a les grans empreses, però generalment irrellevant per a les pimes. Malgrat tot, és un àmbitque cal tenir en compte, perquè representa un factor d’exposició potencial per part de l’empresa.


L’element essencial a l’hora d’omplir aquests indicadors és recordar que l’objectiu és tenir clar com esrelaciona l’empresa amb el sector públic. En aquest sentit, és essencial recordar que les vies de relacióamb el sector públic no es redueixen només a canals directes, com ara activitats de suport financer ode lobbying, sinó que també inclouen activitats indirectes com ara la prestació de serveis que propor-cionen una repercussió pública, com ara infraestructures. A la taula següent en podem veure algunsexemples pràctics:

Sector públic

Taula 10. Taula d’indicadors 0: sector públic

Indicadors 0 – Sector públic

Valor econòmic generatInversions i serveis que proporcionen un benefici públicRelacions amb els poders polítics i de lobbyAjuts del govern



Posició en les polítiquespúbliques i vies de partici-pació en el desenvolupa-ment i activitats de lobbyrealitzades per l’empresa

Descripció, desenvolupa-ment i impacte de lesinversions en infraestructu-ra i serveis suportats perl’empresa que proporcionenun benefici públic

L’empresa rep ajudes finan-ceres per part d‘organismespúblics? Import o valor del‘ajuda.


Relacions ambels poders polí-tics i de lobby

Inversions i ser-veis que propor-cionen un bene-fici públic

Ajuts del govern

Taula 11. Exemples d’indicadors: sector públic

Sí

Col·locaciód’enllumenat,restauració demonuments,rehabilitaciód’edificis, for-mació pràctica iteòrica.

2 %

No

Cap

53.328 €rebuts per pro-jectes d’R+D

Empresa 3

Integrants associacionssectorials i empresa-rials. Associació.

Sí (encara que no ésun aspecte utilitzat perl’estratègia de deci-sions)

No

38

34

39

38A

34A

39A


Quan parlem de comunitat, de fet estem parlant de totes les activitats que tenen alguna cosa a veure ambles relacions entre l’empresa i la comunitat en què opera, i això inclou gestionar la RSE de les activitatsempresarials que tenen un impacte directe sobre la comunitat. No obstant això, l’aspecte central d’aqueststakeholder és el que al nostre país denominem acció social o, fins i tot, filantropia. Les activitats centralsentre l’empresa i la comunitat des d’un punt de vista de la RSE són totes les pràctiques de l’empresa exter-nes a l’activitat purament empresarial. D’entre aquestes pràctiques, trobem donacions a ONG, patrocinid’activitats esportives o culturals o ajuts per solucionar problemes o emergències (des del Prestige a la inte-gració social o laboral d’immigrants). De fet, hi ha diverses organitzacions que es dediquen a avaluar l’ac-ció social de les empreses envers la comunitat, com per exemple la Fundación Empresa y Sociedad6 o, aescala internacional, la més reconeguda és l’ONG anglesa Business in the Community.7 Ara bé, ja fa anysque moltes empreses veuen que no té sentit que una empresa inverteixi en projectes de temes que notenen res a veure amb la seva activitat, fet pel qual les empreses tendeixen cada cop més a fer acció socialrelacionada amb el seu negoci. Des d’aquest punt de vista, cal mesurar i gestionar aquestes activitats.

Comunitat

Taula 12. Taula d’indicadors 0: comunitat

Indicadors 0 – Comunitat

Valor econòmic generatDrets humansRelació amb la comunitatGestió d’impactes a la comunitatCondicions ambientals en el lloc de treballPremis i distincions per actuacions responsablesInversions i serveis que proporcionen un benefici públic

6 <http://www.empresaysociedad.org/feys/es>7 <http://www.bitc.org.uk/>




L’stakeholder que anomenem comunitat presenta dos grans problemes: (1) la dificultat de gestió i medi-ció de les activitats i (2) l’heterogeneïtat de definicions de comunitat que hi pot haver. En primer lloc,com hem explicat anteriorment, l’activitat principal entre l’empresa i la comunitat és l’acció social. Elproblema és que com que, generalment, els projectes d’acció social queden fora de les activitats pròpiesde l’empresa, no acostumen a tenir els mateixos sistemes de gestió. Això fa que moltes empreses quetenen processos de gestió de negoci molt ben definits i mesurats tinguin molt poca informació sobre elsprocediments i l’impacte real de les activitats d’acció social. De fet, moltes empreses simplement es mar-quen un objectiu numèric, ja sigui absolut o percentual, i inverteixen aquesta quantitat. Aquest és undels motius pels quals, com hem explicat abans, cada dia més empreses intenten centrar l’acció socialen activitats molt relacionades amb la seva activitat de negoci. En segon lloc, no hi ha una definició unà-nime sobre què inclou el grup d’stakeholder que anomenem comunitat. Com passa amb d’altres stake-holders, en aquest cas identifiquem la comunitat com l’ens que rep o genera l’impacte envers l’empre-sa. Aquesta definició fa que una mateixa empresa pugui incloure dins d’aquest grup una associació deveïns del barri on té un centre productiu i una fundació que actua a escala internacional. En el cas de lacomunitat, l’estratègia de RSE de l’empresa és la que defineixen les organitzacions que en formen part.


És important que l’empresa entengui que els indicadors per a la gestió de les activitats amb la comuni-tat no necessàriament suposen un cost addicional per a l’empresa, i que poden ser tan importants comla gestió d’indicadors d’altres grups com ara els treballadors o els clients. Ara bé, és cert que sovint lapime no disposa de les dades o els canals de comunicació i els sistemes per gestionar els indicadors derelacions amb la comunitat que té per administrar altres grups. Això es pot millorar modificant les polí-tiques d’acció social de manera que se centrin en activitats vinculades al negoci. A la taula següent enpodem veure alguns exemples pràctics:

L’empresa coneix la comuni-tat en què és present? Com?Per mitjà de quins mecanis-mes? I la reconeix com apart interessada importantdins dels seus processosdecisoris? Com la reconeix?Per mitjà de quins mecanis-mes?

Nombre d’entitats/projectesals quals dóna suport permitjà de recursos econò-mics. Valor econòmic perentitat/projecte.

Nombre i percentatge detreballadors sobre el total del’empresa que participen orealitzen treballs voluntaris.

Nombre, nom i any de lesdistincions rebudes en rela-ció amb l’actuació social,ambiental i ètica


Relació amb lacomunitat

Premis i distin-cions per actua-ció responsable

Taula 13. Exemples d’indicadors: comunitat

Sí, per la pertinençaa entitats referents enel sector i coneixe-ment de concursosprivats i públics alsquals hem estat pre-sents.

19

3

Premi Institut de laDona a l’equitat-dife-rència entre homes idones 2003. I PremiCatalunya EmpresaFlexible 2006 V cam-panya per un equili-bri de la vida profes-sional i personal.

Reconeixem la comunitati la identifiquem com apart, però no hi ha defi-nits uns mecanismes.

Els treballadors s’empor-ten ordinadors que esreposicionen. El paper elrevenen al gestor de resi-dus i els diners que enfan van a una ONG alfinal de l’any. Donen men-jar per valor de 600 €.

Dia del Voluntariat

2

Empresa3

No

1

NA

Cap

7

33

7A

7B

7G

33A




En els darrers anys, hi ha una tendència creixent a establir codis o directrius sectorials per a la gestió dela RSE. Per exemple, alguns dels organismes i de les empreses principals del sector financer han signatels anomenats Principis per a la inversió responsable que estableixen uns determinats requisits de RSE pera les empreses del sector. També es produeix en altres sectors com ara el tèxtil o el de les joguines, entred’altres. Això es deu al fet que moltes empreses han vist que, en el camp de la RSE, els competidors sónun stakeholder essencial. Per exemple, en el cas que una empresa del sector energètic tingui una actua-ció irresponsable, sovint la percepció social serà que les altres empreses del sector tenen pràctiques simi-lars, però que aquesta ha estat l’única descoberta. La reacció social és similar al que succeeix amb eldopatge en l’esport. En un món en el qual la reputació de les empreses suposa un alt percentatge del valorde les marques, la gestió dels competidors en temes relacionats amb la RSE és un aspecte essencial. Éscert que aquest tema té més impacte en les grans empreses, però no per això s’ha de deixar de gestionaren les pimes. És especialment important per a les pimes que siguin proveïdores de sectors industrials.


La dificultat en la gestió d’aquest stakeholder rau en la manca de canals i d’hàbits de comunicació ambaquest grup. És a dir, hi ha moltes empreses que no s’acostumen a relacionar gaire amb els competidorsprincipals. A més, com que la RSE pot ser enfocada com una estratègia de negoci que potencialment potgenerar un avantatge competitiu, es pot crear la paradoxa que compartir informació sobre l’estratègia deRSE suposi, d’una banda, una reducció de riscos però, de l’altra, suposi donar eines a un competidor direc-te. En tot cas, el fet que el model tingui tan sols un indicador per aquest àmbit, i que aquest se centriespecíficament en la comunicació i la publicitat reflecteix la gran dificultat que tenen les empreses perestablir indicadors concrets i mesurables de la gestió dels competidors. D’altra banda, les pimes tenenbarreres molt difoses entre els conceptes de clients, proveïdors i competidors, ja que sovint una empresapot ser client, proveïdor i competidor d’una mateixa empresa.


Tot i la importància d’aquest stakeholder, com hem vist en l’apartat anterior, avui dia la majoria de pimesno gestionen els competidors amb procediments formals i mesurables com en el cas d’altres stakeholders.No obstant això, moltes empreses comencen a supervisar els competidors mitjançant indicadors estricta-ment qualitatius especialment centrats en l’impuls d’iniciatives sectorials o, com podria ser el cas delmodel de la xarxa RScat, de manera que s’estableixin canals concrets de diàleg amb els competidors. Amés, cal tenir present que, al model, algunes de les problemàtiques que en grans empreses serien espe-cífiques del grup dels competidors, per a les petites i les mitjanes empreses apareixen en indicadors d’al-tres grups, com ara la selecció, l’avaluació i l’associació amb els proveïdors o els drets humans, entre d’al-tres. Per aquest motiu, considerem que és essencial –i ho recomanem– que l’empresa estableixi canals decomunicació i, fins i tot, estratègies conjuntes amb els competidors en determinats apartats de la RSE. Ala taula següent podem veure alguns exemples pràctics dels indicadors del model per al grup dels compe-tidors:

Competidors

Taula 14. Taula d’indicadors 0: competidors

Indicadors 0 – Competidors

Responsabilitat comunicativa del producte

L’empresa ha realitzat enels darrers dos anys algunacomunicació que hagi estatobjecte de reclamació perpart de clients, usuaris,proveïdors o competidors?Quina/es?


Responsabilitatcomunicativadel producte

Taula 15. Exemples d’indicadors: competidors

No s’aplica Fa 2 anys l’em-presa encara noexistia…

Empresa 3

Sí23 23A




Tot i que, òbviament, els accionistes tenen una gran influència sobre l’empresa, per a les pimes, elsaccionistes acostumen a ser el grup d’interès de menys risc i menys importància des del punt de vistaespecífic de la RSE. A les grans empreses, els accionistes generalment són inversors externs a l’empre-sa, fet pel qual formen, juntament amb els treballadors i els clients, els tres stakeholders clau que s’hande gestionar des de l’empresa. Aquest no és el cas de les pimes, ja que generalment la majoria d’accio-nistes formen part de l’equip directiu o del nucli operatiu i/o familiar de l’empresa.


La implantació d’una política de RSE no genera una dificultat especial en aquest grup per a les pimes.De fet, per a les pimes, la gestió dels accionistes és sovint equivalent a la gestió de l’equip directiu i,per tant, es basa en els elements centrals de control de gestió de l’empresa. També és cert que, per ales pimes, la gestió del grup dels accionistes pot generar alguns problemes en termes de gestió d’altresgrups d’interès, ja que sovint alguns dels accionistes poden ser proveïdors o clients de l’empresa. Defet, no és gens estrany trobar inversions de capital creuades entre diferents pimes. Això, com en el casdels competidors, mostra un cop més la diferència en la gestió dels stakeholders entre les grans empre-ses i les pimes, ja que en aquestes últimes la diferència entre els diferents grups d’stakeholders no éstan clara.


Els indicadors centrals per al grup dels accionistes a les pimes se centren en aspectes compartits ambaltres grups d’stakeholders com ara competidors, proveïdors o clients. Aquí apareixen elements com arala privacitat del client, la responsabilitat sobre el producte o la selecció de proveïdors. En aquest sen-tit, a l’hora de valorar la gestió d’aquests diferents grups d’stakeholders, la pime ho hauria de fer ambuna visió global i transversal. L’únic àmbit més específic, i més obvi, que cal valorar per a aquest sta-keholder és el d’anàlisi financera. A la taula següent en podem veure alguns exemples pràctics:

Accionistes

Taula 16. Taula d’indicadors 0: accionistes

Indicadors 0 – Accionistes

Valor econòmic generatResponsabilitat comunicativa del producteSelecció, avaluació i associació amb proveïdors

Facturació anual bruta del’últim exercici

Mitjana de facturació pertreballador


Valor econòmicgenerat

Taula 17. Exemples d’indicadors: accionistes

82.703.338,87 €

600.000,00 €

4.995.506,33 €

16.428 €

Empresa 3

517.000 €

250.000 €

6 6A

6E




Sent precisos en la definició, el medi ambient no seria un stakeholder, ja que no és un grup d’interèsconcret quant a organitzacions que el formen. De fet, hi ha un cert debat sobre si s’ha d’entendre comun grup independent o se l’ha d’incloure de forma transversal en els diversos grups com es fa amb elstemes socials o econòmics. En aquest model, posem el medi ambient com a stakeholder per dos motius:(1) perquè té una identitat pròpia i (2) perquè la majoria d’empreses gestiona els temes mediambien-tals de forma independent o separada. En qualsevol cas, l’aspecte mediambiental és, d’entre tots elstemes de la RSE, el que disposa de més consens quant a definició, factors clau i indicadors. Això faque els indicadors siguin els mateixos, o molt similars, per diferents processos de l’empresa, com aral’elaboració de memòries o les certificacions ISO, entre d’altres.


La dificultat principal que presenta la gestió del medi ambient és que els indicadors d’aquest grupdemanen mesuraments empírics d’una complexitat i un cost determinats, com per exemple la medicióde soroll, la qualitat de l’aire o els mètodes de tractament de residus produïts. L’altra dificultat delstemes mediambientals és que, així com amb els aspectes socials l’ús de certificacions i d’eines de ges-tió no és gaire generalitzat8, amb el medi ambient, les certificacions com ara l’ISO14001 o l’EMAS síque estan força esteses. En aquest sentit, independentment de si la empresa té certificació mediam-biental o pretén tenir-ne una, sovint les grans empreses de les quals les pimes són proveïdores tenenalgun d’aquests sistemes de certificació, i per això exigeixen o poden exigir als proveïdors la resposta oles dades en aspectes que, d’entrada, podrien semblar allunyats per a una pime, com ara temes de bio-diversitat o de verificació mediambiental independent.


Com hem vist, les pimes s’enfronten a dos tipus de problemes en l’àmbit mediambiental: (1) la com-plexitat i el cost de la medició d’indicadors i (2) la necessitat de tenir en compte els temes mediam-bientals d’una forma exhaustiva. Com que hi ha moltes pimes que no disposen de la capacitat ni delsrecursos per mesurar i gestionar tots els indicadors mediambientals, el més pràctic és fer servir aquestsindicadors com a objectius a llarg termini i, mentrestant, fer servir els indicadors per mostrar els aven-ços o les polítiques que es volen establir. Per tant, es tracta d’omplir els indicadors que es pugui ambdades empíriques i, en la resta, explicar descriptivament com l’empresa gestiona aquest stakeholder.

Medi ambient

Taula 18. Taula d’indicadors 0: medi ambient

Indicadors 0 – Medi ambient

Consums d’energia i aiguaCondicions ambientals al lloc de treballResidus produïtsVerificació ambiental externa independentReciclatgeSistema de gestió mediambientalEmissions de gasosEmissions d’efluents Biodiversitat** Indicador afegit a la fase 4

8 Potser la més utilitzada és SA8000. Vegeu: < http://www.sa-intl.org/index.cfm?&stopRedirect=1>



Nivell de la qualitat de l’ai-re de l’empresa respectedels nivells estàndards

Quantitat total de residusper tipus, destinació imètode de tractament (enpes i volum)


Condicionsambientals enel lloc de tre-ball

Residus pro-duïts

Taula 19. Exemples d’indicadors: medi ambient

Emissions deCO2 0,12.

Paper i brossa,en poca quanti-tat. Som unapetita oficina.

Igual a l’estàn-dard

Residu especial(químic) 8.228KgResidu no espe-cial 247.268Kg

Empresa 3

No s’avalua. Es consi-dera bo.

No s’aplica

15

20

15A

20A


Model d’indicadors RScat de la RSE per a pimes. Manual d’ús - Procés d’utilització 29

El model de la RSE a les pimes es pot trobar a continuació, a l’Annex 1. Tot el contingut de la guia finsa aquest punt està pensat únicament i exclusivament per facilitar la comprensió i la utilització delmodel. Per tant, a l’hora de treballar sobre el model, cal recordar el procés que hem seguit fins a arri-bar a aquest punt:

1) Comprensió de l’abast de la RSE.

2) Anàlisi prèvia dels stakeholders i de la nostra empresa.

3) Anàlisi dels 39* indicadors 0 del model i dels objectius per a la nostra empresa (*o 40 en afegir la3) fase 4 per incloure tots els indicadors de la GRI).

