memÒria del projecte bÀsic i executiufitxers.sabadell.cat/.../a1803_01_memoria_esmenat.pdf ·...

MEMÒRIA DEL PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU

Juny 2019

Projecte: Escola de música del Sud i ampliació del Centre Cívic Sant Oleguer Emplaçament: c/ Sol i Padrís 93 – 08203 Sabadell (Barcelona) Promotor: Ajuntament de Sabadell Arquitecte: Jordi Safont-Tria i Oms

Memòria del Projecte Bàsic i Executiu juny 2019 1 / 45

Jordi Safont-Tria i Oms, arquitecte c/ Casp, 118, 2-3. 08013 Barcelona. Tel. 933 631 936 / Mob. 651 419 752 [email protected]

MEMÒRIA DEL PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU Escola de música del Sud i ampliació del Centre Cívic Sant Oleguer

ÍNDEX DEL PROJECTE I. MEMÒRIA

IN. Índex de la memòria

MG. Dades generals

MD. Memòria descriptiva

MC. Memòria constructiva

MN. Normativa aplicable

MA. Annexos a la Memòria

II. DOCUMENTACIÓ GRÀFICA

III. PLEC DE CONDICIONS

1. Plec de condicions administratives

2. Plec de condicions tècniques particulars

IV. AMIDAMENTS

V. PRESSUPOST

1. Quadre de preus

2. Pressupost

VI. DOCUMENTS I PROJECTES COMPLEMENTARIS

1. Estudi geotècnic

2. Estudi de Seguretat i Salut

3. Pla de Control i de qualitat

4. Instruccions d’ús i manteniment

5. Certificació energètica

6. Justificació de Preus



I. MEMÒRIA

IN. ÍNDEX DE LA MEMÒRIA

MG. DADES GENERALS

MG 1. Identificació i objecte del projecte

MG 2. Agents del projecte

MG 3. Relació de documents complementaris i projectes parcials

MD. MEMÒRIA DESCRIPTIVA

MD 1. Informació prèvia: antecedents i condicions de partida

MD 2. Descripció del projecte

MD 2.1. Descripció general del projecte i dels espais exteriors adscrits

MD 2.2. Justificació del compliment de la normativa urbanística i ordenances municipals

MD 2.3. Descripció de l’edifici. Programa funcional

MD 2.4. Relació de superfícies útils i construïdes

MD 3. Prestacions de l’edifici: requisits a complimentar per les característiques de l’edifici

MD 3.1. Condicions de funcionalitat de l’edifici

MD 3.1.1. Condicions funcionals relatives a l’ús

MD 3.1.2. Condicions funcionals relatives a l’accessibilitat

MD 3.2. Seguretat estructural

MD 3.2.1. Sustentació de l’edifici: característiques del terreny

MD 3.2.2. Sistema estructural: bases de càlcul i accions

MD 3.3. Seguretat en cas d’incendi Justificació del compliment de les exigències bàsiques SI

Condicions per a la intervenció de bombers i d’evacuació exterior de l’edifici

Condicions per limitar la propagació interior de l’incendi

Condicions per limitar la propagació exterior de l’incendi

Condicions de resistència al foc de l’estructura

Condicions per a l’evacuació dels ocupants

Instal·lacions de protecció contra incendi

MD 3.4. Seguretat d’utilització i accessibilitat Condicions per limitar el risc de caigudes

Condicions per limitar el risc d’impacte o d’atrapament

Condicions per limitar el risc d’immobilització

Condicions per limitar el risc causat per il·luminació inadequada

Condicions per limitar el risc causat per vehicles en moviment

Condicions per limitar el risc causat per l’acció del llamp

Condicions d’accessibilitat

MD 3.5. Salubritat Protecció contra la humitat

Recollida i evacuació de residus

Qualitat de l’aire interior

MD 3.6. Protecció contra el soroll

MD 3.7. Estalvi d’energia. Limitació de la demanda energètica

MD 3.8. Altres requisits de l’edifici

MD 3.8.1. Accés al servei de telecomunicacions

MD 3.8.2. Ecoeficiència



MC. MEMÒRIA CONSTRUCTIVA

MC 0. Treballs previs, replanteig general i adequació del terreny

MC 1. Sustentació de l’edifici

MC 2. Sistema estructural

Consideracions generals.

Accions considerades.

Característiques dels materials.

Coeficients de Seguretat.

Hipòtesis de càlcul.

Criteris de dimensionat.

Resistència al foc.

Mètode de càlcul.

Normativa.

MC 3. Sistemes envolvent i d’acabats exteriors

MC 3.1. Terres en contacte amb el terreny

MC 3.2. Murs en contacte amb el terreny

MC 3.3. Façanes

Part cega de les façanes

Obertures de les façanes

MC 3.4. Mitgeres

MC 3.5. Cobertes

MC 3.6. Terres en contacte amb l’exterior

MC 4. Sistemes de compartimentació i d’acabats interiors

MC 4.1. Compartimentació interior vertical

Obertures de la compartimentació interior vertical (portes)

MC 4.2. Compartimentació interior horitzontal

MC 5. Sistema d’acabats

MC 6. Sistema de condicionament, instal·lacions i serveis

MC 6.1. Sistemes de transport. Instal·lació d’ascensor

MC 6.2. Recollida, evacuació i tractament de residus

MC 6.3. Instal·lacions d’aigua

MC 6.4. Evacuació d’aigües

MC 6.5. Instal·lacions tèrmiques

MC 6.6. Sistemes de ventilació

MC 6.7. Subministrament de gas i combustible

MC 6.8. Instal·lacions elèctriques

MC 6.9. Instal·lacions d’il·luminació

MC 6.10. Telecomunicacions

MC 6.11. Instal·lacions de protecció contra incendi

MC 6.12. Sistemes de protecció contra el llamp



MN. NORMATIVA APLICABLE

MN 1. Relació de normativa d’obligat compliment

MA. ANNEXOS A LA MEMÒRIA

MA HR. Justificació del compliment de les exigències bàsiques “HR Protecció contra el soroll” segons l’opció adoptada

MA HE. Justificació del compliment de les exigències bàsiques “HE 1 Limitació de la demanda energètica” de l’edifici segons l’opció adoptada

MA GR. Estudi de gestió de residus de la construcció i demolició



MG DADES GENERALS

MG 1. Identificació i objecte del projecte

Títol del Projecte: Escola de música del Sud i ampliació del Centre Cívic Sant Oleguer

Objecte de l’encàrrec: Redacció de l’avantprojecte i del projecte bàsic i executiu incloent l’estudi de seguretat i salut

Contracte de serveis Exp. O-006/2017

Tipus d’intervenció: Reforma i ampliació d’un equipament

Emplaçament: c/ Sol i Padrís 93

Municipi: Sabadell

Codi Postal: 08203

Referència cadastral: 7088001DF2978H0001UA

Codi GPA: 15107

MG 2. Agents del projecte

Promotors: Ajuntament de Sabadell

- Àrea de cohesió territorial -

Servei d’obres d’equipaments i espais públics

Adreça: c/ Sol, 1. 08201 Sabadell

Telèfon: 937 453 187

Arquitecte: Jordi Safont-Tria i Oms

Nº col·legiat: 44.154-6

NIF: 38.830.896-L

Adreça: c/ Casp 118, 2-3 08013 Barcelona

Telèfon: 933 631 936. Mòbil: 651.419.752

MG 3. Relació de projectes parcials, documents complementaris i altres tècnics

Projecte d’estructura 2GV arquitectura. NIF: B-63676738

Joaquín Angulo, núm. col·legiat Aragó 5775

Projectes d’instal·lacions Joan Torres Cancela. NIF: 36494286-W

Enginyer Tècnic industrial, núm. col·legiat 5217

Estudi geotècnic Geotècnia. Geòlegs Consultors

Av. Diagonal 376, 3A. 08037 Barcelona

Carles Salvador i Sales, geòleg

Expedients 26.084 i 27.023

Dates: 23/06/1993 i 14/03/1994 respectivament

Certificació energètica Redactat pel mateix arquitecte projectista

Estudi de seguretat i salut: Redactat pel mateix arquitecte projectista

Estudi de gestió de residus de la construcció:

Redactat pel mateix arquitecte projectista

Barcelona, juny 2019.

El PROMOTOR L’ARQUITECTE



MD MEMÒRIA DESCRIPTIVA

MD 1. Informació prèvia: antecedents i condicionants de partida

A instancies de l’Àrea de cohesió territorial de l’Ajuntament de Sabadell, s’encarrega a Jordi Safont-Tria, arquitecte, el PROJECTE D’ESCOLA DE MÚSICA DEL SUD I AMPLIACIÓ DEL CENTRE CÍVIC SANT OLEGUER.

Descripció del solar:

El solar on es troba l’actual centre cívic està en sòl urbà consolidat, i té una alçada topogràfica de 165m sobre el nivell del mar. La parcel·la es troba al sud-est del centre històric de Sabadell, just en un dels punts on el teixit urbà de la ciutat acaba per tal de construir una sèrie d’equipaments, principalment esportius, que arriben fins la ribera del riu Ripoll. La ubicació és doncs estratègica per a poder reforçar tant la condició urbana que atribueix el carrer Sol i Padrís com l’articulació amb el passeig i el corredor verd que connecta la ciutat amb el riu. La parcel·la és de forma irregular, propera a una forma en L, i fa cantonada entre els carrers Sol i Padrís (a la banda Oest) i la Ronda Bellesguard (a la banda Sud). Al Nord-oest el solar llinda amb la franja verda que discorre al llarg de l’Avinguda Pablo Iglesias. La superfície de la parcel·la és de 3.793,12m2.

Edifici. Característiques generals:

L’edificació existent en la parcel·la es disposa mitjançant una sèrie de volums ortogonals al carrer Sol i Padrís. Es tracta d’un edifici aïllat de dues plantes sobre rasant i quatre plantes soterrani destinades a instal·lacions i aparcament. L’accés a l’aparcament és a través d’una rampa que s’inicia des de la Ronda Bellesguard just a la confluència amb l’eix del carrer d’Olzinelles. En el cantó sud de l’edifici, el primer volum, el més petit, és una sortida de l’aparcament de les plantes sota rasant. El segueix un volum de dues alçades en la banda de carrer (Est) i d’una alçada i mitja en la banda Oest, ambdós costats amb cobertes inclinades cap a cada banda. Al centre, amb coberta plana, es situa el volum d’accés amb un espai a doble alçada en el seu interior i l’escala. Al nord d’aquest espai hi ha un volum transversal de serveis, també amb coberta plana. El darrer volum, a la banda nord, és la sala d’actes a doble alçada i amb coberta inclinada, essent el punt més alt el tester nord. A aquesta façana se li adhereix un últim volum més baix corresponent a l’espai previ a l’escenari.

Sistemes constructius generals:

El sistema constructiu sobre rasant es basa en una estructura vertical formada per pilars de formigó que formen diferents crugies per a cada volum. L’estructura horitzontal es creu que està formada per jàsseres i bigues de formigó formant forjats unidireccionals.

Funcionament i ús:

L’edifici té fins a tres entrades per al públic. Dues en el vestíbul central: una des del carrer Sol i Padrís, l’altre des de la pineda a l’oest. La tercera s’ubica al tester sud al final del passadís central. A l’oest d’aquest passadís hi ha el bar i que es relaciona amb una petita terrasseta a la façana sud. A l’est del passadís, al la banda de l’accés principal, s’hi ubiquen les estances d’administració i oficines del centre cívic. El vestíbul, amb una superfície de més de 113m2, gaudeix d’una relació transversal entre l’entorn urbà de Sol i Padrís i la pineda de l’Av. Pablo Iglesias. Aquí s’hi ubica tant la única escala del centre com l’ascensor. També des del vestíbul s’accedeix als serveis de l’equipament com, sota el doble espai, a la sala d’actes. La planta primera només ocupa la part de passos, les zones de serveis (just sobre els de planta baixa) i els tallers ubicats sobre la zona d’administració. La sala d’actes té doble alçada amb coberta inclinada i, el bar, també amb coberta inclinada, una alçada i mitja.

Característiques urbanístiques:

El projecte s’ha resolt dins del marc del Planejament vigent de les Normes Urbanístiques del Pla General Municipal d’Ordenació de Sabadell del juliol de 2000, i segons els paràmetres del sistema d’equipaments comunitaris (Clau c.3): Associatiu, Cultural, Sanitàrio-assistencial, Educatiu i Esportiu.

També es compleix els requisits bàsics de qualitat establerts per la Llei d’Ordenació d’Edificació (LOE llei 38/1999) i desenvolupats principalment pel Codi Tècnic de l’Edificació (CTE RD. 314/2006). Igualment es dóna compliment a la resta de normativa tècnica d’àmbit estatal, autonòmic i municipal que li sigui d’aplicació.



Vista aèria de l’edifici existent

Visió de l’entorn des del Sud-est

Accés principal existent Façana Sud



MD 2. Descripció del projecte

MD 2.1. Descripció general del projecte

Es tracta d’un projecte de reforma i ampliació d’un edifici d’equipament associatiu existent. La finalitat de l’ampliació és construir una nova escola de música. A tal efecte, s’aprofita la intervenció per ampliar també el programa del centre cívic i es redistribueix el programa per tal de millorar les relacions entre les peces. En total es construeixen 4 nous volums. Dos, només en planta baixa, en la part central connectats al vestíbul. En la banda de carrer i sota el porxo d’accés, es construeix el primer nou volum (el més petit) per a la reubicació de la consergeria. Just a l’altra banda del vestíbul i deixant un pati interior descobert, es proposa el segon nou volum per a re-allotjar els despatxos d’administració i l’oficina. Aquests volums es tractaran de manera mimètica a la composició i estètica de l’edifici existent per tal de minimitzar el seu impacte visual. Per altra banda, el tercer nou volum té vocació de “junta” d’unió entre l’edifici existent i l’ampliació principal. Es proposen uns nous serveis sota el porxo de la façana sud, i en planta primera aquest nou volum es presenta com un pont entre el vell i el nou edifici; que a la vegada resol la diferència de nivell entre ambdues parts. Finalment, el quart nou volum és el que té la vocació de presentar-se com a nova imatge de la banda sud de l’edifici. Aquest cos engoleix el petit volum de sortida de l’aparcament i es col·loca ortogonal a la resta de volums existents. A diferència de la resta, aquest cos serà més llarg i articularà el que es proposa com una nova plaça urbana entre Sol i Padrís i la Ronda Bellesguard. La nova plaça - no inclosa en aquest projecte- , és viable a través de la reconversió a zona peatonal de la calçada que forma un triangle en la confluència entre els dos carrers anomenats anteriorment.

Superfícies d’intervenció: Superfície a reformar de l’edifici existent en Planta Baixa: 374,30 m2

Superfície a reformar de l’edifici existent en Planta Primera: 210,25 m2

Total de superfícies a reformar: 584,55 m2 Superfície ampliació 1 (consergeria): 9,25 m2 Superfície ampliació 2 (oficines): 88,80 m2 Superfície ampliació 3 (serveis bar): 31,93 m2 Superfície ampliació 4 (PB:533,64/ P1:573,15/ Badalot:24,90):1.131,69 m2

Total de superfícies construïdes d’ampliació: 1.261,67 m2 La construcció existent té una superfície total sobre rasant de 1.480,38m2 a banda del semisoterrani i les tres plantes soterrani d’aparcament, on no s’hi intervé. El resultat de les modificacions de reforma i enderrocs de l’edifici existent juntament amb la suma de les quatre ampliacions entre planta baixa i pis formen una superfície construïda global per a tot l’equipament de 2.736,69m2 (superfície sobre rasant).



Aquesta superfície construïda final de 2.736,69m2 és lleugerament inferior a la suposada suma de metres construïts de l’edifici actual més les quatre ampliacions per separat, on resultarien 2.742,05m2. Això és degut a l’enderroc d’alguns paraments de façana o revestiments de l’edifici antic per permetre les ampliacions; superfícies les quals computen en les ampliacions però que en la realitat es superposen sobre les existents. El volum de l’ampliació principal, de 13,70m d’ample per 42,50m de llargada, pretén ser un bloc cristal·lí amb criteris bioclimàtics que maximitzi al màxim la seva orientació sud per captar l’energia solar i fer una arquitectura sostenible amb els mínims índexs possibles de consum d’energia (nZEB). A la vegada, la façana sud s’inspira amb una partitura abstracte de música. Sobre el mur de vidre climàtic s’emfatitzaran els travessers horitzontals, creant una sèrie de línies a mode de pentagrama. Darrera, el mur trombe de formigó quedarà perforat de manera rítmica i segons el programa interior com si fossin signes de la notació neumàtica. Els neumes descrivien figures melòdiques i un ritme propi. Etimològicament prové del grec antic pneuma, “respiració”: aquestes notes també són els aparells per on respira l’edifici. Durant el dia aquestes notes seran subtils ombres sobre el brillant pentagrama. Al vespre, amb l’edifici il·luminat des de l’interior, els retalls al mur de formigó seran com notes de llum i color flotant sobre la partitura de la façana.

Els dos murs de formigó en el sentit longitudinal del volum formen una única crugia sense pilars. La formació dels forjats es proposa a través de plaques alveolars prefabricades col·locades de mur a mur. La coberta es proposa plana per tal d’emfatitzar l’horitzontalitat de la façana sud. Només el badalot d’escala sobresurt per sobre la línia de coberta adjacent al mur nord. L’ampliació principal té dos accessos. El primer, com a entrada opcional al centre cívic, es situa en l’axis del passadís existent que organitza les peces de planta baixa del centre fins a l’escala del vestíbul principal. Des d’aquest cancell també es dóna accés al bar: més ampli que l’existent i amb una clara interrelació amb la plaça. El segon accés del nou volum és per a l’escola de música. Aquest, en comptes d’endinsar-se en el sòcol de l’edifici decideix sortir en fora per colonitzar la plaça i reclamar la seva presència cap a la vora més urbana. Dóna accés a un doble espai des del qual es podran contemplar les notes musicals que perforen el mur de formigó. Des d’aquest vestíbul es pot accedir a la sala d’audicions que es situa al tester. La planta primera estarà dedicada pràcticament en la seva totalitat a l’escola de música.



MD 2.2. Justificació del compliment de la normativa urbanística

El planejament vigent és el Pla General Municipal d’Ordenació de Sabadell, del juliol de 2000, amb les seves Normes Urbanístiques i segons els paràmetres del sistema d’equipaments comunitaris (Clau c.3): Associatiu, Cultural, Sanitàrio-assistencial, Educatiu i Esportiu. I la MPG-115: Modificació puntual de la regulació del sistema d’equipaments comunitaris del Pla General Municipal d’Ordenació de Sabadell.

El sòl està destinat a equipaments comunitaris de caràcter local que complementen l’estructura del territori i participen de la regulació establerta per als sistemes locals. Clau c.3: equipament associatiu.

El terreny és de titularitat pública. Aquesta no exclou la possibilitat de la concessió del domini públic quan aquesta forma de gestió sigui compatible amb la naturalesa de l’equipament.

Pel que fa a l’activitat de l’escola de música, la normativa sectorial d’aplicació es troba compresa en el Decret 179/1993 del 27 de juliol, pel qual es regulen les escoles de música i dansa (correcció d’errades en el DOGC núm. 1819, pàg. 7373, del 10/11/1993).

NORMATIVA PROJECTE

Parcel·la - 3.793,12m2

Ocupació màxima 60% (2.275,87m2) 1.760,24m2

Edificabilitat 1,0 m2 st/m2 sòl (3.793,12m2) 2.736,69m2

Soterranis Volumetria específica Existents

Alçada reguladora màxima (ARM) Volumetria específica 9,70m

Nombre de plantes Volumetria específica PB+1 + Badalot instal·lacions

Pendent màxim de coberta 30% Coberta plana

Usos admesos Equipament associatiu Equipament associatiu Justificació de l’ordenació de volums segons l’article 7 de la MPG-115:

- Programa de necessitats: La finalitat de l’ampliació és construir una nova escola de música. A tal efecte, s’aprofita la intervenció per ampliar també el programa del centre cívic i es redistribueix el programa per tal de millorar les relacions entre les peces. També es re-ubica el bar existent a una posició més assolellada i amb relació directa amb l’espai públic immediat al sud de l’equipament.

- Relació entre la proposta i l’entorn: De les quatre ampliacions descrites, dues són en planta baixa i es tractaran de manera mimètica a la composició i estètica de l’edifici existent per tal de minimitzar el seu impacte visual. El tercer nou volum té vocació de “junta” d’unió entre l’edifici existent i el quart volum d’ampliació, el principal. Aquest es col·loca ortogonalment a la resta de volums existents, i incorpora el petit volum de sortida de l’aparcament dins seu. Aquest cos articularà la cantonada entre Sol i Padrís i la Ronda Bellesguard, amb potencial per a formar una nova plaça que reforci el caràcter urbà de l’entorn. El tester occidental forma un nou volum que s’afegeix al ritme de cossos existents del centre cívic, mentre que el tester oriental s’obre cap a la pineda de l’Av. Pablo Iglesias en un entorn més natural.

- Impacte de l’equipament en el trànsit de persones i vehicles: L’ampliació principal es situa sobre l’esplanada entre l’edifici existent i la zona de jocs infantils de la Ronda Bellesguard, però no hi ha afectacions en cap vorera ni calçada. Per la banda Est, el nou volum sí que obliga a desplaçar lleugerament el camí que transcorre per la pineda, però es manté la seva continuïtat de forma paral·lela a l’Av. Pablo Iglesias. No hi ha afectació a cap pas de vehicles existent ni a aparcaments.

- Dotació d’aparcament: Es mantenen els aparcaments en plantes soterrani i els aparcaments actuals al carrer.

- Assolellament: El nou volum principal té una alçada de coronament de 9,7m, similar a l’existent. Es disposa d’Est a Oest. D’aquesta manera es maximitza l’assolellament de la façana principal a sud mentre que es minimitzen les ombres projectades sobre l’espai públic o cap edifici veí.

S’adjunta còpia de l’informe de viabilitat urbanística redactat per la secció de Planejament Urbanístic.



MD 2.3. Descripció de l’edifici. Programa Funcional

Comentada la configuració general de l’edifici i el projecte en l’apartat MD 2.1., a continuació es fa una descripció dels diferents usos que es donen en aquest projecte, indicant les seves característiques principals.

Es manté l’ús d’equipament associatiu de l’edifici existent, amb una lleugera ampliació del programa del centre cívic, a més a més de la incorporació d’una escola de música situada principalment al volum principal de l’ampliació. Soterranis

No s’hi actua. Centre cívic

La reforma i reorganització corresponent a l’ús del centre cívic proposa traslladar el bar al nou volum principal de l’ampliació, i reubicar totes les estances de l’activitat en planta baixa de manera que es cedeixen els espais de la planta primera a l’escola de música. També s’augmenta el programa del centre cívic amb la incorporació d’un gimnàs amb vestidors i una nova aula-taller. El nou espai de consergeria es situa en el primer volum d’ampliació (només en planta baixa) sota el ràfec de l’accés principal existent. La nova zona d’administració es reubica en el segon volum d’ampliació, d’una sola alçada i coberta plana, just a l’altra banda del vestíbul i deixant un pati interior descobert. Als serveis higiènics i a la sala d’actes no s’hi intervé.

Bar

Es proposa reubicar el bar existent a la part central de la planta baixa del volum principal de l’ampliació, i amb els serveis higiènics sota el ràfec existent entre l’edifici actual i l’ampliació esmentada. D’aquesta manera, el nou bar estableix una relació directa amb l’espai públic immediat al sud de l’equipament.

Escola de música

L’escola de música és de nova creació. En planta baixa ocupa la banda oriental de l’ampliació, la més propera a la pineda de l’Av. Pablo Iglesias. En aquest punt es situa un accés que permetrà accedir a la sala d’audicions (planta baixa) o a la resta d’aules musicals de planta primera a través d’un nou nucli vertical de comunicacions obert a un doble espai. D’aquesta manera, aquest nucli de comunicacions es suma a l’escala i ascensor existents al vestíbul del centre cívic per tal de duplicar els accessos verticals en compliment dels requeriments de protecció contra el foc. En planta primera, les tres aules del centre cívic passen a ser utilitzades per l’escola de música, així com la resta de planta superior del volum principal de l’ampliació.



Proposta segons usos:

La superfície útil total proposada per al centre cívic és de 1.245,31 m2.

La superfície útil total proposada per al bar és de 215,72 m2.

La superfície útil total proposada per a l’escola de música és de 802,33 m2.



MD 2.4. Relació de superfícies útils i construïdes de la proposta

Planta Baixa: CODI PROGRAMA S. ÚTIL (m²) S. CONSTRUÏDA (m

2)

CENTRE CÍVIC

CC.01 Espai previ 42,58 m²

CC.02 Sala d'actes 294 m²

CC.03 Sortida d'aparcament 4,18 m²

CC.04 Magatzem 26,67 m²

CC.05 Consergeria 7,23 m²

CC.06 Vestíbul 113,91 m²

CC.07 Passadís 6,22 m²

CC.08 Servei minusvàlids 4,75 m²

CC.09 Serveis homes 11,95 m²

CC.10 Servei dones 11,19 m²

CC.11 Despatx 20,76 m²

CC.12 Despatx 11,91 m²

CC.13 Pas 5,17 m²

CC.14 Oficina 41,63 m²


CC.16 Taller 41,14 m²


CC.18 Sala de reunions 42,39 m²

CC.19 Pas 8,22 m²

CC.20 Gimnàs 108,44 m²


CC.22 Vestidor femení 16,18 m²

CC.23 Vestidor masculí 11,53 m²

CC.24 Vestidor accessible 6,08 m²


CC.26 Sortida aparcament 6 m²



CC.29 Cancell 10,2 m²

SUBTOTAL CENTRE CÍVIC 1.096,31 m² 1.236,45 m2

SUBTOTAL ACCESSOS PÀRQUING ‐ m² 31,00 m2

CODI PROGRAMA S.ÚTIL (m²)

BAR

B.01 Bar 170,29 m²

B.02 Cuina 16,15 m²

B.03 Rebost 7,21 m²

B.04 Magatzem 5,79 m²

B.05 Serveis dones 8,14 m²

B.06 Servei homes 8,14 m²

SUBTOTAL BAR 215,72 m² 235,43 m2



ESCOLA DE MÚSICA

EM.01 Cancell 3,9 m²

EM.02 Vestíbul 43,35 m²

EM.03 Oficina 7,66 m²

EM.04 Consergeria 7,93 m²

EM.05 Servei adaptat 4,92 m²

EM.06 Magatzem 4,2 m²

EM.07 Aula d'orquestra 76,37 m²

SUBTOTAL ESCOLA MÚSICA 148,33 m² 183,41 m2

TOTAL PLANTA BAIXA 1.460,35 m² 1.686,29 m2

Planta Primera: CODI PROGRAMA S. ÚTIL (m²) S. CONSTRUÏDA (m

2)

CENTRE CÍVIC

CC.01 Servei homes 11,95 m²

CC.02 Servei dones 11,19 m²


CC.04 Maquinària d'ascensor 4,75 m²

CC.05 Cabina control 9,4 m²


CC.07 Maquinària de calefacció 10,3 m²


CC.09 Maquinària de clima 12,51 m²

CC.10 Vestíbul 76,22 m²

SUBTOTAL CENTRE CÍVIC 152,00 m² 238,02 m2

CODI PROGRAMA S.ÚTIL (m²)

ESCOLA DE MÚSICA

EM.01 Sala d'audicions 54,18 m²

EM.02 Aula d'instruments 1 21,42 m²

EM.03 Passadís 50,96 m²

EM.04 Escala 14,49 m²

EM.05 Servei adaptat 11,24 m²





EM.10 Sala polivalent 41,15 m²

EM.11 Aula d'estudi 12,3 m²

EM.12 Aula d'estudi 12,3 m²

EM.13 Aula piano 12,3 m²

EM.14 Passadís 114,78 m²

EM.15 Magatzem 25,81 m²

EM.16 Sala de professors 30,03 m²

EM.17 Pas 5,4 m²



EM.18 Oficina 14,85 m²

EM.19 Tutoria 14,85 m²

EM.20 Aula 41,23 m²

EM.21 Aula 39,74 m²

EM.22 Aula 42,03 m²

Ext.01 Terrassa 12,68 m² 100%

SUBTOTAL ESCOLA DE MÚSICA 639,35 m² 787,48 m2

TOTAL PLANTA PRIMERA 791,35 m² 1.025,50 m2

Planta Coberta: CODI PROGRAMA S. ÚTIL (m²) S. CONSTRUÏDA (m

2)

ESCOLA DE MÚSICA

EM.01 Escala i badalot 14,65 m²

TOTAL PLANTA COBERTA 14,65 m² 24,90 m2

Resum de superfícies: PROGRAMA S. ÚTIL (m²) S. CONSTRUÏDA (m

2)

PLANTA BAIXA 1.460,35 m² 1.686,29 m2

PLANTA PRIMERA 791,35 m² 1.025,50 m2

BADALOT 14,65 m² 24,90 m2

SUPERFÍCIES TOTALS 2.266,35 m² 2.736,69 m2



MD 3. Prestacions de l’edifici: Requisits a complimentar en funció de les característiques de l’edifici

L’edifici projectat proporcionarà unes prestacions de funcionalitat, seguretat i habitabilitat que garantiran les exigències bàsiques del CTE, en relació amb els requisits bàsics de la LOE, així com també donen resposta a la resta de normativa d’aplicació. A continuació es defineixen els requisits generals a complimentar en el conjunt de l’edifici, que depenen de les seves característiques i ubicació, i que s’agrupen de la següent manera: - Funcionalitat Utilització

Accessibilitat

- Seguretat Estructural

en cas d’Incendi

d’Utilització

- Habitabilitat Salubritat

Protecció contra el soroll

Estalvi d’energia

Altres aspectes funcionals dels elements constructius o de les instal·lacions per un ús satisfactori de l’edifici.

En la Memòria Constructiva es defineixen els sistemes de l’edifici i es concreten els seus requisits específics i prestacions de les solucions. MD 3.1. Condicions de funcionalitat de l’edifici

MD 3.1.1. Condicions funcionals relatives a l’ús

El disseny de l’edifici dóna resposta a les necessitats del programa i compleix les condicions d’utilització i accessibilitat pròpies d’un edifici d’equipaments. Les característiques generals són:

- El centre cívic, l’escola de música o el bar poden funcionar amb independència d’horaris. - Hi ha 3 accessos en total: (se.1) l’existent al centre cívic; (se.2) el cancell en l’axis del passadís

existent que organitza tant el programa del centre com l’accés al bar; i (se.3) el nou accés a l’escola de música des de la plaça.

- El garatge de les plantes soterrani té accessos independents. - Hi ha dues consergeries: una en (se.1) per al centre cívic i l’altre en (se.3) per a l’escola de

música. - La distribució en planta de l’edifici permet que tots els espais estiguin relacionats mitjançant

elements de circulació interiors. - Els tres usos de l’edifici (centre cívic, escola de música i bar) són accessibles entre sí però

separats per passos o portes que responen a les exigències de sectors d’incendi diferenciats. - No hi ha cap element constructiu ni d’instal·lacions que limiti l’alçada lliure per sota de 2,50m. - Tots els espais nous disposen d’elements practicables a paraments per tal de garantir la seva

ventilació natural. En les aules serà com a mínim del 10% de la seva superfície útil. - La superfície d’il·luminació natural de les aules estarà entre el 15% i el 25% de la seva

superfície útil. - Es preveuen ventilacions als magatzems, locals tècnics, zones d’abocadors i zones on es situïn

màquines que generin escalfor. - Els diferents espais objecte de reforma i els que conformen les ampliacions compliran amb

l’exigència de qualitat de l’aire interior que marca la normativa CTE i RITE.



MD 3.1.2. Condicions funcionals relatives a l’accessibilitat

El disseny de l’edifici incorpora les condicions d’accessibilitat establertes al Codi d’Accessibilitat de Catalunya (D. 135/1995) i el CTE DB SUA Seguretat d’Utilització i Accessibilitat, de manera que es satisfà el requisit bàsic d’accessibilitat fixat a la LOE. Algunes característiques generals són:

- Els nous accessos a l’edifici des de la via pública seran accessibles. - En la part ampliada, la comunicació entre les estances es resol mitjançant un itinerari

accessible. - El nou nucli de comunicació vertical tindrà un ascensor adaptat per permetre l’accessibilitat a la

segona planta. - Tot i no ser d’obligat compliment, es tindrà en compte els Criteris específics del Departament

d’Educació pel que fa a l’amplada mínima dels passadissos d’ús públic que serà > 1,60m. L’amplada mínima dels passadissos d’ús restringit és de 1,20m.

- L’alçada lliure en zones de circulació d’ús públic no està mai per sota de 2,20m, i 2,10m en zones d’ús restringit. Els passos de portes seran de 2,0m mínim (DB SU).

- A banda i banda de les portes d’accés als espais sempre es pot inscriure un cercle d’1,50m (Codi Accessibilitat).

- Les portes amb obertura cap a l’exterior que donen a espais de circulació d’amplada inferior a 2,50m tenen un espai de protecció d’igual dimensió que la porta sense perdre l’amplada mínima d’evacuació (DB SU).

- A l’escala de l’escola de música, tots els graons són amb contrapetja i no tenen motllures o volades. Tindran una alçada entre 13 i 16cm, i una estesa mínima de 30cm. El nombre de graons seguits no superarà els 12. Els replans intermedis tindran una llargada superior a 1,20m (DB SU i Codi Access.).

- Els sota escala es protegeix per evitar el risc d’impacte per alçades menors a 2m (DB SU). - Hi ha una escala d’accés a la coberta d’ús restringit.

S’adjunta la fitxa justificativa del D.135/1995, i del DB SUA on es recullen les condicions que presenta aquest itinerari accessible.

Fitxa 02: comparativa Codi d’Accessibilitat i SUA



MD 3.2. Seguretat estructural

MD 3.2.1. Sustentació de l’edifici: característiques del terreny

A les zones on s’edificaran les ampliacions no hi ha cap mena de construcció ni instal·lació que calgui enderrocar o retirar. Sí, en canvi, hi ha l’existència d’elements enterrats que pertanyen a les plantes soterrani i que s’hauran de respectar per tal que la proposta no els afecti ni hi interfereixi. En concret l’existència de la rampa d’accés al garatge s’haurà de tenir en compte per a la fonamentació de la construcció del volum d’ampliació principal. El clavegueram i la resta de xarxes de servei estan situades al carrer, a la façana principal. En conseqüència, no caldrà la realització de treballs previs especials. Segons la informació prèvia disponible no es preveuen ni es té informació que en el terreny de l’emplaçament hi hagi problemes derivats d’inestabilitats, lliscaments o usos previs que hagin pogut contaminar el sòl.

MD 3.2.2. Sistema estructural: bases de càlcul i accions

Els requisits de seguretat estructural, capacitat portant i aptitud al servei dels elements de fonamentació i contenció es satisfan segons els paràmetres establerts en el DB SE-C i que s’especifiquen a l’apartat MC 2.1. “Fonamentació i contenció de terres” Les limitacions dels assentaments diferencials responen a les prescripcions del DB SE-C del CTE.

L’edifici projectat compleix el requisit de seguretat estructural donant compliment a les exigències bàsiques SE1: Resistència i estabilitat i SE2 Aptitud al servei, en els termes de l’article 10 del CTE. Aquests requisits es satisfan segons els paràmetres establerts als Documents Bàsics que li són d’aplicació. Les previsions tècniques considerades en el projecte pel que fa al sistema estructural es desenvolupen a la memòria del projecte d’estructures. El període de servei previst pels elements de l’estructura principal és l’establert en el CTE i s’han seguit les prescripcions de durabilitat que s’hi estableixen pels diferents materials estructurals emprats. Els elements estructurals reemplaçables (baranes, recolzament d’instal·lacions, etc), que no formen part de l’estructura principal, poden tenir una vida útil inferior que es valorarà segons les inspeccions prescrites en el manual d’ús i manteniment i el pla de manteniment.

L’acceleració sísmica bàsica de l’emplaçament és ab / g = 0,04 i l’edifici es classifica com d’importància normal.

Per tant en aquest cas, segons la NCSE-02, un edifici de dues plantes sobre rasant i amb estructura de pòrtics arriostrats amb característiques de resistència i rigidesa similars en les dues direccions queda exempt del seu compliment. Fitxa 03: Aplicació de la norma sismoresistent NCSE-02



MD 3.3. Seguretat en cas d’incendi

Per garantir el requisit bàsic de “Seguretat en cas d’incendi” i protegir els ocupants de l’edifici dels riscs originats per un incendi, el projecte complirà amb els paràmetres objectius i procediments del DB-SI per a totes les exigències bàsiques que puguin ser aplicables a aquest projecte, i són:

SI 1. Propagació interior; SI 2. Propagació exterior; SI 3. Evacuació; SI 4. Instal·lacions de protecció contra incendi; SI 5. Intervenció de bombers; SI 6. Resistència estructural a l’incendi.

S’adjunta annex I.10 de les mesures de protecció contra incendis.

Fitxa 04: Paràmetres del DB SI per donar compliment a les exigències de Seguretat en cas d’Incendi. MD 3.4. Seguretat d’utilització i accessibilitat

Les condicions de seguretat d’utilització i accessibilitat de l’edifici compleixen les exigències bàsiques del CTE per tal de garantir el seu ús en condicions segures i evitar, el màxim possible, els accidents i danys als usuaris, així com facilitar el seu accés i utilització de forma no discriminatòria, independent i segura a les persones amb discapacitat. Aquestes exigències es satisfan adoptant solucions tècniques basades en el Document Bàsic de Seguretat d’utilització i accessibilitat DB SUA, així com el D. 135/1995 “Codi d’Accessibilitat de Catalunya”. A continuació es relacionen els aspectes més importants, ordenats per exigències bàsiques del SUA als quals es dóna resposta des del disseny:

SU 1. Condicions per limitar el risc de caigudes

A tot el projecte es contemplen les discontinuïtats dels paviments, els desnivells i la disposició de barreres de protecció amb configuració de no escalable i amb alçada segons el desnivell que s’està protegint. Es considera la configuració de les escales. Referent a la neteja dels vidres transparents exteriors tots ells són practicables o fàcilment desmuntables. Per les zones interiors seques, es disposaran paviments amb resistència al lliscament de classe 1. Per la zona de banys i cuina, es disposaran paviments amb resistència al lliscament de classe 2. En elements exteriors d’escales i rampes el paviment serà de classe 3.

SU 2. Condicions per limitar el risc d’impacte o d’atrapament

Es contemplen els elements fixes i practicables susceptibles de produir impactes i aquells elements fràgils susceptibles de rebre’ls –els quals garantiran el nivell de risc d’impacte que els hi és d’aplicació. També es considera, la protecció a enganxades amb elements d’obertures i tancaments automàtics.

SU 3. Condicions per limitar el risc d’immobilització

Els banys de l’habitatge tenen portes amb sistemes de desbloqueig des de l’exterior.

SU 4. Condicions per limitar el risc causat per il·luminació inadequada

Es fixen els nivells mínims d’il·luminació per als espais que configuren les zones de circulació, mesurades a nivell de terra: 100 lux a l’interior i 20 lux a l’exterior. El factor d’uniformitat mitjà serà del 40% com a mínim. Es disposa d’enllumenat d’emergència en els recorreguts d’evacuació fins a la sortida a l’exterior, als recintes amb una ocupació superior a 100 persones, als banys i a les estances de risc especial o amb instal·lacions de protecció contra incendis.

SU 5. Seguretat enfront el risc causat per situacions amb alta ocupació

L’equipament no té previst grades ni més de 3000 espectadors de peu. No és d’aplicació pel seu ús.



SU 6. Seguretat enfront el risc per ofegament

No és d’aplicació pel seu ús.

SU 7. Condicions per limitar el risc causat per vehicles en moviment

No és d’aplicació pel seu ús.

SU 8. Condicions per limitar el risc causat per l’acció del llamp

Es preveu disposar d’una instal·lació al llamp segons càlculs. Veure projecte d’instal·lacions annex I.11.

Fitxa 05: justificació del DB SUA-8 “Instal·lació de protecció al llamp”

SUA 9. Condicions d’accessibilitat

Les condicions que donen resposta al requisit bàsic d’accessibilitat es justifiquen a l’apartat MD 3.1.2 d’aquesta Memòria. (Condicions funcionals relatives a l’accessibilitat)



MD 3.5. Salubritat

L’edifici projectat dóna resposta a les exigències bàsiques de salubritat (HS) garantint la protecció contra la humitat (que afecta bàsicament al disseny dels tancaments), disposant d’espais per a la recollida adequada dels residus, garantint la qualitat de l’aire interior i de l’entorn exterior, i disposant de xarxes de subministrament d’aigua i d’evacuació d’aigües residuals i pluvials.

HS 1. Protecció contra la humitat

L’edifici garanteix l’exigència bàsica HS 1 de protecció contra la humitat.

Els seus sistemes s’adeqüen al document bàsic HS1, tenint en compte els següents paràmetres de l’edifici que condicionen la quantificació de l’exigència:

Pel que fa al disseny de les façanes:

- grau d’exposició al vent: V3, zona eòlica C

- zona pluviomètrica III

- l’altura de coronament de l’edifici és de 10m, en un entorn poc ventós.

El que suposa un grau d’impermeabilitat mínim exigit a les façanes de 3.

Per al disseny de murs i terres:

- el terreny té un coeficient de permeabilitat Ks=10-5 a 10-2 cm/s (replè d’argiles i llims bruts).

- el nivell freàtic no s’ha detectat en cap dels sondeigs de reconeixement (a 20m).

El que suposa un grau d’impermeabilitat 1 per als terres i murs en contacte amb el terreny.

El control del risc de condensacions queda recollit i justificat en la fitxa de compliment del DB HE 1.

HS 2. Recollida i evacuació de residus

Es garanteixen els paràmetres que determina el DB HS 2, així com les especificacions del Decret 21/2006 de criteris ambiental i d’Ecoeficiència en els edificis.

L’edifici disposarà d’espais i mitjans per extreure els residus ordinaris generats en ell de forma i d’acord amb el sistema públic de recollida, de tal forma que es faciliti l’adequada separació en origen d’aquests residus, la recollida selectiva dels mateixos i la seva posterior gestió.

HS 3. Qualitat de l’aire interior

L’edifici disposarà de mitjans perquè els seus recintes es puguin ventilar adequadament, eliminant els contaminants que es produeixin durant l’ús normal dels espais. L’ampliació per a l’escola de música tindrà sodes de CO2 individuals per a cada espai i la conseqüent ventilació de forma individualitzada. Per tant, es garantirà una ventilació de millor qualitat doncs els caudals d’aire s’adaptaran a les necessitats dels ocupants de cada espai. Es climatitzaran únicament les zones ocupades, re-circulant l’aire viciat a través d’un sistema de recuperador de calor. L’evacuació de fums de cuina i de productes de combustió de les instal·lacions tèrmiques es produirà, amb caràcter general, per la coberta de l’edifici.

