memòria · 2011-01-14 · com a conseller de medi ambient i habitatge em correspon, avui,...

Memòriadel Departament de Medi Ambienti Habitatge2003

Memòriadel Departament de Medi Ambienti Habitatge2003

Activitats i realitzacions

Generalitat de CatalunyaDepartament de Medi Ambienti Habitatge

©Generalitat de CatalunyaDepartament de Medi Ambient i HabitatgeDiagonal, 523-52508029 BarcelonaPrimera edició: novembre 2004Tiratge: 30 exemplarsDipòsit legal: B-15349-2004

Col·lecció:Memòries

Producció gràfica:Valant 2003, S.L.

Paper:Cyclus offset 250 i 100 gr.

Coberta: Muntanya de Causes(Parc Natural de l’Alt Pirineu)Fotografia: Feliu Viñals

5

Presentació 7

1. Estructura 1.1. Competències i funcions 11

1.2. Organigrama 15

Relació d’adreces del Departament de Medi Ambient 29

i Habitatge

1.3. Pressupost 31

1.4. Personal 35

2. Activitats 2.1. Secretaria General 39

Subdirecció General d’Assessoria Jurídica 41

Delegacions Territorials del Departament 44

de Medi Ambient i Habitatge

Direcció de Serveis 59

2.2. Direcció General de Planificació Ambiental 79

Actuacions 81

Àmbit internacional i interregional 95

Àmbit de cooperació al desenvolupament 96

2.3 Direcció General de Qualitat Ambiental

Subdirecció General d’Intervenció 101

i Qualificació Ambiental

Subdirecció General de Qualitat de l’aire 107

2.4 Direcció General de Boscos i Biodiversitat 113

Subdirecció General de Boscos i Gestió 115

de la Biodiversitat

Subdirecció General de Protecció de la Biodiversitat 163

2.5 Direcció General d’Activitats Cinegètiques 179

i Pesca Continental

Activitats 181

Reserves Nacionals de Caça 189

2.6 Direcció General de Prevenció de Riscos 193

del Medi Natural

Activitats 195

2.7 Agència Catalana de l’Aigua 201

Activitats 205

2.8 Junta de Residus 217

Activitats 223

Índex

2.9 Centre per a l’Empresa i el Medi Ambient 249

Activitats 259

Activitats d’Àmbit Internacional 255

2.10 Centre de la Propietat Forestal 259

Activitats 263

2.11 Forestal Catalana 271

Activitats 274

2.12 Aigües Ter-Llobregat 281

Activitats 285

2.13 Servei Meteorològic de Catalunya 293

Activitats 298

6

Com a conseller de Medi Ambient i Habitatge em correspon, avui, presentar laMemòria d’activitats del Departament de Medi Ambient corresponent a l’any 2003.

La publicació d’aquesta Memòria respon a la voluntat d’informar la ciutadaniasobre el desenvolupament i els avenços que hi ha hagut en matèria de mediambient al llarg de l’exercici. Amb aquesta finalitat, el document fa unaaproximació al grau de compliment anual dels objectius polítics proposats perl’equip directiu corresponent, descriu les principals activitats realitzades i elsbeneficis aconseguits, sintetitza l’evolució dels plans i programes desplegats enmatèria ambiental i ret comptes dels recursos econòmics i humans que s’hi hanesmerçat.

La recopilació d’aquesta informació s’ha sistematitzat en el document queteniu a les mans, i avui el publiquem a fi de donar continuïtat a una col·lecció dememòries que, sovint per manca de documents de síntesi similars, ha contribuïta millorar el coneixement que tenen els ciutadans sobre l’Administració i la gestiódel medi ambient.

Tanmateix, l’any 2003 ha estat un període polític especialment significatiu. Hiha hagut unes eleccions al Parlament de Catalunya, el resultat de les quals hacomportat un canvi de govern. Així, amb el Decret 296/2003, de 20 desembre, decreació, denominació i determinació de l’àmbit de competència dels departamentsde l’Administració de la Generalitat de Catalunya, l’anterior Departament de MediAmbient passa a denominar-se Departament de Medi Ambient i Habitatge iintegra en un únic organisme les polítiques ambientals i les d’habitatge. Aquestesdues grans àrees de treball, que constitueixen prioritats d’actuació per al Governde la Generalitat sorgit de les eleccions al Parlament de Catalunya, coexisteixendes de finals de l’any 2003 sota una mateixa responsabilitat politicoadministrativa,tot posant de manifest una voluntat decidida d’interrelacionar el necessaridesenvolupament ambiental del país amb el seu creixement econòmic, en el marcde la cohesió social. El disseny i la posada en pràctica d’aquesta políticatransversal, que permeti avançar realment cap a un major desenvolupamentsostenible, és el repte dels pròxims exercicis.

Des d’aquestes pàgines, que recullen una actuació i una manera de fer que japertanyen al passat, us emplaço a la propera memòria en què quedaran reflectidesles actuacions adoptades per resoldre amb coratge els dèficits i problemes del mediambient, la sostenibilitat i l’habitatge, en un marc presidit per la transparència, laparticipació i la proximitat com a úniques garanties que les polítiques elaboradessiguin eficaces i que els serveis prestats satisfacin les necessitats dels ciutadans i lesciutadanes.

Salvador Milà i SolsonaConseller de Medi Ambient i Habitatge

7

Presentació

1. Estructura

1.1 Competències i funcions

1.2 Organigrama

1.3 Pressupost

1.4 Personal

1.1 Competències i funcions

El Departament de Medi Ambient i Habitatge1 és l’organisme responsable deplanificar, dirigir, executar i avaluar les directrius de la política de medi ambient id’habitatge establertes pel Govern de la Generalitat de Catalunya.

Creat per la Llei 4/1991, de 22 de març, el Departament de Medi Ambients’ha anat reestructurant al llarg del temps en funció d’una progressiva i majorassignació de competències. L’experiència assolida en el desenvolupament de lesseves tasques ja va aconsellar l’any 1996 procedir a una racionalització estructuralamb el Decret 272/1996, de 23 de juliol, estretament vinculada a la promulgacióde la Llei 6/1996, de 18 de juny, de modificació de la Llei de protecció del’ambient atmosfèric.

Posteriorment, amb la promulgació de la Llei d’intervenció integral del’Administració ambiental, a mitjan any 1999 va caldre una nova reestructuracióadministrativa que permetés desenvolupar les tasques i funcions que se’nderivaven, fonamentalment, redefinint l’estructura de la Direcció General deQualitat Ambiental, com a òrgan competent en matèria de prevenció i controlintegrats de la contaminació, i les funcions que tenia atribuïdes. També esqueiapotenciar les tasques de programació i educació ambientals i enfortir l’estructuraorganitzativa de la Direcció General de Planificació Ambiental.

Amb posterioritat, i per mitjà del Decret 297/1999, de 26 de novembre, decreació i reorganització de departaments de l’Administració de la Generalitat deCatalunya, es va suprimir la Direcció General del Medi Natural del Departamentd’Agricultura, Ramaderia i Pesca, i se’n van atribuir les funcions a la DireccióGeneral de Patrimoni Natural i del Medi Físic del Departament de Medi Ambient,excepte les relacionades amb la prevenció d’incendis forestals i Agents Rurals, quees van atribuir, en aquell moment, a la Direcció General d’Emergències i SeguretatCivil, adscrita pel Decret esmentat al Departament d’Interior.

El Decret 414/2000, de 27 de desembre, va adscriure el cos d’Agents Rurals alDepartament de Medi Ambient i hi va assignar també funcions en matèria deprevenció d’incendis forestals.

Amb el Decret 134/2001, de 29 de maig, es va crear la Delegació Territorial delDepartament de Medi Ambient a les Terres de l’Ebre.

Posteriorment, el Decret 181/2002, de 25 de juny, de reestructuració parcialdel Departament de Medi Ambient, va crear dins el Departament les direccionsgenerals d’Activitats Cinegètiques i Pesca Continental i de Prevenció de Riscos delMedi Natural.

Pel que fa a l’any 2003, cal assenyalar la publicació de la Llei 17/2003, de 4 dejuliol, del cos d’Agents Rurals. Amb aquesta Llei es fixen uns principis quecomporten el compromís davant la societat perquè l’actuació del cos d’AgentsRurals es dugui a terme sota el criteri d’assolir el màxim grau de qualitat ieficiència en l’exercici de les funcions que té encomanades.

Per tant, durant l’any 2003 i fins a la publicació del Decret 296/2003, de 20 dedesembre, les funcions principals que porta a terme i desenvolupa el Departamentde Medi Ambient són les següents:— Preparar i executar la política del Govern de la Generalitat de Catalunyarelativa al medi ambient— Planificar, coordinar, dirigir i avaluar els treballs dels àmbits mediambientalssobre els quals té assignades competències, entre els quals hi ha formular plansterritorials sectorials en l’àmbit del medi ambient— Planificar i gestionar, si s’escau, els residus sòlids— Formular i, si s’escau, gestionar els plans i programes sobre protecció del’ambient atmosfèric— Protegir el sòl contra l’erosió i protegir el paisatge

12 1. ESTRUCTURA—1.1. COMPETÈNCIES I FUNCIONS

— Avaluar l’impacte ambiental i també fer el seguiment, en aquest àmbit, de lesobres i les instal·lacions sotmeses a aquesta avaluació— Vetllar per la correcta aplicació de la Llei d’intervenció integral del’Administració ambiental— Establir les directrius generals per elaborar i planificar la protecció delpatrimoni natural— Formular i promoure plans, programes i activitats adreçats a la difusió i al’educació mediambientals— Coordinar l’acció pública en matèria de medi ambient entre l’Administració dela Generalitat i els ens locals de Catalunya— Formular programes operatius sobre la prevenció i el control integrats de lacontaminació— Promoure i gestionar el sistema d’Etiqueta ecològica europea, el Distintiu degarantia de qualitat ambiental i el sistema d’auditoria i gestió mediambiental— Executar la política hidràulica de Catalunya.El Departament de Medi Ambient s’estructura l’any 2003 en les unitats següents:— Secretaria General

• Direcció de Serveis— Direcció General de Planificació Ambiental— Direcció General de Qualitat Ambiental— Direcció General de Boscos i Biodiversitat— Direcció General d’Activitats Cinegètiques i Pesca Continental— Direcció General de Prevenció de Riscos del Medi NaturalI té adscrits els organismes següents:Entitats de dret públic— Agència Catalana de l’Aigua— Junta de Residus (Agència de Residus de Catalunya a partir de la Llei 15/2003,de 13 de juny)— Centre de la Propietat Forestal— Aigües Ter-Llobregat— Servei Meteorològic de CatalunyaEmpreses públiques— Centre per a l’Empresa i el Medi Ambient, SA— Forestal Catalana, SA

A finals de l’any 2003, mitjançant el Decret 296/2003, de 20 de desembre, decreació, denominació i determinació de l’àmbit de competència dels departamentsde l’Administració de la Generalitat de Catalunya, el Departament de MediAmbient canvia de nom i passa a denominar-se Departament de Medi Ambient iHabitatge. D’aquesta manera, s’integren sota una única responsabilitatpoliticoadministrativa el disseny, l’execució i l’avaluació de les polítiquesambientals i d’habitatge.

Aquest Decret assigna al Departament de manera genèrica les competènciesen matèria de qualitat i planificació ambiental, aigua, boscos, biodiversitat iprotecció del medi natural, activitats cinegètiques i pesca continental, residus,servei meteorològic, habitatge i promoció i gestió del patrimoni d’habitatge, iimpuls de les energies renovables.

Aquesta Memòria, però, fa referència a les activitats més destacadesdesenvolupades durant l’any 2003 per part del Departament de Medi Ambient iHabitatge, i de les entitats de dret públic i de les empreses públiques que téadscrites.

1Denominació a partir de l’entrada en vigor del Decret 296/2003, de 20 de desembre, de creació, denominació i

determinació de l’àmbit de competència dels departaments de l’Administració de la Generalitat de Catalunya (DOGC4035, de 22.12.2003).


1.2 Organigrama

Organigrama general

Gabinet del Conseller

Secretaria General

Direcció General de Planificació Ambiental

Direcció General de Qualitat Ambiental

Direcció General de Boscos i Biodiversitat

Direcció General d’Activitats Cinegètiquesi Pesca Continental

Direcció General de Prevenció dels Riscos del Medi Natural

Agència Catalana de l’Aigua

Junta de Residus

Centre per l’Empresa i el Medi Ambient

Centre de la Propietat Forestal

Aigües Ter-Llobregat

Forestal Catalana

Servei Meteorològic de Catalunya

Relació d’adreces del Departament de Medi Ambient

16 1. ESTRUCTURA—1.2. ORGANIGRAMA

Organigrama general


Gabinet del Conseller


Secretaria General


Direcció General de Planificació Ambiental


Direcció General de Qualitat Ambiental


Direcció General de Boscos i Biodiversitat


Direcció General d’Activitats Cinegètiques i Pesca Continental


Direcció General de Prevenció de Riscos del Medi Natural


Delegacions Territorials


Agència Catalana de l’Aigua


Junta de Residus


Centre per l’Empresa i el Medi Ambient


Centre de la Propietat Forestal

Aigües Ter-Llobregat


Forestal Catalana S.A.

Servei Metereològic de Catalunya


Relació d’adreces del Departamentde Medi Ambient i Habitatge

Departament de Medi Ambienti HabitatgeAv. Diagonal, 523-52508029 BarcelonaTel. 93 444 50 00Fax 93 419 75 47

Direcció General de Boscos i BiodiversitatC. Del Dr. Roux, 8008017 BarcelonaTel. 93 567 42 00Fax 93 280 33 20

Direcció General d'Activitats Cinegètiques i Pesca Continentalc. Del Dr. Roux, 8008017 BarcelonaTel. 93 567 42 00Fax 93 567 41 84

Direcció General de Prevenció de Riscos del Medi NaturalCtra. B 140 de Sabadell a Santa Perpètua de la Mogoda, Km 4,5 Finca Torreferrussa08130 Santa Perpètua de la Mogoda (Vallès Occidental)Tel. 93 574 00 36

DELEGACIONS TERRITORIALS

BarcelonaTravessera de Gràcia, 56, 4t i 6a08006 BarcelonaTel. 93 567 08 15Fax 93 209 04 53

Serveis Territorials d'Habitatge a BarcelonaAragó, 244-24808007 BarcelonaTel. 93 214 70 00Fax. 93 214 70 60

GironaC. d'Ultònia 10-1217002 GironaTel. 972 22 30 35Fax 972 22 72 34

Serveis Territorials d'Habitatge a GironaC. De Banyoles, 1717004 GironaTel. 972 20 37 78Fax 972 22 24 63

LleidaRda de Sant Martí, 2-625006 LleidaTel. 973 28 39 30Fax 973 28 20 39

Serveis Territorials d'Habitage a LleidaDr Fleming, 1525006 LleidaTel. 973 26 21 99Fax 973 27 33 78

TarragonaC. Cardenal Vidal i Barraquer, 12-1443005 TarragonaTel. 977 24 15 14Fax 977 24 15 09

Serveis Territorials d'Habitatge a TarragonaAnselm Clavé, 143004 TarragonaTel. 977 21 65 62Fax 977 23 94 09

Terres de l'EbreC. Miquel Granell, 243870 AmpostaTel. 977 70 18 07Fax 977 70 17 85

Serveis Territorials d'Habitatge a les Terres de l'EbreSant Ildefons, 643500 TortosaTel. 977 44 87 75Fax 977 44 83 84

Agència Catalana de l'AiguaC. De Provença, 204-20808036 BarcelonaTel. 93 567 28 00Fax 93 567 27 80

Junta de ResidusC. Del Dr. Roux, 8008017 BarcelonaTel. 93 567 33 00Fax 93 567 32 91

Centre per l'Empresa i el Medi Ambient, SAC. De París 18408036 BarcelonaTel. 93 415 11 12Fax 93 237 02 86

Centre de la Propietat Forestal, SAFinca de TorreferrussaCtra B 140 de Sabadell a Santa Perpètua de la Mogoda, Km. 4,5Apartat de correus 11908130 Santa Perpètua de la MogodaTel. 93 574 70 39Fax 93 574 38 53

Forestal Catalana, SAC. De Sabino de Arana, 4608028 BarcelonaTel. 93 411 09 26Fax 93 411 26 74

Aigües Ter-LlobregatC. Sant Martí de l'Erm, 3008970 Sant Joan Despí (Barcelona)Tel. 93 602 96 00Fax 93 373 23 22

Servei Meteorològic de CatalunyaC. Berlín 38-4808029 BarcelonaTel. 93 567 60 90Fax 93 567 61 02

1.3 Pressupost

31 1. ESTRUCTURA—1.3. PRESUPOST

El pressupost del Departament de Medi Ambient i Habitatge per a l’any 2003 va seraprovat per la Llei 30/2002, de 30 de desembre, de pressupostos de la Generalitat deCatalunya.

Els crèdits inicials assignats al Departament van ser de 156.066.065, xifra quecorrespon a la Secretaria General i les delegacions territorials, la Direcció Generalde Planificació Ambiental, la Direcció General de Qualitat Ambiental, la DireccióGeneral de Boscos i Biodiversitat, la Direcció General d’Activitats Cinegètiques iPesca Continental, i la Direcció de Prevenció de Riscos del Medi Natural.


(1) El Departament comprèn la Secretaria General, les direccions generals i les delegacions territorials.(2) En aquesta columna, el pressupost del Departament de Medi Ambient i Habitatge té descomptades les transferències internes a les seves empreses públiques a fi d'evitar la doble comptabilització (capítol 4, 7 i 8).

Font: Llei 30/2002, de 30 de desembre, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per a 2003

(1) El Departament comprèn la Secretaria General, les direccions generals i les delegacions territorials.(2) Llei 30/2002, de 30 de desembre, de pressupostos de la Generalitat per a 2003.(3) Incorporacions, generacions i ampliacions de crèdit.(4) Inclou la Direcció General d'Activitats Cinegètiques i Pesca Continental i la Direcció General de Riscos del Medi Natural.Font: Departament de Medi Ambient. Secretaria General. Servei de Gestió Econòmica

DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (1). EXECUCIÓ DEL PRESSUPOST DE DESPESA. RESUM PER DIRECCIONS GENERALS. ANY 2003 (EUROS)

DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (1). EXECUCIÓ DEL PRESSUPOST DE DESPESA. ANY 2003 (EUROS)

Pel que fa a les entitats públiques adscrites al Departament de Medi Ambient iHabitatge, els imports inicials van ser els següents: per a l’Agència Catalana del’Aigua 523.485.430; per a la Junta de Residus 85.131.927; per al Centre per al’Empresa i el Medi Ambient 2.482.227; per al Centre de la Propietat Forestal6.953.349; per a Forestal Catalana 16.130.703; per a Aigües Ter-Llobregat106.847.786, i, finalment, per al Servei Meteorològic de Catalunya els crèditsinicials van ascendir a 7.697.985.

Així, el pressupost consolidat de despesa total del Departament de MediAmbient i Habitatge per a l’any 2003 ha estat de 837.841.709. Aquesta xifrasuposa un increment global del 7% amb relació a l’exercici de l'any 2002.


DISTRIBUCIÓ DEL PRESSUPOST CONSOLIDAT DEL DEPARTAMENT DE MEDIAMBIENT I HABITATGE 2003. CRÈDITS INICIALS

1.4 Personal

36 1. ESTRUCTURA—1.4. PERSONAL

Distribució de les places ocupades (xifres absolutes)

DMAH ACA J. R. CEMA CPF FORESTAL ATLL SMC TOTAL

Alts càrrecs 8 1 1 1 0 1 1 1 14Personal funcionari 965 44 3 0 6 0 0 0 1.018Personal laboral 248 583 142 21 31 112 160 43 1.340Personal eventual 8 0 0 0 0 0 0 0 8TOTAL 1.229 628 146 22 37 113 161 44 2.380

Distribució de les places ocupades (xifres relatives)

%DMAH ACA J. R. CEMA CPF FORESTAL ATLL SMC TOTAL

Alts càrrecs 0,7 0,2 0,7 4,5 0,0 0,9 0,6 2,3 0,5Personal funcionari 78,5 7,0 2,1 0,0 16,2 0,0 0,0 0,0 42,8Personal laboral 20,2 92,8 97,3 95,5 83,8 99,1 99,4 97,7 56,3Personal eventual 0,7 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,3TOTAL 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

Adscripció del personal per grups (xifres absolutes)


Grup A 244 293 84 17 10 16 31 35 730Grup B 109 60 16 0 19 8 25 3 240Grup C 316 205 44 4 0 29 69 3 670Grup D 527 60 0 0 7 23 36 2 655Grup E 33 10 2 1 1 37 0 1 85TOTAL 1.229 628 146 22 37 113 161 44 2.380

Adscripció del personal per grups (xifres relatives)


Grup A 19,9 46,7 57,5 77,3 27,0 14,2 19,3 79,5 30,7Grup B 8,9 9,6 11,0 0,0 51,4 7,1 15,5 6,8 10,1Grup C 25,7 32,6 30,1 18,2 0,0 25,7 42,9 6,8 28,2Grup D 42,9 9,6 0,0 0,0 18,9 20,4 22,4 4,5 27,5Grup E 2,7 1,6 1,4 4,5 2,7 32,7 0,0 2,3 3,6TOTAL 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

2. Activitats

2.1 Secretaria General

2.2 Direcció General de Planificació Ambiental

2.3 Direcció General de Qualitat Ambiental

2.4 Direcció General de Boscos i Biodiversitat

2.5 Direcció General d’Activitats Cinegètiquesi Pesca Continental

2.6 Direcció General de Prevenció de Riscosde Medi Natural

2.7 Agència Catalana de l’Aigua

2.8 Junta de Residus

2.9 Centre per a l’Empresa i el Medi Ambient S.A.

2.10 Centre de la Propietat Forestal

2.11 Forestal Catalana S.A.

2.12 Aigües Ter-Llobregat

2.13 Servei Meteorològic de Catalunya

2.1 Secretaria General

Les funcions i les competències de la Secretaria General es defineixen en la Llei13/1989, de 14 de desembre, d’organització, procediment i règim jurídic del’Administració de la Generalitat de Catalunya. A grans trets, les actuacions queduu a terme aquesta unitat presenten un vessant extern i un vessant intern pelque fa a l’activitat del Departament.

La Secretaria General constitueix el principal òrgan de comunicació amb altresadministracions i entitats que tinguin relació amb el Departament, així com ambels organismes i les entitats que en depenen.Les funcions de caràcter intern són les següents: – Dirigir i organitzar els serveis generals del Departament i dels organismes que hité adscrits.– Coordinar, sota la direcció del conseller, els programes i les actuacions de lesdiferents direccions generals i dels organismes adscrits.– Elaborar, conjuntament amb els directors generals, l’avantprojecte del pressupostdel Departament per sotmetre’l al conseller i tramitar-ne el dels organismesadscrits.– Dirigir i controlar la gestió del pressupost del Departament.– Vetllar per organitzar, simplificar i racionalitzar l’Administració.– Assegurar el suport tècnic i jurídic general del Departament, tramitar lesdisposicions generals i, si s’escau, elaborar-les i fer-ne l’estudi i l’informe.

40 2. ACTIVITATS—2.1. SECRETARIA GENERAL


S’ha participat en l’elaboració i l’impuls de les disposicions promogudes pelDepartament de Medi Ambient i Habitatge, s’ha aprovat un total de 40 disposicionsi estan en tramitació 41 disposicions més.

S’ha dut a terme l’assessorament jurídic que ha estat sol·licitat per les diversesunitats del Departament, amb motiu del qual s’han emès els informescorresponents. S’ha col·laborat en la preparació i l’informe de les ordres del dia delConsell Tècnic (setmanals) i del Govern (quinzenals). També s’ha emès informesobre les reclamacions de responsabilitat patrimonial i sobre tots aquellsprocediments administratius que requerien el dictamen de la Comissió JurídicaAssessora.

S’ha emès informe i formulat observacions, específicament, sobre els projectesde disposicions d’altres departaments de la Generalitat i de l’Administració del’Estat en els aspectes que podien tenir incidència en l’àmbit d’actuació delDepartament de Medi Ambient i Habitatge. S’ha fet el seguiment de la producciónormativa ambiental aprovada per les diferents administracions.

S’ha fet una anàlisi de la doctrina del Tribunal Constitucional tant pel que faals aspectes ambientals com a d’altres àmbits d’interès com ara els relatius al dretsancionador, el procediment administratiu o la doctrina en matèria de distribucióde competències. S’ha dut a terme l’estudi de les disposicions estatals aprovadesals efectes de comprovar si respectaven l’àmbit competencial de la Generalitat deCatalunya en matèria mediambiental.

Igualment, s’ha fet el seguiment i la coordinació dels procediments de queixapromoguts per la Comissió de la Unió Europea contra l’Estat espanyol en allò queafectava l’àmbit d’actuació del Departament de Medi Ambient i Habitatge.

S’han coordinat aspectes relatius a les actuacions davant del Síndic de Greugesi el Defensor del Poble. D’altra banda, també s’han dut a terme les actuacionsnecessàries per publicar al DOGC acords i d’altres resolucions del Departament.

Relació de disposicions amb incidència ambiental aprovades l’any 2003

— LLEI 5/2003, de 22 d’abril, de mesures de prevenció dels incendis forestals enles urbanitzacions sense continuïtat immediata amb la trama urbana. — LLEI 15/2003, de 13 de juny, de modificació de la Llei 6/1993, de 15 de juliol,reguladora dels residus. — LLEI 16/2003, de 13 de juny, de finançament de les infraestructures detractament de residus i del Cànon sobre la deposició de residus. — LLEI 17/2003, de 4 de juliol, del cos d’Agents Rurals. — LLEI 22/2003, de 4 de juliol, de protecció dels animals.— LLEI 25/2003, de 4 de juliol, que declara paratge natural d'interès nacional lafinca Pinya de Rosa, al terme municipal de Blanes1. — DECRET LEGISLATIU 3/2003, de 4 de novembre, pel qual s’aprova el Text refósde la legislació en matèria d’aigües de Catalunya. — DECRET 23/2003, de 21 de gener, pel qual s’inclou l’espai Castell-cap Roig enel Pla d’espais d’interès natural, aprovat pel Decret 328/1992, de 14 de desembre, ies modifiquen els límits de l’espai Muntanyes de Begur. — DECRET 39/2003, de 4 de febrer, pel qual s’aprova el Pla rector d’ús i gestió delParc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. — DECRET 57/2003, de 20 de febrer, de modificació del Decret 82/1994, de 22 defebrer, pel qual s’aprova el Pla especial de la zona volcànica de la Garrotxa pel quefa a la delimitació interna de l’espai al municipi de les Preses.— DECRET 58/2003, de 20 de febrer, de modificació del Decret 261/2001, de 25 desetembre, d’ampliació dels límits del Parc Natural de la Zona Volcànica de laGarrotxa.

Àmbit normatiu

Subdirecció General d’Assessoria Jurídica

1 Aquesta Llei té el seu origen en una Proposició de llei presentada al Parlament de Catalunya


— DECRET 59/2003, de 20 de febrer, pel qual es prorroga la vigència de lesnormes generals del Pla per a la conservació de les àrees protegides de les illesMedes. — DECRET 110/2003, de 15 d’abril, pel qual es declara espècie d’interès especiall’abella de la mel a Catalunya.— DECRET 111/2003, d’1 d’abril, de modificació de la composició de lescomissions consultives d’accés motoritzat al medi natural regulades pel Decret166/1998, de 8 de juliol, de regulació de l’accés motoritzat al medi natural.— DECRET 112/2003, d’1 d’abril, de modificació de la composició del Consell deCaça de Catalunya i dels consells territorials de caça. — DECRET 129/2003, de 13 de maig, pel qual es declaren zones d’actuació urgentels terrenys afectats pels incendis forestals que no s’han regenerat naturalment ales comarques de l’Alt Camp, el Baix Penedès, la Conca de Barberà i l’Alt Penedès. — DECRET 130/2003, de 13 de maig, pel qual s’aprova el Reglament dels serveispúblics de sanejament. — DECRET 143/2003, de 10 de juny, de modificació del Decret 136/1999, de 18de maig, pel qual s’aprova el Reglament general de desplegament de la Llei3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’Administració ambiental, ise n’adapten els annexos.— DECRET 146/2003, de 10 de juny, de transferència de competències de laGeneralitat de Catalunya al Consell General d’Aran en matèria de declaració denuclis zoològics i de determinació de les funcions transferides en matèria deprotecció dels animals i de gossos considerats potencialment perillosos.— DECRET 171/2003, de 8 de juliol, pel qual es declaren zona d'actuació urgentels terrenys afectats per incendis forestals que no s'han regenerat naturalment ales comarques del Bages, el Berguedà, el Solsonès i Osona.— DECRET 172/2003, de 8 de juliol, de modificació del Decret 82/1994, de 22 defebrer, pel qual s'aprova el Pla especial de la Zona Volcànica de la Garrotxa pel quefa a la delimitació interna de l'espai al municipi d'Olot.— DECRET 194/2003, d’1 d’agost, de declaració del Parc Natural de l’Alt Pirineu. — DECRET 255/2003, de 8 d’octubre, pel qual s’aprova el traspàs de lesinstal·lacions meteorològiques vinculades a la funció de predicció d’allaus alServei Meteorològic de Catalunya.— DECRET 267/2003, de 21 d’octubre, de modificació del Decret 170/1999, de 29de juny, pel qual s’aprova el Reglament provisional regulador de les entitatsambientals de control.— DECRET 281/2003, de 4 de novembre, de modificació del Decret 148/2001, de29 de maig, d'ordenació ambiental de les instal·lacions de telefonia mòbil i altresinstal·lacions de radiocomunicació.— ORDRE MAB/62/2003, de 13 de febrer, per la qual es desenvolupen les mesurespreventives establertes pel Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s'estableixenmesures de prevenció d'incendis forestals. — ORDRE MAB/91/2003, de 4 de març, per la qual s'estableixen les espèciesobjecte de pesca, les aigües on es pot pescar i els períodes hàbils per a la pràcticade la pesca en les aigües continentals de Catalunya per a la temporada 2003.— ORDRE MAB/174/2003, de 31 de març, per la qual s'amplien les comarques enles quals es poden fer cremes controlades a les zones de pasturatge d'altamuntanya i s'allarga el període de cremes. — ORDRE MAB/194/2003, de 17 d'abril, per la qual es declara refugi de faunasalvatge la finca de Montsalvat, al terme municipal d'Esparreguera. — ORDRE MAB/195/2003, de 22 d'abril, per la qual es declara refugi de faunasalvatge la finca de La Cavorca, al terme municipal de Santa Maria de Corcó.

