memòria pràcticum iv
DESCRIPTION
ÂTRANSCRIPT
CEIP Escola Bellaterra Octubre 2014 ‐ Febrer 2015
Memòria Pràcticum IV
4rt B – Els exploradors María Jael Rosa Puig
2
INDEX
• Escola Bellaterra: Projectes i programes destacats p. 3
• Reflexió sobre la intervenció p. 8
• Annex p. 23
3
ESCOLA BELLATERRA
PROJECTES I PROGRAMES DESTACATS
4
+
CEIP ESCOLA BELLATERRA
María Jael Rosa Puig
+Situated on the
UAB campus
• Feed-back from the university ! being constantly innovated
+ Promotes innovation Teachers are engaged ! desire to innovate Different points of view
5
+
• No sign language • Help them learn in an ordinary school
Children with hearing
problems
+
Children use strategies to help others with these difficulties • Mutual help ! They learn from each other
• They learn respect, friendship
• To be empathic
• To see that everyone is different
• ...
+
School associated with UNESCO
• Promote school in values • Peace culture • Environmental sustainability
• Nosaltres mirarem de fer real aquest principi, només que en el nostre cas la
pau anirà en lletra minúscula.
6
+ Working without books
• Projects • Classroom life
+
From the student’s holidays
Introduced them into the study of:
• Maps
• Geography
• ...
+
• Specialized music teacher
• 1 hour per week
• Help children’s motor skills
• Work rithm, cooperation...
This school doesn’t work with books, instead, they work based on projects and always linked to the classroom life, day by day problems or questions raised by students or society, etc.
7
+
All the teachers are women
• One kind of reference
• No variety
• Random? Causality?
• Changes?
+I would like to know more about...
! Suitable for everyone?
! How do they get to all the
competences?
+Is there a balance between..
• Using books
• Start from students’ interests
These are some of the questions I made myself concerning the way in which the school worked:
1. Is it suitable for everyone? How do children perceive it? Different skills, learning/organizational strategies...
2. How do they get to all the competences?
3. Is there some balance? Can they use both kinds of teaching and learning practices?
One of the things that got my attention was the fact that in this school they only had female teachers, apart from the dance teacher. This made me think that there is only one kind of reference for the students, and that the model of teacher has no variety.
8
REFLEXIÓ SOBRE LA INTERVENCIÓ
9
SESSIÓ PER SESSIÓ: CANVIS DE LA PLANIFICACIÓ PRÈVIA AL SEU DESENVOLUPAMENT
SESSIÓ 1 Planificació prèvia Portar diferents diaris (a partir de diferents suports), i en grups hauran de mirar‐se’ls per acabar fent una reflexió amb el grup‐classe sobre diferents aspectes (se’ls repartirà un full amb algunes preguntes per reflexionar en grup):
Finalment, es farà una breu posada en comú per a arribar a reflexionar sobre la importància dels diaris, observar les similituds i diferències entre els diferents diaris, i donar‐se compte de les diferents parts que inclouen tots els diaris. Materials:
‐ Guia per a respondre les preguntes que es presenten als alumnes. ‐ Fulls perquè vagin apuntant les conclusions a les quals s’arriba.