4) Comprensió del model, distingint-ne les tres fases d’aplicació; la quarta fase és opcional, i només és4) necessària en cas que es vulgui fer una memòria completa sobre la base de la GRI.

5) Comprensió de les dificultats i anàlisi d’exemples de com s’aplica el model per a cada stakeholder.

6) Es comença a utilitzar el model de la RSE a les pimes.

Proposem que l’empresa continuï de manera més o menys precisa aquesta mateixa seqüència. En lesexperiències pilot del model, sovint una de les dificultats o problemes principals ha estat quan l’empre-sa ha volgut passar directament al punt 6 (començar a utilitzar el model) sense fer una reflexió inicialsobre la RSE a l’empresa. Aquests passos previs generen una certa complexitat en l’inici del procés,però més endavant en faciliten moltíssim la gestió. Només cal imaginar la diferència en la gestió delmodel entre una empresa que encarregui a un/a treballador/a que ompli els indicadors respecte d’unaaltra que realitzi un diagnòstic i un pla d’acció i inclogui una reflexió en el nivell organitzatiu màxim.Tant des d’un punt de vista de gestió de riscos com d’identificació d’oportunitats, recomanem aquestasegona opció, sobretot si l’empresa vol publicar algun tipus de memòria de RSE o de sostenibilitat.Sempre cal tenir present que en qüestions de RSE és força fàcil generar expectatives entre els diferentsstakeholders i, per tant, sempre és recomanable reflexionar abans d’iniciar processos d’aquest tipus. Pertant, el pas següent que l’empresa ha de dur a terme és començar el procés de reflexió.

5. Procés d’utilització del model


Model d’indicadors RScat de la RSE per a pimes. Manual d’ús - Introducció 31

ANNEXOS


Annex 1: Model d'indicadors RScat - v 3.0 33

A continuació presentem una taula amb el model d’indicadors complet. El quadre recull la llista dels226 subindicadors, agrupats en els 40 indicadors 0, i en mostra la informació específica de cada un:

• Codi i enunciat dels subindicadors: el codi sempre estarà format per un nombre que correspon a l’in-• dicador de base + una lletra (A, B, C, etc.) segons la posició dins del mateix indicador de base.• Fase en què s’inclou aquest subindicador: la informació apareix a les primeres columnes i, alhora, s’ha• diferenciat el color de la font en funció de la fase: fase 1 en negre, fase 2 en verd, fase 3 en lila i fase• 4 en blau.• Vincle amb el model de la GRI: en cas que el subindicador s’inclogui dins de les línies de la GRI, s’es-• pecifica el codi que pren en aquest estàndard internacional.• Impacte principal d’aquest subindicador (econòmic / social / mediambiental) i subimpacte• Grups d’interès amb què es vincula el subindicador (treballadors / clients / accionistes / proveïdors /• medi ambient / comunitat / sector públic / competidors).

IND

ICA

DO

R

FA

SE

1

FA

SE

2

FA

SE

3

FA

SE

4

Núm

. SU

BIN

DIC

.

TÍTOL SU

1 Avaluació de resultats i competències del treballador

1 1A Percentatge dels treballadors que reben revisions salarials

2 1B Percentatge de desenvolupament dels treballadors d’acord

2 Condicions i mitjana de temps de pagament

1 srodïevorp sla tnemagap ed spmet ed anajtim i snoicidnoC A2

2 2B Nombre d’incidències legals relacionades amb els proveïd

3 Responsabilitat sobre el producte

1 3AProcediments introduïts al cicle de vida del producte / ser

Codis delsindicadors(nivell 0)

Noms dels indicadors (nivell 0)

FA

SE

1

FA

SE

2

FA

SE

3

FA

SE

4

Núm

. SU

BIN

DIC

.

TÍTOL SU

Avaluació de resultats i competències del treballador

1 1A P t t d l t b ll d b i i l i l

Enunciat dels subindicadors

Fase en quès’inclou elsubindicador(text per colors)

2 5G satisfacció) (cal especificar-ne el concepte i el pes, el percentatge de cadascun dels motius sobre el total de reclamacions i queixes rebudes)

2 5H Nombre d’enquestes de satisfacció realitzades a clients/consumidors l’últim any i puntuació mitjana obtinguda P 3 5I L’empresa té un defensor del consumidor o alguna persona amb una funció similar?

3 5J L’empresa promou, forma i incentiva els professionals d’atenció al públic a reconèixer errors i actuar amb rapidesa i autonomia en la resolució de problemes? Com?

Codis dels subindicadors

Annex 1: Model de la RSE a les pimes catalanes


34 Annex 1: Model d'indicadors RScat - v 3.0

INDICADOR

FASE 1

FASE 2

FASE 3

FASE 4

Núm. SUBINDIC.

TÍT

OL S

UB

IND

ICA

DO

R

CO

DI

GR

I IM

PACTE

Treballadors

Clients

Accionistes

Proveïdors

Medi ambient

Comunitat

Sector Públic

Competidors

SU

BIM

PACTE

1

Ava

luació

de r

esu

ltats

i c

om

petè

ncie

s del tr

eballador

1

1A

Pe

rcen

tatg

e de

ls t

reba

llado

rs q

ue r

eben

rev

isio

ns s

alar

ials

d’a

cord

am

b el

gra

u de

des

envo

lupa

men

t pr

ofes

sion

al

LA12

SOCI

AL

XPr

àctiq

ues

labo

rals

2

1B

Perc

enta

tge

de d

esen

volu

pam

ent

dels

tre

balla

dors

d’a

cord

am

b l’a

ssol

imen

t de

ls o

bjec

tius

plan

ifica

ts

SO

CIAL

X

Pràc

tique

s la

bora

ls

2

Condic

ions

i m

itja

na d

e t

em

ps

de p

agam

ent

1

srodïevorp sla tnemagap ed sp

met ed anajtim i snoicidnoC

A2EC

ON

ÒM

IC

XIm

pact

e ec

on. i

ndire

cte

2

2B

Nom

bre

d’in

cidè

ncie

s le

gals

rel

acio

nade

s am

b el

s pr

oveï

dors

l’úl

tim a

ny

EC

ON

ÒM

IC

XIm

pact

e ec

on. i

ndire

cte

3

Resp

onsa

bilit

at

sobre

el pro

ducte

1

3A

Pr

oced

imen

ts in

trod

uïts

al c

icle

de

vida

del

pro

duct

e / s

erve

i per

mill

orar

-ne

l’im

pact

e en

la s

alut

i la

seg

uret

at d

els

clie

nts

PR1

SOCI

AL

XR

esp.

sob

re p

rodu

cte

2

3B

Enum

erac

ió i

iden

tific

ació

de

les

inci

dènc

ies

deriv

ades

de

l’inc

ompl

imen

t de

les

norm

es r

elac

iona

des

amb

els

impa

ctes

de

ls p

rodu

ctes

/ser

veis

en

la s

alut

i la

seg

uret

at d

uran

t el

cic

le d

e vi

da

PR2

SOCI

AL

XR

esp.

sob

re p

rodu

cte

2

3C

Estu

dis

i rec

erqu

es t

ècni

ques

rea

litza

ts p

er l’

empr

esa

sobr

e da

nys

pote

ncia

ls d

els

prod

ucte

s/se

rvei

s co

mer

cial

itzat

s pe

r al

s co

nsum

idor

s/cl

ient

s l’ú

ltim

any

SOCI

AL

XR

esp.

sob

re p

rodu

cte

2

3D

Dav

ant

de r

isco

s po

tenc

ials

, l’e

mpr

esa

disp

osa

de m

ecan

ism

es d

e di

vulg

ació

i de

com

unic

ació

a le

s pa

rts

inte

ress

ades

i ad

opta

mes

ures

pre

vent

ives

i co

rrec

tives

am

b ag

ilita

t? Q

uins

són

aqu

ests

mec

anis

mes

?

SOCI

AL

XR

esp.

sob

re p

rodu

cte

4

3E

Cost

de

les

mul

tes

sign

ifica

tives

fru

it de

l’in

com

plim

ent

de la

nor

mat

iva

en r

elac

ió a

mb

el s

ubm

inis

tram

ent

i l’ú

s de

pr

oduc

tes

i ser

veis

de

l’org

anitz

ació

PR

9 SO

CIAL

X

Res

p. s

obre

pro

duct

e

4

Abse

nti

sme labora

l

1

4A

N

ombr

e to

tal d

’hor

es p

erdu

des

l’últi

m a

ny

LA7

SOCI

AL

XPr

àctiq

ues

labo

rals

1

4B

Ta

xa d

’abs

entis

me,

mitj

ana

d’ho

res

perd

udes

per

tre

balla

dor

LA7

SOCI

AL

XPr

àctiq

ues

labo

rals

1

4C

Ti

polo

gia

o ca

uses

de

l’abs

entis

me

LA7

SOCI

AL

XPr

àctiq

ues

labo

rals

3

4D

Pe

rcen

tatg

e to

tal d

’hor

es p

erdu

des

per

tipol

ogia

de

cont

ract

ació

SOCI

AL

XPr

àctiq

ues

labo

rals

3

4E

Pe

rcen

tatg

e to

tal d

’hor

es p

erdu

des

per

edat

i se

xe

SO

CIAL

X

Pràc

tique

s la

bora

ls

5

Satisf

acció

del client

1

5A

L’

empr

esa

disp

osa

de c

anal

s de

com

unic

ació

ent

re e

l con

sum

idor

/clie

nt i

ella

? D

e qu

ins

cana

ls d

ispo

sa?

(ser

vei d

’ate

nció

al

clie

nt/c

onsu

mid

or (

SAC)

, enq

uest

es d

e sa

tisfa

cció

, bús

tia/fu

lls d

e su

gger

imen

ts, r

ecla

mac

ions

i qu

eixe

s, w

eb, t

elèf

on

d’at

enci

ó al

con

sum

idor

/clie

nt, e

tc.)

ECO

NÒ

MIC

X

Impa

cte

econ

. dire

cte

1

5B

L’

empr

esa

mes

ura

el g

rau

de s

atis

facc

ió d

el c

lient

? Co

m e

l mes

ura?

(en

ques

tes,

est

udis

de

satis

facc

ió)

PR5

SOCI

AL

XR

esp.

sob

re p

rodu

cte

2

5C

Nom

bre

tota

l de

truc

ades

reb

udes

del

clie

nt e

n l’ú

ltim

any

ECO

NÒ

MIC

X

Impa

cte

econ

. dire

cte

2

5D

Perc

enta

tge

de r

ecla

mac

ions

/que

ixes

sob

re e

l tot

al d

e tr

ucad

es r

ebud

es d

el c

lient

l’úl

tim a

ny

EC

ON

ÒM

IC

XIm

pact

e ec

on. d

irect

e

2

5E

Perc

enta

tge

de r

ecla

mac

ions

/que

ixes

no

ates

es s

obre

el t

otal

de

truc

ades

reb

udes

l’úl

tim a

ny

EC

ON

ÒM

IC

XIm

pact

e ec

on. d

irect

e

2

5F

Tem

ps m

itjà

d’es

pera

al t

elèf

on d

’ate

nció

al c

lient

fin

s a

l’ini

ci d

e l’a

tenc

ió (

en m

inut

s)

EC

ON

ÒM

IC

XIm

pact

e ec

on. d

irect

e

2

5G

Qui

na h

a es

tat

la n

atur

ales

a de

les

recl

amac

ions

i le

s qu

eixe

s re

bude

s? (

prod

ucte

o s

erve

i, qu

alita

t, v

alor

, seg

uret

at,

satis

facc

ió)

(cal

esp

ecifi

car-

ne e

l con

cept

e i e

l pes

, el p

erce

ntat

ge d

e ca

dasc

un d

els

mot

ius

sobr

e el

tot

al d

e re

clam

acio

ns i

quei

xes

rebu

des)

ECO

NÒ

MIC

X

Impa

cte

econ

. dire

cte

2

5HN

ombr

e d’

enqu

este

s de

sat

isfa

cció

rea

litza

des

a cl

ient

s/co

nsum

idor

s l’ú

ltim

any

i pu

ntua

ció

mitj

ana

obtin

guda

PR

5 SO

CIAL

X

Impa

cte

econ

. dire

cte

3

5I

L’

empr

esa

té u

n de

fens

or d

el c

onsu

mid

or o

alg

una

pers

ona

amb

una

func

ió s

imila

r?

SO

CIAL

X

Impa

cte

econ

. dire

cte

3

5J

L’

empr

esa

prom

ou, f

orm

a i i

ncen

tiva

els

prof

essi

onal

s d’

aten

ció

al p

úblic

a r

econ

èixe

r er

rors

i ac

tuar

am

b ra

pide

sa i

auto

nom

ia e

n la

res

oluc

ió d

e pr

oble

mes

? Co

m?

SO

CIAL

X

Impa

cte

econ

. dire

cte



INDICADOR

FASE 1

FASE 2

FASE 3

FASE 4 Núm.

SUBINDIC.

TÍT

OL S

UB

IND

ICA

DO

R

CO

DI

GR

I IM

PACTE

Treballadors

Clients

Accionistes

Proveïdors

Medi ambient

Comunitat

Sector Públic

Competidors

SU

BIM

PACTE

6

Valo

r econòm

ic g

enera

t

1

6A

Fa

ctur

ació

anu

al b

ruta

de

l’últi

m e

xerc

ici

EC1

ECO

NÒ

MIC

X

XX

XIm

pact

e ec

on. d

irect

e

1

6B

Co

stos

d’e

xplo

taci

ó de

l’úl

tim e

xerc

ici

EC1

ECO

NÒ

MIC

X

XX

XIm

pact

e ec

on. d

irect

e

1

6C

B

enef

ici n

et a

bans

d’im

post

os d

e l’ú

ltim

exe

rcic

i

ECO

NÒ

MIC

X

XX

XIm

pact

e ec

on. d

irect

e

2

6D

Crea

ció

neta

de

treb

all (

ente

sa c

om e

l res

ulta

t de

: nre

. tre

balla

dors

any

act

ual -

nre

. tre

balla

dors

any

ant

erio

r)

EC

ON

ÒM

IC

XX

XX

Impa

cte

econ

. dire

cte

2

6E

Mitj

ana

de f

actu

raci

ó pe

r tr

ebal

lado

r

ECO

NÒ

MIC

X

XX

XIm

pact

e ec

on. d

irect

e

2

6F

Paga

men

ts a

gov

erns

, im

post

os

EC1

ECO

NÒ

MIC

X

XX

XIm

pact

e ec

on. d

irect

e

3

6G

D

onac

ions

i al

tres

inve

rsio

ns c

omun

itàrie

s EC

1 EC

ON

ÒM

IC

XX

XX

Impa

cte

econ

. dire

cte

3

6H

Ben

efic

is n

o di

strib

uïts

EC

1 EC

ON

ÒM

IC

XX

XX

Impa

cte

econ

. dire

cte

46I

Pa

gam

ents

a p

rove

ïdor

s de

cap

ital

EC1

ECO

NÒ

MIC

X

XX

XIm

pact

e ec

on. d

irect

e

4

6J

Cons

eqüè

ncie

s fin

ance

res

i altr

es r

isco

s i o

port

unita

ts p

er a

les

activ

itats

de

l’org

anitz

ació

a c

ausa

del

can

vi c

limàt

ic

EC2

ECO

NÒ

MIC

X

Impa

cte

econ

. dire

cte

7

Rela

ció

am

b la c

om

unit

at

1

7A

L’

empr

esa

cone

ix la

com

unita

t en

què

és

pres

ent?

Com

? Pe

r m

itjà

de q

uins

mec

anis

mes

? I

la r

econ

eix

com

a p

art

inte

ress

ada

impo

rtan

t di

ns d

els

seus

pro

cess

os d

ecis

oris

? Co

m la

rec

onei

x? P

er m

itjà

de q

uins

mec

anis

mes

?

SOCI

AL

XSo

ciet

at

1

7B

N

ombr

e d’

entit

ats/

proj

ecte

s al

s qu

als

dóna

sup

ort

per

mitj

à de

rec

urso

s ec

onòm

ics.

Val

or e

conò

mic

per

ent

itat/p

roje

cte

SO

CIAL

X

Soci

etat

1

7C

N

ombr

e d’

entit

ats/

proj

ecte

s al

s qu

als

dóna

sup

ort

per

mitj

à de

don

acio

ns e

n es

pèci

e (p

rodu

ctes

o s

erve

is, i

nsta

l·lac

ions

o

mat

eria

l im

mob

ilitz

at).

Val

or e

conò

mic

de

les

dona

cion

s en

esp

ècie

per

ent

itat

SO

CIAL

X

Soci

etat

1

?af oh moC ?tropus anód slauq sla setcejorp sle tne

manretni agluvid aserpme’L

D7

SOCI

AL

XSo

ciet

at

2

7E

Nom

bre

i nom

de

proj

ecte

s so

cial

s em

pres

aria

ls c

reat

s pe

r la

prò

pia

empr

esa

SO

CIAL

X

Soci

etat

2

7F

L’em

pres

a ut

ilitz

a el

s in

cent

ius

fisca

ls d

e de

ducc

ió o

de

desc

ompt

e de

don

acio

ns i

patr

ocin

is?

SO

CIAL

X

Soci

etat

2

7G

Nom

bre

i per

cent

atge

de

treb

alla

dors

, sob

re e

l tot

al d

e l’e

mpr

esa,

que

par

ticip

en o

rea

litze

n tr

ebal

ls v

olun

taris

SOCI

AL

XSo

ciet

at

3

7H

L’em

pres

a re

alitz

a ca

mpa

nyes

edu

cativ

es i/

o d’

inte

rès

públ

ic a

la c

omun

itat

en c

onju

nt a

mb

orga

nitz

acio

ns lo

cals

?