Fitxa 06: HS: “exigències d’Habitabilitat i salubritat”



MD 3.6. Protecció contra el soroll

Es complimenta l’exigència de protecció enfront del soroll que estableix el DB HR. Les obres de reforma i rehabilitació de l’edifici existent queden excloses de l’àmbit d’aplicació del DB HR. Les obres d’ampliació sí que és d’aplicació.

S’adjunta annex 1 de protecció contra el soroll. Fitxa 07: CTE HR: “Protecció contra el soroll” exigències MD 3.7. Estalvi d’energia

Zona climàtica: C2

El compliment de les exigències es justifiquen mitjançant l’eina unificada LIDER-CALENER. L’informe de resultats del programa s’adjunta com a Document Annex a la Memòria.

MD 3.7.0. Limitació del consum energètic (HE0)

L’edifici compleix amb l’exigència bàsica HE-0 del CTE: Limitació del consum energètic, del qual s’adjunta una fitxa resum dels requeriments que estableix, en funció de la zona climàtica on s’ubica l’edifici i la seva superfície útil.

Fitxa 08a: CTE HE 0:”Projecte Executiu. Limitació del consum”

MD 3.7.1. Limitació de la demanda energètica (HE1)

L’edifici compleix amb l’exigència bàsica HE-1 del CTE: Limitació de la demanda energètica, del qual s’adjunta una fitxa resum dels requeriments que estableix, en funció de la zona climàtica on s’ubica l’edifici, la seva superfície útil i els tancaments que conformen l’envolvent.

Els valors de demanda energètica de calefacció i refrigeració de l’edifici són inferiors als límits establerts.

Les transmitàncies màximes dels tancaments i les transmitàncies i permeabilitat a l’aire màximes de les obertures es justifiquen en la Memòria Constructiva.

Fitxa 08b: CTE HE 1: “Projecte Executiu. Limitació de la Demanda Energètica” Fitxa 08c: CTE HE 1: “Projecte Bàsic. Paràmetres per donar compliment a les exigències bàsiques de Limitació de la Demanda Energètica”

MD 3.7.2. Rendiment de les instal·lacions tèrmiques (HE2)

L’edifici disposa d’instal·lacions tèrmiques apropiades per garantir el benestar dels ocupants i regulant el rendiment de les mateixes i dels seus equips, donant compliment al Reglament d’instal·lacions tèrmiques, RITE. La definició de les instal·lacions es fa a la Memòria descriptiva i constructiva del projecte. MD 3.7.3. Eficiència energètica de les instal·lacions d’il·luminació (HE 3)

Aquest àmbit és d’aplicació al projecte perquè la superfície útil final de l’edifici (incloses les parts ampliades) és superior a 1.000 m2.

Es garantiran els valors límit d’eficiència energètica de la instal·lació d’enllumenat en funció de l’ús de cada zona:

En les zones d’ús administratiu: 3,0 W/m2

En les aules i tallers: 3,5 W/m2

En magatzems i cuina: 4,0 W/m2

En zones comunes: 6,0 W/m2

En sales d’orquestra i espectacle: 8,0 W/m2

Al bar-restaurant: 8,0 W/m2



La potència a instal·lar en il·luminació (làmpades + equips auxiliars) no superarà els següents valors: 12 W/m2 en el centre cívic 15 W/m2 en l’escola de música 18 W/m2 en el bar-restaurant MD 3.7.4. Contribució solar mínima per a la producció d’ACS (HE 4)

Als edificis amb previsió de demanda d’aigua calenta sanitària o de climatització de piscina coberta, en els quals així s’estableixi en el CTE HE 4 “Contribució solar mínima d’aigua calenta sanitària”, una part de les necessitats energètiques tèrmiques derivades d’aquesta demanda es cobrirà mitjançant la incorporació en els mateixos sistemes de captació, emmagatzematge i utilització d’energia solar de baixa temperatura, adequada a la radiació solar global del seu emplaçament i a la demanda d’aigua calenta.

Per aquest projecte de reforma i ampliació –la qual no es considera com un canvi d’ús característic de l’edifici-, no es contempla la instal·lació de plaques solars d’ACS (sí en canvi plaques fotovoltaiques), degut també a què es considera que el consum d’aigua calenta serà inferior a 50l/dia.

Hi haurà només 2 zones de consum d’ACS: els vestuaris del gimnàs del centre cívic per una banda, i la cuina del bar per l’altre. Ambdós comptaran amb un calentador elèctric de 100 litres cadascun, instal·lat en el fals sostre de l’espai amb un registre, i a menys de 5m dels punts de consum. MD 3.7.5. Contribució fotovoltaica mínima d’energia elèctrica (HE 5) Als edificis que s’estableixi aquesta exigència s’incorporaran sistemes de captació i transformació d’energia solar en energia elèctrica per procediments fotovoltaics per a ús propi o subministrament a la xarxa.

Tot i no ser d’exigència per aquest projecte d’ampliació, es proposa una contribució fotovoltaica definida a la memòria d’instal·lacions.

MD 3.8. Altres requisits de l’edifici

MD 3.8.1. Accés als serveis de telecomunicacions

S’adjunta annex I.09 per a Instal·lacions audiovisuals, dades i control. MD 3.8.2. Ecoeficiència. Criteris ambientals i d’ecoeficiència adoptats a l’edifici

El projecte incorpora els criteris d’ecoeficiència obligatoris pel Decret 21/2006 de la Generalitat de Catalunya relatius a l’aigua, l’energia, els materials i sistemes constructius i els residus. Cadascuna de les mesures adoptades es reflecteix en l’apartat de la Memòria Constructiva corresponent al sistema al qual es refereix (envolvent, instal·lacions, etc.) i, en alguns casos, també en els Plànols i/o els Amidaments. A més dels paràmetres obligatoris, s’han adoptat d’altres amb l’objecte de superar els 10 punts mínims establerts pel Decret, fent un total de 24 PUNTS. Com a informació complementària a la de la fitxa, s’opta perquè la família de productes de la construcció de l’edifici que disposaran del Distintiu de garantia de Qualitat Ambiental de la Generalitat de Catalunya siguin les aixetes dels aparells sanitaris.

Fitxa 09: Justificació del Decret 21/2006 “Adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis”

Justif icació de l ’accessibil i tat a l ’edif icació Ús públic i ús privat

(no habi tatge) DB SUA / D135/95

1/5

DE

CR

ET

13

5/1

99

5 “

Co

di

d’a

cce

ssib

ilit

at”

i C

TE

DB

SU

A “

Se

gu

reta

t d

’uti

litz

aci

ó i

acc

ess

ibil

ita

t”

julio

l de

2010

O

ficin

a C

onsu

ltora

Tèc

nica

. CO

AC

D. 135/1995 Codi d’accessibi l itat CTE DB SUA: SUA-9 Accessibil i tat

ACCESSIBILITAT EXTERIOR

Comunicació de l’edificació amb: - via pública - zones comunes ext, elements annexos.

EDIFICIS D’ÚS NO HABITATGE

Edificis o establiments d’ús públic:

Itinerari adaptat o practicable * segons ús de l’edifici taula d’usos públics

Edificis o establiments d’ús privat:

Itinerari practicable * edificis PB + 2PP * edificis amb obligatorietat de col·locació d’ascensor

Itinerari adaptat

* edificis amb habitatges adaptats


Itinerari accessible per a tots els edificis (s’exclouen els habitatges unifamiliars aïllats i adossats sense elements comuns)

ACCESSIBILITAT VERTICAL Mobilitat entre plantes (necessitat d’ascensor o previsió del mateix)

Comunicació de les entitats amb:

- planta accés (via pública)

- espais, instal·lacions i dependències d’ús comunitari



Itinerari adaptat o practicable * segons ús de l’edifici taula d’usos públics


Itinerari practicable: * edificis PB + 2PP que no disposin d’ascensor * edificis amb obligatorietat de col·locació d’ascensor * aparcaments > 40places


Itinerari accessible amb ascensor accessible o rampa accessible, en els següents supòsits:

* edificis > PB + 2PP * edificis / establiments amb Su > 200 m2

(exclosa planta accés) * plantes amb zones d’ús públic amb Su > 100 m2

* plantes amb elements accessibles

ACCESSIBILITAT HORITZONTAL Mobilitat en una mateixa planta

Comunicació punt d’ accés a la planta amb: - les entitats o espais - instal·lacions i

dependències d’ús comunitari



Itinerari adaptat o practicable que comuniqui el punt d’accés de la planta amb:

* elements adaptats taula d’usos públics


Itinerari practicable que comuniqui el punt d’accés de la planta amb:

* entitats o espais * dependències d’ús comunitari


Itinerari accessible que comuniqui el punt d’accés de la planta amb:

* zones d’ús públic *origen d’evacuació de les zones d’ús privat * tots els elements accessibles

✔

✔

Referència de projecte A1803

✔

✔

✔

✔

Justif icació de l ’accessibil i tat a l ’edif icació Ús públic i ús privat (no habi tatge) DB SUA / D135/95

2/5

DE

CR

ET

13

5/1

99

5 “

Co

di

d’a

cce

ssib

ilit

at”

i C

TE

DB

SU

A “

Se

gu

reta

t d

’uti

litz

aci

ó i

acc

ess

ibil

ita

t”

julio

l de

2010

O

ficin

a C

onsu

ltora

Tèc

nica

. CO

AC

I t ineraris ADAPTAT (D .135 /1995) ACCESSIBLE (DB SUA) PRACTICABLE (D .135/1995)

- Amplada: 1,20 m S’admet estretaments puntuals: A 1,00m per a longitud 0,50m i separat 0,65m de canvis direcció /forats de pas

- Alçada: 2,20 m en general (2,10m per a ús restringit) - Canvis de direcció: no es contempla (amplada pas 1,20 m)

- Amplada: 0,90 m

- Alçada: 2,10 m, lliure d’obstacles en tot el seu recorregut

- Canvis de direcció: l’amplada de pas ha de permetre inscriure un cercle de 1,20 m.

PARÀMETRES GENERALS

- Amplada: 0,90 m - Alçada: 2,10 m, lliure d’obstacles en tot el seu recorregut - Canvis de direcció: l’amplada de pas ha de permetre

inscriure un 1,20 m - Espai lliure de gir a cada planta on es pugui inscriure

un cercle de 1,50m.

- Espai de gir: 1,50 m (lliure d’obstacles) * al vestíbul d’entrada (o portal), * al fons de passadissos de >10m, * davant ascensors accessibles o espai per a previsió

- Paviment: és no lliscant - Paviment: grau de lliscament segons ús i ubicació (SUA-1) * no conté elements ni peces soltes (graves i sorres) pelfuts-moquetes: encastats o fixats al terra * sols resistents a la deformació (permeten circulació i arrastrada d’elements pesats, cadires roda, etc,

- Pendent: 4% (longitudinal) 2% (transversal)

- Senyalització dels itineraris accessibles: mitjançant símbol internacional d’accessibilitat, SIA i fletxes direccionals, si es fa necessari en edificis d’ús privat quan hi hagi varis recorreguts alternatius. sempre en edificis d’ús públic amb bandes de senyalització visuals i tàctil sempre en edificis d’ús públic per a l’itinerari accessible que comunica la via pública amb els punts d’atenció o “crida” accessibles. (característiques segons SUA-9 2.2)

- Amplada: 0,80 m (mesurada en el marc i aportada per 1 fulla) (en posició de màx. obertura amplada lliure de pas reduït el gruix de la fulla 0,78 m)

- Alçada: 2,00 m - Espai de gir: a les dues bandes d’una porta hi ha un espai horitzontal

1,20 m. (sense ser escombrat per l’obertura de la porta)

- Amplada: 0,80 m - Alçada: 2,00 m - Espai lliure de gir, a les dues bandes d’una porta es pot inscriure

un cercle de 1,20 m, sense ser escombrat per l’obertura de la porta . (S’exceptua a l’interior de la cabina de l’ascensor)

- Manetes: s’accionen mitjançant mecanismes de pressió o palanca.

- Amplada: 0,80 m les portes de 2 o més fulles, una d’elles serà 0,80 m

- Alçada: 2,00 m - Espai lliure de gir:

a les dues bandes d’una porta es pot inscriure un 1,50 m. (sense ser escombrat per l’obertura de la porta). S’exceptua a l’interior de la cabina de l’ascensor

- Manetes: s’accionen mitjançant mecanismes de pressió o palanca.

- Mecanismes d’obertura i tancament: * altura de col·locació : 0,80m 1,20m * funcionament a pressió o palanca i maniobrables amb una sola ma, o bé són automàtics * distància del mecanisme d’obertura a cantonada 0,30m

PORTES garantiran

- Portes de vidre: * tindran un sòcol inferior 0,30m d’alçada, llevat de que

el vidre sigui de seguretat. * visualment tindran una franja horitzontal d’amplada

0,05 m, a 1,50 m d’alçada i amb marcat contrast de color.

- Portes de vidre: * classificació a impacte, com a mínim, (3 - B/C - 3) * si no disposen d’elements que permetin la seva identificació (portes, marcs) es senyalitzaran segons apartat 1.4 (DB SUA-2)

- No hi ha d’haver cap escala ni graó aïllat. - No s’admeten graons

- No inclou cap tram d’escala. - A les dues bandes d’un graó hi ha un espai lliure pla amb una fondària

mínima de 1,20 m. L’alçada d’aquest graó és 14 cm.

GRAONS

- Accés a l’edifici: S’admet un desnivell 2 cm que s’arrodonirà o s’aixamfranarà el cantell a un màxim de 45º.

- Accés a l’edifici: En els edificis amb obligatorietat d’instal·lació d’ascensor, només s’admet l’existència d’un graó, d’alçada 12cm, a l’entrada de l’edifici.

✔ ✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔



3/5

DE

CR

ET

13

5/1

99

5 “

Co

di

d’a

cce

ssib

ilit

at”

i C

TE

DB

SU

A “

Se

gu

reta

t d

’uti

litz

aci

ó i

acc

ess

ibil

ita

t”

julio

l de

2010

O

ficin

a C

onsu

ltora

Tèc

nica

. CO

AC


- longitudinal: 12% 10% 8%

trams < 3m de llargada trams entre 3 i 10m de llargada trams > 10m de llargada

- longitudinal: 10% 8%

4< p 6%

trams < 3m de llargada trams < 6m de llargada trams < 9m de llargada

- Pendents

- transversal: S’admet 2% en rampes exteriors

- Pendents

- transversal: 2%

- Pendents - longitudinal: 12% per a trams 10 m de llargada - transversal: s’admet 2% en rampes exteriors

- Trams: - La llargada de cada tram és 20 m. - En la unió de trams de diferent pendent

es col·loquen replans intermedis. - A l’inici i al final de cada tram de rampa hi ha

un replà de 1,50 m de llargada mínima.

- Trams:

- llargada màxima tram 9 m. - amplada 1,20m - rectes o amb radi de curvatura 30m - a l’inici i al final de cada tram hi ha una superfície

horitzontal 1,20m de long. en la direcció de la rampa

- Trams: - En els dos extrems d’una rampa hi ha un espai lliure amb una fondària de 1,20 m.

- Replans: - Els replans intermedis tindran una llargada mínima de 1,50 m en la direcció de circulació.

- Replans: - entre trams d’una mateixa direcció: amplada la de la rampa longitud 1,50 m (mesurada a l’eix) - entre trams amb canvi de direcció: l’amplada de la rampa no es reduirà - els passadissos d’amplada < 1,20m i les portes es

situen a > 1,50m de l’arrencada d’un tram

- Replans: (als dos extrems d’una rampa hi ha un espai lliure amb una fondària de 1,20 m)

RAMPES

- Barreres protecció, Passamans i Elements protectors:

- Baranes: a ambdós costats - Passamans:

situats a una alçada entre 0,90 i 0,95m amb disseny anatòmic (permet adaptar la ma) i amb una secció igual o equivalent a la d’un tub rodó de entre 3 i 5 cm, separat 4 cm dels paraments verticals.

- Element de protecció lateral: es disposa longitudinalment amb una alçària 10 cm per sobre del terra (evitar la sortida accidental de rodes i bastons)

- Barreres de protecció, Passamans i Elements protectors:

- Barrera protecció: desnivell > 0,55m - Passamans: per a rampes amb:

p 6% i desnivell > 18,5cm. * continus i als dos costats a una altura entre 0,90m -

1,10m, i * un altre a una altura entre 0,65 - 0,75m * trams de rampa de l > 3m prolongació

horitzontal dels passamans > 0,30m en els extrems * seran continus, ferms i es podran agafar fàcilment,

separats del parament 0,04m i el sistema de subjecció no interfereix el pas continu de la ma

- Elements de protecció lateral: per als costats oberts de les rampes amb p 6% i desnivell > 18,5cm i amb una alçària 10 cm

- Barreres protecció, Passamans i Elements protectors:

- Passamà: com a mínim a un costat - El passamà està situat a una alçada entre

0,90 i 0,95 m.

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔



4/5

DE

CR

ET

13

5/1

99

5 “

Co

di

d’a

cce

ssib

ilit

at”

i C

TE

DB

SU

A “

Se

gu

reta

t d

’uti

litz

aci

ó i

acc

ess

ibil

ita

t”

julio

l de

2010

O

ficin

a C

onsu

ltora

Tèc

nica

. CO

AC


- Dimensions cabina

- sentit d’accés 1,40 m - sentit perpendicular 1,10 m

- Dimensions cabina:

- Su 1000m2 (exclosa planta accés) *1 porta o 2 enfrontades 1,00 x 1,25m *2 portes en angle 1,40 x 1,40m - Su > 1000m2 (exclosa planta accés) *1 porta o 2 enfrontades 1,10 x 1,40m *2 portes en angle 1,40 x 1,40m

- Dimensions cabina:

- sentit d’accés 1,20 m - sentit perpendicular 0,90 m - superfície 1,20 m2

- Portes - de la cabina: són automàtiques

- del recinte: són automàtiques

- amplada: 0,80 m. - davant de les portes es pot inscriure un

1,50 m.

- Paràmetres generals: Compleix la norma UNE EN 81-70:2004 “Accesibilidad a los ascensores de

personas, incluyendo personas con discapacidad”.

- Portes: - de la cabina: són automàtiques

- del recinte: podes ser automàtiques o manuals

- amplada: 0,80 m. - davant de les portes es pot inscriure un 1,20 m

sense ser escombrat per l’obertura de la porta

- Botoneres:

- Alçada de col·locació: entre 1,00 i 1,40 m respecte al terra.

- Han de tenir la numeració en Braille o en relleu.

- Botoneres: - Segons norma UNE EN 81-70:2004 “Accesibilidad a los ascensores de personas, incluyendo personas con discapacidad”.

- Botoneres: - Alçada de col·locació: entre 1,00 i 1,40 m

respecte al terra

- Passamans:

- La cabina en disposa a una alçada entre 0,90 i 0,95 m.

- Han de tenir un disseny anatòmic (permet adaptar la ma) amb una secció igual o equivalent a la d’un tub rodó de diàmetre entre 3 i 5 cm, separat, com a mínim, 4 cm dels paraments verticals.

- Passamans:

- Segons norma UNE EN 81-70:2004 “Accesibilidad a los ascensores de personas, incluyendo personas con discapacidad”.

ASCENSOR

- Senyalització: - Indicació del nombre de cada planta amb número en alt relleu (dimensió 10 x 10 cm) i col·locat a una alçada d’1,40m des del terra (al costat de la porta de l’ascensor)

- Senyalització: - mitjançant símbol internacional d’accessibilitat, SIA - indicació del nombre de la planta en Braille i aràbic

en alt relleu col·locat a una alçada entre 0,80m i 1,20m (brancal dret en el sentit de sortida de la cabina)

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔


Justif icació de l ’accessibil i tat a l ’edif icació Ús públic i ús privat

(no habi tatge) DB SUA / D135/95

5/5

DE

CR

ET

13

5/1

99

5 “

Co

di

d’a

cce

ssib

ilit

at”

i C

TE

DB

SU

A “

Se

gu

reta

t d

’uti

litz

aci

ó i

acc

ess

ibil

ita

t”

julio

l de

2010

O

ficin

a C

onsu

ltora

Tèc

nica

. CO

AC

Escales. Configuració

D’ÚS PÚBLIC (Adaptades) (D . 135 /1995) D’ÚS PÚBLIC (DB SUA-1)

- Amplada 1,00 m - Amplada - en funció de l’ús i del nombre de persones, taula 4.1 SUA-1 - 1,00m si comunica amb una zona accessible

- Altura de pas 2,10 m - Altura de pas 2,20 m

- Graons: - frontal F 0,16m

- estesa, E 0,30m

(si la projecció en planta no és recta, l’estesa, E 0,30m a 0,40m de la part interior)

- l’estesa no presenta discontinuïtats quan s’uneix amb l’alçària (no tenen ressalts)

- Graons: - frontal 0,13 F 0,175m

- estesa, E 0,28m

- 0,54m 2F +E 0,70m (al llarg de tota l’escala)

- la mesura de l’estesa no inclou la projecció vertical de l’estesa del graó superior

- els graons no tenen ressalts (bocel)

- graons amb frontal , vertical o formant un angle 15º amb la vertical, (per a edificis sense itinerari accessible alternatiu)

- Trams: - nombre de graons seguits 12. - Trams:

- salvarà una altura 2,25m

- podran ser rectes, corbats o mixtes (veure apartat 4.2.2 SUA-1, els usos pels quals només són rectes)

- entre dues plantes consecutives d’una mateixa escala tots els graons tindran el mateix frontal

- entre dos trams consecutius de plantes diferents el frontal podrà variar com a màxim ±10mm

- tots els graons dels trams rectes tindran la mateixa estesa

- Replans: - Els replans intermedis tindran una llargada 1,20 m.

- Replans: - entre trams d’una mateixa direcció: amplada la de l’escala longitud 1,00 m (mesurada a l’eix)

- entre trams amb canvi de direcció: l’amplada de l’escala no es reduirà

- els passadissos d’amplada < 1,20m i les portes es situen a 0,40m de l’arrencada d’un tram

- replans de planta:

* senyalització visual i tàctil amb franja de paviment en l’arrencada dels trams. (0,80m de longitud en el sentit de la marxa; amplada la de l’itinerari i gravat direccional perpendicular a l’eix de l’escala)

* portes i passadissos d’amplada < 1,20m, es situen a 0,40m del primer graó d’un tram.

ESCALES


- Passamans: a ambdós costats a una altura entre 0,90 i 0,95m

* disseny anatòmic (permet adaptar la ma) i amb una secció igual o equivalent a la d’un tub rodó de entre 3 i 5 cm, separat 4 cm dels paraments verticals.


- col·locació 1 costat escales amb desnivell > 0,55m i amplada 1,20m

- col·locació 2 costat escales amb desnivell > 0,55m i amplada > 1,20m

- passamà intermedi: trams amplada > 4m

- altura de col·locació 0,90m 1,10m

- seran ferms i es podran agafar fàcilment, separats del parament 0,04m i el sistema de subjecció no interferirà el pas continu de la ma.

✔ ✔

✔✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔


F I T X A D ’ A P L I C A C I Ó D E L A N O R M A N C S E - 0 2 n o r m a d e c o n s t r u c c i ó s i s m o r e s i s t e n t

EDIFICIS n o v a c o n s t r u c c i ó

1/1

NO

RM

A D

E C

ON

STR

UC

CIÓ

SIS

MO

RES

ISTE

NT

NC

SE-0

2 O

ficin

a C

onsu

ltora

Tèc

nica

· C

ol·le

gi d

’Arq

uite

ctes

de

Cat

alun

ya

Oct

ubre

200

4 ·

v. 1

.1

I D E N T I F I C AC I Ó D E L ’ E D I F I C I Situació: Municipi: Número de plantes sobre rasant:

C AR AC T E R Í S T I Q U E S D E L A C O N S T R U C C I Ó Moderada Normal Especial Classificació de l’edifici en funció

de la seva importància: (Article 1.2.2) Edificis amb probabilitat

menyspreable de què la seva destrucció per un terratrèmol pugui ocasionar víctimes, interrompre un servei primari o produir danys econòmics significatius a tercers.

Edificis la destrucció dels quals per un terratrèmol pugui ocasionar víctimes, interrompre un servei per a la col·lectivitat, o produir importants pèrdues econòmiques, sense que en cap cas es tracti d’un servei imprescindible ni pugui donar lloc a efectes catastròfics.

Edificis la destrucció dels quals per un terratrèmol pugui interrompre un servei imprescindible o donar lloc a efectes catastròfics. En aquest grup s’inclouen les construccions que així es considerin en el planejament urbanístic i documents públics anàlegs, així com en reglamentacions més específiques

Acceleració bàsica ab: (1) (2) En funció del municipi d’acord a l’annex I de l’NCSE-02 ab / g < 0,04 ab / g =

Acceleració de càlcul ac: (Només en edificis d’importància normal o especial i amb ab 0,04g)

Coeficient del tipus de sòl C: (3) S’adoptarà com a valor de C el valor mig dels 30 primers metres sota la superfície obtingut en ponderar els coeficients Ci de cada estrat del terreny amb el seu gruix ei, en metres.

C =30

e·C ii =

Coeficient d’amplificació del terreny S Si · ab 0,1 g S = C / 1,25

Si 0,1 g < · ab < 0,4 g S = 25,1C + 3,33 · ( · g

ab – 0,1) · (1 – 25,1C )

Coeficient de risc Edificis d’importància normal = 1,0 Edificis d’importància especial = 1,3

Si 0,4 g . ab S = 1,0 S =

(4) ac / g = S · · ab / g =

Tipus d’estructura: (1) (4) (5)

C R I T E R I S D ’ AP L I C AC I Ó D E L A N O R M A Edificis d’importància moderada No cal aplicar l'NCSE-02

ab < 0,04g No cal aplicar l'NCSE-02

0,04 g ab < 0,08g(2) Cal aplicar l'NCSE-02

Excepció: No és d’aplicació l’NCSE-02 en edificis de normal importància sempre que:

- Es disposi d’una estructura de pòrtics arriostrats (5), amb característiques de resistència i rigidesa similars en

les dues direccions, per resistir esforços horitzontals en qualsevol direcció i

- No es fonamenti l’edifici sobre terrenys potencialment inestables.

En cap cas aquesta excepció serà d’aplicació en edificis de més de 7 plantes si l’acceleració sísmica de càlcul ac 0,08g

ab 0,08g (1) Cal aplicar l'NCSE-02 sense excepcions

Per tant, NO CAL APLICAR LA NORMA NCSE-02

ÉS D’APLICACIÓ LA NORMA NCSE-02. En la memòria de càlcul consten les accions sísmiques considerades, les hipòtesis i les conclusions adoptades. I en els plànols es fan constar els nivells de ductilitat utilitzats en el càlcul.

Data L’arquitecte/a

Notes: 1) Les edificacions de fàbrica de maó, de blocs de morter, o similars, si 0,08g ab < 0,12g tindran 4 plantes com a màxim. I si ab 0,12g en tindran, com a

màxim, 2. (art. 1.2.3) 2) Quan ab 0,04g no s’executaran estructures de paredat, tàpia o tova. 3) Coeficient del terreny C: En funció del tipus de terreny:

Terreny I (Roca compacta, sòl cimentat o granular molt dens): C= 1. Terreny II (Roca molt fracturada, sòls granulars densos o cohesius durs): C= 1,3. Terreny III (Sòl granular de compacitat mitja, o sòl cohesiu de consistència ferma o molt ferma): C= 1,6. Terreny IV (Sòl granular solt, o sòl cohesiu tou): C= 2.

4) Les estructures de murs de fàbrica, si 0,08g ac 0,12g, l’alçada màxima serà de 4 plantes. I si ac 0,12g l’alçada màxima serà de 2 plantes. (art. 4.4.1) 5) En el cas d’estructures de pòrtics és important fer constar si estan ben arriostrats. L’existència d’una capa superior armada, monolítica i enllaçada a

l’estructura en la totalitat de la superfície de cada planta permet considerar els pòrtics com ben arriostrats entre sí en totes les direccions (d’acord als comentaris de l’NCSE-02 C.1.2.3).

Sol i Padrís 93 Sabadell

2

✔

0,04

1,60

1,0 1,28

0,051

Murs de formigó i plaques alveolars amb capa de compressió

✔

✔

Juny 2019 L'arquitecte/a

Generalitat de Catalunya Departament d’Interior Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments

DGPEIS/Servei de Prevenció Pàgina 1 de 7

FITXA D’APLICACIÓ CTE. Condicions de protecció contra incendis RD 314/2006, de 17 de març, pel qual s’aprova el Codi Tècnic de l’Edificació. RD 1371/2007, de 19 d’octubre, pel qual es modifica el RD 314/2006. BOE nº 22 de 25/01/2008 Correcció d’errors i errades del RD 314/2006. ORDEN VIV/984/2009, de 15 d’abril, per la qual es modifiquen determinats documents bàsics del Codi Tècnic de l’Edificació. RD 173/2010, de 19 de febrer, pel qual es modifica el Codi Tècnic de l’Edificació, en matèria d’accessibilitat i no discriminació de les persones amb discapacitat.

EDIFICIS D’ÚS PÚBLICA CONCURRÈNCIA Data 17/12/2010

ÀM

BIT

Edifici o establiment destinat a alguns dels següents usos: cultural (destinats a restauració, espectacles, reunions, esports, esbarjo, auditoris, jocs i similars), religiós o de transport de persones.

1. ACCESSIBILITAT PER A BOMBERS (DB SI 5)

ENTO

RN

Espais per a intervenció de bombers

Els edificis amb alçada d’evacuació > 9 m han de disposar d’un espai de maniobra amb les següents condicions: Amplada mínima lliure: 5 m Alçada lliure: la de l’edifici Separació màxima del vehicle a la façana de l’edifici: - Edificis fins 15 m d’alçada d’evacuació: 23 m - Edificis entre 15 i 20 m d’alçada d’evacuació: 18 m - Edificis de més de 20 m d’alçada d’evacuació: 10 m Distància màxima fins els accessos a l’edifici necessaris per poder arribar fins a totes les seves zones: 30 m Pendent màxima: 10% Resistència al punxonament : 100kN sobre 20 cm Ǿ

Vials d’accés per als bombers

Els vials d’aproximació han de complir les següents condicions: Amplada mínima lliure: 3.5 m Alçada mínima lliure: 4.5 m Capacitat portant del vial: 20 kN/m2

Forats en façana

Condicions que han de complir els forats en façana: Facilitar l’accés en façana a cada una de les plantes de l’edifici, l’alçada d’ampit respecte el nivell de planta a la que s’accedeix ≤ 1.20 m. Dimensions horitzontals i verticals han de ser almenys 0.80 m i 1.20 m. Distància màxima entre eixos verticals de 2 forats consecutius ≤ 25 m.

2. LÍMITS A L’EXTENSIÓ DE L’INCENDI (DB SI 1, 2, 6)

2.1. Estructura: descripció i grau d’estabilitat al foc (forjats, bigues, suports i demés elements estructurals)

Requeriments a garantir en funció de: - l’alçada d’evacuació de l’edifici (h) - situació de plantes sobre rasant o

plantes soterrani.

Alçada d’evacuació de l’edifici (h)

Plantes soterrani Plantes sobre rasant

h ≤ 15m h ≤ 28 h > 28m

Estructura general R120 (R180 si h > 28m) R90 R120 R180

En escales protegides R-30. (no s’exigeix R a escales especialment protegides)

Vestíbul d’independència Parets EI 120 i portes amb la quarta part de la resistència al foc de l’element compartidor i com a mínim EI2 30-C5

Cobertes lleugeres (Gk ≤ 1kN/m²) i els seus suports R- 30 en cobertes lleugeres no previstes per evacuació d’ocupants i amb h < 28 m sobre rasant

Estructura sustentant d’elements tèxtils (carpes) R30 (excepte quan l’element s’acrediti de classe M2 i que a l’assaig es perfora).

2.2. Resistència al foc de les parets mitgeres, consideració de mur tallafoc

Elements verticals separadors amb d’altres edificis EI-120

FAÇ

AN

ES A la trobada amb elements

que compartimenten sectors d’incendi, zones de risc especial alt o escales protegides o passadissos protegits.

• EI 60 en una franja de 1.00 m d’alçada per evitar propagació vertical. • EI 60 en una distància D en projecció horitzontal, en funció de l’angle α format pel pla de les

façanes (taula punt 1.2 SI 2). En edificis diferents veïns, cada edifici complirà el 50% de D. • Materials que ocupen més del 10 %, classe B s3 d2 fins a 3,5 m d’alçada com a mínim i tota la

façana quan tingui més de 18 m d’alçada.

CO BE

RTE S

A la trobada amb elements que compartimenten sectors d’incendi o zones de risc

• Recrescut de 0.60 m per sobre de coberta; o bé: franja REI 60 de 0.50 m d’amplada mesurada des de el edifici adjacent i franja de 1.00 m d’amplada situada sobre la trobada amb la coberta.

• Especificacions de distància entre elements amb EI < 60 en funció de la seva separació:





especial alt Horitzontal (m) >2,5 2,00 1,75 1,50 1,25 1,00 0,75 0,50 0 Vertical (m) 0 1,00 1,50 2,00 2,50 3,00 3,50 4,00 5,00

Materials de revestiment o acabat exterior, lluernaris, claraboies, ventilacions...

• Reacció Broof (t1) quan ocupin mes del 10% del revestiment o acabat exterior de les zones a menys de 5 m de la projecció vertical de façana la resistència al foc de la qual no sigui com a mínim EI 60, incloent la cara superior dels voladissos amb sortint superior a 1m; també lluernaris, elements d’iluminació o ventilació.

2.3. Sectors d’incendi : superfícies, resistència al foc del elements sectoritzadors

Sectors d’incendi

• L’establiment respecte la resta de l’edifici. • La caixa escènica (teatre, sala d’òpera, etc.) • Zones d’usos subsidiaris:

o Residencial Habitatge (en tot cas) o Administratiu, Comercial i/o Docent > 500 m² o Aparcament > 100 m² (en tot cas si és robotitzat)

• S ≤ 2500 m² (5000 m2 amb protecció per instal·lació automàtica d’extinció). Excepcions: • Espais de públic en seients fixes (cines, teatres, auditoris, sales de congressos,... museus,

espais de culte religiós i recintes poliesportius, firals i similars) sempre que:. • Estiguin compartimentats respecte altres zones mitjançant elements EI 120 • Evacuació mitjançant sortides de planta que comuniquin, a un sector de risc mínim a

traves de vestíbuls d’independència o bé mitjançant sortides d’edifici. • Materials de revestiment B-s1,do en parets i sostres i Bfl-s1 en sols • Densitat de carrega de foc < 200 MJ/m2 per materials de revestiment i de mobiliari fix. • No existeixi en aquest espai cap zona habitable

• Espais diàfans: poden constituir un únic sector d’incendis que superi els límits de superfície construïda que s’estableix, sempre que almenys el 90% es desenvolupi en una planta, les seves sortides comuniquin directament a l’espai exterior, almenys el 75% del perímetre sigui façana i no existeixi sobre el recinte cap zona habitable.

• Sectors de risc mínim : Sense limitació de superfície.

Requeriments a garantir en funció de: − l’alçada d’evacuació de l’edifici (h) − situació de plantes sobre rasant o

plantes soterrani.

Alçada d’evacuació de l’edifici (h)

Plantes soterrani Plantes sobre rasant

h ≤ 15m 15 < h ≤ 28m h > 28m

Elements separadors de sectors (1) EI 120 (EI 180 si h > 28) EI 90 EI 120 EI 180

Sector de risc mínim (2) no s’admet EI 120

Portes de pas entre sectors EI2 t -C5, t es la meitat del temps de resistència al foc demanat a la paret a la que es trobi, o be la quarta part quan el pas es realitzi a través d’un vestíbul previ i de dues portes.

Caixa escènica

Sector d’incendi diferenciat amb elements EI 120 respecte la sala d’espectadors Tancament de boca per teló EI 60; acció auto/manual (maniobra de 30 s; pressió 0,4 kN/m2) Cortina d’aigua d’acció auto/manual (dins i fora de l’escenari) Vestíbul d’independència en comunicacions amb la sala

Elements d’evacuació protegits

Escala protegida i especialment protegida Compartiment EI 120; portes EI2 60-C5; tapes EI 60.

Vestíbul d’independència Compartiment EI 120 i portes amb la quarta part de la resistència al foc de l’element compartidor i com a mínim EI2 30-C5.

Ventilació o control de fums - Finestres o forats oberts a l’exterior de s ≥ 1 m2 a cada planta- Per un sistema de pressió diferencial - Per conductes

Finestres o forats en façana Distància d’elements EI < 60 en funció de l’angle α de façanes: α (o) 0 45 60 90 135 180 D (m) 3,00 2,75 2,50 2,00 1,25 0,50

Ascensors que comuniquen plantes de sectors diferents i no estan continguts en escales protegides.

Tots els accessos seran per portes E 30, o per vestíbuls d’independència amb una porta EI2 30-C5, exceptuant quan es considerin dos sectors i l’inferior sigui de risc mínim o disposi de portes E 30 o vestíbul d’independència amb una porta EI2 30-C5, el sector superior s’eximeix de les esmentades mesures. Obligat vestíbul d’independència en accessos a recintes de risc especial.





Cambres, patis o conductes que travessen elements de compartimentació

Tancament o barrera interior d’almenys la mateixa resistència al foc exigible a l’element travessat. Tapes de registre amb el 50% de la resistència al foc del tancament. Els conductes no estancs es limiten a 3 plantes i 10 m de desenvolupament vertical on els elements no siguin B-s3,d2; BL-s3,d2 o millor. Cal garantir la EI en els passos d’instal·lacions, excepte quan la secció de pas < 50 cm2.

2.4. Locals de risc especial (*) : condicions d’aplicació

LOC

ALS

DE

RIS

C E

SPEC

IAL RISC BAIX RISC MIG RISC ALT

Elements estructurals R 90 R 120 R 180

Parets i sostres EI 90 EI 120 EI 180

Vestíbul d’independència - SI SI

Portes d’entrada EI2 45-C5 EI2 30-C5 (les dues) EI2 45-C5 (les dues)

Revestiment parets i sostres B-s1,d0 B-s1,d0 B-s1,d0

Revestiment terres BFL-s1 BFL-s1 BFL-s1

2.5. Reacció al foc dels materials

MA

TER

IALS

DE

REV

ESTI

MEN

T En recintes protegits Terres CFL-s1

Parets i sostres B-s1, d0

En recorreguts normals Terres EFL Parets i sostres C-s2, d0 Tancaments formats per elements tèxtils (carpes i/o lones): M2 conforme a UNE 23727:1990

En falsos sostres o terres elevats o aquells que, sent estancs, continguin instal·lacions susceptibles d’iniciar o propagar un incendi

Terres BFL-s2

Parets i sostres B-s3, d0

Elements decoratius i mobiliari

• Butaques i seients fixes tapissats: − Tapissats: Parts 1 i 2 de la norma UNE-EN 1021:2006

• Elements tèxtils suspesos, com telons, cortines, etc: − Classe 1 conforme a la norma UNE-EN 13773:2003

COMPONENTS ELÈCTRICS Segons reglament específic

3. CONDICIONS D’EVACUACIÓ D’OCUPANTS (DB SI 3, DB SUA 1 a 5)

OC

UPA

CIÓ

Densitat d’ocupació (persones per unitat de superfície útil)

1 persona / 0,25 m2 zones per a espectadors dempeus 1 persona / seient zones destinades a espectadors amb seients definits en el projecte

1 persona / 0,5 m2 zones destinades a espectadors asseguts amb seients sense definir zones de públic en discoteques

1 persona / 1 m2 zones de públic dempeus en bars, cafeteries, etc. salons d’ús múltiple en edificis per congressos, hotels, etc.

1 persona / 1,2 m2 zones de públic de “menjar ràpid” (hamburgueseries, pizzeries, etc.)

1 persona / 1,5 m2 zones de públic de gimnasos sense aparells. zones de públic assegut en bars, cafeteries, restaurants, etc.

1 persona / 2 m2

sales d’espera, sales de lectura en biblioteques, zones d’ús públic en museus, galeries d’art, fires i exposicions, etc. ; vestíbuls generals, zones d’ús de públic en plantes de soterrani, baixa i entresòl; vestíbuls, vestuaris, camerinos o altres dependències similars i annexes a sales d’espectacles i de reunió.

zones de bany de piscines públiques.

1 persona / 3 m2 vestuaris de piscines públiques. lavabos de planta

1 persona / 4 m2 zones d’estança pública en piscines descobertes. 1 persona / 5 m2 zones de públic amb aparells de gimnasos.





1 persona / 10 m2 zones d’us administratiu. zones de públic en terminals de transport. zones de servei de bars, restaurants, cafeteries, etc.

1 persona / 40 m² arxius i magatzems

Zones d’ocupació nul·la Zones d’ocupació ocasional i zones accessibles únicament a efectes de manteniment (sala de màquines, locals per material de neteja).

ESPAI EXTERIOR SEGUR

S > 0,50 m2 / persona, en un radi de 0,1 P m (P = número d’ocupants previstos per la sortida; no necessari si P<50).

A més de 15 m de la façana en espais no comunicats amb la xarxa viària o altres espais oberts.

Permet la dissipació de calor i fums; accessible per bombers. Pot ser la coberta d’edifici estructuralment independent del edifici que hi surt sempre que

l’incendi no pugi afectar ambdós edificis.

3.1. Elements d’evacuació

POR

TES

PASS

OS

Dimensionat Capacitat: A ≥ P / 200 Amplada ≥ 0.80m (tota fulla de porta no pot ser menor que 0.60m, ni superar 1.23m).