Desenvolupament He passat molts nervis abans de fer la primera intervenció; pensant com començaré, com ho diré, etc. Al final ens vam passar tota la sessió parlant i fent conversa sobre els coneixements previs dels alumnes vers els diaris, la seva funció i la seva importància. Estava dreta, davant dels alumnes fent preguntes que ja tenia pensades, i van sortir temes molt interessants, que entre tots anàvem comentant. La tutora anava apuntant el que els alumnes deien i responien en un document a l’ordinador. Ella anava apuntant mentre jo dirigia la conversa. Mai abans havia dedicat gairebé tota una sessió per fer conversa amb els alumnes. Em va costar mantenir‐los a tots participant, encara que em va sorprendre la gran participació de la majoria dels alumnes. Tot i això, hi havia alguns alumnes que no deien mai res, no obstant, no els vaig voler forçar, encara que també se’m feia una mica complicat haver d’estar per tots els 23 alumnes. Vaig poder acabar comentant sobre la organització del diari, encara que els va costar una mica entendre‐ho del tot, per això quan quedaven només 20‐15 minuts, els vaig repartir els diaris que havien portat de casa seva, i se’ls van estar mirant bastant per sobre. No els vaig donar cap indicació sobre què havien de mirar
10
exactament, i alguns només es miraven algunes notícies determinades. Tot i això, el que buscava era que se’ls miressin i que s’anessin familiaritzant amb els diaris en general, que fessin una ullada i que els anessin remenant. No vaig presentar cap diari digital, perquè vaig pensar que seria més embolicat per ells, i preferia que fos manipulable, que es pogués remenar, marcar, etc. El temps se’m va passar volant, i va haver poc temps per mirar‐se els diaris. Em podria haver quedat tota la sessió parlant i conversant sobre les seves idees prèvies, però potser tampoc hagués arribat a cap lloc. No vaig fer grups per mirar‐se’ls, se’ls van mirar per parelles o trios segons s’asseien a les taules. Fer una conversa amb tot el grup classe en comptes de fer un KPSI sobre les idees prèvies va ser molt interessant, ja que tots anàvem construint les idees sobre els diaris mentre ho anàvem comentant. A més, d’aquesta manera els podia escoltar a tots, i tots escoltaven el que deien els altres. Encara que el que va faltar va ser la participació d’alguns dels alumnes; potser repartint aquests KPSI sí que haguessin participat en la posada en comú. No es va formar cap enrenou, tot al contrari, respectaven el torn de paraula. Això és una cosa que ja tenen força treballada, i respecten molt quan algú té la mà aixecada abans que ells mateixos. La meva impressió de la primera sessió va ser bastant positiva; no hi va haver cap “producte final”, però és normal quan es tracta de conèixer les idees prèvies dels alumnes. Tot i això, no vaig quedar del tot satisfeta perquè no vam arribar a parlar més a fons sobre les parts, però sí que van sortir molts temes interessants, encara que a vegades, per no anar‐nos del tema, havia de reconduir la conversa cap a on m’interessava, perquè no veia que els alumnes tiressin més cap a una banda o una altra. La tutora em va dir que era important seguir amb el tema que més els cridés l’atenció, però no es va presentar l’ocasió i vaig reconduir cap a on tenia pensat des d’un principi, veure com està organitzat i com podem trobar les notícies que més ens interessen. Una nena va comentar que els diaris l’avorrien. Vaig pensar que també era important parlar‐ne. Hi ha gent que ho prefereix veure de maneres diferents (digital, televisió, ràdio...) o que té altres gustos, però també els hi vaig dir que els diaris són de temàtiques molt variades, que podem trobar diferents temes, etc., i vaig poder començar a parlar sobre les parts dels diaris. Materials:
‐ Ordinador per anar apuntant la conversa1 amb els alumnes ‐ Diaris
1 Annex 1 p. 24
11
SESSIÓ 2 Planificació prèvia Els alumnes s’agruparan en sis grups de quatre, i es repartiran 3 o 4 diaris diferents per cada grup. (Cada grup tindrà els mateixos diaris, però cada grup tindrà una secció diferent per analitzar). En el mateix grup de quatre alumnes, es dividiran per parelles, i cada parella tindrà dos dels quatre diaris que se’ls ha repartit per grup (possible diari digital http://www.naciodigital.cat/). Les parelles es formaran a partir d’uns paperets que se’ls repartirà a cada membre dels grups. Hauran de mirar‐se els diaris per a poder contestar unes preguntes específiques sobre cada secció. Per això hauran de saber com i on trobar la informació més rellevant.
Materials:
‐ Full per escriure les conclusions sobre la discussió/reflexió de les seccions en grups.
‐ Ordinadors per parelles (http://www.naciodigital.cat/). ‐ Preguntes per guiar la discussió en grups sobre les seccions.
