Santa1.hdaNÚMERO 184

CASES DE SANTA EULALIA.

SantaMarganda

si,'‘rej . : -, .%I....A...H.11;... V 1 : • '''' /' f OS

BAR ESTELRICH.- II 9li11 1;

OP° ,

60411 't ‘II dPrOLIIPICII

IRtri

Pl. Abaurador, 5 - Tel. 52 32 23C/. Miguel Ordinas, s/nTel. 52 38 32 07450 Sta. Margalida

..y,

t -RICO& 4.

Ctra. Vieja de Bunola, 29Tels. 75 68 35 - 36 - 37 - 3807009 Palma de Mallorca

t

CAR PINTERIA

C.B.HNOS. FERRER,

Escola, 8

r Tel. 52 31 5207450 Sta. Margarita

CA1apnea Ca'n Picafort

• Lentes de contacto• Gafas graduadas• Gafas de sol• Termómetros

Paseo Colón, 92 • Tel. 85 15 36CA'N PICAFORT Y

IN

"SA NOSTRA"

ESTAMOSLALOS

CAIXA DE BALEARS

CONGENTE

DIAS DE FIESTA,TODOS LOS DEMAS.

Hnos. OLIVER, c.b.C.I.F. E-07.492440

CRISTALES Y ALUMINIOS

MAMPARAS BANOPERSIANAS

BARANDILLASCELOSIAS

C/. Miguel Ordlnes, 37 07450 - SANTA MARGALIDATel. Taller: 52 38 89 (Mallorca)Tels, Part,: 50 53 42 - 52 38 24

Carpinteria Mecánica

ESTELRICH Y HNOS. PERRI.°

Miguel Minas, s/n. - Tel. 52 35 25 Sta. Margarita

Revista SantaMargalida

número 18Juny 1993(Trimestral)

Obra Cultural Balear deSta. Margalida

Direcció:

Rafel Bordoy i Pomar

Redacció:

Antoni Mas

Antoni Ferrer

Joan Malondra

Guillem Crespi

Josep Gaya

Maria Fames

Mateu Amorós

Col.laboren:

Mn. Antoni Rubí

Jordi Caldentey

Mateu Ferrer

Mg i sabei Bordoy

Maria Morey

Toni Font

Esteve Serrano

Maciana Alomar

Fotografia:

Rafel Bordoy

Fotografia Portada:

Miguel Estelrich

Disseny i fotocomposició:

Miguel Bordoy

Fundador:

Nicolau Pons

Imprimeix:

Gràfiques Salas, SA .

Palma

Dipòsit Legal: 495 - 1989

Adreça:

C/ Xaloc s/n

Santa Margalida

SantaMarganda

LA REDACCIÓ D'AQUESTA REVISTA VOLMANIFESTAR (ME SOLS EXPRESSEM LASEVA OPINIÓ L'EDITORIAL I ELS ARTICLESSIGNATS PER LA REDACCIÓ. ELS ALTRESSÓN RESPONSABILITAT DELS AUTORSEXERCITEN EL DRET DE LA LLIBERTAT DEEXPRESSIÓ MITJANCANT LA REVISTA.

L'Obra CulturalBalear a SantaMargalida

ense fer massa renou,sense celebracionsfestoses ni espectacu-

iars, peró amb prou feina ientusiasme, s'ha creat, hemcreat els que feim aquestarevista, una delegació del'Obra Cultural Balear a lanostra Vila que en penes estàclonant les primeres passes deIa seva curta existència.

Quins motius ens hanempès a donar aquesta passa?Basicament clos: El primerdonor suport a la revista"Santa Margalida" que pensamque s'ho paga que segueixiexistint i que és necessaridonar-li un recolzament i unainfraestructura mfnimes perpoder tirar enclavant. El segonmotiu, la il.lusió que SantaMargalida, la nostra Vila,gaudeixi (run movimentcultural que nosaltresvoldriem clue fos ampli i que,fins ara i amb lleugeres excep-cions, creim que no haviatengut mai..

Anil) que comptamperportar la tasca enclavant ?fin aquí amb poques coses: notenim local social, no tenimsubvenció -tan sols la revistarei) una petita ajuda del'ajuntament. Les nostrespeticions s'han deixat damuntIa taula per part del consistori,per manca d'un enfilall derequisitsburocratics. Tenim,aixó si un grup cie persones, ungrup de gent de la Vila que ha

confiat en nosaltres i s'hanapressat a fer-nos arribar elseu recolza-ment i tenimalguns elements disposats a ferfeina, pocs encara, per()esperam que en poc tempspodrem comptar amb un grupsuficient de gent que vulgui ferfeina per a la cultura a SantaMargalida i per defensar lanostra terra, els nostrescostums i la nostra identitatcom a poble que són elsprincipals objectius que enshem proposat. A la vegadapretenem crear entre la gentde Santa Margalida i el seuterme, una conciència culturalclue ens faci viure mésintensament l'amor a lesnostres tradicions, la nostrallengua i la nostra histèria. I totaixò ho voldriem fer cies d'unaposició d'indepenclència, derespecte per a tothom i deconcoeirdia; obrint la nostraassociació a totes les personesque hi siguin interessades i s'hivulguin afegir, sense exclouremés que als que no puguinassolir les nostres idees itrobin que el seu Hoc és unaltre distint.

Idees en tenim moltes,ganes de fer feina també, cluescoses ens manquen: un recol-zament el més ampli possible isort, molta sort perquè lanostra iniciativa arribi a bonport i no acabi com,desgraciadament, han acabatalgunes a la nostra Vila.'

SantaMarganda

HOMENATGE DE L'ASSOCIACIO DEVENUS DE SON BAULO ALCONSELLER JAUME CLADERA.

L'Associació de Veïnats deSon Bauló va retre, el dissabte dia17 d'abril, un sentit homenatge alConseller de Turisme del GovernBalear, Jaume Cladera, per la sevavinculació a Can Picafort i al'esmentada Associació.

L'acte, molt ben organit-zat, va consistir en un soparmultitudinari al restaurant de "SesCases de Son Sant Martí" al qual hiassistiren picaforters, margalidans,

poblers, murers i gent d'altres indretsque volgueren sumar-se a l'home-natge. entre els assistents hipoguerem veure els batles de SaPobla i d'Alcúdia, si be notareml'absència del de Santa Margalida,suplida per la presencia de lamajoria de regidors de l'ajuntamentmargaliclà.

En el transcurs del soparvaren fer us de la paraula el primerpresident de l'Associació, JoanBergas i el president actual, MiguelCapó, que va donar les gràcies alconseller tant per la seva feina comper la seva amistat. Miguel Capó vadestacar també el fet que l'home-natge s'havia fet possible gràcies alsassistents i sense ajuda de capinstitució ni ajuntament. Va acabarel parlament agraint la presencia delquans havien fer patent el seuhomenatge a Jaume Cladera.

Després va dirigir la pa-raula el Conseller que va començar

lent un recorregut pel Can Picafortde feia uns anys i va continuar fentesment de la, digem-ne, doblenacionalitat dels picaforters ja que lamajoria porten aparellada a la sevacondició de picaforter el havernascut a diferents indrets deMallorca. Però va fer veure lanecessitat de fer de Can Picafort unvertader poble, tot i la sevapertinença al municipi de SantaMargalida. Finalment va fer unoferiment de la seva ajuda, tant anivell particular corn en la sevacondició de Conseller mentre estiguien el càrrec.

Acabats els parlaments esva obsequiar a Jaume Cladera ambuna insígnia d'or de l'Associació aixícom un diploma.

A continuació es va lliurarun diploma a cadescun dels 30primers socis de l'Associació de SonBauló.

L'acte que va acabar ambun ball ben animat mereix destacar-se tant per la seva organització comperquè va resultar vertaderamententranyable.

Redacció

FIRA D'ABRILSanta

Marganda

nostres preguntes i les corres-ponents respostes:

.- Com ha anat la firaenguany?

Tenint en compte lacoincidência amb la festa de Paco,cosa que es produia per primeravegada, podem dir que el balan( vaesser positiu, hi va haver, això sí,un fet que podriem dir nou i és quel'afluència de gent va esser mésnombrosa el capvespre que el mail,però pensam que varen esser moltsels que ens visitaren.

.- El fet de la coincidenciaen la festa de Pasco va esser motiu

de preocupació?.- Ho va esser hi

ho és encara,malgrat que lescoses es varenresoldre satisfac-tóriament. Ens hempreocupat de con-sultar les po-ssiblesdates de coincidên-cia i ens hem tro-bat que d'aquí al'any 2020 torna-rem a tenir aquestacoinci-dència alscinc als vuit i alsdeu any i devantaquest fet ens hemplantejat passar-laal primer diumenged'abril en els anysen que es doni lacoincidència,

muntenit per a les altres ocasions ladata del primer diumengecom s'ha fet sempre, comptant enque el poble no es manifesti ensentit contrari.

Molta gent s'ha pre-guntat per la manca d'exposició demaquinaria agrícola en els darrersanys, quina és la posible causa?

.-Les cases que representenaquest tipus de maquinaria agrícolapesada han firma! un conveni entreelles en el sentit que sols van a Ilesfires de Sineu, Llucmajor i Inca,deixant de banda les altres, i aixòtenint en compte que el transportanava sempre a carrec nostre. ASanta Margalida hi ha dosrepresentants de dues cases demaquinõria agricola i ni tan solsmostraren els seus articles.

.-Podrieu fer el balanç de10 anys de Fira a Santa Margalida?

.-Diriem que el balan( ésaltament positiu en quant aparticipació de expositors i visitants,el que no esta al nivell que voldriemés l'organització i el motiu és el fetde que començarem essent nou arequip organitzatiu i ara sols somdos, uns se'n han anat per motiuspolitics. trobavem que no s'havia depolititzar la fira, i altres per motiusde feina i d'atenciô als seus propisnegocis. Esperam de totes maneresno sols mantenir sinò superar la firade cada any anant introduint elscanvis que semblin oportuns, comés el fet que degut a l'absència demaquinaria agrícola s'han con-centrat mês ets expositors i el que ésel recinte ferial, també sembla unabona idea haver portat els cavalls alcomen(ament del Cand de Son Niuon hi ha mês amplària i més espaiper a les demostracions.

Redacció

nguany entremescladaamb les celebracions de

, Setmana Santa tenguéremla ja consolidada Fira d'Abril.Aquesta coincidència i el fet decumplir-se 10 anys de la firamargalidana ens ha duit a conèixerl'opinió dels dos membres delgrup organitzador, Tofol Quetglasi Toni Nadal, que any rera any. finsa cumplir la primera década, hanposat el seu esforç per treureendavant una fira que s'ha guanyatunlloc important dins el conjuntde les fires de Mallorca.

Aquestes foren les

DES DE LA MEVAFINESTRA.