Característiques

Abatibles d’eix vertical i fàcilment operables si P>50 persones. Obertura en sentit d’evacuació si P>100 persones o bé en caixa escènica i en recinte d’ocupació > 50. Les portes giratòries han de tenir portes abatibles d’obertura manual al seu costat. Les portes automàtiques han de tenir un sistema que en cas de fallada asseguri que resten

obertes

Passos entre fileres de seients (Localitats)

Localitats de seient en sales (cines, teatres, auditoris, etc.): • Màxim de 12 seients en fila de sortida única; pas de A ≥ 30 cm fins a 7 seients i 2,5 cm més per

cada seient addicional. • En files amb sortida pels dos extrems, pas de A ≥ 30 cm fins a 14 seients i 1,25 cm més per

cada seient addicional. Per 30 seients o més: A ≥ 50 cm. Cada 25 files, com a màxim, cal un passadís transversal d’amplada ≥ 1,20 m Localitats de seient a l’aire lliure (estadis, etc.):• Fons de files de 0,85 m de fons, 0,40 m de seient i 0,45 m de pas (art. 28 del REP/82). • Passos en graderia de 1,80 m per 300 espectadors, amb un augment de 0,60 m per cada 250

més o fracció (art. 28 del REP/82). • Màxim de 18 seients entre dos passos (art. 28 del REP/82). Cada 12 files cal un passadís transversal d’amplada ≥ 1,20 m (art. 28 del REP/82). Localitats de graderia per més de 3000 espectadors dempeus: • Pendent < 50% • Màxima longitud de fila: 20 m amb doble accés; 10 m amb accés per un sol extrem. • Màxima altura de cota respecte d’una sortida de graderia: 4 m. Barreres ≥ 1100 mm d’altura en pendents > 6% (davant la primera fila complint especificacions de SU 5)

PASSADISSOS I RAMPES

Passadissos i rampes no protegits: Capacitat: A ≥ P / 200 Amplada ≥ 1 m (0.80 m en passeres

d’escena i altres de P ≤ 10 persones habituals)

Passadissos protegits: P ≤ 3 S + 200 A Amplada mínima 1,00 m (1,20 m en zones

de públic) (0.80 m si P ≤ 10 persones, usuaris habituals)

Rampes per més de 10 persones: longitud ≤ 15 m i pendent ≤ 12% Excepcions per a itineraris accessibles: Longitud rampa < 3 m < 6 m En la resta de casos Pendent rampa ≤ 10% ≤ 8% ≤ 6%

ESC

ALE

S

Tipologia No protegides Protegides Especialment protegides

Evacuació descendent

Per h ≤ 10 m Per h ≤ 20 m S’admet en tot cas

A ≥ P / 160 E ≤ 3 S + 160 As Amplada mínima segons nº de persones: 0,80 si P ≤25 persones

0,90 si P ≤50 persones 1,00 si P ≤100 persones

1,10 si P >100 persones

Evacuació ascendent Per h ≤ 2.80 m

Per P ≤ 100 fins h ≤ 6 m S’admet en tot cas

A ≥ P / (160 – 10 h) E ≤ 3 S + 160 As





Amplada mínima segons nº de persones: 0,80 si P ≤25 persones 0,90 si P ≤50 persones

1,00 si P ≤100 persones 1,10 si P >100 persones

Vestíbul d’independència No es demana No es demana Des de zones de circulació. Espai lliure ≥ 0,5 m

Tramades Altura salvada ≤ 3.20 m. ≥ 3 esglaons (excepte en zones d’ús restringit).

Esglaons H = petjada C = altura

540 mm ≤ 2C + H ≤ 700 mm H ≥ 280 mm; C en tramades rectes o corbes compresa entre 130 y 185 mm. Per evacuació ascendent: amb davanter i sense volada. (Tramades corbes i escales d’accés restringit a SU 1)

Passamans A un costat per alçada > 555 mm. Als 2 costats si amplada lliure d’escala ≥ 1.20 m. Ha de tenir passamà intermedi si amplada lliure > 4,00 m.

ELEMENTS A L’AIRE LLIURE

PASSOS i RAMPES Capacitat: A ≥ P / 600 -Quan aquests elements condueixin a espais interiors, es dimensionaran com elements interiors, excepte: -Quan siguin escales o passadissos protegits que només serveixin per evacuar les zones a l’aire lliure i condueixin directament a sortides d’edifici -Quan discorrin per un espai amb seguretat equivalent a la d’un sector de risc mínim

ESCALES Capacitat: A ≥ P / 480

3.2. Recorreguts d’evacuació

COMPATIBILITAT

Per establiments integrats en edifici d’altre ús

sortides i recorreguts (no d’emergència) fins a un espai exterior segur independents de la resta de l’edifici.

Sortides d’emergència compatibles però accessibles per vestíbul d’independència. Excepcions per establiments integrats en centres comercials de S ≤ 500m²: poden compatibilitzar amb el centre, bé la sortida habitual o la d’emergència de S > 500m²: sortides d’emergència independents de zones comuns del centre.

Altura ascendent màxima

4m fins a sortida de planta 6m fins espai exterior segur

Excepcions: Zones d’ocupació nul·la Zones ocupades únicament per personal de manteniment o control de serveis.

Nombre de sortides i recorreguts* màxims (* Els recorreguts es poden augmentar un 25 % si el sector disposa d’extinció automàtica)

1 sortida

- Ocupació ≤ 100 persones - Recorreguts ≤ 25 m (*31,2m) o bé ≤ 50 m (*62,5m) si ocupació

< 25 persones i sortida directa a espai exterior segur o espai a l’aire lliure amb risc d’incendi irrellevant (terrassa, coberta edifici...)

- Altura d’evacuació descendent < 28 m - Altura d’evacuació ascendent < 10 m - No hi ha recorreguts per mes de 50 persones on l’evacuació ascendent sigui > 2 m

Més d’una sortida

- Recorreguts d’evacuació < 50m (* 62,5m). excepte en espais a l’aire lliure sense risc d’incendi (terrasses, cobertes...)< 75 m - Longitud sense alternativa: longitud màxima admissible en cas d’una única sortida

Més d’una sortida d’edifici - Quan calgui per l’ocupació de planta o bé per tenir més d’una escala descendent o més d’una escala ascendent.

Locals de risc especial - Recorreguts evacuació ≤ 25m (* 31,2m)

Desembarcament d’escales a planta baixa

- Ocupació afegida d’escala: Persones ≤ 160A - En escales protegides: recorregut <15m fins sortida d’edifici (no s’aplica en zona de risc mínim)





3.3. Senyalització i enllumenat d’emergència

Senyalització - SORTIDA: En recintes > 50 m2 - SORTIDA D’EMERGÈNCIA: totes - RECORREGUTS: davant la sortida de recintes > 100 persones i en tot canvi de direcció.

Característiques dels senyals UNE 23-034

Visibles amb fallada del subministrament d’il·luminació

normal

Per fotoluminescència, segons UNE 23-035-4:20031:2003, UNE 23035-2:2003 i UNE 23035-4:2003 i el seu manteniment segons UNE 23035-3:2003

Enllumenat d’emergència - En tots els recorreguts d’evacuació - En tots els recintes d’ocupació > 100 persones

Enllumenat de abalisament - En graons i rampes d’activitats que es desenvolupin amb un baix nivell d’iluminació.

Senyalització itineraris accessibles

- La senyalització dels mitjans d’evacuació anirà acompanyada del SIA (Símbol Internacional d’Accessibilitat per a la mobilitat).

- Els itineraris que condueixin a una zona de refugi o a un sector d’incendi alternatiu previst per a l’evacuació de persones amb discapacitat s’acompanyaran, a més a més, del rètol “ZONA DE REFUGI”.

3.4. Evacuació de persones amb discapacitat en cas d’incendi

Evacuació

- En edificis amb h>10 m, tota planta (excepte ocupació nul·la) que no disposi de sortida d’edifici accessible, caldrà:

un pas cap a un sector d’incendi alternatiu mitjançant sortida de planta accessible, o bé una zona de refugi amb:

- 1 plaça per a usuari amb cadira de rodes per cada 100 ocupants. - 1 plaça per a usuari amb mobilitat reduïda per cada 33 ocupants.

Itineraris accessibles La comunicació entre una zona accessible i una sortida d’edifici, una zona de refugi o un sector d’incendi alternatiu s’efectuarà a través d’un itinerari accessible.

4. RECURSOS PER A LA LLUITA CONTRA INCENDIS (DB SI 4)

4.1. Detecció i alarma

Detecció d’incendi (3) Per Sc>1000 m2

Alarma (4) Per ocupació > 500 persones. - El sistema ha de ser apte per emetre missatges de megafonia.

4.2. Mitjans d’extinció

Hidrants exteriors (5)

En general: - 1 hidrant per Sc compresa entre 5000 m2 i 10000 m2 .

- 1 hidrant més per cada 10000 m2 més o fracció. En cines, teatres, auditoris i discoteques per Sc > 500 m2 En recintes esportius per Sc > 5.000 m2

Sempre hidrants per h descendent > 28 m o h ascendent > 6 m.

Extintors Capacitat 21A-113B

- En cada planta: a 15 m de recorregut, - En zones de risc especial (6)

Columna seca Per h > 24 m.

Boques d’incendi equipades - Per Sc > 500 m2 (BIE-25) - En zones de RISC ALT per combustibles sòlids (BIE-45)

Instal·lació automàtica d’extinció

- Per h > 80 m. - En cuines amb potència instal·lada ≥ 50kW - En caixa escènica - En centres de transformació de RISC ALT

Cortina d’aigua Protegint el teló de boca de la caixa escènica

Control de fums d’incendi - Per ocupació > 1000 persones - En caixa escènica - En atris d’ocupació i/o sortida per > 500 persones

Ascensor d’emergència (7) Per h > 28 m. (1 ascensor accessible per cada 1.000 ocupants o fracció)





Senyalització de mitjans manuals p.c.i. UNE 23-033-1 Visibles permanentment; característiques com a 3.3

Notes: (1) Considerant l’acció del foc a l’interior del sector excepte en els sectors de risc mínim (2) Sector de risc mínim: a) estar destinat exclusivament a circulació i no constitueix sector sota rasant; b) Q≤40MJ/m² en el conjunt del sector i Q≤50 MJ/m² en qualsevol dels recintes continguts en el sector, considerant la càrrega de foc aportada, tan pels elements constructius com pel contingut propi de l’activitat; c) estar separat de qualsevol altra zona de l’edifici que no tingui la consideració de sector de risc mínim mitjançant elements EI 120 i la comunicació amb aquestes zones es fa a través de vestíbuls d’independència; d) tenir resolta l’evacuació, des de tots els punts, mitjançant sortides directes a espai exterior segur (3) El sistema inclou detectors automàtics (4) El sistema d’alarma transmetrà senyals visuals a més de les acústiques. (5) L’hidrant en via pública ha d’estar a<100m de la façana accessible i pot estar connectat a la xarxa pública d’abastament d’aigua (6) Un extintor a l’exterior del local o zona i pròxim a la porta d’accés (pot servir a diversos locals). Dins el local o zona s’instal·laran els que calgui per cobrir en recorregut real (inclòs el de l’exterior): a) <15m en risc mig o baix; b) <10m en risc alt (7) Les característiques de l’ascensor d’emergència s’inclouen a l’annex SI A de terminologia.

(*) Classificació dels locals i zones de risc especial integrats en edificis (s’exclouen els equips situats a la coberta)

RISC BAIX RISC MIG RISC ALT

En particular: Taller o magatzem de decorats, vestuari, etc. ------ 100<V ≤200 m3 V>200 m3

En general: Tallers de manteniment, Magatzems d’elements combustibles (mobiliari, teles, neteja, etc.) Arxius de documents, dipòsits de llibres, etc.

100<V ≤200 m3 200<V ≤400 m3 V>400 m3

Magatzem de residus 5<S ≤15 m² 15<S ≤30 m² S>30 m²

Aparcament de vehicles d’una viv. unif. o bé la S no superi els 100 m² En tot cas ------- -------

Cuines* segons potència instal·lada (1 kW/litre d’oli) Veure condicions particulars de campanes, conductes, filtres i ventiladors 20<P ≤30 kW 30<P ≤50 kW P>50 kW

Bugaderies. Vestuaris de personal. Camerinos (excepte sup.WC) 20<S ≤100 m² 100<S ≤200 m² S>200 m²

Sales de calderes segons potència útil nominal (P) 70<P ≤200 kW 200<P ≤600 kW P>600 kW

Sales de màquines en instal·lacions de clima (segons RITE) En tot cas ------- -------

Sales de maquinària frigorífica a base d’amoníac ------- En tot cas -------

Sales de maquinària frigorífica a base d’halogenats P ≤400 kW P>400 kW -------

Magatzem per combustible sòlid de calefacció S ≤3 m² S>3 m² -------

Local de comptadors d’electricitat i de quadre generals de distribució En tot cas ------- -------

Centre de transformació amb aïllament dielèctric sec o de líquid amb punt d’inflamació > 300 oC En tot cas ------- -------

Centre de transformació amb dielèctric de punt d’inflamació ≤300 oC - per potència instal·lada P total: - per potència instal·lada en cada transformador:

P ≤2520 kVA P ≤630 kVA

2520<P ≤4000 kVA 630<P ≤1000 kVA

P>4000 kVA P>1000 kVA

Sala de màquines d’ascensor En tot cas ------- -------

Sala de grups electrògens En tot cas ------- -------

* Les cuines no tindran la consideració de local de risc especial en cas que disposin d’un sistema d’extinció automàtica, sigui quina sigui la potència instal·lada.

SU -8CTE Paràmetres del DB SU exigències deSeguretat d’Utilització

INSTAL·LACIÓDE PROTECCIÓ AL LLAMP

Cod

i Tèc

nic

del’E

dific

ació

RD

314

/200

6 ,R

D 1

371/

2007

ile

sse

ves

corr

ecci

ons

d’e

rrad

es (B

OE

s 20

/12/

2007

i 25

/1/2

008)

Ofic

ina

Con

sulto

raTè

cnic

a·

Col

·legi

d’A

rqui

tect

esde

Cat

alun

ya v

.

Ref. del projecte

N E C E S S I T A T D E L A I N S T A L · L A C I Ó

NOés necessària doncs:

* La freqüència esperada d’impactes (Ne) és inferior o igual al risc admissible de l’edifici (Na)Ne Na

* La freqüència esperada d’impactes (Ne) és superior al risc admissible de l’edifici (Na)Ne > Na

Ne = Na =

* Edificis amb altura > 43m

SÍés necessària doncs:

* Edificis en els que es manipulin substàncies tòxiques, radioactives, altament inflamables o explosives.

P R O C E DIM E N T DE V E R IF I C AC I Ó

Municipi:Ng : (núm. impactes / any km2)Densitat d’impactes sobre elterreny Ng impactes / any km2 :

Ae : (m2) Superfície de capturaequivalent de l’edifici aïllat

es delimita per una línia traçada a una distància 3H de cada un dels punts del perímetre de l’edifici, sent H l’alçada de l’edifici en el punt del perímetre considerat m2

* edifici proper a altres edificis o arbres de la mateixa alçada o més alts C1 = 0,50

* edifici rodejat d’altres edificis més baixos C1 = 0,75

* edifici aïllat C1 = 1,00

C1 :Coeficient relacionat amb l’entorn

* edifici situat a dalt d’un turó C1 = 2,00

Ne

FREQÜÈNCIAESPERADAD’IMPACTES DE L’EDIFICI

· Ne = 61eg 10CAN = x x x 10-6 Ne = impactes /any

Estructura metàl·lica i coberta:

Estructura formigó i coberta:

Estructura fusta i coberta:

metàl·lica C2 = 0,50 metàl·lica C2 = 1,00 metàl·lica C2 = 2,00

formigó C2 = 1,00 formigó C2 = 1,00 formigó C2 = 2,50

C2 :coeficient segons tipus deconstrucció

fusta C2 = 2,00 fusta C2 = 2,50 fusta C2 = 3,00

* edifici amb contingut inflamable C3 = 3,00C3 :coeficient segons el contingutde l’edifici * edifici amb altres continguts C3 = 1,00

* edifici no ocupat normalment C4 = 0,5

* edifici de pública concurrència, sanitari, comercial, docent C4 = 3,00

C4 :coeficient segons l’ús de l’edifici

* resta d’edificis C4 = 1,00

* edificis en els que els seu deteriorament pugui interrompre algun serveiimprescindible (hospitals, bombers,...)

C5 = 5,00

* edificis en els que els seu deteriorament ocasiona impactes ambientals greus C5 = 5,00

C5 :necessitats de continuïtat de les activitats que esdesenvolupen en l’edifici

* resta d’edificis C5 = 1,00

Na

RISC ADMISSIBLE DE L’EDIFICI

·Na = 3

543210

CCCC5,5

= 3105,5Na =

Determinació de l’Eficiència, E, de la instal·lació de protecció al llamp:

· EFICIÈNCIA DE LA INSTAL·LACIÓ, E Eea

NN1 = 1 E

4 0 E < 0,80 la instal·lació de protecció contra el llamp no és obligatòria

3 0,80 E < 0,95

2 0,95 E < 0,98

E 0,98

* Edificis amb altura > 43m

INSTAL·LACIÓ DE PROTECCIÓ AL LLAMP

· NIVELL DE PROTECCIÓ DE LA INSTAL·LACIÓ segons el valor de la eficiència mínima de la instal·lació, E

El valor del nivell deprotecció de la instal·laciócondiciona lescaracterístiques dels sistemesexterns de protecció contra elllamp.

1

* Edificis en els que es manipulinsubstàncies tòxiques,radioactives, altament inflamableso explosives.

la instal·lació de protecció contra el llamp és obligatòria

L’edifici disposarà d’un sistema de protecció al llamp

A1803

✔

Sabadell

5,00

10.730,25

5,00 10.730,25 0,026826

0,001833

0,001833

0,0268260,93

✔

0,026826 0,001833

✔

1,00

✔

1,00

✔

✔

3,00

✔

1,00

Sí

5,00

0,50

HS CTE Paràmetres del DB HS per donar compliment a les exigències d’Habitabilitat, Salubritat

Ref. del projecte:

Cod

i Tèc

nic

de l’

Edi

ficac

ió R

D 3

14/2

006

, RD

137

1/20

07 i

les

seve

s co

rrec

cion

s d

’erra

des

(BO

Es 2

0/12

/200

7 i 2

5/1/

2008

) O

ficin

a C

onsu

ltora

Tèc

nica

·

Col

·legi

d’A

rqui

tect

es d

e C

atal

unya

v

.3

abr

il 20

08

HS 1 PROTECCIÓ ENFRONT A LA HUMITAT

Exigències bàsiques HS 1: Protecció enfront la humitat (art.13.1 Part I CTE)

“Es limitarà el risc previsible de presència inadequada d’aigua o humitat en l’interior dels edificis i en els seus tancaments com a conseqüència de l’aigua provinent de precipitacions atmosfèriques, d’escorrentius, del terreny o de condensacions, disposant de mitjans que impedeixin la seva penetració o, si s’escau, permetin la seva evacuació sense la producció de danys.”

MURS

Coeficient de permeabilitat del terreny (1) Ks (cm/s) 10-2 10-5<Ks<10-2 10-5 Grau d’impermeabilitat (3)

Presència d’aigua (2) Alta Mitja Baixa

TERRES

Coeficient de permeabilitat del terreny (1) Ks (cm/s) > 10 10-5 Grau d’impermeabilitat

Presència d’aigua (2) Alta Mitja Baixa (4)

FAÇANES Zona Pluviomètrica (5) I II III IV V Grau d’impermeabilitat Zona eòlica Tot Catalunya és zona eòlica C (7)

Altura de coronació de la façana sobre el terreny (m) 15 16-40 41-100

Classe d’entorn (6) E0 E1

COBERTESLes condicions de les solucions constructives disposaran dels elements relacionats a l’apartat 2.4.2 del DB HS 1

Els punts singulars dels murs, terres, façanes i cobertes es resoldran d’acord a les condicions dels apartats 2.1.3, 2.2.3, 2.3.3, 2.4.4del DB HS 1 respectivament.

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔

1Taula 2

Taula 2

Taula 5

Taula 6

1

3

A1803


Ref. del projecte:

Cod

i Tèc

nic

de l’

Edi

ficac

ió R

D 3

14/2

006

, RD

137

1/20

07 i

les

seve

s co

rrec

cion

s d

’erra

des

(BO

Es 2

0/12

/200

7 i 2

5/1/

2008

) O

ficin

a C

onsu

ltora

Tèc

nica

·

Col

·legi

d’A

rqui

tect

es d

e C

atal

unya

v

.3

abr

il 20

08

HS 2 RECOLLIDA I EVACUACIÓ DE RESIDUS Per al dimensionament i ubicació dels elements veure fitxa DB HS 2

Exigències bàsiques HS 2: Recollida i evacuació de residus (art.13.2 Part I CTE)

“Els edificis disposaran d’espais i mitjans per extreure els residus ordinaris generats en ells d’acord amb el sistema públic de recollida, de manera que es faciliti l’adequada separació en origen dels esmentats residus, la recollida selectiva dels mateixos i la seva posterior gestió.”

Espais comuns de l’edifici Interior de l’habitatge En funció del sistema de recollida municipal

Previsió de magatzem o espai de reserva

Espai d’emmagatzematge immediat

Porta a porta L’edifici disposa d’un magatzem de contenidors

Edificis d’habitatges

Contenidors de la brossa al carrer L’edifici té un espai de reserva

Els habitatges disposen en el seu interior d’espais per emmagatzemar les cinc fraccions dels residus ordinaris.

Edificis d’altres usos S’aporta estudi específic adoptant criteris anàlegs als establerts en el DB HS 2 ✔

A1803

OCT COAC (A4.v0) setembre 2017 1/2

CTE Paràmetres del DB HS per donar compliment a les exigències d’Habitabilitat, Salubritat HS

P. BÀSIC

CTE

RD.

314

/200

6, R

D. 1

371/

2007

, Ord

en V

IV/9

84/2

009

i Ord

en F

OM

/588

/201

7.©

COA

C 20

17se

rà o

bjec

te d

e le

s acc

ions

lega

ls es

caie

nts,

d’a

cord

am

b la

legi

slaci

ó so

bre

prop

ieta

t int

el·le

ctua

l.

HABITATGES(Locals habitables) (1)

Ventilació general (2) sistema: híbrid, o bé mecànic

Àmbit: Conjunt de l’habitatge (locals habitables)

-CO

2 2 (3)

-

Les dues condicions anteriors es consideren satisfetes establint una ventilació de cabal constant amb els valors de la Taula 2.1 (cabals mínims en funció del nombre de dormitoris (D) de l’habitatge).

Taula 2.1 DB HS 3

(L’ del DB HS 3 determina un escenari de funcionament teòric de l’habitatge per tal que es pugui complir l’exigència de forma alternativa als valors de la Taula.)

Ventilació addicional

-

Àmbit: Cuina Cabal mínim de 50 l/s: Extracció mecànica de bafs i contaminants de la cocció (6)(7)

Ventilació complementària

Àmbit: Sala d’estar, menjador, dormitoris i cuina.

Elements: Finestres o portes exteriors practicables (5)

Superfície practicable 1/20 de la superfície útil de l’estança.

Locals no habitables

- Magatzem de residus- Trasters- Aparcaments

-

El sistema de ventilació serà capaç d’establir, almenys, els cabals de la Taula 2.2 mitjançant una ventilació de cabal constant o variable(8):

Taula 2.2 DB HS 3

Locals d’altres tipus - Cal observar les condicions establertes pel RITE.

Cabals mínims (4)Habitatge amb:

0 - 1 D 2 D 3 DAdmissió d’aire des de l’espai exterior (5)

Dormitoris - 1 de principal: 8 l/s 8 l/s 8 l/s- altres dormitoris: - 4 l/s 4 l/s

Sales d’estar i menjadors: 6 l/s 8 l/s 10 l/sExtracció d’aire viciat (6)

Locals humits Mínim per local: 6 l/s 7 l/s 8 l/sHabitatge Mínim en total: 12 l/s 24 l/s 33 l/s

MAGATZEM DE RESIDUS TRASTERS APARCAMENTS(9)

Cabal mínim: 10 l/s m2 0,7 l/s m2 120 l/s plaça

Sistema de ventilació: (5)(6)

Natural, Híbrid, o bé Mecànic

Natural, Híbrid, o bé Mecànic

Natural, o bé Mecànic

HS 3 QUALITAT DE L’AIRE INTERIORExigències bàsiques HS 3: Qualitat de l’aire interior

Ref. del projecte:

I. VENTILACIÓ:

II. EVACUACIÓ DELS PRODUCTES DE LA COMBUSTIÓ DE LES INSTAL·LACIONS TÈRMIQUES, exigències:

(10)

✔

✔

setembre 2017 2/2OCT COAC (A4.v0)

CTE

RD.

314

/200

6, R

D. 1

371/

2007

, Ord

en V

IV/9

84/2

009

i Ord

en F

OM

/588

/201

7.©

COA

C 20

17se

rà o

bjec

te d

e le

s acc

ions

lega

ls es

caie

nts,

d’a

cord

am

b la

legi

slaci

ó so

bre

prop

ieta

t int

el·le

ctua

l.

notes:

(1) Es consideren locals habitables: habitacions i estances (dormitoris, menjadors, biblioteques, sales d’estar, etc.), cuines, cambres higièniques, passadissos i distribuïdors interiors.

(2) Sistema de ventilació general: l’aire circularà des dels locals secs (obertures d’admissió) als humits (obertures d’extracció).(3) (4) Criteris per a l’aplicació de la Taula 2.1:

Locals secs: p.e: dormitoris, sales d’estar i menjadors. - Per als locals no recollits a la Taula amb usos semblants a sales d’estar i menjadors (p.e: sala de jocs, despatxos...), els cabals

de ventilació s’assimilaran als de sales d’estar i menjadors. - Als locals secs destinats a varis usos se’ls aplicarà el cabal corresponent a l’ús pel qual resulti un major cabal de ventilació.

Locals humits: p.e: cambres higièniques i cuines. - Quan en un mateix local es donin usos propis de local sec i humit, cada zona haurà de dotar-se amb el seu cabal corresponent.

Pel que fa als valors de cabals d’admissió i extracció, es recorda, que una vegada assignats els valors mínims de la Taula caldrà ajustar-los per tal de garantir l’equilibri de cabals.

(5)

-

(6) L’expulsió de l’aire viciat -

qualsevol obstacle que estigui a una distància entre 2 i 10 m de l’expulsió i/o 1,3 vegades l’altura de qualsevol obstacle que estigui a

-de qualsevol punt on hi puguin haver persones de forma habitual.

(7) D.141/2012 Condicions

(8) La ventilació de cabal variable estarà controlada mitjançant detectors de presència, detectors de contaminants, programació temporal o un altre tipus de sistema.

(9) Si en el projecte només es contempla l’espai de reserva per al magatzem de residus, caldria tenir en compte la previsió del sistema de ventilació.

(10) Reglament de combustibles gasosos (RD. 919/2006) i algunes Ordenances municipals.


Ref. del projecte:

Cod

i Tèc

nic

de l’

Edi

ficac

ió R

D 3

14/2

006

, RD

137

1/20

07 i

les

seve

s co

rrec

cion

s d

’erra

des

(BO

Es 2

0/12

/200

7 i 2

5/1/

2008

) O

ficin

a C

onsu

ltora

Tèc

nica

·

Col

·legi

d’A

rqui

tect

es d

e C

atal

unya

v

.3

abr

il 20

08

HS 4 SUBMINISTRAMENT D’AIGUA

Exigències bàsiques HS 4 Subministrament d’aigua (art.13.4 Part I CTE)

“Els edificis disposaran de mitjans adequats per subministrar a l’equipament higiènic previst d’aigua apta per al consum de forma sostenible, aportant cabals suficient per al seu funcionament, sense alteració de les propietats d’aptitud per al consum i impedint els possibles retorns que puguin contaminar la xarxa, incorporant mitjans que permetin l’estalvi i el control del cabal de l’aigua.

Els equips de producció d’aigua calenta dotats de sistemes d’acumulació i els punts terminals d’utilització tindran unes característiques tal que evitin el desenvolupament de gèrmens patògens.”

Qualitat de l’aigua L’aigua de la instal·lació complirà els paràmetres de la legislació vigent per a aigua de consum humà. Els materials de la instal·lació garantiran la qualitat de l’aigua subministrada, la seva compatibilitat amb el tipus d’aigua i amb els diferents elements de la instal·lació a més de no disminuir la vida útil de la instal·lació.

El disseny de la instal·lació de subministrament d’aigua evitarà el desenvolupament de gèrmens patògens.

Sistemes antiretorn: Se’n disposaran per tal d’ evitar la inversió del sentit del flux de l’aigua

S’establiran discontinuïtats entre:

Instal·lacions de subministrament d’aigua i altres instal·lacions d’aigua amb diferent origen que no sigui la xarxa pública

Instal·lacions de subministrament d’aigua i instal·lacions d’evacuació Instal·lacions de subministrament d’aigua i l’arribada de l’aigua als aparells i equips de la instal·lació

Protecció contra retorns

Buidat de la xarxa: Qualsevol tram de la xarxa s’ha de poder buidar pel que elssistemes antiretorn es combinaran amb les claus de buidat

Cabals instantanis mínims:

Aigua Freda q 0,04l/s urinaris amb cisterna q 0,05l/s “pileta” de rentamans q 0,10l/s rentamans, bidet, inodor q 0,15l/s urinaris temporitzat, rentavaixelles, aixeta aïllada q 0,20l/s dutxa, banyera < 1,40m, aigüera i rentadora

domèstica, safareig, aixeta garatge, abocador q 0,25l/s rentavaixelles industrial (20 serveis) q 0,30l/s banyera 1,40m, aigüera no domèstica q 0,60l/s rentadora industrial (8kg)

Aigua Calenta (ACS) q 0,03l/s “pileta de rentamans q 0,065l/s rentamans, bidet q 0,10l/s dutxa, aigüera i rentadora domèstica, safareig,

aixeta aïllada q 0,15l/s banyera < 1,40m rentadora domèstica q 0,20l/s banyera 1,40m, aigüera no domèstica,

rentavaixelles industrial (20 serveis) q 0,40l/s rentadora industrial (8kg)

Pressió: Pressió mínima: Aixetes, en general P 100kPa Escalfadors i fluxors P 150kPa

Pressió màxima: Qualsevol punt de consum P 500kPa

Condicions mínimes de subministrament als punts de consum

Temperatura d’ACS: Estarà compresa entre 50ºC i 65ºC(No és d’aplicació a les instal·lacions d’ús exclusiu habitatge)

Dimensions dels locals Els locals on s’instal·lin equips i elements de la instal·lació que requereixin manteniment tindran les dimensions adequades per poder realitzar-lo correctament. (No és d’aplicació als habitatges unifamiliars aïllats o adossats)

PROPIETATS DE LA INSTAL·LACIÓ

Manteniment

Accessibilitat de la instal·lació

Per tal de garantir el manteniment i reparació de la instal·lació, les canonades estaran a la vista, s’ubicaran en forats o “patinets” registrables, o bé disposaran d’arquetes o registres. (Si es possible també s’aplicarà a les instal·lacions particulars)

SENYALITZACIÓ Aigua no apta per al consum

Identificació Es senyalitzaran de forma fàcil i inequívoca les canonades, els punts terminals i les aixetes de les instal·lacions que subministrin aigua no apta per al consum.

Comptatge Cal disposar d’un comptador d’aigua freda i d’aigua calenta per a cada unitat de consum individualitzable.

Xarxa de retorn d’ACS La instal·lació d’ACS disposarà d’una xarxa de retorn quan des del punt de producció fins al punt de consum més allunyat la longitud de la canonada sigui > 15m

ESTALVI D’AIGUA Paràmetres a considerar

Dispositius d’estalvi d’aigua

A les cambres humides dels edificis o zones de pública concurrència les aixetes dels rentamans i les cisternes dels inodors en disposaran.

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔

A1803


Ref. del projecte:

Cod

i Tèc

nic

de l’

Edi

ficac

ió R

D 3

14/2

006

, RD

137

1/20

07 i

les

seve

s co

rrec

cion

s d

’erra

des

(BO

Es 2

0/12

/200

7 i 2

5/1/

2008

) O

ficin

a C

onsu

ltora

Tèc

nica

·

Col

·legi

d’A

rqui

tect

es d

e C

atal

unya

v

.3

abr

il 20

08 HS 5 EVACUACIÓ D’AIGÜES

Exigències bàsiques HS 5 Evacuació d’aigües (art.13.5 Part I CTE)

“Els edificis disposaran de mitjans adequats per a extreure les aigües residuals generades en ells de forma independent o conjunta amb les precipitacions atmosfèriques i amb els escorrentius”.

Objecte La instal·lació evacuarà únicament les aigües residuals i pluvials, no podent-se utilitzar per a l’evacuació

d’altre tipus de residus. S’evitarà el pas d’aires mefítics als locals ocupats mitjançant la utilització de tancaments hidràulics.

Ventilació Es disposarà de sistema de ventilació que permeti l’evacuació dels gasos mefítics i garanteixi el correcte funcionament dels tancaments hidràulics.

Traçat El traçat de les canonades serà el més senzill possible, amb distàncies i pendents que facilitin l’evacuació dels residus i seran autonetejables. S’evitarà la retenció d’aigües en el seu interior.

Dimensionat Els diàmetres de les canonades seran els adients per a transportar els cabals previsibles en condicions segures.

PROPIETATS DE LA INSTAL·LACIÓ

Manteniment Les xarxes de canonades es dissenyaran de forma que siguin accessibles per al seu manteniment i reparació, per a la qual cosa han de disposar-se a la vista o allotjades en forats o “patinets” registrables, o bé disposaran arquetes o registres.

✔

✔

✔

✔

✔

A1803

CTE Exigències del DB HR Protecció contra el soroll HR 1/2

Ref. del projecte:

ÀMBIT D’APLICACIÓ

obra nova rehabil itació integral

ampliació, reforma, rehabi l i tació o rehabil i tació integral en edif icis catalogats No els hi és d’aplicació el DB HR

ÚS DE L’EDIFICI

residencial privat residencial públ ic sanitar i

administratiu docent altres

UNITATS D’ÚS

una única unitat d’ús diverses unitats d’ús

EXIGÈNCIES D’AÏLLAMENT ACÚSTIC

SEPARACIONS VERTICALS INTERIORS a soroll aeri

Separacions en la mateixa unitat d’ús envans RA 33dBA

entre el recinte protegit i el recinte emissor DnTA 50dBA El recinte no comparteix portes o finestres amb el recinte emissor entre el recinte habitable i el recinte emissor DnTA 45dBA

paret del recinte protegit RA 50dBA

porta o finestra del recinte protegit RA 30dBA

paret del recinte habitable (1) RA 50dBA

Separació entre una unitat d’ús i un recinte emissor que no pertany a la unitat d’ús

El recinte comparteix portes o finestres amb el recinte emissor

porta o finestra del recinte habitable (1) RA 20dBA

entre recinte d’instal·lacions / activitat i recinte protegit DnTA 55dBA Separació entre una unitat d’ús i un recinte emissor d’instal·lacions o d’activitat entre recinte d’instal·lacions / activitat i recinte habitable DnTA 45dBA

Recinte de l’ascensor (sense maquinària al recinte) entre unitat d’us i caixa d’ascensor RA 50dBA

TANCAMENTS EN CONTACTE AMB L’EXTERIOR a soroll aeri

FAÇANES, COBERTES I TERRES EN CONTACTE AMB L ’EXTERIOR, D 2m,nT,Atr en dBA D2m,nT,Atr

en funció de l’Ld

FAÇANA A CARRER

Ús residencial/ hospitalari Ús cultural/ sanitari/ docent/ administratiu Ld carrer

dBA Dormitoris Estances Estances Aules

Ld 60 30 30 30 30

60 < Ld 65 32 30 32 30

65 < Ld 70 37 32 37 32

70 < Ld 75 42 37 42 37

Quan el soroll al que estigui sotmès el tancament sigui d’aeronaus, els valors D2m,nT,Atr s’incrementaran en 4dBA

Ld > 75 47 42 47 42

A1803

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔

CTE Exigències del DB HR Protecció contra el soroll HR 2/2

Ref. del projecte:

FAÇANA A PATI (Les façanes que donin a pati d’illa tancats, patis interiors o façanes no sotmeses directament a soroll de trànsit, aeronaus,activitats industrials, comercials o esportives, es considerarà un índex de soroll dia, Ld, 10dBA menor que l’índex de soroll dia de la zona.)

Ús residencial/ hospitalari Ús cultural/ sanitari/ docent/ administratiu Ld carrer

dBA Ld Pati dBA

Dormitoris Estances Estances Aules

Ld 60 Ld 60 30 30 30 30

60 < Ld 65 Ld 60 30 30 30 30

65 < Ld 70 Ld 60 30 30 30 30

70 < Ld 75 60 < Ld 65 32 30 32 30

Ld > 75 65 < Ld 70 37 32 37 32

MITGERES a soroll aeri

El conjunt dels dos tancaments que conformen la mitgera o DnTA 50dBA

Cada un dels tancaments que conformen la mitgera D2m,nT,Atr 40dBA

SEPARACIONS HORITZONTALS INTERIORS a soroll d’impacte a soroll aeri

entre el recinte emissor i recinte protegit L’nT,w 65dB DnTA 50dBA Separació entre una unitat d’ús i un recinte emissor que no pertany a la unitat d’ús entre el recinte emissor i recinte habitable no té exigència DnTA 45dBA

entre recinte d’instal·lacions / activitat i recinte protegit L’nT,w 60dB DnTA 55dBA Separació entre una unitat d’ús i un recinte d’instal·lacions o d’activitat entre recinte d’instal·lacions / activitat i recinte habitable L’nT,w 60dB DnTA 45dBA

EXIGÈNCIES DE CONTROL DEL TEMPS DE REVERBERACIÓ

Espais que han de controlar el seu temps de reverberació: Temps màxim de reverberació

Aules i sales de conferències buides (sense ocupació, ni mobiliari), amb un volum 350m3 0,7s

Aules i sales de conferències buides (incloent el total de butaques), amb un volum 350m3 0,5s

Restaurants i menjadors 0,9s

Àrea d’absorció acústica equivalent Zones comunes dels edificis d’ús residencial públic, docent i hospitalari adjacents a recintes protegits amb els que comparteixen portes A 0,2m2/m3

EXIGÈNCIES DE SOROLL I VIBRACIONS DE LES INSTAL·LACIONS

Es limitarà el nivell de soroll i de vibracions que les instal·lacions puguin transmetre als recintes protegits o habitables de l’edifici a través de punts de contacte amb els elements constructius, de manera que no s’augmentin els nivells deguts a les restant fonts de l’edifici. El nivell de potència acústica dels equipaments generadors de soroll estacionari situats als recintes d’instal·lacions, així com les reixetes i difusors terminals d’instal·lacions d’aire condicionat compliran els nivells d’immissió en els recintes adjacents de la Llei 37/2003 de soroll. El nivell de potència acústica màxima dels equips situats a les cobertes i zones exteriors annexes, serà tal que l’entorn de l’equip i els recintes habitables i protegits no superin els objectius de qualitat acústica corresponents

(1) Només aplicable als usos residencial i sanitari

A1803

✔

✔ ✔

✔ ✔

✔ ✔

✔ ✔

✔

✔

✔

Limitació del consum HE 0 Pro jecte Execut iu

habitatge i a l tres usos

(1) Superfície útil dels espais habitables de l’edifici1/1

©2

01

4O

ficin

aCo

nsul

tora

Tècn

ica

Coll

egid

'Arq

uite

ctes

deCa

talu

nya

mai

g20

14

Re fe rè nc ia de pro jecte :

DADES

T ipus d ’ inte rv enc ió : Obra n ov a Ampl iac ió d ’ed i f i c i ex is tent

Ús d e l ’ed i f i c i : Hab i tatges Sup. Útil (1) = m2

A l t re ús :

Zona c l imàt ica h iv e r n : A B C D E

JUSTIF ICACIÓ DE COMPLIMENT DE L’EX IGÈNCIA

Ed i f i c i s d ’ús hab i ta tge

El consum energètic d’energia primària no renovable de l’edifici o de la part ampliada no ha de superar el seuvalor límit.

Consum energèt ic d ’energ ia pr imàr ia no renovab le (kW h/m2 any)

c l i m a h i v e r n v a l o r d e c à l c u l C e p v a l o r l í m i t C e p , l i m

A Cep =S

100040

B Cep =S

100045

C Cep =S

150050

D Cep =S

300060

E Cep =S

400070

procediment de càlcul del consum energètic:

Ed i f i c i s d ’ús d i ferent a l d ’hab i ta tge

La qualificació energètica per a l’indicador “consum energètic d’energia primària no renovable” de l’edifici o la partampliada ha de ser d’una eficiència igual o superior a la classe B, d’acord al procediment bàsic per a la certificaciód’eficiència energètica dels edificis.

Ind icador de consum energèt ic d ’energ ia pr imàr ia no renovab le

Classe: Classe B

procediment de càlcul de la qualificació energètica:

A1803

✔

✔ Equipament de pública concurrència

✔

✔

B, o A

LIDER-CALENER

Limitació de la demanda energètica HE 1 Pro jecte execuc ió

o b ra nova i ampl iac ióa l t res us os d i f e re nts d ’hab i ta tge

(1) Dconjunta = Dcal + 0,70 Dref, per a edificis situats en territori peninsularDconjunta = Dcal + 0,85 Dref, per a edificis situats en territori extrapeninsular

(2) Edifici de referència: edifici obtingut a partir de l’edifici objecte (edifici projectat) que es defineix amb la seva mateixa forma, mida, orientació, zonificacióinterior, ús de cada espai i obstacles, amb unes solucions constructives amb paràmetres característics iguals als establerts a l’Apèndix D del DB HE1.