Desenvolupament final Primer de tot vaig fer un breu resum sobre el que vam parlar a la sessió anterior, preguntant als alumnes si se’n recordaven. Hi havia un alumne en concret que participava molt, molt més que els altres, i també em va sorprendre veure participar a aquells que estaven més callats a la sessió anterior i que deien que els avorria. A la classe anterior van faltar algunes nenes, i per això també m’interessava repassar, perquè no estiguessin massa perdudes. A la sessió anterior, unes nenes van començar a dividir el diari per les seves parts amb post‐its que els va donar la tutora. Vaig aprofitar l’ocasió per demanar‐lis si podien explicar a la resta de companys el que havien trobat, com ho havien trobat, i com ho estaven marcant, etc. Just després van començar a mirar‐se els diaris en grups de quatre o tres, recordant‐lis que estàvem mirant si els diaris seguien algun ordre determinat, com busquem per trobar aquella informació que ens interessa als diaris. No els hi vaig repartir cap fitxa amb les preguntes que tenia planejades, perquè ens vam enfocar més en les parts dels diaris, cosa que ja va semblar complicat i els va ocupar tota la sessió. Quan van començar a treballar pels grups que ells mateixos van crear, anava passant per les taules i els anava dient que un s’encarregués de posar els post‐its
12
(si els feien servir), que un altre s’encarregués d’anar apuntant a un full les parts que trobaven, que un altres ho anés anotant a la pissarra (segons els diaris que tinguessin), i que anessin rotant. Va funcionar molt bé, i tots els grups van estar molt participatius, i es van organitzar molt bé. Encara que alguns grups no va poder acabar de fer‐ho, em vaig endur els fulls amb les parts que van anar apuntant. Al principi van fer molt xivarri i no sabia com tranquil·litzar‐los. La tutora va haver d’intervenir per calmar l’ambient i l’enrenou que feien, perquè els costava escoltar. Aquest va ser un punt molt fluix, perquè no sabia com captar la seva atenció perquè m’escoltessin. Hagués volgut fer una breu posada en comú, però només vaig tenir 40 minuts de classe, encara que la tutora em va dir que podria tenir tota la tarda sencera. També vaig observar que alguns grups tenien dificultats per entendre el que s’havia de fer exactament, però ja va anar bé, perquè d’aquesta manera intenten trobar les parts pel seu compte, a la seva manera, abans de saber com és exactament. Materials:
‐ Diaris. ‐ Post‐its per anar marcant les seccions dels diaris. ‐ Full per recollir les seccions que anaven trobant.
SESSIÓ 3 Planificació prèvia
A la sessió 3 els alumnes hauran de contrastar la informació recollida a la sessió anterior amb el seu respectiu grup, i acabar de respondre a les preguntes.
Pla B ‐ Si acaben abans de temps, començar a pensar sobre la creació de la seva pròpia secció (continuarà a la sessió 5). Materials:
‐ Diaris ‐ Fulls amb les respostes de la sessió anterior
Desenvolupament M’ha tocat fer la tercera sessió just el dia que havíem de fer les presentacions sobre com ens havia anat. M’he sentit estranya en ser una de les úniques que encara no havia acabat les intervencions, i l’única que només portava dues sessions fetes. La tercera intervenció la vaig fer, doncs, per la tarda, i vaig tenir una hora.
13
Els vaig preparar un Tagxedo2 amb les parts que van apuntar als papers, per veure quines eren les parts més repetides, encara que també vaig voler destacar algunes per sobre d’unes altres. Tot i això, la majoria que destacaven eren les que havien estat apuntant als papers i a la pissarra. També vaig preparar un Powtoon per descriure les parts d’una forma atractiva. Vaig començar la classe ensenyant‐los la imatge de Tagxedo amb les seccions dels diaris. Va ser molt visual i els va agradar molt. Jo els anava preguntant quines eren les parts que més destacaven i cadascú, en un full, anotava les parts i el que anàvem dient entre tots sobre el que es trobava a dins de cada part. Vaig dir a les encarregades de l’ordinador que anessin escrivint les parts a l’ordinador en un document Word, i amb el canó els altres anaven copiant el que anàvem consensuant entre tots. (Se’m va ocórrer a última hora de fer‐ho amb l’ordinador en comptes de escriure‐ho jo a la pissarra, que potser hagués sigut més lent). Va arribar a descriure cinc seccions dels diaris, i quan només quedaven cinc minuts, els vaig posar el vídeo que vaig fer de Powtoon. Va ser molt encertat, perquè vaig observar que hi havia un ambient bastant atapeït, és a dir, bastant “forçat” potser per part meva, tot i que els alumnes participaven bastant. Potser vaig voler cobrir molt treball en poca estona. Si hi hagués hagut més estona, hauria fet parelles o grups de quatre, i que cada grup hagués pensat el que hi havia dins de cada secció o cada grup una o dues seccions determinades, per després posar‐ho en comú. D’aquesta manera, potser l’ambient no hagués estat tan carregat, i tots haurien pogut participar més, sense sentir‐se incòmodes. Un dels problemes va ser el temps. La tutora em deia que podria tenir la tarda de dos dies o d’un dels dies, però després canviava d’opinió, i havia d’escurçar les activitats que tenia pensades. A més, a última hora del dia es notava que els alumnes estaven cansats i no tenien gaires ganes de treballar i/o participar. Tot i que ja havíem quedat amb la tutora que l’activitat final seria que fessin les seves pròpies seccions sobre algun tema destacat de l’escola per grups, em va dir que no ens interessava. Ella volia poder‐ho relacionar amb el projecte de la ràdio, però ella mateixa no tenia gaire idea, perquè era el seu primer any com a tutora d’una classe, i em va dir que li preguntéssim a una altra professora que en sabia més i tenia més experiència. Personalment, a mi tampoc em van informar sobre el projecte, i ja havíem parlat sobre treballar les seccions dels diaris, tot i això, vaig haver de canviar la seqüència didàctica completament. Em va saber greu més que res perquè disposava de poc temps per tornar a fer el plantejament de la seqüència didàctica. No obstant, em va semblar una idea molt més encertada i més lògica. La veritat és que no gaudia d’ensenyar les seccions dels diaris, i em va semblar molt poc significatiu pels alumnes en general.