42

— ORDRE MAB/306/2003, de 18 de juny, pel qual es modifica l'OrdreMAB/91/2003, de 4 de març, per la qual s'estableixen les espècies objecte de pescai es fixen els períodes hàbils i les normes generals relacionades amb la pesca a lesaigües continentals de Catalunya per a la temporada 2003.— ORDRE MAB/327/2003, de 16 de juliol, per la qual es prorroga la temporadahàbil de recollida de tòfona d'estiu a les comarques del Berguedà, Osona i elSolsonès. — ORDRE MAB/328/2003, de 16 de juliol, per la qual es declara refugi de faunasalvatge la finca Puigmartra, al terme municipal de l'Estany.- ORDRE MAB/329/2003, de 15 de juliol, per la qual s'aprova el procedimenttelemàtic relacionat amb la formalització de la documentació de control iseguiment de residus i la sol·licitud d'inscripció en el Registre de Productors deResidus Industrials de Catalunya.- ORDRE MAB/357/2003, de 24 de juliol, per la qual es declara refugi de faunasalvatge la finca Casa Roja, al terme municipal de Jorba.- ORDRE MAB/394/2003, de 18 de setembre, per la qual es regula el contingut,l’aprovació, la revisió i el seguiment dels plans tècnics de gestió i millora forestalsi dels plans simples de gestió forestal.- ORDRE MAB/398/2003, de 30 de setembre, per la qual es regula l’aplicació aCatalunya del Reial decret 581/2001, d’1 de juny. - ORDRE MAB/402/2003, de 25 de setembre, per la qual es declara refugi de faunasalvatge la finca Mas de Fonoll-Mas de March, al terme municipal de Mont-ral. - ACORD DEL GOVERN, pel qual s’aprova definitivament el Pla especial deprotecció del medi natural i del paisatge a la desembocadura del riu Gaià.- ACORD DEL GOVERN, pel qual s’aprova el Programa de sanejament d’aigüesresiduals industrials (PSARI 2003).

S’han elaborat un total de 531 resolucions de recursos administratius i resolucionssancionadores de la competència del conseller.

En l’àmbit de l’assessorament jurídic, s’han emès un total de 68 informessobre qüestions diverses (consultes de les diferents unitats del Departament,devolucions de fiances, qüestions patrimonials, incidències en els procedimentsd’atorgament de subvencions i expropiacions...).

També s’ha emès informe preceptiu en relació amb 11 ordres de subvencions is’ha participat en reunions de treball sobre l’elaboració de procediments per a latramitació dels ajuts, especialment pel que fa a l’aplicació de les líniescofinançades per la Unió Europea.

En l’àmbit de l’assessorament a la contractació, s’ha emès informe sobre untotal de 132 convenis de col·laboració, i sobre 94 expedients de contractació. S’haassistit a 102 convocatòries de meses de contractació i s’han fet 52 validacions depoders.

Pel que fa als afers judicials, s’ha intervingut en la tramitació de 241assumptes, dels quals 204 corresponen a la jurisdicció contenciosa administrativa,i la resta a la jurisdicció penal i laboral.

Finalment, han continuat les reunions mensuals de coordinació amb lespersones del Departament adscrites a les direccions generals i delegacionsterritorials que realitzen la instrucció dels procediments sancionadors a fi de fixarcriteris jurídics en les diferents matèries en què el Departament de Medi Ambient iHabitatge té competències sancionadores.


Àmbit jurídic

Les delegacions territorials del Departament a Barcelona, Girona, Lleida iTarragona s'estableixen a partir del Decret 209/1991, i a les Terres de l’Ebre a partirdel Decret 79/2001, de 6 de març.

Els òrgans dels serveis territorials depenen de la Secretaria General; lesfuncions depenen de la Secretaria General i de les direccions generals delDepartament; al seu capdavant hi ha un delegat territorial.

Corresponen als delegats territorials del Departament de Medi Ambient iHabitatge les funcions següents:– Representar el Departament davant dels diferents sectors ambientals dins el seuàmbit territorial– Exercir d’òrgan de coordinació en el territori entre el Departament i les entitatsque en depenen– Exercir les atribucions que la legislació d’intervenció integral de l’Administracióambiental els atorga– Conèixer, tramitar i resoldre els expedients relatius a les matèries competènciadel Departament de Medi Ambient i Habitatge, i les que els corresponguin enfunció del seu àmbit territorial– Incoar expedients sancionadors i imposar sancions en els supòsits i amb elslímits que determinin les disposicions legals– Exercir la Direcció orgànica de la Delegació Territorial sense perjudici de lesdirectrius funcionals dels respectius sectors ambientals– Participar en els òrgans i les comissions interdepartamentals de caràcterterritorial que els corresponguin– Vetllar perquè els règims regulats en matèria d’intervenció integral s’apliquincoordinadament amb els règims d’inspecció i sanció establerts per la legislaciósectorial ambiental.

Durant l’any 2003, les delegacions territorials han continuat desplegant laseva estructura en els àmbits de gestió administrativa, planificació ambiental ipatrimoni natural, i cal continuar destacant, en especial, les actuacions del nousistema d'intervenció administrativa sobre les activitats amb incidència ambientalque duen a terme les oficines de gestió ambiental unificada (OGAU).

Gestió AdministrativaDurant l’any 2003, s’han fet 86 requeriments als ajuntaments i 3 a altres entitatsper a la neteja i el condicionament d’indrets afectats per abocaments de residus,deixalles o runes. Així mateix, s’han enviat 64 comunicacions als ajuntaments perinstar la retirada de vehicles abandonats.

En relació amb les tasques d’assessorament jurídic, s’ha seguit el tràmit de lesdenúncies i els expedients sancionadors en matèries d’activitats extractives, caça,circulació motoritzada en el medi, espais naturals, forest, intervenció integral,pesca, protecció d’animals, residus i gossos perillosos.

EXPEDIENTS SANCIONADORS INCOATS DURANT L’ANY 2003TIPOLOGIA NOMBRE D’EXPEDIENTS

SANCIONADORS INCOATSActivitats extractives 15Caça 59Circulació motoritzada 245Espais naturals 6Forest 69


Delegacions Territorials del Departament de Medi Ambient i Habitatge

Delegació Territorialde Medi Ambient iHabitatge a Barcelona

Gossos perillosos 313Intervenció integral de l’Administració ambiental 8Pesca 48Protecció d’animals 151Residus 1Total 915

DENÚNCIES TRAMITADES QUE NO HAN COMPORTAT L’OBERTURA D’EXPEDIENT SANCIONADOR

TIPOLOGIA NOMBRE DE DENÚNCIESActivitats extractives 2Circulació motoritzada 2Forest 3Gossos perillosos 2Intervenció integral de l’Administració ambiental 26Protecció d’animals 53Total 88

En relació amb l’educació ambiental, l’Ambibús ha visitat 7 municipis en el marcde les campanyes de recollida selectiva de la fracció orgànica, 102 centres hanparticipat en el programa Escoles Verdes i la bústia d’informació de la Delegacióha atès 254 consultes.

Patrimoni Natural

Recursos forestalsDins del programa de defensa de la propietat pública, en compliment de la sevafunció de vetllar pels interessos dels boscos d’utilitat pública, s’han gestionat untotal de 53 expedients entre declaracions i descatalogacions de forests d’utilitatpública, consorcis i convenis, partionaments i vies pecuàries.

L’elaboració del programa d’aprofitaments per a les forests de la Generalitat deCatalunya, les d’entitats locals declarades d’utilitat pública i les que estan sotarègim de consorci o conveni ha suposat l’emissió d’unes 290 llicènciesd’aprofitaments forestals en total.


Alt Pe

nedès

Anoia

Bage

s

B. L

lobr

egat

Cerdan

ya

Berg

uedà

Osona

V. O

ccid

ental

V. O

riental

INVERSIONS REALITZADES EN EL MARC DEL PLA DE MILLORES DE LES FORESTS D’UTILITAT PÚBLICA

POBLACIÓ IMPORT INVERSIÓBagà 9.003,57Berga 1.853,92 Borredà 1.474,87 Castellar de n’Hug 3.823,96 Cercs 693,77 Gisclareny 7.265,84 Gósol 23.286,09 La Pobla de Lillet 7.633,02 Saldes 17.251,01Total 72.286,05

Dins el Programa d’inversions directes, s’han proposat 5 projectes i 6 propostesd’obres menors dels quals han estat aprovats 4 projectes (3 al Berguedà i 1 a laCerdanya) i 6 propostes d’obres menors, que sumen un import de 61.872,55 €.D’aquesta quantitat, destaquen les inversions realitzades en tractaments silvícolesde millora a les masses forestals de l’Alt Berguedà i les actuacions de millora iconsolidació de la xarxa forestal entre Bagà, Gisclareny i Saldes.

Enguany, s’han tramitat un total de 94 expedients de rompuda de terrenysforestals, amb una superfície sol·licitada d’unes 153,92 ha aproximadament, de laqual s’han denegat 43,63 ha i s’han autoritzat 110,29 ha.

Durant l’any 2003, s’ha tramitat el pagament d’ajuts corresponent alprograma d’aforestació de terres agràries per un total de 8.715,38 € corresponentsa primes compensatòries, i 1.669,32 € corresponents a primes de manteniment deles reforestacions.

Pel que fa a les mesures d’actuació forestal del Programa de desenvolupamentrural de Catalunya, corresponent a la Resolució MAB/3492/2002, de 25 de novembre, per la qual es fa pública la convocatòria de concurs públic per a laconcessió d'ajuts a la gestió forestal sostenible durant el període 2003-2004, en elseu tercer any de funcionament s’han tramitat 239 expedients nous de les mesures i2, i3, i5 i i6.

S'han atorgat ajuts de la mesura i2 (silvicultura) per un valor total de606.999,77 € en boscos d’ajuntaments, cosa que suposa que es treballa en 956,88ha fent-hi reforestacions i treballs silvícoles, i s'estan fent ordenacions forestals en13.338,98 ha.

La mesura i3 de prevenció d’incendis forestals ha donat lloc a la construccióde 67 punts d’aigua, a actuacions en 499,16 km de camins de prevenció d’incendis, a la construcció de 2,42 ha de camins preventius, i a l’establiment defranges tallafocs en 156,9 ha. Tot això amb una inversió total d’1.433.652,62 €.

La mesura i5 de mesures de compatibilització de la gestió forestal amb lafauna ha suposat una indemnització de 57.894,54 € en 1.858,01 ha de bosc, quehan protegit sectors crítics per a la reproducció i hivernada del gall fer, el mussolpirinenc i el trencalòs.

Finalment, la mesura i6 de transformació i comercialització dels productesforestals ha atorgat 395.318,33 € a les empreses per fomentar la millora delsprocessos de transformació i comercialització dels productes forestals.


Oficina de Gestió Ambiental Unificada (OGAU)

En el desenvolupament i la consolidació de l’aplicació de la Llei 3/1998, de 27 defebrer, de la intervenció integral de l’Administració ambiental, s’han registrat 137sol·licituds d’autorització ambiental i 459 expedients de llicència ambientaltramitats pels ajuntaments; i s’han redactat 46 resolucions i 112 propostes deresolució d’autoritzacions ambientals i 329 informes integrats de llicènciesambientals. A més, s’han emès 242 informes en relació amb les actuacions decontrol inicial d’autoritzacions i llicències ambientals efectuades per les EntitatsAmbientals de Control.

També s’han assessorat ens locals, enginyeries i empreses sobre la classificaciód’activitats segons els annexos del Decret 143/2003, i els tràmits a realitzar per a laseva legalització o adequació a la Llei 3/1998.

Així mateix, s’han registrat 197 controls reglamentaris sobre els nivellsd’emissió de contaminants a l’atmosfera de les activitats de l’annex II.1 delCatàleg d’activitats potencialment contaminants de l’atmosfera (CAPCA), delsquals 90 han estat revisats per l’OGAU.

Finalment, s’han fet gestions i informes sobre emissions a l’atmosfera enrelació amb 44 sol·licituds de deduccions per a inversions dedicades a protegir elmedi ambient.

GESTIÓ ADMINISTRATIVA

EXPEDIENTS INFORMATIUS INICIATS DURANT L’ANY 2003TIPOLOGIA NOMBRE D’EXPEDIENTS Aigües 84Acampades 22Activitats extractives 36Atmosfera 5Caça 158Contaminació lumínica 1Circulació motoritzada 178Espais naturals 49Forestal 175Gossos perillosos 90Incendis forestals 227Pesca 52Protecció d’animals 187Pesca marítima 1Purins 38Residus 292Residus municipals 35Olors 3Sorolls 19Vehicles fora d’ús 49Altres 71Total 1772


Delegació Territorial deMedi Ambient iHabitatge a Girona


SANCIONADORS INCOATSActivitats extractives 16Caça 114Circulació motoritzada 117Espais naturals 20Forest 93Gossos perillosos 63Pesca 40Protecció d’animals 49Atmosfera 2Residus 45Arxiu de l’expedient 24Total 583

Pel que fa al foment del benestar animal i la tinença responsable, l’Oficina deProtecció dels Animals de Girona ha donat suport a les 10 entitats protectoresd’animals que hi ha a la demarcació i ha atès les consultes de ciutadans, que hanestat unes 1.500. Així mateix, s’han tramitat 182 expedients informatius sobreprotecció dels animals i 90 expedients de gossos potencialment perillosos.

Planificació Ambiental

L’any 2003 ha suposat un pas més en la consolidació del projecte Escoles Verdes aGirona. En aquest sentit, les comarques gironines ja disposen de 24 centres amb eldistintiu Escola Verda i uns altres 5 estan en fase de formació. També s’ha resolt laconvocatòria d’ajuts, que ha lliurat a 9 centres un total de 7.800 euros.

La Delegació ha gestionat la tramitació dels ajuts atorgats per la DireccióGeneral de Planificació Ambiental. Així, s’han subvencionat la IAEDEN, InstitucióAlt Empordanesa per a la Defensa i l’Estudi de la Natura, amb 9.000 euros, il’Associació Naturalistes de Girona amb 8.400 euros. En ambdós casos, les accionsobjecte de suport consisteixen en la sensibilització i formació en medi ambient.

També s’han atès les consultes del públic sobre diversos aspectes decampanyes i conscienciació ambiental ciutadana, a la vegada que s’ha gestionat labústia electrònica de la Delegació.

Patrimoni Natural

Protecció de l’entorn naturalDurant l’any 2003, s’han realitzat 244 visites a les activitats extractives de lescomarques de Girona, totes en el marc del seguiment dels treballs de restauracióestablerts en els corresponents programes de restauració autoritzats. Pel que fa aaquest sector, s’han efectuat 14 propostes d’obertura d’expedients sancionadors is’han enviat 53 requeriments.

Quant a les activitats extractives en zones de domini públic hidràulic, s’ha emèsinforme sobre 35 expedients, dels quals 19 corresponen a l’extracció d’àrids a leslleres fluvials i la resta a altres actuacions a la llera com ara neteges de cursosfluvials.

L'any 2003, s'han rebut 86 peticions d’emissió d’informe sobre obres o



activitats que per la seva naturalesa o per la situació respecte dels espais inclososen el PEIN han hagut de ser objecte de valoració d'impacte ambiental. En 6 casos,s’ha iniciat el tràmit d’avaluació d’impacte ambiental previst pel Decret 114/1988,d’avaluació d’impacte ambiental. En 15 casos, i com a conseqüència de l’aplicacióde la Llei 6/2001, de modificació del Reial decret legislatiu 1302/1986, d’avaluaciód’impacte ambiental, s’ha efectuat un screening en tractar-se de supòsits del’annex II de l’esmentada Llei, i tots han resultat exempts del tràmit d’avaluaciód’impacte ambiental de la Direcció General de Boscos i Biodiversitat.

D’altra banda, s’han continuat desenvolupant les tasques de seguiment ivigilància de diverses declaracions d’impacte ambiental mitjançant laconstitució i participació en diverses sessions de les corresponents comissionsmixtes de concertació i control: variants de Setcases, de Llagostera, deCamprodon i de la Cellera de Ter i millores de les carreteres de Tordera-Blanes iCamprodon-Molló, aparcament a Vallter, i desdoblament de la carretera C-65.Les obres del nus d’enllaç de la C-35 amb GI-6744 a Llagostera, l’ampliació delport esportiu de Roses, l’estació de tractament d’aigua marina del delta de laTordera (Blanes) i la millora de la carretera C-252, de Corçà a Garriguella, tambéhan estat objecte de seguiment del compliment de la declaració d’impacteambiental durant l’any 2003, tot i que el seguiment ja s’havia iniciat a l’any2002.

En el marc urbanístic, s'han obert 152 expedients corresponents a peticionsd’informes urbanístics preceptius d’acord amb les competències del Departament.Aquesta xifra es refereix a informes sobre planejament urbanístic. Alhora, s’hanemès 36 informes sobre actuacions en sòl no urbanitzable. La gestió d’aquestsexpedients ha generat unes 160 visites sobre el terreny i s’ha participat, tant en laPonència Tècnica com en la Comissió, en les 11 sessions de la Comissió Territoriald’Urbanisme de Girona.

Al llarg de l’any 2003, s’han dut a terme 25 visites d’inspecció relacionadesamb expedients informatius oberts per denúncies sobre actuacions de les qualses podien derivar afeccions negatives en espais naturals protegits o en la sevaperifèria. Aquestes visites han comportat els corresponents informes iseguiments per determinar la incidència ambiental de les actuacions. Destaquenles visites als espais Castell-cap Roig, l’Albera, Cap de Creus, les Gavarres iEstanys de Sils.

Conservació de la naturaEnguany, s’han presentat 19 plans tècnics de gestió cinegètica. A més, s’hantramitat 31 expedients de modificació d’àrees de caça (4 canvis de titular, 5segregacions, 16 ampliacions, 4 creacions, 1 anul·lació, 1 desestimació i 1 zona deseguretat). Pel que fa a depredadors, s’han autoritzat 21 actuacions de control i 7denegacions. Les batudes de porc senglar han estat 112 i els aguaits nocturns 21, iel nombre d’informes sobre accidents de trànsit amb aquesta espècie han estat253. Al seu torn, s’han autoritzat 227 repoblacions i alliberaments de faunasalvatge cinegètica.

La Reserva Nacional de Caça Freser-Setcases ha continuat censant les espèciescinegètiques i protegides com el gall fer (Tetrao urogallus), la perdiu blanca(Lagopus mutus), la perdiu xerra (Perdix perdix), el trencalòs (Gypaetus barbatus) idiversos mamífers depredadors. Durant la temporada de caça de l’isard (Rupicaprarupicapra), s’han autoritzat 40 permisos de trofeu i 200 de la modalitat selectiva.En la modalitat de trofeu, s’han obtingut 11 medalles d’or, 10 de plata i 14 debronze. La recuperació de cultius agrícoles destinats al consum directe de lesespècies cinegètiques, la distribució de blocs de sal per als isards i la repoblació

amb 200 perdius xerres han estat altres fites de la reserva. D’altra banda, s’haestablert un nou local a la Reserva que fa les tasques de centre de treball i demagatzem.

A Girona, hi ha 92 refugis de pesca. El programa Aigües Vives ha continuat lavigilància i el control dels rius a fi de protegir l’ictiofauna en els episodisd’oscil·lació del nivell d’aigua.

Recursos forestalsDins el Programa d’inversions directes, s’han elaborat 22 projectes o propostesd’obres i treballs per un import total d’1.962.828,75 euros, dels quals s’hanaprovat 8 que suposen 906.894,96 euros, i s’han certificat 9 actuacions per unvalor d’1.884.978,73 euros.

La inversió major ha estat en treballs silvícoles i reforestacions (968.049,15euros), cosa que suposa un 51% del total, i segueixen les actuacions d’hidrologia(897.768,97 euros) i d’arranjament de camins (19.160,61 euros).

L’execució del Programa d’aprofitaments a les forests de la Generalitat deCatalunya i d’entitats locals declarades d’utilitat pública i en règim de consorci oconveni ha suposat l’emissió de 90 llicències d’aprofitament en total, quecorresponen a 7 expedients d’aprofitament de fusta amb 2.634 m3, 1 de llenya, 43de pastures, 30 de caça, 6 de parcel·les per a ús individualitzat, 2 de pinyes i 1apícola.

La inversió prevista del Programa de millores es constitueix amb el 15% delvalor de tots els aprofitaments adjudicats durant l’any anterior en les forestsd’entitats locals declarades d’utilitat pública. Enguany ha estat de 228.409,73euros i ha afectat 53 forests que pertanyen a 18 ajuntaments.

S’han tramitat 1.624 expedients d’autorització o notificació sobre el controld’aprofitaments de fustes, llenyes i escorces en finques de propietat privada, laqual cosa ha suposat l’aprofitament de 99.550 m3 de fusta per a serra, 1.297 t defusta per a trituració, 41.804 t de llenya i 15.752 q de suro. A més, s’han tramitat66 expedients de rompudes de terrenys forestals per a conreu agrícola amb unasuperfície autoritzada per a rompre de 66,63 ha.

Pel que fa als ajuts econòmics a propietaris forestals, ha continuat l’etapainiciada l’any passat en aquest àmbit amb la promulgació de la ResolucióMAB/3492/2002, de 25 de novembre, sobre ajuts a la gestió forestal sostenibledurant el període 2003-2004, la qual ha suposat tramitar 84 expedients desol·licitud d’ajut econòmic, dels quals s’han aprovat 38 per un import de 236.038euros i s’han certificat 8 (6 dels quals corresponen a la convocatòria de l’anyanterior) per un import de 88.786,54 euros.

Arran dels incendis d’aquest estiu, es va publicar la ResolucióMAB/2682/2003, de 10 de setembre, d’ajuts extraordinaris per a la regeneraciódels boscos afectats, i s’han tramitat 84 expedients amb un pressupost sol·licitatde 765.174,54 euros.

S’han resolt 6 expedients de camins i pistes forestals, que han suposatl’obertura de 4.100 m de nous vials, al marge de les pistes de desembosc ques’inclouen en l’expedient d’aprofitament mateix.

Les ocupacions de terrenys forestals han suposat l’inici de la tramitació de 6expedients. S’han tramitat 8 convenis de primera intervenció en les zonesafectades pels incendis d’aquest estiu.

Oficina de Gestió Ambiental Unificada (OGAU)L’Oficina de Gestió Ambiental Unificada (OGAU) de Girona té encomanada, desde l’entrada en vigor de la Llei 3/1998, la funció d’aplicar al sector productiu i de



serveis de les nostres comarques el nou model d’intervenció administrativainstaurat per l’esmentada Llei i la normativa concordant. Aquesta tasca esconcreta en els aspectes de prevenció com la tramitació de les sol·licituds dellicència i autorització ambientals i les de control de les activitats sotmeses aaquests règims.

Durant l’any 2003, l’OGAU de Girona ha tramitat 37 sol·licitudsd’autorització ambiental (activitats o establiments inclosos en l’annex I) i 210sol·licituds de llicència ambiental (activitats o establiments inclosos en l’annexII.1). De les sol·licituds d’autorització ambiental, 9 s’han resolt de maneradefinitiva, 3 estan pendents de resolució i 1 s’ha desestimat (sol·licitud no idònia).De les sol·licituds de llicència ambiental, 7 s’han resolt de manera definitiva, 41estan pendents de resolució, 32 estan pendents de proposta de resolució per partdels ajuntaments i 30 s’han desestimat (sol·licituds no idònies, canvis substancialsi canvis no substancials). L’OGAU ha emès un total de 80 informes integratscorresponents a sol·licituds de llicència ambiental de l’any 2003.

Cal indicar que l’OGAU, durant l’any 2003, ha emès un total de 24 informesd’avaluació sobre expedients de sol·licitud d’autorització ambiental i 283 informesintegrats sobre expedients de sol·licitud de llicència ambiental, iniciats durantl’any 2003 i anys anteriors.

Així mateix, l’OGAU ha emès un total de 6 informes sobre al·legacionspresentades (al·legacions a la proposta de resolució / recurs de reposició a laresolució) corresponents a sol·licituds d’autorització ambiental i 64 informes(al·legacions a l’informe integrat / a la proposta de resolució) corresponents a lessol·licituds de llicència ambiental.

Pel que fa al règim de control de les activitats i els establiments, aquestaOGAU ha emès 6 informes relatius al control inicial d’activitats incloses a l’annexI i 62 informes d’activitats incloses a l’annex II.1. La sol·licitud de tramitació delsinformes sobre aquestes activitats es va iniciar durant l’any 2003 o en períodesanteriors.

Planificació ambiental

En l’àmbit de la promoció i el foment de l’educació ambiental, s'ha fet la cessió detallers i plafons divulgadors de caire mediambiental a les entitats i els centreseducatius que ho han sol·licitat.

TALLER / PLAFONS ENTITATS % UTILITZACIÓSOL·LICITANTS ANUAL

Taller del paper reciclat (sobre reciclatge) 8 19,1Taller L'ecocompra (sobre residus) 7 15,7Joc de l'Ecodòmino (sobre recollida selectiva) 7 16,8Vídeos (sobre recollida selectiva i residus) 4 9,2Plafons (sobre reciclatge dels residus) 1 7,5

Ha continuat el desenvolupament del programa Escoles Verdes, iniciat l'any 1998,amb els 23 centres inscrits, dels quals 8 han renovat el distintiu d'Escola Verda, 9han rebut el distintiu i 6 es troben en procés de formació.

Quant al seguiment de campanyes municipals o comarcals sobre laimplantació progressiva de la recollida selectiva de la fracció orgànica, s'ha donatsuport a la comarca de l'Alt Urgell i a la de l'Urgell amb l'estada de la Unitat Mòbild'Educació Ambiental Ambibús.

Delegació Territorialde Medi Ambient iHabitatge a Lleida

Patrimoni natural

Protecció de l’entorn naturalCom a activitats principals en la planificació d'aquest any, s'ha fet el seguiment deles activitats extractives en actiu, i també l'assistència i l'assessorament tècnic a lesempreses extractores. Com a conseqüència de les visites d'inspecció, s'haninterposat denúncies davant de diversos organismes de la Generalitat, d'acordamb les seves competències. Finalment, s'ha realitzat un seguit de consultes iassistències tècniques a entitats locals i particulars.

Així mateix, s’ha fet el seguiment de les declaracions d’impacte ambientalmitjançant les comissions mixtes de concertació i control i els informes sobreplanejament urbanístic.

INFORMES, VISITES I EXPEDIENTS TRAMITATS L’ANY 2003TIPOLOGIA NOMBRESeguiment de declaracions d’impacte ambiental 30Planificació urbanística 118Actuacions d’avaluació, inspecció i control sobre activitats extractives 516Total 664

Conservació de la naturaEn l’àmbit de la caça, s’han tramitat 140 plans tècnics de gestió cinegètica amb lesmatrícules equivalents i se n’ha tramitat la modificació i renovació de 40.

En l’àmbit de la pesca, s’han tramitat 479 plans tècnics de gestió cinegètica,s’han fet 23 actuacions de salvaments piscícoles i s’han autoritzat 10 repoblacionspiscícoles.

Recursos forestalsPel que fa al Programa d’inversió directa en obres de restauracióhidrologicoforestal, prevenció d’incendis, xarxa viària, tractaments silvícoles ireforestacions, s’han executat 11 obres amb una inversió de 660.029,51 €.

EXPEDIENTS D’APROFITAMENTS FORESTALS EN FORESTS D’UTILITAT PÚBLICA I PATRIMONIALS TRAMITATS L’ANY 2003TIPOLOGIA NOMBREFusta 55Llenyes 36Pastures 260Caça 31Tòfones 20Altres 9Total 411

El Programa de millora s’emmarca en els aprofitaments de conreu i sembra enriberes propietat de la Generalitat de Catalunya, i se n’han tramitat 227expedients d’aprofitament.

Finalment, s’han tramitat 165 expedients de rompuda de terrenys forestals, 48d’autoritzacions per construir nous vials en terreny forestal, 17 d’ocupaciótemporal de terrenys, 1 de declaració d’utilitat pública de forests, 15 declassificació de camins ramaders i 12 d’autorització de competicions esportives.



Oficina de Gestió Ambiental Unificada (OGAU)

EXPEDIENTS TRAMITATS PER L’OGAU EN EL MARC DE LA LLEI 3/1998 DURANT L’ANY 2003

TIPUS D'EXPEDIENT ENTRATS TRAMITATSAutorització ambiental 72 61Llicència ambiental 740 717Consultes i assistències tècniques 140 140Expedients d'ajuts 4 4Manteniment de la base de dades 19 19 d’expedients d'activitats potencialment contaminadores de l'atmosferaTotal 975 941

EXPEDIENTS DE DENÚNCIES TRAMITATS PER L’OGAU L’ANY 2003 PER INCOMPLIMENT DE LA NORMATIVA SECTORIAL

TIPOLOGIA ENTRATS TRAMITATSEntrades 58Requeriments 15Sancionadors 28Controls inicials o periòdics 591 508(totals)Informes sobre planejament 36 36urbanístic municipalTotal expedients 1.660 1.528

Gestió Administrativa

EXPEDIENTS INFORMATIUS INICIATS DURANT L’ANY 2003TIPOLOGIA NOMBREActivitats 9Residus 89Extractives 3Aigües 7Cont. atmosfèrica 6Espais naturals 1Cont. lumínica 1Altres 4Total 120


SANCIONADORS INCOATSDerivats de la Llei 3/1998 4Extractives 8Residus 1TOTAL 13

Delegació Territorialde Medi Ambient iHabitatge a Tarragona

EXPEDIENTS DE DENÚNCIES TRAMITATS L’ANY 2003 PER INCOMPLIMENT DE LA NORMATIVA SECTORIAL

TIPOLOGIA DENÚNCIES EXPEDIENTS DENÚNCIES TOTALENTRADES INICIATS ARXIVADES DENÚNCIES

TRAMITADESCaça 98 73 26 103Pesca 24 5 2 7Forestal 33 21 6 31Prot. animals 155 107 64 172Gossos perillosos 55 20 28 48Circ. motoritzada 66 55 10 66Espais naturals 2 1 5 6Total 433 282 141 433

Planificació AmbientalEn l’àmbit de l’ensenyament, ha continuat l’aplicació del programa pilot EscolesVerdes a onze centres d’ensenyament de les comarques de Tarragona. Aquest anyhan renovat el distintiu d’Escola Verda nou centres del Baix Penedès. Hacontinuat el préstec de tallers educatius i exposicions a escoles, entitats i enslocals. S’ha tramitat una sol·licitud d’inscripció d’entitats en el Cens generald’entitats d’educació ambiental. Respecte als expedients de sol·licitud desubvenció tramitats, han estat quatre procedents d’entitats sense ànim de lucre icentres d’ensenyament, amb un import sol·licitat de 17.157 €.