©2

01

4O

ficin

aCo

nsul

tora

Tècn

ica

Coll

egid

'Arq

uite

ctes

deCa

talu

nya

mai

g20

14

Re fe rè nc ia de pro jecte :

DADES

T ipus d ’ inte rv enc ió : O b r a n o v a Intervenció en edificis existents: A m p l i a c i ó

Ús e d i f i c i :

Càr rega in te rn a : b a i x a m i t j a a l t a m o l t a l t a

C l ima h iv e rn : A B C D E Cl ima est iu : 1 2 3 4

JUSTIF ICACIÓ DEL COMPLIMENT DE L’EX IGÈNCIA

Valors d e la d e m an da e nerg èt ica

El percentatge d’estalvi de la demanda energètica conjunta de calefacció i refrigeració (1), en relació a l’edifici de referència (2) és:

Es ta l v i m ín im de la demanda energè t i ca con juntar e s p e c t e l a d e l ’ e d i f i c i d e r e f e r è n c i a

c à r r e g a d e l e s f o n t s i n t e r n e s

clima d’estiu baixa mitja alta molt alta

estalvi: 1 25% 25% 25% 10%

%2 25% 25% 25% 10%

3 25% 20% 15% 0%

4 25% 20% 15% 0%

procediment de càlcul:

L imi tac ió de le s conde ns ac ion s inte rs t ic ia l s

verificació mitjançant:

A1803

✔

Equipament pública concurrència

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔

40,0

Lider-Calener

eCondensa2

HE 1 CTE Paràmetres del DB HE 1 per donar compliment a les exigències de Limitació de la Demanda Energètica

P. BÀSIC

Ref del projecte:

Cod

i Tèc

nic

de l’

Edi

ficac

ió R

D 3

14/2

006

, RD

137

1/20

07 i

les

seve

s co

rrec

cion

s d

’erra

des

(BO

Es 2

0/12

/200

7 i 2

5/01

/08)

O

ficin

a C

onsu

ltora

Tèc

nica

·

Col

·legi

d’A

rqui

tect

es d

e C

atal

unya

v

.2

mar

ç 20

08

HE 1 LIMITACIÓ DE LA DEMANDA ENERGÈTICA

Exigència bàsica HE 1: Limitació de la demanda energètica (art.15.1 Part I CTE)

“Els edificis disposaran d’una envolvent de característiques tals que limiti adequadament la demanda energètica necessària per assolir el benestar tèrmic en funció del clima de la localitat, de l’ús de l’edifici i del règim d’estiu i hivern, així com per les seves característiques d’aïllament i inèrcia, permeabilitat a l’aire i exposició a la radiació solar, reduint el risc d’aparició d’humitats de condensació superficials i insterticials que puguin perjudicar les seves característiques i tractant adequadament els ponts tèrmics per tal de limitar les pèrdues i guanys de calor i evitar problemes higrotèrmics als mateixos”

Edificis de nova construcció

Rehabilitació d’edificis existents

Edificis existents amb superfície útil > 1000 m2 on es renovi més del 25% dels seus tancaments

Edificacions que, per les seves característiques d’utilització, hagin de restar obertesEdificis i monument protegits oficialment, quan el compliment de l’exigència obligui a alterar el seu aspecte Edificis utilitzats com a llocs de culte i per a activitats religiosesConstruccions provisionals amb un terme previst d’utilització 2anysInstal·lacions industrials, tallers i edificis agrícoles no residencials

ÀMBITD’APLICACIÓ

S’exclouen

Edificis aïllats amb una superfície total < 50 m2

Província: Capital província: Alçada capital província:

Població : Alçada població:

Zona climàtica

Desnivell entre la població i la capital de província:

(1)

Baixa càrrega interna (2) Segons la quantitat de calor que es dissipa al seu interior

Alta càrrega interna (3) Higrometria 3 o inferior (55% HR) (4) Higrometria 4 (62 % HR) (5)

DADES PRÈVIES

Classificació dels espais habitables

Segons el nivell d’humitat interior

Higrometria 5 (70% HR) (6)

Opciósimplificada

Aplicable a edificis en els quals Percentatge d’obertures en cada façana 60% de la superfície de la façana (7) Percentatge de lluernaris en coberta 5% de la superfície de la coberta Les solucions constructives siguin convencionals (8)

MÈTODE DE CÀLCUL

Opció general Aplicable a tot tipus d’edificis Es comprovarà el compliment de les exigències per mitjà del programa informàtic oficial LIDER o programa alternatiu reconegut

Transmitància màxima de cadascun dels elements de l’envolvent tèrmica de l’edifici U màx (W/m

2K)

Murs de façanaParticions interiors en contacte amb espais no habitablesPrimer metre de terres (suelos) i murs en contacte amb el terreny (9) Terres (suelos) (13) Cobertes (14) Vidres i Marcs (15) Mitgeres (10)

Taula 2.1 segons zona climàtica

En edificis d’habitatges, particions interiors que separen hab. calefactats de zones comuns no calefactades

Transmitància límit i Factor solar modificat límit de cada categoria d’elements U limF lim

RECORDATORI: Paràmetres del Decret d’Ecoeficiència (11) Obligatoris +4 punts +6 punts + 8 punts

Parts massisses de tancaments verticals exteriors UMlim (W/m2K) 0,70 0,63 0,56 0,49Obertures de cobertes i façanes d’espais habitables UHlim i ULlim (W/m2K) 3,30

EXIGÈNCIES Limitació demandaenergètica


Obertures de cobertes i façanes orientades a SO (±90º) (12) FHlim i FLlim 0,35

✔

Barcelona Barcelona 1190189

C2

✔✔

✔

0.950.950.950.650.534.41

1.2

✔

9

8

7

6

5

4

3

2

12

11

Sabadell


Transmitància límit i Factor solar modificat límit de cada categoria d’elements U limF lim

10

A1803

13

14

15

CTE Paràmetres del DB Limitació de la Demanda Energètica HE 1 2 / 2

Ref. projecte:

Cod

i Tèc

nic

de l’

Edi

ficac

ió R

D 3

14/2

006

, RD

137

1/20

07 i

les

seve

s co

rrec

cion

s d

’erra

des

(BO

E 20

/12/

2007

i B

OE

25/

01/0

8)

Ofic

ina

Con

sulto

ra T

ècni

ca

· C

ol·le

gi d

’Arq

uite

ctes

de

Cat

alun

ya

v.2

m

arç

2008

En: tancaments

particions interiors

ponts tèrmics de l’envolvent tèrmica, es limitaran les condensacions superficials de forma que:

s’eviti la formació de fongs a la seva superfície interior

Comprovacions

Per assegurar l’absència total de condensacions, el factor de temperatura de la superfície interior f RSi serà: f RSi f RSi, min (segons zona climàtica)

fRSi, min

Higrom. 3fRSi, min

Higrom. 4fRSi, min

Higrom. 5

En tancaments, particions interiors i ponts tèrmics de l’envolvent tèrmica Tancaments en contacte amb el terreny

Superficials

Exempts de comprovació Particions interiors en contacte amb espais no habitables on es prevegi escassa producció de vapor d’aigua

En: tancaments

particions interiors de l’envolvent tèrmica, es limitaran les condensacions insterticials de forma que:

no produeixin una merma significativa de les seves prestacions tèrmiques

no suposin un risc de degradació o pèrdua de vida útil màxima condensació acumulada en 1 any quantitat que es pot evaporar en 1 any

Comprovacions

Per assegurar l’absència total de condensacions, la pressió de vapor en cada capa dels tancaments i particions interiors serà: Pressió de vapor < Pressió de saturació (en condicions interiors i exteriors corresponents al mes de gener, segons apèndix G.1 del DB HE-1)

Tancaments en contacte amb el terreny

Limitació condensacions

Insterticials

Exempts de comprovació Tancaments amb barrera de vapor a la part calenta

EXIGÈNCIES

Limitació permeabilitat a l’aire fusteries

Les fusteries de finestres i lluernaris tindran una permeabilitat a l’aire màxima de m3h/m2 (seran de classe segons norma UNE EN 12.207:2000)

Notes:

(1) Si es modifica el clima assignat per defecte, calculat segons Apèndix D.1 del DB HE1, caldrà adjuntar justificació en el projecte

(2) Espais amb baixa càrrega interna: espais en els quals es genera poca calor. Són els destinats principalment a l’ús residencial (eventual o permanent): tots els espais dels edificis d’habitatge, habitacions, sales i zones de circulació d’hotels, hospitals, etc.

(3) Espais amb alta càrrega interna: espais en els quals es genera gran quantitat de calor, per causa de l’ocupació, la il·luminació o els equips existents

(4) Espais amb higrometria 3 o inferior: espais en els quals no es preveu una quantitat d’humitat alta (tots els espais d’edificis residencials)

(5) Espais amb higrometria 4: espais en els quals es preveu una quantitat d’humitat alta: restaurants, cuines industrials, pavellons esportius, dutxes col·lectives, etc.

(6) Espais amb higrometria 5: espais en els quals es preveu una gran quantitat d’humitat, com ara bugaderies i piscines.

(7) Com a excepció s’admeten percentatges d’obertures > al 60% si la superfície de la façana és inferior al 10% del sumatori de les àrees de totes les façanes de l’edifici, i sempre que la transmitància mitjana d’aquesta façana sigui inferior a la transmitància mitjana que s’obtindria si el percentatge d’obertures fos del 60%

(8) Queden exclosos de l’àmbit d’aplicació de l’opció simplificada els edificis amb tancaments formats per solucions constructives tals com murs trombe, murs parietodinàmics, hivernacles adossats, etc.

(9) L’exigència es refereix al primer metre perimetral exterior dels terres (suelos) recolzats sobre el terreny, incloses les lloses o soleres enterrades a una profunditat < 0,5m; i pels murs en contacte amb el terreny el requeriment es refereix al primer metre superior.

(10) Mitgeres: tancaments que llinden amb altres edificis construïts o en construcció i que conformen una divisió comú (si l’edifici veí ni tan sols està en construcció, a efectes del DB HE 1, els tancaments es consideren façanes).

(11) Cal comprovar si els paràmetres que marca el Decret 21/2006 d’Ecoeficiència són més restrictius que els del DB HE 1, i aplicar els més exigents en cada cas. El Decret d’Ecoeficiència fixa uns paràmetres mínims a complir, i n’apunta uns altres opcionals als quals adjudica un número determinat de punts, per tal d’aconseguir un mínim de 10 punts obligatoris.

(12) L’orientació Sud Oest del Decret d’Ecoeficiència no coincideix exactament amb la del DB HE 1

(13) Les particions interiors en contacte amb espais no habitables, com és el cas de cambres sanitàries, es consideren com a terres (suelos) (segons RD 1371/2007)

(14) Les particions interiors en contacte amb espais no habitables, com és el cas de les golfes, es consideren com a cobertes (segons RD 1371/2007)

(15) Transmitància mitja de la del vidre i la del marc, ponderada segons la superfície ocupada per cadascun d’ells (segons RD 1371/2007)

0.56 0.69 0.8

✔

✔

✔

272,3 o 4

A1803

DADES DE L'EDIFICI:

Usuaris

20

AIGUA tots els usos

%

S

S

PROJECTE

N

HabitatgeUnifamiliar, núm. Hab:Plurifamiliar, núm. Hab:

S

S

S

Vallès Occidental

Gran rehabilitacióUsuaris

l/dia

N

S

obertures de cobertes i façanes orientades a sud-oest (± 900), disposen d’element o tractament a l’exterior o entre els dos vidres tal que : factor solar de la part envidrada S 35%

l’aportació energètica solar és cobreix amb altres fonts d’energies renovables

l’edifici no compta amb suficient assolellament

SSS

AILLAMENT TÈRMIC

III

% (3)

obertures de cobertes i façanes d’espais habitables amb vidres dobles o similar : Km 3,30 W/m2K (1)(2)

Sús docent, sanitari o esportiu: aixetes lavabos i dutxes : temporitzadors o detectors de presència

cisternes de vàters amb mecanismes de doble descàrrega o descàrrega interrompible

Dec

ret

21/2

006

- A

dopc

ió d

e cr

iteris

am

bien

tals

i d'

ecoe

ficiè

ncia

en

els

edifi

cis.

Ofic

ina

Con

sulto

ra T

ècni

ca .C

ol·le

gi d

'Arq

uite

ctes

de

Cat

alun

ya .

Dep

arta

men

t de

Med

i Am

bien

t i H

abita

tge.

Gen

eral

itat d

e C

atal

unya

. v

2.0.

5- M

aig

2007

ADOPCIÓ DE CRITERIS AMBIENTALS I D’ECOEFICIÈNCIA EN ELS EDIFICIS.

DECRET 21/2006

PRODUCTES

MATERIALS I SISTEMES CONSTRUCTIUS tots els usos

si es preveu la instal·lació d’aparell rentavaixelles: a l’espai previst, hi haurà una presa d’aigua freda i una d’aiguacalenta

Comarca:

ECOEFICIÈNCIAPROJECTE BÀSIC

(ESPECIFICACIÓ DE LES DISPOSICIONS ADOPTADES)

Docent (escoles infantils i centres de formació primària, secundària, universitària i professional)

Sanitari (hospitals, clíniques, ambulatoris i centres de salut)

Situació:

X

Municipi:

Reconversió d'antiga edificació

Sabadell

ALTRES USOS (sense perjudici d’altres normatives)

PARÀMETRES D'ECOEFICIÈNCIA D’OBLIGAT COMPLIMENT

PROTECCIÓ SOLAR

% (4)

no és d’aplicació quan :

en edificis de nova planta per limitacions de la normativa urbanística que impossibilita la superfície de captació

USUARIS DE L'EDIFICI

Nova edificació

ENERGIA tots els usos

USOS DE L'EDIFICI:

Centres de l'Administració pública, bancs i oficines

Residencial col·lectiu ( hotels, pensions, residències, albergs )

AIXETES

XAdministratiu (centres de l'Administració pública, bancs,oficines)

SANEJAMENT xarxa de sanejament separada per aigües residuals i pluvials fins arqueta fora propietat o límit més proper

Esportiu ( polisportius, piscines i gimnasos)

la zona no té servei de gas canalitzat o l’aportació energètica és cobreix ambaltres fonts d’energies renovables 0%

S

per protecció patrimoni cultural català

PRODUCCIÓ D’AIGUA CALENTA SANITÀRIA AMB ENERGIA SOLAR

si per la producció d’ACS s’utilitzen resistències elèctriques amb efecte Joule; a qualsevol zona climàtica:

contribució mínima d’energia solar en producció d’ACS

RENTAVAIXELLES

preveu un espai fàcilment accessible de 150 dm3 per separar les fraccions següents:

envasos lleugers, matèria orgànica, vidre, paper/cartró i rebuig

les diferents unitats privatives disposen segons el seu ús un sistema d’emmagatzematge per separat dels diferents tipus de residu :

HABITATGES (adaptant-se a les ordenances municipals)

70 N

al'interior de les unitats privatives

parts massisses de tots els tancaments verticals exteriors, ponts tèrmics inclosos : Km 0,70 W/m2K (1)(2)

distintiu de garantia de qualitat ambiental de la Generalitat de Catalunya

S

marca AENOR Medioambienteetiqueta ecològica tipus I (UNE-EN ISO 14024/2001)etiqueta ecològica tipus III (UNE 150.025/2005 IN)

RESIDUS. DOMÈSTICS tots els usos

20

a un espai comunitari

40

zona climàtica

demanda ACS a 600

contribució mínima d’energia solar en producció d’ACS

edificis amb demanda d’aigua calenta sanitària

≥ 50 l/dia a 600 han de disposar de sistema de producció d’ACS amb energia solar tèrmica

V3.1.0

al menys una família de productes de laconstrucció de l’edifici (productes destinats almateix ús), haurà de disposar d'un delssegüents :

etiqueta ecològica de la Unió Europea

aixetes de lavabos, bidets, aigüeres i equips de dutxa: cabal Q 12 l/min; Q ≥ 9 l/min a 1 bar

A1803

0%

cal justificar-ho adequadament a la memòria

en rehabilitació per la configuració prèvia de l’edifici o de la normativa urbanística

1/2

5

5

5

5

6

6

5

4

6

8

4

5

4

4

5

8

7

3

(1)(2)

(3)(4)

façana ventilada a orientació sud-oest (± 900)

El codi de barres no és correcte. Han d'estar activades les macros i el programa ha d'estar correctament instal.lat.

Revisa la configuració de seguretat de excel: Menú Macro, Seguretat i posar Nivell de seguretat en 'Mig'.

S

S

PUNTS

S

en la construcció de l’edifici cal obtenir un mínim de 10 punts, utilitzant algunes de les solucions constructives següents:

Per tal de no entrar en contradicció amb el Codi Tècnic de l’Edificació, a partir de la data d’aplicació obligatòria del Document Bàsic HE (29/09/2006)la Km s’assimilarà a la UMlim, és a dir, a la Transmitància límit mitjana dels murs de l’edifici (taules 2.2 del CTE)

disposar d’un sistema de reaprofitament de les aigües grises i pluvials de l’edifici

en edificis d’habitatges, les obertures dels tancaments exteriors sobreexposats o exposats (NRE-AT/87), disposen de solucions de finestra, doble finestra o balconada, on el conjunt de bastiment i envidrament tenen aïllament a so aeri R de ≥ 28 dBAen els edificis d’habitatges, els elements horitzontals de separació entre propietats i usuaris diferents, i també les cobertes transitables, tenen solucions constructives en les que el nivell d’impacte Ln en l’espai inferior sigui 74 dBA

en cas de demolició prèvia, reutilitzar els residus petris generats en la construcció del nou edifici

utilitzar al menys un producte obtingut del reciclatge de productes (de la construcció, pneumàtics, residus d’escumes, etc)

S

Per algunes zones climàtiques, els requeriments del CTE, son més restrictius que els del decret de ecoeficiència

S

CONSTRUCCIÓ

INSTAL·LACIONS

24

utilització d’energies renovables per obtenir la climatització (calefacció i/o refrigeració) de l’edificienllumenat d’espais comunitaris o d’accés amb detectors de presència, sense que afecti negativament al sistema d’enllumenat

disposar d’un sistema de reaprofitament de les aigües pluvials de l’edifici

reduir el coeficient mitjà de transmitància tèrmica Km dels tancaments verticals exteriors en un 20% de 0,70 W/m2K ; Km 0,56 W/m2Kreduir el coeficient mitjà de transmitància tèrmica Km dels tancaments verticals exteriors en un 30% de 0,70 W/m2K ; Km 0,49 W/m2K

sistemes preindustrialitzats, com a mínim al 80% de la superfície dels tancaments exteriors

DECRET 21/2006

EDIFICIS D’HABITATGES exclusivament

ADOPCIÓ DE CRITERIS AMBIENTALS I D’ECOEFICIÈNCIA EN ELS EDIFICIS.

PROJECTE BÀSIC

entre interior d’habitatges i espais comunitaris: aïllament mínim a so aeri R de 48 dBA

ECOEFICIÈNCIA

reduir el coeficient mitjà de transmitància tèrmica Km dels tancaments verticals exteriors en un 10% de 0,70 W/m2K ; Km 0,63 W/m2K

MATERIALS I SISTEMES CONSTRUCTIUS tots els usos

PARÀMETRES D'ECOEFICIÈNCIA D'OBLIGAT COMPLIMENT

AILLAMENT ACÚSTICelements horitzontals i parets separadores entre propietaris o usuaris diferents: aïllament mínim a so aeri R de 48dBA

coberta ventilada

DISSENY DE L'EDIFICI

PROJECTE

en edificis d’habitatges que el 80% d’aquests rebin a l’obertura de la sala una hora d’assolellament directe entres les 10 i les 12 hores solars, el solstici d’hivern

coberta enjardinada

PROJECTE PARÀMETRES AMBIENTALS D’OBLIGAT COMPLIMENT

(ESPECIFICACIÓ DE LES DISPOSICIONS ADOPTADES)

que les diferents entitats privatives de l’edifici disposin de ventilació creuada natural

Contribució solar mínima d'energia solar en la producció d'ACSCal fer constar el mateix percentatge de contribució solar que a (3)

Dec

ret

21/2

006

- A

dopc

ió d

e cr

iteris

am

bien

tals

i d'

ecoe

ficiè

ncia

en

els

edifi

cis.

Ofic

ina

Con

sulto

ra T

ècni

ca .C

ol·le

gi d

'Arq

uite

ctes

de

Cat

alun

ya .

Dep

arta

men

t de

Med

i Am

bien

t i H

abita

tge.

Gen

eral

itat d

e C

atal

unya

. v 1

.1- A

gost

200

6

MATERIALS

Ssistemes preindustrialitzats, com a mínim al 80% de la superfície de l’estructura

AILLAMENT TÈRMIC

AILLAMENT ACÚSTIC

2/2



MC MEMÒRIA CONSTRUCTIVA

MC 0. Treballs previs

Enderrocs: És necessari enderrocar i desmantellar alguns elements de l’edifici existent per tal d’executar la reforma projectada i també les ampliacions. Aquests enderrocs són de poca entitat i estan localitzats en diferents punts que es senyalen en els plànols. Els treballs més significatius són:

- Enderroc d’un tram del mur de façana de l’accés existent, juntament amb el desmantellament de la porta corredissa metàl·lica existent, per tal de construir l’ampliació numerada 1 que servirà com a espai a la recol·locació de la consergeria.

- Arrencada de paviment i excavació de la capa superficial del terra de la part posterior de l’accés existent, on hi ha una rampa de dos trams i alguns graons. Aquests treballs seran per a preparar l’espai de l’ampliació 2 de les oficines i àrea d’administració.

- Arrencada de paviment, excavació de la capa superficial del terra i enderroc d’una part del voladís existent de la façada sud de l’edifici. Zona on s’ubicarà l’ampliació 3 que conformarà el cos de serveis higiènics del bar sota el voladís del bar actual.

- Enderroc de les capes d’acabat de la coberta del badalot d’accés al garatge soterrani, així com els ampits i el revestiment del mateix. Aquestes feines permetran la construcció de l’estructura de l’ampliació 4 i la formació del forjat del primer pis per sobre del badalot existent.

Afectacions a edificis veïns, serveis i altres elements: A banda de les afectacions descrites anteriorment, l’edifici existent disposa d’una rampa que transcorre des de l’espai públic fins a la planta soterrani passant per sota del que es proposa com a ampliació principal de l’escola de música. Per tal de no afectar aquest element, així com l’estructura del badalot d’accés al pàrquing, l’estructura general de l’ampliació s’ha dissenyat a través de dos murs de formigó armat que, a mode de bigues, passen per damunt d’aquests elements sense recolzar-s’hi. La fonamentació es disposarà a banda i bada deixant un espai prudencial per a evitar afectacions d’empentes.

Replanteig general: El replanteig general es defineix des de l’amplada útil del passadís existent del centre cívic així com des del badalot d’accés al pàrquing soterrani. Per tal de definir la posició dels diferents elements constructius dels edificis proposats, veure plànol de replanteig.

MC 1. Sustentació

Veure annex memòria tècnica de l’estructura.

MC 2. Sistema estructural

Veure annex memòria tècnica de l’estructura.



MC 3. Sistema d’envolvent i acabats exteriors

Es garanteixen les diferents exigències bàsiques mitjançant el compliment dels DBs del CTE. A continuació es relacionen els subsistemes que formen la part de l’envolvent exterior o de la compartimentació interior, identificats amb un codi de referència i agrupats segons la següent classificació:

3.1 Terres en contacte amb el terreny 3.2 Murs en contacte amb el terreny 3.3 Façanes 3.4 Coberta 3.5 Terres en contacte amb l’exterior 3.6 Mitgeres 3.7 Compartimentacions interiors verticals 3.8 Compartimentacions interiors horitzontals 3.9 Elements de protecció

MC 3.1. Terres en contacte amb el terreny

La solera garantirà un grau d’impermeabilitat 1 (Ks=10-9 cm/s i presència d’aigua baixa ja que no hi ha nivell freàtic a menys de 10m per sota del terra de l’edifici). Tindrà una transmitància tèrmica màxima U < 0,75 W/m2K. S.01: Solera de formigó armat. Gruix total 37 cm.

Composició Gruix (cm)

Emmacat de graves 10

Làmina de polietilè -

Aïllament tèrmic de poliestirè extruït (XPS) 8

Solera de formigó amb retracció moderada, armada amb # 20x20x5mm. Junts al tall d’acord als plànols 15

Paviment 3

DB HE 1: Solera tipus/ U = 0,37 W/m2K DB HS 1: C2+C3+D1/ grau d’impermeabilitat 1 DB SI: Paviment, reacció al foc: Euroclasse A1 > BFL-s1 MC 3.2. Murs en contacte amb el terreny

No hi ha murs en contacte amb el terreny.

MC 3.3. Façanes -Part cega de les façanes

Les façanes tindran un grau d’impermeabilitat 3 (edifici en zona eòlica C , altura de l’edifici <15m i zona pluviomètrica III). Tindran una transmitància tèrmica màxima U < 0,29 W/m2K.



F.01: Façanes de l’ampliació principal formades pel mur de formigó estructural amb trasdossat de cartró-guix a l’interior. Gruix total 41cm.


Mur de formigó armat. 28

Cambra d’aire sense ventilar 1

Llana mineral (MW) transpirable (0,031 W/mK) dins estructura trasdossat. 9

Trasdossat autoportant de cartró-guix 2x15mm de gruix amb estructura d’acer galvanitzat de 90mm.

3

DB HE 1: F.01 Façana tipus/ U = 0,29 W/m2K DB HR: RAtr = 85,8dBA i m = 720kg/m3

DB HS 1: R1+B1+C1/ grau d’impermeabilitat 3 Característiques del formigó vist dels murs de façana:

El formigó contindrà mesclat pigments inorgànics amb alt poder colorant. El pigment serà amb base d’òxid de ferro sintètic negre per tal d’enfosquir el color final, de tipus NEGRO 51 de Serra Ciments o equivalent. El producte ha de tenir total estabilitat tant en l’interior com en l’exterior. La D.F. escollirà la dosificació segons mostres realitzades pel contractista.

Pel que fa a la textura d’acabat exterior, s’incorporaran taulers de fusta d’encofrar en sentit horitzontal a cada bastidor metàl·lic d’encofrar, i es deixarà les marques dels llistons com a textura final. Els motlles s’hauran de col·locar ben alineats i de manera que no suposin una disminució de la secció dels nervis.

En els murs dels testers, en canvi, s’executaran amb encofrats fenòlics per a deixar un acabat més llis.

F.02: Mur cortina per la façana sud, composat per un entramat de perfils d’alumini anoditzat de cara vista 50mm i vidres plans laminars de 5+5 transparents i fixes. Conjuntament amb F.01 forma un mur solar ventilat del qual se’n extreu l’aire calent durant l’hivern per a ventilar i climatitzar l’interior.

Perfileria tipus SCHÜCO “sistema FWS 50”. Muntants de 85mm de profunditat amb Ix=108,46 cm4 col·locats cada 2,01m. Travessers de 55mm amb Ix=16.10 i Iy=17,16 cm4 col·locats cada 1m. Dimensions calculades per a pressions de vent segons CTE DB SE-AE i per una càrrega de 0,80KN/m2 Acabat de muntants i travessers anoditzat. Ancorat a l’estructura principal pels muntants mitjançant cartel·les d’acer A-42b galvanitzat i amb passadors M10 d’acer inoxidable, amb casquets interns per impedir la deformació del perfil per pressió. La unió muntant-travesser serà solapada, essent els travessers els que s’entreguin als muntants per tal de garantitzar l’estanquitat de la unió, i per recollir les condensacions al canal de drenatge del muntant per caure a l’exterior de forma controlada. Aquests canals, comunicats entre sí, han de possibilitar la ventilació interna dels quatre costats de cada vidre. Juntes de EPDM i ferratges d’acer inoxidable. Tapetes horitzontals en forma de “T” clipades als pressors de secció rectangular, de 50mm de front i 60mm de profunditat total. Acabat lacat color vermellós RAL a definir per la D.F.



F.03: Façana ventilada revestida de pedra natural. Gruix total 32cm. Composició Gruix (cm)

Aplacat exterior de pedra sorrenca 3

Cambra d’aire ventilada 2

Panell d’aïllament de poliestirè expandit (EPS) (0,029 W/mK) 6

Obra de fàbrica de ½ peu 13,5

Trasdossat autoportant de cartró-guix 2x13mm de gruix amb estructura d’acer galvanitzat de 46mm i llana mineral (0,036 W/mK)

7,5

DB HE 1: F.03 Façana tipus/ U = 0,25 W/m2K DB HR: RAtr = 56dBA i m = 150kg/m3

DB HS 1: R1+B1+C1/ grau d’impermeabilitat 3 F.04: Façana ventilada revestida de xapa metàl·lica. Gruix total 32cm.


Revestiment exterior tipus composite 3





7,5


DB HS 1: R1+B1+C1/ grau d’impermeabilitat 3 F.05: Façana ventilada revestida de xapa metàl·lica per a badalot. Gruix total 26cm.


Revestiment exterior de xapa metàl·lica corrugada 2





7,5


DB HS 1: R1+B1+C1/ grau d’impermeabilitat 3 -Obertures de façana

Les fusteries exteriors seran d’alumini anoditzat lacat amb trencament de pont tèrmic. Acabat lacat color RAL 7021. Serà tipus SCHÜCO “sistema AWS 65” i les portes “ADS 65 HD”. Característiques dels marcs:

- Transmitància tèrmica màxima: 2,5 W/m2K segons UNE-EN 10077-2 - Permeabilitat a l’aire: Classe 4 segons UNE-EN 12207 - Estanqueïtat mínima a l’aigua: Classe 8A segons UNE-EN 12208 - Resistència mínima al vent: C4 segons UNE-EN 12210 - Aïllament acústic mínim: 42dBA

Tots els marcs de les fusteries incorporaran una banda expansiva tipus ILLBRUCK o equivalent per a formar el contacte entre aquests i els pre-marcs. Totes les finestres de la façana sud de l’ampliació principal disposades dins el mur solar ventilat tindran unes cortines tèxtils motoritzades per l’exterior com a protecció solar.



Els segellats perimetrals seran amb silicona neutra resistent als raigs UVA i sobre un cordó cel·lular antiadherent a la silicona.

L’envidrament serà amb cambra d’aire i tindran diferents gruixos en funció de la seva posició. La designació dels vidres és: exterior – cambra – interior. Els vidres seran de baixa emissivitat tèrmica i amb una transmitància màxima de 1,4 W/m2K. Així mateix, els vidres de la planta baixa de l’ampliació principal també tindran una capa de control solar.

- Ponts tèrmics

Les solucions constructives dels ponts tèrmics estan detallades a la documentació gràfica del projecte. Per al càlcul de la demanda energètica de l’edifici s’han tingut en compte uns valors de transmitància tèrmica lineal dels ponts tèrmics (Ψ) obtinguts de la base de dades del programa CALENER VYP (versió 1.0 de 12 de juny de 2013) per a unes solucions constructives similars a les del projecte. MC 3.4. Mitgeres L’edifici no té edificis contigus i per tant no hi ha cap element de mitgera.

MC 3.5. Cobertes

- Part massissa de la coberta

La coberta principal serà plana invertida no transitable. Tindrà una transmitància tèrmica màxima U < 0,23 W/m2K. C.01: Coberta plana invertida ampliació principal, amb protecció de graves. Gruix total 33 cm


Graves de 16 a 32mm de diàmetre 10

Capa separadora geotèxtil -

Panell de poliestirè extrusionat (XPS) amb resistència a la compressió >300KPa, superfície estriada i encadellat (0,034 W/mK)

8

Membrana impermeable no adherida tipus EVAC 0,08

Formació 2% pendent amb morter de ciment gruix mínim 3cm 15 (promig)

Forjat de lloses alveolars de 30cm + capa de compressió de 5cm 35

Cambra d’aire del fals sostre variable

Aïllament de llana mineral (0,031 W/mK) 5

Fals sostre de plaques de cartró-guix acústic 13

DB HE 1: U = 0,20 W/m2K DB HR: RAtr =63dBA, m=504kg/m2 DB SI: BROOF C.02: Coberta plana invertida zona administració, amb protecció de graves. Gruix total 28 cm


Graves de 16 a 32mm de diàmetre 10

Capa separadora geotèxtil -

Panell de poliestirè extrusionat (XPS) amb resistència a la compressió >300KPa, superfície estriada i encadellat (0,034 W/mK)

8

Membrana impermeable no adherida tipus EVAC 0,08


Forjat unidireccional de 25cm + capa de compressió de 5cm 30






DB HE 1: U = 0,20 W/m2K DB HR: RAtr =64dBA, m=372g/m2 DB SI: BROOF C.03: Coberta plana ceràmica sobre voladís existent. Gruix total 33 cm


Paviment ceràmic tipus rasilla 2

Capa de morter d’anivellació 2

Membrana impermeable -


Forjat existent 24




DB HE 1: U = 0,29 W/m2K DB HR: RAtr =64dBA DB SI: BROOF C.04: Coberta deck per a badalot


Panell sandvitx col·locat amb pendent 50




DB HE 1: U = 0,27 W/m2K DB HR: RAtr =43dBA DB SI: BROOF

- Obertures de coberta

Al coronament del mur cortina de la façana tipus F.02, s’hi instal·laran unes obertures a mode d’exutori. Aquestes finestres seran d’alumini anoditzat amb trencament de pont tèrmic. Tipus SCHÜCO “AWS 57 RO”. Seran d’accionament motoritzat amb motor tipus Linealtec. Frontisses ocultes que permetin un angle d’obertura fins a 90º. Juntes de EPDM i ferratges d’acer inoxidable. L’envidrament serà de seguretat 5+5 transparent. MC 3.6. Terres en contacte amb l’exterior No hi ha terres en contacte amb l’exterior.



MC 4. Sistemes de compartimentació i acabats interiors MC 4.1. Compartimentació interior vertical

Els envans i divisòries es diferencien en funció de l’ús, els requeriments de control acústic, protecció contra incendis i per tal de garantir l’estabilitat segons la seva l’alçada. Les divisòries entre espais de diferents sectors d’incendi es bastiran amb obra de fàbrica de maó calat de 13,5cm de gruix, i es trasdossaran amb plaques de guix laminat segons ubicació. El trasdossat de façana es farà amb estructura autoportant de 90mm i plaques de guix laminat 15/15mm. L’estructura d’alumini del trasdossat es separarà 1cm del mur de formigó creant una cambra d’aire no ventilada. La resta de divisions es faran amb envans de guix laminat amb estructura u46 o u70 segons alçada. En les aules de música, per tal d’obtenir un aïllament al soroll superior a 70 dB, es farà doble envà amb 1cm de separació i placa intermitja. Els recintes humits i les separacions interiors d’aquests es faran amb plaques de cartró-guix hidròfug.

- Obertures de la compartimentació interior vertical (portes)

Portes amb subestructura de pi amb aplacat de DM a cada cara per pintar o revestir. Manetes tipus d’acer inoxidable sobre placa amb pany i clau. Totes disposaran de topall de seguretat. Totes les portes de les aules de música (excepte les 3 aules existents) seran acústiques amb un aïllament de 45dB. Batent de 65mm de gruix amb bastidor perimetral de fusta massissa i nucli interior amb aïllament. Tancament amb borlet acústic. Les frontisses seran d’acer inoxidable previstes d’un coixinet de boles per a l’ús en portes pesades. S’instal·larà una junta d’estanqueitat retràctil de 20mm. Làmina de silicona desplegable instal·lada sota la porta. Totes les portes es troben definides en el plànol de fusteries corresponent. MC 4.2. Compartimentació interior horitzontal

En l’ampliació principal hi ha un únic tipus de compartimentació interior horitzontal: el forjat entre planta baixa i primera. Forjat01: Coberta plana invertida ampliació principal, amb protecció de graves. Gruix total 33 cm


Paviment 2

Llosa flotant 5

Aïllament acústic 3

Capa de compressió 5

Forjat de lloses alveolars de 30cm + capa de compressió de 5cm 35




DB HE 1: U = 0,31 W/m2K DB HR: RAtr =65dBA, m=504kg/m2



MC 4.3. Elements de Protecció

L’alçada de protecció és d’1,10m quan el desnivell que protegeix és superior a 6m i de 0,90m quan aquest desnivell és superior a 0,55m i fins a 6m. L’arrencada de l’escala es senyalitzarà de manera visual i tàctil, diferenciant amb color els 80cm previs al començament de l’escala amb un relleu perpendicular a l’eix de la mateixa, d’acord amb el SUA 9. Per tal de reduir el risc de lliscament, cada graó tindrà una franja separada 25mm del límit del graó. Els passamans seran rodons d’acer pintat, situats a 90cm i fixats a les parets de l’escala.

MC 5. Sistema d'acabats Revestiments de paraments verticals

- Paraments verticals de cartró-guix pintat amb pintura plàstica amb acabat llis, amb una capa segelladora i dues d’acabat (a excepció de banys i cuina on hi haurà enrajolat).

- Sòcols de forma genèrica a tots els paraments verticals, de DM pintat de 10cm d’alçada. - Enrajolats fins al sostre de banys, vestuaris i cuina, amb rajola ceràmica col·locada amb morter sobre

placa de guix. Es garantirà que les zones de dutxa tindran el seu paviment i les seves parets impermeabilitzades fins una alçada de 2,20m. A la cuina l’acabat de la superfície de qualsevol element situat a menys de 30cm dels límits de l’espai d’emmagatzematge immediat de residus és impermeable i fàcilment netejable.

Paviments

- El nou paviment de planta baixa de les ampliacions serà igual en color i mides que l’existent: de peces de terrazzo negre de gra fi.

- Als accessos, es col·locarà una catifa de rails d’alumini d’alt trànsit i durabilitat, de 17mm d’espessor i acabat de cautxú.

- Paviment de gres porcellànic en zona de cuina, banys i vestuaris. Resistència al lliscament classe 2. - Paviment flotant a l’escola de música, de plaques de suro model parquet “standard natural” de

BarnaCork o equivalent, de dimensions 612x440mm i 10mm de gruix, acabat envernissat mat. Classe 33: ús comercial intensiu, resistència a l’abrasió AC3 i resistència al foc Classe C-s1.

La reacció al foc dels revestiments serà segons allò descrit al capítol sobre seguretat en cas d’incendi.

Sostres

- A les estances principals de l’ampliació principal es preveu un fals sostre suspès continu de plaques de guix laminat acústiques, tipus Knauf Cleaneo o equivalent. Acabat pintat.

- Al passadís del primer pis de l’escola de música es preveu un fals sostre registrable de plaques de guix laminat acústiques, tipus Knauf Danoline o equivalent.

- Als cel rasos del centre cívic es preveuen un fals sostresuspès continu de plaques de guix laminat pintat de 13mm de gruix.

- Als vestuaris, banys i cuina les plaques de guix laminat seran hidròfugues. - Els cortiners es faran amb plaques de guix laminat i perfileria oculta. La reacció al foc dels revestiments serà segons allò descrit al capítol sobre seguretat en cas d’incendi.



MC 6. Sistema de condicionament, instal·lacions i serveis L’edifici del centre cívic existent ja disposa de les infraestructures dels serveis d’aigua, gas, electricitat i clavegueram. La zona d’intervenció en l’edifici actual afecta alguns dels serveis i instal·lacions. Per altra banda, les ampliacions comptaran amb la totalitat de les instal·lacions necessàries descrites en cada apartat.

A nivell funcional, cada un dels tres usos de l’edifici projectat tindrà certa autonomia en la gestió i consum dels seus serveis. Per exemple, cada ús (centre cívic, bar i escola de música) tindrà un sub-quadre elèctric, un sistema propi de clima i ventilació, o un sistema autònom d’alarma contra la intrusió.

El disseny i dimensionat de les instal·lacions permetran satisfer els requisits del CTE i de la resta de normativa d’aplicació.

Totes les instal·lacions, la seva implantació, els materials i elements que les composen queden definits en els corresponents plànols i capítols dels Amidaments i les seves especificacions en els Plecs de Condicions.

MC 6.1. Instal·lació d’ascensor

Veure projecte d’instal·lacions annex I.01.

MC 6.2. Recollida i evacuació de residus

Es garanteixen els paràmetres que determina el DB HS 2, així com les especificacions del Decret 21/2006 de criteris ambiental i d’Ecoeficiència en els edificis.

L’edifici disposarà d’espais i mitjans per extreure els residus ordinaris generats en ell de forma i d’acord amb el sistema públic de recollida, de tal forma que es faciliti l’adequada separació en origen d’aquests residus, la recollida selectiva dels mateixos i la seva posterior gestió.

MC 6.3. Instal·lacions d’aigua Veure projecte d’instal·lacions annex I.02.2.

MC 6.4. Evacuació d’aigües Veure projecte d’instal·lacions annex I.02.3.

MC 6.5. Instal·lacions tèrmiques Veure projecte d’instal·lacions annex I.08.

MC 6.6. Sistemes de ventilació (no vinculades a les instal·lacions tèrmiques) Veure projecte d’instal·lacions annex I.02.1.

MC 6.7. Subministrament de gas Veure projecte d’instal·lacions annex I.03.

MC 6.8. Instal·lacions elèctriques


MC 6.9. Instal·lacions d’il·luminació


MC 6.10. Telecomunicacions Veure projecte d’instal·lacions annex I.09.



MC 6.11. Instal·lacions de protecció contra incendi Veure projecte d’instal·lacions annex I.10.

MC 6.12. Sistemes de protecció contra el llamp Veure projecte d’instal·lacions annex I.11.

Barcelona, juny de 2019

Jordi Safont-Tria i Oms, arquitecte



MN. NORMATIVA APLICABLE

MN 1. Edificació

Relació de la normativa tècnica general aplicable als projectes d’edificació d’acord amb el Codi Tècnic de l’Edificació i altres reglaments i disposicions d’àmbit estatal, autonòmic i municipal.

Aspectes generals

Ley de Ordenación de la Edificación, LOE

Ley 38/1999 (BOE: 06/11/99),modificació: Ley 52/2002,(BOE 31/12/02). Modificada pels Pressupostos generals de l’estat per a l’any 2003. art. 105 i la Ley 8/2013 (BOE 27/6/2013)

Código Técnico de la Edificación, CTE

RD 314/2006, de 17 de març de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007), Orden VIV 984/2009 (BOE 23/4/2009) i les seves correccions d’errades (BOE 20/12/2007 i 25/1/2008). RD 173/10 pel que es modifica el Codi tècnic de l’edificació, en matèria d’accessibilitat i no discriminació a persones con discapacitat. (BOE 11.03.10), la Ley 8/2013 (BOE 27/6/2013) i la Orden FOM/ 1635/2013, d'actualització del DB HE (BOE 12/09/2013) amb correcció d'errades (BOE 08/11/2013)

Desarrollo de la Directiva 89/106/CEE de productos de la construcción

RD 1630/1992 modificat pel RD 1328/1995. (marcatge CE dels productes, equips i sistemes)

Normas para la redacción de proyectos y dirección de obras de edificación

D 462/1971 (BOE: 24/3/71)modificat pel RD 129/85 (BOE: 7/2/85)

Normas sobre el libro de Ordenes y asistencias en obras de edificación

O 9/6/1971 (BOE: 17/6/71) correcció d’errors (BOE: 6/7/71) modificada per l’O. 14/6/71(BOE: 24/7/91)

Certificado final de dirección de obras

D 462/1971 (BOE: 24/3/71)

Habitatge

Llei de l'habitatge

Llei 18/2007 (DOGC: 9/1/2008) i correcció errades (DOGC 7/2/2008)

Condicions mínimes d’habitabilitat dels habitatges i la cèdula d’habitabilitat

D 141/2012 (DOGC 2/11/2012). Incorpora condicions d’accessibilitat per als edificis d’habitatge, tant elements comuns com a l’interior de l’habitatge.

Acreditació de determinats requisits prèviament a l’inici de la construcció dels habitatges

D 282/91 (DOGC:15/01/92) Requisits documentals per iniciar les obres.

Accessibilitat

Condiciones básicas de accesibilidad y no discriminación de las personas con discapacidad para el acceso y utilización de los espacios públicos urbanizados y edificaciones

RD 505/2007 (BOE 113 de l'11/5/2007). Desarrollo de la LIONDAU, Ley de Igualdad de oportunidades y no discriminación y acceso universal.