2 Annex p. 25
14
Quan vam canviar el final de la meva seqüència, vaig pensar que no havia tingut gaire sentit haver treballat les seccions, però la tutora em deia que sí, que ja havia estat bé, i que ens ajudaria a enllaçar‐ho amb el projecte de la ràdio. Materials:
‐ Ordinador per anar copiant el que es deia sobre les seccions dels diaris. ‐ Canó per visualitzar el que s’anava escrivint a l’ordinador. ‐ Fulls per anar copiant.
SESSIÓ 4 Planificació prèvia Els alumnes hauran de preparar una breu presentació sobre el treball de les sessions anteriors dins els mateixos grups. Hauran de passar a net les seves respostes de les preguntes de la sessió anterior, per tal de presentar‐les a la resta de la classe. Se’ls facilitarà una rúbrica amb allò que se’ls demana per a la presentació i se’ls presentaran diverses eines que podrien utilitzar per les seves presentacions. Els grups es dividiran per parelles i cada parella tindrà un rol diferent. Es repartiran paperets que indicaran quin rol té cadascú.
Materials:
‐ Ordinadors per parelles. Cada parella tindrà un rol diferent (se’ls repartirà en un petit full on s’indicarà què fa cadascú):
• organitzadors de la informació • recollir fotografies, imatges, com fer‐ho atractiu...
Desenvolupament Com ja he esmentat anteriorment, a partir de la quarta sessió tot va canviar radicalment, així que el que estava planejat prèviament no té pràcticament cap relació amb el desenvolupament final de la quarta a la vuitena sessió. Després d’haver‐ho parlat amb la professora que tenia més experiència amb el projecte de la ràdio, vam concloure que treballaríem el canvi climàtic, una notícia que no caduca i que està present i estarà present en el futur, és a dir, que és una notícia a llarg termini i que ens afecta a tots.
15
Em dóna poc temps per preparar‐m’ho i mirar‐m’ho detingudament, però preparo un vídeo per intentar lligar el que hem fet fins ara amb el tema que es vol introduir sobre el canvi climàtic (un powtoon, perquè els va agradar molt). Vaig lligar els diaris amb el projecte de la ràdio amb la necessitat d’estar informats i d’entendre el que passa, però poder informar als altres i trobar formes per millorar la nostra realitat. Per poder informar a la ràdio, han d’estar informats i han de ser experts sobre la temàtica. El dia que havia de fer la quarta sessió, va nevar molt i no vaig saber fins a última hora si seria possible fer‐la o si hauríem de marxar cap a casa. No obstant, vaig poder fer‐la, encara que va ser una mica embolicat, perquè no sabia si la podria fer per la tarda, i tenir més estona, o només una hora. En principi comptava amb tota la tarda, però al final no va poder ser, i vaig haver de reduir la sessió una altra vegada. Els hi vaig ensenyar el vídeo de Powtoon, i just després els vaig explicar el tema que tractaríem a partir d’ara sobre el canvi climàtic, i perquè el treballàvem. També els vaig explicar, encara que bastant per sobre, el projecte de la ràdio. La tutora ja els havia dit anteriorment que treballarien el canvi climàtic amb mi, i els va dir si podien buscar informació sobre la temàtica. Així doncs, vaig deixar a dues nenes que havien buscat informació perquè ho expliquessin a la resta de companys. Tot i això, em vaig sentir poc preparada per comentar sobre el que havien trobat. Aquesta sessió la vaig dedicar a fer una conversa amb els alumnes sobre les seves idees prèvies vers el canvi climàtic, quines creuen que són les causes, i com afecta a la natura, als animals, etc. Vaig intentar escriure a la pissarra, però em vaig sentir incapaç de fer‐ho i incòmoda, i li vaig demanar a una alumna si ho podia fer. No sé perquè, però vaig tenir una sensació estranya, i em sentia incòmoda mentre parlava i escrivia a la vegada; se’m feia difícil escriure i escoltar a la mateixa vegada. Em sentia com si donés l’esquena als alumnes i tenia por de que poguessin desconnectar de la conversa. Al final es va oferir la tutora per escriure a la pissarra, perquè veia que amb l’alumna no funcionava i era molt més lent. La tutora també em va ajudar amb les preguntes, ja que a vegades em costava reformular‐les i/o dir‐les d’una altra manera perquè fossin més entenedores. Quan