SantaMarganda

i dic la nieva finestra,no perquè sigui de lameva propietat, sine)

perquè es darrera la que m'hatocat seure.

La meva finestra es defusta, de fusta de nord, estàlacada, fent conjunt amb eltaulell també de nord lacat,7 cm. d'amplada, niés o manco,a un metre del trespol.

La nieva finestra estroba enrevoltada de vidrestranslúcids, de color gris.dividida en tres trossosverticals d'uns 150 cms.d'altaria i, al tros d'enmig, a lapart inferior, s'hi troba situadaella, esvelta, senzilla, en-ganxada amb unes frontissesdaurades que encara le fanniés solemne.

El primer dia la vaigtrobar tancada, per?) totd'una

Ia vaig obrir. Quê seriad'una finestra si no estrobas oberta?

Però pens, quin sentitté tenir frontisses i nofer-les emprar?

La meva finestra és devital importancia, ja quesepara la nostra com-pacta i fosca habitaciód'uns passadis, tam béfosc, gairebé d'un metrevint d'amplada, ben defront una panoramicaque feria sentir-se bé aqualsevol malalt:

A l'esquerra passaclís,després porta, enfront porta,un poc més a la dreta porta,Ilavors passadís i finalmentporta.

Inspira de tot aquestafinestra: inspira tristesa;perquè es veu que el que la vadissenyar pot ser estava trist.

Inspira ganes de sortira veure quin dia fa, si plou, sifa sol si fa vent, si és pri-mavera..., perquè de tancompacta que és la nostrahabitació, no ens permetassabentar-nos d'això tansimple, però tan necessari.

Desgraciadament , lameva finestra no m'hosoluciona aim),

Ni me soluciona quequan l'aire esta tan carregat elventili i porti aires nous. No.Ens fa falta aire fresc i no ensho soluciona.

Però, assegut darreraella, sembla no conèixer res

més, perqui hi estas impassiu,tranquil, fent feina, esperantpoder ajudar a qualsevol queho necessiti, pen) els ulls se'nressenten i l'estat d'ànim.

Tot aim') és una xim-pleria perquè Fedifici ha que-dat molt be. Tothom ho

-Quines lampares !!!,Quin trespol de marbre !!!,Quins despatxos!!!, Quinaescala !!!, Quin arrambador !!!

Tot és preciós. Esveritat.

Pere) no es sent a dir,quina claror, sols hi abundenfinestres germanes de lesnieves, de fusta de nord.

Solament uns pocsprivilegiats gaudeixen de llumsolar, de claror, i den esserperquè no n'hi ha més. El queno gaudeix de finestratranslúcida de fusta de nord, lagaudeix de les de veres,aquestes que es trobenaferrades a la paret, quedeixen passar la claror i l'airefresc; aquestes que et porten aun món més obert i real, unad'aquestes finestres tannecessaries.

Arriba el matí, sein lesvuit, pujes al primer pis i etdirigeixes a la teva habitació.Fosca. Encens el hum i saludesla finestra que t'espera, comcada dia, per poder passar elmati amb claror fluorescent.

Estranya pot seraquesta visió, però es la visió através d'un finestró.

Guillem A. Crespí Alemany

FERRETERIA & DROGUERIA

Pg7LP.-kr°PLAÇA S ABEURADOR 10 ISABEL GARAU, 27-BTEL - FAX 52 34 75

TEL. 85 05 24SANTA MARGAUDA CAN PICAFORT

ELS NOSTRESPOLITICS "NO SABEN,NO CONTESTEN"

sta a punt de cumplir-seel termini de dos anysdes de les darreres elec-

cions municipals, en les quais i ala nostra Vila, mitjançant unpacte, sembla que no escrit, vadonar la batlia a Jaume Ribot,llavors del partit UIM i avuid'UM, per, una vegada vençut elplac., passar la vara municipal amans de Rafel Payeras del PartitPo-pular.

Per la raó exposada laredacció d'aquesta revista ipensant que podria tenir interéspels margalidans, va elaborarclos qüestionaris, de nou pre-guntes cada un, i els varem entre-gar, un al batle que, teòricament,acabava el seu mandat i un altinent de batle que, teoricament,l'havia de començar. Aquestsqüestionaris s'entregaren ambtemps suficient perquè pogue-ssin esser contestats i publicats

a la nostra revista però, arribat elmoment, cap dels dos ens hanestat entregats. no sabem sis'han contestat.

El fet de no contestar-los

pot indicar vàries coses: Que nohan tengut temps; que haginpensat que no era convenientcontestar-los, que trobin queaquesta revista és poca cosacom a mitjà de comunicació i elque seria més greu: que els siguiigual que el poble estigui o no

estigui informat. En tot casrespectam el seu dret de llibertata contestar o no contestar lesnostres preguntes; esperam quees respecti el nostre dret a

publicar-ho.P ;

Sigui el que siguicreim que el fet de-nota, com a minim,una manca de respec-te cap a una publica-ció, als qui la fan i alsqui la legeixen, res-pecte que pensamque hem procuratmantenir en la líniade la publicació i queens sembla no haverromput.

Per venturaquan els politics quegovernen aquest po-ble, i els que gover-

nen altres pobles, ho facin per unafany de servici i amb un pocmés d'humilitat els ciutadanshaurem avançat una bona passa.

Malgrat tot aquestespàgines resten obertes per si decas volen donar els seus motius.

Equip de Redacció

SantaMarganda

Pi\STORCONSTRUCCIONESY PREFABRICADOSMARMOLES Y GRANITOS

C/ Es Clavet, 1007450 Sta Margarita. Mallorr_a.Tels. 52 31 31 - 52 38 38Fax 52 37 95

SantaMarganda

Per Mn. Antoni Rubí

la vila anomenar "sesmonges" o "ca ses monges" ésuna ben clara referência alConvent de les MongesAgustines que l'any 1878estrenaren i establiren aquí, ala Vila, a on sempre han viscut

13 la mateixa casa, carrer Nouit' 2, avui carrer de Joan

onjo March, i que caudevora la Plaça de la Vila.:Aquesta casa la va donar a les

onges un bon margalida, un'401 Antoni Estelrich Ferrer (a)Servero, el mateix any de1878.

Aquestes monges queles diuen Agustines, forenfundades a Mallorca deversl'any 1860 per el canonge deIa Seu de Ciutat, D. SebastiaGili i Vives, natural d'Artà, quemorí el dia 11 d'octubre de1894, i que per cert teniafamília a la Vila. Aquestsfamiliars, quan D. Sebastiàanava de Ciutat cap a Arta,anaven a esperar-lo a l'estaciódel tren de Muro, feien unaaturadeta a la Vila i desprésl'acompanyaven fins a la sevacasa d'Artà.

La finalitat de lafundació d'aquestes mongesera una resposta a les nece-ssitats del temps de D. Sebas-tià. A Santa Margalida i desde sempre, les monges han fetmolt bona feina, cosa que maino es padre) pagar degu-dament, tenint en compte queno sempre s'ha viscut com esviu ara en que tot va com

"s'aigua a sa regadora".L'hàbit de les monges

de Ilavors estava riguro-sament fixat: un vestit negreamb falda a tall de peus queanava sujecte a la cinturaamb una corretja a la que lisobraven quatre o cinc pamsi que quedava penjant a uncostat, corretja que la gent,quan es topava amb unamania i s'aturava a xerraruna estoneta, besava ensenyal de respecte personal ide respecte a la Congre-gació. Penjat de la corretja,a la cintura, hi duien tambéun rosari ben afavorit, cosaque en aquell temps solienportar totes les personesreligioses. Portaven tambéuna esclavina de roba blancaben enmidonada amb un velpel cap i sota l'esclavina hiportaven, penjada amb unacadeneta, una medallaovalada de Haute) amb unafigura de la Mare de Déu deIa Consolació.

Quan es va obrir elConvent, en el segle passat,no hi havia a la Vila capclasse de servici per atendrea la salut dels malalts i, desdel primer dia que arribarenles monges a la Vila i obrirenel Convent, hi va haversempre una monja destinadaa servir els malalts en el dia ien la nit, sempre era lamateixa i a la que tothomconeixia per s'infermera; iaixò sense comptar que encas de necessitat, a toteshores, les monges estavenvoluntariament disponiblesper a tothom.

L'infermera cada diafeia la seva volta, d'estiu id'hivern, a veure els malalts i

SantaMarganda

no li mancava feina; amb laseva experiência de cada dia iamb els seus consells a més deconsolar-los, posava els punysper rentar la roba dels malalts,mês bé padassos esquinçats queroba prenidora - en aquell tempsper rentar s'havien d'arromangarferm i posar els punys a fregar laroba damunt una post, dins unapica o ribell i per aixugar-la unpoc l'havien de tòrcer a força debraons, vol dir que era una feinapesada i feixuga- d'aquestamanera significava una bonaajuda i consol alla on hi haviaun malalt, era com un angelenviat del cel i ja només per aixòla gent estimava les monges ique no les hi tocassin.

En aquell temps anar aveure un malalt significava entrardins un estudi acubat, sense mésventilació que la que passavaper un finestró; la cambra nosolia tenir trespol, sense unacadira que hi poguessin seure,només una al capsal del 'lit ambun padas i una ribella damunt;per a les necessitats del malalt,un orinal sota la cuixera del Hit,mês o manco ple, un Hit amb unamarfaga de palla d'ordi iIlençois que no sempre feien olora bugada, un tapament de roba

usada de la casa i qualque cosamés per l'estil.

La mania infermera deIlavors no tenia cap títol, perqèIlavors no existien encara títols ni

diplomes, ni cap dels papers quehan vengut després a poc a poc;però en realitat elles varen esser

les primeres infermeres iassistentes socials de la Vila, i engeneral de Mallorca. La monjainfermera no posava injeccionsperquè en aquell temps encarano s'usava, les primeres injec-cions varen esser per empeltar lapigota, cosa reservada al metgeque feia unes retxetes al braç iaferrava o no aferrava, si noaferrava s'havia de repetir i siaferrava donava mala vida i en

restava una senyal en el braç. Si

tot això fossin coses d'ahir vos

ne podria contar moltes mês,pet-6 ja no record bé one) que fatant de temps que ha passat.

Quan un malalt es

posava greu, en perill de mort,

s'infermera es cuidava de tot ifeia el que podia, segonsl'estament de la casa; si l'haviende combregar es cuidavad'endreçar l'estudi on es trobavael malalt, arreglava el Hit i lacambra per rebre de la maneramês digna la visita del SantíssimSagrament i per això posava,damunt una caixa o canteranodos canalobres amb dues

candeles, o només dos platetsgirats damunt-devall, amb un

trocet de ciri aferrat amb lamateixa cera, un tassonet ambun poc d'aigua amb un

mocadoret per rentar-se els dits

el Vicari, a més unes petites

estovalles blanques per dipositar-hi el Capon del Santíssim, i aixífeia quedar bé a la casa. Aixòde les estovalles, els canalobres,tassó d'aigua i demes objectes;no ho tenien a cada casa, però

ho manllevaven a qualqueveMat que ho deixava de bonagana.