SOCI

AL

XSo

ciet

at

3

7I

Pe

rcen

tatg

e de

la f

actu

raci

ó br

uta

dest

inad

a a

acci

ó so

cial

(se

nse

incl

oure

-hi o

blig

acio

ns le

gals

, ni t

ribut

s o

pres

taci

ons

vinc

ulat

s a

la c

ondi

ció

de t

reba

llado

rs d

e l’e

mpr

esa)

SOCI

AL

XSo

ciet

at

3

7J

Q

uant

itat

mitj

ana

d’ho

res

men

sual

s do

nade

s (a

llibe

rade

s de

l’ho

rari

labo

ral)

per

l’em

pres

a al

s em

plea

ts, p

er a

tre

ball

volu

ntar

i del

s tr

ebal

lado

rs

SO

CIAL

X

Soci

etat

3

7K

N

ombr

e i t

ipus

d’a

ctiv

itats

com

unità

ries

dese

nvol

upad

es e

n la

pro

piet

at d

e l’e

mpr

esa

SO

CIAL

X

Soci

etat

8

Perf

il d

e la p

lanti

lla d

e t

reballadors

1

8A

Pe

rcen

tatg

e de

cad

a m

odal

itat

cont

ract

ual d

ins

de l’

empr

esa

sobr

e el

tot

al d

e tr

ebal

lado

rs

LA1

SOCI

AL

XPr

àctiq

ues

labo

rals

1

aserpme’l ed srodallabert ed latot le erbos laicrap sp

met a srodallabert ed egtatnecreP

B8SO

CIAL

X

Pràc

tique

s la

bora

ls

1

aserpme’l ed srodallabert ed latot le erbos adarud ed sose

m 6 ed synem ed setcartnoc ed egtatnecreP

C8SO

CIAL

X

Pràc

tique

s la

bora

ls

1

8D

Pe

rcen

tatg

e de

tre

balla

dors

ext

erna

litza

ts (

subc

ontr

acta

ts, p

er E

TT, p

er e

mpr

eses

de

serv

eis

inte

gral

s, e

tc.)

SOCI

AL

XPr

àctiq

ues

labo

rals

1

8E

Pe

rcen

tatg

e de

tre

balla

dors

per

gèn

ere

i gru

p d’

edat

de

les

dife

rent

s ca

tego

ries

prof

essi

onal

s de

la p

lant

illa

LA1

SOCI

AL

XPr

àctiq

ues

labo

rals

1

8F

Pe

rcen

tatg

e de

tre

balla

dors

que

per

tany

en a

gru

ps d

’exc

lusi

ó (p

. ex.

dis

capa

cita

ts)

LA13

SO

CIAL

X

Pràc

tique

s la

bora

ls

2

8G

Perc

enta

tge

de t

reba

llado

rs p

er lo

calit

zaci

ó, r

egió

o p

obla

ció

on v

iuen

LA

1 SO

CIAL

X

Pràc

tique

s la

bora

ls

2

8HPe

rcen

tatg

e de

tre

balla

dors

per

niv

ell s

alar

ial o

per

sal

ari m

itjà

men

sual

SOCI

AL

XPr

àctiq

ues

labo

rals

3

8I

Pe

rfil

de la

pla

ntill

a de

ls d

epar

tam

ents

sup

erio

rs d

e ge

stió

i go

vern

cor

pora

tiu (

desg

loss

at p

er g

èner

e, g

rup

d’ed

at, r

egió

o

pobl

ació

on

viue

n)

LA13

SO

CIAL

X

Pràc

tique

s la

bora

ls

4

8J

Polít

ique

s i p

roce

dim

ents

per

a la

con

trac

taci

ó lo

cal

EC7

ECO

NÒ

MIC

X

XPr

àctiq

ues

labo

rals



INDICADOR

FASE 1 FASE 2 FASE 3 FASE 4 Nº Núm.

SUBINDIC.

TÍTO

L SU

BIN

DIC

ADO

R

COD

I G

RI

IMPA

CTE

Treballadors Clients

Accionistes Proveïdors

Medi ambient Comunitat

Sector Públic Competidors

SUB

IMPA

CTE

9 Fo

rmac

ió d

els

treb

alla

dors

1

9A

Pe

rcen

tatg

e de

la f

actu

raci

ó br

uta

que

es d

estin

a al

des

envo

lupa

men

t pr

ofes

sion

al d

els

treb

alla

dors

i a

la s

eva

educ

ació

SOCI

AL

XPr

àctiq

ues

labo

rals

1

9B

M

itjan

a d’

hore

s de

for

mac

ió a

nual

s pe

r tr

ebal

lado

r (d

esgl

ossa

da p

er g

èner

e i g

rup

d’ed

at d

e le

s di

fere

nts

cate

gorie

s pr

ofes

sion

als

de la

pla

ntill

a)

LA10

SOCI

AL

XPr

àctiq

ues

labo

rals

1

9C

L’

empr

esa

disp

osa

i/o p

rom

ou u

n pl

a de

for

mac

ió c

ontin

uada

per

als

tre

balla

dors

de

les

dife

rent

s ca

tego

ries

prof

essi

onal

s?

LA11

SOCI

AL

XPr

àctiq

ues

labo

rals

1

9D

N

ombr

e i p

erce

ntat

ge d

e tr

ebal

lado

rs s

obre

el t

otal

de

la p

lant

illa

que

part

icip

en e

n cu

rsos

de

form

ació

rel

acio

nats

am

b la

sal

ut, l

a se

gure

tat

i la

prev

enci

ó de

ris

cos

labo

rals

a la

fei

na

LA8

SOCI

AL

XX

Pràc

tique

s la

bora

ls

2

9E

L’

empr

esa

disp

osa

i apl

ica

un s

iste

ma

per

iden

tific

ar le

s co

mpe

tènc

ies

pote

ncia

ls q

ue h

an d

e de

senv

olup

ar e

ls

treb

alla

dors

?

SOCI

AL

XPr

àctiq

ues

labo

rals

2

9F

L’

empr

esa

ofer

eix

ajud

es i/

o be

ques

d’e

stud

i per

a c

urso

s no

rel

acio

nats

am

b la

fei

na p

erò

amb

impa

cte

posi

tiu e

n l’o

cupa

bilit

at d

els

treb

alla

dors

i qu

e el

s do

ni s

upor

t en

la g

estió

fin

al d

e le

s ca

rrer

es p

rofe

ssio

nals

?

LA11

SOCI

AL

XPr

àctiq

ues

labo

rals

2

9G

L’

empr

esa

ha c

reat

alg

un o

rgan

ism

e am

b re

pres

enta

ció

dels

tre

balla

dors

per

neg

ocia

r el

pla

de

form

ació

de

cada

scun

a de

le

s ca

tego

ries

prof

essi

onal

s?

SO

CIAL

X

Pràc

tique

s la

bora

ls

3

9H

Form

ació

del

s em

plea

ts s

obre

pro

cedi

men

ts i

pràc

tique

s re

lativ

es a

ls d

rets

hum

ans

i sob

re p

olíti

ques

impo

rtan

ts p

er a

l de

senv

olup

amen

t de

les

oper

acio

ns d

e l’e

mpr

esa.

Cal

esp

ecifi

car

la t

ipol

ogia

de

la f

orm

ació

, el n

ombr

e de

tre

balla

dors

fo

rmat

s i e

l tot

al d

’hor

es d

e fo

rmac

ió

HR

3 SO

CIAL

X

XX

Dre

ts h

uman

s

3

9I

N

ombr

e i p

erce

ntat

ge d

e tr

ebal

lado

rs q

ue p

artic

ipen

en

curs

os d

e fo

rmac

ió e

n co

nstr

ucci

ó de

rel

acio

ns a

mb

la c

omun

itat

o fo

rmac

ió e

n vo

lunt

aria

t

SOCI

AL

XPr

àctiq

ues

labo

rals

3

9J

Nom

bre

i per

cent

atge

de

treb

alla

dors

, sob

re e

l tot

al d

e la

pla

ntill

a, q

ue h

an r

ebut

for

mac

ió e

n re

laci

ó am

b el

s pr

oced

imen

ts i

les

pràc

tique

s so

bre

prev

enci

ó de

la c

orru

pció

i an

àlis

i del

ris

c, c

om t

ambé

d’a

ltres

tem

es r

elac

iona

ts a

mb

la c

orru

pció

impo

rtan

ts p

er a

l des

envo

lupa

men

t de

les

oper

acio

ns d

e l’e

mpr

esa.

Cal

esp

ecifi

car

la t

ipol

ogia

de

la

form

ació

i el

tot

al d

’hor

es d

e fo

rmac

ió

SO3

SOCI

AL

XX

Soci

etat

3

9L

L’

empr

esa

real

itza

form

ació

, cur

sos,

con

ferè

ncie

s o

reun

ions

sob

re b

ones

prà

ctiq

ues

i ade

quac

ió a

ls d

rets

hum

ans

als

prov

eïdo

rs?

SO

CIAL

X

Dre

ts h

uman

s

4

9MPe

rcen

tatg

e de

tre

balla

dors

que

han

est

at f

orm

ats

en le

s po

lítiq

ues

o pr

oced

imen

ts d

e l'o

rgan

itzac

ió e

n as

pect

es d

e dr

ets

hum

ans

relle

vant

s pe

r a

les

activ

itats

. Cal

esp

ecifi

car

quin

s d’

ells

són

tre

balla

dors

de

segu

reta

t H

R8

SOCI

AL

XX

X

10

Dre

ts h

uman

s

1

10

AL’

empr

esa

incl

ou e

l res

pect

e al

s dr

ets

hum

ans

com

a c

riter

i fon

amen

tal e

n le

s de

cisi

ons

d’in

vers

ió i/

o ad

quis

icio

ns?

Com

ho

fa?

Per

mitj

à de

qui

ns m

ecan

ism

es?

SO

CIAL

X

XX

XD

rets

hum

ans

1

10

BL’

empr

esa

real

itza

esfo

rços

act

ius

per

mill

orar

la s

eva

bona

con

duct

a? D

ispo

sa d

e co

dis

inte

rns

de c

ondu

cta,

cod

is è

tics,

i s

iste

mes

de

gest

ió q

ue d

onin

sup

ort

i mon

itorin

la c

ondu

cta

ètic

a de

l’em

pres

a?

SO

CIAL

X

XX

XD

rets

hum

ans

2

10C

L’em

pres

a co

neix

i or

ient

a le

s se

ves

oper

acio

ns d

’aco

rd a

mb

els

prin

cipi

s de

l’O

rgan

itzac

ió I

nter

naci

onal

del

Tre

ball

(OIT

), la

Dec

lara

ció

Uni

vers

al d

els

Dre

ts H

uman

s, le

s di

rect

rius

per

a co

mpa

nyie

s m

ultin

acio

nals

de

l’Org

anitz

ació

de

Coop

erac

ió i

Des

envo

lupa

men

t Ec

onòm

ic (

OCD

E) i/

o el

s pr

inci

pis

del P

acte

Glo

bal?

Qui

n n’

és e

l gra

u de

seg

uim

ent

de

l’em

pres

a?

SO

CIAL

X

XX

XD

rets

hum

ans

2

10D

L’em

pres

a ex

posa

púb

licam

ent

els

seus

com

prom

isos

ètic

s i d

e dr

ets

hum

ans?

Per

mitj

à de

qui

ns m

ecan

ism

es/ c

anal

s:

mat

eria

l ins

tituc

iona

l, In

tern

et o

alg

un a

ltre

mec

anis

me

adeq

uat

als

grup

s d’

inte

rès?

SOCI

AL

XX

XX

Dre

ts h

uman

s



INDICADOR

FASE 1 FASE 2 FASE 3 FASE 4

Núm. SUBINDIC.

TÍTO

L SU

BIN

DICA

DOR

CODI

GR

I IM

PACT

E





SUBI

MPA

CTE

3

10

EL’

empr

esa

disp

osa

de n

orm

es c

oneg

udes

de

sele

cció

i av

alua

ció

de p

rove

ïdor

s qu

e pr

eveg

in c

riter

is i

exig

ènci

es re

lativ

es

al c

ompl

imen

t de

la le

gisl

ació

labo

ral,

de la

seg

uret

at s

ocia

l i fi

scal

SOCI

AL

XX

XX

Dre

ts h

uman

s

3

10

FPe

rcen

tatg

e i n

ombr

e to

tal d

els

prin

cipa

ls d

istr

ibuï

dors

i cl

ient

s qu

e ha

n pa

ssat

per

una

obs

erva

ció

de d

rets

hum

ans.

Ex

empl

es q

ue d

emos

trin

que

l’em

pres

a té

en

cons

ider

ació

els

impa

ctes

en

els

dret

s hu

man

s a

l’hor

a de

pre

ndre

de

cisi

ons

sobr

e el

s pr

oced

imen

ts, l

es in

vers

ions

o l’

elec

ció

de p

rove

ïdor

s o

cont

ract

iste

s H

R2

SOCI

AL

XD

rets

hum

ans

3

10

GPe

rcen

tatg

e i n

ombr

e to

tal d

’aco

rds

d’in

vers

ió s

igni

ficat

ius

que

incl

ogui

n cl

àusu

les

de d

rets

hum

ans

o qu

e ha

gin

esta

t ob

ject

e d’

anàl

isi e

n m

atèr

ia d

e dr

ets

hum

ans

HR

1 SO

CIAL

X

XD

rets

hum

ans

3

10

HR

elac

ió d

e le

s po

lítiq

ues

i els

pro

cedi

men

ts q

ue u

tilitz

a l’e

mpr

esa

per v

alor

ar l’

actu

ació

sob

re e

ls d

rets

hum

ans

en re

laci

ó am

b la

cad

ena

de s

ubm

inis

tram

ent i

els

con

trac

tiste

s, c

om ta

mbé

els

sis

tem

es d

e se

guim

ent i

els

seu

s re

sulta

ts

SO

CIAL

X

XX

XD

rets

hum

ans

3

10

IPr

oced

imen

ts p

er a

les

quei

xes

i les

dem

ande

s pr

esen

tade

s pe

r dife

rent

s gr

ups

d’in

terè

s (c

lient

s, tr

ebal

lado

rs i

com

unita

ts),

rela

cion

ades

am

b el

s dr

ets

hum

ans,

incl

òs l’

artic

le d

e no

-rep

resà

lia

SO

CIAL

X

XX

XD

rets

hum

ans

3

10

JPe

rcen

tatg

e de

l tot

al d

e pr

oveï

dors

que

han

rebu

t vis

ites

d’in

spec

ció

de p

ràct

ique

s d’

acor

d am

b el

s dr

ets

hum

ans

SO

CIAL

X

XX

XD

rets

hum

ans

3

10

KL’

empr

esa

disp

osa

de n

orm

es d

e se

lecc

ió i

aval

uaci

ó qu

e in

clou

en c

riter

is e

spec

ífics

de

resp

onsa

bilit

at s

ocia

l com

la

proh

ibic

ió d

el tr

ebal

l inf

antil

, rel

acio

ns d

e tr

ebal

l ade

quad

es i

l’ado

pció

d’e

stàn

dard

s am

bien

tals

?

SOCI

AL

XX

XX

Dre

ts h

uman

s

410

LAc

tivita

ts id

entif

icad

es q

ue c

ompo

rten

un

risc

pote

ncia

l d’in

cide

nts

d’ex

plot

ació

infa

ntil,

i m

esur

es a

dopt

ades

per

co

ntrib

uir a

elim

inar

-los

(exp

lota

ció

infa

ntil)

H

R6

SOCI

AL

XD

rets

hum

ans

410 M

O

pera

cion

s id

entif

icad

es c

om d

e ris

c si

gnifi

catiu

de

ser o

rigen

d’e

piso

dis

de tr

ebal

l for

çat o

no

cons

entit

, i le

s m

esur

es

adop

tade

s pe

r con

trib

uir a

la s

eva

elim

inac

ió (t

reba

ll fo

rçat

) H

R7

SOCI

AL

XD

rets

hum

ans

4

10N

Nom

bre

tota

l d’in

cide

nts

rela

cion

ats

amb

viol

acio

ns d

e dr

ets

dels

indí

gene

s i m

esur

es a

dopt

ades

H

R9

SOCI

AL

XD

rets

hum

ans

11

Rem

uner

ació

als

treb

alla

dors

1

11

ASa

lari

mín

im d

e l’e

mpr

esa

divi

dit p

el s

alar

i mín

im in

terp

rofe

ssio

nal l

ocal

on

es d

esen

volu

pen

oper

acio

ns s

igni

ficat

ives

de

l’últi

m a

ny

EC5

ECO

NÒ

MIC

X

Impa

cte

econ

. dire

cte

1

11

BQ

uin

(per

cent

atge

) i q

uan

ha e

stat

l’úl

tim in

?aserp

me’l a rep lareneg lairalas tnemerc

ECO

NÒ

MIC

X

Impa

cte

econ

. dire

cte

1

11

CPe

rcen

tatg

e de

les

desp

eses

sal

aria

ls e

n re

laci

ó am

b la

fact

urac

ió d

e l’e

mpr

esa

desp

rés

d’im

post

os

EC1

ECO

NÒ

MIC

X

XX

XX

XX

XIm

pact

e ec

on. d

irect

e

1

11

DQ

uins

són

els

ben

efic

is s

ocia

ls o

fert

s al

s tr

ebal

lado

rs a

mb

jorn

ada

com

plet

a (t

ique

ts d

e re

stau

rant

, tra

nspo

rt, b

enef

icis

m

èdic

s, a

jude

s a

l’edu

caci

ó de

ls fi

lls, g

uard

erie

s, e

tc.)?

