any I - núm. I - juliol 1999

(

mestall: 1. mescla de diferents)espècies de cereals; 2. conjunthomogeni de coses diverses.

Butlletí de leAssociació deHistòria Rural de les Comarques Gironines

Com que els objectius s'adiuen plenament amb els delPatronat Francesc Eiximenis, hem iniciat els tràmits per ser-hi

admesos. Som conscients que hi ha entitats amb mig segle

d'història al seu darrere, amb un bagatge cultural important en

el passat i el present de la cultura gironina, i amb un cúmul depublicacions que són referents en les nostres investigacions;

pensem que la nostra associació pot aportar-hi una visiódiferent, no geogràfica, sinó temàtica, i que molts aspectes de

.la història local o comarcal seran millor analitzats si els em-

marquem en una perspectiva històrica

més àmplia. Per aquestes raons, volemreiterar aquí la nostra voluntat decol, laborar amb els altres centres

d'estudis. L'individualisme pot ser neces-sari en la investigació; de la coHaboració,

només en podrem treure beneficis.

Pere Gifre, president de l'Associaciód'Història Rural de les Comarques Gironines

Teniu a les mans el primer butlletí de l'Associació

d'Història Rural de les Comarques Gironines. EI procés per

constituir-nos en una associació a ple funcionament ja disposadel canal de comunicació propi. La relació entre els associatsés un dels motius principals de l'Associació, per aquesta raó

disposar del primer butlletí és un pas en ferm per consolidar-Ia i, també, per poder projectar-la més enllà dels associats que

la fan possible.

L'Associació no hasorgit per gene-ració espontània, sinó que és el resultat

de la confluència d'estudiosos del mónrural que han anat coincidint en dife-rents llocs: a la universitat, en els semina-ris d'història rural organitzats per lasecció jaume Vicens Vives de l'Institut de

Llengua i Cultura Catalanes de la Uni-versitat de Girona i, sobretot, en els

arxius, Les coincidències han fet possibleles converses que varen portar a donar

el pas endavant i a fundar aquesta asso-ciació. Els objectius els hem anat mani-festant i queden recollits en els estatuts i

en el fullet que hem posat en circulació.

Per resumir, l'Associació té com a ob-jectiu principal aglutinar esforços entre

els investigadors i els interessats en el

passat rural. Per aquesta raó es proposa

.servir de punt de trobada d'experiènciesd'estudiosos del món agrari; al mateix

temps té present la necessitat de preservar els fons docu-mentals que permeten l'estudi històric d'aquest passat, amb

referència expressa als fons patrimonials. Finalment, té en la

publicació de treballs de recerca i en l'edició de materials

d'estudi una de les seves prioritats.

EI butlletí ha de servir per informar

sobre la recerca" l'edició i tots aquellsaltres aspectes que considerem impor-

tants per a la història del món rural. Enaquest número, volem destacarl'entrevista amb el Dr. Emili Giralt, sens

dubte un dels màxims exponents de lainvestigació en història rural de Catalu-

nya Per als propers números del Mes-tall, comptem amb la vostracoHaboració.

any I - núm. I - juliol 1999

EI passat divendres 4 de juny el doctor Emili Giralt va ser a la secció d'Història Jaume Vicens Vives del'Institut de Uengua i Cultura Catalanes per impartir el seminari EI xampanyista de Blanes Agustí Vilaret i elseu entom familiar ( /820-/903). Aquesta és la conversa que hi vam mantenir una estona abans.

Què el va motivar a interessar-se.per la història rural ?

Són cosesde mal contestar, peròcrec que hi ha hagut un ambient famili-ar que m'hi ha portat. Jo sóc fill deVilafrancadel Penedès,i els meus pareseren de Sant Pere de Ribes,tocant aSitges.La meva mare va néixer en unamasia que avui està enrunada, l'any1904. De manera que les coses delmón de pagèsa casasempre han estatmolt pròximes des d'un punt de vistasentimental i vital. Aleshores, doncs, isense ganes de fer cap frase, jo diriaque abans de ser deixeble de VicensVives ho vaig ser dels arxius notarials,concretament de l'arxiu de VilafrancaÉsun arxiu que comença a principis delsegle XIV, però jo no el podia llegirperquè no sabia paleografia. Per tant,vaig començar amb coses del segleXVIII, que tenen -com vosaltres sabeu-una caHigrafia força acceptable. I ésclar, què hi ha d'haver en un arxiunotarial del segle XVIII i al Penedès,sinó cosesde pagès?