Patrimoni Natural

Protecció de l’entorn naturalEntre d’altres activitats, durant l’any 2003 s’han seguit les activitats extractives enactiu, s’han assistit i assessorat les empreses en matèria tècnica i ha continuat elseguiment de les declaracions d’impacte ambiental mitjançant les comissionsmixtes de concertació i el control i els informes sobre el planejament urbanístic.

En conjunt, els informes, les visites i els expedients tramitats i les tasquesrealitzades es distribueixen de la manera següent:

– Sobre el seguiment de les declaracions d’impacte ambiental, s’han dut a terme21 visites.– Sobre activitats extractives, s’han fet 76 inspeccions i enviat 26 requeriments, is’han dirigit 2 obres d’execució subsidiària.– Sobre planificació urbanística, s’han tramitat 61 plans urbanístics i s’han emès27 informes.– S’ha assessorat i fet el seguiment de les actuacions realitzades en l’espai de ladesembocadura del riu Gaià i en l’espai de la platja de Torredembarra.

Conservació de la naturaEn l'àmbit de la caça, s'han realitzat 811 tramitacions referides a les 168 àreesprivades de caça, les zones de caça controlada i els refugis de fauna salvatge. Entotal, en l'àmbit territorial de la Delegació, s'han expedit 17.017 llicències de caçai pesca i 550 permisos per a la captura de fringíl·lids.

En l'àmbit de la pesca, s'han autoritzat 10 repoblacions piscícoles, s'haprecintat 1 xarxa de pesca i hi ha hagut 18 actuacions de pesca elèctrica, com acol·laboració amb la Delegació Territorial a les Terres de l'Ebre, al Delta de l'Ebre.



Durant l'estiu s'ha coordinat el projecte Aigües Vives a les comarques tarragoninesamb 6 intervencions.

Finalment, s'ha emès informe sobre 19 expedients d’accidents de trànsitcausats per porcs senglars i 6 per a l’Agència Catalana de l’Aigua; s’han realitzat 5reunions sobre el seguiment de la població de cabirols i 5 reunions sobre espais deprotecció especial.

Recursos forestalsS’ha autoritzat 1 ocupació en forests d’utilitat pública (FUP). Els ingressos peraquesta ocupació han estat 7.272,70 euros. S’han emès 8 certificacions sobretitularitat al Registre de la Propietat. Dins el Pla d’aprofitaments en FUP, s’hanrealitzat 6 subhastes i s’han atorgat 9 llicències per un import total de 9.207,96euros en forests de la Generalitat i 2 llicències per un import total de 1.104,66euros en forests municipals.

S’han tramitat 134 expedients de rompudes en terreny forestal corresponentsa 191 hectàrees i 168 aprofitaments en finques forestals de propietat privada.Respecte als camins ramaders, s’ha iniciat el tràmit de 2 expedients.

S’han presentat 5 projectes i han estat aprovats 4 per un import total de608.052,24 euros. També s’han tramitat 85 sol·licituds d’ajuts segons l’Ordre de14.12.2001 per un import total informat d’1.367.956,41 euros i un importcertificat de 738.762,46 (corresponen a sol·licituds de l’any 2002 certificadesdurant l’any 2003).

Oficina de Gestió Ambiental Unificada (OGAU)Pel que fa als expedients tramitats d’acord amb la Llei 3/1998, de 27 de febrer, dela intervenció integral de l’Administració ambiental, l’Oficina de GestióAmbiental Unificada ha tramitat un total de 140 nous expedients, dels quals 38estan sotmesos al règim d’autorització ambiental i 102 sotmesos al règim dellicència ambiental.

Dels 38 expedients tramitats en el règim de sol·licitud d’autoritzacióambiental (annex I), 1 correspon al sector de mineria, 17 a indústria química, 1 aproducció i transformació de metalls, 1 a indústries alimentàries, 9 a gestió deresidus, 1 a explotacions ramaderes, 1 a indústries minerals i de la construcció i 7a activitats diverses.

Dels 102 expedients tramitats en el règim de llicència ambiental (annex II.1),8 corresponen al sector d’energia, 12 a mineria, 2 a indústries minerals i de laconstrucció, 12 a indústria química, 7 a indústria alimentària, 11 a gestió deresidus, 37 a explotacions ramaderes i 13 a altres activitats.

També s’han tramitat i resolt 70 expedients de consultes dels ajuntaments i/oadministrats.

Respecte als controls ambientals efectuats en activitats legalitzades segons laLlei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’Administracióambiental, s’han emès 42 informes sobre controls inicials.

La signatura d’un conveni de col·laboració entre el Departament de MediAmbient i Habitatge i la Universitat Rovira i Virgili ha permès elaborar uninventari de torxes industrials del Camp de Tarragona, el qual inclou dadesadministratives dels establiments, dades i documentació tècniques en general deles torxes, reportatge fotogràfic i recull normatiu.

Conjuntament amb tècnics de la Secció de Gestió Administrativa, s’han dut aterme 10 visites d’inspecció a establiments industrials amb un total de 35mesuraments amb equips portàtils. També s’han fet 2 inspeccions amb la UME(Unitat Mòbil de Control d’Emissions Industrials).

S’han supervisat 8 inspeccions d’emissions de les EIC. S'ha fet el seguiment dels plans de vigilància ambiental de les empreses que

tenen declaració d'impacte ambiental, amb un protocol establert de mesuramentsals focus emissors (SIRUSA, PTRES, BASF, ERCROS, REPSOL QUÍMICA…).

Quant a la funció d’assessorament als ens locals i els administrats en general,s’han atès 260 peticions relacionades amb el sistema d’intervenció ambiental,tramitacions administratives, avaluacions ambientals, classificacions, etc.

Pel que fa al control d'emissions industrials, se n’ha elaborat el vuitè anuari,que recull l’estudi i les conclusions de les dades registrades en continu a la XEAC(Xarxa d’Emissions Industrials de Catalunya) durant l’any 2003 al Camp deTarragona i a empreses connectades del Montsià, el Baix Penedès i la Conca deBarberà (més d’1 milió de dades).

Així mateix, s’ha fet el seguiment, el control i la supervisió de lesinstal·lacions de la XEAC i el seu funcionament en continu (elaboració d’informesd’actuacions, contrastacions de senyals, validació i elaboració de dades, control iseguiment de les incidències en els nivells d’emissió registrats, justificacions iinformes, etc.). S’han fet 40 visites tècniques a les estacions de la XEAC.

S’ha realitzat el manteniment i la calibració dels analitzadors de les nouestacions remotes de la XVPCA (Xarxa de Vigilància i Previsió de laContaminació Atmosfèrica) ubicades al Camp de Tarragona: Perafort, Constantí,Vila-seca, Tarragona (5) i Reus; i dels captadors manuals de partícules totals ensuspensió, plom, PM10 i HCl. S’han validat les dades i s’ha informat sobre elsnivells d’ozó troposfèric durant l’estiu. S’han fet campanyes de mostrejos dedioxines a Constantí, Perafort, Tarragona (DARP) i Bonavista, i campanya demostreig permanent de COV a l’estació de Tarragona-Parc de la Ciutat iConstantí.

S’han atès 44 sol·licituds i posteriors trameses de dades d’immissió imeteorològiques de la XVPCA a altres entitats públiques, privades, escolars iparticulars. S’han impartit 8 xerrades informatives i posterior visita a les estacionsremotes a cursos de la URV, diverses televisions, instituts i empreses.

S’ha donat suport tècnic al LGAI (Laboratori General d’Assaigs) i a l’InstitutCarlos III (Madrid), i s’han fet gestions per reubicar l’estació de la plaça de laGeneralitat al Parc de la Ciutat (Tarragona) i la de la Pobla de Mafumet a Alcover.

S’han fet 10 visites d’inspecció en establiments industrials amb un total de 35mesuraments amb equips portàtils. També s’han dut a terme 2 inspeccions amb laUME (Unitat Mòbil de Control d’Emissions Industrials). S’han supervisat 8inspeccions d’emissions de les EIC.

En l'àmbit del Pla de seguretat química de Tarragona (PLASEQTA), el Grup deControl Ambiental (GCA), format per tècnics de la Delegació, ha elaborat fitxes-resum de les característiques fisicoquímiques i d’actuació en cas d’accident ambles 12 substàncies químiques més perilloses, incloses en els escenaris recollits en elPLASEQTA.

També sobre la revisió que s’ha fet a la demarcació del PLASEQTA, el GCA haelaborat un nou protocol d’actuació del grup en cas d’activació del PLASEQTA, itambé per a comunicats d’incidents menors (aturades de plantes, queixes d’olors,etc.).

Quant a la col·laboració amb Protecció Civil, s'han emès 12 informes sobreepisodis d'olors, aturades de plantes i altres queixes per contaminació atmosfèrica.A més, s'han comptabilitzat 15 actuacions que no han generat informe.



Gestió AdministrativaDurant l’any 2003, es van rebre 560 denuncies per incompliment de la normativavigent al territori en relació amb les matèries de caça, pesca, espècies protegides,circulació motoritzada, aprofitaments forestals, espais naturals, protecció delsanimals, animals perillosos, activitats extractives, etc., i es van iniciar i resoldre428 expedients.

Educació AmbientalEn matèria d’educació ambiental, s’ha fet el seguiment del programa d’EscolesVerdes al territori, amb 4 escoles que han rebut el distintiu d’Escola Verda, i 6centres que es van adherir al programa.

El 28 de març de 2003, es va celebrar el Fòrum d’Escoles Verdes a Amposta,que va comptar amb l’assistència de 22 centres de les comarques de Tarragona; elsactes es van desenvolupar a la Biblioteca Comarcal Sebastià Juan Arbó i a lesinstal·lacions del Parc Natural a la casa de Fusta. Es van exposar diferentsactuacions que estaven desenvolupant els centres en relació amb el programa i esvan realitzar tallers ambientals per part dels alumnes. En total, van assistir-hi 125persones entre alumnes i professors.

Patrimoni NaturalDurant l’any 2003, s’han emès 93 informes diversos sobre temes relacionats ambel patrimoni natural, i s’han dut a terme el seguiment de 9 projectes ambdeclaració d’impacte ambiental (obres de carreteres i també el dragatge de l’Ebre),60 inspeccions d’activitats extractives i 4 visites als espais naturals de proteccióespecial.

En l’àmbit de la caça, s’han gestionat 7.000 sol·licituds de caça, s’han tramitat500 autoritzacions per a caça major en àrees privades de caça i reserves nacionalsde caça, s’han atorgat 739 autoritzacions per danys produïts per fauna i s’hangestionat 72 autoritzacions per a repoblacions amb espècies cinegètiques.

En l’àmbit de la pesca, s’han autoritzat repoblacions piscícoles, s’han precintat95 xarxes de pesca al delta de l’Ebre i s’han tramitat 215 autoritzacions de pesca alrall.

Pel que fa a la protecció d’animals, durant l’any 2003 s’ha donat assistènciatècnica a associacions d’animals, a entitats locals i a denunciants demaltractament i abandonament d’animals, i s’ha donat resposta a 52 consultessobre el Programa de registre d’animals de companyia.

S’ha redactat i executat el Pla anual d’aprofitaments en forests públiques queha comportat la tramitació de 4 expedients d’ocupació de forest pública, i s’hanredactat els projectes de manteniment de la xarxa viària forestal patrimonial i deprevenció d’incendis al Pla de protecció prioritari dels Ports de Beseit.

Oficina de Gestió Ambiental Unificada (OGAU)El gruix de la tasca que desenvolupa l’OGAU de la Delegació Territorial a les Terresde l’Ebre correspon a la tramitació d’expedients de llicència ambiental iautorització ambiental d’acord amb les funcions atorgades pel Decret 136/1999,de 18 de maig, de desplegament de la Llei 3/1998, de 27 de febrer. Així, s’hanobert un total de 57 expedients corresponents a llicències ambientals i 15expedients d’autoritzacions ambientals.

La distribució d’aquests expedients segons la tipologia d’activitats és lasegüent: – Un 40% dels expedients iniciats corresponen a activitats ramaderes, amb unapresència important de l’engreix d’aviram i de porcs

Delegació Territorialde Medi Ambient iHabitatge a les Terresde l’Ebre

– Un 15% del total d’expedients corresponen a activitats de gestió de residus– Un 7% dels expedients corresponen a mineria (extracció d’àrids), activitatsenergètiques (principalment parcs eòlics), indústria química i, finalment, indústriaalimentària.

En relació amb el subministrament de la informació ambiental, a més del’atenció personalitzada o bé telefònica al ciutadà, s’han obert un total de 40expedients corresponents a consultes adreçades a aquesta Delegació Territorial ique fan referència a activitats. Entre aquestes consultes, destaquen pel seu nombreles sol·licituds de classificació segons la IIAA, les trameses de subvencions i d’altrestràmits referents a activitats.

S’han iniciat 11 expedients per queixes presentades en aquesta DelegacióTerritorial referents al funcionament d’activitats, i s’han inspeccionat gran part deles activitats denunciades.

L’avaluació dels controls inicials realitzats per les entitats ambientals decontrol ha suposat un total de 19 expedients, on s’han valorat les actuacionsrealitzades per aquestes empreses acreditades.



Corresponen a la Direcció de Serveis les funcions següents:

– Dirigir els treballs referits a preparar i elaborar les propostes d’avantprojecte depressupost del Departament, tramitar-ne les modificacions, i fer la gestióeconòmica, comptable, patrimonial i contractual– Administrar el règim interior i la gestió dels serveis generals del Departament– Planificar i impulsar les accions encaminades a integrar i optimitzarcompletament les actuacions de les diferents unitats del Departament– Dirigir les iniciatives i els treballs adreçats a millorar l’avaluació de la gestió enels diferents àmbits del Departament– Coordinar i gestionar els assumptes relatius al personal adscrit als diferentsòrgans del Departament– Coordinar i supervisar la informatització i els sistemes d’informació delDepartament.

Servei de PersonalEn data 20 de maig, es va signar el conveni específic per a l’any 2003 de l’Acordmarc de col·laboració entre el Departament de Treball i el Departament de MediAmbient per al desenvolupament, per part del Departament, de 3 programes:– Treballs en els espais naturals de protecció especial, que es realitza entre elsmesos de juliol i desembre. Es van contractar 43 treballadors per a aquestprograma. – Treballs de prevenció d’incendis forestals, que es realitza durant els mesos dejuliol a setembre. Es van contractar 35 treballadors per a aquesta campanya.– Treballs relacionats amb la gestió de les activitats cinegètiques i piscícoles, que esrealitza entre els mesos de juliol i desembre. Es van contractar 7 treballadors per aaquest programa.

Convocatòries tramitades

Concursos específics de mèrits i capacitats convocats – Resolució de 23 de gener, de convocatòria de concurs específic de mèrits icapacitats per a la provisió de tres llocs singulars (convocatòria de provisió núm.MA/008/02). – Resolució de 27 de gener, de convocatòria de concurs específic de mèrits icapacitats per a la provisió de dos llocs de treball (convocatòria de provisió núm.MA/009/02).– Resolució de 30 d’abril, de convocatòria de concurs específic de mèrits icapacitats per a la provisió del lloc de responsable d’Estadística i AvaluacióAmbiental (convocatòria de provisió núm. MA/001/03).– Resolució de 28 de maig, de convocatòria de concurs específic de mèrits icapacitats per a la provisió del lloc de cap de la Secció de Gestió de Personal de laSecretaria General (convocatòria de provisió núm. MA/004/03).– Resolució de 13 d’agost, de convocatòria de concurs específic de mèrits icapacitats per a la provisió de dos llocs de treball (convocatòria de provisió núm.MA/007/03).– Resolució de 19 d’agost, de convocatòria de concurs específic de mèrits icapacitats per a la provisió de diversos llocs de treball (convocatòria de provisiónúm. MA/006/03).– Resolució de 19 d’agost, de convocatòria de concurs específic de mèrits icapacitats per a la provisió de diversos llocs de treball (convocatòria de provisiónúm. MA/008/03).

Direcció de Serveis

Subdirecció Generalde CoordinacióAdministrativa

Convocatòries de lliure designació convocades– Resolució de 25 de març, de convocatòria per a la provisió, pel sistema de lliuredesignació, de dos càrrecs de comandament (convocatòria de provisió núm.MA/002/03).– Resolució de 14 de maig, de convocatòria per a la provisió, pel sistema de lliuredesignació, del lloc de subdirector/a general de Protecció de la Biodiversitat(convocatòria de provisió núm. MA/003/03).

Processos selectiusDurant l’any 2003, s’ha desenvolupat el procés selectiu corresponent a laconvocatòria, mitjançant promoció interna, per cobrir 50 places de la categoriad’agent rural de primera del cos d’Agents Rurals de la Generalitat de Catalunya(convocatòria 01/02), resolt amb el nomenament dels funcionaris amb efectes del’1 de setembre de 2003.

Canvi de destinació del personal laboralDurant l’any 2003, s’ha desenvolupat la convocatòria de concurs de canvi dedestinació per a la provisió de llocs de treball de personal laboral fix (núm. deregistre de convocatòria LMA/001/03).

Concursos generals de mèrits i capacitatsResolució de 9 d’octubre, de convocatòria de concurs general de mèrits icapacitats per a la provisió de llocs de treball del cos d’Agents Rurals (convocatòriade provisió núm. MA/001/03/AR).

Nòmines i despeses de personalEl Departament de Medi Ambient i Habitatge, en l’exercici de 2003, va disposard’un pressupost inicial de 35.439.010,58 € per fer front a les despeses de personal(nòmines i Seguretat Social).

La gestió d’aquest pressupost s’ha dut a terme d’acord amb els articles 23, 24,25, 26 i 29 de la Llei 30/2002, de 30 de desembre, de pressupostos de laGeneralitat de Catalunya per a 2003 (DOGC 3791, de 31.12.2002) i lesinstruccions rebudes del Departament d’Economia i Finances.

Pel que fa als plans d’ocupació per a aquest any, el Pla de vigilància iprevenció d’incendis forestals ha disposat d’una dotació de 35 treballadors, el Plade parcs naturals i fauna salvatge de 43 treballadors més i el Pla d’activitatscinegètiques i piscícoles de 7 treballadors. Aquests plans es van dur a terme entreels mesos de juny a desembre de 2003 amb el cost següent:

Nòmines dels plans d’incendis, cinegètiques i parcs 386.037,97 €Quota patronal a la Seguretat Social 131.269,95 €Total del cost de plans d’ocupació 2003 517.307,92 €

Formació 2003Les tasques relacionades amb la formació que duu a terme el Servei de Personalconsisteixen en l'elaboració del Pla de formació del Departament de MediAmbient i Habitatge segons l'Acord general sobre condicions de treball; en lacol·laboració amb l'Escola d'Administració Pública en l'assistència als cursos deformació que aquesta organitza, i en la tramitació d’inscripcions a jornades i/ocursos externs al Departament.



El Pla de formació s'elabora mitjançant la detecció de necessitats que derivaen l'organització de diferents accions formatives. Aquestes es financen mitjançantel pressupost assignat al Departament de Medi Ambient i Habitatge a l'Acord per ala formació continuada a les Administracions públiques (AFCAP) i la partcorresponent a formació del pressupost del DMAH.

En aquest sentit, la funció del Servei de Personal és la gestió econòmica iadministrativa del pressupost AFCAP i del DMAH en matèria de formació;l'organització completa d'alguns cursos (elaboració del programa, contacte amb elsprofessors, inscripció del personal del Departament interessat, seguiment iavaluació del curs) i la coordinació de la resta de cursos (en què les unitatsdestinatàries del curs organitzen el programa i contacten amb els professors).

Durant l'any 2003, s'han fet 62 activitats formatives, l'assistència a les qualss'ha autoritzat a 780 treballadors.

També s'ha continuat col·laborant amb la Direcció General de la FuncióPública en la gestió i coordinació de les ofertes de béns i serveis que duen a termeles empreses per als empleats de la Generalitat de Catalunya.

NOM DE L'ACTIVITAT EDICIONS HORES ASSISTENTS DESTINATARIS/ CURS

Jornada de seguretat 4 7 20 Agents Ruralsen el maneig de l'armamentWord bàsic 4 20 15 Agents RuralsPrevenció de molèsties dorsals 4 5 30 Agents RuralsCurs avançat d'investigació 1 35 25 Agents Ruralsde causes d'incendis forestalsIniciació a les cremes controlades 1 26 24 Agents RuralsCurs d’escalada: seguretat 1 16.5 16 Agents Ruralsen treballs verticalsCurs de conducció i direcció 1 21 5 Agents Ruralsd’equips per a sotsinspectors del cos d’Agents RuralsCurs GPS i Miramon 3 5 12 Agents RuralsResolució de conflictes 1 20 15 TotsCurs de comunicació oral 1 16 15 TotsCurs d'organització de 1 25 20 Totsdocuments Curs de procediment 1 20 20 TotsadministratiuCurs de Word avançat 1 15 12 TotsCurs d’Excel bàsic 1 20 12 TotsCurs d’Excel avançat 2 15 12 TotsCurs d’Access inicial 4 25 12 TotsCurs d’Access avançat 2 20 12 TotsCurs de Power Point 2 15 12 TotsCurs de Power Point a Tarragona 1 20 15 TotsCurs de Miramon 4 16 14 TotsCurs de Miramon 1 14 20 Totsa les Terres de l’EbreAnglès Preintermedi 1 50 15 TotsAnglès Intermedi 1 50 15 TotsAnglès Elemental 1 50 15 TotsCatalà de nivell C a Lleida 1 80 15 Tots

Català de nivell C 1 80 15 Totsa Terres de l’EbreTaller de pronoms febles 1 10 10 TotsTaller de pronoms relatius 1 10 10 TotsCurs d’aprofitament 1 30 20 Totsde qüestions gramaticalsCurs d’extinció d’incendis 1 8 25 Totsper a EPICurs de conducció 4 x 4 2 7 10 Facultatius

forestalsCurs sobre molèsties dorsals 1 7 15 Personal

TorreferrussaCursos de primers auxilis 4 5 10 TotsCursos de primers auxilis 2 10 40 Agents Rurals

Guardes de Reserva

Curs sobre espècies protegides 1 112 25 Totsde les comarques gironinesTotal 60 890 578

Servei de Gestió EconòmicaMitjançant la Llei 30/2002, de 30 de desembre, de pressupostos de la Generalitatde Catalunya per a 2003, es va aprovar el pressupost de la Generalitat deCatalunya per a 2003, amb un crèdit inicial per al Departament de Medi Ambienti Habitatge de 156.066.065 €.

Durant l’exercici de 2003 s’han incorporat crèdits provinents de l’exercici2002 per un import de 17.009.285,38 €. S'han tramitat diferents expedients deTransferència de crèdit entre departaments de la Generalitat que han suposat unincrement per al Departament de 470.433,51 €. S’han ampliat crèdits per unimport de 3.609.676,37 €. S’han generat i reintegrat crèdits per un import globalde 32.346.757,9 €. Així mateix, s’ha efectuat un reintegrament de crèdit en elcapítol II per un import total de 64.044.77 €.

Finalment, i un cop comptabilitzades totes les variacions (incloses lesincorporacions de l’exercici 2002), el total de crèdits per dur a terme les activitats iinversions del Departament va suposar durant l'exercici 2003 un import de209.502.218,16 €.

Unió EuropeaProcedents de la Unió Europea i amb destinació al pressupost del Departament deMedi Ambient i Habitatge, s’han generat crèdits pels conceptes següents:

DESCRIPCIÓ CONCEPTE IMPORTLIFE-NATURA Conservació gavina corsa 151.747,9 LIFE NATURA Conservació visó europeu 159.290,78 LIFE TORDERA 76.326,07 P.O. INTERREG II C Mediterrani 104.694,00 P.O. RETEX 93-99 346.706,08 Reintegrament despeses Conferència sobre Biodiversitat 3.336,00 Total 842.100,83



Procedents de la Unió Europea i amb destinació al pressupost de l’AgènciaCatalana de l’Aigua, s’han generat crèdits pels conceptes següents:

DESCRIPCIÓ CONCEPTE IMPORTPrograma Operatiu Retex 1.254.462,64Programa Operatiu Rechar II 16.648,98Participació de la Generalitat en el DOCUP 14.236.222,78 Objectiu 2 de Catalunya 2000-2006 corresponent a l’ACA Provinent de la Unió Europea i amb destinació 6.857.801al Pressupost de l’Agència de Residus Fons de Cohesió Total 22.365.135,4

Procedents de la Unió Europea i amb destinació al pressupost del Centre de laPropietat Forestal, s’han generat crèdits pel concepte INNOVC@T-SI per un importde 41.032,60.

Pressupost de l’EstatEn el marc del Conveni entre el Ministeri d’Obres Púbiques, Transports i MediAmbient i el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat deCatalunya sobre actuacions derivades del Pla nacional de residus industrials per ala gestió d’olis usats i del Conveni entre el Ministeri d’Obres Púbiques, Transportsi Medi Ambient i el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitatde Catalunya sobre actuacions derivades del Pla nacional de residus perillosos,recuperació de sòls contaminats, s’han generat crèdits per un import de 3.273.292€ que provenen del pressupost de l’Estat i tenen com a destinació la Junta deResidus.

Procedents del pressupost de l’Estat i amb destinació al Departament de MediAmbient i Habitatge:

DESCRIPCIÓ CONCEPTE IMPORTConveni Centre d’Informació Geogràfica 34.425,27CORINE LAND COVER MIMA Subvencions a espais protegits per 2.060.410a la protecció i millora del medi ambient MAPA Aforestació de terres agrícoles 123.086,50MAPA Inversions forestals 24.750Total 2.242.671,77

Altres procedències

CONCEPTE O PROCEDÈNCIES IMPORTProcedents del Cànon que liquiden les entitats d’inspecció 194.371,09i control (EIC) concessionàries de la Generalitat de Catalunya en matèria de controls reglamentaris d’emissions a l’atmosfera i amb destinació al pressupost del Departament de Medi Ambient i Habitatge Llicències de caça i pesca 2.213.412,48Fons forestal 735.220,92Conveni ENHER 232.039,42Import corresponent a les sancions liquidades en matèria forestal 140.436,62Total 3.515.480,53

Servei de Contractació, Patrimoni i Expropiacions

ContractacióEl DMAH ha tramitat durant l’exercici de 2003 un total de 180 expedients decontractació. La despesa que això ha suposat és de 24.871.466,14 €, els quals esdistribueixen segons l’objecte contractual de la manera següent: 10.086.146,44 €d’obres; 6.322.958,85 € de subministraments; 2.936.189,48 € de consultoria iassistència; i 4.337.971,84 € de serveis.

CONSULTORIA I ASSISTÈNCIAUNITAT OBRES SUBMINISTRAMENTS CONSULTORIA SERVEIS ESPECIALS

ADMINISTRATIVA I ASSISTÈNCIA

Direcció General de 0 1 10 5 0

Planificació Ambiental


Qualitat Ambiental


Boscos i Biodiversitat

Direcció General 1 2 1 0 0

d’Activitats Cinegètiques

i Pesca Continental


Prevenció de Riscos

del Medi Natural

Secretaria General 0 30 1 17 0

Total 39 44 48 47 2

Convenis de col·laboracióEl Departament de Medi Ambient i Habitatge ha tramitat i formalitzat durantl’any 2003 un total de noranta-set convenis de col·laboració; a més de tretzeconvenis que es van prorrogar. Aproximadament, un 20% dels convenis han estatformalitzats amb centres d’educació i de recerca, un 50% amb administracions i el30% restant amb diferents entitats.

Dels noranta-set convenis que s’han formalitzat aquest any, només quaranta-un convenis van representar una despesa per al Departament de Medi Ambient iHabitatge. L’import total d’aquests quaranta-un convenis de col·laboració és de4.382.075,3 euros, dels quals 346.471,02 euros han estat amb centres d’educació irecerca, 2.421.794,28 euros amb administracions i 1.613.810 euros amb diferentsentitats.

Els cinc convenis més importants econòmicament són:

– Conveni de col·laboració entre el Departament de Medi Ambient i Habitatge i elCentre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat deCatalunya per establir les condicions en què el Centre prestarà els serveisinformàtics que necessita el Departament de Medi Ambient i Habitatge per a lagestió i el bon funcionament dels seus sistemes d'informació.– Conveni de col·laboració entre el Departament de Medi Ambient i Habitatge i laFederació Catalana de Pesca per realitzar diversos programes i actuacions per a lamillora de l'ordenament, la gestió i la sostenibilitat de l'aprofitament piscícola en



les aigües continentals de Catalunya durant l'any 2003.– Conveni de col·laboració entre el Departament de Medi Ambient i Habitatge i elCentre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat deCatalunya per a la prestació al DMAH dels serveis de comunicacions mòbils en gruptancat d'usuaris en l'àrea geogràfica de Catalunya, utilitzant la xarxa Àgora.– Conveni de col·laboració entre el Departament de Medi Ambient i Habitatge i laFederació Catalana de Caça per fixar els programes i les activitats que portarà aterme la Federació Catalana de Caça en l’any 2003 encaminades a la promoció, lagestió i la coordinació de la pràctica de la caça i el suport del Departament de MediAmbient i Habitatge per al desenvolupament d’aquests programes i activitats.– Conveni de col·laboració entre el Departament de Medi Ambient i Habitatge i elCentre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals per desenvolupar diversesaplicacions de l'inventari ecològic i forestal de Catalunya i d’altres projectes.

PROPOSTES DE CONVENIS SEGONS UNITATS ADMINISTRATIVESUNITAT DIRECTIVA EXPEDIENTSDirecció General de Planificació Ambiental 9Direcció General de Qualitat Ambiental 16Direcció General de Boscos i Biodiversitat 15Direcció Gral. d’Activitats Cinegètiques i Pesca Continental 6Direcció General de Prevenció de Riscos del Medi Natural 6Secretaria General 45Total 97

Servei de Règim Interior

Suport IdiomàticA finals del mes de setembre, el Centre de Terminologia – termcat, l’Institut Catalàde Cartografia, la Direcció General de Política Lingüística i el Departament deMedi Ambient i Habitatge van presentar conjuntament a la Sala d’Actes delDMAH el Diccionari de gestió ambiental, el qual havia tingut el suport delDepartament. El diccionari conté més de 2.000 termes de les sis grans àreesd'aquesta disciplina: biogeografia, ciència del sòl, climatologia, geomorfologia,hidrologia i la Terra. Cada entrada conté, a més de la denominació catalana, lesequivalències en castellà, francès i anglès, la definició i, en alguns casos, notesexplicatives. Com a complement, hi ha una vintena de quadres amb més d'unmiler de termes catalans, i un centenar d'il·lustracions.