Cal

esp

ecifi

car-

ho p

er g

èner

e i c

ateg

oria

pro

fess

iona

l LA

3 SO

CIAL

X

Pràc

tique

s la

bora

ls

2

11

EPe

rcen

tatg

e de

la re

mun

erac

ió v

aria

ble

sobr

e la

mas

sa s

alar

ial d

e l’e

mpr

esa

per g

rup

prof

essi

onal

ECO

NÒ

MIC

X

Impa

cte

econ

. dire

cte

2

11

FL’

empr

esa

real

itza

enqu

este

s pe

r mes

urar

la s

atis

facc

ió d

els

treb

alla

dors

resp

ecte

de

la s

eva

polít

ica

de re

mun

erac

ió i

pres

taci

ons?

X

Pràc

tique

s la

bora

ls

2

11

GPr

omoc

ions

per

cat

egor

ia d

e tr

ebal

l i n

ivel

l sal

aria

l, pe

rcen

tatg

e de

pro

moc

ions

inte

rnes

i in

crem

ents

a n

ivel

l sal

aria

l

SOCI

AL

XPr

àctiq

ues

labo

rals

2

11

HPe

rcen

tatg

e de

treb

alla

dors

que

es

bene

ficie

n de

pro

gram

es d

e bo

nific

ació

en

espè

cie

SO

CIAL

X

Pràc

tique

s la

bora

ls

2

11

I Pe

rcen

tatg

e d’

acci

ons

de l’

empr

esa

en m

ans

dels

treb

alla

dors

SOCI

AL

XPr

àctiq

ues

labo

rals

3

11

JL’

empr

esa

ofer

eix

als

treb

alla

dors

bon

s ad

dici

onal

s or

ient

ats

per e

lem

ents

de

sost

enib

ilita

t soc

ial o

med

iam

bien

tal?

SOCI

AL

XPr

àctiq

ues

labo

rals

3

11

KL’

empr

esa

disp

osa

de p

olíti

ques

o p

lans

per

als

treb

alla

dors

que

afa

vore

ixin

la m

obili

tat s

oste

nibl

e al

s ce

ntre

s de

treb

all?

SOCI

AL

XPr

àctiq

ues

labo

rals

3

11

LL’

empr

esa

disp

osa

de s

iste

mes

de

prev

isió

soc

ial c

ompl

emen

tària

?

SOCI

AL

XPr

àctiq

ues

labo

rals

3

11 M

H

i ha

algu

n si

stem

a de

par

ticip

ació

del

s tr

ebal

lado

rs e

n l’e

stru

ctur

a re

trib

utiv

a o

en e

l sis

tem

a d’

ince

ntiu

s ec

onòm

ics

de

l’em

pres

a?

SO

CIAL

X

Pràc

tique

s la

bora

ls

411

NR

elac

ió e

ntre

el s

alar

i bas

e de

ls h

omes

resp

ecte

de

les

done

s, d

esgl

ossa

t per

cat

egor

ia p

rofe

ssio

nal

LA14

SOCI

AL

XPr

àctiq

ues

labo

rals

4

11O

Cobe

rtur

a de

les

oblig

acio

ns d

e l’o

rgan

itzac

ió d

egud

es a

pro

gram

es d

e be

nefic

is s

ocia

ls

EC3

ECO

NÒ

MIC

X

Impa

cte

econ

. dire

cte



INDICADOR

FASE 1

FASE 2

FASE 3

FASE 4 Núm.

SUBINDIC.

TÍT

OL S

UB

IND

ICA

DO

R

CO

DI

GR

I IM

PACTE

Treballadors

Clients

Accionistes

Proveïdors

Medi ambient

Comunitat

Sector Públic

Competidors

SU

BIM

PACTE

12

R

ota

ció

de la p

lanti

lla

1

12

APe

r al

per

íode

d’u

n an

y (d

e l’ú

ltim

any

) es

tabl

ert:

nom

bre

inic

ial d

e tr

ebal

lado

rs, n

ombr

e to

tal d

’alte

s o

adm

issi

ons,

no

mbr

e to

tal d

e ba

ixes

o a

com

iada

men

ts i

nom

bre

final

de

treb

alla

dors

al f

inal

del

per

íode

SOCI

AL

XPr

àctiq

ues

labo

rals

1

12

BN

ombr

e to

tal d

e ba

ixes

de

treb

alla

dors

des

glos

sat

per

grup

d’e

dat

i gèn

ere

LA2

SOCI

AL

XPr

àctiq

ues

labo

rals

1

12

CM

otiu

s de

la b

aixa

del

s tr

ebal

lado

rs

SO

CIAL

X

Pràc

tique

s la

bora

ls

2

12D

L’em

pres

a av

alua

per

iòdi

cam

ent

la r

otac

ió d

e tr

ebal

lado

rs i

té u

na p

olíti

ca p

er a

la m

inim

itzac

ió i

mill

ora

d’aq

uest

in

dica

dor?

Qui

na?

SOCI

AL

XPr

àctiq

ues

labo

rals

3

12

EL’

empr

esa

disp

osa

de p

lans

soc

ials

per

ges

tiona

r l’e

xtin

ció

de la

rel

ació

labo

ral?

Qui

n co

ntin

gut

tene

n (p

rogr

ames

d’

orie

ntac

ió la

bora

l, fo

rmac

ió, r

ecol

·loca

ció,

etc

.)?

SO

CIAL

X

Pràc

tique

s la

bora

ls

13

C

oncilia

ció

de la v

ida labora

l, f

am

ilia

r i pers

onal

1

13

AL’

empr

esa

disp

osa

de p

rogr

ames

de

conc

iliac

ió d

e la

vid

a la

bora

l i p

erso

nal (

flexi

bilit

at h

oràr

ia, r

educ

ció

de jo

rnad

a, jo

b sh

arin

g, t

elec

omm

utin

g, a

ny s

abàt

ic o

exc

edèn

cia

i any

de

form

ació

, etc

.)?

Qui

ns?

SO

CIAL

X

Pràc

tique

s la

bora

ls

1

13

BPe

rcen

tatg

e de

l tot

al d

e tr

ebal

lado

rs q

ue p

artic

ipen

en

aque

st t

ipus

de

prog

ram

es d

esgl

ossa

ts p

er g

èner

e

SOCI

AL

XPr

àctiq

ues

labo

rals

2

13C

L’em

pres

a di

spos

a d’

un s

iste

ma

de c

ontr

ol d

e le

s ho

res

treb

alla

des

i pre

n in

icia

tives

per

què

es f

aci l

a fe

ina

dins

l’ho

rari

esta

bler

t i l

egal

?

SOCI

AL

XPr

àctiq

ues

labo

rals

3

13

DH

i ha

algu

n m

ecan

ism

e de

par

ticip

ació

del

tre

balla

dor

en e

l dis

seny

d’a

ques

t tip

us d

e pr

ogra

mes

de

conc

iliac

ió?

SO

CIAL

X

Pràc

tique

s la

bora

ls

14

P

rogra

mes

d’igualt

at

d’o

port

unit

ats

1

aserpme’l a nellabert euq taticapacsid b

ma senosrep ed latot erbmon i egtatnecreP

A41SO

CIAL

X

Dre

ts h

uman

s

2

14B

L’em

pres

a di

spos

a de

pol

ítiqu

es e

xplíc

ites

de n

o-di

scrim

inac

ió (

per

raça

, gèn

ere,

eda

t, r

elig

ió o

orie

ntac

ió s

exua

l) en

la

polít

ica

sala

rial,

en l’

adm

issi

ó, e

n la

pro

moc

ió, e

n l’e

ntre

nam

ent

i en

l’aco

mia

dam

ent

dels

tre

balla

dors

? Q

uine

s? C

om le

s co

mun

ica

als

grup

s d’

inte

rès?

SOCI

AL

XD

rets

hum

ans

2

14C

Nom

bre

i tip

us d

’inci

dent

s de

dis

crim

inac

ió.

HR

4 SO

CIAL

X

Dre

ts h

uman

s

2

14D

L’em

pres

a di

spos

a de

pol

ítiqu

es/p

rogr

ames

d’ig

ualta

t d’

opor

tuni

tats

i de

sis

tem

es d

e re

visi

ó pe

r as

segu

rar

el c

ompl

imen

t i e

l res

ulta

t de

les

revi

sion

s?

SO

CIAL

X

Dre

ts h

uman

s

2

14E

L’em

pres

a di

spos

a i a

plic

a po

lítiq

ues

de p

rom

oció

de

la d

ona

en e

ls d

ifere

nts

grup

s pr

ofes

sion

als?

SOCI

AL

XD

rets

hum

ans

2

14F

L’em

pres

a di

spos

a d’

algu

n pl

a d’

acol

lida

per

als

treb

alla

dors

imm

igra

nts

de n

ova

cont

ract

ació

(id

iom

a, d

rets

labo

rals

i so

cial

s, e

tc.)

?

SO

CIAL

X

Dre

ts h

uman

s

2

14G

L’em

pres

a di

spos

a d’

un p

rogr

ama

espe

cial

per

a la

con

trac

taci

ó de

per

sone

s am

b di

scap

acita

t?

SO

CIAL

X

Dre

ts h

uman

s

2

14H

L’em

pres

a co

l·lab

ora

amb

cent

res

espe

cial

s de

tre

ball?

SOCI

AL

XD

rets

hum

ans

3

14

IL’

empr

esa

disp

osa

de m

ecan

ism

es i

de d

ispo

sitiu

s pe

r id

entif

icar

con

duct

es d

iscr

imin

atòr

ies

dins

de

la p

lant

illa

de

treb

alla

dors

?

SOCI

AL

XD

rets

hum

ans

3

14

JL’

empr

esa

prom

ou i

disp

osa

de m

ecan

ism

es s

egur

s i d

e no

-rep

resà

lia p

er t

al q

ue e

ls t

reba

llado

rs c

omun

iqui

n el

s in

cide

nts?

SOCI

AL

XD

rets

hum

ans

15

C

ondic

ions

am

bie

nta

ls e

n e

l lloc d

e t

reball

1

sdradnàtse sllevin sled etcepser aserpme’l ed eria’l ed tatilauq al ed llevi

NA51

M.A

MB

IEN

T X

XX

Med

i am

bien

t

1

stanamocer sdradnàtse sllevin sled etcepser aserp

me’l a lloros ed lleviN

B51M

.AM

BIE

NT

XX

XM

edi a

mbi

ent

1

stanamocer sdradnàtse sllevin sled etcepser aserp

me’l a arutarepmet ed llevi

NC51

M.A

MB

IEN

T X

XX

Med

i am

bien

t



INDICADOR

FASE 1

FASE 2

FASE 3

FASE 4 Núm.

SUBINDIC.

TÍT

OL S

UB

IND

ICA

DO

R

CO

DI

GR

I IM

PACTE

Treballadors

Clients

Accionistes

Proveïdors

Medi ambient

Comunitat

Sector Públic

Competidors

SU

BIM

PACTE

1

16

ACo

nsum

tot

al d

irect

e d’

ener

gia

desg

loss

at p

er f

onts

prim

àrie

s (k

W/h

) EN

3 M

.AM

BIE

NT

XEn

ergi

a

2

16B

Perc

enta

tge

del c

onsu

m t

otal

d’e

nerg

ia c

ober

t pe

r fo

nts

reno

vabl

es

M

.AM

BIE

NT

XM

edi a

mbi

ent

1

16

CCo

nsum

tot

al d

’aig

ua e

n l’ú

ltim

exe

rcic

i (m

3 ) EN

8 M

.AM

BIE

NT

XAi

gua

3

16

DL’

empr

esa

disp

osa

de s

iste

mes

per

mon

itora

r i c

ontr

olar

am

b ob

ject

ius

espe

cífic

s l’a

ugm

ent

de l’

efic

iènc

ia e

nerg

ètic

a?

M

.AM

BIE

NT

XM

edi a

mbi

ent

3

16

EL’

empr

esa

dese

nvol

upa

periò

dica

men

t ca

mpa

nyes

inte

rnes

de

redu

cció

del

con

sum

d’e

nerg

ia?

M

.AM

BIE

NT

XM

edi a

mbi

ent

3

16 F

Esta

lvi t

otal

d’e

nerg

ia g

ràci

es a

la c

onse

rvac

ió i

a le

s m

illor

es d

’efic

iènc

ia

EN5

M.A

MB

IEN

T X

Ener

gia

3

16

GL’

empr

esa

dese

nvol

upa

periò

dica

men

t ca

mpa

nyes

inte

rnes

de

redu

cció

del

con

sum

d’a

igua

?

M.A

MB

IEN

T X

Med

i am

bien

t

416

HCo

nsum

indi

rect

e d’

ener

gia

desg

loss

at p

er f

onts

prim

àrie

s EN

4 M

.AM

BIE

NT

XEn

ergi

a

416

IIn

icia

tives

per

red

uir

el c

onsu

m in

dire

cte

d’en

ergi

a i l

es r

educ

cion

s ac

onse

guid

es a

mb

les

inic

iativ

es e

smen

tade

s EN

7 M

.AM

BIE

NT

XEn

ergi

a

4

16J

Font

s d’

aigu

a qu

e s’

han

vist

afe

ctad

es n

egat

ivam

ent

per

la c

apta

ció

d’ai

gua

EN9

M.A

MB

IEN

T X

Aigu

a

17

R

ete

nció

i f

idelitz

ació

del client

2

17A

Cone

ix l’

empr

esa

el p

erce

ntat

ge d

e re

tenc

ió, e

l per

cent

atge

de

nous

clie

nts,

la q

uota

de

mer

cat

i la

fidel

itat

a la

mar

ca?

EC

ON

ÒM

IC

XIm

pact

e ec

on. i

ndire

cte

18

Recla

mació

de p

roducte

s

2

18A

Perc

enta

tge

de p

rodu

ctes

ven

uts

que

l’em

pres

a re

clam

a al

fin

al d

e la

sev

a vi

da ú

til

EN27

SOCI

AL

XR

esp.

sob

re p

rodu

cte

19

A

ccid

ents

de t

reball i m

ala

ltie

s pro

fess

ionals

2

19A

Qui

ns s

ón e

ls m

ètod

es d

e re

gist

re i

notif

icac

ió d

els

acci

dent

s de

tre

ball

i de

les

mal

altie

s pr

ofes

sion

als

que

utili

tza

l’em

pres

a en

ref

erèn

cia

amb

el R

eper

tori

de r

ecom

anac

ions

i pr

àctiq

ues

de l’

OIT

sob

re e

l reg

istr

e i l

a no

tific

ació

d’

acci

dent

s de

tre

ball

i mal

altie

s pr

ofes

sion

als

i víc

times

mor

tals

?

SOCI

AL

XPr

àctiq

ues

labo

rals

2

19B

Perc

enta

tge

i nom

bre

de t

reba

llado

rs s

obre

el t

otal

de

la p

lant

illa

expo

sats

a c

ondi

cion

s de

tre

ball

amb

risc

SO

CIAL

X

Pràc

tique

s la

bora

ls

2

19C

Nom

bre

tota

l d’a

ccid

ents

de

treb

all d

e l’e

mpr

esa

i tip

olog

ia a

la q

ual p

erta

nyen

cad

ascu

n d’

ells

SOCI

AL

XPr

àctiq

ues

labo

rals

20

R

esi

dus

pro

duït

s

2

20A

Qua

ntita

t to

tal d

e re

sidu

s pe

r tip

us, d

estin

ació

i m

ètod

e de

tra

ctam

ent

(en

pes

i vol

um)

EN22

M.A

MB

IEN

T X

Res

idus

i em

issi

ons

2

20B

Qui

na é

s la

ràt

io d

e l’e

mpr

esa

en q

uant

itat

de r

esid

us g

ener

ada

i con

sum

s de

mat

èria

prim

era?

M.A

MB

IEN

T X

Res

idus

i em

issi

ons

2

20C

L’em

pres

a di

spos

a de

sis

tem

es p

er m

onito

rar

i con

trol

ar a

mb

obje

ctiu

s es

pecí

fics

la r

educ

ció

de la

gen

erac

ió d

e re

sidu

s sò

lids?

M.A

MB

IEN

T X

Res

idus

i em

issi

ons

4

20D

Pes

dels

res

idus

tra

nspo

rtat

s, im

port

ats,

exp

orta

ts o

tra

ctat

s qu

e es

con

side

ren

peril

loso

s se

gons

la c

lass

ifica

ció

del

Conv

eni d

e B

asile

a, a

nnex

os I

, II,

III

i VI

II, i

per

cent

atge

de

resi

dus

tran

spor

tats

inte

rnac

iona

lmen

t EN

24M

.AM

BIE

NT

XR

esid

us i

emis

sion

s

21

Veri

ficació

am

bie

nta

l ext

ern

a independent

2

21A

L’em

pres

a di

spos

a d’

algu

n si

stem

a de

ges

tió a

mbi

enta

l (IS

O 1

4001

o E

MAS

)? Q

uin/

s?

M

.AM

BIE

NT

XM

edi a

mbi

ent

2

21B

L’em

pres

a se

sot

met

a v

erifi

caci

ons

inde

pend

ents

ext

erne

s re

spec

te d

el s

eu c

ompo

rtam

ent

ambi

enta

l? A

mb

quin

a pe

riodi

cita

t?

M

.AM

BIE

NT

XM

edi a

mbi

ent

2

21C

Els

prod

ucte

s o

serv

eis

que

l’em

pres

a co

mer

cial

itza

disp

osen

d’u

na e

tique

ta e

colò

gica

? Q

uina

/es?