CTE Part I Exigències bàsiques de seguretat d’utilització i accessibilitat, SUA

CTE DB Document Bàsic SUA Seguretat d’utilització i accessibilitat

RD 314/2006 (BOE 28/03/2006) i les seves modificacions

Llei d’accessibilitat

Llei 13/2014 (DOGC 4/11/2014)

Codi d'accessibilitat de Catalunya, de desplegament de la Llei 20/91

D 135/95 (DOGC 24/3/95)



Seguretat estructural

CTE Part I Exigències bàsiques de Seguretat Estructural, SE

CTE DB SE Document Bàsic Seguretat Estructural, Bases de càlcul

CTE DB SE AE Document Bàsic Accions a l’edificació


Seguretat en cas d’incendi

CTE Part I Exigències bàsiques de seguretat en cas d’incendi, SI

CTE DB SI Document Bàsic Seguretat en cas d’Incendi


CTE DB SI Document Bàsic Seguretat en cas d’Incendi

Reglamento de seguridad en caso de incendios en establecimientos industriales, RSCIEI

RD 2267/2004, (BOE: 17/12/2004)

Prevenció i seguretat en matèria d’incendis en establiments, activitats, infraestructures i edificis.

Llei 3/2010 del 18 de febrer (DOGC: 10.03.10), entra en vigor 10.05.10.

Instruccions tècniques complementàries, SPs (DOGC 26/10/2012)

Ordenança Municipal de protecció en cas d’incendi de Barcelona, OMCPI 2008 (només per projectes a Barcelona)

Seguretat d’utilització i accessibilitat

CTE Part I Exigències bàsiques de seguretat d’utilització i accessibilitat, SUA

CTE DB SUA Document Bàsic Seguretat d’Utilització i Accessibilitat

SUA‐1 Seguretat enfront al risc de caigudes

SUA‐2 Seguretat enfront al risc d’impacte o enganxades

SUA‐3 Seguretat enfront al risc “d’aprisionament”

SUA‐5 Seguretat enfront al risc causat per situacions d’alta ocupació

SUA‐6 Seguretat enfront al risc d’ofegament

SUA‐7 Seguretat enfront al risc causat per vehicles en moviment

SUA‐8 Seguretat enfront al risc causat pel llamp

SUA‐9 Accessibilitat


Salubritat CTE Part I Exigències bàsiques d’Habitabilitat Salubritat, HS

CTE DB HS Document Bàsic Salubritat

HS 1 Protecció enfront de la humitat

HS 2 Recollida i evacuació de residus

HS 3 Qualitat de l’aire interior

HS 4 Subministrament d’aigua

HS 5 Evacuació d’aigües


Es regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis

D 21/2006 (DOGC: 16/02/2006) I D 111/2009 (DOGC:16/7/2009)



Protecció enfront del soroll

CTE Part I Exigències bàsiques d’Habitabilitat Protecció davant del soroll, HR

CTE DB HR Document Bàsic Protecció davant del soroll


Ley del ruido

Ley 37/2003 (BOE 276, 18.11.2003)

Zonificación acústica, objetivos de calidad y emisiones acústicas

RD 1367/2007 (BOE 23/10/2007)

Llei de protecció contra la contaminació acústica

Llei 16/2002 (DOGC 3675, 11.07.2002)

Reglament de la Llei 16/2002 de protecció contra la contaminació acústica

Decret 176/2009 (DOGC 5506, 16.11.2009)


D 21/2006 (DOGC: 16/02/2006) i D 111/2009 (DOGC:16/7/2009)

Estalvi d’energia

CTE Part I Exigències bàsiques d’estalvi d’energia, HE

CTE DB HE Document Bàsic Estalvi d’Energia

HE‐0 Limitació del consum energètic

HE‐1 Limitació de la demanda energètica

HE‐2 Rendiment de les Instal∙lacions Tèrmiques

HE‐3 Eficiència energètica de les instal∙lacions d’il∙luminació

HE‐4 Contribució solar mínima d’aigua calenta sanitària

HE‐5 Contribució fotovoltaica mínima d’energia elèctrica

RD 314/2006 (BOE 28/03/2006) i les seves modificacions. Actualització DB HE: Orden FOM/ 1635/2013, (BOE 12/09/2013) amb correcció d'errades (BOE 08/11/2013)


D 21/2006 (DOGC: 16/02/2006) i D 111/2009 (DOGC:16/7/2009)

NORMATIVA DELS SISTEMES CONSTRUCTIUS DE L’EDIFICI

Sistemes estructurals

CTE DB SE Document Bàsic Seguretat Estructural, Bases de càlcul

CTE DB SE AE Document Bàsic Accions a l’edificació

CTE DB SE C Document Bàsic Fonaments

CTE DB SE A Document Bàsic Acer

CTE DB SE M Document Bàsic Fusta

CTE DB SE F Document Bàsic Fàbrica

CTE DB SI 6 Resistència al foc de l’estructura i Annexes C, D, E, F

RD 314/2006 (BOE 28/03/2006) i les seves modificacions.

NCSE‐02 Norma de Construcción Sismorresistente. Parte general y edificación

RD 997/2002, de 27 de setembre (BOE: 11/10/02)

EHE‐08 Instrucción de hormigón estructural

RD 1247/2008 , de 18 de juliol (BOE 22/08/2008)

Instrucció d'Acer Estructural EAE

RD 751/2011 (BOE 23/6/2011) El RD especifica que el seu àmbit d'aplicació és per a totes les estructures i elements d'acer estructural, tant d'edificació com d'enginyeria civil i



que en obres d'edificació es pot fer servir indistintament aquesta Instrucció i el DB SE‐A Acer del Codi Tècnic de l'Edificació.

NRE‐AEOR‐93 Norma reglamentària d’edificació sobre accions en l’edificació en les obres de rehabilitació estructural dels sostres d’edificis d’habitatges

O 18/1/94 (DOGC: 28/1/94)

Sistemes constructius

CTE DB HS 1 Protecció enfront de la humitat

CTE DB HR Protecció davant del soroll

CTE DB HE 1 Limitació de la demanda energètica

CTE DB SE AE Accions en l’edificació

CTE DB SE F Fàbrica i altres

CTE DB SI Seguretat en cas d’Incendi, SI 1 i SI 2, Annex F

CTE DB SUA Seguretat d’Utilització i Accessibilitat, SUA 1 i SUA 2


Codi d'accessibilitat de Catalunya, de desplegament de la Llei 20/91

D 135/95 (DOGC: 24/3/95)


D 21/2006 (DOGC: 16/02/2006) i D 111/2009 (DOGC:16/7/2009)

Sistema de condicionaments, instal∙lacions i serveis

Instal∙lacions d’ascensors

Requisitos esenciales de seguridad para la comercialización de ascensores y componentes de seguridad de ascensores

RD 203/2016 (BOE: 25/5/2016)

Reglamento de aparatos elevadores

O 30/6/66 (BOE: 26/7/66)correcció d’errades (BOE: 20/9/66)modificacions (BOE: 28/11/73; 12/11/75; 10/8/76; 13/3/81; 21/4/81; 25/11/81)

Reglamento de aparatos de elevación y su manutención. Instrucciones Técnicas Complementarias

RD 2291/85 (BOE: 11/12/85)regulació de l’aplicació (DOGC: 19/1/87)modificacions (DOGC: 7/2/90). Derogat pel RD 1314/1997, excepte els articles 10, 11, 12, 13, 14, 15, 19 i 23.

Instrucción Técnica Complementaria AEM 1 “Ascensores” del Reglamento de aparatos de elevación y manutención,

RD 88/2013 (BOE 22/2/2013)

Prescripciones Técnicas no previstas a la ITC‐MIE‐AEM‐1 del Reglamento de Aparatos de Elevación y Manutención

Resolución 27/04/92 (BOE: 15/05/92)

Condiciones técnicas mínimas exigibles a los ascensores y normas para realizar las inspecciones periódicas

O. 31/03/81 (BOE: 20/04/81)

Se autoriza la instalación de ascensores sin cuarto de máquinas

Resolución 3/4/97 (BOE: 23/4/97) correcció d’errors (BOE: 23/5/97)

Se autoriza la instalación de ascensores con máquinas en foso

Resolución 10/09/98 (BOE: 25/9/98)

Prescripciones para el incremento de la seguridad del parque de ascensores existentes

RD 57/2005 (BOE: 4/2/2005)

Normes per a la comercialització i posada en servei de les màquines

RD 1644/08 de 10 d’octubre (BOE 11.10.08)

Aplicació per entitats d’inspecció i control de condicions tècniques de seguretat i inspecció periòdica

Resolució 22/06/87 (DOGC 20/07/87)



Plataformes elevadores verticals per a ús de persones amb mobilitat reduïda.

Instrucció 6/2006

Aplicació a Catalunya del Reial Decret 88/2013, de 8 de febrer, pel qual s’aprova la Instrucció tècnica complementària AEM 1 “Ascensors” del Reglament d’aparells d’elevació i manutenció, aprovat pel RD 2291/1985, de 8 de novembre

Ordre EMO/254/2013 (DOGC 23/10/2013)

Instal∙lacions de recollida i evacuació de residus

CTE DB HS 2 Recollida i evacuació de residus


Ordenances municipals

Instal∙lacions d’aigua

CTE DB HS 4 Subministrament d’aigua


CTE DB HE 4 Contribució solar mínima d’aigua calenta sanitària


Criterios sanitarios del agua de consumo humano

RD 140/2003 (BOE 21/02/2003) i RD 314/2016 (BOE 30/7/2016)

Criterios higiénico‐sanitarios para la prevención y control de la legionelosis.

RD 865/2003 (BOE 18/07/2003)

Reglamento d’equips a pressió. Instruccions tècniques complementàries

RD 2060/2008 (BOE 05/02/2009)


D 21/2006 (DOGC 16/02/2006) I D111/2009 (DOGC:16/7/2009)

Condicions higienicosanitàries per a la prevenció i el control de la legionel∙losi

D 352/2004 (DOGC 29/07/2004)

Mesures de foment per a l’estalvi d’aigua en determinats edificis i habitatges (d’aplicació obligatòria als edificis destinats a serveis públics de la Generalitat de Catalunya, així com en els habitatges finançats amb ajuts atorgats o gestionats per la Generalitat de Catalunya)

D 202/98 (DOGC 06/08/98)


Instal∙lacions d’evacuació

CTE DB HS 5 Evacuació d’aigües



D 21/2006 (DOGC 16/02/2006) I D111/2009 (DOGC16/7/2009)




Instal∙lacions tèrmiques

CTE DB HE 2 Rendiment de les Instal∙lacions Tèrmiques (remet al RITE)


RITE Reglamento de Instalaciones Térmicas en los Edificios

RD 1027/2008 (BOE: 29/8/2007) i les seves posteriors correccions d’errades i modificacions

Requisitos de diseño ecológico aplicables als productes relacionados con la energia

RD 187/2011 (BOE: 3/3/2011)

Criterios higiénico‐sanitarios para la prevención y control de la legionelosis

RD 865/2003 (BOE 18/07/2003)

Reglamento de equipos a presión. Instrucciones técnicas complementarias

RD 2060/2008 (BOE: 05/02/2009)

Condicions higienicosanitàries per a la prevenció i el control de la legionel∙losi

D 352/2004 (DOGC 29/07/2004)

Instal∙lacions de ventilació

CTE DB HS 3 Calidad del aire interior


RITE Reglamento de Instalaciones Térmicas en los Edificios

RD 1027/2008 (BOE: 29/8/2007 i les seves correccions d’errades (BOE 28/2/2008)

CTE DB SI 3.7 Control de humos



RD 2267/2004, (BOE: 17/12/2004)

Instal∙lacions de combustibles

Gas natural i GLP

Reglamento técnico de distribución y utilización de combustibles gaseosos y sus instrucciones técnicas complementarias.

ITC‐ICG 03 Instalaciones de almacenamiento de gases licuados del petróleo (GLP) en depósitos fijos

ITC‐ICG 06 Instalaciones de almacenamiento de gases licuados del petróleo (GLP) para uso propio

ITC‐ICG 07 Instalaciones receptoras de combustibles gaseosos

RD 919/2006 (BOE: 4/9/2006)

Reglamento general del servicio público de gases combustibles

D 2913/1973 (BOE: 21/11/73) modificació (BOE: 21/5/75; 20/2/84), derogat en tot allò que contradiguin o s’oposin al que es disposa al “Reglamento técnico de distribución y utilización de combustibles gaseosos y sus instrucciones técnicas complementarias”, aprovat pel RD 919/2006

Reglamento de redes y acometidas de combustibles gaseosos e instrucciones

O 18/11/74 (BOE: 6/12/74) modificació (BOE: 8/11/83; 23/7/84), derogat en tot allò que contradiguin o s’oposin al que es disposa al “Reglamento técnico de distribución y utilización de combustibles gaseosos y sus instrucciones técnicas complementarias”, aprovat pel RD 919/2006

Gas‐oil

Instrucción Técnica Complementaria MI‐IP‐03 "Instalaciones Petrolíferas para uso propio"

RD 1523/1999 (BOE: 22/10/1999)



Instal∙lacions d’electricitat

REBT Reglamento electrotécnico para baja tensión. Instrucciones Técnicas Complementarias

RD 842/2002 (BOE 18/09/02)

Instrucción Técnica complementaria (ITC) BT 52 “Instalaciones con fines especiales. Infraestructura para la recarga de vehículos eléctricos”, del Reglamento electrotécnico de baja tensión, y se modifican otras instrucciones técnicas complementarias del mismo.

RD 1053/2014 (BOE 31/12/2014)

CTE DB HE‐5 Contribució fotovoltaica mínima d’energia elèctrica


Actividades de transporte, distribución, comercialización, suministro y procedimientos de autorización de instalaciones de energía eléctrica

RD 1955/2000 (BOE: 27/12/2000). Obligació de centre de transformació, distàncies línies elèctriques

Reglamento de condiciones técnicas y garantías de seguridad en líneas eléctricas de alta tensión y sus instrucciones técnicas complementarias, ITC‐LAT 01 a 09

RD 223/2008 (BOE: 19/3/2008).

Reglamento sobre condiciones técnicas y garantías de seguridad en centrales eléctricas y centros de transformación

RD 337/2014 (BOE: 9/6/2014)

Normas sobre ventilación y acceso de ciertos centros de transformación

Resolució 19/6/1984 (BOE: 26/6/84)

Conexión a red de instalaciones de producción de energía eléctrica de pequeña potencia

RD 1699/2011 (BOE: 8/12/2011)

Procediment administratiu aplicable a les instal∙lacions solars fotovoltaiques connectades a la xarxa elèctrica

D 352/2001, de 18 de setembre (DOGC 02.01.02)

Normes Tècniques particulars de FECSA‐ENDESA relatives a les instal∙lacions de xarxa i a les instal∙lacions d’enllaç

Resolució ECF/4548/2006 (DOGC 22/2/2007)

Procediment a seguir en les inspeccions a realitzar pels organismes de control que afecten a les instal∙lacions en ús no inscrites al Registre d’instal∙lacions tècniques de seguretat industrial de Catalunya (RITSIC)

Instrucció 1/2015, de 12 de març de la Direcció General d’Energia i Mines

Certificat sobre compliment de les distàncies reglamentàries d’obres i construccions a línies elèctriques

Resolució 4/11/1988 (DOGC 30/11/1988)

Condicions i procediment a seguir per fer modificacions en instal∙lacions d’enllaç elèctriques de baixa tensió

Instrucció 3/2014, de 20 de març, de la Direcció General d’Energia i Mines

Instal∙lacions d’il∙luminació

CTE DB HE‐3 Eficiencia energética de las instalaciones de iluminación


CTE DB SUA‐4 Seguretat enfront al risc causat per il∙luminació inadequada


REBT ITC‐28 Instal∙lacions en locals de pública concurrència

RD 842/2002 (BOE 18/09/02)

Llei d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn

Llei 6/2001 (DOGC 12/6/2001) i les seves modificació

Instal∙lacions de telecomunicacions

Infraestructuras comunes en los edificios para el acceso a los servicios de telecomunicación

RD Ley 1/98 de 27 de febrero (BOE: 28/02/98); modificació Ley 10/2005 (BOE 15/06/2005); modificació Ley 38/99 (BOE 6/11/99).



Reglamento regulador de las infraestructuras comunes de telecomunicaciones para el acceso a los servicios de telecomunicación en el interior de las edificaciones

RD 346/2011 (BOE 1/04/2011)

Orden CTE/1296/2003, por la que se desarrolla el reglamento regulador de las infraestructuras comunes de telecomunicaciones para el acceso a los servicios de telecomunicación en el interior de las edificaciones, aprobado por el RD 346/2011

ITC/1644/2011, de 10 de juny. (BOE 16/6/2011)

Procedimiento a seguir en las instalaciones colectivas de recepción de televisión en el proceso de su adecuación para la recepción de TDT y se modifican determinados aspectos administrativos y técnicos de las infraestructuras comunes de telecomunicación en el interior de los edificios

Ordre ITC/1077/2006 (BOE: 13/4/2006)

Instal∙lacions de protecció contra incendis

RIPCI Reglamento de Instalaciones de Protección Contra Incendios

RD 513/2017 (BOE 12/6/2017)

Normas de procedimiento y desarrollo del RD 1942/93 y es revisa el Anejo y sus apéndices

O 16.04.98 (BOE: 20.04.98)

CTE DB SI 4 Instal∙lacions de protecció en cas d’incendi



RD 2267/2004, (BOE: 17/12/2004)

Instal∙lacions de protecció al llamp

CTE DB SUA‐8 i Annex B Seguretat enfront al risc causat per l’acció del llamp


Certificació energètica dels edificis

Procedimiento Básico para la certificación energética de los edificios

Real Decreto 235/2013 (BOE 13/4/2013)

Control de qualitat



EHE‐08 Instrucción de hormigón estructural. Capítulo 8. Control

RD 1247/2008 , de 18 de julio (BOE 22/08/2008)

Control de qualitat en l'edificació d’habitatges

D 375/1988 (DOGC: 28/12/88) correcció d'errades (DOGC: 24/2/89) desplegament (DOGC: 24/2/89, 11/10/89, 22/6/92 i 12/9/94)

Disposiciones para la libre circulación de los productos de construcción

RD 1630/1992, de 29 de desembre, de transposición de la Directiva 89/106/CEE, modificat pel RD 1329/1995.

Clasificación de los productos de construcción y de los elementos constructivos en función de sus propiedades de reacción y de resistencia frente al fuego

RD 842/2013 (BOE: 23/11/2013)

Actualización de las fichas de autorización de uso de sistemas de forjados

R 30/1/1997 (BOE: 6/3/97). Sempre que no hagin de disposar de marcatge CE, segons estableix l’EHE‐08.



UC‐85 recomanacions sobre l’ús de cendres volants en el formigó

O 12/4/1985 (DOGC: 3/5/85)

RC‐16 Instrucción para la recepción de cementos

RD 256/2016 (BOE: 25/6/2016)

Criteris d’utilització en l’obra pública de determinats productes utilitzats en l’edificació

R 22/6/1998 (DOGC 3/8/98)

Gestió de residus de construcció i enderrocs

Text refós de la Llei reguladora dels residus

Decret Legislatiu 1/2009, de 21 de juliol (DOGC 28/7/2009)

Regulador de la producción y gestión de los residuos de construcción y demolición

RD 105/2008, d’1 de febrer (BOE 13/02/2008)

Programa de gestió de residus de la construcció de Catalunya (PROGROC), es regula la producció i gestió de residus de la construcció i demolició, i el cànon sobre la deposició controlada dels residus de la construcció.

D 89/2010, 26 juliol, (DOGC 6/07/2010)

Programa de Prevención y Gestión de Residus y Recursos de Catalunya (PRECAT 20)

RD 2010/2018, del 6 d’abril (BOE 16/4/2018)

Operaciones de valorización y eliminación de residuos y la lista europea de residuos

O MAM/304/2002, de 8 febrer (BOE 16/3/2002)

Residuos y suelos contaminados Llei 22/2011 , de 28 de juliol (BOE 29/7/2011)

Llibre de l’edifici

Ley de Ordenación de la Edificación, LOE

Llei 38/1999 (BOE 06/11/99); Modificació: Llei 52/2002,(BOE 31/12/02); Modificació pels Pressupostos generals de l’estat per a l’any 2003. art. 105



Llibre de l'edifici per edificis d’habitatge

D 67/2015 (DOGC 7/8/2015)

MEMÒRIA DE CÀLCUL DE L’ESTRUCTURA PER A L’AMPLIACIÓ DEL CENTRE CÍVIC SANT OLEGUER, I

NOVA ESCOLA DE MÚSICA

Carrer de Sol i Padrís, 93, C.P. 08203, Sabadell (Barcelona)

DOSGEUVEARQUITECTURA S.L.P.

C/ Wellington, nº 29, baixos 08018 Barcelona

Tel: 934052165 / e: [email protected] www.2gv.es

ÍNDEX

0. ANTECEDENTS I CONSIDERACIONS INICIALS ...................................................................... 1

1. DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE .................................................................................................. 2

1.1. DESCRIPCIÓ GEOMÈTRICA I CONSTRUCTIVA ................................................................. 2

2. NORMATIVA D’OBLIGAT COMPLIMENT ................................................................................ 4

3. REQUISITS DE L’ESTRUCTURA ................................................................................................. 5

3.1. EXIGÈNCIES .......................................................................................................................... 6

4. JUSTIFICACIÓ DE LA SOLUCIÓ ESTRUCTURAL ADOPTADA ................................................ 10

4.1. FONAMENTACIÓ ............................................................................................................... 10

4.1. ESTRUCTURA ....................................................................................................................... 10

5. CARACTERÍSTIQUES DELS MATERIALS EMPRATS ................................................................. 12

5.1 TERRENY ............................................................................................................................... 12

5.2 FORMIGÓ IN SITU................................................................................................................ 13

5.3 ACER EN BARRES ................................................................................................................ 14

5.4 ACER EN PERFILS ................................................................................................................ 14

5.5 CONTROL DE QUALITAT .................................................................................................... 14

6. ACCIONS CONSIDERADES ................................................................................................. 15

6.1 CÀRREGUES DISTRIBUÏDES SOBRE FORJATS .................................................................... 15

6.2 CÀRREGUES LINIALS ........................................................................................................... 17

6.3 ACCIONS TÈRMIQUES ........................................................................................................ 17

6.4 ACCIONS SÍSMIQUES ......................................................................................................... 18

6.5 ALTRES ACCIONS ACCIDENTALS ..................................................................................... 18

7. MÉTODES DE CÀLCUL .......................................................................................................... 19

7.1. ACER LAMINAT I CONFORMAT ....................................................................................... 19

7.2. FORMIGÓ ARMAT ............................................................................................................. 19

8. COMBINACIONS D’ACCIONS ............................................................................................ 21

9. PROTECCIÓ DE L’ESTRUCTURA FRONT EL FOC ................................................................... 36

10. CONSIDERACIONS FINALS ................................................................................................ 37

10.1 RECOMANACIONS CONSTRUCTIVES ............................................................................ 37

MEMÒRIA DE CÀLCUL

Ampliació centre cívic Sant Oleguer i Escola de Música

- 1 -

0. ANTECEDENTS I CONSIDERACIONS INICIALS

S’encarrega per part de Jordi Safont-Tria, arquitecte redactor del projecte, el projecte i càlcul de l’estructura per a l’ampliació del Centre Cívic Sant Oleguer, i nov escola de música. Dit edifici es troba al C/de Sol i Padrís, nº 93, de Sabadell, província de Barcelona (C.P. 08203).

L’arquitecte va facilitar la documentació gràfica necessària per a la comprensió del projecte i l’adequació de la proposta estructural a la del projecte presentat. A més, es van fer les reunions necessàries per aclarir tots aquells punts susceptibles de ser comentats. Dita documentació gràfica es la que serveix com a base pel projecte de l’estructura de dit edifici.

Tota variació al projecte pot portar implícita la variació de l’estructura, havent-hi de ser re-calculada si la modificació li afectés.

MEMÒRIA DE CÀLCUL


- 2 -

1. DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE

1.1. DESCRIPCIÓ GEOMÈTRICA I CONSTRUCTIVA

El projecte redactat comprén el disseny i el càlcul de l’estructura per a l’ampliació del Centre Cívic Sant Oleguer, i nov escola de música. Dit edifici es troba al C/de Sol i Padrís, nº 93, de Sabadell, província de Barcelona (C.P. 08203).

L’edifici original te una forma irregular, amb molts retranqueigs per adaptar-se a la geometria del solar. Es desenvolupa en Planta Baixa i Planta Primera, Planta semisoterrani i tres Plantes Soterrani. Les dimensions de l’edifici original son de 57,90 x 29,67 m.

Sobre aquest edifici inicial es generen una sèrie d’ampliacións, que son les següents:

- AMPLIACIÓ 1: Planta Baixa, Primera i badalot de coberta per a escola de música, amb unes dimensions aproximades en planta de 42,50x13,77 m.

- AMPLIACIÓ 2: Planta Baixa, per a cos administratiu, amb unes dimensions aproximades en planta de 17,77x7,75 m.

Amb aquesta proposta geomètrica, els sistemes estructurals que s’adopten son els següents:

- Fonamentació amb pilots de formigó armat tipus CPI-8 amb enceps linials sota els murs, per a l’ampliació de l’escola de música.

- Fonamentació amb pilots de formigó armat tipus CPI-8 amb enceps puntuals i bigues riostres, per a l’ampliació del cos administratiu.

- Estructura suport amb murs de formigó, pilars de formigó i d’acer, per a l’ampliació de l’escola de música.

- Estructura suport amb pilar d’acer, per a l’ampliació del cos administratiu. - Estructura horitzontal amb bigues de formigó, llosses massisses de formigó armat,

i forjats prefabricats de plaques alveolars amb capa de compressió de formigó in situ per a l’ampliació de l’escola de música.

MEMÒRIA DE CÀLCUL


- 3 -

- Estructura horitzontal amb perfils laminats d’acer, amb coberta deck, per al badalot de l’ampliació de l’escola de música.

- Estructura horitzontal amb bigues d’acer i de formigó, forjats unidireccionals de formigó, amb semibiguetes pretensades i revoltó de formigó, amb capa de compressió, i llosses massisses de formigó, per a l’ampliació del cos administratiu.

- Escales amb llosses massisses de formigó armat in situ.

MEMÒRIA DE CÀLCUL


- 4 -

2. NORMATIVA D’OBLIGAT COMPLIMENT

La normativa d’obligat compliment que es considera es la següent:

LEY 38/1999. LEY DE ORDENACIÓN DE LA EDIFICACIÓN.

Es d’aplicació al present projecte.

R.D. 314/2006. CÓDIGO TÉCNICO DE LA EDIFICACIÓN (CTE)

DB-SE: SEGURIDAD ESTRUCTURAL Es d’aplicació al present projecte estructural.

DB-SE-AE: ACCIONES EN LA EDIFICACIÓN Es d’aplicació al present projecte estructural.

DB-SE-C: CIMIENTOS Es d’aplicació al present projecte estructural.

DB-SE-A: ACERO Es d’aplicació al present projecte estructural.

DB-SE-F: FÁBRICA No es d’aplicació al present projecte estructural.

DB-SE-M: MADERA No es d’aplicació al present projecte estructural.

DB-SI: SEGURIDAD EN CASO DE INCENDIO Es d’aplicació al present projecte la Secció SI-6: Protecció al foc de l’estructura.

R.D. 997/2002. NORMA DE CONSTRUCCIÓN SISMORRESISTENTE (NCSR-02)

No ès de aplicació al present projecte, donat que tot i que l’edifici es troba dintre d’una zona d’acceleració bàsica de 0,04g, i un coeficient de contribució (k) de 1,0, els seus pòrtics es troben arriostrats en totes les direccions.

R.D. 751/2011. INSTRUCCIÓN DE ACERO ESTRUCTURAL (EAE)

Es d’aplicació al present projecte estructural.

R.D. 1247/2008. INSTRUCCIÓN DE HORMIGÓN ESTRUCTURAL (EHE-08)

Es d’aplicació al present projecte estructural.

UNE-EN-10088. ACEROS INOXIDABLES

No és d’aplicació al present projecte.

MEMÒRIA DE CÀLCUL


- 5 -

3. REQUISITS DE L’ESTRUCTURA

De conformitat amb la normativa vigent, i amb el fi de garantir la seguretat de les persones, els animals i els bens, el benestar de la societat i la protecció del medi ambient, les estructures hauran de ser adients per al seu ús, durant la totalitat del període de vida útil per la que es construeix. Per allò, hauran de satisfer els requisits següents:

a. Seguretat i funcionalitat estructural, consistent en reduir a límits acceptables el risc de que l’estructura tingui un comportament mecànic inadequat front a les accions e influencies previsibles a les que pugui estar sotmesa durant la seva construcció i ús previst, considerant la totalitat de la seva vida útil.

b. Seguretat en cas d’incendi, consistent en reduir a límits acceptables el risc de que els usuaris de l’estructura sofreixen danys derivats d’un incendi d’origen accidental.

c. Higiene, salut i protecció del medi ambient, en el seu cas, consistent en reduir a límits acceptables el risc de que es provoquin impactes inadequats sobre el medi ambient com a conseqüència de l’execució de les obres.

Per a la consecució dels anteriors requisits, hauran de complir-se les exigències que es relacionen en aquest article. Per a la seva comprovació serà suficient, en alguns casos, l’aplicació dels procediments inclosos en les instruccions pertinents per a cada tipus d’estructura i material, així com les comunes per a totes elles, mentre que en d’altres, hauran de ser complementats amb l’establert en altres reglamentacions vigents i de caràcter més específic.

En qualsevol cas, la propietat haurà de fixar prèviament a l’inici del projecte, la vida útil nominal de l’estructura, que no podrà ser inferior al indicat en les corresponents reglamentacions específiques o, en el seu defecte, als valors recollits a la taula següent:

Vida útil nominal dels diferents tipus d’estructures (1) Tipus d’estructura Vida útil nominal Estructures de caràcter temporal. (2) Entre 3 y 10 anys Elements estructurals reemplaçables que no formen part de l’estructura principal (per exemple, baranes, recolzaments de tubàries).

Entre 10 y 25 anys

Edificis (o instal·lacions) agrícoles o industrials i obres marítimes. Entre 15 y 50 anys Edificis d’habitatge u oficines, ponts u obres de pas de longitud total inferior a 10 metres i estructures d’enginyeria civil (excepte obres marítimes) de repercussió econòmica baixa o mitja

50 anys

Edificis de caràcter monumental o d’importància especial 100 anys Ponts de longitud total igual o superior a 10 metres i altres estructures d’enginyeria civil de repercussió econòmica alta 100 anys

(1) Quan una estructura estigui constituïda per diferents parts, podrà adoptar-se per tals diferents valors de la vida útil, sempre en funció del tipus i característiques de la construcció de les mateixes.

(2) En funció del propòsit de l’estructura (exposició temporal, etc.), en cap cas es consideraran com estructures de caràcter temporal aquelles estructures de vida útil nominal superior a 10 anys.

La propietat podrà establir també altres requisits addicionals, com per exemple, l’aspecte, en el qual cas haurà d’identificar prèviament a la realització del projecte les

MEMÒRIA DE CÀLCUL


- 6 -

exigències lligades a la consecució dels citats requisits addicionals, així com els criteris per la seva comprovació. En aquest cas no s’han definit requisits addicionals.

Els anteriors requisits es satisfan mitjançant la redacció del present projecte que inclou una adequada selecció de la solució estructural i dels materials de construcció, una execució curosa conforme al projecte, un control adequat del projecte, en el seu cas; així com de l’execució i de la explotació junt amb un ús i manteniment adequat.

3.1. EXIGÈNCIES

Les exigències que deu complir una estructura per satisfer els requisits son les que es relacionen a continuació.

3.1.1. Exigències relatives al requisit de seguretat estructural

Per satisfer aquest requisit, les estructures s’han de projectar, construir, controlar i mantenir-se de manera que es compleixin uns nivells mínims de fiabilitat per cadascuna de les exigències que s’estableixen als apartats següents, d’acord amb el sistema de seguretat recollit en el grup de normes europees EN 1990 a EN 1999 “Eurocodis Estructurals”, o en el DB-SE del Codi Tècnic de la Edificació.

S’entén que el compliment de la Instrucció pertinent per a cada material, complementada per les corresponents reglamentacions específiques relatives a accions, és suficient per garantir la satisfacció d’aquest requisit de seguretat estructural.

3.1.1.1. Exigència de resistència i estabilitat

La resistència i l’estabilitat de l’estructura seran les adequades perquè no es generin riscos inadmissibles com a conseqüència de les accions i influències previsibles, tant durant la seva fase d’execució com durant el seu ús, mantenint-se durant la seva vida útil prevista. A més, qualsevol esdeveniment extraordinari no ha de produir conseqüències desproporcionades respecte a la causa original.

El nivell de fiabilitat que deu assegurar-se en les estructures vindrà definit pel seu índex de fiabilitat, β50, per un període de referència de 50 anys, que en el cas general, no deurà ser inferior a 3,8. En el cas d’estructures singulars o d’estructures de poca importància, la propietat podrà adoptar un índex diferent.

Els procediments inclosos en la Instrucció pertinent per a cada material mitjançant la comprovació dels estats límit últims (ELU), juntament amb la resta de criteris relatius a l’execució i control, permeten satisfer aquesta exigència.

3.1.1.2 Exigència d’aptitud al servei

L’aptitud al servei serà conforme amb l’ús previst per a l’estructura, de manera que no es produeixin deformacions admissibles, es limiti a un nivell acceptable, si escau, la probabilitat d’un comportament dinàmic inadmissible per a la confortabilitat dels usuaris, i a més, no es produeixin degradacions inacceptables.

S’entendrà que l’estructura té deformacions admissibles quan compleixi les limitacions de fletxa establertes per les reglamentacions específiques que siguin d’aplicació. En el cas de les estructures d’edificació, s’utilitzaran les limitacions indicades en l’apartat 4.3.3

MEMÒRIA DE CÀLCUL


- 7 -

del Document Bàsic “Seguretat Estructural” del Codi Tècnic de l’Edificació, en el capítol X de la Instrucció EAE, o del capítol 11 de la Instrucció EHE-08.

A més, per a les estructures de formigó, en absència de requisits addicionals específics (estanquitat, etc.), les obertures característiques de fissura no seran superiors a les màximes obertures de fissura (wmáx) que figuren en la taula següent:

Classe de exposició, segons article 8º EHE-08

wmáx(mm) Formigó Armat (per la combinació quasi-permanent d’accions)

Formigó pre-tensat (per la combinació freqüent d’accions)

I 0,4 0,2 IIa, IIb, H 0,3 0,2(1) IIIa, IIIb, IV, F, Qa(2) 0,2 Descompressió IIIc, QB(2), Qc(2) 0,1

(1) Addicionalment s’ha de comprovar que les armadures actives es troben a la zona comprimida de la secció, sota la combinació quasi-permanent d’accions. (2)La limitació relativa a la classe Q només serà d’aplicació en el cas de que l’atac químic pugui afectar l’armadura. En altres casos, s’aplicarà la limitació corresponent a la classe general corresponent. S’entén que un element estructural té vibracions admissibles quan compleixi les limitacions establertes per les reglamentacions específiques que siguin d’aplicació. En el cas de les estructures d’edificació, s’utilitzaran les limitacions indicades en l’apartat 4.3.4 del Document Bàsic “Seguretat Estructural”, del Codi Tècnic de l’Edificació, en el capítol X de la Instrucció EAE, o del capítol 11 de la Instrucció EHE-08.

Els procediments inclosos en la Instrucció EAE mitjançant la comprovació dels estats límit de servei, juntament amb la resta de criteris relatius a l’execució i control, permeten satisfer aquesta exigència.

El nivell de fiabilitat que s’ha d’assegurar a les estructures d’acer per a la seva aptitud al servei, vindrà definit pel seu índex de fiabilitat, que en aquest cas és el corresponent a una vida útil de 50 anys.

Per al present projecte s’han considerat els següents Estat Límits de Servei:

Limitació de fletxes

Considerant l’integritat dels elements constructius es limita la fletxa activa relativa a L/400, per a qualsevol combinació d’accions característica.

Considerant el confort dels usuaris es limita la fletxa instantània relativa a L/350, per a qualsevol combinació d’accions característica, considerant únicament accions de corta durada.

Considerant l’aparença de l’obra es limita la fletxa total relativa a L/300, per a qualsevol combinació d’accions cuasipermanent.

Desplaçaments horitzontals

La limitació dels desplaçaments horitzontals de l’edifici s’ha limitat a:

MEMÒRIA DE CÀLCUL


- 8 -

-desplom total: 1/500 de l’alçada total de l’edifici, per a qualsevol combinació d’accions característica.

-desplom local: 1/250 de l’alçada de la planta, en qualsevol d’elles, per a qualsevol combinació d’accions característica.

-desplom relatiu: 1/250 de l’alçada de la planta o de l’edifici, per a qualsevol combinació d’accions quasipermanent.

Limitació de la fisuració

Per la pròpia naturalesa del projecte, es limita l’apertura màxima de fissura a 0,3 mm, corresponent a una Classe General d’Esposició IIa, per a qualsevol combinació cuasipermanent d’accions.

Vibracions

Per la pròpia naturalesa del projecte, no es limiten les vibracions, donat que el nou forjat alveolar es dedica a ús aparcament.

3.1.2. Exigències relatives al requisit de seguretat en cas d’incendi

Per satisfer aquest requisit, si escau, les obres s’han de projectar, construir, controlar i mantenir-se de manera que es compleixin una sèrie d’exigències, entre les que es troba la de resistència de l’estructura davant del foc.

El compliment de la Instrucció pertinent per a cada material no és, per tant, suficient per al compliment d’aquest requisit, sent necessari complir a més les disposicions de la resta de la reglamentació vigent que sigui d’aplicació.

3.1.2.1. Exigència de resistència de l’estructura front el foc

L’estructura haurà de mantenir la seva resistència davant del foc durant el temps establert en les corresponents reglamentacions específiques que siguin aplicables de manera que es limiti la propagació del foc i es faciliti l’evacuació dels ocupants i la intervenció dels equips de rescat i extinció d’incendis.

En el cas d’estructures d’edificació, la resistència al foc requerida per a cada element estructural ve definida pel que estableix el Document Bàsic DB-SI del Codi Tècnic de l’Edificació.

A l’annex 8 de la Instrucció EAE, o de l’annex 6 de la EHE-08 es proporcionen unes recomanacions per a la comprovació de la resistència al foc d’elements estructurals per tal d’evitar un col·lapse prematur de l’estructura.

Per al present projecte estructural, el CTE DB-SI6, punt 3, prescriu unes resistències al foc dels elements estructurals següents.

- R60, per a tota l’estructura de l’ampliació.

MEMÒRIA DE CÀLCUL


- 9 -

Els locals de risc especial tindran la següent resistència estructural al foc:

R.E. Baix: R90

R.E. Mig: R120

R.E. Alt: R180

3.1.3. Exigències relatives al requisit d’higiene, salut i medi ambient

Quan s’hagi establert el compliment d’aquest requisit, les estructures s’han de projectar, construir i controlar-se de manera que es compleixi l’exigència de qualitat mediambiental de l’execució.

El compliment de la Instrucció pertinent per a cada material és suficient per a la satisfacció d’aquest requisit, sense perjudici del compliment de les disposicions de la resta de la legislació vigent de caràcter mediambiental que sigui d’aplicació.

3.1.3.1 Exigència de qualitat mediambiental de l’execució

Quan així s’exigeixi, la construcció de l’estructura haurà de ser projectada i executada de manera que es minimitzi la generació d’impactes ambientals provocats per la mateixa, fomentant la reutilització dels materials i evitant, en el possible, la generació de residus.

MEMÒRIA DE CÀLCUL


- 10 -

4. JUSTIFICACIÓ DE LA SOLUCIÓ ESTRUCTURAL ADOPTADA

La vida útil per la que es projecten aquestes estructures es de 50 anys, tal i com es reflexa al capítol 3 de la present memòria (Requisits de l’estructura).

El projecte redactat comprén el disseny i el càlcul de l’estructura per a l’ampliació del Centre Cívic Sant Oleguer, i nov escola de música. Dit edifici es troba al C/de Sol i Padrís, nº 93, de Sabadell, província de Barcelona (C.P. 08203).

4.1. FONAMENTACIÓ

La fonamentació de les ampliacions es resolen amb una fonamentació profunda mitjançant pilots tipus CPI-8 de 65 cm de diàmetre, amb una profunditat de 20 metres, o fins que s’asoleixi una càrreda d’esfonsament superior al límit estructural del pilot.

Es generen diferents murets de contenció que es resolen en formigó armat, amb sabates corregudes recolzades als enceps adjacents.

Els enceps es lliguen amb bigues de lligam en el cas de l’ampliació del cos administratiu, i amb bigues centradores a l’escola de música.

El disseny de la fonamentació s’ha fet tenint en compte els paràmetres de l’estudi geotècnic redactat.

4.1. ESTRUCTURA

4.1.1. Estructura suport

Cos escola música

Es projecta una nova estructura de murs de formigó armat, pilars de formigó armat a tot l’edifici que es recolzen sobre el enceps projectats. Al badalot es projecta una nova estructura suport mitjançant pilars d’acer S275JR en perfils tipus HEB. A la seva base es disposarà plaques d’ancoratge d’acer, amb perns ancorats als enceps, i un reblert amb morter d’alta resistència i sense retracció, per garantir el contacte amb el formigó de les bigues de la coberta

Cos administratiu

Es projecta una nova estructura suport mitjançant pilars d’acer S275JR en perfils tipus HEB. A la seva base es disposarà plaques d’ancoratge d’acer, amb perns ancorats als enceps, i un reblert amb morter d’alta resistència i sense retracció, per garantir el contacte amb el formigó de l’encep.

4.1.2. Estructura horitzontal

Cos escola música

L’estructura horitzontal es conforma mitjançant forjats unidireccionals de placa alveolar, que cobreixen tota la llum entre murs. Hi ha punts en que son necessàries bigues de formigó armat, a la zona d’escales i rampes, així com forjats de llossa massisa a la zona de les escales.

MEMÒRIA DE CÀLCUL


- 11 -

A la coberta del badalot l’estructura horitzontal es de perfils metàl·lics d’acer, per tal de suportar una coberta deck

Cos administratiu

L’estructura horitzontal es conforma mitjançant bigues d’acer i bigues de formigó armat. Els forjats son unidireccionals de biguetes de formigó i revoltó de formigó, amb capa de compressió. Al voladiu l’estructura horitzontal es resol amb llosa massisa de formigó armat.