Si era convenient onecessari s'infermera anava avetllar a casa del malalt, per talmotiu una o dues persones,familiars del malalt, l'anaven acercar al Convent i l'hi tornavenacompanyar perquè llavors no

era costum que les mongessortissin totes soles del convent imanco si era de nit; el sortir

l'infermera tota sola de dia jaera una espécie de privilegi. Tot

el que feien les monges amb elsmalalts ho feien amb qualsevolpersona que patís una necessitata la qual elles hi poguessinposar remei, particularment ambles persones velles i desem-parades.

Pensou quina bonafeina feren les monges en aquelltemps en que no hi havia resorganitzat, en que les medicineseren cullerades, xarops, catxetstan grossos com una pessa dedos, que cada apotecari pre-parava segons la recepta del

metge, oli de ricino, carabanya,oh de bacallà, sal de Madrid

que prenien després d'haver-laposada en remull dis unaescudella.

Per tot el que hem dit les

monges eren molt apreciades iben vistes de tothom i tothom les

ajudava també a elles.

Continuarà

Expenedoria de Tabac n° 1

Can BenetRecordatoris de ceràmica y vidreper a Primeres Comunions, Noces, Batiaments, Aniversaris...(10% de descompte en comandes a partir de 50 unitats).

Estam pació gratuita de puros.Per a obsequi en aconteixements.

Regals

Esperam la vostra visita a:

C/ Joan Monjo March, 21Teléf. 52 30 82Sta Margalida

CORSA, una nueva era.

OPEL GME GM motor la vila, s.l.

SERVICIO OFICIAL

Miguel Ordlnas, s/nTel. 52 39 04 07450 SANTA MAPC',ARITA

SantaMarganda

SantaMarganda

Rum-rums, Notícies i Xafarderies.a s'atraca la calor i jasabem que passara de

qui poc temps: la gent

començara a fer feina a Ca'nPicafort, i bona part dels qui no

hi fan feina hi anaran a estar de

qui poc temps. La Vila tornara aquedar buida, i si voleu anar acercar a qualcú de la Vila, a tresde cada quatre els trobareudevers Ca'n Picafort. Esperemque enguany, almanco hi hajaqualcú per les festes de SantaMargalida.

*A començar s'és dit. Icomençarem talment així compertoca: parlant de La fira. Tot

la Vila passava ansia de que no

mos plogués justament enguany,quan la fira també queia el dia

de Pasqua. Però la cosa va dirbe, names que la gent va venir

més de tard, sobretot a la

banda del capvespre i l'hora-baixa.

*El dia de la fira labanda de música va fer un

concert c-I'ella més evinent: mésd'una hora de pasdobles, que

pel que sembla, deven esser lamúsica tradicional de Mallorca.Nosaltres ens pensaven que

names ho eren d'Andalucia i"aledaños" A veure quan seraque la nostra banda toqui unacomposició mallorquina que no

sia "Sor Thomasseta", que tots'ha de dir, es la única cançóamb la que els vileros sentimcom a nostra.

* Per la fira també es

varen inagurar les noves de-pendencies de l'ajuntament. La

gent estava bocabadada de la

planta que fa. Només senties a

din se coneix que hi han gastatduros aquí! I el despatx aqueixde normalització lingüística per

que deu servir? Que has vist la

cadira del secretari? es d'a-queixes que munten i baixen! ¡am'agradaria a mí tenir unad'aqueixes butaques! Vedell, ihan posat ascensor! I mes d'un

deia "per mi que s'han errat de

poble". També en sentiren a un

que digue "En venir a pagar lacontribució ¡o per mi que m'hiperdré amb tants de despatxos!.Esperem que les noves

dependencies es facin servir aixícom pertoca.

*El mateix dia de la firaes va presentar l'associaciócultural ¡oves margalidans, que

té una seu a la plaça, ambtelevisió i equip musical, i unasubvenció de l'ajuntamentd'aqueixes de pinyol vermell.Segons senten a dir, ¡a hi ha

més de cent ¡oves apuntats, laqual cosa, si tenim en compte

així com és la Vila, no deixad'esser un exit. Entre elsprincipals objectius de l'asso-ciació ens han dit que hi ha

fomentar la convivencia i el

contacte entre el jovent del

poble, a més de fomentar idifondre la cultura. Aim!)mit¡ançant actes i conferenciesdivulgatives. Benvinguda sial'associació i que la cosa duri. Ique sàpiguen el president -membre de la redacció de la

nostra revista- i la ¡unta directivaque la nostra revista té les portes

obertes a qualsevol tipus de

col.laboració o per si han de fer

saber res per escrit.* Segons senten a dir,

Ia primera no va arribar a dur-sea terme. La conferencia, que

havia d'esser feta pel secretarigeneral del G.O.B. s'ha hagutd'ajornar. Perquè? Ido ara ho

vos direm i es que es valenta lafeta. Primer de tot, perque va

Per: La guarda de Xafarders

resultar impossible trobar les

claus de la casa de cultura. Isegona, vat (xi quina una: comque no trobaren les claus,decidiren anar a fer la con-ferência al local de l'associació.Però -mirau com s'extrevenen les

coses- feien basquet per la

televisió, i alguns dels ¡oyes -que

segurament són tan cultes que ¡adevien saber tot el que diria el

conferenciant- decidiren que

valia més mirar el basquet -podien anar a veurer-lo aqualsevol bar- que no escoltar laconferência. Jas quin pagat! IIlavors ens queixam si diven que

a la Vila no som igual que elsaltres i que no podem anar per

enmig. Endemeses com aqueixano san contadores. I donaugracies que el conferenciant no

era glosador, perquè era per

fer-ne una plegueta.*Sembla que ja es

segur, que la cosa esta feta irefeta i que s'han firmat tots elspapers que s'havien de firmar:Tendrem Institut, un institut que

es preveu que comenci afuncionar el curs 95-96. D'aquía dos dies de pages.

*Tendrem institut nou, itambé plaça nova. I de colorins.Se coneix que per devers la

casa de la Vila pensen que lomes important per a la Vila es

enrejolar de bell nou la plaça. Id'aixa en vos contarem unaxafarderia. Aixa eren dos que

eren per la plaça i un diu al'altre: que no trobes que ha

quedat talment com el passeigmarítim de Ca'n Picafort?Pareixerà que som devers la

mar! I l'altre li respon: ¡a diusver, aixa deu esser perquè ¡anedam de deutes.•

SantaMarganda

Per: En Voltacantons

assaren, ja ha plogut dellavors ençà, les festesde Pasco, però encara

conservam ben viu el recordd'unes festes i d'una SetmanaSanta que, des de la vessantreligiosa, trobam que mereixenun comentari.

Podem dir que la Set-mana Santa margalidana haassolit una categoria que la fadestacable dins el marc de laseva senzillesa, i el que es mésimportant es que aquest escalóque es va pujant cada any, apoc a poc, però amb passesfermes és fruit de l'esforç devaris grups de margalidans que,cadescun dins el seu Ambit odins la seva confraria, treballenperquè les processons asso-leixin una altAria envejable. Esver que no tenim passos espec-taculars, com altres pobles delnostre entorn, encara quealguns d'aquests passossemblin de "falla valenciana",és ver que les nostresconfraries no són massa nom-broses, però en canvi és verque han sabut donar a lescelebracions de la SetmanaSanta una dignitat i una serio-sitat que les fan mereixedoresdel reconeixement del poble de

Santa Margalida.El pas vivent de la

Dolorosa i Jesús mort que vatreure la confraria de la Marede Déu de Lluc, o la senzillesadel pas de les "Tres creus"podrien esser un exemple de ladirecció que podria prendre la

nostra Setmana San-ta, sense deixar debanda els altres pa-ssos i altres confra-ries i demés inte-grants, que, tots ple-gats, contribueixen adonar caràcter alconjunt de les pro-cessons de la Setma-na Santa.

La processó del'encontrada del diu-menge de Pasco almati, la seva arreladatradició i l'espectacu-

laritat del Passeig del PouAs ensestalvien el comentari i es undignissim colofó de les nostrescelebracions pascuals.

Trobada de donantsde sang

El diumenge dia 9 demaig a la nostra Vilatengué llocuna trobada de donants desang, organitzada per la Ger-

mandat de Donatts de Sang deMallorca, a Santa Margalida.

La trobada ajuntava elspobles d'Ariany, Costitx, Lloret,Llubí, Maria de la Salut, Muro,Petra, Pina, Sant Joan, SantaMargalida i Can Picafort, iSineu.

Hi assitiren el Presidentde la Germandat, Victor Gistau,el President del Conseil Insular,Joan Verger, el Director Generalde Sanitat Sr. Cabrer i l'ex-President del Parlament, JeroniAlberti.

Hi va haver Ihuramentde guardons als donats mésantics així com als que havienfet més donacions. Cal feresment que Can Picafort amb252 donants i Santa Margalidaamb 291, es troben a un altnivell de donant i de donacions.També foren distingits elsdistins mitjans de comunicacióde la comarca i entre ells lanostra revista "Santa Marga-lida".

En el transcurs de l'acteactuaren, "Aires Vileros", laBanda de Música de SantaMargalida, la Coral "Mont-lliri",Ia mezzosoprano Sylvia Cor-bacho, el tenor Pedro Fuentes iel pianista Fernando Nufiez.

SantaMarganda

EL GRUP SOCIALISTADE SANTA MARGALI-DA VA CRITICAR LAGESTIO MUNICIPAL.

1 passat 30 d'abril, a la Ca-sa de Cultura de SantaMargalida, va tenir lloc un

acte informatiu que va convocar elGrup Socialista a l'ajuntament. perdonar aconèixer la situació en que,segons resmentat grup, es troba elnostre consistori. L'acte es va ferdevant un nombrós auditori queomplia, de gom a gom. la Casa deCultura.

Va prendre la paraula elportaveu, Miguel Cifre que abansde tot va voler manifestar que noestractava d'un acte electoral. Acontinuació va exposar les seves

argumentacions dient que desprésde donar un repàs als programeselectorals havia pogut constatarque quasi cap promesa de les fetes

a les eleccions municipalspassades s'havia cumplit. Vacontinuar afirmant que l'ajunta-ment de Santa Margalida es trobapracticament en suspensió depagaments, que l'equip de governno actua amb un esperit de serveials ciutadans i que la seva gestió éspartidista, ineficaç i poc seriosa;que les ajudes i subvencions esdonen per amiguisme politic i queno tots els ciutadans gaudeixen deles mateixes oportunitats de partdel seu ajuntament.