M.A

MB

IEN

T X

Med

i am

bien

t

22

P

riva

cit

at

del client

2

22A

L’em

pres

a di

spos

a d’

una

polít

ica

form

al d

e pr

otec

ció

de la

priv

acita

t i/o

d’u

n si

stem

a de

ges

tió d

e le

s in

form

acio

ns

priv

ades

del

clie

nt/c

onsu

mid

or o

usu

ari?

SOCI

AL

XR

esp.

sob

re p

rodu

cte

2

22B

L’em

pres

a té

una

pol

ítica

que

li p

erm

et a

l con

sum

idor

, clie

nt o

usu

ari l

a in

clus

ió, a

ltera

ció

i exc

lusi

ó de

les

seve

s da

des

del b

anc

d’in

form

ació

de

l’em

pres

a?

SO

CIAL

X

Res

p. s

obre

pro

duct

e

3

22

CPe

rcen

tatg

e de

les

dade

s de

clie

nts

cobe

rtes

per

pro

cedi

men

ts d

e pr

otec

ció

de d

ades

SOCI

AL

XR

esp.

sob

re p

rodu

cte

4

22D

Nom

bre

tota

l de

recl

amac

ions

deg

udam

ent

fona

men

tade

s en

rel

ació

am

b el

res

pect

e a

la p

rivac

itat

i la

fuita

de

dade

s pe

rson

als

dels

clie

nts

PR8

SOCI

AL

XR

esp.

sob

re p

rodu

cte

16

C

onsu

ms

d’e

nerg

ia i a

igua



INDICADOR

FASE 1

FASE 2

FASE 3

FASE 4 Núm.

SUBINDIC.

TÍT

OL S

UB

IND

ICA

DO

R

CO

DI

GR

I IM

PACTE

Treballadors

Clients

Accionistes

Proveïdors

Medi ambient

Comunitat

Sector Públic

Competidors

SU

BIM

PACTE

23

R

esp

onsa

bilit

at

com

unic

ati

va d

el pro

ducte

2

23A

L’em

pres

a ha

rea

litza

t en

els

últi

ms

dos

anys

alg

una

com

unic

ació

que

hag

i est

at o

bjec

te d

e re

clam

ació

per

par

t de

cl

ient

s, u

suar

is, p

rove

ïdor

s o

com

petid

ors?

Qui

na/e

s?

SO

CIAL

X

XX

Res

p. s

obre

pro

duct

e

3

23

BL’

empr

esa

disp

osa

de p

roce

dim

ents

i pr

ogra

mes

de

com

plim

ent

de le

s lle

is, e

stàn

dard

s i c

odis

vol

unta

ris, r

elac

iona

ts

amb

les

com

unic

acio

ns d

e m

àrqu

etin

g (in

clos

a la

pub

licita

t, la

pro

moc

ió i

els

patr

ocin

is)?

PR

6 SO

CIAL

X

Res

p. s

obre

pro

duct

e

3

23

CEn

umer

ació

i id

entif

icac

ió d

’exe

mpl

es e

n qu

è no

s’h

agin

com

pler

t le

s re

gula

cion

s re

lativ

es a

les

com

unic

acio

ns d

e m

àrqu

etin

g, in

clos

es la

pub

licita

t, la

pro

moc

ió i

els

patr

ocin

is

PR7

SOCI

AL

XR

esp.

sob

re p

rodu

cte

423

DTi

pus

d’in

form

ació

sob

re e

ls p

rodu

ctes

i el

s se

rvei

s re

quer

its p

els

proc

edim

ents

en

vigo

r i l

a no

rmat

iva,

i pe

rcen

tatg

e de

pr

oduc

tes

i ser

veis

llig

ats

a aq

uest

s re

quer

imen

ts in

form

atiu

s PR

3 SO

CIAL

X

Res

p. s

obre

pro

duct

e

4

23E

Nom

bre

tota

l d’in

com

plim

ents

de

la r

egul

ació

i de

ls c

odis

vol

unta

ris r

elat

ius

a la

info

rmac

ió i

a l’e

tique

tatg

e de

ls

prod

ucte

s i s

erve

is, d

istr

ibuï

ts d

’aco

rd a

mb

el r

esul

tat

del t

ipus

del

s in

cide

nts

esm

enta

ts

PR4

SOCI

AL

XR

esp.

sob

re p

rodu

cte

24

R

epre

senta

ció

sin

dic

al o c

ol·le

cti

va

2

24A

Perc

enta

tge

de t

reba

llado

rs d

e l’e

mpr

esa

que

esta

n af

iliat

s a

algu

n si

ndic

at, q

ue e

stan

rep

rese

ntat

s pe

r si

ndic

ats

inde

pend

ents

o q

ue e

stan

cob

erts

per

con

veni

s co

l·lec

tius

LA4

SOCI

AL

XPr

àctiq

ues

labo

rals

2

24B

Nom

bre

i per

cent

atge

de

conf

licte

s la

bora

ls q

ue s

’han

res

olt

dins

la p

ròpi

a em

pres

a (n

egoc

iaci

ó em

pres

a-re

pres

enta

nts

sind

ical

s)

SO

CIAL

X

Pràc

tique

s la

bora

ls

2

24C

Nom

bre

i per

cent

atge

de

conf

licte

s la

bora

ls q

ue s

’han

res

olt

per

via

extr

ajud

icia

l (Tr

ibun

al L

abor

al d

e Ca

talu

nya

o m

edia

ció

adm

inis

trat

iva)

SOCI

AL

XPr

àctiq

ues

labo

rals

2

24D

Nom

bre

i per

cent

atge

de

conf

licte

s la

bora

ls q

ue s

’han

res

olt

per

la v

ia ju

dici

al

SO

CIAL

X

Pràc

tique

s la

bora

ls

2

24E

L’em

pres

a po

sa a

dis

posi

ció

info

rmac

ions

bàs

ique

s so

bre

dret

s i d

eure

s de

la c

ateg

oria

com

el p

acte

sal

aria

l, le

s co

ntrib

ucio

ns s

indi

cals

, etc

.?

SO

CIAL

X

Pràc

tique

s la

bora

ls

3

24

FL’

empr

esa

dóna

info

rmac

ions

que

afe

cten

els

tre

balla

dors

en

un t

emps

hàb

il pe

rquè

els

sin

dica

ts i

els

treb

alla

dors

es

posi

cion

in?

Qui

n és

, am

b di

es, a

ques

t pe

ríode

mín

im d

e pr

eaví

s?

LA5

SOCI

AL

XPr

àctiq

ues

labo

rals

3

24

GN

ombr

e de

tem

es d

e sa

lut

i seg

uret

at c

ober

ts a

mb

acor

ds f

orm

als

amb

sind

icat

s LA

9 SO

CIAL

X

Pràc

tique

s la

bora

ls

3

24

HN

ombr

e i t

ipus

d’in

cide

nts

de v

iola

ció

de la

llib

erta

t d’

asso

ciac

ió i

nego

ciac

ió c

ol·le

ctiv

a

SOCI

AL

XPr

àctiq

ues

labo

rals

3

24

IEl

com

itè d

irect

iu e

s re

unei

x pe

riòdi

cam

ent

amb

el s

indi

cats

o e

ls c

ol·le

ctiu

s pe

r es

colta

r su

gger

imen

ts i

nego

ciar

re

ivin

dica

cion

s? C

ada

quan

t?

SO

CIAL

X

Pràc

tique

s la

bora

ls

4

24J

Activ

itats

de

l’em

pres

a en

què

el d

ret

a la

llib

erta

t d’

asso

ciac

ió i

d’ac

ollir

-se

a co

nven

is c

ol·le

ctiu

s pu

guin

cór

rer

risco

s im

port

ants

, i m

esur

es a

dopt

ades

per

pro

tegi

r aq

uest

s dr

ets

HR

5 SO

CIAL

X

Dre

ts h

uman

s

25

Repre

senta

ció

form

al dels

tre

balladors

en la g

est

ió

2

25A

L’em

pres

a di

spos

a de

pro

gram

es p

er e

stim

ular

i re

conè

ixer

els

sug

gerim

ents

del

s tr

ebal

lado

rs p

er a

la m

illor

a de

ls

proc

esso

s in

tern

s, e

spec

ífica

men

t pe

l que

fa

a l’o

rgan

itzac

ió d

el t

reba

ll a

la f

eina

?

SOCI

AL

XPr

àctiq

ues

labo

rals

2

25B

L’em

pres

a di

spos

a de

pol

ítiqu

es i

mec

anis

mes

for

mal

s pe

r es

colta

r, a

valu

ar i

acom

pany

ar p

ostu

res,

pre

ocup

acio

ns,

sugg

erim

ents

i cr

ítiqu

es d

els

treb

alla

dors

am

b l’o

bjec

tiu d

’agr

egar

nou

s ap

rene

ntat

ges

i con

eixe

men

ts?

SO

CIAL

X

Pràc

tique

s la

bora

ls

3

25

CL’

empr

esa

prev

eu i

prom

ou la

par

ticip

ació

de

repr

esen

tant

s de

ls t

reba

llado

rs e

n co

mitè

s de

ges

tió o

en

les

deci

sion

s es

trat

ègiq

ues?

L’e

mpr

esa

prop

orci

ona

la f

orm

ació

nec

essà

ria p

erqu

è pu

guin

ent

endr

e-ho

, ana

litza

r-ho

i pa

rtic

ipar

en

la

form

ulac

ió d

’aqu

ests

pro

cess

os?

SO

CIAL

X

Pràc

tique

s la

bora

ls

3

25

DD

ispo

sici

ons

sobr

e la

rep

rese

ntac

ió f

orm

al d

els

treb

alla

dors

en

la p

resa

de

deci

sion

s o

la g

estió

, inc

lòs

el g

over

n co

rpor

atiu

SOCI

AL

XPr

àctiq

ues

labo

rals



INDICADOR

FASE 1

FASE 2

FASE 3

FASE 4 Núm.

SUBINDIC.

TÍT

OL S

UB

IND

ICA

DO

R

CO

DI

GR

I IM

PACTE

Treballadors

Clients

Accionistes

Proveïdors

Medi ambient

Comunitat

Sector Públic

Competidors

SU

BIM

PACTE

26

Recic

latg

e

2

26

AM

ater

ials

utilit

zats

per

pes

o v

olum

EN

1

M.A

MB

IEN

T X

Mat

eria

ls

2

26

BPer

cent

atge

del

s m

ater

ials

utilit

zats

que

són

rec

icla

ts (

en p

es o

vol

um)

EN

2

M.A

MB

IEN

T X

Mat

eria

ls

2

26

CPer

cent

atge

i vo

lum

tot

al d

’aig

ua r

ecic

lada

i re

utili

tzad

a (e

n m

3)

EN

10

M.A

MB

IEN

T X

Aig

ua

3

26G

L’em

pres

a di

spos

a de

sis

tem

es p

er m

onit

orar

i co

ntro

lar

amb

obje

ctiu

s es

pecí

fics

l’au

gmen

t de

l’ef

iciè

ncia

ene

rgèt

ica?

Q

uins

?

M.A

MB

IEN

T X

Med

i am

bien

t

3

26D

Per

cent

atge

de

la f

actu

raci

ó br

uta

dest

inad

a a

prog

ram

es d

’ince

ntiv

ació

al r

ecic

latg

e o

adeq

uaci

ó pe

r al

rec

icla

tge

M

.AM

BIE

NT

XM

edi a

mbi

ent

3

2

6E

L’em

pres

a de

senv

olup

a pe

riòd

icam

ent

cam

pany

es in

tern

es d

’edu

caci

ó pe

r al

rec

icla

tge

de m

ater

ials

?

M.A

MB

IEN

T X

Med

i am

bien

t

3

2

6F

L’em

pres

a de

senv

olup

a pe

riòd

icam

ent

cam

pany

es in

tern

es d

’edu

caci

ó pe

r al

con

sum

res

pons

able

?

M.A

MB

IEN

T X

Med

i am

bien

t

27

B

ones

prà

cti

ques

am

b p

rove

ïdors

locals

2

27

APer

cent

atge

de

desp

eses

am

b pr

oveï

dors

loca

ls s

obre

el t

otal

de

les

desp

eses

de

l’em

pres

a EC6

ECO

NÒ

MIC

X

Impa

cte

econ

. in

dire

cte

3

2

7B

L’em

pres

a di

spos

a de

pol

ítiq

ues

i prà

ctiq

ues

de f

omen

t de

la c

ontr

acta

ció

de s

erve

is a

mb

prov

eïdo

rs lo

cals

? Q

uine

s só

n?

EC6

ECO

NÒ

MIC

X

Impa

cte

econ

. in

dire

cte

28

P

olítica d

e s

alu

t i se

gure

tat

en e

l tr

eball

3

2

8A

L’em

pres

a di

spos

a d’

un p

la p

er a

la p

reve

nció

de

risc

os p

sico

soci

als?

SO

CIA

L X

Prà

ctiq

ues

labo

rals

3

2

8B

Nom

bre

i tip

us d

’inco

mpl

imen

ts le

gals

sob

re la

sal

ut i

la s

egur

etat

SO

CIA

L X

Prà

ctiq

ues

labo

rals

428C

Per

cent

atge

del

tot

al d

e tr

ebal

lado

rs q

ue e

stà

repr

esen

tat

en c

omit

ès d

e sa

lut

i seg

uret

at c

onju

nts

de d

irec

ció-

empl

eats

, es

tabl

erts

per

aju

dar

a co

ntro

lar

i a a

sses

sora

r so

bre

prog

ram

es d

e sa

lut

i seg

uret

at a

la f

eina

LA

6

SO

CIA

L X

Prà

ctiq

ues

labo

rals

29

Sele

cció

, ava

luació

i a

ssocia

ció

am

b p

rove

ïdors

3

2

9A

Per

cent

atge

del

neg

oci (

volu

m d

e fa

ctur

ació

) re

laci

onat

am

b ac

tivi

tats

o r

ealit

zat

amb

soci

s de

com

erç

just

SO

CIA

L X

XX

Dre

ts h

uman

s

3

29B

L’em

pres

a ve

rifi

ca l’

adeq

uaci

ó de

l’ac

tuac

ió d

els

prov

eïdo

rs a

ls s

eus

valo

rs i

prin

cipi

s? C

om h

o fa

, pe

r m

itjà

de

quin

s m

ecan

ism

es?

SO

CIA

L X

XX

Dre

ts h

uman

s

3

29C

L’em

pres

a co

neix

am

b pr

ofun

dita

t l’o

rige

n de

les

mat

èrie

s pr

imer

es,

els

prod

ucte

s ut

ilitz

ats

en la

sev

a pr

oduc

ció

o en

les

oper

acio

ns d

iàri

es?

I té

la g

aran

tia

que

en a

ques

t or

igen

es

resp

ecte

n el

s dr

ets

hum

ans?

I e

l med

i am

bien

t?

SO

CIA

L X

XX

Dre

ts h

uman

s

3

29D

L’em

pres

a té

i ap

lica

polít

ique

s de

com

pra

en q

uè p

rivi

legi

a pr

oveï

dors

am

b ce

rtif

icac

ió a

mbi

enta

l (p.

ex.

: S

A8

00

0,

ISO

1

40

01

) i/o

que

dis

pose

n de

pro

duct

es e

coet

ique

tats

o d

e co

mer

ç ju

st (

etiq

ueta

eco

lògi

ca d

e la

Uni

ó E

urop

ea,

dist

inti

u de

gar

anti

a de

qua

litat

am

bien

tal,

FLO

, et

c.)?

SO

CIA

L X

XX

Dre

ts h

uman

s

3

2

9E

L’em

pres

a of

erei

x al

s pr

oveï

dors

for

mac

ió,

curs

os,

conf

erèn

cies

o r

euni

ons

sobr

e pr

àcti

ques

de

RS

E?

SO

CIA

L X

XX

Dre

ts h

uman

s

30

Im

pacte

per

màrq

ueti

ng s

ocia

l

3

30A

Per

cent

atge

de

vend

es d

el t

otal

de

l’em

pres

a (e

n vo

lum

/val

or)

que

prov

enen

de

prod

ucte

s/se

rvei

s de

màr

quet

ing

soci

al

ECO

NÒ

MIC

X

Impa

cte

econ

. in

dire

cte

3

30B

Enu

mer

ació

del

s im

pact

es s

ocia

ls p

osit

ius

i neg

atiu

s de

ls p

rodu

ctes

o s

erve

is q

ue c

omer

cial

itza

l’em

pres

a

ECO

NÒ

MIC

X

Impa

cte

econ

. in

dire

cte

3

30C

L’em

pres

a re

alit

za e

stud

is p

er id

entifi

car,

prè

viam

ent

a la

com

erci

alit

zaci

ó de

ls p

rodu

ctes

o s

erve

is,

els

poss

ible

s im

pact

es s

ocia

ls?

Qui

ns h

a re

alit

zat?

ECO

NÒ

MIC

X

Impa

cte

econ

. in

dire

cte



INDICADOR

FASE 1

FASE 2

FASE 3

FASE 4 Núm.

SUBINDIC.

TÍT

OL S

UB

IND

ICA

DO

R

CO

DI

GR

I IM

PACTE

Treballadors

Clients

Accionistes

Proveïdors

Medi ambient

Comunitat

Sector Públic

Competidors

SU

BIM

PACTE

31

S

iste

ma d

e g

est

ió m

edia

mbie

nta

l

3

31A

L’em

pres

a di

spos

a d’

inic

iati

ves

per

gest

iona

r i m

inim

itza

r el

s im

pact

es m

edia

mbi

enta

ls q

ue g

ener

en e

ls p

rodu

ctes

i se

rvei

s? Q

uin

és l’

abas

t de

la r

educ

ció

d’aq

uest

impa

cte?