Quan fou l'hora d'escriure, el pri-mer que vaig fer una mica seriós,a partd'algunes notetes en algun periòdiclocal, va se aquell article publicat a la

Quina era la situació de la recercaen l'àmbit de la història rural aCatalunya quan va començar?Com la valoraria?

Jo diria que estavagairebé tot perfer. Recordo, i més d'una vegadaho hedit i ho tinc escrit en algunabanda,queen aquella revista que havia dirigit ifundat en VicensVives, índice Histórico -Español, durant un temps -després esva perdre aquest costum- es feia unpròleg periòdic dedicat a un temamonogràfic, un estat de la qüestió. Jovaig oferir-me per fer els estudisd'història agrària Per donar la biblio-grafia que hi surt, vaig haver d'apurar iincloure articles d'antropologia, eco-nomia o lingüística,que de lluny o deprop tocaven el tema agrari. En canvi,avui dia és inimaginable una obracol'lectiva o general d'història de Ca-talunya senseque l'agricultura hi tinguiun paper important És a dir, enl'actualitat es pot seguir la història delmón rural català -i en general delsPaïsos Catalans- llegint les històriesgenerals, començant amb una obramolt superada, aquella Història deCatalunya de l'editorial Salvat Desprésaquella d'Edhasa que van dirigir en

Balcells i en Sal-rach, i més moder-nament la d' Edici-ons 62. Llegint elscapítols dedicats al

món rural s'observa perfectament lasevaevolució des de la prehistòria finsara Com he dit, això era inimaginableels anys 50 i 60, fet que indica ques'hansuscitatvocacions,s'han estimulatestudis,que se n'han fet, i el resultat haestat que ja hi ha una presència delmón rural en la historiografiacatalana

I una darrera prova és que estemelaborant una Història Agrària delsPaïsos Catalans,que vol tenir una certaentitat perquè és monogràfica Tindràdos volums molt atapeïts, i si ho po-

~~Abansde ser deixeble de Vicens Vives hovaig ser dels arxius notarials"

revista Estudios de Historia Modemad'en Vicens,que es deia "La viticulturay el comercio catalan del siglo XVIII".Amb aquest estudi, vaig adonar-meque la viticultura tenia un paper moltimportant en el desenvolupament de laCatalunya del segle XVIII i que, abansdels teixits i les indianes,les exportaci-ons de vi i aiguardent -per tant unacosa eminentment rural- tenien unpaper preponderant I d'aquí va co-mençartot

EmiliGiralt i Raventósva néixerel 1927 a Vilafrancadel Penedès.

. Llicenciatel 1951, va doctorar-se,,amb un estudi sobre el comerç

marítim de Barcelonaen èpocamoderna Desprésd'un període al'Institut Laboral de Vilafranca,vaser professor de la Universitat deBari::elona,finsque el 1965 vaobtenir la càtedra d'HistòriaContemporània de la Universitatde València Actualment és cate-dràtic emèrit de la Universitat deBarcelona

Entre els seustreballs s'hi" troben La colònia m~rçantil france-.sc de Barcelona a mediados delsiglo XVIII (1956-1959); Losestudi-osde histori(J agraria eri España.Orientaciones bibliogróficas (1962);El confficto rabassaire y la cuestiónagraria en Cataluña hasta 1936(1964); Ideari d'Antoni de Capmany,( 1965). En'collaboració ambJordiNadal, ha publicat La papu/ationcatalane de 1553 à 1717 (1960) iLa immigradó francesa a Mataródurant el segle XVIII (1966). Hadirigit El franquisme i l'oposició: unabibliografia crítica,1939-1975(1981). En l'actualitat dirigeix unaHistòria Agrària dels Països Cata-lans,en curs de publicació.

11

any I - núm. I - juliol 1999

guéssimfer iHustrat en sortirien tres oquatre. Si s'ha arribat a aquest punt ésperquè hi ha hagut molts estudis mo-nogràfics pel mig, sinó no s'hauria po-gut fer. De manera que, si en algunmoment vaig sentir-me molt solitari,com si el pagesosfossin una dèria d'enGiralt, com deien els companys; des-prés sempre m'he sentit molt acompa-nyat I no cal dir vosaltres, que heuviscut un ambient on això és tan quo-tidià, tan habitual com qualsevol altreaspectede la història

Quin treball o quin historiadorl'han marcat més professional-ment?