Referint-se concre-tamenta la part econòmica va dir que elsimposts directes havien augmentatun 70%, que l'endeutament bancariestà per devers uns 477 milions depessetes. que hi ha una mancad'inversió, que els ingressosordinaris no basten per cubrir lesdespeses ordinaries, que la partida

de personal estàmal repartida, esdiscriminatóriapels funcionarisi que es fan ma-ssa hores extra-ordinaries. Aixímateix. i referint-se al personal,va denunciarirregularitats enla contractació.

Tam béva criticar larealització demoltes obres,

places, monu-ments etc. quan en lasituació actual hi ha prou feina perconservar el que tenim. Va fer

notar una manca d'ope-rativitat delconveni amb Univer-sitat, convenique, "fins aquí sols ha servit perfer-se la foto".

Finalment va destacar queno hi ha a la Vila un sevei con-tinuat, 24 hores, a l'ajuntament,com hi havia abans, ni un metgeper atendre als margalidans les 24hores del dia.

Tõfol Salva que acontinuació va parlar de cultura iesport va dir que l'activitat culturala la Vila és quasi bé nula i que hiha una manca de motivacióesportiva. Aixi mateix va fer unelogi a Pep Fernandez, regidor delgrup de govern, per la seva tascaen favor de l'esport. Va fer veuredesprés la manca d'instal.lacionsesportives a Can Picafort.

Marti Monjo va tancar elsparlaments incidint en el quehavien dit els seus companys departit i fent un oferiment, de partdel seu grup, al poble margalidaper intentar rnillorar les coses.

Acabats el torn delsoradors algú del públic va demanarsi era possible saber concretamentel cleute de l'ajuntament de SantaMargalida. Els components delgrup de l'oposició manifestarenque. a pesar d'haver-ho demanatno havien obtingut resposta, però,segons la seva opinió, es podiaxifrar en torn als 800 milions depessetes. una xifra capaç de posarla pell de gallina a qualsevolmargalida.

Reduced)

AMENAÇA DEBOMBA.El dia dos (le maig l'agrupació

Socialista de Santa Margalida

tenia programat un mitin

electoral que es va haver de

suspendre per una amenaça

de bomba a la Casa de Cultura

de la Vila, alguns diran que es

tractava d'una broma, altres

pensaran en una gamberrada,

nosaltres diriem que és un fet

que no fa cap favor al poble de

Santa Margalida que, una

vegada més, s'haurà vist per

damunt els diaris per un fet

poc exemplar. Des d'aquestes

pagines volem expressar la

nostra repolsa a fets com

aquests i demanariem als

individus que tenen por a la

llibertat d'expresi6 que ens

deixassin tranquils que el

poble margalida no els

necessita per res i que pensin,

si poden que tothom té dret a

expressar les seves idees.

Equip de Redacció

Rafel bordoy ontrovista a:

SantaMarganda

Margalid

U n margalida

aficat a dinsel món del

turisme en el qual hiva entrar quasi decasualitat, Bartomeu

Roig, "En Tolo des'Agència", ha asso-

lit un Hoc importantdins la que podriem

anomenar, indústria

turística a Mallorca,de la qual SantaMargalida no n'està

gens allunyada, ja

que, mitjançant CanPicafort, som unpoble amb les matei- br

xes ventatges i amb

els mateixos proble-

mes que qualsevol

municipi costaner.

En Tomeu

coneix ben 136 elmón del turisme és

propietari i director d'una important agència deviatges i a la vegada coneix i estima el poble aon va nèixer.

.- Com vares arribar al món del turisme?

.-En realitat jo anava per u mestre

d'escola, i de cop i volta emvaig veure embolicat amb

Ia cosa del turisme quasi

per casualitat, quan a

Mallorca despertava el que

hem donut en anomenar

"turisme de masses", devers

l'any 1964. Aleshores me

vaig enamorar de Na Maria, sa francesa que seria

la meva esposa, i com hi havia pressa per casar-

nos vaig enta r a fer feina a una Agência de

Viatges, mitjançant un anunci al diari. La menu

feina conssistia en anar pels hotels i promocionar

les excursions que es feien per Mallorca i,

comen cant des de

cero i amb rum moto

"Ducutti" com a medi

de desplacument. twig

arribar a tenir 350

conserges que venien

les nostres excursions

i que portaven a ter-

me amb una flota de

20 autocars.

Després vaig tre-

bailor a "reserves",

"contractacions", etc.

fins que, set anys

després em propasa-

ren per director co-

mercial i vaig desem-

penyar aquest càrrec

fins que, desgaciada-

ment, l'agência va

tancar. Ja l'any 72

111 vaig montar una

agência pròpia. Per

tot el que he dit pots

veure que crec conêi-

xer el negoci del turisme des de la base passant

per tots els escalons de l'escala.

.-Parlem idõ de turisme i parlem de CanPicafort.

. -A la primera oportumtal que vaig tenir

per la ¡neva feina vaig

procurar enviar clients a Can

Pica fort, degut a l'estimació

que tenc pel meu pable,-

sempre mirava d'incloure

Can Pica fort en les visites

dels Tours Operators, ana-

vem a dinar a Can Man-

dilego i, dins les meves possibilitats, vaig

procurar Ia prornoció de Can Pica fort. trobava que

com a margalida era el que me pertocava fer.

.-Com s'ha desenvolupat turísticament

Can Picafort?

.-En 1117 principi va sofrir un creixement

Bartomeu R

...Dins les mevespossibilitats vaig

procurar la promocióde Can Picafort...

SantaMarganda

incontrolat com tants altres indrets de Mallorca, després

va seguir una etapa de conformisme per part de tots els

estaments: hotelers, comerciants i també per part de les

administracions (govern, ajuntaments...). Ara, darrerament

ha tornat despertar, s'ha potenciat i s'ha intentat fer un

rellanoment seriós i s'ha posat a un nivell comparable a

qualsevol altra zona de Mallorca. Trob que el Pla

d'Embelliment que s'hu duit a terme ha ajudat

positivament. Pot ser necessiterien més zones verdes, una

millor i més racional circulacio de vehicles, i més netetja

dels carrers i platjes. La peatonització del Carrer Colon

crec que podriu ser un gran encert, altres llocs turístics que

han fet coses parescudes han ten gut èxit, corn poden esser

Cala d'Or o Cala Millor.

.-Penses que podriem oferir als nostres visitants

alguna cosa més que sol i platja?

.-Desgraciadament, el turisme que ens visita no

demana massa cosa més que sol aigua i allotjament. La

...La Vila necessita que elsseus governants, els seus

administradors, ten gum elspeus en terra...

cultura que sempre és una possibilitat rnés, té molt poca

demanda. De totes maneres alguns aspectes com l'esglOsia

de Santa Margalida, la necròpolis de Son Real i alguns

importants jaciments arqueològics del terme ade-

quadament conservats i potenciats, així corn l'atractiu

ecolagic de Son Serra i Son Real: podrien conformar una

oferta complementaria digna de tenir-se en compte.

.-Com veus el nostre present?

.- Pens que ens trobam a una època de transició,

estam a un punt en que no es treu rentabilitat a la inversió

o a l'esforç Fa uns anys els nostres preus eren assequibles

al turisme en general i vàlids per a l' economia balear, per

tant la gent podia viure 66. Actualment Mallorca s'ha

deteriorat i s'ha desequilibrat l'oferta i la demanda, i el

desequilibri ha vengut donut per un excés d'oferta; tot això

coincidint en la crisi europea que agafa ben de ple el

nostre país, ha causat una caiguda de preus fins al punt

que en alguns casos es cobren uns preus fins un 30 o un 40

% inferiors als que regien fa quatre o cinc anys.

.-Quina sortida hi veus?

.-Retallar la planta hotelera, entre d'altres, tirar tot

el que sigui vell renovant el que sigui renovable, posar-nos

al dia amb una paraula, i oferir als visitants una millor

atenció, més amabilitat i bones maneres crec que són

fonamentals per poder encarar el futur arnb optimisme.

Mallorca es troba practicament a una hora de camí de

qualsevol indret d'Europa i això sempre sera decisiu de

cara al turisme, pera necessitam adequar-nos a cada

moment.

.-Quina opinió tens del Conseller de Turisme,

Jaume Cladera, apropat a Santa Margalida per distints

motius?

.-No hi ha dubte que ha esdevingut un Conseller

polèmic per mor de l'anomenada "Llei Cladera", però crec

que ha donat un bon resultat, s'ha compromès en el tema

del turisme i particularment desitjaria que tots els

Consellers de Turisme que poguem tenir fossin com ell.

.-Tu exerceis de vilero, no has renunciat a la Vila,

pots parlar-ne un poc del nostre poble?

.-Te puc dir que en alguna ocasió m'he avergonyit

de ser vilero, quan hem sortit pels diaris en ocasions en

que no era per res de bo, això per sort sembla que ha

passat un poc, però llevat d'això em sent margalida pels

quatre costats i no puc oblidar les meves arrels, lu meva

joventut, els amics. Palma per a mi és un accident, la Vila

és el meu poble, la família, els amics...

.-Que penses que li manca a Santa Margalida?

.-Necessita que els seus governants, els seus

administradors, ten gum els peus en terra, pens que es perd

molt de temps en discusions i maniobres politiques en lloc

de fer una bona administració i de fer un poble en tot el

sentit de la paraula. No puc comprendre com s'han fet una

sèrie d'obres que no semblen prioritaries, en una situació

difícil; tot el temps que les despeses superin els ingressos

es fara una mala gestió. Per ultra banda hem de reconèixer

que s'ha avançat en alguns aspectes i la propera

construcció d'un Institut de Segona Ensenyança és sens

dubte una pasa envant

.-1 per acabar...?

.-Per acabar desig tot el que pugui esser bo per a la

nostra Vila i per els margalidans, desig que millorin els

temps per a tots i que poguem seguir endavant fent un

poble més agradable on ens hi trobem bé tant els

rnargalidans corn la gent que ens visita.

Acabada l'entrevista m'he quedat amb les ganesde demar-li a en Tomeu Roig que, sabuda la seva Mick) aferqualque glosa que ens en fens alguna, però per

ventura trobarem alguna millor avinentesa perquè ensmostri les seves qualitats glosadores..

Cada nú-mero una

glosa

La Casa de la Vilareformada

Diu un refrany popular:

"donau aigua al qui se nega"

que no es queixa ni gerrzega

ni tan sols se'n temem.

Es nostre poble tendra

a sa "Casa de la Vila"

una font rajant tranquila;

que no vos vengui de nou,

és per afegir a n'es brou

guan es pressupost requila.

Es Glosador des Pou d'Hero

SantaMarganda

Ens ha arribat el correuSr. Director: Li pregaria la publicació d'aquesta carta a la revista

"Santa Margalida".Fa una serie de mesos, un grup de joves del poble vinguerena

cercar-me i m'exposaren la idea de fer una associació de joves al

municipi, em demanaren el meu ajud per fer realitat aquesta idea

perquè ells es consideraven inexperts i sabien que jo havia participat aIa Universitat de les Illes Balears en la construcció d'associacionsd'estudiants. Després d'haver sopesat els pros i contres, vaig aceptar icomençarem a fer realitat el projecte. Des del principi vaig aclarir quejo m'integraria dins la junta directiva de l'associació només durant tres

mesos com a maxim, perquè hi havia una série de motius personalsque m'impossibilitaven èticament pertanyer a la junta directival'associació per més temps.