E

N2

6M

.AM

BIE

NT

XP

rodu

ctes

i se

rvei

s

3

3

1B

Qui

n és

el g

rau

d’in

tegr

ació

del

s im

pact

es m

edia

mbi

enta

ls e

n le

s de

cisi

ons

dire

ctiv

es/d

e ge

stió

dià

ries

?

M.A

MB

IEN

T X

3

31C

L’em

pres

a di

spos

a de

pro

gram

es d

e ge

stió

de

resi

dus

amb

la p

arti

cipa

ció

del c

lient

per

a la

rec

ol·le

cció

de

mat

eria

ls

tòxi

cs o

rec

icla

tge

post

cons

um?

M

.AM

BIE

NT

XX

3

31D

L’em

pres

a po

sa a

dis

posi

ció

dels

con

sum

idor

s i c

lient

s in

form

acio

ns d

etal

lade

s so

bre

els

dany

s am

bien

tals

que

res

ulte

n de

l’ús

i de

la d

esti

naci

ó fi

nal d

els

prod

ucte

s? E

ls e

n fa

cilit

a el

rec

icla

tge?

M.A

MB

IEN

T X

X

3

31E

Inve

rsió

tot

al i

perc

enta

tge

de la

fac

tura

ció

brut

a de

stin

ada

a pr

ogra

mes

i pr

ojec

tes

de p

rote

cció

i m

illor

a am

bien

tal (

per

tipu

s)

EN

30

M.A

MB

IEN

T X

Med

i am

bien

t

3

3

1F

Qua

ntit

at i

tipo

logi

a d’

inci

dent

s, m

ulte

s o

sanc

ions

en

mat

èria

med

iam

bien

tal

EN

28

M.A

MB

IEN

T X

Aco

mpl

imen

t no

rmat

iu

3

3

1G

L’em

pres

a di

spos

a de

mec

anis

mes

de

mes

ura

de l’

impa

cte

med

iam

bien

tal s

obre

la c

aden

a de

sub

min

istr

amen

t?

M

.AM

BIE

NT

XX

3

3

1H

Impa

ctes

am

bien

tals

sig

nifi

cati

us d

el t

rans

port

uti

litza

t am

b fi

nalit

ats

logí

stiq

ues

EN

29

M.A

MB

IEN

T X

XTr

ansp

ort

3

31I

L’em

pres

a di

spos

a d’

una

polít

ica

i sis

tem

a de

mon

itor

atge

am

b l’o

bjec

tiu

d’au

gmen

tar

la q

ualit

at a

mbi

enta

l de

la

logí

stic

a i l

a ge

stió

de

la f

lota

(ta

nt p

er a

veh

icle

s de

la c

ompa

nyia

com

del

s co

l·lab

orad

ors

cont

ract

ats)

?

M.A

MB

IEN

T X

4

31J

Inic

iati

ves

per

prop

orci

onar

pro

duct

es i

serv

eis

efic

ient

s en

el c

onsu

m d

’ene

rgia

o b

asat

s en

ene

rgie

s re

nova

bles

, i l

es

redu

ccio

ns e

n el

con

sum

d’e

nerg

ia q

ue r

esul

ten

d’aq

uest

es in

icia

tive

s E

N6

M

.AM

BIE

NT

XEne

rgia

32

G

est

ió d

’im

pacte

s a la c

om

unit

at

3

32A

L’em

pres

a di

spos

a de

pro

gram

es,

pràc

tiqu

es i

indi

cado

rs p

er a

valu

ar i

gest

iona

r el

s im

pact

es d

e le

s se

ves

oper

acio

ns e

n le

s co

mun

itat

s on

des

envo

lupa

l’ac

tivi

tat

(inc

lose

s l’e

ntra

da, l

’ope

raci

ó i l

a so

rtid

a de

l’em

pres

a)?

Qui

ns s

ón e

l seu

aba

st

i efe

ctiv

itat

? S

O1

SO

CIA

L X

Soc

ieta

t

3

3

2B

L’em

pres

a pa

rtic

ipa

activa

men

t en

la d

iscu

ssió

de

prob

lem

es c

omun

itar

is q

ue g

ener

a la

sev

a ac

tivi

tat?

SO

CIA

L X

Soc

ieta

t

3

3

2C

L’em

pres

a re

alit

za u

n es

tudi

de

les

nece

ssit

ats

loca

ls a

bans

de

diss

enya

r el

s pr

ojec

tes

a la

com

unit

at?

SO

CIA

L X

Soc

ieta

t

33

P

rem

is i d

istincio

ns

per

actu

acio

ns

resp

onsa

ble

s

3

3

3A

Nom

bre,

nom

i an

y de

les

dist

inci

ons

rebu

des

en r

elac

ió a

mb

l’act

uaci

ó so

cial

, am

bien

tal i

èti

ca

SO

CIA

L X

Soc

ieta

t

3

3

3B

Rec

onei

xem

ents

reb

uts

de la

com

unitat

en

rela

ció

amb

les

cont

ribu

cion

s a

orga

nitz

acio

ns lo

cals

i be

nèfi

ques

SO

CIA

L X

Soc

ieta

t

34

In

vers

ions

i se

rveis

que p

roporc

ionen u

n b

enefi

ci públic

3

34A

Des

crip

ció,

des

envo

lupa

men

t i i

mpa

cte

de le

s in

vers

ions

en

infr

aest

ruct

ura

i ser

veis

sup

orta

ts p

er l’

empr

esa

que

prop

orci

onen

un

bene

fici

púb

lic

EC8

ECO

NÒ

MIC

X

XIm

pact

e ec

on.

indi

rect

e

3

34B

Impo

rt d

e la

inve

rsió

o le

s in

vers

ions

en

infr

aest

ruct

ura

i ser

veis

am

b be

nefi

ci p

úblic

i pe

rcen

tatg

e qu

e su

posa

sob

re e

l to

tal d

e la

fac

tura

ció

de l’

empr

esa

ECO

NÒ

MIC

X

XSoc

ieta

t

3

34C

L’em

pres

a té

i ap

lica

pràc

tiqu

es d

e co

mpr

a i d

’inve

rsio

ns p

er p

erfe

ccio

nar

el d

esen

volu

pam

ent

soci

oeco

nòm

ic d

e la

co

mun

itat

en

què

és p

rese

nt?

ECO

NÒ

MIC

X

XSoc

ieta

t

3

34D

En

cas

que

l’em

pres

a di

spos

i d’u

n pl

a de

pen

sion

s pe

r al

s tr

ebal

lado

rs,

quin

s só

n el

s cr

iter

is d

’inve

rsió

sos

teni

bles

din

s el

man

dat

de g

estió?

ECO

NÒ

MIC

X

XSoc

ieta

t

4

34

EE

ntes

a i d

escr

ipci

ó de

ls im

pact

es e

conò

mic

s in

dire

ctes

sig

nifi

catius

, in

clòs

el s

eu l’

abas

t EC9

ECO

NÒ

MIC

X

XIm

pact

e ec

on.

indi

rect

e

35

Ass

etj

am

ent

i abús

3

35A

L’em

pres

a di

spos

a de

nor

mes

i pr

oces

sos

per

com

batr

e si

tuac

ions

d’a

sset

jam

ent

sexu

al o

mor

al q

ue s

igui

n di

vulg

ades

i de

guda

men

t em

para

des

per

l’est

ruct

ura

form

al i n

eutr

al d

e de

nunc

iar

i esb

rina

r el

s fe

ts?

SO

CIA

L X

Dre

ts h

uman

s



INDICADOR

FASE 1 FASE 2 FASE 3 FASE 4

Núm. SUBINDIC.

TÍTO

L SU

BIN

DIC

ADO

R

COD

I G

RI

IMPA

CTE





SUB

IMPA

CTE

36

Emis

sion

s de

gas

os

3

36

AEm

issi

ons

tota

ls, d

irect

es i

indi

rect

es, d

e ga

sos

d’ef

ecte

d’h

iver

nacl

e (e

n vo

lum

/pes

) EN

16M

.AM

BIE

NT

XR

esid

us i

emis

sion

s

3

36

BEm

issi

ons

de s

ubst

ànci

es q

ue e

sgot

en/d

estr

ueix

en la

cap

a d’

ozó

(en

pes/

volu

m)

EN19

M.A

MB

IEN

T X

Res

idus

i em

issi

ons

3

36

CL’

empr

esa

disp

osa

d’in

icia

tives

i si

stem

es d

e m

onito

ratg

e am

b ob

ject

ius

espe

cífic

s pe

r a

la r

educ

ció

d’em

issi

ons

de C

O2

i al

tres

gas

os d

’efe

cte

d’hi

vern

acle

?

EN18

M.A

MB

IEN

T X

Res

idus

i em

issi

ons

3

36

DN

ivel

l d’in

vers

ió d

estin

ada

a la

pre

venc

ió d

e la

pol

·luci

ó o

a as

solir

el n

ivel

l 0 d

’em

issi

ó de

gas

os

M

.AM

BIE

NT

XR

esid

us i

emis

sion

s

436

EAl

tres

em

issi

ons

indi

rect

es d

e ga

sos

d’ef

ecte

d’h

iver

nacl

e, e

n pe

s EN

17M

.AM

BIE

NT

XR

esid

us i

emis

sion

s

4

36F

NO

, SO

i al

tres

em

issi

ons

sign

ifica

tives

a l’

aire

per

tip

us i

pes

EN20

M.A

MB

IEN

T X

Res

idus

i em

issi

ons

37

Emis

sion

s d’

eflu

ents

3

37

AVe

ssam

ents

tot

als

(m3 )

d’ai

gües

res

idua

ls, s

egon

s la

nat

ural

esa

i la

dest

inac

ió

EN21

M.A

MB

IEN

T X

Res

idus

i em

issi

ons

437

BN

ombr

e to

tal i

vol

um d

els

vess

amen

ts a

ccid

enta

ls m

és s

igni

ficat

ius

EN23

M.A

MB

IEN

T X

Res

idus

i em

issi

ons

437

CId

entif

icac

ió, d

imen

sion

s, e

stat

de

prot

ecci

ó i v

alor

de

la b

iodi

vers

itat

dels

rec

urso

s hí

dric

s i d

els

hàbi

tats

rel

acio

nats

, af

ecta

ts s

igni

ficat

ivam

ent

per

vess

amen

ts d

’aig

ua i

per

aigü

es d

’esc

olam

ent

de l’

orga

nitz

ació

info

rmad

ora

EN25

M.A

MB

IEN

T X

Res

idus

i em

issi

ons

38

Rel

acio

ns a

mb

els

pode

rs p

olíti

cs i

de lo

bby

3

38

APo

sici

ó en

les

polít

ique

s pú

bliq

ues

i vie

s de

par

ticip

ació

en

el d

esen

volu

pam

ent

i act

ivita

ts d

e lo

bbyi

ng r

ealit

zade

s pe

r l’e

mpr

esa

SO5

SOCI

AL

XSo

ciet

at

3

38

BEn

els

últi

ms

cinc

any

s, l’

empr

esa

ha e

stat

cita

da n

egat

ivam

ent

per

la p

rem

sa p

er c

ontr

ibui

r al

fin

ança

men

t d’

una

cam

pany

a po

lític

a?

SO

CIAL

X

Soci

etat

438

CVa

lor

tota

l de

les

apor

taci

ons

finan

cere

s i e

n es

pèci

e a

part

its p

olíti

cs o

a in

stitu

cion

s re

laci

onad

es, p

er p

aïso

s SO

6 SO

CIAL

X

Soci

etat

438

DPe

rcen

tatg

e i n

ombr

e to

tal d

’uni

tats

de

nego

ci a

nalit

zade

s re

spec

te d

els

risco

s re

laci

onat

s am

b la

cor

rupc

ió

SO2

SOCI

AL

XSo

ciet

at

438

EM

esur

es p

rese

s co

m a

res

post

a a

inci

dent

s de

cor

rupc

ió

SO4

SOCI

AL

XSo

ciet

at

438

FN

ombr

e to

tal d

’acc

ions

per

cau

ses

rela

cion

ades

am

b pr

àctiq

ues

mon

opol

ístiq

ues

i con

tra

la ll

iure

com

petè

ncia

, i e

ls s

eus

resu

ltats

SO

7 SO

CIAL

X

Soci

etat

4

38G

Valo

r m

onet

ari d

e le

s sa

ncio

ns i

mul

tes

sign

ifica

tives

i no

mbr

e to

tal d

e sa

ncio

ns n

o m

onet

àrie

s de

rivad

es d

e l’i

ncom

plim

ent

de le

s lle

is i

les

regu

laci

ons

SO8

SOCI

AL

XSo

ciet

at

39

Ajut

s de

l gov

ern

3

39A

L’em

pres

a re

p aj

udes

fin

ance

res

per

part

d’o

rgan

ism

es p

úblic

s? I

mpo

rt o

val

or d

e l’a

juda

EC

4 EC

ON

ÒM

IC

XIm

pact

e ec

on. d

irect

e

40

Bio

dive

rsita

t

440

AD

escr

ipci

ó de

ter

reny

s ad

jace

nts

o ub

icat

s di

ns d

’esp

ais

natu

rals

pro

tegi

ts o

d’à

rees

d’e

leva

da b

iodi

vers

itat

no p

rote

gida

. In

diqu

eu-n

e la

loca

litza

ció

i les

dim

ensi

ons

dels

ter

reny

s en

pro

piet

at, a

rren

dats

o q

ue s

ón g

estio

nats

d’a

lt va

lor

en

biod

iver

sita

t en

zon

es a

liene

s a

les

àree

s pr

oteg

ides

EN

11M

.AM

BIE

NT

XB

iodi

vers

itat

440

BD

escr

ipci

ó de

ls im

pact

es m

és s

igni

ficat

ius

en la

bio

dive

rsita

t en

esp

ais

natu

rals

pro

tegi

ts o

en

àree

s d’

elev

ada

biod

iver

sita

t no

pro

tegi

des,

der

ivat

s de

les

activ

itats

, els

pro

duct

es i

serv

eis

en à

rees

pro

tegi

des

i en

àree

s d’

alt

valo

r en

bi

odiv

ersi

tat

en z

ones

alie

nes

a le

s àr

ees

prot

egid

es

EN12

M.A

MB

IEN

T X

Bio

dive

rsita

t

440

CH

àbita

ts p

rote

gits

o r

esta

urat

s EN

13M

.AM

BIE

NT

XB

iodi

vers

itat

440

DEs

trat

ègie

s i a

ccio

ns im

plan

tade

s i p

lani

ficad

es p

er a

la g

estió

d’im

pact

es s

obre

la b

iodi

vers

itat

EN14

M.A

MB

IEN

T X

Bio

dive

rsita

t

4

40E

Nom

bre

d’es

pèci

es, d

esgl

ossa

des

d’ac

ord

amb

el p

erill

d’e

xtin

ció,

incl

oses

a la

Llis

ta v

erm

ella

de

la I

UCN

i en

llis

tes

naci

onal

s, e

ls h

àbita

ts d

e le

s qu

als

es t

robe

n en

àre

es a

fect

ades

per

les

oper

acio

ns s

egon

s el

gra

u d’

amen

aça

de

l’esp

ècie

EN

15M

.AM

BIE

NT

XB

iodi

vers

itat


44 Annex 2: Quadre associatiu entre el model RScat i la GRI

Annex 2: Quadre associatiu entre el model RScat i la GRI

Valor econòmic directe generat i distribuït,incloent-hi ingressos, costos d’explotació,retribució a empleats, donacions i altresinversions a la comunitat, beneficis no dis-tribuïts i pagaments a proveïdors de capitali a governs

Conseqüències financeres i altres riscos ioportunitats per a les activitats de l’organit-zació a causa del canvi climàtic

Cobertura de les obligacions de l’organitza-ció a causa de programes de beneficissocials

Ajudes financeres significatives rebudes degoverns

EC1

EC2

EC3

EC4

DIMENSIÓ ECONÒMICAAcompliment econòmic

Facturació anual bruta de l’últim exercici

Costos d’explotació de l’últim exercici

Pagaments a governs, impostos

Donacions i altres inversions comunitàries

Beneficis no distribuïts

Pagaments a proveïdors de capital

Percentatge de les despeses salarials enrelació amb la facturació de l’empresa des-prés d’impostos

Conseqüències financeres i altres riscos ioportunitats per a les activitats de l’organit-zació a causa del canvi climàtic

Cobertura de les obligacions de l’organitza-ció degudes a programes de beneficissocials

L’empresa rep ajudes financeres per partd’organismes públics? Import o valor de l’a-juda

6A

6B

6F

6G

6H

6I

11C

6J

11O

39A

Rang de les relacions entre el salari inicialestàndard i el salari mínim local en llocs ones desenvolupin operacions significatives

Política, pràctiques i proporció de despesacorresponent a proveïdors locals en llocs ones desenvolupin operacions significatives

Procediments per a la contractació local iproporció d’alts directius procedents de lacomunitat local en llocs on es desenvolupinoperacions significatives

EC5

EC6

EC7

Salari mínim de l’empresa dividit pel salarimínim interprofessional local on es desenvo-lupen operacions significatives de l’últim any

Percentatge de despeses amb proveïdorslocals sobre el total de les despeses del’empresa

L’empresa disposa de polítiques i pràctiquesde foment de la contractació de serveis ambproveïdors locals? Quines són?