DESCRIPCIÓ CURS ASSISTENTS APTES HORES COSTCurs de nivell C 112 62 80 17.200 Curs de llenguatge administratiu 19 15 60 3.600Taller d’aprofundiment de qüestions 19 13 30 1.800gramaticalsTaller sobre pronoms relatius 6 5 10 960Taller sobre pronoms febles 10 9 10 960Formació en llengua anglesa nivell 30 16 150 7054,5elemental finançats

AFCAP

Formació en llengua anglesa nivell 19 12 150preintermediFormació en llengua anglesa nivell 24 18 150intermedi avançat

Les unitats i els centres del DMAH s’han instal·lat el corrector automàticortogràfic i gramatical WordCorrect (350 llicències de la versió catalana, 150 de lacastellana i 100 de l’anglesa).

Han tingut continuïtat les tasques de revisió i correcció dels textos de lespublicacions incloses en el Pla editorial del Departament i de documentacióadministrativa en les llengües catalana, castellana, francesa i anglesa (4.412planes); de disseny d'impresos i formularis diversos; de resolució de consultessobre normativa lingüística, terminologia i toponímia; i d’atenció sobre les provesde llengua catalana dutes a terme pels organismes competents en el dominilingüístic català. S’han realitzat traduccions en llengües catalana, castellana,francesa i anglesa de poca extensió (1.188 planes de traducció directa, 142 planesd’inversa), i la revisió d’aquelles traduccions destinades a ser editades o objecte dedifusió àmplia a fi d’assegurar-ne la qualitat.

S’han determinat perfils lingüístics en el procés de selecció de personal denova incorporació (20 aspirants), i s’ha determinat la competència lingüísticad’un participant en el concurs de mèrits per al lloc de director/a del Parc delsPorts.

Secció d’Organització AdministrativaLa finalitat de la Secció és posar a l’abast de totes les unitats del Departament elsrecursos i mitjans necessaris, tant de serveis com de subministraments, perquèpuguin desenvolupar les seves activitats de la millor manera possible.

Ha destacat la coordinació dels moviments que va comportar el traspàs derecursos provinents del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca alDepartament de Medi Ambient i Habitatge pel que fa a les bases del cos d’AgentsRurals. S’ha adquirit mobiliari homologat per a bases i s’ha subministrat a lesbases ja formalitzades fax, fotocopiadores, material d’oficina i impresos i petitselectrodomèstics.

També s’han atès les peticions de diferents unitats del Departament pel que faa mobiliari divers, fotocopiadores, fax, material d’oficina i petits electrodomèstics.

S’han coordinat diverses obres de remodelació per habilitar noves zones detreball amb l’objectiu de reubicar el personal als edificis dels Serveis Centrals, laDirecció General de Boscos i Biodiversitat i la Direcció General d’ActivitatsCinegètiques i Pesca Continental.

S’ha tret a concurs el contracte de neteja per a totes les instal·lacions delDepartament de Medi Ambient i Habitatge i el de seguretat per a l’edifici de la seucentral del Departament; i també el manteniment d’instal·lacions, la missatgeria iel manteniment de maquinària diversa.

S’han gestionat els pagaments i s’ha fet el seguiment de les despesesd’electricitat, aigua i gas, i també de correus.

Pel que fa a telefonia, les tasques que s’han realitzat enguany es divideixen endos grups ben diferenciats: telefonia mòbil i telefonia fixa.

En telefonia fixa, es cobreix un total de 619 línies que abasten tots els centresde treball del Departament de Medi Ambient i Habitatge; en telefonia mòbil, escobreixen 382 línies. De totes les línies, s’han gestionat les avaries, fet el



seguiment dels consums i gestionat el pagament de la despesa. S’han adequat mitjançant l’increment de línies diferents oficines on

actualment hi ha personal del Departament de Medi Ambient i Habitatge adiverses localitats, concretament a les bases d’Agents Rurals de Girona, Manresa,Montblanc, Olot, Ripoll, Tarragona, Solsona, Garraf, les Garrigues i Urgell, i elsparcs naturals d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i els Ports.

Arxiu CentralEl fons documental del Departament de Medi Ambient i Habitatge es reparteixentre 3 dipòsits, on es custodien unes 22.000 capses: Arxiu Central de l’av.Diagonal, 523-525 (11.000 capses), i arxius semiactius de Dr. Roux, 80 (10.000capses) i de Sant Feliu de Llobregat (amb 700 capses dels expedients de lesllicències d'activitats classificades).

Enguany, s'han acabat l'inventari i la catalogació dels fons de les llicènciesd'aprofitaments forestals entre els anys 1860 a 1970, que estaven dipositats alcentre de Torreferrussa i al centre de Vallcalent, a Lleida. El fons de Torreferrussas'ha traslladat al dipòsit de l'edifici de Dr. Roux en espera de poder enviar-lo al'Arxiu Nacional de Catalunya. El fons de Vallcalent s'ha traslladatprovisionalment al dipòsit de l'Arxiu Central Administratiu de la Delegació delGovern a Lleida fins que s'acabi la reforma de l'edifici de l'Arxiu Històric de Lleida.

Prèviament, s'ha fet la proposta d'avaluació de conservació permanentd'aquesta documentació, que ha estat aprovada per la Comissió Nacional de Tria iAvaluació de la Documentació del Departament de Cultura.

TIPUS D’ACTUACIÓ Arxiu Central Arxiu semiactiude l’av. Diagonal de Dr. Roux

Transferències de 29 10 documentacióCapses transferides 918 106Sol·licituds de consultes 304 80i préstec de documentació

Durant el mes de novembre, s'ha organitzat a la seu central del Departament unTaller d'organització de documents administratius, amb la participació de 15persones, impartit per una formadora de l'Escola d'Administració Pública deCatalunya i per l'arxivera del Departament.

Centre de DocumentacióL'objectiu general de consolidar l'accés a la informació s'ha complert amb lesactivitats següents:– Revisió dels registres bibliogràfics abocats del Catàleg del Centre deDocumentació del Departament de Medi Ambient i Habitatge al catàleg deBiblioteques Especialitzades de la Generalitat, amb correcció dels errors detectats afi d'aconseguir una major qualitat del catàleg.– Incorporació al catàleg del Centre de Documentació del Departament de MediAmbient i Habitatge dels centres de documentació dels parcs següents quedepenen del Departament: Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici,Parc Natural del Cadí-Moixeró, i Parc Natural del Delta de l'Ebre. Per aquestmotiu, s'han hagut d'adequar els mitjans tècnics de què disposaven els esmentatscentres i se n'ha preparat el personal per dur a terme les tasques corresponents.

Així mateix, ha continuat el manteniment de les bases de dadesespecialitzades en cd-rom i s’han incorporat alguns accessos mitjançant Internet a

bases de dades de legislació i jurisprudència.Paral·lelament, s’ha ampliat la base de dades de sumaris, fins a arribar a

38.850 registres, que substitueix el butlletí de sumaris en paper i que facilita latasca de recerca als tècnics del Departament.

Al llarg de l’any 2003 s’han deixat en préstec 912 documents a usuaris internsi s'han fet uns 40 préstecs interbibliotecaris; els usuaris externs han estat 9.537; elservei d’obtenció de documents ha satisfet 276 peticions de reproducció d'articles,i s’han atès 460 peticions internes específiques de recerca. Les consultes a lapàgina web del CDMA han estat 22.570.

Servei del Gabinet TècnicCorrespon al Servei del Gabinet Tècnic fer el seguiment i la valoració econòmicade les actuacions, els plans i els programes del Departament i avaluar-ne elsresultats per mitjà d’informes, estudis i sistemes d’indicadors, sempre encoordinació amb el conjunt d’unitats directives i empreses adscrites alDepartament. Impulsa la redacció d’estudis i d’investigacions que poden serd’interès per al Departament i en promou i coordina la publicació. També recull isistematitza les dades estadístiques competència del Departament.

Les principals actuacions del Servei del Gabinet Tècnic en el decurs de l'any2003 es descriuen a continuació.

Àrea d'estudis i programacióAmb les bases de dades disponibles al Servei i els fluxos d'informació existents,s'han preparat els documents sobre les actuacions més destacades dutes a termepel DMA i Habitatge que s'han sol·licitat i que estan destinats a l'equip de Direcciódel Departament i altres departaments de la Generalitat.

Durant l'any 2003, s'han donat d'alta els projectes inversors del Departament(capítols pressupostaris 6 i 7) fins a l'anualitat 2007 dins el Programa d'inversionspúbliques de la Generalitat (PIP). Aquests projectes, que cal revisar periòdicamenta fi de reprogramar-ne les anualitats, s'estan tractant amb els nous instruments deseguiment d'actuacions.

S'han emès els informes que han sol·licitat la Direcció del Departament od'altres àmbits de la Generalitat i que es refereixen a l'activitat inversora delDepartament, tant pel que fa als àmbits d'actuació o vectors com als imports ol'impacte territorial, principalment referits a l’exercici anterior, i, quan s’hasol·licitat, en relació amb l’exercici vigent. En aquest sentit, també s'ha preparat lainformació, corresponent al Departament, relativa a la distribució territorial de lesinversions de la Generalitat de Catalunya, tasca que coordina el Departamentd'Economia i Finances.

S'ha coordinat i preparat la documentació que acompanya el projecte depressupost del Departament de Medi Ambient per a l'any 2003, especialment laMemòria d'objectius - Pressupost per a programes i la Memòria de subvencions,sempre en col·laboració i amb la participació del conjunt d'unitats delDepartament.

S'han elaborat informes periòdics de seguiment pressupostari, per capítols, delconjunt d'organismes públics adscrits al Departament amb la finalitat d'establiruna bateria d'indicadors de gestió del pressupost.

S'ha participat en el procés d'elaboració del Programa governamental CAT21,principalment en el vessant pressupostari, a partir dels eixos-valor establerts enaquest Programa, a fi d’assignar recursos a les actuacions i definir indicadors deseguiment d'actuacions.


Subdirecció Generald’Estudis i Programació


Plans comarcals de muntanyaEn el marc dels plans comarcals de muntanya, creats per la Llei 2/1983, de 9 demarç, d'alta muntanya, s'han dut a terme les actuacions de seguiment del graud'execució de les actuacions programades pel Departament de Medi Ambient iHabitatge per a l'any 2003, i s’ha emès informe sobre les noves actuacionsinversores que tot i no estar programades també s’han realitzat. S’ha informatexhaustivament sobre aquest àmbit de treball al Consell General de Muntanya permitjà del representant del Departament que, al llarg de l’any 2003, ha estat el capdel Servei de Planificació de la Direcció General del Medi Natural.

Memòries econòmiquesS’han redactat les memòries econòmiques de les disposicions normatives que hasol·licitat al Gabinet la Subdirecció General d’Assessoria Jurídica, en col·laboracióamb les unitats impulsores. Les memòries econòmiques preparades l’any 2003 sónles següents: – Projecte de Decret pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenat per a la protecciódel medi nocturn.– Projecte de Decret 143/2003, de 10 de juny, de modificació del Decret 136/1999,de 18 de maig, pel qual s'aprova el Reglament general de desplegament de la Llei3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l'Administració ambiental, ise n'adapten els annexos.– Projecte de Decret 194/2003, d'1 d'agost, de declaració del Parc Natural de l'AltPirineu.– Avantprojecte de Llei 5/2003, de 22 d’abril, de mesures de prevenció delsincendis forestals en les urbanitzacions sense continuïtat immediata amb la tramaurbana.– Projecte de Decret de declaració de zones d'actuació urgent als terrenys forestalsafectats per l’incendi forestal del Solsonès, la Segarra, el Bages i l’Anoia de l’any1998.– Projecte de Decret 171/2003, de 8 de juliol, pel qual es declaren zona d'actuacióurgent els terrenys afectats per incendi forestal que no s'han regeneratnaturalment a les comarques del Bages, el Berguedà, el Solsonès i Osona.– Projecte de Decret 57/2003, de 20 de febrer, de modificació del Decret 82/1994,de 22 de febrer, pel qual s'aprova el Pla especial de la Zona Volcànica de laGarrotxa pel que fa a la delimitació interna de l'espai al municipi de les Preses.

Àrea d'estadística i avaluació ambiental

Manteniment de les estadístiques bàsiques d’interès per al DMAHS’ha continuat treballant en el manteniment i la cohesió de l’activitat estadísticadel Departament, a partir de l’actualització de les dades generades per les diferentsunitats del Departament que, d’ençà l’any 1994 i de manera sistemàtica, aplegaaquest Servei.

La informació es presenta distribuïda en sis grups, corresponents als diferentsàmbits d’actuació del Departament:- Direcció i serveis generals de protecció del medi ambient: informació de caràcterpressupostari i de finançament de la despesa ambiental.- Informació i educació ambiental: dades sobre consultes mediambientals, etc.- Prevenció i actuacions de protecció ambiental: informació sobre la qualitat del’aire, les emissions atmosfèriques, els sistemes voluntaris de prevenció i protecciódel medi a les empreses, etc.

- Planificació i actuacions en el patrimoni natural: dades sobre la planificació delsespais naturals, espais forestals, fauna, etc. - Infraestructures i gestió dels residus i del seu impacte sobre l'entorn: bàsicamentestadístiques sobre empreses de tractament de residus i generació i gestió deresidus industrials i municipals.- El cicle integral de l'aigua: dades sobre sanejament i tractament d’aigües residualsi qualitat de les aigües.

Les estadístiques són publicades parcialment en diferents informes i memòriesi es presenten actualment en la Intranet del DMAH per a ús intern.

Pla estadístic de CatalunyaEl Pla estadístic de Catalunya (PEC) és l'instrument legal per ordenar i planificarl'activitat estadística oficial i aprofundir en el procés de constitució del sistemaestadístic de Catalunya. El PEC vigent va ser aprovat per la Llei 8/2001, de 14 dejuny, del Pla estadístic de Catalunya 2001-2004.

La Llei estableix que, cada any, el Govern ha d’aprovar el Programa anuald'actuació estadística (PAAE), elaborat per l'Institut d'Estadística de Catalunya(IDESCAT), amb la consulta prèvia amb les institucions i els òrgans del SistemaEstadístic de Catalunya. En aquest àmbit, el Gabinet Tècnic coordina i proposa lesoperacions del DMAH que s’inclouen en el Pla. Durant l’any 2003, s’ha efectuat elseguiment i balanç del PAAE 2002 i s’han desenvolupat les actuacions previstescorresponents a l'any 2003: – Activitats estadístiques consolidades: hidrografia, residus municipals, residusindustrials declarats, qualitat de l'aire, índex de contaminació atmosfèrica, estat deles aigües de bany a la temporada d'estiu, qualitat ambiental de les aigües litorals,qualitat de l'aigua dels rius, declaracions d'impacte ambiental, activitatsextractives, superfícies i produccions forestals, espais naturals protegits,climatologia, despesa pública de la Generalitat de Catalunya en medi ambient idades del medi ambient a Catalunya– Activitats estadístiques experimentals: estadística sobre entitats subministradoresd'aigua per al consum humà, tractament d'aigües residuals urbanes, qualitatbiològica de l'aigua dels rius, sistemes de gestió ambiental i etiquetatge ecològic,explotació de la gestió de la IIAA, estadística d'espècies amenaçades, llicències decaça i pesca i captures de caça major, i visitants i utilització dels parcs naturals aCatalunya– Activitats estadístiques en projecte: control de les emissions atmosfèriques,estadística del Cànon de l'aigua.

Participació en la xarxa EIONETL’Agència Europea de Medi Ambient (AEMA) i la Xarxa Europea d’Informació iObservació del Medi Ambient (EIONET) es van crear com un únic organisme l’any1994. La missió de l’AEMA és difondre la informació sobre l’estat del mediambient i el seu instrument és l'EIONET, una xarxa d’organismes que col·laborenen el subministrament de la informació per adoptar les mesures necessàries deprotecció del medi ambient.

A Espanya, com en altres països de la UE, la xarxa està formada pel punt focalnacional (Ministeri de Medi Ambient), pels centres nacionals de referència (òrganstemàtics) i pels punts focals autonòmics (a Catalunya, la Secretaria General delDMAH a través del Gabinet Tècnic), i la seva missió és fer d'interlocutor ambl’AEMA i subministrar les dades requerides per als informes sobre indicadors i elsestats del medi ambient a Europa.

L’any 2003, el punt focal autonòmic de Catalunya ha participat en la



validació de la informació que aplega i envia el Ministeri de Medi Ambient al’AEMA, i ha col·laborat en la consulta sobre la proposta de l’AEMA de ConjuntBàsic d’Indicadors (Core Set of Indicators) per a l’avaluació futura de l’estat delmedi ambient a Europa. També s’ha col·laborat a definir i elaborar el Troncocomún de indicadores ambientales, desenvolupat per la Dirección General deCalidad Ambiental.

Coordinació, seguiment i gestió de fons europeusDurant l’any 2003, s’ha dut a terme un conjunt de tasques tècniques depreparació, gestió i seguiment de les propostes d'actuacions del Departament quereben o són susceptibles de rebre cofinançament de fons europeus comunitaris, enconcret del Fons Europeu de Desenvolupament Regional i del Fons de Cohesió, encol·laboració amb la Direcció General de Programació Econòmica delDepartament d’Economia i Finances.

En aquest marc, al llarg de l'any 2003 s'han mantingut els contactes tècnicsamb les diferents direccions generals del Departament implicades a gestionar iexecutar programes, projectes o iniciatives europees, i també amb l’AgènciaCatalana de l’Aigua, la Junta de Residus i el Servei Meteorològic de Catalunya.

Fons europeu de desenvolupament regional (FEDER)Durant l’any 2003, s’han realitzat les certificacions corresponents a les actuacionsFEDER a data 30.06.2003 i a data 31.12.2003. S’ha facilitat, de tots els projectesque gestiona el DMAH, la informació financera i física d’aquests projectes. Lainformació financera es refereix, d’una banda, als pagaments efectius realitzatsfins a l’últim semestre, i, d’altra banda, als pagaments compromesos noefectivament pagats fins a l’últim semestre.

Amb la informació física es dóna la quantificació dels indicadors derealització, resultat i impacte fins a l’últim semestre, de manera individualitzadaper a cada projecte, d’acord amb el Complement de Programa.

Les iniciatives comunitàries INTERREG IIIAl llarg de 2003, el Servei del Gabinet Tècnic ha coordinat la presentació decertificacions de projectes dins les iniciatives comunitàries INTERREG III A, III BMEDOCC i III B SUDOE.

Certificació de projectes Data certificacionsINTERREG III A 30.09.2003INTERREG III B MEDOCC 30.06.2003INTERREG III B MEDOCC 30.10.2003INTERREG III B SUDOE 30.06.2003

LLISTAT DE PROJECTES COORDINATSTIPUS NOM DEL PROJECTEIII A Desenvolupament d'instruments per a la gestió

integrada de paisatges forestalsIII A La vall de la Garona, un territori transfrontererIII A Pirineus mediterranis, la muntanya que uneixIII A SYLVAPIR 2006III B MEDOCC VREM. Les vies romanes al Mediterrani.

III B MEDOCC ENPLAN. Avaluació mediambiental de plansi programes

III B MEDOCC MEDWET/REGIONS. Programa d'acció a les zoneshumides de les regions mediterrànies

III B MEDOCC HYDROPTIMET. Optimització dels instruments de previsió hidrometeorològics

III B SUDOE Ports Nets

El desembre de 2003, es va tancar la convocatòria de projectes per a la iniciativacomunitària INTERREG III B MEDOCC. La Unitat de Prevenció d’Incendis vapresentar el projecte GRINFOMED: Elaboració i posada en marxa d’un programacomú entre els actors locals de les regions de l’arc mediterrani occidental enmatèria de predicció i prevenció de grans incendis forestals. El Servei del GabinetTècnic va col·laborar en el disseny i la redacció del projecte, i va establir contactesamb els socis, el Secretariat Tècnic Conjunt i l’Autoritat de Gestió.

Programa INNOVC@T-SI de CatalunyaEl Programa INNOVC@T-SI de Catalunya té com a objectiu experimentar lautilització de les tecnologies de la informació en les petites i mitjanes empreses,especialment en les que són en zones rurals i de muntanya, amb l’objectiu decontribuir al seu desenvolupament econòmic. La participació del DMAH esconcreta en l’Elaboració de l’Hipermapa del territori, que permetrà fer anàlisis depredicció en els àmbits econòmic, social i de les infraestructures (participació delDepartament de Política Territorial i Obres Públiques, DURSI, Departament deMedi Ambient i Habitatge, Departament de Governació i AdministracionsPúbliques i LOCALRET).

Durant l’any 2003, s’han emès les certificacions corresponents a l’accióinnovadora del FEDER INNOVC@T-SI (30.06.2003 i 31.12.2003).

Fons de cohesióRespecte al Fons de Cohesió, l’any 2003 s’ha realitzat el seguiment físic i financerdels projectes que es relacionen a continuació:

– Depuració de les aigües residuals d'aglomeracions urbanes en les conquesintercomunitàries i internes de Catalunya, l'òrgan responsable del qual ésl'Agència Catalana de l'Aigua, amb una despesa elegible de 100,7 milions d'euros iun cofinançament del Fons de Cohesió del 80%. A 31 de desembre de 2003, elspagaments efectuats se situaven al voltant del 71%– Depuració i tractament de llots i reutilització d'aigües residuals urbanes, l'òrganresponsable del qual és l'Agència Catalana de l'Aigua, amb una despesa elegiblede 78,5 milions d’euros i un cofinançament del 80%. A 31 de desembre de 2003,els pagaments efectuats se situaven al voltant del 7%– Construcció i adequació de les infraestructures de tractament de residusmunicipals a Catalunya, l'òrgan executor del qual és la Junta de Residus, per unimport total de 37 milions d’euros, amb un cofinançament del 80%. A 31 dedesembre de 2003, els pagaments efectuats se situaven al voltant del 45%– Plantes de tractament de residus municipals a les comarques de l'Urgell, elPallars Jussà i la Conca de Barberà, l'òrgan executor del qual és la Junta de Residus,per un import total de 10 milions d’euros, amb un cofinançament del 80%. A 31de desembre de 2003, els pagaments efectuats se situaven al voltant del 83%



– Creació i millora de la xarxa d'infraestructures de tractament de residusmunicipals a Catalunya, l'òrgan executor del qual és la Junta de Residus, per unimport total de 19 milions d’euros, amb un cofinançament del 80%. A 31 dedesembre de 2003, els pagaments efectuats se situaven al voltant del 0,3%– Adequació de les instal·lacions d'incineració de residus municipals a Catalunya ala Directiva 2000/76/CE (2002), l'òrgan executor del qual és la Junta de Residus,per un import total de 12 milions d’euros, amb un cofinançament del 80%. A 31de desembre de 2003, els pagaments efectuats se situaven al voltant del 0,09%.

Al llarg de l'any 2003, la Comissió Europea també va aprovar els projectessegüents:

– Planta de selecció i biotractament de residus municipals a Sant Adrià de Besòs(Decisió C(2003) 3882, de 15 d'octubre de 2003), amb una despesa elegible de 45milions d’euros– Infraestructures de sanejament de petites aglomeracions urbanes de Catalunya(Decisió C(2003) 4384, de 19 de novembre de 2003), amb una despesa elegible de43 milions d’euros.– Dessalinitzadora del delta de la Tordera (Decisió C(2003)1543, de 6 de maig de2003), amb una despesa elegible de 27,5 milions d’euros.

PublicacionsEl Gabinet Tècnic coordina diferents estudis i publicacions en matèriamediambiental. Al llarg de l’any 2003, s’han publicat els treballs següents:

– Memòria del Departament 2002; el Servei del Gabinet Tècnic, en col·laboracióamb totes les unitats i entitats del Departament, ha realitzat i publicat la Memòria2002 del Departament– Dades del Medi Ambient a Catalunya 2003; opuscle estadístic on es recullen lesdades més rellevants dels diferents vectors (aigua, aire, residus, medi natural), aixícom altres dades d’interès ambiental de 2002– Informe sobre l’estat de medi ambient a Catalunya 2001; número 9 de la col·lecció“Documents dels Quaderns de Medi Ambient”, que pretén ser un diagnòstic de lasituació ambiental del nostre país durant els darrers anys. L’objectiu de l’informeés oferir una eina útil per a la consulta i la documentació dels agents del sectorambiental i del públic en general.

Unitat d’InformàticaCorrespon a la Unitat Informàtica del Departament analitzar, desenvolupar,implantar i efectuar el manteniment de les aplicacions informàtiquesdepartamentals, i també implantar, fer el manteniment i donar suport, si s'escau, ales aplicacions informàtiques interdepartamentals.

Les principals línies d’actuació de l’any 2003 pel que fa al camp dels sistemesd’informació del Departament han estat les següents:

– Disseny i desenvolupament d’un nou sistema d’informació per a la gestió delsexpedients sancionadors del Departament– Implantació d’un Sistema d’Informació per donar suport al Registre d’Animalsde Companyia, al qual els ens locals també poden estar connectats– Implantació del Projecte SIMA: Servei Interactiu de Mapes Ambientals. Es tractade donar accés al ciutadà, mitjançant la Internet, a la informació cartogràficaambiental del Departament

– Col·laboració en el projecte europeu Corine– Servidor d’imatges del satèl·lit Landsat– Suport tècnic per a l’automatització i modernització del web del Departament– Disseny d’un nou sistema de gestió de les llistes de distribució del Departament(publitrameses)– Millora de les xarxes locals de les delegacions territorials del Departament i lescomunicacions amb els Serveis Centrals– Adequació de la infraestructura de l’edifici de Torreferrusa (comunicacions,maquinari, programari…)– Finalització de la informatització dels parcs i anàlisi per informatitzar els centresde recuperació de fauna, les piscifactories i les granges cinegètiques– Implantació de maquinari, comunicacions i programari adient a les basesd’Agents Rurals de nova creació– Implantació de noves comunicacions per als Agents Rurals, i inclusió en la xarxaÀgora de la Generalitat.

Programa de desenvolupament rural (PDR)El Programa de desenvolupament rural de Catalunya és el document deprogramació de les actuacions amb finançament de la Unió Europea amb càrrec alFons d’Orientació i Garantia Agrícola (FEOGA), d’acord amb els objectius i lesmesures establertes en els reglaments de la Unió Europea.

La política de desenvolupament rural se situa dins del marc de la PolíticaAgrària Comuna (PAC), i es porta a terme mitjançant els programes dedesenvolupament rural.

El DMAH intervé en el tercer objectiu de l’estratègia de desenvolupamentrural, el manteniment i millora del medi ambient i la gestió forestal sostenibledels boscos.

A Catalunya, la política de desenvolupament rural es distribueix en tresprogrames de desenvolupament rural diferents; dos programes són horitzontalsd’àmbit estatal (PDR1 Mesures d’acompanyament i PDR2 Millora de lesestructures agràries), i l’altre programa és un programa regional específic per aCatalunya (PDR5).

Els programes de desenvolupament rural en què participa el DMAH són elssegüents:

• PDR 5: Específic de Catalunya. – Mesura I: Mesures forestals (silvicultura) – Mesura T: Protecció del medi ambient: actuacions per a la conservació d’hàbitatsen aplicació de les directives 92/43/CEE i 79/409/CEE i per a la restauració iconservació de conques hidrologicoforestals.

• PDR 1: Mesures d’acompanyament – Mesura H: Aforestació de terres agràries.

La mesura I es divideix en les submesures següents, que gestionen diferentsunitats del DMAH:– I1 foment de l’associacionisme. Gestionada pel Centre de la Propietat Forestal(CPF).– I2 gestió forestal de boscos privats. Gestionada pel CPF.– I2 gestió forestal de boscos públics. Gestionada pel Servei de Gestió Forestal de laDirecció General del Medi Natural (DGMN).


Seguiment i controldel PDR i altresfons europeus

– I3 prevenció d’incendis forestals. Gestionada pel Servei de Gestió Forestal deDGMN.– I4 Associacions de Defensa Forestal. Gestionada pel Servei de Prevenciód’Incendis Forestals de la DGMN.– I5 fauna. Gestionada pel Servei de Gestió Forestal de la DGMN.– I6 indústries forestals. Gestionada pel Servei de Gestió Forestal de la DGMN.

Les mesures de foment al desenvolupament rural són cofinançades per laGeneralitat de Catalunya, l’Administració de l’Estat (Ministeri de Medi Ambient iMinisteri d’Agricultura i Alimentació, segons competències) i la Unió Europea(fons FEOGA-Garantia).

L’any 1996, el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca es va constituiren Organisme Pagador, és a dir, entitat autoritzada per a la gestió dels pagamentsen matèria de Política Agrària Comunitària.

Hi ha un Protocol de l’any 1999 entre l’Organisme Pagador i el DMAHmitjançant el qual es delega al DMAH una sèrie de funcions de l’Organisme Pagador.Posteriorment, es va signar un altre Protocol entre l’Organisme Pagador i el CPFper delegar al CPF determinades funcions relatives a unes submesures del PDR 5.

El Protocol de l’any 1999 es complementa amb una Addenda de l’any 2002que especifica les mesures i submesures delegades al DMAH.

Totes les funcions i actuacions que es descriuen a continuació deriven del’aplicació d’aquests protocols i de la normativa comunitària vigent.

Al llarg de l’any 2003, el DMAH ha assistit a reunions de coordinació del PDRper resoldre temes concrets com l’encavalcament entre mesures de PDR, lesvalidacions dels processos i plans de controls, l’anàlisi de riscos per a l’auditoria,els deutors, etc.

El Departament ha organitzat reunions internes, també més o menysmensuals, a fi d’informar les diferents unitats que gestionen o intervenend’alguna manera en el PDR i lliurar-los la documentació necessària, la normativaque hagi sortit publicada i la informació tramesa per l’Organisme Pagador, icoordinar les actuacions entre unitats.

S’ha assistit al Comitè de Seguiment Anual del PDR, que va tenir lloc el dia 16de juny de 2003.

Respecte als processos i plans de controls de les tramitacions de les mesures isubmesures del PDR, s’han modificat 7 processos i 4 plans de controls segons lesrecomanacions i observacions realitzades per l’Organisme Pagador en diferentsinformes seus, i s’han dissenyat 2 processos nous que faltaven (el de revocació i eld’inversió de la mesura t).