Després de molta feina aconseguirem totes les coses

essencials: estatuts, informar als interessats, organització internal'associació, constitució, N/F., etc. i, perquè no? un local. Una

vegada inaugurat el local començaren a sorgir problemesd'organització interna i irregularitats que vaig voler solventar. Pet-ben?vaig trobar moltes barreres per seguir realitzant la meva tasca de

president de la junta directiva, a més del nul interés de molta gent

(que s'havia compromès) en treballar pel progrés (el bon progrés!!) de

l'associació. Degut a aquestes circunstancies, que el temps acabaraconcretant i mostrant, vaig presentar la nieva renúncia a pertanyer a la

junta directiva i a ser el seu president, quatre vegades, ia darrera ha

estat la definitiva. Pareix extrany que una persona presenti quatrevegades la renúncia d'un càrrec, però no ho es tant si s'estima

l'associació i s'intenta solventar els problemes.El mateix cap de setmana que jo vaig renunciar també ho

feren cinc membres de la junta directiva.De la junta que tiirmareni alprincipi de la formació de l'associació el temps s'encarregarà demostrar quins han fet feina pels joves i quins no n'han feta, per partnieva jo no ho fare perquè trobo més honrat dimitir si no s'està

d'acord amb ia gestió d'una majoria i deixar fer la feina a aquestamajoria a la manera que ells volen.

Antoni Ferrer CapóEx-President de l'Associació Culturalde loves Margalidans (lovent

Dra. Magdalena Bennasar MojerTOCOLOGIA - GINECOLOGIA

CLINICA PLANAS, S.A.C/. Menorca, 3

C/. Fadrins, 28 - 1.QTels. 73 03 45/46 - 73 88 43/44

Tel. 86 20 92

07011 PALMA DE MALLORCA

07420 SA POBLA

SantaMarganda

CLASSES DECATALÀ ALA VILA.

Tres cops per setmana,des de principis de febrer, es fa

un curs de català per a adults al'Ajuntament d'aquesta Vila,

patrocinat per l'Obra CulturalBalear, el Conseil Insular il'esmentat ajuntament.

En principi estavaobert a tothom que hi volguésassistir, per6 els que realmentompliren les inscripcions forenvint-i-quatre funcionaris, mésdues interessades en aprendrequalque cosa de la nostrallengua.

Aquest curs havia de

començar pel mes d'octubre,

per6 per raons no aclarides es

va retardar quatre mesos(esperem que el proper curscomenci d'hora).

A principi de curs, a fi

d'homogeneïtzar els nivells,s'havien de passar unes provessenzilles, per6 no va fer falta jaque tots reconegueren que el

seu nivell era baix i que caliacomençar pel nivell B. Aixícomençàrem a fer feina amb lafinalitat que dia tres de juliolaquests alumnes hagin adquiritel nivell elemental del dominidel català, per comunicar-seoralment i per escrit en

situacions quotidianes, per

obtenir el corresponentcertificat mitjançant unes

proves que tendran Hoc al'Edifici Ramon Llull de la U.I.B.

He de fer constar que

hi ha controls d'assistènciadiaris, imprescindibles a l'horade fer els certificats per als

alumnes, ja que només aquellsque han assistit a un 70% de lesclasses tenen dret a certificat.

Això hem feia pensar que

només assistirien al curs pellliurament del dit títol, per6m'ha sorprès l'interés que

aquestes persones demostrenper tal d'oferir una millorimatge al públic, amb un

domini general de l'us de la

Ilengua, i un domini pràctic del

sistema lingüístic, en el marc

de les regles generals de la

normativa (ortografia, sintaxi iconeixements basics de lèxic).

Aquests dies totsomplen els impresos per tenir

dret a presentar-se a les provesper a l'obtenció dels certificats

oficials; des d'aquí els desitjammolta sort i que l'octubre que

ve comencem el curs de nivellC.

Maciana Alomar

FABRICACIÓ REFRESCANTS

A mes distribuim una serie de productes com:

KAS - PEPSI - 7UP

CERVESSA TUCHER (ALEMANYA)

VI BRICK ANTAÑO - BOTELLA 3/4 LAGOMAR - BOTELLA 1L. CHIQUITO

AIGUA MANANTIAL FONT DE'S TEIX

Ctra, de Muro, s/n,- 07420 - SA POBLA (MALLORCA) - Tels, (971) 54 03 44 / 54 23 85 - Fox, 54 20 16

C/. Miguel Ordinas. 35Tel. Taller 52 33 77

Tel. Oficina 52 33 3307450 Si Margalida

COMPRE SUMOUNTAIN

EN UNESTABLECIMIENTO

OtCIALIZADO

DESDE 3.000 Pts. al mes...LA BICICLETA QUE USTED

COMERCIALHNOS. ALOMARC/. Juan Monjo March, 31

SANTA MARGALIDA

Tel. 52 33 33

SERVICIO OFICIAL FORD

SantaMarganda

P:PR 1CIALIS

ACTESELECTORALS

Amb motiu de lespasades eleccions generals,alguns partits politics han duita terme diferents actes a lanostra Vila de recolzament a lescandidatures que representen.Així va començar el PSOE ambun sopar al Restaurant s'Al-queria al qual hi varen assistirunes 300 persones, l'acte vaconsistir amb un sentit ho-menatge a dos pioners de lafundació del PSOE a la nostraVila, l'amo En Joan Serra i lamoEn Jaume Pere116 (Q.E.P.D.) i ellliurament de plaques a l'amo

En Joan i a la filla de l'amo EnJaume. Els parlaments corre-gueren a càrrec d'AntôniaMarch i d'Antoni Alemay en lapart que en podriem dir de laVila. Els parlaments estricta-ment de propaganda electoralels feren el candidat al Senat,Antoni Riera, el Secretari Gene-ral dels socialistes de Mallorca,Joan March i Fèlix Pons, can-didat n'l pel PSOE al Congrésdels Diputats.

El segon dels actes vaconsistir amb un mitin delP.S.M. Nacionalistes de Mallor-ca a la Casa de Cultura, en elqual Mateu Morro, batle deSanta Maria, va dirigir la pa-raula als assistents. Cal des-tacar que era la primera vegada

SantaMarganda

en que aquesta formació po-Utica duia a terme un acte a lanostra Vila, malgrat això l'a-ssistència fou nombrosa i elparlament escoltat amb moltaatenció.

Finalment el PartitPopular també va tenir el seumitin a la Casa de Cultura quees va omplir de gom a gom, elcandidat al Senat, Jaume Font,batle de Sa Pobla, i elscandidats al Congres deDiputats, Joaquim Cotoner i eln 1 Francesc Gilet, exposarenles seves propostes i unasíntesi ciel seu programaidemanaren el vot delsmargalidans per a la sevaformació política.

Redacció

P.S.O.E. P.S.M.

P.P. U.M.

084B BS1S1\

Jose Trías, 13- 1." - Tel. 85 08 46 - 85 18 10 CAN PICAFORT

SantaMarganda

Gent Major'Associació de la 3'Eclat "Hero" va cele-bra r el seu IV ani-

versari amb un sèrie d'actesque tenguern Hoc els dies 3,4, 10 i 11 d'Abril passat.

Començaren amb unaconferència de BartomeuFont i Obrador, sbre el tema:"Les arrels mallorquines deJoan Miró",

Un concert de laBanda de Música de SantaMargalida, una missa so-lemne a la qual hi assistirenel President del Parlament deles II les Balears, Tofol Soler i

Cladera; el President delConseil Insular de Mallorca,Joan Verger i Pocoví; elConseller Cultura Educació iEsports, Bartomeu Rotger iAmengual: i el Directorgeneral de Presidència delGovern Balear, GabrielGodino Busquets.

Les autoritats esmen-tades no assistiren al dinarque es vacelebrar alRestaurant s'Alqueria percoincidir la data amb els diesde dol decretats per la mortdel Comte de Barcelona pareciel Rei. Si que hi va acudir el

President de la Federació dePersones Majors de Balears,Rafel Socies i Miralles. Vaexcusar la seva assistènciaper malaltia la Vice-Presidenta de la federació deJubilats i Pensionistes,Teresa Rattier; es va rebreuna felicitació de l'Ex-Directeo General de Cultura,Jaume Martorell i Cerdà.

Es va inaugurartambé una exposició d•ob-jectes antics que va ro-mandre oberta durant elsdies de la Fira.

CENTRO ASESORAMIENTO EMPRESARIAL

SantaMarganda

EL BAILE DESANTAMARGALIDAINFORMA ALSCIUTADANS.

I passat dia 15 de maig,

a l'antic cine de Can

Verga, el batte Jaume

Ribot, la regidora de cultura

Antònia Quetglas i el secretad de

l'Ajuntament Francisco Parra es

presentaren amb la intenció,

segons paraules del batte, per

"informar al poble de la marxa

de l'ajuntament, com un deure

(leis administradors".

Va intervenir el secretari

donant les xifres relatives als

comptes corresponents als anys

1991 i 1992. Davant el risc

d'equivocar-nos ja que les xifres

les agafarem d'oida, pareix que

entenguerem que el 1991 s'havia

tancat amb un deficit de 181

milions de pessetes i el 1992 de

160 milions. Per donar les xifres

exactes hauria fet falta que

aquestes xifres les tenguessim per

escrit, però com que no les tenim

no podem assegurar massa coses,

si que ens crida l'atenció la

diferència de criteris en quant al

deute de l'ajuntament entre

l'equip del batte i l'oposició.

A continuació Antònia

Quetglas va parlar cle la cultura i

dels serveis socials, i després de

varies cosicleracions va concluir

client que s'ha fet el que s'ha

pogut i si no s'ha fet niés i no

s'ha clonat suport a totes les

activitats ha estat per raons de

pressupost.

Després va intervenir el

baile i bona part de la sevaintervenció es va centrar en

rebatre les afirmacions que havia

fet el grup Socialista uns dies

abans. Va parlar de les

contractacions de personal i

d'obres i que aquestes darreres

s'havien concedit a les empreses

que havien oferit millors preus i

millors condicions i va donar el

preu d'algunes d'elles: Edifici

Escola de Música, 9 milions de

pessetes; Poliesportiu Municipal

11 milions; Casa de la Vila 40

milions, subvencionat amb un

total de 21 milions. Va passar

revista a altres realitzacions com

són les aceres de la Vila,

l'enrajolament de la plaça,

sembla que les rajoles són

regalades; embelliment cle Can

Picafort; un local pels joves que

"funciona", segons paraules del

batte, i que no ha costat res a

l'ajuntament, la regidora de

cultura, propietaria del local, va

dir que no havia rebut ni una

pesseta pel Iloguer.