Polítiques i procediments per a la contracta-ció local

11A

27A

27B

8J

Desenvolupament i impacte de les inver-sions en infraestructures i els serveis pres-tats, principalment per al benefici públicmitjançant compromisos comercials, pro-bons o en espècie

Entesa i descripció dels impactes econò-mics indirectes significatius, incloent-nel’abast

EC8

EC9

Descripció, desenvolupament i impacte deles inversions en infraestructura i serveissuportats per l’empresa que proporcionen unbenefici públic

Entesa i descripció dels impactes econòmicsindirectes significatius, inclòs el seu abast

34A

34E

Presència al mercat

Impactes econòmics indirectes


Annex 2: Quadre associatiu entre el model RScat i la GRI 45

Materials utilitzats, per pes o volum

Percentatge dels materials utilitzats quesón valoritzats

EN1

EN2

DIMENSIÓ AMBIENTALMaterials

Materials utilitzats per pes o volum

Percentatge dels materials utilitzats que sónreciclats (en pes o volum)

26A

26B

Consum directe d’energia desglossat perfonts primàries.

Consum indirecte d’energia desglossat perfonts primàries

Estalvi d’energia atesa la conservació i lesmillores d’eficiència

Iniciatives per proporcionar productes i ser-veis eficients en el consum d’energia obasats en energies renovables, i les reduc-cions en el consum d’energia que resultend’aquestes iniciatives

Iniciatives per reduir el consum indirected’energia i les reduccions assolides ambaquestes iniciatives

EN3

EN4

EN5

EN6

EN7

Consum total directe d’energia desglossatper fonts primàries (kW/h)

Consum indirecte d’energia desglossat perfonts primàries

Estalvi total d’energia gràcies a la conserva-ció i a les millores d’eficiència

Iniciatives per proporcionar productes i ser-veis eficients en el consum d’energia obasats en energies renovables, i les reduc-cions en el consum d’energia que resultend’aquestes iniciatives

Iniciatives per reduir el consum indirected’energia i les reduccions aconseguides ambles iniciatives esmentades

16A

16H

16F

31J

16I

Captació total d’aigua per fonts

Fonts d’aigua que s’han vist afectades sig-nificativament per la captació d’aigua

Percentatge i volum total d’aigua reciclada ireutilitzada

EN8

EN9

EN10

Consum total d’aigua en l’últim exercici (m3)

Fonts d’aigua que s’han vist afectades nega-tivament per la captació d’aigua

Percentatge i volum total d’aigua reciclada ireutilitzada (en m3)

16C

16J

26C

Descripció de terrenys adjacents o situatsdins d’espais naturals protegits o d’àreesd’alta biodiversitat no protegides. Indiqueu-ne la localització i la mida de terrenys enpropietat, arrendats o que són gestionatsd’alt valor en biodiversitat en zones alienesa les àrees protegides

Descripció dels impactes més significatiusen la biodiversitat en espais naturals prote-gits o en àrees d’alta biodiversitat no prote-gides, derivats de les activitats, dels produc-tes i dels serveis en àrees protegides i enàrees d’alt valor en biodiversitat en zonesalienes a les àrees protegides

Hàbitats protegits o restaurats

Estratègies i accions implantades i planifica-des per a la gestió d’impactes sobre la bio-diversitat

Nombre d’espècies, desglossades segons elperill d’extinció, incloses a la Llista Vermellade la IUCN i en llistats nacionals, els hàbi-tats de les quals es trobin en àrees afecta-des per les operacions segons el grau d’ame-naça de l’espècie

EN11

EN12

EN13

EN14

EN15

Descripció de terrenys adjacents o ubicatsdins d’espais naturals protegits o d’àrees d’e-levada biodiversitat no protegida. Indiqueu-ne la localització i les dimensions delsterrenys en propietat, arrendats o que sóngestionats d’alt valor en biodiversitat enzones alienes a les àrees protegides

Descripció dels impactes més significatiusen la biodiversitat en espais naturals prote-gits o en àrees d’elevada biodiversitat no pro-tegides, derivats de les activitats, dels pro-ductes i dels serveis en àrees protegides i enàrees d’alt valor en biodiversitat en zonesalienes a les àrees protegides

Hàbitats protegits o restaurats

Estratègies i accions implantades i planifica-des per a la gestió d’impactes sobre la biodi-versitat

Nombre d’espècies, desglossades d’acordamb el perill d’extinció, incloses a la LlistaVermella de la IUCN i en llistes nacionals,els hàbitats dels quals es troben en àreesafectades per les operacions segons el graud’amenaça de l’espècie

40A

40B

40C

40D

40E

Energia

Aigua

Biodiversitat



Emissions totals, directes i indirectes, de gasos d’e-fecte d’hivernacle, en pes

Altres emissions indirectes de gasos d’efecte d’hi-vernacle, en pes

Iniciatives per reduir les emissions de gasos d’efected’hivernacle i les reduccions aconseguides

Emissions de substàncies destructores de la capad’ozó, en pes

NO, SO i altres emissions significatives a l’aire pertipus i pes

Vessament total d’aigües residuals, segons la natu-ralesa i la destinació

Pes total de residus gestionats, segons el tipus i elmètode de tractament

Nombre total i volum dels vessaments accidentalsmés significatius

Pes dels residus transportats, importats, exportats otractats que es consideren perillosos segons la clas-sificació del Conveni de Basilea, annexos I, II, III iVIII, i percentatge de residus transportats internacio-nalment

Identificació, mida, estat de protecció i valor de labiodiversitat dels recursos hídrics i dels hàbitatsrelacionats, afectats significativament per vessa-ments d’aigua i agües d’escolament de l’organitza-ció informadora

EN16

EN17

EN18

EN19

EN20

EN21

EN22

EN23

EN24

EN25

Emissions totals, directes i indirectes, de gasos d’e-fecte d’hivernacle (en volum/pes)

Altres emissions indirectes de gasos d’efecte d’hi-vernacle, en pes

L’empresa disposa d’iniciatives i sistemes de moni-toratge amb objectius específics per a la reducciód’emissions de CO2 i altres gasos d’efecte d’hiver-nacle?

Emissions de substàncies que esgoten/destrueixenla capa d’ozó (en pes/volum)

NO, SO i altres emissions significatives a l’aire pertipus i pes

Vessaments totals (m3) d’aigües residuals, segonsla naturalesa i el destí

Quantitat total de residus per tipus, destinació imètode de tractament (en pes i volum)

Nombre total i volum dels vessaments accidentalsmés significatius

Pes dels residus transportats, importats, exportats otractats que es consideren perillosos segons la clas-sificació del Conveni de Basilea, annexos I, II, III iVIII, i percentatge de residus transportats interna-cionalment

Identificació, mida, estat de protecció i valor de labiodiversitat dels recursos hídrics i dels hàbitatsrelacionats, afectats significativament per vessa-ments d’aigua i d’aigües d’escolament de l’organit-zació informadora

36A

36E

36C

36B

36F

37A

20A

37B

20D

37C

Iniciatives per mitigar els impactes ambien-tals dels productes i serveis, i el grau dereducció d’aquest impacte

Percentatge de productes venuts i els mate-rials d’embalatge que són recuperats al finalde la vida útil, per categories de productes

EN26

EN27

L’empresa disposa d’iniciatives per gestionari minimitzar els impactes mediambientalsque generen els productes i serveis? Quin ésl’abast de la reducció d’aquest impacte?

Percentatge de productes venuts que l’em-presa reclama al final de la seva vida útil

31A

18A

Cost de les multes significatives i nombrede sancions no monetàries per incompli-ment de la normativa ambiental

EN28 Quantitat i tipologia d’incidents, multes osancions en matèria mediambiental

31F

Impactes ambientals significatius del trans-port de productes i altres béns utilitzats pera les activitats de l’organització, com tambédel transport de personal

EN29 Impactes ambientals significatius del trans-port utilitzat amb finalitats logístiques

31H

Desglossament per tipus del total de despe-ses i d’inversions ambientals

EN30 Inversió total i percentatge de la facturacióbruta destinada a programes i projectes deprotecció i millora ambiental (per tipus)

31E

Productes i serveis

Acompliment normatiu

Transport

Emissions, vessaments i residus

Medi ambient general



DIMENSIÓ SOCIALPRÀCTIQUES LABORALS I ÈTICA DEL TREBALL

Desglossament del col·lectiu de treballadorsper tipus de feina, per contracte i per regió. Nombre total d’empleats i rotació mitjana,desglossats per grup d’edat, sexe i regió

Desglossament del col·lectiu de treballadorsper tipus de feina, per contracte i per regió

Nombre total d’empleats i rotació mitjana, desglossats per grup d’edat, sexe i regió

LA1

LA2

LA3

Percentatge de cada modalitat contractualdins de l’empresa sobre el total de treballa-dors

Percentatge de treballadors per gènere i grupd’edat de les diferents categories professio-nals de la plantilla

Percentatge de treballadors per localització,regió o població on viuen

Nombre total de baixes de treballadors des-glossat per grup d’edat i gènere

Quins són els beneficis socials oferts als tre-balladors amb jornada completa (tiquets derestaurant, transport, beneficis mèdics, aju-des a l’educació dels fills, guarderies, etc.)?Cal especificar-ho per gènere i categoria pro-fessional

8A

8E

8G

12B

11D

Percentatge d’empleats coberts per un con-veni col·lectiu

Període(s) mínim(s) de preavís i pràctiquesde consultoria i negociació amb els emple-ats i/o els seus representants, en relacióamb els canvis operacionals

LA4

LA5

Percentatge de treballadors de l’empresa queestan afiliats a algun sindicat, que estanrepresentats per sindicats independents oque estan coberts per convenis col·lectius

L’empresa dóna informacions que afecten elstreballadors en un temps hàbil perquè elssindicats i els treballadors es posicionin?Quin és, amb dies, aquest període mínim depreavís?

24A

24F

Percentatge del total de treballadors que estàrepresentat en comitès de salut i seguretatconjunts de direcció-empleats, establerts perajudar a controlar i a assessorar sobre progra-mes de salut i seguretat al treball

Taxes d’absentisme, malalties professionals,dies perduts i nombre de víctimes mortalsrelacionades amb el treball per regió. Programes d’educació, formació, assessora-ment, prevenció i control de riscos que s’a-pliquen als treballadors, a les famílies o alsmembres de la comunitat en relació ambmalalties greus

Percentatge del total de treballadors que estàrepresentat en comitès de salut i seguretatconjunts de direcció-empleats, establerts perajudar a controlar i a assessorar sobre progra-mes de salut i seguretat al treball

Taxes d’absentisme, malalties professionals,dies perduts i nombre de víctimes mortalsrelacionades amb el treball per regió

LA6

LA7

LA8

LA9

Percentatge del total de treballadors queestà representat en comitès de salut i segu-retat conjunts de direcció-empleats, esta-blerts per ajudar a controlar i a assessorarsobre programes de salut i seguretat a lafeina

Nombre total d’hores perdudes l’últim any

Taxa d’absentisme, mitjana d’hores perdudesper treballador

Tipologia o causes de l’absentisme

Nombre i percentatge de treballadors sobreel total de la plantilla que participen en cur-sos de formació relacionats amb la salut, laseguretat i la prevenció de riscos laborals ala feina

Nombre de temes de salut i seguretatcoberts amb acords formals amb sindicats

28C

4A

4B

4C

9D

24G

Pràctiques laborals i ètica del treball: relacions empresa / treballador

Pràctiques laborals i ètica del treball: salut i seguretat en el treball

Pràctiques laborals i ètica del treball: treball



Mitjana d’hores anuals de formació per empleat,desglossades per categoria de treballador

Programes de gestió d’habilitats i de formació conti-nuada que fomenten l’ocupabilitat dels treballadorsi que els donen suport en la gestió final de lescarreres professionals

Mitjana d’hores anuals de formació per empleat,desglossades per categoria de treballador

LA10

LA11

LA12

Mitjana d’hores de formació anuals per treballador(desglossada per gènere i grup d’edat de les dife-rents categories professionals de la plantilla)

L’empresa disposa i/o promou un pla de formaciócontinuada per als treballadors de les diferentscategories professionals?

L’empresa ofereix ajudes i/o beques d’estudi per acursos no relacionats amb la feina però ambimpacte positiu en l’ocupabilitat dels treballadors ique els doni suport en la gestió final de les carreresprofessionals?

Percentatge dels treballadors que reben revisionssalarials d’acord amb el grau de desenvolupamentprofessional

9B

9C

9F

1A

Percentatge i nombre total d’acords d’inver-sió significatius que incloguin clàusules dedrets humans o que hagin estat objecte d’a-nàlisi en matèria de drets humans

Percentatge dels distribuïdors i contractis-tes principals que han estat objecte d’anàli-si en matèria de drets humans, i mesuresadoptades consegüentment

Total d’hores de formació dels empleatssobre polítiques i procediments relacionatsamb els aspectes dels drets humans relle-vants per a les seves activitats, incloent-hiel percentatge d’empleats formats.

HR1

HR2

HR3

Percentatge i nombre total d’acords d’inversiósignificatius que incloguin clàusules de dretshumans o que hagin estat objecte d’anàlisi enmatèria de drets humans

Percentatge i nombre total dels principals dis-tribuïdors i clients que han passat per unaobservació de drets humans. Exemples quedemostrin que l’empresa té en consideració elsimpactes en els drets humans a l’hora de pren-dre decisions sobre els procediments, les inver-sions o l’elecció de proveïdors o contractistes

Formació dels empleats sobre procediments ipràctiques relatives als drets humans i sobrepolítiques importants per al desenvolupamentde les operacions de l’empresa. Cal especificarla tipologia de la formació, el nombre de treba-lladors formats i el total d’hores de formació.

10G

10F

9H

Nombre total d’incidents de discriminació imesures adoptades

HR4 Nombre i tipus d’incidents de discriminació14C

Drets humans: no-discriminació

Pràctiques laborals i ètica del treball: formació i educació

Drets humans: llibertat d’associació i convenis col·lectius

Pràctiques laborals i ètica del treball: diversitat i igualtat d’oportunitatsComposició dels òrgans de govern corporatiu i plan-tilla, desglossat per sexe, grup d’edat, pertinència aminories i altres indicadors de diversitat

Composició dels òrgans de govern corporatiu i plan-tilla, desglossat per sexe, grup d’edat, pertinència aminories i altres indicadors de diversitat

LA13

LA14

Percentatge de treballadors que pertanyen a grupsd’exclusió (p. ex. discapacitats)

Perfil de la plantilla dels departaments superiors degestió i govern corporatiu (desglossat per gènere,grup d’edat, regió o població on viuen)

Relació entre el salari base dels homes respecte deles dones, desglossat per categoria professionalprofessional

8F

8I

11N

DRETS HUMANSDrets humans: pràctiques d’inversió i proveïment

Activitats de la companyia en què el dret ala llibertat d’associació i d’acollir-se a con-venis col·lectius puguin córrer riscos impor-tants, i mesures adoptades per donar suporta aquests drets

HR5 Activitats de l’empresa en què el dret a la lli-bertat d’associació i d’acollir-se a conveniscol·lectius puguin córrer riscos importants, imesures adoptades per protegir aquests drets

24J



Activitats identificades que comporten un riscpotencial d’incidents d’explotació infantil, i mesuresadoptades per contribuir a la seva eliminació

HR6 Activitats identificades que comporten un riscpotencial d’incidents d’explotació infantil i mesuresadoptades per contribuir a eliminar-los (explotacióinfantil)

10L

Naturalesa, abast i efectivitat de programesi pràctiques per avaluar i gestionar elsimpactes de les operacions a les comuni-tats, incloent-hi l’entrada, l’operació i lasortida de l’empresa

SO1 L’empresa disposa de programes, pràctiques iindicadors per avaluar i gestionar els impactesde les seves operacions en les comunitats ondesenvolupa l’activitat (incloses l’entrada, l’o-peració i la sortida de l’empresa)? Quin n’ésl’abast i l’efectivitat?

32A

Percentatge i nombre total d’unitats denegoci analitzades respecte dels riscos rela-cionats amb la corrupció

Percentatge de treballadors formats en lespolítiques i els procediments anticorrupcióde l’organització.

Mesures preses com a resposta dels inci-dents de corrupció

SO2

SO3

SO4

Percentatge i nombre total d’unitats de nego-ci analitzades respecte dels riscos relacio-nats amb la corrupció.