S’ha coordinat l’elaboració de l’informe anual de seguiment de les diferentsmesures, així com els indicadors anuals de seguiment, els informes demanteniment de compromisos, etc.

Es va coordinar i supervisar la reprogramació del PDR a 30 de setembre de2003 entre les diferents unitats de gestió.

Així mateix, s’ha coordinat la tramesa dels expedients de la mostra escollidaper la Intervenció del Departament d’Economia per a la Certificació anual decomptes.

D’altra banda, s’ha coordinat la recuperació de les subvencions procedents delMinisteri de Medi Ambient relatives al cofinançament de les actuacions ambcàrrec al FEOGA, d’acord amb el Programa de protecció i millora del medi natural.

Durant l’any 2003, la Universitat de Barcelona va redactar l’avaluacióintermèdia del PDR de Catalunya. A aquests efectes, s’ha treballat en lacoordinació i supervisió de les dades aportades per les diferents unitats.


Altres fons europeusAl llarg de l’any 2003, s’ha realitzat l’avaluació intermèdia del període deprogramació actual (2000-2006) dels fons europeus, fins al 31 de desembre de 2002.

En relació amb aquest tema, s’ha coordinat, supervisat i col·laborat, endiferents nivells d’intervenció segons els fons, en l’apartat de l’avaluacióintermèdia relatiu a l’avaluació ambiental, en els fons següents:– DOCUP de Catalunya. FEDER i FSE.– LEADER– FEOGA-Garantia.

També s’ha assistit als comitès anuals de seguiment del DOCUP de Catalunya,de la iniciativa LEADER, i del PDR de Catalunya.

Es va col·laborar en una Jornada Informativa sobre Fons Europeus, en especialFEDER, adreçada als tècnics de la Direcció General del Medi Natural.

Així mateix, s’ha col·laborat en les auditories d’actuacions amb finançamentFEDER realitzades a la DGMN.


2.2 Direcció Generalde Planificació Ambiental

Correspon a la Direcció General de Planificació Ambiental dur a terme les accionsque permetin impulsar l’elaboració de les estratègies, els plans i els programes quefaci el Departament de Medi Ambient, donar-hi suport a la implantació i fer-ne elseguiment.

Així, en el decurs de l’any 2003, la Direcció General de Planificació Ambientalha treballat sobre la base de diferents principis estratègics bàsics:– Fomentar i impulsar el desenvolupament sostenible i la planificació ambientalen tots els àmbits socials i econòmics.– Promoure i ambientalitzar l’àmbit sectorial i el territorial per tal d’avançar en elpas de la política ambiental a la política del desenvolupament sostenible.– Impulsar la política d’informació ambiental entre l’Administració ambiental i lasocietat.– Fomentar plans, programes i activitats adreçats a l’educació, a la comunicacióambiental i a la sensibilització social basats en criteris de sostenibilitat.– Impulsar les relacions internacionals del Departament de Medi Ambient.

80 2. ACTIVITATS—2.2. DIRECCIÓ GENERAL DE PLANIFICACIÓ AMBIENTAL

Estratègia catalana contra el canvi climàticDurant l'any 2003, han continuat els treballs tècnics necessaris per desenvoluparl'Estratègia catalana per complir el Protocol de Kyoto, tenint en compte lesimplicacions econòmiques i socials de l’actuació ambiental, d’acord ambl’Estratègia europea del Consell de Lisboa. Aquest òrgan porta a terme actuacionsde tipus transversal i de coordinació amb altres unitats administratives, a fid’implantar polítiques de desenvolupament sostenible en les diferents àreesestratègiques d’actuació.

S’ha participat activament en la Comisión Permanente del Consejo Nacionaldel Clima, en l’estudi de l’esborrany de la Estrategia española para elcumplimiento del Protocolo de Kyoto.

S’ha encarregat un estudi –i també s’hi ha participat- sobre emissions aCatalunya i les seves tendències previsibles en el període 1990 a 2010 realitzat pelLaboratori de Modelització Ambiental de la Universitat Politècnica de Catalunya.

Durant l’any 2003, s’ha pres part activa en les comissions següents: laComissió Interdepartamental d’Estudi sobre la Situació dels Àrids i de les Pedreresa Catalunya, la Comissió de Seguiment del Conveni entre l’Associació Catalanad’Estacions d’Esquí i Activitats de Muntanya i Turisme de Catalunya, la ComissióCatalana de Bioseguretat, Comissió de Grans Infraestructures Logístiques dins dela Mesa d’Infraestructures de Mobilitat de Catalunya per tractar el Pla logístic delpaís.

Així mateix, aquesta Direcció General ha participat en la Comissiód’Assessorament sobre l’Impacte Ambiental de l’Energia Eòlica, ha elaborat elsmapes de tot Catalunya en format digital per difondre’ls a través de la web delDepartament i ha realitzat el manteniment de les bases cartogràfiques referents ales bases de dades de vulnerabilitat eòlica.

Criteris ambientals per a la redacció del planejament urbanísticDurant l’any 2003, s’ha adaptat el treball Estudi de criteris ambientals per a laredacció del planejament urbanístic i s’ha posat a disposició de tothom a través dela web del Departament de Medi Ambient i Habitatge.

Projecte ENPLAN: Avaluació ambiental de plans i programesEl Projecte ENPLAN, inclòs al Programa Interreg IIIB-MEDOC, planteja unacooperació transnacional entre diverses regions europees amb la finalitatd’elaborar una metodologia comuna i concertada per a l’aplicació de l’avaluacióambiental estratègica en plans i programes i orientacions per a la transposició al’ordenament jurídic català de la Directiva 42/2001/CE, relativa als efectes dedeterminats plans i programes sobre el medi ambient.

En aquest any, s’han portat a terme diverses reunions, presentacionspúbliques, estudis i treballs inicials. Concretament, s’han celebrat 3 reunions delComitè de Direcció del Projecte i 3 reunions del Grup de Treball que elabora laGuia d’avaluació ambiental estratègica.

Una primera part del Projecte s’ha dedicat a analitzar la normativa de lesregions europees participants sobre avaluació ambiental de plans i programes, ocom s'ha integrat la variable ambiental en diversos plans i programes. Un altretreball de base ha estat la caracterització dels tipus de plans i programes que es fana Catalunya.

Una segona part del Projecte ha estat la posada en marxa d’un pla o programademostratiu que incorporés l’aplicació de la metodologia d’avaluació ambientalestratègica. S’ha optat per la redacció de l’Estratègia per a la gestió integrada dezones costaneres a Catalunya (EGIZC).


Actuacions

Desenvolupament,planejament sosteniblei foment de lasostenibilitat local

En relació amb l’estratègia sobre el litoral, s’han celebrat 3 jornades departicipació els mesos de juliol, setembre i octubre de 2003, respectivament, aSant Feliu de Guíxols, Barcelona i Santa Susanna. L’objectiu d’aquests actes haestat generar una àmplia reflexió sobre el model de litoral que es vol. S’ha creatun fòrum virtual i presencial per facilitar la participació, l’aportació i elconeixement de la iniciativa estratègica per a la gestió integrada de zonescostaneres de Catalunya.

L’any 2003 s’ha estat redactant el document base de l’estratègia, per al’elaboració del qual s’ha contractat la participació d’experts i s’han fet reunionsamb experts en el tema.

Projecte ECOSIND: Ecosistema industrial, una estratègia dedesenvolupament sostenible de les activitats industrialsS’ha iniciat l’execució del Projecte ECOSIND. Aquest és un projecte dedesenvolupament de l’ecologia industrial. Preveu assolir una gestió ambientalcooperativa del teixit industrial existent, una planificació territorial sostenible deldesenvolupament de futures activitats industrials, una informació, difusió,comunicació i formació per al desenvolupament de l’ecosistema industrial i larealització d’accions pilot de gestió ambiental cooperativa i de planificacióterritorial sostenible. El 12 de juny de 2003 va ser incorporat a la iniciativacomunitària Interreg III C Sud.

El Projecte es va posar en marxa el dia 30 d’octubre de 2003 amb la Jornadade Presentació d’ECOSIND i la signatura del conveni de cooperació entreCatalunya, la Toscana, l’Abruzzo i el Peloponès i del conveni d’atribució dels Fonseuropeus.

POLICITY: Projecte CONCERTOS’ha participat i donat suport a la definició de la proposta de projecte POLYCITY.Aquesta iniciativa té com a principal objectiu mostrar innovacions en laproducció, el consum i el control d’energia en les comunitats locals. S’utilitza unplanejament sostenible dels aprofitaments energètics.

En l’estructura de POLYCITY participen 9 socis; d’aquests, 5 són catalans:l’Institut Cerdà, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques, l’InstitutCatalà d’Energia, el Departament de Medi Ambient i Habitatge i la UniversitatRovira i Virgili.

Durant l’any 2003, s’ha dissenyat la proposta i s’ha presentat al finançamentdel VI Programa marc europeu de recerca.

Sostenibilitat local

Planificació sostenible de la zona sud de la comarca de la SegarraL’any 2003, el Departament de Medi Ambient i Habitatge ha atorgat un ajut adues iniciatives complementàries per al desenvolupament sostenible de la baixaSegarra.

D’una part, ha atorgat a la Diputació de Lleida una subvenció de 7.500 per ala realització d’un estudi participatiu que esdevingui un pla de sostenibilitat per a11 municipis del sud de la comarca de la Segarra (Cervera, Estaràs, Granyena deSegarra, les Oluges, Montoliu de Segarra, Montornès de Segarra, Ribera d’Ondara,Sant Guim de Freixenet, Talavera i Tarroja de Segarra).

D’altra part, ha atorgat una subvenció de 7.500 a l’Organisme Autònom deDesenvolupament de la Conca de Barberà (que depèn del Consell Comarcal) per ala realització del Programa de dinamització ambiental de la baixa Segarra, inscrit


en el procés de l’Agenda 21 Local, en relació amb els municipis de Vallfogona deRiucorb, Llorac, Santa Coloma de Queralt, Passanant, Savallà del Comtat, Conesa,Forès, les Piles i Pontils.

Pirineus mediterranis: La muntanya que uneixDurant l’any 2003, ha continuat l’execució del Projecte Pirineus mediterranis.Aquest projecte pretén la salvaguarda i el desenvolupament del massís de l’Albera,la zona més oriental de la serralada pirinenca.

L’any 2003 s’ha signat el Conveni d’atribució de l’ajut europeu al Projecte. Eldia 20 de febrer a la Jonquera va tenir lloc la presentació pública del Projecte:Pirineus mediterranis, la muntanya que uneix.

Enguany s’ha desenvolupat l’inventari dels recursos ecològics i turístics de lazona i s’han iniciat tres accions més: l’estudi de l’impacte del turisme a les zoneslitorals i les accions per a la defensa dels recursos forestals i dels litorals.

El projecte preveu una inversió total a Catalunya de 502.254 €. El dia 30 desetembre s’ha fet la primera certificació de les despeses realitzades per un importtotal de 144.116,99 €.

La Vall de la Garona: un territori transfrontererDurant l’any 2003, ha continuat l’execució del Projecte de la Vall de la Garona. ElProjecte té com a propòsits: recollir i unificar els coneixements sobre el riu,realitzar estudis temàtics, adaptar les eines de seguiment dels cabals, millorarl’aprofitament i la gestió dels ecosistemes fluvials i acostar la Garona als ciutadans.

Dins de l’objectiu 2 del Projecte, Valoritzar i protegir la Garona, i la mesura 2,Apropament dels ciutadans a la Garona, s’ha realitzat un estudi d’anàlisi de lespercepcions i les potencialitats de l’espai fluvial de la Garona. Els seus resultatsinicials van ser presentats públicament l’11 de juliol a Villeneuve de Rivière (França).

El Projecte preveu una inversió total a Catalunya de 888.260 €. ElDepartament de Medi Ambient i Habitatge, juntament amb l'ACA, ha justificat unimport executat de 33.185,58 €.

Difusió de l’Estratègia de planejament i construcció sostenibles per aCatalunyaL’any 2003 s’ha continuat desenvolupant l’Estratègia de planejament i construcciósostenibles per a Catalunya. En execució de l’eix d’implicació dels agents (un dels4 eixos vertebradors de l’Estratègia), s’ha presentat l’Estratègia a partir de diferentsinstruments: l’organització de les jornades Aplicació a l’àmbit local de l’Estratègiade planejament i construcció sostenibles, i Cap a un planejament i construcciósostenibles, la participació en l’Aula d’Ecoconstrucció, la redacció de 12 articlessobre el planejament i la construcció sostenibles, que s’han publicat al diariDossier Econòmic, i la participació a la Fira de Construmat.

El Departament de Medi Ambient i Habitatge ha atorgat una subvenció de18.000 € al Consell Comarcal de la Selva per a la realització d’actuacions sobre elplanejament i la construcció sostenibles del seu territori. Aquesta activitatconjunta es materialitza en dos tipus d’actuacions:– La creació, obtenció de resultats i difusió d’una taula sectorial.– La redacció i difusió del projecte de l’Escola Mediambiental de la Selva.

El Departament ha finançat la preparació de la campanya Edisos a l’Organitzacióde Consumidors i Usuaris de Catalunya amb 7.000 €. L’objectiu de la campanya ésinformar i sensibilitzar els usuaris dels edificis sobre els avantatges dels edificissostenibles i sobre la importància d’unes Bones Pràctiques en l’ús de l’habitatge.


Construcció sostenible

Projecte RECONS: Reduint l’impacte ambiental de la construcció L’any 2003 s’ha preparat i iniciat l’execució del Projecte RECONS. Amb aquestProjecte, es posa en marxa un sistema de gestió mediambiental cooperatiu, quepermetrà minimitzar l’impacte mediambiental del sector de la construcciómitjançant una gestió correcta dels residus generats a la Regió Metropolitana deBarcelona.

Projecte SARA: Arquitectura sostenible aplicada a edificis d’accés públicreplicablesEl Projecte SARA és un projecte de recerca sobre arquitectura sostenible avançada.Preveu la construcció amb criteris de sostenibilitat de 8 edificis amb accés obert alpúblic de diferents països d’Europa (Regne Unit, França, Itàlia, Àustria, Polònia,Eslovènia, Uzbekistan i Catalunya). A Catalunya, l’edifici pilot és un nou Centred’Assistència Primària a la ciutat de Barcelona. El Projecte vol demostrar laviabilitat econòmica de la construcció sostenible i de l’aplicabilitat tècnica de laDirectiva 2002/91/EC, d’eficiència energètica en edificis.

Durant l’any 2003, s’han iniciat els tràmits per rebre fons de la Unió Europeaper finançar aquest Projecte.

Desenvolupament de l’acció concertada multidepartamental per a lapromoció de la construcció i l’ús sostenible d’edificis

Durant l’any 2003, s’han elaborat els projectes bàsics de 10 edificis de laGeneralitat incorporats a l’Acció concertada multidepartamental per a lapromoció de la construcció i l’ús sostenible d’edificis. Aquesta és una acció delGrup de Treball Interdepartamental d’Activitats Econòmiques i Socials Sosteniblesdel Pla governamental CAT21.

Durant aquest any, també s’ha elaborat el primer esborrany del document debases tècniques per al disseny, la construcció i l’ús d’edificis amb criteris desostenibilitat.

Estudi del consum d’aigua per tipologies d’habitatgesEl Departament de Medi Ambient i Habitatge, la Fundació Agbar, la UniversitatAutònoma de Barcelona i la Fundació Castellet del Foix han signat un conveni decol·laboració amb la finalitat de realitzar un estudi sobre l’estat actual del consumd’aigua per a diferents tipologies d’edificacions a la Regió Metropolitana deBarcelona i elaborar-ne un sistema d’informació. Els treballs s’han iniciat el segonsemestre de l’any 2003 i acabaran l’any 2004.

El Departament de Medi Ambient i Habitatge ha impulsat diverses accionsrelacionades amb el paisatge:

Jornada sobre el Conveni Europeu del Paisatge a CatalunyaEl 9 de gener es va realitzar, conjuntament amb el Departament de PolíticaTerritorial i Obres Públiques, una jornada de debat sobre el Conveni europeu delpaisatge a Catalunya. S’hi van presentar diverses experiències d’aplicació en elplanejament territorial i urbanístic i en projectes dels criteris d’integració delpaisatge.

Reunions de treball de la Comissió Catalana del PaisatgeL’any 2003, ha continuat la participació en el Grup de Treball del Paisatge formatper diferents universitats catalanes i altres departaments de la Generalitat: elDepartament de Política Territorial i Obres Públiques i el Departamentd’Agricultura, Ramaderia i Pesca. L’objectiu d’aquest Grup de Treball és discutir els


Ambientalitzaciódel territori

aspectes més significatius del paisatge i les seves necessitats a curt, mitjà i llargtermini per garantir-ne una gestió adequada i desenvolupar a Catalunya elConveni europeu del paisatge.

Estudi de planificació sobre el paisatge de la vinya a l’Alt PenedèsL’any 2003, en desenvolupament del Conveni de col·laboració sobre el paisatge dela vinya a l’Alt Penedès, s’ha constituït un grup de treball per analitzar i estudiarl’evolució del paisatge de la vinya a la comarca de l’Alt Penedès. Aquest grup haidentificat els principals problemes del paisatge de la comarca i ha establertmesures de correcció concretes, que permetran l’aplicació dels principis establertsal Conveni europeu del paisatge.

Creació d'un itinerari paisatgístic al riu TerriS'ha aportat al Consell Comarcal del Pla de l'Estany la quantitat de 24.040,48 €, el18,8% del pressupost de la inversió, per realitzar el Projecte executiu de creaciód’un itinerari paisatgístic al llarg del riu Terri, 1a fase, dins el marc del Pla derecuperació i ús sostenible del riu Terri (PRUST).

Pla del paisatge de la pedra seca al Baix EbreEl Departament de Medi Ambient i Habitatge ha concedit un ajut de 40.000,00 € ,el 72,7% del pressupost de l'actuació, al Consell Comarcal del Baix Ebre, perrealitzar accions de millora del paisatge. En concret, el Projecte per a l’adequaciópaisatgística i la recuperació social dels argilers de Camp-redó (Tortosa) i el Pla delpaisatge de la pedra seca. Són dues accions de protecció i millora del paisatge delBaix Ebre incloses en el desenvolupament de l’any 2003 del Pla director desostenibilitat del Baix Ebre.

Projecte Ports NetsLa Unitat de Programació Sectorial ha continuat treballant en el Projecte InterregIII B Sudoe Ports Nets. Els seus objectius són la reducció de la contaminaciómarina i fluvial, la cooperació i la gestió concertada i participada entre lesorganitzacions i els agents competents en l’àmbit portuari, la difusió ràpida ieficaç d’un model de gestió ambiental validat als ports, la sensibilització iformació d’agents i la validació de noves tecnologies marítimes i fluvials per a lareducció i prevenció de la contaminació marina i portuària.

En el Projecte Ports Nets participen 4 regions: Languedoc-Roussillon,l’Algarve, Cantàbria i Catalunya.

Durant l’any 2003, han finalitzat les diagnosis ambientals als ports deCatalunya següents: Salou, Aiguadolça, Balís, Marina Ports d‘Aro, Marina Palamós,Llafranc, Aiguablava i Empuriabrava. S’ha estructurat de nou la web de Ports Nets.S’ha redactat una Guia de Bones Pràctiques ambientals al sector pesquer. S’hanreeditat els fullets sobre Ports Nets introduint-hi un apartat d’energies alternatives.

Paral·lelament, s’han fet reunions del Grup Interdepartamentald’Ambientalització dels Ports a Catalunya per avaluar les actuacions que esrealitzen i valorar les implicacions de les directives que afecten el sector portuari inàutic i la seva relació amb les actuacions que es volen desenvolupar perambientalitzar els ports, i, també, s’han plantejat noves propostes per progressaren les accions ambientals dels ports.

Projecte TRAMA: Reducció integral de l’impacte ambiental en sistemeseconòmics agroramadersDes de finals de l’any 2002 i fins a l’any 2004, s’executa el Projecte TRAMA


(tècniques de reorganització ambiental agrària). El Projecte TRAMA té la finalitatde dissenyar i validar un model integral de gestió ambiental per a les activitatsagrícoles, ramaderes i agroindustrials, des d'una visió de sostenibilitat.

Durant l’any 2003, s’ha realitzat una anàlisi inicial de la situació i els sistemesde gestió assimilables i s’ha fet un disseny de model general de gestió integrada enel territori. També s’ha iniciat l’estudi i les experiències pilot per desenvolupar unsistema de gestió ambiental a les produccions i les condicions de l'àmbit territorialde la vall de l'Ebre.

El 29 de setembre de 2003, es va realitzar la jornada de difusió adreçada alsector agrari del Projecte TRAMA, celebrada en el marc de la Fira de Sant Miquelde Lleida.

El pressupost previst per al Projecte TRAMA és d’1.051.716, i s’ha d’executarpràcticament tot a Catalunya. Els primers 12 mesos s’ha executat el 39,6% delpressupost, del qual el cost per al Departament de Medi Ambient ha estatd’11.595.

Oficina d’Informació AmbientalL’accés a la informació ambiental és un dret dels ciutadans. El Departament deMedi Ambient i Habitatge vol garantir aquest dret difonent aquesta informació através de la seva pàgina web, i posant a disposició del ciutadà altres serveis queresponguin a les seves necessitats: consultes presencials, via telèfon, correuelectrònic, fax, etc.

En l’àmbit europeu, durant l’any 2003 s’ha aprovat la Directiva 2003/4/CErelativa a l’accés públic a la informació mediambiental, i el Departament de MediAmbient i Habitatge comença a treballar en aquest sentit per adaptar-se alsobjectius de la Directiva.

L’Oficina d’Informació Ambiental ha garantit l’exercici del dret d’informaciódels ciutadans donant resposta a 4.615 demandes, una xifra inferior a l’anyanterior. Qualitativament s’ha constatat, però, una complexitat i especificitat mésgran de les sol·licituds.

El descens, respecte a l’any anterior, és per la disponibilitat del servei del 012de la Generalitat de Catalunya, que amplia l’horari d’atenció al públic en temesambientals les 24 hores del dia, 365 dies l'any. Aquest servei dóna resposta a lespreguntes de primer nivell; si no disposa de tota la informació, deriva la trucada auna línia directa específica de l'Oficina d'Informació Ambiental del Departamentde Medi Ambient i Habitatge. Per tant, l’Oficina d’Informació Ambiental segueixrealitzant tasques d’informació telefònica, però, des d'un segon nivell, ofereix unmillor servei d’informació mitjançant el correu electrònic.

CONSULTES PER MITJÀVIA NOMBRE PERCENTATGES

DE CONSULTESCorreu electrònic 3.245 70,31Telèfon 1.113 24,11Presencial 246 5,33Fax 3 0,06Carta 8 0,19Total 4.615 100


Informació iComunicació

CONSULTES PER PERFIL DE DEMANDANT DEMANDANT NOMBRE PERCENTATGES

DE CONSULTESParticular 1.619 35,08Empresa 1.561 33,82Estudiant 579 12,54Associació 272 5,9Adm. Pública 310 6,71Centre docent 191 4,13Client intern 83 1,82Total 4.615 100

CONSULTES PER TEMA DEMANDANT NOMBRE PERCENTATGES

DE CONSULTESAltres 145 3,18Natura 1.000 21,66Residus 411 8,9Documentació 334 7,23Aigües i costes 175 3,8Formació 452 9,8Informació General 380 8,23Ajuts 193 4,18Queixes i denúncies 103 2,23IIAA 298 6,45Atmosfera 621 13,46Qualificació ambiental 134 2,9Sostenibilitat 127 2,75Soroll 75 1,62Meteorologia 108 2,34Impacte ambiental 43 0,93Bones Pràctiques 16 0,34Total 4.615 100

Cal fer esment que tant l’Agència Catalana de l’Aigua com la Junta de Residus, enl’àmbit de les seves competències, també atenen demandes dels ciutadans que s’hiadrecen, bé sigui directament o bé mitjançant l’Oficina d’Informació Ambientalmateixa, que els deriva peticions.

El web del Departament de Medi Ambient i HabitatgeLa pàgina web del Departament ha complert enguany 6 anys des de la seva

inauguració l’abril de 1997. S’ha mantingut com una de les més visitades de leswebs departamentals de la Generalitat durant tot l’any, i s’ha consolidat com laprincipal eina en la difusió d’informació ambiental i com a punt de referència entemes de medi ambient a la Xarxa.

Contínuament, s’hi estan afegint més serveis, nous productes i més dades,alhora que se’n fa el manteniment i l’actualització, i es renova progressivament elcontingut i la imatge gràfica de les informacions ja existents.


Manteniment i actualitzacióEn general, dins del Departament de Medi Ambient i Habitatge, s’ha assolit unacultura de publicació d’informació a Internet que ha permès, en els darrers anys,d’una banda, mantenir el web viu i al dia i, de l’altra, ha fet augmentar el nombred’actuacions que es complementen amb el medi electrònic: convocatòries d’ajuts,campanyes, difusió de publicacions, accés a bases de dades, etc.

Les principals novetats pel que fa a nous continguts durant l’any 2003 hanestat les següents:

Actuacions destacables– Continuïtat en la incorporació d’importants bases de dades cartogràfiques comara el Mapa de cobertes del sòl de Catalunya, projecte realitzat pel CREAF. Aquestabase cartogràfica que cobreix tot el territori de Catalunya és disponible al Sistemad’Informació Geogràfica del Departament de Medi Ambient i Habitatge. – Publicitat via Internet de diferents bases de dades existents, només consultablesfins ara en format analògic, com ara les estadístiques d’incendis a Catalunya desde l’any 1968. – Actualització dels continguts relacionats amb el voluntariat, per exemple: dinsde l’apartat de voluntaris forestals de la web del Departament de Medi Ambient iHabitatge hi ha un apartat amb material divulgatiu preparat per una Unitat deVoluntaris Forestals de la comarca de l'Anoia. – Implementació de la nova web del Centre de la Propietat Forestal amb elsapartats següents: presentació del Centre, fiscalitat forestal, instrumentsd'ordenació forestal, revista Silvicultura, ajuts i publicacions...– S’ha treballat per donar informació a la població sobre diferents aspectesambientals, com la campanya d’informació pública sobre els nivells d’ozótroposfèric, durant el període de primavera i estiu.– En aquest sentit, el web també s’ha utilitzat per facilitar el compliment de la Lleide protecció dels animals 22/2003, que incideix en l'obligació d'identificar i censarels animals de companyia. El Departament de Medi Ambient i Habitatge ha vist lanecessitat de crear una nova aplicació informàtica per facilitar que elsajuntaments puguin gestionar millor el seu registre censal i, de maneraautomàtica, actualitzar el Registre General a partir dels diferents censos delsajuntaments de Catalunya.– Es posa a disposició dels potencials usuaris la descripció de l’itinerari i lacartografia del sender de la Via Augusta a Catalunya. Una iniciativa que preténrecuperar el traçat de la Via Augusta com un sender que ofereixi una valoritzacióper a usos ecològics, recreatius i de turisme ambiental de la terra baixa. – Dins de l'apartat del web dedicat a les empreses, s’ha afegit una secció dedicadaa la responsabilitat ambiental, un concepte del qual es parla d'uns anys ençà ique, de fet, ja disposa d’un ampli conjunt de normes i convenis internacionalsque regulen la matèria. – S’han incorporat noves aplicacions com el web sobre el Programa català deseguiment de papallones (CBMS). Aquesta pàgina web forma part de lesactuacions específiques de difusió dels bioindicadors de la qualitat ambiental aCatalunya i l'accés públic als resultats d'aquest programa.– Creació de nous recursos educatius interactius com el web entorn.net, adreçat al'alumnat d'ESO, per fomentar l'hàbit de separar els residus a la llar. El seucontingut és similar al de l’equip de les escoles, amb materials de consulta que espoden descarregar, i bases de dades sobre els resultats de les proves del joc, deltaller didàctic i de les solucions de les fitxes de l'alumnat.– S’ha renovat i ampliat la web de Sostenibilitat local amb la incorporació de força


informació sobre el procés de planificació ambiental als municipis i les comarquesde Catalunya. – En les accions per determinar l’índex d’acceptació del web del Departament deMedi Ambient i Habitatge, s’ha participat, com en ocasions anteriors, en la 6aedició de l’enquesta a usuaris d'Internet de la Asociación para la Investigación deMedios de Comunicación (AIMC), que té com a únic objectiu seguir aprofundinten el coneixement del mitjà Internet.

Millores, actualitzacions i altres desenvolupaments del nou webA partir d'ara, al web hi ha quatre grans àrees, que sempre són accessibles des delmenú de navegació:– El Departament: informació dels serveis que ofereix en qualitat d’Administració.– El medi: informació relacionada amb el medi (aigua, atmosfera, fauna…).– Ciutadans: informació adreçada especialment a les persones (educacióambiental, participació, etc.).– Empreses: informació adreçada especialment a les empreses (CEMA, sistemes degestió).

Aquest nou web incorporarà les directrius d’accessibilitat de la norma WAI, que fapossible que les persones discapacitades puguin accedir a la informació.Així mateix, s'han incorporat nous serveis interactius com el Servei Interactiu deMapes Ambientals "Tu i el medi ambient” i “Participació pública”.

Xifres del webConcretament, el desembre de 2003, el web del DMA comptava amb més de17.000 documents, havia servit 36 milions de pàgines HTM i havia acumulat 277milions de peticions de fitxers.

Butlletins electrònics i llistes de distribucióQuant a la difusió proactiva de la informació, el butlletí electrònic, ambperiodicitat quinzenal, és un dels principals mitjans. Aquest butlletí s’envia endiferents formats i en dos idiomes diferents (català i castellà), i ha tingut una granacceptació: s’han assolit ja prop de 8.000 subscriptors.

Administració Oberta de CatalunyaEl Servei d'Informació Ambiental ha coordinat la participació del Departament deMedi Ambient i Habitatge en el projecte d'Administració Oberta de Catalunya.


4.247.519 11.315.122 21.028.648

55.209.781

156.863.384

224.808.782

277.967.735

S’hi han mantingut els continguts sobre previsió meteorològica, parcs naturals,empresa i medi ambient, i estat de les platges, entre d’altres.

S’ha treballat també en dues línies noves, la signatura electrònica i el portal detramitació electrònica dels processos següents:

- Presentació de la Declaració de residus.- Obtenció i renovació de la Llicència de pesca.- Presentació de la DUCA (finalització l’any 2004).- Obtenció i renovació de la Llicència de caça (finalització l’any 2004).