Entre els projectes de

futur es va parlar d'un Parc

Infantil a l'Escola, embelliment i

teléfons a Son Serra, l'Institut de

segona ensenyança, etc.

A l'hora de les

intervencions del públic assistent,

el grup socialista, present a la

sala, va replicar al batle amb

distintes intervencions,

mesuracles algunes i altres irades

i de tò més bé alçurat, com fou el

cas del seu portaveu Martí

Monjo. A partir d'aquí no es va

donar Hoc a més intervencions ja

que el baile i els altres

components de la tacita a

indicació seva, es varen aixecar

sense escoltar més raons

abandonaren la sala.

Si es pot afegir un

comentari diriem que l'acte va

acabar quasi com "sa processó

de Maria".

Redacció

11111111111111181111111111111111111111111111111111111111111111116111111111111111111111810111111111111111

iaI1/ER/ÅI

WANSMEDITERRANEA

TURAVIA MUNDICOLOR

1111.11111 PASEO COLON, 112 -B imam N.TELS. 85 00 26 - 85 00 65 - FAX. 85 10 6911

°U.° 07458 - CAN PlCAFORT - (MALLORCA) • I

• un grupo de profesionales a su servicio

VINES acromar TOURS S.A.BAL - 082

4111111111111111111111

OS

Agencia autorizada para la venta de billetes:

TRAVELPLAN Vac(4-2Ldueptites

1BEROJET OBMWR

@Condor Lufthansa1111111111111111111111111111111111111.sammusimmowal1111111111111111111111111111111110

Informes y Reservas:

Tel 52 37 11S'ALQUERIA Ofrece sus serviciosde cocina mallorquina y nacional-MENU, y a la carta- TODOS LOS DIAS

excepto lunes por descanso delpersonal.

Desde ahora en s'Alqueria le atendemos DIARIAMENTE, Visítenos!

Ctra. Sta Margarita - Ca'n Picafort, Km. 2,5Tel. 52 37 11 - STA. MARGARITA - (Parking Propio)

BODAS - BANQUETES - COMUNIONES - CONVENCIONES

SantaMarganda

Crcixcll

ArbikicsA Idle

Barcelona

la l'obla de Monlornés

AllardAmposta

Al< oklf

Palma

Moro

SantaMarganda

lifallORCO11$ WILIORQUINS

Mallorca i el mallorquins Per Jordi CaldenteyAmb aquesta secció que encetam avui, l'autor voldivulgar una miscel.lania de comentaris i

d'informacions referents a la realitat histórica o actual del poble mallorqí.L'objectiu és fer arribar als ciutadans de Mallorca una partida d'informacions sobre les

nostres arrels i els nostre present, el coneixement de les quals pot esser decissiu en aquests momentsen que els mallorquins tenim l'ocasió de recobrar el sentiment de poble.

Ja estam que tan sols la voluntat col.lectiva determinarà, en el seu moment, amb quines altrescomunitats formarem nació clins Europa. Els llinatges, l'idioma, la história, la cultura, la religió,l'economia; son conceptes que, tot sols, per si mateixos, no determinen la nació de que forma part unacol.lectivitat humana si aquesta no els assumeix ni els transforma en sentiment de germanor i envoluntat de consolidar un cos nacional. Pere) perquè un poble decidesqui lliurement quin sentit ha dedonar a les seves carecterístiques, histõriques o actuals, que el diferencien dúnes comunitats il'agermanen a unes altres, abans les ha de conèixer.

aquestes carecterístiques els mallorquins les tenim. Pere) mentre romanguin, com ara,estantisses, ràncies, reblicles de floridura, magatzemades dins arxius històrics, dins enciclopèdies,dins biblioteques; serà com si no hi fossin. Treguem=les a la la llum, espolsem-les i divulguem-lessempre seguit per tota Mallorca, i els mallorquins podrem decidir. Inurement i amb coneixement decausa. quin sentit els volem donar.

Mallorca, avui Aquest apartat tractarà de comentaris breus

referits a temes que estiguin damunt tulla, actuals ique ens afectin de prop als mallorquins.

Avui cridarem l'atenció sobre unainformació que duia un diari de Palma, dia 19 demarc d'enguany, referida al famós 15% de l'impostsobre la nostra renda que ara el govern de Madridsembla que vol amollar. Resulta que si aqueixgovern deixava de dur-se'n tan sols un 15% de lanostra declaració cie renda, l'any passat serien

quedacles a les Balears 10.413 milions de pessetes.Mentre que els cloblers que ens concedí l'Estatvaren ser tan sols 7.259 milions.

Com veim, quasi tots els cioblers quepagam amb imposts se'n van... i no tornen! Nocomença a ser hora que els mallorquins reforcem ivotem partis de ca nostra que estiguin clisposats areclamar all?) que per justícia ens pertoca i adefensar, amb les dens estretes, els nostresinteressos.

Els nostres IlinatgesAquest aparttat referit als nostres Ilinatges,

adesiara sortirà perquè els mallorquins enconeguem el significat original i perque vegemreflectida la seva extensió clamunt el mapa delterritori on es parla la nostra llengua. Si cap lectorté interés en comprovar aquesta informació, potconsultar el diccionari Alcover-Moll i l'obra "Elsllinatges catalans" d'En Francesc de Borja Moll.

ALOMAR. - ( -Lambe escrit Aloma, Alumà,Aulomar, Olomar i Alomart). Començarem ambaquest Ilinatge que Mossèn Alcover va trobar perles poblacions que veim en el mapa.

L'Origen del mot es germànic. (Alerta aconfondre el mot , la paraula, amb les famílies ques'hi anomenen) Ve del nom propi Aldemar, que voldir "veil famós" i presenta la variant Oldomar enantics documents germànics. En els documentsprimitius de Catalunya hi surten les formes011omare (any 894), Aldemarus (898), Oldemar(1003), 011omar (1015) i Ellemarus (1032).

SantaMarganda

Temps d'EsgléslaEn memòria de l'amoEn Jaume s'Escolà.

A la darrera hora del dia6 d'abril, acabà el seu transitper aquest món, l'arno EnJaume Femenia i Pastor, a l'edatde 77 anys. Fou a Can Picafort aon hi residia per motius desalut.

Personalment, sols vaigcompartir amb ell contadesocasions, ja feia uns sis anysque per motius de salut, mésque per l'edat, ja no exerciad'escola quan jo vaig integrar-me al servei de la parròquia,per aquest motiu no som el mésindicat per fer una semblançabiogràfica o una valoració de laseva actuació; per?) si aportaralgunes realitats:

Primera: Durant moltsd'anys hagué de conviure ambsacerdots i milers de feligresosen unes circunstancies decontrastes radicals: La floraciónacional-religiosa de la post-guerra i els canvis provocatspel Concili Vaticà II, algunesvegades no sintonizables ambl'autèntic esperit conciliar ni aldegut respecte a les persones, a

la religiositat popular, ni altresrespectables realitats. De fet iper tot arreu, malgrat la bonavoluntat, la convivencia inter-generacional no fou massa fàcil,malgrat això ramo En Jaumeconvivia amb tothom, sensedeixar d'aportar, respetuosa-ment, el seu punt de vista.

Segona: La conversaamb ell sempre gira en tor de laparròquia, degut al meu ele-mental interés per la Histõria,car ell en sabia moltes de coses;no obstant amb delicadesas'abstenia de concretar perso-nes i fets si eren no gaireencomiables, pens que consi-derava que el que era negatiuvalia mes que s'oblidàs.

En certa ocasió Ii vaiginsinuar perquè el Rector D.Pere Santandreu, personaerudita i de bon gust, que tantesobres realitzà per dignificar laparròquia, es va desprendrel'orgue que semblava moltvaluós i que les trompes tenienun color argentat. Totcruna idegut a la informació personalque posseia em digué: "Entreles coses que més problemes

causaren a D. Pere. l'orgueocupava un Hoc destacat. Feutot el que va poder per lograr laseva restauració, tant es aixíque per lograr-lo tengué hos-pedat a la Rectoria una personaper intentar reparar-lo, i la vaproveir d'aliments, no obstantno ho va poder aconseguir:davant això i amb la creençaque no seria possible reparar-loi devant l'atractiu dels elec-trònics, el feu desmontar i vaadquirir l'actual. Pensam que ahores d'ara l'hauria conservat irestaurat".

Crec convenient tambéaportar el següent fet: S'estavenrealitzant unes obres moltcostoses a la parròquia... tin diaque D. Pere havia esgotat totsels recursos i no sabia compagar al mestre d'obres, es vadeterminar d'anar a fer unavisita a D. Joan March i no el vatrobar perõ si a la seva Senyoraque no sols el va rebre sinó queli va donar una generosa ajuda.L'Escolà no em va dir la quan-titat per?) si em va expressarl'alegria de D. Pere Santandreuquan li comunica tan bonanova. (En diferentes ocasionsm'he demanat per quina bandas'ha perdut el que la nostra Vilano hagi estat més agraciada peruna família tan destacada inadiva de Santa Margalida).

Darrerament Ilan mortdiferents vileros clue eren loutsabundoses de la nostra histõria,entre ells l'Escolà. No hemsabut aprofitar-los i amb ellss'ha perdut bona part delnostre procés en aquests últimscent anys.

En nom meu i de lafeligresia, gracies a l'amo EnJaume i a la seva esposa, queamb ella compartí la tasca deservici a la parròquia, a lavegada que feim pregaries pelseu descans etern.

El Rector.

77179 e777Luntazzysfwaymrilas CB

Plaça de la Vila, 15 Via Suiza. 60 (Frente Gasolinera)

Teléfono 52 30 79 Fax 52 30 34 Teléfono 85 10 97

SANTA MARGARITA (Mallorca)

CAN PICAFORT (Mallorca)

ELECTRODOMESTIC OS

Muebles todos los estilosMuebles a medidaMuebles cocinaCortinajes - TapiceríaAlfombras - Lámparas

expert

SantaMarganda

Moviment ParroquialBabtismes:Dia 10 d'abril: Margalida Vicens i Alzamora, filla de Sebastià i de Margalida.Dia 18 d'abril: Josep Mira l les i Barceló, fill de Baltasar i de Margalida.Dia 18 d'abril: Silvia Amengual i Beltran. filla d'Antoni i de Margalida.Dia 2 de maig: Damia Gual i MarchDia 16 de maig: Catalina Ramis i Montaner

Primeres Comunions:Dia 18 d'abril: Dolors i Immaculada Galmés Medina.

Noces:Dia 20 de marc: Joan Moragues i Gomila amb Catalina Estelrich i Alzamora.Dia 17 d'abril: Blai Genovart i Ferrer amb Joana Maria Cru i Ferrer.Dia 24 d'abril: Sebastià Pastor i Riutort amb Margalida Triay i Estrany.Dia 24 d'abril: Joan Canet i Llinàs amb Eulàlia Quetglas i Bennassar.