ja quedava poca estona per acabar la sessió, els vaig donar quatre temes que havien sortit durant la conversa, que també van ser reconduïts per mi (les causes, els efectes a la natura, els efectes als animals i les possibles solucions). Els vaig dividir segons els temes, i com són quatre agrupacions de 6 o 7 taules, els vaig repartir els temes a l’atzar per a cada grup de taules. Els vaig repartir els fulls i es van posar a treballar immediatament. S’hi van involucrar molt bé, i no hi van haver problemes a l’hora de repartir els temes i fer els grups. Com a reflexió final, vaig trobar que la meva preparació havia estat escassa, també degut al poc temps de planificació. També la tutora em va ajudar força en aquesta sessió i em va ajudar a aclarir alguns dels meus dubtes sobre els temes a treballar
16
del canvi climàtic, em donava suport quan veia que la situació a vegades se m’escapava de les mans. A més, em vaig sentir observada, perquè hi havia una professora de reforç i la seva practicant. Tot i això, no em va incomodar, ja que després, quan els alumnes es van posar a treballar per grups, em van ajudar molt. Materials:
‐ Ordinador per presentar el vídeo. ‐ Pissarra. ‐ Fulls per anar anotant per grups les seves idees sobre cadascuna de les
temàtiques a treballar. SESSIÓ 5 (2h) i 6 Planificació prèvia
Els grups hauran d’acabar de preparar les presentacions, i distribuir‐se les parts per a parlar davant de la resta de la classe.
Si encara tenen temps, hauran de crear una secció de pròpia, basant‐se en la seva realitat més propera: l’escola/aula. Pla B ‐ Començar o seguir creant la pròpia secció, basant‐se en la seva escola/aula Materials:
‐ Ordinadors. Desenvolupament Vaig fer una sessió de dues hores al matí. Tenien desdoblament d’informàtica i música, i vaig aprofitar per fer la sessió de buscar informació sobre les diferents temàtiques del canvi climàtic. Part de cada grup va començar a buscar informació i la van recollir en PPT. Un cop acabava la sessió amb ells, venien els altres i continuaven la feina dels seus companys. Va ser una mica embolicat, perquè molts d’ells es dedicaven més en les animacions dels PPT que no pas en cercar informació sobre el tema que els tocava. Tot i això, van fer un bon treball, encara que a alguns no els va donar temps per acabar alguns detalls. Vaig preparar prèviament un document Word amb un recull dels enllaços més rellevants que parlaven sobre cadascuna de les temàtiques que volíem tractar. No
17
obstant, no els hi vaig dir des del principi, i pocs van aprofitar aquest recurs. A més, els havia d’estar ajudant per a entrar als enllaços que els havia donat; potser podria haver convertit el document en PDF perquè poguessin entrar directament, però no se’m va ocórrer. Després del pati vam fer la sisena sessió seguida per acabar d’enllestir la feina. Va ser una classe improvisada, perquè la tutora va veure que els hi faltava bastant, i no li va importar treure temps d’una altra assignatura. Tots van acabar els seus PPT, encara que alguns barrejaven els temes que uns altres havien de fer. Això va ser una de les principals dificultats que es van presentar. Potser podria haver donat a cada grup unes pautes a seguir o unes preguntes perquè anessin ben encaminats i no anessin cap a altres temes. Tot i això, el que m’interessava era que busquessin per ells mateixos i que es trobessin amb la informació pel seu compte, ja que ja estan acostumats a buscar informació sobre altres temàtiques. Durant aquesta sessió vaig tenir l’ajuda de dues practicants a més de la tutora. Aquest fet em va ajudar molt a arribar a tots els alumnes i a no estar sola per a resoldre els seus dubtes. En finalitzar, em vaig endur tots els PPT per observar detingudament tota la informació que havien estat recollint per grups. Materials:
‐ Ordinadors. SESSIÓ 7 Planificació prèvia
Els alumnes presentaran la informació i les seves opinions sobre les seccions dels diaris en grups. Cada alumne individualment tindrà una fitxa amb un parell de preguntes per a reflexionar sobre les presentacions. D’aquesta manera, prestaran atenció a les presentacions, a la mateixa vegada que reflexionen sobre allò nou que se’ls presenta.