L’Estratègia catalana d’educació ambientalL'Estratègia catalana d'educació ambiental (ECEA) és un procés social departicipació per promoure l'acció proambiental individual i col·lectiva com a valorcívic i ètic i per millorar l'estat de l'educació ambiental en vuit sectors socials, quees consideren rellevants per al seu desenvolupament futur: Administracióautonòmica, Administració local, comunicació, empresa, ensenyament, espaisnaturals, organitzacions no governamentals i voluntariat, i universitat i recerca.

El 25 i 26 d'abril de 2003, s'ha dut a terme a Barcelona el Primer Fòrum del'ECEA, en què s'ha presentat el document l’Estratègia catalana d'educacióambiental. Una eina per a la comunicació i la participació. Aquest documentconté una diagnosi sobre la situació de l'educació ambiental a Catalunya i formulaun seguit de línies estratègiques d'actuació en cadascun dels vuit sectors socials enquè l'Estratègia tracta d'incidir.

Al Fòrum, hi han assistit 256 persones vinculades professionalment al'educació ambiental o a l'àmbit d'activitat dels vuit sectors socials esmentats, lesquals han participat en diverses sessions de treball sectorials i intersectorials, a fide definir i prioritzar les accions que conformen el Primer pla d'acció de l'ECEA.

L'educació ambiental en l’àmbit escolarEl setembre de 2003, es van incorporar 41 nous centres al Programa Escoles Verdes –Programa d’ambientalització integral dels centres--, que compta amb lacol·laboració del Departament d’Ensenyament i de l’Institut Català d’Energia.


Educació ambiental isensibilització

Durant el curs 2003/2004, han participat en el Programa 175 centres, quetreballen de manera voluntària per fer el seu centre més sostenible i per capacitar-ne els alumnes, perquè puguin incorporar la dimensió ambiental en el seus criterisd’actuació. La distribució comarcal és:

Les 58 escoles que durant el curs 2002/2003 disposaven del Distintiu d’EscolaVerda s’han pogut acollir a l’Ordre d’ajuts a centres educatius públics i privats quedisposin del Distintiu d'Escola Verda per al finançament d'actuacionsd'ambientalització del Programa d’acció de cadascun dels centres. Finalment, esvan atorgar ajuts a 53 centres per un import total de 34.898 euros.

El 10 es va organitzar la III Trobada d’Escoles Verdes, al Centre CulturalEuropeu de la Natura, on 69 centres van rebre, per primer cop, el Distintiud’Escola Verda.


L'ambientalització de la universitatHan continuat les actuacions del Programa d’ambientalització universitària,iniciat l’any 1996 pel Departament de Medi Ambient, amb l'objectiu desensibilitzar ambientalment el conjunt de titulats universitaris perquè exerceixenen el futur la seva professió tenint en compte les consideracions ambientals.

Concretament, s’han organitzat una sèrie de taules rodones a les universitatscatalanes sobre la Cimera Mundial sobre el Desenvolupament Sostenible celebradaa Johannesburg a finals de l’estiu de l’any 2002. En cada una, s’han valorat elsresultats de la Cimera des de diferents perspectives: ONG, empresa, Administraciópública, mitjans de comunicació i universitat.

També s’ha editat una nova publicació de la col·lecció “Manuals d’Ecogestió”dedicada a la gestió ambientalment correcta dels laboratoris de docència i recerca.

L’ambientalització de la formació ocupacionalEl Programa d’ambientalització de la formació ocupacional es du a terme enconveni amb el Departament de Treball, Indústria, Comerç i Turisme. S’hacontractat l’elaboració d’un conjunt de fitxes didàctiques per ambientalitzar lafamília professional ocupacional d’indústries gràfiques. Un cop elaborats elmanual formatiu i les fitxes didàctiques, s’han lliurat al professorat del Centred’Innovació i Formació Ocupacional (CIFO) Cobalto i a la Fundació d’ArtsGràfiques perquè en fessin la validació.

L’ambientalització sectorialEn el marc del Programa de Bones Pràctiques ambientals, s’ha desenvolupat elPrograma de formació al sector hoteler i s’ha iniciat el d’oficines tant a empresesprivades com a l’Administració de la Generalitat de Catalunya. En el cas de lesoficines de la Generalitat de Catalunya, en col·laboració amb la Direcció Generalde Relacions en l’Àmbit de la Funció Pública, s’ha començat un curs a l’Escolad’Administració Pública de 30 hores durant els mesos de juny i juliol.

En el món de l'empresa, s'ha continuat treballant en el Programa encol·laboració amb el Centre per a l’Empresa i el Medi Ambient del Departamentde Medi Ambient i Habitatge. Les tasques principals desenvolupades durantaquest any han estat: inici de les actuacions en els sectors de les oficines a duesgrans empreses, AGBAR i Retevisión, i inici del Programa al sector hoteler.

En col·laboració amb la Direcció General de Qualitat Ambiental, i amb elsuport de la Fundació AGBAR, ha continuat l’organització de nous seminaristerritorials de qualificació ambiental per informar les empreses dels avantatges del'aplicació de sistemes de gestió ambiental o de l'adopció d'etiquetes ecològiques ales seves organitzacions. En concret, l’any 2003 es van realitzar seminaris al sectorde la química fina i al sector de les arts gràfiques. Paral·lelament, ha continuat lalínia de seminaris, anomenats temàtics, amb la finalitat de donar suport a aquellesempreses que ja apliquen sistemes de gestió ambiental. Es van realitzar dosseminaris, un sobre identificació i avaluació dels aspectes ambientals i, l’altre,sobre els requisits legals i reglamentaris.

Així mateix, s'ha continuat col·laborant amb la Unió General de Treballadorsde Catalunya (UGT) en el desenvolupament del projecte ATLAS, en el qual es fadifusió de les Bones Pràctiques ambientals a les empreses i es promou la millorade la percepció dels temes ambientals en el món laboral.

També, s’ha donat suport a projectes de sensibilització ambiental deComissions Obreres de Catalunya (CCOO), seguint la línia de cada any defomentar aquest tipus d’actuacions en l’àmbit de la formació dels treballadors.

Finalment, amb el títol de Perfil professional del responsable de medi ambient


a les organitzacions, s'ha editat un estudi coordinat per la Fundació FòrumAmbiental que presenta de manera rigorosa i sistematitzada les competències ihabilitats que han de posseir les persones que optin per aquesta professió, a horesd'ara emergent, i proposa un itinerari formatiu perquè les adquireixin.

Sensibilització ciutadanaEl 22 de setembre s’ha dut a terme una nova edició de la campanya europea Aciutat, sense el meu cotxe! per fomentar la mobilitat sostenible als municipiseuropeus, que, a Catalunya, promou la Comissió Institucional del Dia SenseCotxes, coordinada pel Departament de Medi Ambient i Habitatge. Com a l’ediciópassada, totes les ciutats participants s’havien de comprometre a dur a terme, coma mínim, una mesura permanent en favor de la mobilitat sostenible. Enguany,Europa va fer, a més, una convocatòria a l’extensió de la celebració del Dia sensecotxes a tota una setmana. A Catalunya, s’ha celebrat la Setmana de la MobilitatSostenible del 22 al 28 de setembre. Per contribuir a l’Any Europeu de les Personesamb Discapacitats, el tema central al voltant del qual es va desenvolupar laSetmana 2003 va ser l’accessibilitat.

Els municipis que enguany s'han adherit al Dia Sense Cotxes han estat 107.Aquesta xifra reafirma el compromís de Catalunya en aquesta matèria, quecontinua essent la comunitat de tot l’Estat que més municipis aporta a lainiciativa. D’aquests, un 68% s’han adherit també a la Setmana de la MobilitatSostenible.

Totes les actuacions, els recursos i les mesures permanents realitzades pelsajuntaments s’han difós mitjançant la web www.diasensecotxes.org. coordinadapel Departament de Medi Ambient i Habitatge.

Aquest any 2003, la unitat mòbil d’educació ambiental del Departament hadut la seva exposició de recollida selectiva de la fracció orgànica a dissetpoblacions, que han iniciat la seva campanya.

En una altra línia d’actuacions, el Departament de Medi Ambient i Habitatgeva participar de l’11 al 14 de març en el IV Saló Internacional del Medi AmbientECOMED – POLLUTEC mitjançant un estand on s’exposaven les diferents líniesde treball i serveis que ofereix a les empreses i als ciutadans.

El Departament de Medi Ambient i Habitatge, en col·laboració amb la SocietatGeneral d’Aigües de Barcelona, va organitzar, per cinquè any consecutiu, ambmotiu del Dia Mundial de l’Aigua, la Festa de l’Aigua al voltant del Palau Robertde Barcelona, celebració infantil que difon una sensibilitat més gran vers lautilització d’aquest recurs escàs.

S’ha participat en una nova edició de la Fira per la Terra al parc de la Ciutadellade Barcelona, trobada d’entitats amb l’objecte de sensibilitzar el públic vers el mediambient, instal·lant-hi un recurs educatiu infantil sobre la recollida selectiva.

S’ha celebrat el Dia Mundial del Medi Ambient, el 5 de juny, amb un acte al’auditori del Palau de la Generalitat durant el qual s’han atorgat els Premis MediAmbient 2003 en les seves dues modalitats, a la trajectòria –senyor Enric AguadéSans- i a l’actuació singular –espai televisiu Ecologia domèstica del programa LaColumna, de Televisió de Catalunya. També, s’ha lliurat una menció especial alsvoluntaris que van participar a Galícia en l’extracció del chapapote i s’han lliuratcertificacions de qualificació ambiental –distintius de qualitat ambiental i d’EMAS-a diferents empreses catalanes.

S’ha patrocinat la sèrie documental Catalunya des del mar que es va emetre aTV3 durant la primavera. La sèrie està dedicada a la difusió dels valors socials igeogràfics del litoral català i es compon de 13 capítols de 25 minuts cadascun. En


cada capítol es tractaven un conjunt de municipis litorals catalans de manera queamb el conjunt dels 13 capítols es van descriure el conjunt de municipis litorals.

Suport a les entitatsEnguany, s’ha organitzat una Trobada-Debat de Voluntariat Ambiental a l’albergde la Conreria el 12 de desembre, on es van presentar els dos portals d’Internetque faciliten el treball del grup i on s’han plantejat les línies de treball delspropers mesos per aconseguir una millor difusió i estructuració d’aquest tipus devoluntariat.

Mitjançant convenis i ajuts de col·laboració, s'han subvencionat 27 entitats,per un import global de 622.656 €. S'ha donat suport als projectes d’educacióambiental, al disseny de recursos i materials educatius i a l’organització dejornades i cursos de temàtica ambiental.

Així mateix, s’han subvencionat 8 ens locals, per un import global de 92.493,per a la realització d’actuacions en el marc del Programa de sostenibilitat local.

A més, s’ha tancat l’any amb 90 entitats inscrites al Cens general d’entitatsd’educació ambiental.

Suport a la recercaEn el marc del II Pla de recerca i dins de la convocatòria CIRIT-Departament deMedi Ambient, s’han presentat les memòries finals dels 5 projectes de R+Drelacionats amb el medi ambient que es van concedir l’any 1999. Són elssegüents:

– Universitat Autònoma de Barcelona, Departament d’Economia. Projecte:Instruments econòmics per a l’anàlisi i la millora del medi ambient, disseny,rellevància i aplicacions en el marc de Catalunya.– Universitat Politècnica de Catalunya, Departament d’Enginyeria de laConstrucció. Projecte: Valorització i gestió integrada d’escòries i altres residusinorgànics de processos tèrmics per a la seva aplicació a la construcció.– Universitat Politècnica de Catalunya, Departament de Projectes d’Enginyeria.Projecte: IMMPACTE, Integració metodològica i de models per a la previsió ianàlisi de la contaminació i el temps i els seus efectes.– Universitat Ramon Llull, Institut Químic de Sarrià, Departament de QuímicaAnalítica. Projecte: Aprofitament de fang de depuradora i productes derivats, fangcompostat i fang assecat tèrmicament, en la recuperació de terrenys degradats(projecte ECOFANGS).– Consell Superior d’Investigacions Científiques, Centre d’Investigació iDesenvolupament, Departament de Química Ambiental. Projecte: Estudi de ladinàmica dels compostos organoclorats persistents en els sistemes aquàticscontinentals.


Aquesta xarxa centra la seva activitat en l’àmbit del desenvolupament sostenibledels governs regionals. L’any 2003 ha estat l’any de la consolidació d’aquestaxarxa amb la creació d’un Comitè Directiu de 20 regions dels 5 continents amb laparticipació activa de Catalunya, i l’organització de diferents conferències per al’establiment de mesures de foment del desenvolupament sostenible de lesdiferents regions participants.

Durant l’any 2003, s’ha efectuat també una primera avaluació de l’activitatdesenvolupada per les diferents xarxes interregionals a Europa en matèria dedesenvolupament sostenible, a fi de definir el valor específic de la tasca que podriadesenvolupar l’Intercom grup de la CRPM en la matèria.

Durant els dies 20 i 21 de febrer, van tenir lloc a Milà les Jornades sobre Serveisd’Interès Econòmic General, en les quals ha participat una delegació catalana derepresentants de la Generalitat, del món de l’empresa i de la universitat,encapçalada pel secretari general del Departament, que ha permès adoptar unaDeclaració sobre Serveis d’Interès Econòmic General, especialment en els àmbitsde la gestió de l’aigua i dels residus, que s’ha tramès a la Unió Europea.

S’ha participat, juntament amb tècnics de l’ACA, en una jornada organitzada perEPRO en matèria d’aplicació de la Directiva marc sobre aigües.

En col·laboració amb la Direcció General d’Emergències del Departament deJustícia i Interior, s'ha treballat en dos projectes europeus: d’una banda, s’hacomençat a treballar en el Projecte sobre sensibilització i informació sobre elsriscos naturals –RINAMED- on participen més de dotze regions d’Itàlia, França iEspanya, i Catalunya n’és la coordinadora. Dóna suport a aquest Projecte elPrograma europeu d’ajuts Interreg III B MEDOC. D’altra banda, en el marc de laComunitat de Treball dels Pirineus, s’ha desenvolupat la primera fase del Projecteanomenat PIRINEUS 21, el qual té com a objectiu la sensibilització de l’usuari dela muntanya i la capacitació dels residents sobre la preservació de l’entorn i laseguretat dels visitants. Aquesta fase ha permès crear la documentació necessàriaper contractar l’execució de totes les activitats previstes. Dóna suport al Projecte elPrograma europeu d’ajuts Interreg III A Espanya-França.


Àmbit internacional iinterregional

Xarxa de GovernsRegionals per alDesenvolupamentSostenible (NRG4SD)

La Conferència de lesRegions Perifèriquesi Marítimes (CRPM)

Els quatre motors per aEuropa

La xarxa EPRO(Environmental Platform ofRegional Offices)

La Comunitat deTreball dels Pirineus

En l’àmbit de la cooperació al desenvolupament, enguany s’ha renovat el conveniamb el Fons Mundial per la Natura (WWF) per al desenvolupament del ProgramaAcross the Waters. Aquest any, s’ha continuat donant ajuts a les activitats de lesONG de l’àrea d’influència del Programa, la regió Mediterrània, i s’ha donatsuport a coordinadors d’ONG per organitzar cursos de formació sobre turismesostenible (juntament amb la Fundació Gaspar Espuña), gestió de boscos ieducació ambiental.


Àmbit de cooperació aldesenvolupament

El WWF (Word WideFund for Nature)

2.3 Direcció Generalde Qualitat Ambiental

Les principals funcions que corresponen a la Direcció General són les següents:

– Realitzar estudis i formular propostes de plans territorials sectorials en l’àmbit deles seves competències. – Proposar normes sobre la qualitat de l’aire i sobre els nivells d’emissió al’atmosfera. – Gestionar els plans i programes sobre protecció de l’ambient atmosfèric.– Desenvolupar programes operatius sobre la prevenció i el control integrats de lacontaminació, i vetllar per l’aplicació correcta de la Llei d’intervenció integral del’Administració ambiental.– Gestionar el sistema de gestió i auditoria mediambiental, els sistemes d’Etiquetaecològica de la Unió Europea i del Distintiu de garantia de qualitat ambiental.– Disposar d’informació i fomentar la recerca, l’avaluació i l’aplicació de lesmillors tècniques disponibles.– Promoure l’adopció de normes per tal de prevenir o evitar la contaminacióacústica i lumínica.

100 2. ACTIVITATS—2.3. DIRECCIÓ GENERAL DE QUALITAT AMBIENTAL

Corresponen a la Subdirecció General d’Intervenció i Qualificació Ambiental lesfuncions següents:

– Formular propostes de programes operatius sobre la prevenció i el controlintegrats de la contaminació.– Supervisar, coordinar i controlar l’execució de les funcions atribuïdes a laDirecció General en matèria d’intervenció administrativa de les activitats derecerca i de qualificació ambiental.– Elaborar propostes de directrius i criteris del sistema d’avaluació d’impacteambiental d’activitats.– Elaborar propostes de metodologia i estandardització de les actuacions delssistemes de prevenció i control d’activitats.– Coordinar les actuacions d’inspecció i de control integrats de la contaminació,quan hi intervinguin agents de les forces públiques, i col·laborar amb lajurisdicció competent, quan s’escaigui. – Assessorar els ens locals i agents socials per implantar i seguir la intervenciód’activitats i col·laborar-hi.– Formular propostes per adequar i actualitzar la legislació en matèriad’intervenció ambiental de les activitats i de qualificació ambiental.– Supervisar el sistema d’avaluació ambiental de plans d’ordenació territorial iurbanística.

Les principals actuacions del Servei s’han realitzat en exercici de les seves funcionsen aquells camps que formen part de la intervenció ambiental integrada de lesactivitats productives i com a resultat del desenvolupament i aplicació de la Llei3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’Administració ambiental(IIAA).

Sistema de prevenció

EXPEDIENTS DE SOL·LICITUD D’AUTORITZACIÓ AMBIENTAL (ANNEX I) I DE LLICÈNCIA AMBIENTAL (ANNEX II.1), EN TRÀMIT A LES OFICINES DE GESTIÓ AMBIENTAL UNIFICADA (OGAU)OGAU Annex I Annex II.1 TotalBarcelona 159 1.206 1.365Girona 31 467 498Lleida 103 1.637 1.740Tarragona 32 323 355Terres de l’Ebre 9 69 78Total 334 3.702 4.036

DECLARACIONS D’IMPACTE AMBIENTAL FORMULADES EN ELSPROCEDIMENTS D’AUTORITZACIÓ I LLICÈNCIA AMBIENTALTipologia d’activitat Annex I Annex II.1 TotalIndustrials 6 2 8Ramaderes 15 - 15Energètiques 3 - 3Gestors de residus 5 2 7Total 29 4 33


Subdirecció General d’intervenció iQualificació Ambiental

Servei de Prevenció iControl

Sistema de control

ACTUACIONS COMUNICADES DE CONTROL INICIAL D’ACTIVITATS DELS ANNEXOS I i II.1TIPOLOGIA D’ACTIVITAT ACTUACIONS DE CONTROLRamaderes 412Industrials 119Mineres 5Gestió de residus 42Energètica 5Altres -Total 583

EVOLUCIÓ DEL PRONUNCIAMENT DE LES ENTITATS AMBIENTALS DECONTROL (EAC) EN ELS CONTROLS REALITZATS RESPECTEAL COMPLIMENT DE LES CONDICIONS ESTABLERTES EN L’AUTORITZACIÓ (ANNEX I) O LLICÈNCIA AMBIENTAL (ANNEX II.1) DE L’ESTABLIMENT

2000 2001 2002 2003 Controls amb pronunciament 87% 86% 92% 88% favorableControls amb pronunciament 13% 14% 8% 12%desfavorable

ACTUACIÓ DEL DEPARTAMENT COM A RESULTAT DE L’AVALUACIÓ DELSCONTROLS REALITZATS ALS ESTABLIMENTS D’ANNEX I I D’ANNEX II.1TIPUS D’ACTUACIÓ 2000 2001 2002 2003Advertència a l’establiment 93% 26% 4% 9%Requeriment de nou control - 10% 25% 25%Avaluació favorable i arxivament 7% 64% 71% 66%

L’Inventari d’emissions i fonts contaminants EPER-CAT recopila informació sobreles emissions de 50 contaminants originades pels establiments afectats per l’annex1 de la Directiva 96/61/CE, relativa a la prevenció i el control integrats de lacontaminació (IPPC).

Cal entendre l’EPER com un primer pas en el marc del Conveni d’Aarhus, de1998, sobre el dret del públic a l’accés a la informació ambiental i la sevaparticipació en els processos de presa de decisió en temes ambientals.

ESTABLIMENTS QUE FORMEN PART DE L’INVENTARI D’EMISSIONS I FONTS CONTAMINANTS EPER-CATEPÍGRAF NOMBRE %

D’INSTAL·LACIONSInstal·lacions de combustió 9 0,75Producció i transformació de metalls 77 6,43Indústries minerals 68 5,68Indústries químiques 239 19,97Gestió de residus 72 6,02Indústria del paper i cartró 36 3,01


Indústria tèxtil 16 1,34Indústria del cuiro 4 0,33Indústria agroalimentària i ramadera 670 55,97Consum de dissolvent orgànic 6 0,50Indústries del carboni 0 0,00TOTAL 1.197 100,00

Convocatòries d’ajuts Durant l’any 2003, s’han atorgat ajuts per dur a terme avaluacionsmediambientals i per implantar sistemes voluntaris de gestió ambiental (OrdreMAB/112/2003, de 26 de febrer de 2003), per un import de 415.552 €, que hanbeneficiat 491 empreses, i ajuts per realitzar els assaigs i/o controls per obtenir elDistintiu de garantia de qualitat ambiental o l’Etiqueta ecològica de la UnióEuropea (l'Ordre MAB/111/2003, de 26 de febrer de 2003), per un import de 2.856 €, que han beneficiat 3 empreses.

Accions de col·laboració amb col·lectius empresarials i altresorganitzacionsDurant l’any 2003, s’han dut a terme diversos projectes amb organitzacionsempresarials, entitats sense ànim de lucre, universitats, ens locals, institucionsculturals, centres sanitaris i ports amb la finalitat de promoure la implantació desistemes de gestió ambiental ISO14001 i EMAS. El pressupost destinat a aquestsprojectes singulars ha estat de prop de 182.000. L’any 2003, l’Ajuntament deRoses ha assolit el Registre EMAS pel servei de platges.

Accions de formació i divulgació dels sistemes de gestió ambientalDurant l'any 2003, s’ha organitzat un Seminari territorial sobre qualificacióambiental en el sector de les arts gràfiques, i ha continuat la línia de seminaristemàtics d’ISO 14001 i EMAS adreçats a aquelles empreses que estan implantant, obé ja han implantat, un sistema de gestió ambiental. Els seminaris han tractatsobre la identificació d’aspectes ambientals i la identificació dels requisits legals.

Elaboració de guies sectorials Enguany s’ha coordinat la realització, conjuntament amb el Departament deSanitat i Seguretat Social, de la Guia per al desenvolupament i la implantació d’unsistema de gestió ambiental en centres sanitaris, i també la realització de la Guiapràctica d’avaluació d’aspectes i sistema d’indicadors mediambientals aplicable alslaboratoris farmacèutics.

Accions del Registre Europeu EMAS a CatalunyaLa Direcció General de Qualitat Ambiental, com a organisme competent en elsistema EMAS, ha registrat, durant l’any 2003, 17 nous centres en el RegistreEuropeu d’Ecogestió i Ecoauditoria. Amb aquestes, ja són 147 les empreses deCatalunya que a finals de 2003 han estat registrades en el sistema de gestió iauditoria de la Unió Europea. El nombre d'EMAS als diferents estats membres dela UE, el 31 de desembre de 2003, és de 3.499, i Catalunya hi ocupa el cinquè llocquant a nombre de registres.


Servei de QualificacióAmbiental

Accions dels sistemes d’etiquetatge ecològicEl Distintiu de garantia de qualitat ambiental és un sistema d’etiquetatge ecològiccreat pel Govern de la Generalitat l’any 1994, que identifica aquells productes iserveis que reuneixen determinades propietats o característiques que els fan mésrespectuosos envers el medi ambient. Durant l’any 2003, 39 noves empreses hanaconseguit el Distintiu de garantia de qualitat ambiental per als seus productes oserveis i una empresa ha causat baixa, cosa que comporta un increment net de 38empreses. Actualment, es poden trobar en el mercat més de vuit-centes referènciesde productes i un total de cent nou establiments de serveis amb el Distintiu degarantia de qualitat ambiental.


Durant l’any 2003, s’han revisat i aprovat els criteris ecològics corresponents ales categories de productes de cartró i cartronet reciclat, tallers de reparació devehicles, productes de cuir, instal·lacions juvenils, establiments hotelers, calderes iescalfadors domèstics.

Així mateix, s’ha iniciat l’estudi per elaborar noves categories d’establimentsde rentatge en sec i de túnels de rentatge de vehicles.

Com a principal novetat aquest any 2003, es disposa de la primera categoriade serveis de la Unió Europea. Es tracta de la categoria de serveis d’allotjamentturístic. A Catalunya hi ha 9 atorgaments vigents d’un total de 152 empreses enl’àmbit de la UE.

Com a treballs de promoció dels sistemes d’etiquetatge ecològic, destaca larealització d’una Guia d’ecoetiquetes elaborada conjuntament amb l’Organitzacióde Consumidors i Usuaris de Catalunya i la participació en l’elaboració de fulletsde la Unió Europea per difondre l’etiquetatge ecològic en el sector turístic.

Accions de foment de la Política Integrada de Producte (IPP)Dins del marc de les actuacions previstes a la IPP de foment de compra públicacorrecta ambientalment, s’ha treballat per definir criteris ambientals a incorporaren els plecs de prescripcions tècniques de les compres centralitzades de laGeneralitat quant a productes de paper i productes de neteja.

Millors tècniques disponibles (MTD)Les millors tècniques disponibles fan referència a aquelles activitats incloses al’annex I de la Directiva 96/61/CE del Consell, de 24 de setembre, relativa a laprevenció i el control integrats de la contaminació. Són la manera ambientalmentmés respectuosa que es coneix per dur a terme una activitat, tenint en compte queel cost per a les empreses que les han d’utilitzar sigui dins uns límits raonables.

L’existència de les MTD serveix també perquè les administracions les tinguincom a referència a l’hora de fixar els límits d’emissió permesos a les activitats. Ladeterminació de les millors tècniques disponibles per a cada sector és duta a termeper la Unió Europea mitjançant l’EIPPCB (European Integrated Pollution PreventionControl Bureau), que les publica en documents que s’anomenen BREF (Bestavailable techniques Reference document). Durant l’any 2003, la Comissió de la UEha adoptat, per decisions de 19 de febrer i 7 de juliol de 2003, 7 BREFcorresponents als sectors d’adobadors, grans volums de productes químicsorgànics, refineries, sistemes de depuració per a emissions a l’aire i a l’aigua,ramaderia intensiva, monitorització d’emissions i tèxtil.

A fi de difondre a Catalunya els BREF adoptats, s’han publicat enguany elsnúmeros 2 i 3 de la col·lecció “Documents de Referència sobre les MillorsTècniques Disponibles Aplicables a la Indústria” corresponents als sectors del vidrei el clor-alcalí, i s’ha preparat l’edició dels números 4 i 5 corresponents als sectorsde la fabricació de pasta i paper i monitorització d’emissions.

Així mateix, s’han fet els estudis de base per editar les guies d’aplicació de lesmillors tècniques disponibles, segons les condicions locals de Catalunya, per alssectors de la ramaderia intensiva, l’adobament de pell, i els sistemes de depuraciód’emissions a l’aire i a l’aigua.

Deduccions fiscals per realitzar inversions amb objectius de milloraambientalDurant l’any 2003, s’han continuat tramitant les sol·licituds de deduccions fiscalsper realitzar inversions ambientals amb objectius de millora ambiental.


INVERSIONS REALITZADES PER A LA MILLORA AMBIENTALTIPUS D’INVERSIÓ QUANTITAT D’INVERSIÓMesures per reduir la contaminació atmosfèrica 37.575.821Reducció de la càrrega contaminant abocada a les aigües residuals 21.332.739 Millorar el tractament i la gestió dels residus industrials 35.294.077 Total 94.202.637

Acreditació, seguiment i informació de les entitats ambientals de control S’han acreditat 5 noves entitats ambientals de control i s’ha ampliat l’abastd’acreditació de 3 entitats ja acreditades.

Així mateix, s’ha fet el seguiment de l’acreditació de 16 EAC acreditades perun total de 45 tipologies, fet que ha comportat la realització de 95 intervencions.

Activitats de formacióS’han organitzat tres jornades de formació i/o informació per a EAC i verificadorsambientals relatives a la presa de mostres, els residus i la instrucció tècnica enmatèria de prevenció d’incendis.Així mateix, s’han organitzat diversos cursos de formació adreçats a EAC:

– Formació en tres nivells de prevenció d’incendis en establiments, conjuntamentamb el Departament d’Interior (nivell I, II i III).– Especialització en el mesurament de camps electromagnètics, conjuntamentamb el Centre de Telecomunicacions de Catalunya i el Col·legi Oficial d’Enginyersde Telecomunicacions de Catalunya.– Curs sobre la norma europea UNE-EN 45004 Criteris generals per alfuncionament dels diversos tipus d’organismes que realitzen inspeccions.– Curs de contaminació acústica, conjuntament amb La Salle.– Curs d’hidrogeologia, conjuntament amb la Universitat Politècnica deCatalunya.


Unitat d’Acreditaciód’EntitatsAmbientals deControl (EAC)

Corresponen a la Subdirecció General de Qualitat de l’Aire les funcions següents:

– Formular propostes sobre vigilància i reducció de la contaminació atmosfèrica idispersió de contaminants a l’aire.– Supervisar, coordinar i controlar l’execució de les funcions atribuïdes a laDirecció General en matèria de protecció de l’ambient atmosfèric i lameteorologia.– Fer estudis i propostes per millorar l’eficiència de la gestió de les unitatsadministratives que en depenen.

El Servei de Vigilància i Control de l’Aire té com a missió dirigir i programar laprevisió, vigilància i correcció de la contaminació atmosfèrica pel que fa acontaminants químics, contaminació acústica i lumínica, així com avaluar lainformació recollida respecte al vector aire i les accions correctores sobre les fontsque cal adoptar per evitar l’afectació al medi atmosfèric o millorar-lo, si s’escau.