4.1.3. Escales

Per tal de connectar els diferents nivells de l’escola de música, es construeix una escala de dos trams, feta amb una llosa de formigó in situ recolzada en una sabata d’escala, lligada a la solera i bigues de lligam, i al propis forjats de formigó.

MEMÒRIA DE CÀLCUL


- 12 -

5. CARACTERÍSTIQUES DELS MATERIALS EMPRATS

5.1 TERRENY

Per a la redacció del present projecte es disposa de dos estudis geotècnics antics, fets per la construcció de l’edifici original, i daten de 23 de Juny de 1993 per l’estudi general, i de 14 de Març de 1994, per a l’estudi complementari. No obstant, s’ha recordat a l’arquitecte redactor la necessitat d’un estudi geotècnic actualitzat i adequat per a les obres a realitzar.

El resum de l’Estudi Geotècnic es el següent:

TERRENY

- Els nivells geotècnics detectats son els següents:

• NIVELL R: Replé d’argiles sorrenques i llims bruts amb carbonissa, trossos de rajols, totxanes, runa, guix, còdols rodats, plàstics, etc. El seu gruix va de 3 metres a l’assaig P-2 fins a 15,2 metres al sondeig S-1. La seva consistència es molt baixa i irregular.

QUATERNARI

• NIVELL A: Argiles sorrenques, de color marró, amb còdols rodats dispersos, de calcàries, roques metamòrfiques, quars, etc. El seu gruix es superior a 20 metres. La seva consistència es de mitjanament compactes a compactes.

• NIVELL B: Argiles amb sorres fines i petits nòduls de carbonat càlcic dispersos. El seu gruix detectat es de 0,5 metres al sondeig S-3. La seva consistència es mitjanament compactes.

• NIVELL C: Argiles i sorres amb graves de pissarres i quars dispersos. El seu gruix detectat es superiors a 1,8 metres al sondeig S-3. La seva consistència es compactes o denses.

Per dades geològiques dels arxius dels geòlegs, les argiles sorrenques amb intercalacions de graves i sorres argiloses dels nivells A, B, i C, és continuen en profunditat fins trobar el bassament miocènic.

No es detecta nivell freàtic.

Els paràmetres geòtecnis més importants, pels materials del subsòl, son els següents:

FONAMENTACIÓ

Es propossa una fonamentació amb pilots tipus CPI-8, o be encamissats, encastats al nivell A, i podran treballar amb una resistència en punta de l’ordre dels 25 kg/cm2.

MEMÒRIA DE CÀLCUL


- 13 -

Les càrregues de treball dels pilots son els següents:

No obstant, els pilots CPI-8 de 65 cm de diàmetre es projectan per tal de treballin a límit estructural, que son 1161,4 kN. Un cop aplicat el fregament negatiu, la càrrega de treball per a cada pilot es de 855,1 kN. A més, considerant l’efecte grup per a una distància de 2 diàmetres, la càrrega de treball es de 769,6 kN.

5.2 FORMIGÓ IN SITU

La caracterització del formigó a emprar s’ha fet d’acord amb l’establert al Capítol VII de la EHE-08. El solar objecte d’aquest projecte es situa a Sabadell. La situació dels elements estructurals de formigó son elements de fonamentació i estructures interiors i exteriors. Per a la fonamentació de l’edifici es considera que la classe general d’exposició es Classe IIa.

El pes específic del formigó armat es considera 25 kN/m3.

FORMIGÓ C.G.E. IIa

Resistència

Per a una classe general d’exposició tipo IIa s’emprarà un formigó HA-25, com a mínim, prescrit per la norma.

Composició

Així mateix, la màxima relació aigua-ciment serà de 0,60, i el mínim contingut de ciment serà de 275 kg/m3.

Recobriment

El recobriment nominal es de 20 + 10 mm, es a dir, 30 mm.

El quadre següent resum les característiques prescrites segons la norma.

MEMÒRIA DE CÀLCUL


- 14 -

CARACTERÍSTIQUES DEL FORMIGÓ UNA C.G.E. IIa Recobriment nominal (rnom) 30 mm. Màxima relació aigua-ciment 0,60 Mínim contingut ciment (kg/m3) 275 Resistència mínima (N/mm2) 25

Per tant, l’estructura a projectar es realitzarà amb un formigó HA-25/P/20/IIa per a la fonamentació. Per a l’estructura superior, considerant la qualitat vista del formigó, es farà servir un formigó HA-30/B/20/IIa.

5.3 ACER EN BARRES

L’acer emprat a l’armat dels elements de formigó te les següents propietats:

pe = 7850 kg/m3

fyk = 500 N/mm2

Es = 200000 N/mm2

El tipus d’acer per a armats serà B-500-S

5.4 ACER EN PERFILS

L’acer emprat als nous elements de l’estructura metàl·lica i reforços serà del tipus S-275-JR, amb les següents propietats:

pe = 7850 kg/m3

fyk = 275 N/mm2

Es = 210000 N/mm2

5.5 CONTROL DE QUALITAT

Formigó armat

D’acord als nivells de control previstos, es realitzaran els assaigs pertinents dels materials, acer i formigó segons s’indica a l’Instrucció EHE-08, Cap. XVI, art. 85º i següents.

Acer

D’acord als nivells de control previstos, es realitzaran els assaigs pertinents dels materials, segons s’indica a l’Instrucció EAE, Cap. XIX, art. 81º i següents.

MEMÒRIA DE CÀLCUL


- 15 -

6. ACCIONS CONSIDERADES

6.1 CÀRREGUES DISTRIBUÏDES SOBRE FORJATS

CÀRREGUES PERMANENTS

ESCOLA DE MÚSICA - FORJAT SOSTRE PLANTA BAIXA (INTERIOR) Sobrecàrrega envans 1,00 kN/m2 Paviment fusta o laminat amb morter autonivellant 0,50 kN/m2 Capa de compressió 50 mm 1,25 kN/m2 Aïllament acústic llana mineral 30 mm 0,03 kN/m2 Forjat placa alveolar 30+5 cm Prefabricats Pujol 5,64 kN/m2 Aïllament tèrmic llana mineral 50 mm 0,02 kN/m2 Fals sostre placa guix laminat 0,20 kN/m2 Placa suro acústic natural 20 mm 0,04 kN/m2 Instal·lacions 0,10 kN/m2 Total càrregues distribuïdes 8,78 kN/m2

ESCOLA DE MÚSICA - FORJAT SOSTRE PLANTA PRIMERA (COBERTA) Acabat de graves 100 mm 1,50 kN/m2 Capa separadora 0,01 kN/m2 Aïllament tèrmic XPS 100 mm 0,04 kN/m2 Membrana impermeabilitzant amb capes separadores 0,05 kN/m2 Formigó lleuger per pendents 150 mm 0,45 kN/m2 Forjat placa alveolar 30+5 cm Prefabricats Pujol 5,64 kN/m2 Aïllament tèrmic llana mineral 50 mm 0,02 kN/m2 Fals sostre placa guix laminat 0,20 kN/m2 Placa suro acústic natural 20 mm 0,04 kN/m2 Instal·lacions 0,10 kN/m2 Total càrregues distribuïdes 8,05 kN/m2

ESCOLA DE MÚSICA - FORJAT SOSTRE BADALOT (COBERTA) Panell sandvitx 50 mm 0,25 kN/m2 Aïllament tèrmic llana mineral 50 mm 0,02 kN/m2 Fals sostre placa guix laminat 0,20 kN/m2 Instal·lacions 0,10 kN/m2 Total càrregues distribuïdes 0,57 kN/m2

COS ADMINISTRATIU - FORJAT SOSTRE COBERTA Acabat de graves 100 mm 1,50 kN/m2 Capa separadora 0,01 kN/m2

MEMÒRIA DE CÀLCUL


- 16 -

Aïllament tèrmic XPS 100 mm 0,04 kN/m2 Membrana impermeabilitzant amb capes separadores 0,05 kN/m2 Formigó lleuger per pendents 150 mm 0,45 kN/m2 Forjat unidireccional 25+5 cm 4,00 kN/m2 Aïllament tèrmic llana mineral 50 mm 0,02 kN/m2 Fals sostre placa guix laminat 0,20 kN/m2 Instal·lacions 0,10 kN/m2 Total càrregues distribuïdes 6,37 kN/m2

SOBRECÀRREGA D’ÚS

SOBRECÀRREGA D’US FORJAT SOSTRE PLANTA BAIXA Codi de la sobrecàrrega B Zones administratives Total Sobrecàrrega d’ús distribuïda 2,00 kN/m2 Total Sobrecàrrega d’ús concentrada 2,00 kN

SOBRECÀRREGA D’ÚS COBERTA PLANA Codi de la sobrecàrrega G1* Total Sobrecàrrega d’ús distribuïda 1,00 kN/m2 Total Sobrecàrrega d’ús concentrada 2,00 kN

*Aquesta sobrecàrrega no es considera concomitant amb la resta d’accions variables

SOBRECÀRREGA DE NEU

SOBRECÀRREGA DE NEU COBERTES Zona climàtica Zona 2 Altura topogràfica Sabadell 170 msnm

Total Sobrecàrrega de neu distribuïda 0,50 kN/m2

SOBRECÀRREGA DE VENT

PRESSIÓ SOBRE FORJATS Zona eòlica Zona C Pressió estàtica vent (qb) 0,52 kN/m2 Coeficient d’exposició (Ce) 2,00

MEMÒRIA DE CÀLCUL


- 17 -

Amb les dades detallats s’han aplicat les següents pressions de vent en les direccions indicades, per a cadascuna de les plantes dels edificis.

Accions de vent (escola)

Planta Vent X (kN)

Vent Y (kN)

F.S. BADALOT 10.408 5.908 F.S. PRIMERA 156.801 48.334 F.S. BAIXA 154.174 45.415

Accions de vent (administració)

Planta Vent X (kN)

Vent Y (kN)

F.T. BAJA 9.756 26.933

Conforme l’article 3.3.2, apartat 2 del Documento Básico AE, s’ha considera que les forces de vent per planta, en cada direcció d’anàlisi, actuen amb una excentricitat de ±5% de la dimensió màxima de l’edifici.

6.2 CÀRREGUES LINIALS

ESCOLA MÚSICA - PES PROPI FAÇANA OPACA Mur formigó 28 cm gruix 7,00 kN/m2 Aïllament tèrmic llana de roca 4,5 cm. 0,10 kN/m2 Doble Placa guix laminat 1,5 cm. 0,28 kN/m2 Total Pes Propi façana 7,38 kN/m2

COS ADMINISTRATIU - PES PROPI FAÇANA OPACA Aplacat pedra 3 cm + subestructura 1,30 kN/m2 Aïllament tèrmic XPS 60 mm 0,03 kN/m2 Full exterior maó calat ½ peu 1,95 kN/m2 Aïllament tèrmic llana de roca 4,5 cm. 0,10 kN/m2 Doble Placa guix laminat 1,5 cm. 0,28 kN/m2 Total Pes Propi façana 3,66 kN/m2

6.3 ACCIONS TÈRMIQUES

Es considera la variació de les accions tèrmiques a l’ampliació de l’edifici de l’escola de música, donat que la seva llargària es de 43,60 m.

- La temperatura mitja anual es de 15,8ºC, que coincideix amb la temperatura de referència.

- La temperatura màxima a l’estiu es de 44ºC

MEMÒRIA DE CÀLCUL


- 18 -

- La temperatura mínima a l’hivern es de -14ºC

- L’augment de la temperatura màxima per a un color fosc es de 4ºC per a les orientacions Nord i Est, i de 42ºC per a les orientacions Sud i Oest, segons el CTE DB AE.

Per tant, les variacions a les que estarà sotmesa l’estructura seran les següents:

6.4 ACCIONS SÍSMIQUES

No es consideren, tot i que l’edifici es troba dintre d’una zona d’acceleració bàsica de 0,04g, aquest es troba exempt del seu compliment, donat que els pòrtics de l’estructura es troben ben arriostrats entre si en tots els seus sentits.

6.5 ALTRES ACCIONS ACCIDENTALS

No es consideren.

Tª mínima Tª Referència Tª Màxima ΔT (-) ΔT (+)NORD I EST -14 15,8 48 29,8 32,2SUD, OEST I COBERTA -14 15,8 86 29,8 70,2

MEMÒRIA DE CÀLCUL


- 19 -

7. MÉTODES DE CÀLCUL

7.1. ACER LAMINAT I CONFORMAT

Es dimensionen els elements metàl·lics d’acord a la norma UNE-EN 10088, determinant coeficients d’aprofitament i deformacions, així com l’estabilitat, d’acord als principis de la Mecànica Racional i la Resistència de Materials.

Es realitza un càlcul lineal de primer ordre, admetent localment plastificacions d’acord amb el que indica la norma.

L’estructura es suposa sotmesa a les accions exteriors, ponderant per a l’obtenció dels coeficients d’aprofitament i comprovació de seccions, i sense majorar per a les comprovacions de deformacions, d’acord amb els límits d’esgotament de tensions i límits de fletxa establerts.

Per al càlcul dels elements comprimits es té en compte el vinclament per compressió, i per als flectats el vinclament lateral, d’acord amb les indicacions de la norma.

7.2. FORMIGÓ ARMAT

Per a l’obtenció de les sol·licitacions s’ha considerat els principis de la Mecànica racional i les teories clàssiques de la Resistència de materials i Elasticitat.

El mètode de càlcul aplicat és el dels Estats Límits, en els quals es pretén limitar que l’efecte de les accions exteriors ponderades per uns coeficients, sigui inferior sigui inferior a la resposta de l'estructura, minorant les resistències dels materials .

En els estats límits últims es comproven els corresponents a: equilibri, esgotament o trencament, adherència , ancoratge i fatiga (si s'escau) .

En els estats límits d'utilització, es comprova: deformacions (fletxes) , i vibracions (si s'escau) .

Definits els estats de càrrega segons el seu origen , es procedeix a calcular les combinacions possibles amb els coeficients de majoració i minoració corresponents d'acord als coeficients de seguretat definits en l'art. 12è de la norma EHE - 08 i les combinacions d'hipòtesis bàsiques definides en l'art 13º de la norma EHE -08

Situacions no sísmiques

Situacions sísmiques

L'obtenció dels esforços en les diferents hipòtesis simples de l' entramat estructural , es faran d'acord a un càlcul lineal de primer ordre, és a dir admetent proporcionalitat entre esforços i deformacions, el principi de superposició d'accions, i un comportament lineal i geomètric dels materials i l'estructura.

Gj kj Q1 p1 k1 Qi ai kij 1 i >1

G Q Q

Gj kj A E Qi ai kij 1 i 1

G A Q

MEMÒRIA DE CÀLCUL


- 20 -

Per a l'obtenció de les sol·licitacions determinants en el dimensionat dels elements dels forjats (bigues, biguetes, lloses, nervi ) s'obtindran els diagrames d’envolupants per a cada esforç.

Per al dimensionat dels suports es comproven per a totes les combinacions definides .

MEMÒRIA DE CÀLCUL


- 21 -

8. COMBINACIONS D’ACCIONS

Per a la combinació de les accions s’ha considerat l’establert al CTE DB-SE, complint amb el prescrit en aquestes instruccions.

- Amb coeficients de combinació

- Sense coeficients de combinació

- On:

Gk Acció permanent Qk Acció variable gG Coeficient parcial de seguretat de les accions permanents gQ,1 Coeficient parcial de seguretat de l’acció variable principal gQ,i Coeficient parcial de seguretat de les accions variables d’acompanyament yp,1 Coeficient de combinació de l’acció variable principal ya,i Coeficient de combinació de les accions variables d’acompanyament Concretament, les combinacions utilitzades per les diferents situacions de projecte son les següents:

Coeficients parcials de seguretat (g) i coeficients de combinació (y)

Per a cada situación de projecte i estat límit els coeficients a utilizar serán els següents:

E.L.U. de trencament. Formigó: EHE-08

Persistente o transitoria

Coeficientes parciales de seguridad (g) Coeficientes de combinación (y)

Favorable Desfavorable Principal (yp) Acompañamiento (ya) Carga permanente (G) 1.000 1.350 - - Sobrecarga (Q - Uso C) 0.000 1.500 1.000 0.700 Sobrecarga (Q - Uso E) 0.000 1.500 1.000 0.700 Sobrecarga (Q - Uso G1) 0.000 1.500 0.000 0.000 Viento (Q) 0.000 1.500 1.000 0.600 Nieve (Q) 0.000 1.500 1.000 0.500

Gj kj Q1 p1 k1 Qi ai kij 1 i >1

G Q Q

Gj kj Qi kij 1 i 1

G Q

MEMÒRIA DE CÀLCUL


- 22 -

Persistente o transitoria (G1)



E.L.U. de trencament. Formigó en fonaments: EHE-08 / CTE DB-SE C







E.L.S. Fisuració. Formigó en fonaments: EHE-08

Cuasipermanente


Favorable Desfavorable Principal (yp) Acompañamiento (ya) Carga permanente (G) 1.000 1.000 - - Sobrecarga (Q - Uso C) 0.000 1.000 0.600 0.600 Sobrecarga (Q - Uso E) 0.000 1.000 0.600 0.600 Sobrecarga (Q - Uso G1) 0.000 1.000 0.000 0.000 Viento (Q) 0.000 1.000 0.000 0.000

MEMÒRIA DE CÀLCUL


- 23 -

Cuasipermanente


Favorable Desfavorable Principal (yp) Acompañamiento (ya) Nieve (Q) 0.000 1.000 0.000 0.000

E.L.U. de trencament. Acer laminat: CTE DB SE-A







Accidental de incendio



MEMÒRIA DE CÀLCUL


- 24 -

Tensions sobre el terreny

Característica



Característica



Desplaçaments

Característica



Característica


Favorable Desfavorable Principal (yp) Acompañamiento (ya) Carga permanente (G) 1.000 1.000 - - Sobrecarga (Q - Uso C) 0.000 1.000 0.000 0.000 Sobrecarga (Q - Uso E) 0.000 1.000 0.000 0.000 Sobrecarga (Q - Uso G1) 0.000 1.000 1.000 1.000 Viento (Q) 0.000 1.000 1.000 1.000

MEMÒRIA DE CÀLCUL


- 25 -

Característica


Favorable Desfavorable Principal (yp) Acompañamiento (ya) Nieve (Q) 0.000 1.000 1.000 1.000

Combinacions Noms de les hipòtesi

PP Pes propi CM Càrregues mortes Qa (B) Sobrecàrrega (Ús B. Zones administratives)

Qa (G1) Sobrecàrrega (Ús G1. Cobertes accessibles únicament per a manteniment. No concomitant amb la resta d'accions variables)

V(+X exc.+) Vent +X exc.+

V(+X exc.-) Vent +X exc.- V(-X exc.+) Vent -X exc.+ V(-X exc.-) Vent -X exc.- V(+Y exc.+) Vent +Y exc.+

V(+Y exc.-) Vent +Y exc.- V(-Y exc.+) Vent -Y exc.+ V(-Y exc.-) Vent -Y exc.- N 1 N 1

Categories d'ús B. Zones administratives G1. Cobertes accessibles únicament per a manteniment. No concomitant amb la resta d'accions variables

E.L.U. de ruptura. Formigó CTE Control de l'execució: Normal Cota de neu: Altitud inferior o igual a 1000 m

E.L.U. de ruptura. Pilars mixts de formigó i acer CTE Control de l'execució: Normal

Cota de neu: Altitud inferior o igual a 1000 m

Comb. PP CM Qa (B) Qa (G1) V(+X exc.+) V(+X exc.-) V(-X exc.+) V(-X exc.-) V(+Y exc.+) V(+Y exc.-) V(-Y exc.+) V(-Y exc.-) N 1 1 1.000 1.000 2 1.500 1.500 3 1.000 1.000 1.600 4 1.500 1.500 1.600 5 1.000 1.000 1.600 6 1.500 1.500 1.600 7 1.000 1.000 1.120 1.600 8 1.500 1.500 1.120 1.600 9 1.000 1.000 1.600 0.960

10 1.500 1.500 1.600 0.960 11 1.000 1.000 1.600 12 1.500 1.500 1.600 13 1.000 1.000 1.120 1.600

MEMÒRIA DE CÀLCUL


- 26 -

Comb. PP CM Qa (B) Qa (G1) V(+X exc.+) V(+X exc.-) V(-X exc.+) V(-X exc.-) V(+Y exc.+) V(+Y exc.-) V(-Y exc.+) V(-Y exc.-) N 1 14 1.500 1.500 1.120 1.600 15 1.000 1.000 1.600 0.960 16 1.500 1.500 1.600 0.960 17 1.000 1.000 1.600 18 1.500 1.500 1.600 19 1.000 1.000 1.120 1.600 20 1.500 1.500 1.120 1.600 21 1.000 1.000 1.600 0.960 22 1.500 1.500 1.600 0.960 23 1.000 1.000 1.600 24 1.500 1.500 1.600 25 1.000 1.000 1.120 1.600 26 1.500 1.500 1.120 1.600 27 1.000 1.000 1.600 0.960 28 1.500 1.500 1.600 0.960 29 1.000 1.000 1.600 30 1.500 1.500 1.600 31 1.000 1.000 1.120 1.600 32 1.500 1.500 1.120 1.600 33 1.000 1.000 1.600 0.960 34 1.500 1.500 1.600 0.960 35 1.000 1.000 1.600 36 1.500 1.500 1.600 37 1.000 1.000 1.120 1.600 38 1.500 1.500 1.120 1.600 39 1.000 1.000 1.600 0.960 40 1.500 1.500 1.600 0.960 41 1.000 1.000 1.600 42 1.500 1.500 1.600 43 1.000 1.000 1.120 1.600 44 1.500 1.500 1.120 1.600 45 1.000 1.000 1.600 0.960 46 1.500 1.500 1.600 0.960 47 1.000 1.000 1.600 48 1.500 1.500 1.600 49 1.000 1.000 1.120 1.600 50 1.500 1.500 1.120 1.600 51 1.000 1.000 1.600 0.960 52 1.500 1.500 1.600 0.960 53 1.000 1.000 1.600 54 1.500 1.500 1.600 55 1.000 1.000 1.120 1.600 56 1.500 1.500 1.120 1.600 57 1.000 1.000 0.960 1.600 58 1.500 1.500 0.960 1.600 59 1.000 1.000 1.120 0.960 1.600 60 1.500 1.500 1.120 0.960 1.600 61 1.000 1.000 0.960 1.600 62 1.500 1.500 0.960 1.600 63 1.000 1.000 1.120 0.960 1.600 64 1.500 1.500 1.120 0.960 1.600 65 1.000 1.000 0.960 1.600 66 1.500 1.500 0.960 1.600 67 1.000 1.000 1.120 0.960 1.600 68 1.500 1.500 1.120 0.960 1.600 69 1.000 1.000 0.960 1.600 70 1.500 1.500 0.960 1.600 71 1.000 1.000 1.120 0.960 1.600

MEMÒRIA DE CÀLCUL


- 27 -

Comb. PP CM Qa (B) Qa (G1) V(+X exc.+) V(+X exc.-) V(-X exc.+) V(-X exc.-) V(+Y exc.+) V(+Y exc.-) V(-Y exc.+) V(-Y exc.-) N 1 72 1.500 1.500 1.120 0.960 1.600 73 1.000 1.000 0.960 1.600 74 1.500 1.500 0.960 1.600 75 1.000 1.000 1.120 0.960 1.600 76 1.500 1.500 1.120 0.960 1.600 77 1.000 1.000 0.960 1.600 78 1.500 1.500 0.960 1.600 79 1.000 1.000 1.120 0.960 1.600 80 1.500 1.500 1.120 0.960 1.600 81 1.000 1.000 0.960 1.600 82 1.500 1.500 0.960 1.600 83 1.000 1.000 1.120 0.960 1.600 84 1.500 1.500 1.120 0.960 1.600 85 1.000 1.000 0.960 1.600 86 1.500 1.500 0.960 1.600 87 1.000 1.000 1.120 0.960 1.600 88 1.500 1.500 1.120 0.960 1.600 89 1.000 1.000 1.600 0.800 90 1.500 1.500 1.600 0.800 91 1.000 1.000 1.600 0.800 92 1.500 1.500 1.600 0.800 93 1.000 1.000 1.120 1.600 0.800 94 1.500 1.500 1.120 1.600 0.800 95 1.000 1.000 1.600 0.960 0.800 96 1.500 1.500 1.600 0.960 0.800 97 1.000 1.000 1.600 0.800 98 1.500 1.500 1.600 0.800 99 1.000 1.000 1.120 1.600 0.800

100 1.500 1.500 1.120 1.600 0.800 101 1.000 1.000 1.600 0.960 0.800 102 1.500 1.500 1.600 0.960 0.800 103 1.000 1.000 1.600 0.800 104 1.500 1.500 1.600 0.800 105 1.000 1.000 1.120 1.600 0.800 106 1.500 1.500 1.120 1.600 0.800 107 1.000 1.000 1.600 0.960 0.800 108 1.500 1.500 1.600 0.960 0.800 109 1.000 1.000 1.600 0.800 110 1.500 1.500 1.600 0.800 111 1.000 1.000 1.120 1.600 0.800 112 1.500 1.500 1.120 1.600 0.800 113 1.000 1.000 1.600 0.960 0.800 114 1.500 1.500 1.600 0.960 0.800 115 1.000 1.000 1.600 0.800 116 1.500 1.500 1.600 0.800 117 1.000 1.000 1.120 1.600 0.800 118 1.500 1.500 1.120 1.600 0.800 119 1.000 1.000 1.600 0.960 0.800 120 1.500 1.500 1.600 0.960 0.800 121 1.000 1.000 1.600 0.800 122 1.500 1.500 1.600 0.800 123 1.000 1.000 1.120 1.600 0.800 124 1.500 1.500 1.120 1.600 0.800 125 1.000 1.000 1.600 0.960 0.800 126 1.500 1.500 1.600 0.960 0.800 127 1.000 1.000 1.600 0.800 128 1.500 1.500 1.600 0.800 129 1.000 1.000 1.120 1.600 0.800

MEMÒRIA DE CÀLCUL


- 28 -

Comb. PP CM Qa (B) Qa (G1) V(+X exc.+) V(+X exc.-) V(-X exc.+) V(-X exc.-) V(+Y exc.+) V(+Y exc.-) V(-Y exc.+) V(-Y exc.-) N 1 130 1.500 1.500 1.120 1.600 0.800 131 1.000 1.000 1.600 0.960 0.800 132 1.500 1.500 1.600 0.960 0.800 133 1.000 1.000 1.600 0.800 134 1.500 1.500 1.600 0.800 135 1.000 1.000 1.120 1.600 0.800 136 1.500 1.500 1.120 1.600 0.800 137 1.000 1.000 1.600 0.960 0.800 138 1.500 1.500 1.600 0.960 0.800 139 1.000 1.000 1.600 140 1.500 1.500 1.600

E.L.U. de ruptura. Formigó en fonamentacions CTE Control de l'execució: Normal Cota de neu: Altitud inferior o igual a 1000 m Comb. PP CM Qa (B) Qa (G1) V(+X exc.+) V(+X exc.-) V(-X exc.+) V(-X exc.-) V(+Y exc.+) V(+Y exc.-) V(-Y exc.+) V(-Y exc.-) N 1

1 1.000 1.000 2 1.600 1.600 3 1.000 1.000 1.600 4 1.600 1.600 1.600 5 1.000 1.000 1.600 6 1.600 1.600 1.600 7 1.000 1.000 1.120 1.600 8 1.600 1.600 1.120 1.600 9 1.000 1.000 1.600 0.960

10 1.600 1.600 1.600 0.960 11 1.000 1.000 1.600 12 1.600 1.600 1.600 13 1.000 1.000 1.120 1.600 14 1.600 1.600 1.120 1.600 15 1.000 1.000 1.600 0.960 16 1.600 1.600 1.600 0.960 17 1.000 1.000 1.600 18 1.600 1.600 1.600 19 1.000 1.000 1.120 1.600 20 1.600 1.600 1.120 1.600 21 1.000 1.000 1.600 0.960 22 1.600 1.600 1.600 0.960 23 1.000 1.000 1.600 24 1.600 1.600 1.600 25 1.000 1.000 1.120 1.600 26 1.600 1.600 1.120 1.600 27 1.000 1.000 1.600 0.960 28 1.600 1.600 1.600 0.960 29 1.000 1.000 1.600 30 1.600 1.600 1.600 31 1.000 1.000 1.120 1.600 32 1.600 1.600 1.120 1.600 33 1.000 1.000 1.600 0.960 34 1.600 1.600 1.600 0.960 35 1.000 1.000 1.600 36 1.600 1.600 1.600 37 1.000 1.000 1.120 1.600 38 1.600 1.600 1.120 1.600 39 1.000 1.000 1.600 0.960

MEMÒRIA DE CÀLCUL


- 29 -

Comb. PP CM Qa (B) Qa (G1) V(+X exc.+) V(+X exc.-) V(-X exc.+) V(-X exc.-) V(+Y exc.+) V(+Y exc.-) V(-Y exc.+) V(-Y exc.-) N 1 40 1.600 1.600 1.600 0.960 41 1.000 1.000 1.600 42 1.600 1.600 1.600 43 1.000 1.000 1.120 1.600 44 1.600 1.600 1.120 1.600 45 1.000 1.000 1.600 0.960 46 1.600 1.600 1.600 0.960 47 1.000 1.000 1.600 48 1.600 1.600 1.600 49 1.000 1.000 1.120 1.600 50 1.600 1.600 1.120 1.600 51 1.000 1.000 1.600 0.960 52 1.600 1.600 1.600 0.960 53 1.000 1.000 1.600 54 1.600 1.600 1.600 55 1.000 1.000 1.120 1.600 56 1.600 1.600 1.120 1.600 57 1.000 1.000 0.960 1.600 58 1.600 1.600 0.960 1.600 59 1.000 1.000 1.120 0.960 1.600 60 1.600 1.600 1.120 0.960 1.600 61 1.000 1.000 0.960 1.600 62 1.600 1.600 0.960 1.600 63 1.000 1.000 1.120 0.960 1.600 64 1.600 1.600 1.120 0.960 1.600 65 1.000 1.000 0.960 1.600 66 1.600 1.600 0.960 1.600 67 1.000 1.000 1.120 0.960 1.600 68 1.600 1.600 1.120 0.960 1.600 69 1.000 1.000 0.960 1.600 70 1.600 1.600 0.960 1.600 71 1.000 1.000 1.120 0.960 1.600 72 1.600 1.600 1.120 0.960 1.600 73 1.000 1.000 0.960 1.600 74 1.600 1.600 0.960 1.600 75 1.000 1.000 1.120 0.960 1.600 76 1.600 1.600 1.120 0.960 1.600 77 1.000 1.000 0.960 1.600 78 1.600 1.600 0.960 1.600 79 1.000 1.000 1.120 0.960 1.600 80 1.600 1.600 1.120 0.960 1.600 81 1.000 1.000 0.960 1.600 82 1.600 1.600 0.960 1.600 83 1.000 1.000 1.120 0.960 1.600 84 1.600 1.600 1.120 0.960 1.600 85 1.000 1.000 0.960 1.600 86 1.600 1.600 0.960 1.600 87 1.000 1.000 1.120 0.960 1.600 88 1.600 1.600 1.120 0.960 1.600 89 1.000 1.000 1.600 0.800 90 1.600 1.600 1.600 0.800 91 1.000 1.000 1.600 0.800 92 1.600 1.600 1.600 0.800 93 1.000 1.000 1.120 1.600 0.800 94 1.600 1.600 1.120 1.600 0.800 95 1.000 1.000 1.600 0.960 0.800 96 1.600 1.600 1.600 0.960 0.800 97 1.000 1.000 1.600 0.800

MEMÒRIA DE CÀLCUL


- 30 -

Comb. PP CM Qa (B) Qa (G1) V(+X exc.+) V(+X exc.-) V(-X exc.+) V(-X exc.-) V(+Y exc.+) V(+Y exc.-) V(-Y exc.+) V(-Y exc.-) N 1 98 1.600 1.600 1.600 0.800 99 1.000 1.000 1.120 1.600 0.800

100 1.600 1.600 1.120 1.600 0.800 101 1.000 1.000 1.600 0.960 0.800 102 1.600 1.600 1.600 0.960 0.800 103 1.000 1.000 1.600 0.800 104 1.600 1.600 1.600 0.800 105 1.000 1.000 1.120 1.600 0.800 106 1.600 1.600 1.120 1.600 0.800 107 1.000 1.000 1.600 0.960 0.800 108 1.600 1.600 1.600 0.960 0.800 109 1.000 1.000 1.600 0.800 110 1.600 1.600 1.600 0.800 111 1.000 1.000 1.120 1.600 0.800 112 1.600 1.600 1.120 1.600 0.800 113 1.000 1.000 1.600 0.960 0.800 114 1.600 1.600 1.600 0.960 0.800 115 1.000 1.000 1.600 0.800 116 1.600 1.600 1.600 0.800 117 1.000 1.000 1.120 1.600 0.800 118 1.600 1.600 1.120 1.600 0.800 119 1.000 1.000 1.600 0.960 0.800 120 1.600 1.600 1.600 0.960 0.800 121 1.000 1.000 1.600 0.800 122 1.600 1.600 1.600 0.800 123 1.000 1.000 1.120 1.600 0.800 124 1.600 1.600 1.120 1.600 0.800 125 1.000 1.000 1.600 0.960 0.800 126 1.600 1.600 1.600 0.960 0.800 127 1.000 1.000 1.600 0.800 128 1.600 1.600 1.600 0.800 129 1.000 1.000 1.120 1.600 0.800 130 1.600 1.600 1.120 1.600 0.800 131 1.000 1.000 1.600 0.960 0.800 132 1.600 1.600 1.600 0.960 0.800 133 1.000 1.000 1.600 0.800 134 1.600 1.600 1.600 0.800 135 1.000 1.000 1.120 1.600 0.800 136 1.600 1.600 1.120 1.600 0.800 137 1.000 1.000 1.600 0.960 0.800 138 1.600 1.600 1.600 0.960 0.800 139 1.000 1.000 1.600 140 1.600 1.600 1.600

E.L.S. Fissuració. Formigó en fonamentacions CTE Control de l'execució: Normal Cota de neu: Altitud inferior o igual a 1000 m

Comb. PP CM Qa (B) Qa (G1) V(+X exc.+) V(+X exc.-) V(-X exc.+) V(-X exc.-) V(+Y exc.+) V(+Y exc.-) V(-Y exc.+) V(-Y exc.-) N 1 1 1.000 1.000 2 1.000 1.000 0.300

MEMÒRIA DE CÀLCUL


- 31 -

E.L.U. de ruptura. Acer conformat CTE Cota de neu: Altitud inferior o igual a 1000 m

E.L.U. de ruptura. Acer laminat CTE Cota de neu: Altitud inferior o igual a 1000 m

E.L.U. de ruptura. Fusta CTE Cota de neu: Altitud inferior o igual a 1000 m

1. Coeficients per a situacions persistents o transitòries

Comb. PP CM Qa (B) Qa (G1) V(+X exc.+) V(+X exc.-) V(-X exc.+) V(-X exc.-) V(+Y exc.+) V(+Y exc.-) V(-Y exc.+) V(-Y exc.-) N 1 1 0.800 0.800 2 1.350 1.350 3 0.800 0.800 1.500 4 1.350 1.350 1.500 5 0.800 0.800 1.500 6 1.350 1.350 1.500 7 0.800 0.800 1.050 1.500 8 1.350 1.350 1.050 1.500 9 0.800 0.800 1.500 0.900

10 1.350 1.350 1.500 0.900 11 0.800 0.800 1.500 12 1.350 1.350 1.500 13 0.800 0.800 1.050 1.500 14 1.350 1.350 1.050 1.500 15 0.800 0.800 1.500 0.900 16 1.350 1.350 1.500 0.900 17 0.800 0.800 1.500 18 1.350 1.350 1.500 19 0.800 0.800 1.050 1.500 20 1.350 1.350 1.050 1.500 21 0.800 0.800 1.500 0.900 22 1.350 1.350 1.500 0.900 23 0.800 0.800 1.500 24 1.350 1.350 1.500 25 0.800 0.800 1.050 1.500 26 1.350 1.350 1.050 1.500 27 0.800 0.800 1.500 0.900 28 1.350 1.350 1.500 0.900 29 0.800 0.800 1.500 30 1.350 1.350 1.500 31 0.800 0.800 1.050 1.500 32 1.350 1.350 1.050 1.500 33 0.800 0.800 1.500 0.900 34 1.350 1.350 1.500 0.900 35 0.800 0.800 1.500 36 1.350 1.350 1.500 37 0.800 0.800 1.050 1.500 38 1.350 1.350 1.050 1.500 39 0.800 0.800 1.500 0.900 40 1.350 1.350 1.500 0.900 41 0.800 0.800 1.500 42 1.350 1.350 1.500 43 0.800 0.800 1.050 1.500 44 1.350 1.350 1.050 1.500 45 0.800 0.800 1.500 0.900 46 1.350 1.350 1.500 0.900 47 0.800 0.800 1.500

MEMÒRIA DE CÀLCUL


- 32 -

Comb. PP CM Qa (B) Qa (G1) V(+X exc.+) V(+X exc.-) V(-X exc.+) V(-X exc.-) V(+Y exc.+) V(+Y exc.-) V(-Y exc.+) V(-Y exc.-) N 1 48 1.350 1.350 1.500 49 0.800 0.800 1.050 1.500 50 1.350 1.350 1.050 1.500 51 0.800 0.800 1.500 0.900 52 1.350 1.350 1.500 0.900 53 0.800 0.800 1.500 54 1.350 1.350 1.500 55 0.800 0.800 1.050 1.500 56 1.350 1.350 1.050 1.500 57 0.800 0.800 0.900 1.500 58 1.350 1.350 0.900 1.500 59 0.800 0.800 1.050 0.900 1.500 60 1.350 1.350 1.050 0.900 1.500 61 0.800 0.800 0.900 1.500 62 1.350 1.350 0.900 1.500 63 0.800 0.800 1.050 0.900 1.500 64 1.350 1.350 1.050 0.900 1.500 65 0.800 0.800 0.900 1.500 66 1.350 1.350 0.900 1.500 67 0.800 0.800 1.050 0.900 1.500 68 1.350 1.350 1.050 0.900 1.500 69 0.800 0.800 0.900 1.500 70 1.350 1.350 0.900 1.500 71 0.800 0.800 1.050 0.900 1.500 72 1.350 1.350 1.050 0.900 1.500 73 0.800 0.800 0.900 1.500 74 1.350 1.350 0.900 1.500 75 0.800 0.800 1.050 0.900 1.500 76 1.350 1.350 1.050 0.900 1.500 77 0.800 0.800 0.900 1.500 78 1.350 1.350 0.900 1.500 79 0.800 0.800 1.050 0.900 1.500 80 1.350 1.350 1.050 0.900 1.500 81 0.800 0.800 0.900 1.500 82 1.350 1.350 0.900 1.500 83 0.800 0.800 1.050 0.900 1.500 84 1.350 1.350 1.050 0.900 1.500 85 0.800 0.800 0.900 1.500 86 1.350 1.350 0.900 1.500 87 0.800 0.800 1.050 0.900 1.500 88 1.350 1.350 1.050 0.900 1.500 89 0.800 0.800 1.500 0.750 90 1.350 1.350 1.500 0.750 91 0.800 0.800 1.500 0.750 92 1.350 1.350 1.500 0.750 93 0.800 0.800 1.050 1.500 0.750 94 1.350 1.350 1.050 1.500 0.750 95 0.800 0.800 1.500 0.900 0.750 96 1.350 1.350 1.500 0.900 0.750 97 0.800 0.800 1.500 0.750 98 1.350 1.350 1.500 0.750 99 0.800 0.800 1.050 1.500 0.750

100 1.350 1.350 1.050 1.500 0.750 101 0.800 0.800 1.500 0.900 0.750 102 1.350 1.350 1.500 0.900 0.750 103 0.800 0.800 1.500 0.750 104 1.350 1.350 1.500 0.750 105 0.800 0.800 1.050 1.500 0.750

MEMÒRIA DE CÀLCUL


- 33 -

Comb. PP CM Qa (B) Qa (G1) V(+X exc.+) V(+X exc.-) V(-X exc.+) V(-X exc.-) V(+Y exc.+) V(+Y exc.-) V(-Y exc.+) V(-Y exc.-) N 1 106 1.350 1.350 1.050 1.500 0.750 107 0.800 0.800 1.500 0.900 0.750 108 1.350 1.350 1.500 0.900 0.750 109 0.800 0.800 1.500 0.750 110 1.350 1.350 1.500 0.750 111 0.800 0.800 1.050 1.500 0.750 112 1.350 1.350 1.050 1.500 0.750 113 0.800 0.800 1.500 0.900 0.750 114 1.350 1.350 1.500 0.900 0.750 115 0.800 0.800 1.500 0.750 116 1.350 1.350 1.500 0.750 117 0.800 0.800 1.050 1.500 0.750 118 1.350 1.350 1.050 1.500 0.750 119 0.800 0.800 1.500 0.900 0.750 120 1.350 1.350 1.500 0.900 0.750 121 0.800 0.800 1.500 0.750 122 1.350 1.350 1.500 0.750 123 0.800 0.800 1.050 1.500 0.750 124 1.350 1.350 1.050 1.500 0.750 125 0.800 0.800 1.500 0.900 0.750 126 1.350 1.350 1.500 0.900 0.750 127 0.800 0.800 1.500 0.750 128 1.350 1.350 1.500 0.750 129 0.800 0.800 1.050 1.500 0.750 130 1.350 1.350 1.050 1.500 0.750 131 0.800 0.800 1.500 0.900 0.750 132 1.350 1.350 1.500 0.900 0.750 133 0.800 0.800 1.500 0.750 134 1.350 1.350 1.500 0.750 135 0.800 0.800 1.050 1.500 0.750 136 1.350 1.350 1.050 1.500 0.750 137 0.800 0.800 1.500 0.900 0.750 138 1.350 1.350 1.500 0.900 0.750 139 0.800 0.800 1.500 140 1.350 1.350 1.500

2. Coeficients per a situacions accidentals d’incendi

Comb. PP CM Qa (B) Qa (G1) V(+X exc.+) V(+X exc.-) V(-X exc.+) V(-X exc.-) V(+Y exc.+) V(+Y exc.-) V(-Y exc.+) V(-Y exc.-) N 1 1 1.000 1.000 2 1.000 1.000 0.500 3 1.000 1.000 0.500 4 1.000 1.000 0.300 0.500 5 1.000 1.000 0.500 6 1.000 1.000 0.300 0.500 7 1.000 1.000 0.500 8 1.000 1.000 0.300 0.500 9 1.000 1.000 0.500

10 1.000 1.000 0.300 0.500 11 1.000 1.000 0.500 12 1.000 1.000 0.300 0.500 13 1.000 1.000 0.500 14 1.000 1.000 0.300 0.500 15 1.000 1.000 0.500 16 1.000 1.000 0.300 0.500 17 1.000 1.000 0.500 18 1.000 1.000 0.300 0.500 19 1.000 1.000 0.200

MEMÒRIA DE CÀLCUL


- 34 -

Comb. PP CM Qa (B) Qa (G1) V(+X exc.+) V(+X exc.-) V(-X exc.+) V(-X exc.-) V(+Y exc.+) V(+Y exc.-) V(-Y exc.+) V(-Y exc.-) N 1 20 1.000 1.000 0.300 0.200

Tensions sobre el terreny Accions característiques

Desplaçaments Accions característiques

Comb. PP CM Qa (B) Qa (G1) V(+X exc.+) V(+X exc.-) V(-X exc.+) V(-X exc.-) V(+Y exc.+) V(+Y exc.-) V(-Y exc.+) V(-Y exc.-) N 1

1 1.000 1.000 2 1.000 1.000 1.000 3 1.000 1.000 1.000 4 1.000 1.000 1.000 1.000 5 1.000 1.000 1.000 6 1.000 1.000 1.000 1.000 7 1.000 1.000 1.000 1.000 8 1.000 1.000 1.000 1.000 1.000 9 1.000 1.000 1.000

10 1.000 1.000 1.000 1.000 11 1.000 1.000 1.000 1.000 12 1.000 1.000 1.000 1.000 1.000 13 1.000 1.000 1.000 14 1.000 1.000 1.000 1.000 15 1.000 1.000 1.000 1.000 16 1.000 1.000 1.000 1.000 1.000 17 1.000 1.000 1.000 18 1.000 1.000 1.000 1.000 19 1.000 1.000 1.000 1.000 20 1.000 1.000 1.000 1.000 1.000 21 1.000 1.000 1.000 22 1.000 1.000 1.000 1.000 23 1.000 1.000 1.000 1.000 24 1.000 1.000 1.000 1.000 1.000 25 1.000 1.000 1.000 26 1.000 1.000 1.000 1.000 27 1.000 1.000 1.000 1.000 28 1.000 1.000 1.000 1.000 1.000 29 1.000 1.000 1.000 30 1.000 1.000 1.000 1.000 31 1.000 1.000 1.000 1.000 32 1.000 1.000 1.000 1.000 1.000 33 1.000 1.000 1.000 34 1.000 1.000 1.000 1.000 35 1.000 1.000 1.000 1.000 36 1.000 1.000 1.000 1.000 1.000 37 1.000 1.000 1.000 38 1.000 1.000 1.000 1.000 39 1.000 1.000 1.000 1.000 40 1.000 1.000 1.000 1.000 1.000 41 1.000 1.000 1.000 1.000 42 1.000 1.000 1.000 1.000 1.000 43 1.000 1.000 1.000 1.000 1.000 44 1.000 1.000 1.000 1.000 1.000 1.000 45 1.000 1.000 1.000 1.000 46 1.000 1.000 1.000 1.000 1.000 47 1.000 1.000 1.000 1.000 1.000 48 1.000 1.000 1.000 1.000 1.000 1.000 49 1.000 1.000 1.000 1.000

MEMÒRIA DE CÀLCUL


- 35 -

Comb. PP CM Qa (B) Qa (G1) V(+X exc.+) V(+X exc.-) V(-X exc.+) V(-X exc.-) V(+Y exc.+) V(+Y exc.-) V(-Y exc.+) V(-Y exc.-) N 1 50 1.000 1.000 1.000 1.000 1.000 51 1.000 1.000 1.000 1.000 1.000 52 1.000 1.000 1.000 1.000 1.000 1.000 53 1.000 1.000 1.000 1.000 54 1.000 1.000 1.000 1.000 1.000 55 1.000 1.000 1.000 1.000 1.000 56 1.000 1.000 1.000 1.000 1.000 1.000 57 1.000 1.000 1.000 1.000 58 1.000 1.000 1.000 1.000 1.000 59 1.000 1.000 1.000 1.000 1.000 60 1.000 1.000 1.000 1.000 1.000 1.000 61 1.000 1.000 1.000 1.000 62 1.000 1.000 1.000 1.000 1.000 63 1.000 1.000 1.000 1.000 1.000 64 1.000 1.000 1.000 1.000 1.000 1.000 65 1.000 1.000 1.000 1.000 66 1.000 1.000 1.000 1.000 1.000 67 1.000 1.000 1.000 1.000 1.000 68 1.000 1.000 1.000 1.000 1.000 1.000 69 1.000 1.000 1.000 1.000 70 1.000 1.000 1.000 1.000 1.000 71 1.000 1.000 1.000 1.000 1.000 72 1.000 1.000 1.000 1.000 1.000 1.000

MEMÒRIA DE CÀLCUL


- 36 -

9. PROTECCIÓ DE L’ESTRUCTURA FRONT EL FOC

Segons el CTE DB-SI, tot element estructural ha de proporcionar una resistència al foc en funció de l’ús de l’edifici, la seva situació i condicions de compartimentació. La resistència al foc requerida a cada zona de l’edifici es la següent:

- R60, per a les estructures d’ampliació del cos administratiu i de l’escola. - R30, per a la coberta lleugera del badalot de l’escola.