Hi haurà una breu estona en finalitzar cada presentació, per a poder comentar aspectes sobre la secció que s’ha presentat i allò que els hi hagi sobtat o interessat.
Materials: ‐ Rúbrica per avaluar presentació oral (Professor i alumnes mateixa per
preparar‐se les presentacions). ‐ Ordinadors per les presentacions. ‐ Fitxa amb un parell de preguntes per a reflexionar sobre els nous
coneixements de les seccions que presenten els companys.
18
Desenvolupament Per aquesta sessió vaig imprimir els PPT per donar a cada grup, perquè se’ls miressin i els intentessin entendre per poder explicar‐ho als companys. Mentre ho feien, hi havia grups on tothom participava, però també hi havia alguns alumnes que no feien ni ajudaven al grup, sinó que es passaven el temps xerrant i jugant entre ells. En aquest sentit va ser una mica caos, i la tutora els cridava bastant l’atenció. Després d’uns vint minuts, la tutora em va dir que ja s’ho podien començar a explicar els uns als altres, però jo encara no veia que estiguessin preparats per a fer‐ho, a més, hi havia grups que encara no havien acabat de recollir les idees més importants sobre la informació dels seus PPT. Em vaig col·lapsar bastant quan em va dir que ja s’ho podien explicar entre ells, perquè jo tenia planejada la sessió perquè s’ho preparessin i a la última sessió s’ho expliquessin per parelles en forma de puzle (dos d’un grup amb dos de cadascun dels altres grups). La tutora va treure cap endavant que s’ho expliquessin entre ells, cosa que em va desagradar una mica, perquè no els veia preparats, i potser seria molt més embolicat i es confondrien més. Tot i això, vam fer que tres o quatre de cada equip anessin amb un altre equip i que s’ho anessin explicant els uns als altres. Personalment, ho vaig veure bastant desordenat, i crec que haurien d’haver estat més estona preparant‐se com explicar‐ho, encara que la tutora em deia que hi hauria alguns que es despenjarien del treball si no canviàvem l’activitat. Segons el meu punt de vista, aquesta sessió va ser una mica desastrosa en aquest sentit, perquè hi havia nens que no s’ho prenien seriosament, i perquè vaig haver de canviar el final de la sessió, sense quedar‐me satisfeta. Amb la tutora vam parlar de fer un mapa conceptual entre tots com a activitat final, en comptes de fer l’activitat puzle per explicar‐se les diferents temàtiques treballades sobre el canvi climàtic. Materials:
‐ PPT amb la informació recollida per grups. ‐ Full per anar apuntant les idees més importants sobre els PPT.
SESSIÓ 8 (1h i 30min.) Planificació prèvia Cada grup acabarà la seva pròpia secció sobre algun tema destacat de l’escola segons la secció que els correspongui. Un cop tots els alumnes les tinguin acabades, s’ajuntaran totes les diferents seccions per a formar la portada d’un diari enfocat
19
en l’escola. Els que fan la portada, buscaran algun/s temes per destacar o recents sobre l’escola (la portada estarà feta per la mestra, recollint tots els temes que s’abordaran al diari). Finalment, es publicarà la portada del diari al blog de l’escola, perquè tant els alumnes com els pares la puguin veure. Per a concloure, es realitzarà una autoavaluació i coavaluació, per a reflexionar sobre la participació i el treball en grups. Materials:
‐ Fitxa auto i coavaluació.