Per raons de proximitat amb eltema, jo diria que Pierre Vilar. Amb elljo m'hi havia fins i tot cartejat forçaquan encara no havia publicat la tesi.M'havia enviat coses que després hisortirien, com llistes de preus, corbesdel preu de vi i material d'aquest tipus.I no cal dir que m'ha marcat en VicensVives. La sevahistòria rural no va pro-cedir ben bé del món remença -perquè el que més l'interessà fou elmón polític de Ferran 11-,però la qües-tió remença hi estava involucrada i lava estudiar i molt bé. Però quan enVicens va abandonar el segle >01 i esva dedicar al segle XIX, tot i estarinteressat en la desamortització -unacosamolt important pel futur agrari delnostre país- era més un homed'història de la indústria que d'històriaagrària En canvi, Pierre Vilar dedica eltercer volum de la seva obra al mónrural, i part dels altres també. A mésm'han influ'i'thistoriadors de fora, peròara seria llargde comentar.

A part del projecte que ens hacomentat d'una Història Agròriadels Països Catalans, està treba-llant en alguna altra cosa?

Tinc un munt de projectes, queno són subproductes, perquè aixòsuposa que primer hi ha hagut unproducte, i aquest no s'ha produïtPerò tinc molts treballs començats,quepoden anar des d'una història de lavinya i el vi -que ja tinc emparauladaamb una editorial- o un estudi del'empeleografia, que és la ciència quedescriu les varietats de ceps i les iden-tifica Aquesta és una ciència moderna

que es desenvolupa després de lafiHoxera, tot i que ja hi ha una obracom el famós Llibre dels secretsd'agricultura de fra Agustí, de I617, queja descriu unes quantes varietats deceps. No cal fer-ne però massa cas,perquè com ja vaigdir una vegadaambgran sorpresa per part del públic quem'escoltava,no és una obra original: ésuna traducció d'una obra francesa, i amés a més mal feta, perquè tradueixunes cosesi unesaltres les suprimeix oles resumeix. Una cosa molt mal fetaque mereixeria un estudi comparatiu.

Què tinc entre mans? Doncs moltadocumentació de sectors de la burge-sia catalana, la barcelonina especial-ment, dels segles>011i >0111,- Quedesprésd'haver fet una fortuna amb elcomerç, compren terres i a vegadestftols. Ésel cas del baró de Maldà, delqual en vaig fer un estudi, però n'hi had'altres, com ara el marquès de Tama-rit o el baró de Papiol. Són una gentque trobem a principis del segle >0111comprant o venent draps' o, més quedraps, cereals per al manteniment del'exèrcit o de la ciutat de BarcelonaFangrans fortunes, després es retiren icompren un castell termenat, amb eltítol de baró. Valdria la pena que posésuna mica d'ordre a tota aquestadocu-mentació i rematar-ho, però araja esticjubilat, tot i que tinc més feina queabans.També hi ha altres coses, comun llibre mig decomptabilitat migde memòries, d'unpagès del segle>0111I de voraVilafranca Ja hotinc escrit, peròhan passat tants anys que nom'atreveixo a publicar-ho sense. unasegonalectura i re-escriptura.

I com això altres coses, peròl'acumulació de la documentació ja latinc en gran part. Però un és exigent ialeshoressempre pensaque anant a talarxiu, consultant tal obra o veient talfons, ho acabariade completar. EI quepassa,parlant amb sinceritat,és que unté una gran mandra d'escriure. Dirmandra ja és un adjectiu o expressióafectuosa i condescendent, perquè elque hauria de dir és que tinc impotèn-cia per escriure, una incapacitat,i m'hoestalvio tant com puc. De qualsevolcosa que redacti haig de fer-ne tresredaccions,i això és fatigós, i més si un

pensa que les pàginesvan una darreral'altra. Alguns diuen que tinc moltafacilitat per escriure i per llegir bé, peròjo sé el que em costa Però no és aixòel que us interessa,més aviat us podriadesanimar. . .

Una pregunta final, com valorariael pes de la viticultura enl'economia catalana, des del segleXVIIIfins a l'actualitat?