Els locals de risc especial tindran la següent resistència estructural al foc:

- R.E. Baix: R90 - R.E. Mig: R120 - R.E. Alt: R180

La protecció al foc de cada element es farà amb els següents mitjans:

- Pintura intumescent per als perfils metàl·lics de la coberta lleugera del badalot. (R30)

- Pintura intumescent per als perfils metàl·lics de l’ampliació del cos administratiu. (R60)

- Recobriment de les armadures per a tota l’estructura de formigó. (R60)

MEMÒRIA DE CÀLCUL


- 37 -

10. CONSIDERACIONS FINALS

10.1 RECOMANACIONS CONSTRUCTIVES

La definició constructiva i recomanacions necessàries es realitzen als plànols adjunts.

Els acopis sobre els forjats es faran un cop el formigó tingui la seva resistència nominal, i el forjat garanteixi la seva capacitat portant. El material s’acopiarà a prop dels pilars preferentment, i en cap moment es superarà la seva sobrecàrrega d’ús nominal.

Barcelona, 16 de Juny de 2019.

DOSGEUVEARQUITECTURA S.L.P.

Memòria del Projecte Bàsic i Executiu juny 2019


MA Annexos a la memòria

MA HR. Justificació del compliment de les exigències bàsiques “HR Protecció contra el soroll” segons l’opció simplificada

MA HE. Justificació del compliment de les exigències bàsiques “HE 1 Limitació de la demanda energètica” de l’edifici segons l’opció adoptada

MA GR. Estudi de gestió de residus de la construcció i demolició

Documentació complementaria juny 2019 1 / 5

MA HR. ANNEX 1 PROTECCIÓ CONTRA EL SOROLL Escola de música del Sud i ampliació del Centre Cívic Sant Oleguer

1. Àmbit d’aplicació

2. Objecte

3. Anàlisi de la capacitat acústica de l’emplaçament

4. Anàlisi acústica de l’activitat

5. Definició de mesures en el projecte

6. Justificació del compliment de les exigències bàsiques DB HR


Justificació del compliment de les exigències bàsiques DB HR. Àmbit d’aplicació L’àmbit d’aplicació descrit a l’apartat II de la Introducció del HR, s’estableix que el document bàsic no és d’aplicació en “las obras de ampliación, modificación, reforma o rehabilitación en los edificios existentes, salvo cuando se trate de rehabilitación integral. Asimismo quedan excluidas las obras de rehabilitación integral de los edificios protegidos oficialmente en razón de su catalogación”. Per aquesta raó, es justifica que la part de l’edifici existent no cal que compleixi els requeriments del DB-HR. Per altra banda, les obres d’ampliació sí que són d’aplicació.

Objecte El present annex al projecte té com a finalitat justificar el compliment de les exigències bàsiques del HR en les ampliacions del Centre Cívic Sant Oleguer, principalment el nou volum que conformarà l’escola de música. En aquest volum també hi haurà un bar en planta baixa. El projecte garantirà, a banda de les exigències bàsiques del CTE, les condicions establertes a la Ley del Ruido (RD 1367/2007), la Llei 16/2002 i l’Ordenança municipal reguladora del soroll i les vibracions de Sabadell.

Anàlisi de la capacitat acústica de l’emplaçament L’emplaçament es troba en la confluència entre una zona de sensibilitat acústica moderada (B) i alta (A). Segons el mapa de capacitat acústica, La façana principal a carrer es tracta d’una àrea classificada com a B2, zona amb predomini d’ús terciari, amb una capacitat acústica de dia Le=70dBA. Durant la nit la capacitat baixa a 60dBA. La façana a la Ronda de Bellesguard, tot i que queda enretirada respecte a la calçada, pertany a una zona classificada com a A4, d’ús principalment residencial, amb una capacitat acústica de 65dBA diürns i 55dBA per la nit. D’acord amb el mapa de soroll del municipi de Sabadell, la façana al carrer Sol i Padrís presenta un índex de soroll diürn Ld, d’entre 65 i 70dBA. Per la resta de façanes es pren com a valors Ld, 55 - 60dBA segons el mateix mapa. En resum, prenent la façana d’accés principal a l’equipament, carrer Sol i Padrís, l’ordenança municipal estableix els següents valors límit d’immissió aplicables a les activitats del centre: Ld (7 h – 21 h) Le (21 h – 23 h) Ln (23 h – 7 h)

Sol i Padrís: Zona de sensibilitat moderada (B1) 70 70 60

Ronda Bellesguard: Zona de sensibilitat acta (a4) 65 65 55

Anàlisi acústica de l’activitat Degut a l’ús de l’ampliació de l’equipament com a escola de música, pren especial rellevància la protecció contra el soroll. D’aquesta manera, s’ha cuidat la distribució espacial de les aules i la sala d’audicions, així com la capacitat del projecte de generar espais tranquils no exposats directament als sorolls exteriors. L’edifici és aïllat i es troba a les següents distàncies de les edificacions veïnes:

- Façana a Sol i Padrís: blocs plurifamiliars i locals en planta baixa. Distància >40m. - Façana a Ronda Bellesguard: blocs plurifamiliars. Distància >36m.

El volum principal de l’ampliació és de forma paral·lelepípede de dos plantes d’alçada. En la planta baixa, de 3,90m d’alçada lliure a fals sostre, s’hi ubica el bar en la part central i l’aula d’orquestra al tester est, davant la pineda. En planta primera, amb una alçada lliure de 3m a fals sostre, s’hi ubiquen les aules de música.


Es classifiquen els diferents espais de l’edifici i les seves necessitats de confort acústic:

- Definició acústica dels espais: Unitats d’ús: Cada una de les parts amb ús específic de l’equipament del centre cívic, l’escola de música i el bar. Es consideren Unitats d’ús protegit cada una de les aules o la sala d’audicions. Els vestíbuls d’accés i els passadissos són zones comuns habitables. Recinte: Recintes habitables: Destinat a l´ús de persones; cuines, banys, distribuïdors. Recintes habitables protegits: Despatxos i administració, sala d’espera. Recintes no habitables: No destinat a l’ús permanent de persones; espais tècnics i magatzems. Recintes d’instal·lacions o d’activitat: Recinte amb equips d’instal·lacions i magatzem de residus. Recintes d’activitat: Recinte on hi hagi activitats que produeixin un nivell mitjà de pressió sonora entre 70 i 80dBA. Es consideren com a tal l’aparcament existent en les plantes soterrani. I en projecte, es considera el bar i el gimnàs. Recintes sorollosos: Recinte on hi hagi activitats que produeixin un nivell mitjà de pressió sonora superior a 80dBA. Aquests recintes es regularan segons el que especifica la Ley del Ruido, en concret el RD 1367/2007 i l’Ordenança municipal reguladora del soroll i les vibracions de Sabadell. El traçat, característiques i dimensionat s’indica en els plànols.

- Estimació del nivell d’emissió a l’interior i a l’exterior, i nivells d’immissió a possibles receptors:

L’ampliació principal objecte d’aquest projecte està classificada com a Grup I, nivell d’emissió entre 95 i 100dBA, segons Article 13 i Annex 11 de l’Ordenança municipal. Per altra banda, com a fonts emissores de sorolls i vibracions hi ha les màquines de clima, instal·lats a coberta. Les característiques d’aquesta maquinaria són: UE1 Centre Cívic: Unitat INTEGRA de Climaveneta, codi NX-Q/SL/0182P

Potència sonora a 10m de distància: 79 dB / Pressió sonora: 47 dB UE2 Bar: Unitat Rooftop reversible de Climaveneta, codi WSM/HR/A102

Potència sonora a 10m de distància: 82 dB / Pressió sonora: 50 dB UE3 Escola de música: Unitat INTEGRA de Climaveneta, codi NX-Q/SL/0402P

Potència sonora a 10m de distància: 82 dB / Pressió sonora: 50 dB UTA Escola de música: Unitat de Tractament d’Aire WZ-E2080 de Climaveneta

Potència sonora a 10m de distància: 79 dB / Pressió sonora: 51 dB Valor d’immissió a edificis pròxims: 1 Màxim valor de la unitat 82 dB(A) a 10m

1 R = SPL + 10 Log Q = dBA; 82 + 10 Log --------------- = 82 – 29 = 53dBA

D2 302 SPL emissió D distancia (40m) Q factor de 3 a 1


- Horari de funcionament de l’activitat: L’horari habitual de funcionament serà diürn de 9 a 22 hores.

Definició de mesures en el projecte L’ampliació de l’edifici proposada, classificada com a Grup I, nivell d’emissió entre 95 i 100dBA, segons l’Ordenança municipal, complirà amb els valors mínims establerts d’aïllament acústic contra el soroll aeri i d’impacte. Aquests són: Aïllament acústic a les façanes contra el soroll aeri:

D2m,nT,Atr del Grup I <45dBA. Aïllament acústic al soroll aeri entre recintes:

DnT,A del Grup I <72dBA (horari diürn de 7h a 23h). <77dBA (horari nocturn de 23h a 7h).

El valor màxim del nivell global de pressió de soroll d’impactes estandarditzat, L’nT,w, entre un recinte d’activitat i un recinte d’ús sensible (residencial, sanitari, educatiu, cultural i similars) ha de ser de 40 dB. a). Aplicació mesures preventives a les màquines de clima.

Amb la fi d’evitar la transmissió de soroll per via solida produït pels equips de climatització i ventilació, aquets aniran suspesos amb antivibratoris.

Per la selecció de qualsevol antivibratori per suspensió, penjament o recolzament primer es procedeix a estimar els marges de la carrega de treball, essent:

- Marge mínim: Per sota del propi pes de l’element a suportar.

- Marge màxim: Per sobre de dues vegades el pes de l’element a suportar.

Serà recomanable que aquests elements actuïn com Aïlladors de Freqüència de Ressonància Vertical molt baixa, de 4 a 10 Hz com a màxim, que treballin a compressió, amb una deflexió compresa entre 5 i 20 mm.

També s’aplicaran catifes antivibrants a tots els elements i bancades de maquines que es recolzin al terra.

Desplaçament de les parets dels elements penjats o recolzats al terra, com: bombes de calor del aire acondicionat o bombes de PCI.

Per altra banda, i per tal d’evitar excés de soroll que pugui arribar a les edificacions veïnes, situades a 40m de distància, es construirà un parament de panells acústics al voltant de les unitats exteriors de clima. Aquests panells seran de la gama Acustimódul-80 o equivalents, d’acabat amb xapa llisa prelacada i llana de roca de 70Kg/m3 com a material absorbent, de classe d’absorció acústica A. El parament tindrà una alçada de 2,30m.

L’índex de reducció acústica Rw serà de 32 dB.

b). Aplicació mesures preventives a l’interior.

Donades les característiques de l’activitat, els recintes de les aules de música aniran protegides de la següent manera:

- Façanes formades pel mur de formigó estructural amb trasdossat de cartró-guix a l’interior. Gruix total 41cm. RAtr = 85,8dBA i m = 720kg/m3

- A banda del mur, la façana sud també compta amb la instal·lació del mur cortina amb sistema FWS 50 de Schüco. Aquest parament de vidre, col·locat a 70cm de la façana, pot aportar un aïllament acústic Rw de fins a 48 dB.

- Les particions verticals tipus estan composades per dos divisions autoportants, composades per 2PYL+AT(46H)+S+PYL+AT(46H)+2PYL. Gruix total de 19,2cm.


RAtr = 71dBA i m = 80kg/m3

- El terra, format pel forjat de plaques alveolars, tindrà una capa d’aïllament acústic de 3cm de guix sobre la qual s’executa una llosa flotant de 5cm d’espessor. L’acabat final del paviment serà de plaques de suro flotant. L’aïllament acústic de la partició horitzontal és RAtr = 65dBA i m = 504kg/m3

- Els sostres de les aules de música seran amb un fals sostre suspès continu de plaques de guix laminat acústiques, tipus Knauf Cleaneo o equivalent.

Nota: Es prestarà especial atenció al detall dels encontres entre divisions verticals i horitzontals per tal d’evitar la propagació del soroll entre aules. Veure detall tipus al plànol annex.

c). Aplicació mesures per l’absorció acústica.

Valors màxims de temps de reverberació en funció del tipus de recinte: - Aules (volum inferior a 350m3) T<0,7s.

- Zones comunes, la superfície d’absorció acústica equivalent ha de ser superior a 0,2m per cada metre cúbic del volum del recinte.

S’han previst els següents elements de condicionament acústic:

-Paviment acabat de suro amb una absorció mitja de 0,20.

-Cel ras de plaques de guix laminat acústic tipus Knauf Cleaneo o equivalent amb una absorció mitja de 0,65.

-Per l’aula d’orquestra de planta baixa, revestiment dels paraments verticals amb panells de fusta fonoabsorbents Ideacustic High 16 de "Ideatec" o equivalent, amb una absorció mitja de 0,70.

Justificació del compliment de les exigències bàsiques del projecte Es complimenta l’exigència de protecció enfront del soroll mitjançant el procediment de l’opció simplificada que estableix el DB HR. Es complimenta l’exigència dels valors límit de temps de reverberació i d’absorció acústica mitjançant la formula de Sabine. Així mateix, s’annexen fitxes justificatives del càlcul de l’aïllament al soroll efectuat entre recintes interiors tipus i les fixes justificatives del temps de reverberació, efectuades amb la Herramienta oficial del CTE.

Barcelona, juny del 2019

HR K-1

Annex K Fitxes justificatives

K.1 Fitxes justificatives de l'opció simplificada d'aïllament acústic Les taules següents recullen les fitxes justificatives del compliment dels valors límit d'aïllament acústic mitjançant l'opció simplificada. Envans. (apartat 3.1.2.3.3) Tipus Envans d’entramat autoportant Característiques

de projecte exigides Envà de plaques de guix laminat

m (kg/m2)= 42

≥ 26

RA (dBA)= 52,5

≥ 43

Elements de separació verticals entre recintes (apartat 3.1.2.3.4)Deu comprovar-se que se satisfà l'opció simplificada per als elements de separació verticals situats entre:

a) un recinte d'una unitat d'ús i qualsevol altre de l'edifici; b) un recinte protegit o habitable i un recinte d'instal·lacions o un recinte d'activitat.

Ha d'omplir-se una fitxa com aquesta per a cada element de separació vertical diferent, projectats entre a) i b) Solució d'elements de separació verticals entre: Unitat ús i unitat ús

Elements constructius Tipus Característiques de projecte exigides

Element de separació vertical Element base 2PYL + MW + PYL + S + MW + 2PYL m (kg/m2)= 80

≥ 44

P.02 RA (dBA)= 71

≥ 65

Extradosat pels dos costats RA (dBA)=

≥

Element de separació vertical amb portes i/o finestres

Porta o finestra Porta acústica RA (dBA)= 45

≥ 30

Tancament 2PYL + MW + PYL + S + MW + 2PYL RA (dBA)= 71

≥ 50

Condicions de les façanes a les quals emprenen els elements de separació verticals Façana Tipus Característiques de projecte exigides

F.01 – P.02 Envà d’entramat autoportant contra façana amb mur cortina m (kg/m2)= 749

≥ 145

RA (dBA)= 86

≥ 45

Solució d'elements de separació verticals entre: Unitat d’ús protegida i zona comú


Element de separació vertical Element base 2PYL + MW + PYL + S + MW + 2PYL m (kg/m2)= 80

≥ 44

RA (dBA)= 71

≥ 65

Extradosat pels dos costats RA (dBA)=

≥

Element de separació vertical amb portes i/o finestres P.02

Porta o finestra Porta acústica RA (dBA)= 45

≥ 30

Tancament 2PYL + MW + PYL + S + MW + 2PYL RA (dBA)= 71

≥ 50

Condicions de les façanes a les quals emprenen els elements de separació verticals Façana Tipus Característiques de projecte exigides F.01 – P.02

Envà d’entramat autoportant contra façana amb mur cortina m (kg/m2)= 749

≥ 145

RA (dBA)= 86

≥ 45

HR K-2

Elements de separació horitzontals entre recintes (apartat 3.1.2.3.5)Deu comprovar-se que se satisfà l'opció simplificada per als elements de separació horitzontals situats entre:

a) un recinte d'una unitat d'ús i qualsevol altre de l'edifici; b) un recinte protegit o habitable i un recinte d'instal·lacions o un recinte d'activitat.

Ha d'omplir-se una fitxa com aquesta per a cada element de separació horitzontal diferent, projectats entre a) i b) Solució d'elements de separació horitzontals entre: Unitat d’ús ……………………………………………................


Element de separació horitzontal Forjat Placa alveolar 300 mm + capa de compressió 50 mm m (kg/m2)= 504

≥ 500

RA (dBA)= 62

≥ 60

Terra flotantPaviment suro + 50mm morter + 30mm MW RA (dBA)= 5

≥ 4

Lw (db)= 33

≥ 15

Sostre suspès

Cambra d’aire > 150mm + MW + PYL RA (dBA)= 15

≥ 0

Mitgeres. (apartat 3.1.2.4) Tipus Característiques

de projecte exigides No hi han RA (dBA)= --

≥ 45

Façanes, cobertes i sòls en contacte amb l'aire exterior (apartat 3.1.2.5) Solució de façana, coberta o terra en contacte amb l'aire exterior: F.01 ….…………………………………… Elements constructius Tipus Àrea (1)

(m2) % Buits Característiques de projecte exigides

Part cega Mur formigó amb trasdossat autoportant 0,86

=Sc 96,7 % RA,tr(dBA) = 86

≥ 40

Buits Fusteria 24,94 =Sh RA,tr(dBA) = 47

≥ 33 Solució de façana, coberta o terra en contacte amb l'aire exterior: F.03 i F.04 ……….…………………………………… Elements constructius Tipus Àrea (1)


Part cega Façana ventilada 4,70

=Sc 62,7 % RA,tr(dBA) = 56

≥ 40

Buits Finestra 7,90 =Sh RA,tr(dBA) = 43

≥ 31 (1) Àrea de la part cega o del forat vista des de l'interior del recinte considerat. Solució de façana, coberta o terra en contacte amb l'aire exterior: Coberta plana invertida …………………………………… Elements constructius Tipus Àrea (1)


Part cega Coberta plana invertida acabat amb graves 486

=Sc 0 % RA,tr(dBA) = 63

≥ 33

Buits --- 0 =Sh RA,tr(dBA) =

≥ -- Solució de façana, coberta o terra en contacte amb l'aire exterior: Coberta plana invertida …………………………………… Elements constructius Tipus Àrea (1)


Part cega Coberta plana invertida acabat amb graves amb forjat unidireccional

80

=Sc 0 %

RA,tr(dBA) = 64

≥ 33

Buits --- 0

=Sh RA,tr(dBA) =

≥ -

Solució de façana, coberta o terra en contacte amb l'aire exterior: Coberta lleugera …….…………………………………… Elements constructius Tipus Àrea (1)


Part cega Coberta panel sandvitx 8,22 =Sc 0 % RA,tr(dBA) = 43

≥ 33 Buits --- 0 =Sh RA,tr(dBA) =

≥ --

HR K-3

K.3 Fitxes justificatives del mètode general del temps de reverberació i de l'ab-sorció acústica La taula següent recull la fitxa justificativa del compliment dels valors límit de temps de reverberació i d'absorció acústica mitjançant el mètode de càlcul Tipus de recinte: Zona comú (planta primera)................................... Volum, V (m3): 271

Element Acabat S

Àrea, (m2)

Coeficient d'absorció acústica

mitjà Absorció acús-

tica (m2) Sm

500 1000 2000 m Terra Suro 90,45 0,16 18,09 Sostre Placa guix laminat acústic 90,45 0,60 54,27 Paraments Placa guix laminat 124,8 0,06 7,49 Fusta (porta) 30 0,08 2,40 Vidre 40,8 0,04 1,63

Objectes(1) Tipus N número

Àrea d'absorció acústica equiva-lent mitjana, m,OA (m2) NA m,O

500 1000 2000 m,OA

Absorció aire (2) Coeficient d'atenuació de l'aire,

mm (m-1) Vmm4

500 1000 2000 mm 0,003 0,005 0,01 0,006 6,5

A, (m2) Absorció acústica del recinte resultant

Vmm4

N

1jj,m,OA

n

1iiS·i,mA

83,88

T, (s) Temps de reverberació resultant

AV16,0T

Absorció acústica resultant de la zona comuna Absorció acústica exigida A (m2)= 90,38 ≥ 54,2 =0,2·V

Temps de reverberació resultant Temps de reverberació exigit T (s)= ≤

(1) Només per a sales de conferències de volum fins a 350 m3 (2) Només per a volums majors a 250 m3

HR K-4

Tipus de recinte: Aula d’orquestra................................................... Volum, V (m3): 298

Element Acabat S

Àrea, (m2)



tica (m2) Sm

500 1000 2000 m Terra Suro 76,40 0,16 15,28 Sostre Placa guix laminat acústic 76,40 0,65 49,66 Paraments Panell de fusta fonoabsorbent 43,15 0,70 30,2 Teixit tèxtil 49,15 0,17 8,35 Placa guix laminat 51,70 0,06 3,1



500 1000 2000 m,OA


mm (m-1) Vmm4

500 1000 2000 mm 0,003 0,005 0,01 0,006 7,15


Vmm4

N

1jj,m,OA

n

1iiS·i,mA

113,74


AV16,0T 0,42

Absorció acústica resultant de la zona comuna Absorció acústica exigida A (m2)= ≥

=0,2·V Temps de reverberació resultant Temps de reverberació exigit

T (s)= 0,42 ≤ 0,7

HR K-5

Tipus de recinte: Aula d’instruments ............................................. Volum, V (m3): 60,2

Element Acabat S

Àrea, (m2)



tica (m2) Sm

500 1000 2000 m Terra Suro 20,07 0,20 4,01 Sostre Placa guix laminat acústic 20,07 0,65 13,05 Paraments Placa guix laminat 50,20 0,06 3,01 Fusta (porta) 1,97 0,08 0,16 Vidre 3,24 0,04 0,13



500 1000 2000 m,OA


mm (m-1) Vmm4

500 1000 2000 mm 0,003 0,005 0,01 0,006 1,45


Vmm4

N

1jj,m,OA

n

1iiS·i,mA

21,81


AV16,0T 0,47

Absorció acústica resultant de la zona comuna Absorció acústica exigida A (m2)= ≥

=0,2·V Temps de reverberació resultant Temps de reverberació exigit

T (s)= 0,44 ≤ 0,7

Documento Básico HR Protección frente al ruidoFicha justificativa del cálculo de aislamiento a ruido aéreo y de impactos entre recintos interiores.Caso:Recintos adyacentes con 4 aristas comunes.

Proyecto

Autor

Fecha

Referencia

Projecte d'Escola de Música del Sud i ampliació del Centre Cívic Sant Oleguer

Jordi Safont-Tria

Juny 2019

Características técnicas del recinto 1Tipo de recinto como emisor

Tipo de recinto como receptor VolumenUnidad de uso

Protegido 60

Separador

Separador

Suelo F1

Suelo F1

Techo F2

Techo F2

Pared F3

Pared F3

Pared F4

Pared F4Parámetros Acústicos

YL 2x12,5 + AT MW 70 + SP + AT MW 70 + YL 2x12,5 (perfiles libres)Soluciones Constructivas

L_Capa compresion 350 mm L_Capa compresion 350 mm

RE + LHO AL-H 120 + AT + YL 15 YL 2x15 + AT MW 70 + YL 12,5 + SP + AT MW 70 + YL 2x15 (perfiles arriostrados)

Características técnicas del recinto 2Tipo de recinto como emisor Unidad de uso

Tipo de recinto como receptor VolumenProtegido 60

Separador

Separador

Suelo f1

Suelo f1

Techo f2

Techo f2

Pared f3

Pared f3

Pared f4

Pared f4Parámetros Acústicos



RE + LHO AL-H 120 + AT + YL 15 YL 2x15 + AT MW 70 + YL 12,5 + SP + AT MW 70 + YL 2x15 (perfiles arriostrados)

Si (m2) li (m) m'i (kg/m2) RA (dBA) Ln,w (dB) Δ RA (dBA) Δ Lw (dB)

16.52020

10.9510.95 2.5

66

2.565

504

54504

18065

6060

57

6770-

70

-

8

13

-

13

-

28

-

9


16.52020

10.9510.95 2.5

66

2.565

504

54504

18065

6060

57

6770-

70

-

8

13

-

13

-

28

-

9

Huecos en el separador y vías de transmisión aérea directa o indirecta

0transmisión indirecta

superficie 00índice de reducción0transmisión directa

Vías de transmisión aérea

Ventanas , puertas y lucernarios S (m2)RA (dBA)

Dn,e,A (dBA)Dn,s,A (dBA)


Separador - Techo

Separador - Suelo

Tipos de uniones e índices de redución vibracionalEncuentro

Separador - Pared

Separador - Pared

Tipo de unión

Unión en T de elementos de entramado autoportante (orientación 2)

Unión en T de elemento de entramado autoportante y elemento homogéneo (orientación 1)

Unión en + de elementos de entramado autorportante y elemento homogéneo (autoportante en 2 y 4)


-2.2 19.7 19.7

19.719.7-2.2

1515-2.6

10.810.88.4

KFf KFd KDf

CálculoTransmisión del recinto 1 al recinto 2

RequisitoAislamiento acústico a ruido aéreo 66 50 CUMPLEDnT,A (dBA)

Aislamiento acústico a ruido de impacto 28 CUMPLE65L'nT,w (dB)



65Aislamiento acústico a ruido de impacto CUMPLE28L'nT,w (dB)


Proyecto

Autor

Fecha

Referencia

Projecte d'Escola de Música del Sud i ampliació del Centre Cívic Sant Oleguer

Jordi Safont-Tria

Juny 2019

Características técnicas del recinto 1Tipo de recinto como emisor

Tipo de recinto como receptor VolumenUnidad de uso

Protegido 60

Separador

Separador

Suelo F1

Suelo F1

Techo F2

Techo F2

Pared F3

Pared F3

Pared F4

Pared F4Parámetros Acústicos



RE + LHO AL-H 120 + AT + YL 15 YL 2x12,5 + AT MW 70 + SP + AT MW 70 + YL 2x12,5 (perfiles libres)

Características técnicas del recinto 2Tipo de recinto como emisor Otros recintos (*)

Tipo de recinto como receptor Volumen 20

Separador

Separador

Suelo f1

Suelo f1

Techo f2

Techo f2

Pared f3

Pared f3

Pared f4

Pared f4Parámetros Acústicos



RE + LHO AL-H 120 + AT + YL 15 YL 2x12,5 + AT MW 70 + SP + AT MW 70 + YL 2x12,5 (perfiles libres)


202020

10.9510.95 2.5

66

2.554

504

54504

18067

6060

50

6770-

70

-

8

6

-

13

-

28

-

9


206.66.6

10.9510.95 2.5

66

2.554

504

54504

18067

6060

50

6770-

70

-

8

6

-

13

-

28

-

9

Huecos en el separador y vías de transmisión aérea directa o indirecta

0transmisión indirecta

superficie 1.6845índice de reducción0transmisión directa

Vías de transmisión aérea

Ventanas , puertas y lucernarios S (m2)RA (dBA)

Dn,e,A (dBA)Dn,s,A (dBA)


Separador - Techo

Separador - Suelo

Tipos de uniones e índices de redución vibracionalEncuentro

Separador - Pared

Separador - Pared

Tipo de unión

Unión en T de elementos de entramado autoportante (orientación 2)

Unión en T de elemento de entramado autoportante y elemento homogéneo (orientación 1)



0.8 19.7 19.7

19.719.70.8

15.215.2-2.8

101010

KFf KFd KDf


RequisitoAislamiento acústico a ruido aéreo 50 -DnT,A (dBA)

Aislamiento acústico a ruido de impacto 30 -L'nT,w (dB)



65Aislamiento acústico a ruido de impacto CUMPLE30L'nT,w (dB)


Justificació del càlcul del temps de reverberació i absorció acústica, segons la ‘Herramienta oficial de cálculo del DB HR del CTE’. 1.- Zona comú

2.- Aula d’orquestra


3.- Aula d’instruments

ANNEX 2 juny 2019 1 / 2

MA HE. ANNEX 2 LIMITACIÓ DE LA DEMANDA ENERGÈTICA Escola de música del Sud i ampliació del Centre Cívic Sant Oleguer

1. Justificació del compliment de les exigències bàsiques DB HE 1

2. Verificació de requisits del CTE HE0 i HE1

3. Comprovació de condensacions

ANNEX 2 juny 2019 2 / 2

Justificació del compliment de les exigències bàsiques DB HE 1. Tal i com ha quedat descrit en el punt MD 3.7. de la memòria descriptiva, la proposta compleix amb totes les exigències bàsiques de la limitació de la demanda energètica (HE1) així com amb la limitació del consum energètic (HE0).

Amb la finalitat de construir les ampliacions del projecte amb una arquitectura sostenible amb els mínims índexs possibles de consum d’energia (nZEB), s’ha proposat una sèrie d’estratègies arquitectòniques per tal de reduir, per una banda, la demanda energètica al màxim possible, i per altra proposar unes instal·lacions tèrmiques així com una aportació d’energia renovable que minimitzin el consum de l’equipament.

Estratègies passives principals:

- Control de la radiació solar amb mecanismes practicables.

- Fusteries d’alumini amb trencament de pont tèrmic i vidres baix emissius.

- Aïllament tèrmic de façanes i coberta de l’edifici.

- Mur solar a façana sud per aprofitar el calor generat per la radiació i distribuir-lo per l’edifici a través del sistema de ventilació.

- Totes les estances tenen bona il·luminació natural suficient a través de la façana.

Així, la proposta té un estalvi superior al 40% de la demanda energètica respecte l’edifici de referència.

Els càlculs s’han efectuat amb l’eina unificada Lider-Calener. S’ha considerat tota la zona d’actuació, tant la construcció existent reformada com les ampliacions. En canvi, la zona existent de la sala d’actes, com que no s’hi actua, s’ha considerat de volum nul i els paraments adjacents en aquesta adiabàtics.

El projecte té una demanda energètica de 35,12 kW·h/m2·any, amb un estalvi del 40,13% de la demanda mitjana d’un edifici similar.

El consum que tindria sense aportació d’energies renovables seria de 67,17 kW·h/m2·any, resultant una qualificació de nivell B. Compleix amb els requisits i s’annexa la verificació.

Però aplicant l’aportació d’energia generada a través de la instal·lació fotovoltaica, amb una estimació de producció i autoconsum de 34.378,68 kW·h/m2·any, obtenim un consum d’energia primària no renovable de 31,74 kW·h/m2·any, amb un estalvi energètic del 80% del consum respecte un edifici de referència, i resultant una qualificació energètica de nivell A.

* Nota: No s’ha introduït cap reducció de la demanda de calefacció en concepte d’aprofitament de l’aire pre-escalfat en el mur solar. Tampoc s’ha millorat cap factor de correcció dels sistemes de clima. Per aquesta raó, és d’esperar que els valors mostren les hipòtesis més adverses, mentre que a la realitat, s’espera que tant la demanda com el consum energètic siguin menors als valors obtinguts.

A continuació s’annexen la verificació dels requisits de la normativa amb i sense la instal·lació fotovoltaica.

Barcelona, juny del 2019

Nueva construcción o ampliación, en usos distintos al residencialprivado

VERIFICACIÓN DE REQUISITOS DE CTE-HE0 Y HE1

IDENTIFICACIÓN DEL EDIFICIO O DE LA PARTE QUE SE VERIFICA:

Escola de música del sud

Dirección C/ Sol i Padrís 93 - - - - -

Municipio Sabadell Código Postal 08203

BarcelonaProvincia Comunidad Autónoma Cataluña

C2Zona climática Año construcción -

Nombre del edificio

Normativa vigente (construcción / rehabilitación) CTE HE 2013

Referencia/s catastral/es 7088001DF2978H0001UA

Tipo de edificio o parte del edificio que se certifica:

Vivienda

Unifamiliar

Bloque

Bloque completo

Vivienda individual

Terciario

Edificio completo

Local

Edificio de nueva construcción Edificio Existente

DATOS DEL TÉCNICO VERIFICADOR:

Nombre y Apellidos 38830896LNIF/NIEJordi Safont-Tria Oms

Razón social B59862987NIFNumatec SL

Domicilio Casp 118 - - - 2 3

Municipio Código Postal 08013Barcelona

Provincia Barcelona Comunidad Autónoma Cataluña

e-mail: [email protected] Teléfono 933631936

Titulación habilitante según normativa vigente Arquitecte

Procedimiento reconocido de calificación energética utilizado yversión:

HU CTE-HE y CEE Versión 1.0.1564.1124, de fecha3-mar-2017

Porcentaje de ahorro sobre la demanda energética conjunta* de calefacción y de refrigeración para 0,80 ren/h**

Consumo de energía primaria no renovable**

Demanda energética de calefacción del edificio objeto para 0,80 ren/hora

Demanda energética de refrigeración del edificio objeto para 0,80 ren/h

Demanda energética conjunta de calefacción y refrigeración del edificio objeto para 0,80 ren/h

Demanda energética de calefacción del edificio de referencia para 0,80 ren/hora

Demanda energética de refrigeración del edificio de referencia para 0,80 ren/h

Demanda energética conjunta de calefacción y refrigeración del edificio de referencia para 0,80 ren/h

23,67

16,36

49,07

13,69

99,29

Porcentaje de ahorro mínimo de la demanda energética conjunta respecto al edificio de referencia según la tabla 2.2del apartado 2.2.1.1.2 de la sección HE1

Ahorro mínimo

67,17

B Sí cumpleB

35,12 58,66

Ahorro alcanzado (%) Ahorro mínimo (%)40,13 25,00 Sí cumple

Fecha

Ref. Catastral 7088001DF2978H0001UA Página 1 de 5

18/06/2019

**Esta aplicación únicamente permite, para el caso expuesto, la comprobación de las exigencias del apartado 2.2.1.1.2 de la secciónDB-HE1. Se recuerda que otras exigencias de la sección DB-HE1 que resulten de aplicación deben asimismo verificarse, así como el restode las secciones del DB-HE

Valor máximo de consumo de energía primaria no renovable para la clase B

Firma del técnico verificador

Anexo I. Descripción de las características energéticas del edificio.

El técnico verificador abajo firmante certifica que ha realizado la verificación del edificio o de la parte que se verifica de acuerdocon el procedimiento establecido por la normativa vigente y que son ciertos los datos que figuran en el presente documento, ysus anexos:

Registro del Organo Territorial Competente:

*La demanda energética conjunta de calefacción y refrigeración se obtiene como suma ponderada de la demanda energética de calefacción(Dcal) y la demanda energética de refrigeración (Dref). La expresión que permite obtener la demanda energética conjunta para edificiossituados en territorio peninsular es DG = Dcal + 0,70∙Dref mientras que en territorio extrapeninsular es DG = Dcal + 0,85∙Dref.

Consumo de energía primaria no renovable del edificio objeto

Fecha 18/06/2019

Fecha


18/06/2019

Nueva construcción o ampliación, en usos distintos al residencialprivado

VERIFICACIÓN DE REQUISITOS DE CTE-HE0 Y HE1

IDENTIFICACIÓN DEL EDIFICIO O DE LA PARTE QUE SE VERIFICA:

Escola de música del sud

Dirección C/ Sol i Padrís 93 - - - - -

Municipio Sabadell Código Postal 08203

BarcelonaProvincia Comunidad Autónoma Cataluña

C2Zona climática Año construcción -

Nombre del edificio

Normativa vigente (construcción / rehabilitación) CTE HE 2013

Referencia/s catastral/es 7088001DF2978H0001UA

Tipo de edificio o parte del edificio que se certifica:

Vivienda

Unifamiliar

Bloque

Bloque completo

Vivienda individual

Terciario

Edificio completo

Local

Edificio de nueva construcción Edificio Existente

DATOS DEL TÉCNICO VERIFICADOR:

Nombre y Apellidos 38830896LNIF/NIEJordi Safont-Tria Oms

Razón social B59862987NIFNumatec SL

Domicilio Casp 118 - - - 2 3

Municipio Código Postal 08013Barcelona

Provincia Barcelona Comunidad Autónoma Cataluña

e-mail: [email protected] Teléfono 933631936

Titulación habilitante según normativa vigente Arquitecte

Procedimiento reconocido de calificación energética utilizado yversión:

HU CTE-HE y CEE Versión 1.0.1564.1124, de fecha3-mar-2017

Porcentaje de ahorro sobre la demanda energética conjunta* de calefacción y de refrigeración para 0,80 ren/h**

Consumo de energía primaria no renovable**

Demanda energética de calefacción del edificio objeto para 0,80 ren/hora

Demanda energética de refrigeración del edificio objeto para 0,80 ren/h

Demanda energética conjunta de calefacción y refrigeración del edificio objeto para 0,80 ren/h

Demanda energética de calefacción del edificio de referencia para 0,80 ren/hora

Demanda energética de refrigeración del edificio de referencia para 0,80 ren/h

Demanda energética conjunta de calefacción y refrigeración del edificio de referencia para 0,80 ren/h

23,67

16,36

49,07

13,69

99,29

Porcentaje de ahorro mínimo de la demanda energética conjunta respecto al edificio de referencia según la tabla 2.2del apartado 2.2.1.1.2 de la sección HE1

Ahorro mínimo

31,74

B Sí cumpleB

35,12 58,66

Ahorro alcanzado (%) Ahorro mínimo (%)40,13 25,00 Sí cumple

Fecha


19/06/2019

**Esta aplicación únicamente permite, para el caso expuesto, la comprobación de las exigencias del apartado 2.2.1.1.2 de la secciónDB-HE1. Se recuerda que otras exigencias de la sección DB-HE1 que resulten de aplicación deben asimismo verificarse, así como el restode las secciones del DB-HE

Valor máximo de consumo de energía primaria no renovable para la clase B

Firma del técnico verificador

Anexo I. Descripción de las características energéticas del edificio.