Desenvolupament En un principi, aquesta sessió només havia d’ocupar 45 minuts o una hora, però es va allargar bastant. Els vaig explicar que faríem un mapa conceptual entre tots sobre les temàtiques que havíem treballat, preguntant‐lis primer què havíem estat treballant sobre el canvi climàtic per fer memòria. Vaig començar a fer el mapa conceptual a la pissarra, però volia que ells també ho anessin copiant en un full, encara que la tutora em va dir que ja ho copiarien. Tanmateix, vaig pensar que molts desconnectarien si no copiaven. Vam estar parlant breument sobre les temàtiques treballades (causes, efectes en la natura i en els animals i les solucions), però la tutora i jo vam observar que no ho tenien gaire clar, així que vam posar el canó per projectar els PPT i que els grups ho anessin explicant a la resta de la classe. Prèviament havia estat corregint la informació dels PPT i ho havia organitzat per fer‐ho més entenedor. Ho vaig fer per ells, perquè s’ho quedessin ells, però em va funcionar per poder fer les presentacions i que no estigués tota la informació desendreçada. Hi havia bastants moments en els quals no sabia com dirigir les converses o les explicacions si s’embolicaven, i la tutora a vegades també intervenia. No em molestava, però em feien “perdre” el meu paper com a professora durant aquella estona. Encara que també vaig pensar que en una aula amb docència compartida, hi ha vegades en les quals tots dos docents comparteixen i intervenen durant la classe. Per tant, aquest és una aspecte amb el qual hauria d’estar bastant acostumada, i em va semblar bé, perquè quan veia que potser se m’anava de les mans o quan veia que hauríem de seguir endavant em donava un cop de mà. Mentre els grups presentaven amb els PPT, anava recalcant i emfatitzant els punts més importants que anaven dient, i ho anava apuntant a una pissarra de paper, perquè la pissarra estava tapada amb la pantalla pel projector. Aquesta sessió va ser bastant improvisada, i vam fer bastants canvis segons la marxa.
20
A més, en ser una tarda del Carnestoltes, hi va haver un moment en el qual van entrar alumnes de sisè per dir el que havien de portar pel dia següent, etc., i va fer que la sessió s’endarrerís i es desfés l’ambient de treball. També anaven fent xivarri pels passadissos de l’escola i dificultaven l’atenció dels alumnes. Aquest entre altres aspectes que s’ha esmentat anteriorment, van fer d’aquesta sessió una sessió una mica estranya, que no em va deixar acabar com tenia pensat. No em va donar temps de fer l’autoavaluació i coavaluació, ni unes preguntes que havia preparat per saber què havien après, què els havia interessat i què encara no havien entès del tot. Tot i així, aquest últim document li vaig deixar a la tutora perquè quan li anés bé els hi fes fer, i que ella sàpigues fins a on havien arribat els alumnes. Materials:
‐ Ordinador. ‐ Canó per projectar els PPT. ‐ Fulls per anar copiant el mapa conceptual3.
3 Annex p. 26
21
CONCLUSIONS FINALS Al llarg de les sessions que vaig dur a terme, va haver un aspecte que es presentava constant, i que va determinar en gran mesura les meves intervencions a l’escola. Aquest aspecte va ser el temps, a vegades tan subestimat, però tant important a l’hora de planificar. Em va fer reflexionar sobre la importància de tenir ben clars des d’un principi els objectius d’aprenentatge que es pretenen assolir. Moltes vegades comencem la casa per la teulada, i ens afrontem a un esfondrament segur. En el cas de començar la planificació amb les activitats ens pot portar a aquest esfondrament dels nostres objectius a causa, principalment, de la falta de temps i la nostra intenció de voler aclaparar massa en poc temps. Potser em vaig donar compte massa tard, encara que vam poder arribar a on tenia previst, amb temps afegit, però vam arribar entre tots. Em vaig donar compte que els alumnes responen diferent de com nosaltres pensem prèviament, i això ens porta a dissenyar activitats i objectius que potser sobrepassen la seva capacitat cognitiva o que no tenen en compte els seus coneixements previs. Hem de pensar en les diferents maneres que poden contestar els nostres alumnes, i tenir en compte que moltes vegades haurem d’adaptar allò que ja havíem dissenyat o respectar més el seu ritme d’aprenentatge. Durant les intervencions, em vaig donar compte que m’era difícil poder dirigir la classe i mantenir‐los motivats i participant durant les activitats, sense que desconnectessin. Aquest és un aspecte amb el que haig de treballar més, i trobar les estratègies adequades, encara que sé que cada grup és diferent i poden contestar de maneres diferents. També em vaig donar compte que hi ha vegades en les quals m’és difícil improvisar quan alguna cosa inesperada passa, quan haig de fer algun canvi sobre el que tenia planejat. Em costa pensar en alternatives sobre la marxa, i crec que aquest és un aspecte fonamental per a tenir com a docent, però que a la vegada es guanya a través de l’experiència viscuda, i de les ganes de millorar‐se a un mateix. Un aspecte que vaig trobar molt positiu sobre el grup amb el que vaig estar va ser que, en la majoria de cassos, no tenien dificultats en participar i en posar‐se a treballar quan els hi deia. Tot i que hi havia alguns que desconnectaven bastant, la gran majoria estaven atents i mostraven un alt grau de participació i atenció. Potser si hagués dedicat un breu temps per avaluar‐se entre ells, avaluar la participació i contribució dels membres del grup en el treball, aquests que es desconnectaven més s’haurien posat les piles. Tornant a les preguntes que hem vaig fer en un principi, haig de dir que encara no entenc del tot com poden arribar a tots els continguts i a les competències que estan marcades en el currículum. Crec que això s’ha degut al fet de no haver pogut assistir a totes les reunions de cicle o nivell, i d’haver perdut el fil del treball que han anat duent a terme. Potser quan arribi al final del curs ho acabi d’entendre millor.