Considero que en el segle >01111era important és un dels motors queposa en marxa el país. Ara, el segle>01111tampoc és un segle de pura ex-pansió, perquè en la qüestió del'exportació de vins i aiguardentshi hauna cronologia de molts alts i baixos,depenent moltes vegadesde les possi-bilitats del comerç exterior i la situaciópolítica internacional. Per exemple,quan hi ha guerra contra Anglaterra,fetque en el segle >01111i govemant elsBarbons és molt habitual, es dificultamolt el comerç amb Amèrica Alesho-res, és quan apareixen autèntiquescrisis de sobreproducció, de preusrebentats, per exemple el 1776. Encanvi, quan comença la RevolucióFrancesai els anglesosno poden com-prar vi a França, per l'enemistat i elbloqueig, és la nostra oportunitat devendre vins i aiguardents.De manera,doncs, que aquestes osciHacions es

UAvui dia és inimaginable una obracol-lectiva o general d'història de Catalu-nya sense que l'agricultura hi tingui un.pa.per im.portant. n

donen.En el segle XIX. i ara seria molt

llarg d'explicar, el procés és molt variat,perquè abansde la fiHoxera també hiha moments molt crítics, coml'epidèmia d'oídium, cap el 1850-55,que s'allargauna mica més segons leszones. Quan després va aparèixer lafiHoxera a França i aquí encara nohavia arribat, el govem va creure queEspanyaes podria fer' la mestressadelmón del comerç vinícola, i certamenthi va haver grans negocis. Fou l'edatd'or de la vitivinicultura: negocis fadisque en comptes d'aprofrtar-Ios perpenetrar en mercats i després consoli-dar aquestesposicions,va servir nomésper fer grans fortunes en un moment

III

any I - núm. I - juliol 1999

determinat. La fil·loxera no és com unllamp que ho mata tot és una cosamolt gradual, i al país sempre hi vahaver una producció suficient de vicom per anar exportant en la mesuradel possible. Exportant però, fins el1889-90, perquè França ja havia re-construït les seves vinyes i aleshoresferen pamipipa al vi que compravenaquí.

Finalment crec que es podria feruna objecció: aquí no s'ha cuidat mai laqualitat. Així com els francesos, d'unaforma empallegosa, han creat la culturadel vi, les contraries bàquiques i de toten fan literatura gastronòmica, aquí totaixò s'ha descuidat molt Quan en unpaís la producció vinícola té el mateixpreu el que va per a consum de bocad'una certa qualitat que el que va pera cremar, per a destiHar, és que no hiha una economia del vi, una direccióeconòmica. I amb això ja hem arribat

als anys 50, 60 i 70 del nostre segle.Fins ara tot s'ha mogut en aquest pa-ràmetre : produir molt. Si fa poc grau,és igual: els taverners ja hi barrejaranalcohol perquè tingui el que convingui.Hi afegeixen tintures, que de vegadespoden ser nocives, que li donen al viaquell to roig viu. Això s'ha fet fins faquatre dies.

Aquí finalitzem, moltes gràcies .peltem.ps que ens ha dedicat.

Gràcies a vosaltres. Si porteu aterme aixo que m'han explicatd'aquesta associació d'estudis rurals,feu-ho que val molt la pena I pensoque tal com se m'ha explicat si heuaconseguit fer una societat sense ànimde lucre, heu passat pel registre, i esteuemancipats de la universitat i de tal ide tal, això us pot portar a fer-vos dirsí senyor de l'un, de l'altre i del de més

enllà. Ara, també depèn de vosaltres, siteniu pit per fer un butlletí i ho de-mostreu amb fets. Crec que està enl'ambient, avui en dia, ocupar-se de lahistòria del món rural. La semblançapot ser ridícula, però només cal recor-dar aquella sèrie televisiva, Raíces, queva desvetllar als EUA una gran afeccióper les genealogies. Avui el món ruralsuscita un interès especial, fixeu-vos enaixò de l'agroturisme. Hi ha gent queen comptes d'anar a passar tres set-manes en un hotel a la Costa Brava o ala Costa Daurada s'estima més anarmés tranquil i practicar l'agroturismed'una forma absolutament passiva o bésumant-se a les tasques de la casa,existeixen les dues variants. I això ésfruit del temps, de manera que esteuen la bona línia

Text Joan Corominas

convocatòries

XI Premi Pere Uoberas d'investigació, convocatper l'Ajuntam~nt de la Bisbal d'Empordà, per aun projecte d'investigació o assaig sobre qualse-vol tema relacionat amb la Bisbal o la comarcadel Baix Empordà. Dotació: 500.000 PTA. Pre-sentació de sol'licituds Edifici EI Mundial (passeigMarimon Asprer, 7-9, La Bisbal, tel. 972 64 2593) abans deliS de setembre de 1999.

I Premis de recerca comarcal Joaquim Palmada iTeixidor, del Centre d'Estudis Comarcals deBanyoles. Qualsevol treball de recerca que tractisobre algun aspecte relacionat amb el Pla del'Estany. Dotació: 100.000 PTA. Presentació delstreballs: secretaria del Centre d'Estudis (plaça dela Font, I l, 17820 Banyoles) fins el 3 de setem-bre de 1999.