El técnico verificador abajo firmante certifica que ha realizado la verificación del edificio o de la parte que se verifica de acuerdocon el procedimiento establecido por la normativa vigente y que son ciertos los datos que figuran en el presente documento, ysus anexos:

Registro del Organo Territorial Competente:

*La demanda energética conjunta de calefacción y refrigeración se obtiene como suma ponderada de la demanda energética de calefacción(Dcal) y la demanda energética de refrigeración (Dref). La expresión que permite obtener la demanda energética conjunta para edificiossituados en territorio peninsular es DG = Dcal + 0,70∙Dref mientras que en territorio extrapeninsular es DG = Dcal + 0,85∙Dref.

Consumo de energía primaria no renovable del edificio objeto

Fecha 19/06/2019

Fecha


19/06/2019

En este apartado se describen las características energéticas del edificio, envolvente térmica, instalaciones,condiciones de funcionamiento y ocupación y demás datos utilizados para obtener la calificación energética del edificio.

ANEXO I

DESCRIPCIÓN DE LAS CARACTERÍSTICAS ENERGÉTICAS DEL EDIFICIO

1. SUPERFICIE, IMAGEN Y SITUACIÓN

1896,16

Imagen del edificio Plano de situación

2. ENVOLVENTE TÉRMICA

Cerramientos opacos

Nombre Tipo Modo de obtención

Superficie habitable (m²)

Superficie(m²)

Transmitancia(W/m²K)

Mur formigo 1 Fachada 58,84 0,29 Usuario




Coberta 1 Cubierta 603,00 0,20 Usuario

Solera Suelo 631,14 0,37 Usuario

Mur aplacat pedra Fachada 167,52 0,25 Usuario




Mur aplacat xapa Fachada 4,05 0,25 Usuario



Coberta 2 rasilla Cubierta 28,14 0,30 Usuario

Coberta 2 rasilla Fachada 8,49 0,30 Usuario

Coberta existent amb fals sostre Cubierta 193,45 0,21 Usuario

Coberta existent estimatiu Cubierta 311,62 0,35 Usuario

Solera existent Suelo 496,56 2,14 Usuario

Nombre TipoModo de

obtencióntransmitancia

FactorSolar

Modo de obtención factorsolar

Huecos y lucernarios

Superficie(m²)


Finestra 1_Sud Hueco 27,61 1,66 0,64 Usuario Usuario


Fecha


18/06/2019

Nombre TipoModo de

obtencióntransmitancia

FactorSolar

Modo de obtención factorsolar

Huecos y lucernarios

Superficie(m²)



Obertures_Pl Baixa Hueco 30,00 1,93 0,64 Usuario Usuario



Obertures vidre fix Hueco 34,80 1,48 0,64 Usuario Usuario




Finestres existents Hueco 69,12 2,92 0,69 Usuario Usuario

Finestres existents Hueco 60,27 2,92 0,69 Usuario Usuario

Portes vidre existents Hueco 9,13 5,70 0,83 Usuario Usuario

Finestra 2_Nord Hueco 19,74 1,48 0,64 Usuario Usuario

3. INSTALACIONES TÉRMICAS

Generadores de calefacción

Nombre Tipo Tipo de Energía Modo de obtenciónPotencia

nominal (kW)Rendimiento

Estacional (%)

UE3_Escola_Musica_P1_UnitatExterior

Unidad exterior enexpansión directa

111,84 226,00 ElectricidadPeninsular

Usuario

UE1_Centre_Civic_UnidatExterior



Usuario

Rooftop_bar_AireAire_BDC-Defecto

Expansión directaaire-aire bomba decalor


Usuario

Nombre Tipo Tipo energía

Generadores de refrigeración

Modo de obtenciónPotencia

Nominal (kW)Rendimiento

Estacional (%)

UE3_Escola_Musica_P1_UnitatExterior



Usuario

UE1_Centre_Civic_UnidatExterior



Usuario

Rooftop_bar_AireAire_BDC-Defecto

Expansión directaaire-aire bomba decalor


Usuario

4. INSTALACIÓN DE ILUMINACION

Nombre del espacio Iluminancia media (lux)Potencia instalada (W/m²) VEEI (W/m²100lux)

P01_E01 5,40 5,00 30,00

P01_E02 4,40 7,00 21,43

P01_E03 3,50 2,50 60,00

P01_E04 3,50 3,00 50,00

P01_E06 3,80 7,00 21,43

P01_E07 4,40 5,00 30,00

P01_E09 3,80 5,00 30,00

P01_E10 3,50 6,00 25,00

Fecha


18/06/2019

4. INSTALACIÓN DE ILUMINACION

Nombre del espacio Iluminancia media (lux)Potencia instalada (W/m²) VEEI (W/m²100lux)

P01_E11 4,40 6,00 25,00

P02_E01 3,50 4,00 37,50

P02_E02 3,50 4,00 37,50

P02_E03 3,50 5,00 30,00

P02_E04 4,40 6,00 25,00

P02_E05 3,50 7,00 21,43

P02_E07 3,50 3,00 50,00

P02_E08 4,40 5,00 30,00

P02_E09 3,50 2,00 75,00

5. CONDICIONES DE FUNCIONAMIENTO Y OCUPACIÓN

Espacio Perfil de usoSuperficie (m²)

P01_E01 198,83 noresidencial-8h-baja




P01_E05 34,21 perfildeusuario
















Fecha


18/06/2019

Informe de Condensaciones Capital de provincia: Barcelona Condiciones exteriores para el mes de Enero: T = 8,8 ºC, HR = 73 % Condiciones interiores: T = 20 ºC, HR = 55 %

COBERTA 1

Tipos C. superficiales

fRsi>=fRsmin Pn<=Psat,n Capa 1 Capa 2 Capa 3 Capa 4 Capa 5 Capa 6 Capa 7 Capa 8 Capa 9

fRsi 0,945 Psat,n 1149,16 1149,926 1686,442 1686,559 1766,663 1825,06 1877,433 2273,494 2301,508fRsimin 0,56 Pn 874,861 874,89 952,44 1000,909 1012,541 1283,966 1284,063 1284,548 1285,323

Nombre e ro mu R U Pvap Psat Cond.Acum.

Arena y grava [1700 < d <

2200] 10 2 50 0,05 20 874,861 1149,16 0

Subcapa fieltro 0,02 0,05 15 0,004 250 874,89 1149,926 0 XPS

Expandido con dióxido de

carbono CO2 [ 0.034 W/[mK]]

8 0,034 100 2,3529 0,425 952,44 1686,442 0

Betún fieltro o lámina 0,01 0,23 50000 0,0004 2300 1000,909 1686,559 0

Mortero de áridos ligeros [vermiculita

perlita]

12 0,41 10 0,2927 3,4167 1012,541 1766,663 0

Con capa de compresión

-Canto 350 mm 35 1,698 80 0,2061 4,8514 1283,966 1825,06 0

Cámara de aire sin ventilar

horizontal 10 cm

10 0,5556 1 0,18 5,5556 1284,063 1877,433 0

MW Lana mineral [0.04

W/[mK]] 5 0,0405 1 1,2346 0,81 1284,548 2273,494 0

Placa de yeso laminado [PYL] 750 < d < 900

2 0,25 4 0,08 12,5 1285,323 2301,508 0

TOTALES 82,03 4,541 0,22 CUMPLE

Mes de gener (més desfavorable)

Informe de Condensaciones Capital de provincia: Barcelona Condiciones exteriores para el mes de Enero: T = 8,8 ºC, HR = 73 % Condiciones interiores: T = 20 ºC, HR = 55 %

MUR DE FORMIGÓ - FAÇANES

Tipos C. superficiales fRsi>=fRsmin Pn<=Psat,n Capa 1 Capa 2 Capa 3 Capa 4

fRsi 0,927 Psat,n 1055,505 1096,683 2225,494 2267,393 fRsimin 0,56 Pn 1055,505 1068,272 1183,182 1285,323

Nombre e ro mu R U Pvap Psat Cond.Acum.

Hormigón armado d >

2500 28 2,5 80 0,112 8,9286 1055,505 1055,505 1,1883

Cámara de aire sin ventilar

vertical 1 cm 1 0,0667 1 0,15 6,6667 1068,272 1096,683 0

MW Lana mineral [0.031

W/[mK]] 9 0,031 1 2,9032 0,3444 1183,182 2225,494 0

Placa de yeso laminado [PYL] 750 < d < 900

2 0,25 4 0,08 12,5 1285,323 2267,393 0

TOTALES 40 3,415 0,293 La cantidad evaporada es superior a la condensada. CUMPLE

ANNEX 3 juny 2019

MA GR. ANNEX 3 ESTUDI DE GESTIÓ DE RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ Escola de música del Sud i ampliació del Centre Cívic Sant Oleguer Estudi de gestió de residus de la construcció i demolició

Justificació del compliment de: Decret 89/2010. Programa de gestió de residus de la construcció de Catalunya (PROGROC), es

regula la producció i gestió dels residus de la construcció i demolició, i el cànon sobre la deposició controlada dels residus de la construcció

RD 105/2008. Regulador de la producció i gestió de residus de construcció i demolició

L’estudi s’ha calculat per a les dues fases del projecte de manera separada:

1. Enderroc total de l’edifici existent 2. Gestió de residus de la nova construcció

Obra:Situació:Municipi :

Codificació residus LER Pes Volum

Ordre MAM/304/2002grava i sorra compacta 0,00 0,00

grava i sorra solta 0,00 0,00argiles 0,00 0,00

terra vegetal 0,00 0,00pedraplè 0,00 0,00

terres contaminades 170503 0,00 0,00altres 0,00 0,00

totals d'excavació 0,00 t 0,00 m3

SI NO

Pes/m2Pes Volum aparent/m2

Volum aparent(tones/m2) (tones) (m3/m2) (m3)

obra de fàbrica 170102 0,542 24,227 0,512 5,377

formigó 170101 0,084 40,128 0,062 16,720

petris 170107 0,052 10,370 0,082 6,190

metalls 170407 0,004 38,465 0,001 4,900

fustes 170201 0,023 0,000 0,066 0,000

vidre 170202 0,001 0,773 0,004 0,031

plàstics 170203 0,004 0,000 0,004 0,000

guixos 170802 0,027 0,000 0,004 0,000

betums 170302 0,009 0,000 0,001 0,000

fibrociment 170605 0,010 0,000 0,018 0,000

definir altres: - 0,000 - 0,000

altre material 1 0,000 0,000 0,000 0,000

altre material 2 0,000 0,000 0,000 0,000

0,7556 113,96 t 0,7544 33,22 m3

Codificació res Pes/m2Pes Volum aparent/m2

Volum aparentOrdre MAM/304/20 (tones/m2) (tones) (m3/m2) (m3)

sobrants d'execució 0,0500 15,0612 0,0896 15,7074

obra de fàbrica 170102 0,0150 6,4243 0,0407 7,1374formigó 170101 0,0320 6,3945 0,0261 4,5683

petris 170107 0,0020 1,3784 0,0118 2,0693guixos 170802 0,0039 0,6887 0,0097 1,7045altres 0,0010 0,1754 0,0013 0,2280

embalatges 0,0380 0,7483 0,0285 5,0032

fustes 170201 0,0285 0,2117 0,0045 0,7891plàstics 170203 0,0061 0,2771 0,0104 1,8150

paper i cartró 170904 0,0030 0,1456 0,0119 2,0833metalls 170407 0,0004 0,1140 0,0018 0,3157

totals de construcció 15,81 t 20,71 m3

- altres

--

DECRET 21/2006 Adopció de criteris ambientals i d'ecoeficiència als edificis

Codificació residus LER

Ordre MAM/304/2002

Projecte d'escola de música del sud i ampliació del centre cívic Sant Oleguer

AVALUACIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS RESIDUS

Destí de les terres i materials d'excavació

no es considera residu:reutilització

mateixa obra

ESTUDI DE GESTIÓ DE RESIDUS Enderroc, Rehabilitació, Ampliació

REAL DECRETO 210/2018, Programa de prevenció i gestió de residus i recursos de Catalunya (PRECAT20)

tipusquantitats

REAL DECRETO 105/2008 , Regulador de la producció i gestió de residus de construcció i enderroc codificació

és residu:

DECRET 89/2010 (derogat parcialment i modificat), pel que s'aprova el Programa de gestió de residus de la construcció de Catalunya (PROGROC), es regula la producció i gestió dels residus de la construcció i demolició, i el cànon sobre la deposició controlada dels residus de la construcció.

IDENTIFICACIÓ DE L'EDIFICI

Els materials d'excavació que es reutilitzin a la mateixa obra o en unaaltra d'autoritzada, no es consideren residu sempre que el seu nou úspugui ser acreditat. En una mateixa obra poden coexistir terresreutilitzades i terres portades a abocador

c/ Sol i Padrís, 93Comarca : Vallès Occidental

Materials d'excavació (es considerin o no residus, mesurats sense esponjament)

Sabadell

altra obra

-

especificar -

Residus de construcció

SI

Residus que contenen PCB

a l'abocador

Residus d'enderroc

totals d'enderroc

INVENTARI DE RESIDUS PERILLOSOS.

Dins l'obra s'han detectat aquests residus perillosos, els quals es separaran i gestionaran per separat per evitar que contamimin altres residus

Materials de construcció que contenen amiantResidus que contenen hidrocarburs

especificarespecificar -

1 /

6 R

ESID

US E

nder

roc,

Reha

bilit

ació

i A

mpl

iaci

ó

O

ficin

a C

onsu

ltora

Tèc

nica

. Col

·legi

d’A

rqui

tect

es d

e C

atal

unya

m

od-0

5/20

18

( Fon

t: "G

uia

d'ap

licac

ió d

el D

ecre

t 201

/199

4 - P

rogr

ama

LIFE

- ITE

C"

)

- especificar -Terres contaminades

------

sisisi---

0,00 t 0,00 m3

0,00 t 0,00 m3

38,47 t 4,90 m3

altres : 0,00 t 0,00 m3

Total d'elements reutilitzables 38,47 t 4,90 m3

Excavació / Mov. terres Volum m3 (+20%) a altra autoritzada

grava i sorra compacta 0,0grava i sorra solta 0,0argiles 0,0terra vegetal 0,0pedraplé 0,0altres 0,0terres contaminades 0,0Total 0,0

R.D. 105/2008 tones ProjecteFormigó 80 46,52Maons, teules i ceràmics 40 30,65Metalls 2 38,58Fusta 1 0,21Vidres 1 0,77Plàstics 0,50 0,15Paper i cartró 0,50 0,15Especials* inapreciable inapreciable

projecte*Contenidor per Formigó no no

Inerts Contenidor per Ceràmics (maons,teules...) no no

Contenidor per Metalls si siContenidor per Fustes no siContenidor per Plàstics no si

No especials Contenidor per Vidre no noContenidor per Paper i cartró no siContenidor per Guixos i altres no especials no no

Especials Perillosos (un contenidor per cada tipus de residu especial) si si

Terres per a l'abocador

minimització

* A la cel·la projecte apareixen per defecte les dades del R.D. 105/2008. Es permet la posibilitat d'incrementar les fraccions que se separen, per poder-ne millorar lagestió, però en cap cas es permet no separar si el R.D. ho obliga.

no no especial

no inertsi no especial

no

0,000,000,00

0,000,00 0,000,00

a la mateixa obra

Terres

Reutilizació (m3)

Enderroc, Rehabilitació, Ampliació

fusta en llates, tarimes, parquets reutilitzables o reciclables

acer en perfils reutilitzables

MINIMITZACIÓ

OBRA. a l'obra es duran a terme les accions següents

3.- Els materials granulars (graves, sorres, etc.) es dipositaran en contenidors rígids o sobre superfícies dures

ESTUDI DE GESTIÓ DE RESIDUS

PROJECTE. durant l'elaboració del projecte s'han près les següents mesures per tal de minimitzar els residus

3.- L'adequació de l'edifici al terreny, genera un equilibri de moviments de terres

5.-

5.-6.-

1.- S'ha previst reutilitzar en obra parts dels materials que es retiren

1.- Emmagatzematge adient de materials i productes

4.- El sistema constructiu és industrialitzat i prefabricat, es munta en obra sense generar gairebé residus

6.-

4.-

gestió dins obra

2.- S'han optimitzat les seccions resistents de pilars, jàsseres, parets, fonaments, etc.

2.- Conservació de materials i productes dins el seu embalatge original fins al moment de la seva utilització

ELEMENTS DE CONSTRUCCIÓ REUTILITZABLES

0,00

0,000,00

0,00

0,00

si especial* Dins els residus especials hi ha inclosos els envasos que contenen restes de matèries perilloses, vernissos, pintures, disolvents, desencofrants, etc... i els materials quehagin estat contaminats per aquests. Tot i ser dificilment quantificables, estan presents a l'obra i es separaran i tractaran a part de la resta de residus

GESTIÓ (obra)

fusta en bigues reutilitzables

inerttipus de residucal separar

no no especial

no no especial

0,00

SEPARACIÓ DE RESIDUS A OBRA. Cal separar individualitzadament en les fraccions seguents si la generació per cadascú d'ells a l'obra supera les quantitats que segueixen

0,00

2 /

6 R

ESID

US E

nder

roc,

Reha

bilit

ació

i A

mpl

iaci

ó

O

ficin

a C

onsu

ltora

Tèc

nica

. Col

·legi

d’A

rqui

tect

es d

e C

atal

unya

m

od-0

5/20

18

( Fon

t: "G

uia

d'ap

licac

ió d

el D

ecre

t 201

/199

4 - P

rogr

ama

LIFE

- ITE

C"

)

R.D. 105/2008

no no especial

Malgrat no ser obligada per tots els tipus de residus, s'han previst operacions de destria i recollida selectiva dels residus a l'obra encontenidors o espais reservats pels següents residus

0,00 0,000,00 0,00

0,00volum aparent (m3)

0,000,000,00

-

-

-

tipus de residuRunes de la construcció i enderroc

S'ha considerat pel càlcul del pressupost estimatiu :

12,00 Un esponjament mig de tot tipus de residu del 35% 5,00 La distància mitjana a l'abocador : 15 Km 4,00 Els residus especials i perillosos en bidons de 200 l. 15,00 Contenidors de 5 m3 per a cada tipus de residu 0 Lloguer de contenidors inclòs en el preu 5,00 La gestió de terres inclou la seva caracterització*** 70,00

RESIDU Volum

Excavació m3 (+20%) 12,00 €/m3 5,00 €/m3 5,00 €/m3 70,00 €/m3

Terres 0,00

Terres contaminades 0,00 0,00

runa bruta

Construcció m3 (+35%) 4,00 €/m3 15,00 €/m3

Formigó 28,74 431,09

Maons i ceràmics 16,89 253,41

Petris barrejats 11,15 167,25

Metalls 7,04 -

Fusta 1,07 -

Vidres 0,04 0,63

Plàstics 2,45 -

Paper i cartró 2,81 -

Guixos i no especials 2,61 39,13

Altres 0,00 -

Perillosos Especials 0,00

72,80 891,51Elements Auxiliars

0,000,000,000,000,000,00

El pressupost estimatiu de la gestió de residus és de : €

m3

euros

-

pressupost

GESTIÓ (fora obra) els residus es gestionaran fora d'obra a:

Degut a la manca d'espai, les operacions de separació de residus lesrealitzarà fora de l'obra un gestor autoritzat

Dipòsit autoritzat de terres,enderrocs i runes de la construcció

PLANTA INTERCOMARCAL


gestió fora obra

Pol. Ind. Can Roqueta Mas Baiona, 58 E-475.98DEL RECICLATGE, SA

55,75

- 143,70

0,00

12,25 9,80

0,00

Valoritzador / Abocador

Costos*Les previsions de separació de l'apartat de gestió i :

runa neta

PRESSUPOST

3 /

6 R

ESID

US E

nder

roc,

Reha

bilit

ació

i A

mpl

iaci

ó

O

ficin

a C

onsu

ltora

Tèc

nica

. Col

·legi

d’A

rqui

tect

es d

e C

atal

unya

. m

od-0

5/20

18

( Fo

nt: "

Gui

a d'

aplic

ació

del

Dec

ret 2

01/1

994

- Pro

gram

a LI

FE- I

TEC

" )

12,78 5,33 4,26

- 100,00

Altres tipus de contenidors (per contenir líquids, beurades de formigó, etc.)

1.569,22

- 13,04

84,49

-

-

El pressupost de la gestió de residus és de : 1.570,00

El volum dels residus és de : 72,80

35,21 28,16

84,47 -

14,06 11,25

29,40

0,00

CompactadoresMatxucadora de petris

Casetes d'emmagatzematge

0,00

-

33,75

160,43 463,81 53,48

-

** Malgrat ser de dificil quantificació, sempre hi haurà residus especials a obra, per tant sempre caldrà una previsió de nombre de transports per la seva correctagestió*** La caracterització de terres o de qualsevol residu, permet saber amb exactitut quins elements contaminants o no, i amb quines proporcions hi són presents (dins elcost s'ha previst una caracterització, independentment del volum de terres. Cost de cada caracterització 1.000 euros)

Transport

Classificació a obra: entre 12-16 €/m3

Gestor terres: entre 5-15 €/m3

Gestor terres contaminades: entre 70-90 €/m3

* Els preus recollits per l'OCT s'han obtingut dels abocadors i valoritzadors de Catalunya, que han subministrat dades (2008-2009)

Transport: entre 5-8 €/m3 (mínim 100 €)

Abocador: runa neta (separada): entre 4-10 €/m3

-

-

- -

Classificació

-

Abocador: runa bruta (barrejat): entre 15-25 €/m3

Especials**: num. transports a 200 €/ transport

- -

Tipus de residu i Nom, adreça i codi de gestor del residu gestor adreça codi del gestor

08202 Sabadell

Instal·lacions de reciclatge i/o valorització

unitats -

unitats -

unitats 1

Contenidor 1000 L . Apte per a paper i cartró, plàsticsunitats 1 unitats -

si-

A més dels elements descrits, tal i com consta al pressupost, a l'obra hi haurà altres instal·lacions com :


Compactadores

Matxucadora de petris

Altres tipus de contenidors (per contenir liquids, beurades de formigó, etc..)

--

Bidó 200 L .Apte per a residus especials

Annex 1 d'aquest Estudi de Gestió de Residus

Donada la tipologia del projecte i per tal de no duplicar informació, aquests plànols d'instal·lacions previstes són a:

Estudi de Seguretat i Salut

--

4 /

6 R

ESID

US E

nder

roc,

Reh

abilit

ació

i A

mpl

iaci

ó

O

ficin

a C

onsu

ltora

Tèc

nica

. Col

·legi

d’A

rqui

tect

es d

e C

atal

unya

. m

od-0

5/20

18

( Fo

nt: "

Gui

a d'

aplic

ació

del

Dec

ret 2

01/1

994

- Pro

gram

a LI

FE- I

TEC

" )

--

El Reial Decret 105/2008, estableix que cal facilitar plànols de les instal·lacions previstes per a emmagatzematge, maneig, separació i altresoperacions de gestió dels residus dins l'obra, si s'escau.

Contenidor 9 m3 . Apte per a formigó, ceràmics, petris i fusta

documentació gràfica

DOCUMENTACIÓ GRÀFICA. INSTAL.LACIONS PREVISTES : TIPUS I DIMENSIONS DE CONTENIDORS DE RESIDUS PER OBRES


Contenidor 5 m3 . Apte per a plàstics, paper i cartró, metalls i fusta

Contenidor 5 m3 . Apte per a formigó, ceràmics, petris, fusta i metalls

Posteriorment aquests plànols poden ser objecte d'adaptació a les característiques particulars de l'obra i els seus sistemes d'execució, previ acordde la direcció facultativa.

CONTENIDOR 9 M 3

CONTENIDOR 5 M AMB TAPES3

CONTENIDOR 1000 L CONTENIDOR 200 L

CONTENIDOR 5 M 3

Aquest Pla ha estat elaborat en base a l'Estudi de Gestió de Residus, que s’inclou al projecte.


plec de condicionstècniques

Les operacions destinades a la tria, classificació, transport i disposició dels residus generats a obra, s’ajustaran al que

determina el Pla de Gestió de Residus elaborat per el Contractista, aprovat per la Direcció Facultativa i acceptat per

la Propietat.

Si degut a modificacions en l’execució de l’obra o d’altres, cal fer modificacions a la gestió en obra dels residus, aquestes modificacions es documentaran per escrit i seran aprovades si s’escau per la Direcció Facultativa i se’n donarà comunicació per a la seva acceptació a la Propietat.

5 /

6 R

ESID

US E

nder

roc,

Reh

abilit

ació

i A

mpl

iaci

ó

O

ficin

a C

onsu

ltora

Tèc

nica

. Col

·legi

d’A

rqui

tect

es d

e C

atal

unya

mod

-05/

2018

(

Fon

t: "G

uia

d'ap

licac

ió d

el D

ecre

t 201

/199

4 - P

rogr

ama

LIFE

- ITE

C"

)

T 0,00 TT 82,18 T

Càlcul del dipòsitResidus d'excavació */ ** 0 T 11 euros

Residus de construcció i enderroc ** 82,2 T 11 euros

Tones

euros

%

Previsió final de l'Estudi

10,00

IMPORT A DIPOSITAR DAVANT DEL GESTOR DE RESIDUS COM A GARANTIA DE LA GESTIÓ DE RESIDUS

91,31Total construcció i enderroc (tones)

dipòsit

Per les característiques del projecte, de com s'executarà l'obra i donades les operacions de minimització abans descrites, el càlcul inicial de generació de residus, a efectes del càlcul del dipòsit, s'estima que es podrà reduir en un percentatge del:

Total excavació (tones)


6 /

6 R

ESID

US E

nder

roc,

Reha

bilit

ació

i A

mpl

iaci

ó

O

ficin

a C

onsu

ltora

Tèc

nica

. Col

·legi

d’A

rqui

tect

es d

e C

atal

unya

m

od-0

5/20

18

( F

ont:

"Gui

a d'

aplic

ació

del

Dec

ret 2

01/1

994

- Pro

gram

a LI

FE- I

TEC

" )

DIPÒSIT SEGONS REAL DECRETO 210/2018

% de reducció per minimització

0,00

* Es recorda que les terres i pedres d'excavació que es reutilitzin en la mateixa obra o en una altra d'autoritzada no es consireren residu i per tant NO s'han d'incloure en el càlcul del dipòsit.

**Trasvassar les dades dels totals d' excavació i construcció de la Previssió final de L'Estudi (apartat superior)

euros/T 0,00

PES TOTAL DELS RESIDUS

euros/T 904,20

82,2

***Dipòsit mínim 150€

904,20Total dipòsit ***

Previsió inicial de l'Estudi

REAL DECRETO 210/2018

REAL DECRETO 105/2008

DECRET 89/2010 (derogat parcialment i modificat)

Obra:Situació:Municipi :

Volum Terres d'excavació Codificació residus LER (m3) (tones/m3) (tones)

Ordre MAM/304/2002

grava i sorra compacta 103 2,0 206,0

grava i sorra solta 0 1,7 0,0

argiles 0 2,1 0,0

terra vegetal 193 1,7 328,1

pedraplé 0 1,8 0,0

terres contaminades 170503 0 1,8 0,0

altres 0 1,0 0,0

296 m3534,1 t 355,20 m3

SI NO SI

Superfície construïda 1.261,67 m2

Codificació residus LER Pes Pes residus Volum aparent Volum aparent

Ordre MAM/304/2002 (tones/m2) (tones) (m3/m2) (m3)

sobrants d'execució 0,086 108,359 0,090 113,008

obra de fàbrica ceràmica 170102 0,037 46,220 0,041 51,355

formigó 170101 0,036 46,006 0,026 32,861

petris barrejats 170107 0,008 9,917 0,012 14,888

guixos 170802 0,004 4,955 0,010 12,263

altres 0,001 1,262 0,001 1,640

embalatges 0,004 5,384 0,029 35,993

fustes 170201 0,001 1,523 0,005 5,678

plàstics 170203 0,002 1,993 0,010 13,063

paper i cartró 170904 0,001 1,047 0,012 14,982

metalls 170407 0,001 0,820 0,002 2,270

0,090 113,74 t 0,118 m3

formigóns, fàbrica, petrisfustes

plàsticspaper i cartró

metallsaltres

guix

Totals 16,41 m3 m3 m3

pel que s'aprova el Programa de prevenció i gestió de residus i recursos de Catalunya (PRECAT20)

pel que s'aprova el Programa de gestió de residus de la construcció de Catalunya (PROGROC), es regula la producció i gestió dels residus de la construcció i demolició, i el cànon sobre la deposició controlada dels residus de la construcció

Regulador de la producció i gestió de residus de construcció i enderroc

1 /

6 R

ESID

US O

bra

Nov

a

O

ficin

a C

onsu

ltora

Tèc

nica

. Col

·legi

d’A

rqui

tect

es d

e C

ata

luny

a

mod

-05/

2018

(

Font

: "G

uia

d'a

plic

aci

ó d

el D

ecre

t 201

/199

4 - P

rogr

am

a L

IFE-

ITEC

" )

0,630,70

69,6962,90

0,00

123,60

3,61 2,790,63

2,524,40 10,45

4,889,06

IDENTIFICACIÓ DE L'EDIFICI

AVALUACIÓ I CARACTERÍSTIQUES

Comarca :c/ de Sol i Padrís, 93Sabadell

Projecte d'escola de música del sud i ampliació del centre cívic Sant Oleguer

Vallès Occidental

acabats

m3

231,60

Destí de les terres i materials d'excavació

mateixa obra

no es considera residu és residuEls materials d'excavació que es reutilitzin a la mateixa obra o en una altra d'autoritzada, no es consideren residu sempre que el seu nou ús pugui ser acreditat

En una mateixa obra poden coexistir terres reutilitzades i terres portades a abocador

Materials d'excavació (es considerin o no residus, mesurats sense esponjament)

Total excavació

12,26

0,00

Pes

0,00

0,00

0,00

ESTUDI DE GESTIÓ DE RESIDUS Obra nova

codificació

tipus

quantitats

Volum aparent Densitat real

149,00

27,88

altra obra

Residus de construcció totals

reutilització

5,090,82

tancaments

Total residu edificació

52,84

fonaments/estructura

abocador

6,070,82

Desglòs de residus de construcció per tipus i fase d'obra en m3

1,89

-si----

sisisi---

Excavació / Mov. terres Volum m3 (+20%)

graves i sorra compacta 123,60graves i sorra solta 0,00argiles 0,00terra vegetal 231,60pedraplé 0,00altres 0,00terres contaminades 0,00Total 355,20

R.D. 105/2008 tones ProjecteFormigó 80 46,01

Maons, teules i ceràmics 40 46,22

Metalls 2 0,82

Fusta 1 1,52

Vidres 1 inapreciable

Plàstics 0,5 1,99

Paper i cartró 0,5 1,05

Especials* inapreciable inapreciable

Contenidor per Formigó no noInerts Contenidor per Ceràmics (maons,teules...) si no

Contenidor per Metalls no noContenidor per Fustes si siContenidor per Plàstics si si

No especials Contenidor per Vidre no noContenidor per Paper i cartró si siContenidor per Guixos i altres no especials no no

Especials Perillosos (un contenidor per cada tipus de residu especial) si si

60,00 0,00 171,600,00 0,00 0,00

2 /

6 R

ESID

US O

bra

Nov

a

O

ficin

a C

onsu

ltora

Tèc

nica

. Col

·legi

d’A

rqui

tect

es d

e C

ata

luny

a

mod

-05/

2018

(

Font

: "G

uia

d'a

plic

aci

ó d

el D

ecre

t 201

/199

4 - P

rogr

am

a L

IFE-

ITEC

" )

si no especial

* Dins dels residus especials hi ha inclosos els envasos que contenen restes de matèries perilloses, vernissos, pintures, disolvents, desencofrants, etc. i els materials quehagin estat contaminats per aquests. Tot i ser dificilment quantificables, estan presents a l'obra i es separaran i tractaran a part de la resta de residus

* A la cel·la projecte apareix per defecte el que determina com obligatori la legislació. Es permet la posibilitat d'incrementar les fraccions que se separen, per poder-ne millorar la gestió, però en cap cas es permet no separar si el R.D. ho obliga.

0,0060,00 0,00

projecte*

Malgrat no ser obligada per tots els tipus de residus, s'han previst operacions de destria i recollida selectiva dels residus al'obra en contenidors o espais reservats pels següents residus

no especial

especial

si

no

no

si

no especial

0,00

0,00 0,00

0,00

si

SEPARACIÓ DE RESIDUS A OBRA. Cal separar individualitzadament en les fraccions seguents si la generació per cadascú d'ells a l'obra supera les quantitats de ...

cal separar

R.D. 105/2008

0,00

0,00

a la mateixa obra

5.-

OBRA. a l'obra es duran a terme les accions següents

5.-6.-

4.-3.- L'adequació de l'edifici al terreny, genera un equilibri de moviments de terres

Per portar a l'abocador (m3)

0,00

0,00

1.- Emmagatzematge adient de materials i productes

PROJECTE. durant l'elaboració del projecte s'han près les següents mesures per tal de minimitzar els residus

Reutilizació (m3)

2.- Conservació de materials i productes dins el seu embalatge original fins al moment de la seva utilització3.- Els materials granulars (graves, sorres, etc.) es dipositaran en contenidors rígids o sobre superfícies dures

1.- Els sistema constructiu és industrialitzat i prefabricat, es munta en obra sense generar gairebé residus

gestió dins obraminimització

MINIMITZACIÓ


4.-

123,60

0,00 0,00

295,20

no especial

inert

inert

2.- S'han optimitzat les seccions resistents de pilars, jàsseres, parets, fonaments, etc.

si

0,00

Terres

6.-

Obra nova

a altra autoritzada

GESTIÓ (obra)

tipus de residu

no especialno

--si

tipus de residuRunes de la construcciói enderroc

S'ha considerat pel càlcul del pressupost estimatiu :12,00

Un esponjament mig de tot tipus de residu del 35% 0,00 La distància mitjana al abocador : 15 Km 4,00 Els residus especials i perillosos en bidons de 200 litres 15,00 Contenidors de 5 m3 per cada tipus de residu 0 Lloguer de contenidors inclòs en el preu 5,00 La gestió de terres inclou la seva caracterització*** 70,00

RESIDU Volum Excavació m3 (+20%) 12,00 €/m3 0,00 €/m3 5,00 €/m3

70,00 €/m3

Terres 295,20Terres contaminades 0,00

Construcció m3 (+35%) 4,00 €/m3 15,00 €/m3

Formigó 44,36Maons, teules i ceràmics 69,33Petris barrejats 20,10

Metalls 3,06Fusta 7,66Vidres inapreciablePlàstics 17,64Paper i cartró 20,23Guixos i altres no especials 18,77

Perillosos Especials inapreciable

Elements Auxiliars

€

m3

tones

euros

- 100

3 /

6 R

ESID

US O

bra

Nov

a

O

ficin

a C

onsu

ltora

Tèc

nica

. Col

·legi

d’A

rqui

tect

es d

e C

ata

luny

a

m

od-0

5/20

18 (

Fon

t: "G

uia

d'a

plic

aci

ó d

el D

ecre

t 201

/199

4 - P

rogr

am

a L

IFE-

ITEC

" )

Degut a la manca d'espai, les operacions de separació de residus les realitzarà fora de l'obra un gestor autoritzat

Altres tipus de contenidors (per contenir líquids, beurades de formigó, etc..)Matxucadora de petris

7.929,02

Casetes d'emmagatzematgeCompactadores

2.841,56 2.167,79

-

13.038,37

Obra nova

GESTIÓ (fora obra) els residus es gestionaran fora d'obra a:

-

Transport

7.382,70 100,00--

-

100 -80,90

0,00-211,63

--70,54100

-

0

100,00

Costos*

Classificació

Gestor terres: entre 5-15 €/m3

45,96

Gestor: runa bruta (barrejat): entre 15-25 €/m3

91,98 100

-

runa brutaruna neta

* Els preus recollits per l'OCT s'han obtingut dels abocadors i valoritzadors de Catalunya, que han subministrat dades (2008-2009)

Classificació a obra: entre 12-16 €/m3

301,48

100-

E-475.98PLANTA INTERCOMARCAL

Gestor terres contaminades: entre 70-90 €/m3

** Malgrat ser de difícil quantificació, sempre hi haurà residus especials a obra, per tant sempre caldrà una previsió de nombre de transports per a la seva correcta

Valoritzador / Abocador

100

114,9730,66

1039,94

0,00

100

Especials**: nº transports a 200 €/ transport

*** La caracterització de terres o de qualsevol residu, permet saber amb exactitut quins elements contaminants o no, i amb quines proporcions hi són presents(dins el cost s'ha previst una caracterització, independentment del volum de terres. Cost de cada caracterització 1000 euros.)

-


Instal·lacions de valorització

pressupost

PRESSUPOST

Tipus de residu i Nom ,adreça i codi de gestor del residu gestor

-

-

08202 Sabadell

242,71

El pes dels residus és de :

DEL RECICLATGE, SA

Transport: entre 5-8 €/m3 (mínim 100 €)

El pressupost estimatiu de la gestió de residus és de :

Dipòsit autoritzat de terres,enderrocs i runes de la construcció (abocador)

gestió fora obra

-

665,44

100

2.659,46

Les previsions de separació de l'apartat de gestió i :

adreça

Gestor: runa neta (separada): entre 4-10 €/m3

-

codi del gestor

496,35562,84

Pol. Ind. Can Roqueta Mas Baiona, 58

13.100,00

El volum de residus aparent és de :

El pressupost de la gestió de residus és de :

-

-

1

unitats 1 -

si-

A més dels elements descrits, tal i com consta al pressupost, a l'obra hi haurà altres instal.lacions com :

------

CompactadoresMatxucadora de petris


Altres tipus de contenidors (per contenir líquids, beurades de formigó, etc..)

Contenidor 5 m3 . Apte per a formigó, ceràmics, petris, fusta i metalls


Posteriorment aquests plànols poden ser objecte d'adaptació a les característiques particulars de l'obra i els seus sistemesd'execució, previ acord de la direcció facultativa.

4 /

6 R

ESID

US O

bra

Nov

a

O

ficin

a C

onsu

ltora

Tèc

nica

. Col

·legi

d’A

rqui

tect

es d

e C

ata

luny

a

mod

-05/

2018

(

Font

: "G

uia

d'a

plic

aci

ó d

el D

ecre

t 201

/199

4 - P

rogr

am

a L

IFE-

ITEC

" )

Contenidor 9 m3 . Apte per a formigó, ceràmics, petris i fusta

Annex 1 d'aquest Estudi de Gestió de ResidusEstudi de Seguretat i Salut

El Reial Decret 105/2008, estableix que cal facilitar plànols de les instal·lacions previstes per a l'emmagatzematge, maneig,separació i altres operacions de gestió dels residus dins l'obra, si s'escau.

unitats

unitats

unitats

unitats

Donada la tipologia del projecte i per tal de no duplicar informació, aquests plànols d'instal·lacions previstes són a:

documentació gràfica

Bidó 200 L .Apte per residus especials

Obra nova

Contenidor 1000 L . Apte per a paper i cartró, plàstics

DOCUMENTACIÓ GRÀFICA. INSTAL.LACIONS PREVISTES : TIPUS I DIMENSIONS DE CONTENIDORS DE RESIDUS PER OBRES

Contenidor 5 m3 . Apte per a plàstics, paper i cartró, metalls i fusta

CONTENIDOR 9 M 3

CONTENIDOR 5 M AMB TAPES3

CONTENIDOR 1000 L CONTENIDOR 200 L

CONTENIDOR 5 M 3

Aquest Pla ha estat elaborat en base al Estudi de Gestió de Residus, que s’inclou al projecte.

plec de condicions5

/ 6

RES

IDUS

Obr

a N

ova

Ofic

ina

Con

sulto

ra T

ècni

ca. C

ol·le

gi d

’Arq

uite

ctes

de

Ca

talu

nya

m

od-0

5/20

18

( Fo

nt: "

Gui

a d

'apl

ica

ció

del

Dec

ret 2

01/1

994

- Pro

gra

ma

LIF

E- IT

EC"

)

tècniques

Si degut a modificacions en l’execució de l’obra o d’altres, cal fer modificacions a la gestió en obra dels residus, aquestes modificacions es documentaran per escrit i seran aprovades, si s’escau, per la Direcció Facultativa i se’n donarà comunicació per a la seva acceptació a la Propietat.

Les operacions destinades a la tria, classificació, transport i disposició dels residus generats a obra, s’ajustaran al que determina el Pla de Gestió de Residus elaborat pel Contractista, aprovat per la Direcció Facultativa i acceptat per la Propietat.

ESTUDI DE GESTIÓ DE RESIDUS Obra nova

Previsió inicial de l'EstudiTotal excavació 534,10 tones tonesTotal construcció 113,74 tones % tones

Càlcul del dipòsit Residus de excavació */** 562,84 tones 11 euros

Residus de construcció ** 102,37 tones 11 euros

tones

euros

**Trasvassar les dades dels totals d' excavació i construcció de la Previssió final de L'Estudi (apartat superior)***Dipòsit mínim 150€

* Es recorda que les terres i pedres d'excavació que es reutilitzin en la mateixa obra o en una altra d'autoritzada no es consireren residu i per tant NO s'han d'incloure en el càlcul del dipòsit.

6.191,24

Total dipòsit ***

10,00

1.126,07euros/ tona


euros/ tona

Per les característiques del projecte, de com s'executarà l'obra i donades les operacions de minimització abans descrites, el

càlcul inicial de generació de residus, a efectes del càlcul de la fiança, s'estima que es podrà reduir en el percentatge següent:

Obra novadipòsit

6 /

6 R

ESID

US O

bra

Nov

a

O

ficin

a C

onsu

ltora

Tèc

nica

. Col

·legi

d’A

rqui

tect

es d

e C

ata

luny

a

mod

-05/

2018

( Fo

nt: "

Gui

a d

'apl

ica

ció

del

Dec

ret 2

01/1

994

- Pro

gra

ma

LIF

E- IT

EC"

)

7.317,31

665PES TOTAL DELS RESIDUS

562,84102,37

IMPORT A DIPOSITAR DAVANT DEL GESTOR DE RESIDUS COM A GARANTIA DE LA GESTIÓ DE RESIDUS

DIPÒSIT SEGONS REAL DECRETO 210/2018

Previsió final de l'Estudi

% de reducció per

minimització