22
Respecte a si tots els alumnes responen positivament a aquesta forma d’aprenentatge basada en els seus interessos i experiències, haig de dir que per a la gran majoria, aquest ha sigut el seu pa de cada dia, i hi estan acostumats. A més, com m’esperava, les professores dirigien molt els aprenentatges dels seus estudiants, i controlaven cap a on volien arribar i com volien arribar. Tot i això, sí que és veritat que intentaven fer que els alumnes comprenguessin en tot moment què estaven treballant, perquè, i així poder seguir el fil del seu procés d’ensenyament‐aprenentatge, sense buits ni aprenentatges “bolets” sense sentit o lògica. M’he donat compte de moltes coses durant el pràcticum IV, però un aspecte que destacaria per sobre dels altres és la complexitat de la tasca que tenim com a docents. Poques vegades pensem en tot el que comporta ser i fer de mestre. Tot i això, crec que una de les tasques més importants i complexes per a un professor/a és la capacitat d’estar assabentats sobre tot el que passa al nostre voltant, i tenir una voluntat d’innovació per a saber com formar futurs ciutadans motivats per a seguir aprenent i tenir una ment crítica per a ser capaços d’entendre i millorar la seva realitat. “No ens atrevim a moltes coses perquè són difícils, però són difícils perquè no ens
atrevim a fer‐les” Lucio Aneu Sèneca
23
ANNEXOS Annex 1
24
Sessió 1: Fragment de la conversa sobre els diaris amb els alumnes:
Per què les notícies? noticies interessants Hi ha diaris on escrius les intimitats papers que són especials, són més delicats, no estan grapats Pots trobar informació sobre què fan a la tele quines maneres hi ha per saber les notícies: telenotícies, internet, diaris, radio PQ serveix? podem saber què passa al món, t’informes, a la galàxia, al món, a l’univers, què ha passat fora. Et poden explicar del nostre món o també de l’espai Si no t’has enterat d’una cosa serveix pq t’enteris Per passar el temps i per pensar, els diaris són coses per pensar No t’explica només el que ha passat al teu país, també les coses més importants de cada país. no et dirà qui s’ha mort o nascut a cada país també t’explica el temps i el transit També hi ha ofertes de feina També hi ha els preus, si puja l’iva o no No només coses de política, també els atacs terroristes També hi ha anuncies d’activitats per fer amb els nens També notícies de si han fet carreres de cotxes i han atropellat a gent. També hi ha jocs també entrevistes que fan a la gent No tothom mira el mateix al diari: esports, sudokus, tot, al matí el miro una mica, miro la es pelis que fan Els diaris els tenen a tot el món o només el tenim aquí? No, a tot el món, fins i tot a Argentina. Als altres països tenen uns diaris i també tenen diaris del teu país Tot el món pq seria injust, tot el món s’ha d’assabentar Abans no calien diaris. FA molts anys Des de quan van caldre? des que els van inventar Abans ho escrivien en pedres, després papir, després un paper més evolucionat que el papir, i dp el paper Pq se’ls van inventar? pq necessitar saber coses? per informar-te hi ha gent que prefereix llegir q mirar la tele perquè són notícies q et poden afectar a tu, per si tu t’interessa una cosa per assabentar-te del que està passant, de coses que t’interessen o t’afecten pots avisar a l’altra gent. Si estàs informat tens més cultura als diaris posen coses que tu segurament no saps
25
Annex 2 (sessió 3) – Tagxedo
26
Annex (sessió 8) – mapa conceptual
27
Els alumnes presentant
Els alumnes fent treball en grup