V Premi Josep Moragues de recerca, convocatpel Consell Comarcal de la Selva i el Centred'Estudis Selvatans, per a estudis elaboratsindividualment o bé en equip referits a la comar-ca de La Selva Dotació del premi: 300.000 PTAi publicació del treball. Presentació dels treballs:Arxiu Històric Comarcal (a Ave Maria, 5 bis,17430 Sia Coloma de Farners, tel. 972 84 2146) abans del 30 de setembre de 1999.

EI Museu del Suro de Palafrugell i la Secciód'Història Jaume Vicens Vives de l'Institut deLlengua i Cultura Catalanes de la Universitat deGirona convoquen la Beca Museu del Suro dePalafrugell per al millor projecte de recerca sobreel suro en els camps de les Humanitats i lesCiències Socials. Dotació: 500.000 PTA. Presen-tació de sohidtuds: Museu del Suro de Palafru-gell (a Tarongeta, 31, 17200 Palafrugell, tel. 97230 39 98), abans del 30 de setembre de 1999.

Beca Ciutat d'Olot convocada per l'ajuntamentd'Olot Beca de Ciències Socials i Humanes almillor projecte inèdit referit a l'àmbit de lacomarca de la Garrotxa Dotació: 500.000 PTA.Presentació de sol,licituds: Arxiu Històric Comar-cal d'Olot (a Antoni Uopis, S, 17800 Olot) finsel 30 de setembre de 1999.

EI Museu del Montgrí i del Baix Ter convoca lesBeques de Recerca Joan Torró i Cabratosa per aprojectes de recerca sobre la zona del Montgrí,el Baix Ter i les illes Medes. Hi haurà duesmodalitats, una de Medi Ambient i una altra deCiències Socials, dotada cadascuna amb 400.000PTA. Presentació de sol-licituds: Museu delMontgrí i del Baix Ter (a Major, 31, 17257Torroella de Montgrí, tel. 972 75 73 OI), abansdel 31 d'octubre de 1999.

breus

La Vall d'Hostoles en temps dels Remences,exposició amb motiu del 500 aniversari de lamort de Francesc de Verntallat (1499 - 1999).Organitza l'Esbart de la Vall d'Hostoles -Grupd'Estudis Remences. Sant Feliu de Pallerols.Obert diumenges matf. A la tardor, aquestaexposició es podrà veure a l'Arxiu Històric deGirona.

Els capbreus i el rnencat de la terra. Curset al'Arxiu Comarcal de Figueres. Els dies 23 i 30d'octubre i 6 de novembre de 1999.

Collooul sobre el mas català durant l'edatmitjana i moderna (ss. IX - XVIII). Centred'Estudis Medievals de Catalunya Pere III -Institució Milà i Fontanals. Barcelona, del 3 al 5novembre de 1999.

IX Congreso del SEHA. Seminario de Historia

Agraria Bilbao, deliS al 17 de setembre de1999.

L'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona orga-nitza les 7es Jomades Catalanes de Documenta-ció, EXPODOC 99 : Les biblioteques i els centresde documentadó al segle XXI, peça dau de lasodetat de la infonnació. Barcelona, 1.0 de de-sembre de 1999.

A l'Arxiu Històric de Girona, podeu visitarl'exposició: Els ninots de l'escrivà, organitzada perla Direcció General del Patrimoni Cultural. Fins elmes de novembre.

Dins el cicle Aula d'Experiències de l'ArxiuHistòric de Girona, es proposa una sortida el 26de setembre : 'La costa i l'interior del Cap deCreus a la recerca dels testimonis del poblamentd'altres èpoques'. Inscripcions fins el 19 desetembre.

.....,. ~," .La nostra Assò<ti~ió neCessita un logotip.Convidem a tots elsassoclats a presentar lesseves propostes, Es poden fer arribar a l'ArxilJHisi:èliicde'GirOn~ abans ¡;¡elJO de setembre:

mestallredacció:Mònica Bosch, Joqn 'Corominas, Udia DonatRicard Garcia, David Moré, Joaquim M.Puigvert . .

Per a informació i inscripdons:

ASSOCIACIÓ D'HISTÒRIA RURAL DE LESCOMARQUES GIRONINESPI. de Sant Josep, IArxiu Històric de Girona17004 GIRONA Tel. 972 218012

Dipòsrt legal: Gl-731-1999

IV