Defuncions:Dia 24 de febrer: Pere Joan Monjo i Oliver (Monjo) 64 anys.Dia 4 de marc: Catalina Dalmau i Cantallops (Sarola) 79 anys.Dia 12 de marc: Francesca Moragues i Garau (Bunyola) 92 anys.Dia 23 de marc: Bàrbara Gayà i Ribas (Foc) 86 anys.Dia 31 de marc: Joan Morey i Trobat (Maco) 78 anys.Dia 6 d'abril: Jaume Femenias i Pastor (Escolà) 77anys.Dia 8 d'abril: Antoni March i Estelrich (Ferragut) 64 anys.Dia 10 d'abril: Francesca Garau i Terrassa (Gea) 85 anys.Dia 19 d'abril: Joan Ordinas i Tous (Cremat) 75 anys.Dia 19 d'abril: Gabriel Torres i Ordinas (Roqueta) 89 anys.

PINSAMAPinturas Santa Margarita. C B

• PINTURAS EN GENERAL• GOTELET• PICADO• REVESTIMIENTOS

(Interiores y Fachadas)• DECORACION DE INTERIORES• LACADOS• BARNIZADOS EN GENERAL

abinaRan be Aar, 20'Mel. 851649

07458 Ca'n Vttafort(ifiallorca)

Productos MART!

Central Hispano4MEM111111=

EL BANCO DE CADA UNO

ES POUAs, 5 TELS. 52 30 23 - 24SANTA MARGALIDA

O ateria b'SArt

lona■

C Industria, 2Tel. 52 30 52

Tel. Part. 52 37 86SANTA MARGARITA

SAL - PIMEN TONY LEGUMIRES

DE SES JOVADES, 28D'EN MARCH, 30TEL. 52 30 77 FAX 52 36 74

A NTA MARGALIDA

SantaMarganda

Bon Profit! Per: Maria Morey

LLOM (SOLOMILLO) DE

VADELLA I AMB ARONJA(POMELO) I MEL

Ingredients per a quatrepersones:•800 grms. de horn de vaclella,

tallat a rodallas.

•2 cullarades d'oli.

• 60 grms. de mantega

(mantequilla)

• 1 aronja pelada a grells

• El suc de 1/2 aronja

• 1 escudella de brou de vadella

•600 grms. de patates talladesplanes i frites•Juevert.

Preparació:Trempar la vadella i

daurar-la amb oli dins una

greixonera de test i reservar.Afegir la mel a la greixonera

fins que bulli, afegir-hi el suc del'aronja, el brou de vaciella i

recluir.Rectificar de sal i lligar

amb la mantega, preparar cadaracció amb la vadella, patates,salsa i ornar amb grells del'aronja i juevert picat.

BROMERA DE PERES

Ingredients:• 1/2 litre de Ilet

•30 grms. fècula o "maizena"03 ous• 125 grms. de sucreO230 grms de peres en almivar,

fetes puré o triturades

• 1/2 litre de nata montada.•Canyella en rama i un tros de

peladura de Ilimona per bollir

amb la llet.

Preparació:Bollir la Ilet estotjant-

ne mitja escudella de freda.

Retirar-la del foc uns minuts.

Preparar amb la Ilet freda, els

ous ben batuts, el sucre i la"maizena" i mesclar-ho benmesclat. Tot això s'afegeix a laIlet calenta juntament amb lapera. Coure-ho sense quearribi a bollir. llevar-ho del foc i

deixar refredar. Afegir la nataIleugerement muntada iensucrada. Mesclar i posar encopes de cava o de còctel.Quan la servira. ben freda,

posar al damunt una rodalla depera.•

SantaMargalida

AVUI REUNIPER PAR LAR

DEo BRA

CUL-TURALf3ALEAR ASTA MARGALI

SANTAMARGALIDA

C/. Juan Monjo March, 42Tels, 52 30 07 - 52 35 92

Miguel Bordoy

obra pels carrers

obra a laCasa de la Vila

ALO

BAR CA'S SIGALÓ

Guillermo FemeniasC. M. Ordinas, 4 - Tel. 52 34 33 - Sta. Margalida

CHAPISTER1A Y PINTURA

ois!ga

Miguel Ordinas, s/nTel. 52 34 37

07450 SANTA MARGARITA(Mallorca)

SantaMargalida

Coordinadora en defensa

l'aigua de "Sa Marineta"

DEU RAONS PEROPOSAR-NOS ALTRANS VASSAMENTD'AIGUA.

Els tecnics asseguren que hi

ha unes possibilitats bastant

elevades de salinitzar l'aciüffer ja

que no hi ha prou informació del

nostre subsòl. En primer Hoc

s'han de realitzar estudis que

demostrin que efectivament hi ha

un excedent i que les

característiques hidrauliques del

subsòl permeten la sevaextracció sense un perill de

salinització.

2.- el nostre ja és el darrer

aquifer important conectat amb

Ia mar que no esta salinitzat. El

del Pla de Sant Jordi i el de

Campos, per mor d'una mala

gestic"), ha sofert un procés

irreversible.

3.- La salinització és un procés

irreversible: una vegada

salinitzada una conca mai no es

desalinitza.

4.- La densidat de població de la

nostra comarca és prou

important. Els seus nuclis de

població: Inca, Sa Pobla, Muro,

Alcúdia, Sineu... necessiten tenir

assegurat el subministrament

d'aigua.

5 .-L'agricultura intensiva de

reguiu és una important fon de

treball en la comarca estant

arrelada tradicionalment a Sa

Pobla i Muro. Aquest

transvassament la perjudicara

notablement.

6.- La important ocupació

turística del Port d'Alcúdia i Can

Picafort necessita mantenir-se ja

que és una font de treball molt

important. El turisme de la nostra

comarca té el mateix dret a

existir que el de Palma i Calvi.

7.- L'Albufera és el parc natural

més important de les Balears i el

transvassament pot supossar la

seva dessecació i la consequent

pèrdua d'aquesta riquesa natural

que atreu gent de tot el món.8.-L'aigua es transvassa a una

empresa que comercialitza amb

ella com a producte especulatiu.

El seu president assegura que els

objectius són obtenir aigua d'on

sigui sense importar-li d'on veni,

per tant, les conseqüències.

9.- La construcció de la

canonada pel transvassament té

un cost elevadissim, 900 milions,

que es podrien invertir en recluir

les pèrdues de la xarxa de

distribució d'aigua de Palma que

són del 25%. Aquest percentatge

suposa niés aigua que la que es

pot tra nsvassa r de la nostra

conca.

Aquesta no és la solució ja

que en haver-se salinitzat la

situació sera encara més greu

que l'actual. La solució esta en

fer un us racional d'aquest recurs

i reciclar les aigües residuals comho fan en zones amb la mateixa

problematica clue la nostra:

Israel, Aragó, Catalunya..

Jiik BANCA MARCHPasseig des Pouas, 1 - 07450 SANTA MARGAUDA

SantaMarganda

Activitats de ladelegació de SantaMargalida

a delegació a Santa

Margalida de l'Obra

Cultural Balear ha

començat les seves activitats aIa nostra Vila.

El dia 25 d'abril algunsdels socis d'aquesta delegacióvaren assistir a Sant Honorat, aIa muntanya de Randa, alromiatge de La mare de Déula Panada, que es va celebraramb tota solemnitat i unanombrosa assistência.La diada va tenir de tot: missasolemne, ball de bot, dinar degermanor, recital poètic iexposició de clibuixosfotografies.

Esperam que l'any que

ve l'assitència dels margalidanssia més nombrosa.

El divendres dia 28 demaig a les 10 del vespre a laCasa de Cultura de la Vila, es vaorganitzar una velada de glosesque va resultar forçaentretenguda. La Casa deCultura es va omplir i l'acte vaconsistir en la lectura de glosesdel glosador de Cas Concos,Sebastià Vidal (Sostre) en laqual hi varen intervenir:Sebastià Alós Reus, JoanCrespi, Guillem A. Crespí,Angela Perelló i Rafel Bordoy. Acontinuació Mateu Matas (Xurf)va llegir el monòleg "Els bous ami no em fan por" que va ferriure la gent de bon de veres enla que en conjunt va resultaruna vet lada molt agradable.

Entre els projectes del'Obra que en podriem dirinmediats, cal destacar una

conferència i sopar alRestaurant de S'Alqueria, el dia19 de juny a les 8'30 del vespre.La conferència sera a càrrec deGaspar Valero, professor del'UlB, que parlarà sobre les"feines antigues de muntanya".El preu del sopar és de 1100pessetes pels socis i de 1300pels no socis.

Tambè es té pensatrepetir la Vetlada de Gloses aSon Serra en data que esdeterminara oportunament.Fer una altra vetladad'homenatge al glosadormargalida "Es Panderé". I unaconferència sobre Joanmascaró Fornes a càrrec delseu amic i biògraf, Joan Maim() iVadell.

Oportunament aniremclonant compte de les activitatsprogramades.

Obra Cultural BalearDe legad() de Santa Margalida.

CONFERENCIA-SOPARRestaurant s'Alqueria, dia 19 de juny, dissabte, a les 20'30 hores

CONFERENCIANT:

Gaspar Valero, Professor de la U.I.B

TEMA:

"Feines antigues de muntanya"

Preu: Socis 1100 pessetes. No socis 1300 pessetesVenda de tiquets: Guillem Crespi, Maria Fornes (Biblioteca),

Angela Pere lló i Rafel Bordoy.

Tots hi sou convidats.

SantaMargalida

ELECTRÓNICA CID•

Venta de T.V. Color y Electrodomésticos en GeneralPrimeras Marcas

Servicio Técnico Rápido

C/ Alba n (2 1 - CAN PICAFORTTel 85 06 14

C/. Jovades n 9 33 - STA MARGALIDATel. 52 32 10

HONDA:MAQUINARIA Y MOTONAUTICA

Demostración sin compromiso Servicio post venta garantizadoLa mis amplia gama del mercado

JUAN SEGUI

C/. Miguel Ordinas, 26 - Tel 52 32 21 - STA. MARGALIDAC/. Colón, 42 - CAN PICAFORT

AUTOS MODEY.I IOSSELLO.

SERVICIO

ffig A ElSANTA MARGALIDACi. Industria, n° 1- Tel. 52 36 70 "Im, 611

WagWing%DUEY

HOSSELLO

val

INCA -111.

El primer equip del F. C. "Margaritense .

SantaMarganda

Per: Antoni FontEste ve Serrano

Els juvenils del"Margaritense" gua-nyen al lider i as-cendeixen a Re-gional.