Avaluació de la qualitat de l’aireLa Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació AtmosfèricaUna de les eines per avaluar la contaminació atmosfèrica a Catalunya és la Xarxade Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA), adscritaadministrativament al Departament de Medi Ambient i Habitatge de laGeneralitat de Catalunya i descrita a l'Ordre de 20 de juny de 1986.

D’acord amb la normativa europea, el territori s’ha de dividir en zones dequalitat de l’aire (ZQA), que són àrees que es poden considerar homogènies desdel punt de vista del seu comportament i les seves característiques quant a lacontaminació atmosfèrica.

PUNTS DE MESURAMENT DE LA QUALITAT DE L’AIREZQA Nombre de Superfície Població Densitat Punts de

municipis km2 h. h./km2 mesuramentXVPCA

Àrea de Barcelona 19 341 2.654.782 7.789 38Vallès – 61 1.177 1.037.293 881 61Baix LlobregatPenedès – Garraf 70 1.418 272.736 192 23Camp 49 994 315.467 318 26de TarragonaCatalunya central 85 2.764 230.078 83 14Plana de Vic 38 806 115.313 143 7Maresme 33 501 367.131 733 7Comarques 117 3.672 291.470 79 14de GironaEmpordà 85 1.346 180.334 134 3Alt Llobregat 51 2.090 60.951 29 11Pirineu oriental 51 2.794 55.568 20 2Pirineu occidental 33 2.918 21.062 7 1Prepirineu 26 2.414 20.932 9 1Terres de Ponent 146 4.710 296.935 63 6Terres de l’Ebre 80 3.951 169.988 43 9


Subdirecció General de Qualitat de l’Aire

Servei de Vigilància iControl de l'Aire

Campanyes de mesuraments amb les unitats mòbils de control de lesimmissionsLes dues unitats mòbils de vigilància de la contaminació atmosfèrica de quèdisposa el Servei de Vigilància i Control de l’Aire han realitzat, durant l’any 2003,campanyes de mesurament i avaluació de la qualitat de l’aire a les poblacions del’Ametlla de Mar, Fígols, l’Espluga de Francolí i Vallcebre.

Campanya d’ozóLa campanya específica de vigilància dels nivells d'ozó troposfèric a Catalunya(que inclou un servei de guàrdia de dilluns a diumenge fins a les 21 hores) es vainiciar el mes de maig i va finalitzar el mes d'octubre, coincidint amb el períodeen què les condicions meteorològiques (alta radiació solar, brisa intensa...)afavoreixen la formació d'aquest contaminant.

L’any 2003 es va disposar de 38 estacions de mesurament de l’ozó. Pel que faals resultats dels mesuraments, cal remarcar que es va superar el llindard’informació a la població establert a la normativa 49 dies, a 21 estacions es vandetectar en algun moment superacions, i aquests episodis corresponen a un totalde 216 hores. Cal remarcar que no es va superar en cap estació el llindar d’alertafixat per la normativa.

Campanya de dioxines i furansDurant l’any 2003, el Servei de Vigilància i Control de l’Aire va recollir 31 mostresd’aire ambient corresponents a 16 municipis per a la determinació, lacaracterització i l’avaluació de 217 dioxines, 310 furans i 60 bifenils policlorats(PCB), amb l’objectiu de conèixer i avaluar la presència d’aquests contaminants al’aire ambient de Catalunya. Aquesta campanya s’ha realitzat en col·laboració ambel laboratori d’espectrometria de masses del Consejo Superior de InvestigacionesCientíficas i el laboratori mediambiental de l’Institut Químic de Sarrià.

Difusió de la informació sobre qualitat de l’aireDiàriament s’informa respecte als nivells de qualitat de l’aire i es fa una previsiódels nivells d’immissió als mitjans de comunicació següents: El Periódico, l’Avui,20 minutos, BTV.

Les dades d'immissió en temps real de les estacions automàtiques es podenconsultar en l’adreça d’Internet següent: http://www.gencat.net/mediamb/online/.

L’Índex Català de la Qualitat de l'Aire (ICQA) es calcula amb periodicitatsetmanal i es pot consultar a l’adreça d’Internet següent:http://www.gencat.net/mediamb/icqa/.

Els resultats de la campanya de vigilància dels nivells d'ozó troposfèric(primavera-estiu) es poden consultar a l’adreça d’Internet següent:http://www.gencat.net/mediamb/qaire/ciozo.htm.

Els anuaris sobre la qualitat de l’aire són consultables a l’adreça d’Internetsegüent: http://www.gencat.net/mediamb/aire/informes.htm

Assistència tècnica a ens localsA sol·licitud dels ens locals, s’ha donat assistència tècnica i dut a terme campanyesespecífiques de mesurament de qualitat de l’aire als municipis de Roda de Ter,Lliçà de Vall, Sant Just Desvern, Sant Adrià de Besòs, Castellbisbal i Pallejà,Barcelona-Zona Universitària i Vilanova i la Geltrú (material particular), SantaColoma de Gramenet i Montmeló (compostos orgànics volàtils) i Santa Colomade Gramenet (clorur d’hidrogen).


Emissions de contaminants

INSPECCIONS DE FOCUS EMISSORSTIPUS D’INSPECCIONS NOMBREInspeccions d’ofici a instal·lacions industrials 35Inspeccions a petició del cos de Mossos d’Esquadra 2Inspeccions a petició dels ajuntaments 6Inspeccions per denúncia o petició directa del DMAH 27Total 70

Prevenció en l’abocament de contaminantsInformes per a formular declaracions d’impacte ambiental (DIA)Es van avaluar un total de 61 projectes i estudis d’impacte ambiental, amb laconseqüent formulació dels informes vectorials corresponents.

Informes sobre projectes tramitats sense Declaració d’impacte ambientalemesos per donar assistència tècnica a les Oficines de Gestió AmbientalUnificades (OGAU)Es van avaluar un total de 57 projectes corresponents a l’OGAU de Girona i 44projectes corresponents a l’OGAU de Lleida, i en cada cas es van formular elsinformes vectorials corresponents.

Avaluació de sol·licituds de desgravació fiscalEs va analitzar un total de 100 sol·licituds relacionades amb actuacions destinadesa la millora ambiental pel que fa a inversions en matèria de prevenció i/ocorrecció de la contaminació atmosfèrica procedent d’instal·lacions industrials.

Treball amb el sector de química finaDurant els anys 2002-2003, es va treballar amb un grup d’empreses de químicafina farmacèutica, membres de la Comissió Autònoma de Seguretat i Higiene en elTreball d’Indústries Químiques i Afins (COASHIQ), a fi de fer una diagnosi del’estat en el sector farmacèutic pel que fa a l'aplicació de la Directiva 99/13/CE i elRD 117/2003, relatiu a la limitació de les emissions de COV a causa de lautilització de dissolvents orgànics en determinades instal·lacions.

Com a resultat del treball efectuat, es disposa d’informació de partida enl’aplicació d’aquesta normativa a aquest sector que també en alguns casos ésextrapolable a d’altres sectors industrials.

Auditories en el sector del vidre i del ciment L’entrada en vigor de la Directiva de qualitat de l’aire 1999/30/CE, de 22 d’abril,relativa als valors límits de diòxid de sofre, diòxid de nitrogen, partícules i plomtransposada en el RD 1073/2002 comporta uns valors de qualitat de l’aire mésrestrictius que els existents i l’obligació per part de l’Administració d’elaborar iadoptar plans de sanejament en les zones en què hi hagi risc de superació delsnous valors límit.

En aquest marc, durant l’any 2003 es van efectuar auditories individualitzadesa determinats establiments del sector del vidre amb la finalitat de definir possiblesopcions de reducció d’emissions de PST i NOx i avaluar-ne la viabilitat i els costosassociats.


Pel que fa al sector del ciment, van començar durant aquest any els treballsconjuntament amb el gremi català del ciment.

El control de la contaminació atmosfèricaA fi d’efectuar un seguiment en continu de les emissions a l’atmosferad’instal·lacions potencialment contaminants de l’atmosfera, el Departament hapromogut la connexió a la Xarxa d’Emissions a l’Atmosfera a Catalunya (XEAC)dels focus que presenten emissions a l’atmosfera més significatives. Aquestaconnexió permet fer un seguiment constant de les emissions associades als focusdels establiments.

Durant l’any 2003, 19 establiments van facilitar dades de les seves emissions al’atmosfera, fet que va suposar el control en continu de 31 focus emissors.

Durant l’any 2003, es van iniciar els treballs per a l’actualització de lainstrucció tècnica que estableix els criteris per calibrar els analitzadors en continu.Aquesta actualització va efectuar-se amb la participació dels diferents sectorsimplicats (representants de les indústries que han de disposar d’analitzador,fabricants i distribuïdors d’equips, i també entitats d’inspecció).

Contaminació acústicaEn el marc de la Llei 16/2002, de protecció contra la contaminació acústica, elServei de Vigilància i Control de l’Aire ha divulgat la Llei mitjançant la tramesa alsconsells comarcals i als ajuntaments del text de la Llei i de material de divulgació,expositor i tríptic, on s’assenyalen els trets més significatius d’aquesta disposició.A més, s’han constituït diferents grups de treball a fi de redactar el Reglament quedesenvoluparà la Llei.

Així mateix, s’han posat a disposició dels ajuntaments les propostes de mapade capacitat acústica. Aquests mapes s’han elaborat i s’han anat enviant alsmunicipis a fi de servir d’instrument de base per elaborar els mapes definitius, iperquè cada ajuntament pugui aprovar-lo abans de l’11 d’octubre de 2005, talcom estableix la Llei.

D’altra banda, s’ha efectuat un estudi per establir una metodologia quepermeti fer el control acústic de les infraestructures, cosa que, d’acord amb la Llei,correspon al Departament, i s’ha iniciat un control per determinar els nivells desoroll de referència de la xarxa bàsica de carreteres a Catalunya.

Contaminació lumínicaPel que fa a l’aplicació de la Llei 6/2001, d’ordenació ambiental per a la protecciódel medi nocturn, durant l’any 2003 es va sotmetre a informació pública laproposta de Decret que ha de desenvolupar aquesta Llei, es van iniciar els treballsper establir els criteris per atorgar el Distintiu ambiental d’enllumenat, i s’hanplanificat les necessitats de formació de les entitats ambientals de control a fi quepuguin desenvolupar les tasques de control que tenen assignades.


2.4 Direcció Generalde Boscos i Biodiversitat

La Direcció General de Boscos o Biodiversitat es crea a partir del Decret 181/2002,de 25 de juny, de reestructuració parcial del Departament de Medi Ambient.D’acord amb aquest Decret, corresponen a aquesta Direcció, entre d’altres, lesfuncions següents: – Formular propostes sobre directrius ambientals relatives a la conservació i a lamillora del patrimoni natural en l’àmbit de boscos i de gestió i de protecció de labiodiversitat.– Avaluar el grau de conservació i de protecció del patrimoni natural en l’àmbit deboscos i de gestió i de protecció de la biodiversitat i assumir-ne, quan escaigui, larestauració i la millora.– Prestar assessorament i impulsar accions per a la preservació i la millora delpatrimoni natural portades a terme per la societat civil i els ens locals.– Formular propostes sobre directrius ambientals en matèria d’espècies protegides ianimals de companyia.– Formular plans i programes per a la protecció del sòl contra l’erosió i per a laprotecció del paisatge.– La protecció dels terrenys afectats per activitats extractives en els termesprevistos en la legislació vigent.– Dirigir la revisió i el desplegament del Pla d’espais d’interès natural (PEIN), aixícom determinar els criteris i les mesures necessàries per garantir el mantenimentde les connexions biològiques entre els espais del Pla, en l’àmbit de lescompetències del Departament.– Dissenyar i dirigir l’execució de polítiques en matèria de parcs naturals, espaisprotegits i vetllar per la protecció dels ecosistemes vegetals de Catalunya.– Gestionar els espais protegits que corresponen al Departament de Medi Ambienti Habitatge, així com la participació en els òrgans de gestió d’altres espais naturalsen la forma que es determini reglamentàriament.

114 2. ACTIVITATS—2.4. DIRECCIÓ GENERAL DE BOSCOS I BIODIVERSITAT

Secció de Protecció i Foment de la Fauna i la FloraEl Departament desenvolupa, d’una banda, plans per protegir espècies de faunaautòctona, les poblacions de les quals estan sotmeses a pressions que actuennegativament sobre la seva evolució. Els plans de protecció se centren sobretot amantenir-ne i millorar-ne els hàbitats naturals i a realitzar-ne el seguiment de lespoblacions. També es porten a terme reintroduccions al medi natural amb elcontrol, el marcatge i el seguiment corresponent.Enguany, les espècies més importants, que són objecte de protecció i estudi hanestat les següents:

El trencalòs El gall ferEl xoriguer petit La gavina corsaL’àguila cuabarrada El sisóLa tortuga mediterrània La trencaMargaritifera auricularia La llúdrigaEl cranc de riu L’alosa becudaEl visó europeu La perdiu blancaL’ós bru La gangaEl turó europeu La xurra

D'altra banda, s'ha continuat amb el control i l'estudi de les poblacions d'ocellsmigratoris, d'acord amb el conveni plurianual signat amb l’Institut Catalàd’Ornitologia. També s’ha coordinat el cens d’ocells hivernants. S'han tractat i elaborat les dades dels censos programats referents a la guineu i elvisó americà.

Centres de recuperació de fauna de Torreferrussa i de VallcalentLa finalitat inicial dels centres de recuperació de fauna és guarir els exemplarsd’animals de fauna salvatge autòctona que estan ferits o desvalguts, per tal derecuperar-los clínicament i aconseguir que s'aclimatin a la vida lliure i retornar-losa la natura amb prou garanties perquè hi puguin sobreviure.

INGRESSOS ANY 2003CENTRE EXEMPLARS EXEMPLARS CASOSDE RECUPERACIÓ VIUS ALLIBERATS FORENSESTorreferrussa 4.410 2.854 236Vallcalent 1.760 1.014 600Total 6.170 3.868 836

També es realitzen altres tasques relacionades amb aquest objectiu, per exemple,analitzar i identificar les causes d’ingrés dels exemplars per poder actuar sobreaquests problemes i, així, evitar que es repeteixin (senyalització de línieselèctriques, control en les àrees privades de caça, etc.).Al marge de la recuperació clínica, es realitzen altres actuacions com sóndesenvolupar programes de conservació d’espècies animals en perill d’extinció(cria en captivitat i/o suport a les activitats de maneig de fauna, etc.) o educar isensibilitzar a la població, utilitzant les instal·lacions del Centre de Vallcalent, i deforma més restringida, les de Torreferrussa. Així mateix, aprofitem elsalliberaments d’exemplars recuperats, per tal de conscienciar els escolars i l’opinió


Subdirecció General de Boscosi gestió de la Biodiversitat

Servei de Protecció deFauna, Flora i Animalsde Companyia

pública dels problemes mediambientals i de la seva repercussió sobre la fauna.

Cria en captivitat:

– Xoriguer petit: els centres de Torreferrussa i de Vallcalent col·laboren en elprojecte per reintroduir aquesta espècie arreu de Catalunya. Actualment ja escompta amb més de 30 parelles que formen el seu estoc de reproductors encaptivitat. Durant l'any 2003 es produïren un total de 73 polls, dels quals, tots esvan criar a Torreferrussa i cap a Vallcalent. Tots els exemplars van ser reintroduïtsa dues localitats noves: el Parc Natural del Cap de Creus i la Reserva de Fauna deMas de Melons. – Esparver cendrós: el centre de Torreferrussa és l’únic en el món que ha reproduïtamb èxit aquesta espècie. Durant l’any 2003 es van criar 15 polls. Tots elsexemplars han estat alliberats al Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà. – Òliba: en el Centre de Vallcalent, des de fa molts anys s'ha fet la cria encaptivitat d'aquesta espècie amb finalitats educatives. Els exemplars es donen a lesassociacions, els col·lectius o els particulars de tot Catalunya que ho hansol·licitat. Els destinataris dels exemplars s'encarreguen de fer la caixa-niu en unindret on puguin arribar a criar i vetllen, durant tot el mes que pot durarl'alliberament, perquè rebin els controls i l'alimentació necessària. Durant l’any2003 es varen criar, a Vallcalent, 54 òlibes.– Gat fer: en el Centre de Vallcalent s’inicia aquest projecte que fins ara ha estatfuncionant de forma experimental. L'any 2003 es varen criar en aquest centre 33 gats.

Educació AmbientalAl Centre de Vallcalent també es desenvolupa un projecte educatiu per apropar iconèixer la fauna salvatge autòctona, mitjançant l’anàlisi de la seva diversitat iadaptabilitat al seu hàbitat, en un marc més ampli de desenvolupament sostenibledel medi. En aquests prospectes han passat pel centre 6000 escolars i 2400particulars els caps de setmana que les instal·lacions estan obertes.

Al Centre de Torreferrussa, on no hi ha instal·lacions exclusivamentdissenyades per a l’educació ambiental, les visites queden restringides a col·lectiusamb un interès molt específic (estudiants de biologia, cursos de maneig de fauna,etc.). Per aquest motiu, el nombre de visites ha estat de 27 grups amb un total de336 persones. L’associació MILOCA, vinculada al centre, i encarregada de feractivitats educatives externes al centre, ha fet 26 xerrades (alguna d’elles amballiberament d’exemplars recuperats), per a un total de 1.105 persones. A més,han participat en diversos actes o fires per a un públic total de 9.200 persones.

El Centre de Fauna del Pont de SuertSituat al Pont de Suert, a la comarca de l’Alta Ribagorça (Lleida), el Centre deFauna es dedica a dues espècies de carnívors semiaquàtics: la llúdriga (Lutra lutra) iel visó europeu (Mustela lutreola). Els objectius del Centre són la seva reproduccióen captivitat, la sensibilització ambiental i l’educació sobre les espècies i del medion viuen (rius i llacs), i la recerca aplicada.

Cal destacar que des del novembre del 2003, crancs autòctons procedents delsalvament efectuat al canal de Gavet van ser portats a aquest centre per tal decriar-los en captivitat.

El Programa d’educació ambiental del centre ofereix una visió global delsecosistemes fluvials. En un mateix espai estan integrats el centre piscícola per a larepoblació de la truita comuna, les instal·lacions de reproducció de les llúdrigues i


les de visó europeu.

Projectes LIFE

Gavina corsa - LIFE 02/NAT/E/8612El LIFE Conservación de Larus audouinii en España: Cataluña té per objectiu laconsolidació d'aquesta espècie a la mediterrània occidental, en coordinació amb laComunitat Autònoma Valenciana i el Grupo de Trabajo de la Gaviota Adouin, quedepèn del Ministeri de Medi Ambient. La zona principal de treball és el Delta de l'Ebre.

Des de gener de 2003 s’ha contribuït a la consecució de les diferents accionsdel projecte LIFE de conservació de la gavina corsa a Catalunya, mitjançant larealització de censos setmanals a les reserves naturals del Delta del Llobregat.També s’ha realitzat l’obtenció de lectures d’anelles de PVC, així com ladeterminació que la gavina corsa usa la reserva del Delta de Llobregat. Aquestscensos han palesat la presència de fins a 322 exemplars simultanis de gavina corsaa la Reserva Natural de la Ricarda – ca l’Arana, resultats que combinats amb laresta de dades del Delta confirmen la zona com una zona d’importància mundialper a la presència de gavina corsa.

Margaritifera auricularia - LIFE 00/NAT/7328El Departament desenvolupa el projecte LIFE Conservació de la nàiade amenaçadaMargaritifera auricularia al riu Ebre (Catalunya). El pressupost d’aquest LIFE és de738.844 €, finançat a parts iguals per la Generalitat de Catalunya i per la UnióEuropea.

L’objectiu del LIFE és la salvaguarda d’aquest mol·lusc bivalve d’aigua dolçaque es troba actualment en una situació crítica; es tracta d’una espècie catalogadacom a estrictament protegida i en perill d’extinció.

Visó europeu - LIFE 02/NAT/E/8604El Projecte LIFE-Natura de conservació del visó europeu (Mustela lutreola) suposauna inversió prevista de 798.000 € i és finançat per la Comissió Europea (50%), elDepartament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya (29%) iel Ministeri de Medi Ambient com a soci del projecte (21%).

L’objectiu principal és conservar el visó europeu a Catalunya i a Espanya iafavorir-ne l’expansió natural mitjançant:

– La creació d’un estoc d’animals per a la cria en captivitat.– Impedir que el visó americà arribi a la zona de distribució del visó europeu.– Controlar l’actuació de les epizoòties, dels contaminants i del deterioramentgenètic.– Seguiment periòdic de la població.– Educació ambiental.

Totes aquestes accions estan incloses dins el marc d’un Pla d’acció per conservarl’espècie i estan coordinades amb les actuacions desenvolupades als projectes LIFEde conservació del visó europeu impulsats pel Gobierno de La Rioja, la Junta deCastilla y León i la Diputación Foral de Álava amb la col·laboració del Ministeri deMedi Ambient.


Secció de Foment i Protecció d'Animals de Companyia

ACTUACIONS ANY 2003Experimentació animal NombreTramitació de procediments d'experimentació 946Tramitació de revalidacions de procediments d'experimentació 136Emissió de certificats acreditatius d’aptitud de personal 277Inscripció de centres al registre de centres usuaris 4Inspeccions a centres usuaris i centres d'experimentació 15Nuclis zoològicsNuclis zoològics 1.345Inspeccions a nuclis zoològics conjuntament amb les Oficines de Protecció dels Animals 32Inspeccions a nuclis zoològics 26Planificació i elaboració del Pla de control de nuclis zoològicsAnimals de companyiaSuport a entitats de protecció i defensa dels animals 85Visites a diferents refugis d'animals de companyia 28Ajuts per al manteniment i les infraestructures a entitats de protecció i defensa dels animals 95Reunions amb les entitats de protecció defensa dels animals 5Noves associacions de protecció i defensa dels animals com a entitats col·laboradores del Departament de Medi Ambient i Habitatge 8Participació en l'elaboració del registre general d'animals de companyiaFauna autòctona i exòticaExemplars de fauna exòtica acollits 160Exemplars de fauna autòctona acollits 112Inspeccions a nuclis zoològics amb fauna salvatge perillosa 17Coordinació amb entitats col·laboradores per a la cria en captivitat de la tortuga mediterrània 43Àmbit institucionalParticipació a fires 5xerrades i conferencies 11Realització i coordinació de la tercera fase de l'estudi sobre l'impacte ambiental de la cotorra de pit gris a CatalunyaAltres actuacionsVisites d’atenció al públic 187Nombre de comissos 2Informes fires de caça i altres concentracions amb animals vius 16

Per tal de redefinir els criteris i les directrius que han de regir els parcs en el futur,durant l’any 2003 s’ha consolidat l’estructura de gestió dels parcs de Catalunya.Un dels objectius ha estat l’homogeneïtzació de la composició dels òrgans gestorsde tots els espais naturals de protecció especial amb la participació efectiva delssectors implicats en el territori.

Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici

Valors que s'han de protegir– Interès geològic: Geomorfologia d’origen glacial sobre roques granítiques, vallsen U, circs i agulles. Estanys formats per sobreexcavació glacial i processos de


Servei de Parcs i EspaisNaturals

rebliment (zona d’Aigüestortes).– Interès faunístic: Hàbitat d’espècies protegides com l’almesquera, la marta, eltritó pirinenc, etc.– Interès botànic: Gran diversitat de flora boreoalpina i articoalpina, ambpresència representativa d’espècies endèmiques i rares. Boscos extensos i benconservats d’avet i de pi negre.– Interès paisatgístic: Impressionant relleu que compta amb més de 200 estanys iparatges tan emblemàtics com els Encantats o el planell d’Aigüestortes.

AdministracióS’han emès 51 informes i s'han repartit 660 targetes de veïns, 92 de servei detransport públic, 8 de propietaris, 63 vehicles de servei i 4 per a minusvàlids.

S’han donat i fet el seguiment de 6 permisos especials d’obres, 19d’investigació, 38 de fotografia i 25 d’altres (sobrevol i curses).

Millora ruralA l’empara de l’Ordre d’ajuts MAB/177/2003, per al finançament d'actuacions iinversions en els espais naturals de protecció especial, s’han atorgat 6 ajuts aajuntaments amb un import de 102.000,00 € i 4 per a associacions i entitats senseànim de lucre per un import de 33.000,00 €.

Dels 70 expedients d’ajuts presentats a l’empara de la Resolución, de 31 de juliode 2002, de la presidencia del Organismo Autónomo de Parques Nacionales, por la quese convoca la concesión de subvenciones públicas estatales en las áreas de influenciasocioeconómica de los parques nacionales para el año 2003, es van aprovar els ajutssegüents:

SUBVENCIONS ATORGADES DURANT L’ANY 2003TIPUS DE BENEFICIARIS NOMBRE IMPORT

D’AJUTS APROVATS DELS AJUTSEntitats locals 15 732.727,62 €Empreses 2 65.042,81 €Particulars i entitats sense ànim de lucre 11 139.919,33 €Total 28 932.689, 76 €

Patrimoni NaturalS’ha participat en els censos poblacionals de l’isard mitjançant el mètode debatudes simultànies, per mitjà del qual s’ha obtingut la xifra total de 1.483observacions, i una densitat resultant de 10,50 exemplars per ha. Les dades hanpermès concloure que la població és estable dins el territori del Parc Nacional. A laZona Perifèrica (excepte la val d’Aran), s’han comptat 812 exemplars.

També s’han fet els censos de gall fer a les zones de cant i els censos d’èxitreproductor, s’han localitzat entre 86-90 individus, i un èxit reproductor de 0,75polls per femella. S’ha fet el seguiment de la perdiu blanca mitjançant el mètoded’escoltes matinals a la primavera; i finalment, també per tercer any, s’ha realitzatel seguiment de l’àguila daurada, que és un dels principals depredadors icontroladors d’altres espècies dins l’espai natural protegit.

S’ha redactat el Pla de maneig del gall fer i la perdiu blanca. I s’ha participaten la 1a reunió del Grupo de Trabajo del Urogallo del Ministeri de Medi Ambient.

En l’àmbit de la gestió forestal, s’han fet els controls de la població deprocessionària, de la qual s’ha experimentat un grau més alt d’afectació,probablement a causa de l’hivern poc fred que va precedir la campanya. Així


mateix, s’ha col·laborat en el seguiment de l’ordenació de la forest 321 i s’haencarregat la de les forests L-1105 i L-1101.

S’han dut a terme actuacions d’alimentació hivernal al trencalòs i censos dinsdel Pla de recuperació.

Infraestructures i equipamentsS’han acabat les obres de Ca de Simamet i s’ha obert com a Casa del Parc. És la seuadministrativa, del Centre de Documentació i d’ús públic per a la Vall de Boí, S’hiha instal·lat l’exposició permanent sobre “Els Pirineus, font de diversitat biològicai cultural”.

S’han obert els nous centres complementaris de: – Estany Gento. On s’hi ha instal·lat l’exposició permanent “Els Pirineus, fontd’aigua, vida i coneixement…”– Llessui, en un local cedit pel poble de Llessui.– València d’Àneu, en un local cedit per l’Ajuntament de l’Alt Àneu

Durant l’any 2003, han tingut lloc també diverses actuacions puntuals demanteniment i millora de les infraestructures d’informació (millora dels interiorsdels punts d’informació).

S’ha rehabilitat la cabana de pastors de Llubriqueto, a la zona perifèrica ambfinalitat ramadera i de control del medi.

Els refugis del pla de la Font i de l’estany Llong han tingut diverses actuacionsper millorar les condicions higienicosanitàries i de depuració d’aigües brutes.

S’ha millorat la carretera d’accés a Cavallers i s’han instal·lat tanques deseguretat vial homologades i adequades a l’entorn en aquest accés i ald’Aigüestortes. També s’ha millorat l’accés amb vehicle al sector de Llessui-Mainera.

Quant a camins a peu, cal destacar la millora del camí de l’estany Llong, aptetambé per a vehicles i amb una clara funció de seguretat. Així mateix, s’haniniciat els treballs de millora dels senders de la cascada de Sant Maurici i ruta del’Isard, atès que suporten un volum de gent molt elevat. A més a més, s’harealitzat la reconstrucció dels ponts als camins de Solanet, Monestero, ruta de laLlúdriga, Llubriqueto, Culieto, Rodó i Dellui.

Finalment també ha tingut lloc la redacció del projecte de la salad’exposicions del nou Centre d’Informació de València d’Àneu.

Educació ambiental, divulgació i ús públic

Enguany la xifra total de visitants al Parc Nacional ha estat de:

VISITANTS DEL PARC NACIONAL XIFRA VISITANTS ANY 2002 XIFRA VISITANTS ANY 2003 % VARIACIÓ 2002-2003

302.353 297.009 - 1,7%

Aquesta disminució de visitants es concentra sobretot al sector oriental iprincipalment en els mesos d’hivern, en què la carretera d’accés va romandretancada a causa del mal estat a causa del gel i la neu.

No obstant això, l’estimació de visitants que entren fora d’horari de control opels colls i passos de muntanya fa elevar la xifra a 356.000 persones.

Enguany, per primera vegada, s’han començat a posar en funcionament


comptadors de persones en diferents camins i accessos dels dos sectors del Parc ide la zona perifèrica que per les seves característiques restaven fora de controlestadístic. Gràcies a aquest programa experimental hem pogut saber per exempleel nombre de visitants de la vall de Gerber a la zona perifèrica (10.399 de juliol aoctubre) o de la vall de Peguera (7.597 de maig a octubre).

A les Cases del Parc han estat ateses un total de 63.655 persones. Ha començata funcionar gairebé a ple rendiment el centre complementari d’informaciód’estany Gento, instal·lat en un edifici cedit per l’Ajuntament de la Torre deCabdella (Pallars Jussà) que es troba prop de l’estació superior del telefèric. Tambéhan obert les seves portes dos centres més al Pallars Sobirà que es troben a lesantigues escoles de Llessui i en una sala de la planta baixa del nou Ajuntamentd’Alt Àneu, al poble de València d’Aneu. Tots tres centres han funcionat durantels mesos de juliol, agost i setembre.

ITINERARIS REALITZATS DURANT L’ANY 2003SECTOR DE L’ITINERARI NOMBRE D’ITINERARIS NOMBRE DE PERSONES ATESESAigüestortes 69 1.341Sant Maurici 60 872Total 129 2.213

D’aquests, destaquen 11 itineraris monogràfics amb 144 assistents, on es vantractar els temes següents: “Ja s’ha acabat l’hivern ”,”Flors i violes”, “Veure món”,“Estanys majors “,”Viatjant pels estels”, “Nit de llum”, “Anem al Portarró” i“Estanys morts”.