Nombre i percentatge de treballadors, sobreel total de la plantilla, que han rebut forma-ció en relació amb els procediments i lespràctiques sobre prevenció de la corrupció ianàlisi del risc, com també d’altres temesrelacionats amb la corrupció importants peral desenvolupament de les operacions del’empresa. Cal especificar la tipologia de laformació i el total d’hores de formació

Mesures preses com a resposta a incidentsde corrupció

38D

9J

38E

Societat: corrupció

Drets humans: explotació infantil

Societat: política pública

Percentatge del personal de seguretat que ha estatformat en les polítiques o procediments de l’organit-zació en aspectes de drets humans rellevants per ales activitats

Nombre total d’incidents relacionats amb violacionsde drets dels indígenes i mesures adoptades

HR8

HR9

Percentatge de treballadors que han estat formatsen les polítiques o procediments de l'organitzacióen aspectes de drets humans rellevants per a lesactivitats. Cal especificar quins són treballadors deseguretat

Nombre total d’incidents relacionats amb violacionsde drets dels indígenes i mesures adoptades

9M

10N

SOCIETAT

Drets humans: pràctiques d’inversió i proveïment

Posició en les polítiques públiques i partici-pació en el seu desenvolupament i en lesactivitats de lobbying

Valor total de les aportacions financeres i enespècie a partits polítics o a institucionsrelacionades, per països

SO5

SO6

Posició en les polítiques públiques i vies departicipació en el desenvolupament i activi-tats de lobbying realitzades per l’empresa

Valor total de les aportacions financeres i enespècie a partits polítics o a institucionsrelacionades, per països

38A

38C

Drets humans: treball forçat

Operacions identificades com de risc significatiu deser l’origen d’episodis de treball forçat o no consen-tit, i les mesures adoptades per contribuir a la sevaeliminació

HR7 Operacions identificades com de risc significatiu deser origen d’episodis de treball forçat o no consen-tit, i les mesures adoptades per contribuir a la sevaeliminació (treball forçat)

10M

Drets humans: pràctiques de seguretat



Nombre total d’accions per causes relacionadesamb pràctiques monopolístiques i contra la lliurecompetència, i els seus resultats

SO7 Nombre total d’accions per causes relacionadesamb pràctiques monopolístiques i contra la lliurecompetència, i els seus resultats

38F

Fases del cicle de vida dels productes i ser-veis en què s’avaluen, per si escau millorar-los, els impactes en la salut i la seguretatdels clients, i percentatge de categories deproductes i serveis significatius subjectes aaquests procediments d’avaluació

Nombre total d’incidents derivats de l’in-compliment de la regulació legal o delscodis voluntaris relatius als impactes delsproductes i serveis a la salut i la seguretatdurant el cicle de vida, distribuïts segons eltipus de resultats d’aquests incidents

PR1

PR2

Procediments introduïts al cicle de vida delproducte / servei per millorar-ne l’impacte en lasalut i la seguretat dels clients

Enumeració i identificació de les incidènciesderivades de l’incompliment de les normesrelacionades amb els impactes delsproductes/serveis en la salut i la seguretatdurant el cicle de vida

3A

3B

Programes de compliment de les lleis oadhesió a estàndards i codis voluntaris,esmentats en comunicacions de màrqueting,incloses la publicitat, altres activitats pro-mocionals i els patrocinis

Nombre total d’incidents fruit de l’incompli-ment de les regulacions relatives a lescomunicacions de màrqueting, incloses lapublicitat, la promoció i el patrocini, distri-buïts d’acord amb el tipus de resultat d’a-quests incidents

PR6

PR7

L’empresa disposa de procediments i progra-mes de compliment de les lleis, estàndards icodis voluntaris, relacionats amb les comuni-cacions de màrqueting (inclosa la publicitat,la promoció i els patrocinis)?

Enumeració i identificació d’exemples enquè no s’hagin complert les regulacions rela-tives a les comunicacions de màrqueting,incloses la publicitat, la promoció i els patro-cinis

23B

23C

Responsabilitat sobre productes: comunicacions de màrqueting

Societat: comportament de competència deslleial

Societat: acompliment normatiuValor monetari de sancions i multes significatives inombre total de sancions no monetàries derivadesde l’incompliment de les lleis i les regulacions

SO8 Valor monetari de les sancions i multes significati-ves i nombre total de sancions no monetàries deri-vades de l’incompliment de les lleis i les regula-cions

38G

RESPONSABILITAT SOBRE PRODUCTESResponsabilitat sobre productes: salut i seguretat del client

Tipus d’informació sobre els productes i elsserveis que són necessaris per als procedi-ments en vigor i la normativa, i percentatgede productes i serveis subjectes a aquestsrequeriments informatius

Nombre total d’incompliments de la regula-ció i dels codis voluntaris relatius a la infor-mació i l’etiquetatge dels productes i ser-veis, distribuïts segons el tipus de resultatd’aquests incidents

Pràctiques respecte de la satisfacció delclient, incloent-hi els resultats dels estudisde satisfacció del client

PR3

PR4

PR5

Tipus d’informació sobre els productes i els ser-veis requerits pels procediments en vigor i lanormativa, i percentatge de productes i serveislligats a aquests requeriments informatius

Nombre total d’incompliments de la regulació idels codis voluntaris relatius a la informació i al’etiquetatge dels productes i serveis, distribuïtsd’acord amb el resultat del tipus dels incidentsesmentats

L’empresa mesura el grau de satisfacció delclient? Com el mesura? (enquestes, estudis desatisfacció)

Nombre d’enquestes de satisfacció realitzadesa clients/consumidors l’últim any i puntuaciómitjana obtinguda

23D

23E

5B

5H

Responsabilitat sobre productes: etiquetatge de productes i serveis



Nombre total de reclamacions degudament fona-mentades en relació amb el respecte a la privacitat ia la fuita de dades personals dels clients

PR8 Nombre total de reclamacions degudament fona-mentades en relació amb el respecte a la privacitati la fuita de dades personals dels clients

22D

Responsabilitat sobre productes: privacitat del client

Responsabilitat sobre producte: acompliment normatiu

Cost de les multes significatives fruit de l’in-compliment de la normativa en relació ambel subministrament i l’ús de productes i ser-veis de l’organització

PR9 Cost de les multes significatives fruit de l’in-compliment de la normativa en relació ambel subministrament i l’ús de productes i ser-veis de l’organització

3E


52 Annex 3: Glossari de termes

Annex 3: Glossari de termes

Molts conceptes associats a la sostenibilitat i la RSE són termes difusos que engloben diversos enfoca-ments i aproximacions. Per tant, abans de treballar directament amb la guia és important tenir clar aquè ens referim concretament quan parlem de cada concepte:

RSE:

Accountability:

Stakeholder:

Medi ambient:

Drets humans:

Treballadors:

Sector públic:

Comunitat:

Clients:

Indicador 0:

Indicador específic:

GRI:

RSE és la sigla de responsabilitat social de l’empresa. Aquest terme, quesovint també s’anomena RSC (responsabilitat social corporativa), es refe-reix a com valoren les empreses els impactes socials, mediambientals ieconòmics que tenen sobre els stakeholders, i com integren aquestavaloració en les operacions.

És un terme que es refereix a com les empreses informen i rendeixencomptes de les seves activitats en l’àmbit de la RSE als stakeholders.

Stakeholder és qualsevol grup que afecta o és afectat per l’empresa. Noobstant això, per stakeholder ens referim a grup en sentit ampli, com perexemple clients, proveïdors o treballadors. Queda clar que la majoriad’empreses té diferents impactes o relacions amb organitzacions dinsd’un mateix grup, però que dins del grup hi haurà molts punts en comúque en permeten una determinada generalització.

Encara que el medi ambient no és un stakeholder segons la definicióanterior, entenem el medi ambient com a stakeholder perquè és unàmbit que té una entitat pròpia i hi ha un consens elevat a escala nacio-nal i internacional sobre quins en són els aspectes clau, cosa que nopassa amb d’altres conceptes.

Es refereix als drets de la Declaració Universal dels Drets Humans apro-vada per les Nacions Unides i signada per la majoria de països del món.

No es refereix solament a empleats de l’empresa fixos o a temps parcial,sinó a tots els treballadors que fan feina de forma directa o indirecta pera l’empresa.

Ens referim a organismes públics com ara ajuntaments, diputacions oministeris, però també a òrgans reguladors del sector de l’activitatempresarial, encara que siguin privats, com per exemple la CNMV.

És l’entorn immediat de l’empresa. Ara bé, això no vol dir únicament onecessàriament entorn en termes de proximitat geogràfica, sinó quetambé es refereix a proximitat d’activitat.

Els clients directes i els usuaris finals del producte o servei.

Es refereix a un indicador conceptual global. És a dir, no es tracta tantd’un indicador, sinó més aviat d’un concepte que l’empresa ha de valo-rar i gestionar des d’un punt de vista de la RSE.

Els indicadors específics que s’estableixen per mesurar i gestionar elsindicadors 0. Els indicadors poden ser tant qualitatius com quantitatius,i tant d’output com de procés. Finalment, l’únic objectiu de cada indi-cador és mesurar el millor possible una part de cada indicador 0 demanera que permeti que l’empresa pugui gestionar la RSE.

GRI és la sigla de Global Reporting Initiative9. Es tracta d’una ONG inter-nacional que proposa directrius per a l’elaboració de memòries de RSE.

9 <http://www.globalreporting.org/WhoAreYou/SME/>


Annex 4: Aplicació en línia del model d’indicadors 53

Annex 4: Aplicació en línia del model d’indicadors

El portal web RScat

El portal web <http://www.rscat.cat> recull el treball conjunt elaborat pels vuit socis del projecte durant elsdarrers anys i ofereix un conjunt de publicacions, d’informes i d’eines d’utilitat per a les pimes que vul-guin incorporar elements de responsabilitat social dins de l’estructura de la seva empresa.

El portal <http://www.rscat.cat>

El portal, a més de l’aplicació amb el model d’indicadors, inclou altres apartats destacats, com ara:

- Aprenent RSE: amb documents i recursos didàctics.- Un cercador de recursos sobre RSE.- Una proposta d’exercici d’autodiagnòstic en RSE per a pimes.- Llista i exemples de bones pràctiques d’empreses.

El model d’indicadors: aplicació en línia

El portal web s’ha creat amb l’objectiu de permetre incorporar la RSE en la gestió ordinària de l’empresai fer-ne una avaluació al llarg del temps. Una de les eines més importants que ofereix és una aplicació quepermet a l’empresa sistematitzar la recollida de dades a través d’un model estructurat, però alhora ofereixla possibilitat d’extreure’n la informació introduïda.

Per utilitzar l’aplicació cal accedir a la part pri-vada del portal, que requereix registrar-s’hicom a usuari. En donar-se d’alta, l’usuari rebràun nom d’usuari i una clau d’accés que li per-metrà entrar a l’àrea privada.


54 Annex 4: Aplicació en línia del model d’indicadors

Dins de la part privada, el primer pas serà introduir la informació descriptiva de l’empresa al perfil per talde poder treballar posteriorment amb l’aplicació. Per començar a introduir les dades al model (respostesals indicadors), cal accedir a l’apartat “model d’indicadors” i crear un full d’indicadors per a l’any en quèvulguem treballar. Podem crear tants fulls d’indicadors com ens interessi, per exemple un per a cadascundels anys dels quals tinguem informació.

Per introduir la informació un cop ja hem creat un full nou, només cal prémer el botó Editar i accedirema la pantalla de l’aplicació:

L’aplicació en línia del model d’indicadors RScat


Annex 4: Aplicació en línia del model d’indicadors 55

Dins de l’aplicació, sempre visualitzarem els tres apartats següents:

1) Criteris de selecció dels indicadors / filtres aplicats2) Llista d’indicadors / subindicadors3) Formulari d’entrada de dades

3 Formulari d’entradade dades

1 Selecció d’indicadors

2 Llista d’indicadors

El menú superior ens indica amb quina selecció d’indicadors estarem treballant (per defecte, l’aplicacióselecciona els indicadors de la fase 1, considerada la versió més simplificada del model per a empresesque s’hi inicien). Al menú de l’esquerra apareix la llista completa d’indicadors, tot indicant-ne l’estat decadascun amb diferents icones de color (verd per indicar els indicadors completats, gris pels no aplicableso sense resposta i vermell per als pendents).

Quan seleccionem un subindicador del menú esquerre, ens apareixerà el formulari específic d’introduccióde dades per aquest indicador. Per cada indicador es poden demanar una variable o més, que poden ser:

- Dades numèriques- Text- Tics (opció múltiple o respostes Sí/No)- Càlcul de fórmules: a més de les dades que l’empresa completa directament, en alguns subindicadors- s’afegeixen d’altres variables que es calculen automàticament a partir de la informació introduïda.- Variables repetides: hi ha dades concretes que apareixen en diferents indicadors. L’aplicació relaciona- la informació existent i un cop introduïda la dada ja es mostrarà el valor en tots els formularis següents- en què es torni a treballar amb aquestes dades.- Comentaris: en tots els indicadors apareix un camp obert al final del formulari en què es pot especifi-- car més informació sobre les dades introduïdes, incloure comentaris qualitatius addicionals o qualse-- vol altre text associat a aquest subindicador.

Un cop completada tota la informació d’un indicador, només cal actualitzar les dades i la informació que-darà registrada al perfil d’usuari, i calcularà les fórmules amb les dades introduïdes i indicarà el nou estatde l’indicador segons s’hagi especificat. (Nota: és important recordar marcar l’estat de l’indicador queapareix a l’inici del formulari per assenyalar quins s’han completat i quins no són aplicables, ja que usorientarà a través del menú de l’esquerra segons els colors).

En el mateix portal podeu consultar el manual complet amb més informació sobre l’aplicació en línia iel seu ús.


56 Annex 4: Aplicació en línia del model d’indicadors

Per a què em pot servir aquesta aplicació? Què m’ofereix?

L’aplicació en línia, a més de recollir les dades per realitzar el seguiment de la RSE, us permetrà extreureinformes amb les vostres dades, com també fer-ne un informe comparatiu amb la resta d’empreses del sec-tor, o bé adaptar-ne el contingut al model d'indicadors emprat per la GRI. Alhora, us ofereix la possibilitatd’elaborar un informe base que podeu adaptar per elaborar una memòria de sostenibilitat a la vostra empre-sa.


Annex 5: - Índex de taules i figures 57

Annex 5: Índex de taules i figures

Índex de figures

Figura 1. Components del model de la RSE a les pimes....................................................................10Figura 2. Diagrama descriptiu del model de la RSE a les pimes.........................................................11Figura 3. Les tres fases d’aplicació del model...................................................................................14Figura 4. Resum del model d’indicadors RScat.................................................................................15

Índex de taules

Taula 1. Reflexió prèvia sobre els stakeholders i l’empresa...............................................................12Taula 2. Anàlisi de la gestió i objectius de la RSE a l’empresa.........................................................12Taula 3. Cas hipotètic: respostes de tres empreses als mateixos indicadors.......................................16Taula 4. Taula d’indicadors 0: treballadors......................................................................................17Taula 5. Exemples d’indicadors: treballadors...................................................................................18Taula 6. Taula d’indicadors 0: proveïdors........................................................................................19Taula 7. Exemples d’indicadors: proveïdors.....................................................................................20Taula 8. Taula d’indicadors 0: clients.............................................................................................20Taula 9. Exemples d’indicadors: clients..........................................................................................21Taula 10. Taula d’indicadors 0: sector públic....................................................................................22Taula 11. Exemples d’indicadors: sector públic.................................................................................23Taula 12. Taula d’indicadors 0: comunitat........................................................................................23Taula 13. Exemples d’indicadors: comunitat.....................................................................................24Taula 14. Taula d’indicadors 0: competidors.....................................................................................25Taula 15. Exemples d’indicadors: competidors..................................................................................25Taula 16. Taula d’indicadors 0: accionistes.......................................................................................26Taula 17. Exemples d’indicadors: accionistes....................................................................................26Taula 18. Taula d’indicadors 0: medi ambient...................................................................................27Taula 19. Exemples d’indicadors: medi ambient...............................................................................28


Aquesta publicació ha estat elaborada per la Xarxa per a la responsabilitat social a lespimes (RScat), formada pels membres següents:










Manual d’ús

Aquesta publicació ha estat elaborada per la Xarxa per a la responsabilitat social a les pimes(RScat), formada pels membres següents:




L’RScat - Xarxa per a la responsabilitat social ales pimes parteix de la iniciativa i del compromísd'un conjunt d'entitats, de representants del mónacadèmic, d’associacions empresarials, de l’Ad-ministració i de sindicats per tal de crear i de pro-moure eines concretes per acostar la RSE a lespetites i les mitjanes empreses del territori català.

Els socis de RScat – Xarxa per a la responsabilitatsocial a les pimes són:-Fundació ESADE-Generalitat de Catalunya:

-Departament d’Economia i Finances-Departament de Treball i Indústria,-Departament de Medi Ambient i Habitatge-ACC1Ó

-Diputació de Barcelona-Confederació empresarial Comarcal de Terrassa(CECOT) -PIMEC, Petita i Mitjana Empresa de Catalunya-Comissions Obreres de Catalunya (CCOO)-Unió General de Treballadors de Catalunya (UGT)

Marc VilanovaÉs llicenciat en Ciències Econòmiques (She-pherd University, Estats Units) i DEA en Cièn-cies del Management per la URL (ESADE).Investigador de l’Institut d’Innovació Social d’E-SADE, Universitat Ramon Llull, i col·laboradoracadèmic del Departament de Ciències Socialsd’ESADE. Actualment, coordina la línia de re-cerca sobre competitivitat responsable.

Marta DinarèsLlicenciada en administració d‘empreses (Uni-versitat Pompeu Fabra) i actualment està cur-sant el màster JEMES; Joint European Masterin Environmental Sciences.És consultora independent i col·labora ambl'Institut d'Innovació Social d'ESADE en recer-ques relacionades amb la RSE. Anteriorment vatreballar per a diverses ONG, consultores i em-preses de gran consum.

Maria SuredaLlicenciada i Màster en Direcció d'Empreses perESADE.Col·laboradora de l'Institut d'Innovació Socialen projectes de recerca sobre responsabilitat so-cial de l'empresa (RSE). Anteriorment va parti-cipar en diferents projectes de recerca sobre elsector no lucratiu en l'Observatori del TercerSector.

David MurilloÉs llicenciat en administració i direcció d’em-preses (UB, 1996), llicenciat en humanitats(UOC, 2003) i doctor en sociologia (UB, 2008). Investigador de l’Institut d’Innovació Social d’E-SADE, Universitat Ramon Llull, i col·laboradoracadèmic del Departament de Ciències Socialsd’ESADE. Actualment, coordina la línia de re-cerca sobre RSE i petita i mitjana empresa.

Mod

el d

’indi

cado

rs d

e la

RS

E p

er a

pim

es -

Man

ual d

’ús

cubierta_rscat:Maquetación 1 22/12/2008 23:14 Página 1

model d’indicadors de la rse per a pimes -...

Documents