Entrevistam al seucapita, Jaume MoncadesCladera "Revolt"

Capita i jugador,ha estat sens dubte unade les claus de l'exit deFascens a l Regional,ha marcat tres golsjugant a la posicióIliure i el que es mésimportant, ha jugattots els partits de latemporada, això voldir que partit rerapartit mai no ha dei-xat de portar la coral-seta amb el seu núme-ro preferit: el 4. Araacaba la seva tempo-rada de juvenil i estajugant amb el primerequip del "Margar -tense" i el que esinés important ésque juga de titularen el seu Hoc.

.-Jaume, quincreus que ha estat l'exitd'aquest ascens a l' Regional?

.- A més de la granplantilla que tenim, sobre totles ganes que hi hem posat.

.-Sincerament, estàsdecebut de qualque actuacióteva?

.-Si, sobretot a SesSalines a on vaig fallar un pe-nalti que havia estat molt dal-.allà varem poder predre lalliga , be però tampoc no es capdesgracia?

.-Ha estat aquesta lamillor classificació que hasalcançat des de que comen-çares a jugar?

.-Si, de veritat es queels meus primers anys en elfútbol base varen esser bas-tant dolents, però aquest ha

estat bo..- A qui dedicaries

aquest ascens?.-A tots els entrena-

dors que he tengut..-Enguany acabes com

a juve-nil, a on t'agradariajugar l'any que ve?

.-Crec que sies amb el primerequip del "Marga-ritense" ja em puccornformar.

.-Si rebessis al-guna oferta d'algunequip de Palma hiani-ries a jugar?

.-Segons dequin equip es trac-

tas..-Per a tu quin creus

que ha estat el millorentrenador que has ten-gut des de que comen-ores a jugar?

.-Sense despreciar aningú, en Joan "Boby"

.-Per qualque cosa enespecial?.-És un entrenador

bastant bo i es pren ses cosesseriosament j, sobre tot, es unguanyador nat.

.-Ja per acabar , comveus el futur del "Margariten-se" en general?

.-Pens que ho té unpoc dificil pen) se'n sortira.

El Primer Equip del"Margaritense" pujaa Categoria Prefe-rent.

El primer equip del"Margaritense" ha aconsseguitascendir de categoria i ha pujata Regional Preferent, desprésde fer una temporada moltregular.La plantilla està formada per:Porters: .loan Reus i MiguelRosselló (juvenil)Defenses: .1. Riera, L. Riera, T.Sans, M. Calero, J. Ribot, To-mas i .Jaunie "Revolt" (juvenil).Mitjos: A. Campos, J. Campo-mar. .1. Ordinas, J. Gaya, J.Barceló.Davanters: M. Soler, M. Sierra,Pablo, Juanse, T. Font (juve-nils)Entrenador: (Char ly) Toni.Delegat: Pep Santandreu.

Els CADETS, finalitza-ren la temporada classificatsen una zona discreta.

El campionat lliguerdels cadets va finalitzar i aca-bada la temporada l'equip haquedat cassificat a la zona bai-xa, però tanta sort que al finales mantengueren i l'any que vejugaran un altre cop a l'Regional.

L'equip de Pep Santan-dreu necessitava la victória enel darrer partit enfront delCampos, i l'aconseguiren perun resultat molt abultat, 5 a 2 ievitaren WI possible descensde categoria.

Ctra. Santa Margarita - Ca'n Picafort

Tel. 52 34 32

AUTOSRIERA- QUETGLAS

suconcesionario

CITROEN YSUZUKI

Sta. MargalidaTel. 52 38 01Can PicafortTel. 85 01 80

ES REVOLT DE NA MORANTA

SantaMargabda

SantaMarganda

Per: Antoni MasLA SOCIETAT MARGALIDANA DELSEGLE XVIII VISTA PER UNCONTEMPORANI.1

El 1776, el prevere i doctor enmedicina Sebastià Crespí va ferhereva de part del seus bens a launiversitat de Santa Margalida,suggerint o fixant, segons quin fos elcas, l'ús que d'aquests bens havia defer la universitat.

Amb aquesta finalitat, al seutestament sebastià Crespí passarevista i proposa solucions als que ellcreu que són els principals problemesde Santa Margalida, assenyalant lesconductes que, a parer seu, caliaerradicar de la seva vida quotidiana.Tot i que aqueixes propostes sónIluny -naturalment- de criticar l'estatde coses que propiciava aquellessituacions que volia evitar, palesenuna evident preocupació social perpart del Ilegatari.L'anterior ens forneix una informació

preciosa de les condicions de vida deles capes més deprimides de la SantaMargalida de darreries del segle XVIII,i de la percepció que podien tenirels seus "notables" de la societat,d'ells mateixos i dels seus deuresenvers el que el mateix Crespíanomena "la classe de pobres".- El Ilegatari.Sebastià Crespí va neixer a Santa

Margalida l'any 1716, a on morí l'any1780 als 63 anys. Sabem queprovenia d'una família de Buger

afincada a Santa Margalida, on hi

assolí una posició benestantmitjançant la gestió de l'arrendamentde la possesssió de l'Alqueria i depart del delme de la Baronia delComte d'Empúries.Crespí, alhora prevere i doctor enmedicina, comptava amb una petitabiblioteca, conformada, segons eltestament, per "Ilibres de rethorica,Cicero, Virgili, prosodia, fabulas, yvocari español" a més d'un caixó "plede llibres de theologia, moral i

predicable".Es tracta d'un veritable "notable" deIa comunitat, que es relaciona ambels altres notables de la Vila,eclesi.átics, notaris i doctors enmedicina, a qui fa diversos Ilegatstestamentaris i a qui proposa com aadministradors de les seves deixes alpoble.(Les persones"intelligents yzelosas del be i utilitat")

Sebastià Crespí deixà l'úsdefruit d'un

hort al batle que conservaria mentrefes complir tot un seguit de normesper tal conservar. Es a dir, preteniainstitucionalitzar tot un seguit denormes de comportament, inspiradesen la moral cristiana d'aleshores, ireprimir aquelles que no s'hiavenissen mitjançant la forçacoercitiva real que suposa la figuradel batle:"considero, que millor el el senyorBalle ab lo seu rigor , que els senyorsrectors i vicaris ab les sevespersuacions, remediaran este malporte, y los escandols que de ell seoriginen".També llega a la universitat lapercepció anual de 35 Mures,suggerint-ne possibles usos.D'aquestes normes i propostes, esdespren el seguent:La dona es qui administra l'economiafamiliar, qui controla les despesesdels demés nembres de la família, o

almanco se li suposen aqueixestasques. Segons Sebastià Crespí caliaaveriguar" si alguna Viuda á casada viuenfadada per lo que son fill, ó maritgaste superflux, y sabent estas osemblants cosas avisará secretamentper charidat al dit magnifich señor

Balle Real, que ningú millor que ell lopodrá remediar." Ad es preteniaimpedir que els jornalers, que noméssolien anar a la Vila la nit delsdissabtes, malgastassin part del seusou a les tavernes.Es també la dona qui du a terme les

tasques domestiques, com ara rentarIa roba, (es proposa construir "unempedrat en el rededor de los pouscomuns, y uns lavadors para majoracomodo de las donas com lo hay enmoitas Vilas")i a la que cal instruir en els que

s'enten que són els seus quefersbàsics"para la bona educació y crianza deIa juventut es de summa importancia,

una ô duas costureras para enseñar ladoctrina cristiana á las miñonas,instruhirlas en apedazar, ripuntar ycosir las cosas mes bastes yordinarias, quals son una camisa, uncalsons, jaquets, y demés robacomuna,"Tot seguit se'ns aclareix "que esto(ripuntar y cosir les cosas mes bastesy ordinarias) importa mes para lasmiñonas pobres". Es a dir, les defamilies de jornalers, que amb quasitota seguretat Lambe havien de fer

feina Ilogades la major part de l'any.Llavors afageix que "si algunadespues vol procehir la costura demostras, á de treball de mes primor,podrá anar a la costurera major, a laqual podran las que no sien de classede pobres satisfer un sou per mesada,si los aparex be, y si estas costureras

no tenen casa capaz, podran fer lacostura en ma casa mentres se tropiadesocupada y no empleada en eldestino que antes ly tinch donat."Mentre, amb els al.lots i missatgesn'hi ha prou amb que coneguenmínimament la doctrina cristiana i

amb que observin un boncomportament dins l'església:"un mayol, qui enseny a los miñons

el scilenci, y reverencia en la Iglesia,el qual mayol, á altre persona

elegidora, podria dedicarse eninstruhir en la doctrina cristiana a los

miñons pobres, y misatjes,señaladament en las nits dels disaptesen que estos se troban en la Vila".

(Continuará)

SantaMarganda

Almacéndistribuidor en

Balearessa.Conservas Pescado, Vegetales y Pesca

SaladaEspecialidades:

Anchoas del Cantábrico "El Velero" y "Rezumar"Bacalao importación Islandia

C/ Juan Muntaner Bujosa, 29 CTel. y Fax 73 38 4407011 PALMA

GESTORIA

GauPVía Francia, 6 - Tel. 85 04 31 - Fax 85 03 44

07458 - CAN PICAFORT

AUTO ESCUELA

filaSanta

r9aritaPlaça de la Vila, 36 E - Tel 52 34 08 - Fax 52 38 04

07450 - SANTA MARGARITA

GRANJA BAR CALAFAT

Plaça de la Vila, 8 Tel. 52 31 48 Sta. Margalida

DISTRIBUCION PAPELERIAMATERIAL ESCOLAR Y ESCRITORIOREGALO INFORMALARTICULOS NAVIDAD Y CARNAVAL

Calle Miguel Ordinas, s/nTeléfono 52 31 33 - Fax 52 36 18

07450 - SANTA MARGARITA (Mallorca)

Plaça S' Aberrador, 1207450 - Santa Margarita

Tel. (971) 52 38 34FAX (971) 52 39 80

Why Era 1

ALMACENESGotinets,303s

Cia\ \\‘%"nb.\\Yk%\\%\_.

VENTA ORDENADORESSUMINISTROS INFORMATICOSCLASES DE INFORMATICACONTABILIDAD - DECLARACIONESIMPRESORAS

■--

ST A MARGARITA

COME O OR e

00R4A , 014 , 0$

"'TAIL LOS

-UT •La• Aux ■ LIARES

•AutiPLIS COCoA•

I.or AM'S • mt. D , O•

• • •INI.0 • C■ON PRO., A

C W.11 ,81114 SS MAMA/

C , OROINAS - 33iCL. 52 31415

PEUGEOT 306

EL RIVAL

Venga a probarlo a nuestros talleres(Sábado por la mañana abierto)

Q a) PEUGE(TALBOT

JOSE PERELLO GAYAMIGUEL ORDINAS, S.N. - TEL. 523160 - FAX 523714

07450 - SANTA MARGARITA

MaSnta

rgau da

A su servicio con todas nuestrasenergías.

I: Gisfietrac,c,c,,,,,