Sota el títol genèric de “Caminem sobre la neu” es van efectuar un total de 25itineraris amb raquetes de neu, entre els mesos de desembre i abril amb 221persones ateses.

S’ha continuat el programa dedicat a les escoles locals “El Parc i les Escoles”, ambel qual es vol donar a conèixer el Parc als escolars de la zona d’influència; també s’haorganitzat el Dia Europeu dels Parcs amb visites d’escolars de l’Alta Ribagorça i delPallars Sobirà, que van comptar amb la participació de 151 nens i nenes.

S’ha continuat el programa “Travessem les nostres muntanyes” dirigit afomentar la difusió i el coneixement del Parc entre diferents col·lectius locals, queenguany ha portat a visitar a 100 persones. El sector occidental del Parc, al’Associació de Jubilats Sant Feliu de Sort i, l’oriental, a l’Associació de Gent del’Alta Ribagorça.

S’han realitzat un total de 20 xerrades a col·lectius diversos, entre els qualsdestaquem escolars, universitaris i associacions diverses locals i no locals. Tambés’ha participat en un total de 31 fires en col·laboració amb patronats de turismede les comarques de la zona d’influència.

S’han desenvolupat els cursos: Meteorologia per a tothom, a l’observatorimeteorològic de Sort en col·laboració amb el Servei de Meteorologia de Catalunyai la Secretaria General de l’Esport; Els estanys pirinencs. Indicadors dels canvisambientals globals, amb la col·laboració de la Institució Catalana d’HistòriaNatural i Conducción de personas con disminuciones físicas en el medio natural encol·laboració amb el Centro Nacional de Educación Ambiental.

S’ha realitzat el XI Curs de guies interpretadors del Parc Nacional, a la Torre deCabdella (Pallars Jussà), dedicat als joves de la zona. S’han realitzat tres camps detreball, dos dedicats a la recerca i la col·laboració amb el Parc al sector de Sant


Maurici, i l’altre, a l’arranjament de camins a l’Alta Ribagorça amb un total de 70participants.

S’ha continuat amb el Programa de voluntariado del Organismo AutónomoParques Nacionales y SEO Birdlife, que va comptar amb la presència de 24participants, que van realitzar seguiments i censos de la fauna del Parc.

S’han dut a terme un total de 12 exposicions en diversos equipaments comara a les Cases del Parc, centres complementaris d’informació locals socials iajuntaments, amb temàtica diversa relacionada amb el Parc, espècies protegides,educació ambiental, etnografia i cultura pirinenca. Entre les exposicionsdestacaríem: “Concurs de fotografia del Parc Nacional. Edicions IX i X”, “Imatgesd’Aigüestortes i Sant Maurici!, “Aigüestortes i Sant Maurici: un paradís per a la fauna”,“Els focs dels Pirineus”, “El Pla rector, una eina de gestió”, “Un Parc per a descobrir”,“Fauna amenaçada dels Pirineus”, “El Port del riu i la vall de Mulleres”, “Art populardels Pirineus”, “La vall de Boí: Patrimoni mundial” i “Pal de paller, la dona al PallarsSobirà”.

Vigilància

Les patrulles del cos d'Agents Rurals han realitzat 1.012 actuacions, d'entre lesquals 28 van ser denúncies. Conjuntament amb els grups de rescat de muntanyadels Bombers de la Generalitat, han evacuat 55 persones.

Parc Natural Cadí-Moixeró

Valors que s'han de protegir– Interès geològic: Registres geològics de totes les eres. Gran riquesa de minerals,roques i fòssils. Fenòmens volcànics, sedimentaris i sistemes càrstics importants.– Interès botànic: Diversitat de vegetació, amb espècies endèmiques i molt rares,mediterrànies, boreoalpines i eurosiberianes. Esplèndids boscos de pi negre, avet ifaig. Flora alpina. – Interès paisatgístic: Paisatges d'alta muntanya, amb les parets de la cara nord delCadí, el massís del Pedraforca o les canals del vessant sud del Moixeró. Ladiversitat dels seus paisatges forestals, agrícoles i naturals presenta un bon estat deconservació, fruit, en bona mesura, de l'aprofitament tradicional dels recursosnaturals de forma respectuosa amb el medi.– Interès del patrimoni natural: 30 espècies de flora i fauna d’interès europeu(Directiva 92/43/CEE Hàbitats). 30 hàbitats declarats d'interès europeu (Directiva92/43/CEE Hàbitats). Zona d’especial protecció (Directiva Ocells). 249 vertebrats,19 espècies de quiròpters, 218 aràcnids, 192 coleòpters, 33 ortòpters, 32himenòpters, 115 lepidòpters diürns i altres grups d’invertebrats. Més de 1500tàxons de flora vascular i 567 de fongs. Proposat Lloc d'Interès Comunitari (LIC)dins la Xarxa Natura 2000, regió Alpina.Durant l’any 2003 s'han identificat tres noves espècies de plantes dins el parc:Lappula deflexa, Minuartia villarii i Meconopsis cambrica,

AdministracióS'ha finalitzat la redacció del nou Pla de prevenció i extinció d’incendis per alperíode 2003-2007. S'ha continuat treballant en els estudis de base per al Plaespecial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc Natural.


S'han finalitzat els treballs de redacció del Pla de tancament de pistes del ParcNatural, un cop consultats els ajuntaments per aprovar-lo.

Mitjançant l’Ordre d’ajuts MAB/177/2003, per al finançament d'actuacions iinversions en els espais naturals de protecció especial, han estat atorgades lessubvencions següents:

Tipus de beneficiaris Import dels ajutsEntitats locals 88.737 €Associacions de propietaris 81.173 €Entitats sense ànim de lucre 26.472 €Total 196.382 €

DISTRIBUCIÓ COMARCAL DELS AJUTSENTITATS ASSOCIACIONS ENTITATS SENSE TOTALLOCALS DE PROPIETARIS ÀNIM DE LUCRE

Alt Urgell 22.964 € 7.125 € 30.089 €Berguedà 42.182 € 77.112 € 11.821 € 131.115 €Cerdanya 23.591 € 4.061 € 7.526 € 35.178 €Total 88.737 € 81.173 € 26.472 € 196.382 €

A través de l’Ordre MAB/3492/2002, de 25 de novembre, d’ajuts per a la conservaciód’hàbitats Xarxa Natura 2000 corresponent a l’any 2003, s’han tramitat a través delParc Natural un total de 9 sol·licituds, destinades a eliminacions de matolls,desbrossament de camins, i construccions de murs, entre d’altres.

Les tasques administratives s'han incrementat atès el volum d'expedients, dedocumentació, d’ajuts, d’informes i d’altres escrits tramitats al llarg de l'any, acausa, entre d'altres, del fet de gestionar des del Parc Natural altres espais com laReserva Nacional de Caça (RNC) del Cadí, RNC de la Cerdanya i de l’Alt Urgell iles reserves naturals parcials Segre-Isòvol, Segre-Prullans i la Llosa.

Infraestructures i equipamentsS’han arranjat infraestructures per al bestiar com fonts, abeuradors i dos passoscanadencs a través de la brigada de manteniment del Parc Natural, així com àreesrecreatives, recuperació de pastures, etc.

ACTUACIONS EN INFRAESTRUCTURES I EQUIPAMENTSOBJECTE DE L’ACTUACIÓ IMPORT

GLOBALContractació del servei de neteja i manteniment d’infraestructures del Parc 27.823 €Rehabilitació de la Casa en Coll com a Centre d’Estudis d’Alta Muntanya i nou centre d’informació del Parc Natural a l’Alt Urgell 448.460 €Senyalització d’un itinerari de natura en el municipi de Montellà i Martinet 11.994 €Arranjament de la pista forestal de Montellà a Prat d’A. 76.089 €Manteniment del jardí de plantes medicinals de Ca les Monges a Bellver de Cerdanya 2.140 €Adequació de l’accés a la part superior del magatzem del Centre de Bagà 2.005 €Total 568.511 €


El Pla d’ocupació de 2003 ha consistit en la contractació d’un peó i un enginyertècnic forestal durant sis mesos, que han realitzat tasques de mantenimentd’infraestructures i col·laboració en la redacció de projectes dins de l’àread’infraestructures del Parc respectivament.

Patrimoni natural

Seguiment i avaluació de les poblacionsS’ha continuat amb les tasques periòdiques de cens de les espècies faunístiques demés interès en relació amb la gestió de llurs hàbitats: trencalòs, mussol pirinenc,altres rapinyaires, gall fer en cantadors, isard, cérvol, productivitat de gall fer,llúdriga i prospecció de territoris de picot garser petit. Igualment, s’han dut aterme prospeccions relacionades amb el Programa de seguiment de carnívorsdepredadors, el Programa de seguiment de ropalòcers (CBMS), el Programa deseguimiento de aves comunes reproductoras en España (SACRE), el cens d’ocells aquàticshivernants i s’ha ultimat la revisió de l’Atles d’ocells nidificants de Catalunya.

Aquest any ha continuat el control primaveral i estival de la perdiu xerra en elmarc del Pla de seguiment d'aquesta espècie, així com el seguiment dels fluxosmigratoris i l’anellament d’ocells en diversos sectors del Parc, mitjançant unaestació d’anellament constant dins l’àmbit del Programa Constant Effort Site,Programa SYLVIA. També s’ha continuat el seguiment mitjançant paranysfotogràfics de grans carnívors en zones d’especial interès, simultani a la recollidade femtes, per analitzar-les després, mitjançant transectes preestablerts.

Gestió d’hàbitatsS’ha realitzat una prospecció parcial per identificar i cartografiar sectors crítics pera la fauna en relació amb l’elaboració en curs del Projecte d’ordenació de la forestCUP G-45 Muntanya d’Urús.

S’han desenvolupat totes les actuacions per compatibilitzar els aprofitamentsforestals i preservar la fauna per mitjà del seguiment i l’informe de tots elsaprofitaments inclosos en el Pla anual d’aprofitaments forestals per a l’any 2004 ales comarques de l’Alt Urgell i el Berguedà.

S’ha col·laborat i facilitat la tramitació i la certificació d'ajuts en diversesforests, que es van acollir al que disposa l’Ordre, de 14 de desembre de 2001,relativa als ajuts a la gestió forestal sostenible.

Estudis Ha continuat el control i l’eliminació de la planta al·lòctona invasora Senecioinaequidens.

Ha continuat l’inventari de fongs i s’ha realitzat l’Estima de poblacionsd’espècies de la flora d’interès especial: Orchis spitzelii, Antirrhinum sempervirens,Artemisia chamaemelifolia i Leuzea centauroides.

Activitats de divulgació i formació relacionades amb la gestió del patrimoninaturalS’han acollit, en períodes de pràctiques, alguns alumnes de diversos centresdocents (escoles de capacitació agrària i forestal, universitats i altres), que hancol·laborat activament en diverses de les actuacions de seguiment i d’avaluació deles poblacions i de gestió d’hàbitats.



VISITANTS CENTRE DEL PARC A BAGÀXIFRA VISITANTS ANY 2002 XIFRA VISITANTS ANY 2003 % EVOLUCIÓ 2002-2003

10.364 10.605 2.5%

Enguany hem celebrat el 20è aniversari del Parc amb un programa d’actes forçaextens, una exposició itinerant –20 anys del Parc Natural del Cadí-Moixeró. 1983-2003-, itineraris de natura i amb bicicleta tot terreny (BTT), una gimcana denatura, esports d’aventura i una sortida guiada al Parc.

Amb motiu dels 20 anys s'han editat els dos primers números del Butlletí delParc Natural El Picot Negre, que vol ser una eina de comunicació entre el Parc, lapoblació local i els visitants.

S’ha participat en la Fira de l’Esport de Bellver de Cerdanya, s’han organitzatdiversos tallers de biologia i xerrades a diferents escoles del Parc i s’ha continuatoferint un programa d’activitats trimestrals obert a la població local i visitant. Enaquest programa s’inclouen tallers de cistelleria, elaboració de melmelades ambfruits del bosc, art floral, construcció de rellotges de sol o de cuina, projeccionsaudiovisuals, xerrades i sortides que abasten aspectes de fauna, geologia, flora,cultura o activitats tradicionals, com els sons de la nit, el bosc a l’hivern, ladescoberta del medi, la història geològica del Berguedà, l’observació de Mart, lainterpretació de camins, el bram del cérvol, etc. També s’han organitzat cursossobre tècniques de lectura de mapes i sobre la iniciació a la fotografia de natura,entre d’altres.

S’ha convocat el II Concurs de Dibuix a les Escoles, sota el tema El ParcNatural del Cadí. 20 anys de parc, amb un gran èxit de participació (956 alumnesde 22 escoles).

S’ha celebrat el Dia Europeu dels Parcs amb diverses activitats com una sortidai una projecció audiovisual.

S'ha endegat un nou itinerari, que uneix els 7 refugis guardes dins el Parcanomenat Cavall del Vent, com a nou producte turístic, per tal de promocionaraquestes instal·lacions. Durant el 2003, l'han recorregut quasi 600 persones.

L’oferta pedagògica dins el Parc és aplegada principalment per diverses casesde colònies, aules de natura i el Camp d’Aprenentatge de l’Alt Berguedà, que fandel Parc un dels àmbits de treball.

També des del Servei de Guies del Parc s’han ofert activitats a escolars:itineraris guiats, sortides amb raquetes de neu, etc.

Anualment es convoca un concurs de fotografia, que l’any 2003 ha arribat al'onzena edició, amb el tema Activitats tradicionals al Parc Natural.

S’ha col·laborat en el Curs d’identificació de rastres dirigit a tot tipus depúblic, i en diverses sortides i xerrades divulgatives sobre plantes medicinals,rastres de fauna i altres.

S’han realitzat exposicions temporals de temàtica variada: Aigüestortes i SantMaurici, un paradís per a la fauna; Artesania Flors de muntanya; Evolució de l’obra deJoan Ribera; El Mercat Medieval de Bagà; Rellotges de sol; L’Alt Urgell 1982: els aiguatsen la memòria col·lectiva, entre d'altres. També s’ha col·laborat en les exposicionsorganitzades pel Centre Ordenador d’Activitats de Muntanya de Gósol (estiu), pelMuseu de les Trementinaires de Tuixén o amb el Club de Caça la Batllia de Bellverde Cerdanya.

S’han editat dos números del nou Butlletí del Parc El Picot Negre, un noumitjà de comunicació del Parc, i fullets divulgatius: Informació general del parc, en


quatre idiomes i rutes a peu i BTT, a part dels corresponents a activitats. Tambés'ha publicat amb la col·laboració del Parc el llibre Flora del Parc natural del Cadí-Moixeró i de les serres veïnes.

Vigilància Els guardes de reserves de fauna de la Reserva Nacional de Caça (RNC) del Cadí ila RNC de la Cerdanya i l’Alt Urgell han controlat i vigilat les activitats realitzadespels visitants i la població local, han donat ajut i suport en diverses ocasions i hanparticipat de forma activa en censos i activitats del Parc.

Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa

Valors que s'han de protegir– Interès geològic: Conjunt volcànic més ben conservat de la península Ibèrica,amb més de 30 cons volcànics i les seves colades basàltiques.– Interès botànic: Gran diversitat de flora i de vegetació, amb presència d’espèciesendèmiques i molt rares. Existència de boscos relictuals de roure pènol.– Interès paisatgístic: La diversitat dels seus paisatges forestals, agrícoles i ruralspresenta un bon estat de conservació, fruit d’una intervenció humana rica irespectuosa.

AdministracióDurant l’any 2003, s’ha finalitzat la tramitació de les modificacions dels límitsinterns del Parc Natural, als municipis de Sant Joan les Fonts, les Preses i Olot, permitjà de la modificació del Decret 82/1994, de 22 de febrer, pel qual s’aprova elPla especial de la zona volcànica de la Garrotxa i, al municipi de Sant Feliu dePallerols, per mitjà de la modificació del Decret 261/2001, de 25 de setembre,d’ampliació dels límits del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa(PNZVG).

Han finalitzat les obres de desdoblament de la carretera N-260, tram Besalú-Olot. No obstant això, el PNZVG n’ha mantingut el seguiment i el controlambiental a través de la col·laboració del seu equip de gestió amb l’assistènciatècnica ambiental de l’obra.

S'ha aplicat la darrera fase del conveni de col·laboració entre el DMAH,l'Institut Cartogràfic de Catalunya, el CREAF i el Consell Comarcal de la Garrotxaper desenvolupar el Projecte del sistema d'informació geogràfica aplicat a la gestióde la comarca de la Garrotxa (SITGar) signat l'any 2001.

El dia 6 d’agost de 2003 es va superar amb èxit l’auditoria per obtenir lacertificació Q de qualitat de l’ús públic dels espais naturals protegits de l’Estatespanyol, promoguda pel Ministeri d’Economia i que estableix els requisits que hande complir les instal·lacions i els serveis d’ús públic oferts en els espais naturalsprotegits per participar en el Sistema de Calidad de Uso Público. També s’ha acabattot el procés d’adaptació del sistema de gestió de la qualitat del Parc Natural a lanova norma ISO 9001:2000.

Pel que fa a la Carta Europea de Turisme Sostenible als espais naturalsprotegits, se n'ha continuat l’aplicació al Parc a fi de donar compliment alprograma d'actuació presentat amb la candidatura. D'entre les actuacions dutes aterme, destaca la col·laboració amb Turisme Garrotxa per a la realització del


Projecte de senderisme de la Garrotxa, amb un inventari de senders i la definicióde la xarxa bàsica per a la creació de productes turístics sostenibles. També hacontinuat l'acreditació de nous establiments com a punts d'informació del Parc. Ladefinició d'un sistema d'acreditació de qualitat per a les empreses turístiques de laGarrotxa s'ha començat a realitzar en col·laboració amb la fundació GarrotxaLíder i el finançament del Programa Leader Plus de la Garrotxa. Totes lesactuacions descrites a l'apartat d'educació ambiental, divulgació i ús públics'inscriuen també dins la Carta Europea.

S’han iniciat els contactes amb el Parque Nacional del Volcán de Masaya(Nicaragua), amb el desplaçament de dos tècnics a aquest parc per tal d’estudiarconjuntament les possibles línies de col·laboració entre els dos espais naturals,atenent l’interès mostrat pels seus responsables per mitjà del Consulado deNicaragua en Barcelona.

S’ha signat el conveni de col·laboració educativa entre el Parc Natural i laUniversitat de Vic.

Per l’Ordre d’ajuts MAB/177/2003, per al finançament d'actuacions i inversionsen els espais naturals de protecció especial, s’han atorgat les subvencions següents:

AJUTS ATORGADES DURANT L’ANY 2003TIPUS DE BENEFICIARIS NOMBRE D’AJUTS IMPORT

APROVATS DELS AJUTSEntitats locals 5 74.000 Entitats sense ànim de lucre 12 30.000 Particulars 33 141.000 Total 50 245.000

Millora ruralS’han subministrat 3.266 tones de material als veïns per mantenir els camins de laxarxa viària rural, amb un cost de 24.040 €.

S'han finalitzat les obres corresponents al Projecte d'ordenació de la zonad'estada i aparcament de l’àrea d’estada de Can Serra, amb un cost global de197.274 €.

Patrimoni natural

- Programa de gestió del medi físicCal destacar que al mes de maig es va constituir a Olot la Red Española deVulcanología (REV) formada per reconeguts vulcanòlegs de prestigi de tot l’Estatespanyol. Aquesta xarxa té com a principal objectiu la coordinació i la potenciacióde la recerca dins aquest àmbit de les ciències.

Durant l’any 2003, s’ha continuat treballant en les xarxes de piezometria i dequalitat de les aigües subterrànies del Parc Natural.

- Programa de gestió de la flora i la vegetacióLa vegetació del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa (PNZVG) és undels valors naturals que més singularitzen aquest espai. Com a actuacions mésdestacables, l’any 2003 ha continuat el seguiment i la millora de les poblacionsd’algunes espècies amenaçades (Isopyrum thalictroides i Oplismenus undulatifolius) itambé el control d’altres d’invasores com Senecio inaequidens.


- Programa de gestió forestalPer novè any consecutiu s’ha contractat una empresa de treballs forestals perrealitzar les tasques de manteniment i millora silvícola dels boscos gestionatsdirectament pel Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, és a dir, s’haactuat en finques públiques o en conveni.

Amb el suport de dos tècnics especialistes (contractats amb el DMAH a travésd’un Pla d’ocupació) s’ha pogut completar el Catàleg dels boscos madurs del ParcNatural.

També s’ha continuat treballant en l’inventari forestal en l’àmbit de lesfinques privades a fi de completar l’Inventari forestal general del Parc natural.

- Programa de gestió de la faunaPer a una gestió correcta de la fauna cal conèixer dos aspectes fonamentals, d’unabanda, la composició d’espècies, i, de l’altra, les tendències de les poblacions. Ambla intenció d’ampliar aquests coneixements s’ha treballat en diferents grups comara macroinvertebrats aquàtics, odonats, papallones, a través del Pla de seguimentde ropalòcers de Catalunya (CBMS), ocells mitjançant l’anellament científicrealitzat pels membres de l’Institut Català d’Ornitologia, a més d’altres espèciescinegètiques com la becada, la guatlla, la perdiu, el conill o el senglar.

Aquesta gestió també requereix consens, per aquesta raó, s’han mantingutcontactes amb associacions de caça i pesca locals per assolir objectius d’interès comú.

També s’ha continuat avançant en el Pla de recuperació de la nàiade Unioelongatulus subsp. aleroni. D’aquest seguiment s’ha pogut comprovar que lespoblacions d’aquest mol·lusc protegit encara continuen amenaçades sobretot ladel riu Ser a causa de problemes de contaminació orgànica.

En el cas del cabirol (Capreolus capreolus), que va ser objecte d’unareintroducció, s’ha continuat treballant en el seguiment de la seva dieta, el seucontrol sanitari i l’estima de població.

- Programa de gestió agropecuàriaL’any 2003 ha significat un any important per al Centre de Conservació dePlantes Cultivades de Can Jordà (CCPC), centre que acull una de les millorscol·leccions de varietats tradicionals d’arbres fruiters de Catalunya, ja que s’haniniciat col·laboracions en els àmbits de la recerca, divulgació i ús d’aquestesvarietats.

A banda d’aquest centre, també s’ha treballat amb algunes explotacionsagropecuàries pel que fa a millorar diferents aspectes com ara la gestió dels seusresidus ramaders.

- Programa de restauració i millora d’hàbitats naturalsDurant l’any 2003 s’han realitzat diverses actuacions en les finques públiques delParc, totes dirigides a incrementar-ne la diversitat natural i la qualitat paisatgística.Convindria destacar la inauguració de les obres d’ampliació dels estanys de Jordà,a través de les quals la qualitat ecològica d’aquesta zona humida s’ha vistampliada clarament.

Educació ambiental, divulgació i ús públicCom a tasques informatives, s’ha participat en la Fira de Sant Lluc d’Olot, amb unaparticipació activa de 452 persones, que van opinar sobre quines haurien de ser lesprioritats de gestió del Parc Natural. A més, i s’ha continuat amb el programainformatiu MAGMA amb 37 emissions per Ràdio Olot i 2 per Televisió Olot.


El Programa Visc entre volcans, enguany oferia 29 activitats (xerrades isortides naturalistes i culturals) coorganitzades amb 5 ajuntaments i 21 entitatssocioculturals. L’assistència ha estat de 473 participants.

El Programa d’educació ambiental per a les escoles locals ha continuat en lesseves quatre línies d’actuació:

– dissenyar i elaborar 2 materials nous,– reconvertir activitats, adaptant-les a les necessitats dels docents, – coordinar i assessorar les escoles verdes de la comarca que ho sol·licitin, – seguir l’execució dels 12 materials curriculars elaborats anteriorment. Durant aquest any s'han realitzat 78 activitats amb 1.455 escolars locals i 17centres docents de la comarca. S’ha organitzat la 4a edició dels premis de dibuix,Una postal per al Parc Natural, per a educació primària, amb un total de 1.103participants de 14 centres escolars locals.

També per a la població local s’han organitzat 2 activitats d’educacióambiental en el lleure (casals) amb un total de 1.088 assistents.

El conjunt de persones ateses als 3 centres d’informació del Parc ha estat de64.701 i, d'aquestes, 33.861 han estat informades personalment.

La xarxa de punts d'informació comarcal formada per establiments turístics,que s’han acreditat com a Punts d’Informació del Parc Natural, i amb l’objectiu demillorar la capacitat informativa de la comarca i la implicació del sector en lagestió del turisme, ha passat de 19 a 23 equipaments. Aquests equipamentsparticipen en aquesta experiència coordinada des dels serveis informatius del ParcNatural i Turisme Garrotxa i han atès un total de 95.823 persones.

L'oferta pedagògica del Parc per a escoles foranes ha estat utilitzada per untotal de 7.869 persones, majoritàriament escolars. Això ha suposat 476 serveis deguiatge, i atenció a 238 centres d’ensenyament i grups diversos.

El Programa d’educació ambiental Descobreix la Garrotxa, coorganitzat ambTurisme Garrotxa i Verd Volcànic, ha ofert 161 sortides i 40 excursions guiades a22 indrets diferents per tota la Garrotxa i durant tot l’any, i hi han assistit 943persones. Aquest programa ha tingut la participació de Verd Volcànic, del’Associació d’Hostaleria de la Garrotxa, de l’Associació de Cases de Colònies de laGarrotxa, de l’Associació d’Allotjament Rurals de la Garrotxa, dels Puntsd’Informació del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, de l'agrupacióde comerços Ben bé d’Olot i de 9 ajuntaments.

S’ha organitzat la 4a edició del Curs de guia del Parc Natural de la ZonaVolcànica de la Garrotxa amb 13 inscrits per obtenir el certificat i s’han fet 4sessions formatives i 1 sortida amb els col·lectius d’educació ambiental quetreballen en l’àmbit del Parc.

Quant al Centre de Documentació, s’han atès un total de 650 consultes, s’haninventariat i/o catalogat 550 documents i han augmentat un any més les visites a lapàgina web, que aquest 2003 han arribat a 9.242.

Aquest 2003 també s’han potenciat els continguts de la pàgina web del Parc, larecopilació d’informació en format electrònic –Biblioteca digital del Parc-, i la sevadifusió i la resolució de consultes per mitjà del correu electrònic. Això fa quepuguem parlar d'un centre de documentació “híbrid”, que ofereix els serveis en unasala d'una biblioteca convencional, combinat amb serveis cada cop més virtuals.

Quant a projectes destacables, hi ha hagut la coordinació, juntament amb elCentro Nacional de Educación Ambiental (CENEAM) de Segovia, de la 2a edició d'unseminari de formació i coordinació entre responsables de centres dedocumentació de temàtica mediambiental a nivell de l'Estat Espanyol, que s’ha de


desenvolupat amb èxit durant el setembre de 2003. També s'ha signat un conveni de col·laboració amb la Universitat de Vic per

acollir alumnes de Biblioteconomia en pràctiques.

Vigilància La patrulla del Servei de Vigilància ha recorregut un total de 36.506 km i hadedicat un total de 5.658 hores a realitzar les tasques de vigilància, d’inspecció, desuport, de seguiment, de reunions, de notificacions i de formació.

La Cooperativa la Fageda, empresa contractada pel Parc Natural, ha continuatrealitzant tasques de manteniment, retirada de deixalles i petites actuacionsd’estassada i dall. El Servei de Manteniment propi ha realitzat diverses tasques enels espais propis o gestionats directament pel Parc Natural.

Parc Natural del Delta de l'Ebre

Valors que s'han de protegir– Interès faunístic: Hi ha enregistrades 340 espècies diferents, més del 60%provinents de tota Europa, 230 de les quals hi nidifiquen, hivernen o migrenregularment. A l'hivern hi ha una mitjana de 200.000 ocells aquàtics, mentre quea la primavera i a l'estiu hi nidifiquen més de vuitanta espècies.– Interès botànic: Gran diversitat de flora i de vegetació. Hi ha enregistrades unes625 espècies vegetals, el 80% de les quals són considerades autòctones.– Interès paisatgístic: Salobrars, basses, canyissars, boscos de ribera, dunes, platges,ullals, arrossars, horts, badies marines i rius constitueixen un mosaic paisatgístic iaquàtic que canvia la seva coloració en una roda anual.

Línies d’ajuts i indemnitzacions Durant l’any 2003, s’han concedit un total de 51.000 € per a diverses activitats iprojectes dins de les convocatòries d’ajuts per al finançament d’actuacions iinversions en els espais naturals de protecció especial i per al finançamentd’inversions en els espais inclosos al Pla d’espais naturals. S'han aprovat un totalde 3.193 € en concepte d'indemnitzacions a propietaris de finques de cultiusd’arròs per danys causats per espècies protegides.

Patrimoni natural

Protecció i RecercaS'han realitzat les actuacions següents: – Censos d’ocells nidificants, d’ànecs, fotges i cabussons, gavina corsa, xatraccomú, xatrac menut, xatrac bec-llarg, garsa de mar, capó reial, perdiu de mar,hivernants i censos quinzenals d’ocells aquàtics a les basses del Delta amb elcorresponent seguiment de l’evolució anual de les principals espècies cinegètiques, – seguiment de la nidificació de flamencs a la punta de la Banya i s’han elaboratcensos aeris de les parelles reproductores i dels polls voladors, – seguiment de les caixes niu per a ratapinyades i per a xots (Ottus scops)instal·lades a l’illa de Buda, – seguiment i control de predadors de les colònies de cria d’ocells aquàtics, aixícom el recull de mostres per a l’estudi d’intoxicació per plom, – desenvolupament d’una campanya de salvament de peixos i d’una campanya decria d’espècies en perill d’extinció: samaruc, fartet i tortuga d’estany, – s’ha fet una cartografia de les comunitats vegetals del Garxal,


– redacció d’un estudi de les papallones diürnes (BMS), d’un estudi de lespoblacions de tortugues aquàtiques al Delta i d’un sobre la població deratapinyades a l’illa de Buda, – seguiment de les diferents poblacions de peixos protegits.

Control i restauració d’ecosistemes i recuperació d’espèciesCria en captivitat de la tortuga d’estany, en van néixer 59 exemplars, i també depeixos amenaçats: fartet i samaruc per al manteniment dels estocs i repoblacions.

NOMBRE D’ANIMALS INGRESSATS ANY 2003NOMBRE D’ANIMALS INGRESSATS

Ocells 366Rèptils 144Mamífers 17Total 527

ESTAT DELS ANIMALS DURANT L’INGRÉSESTAT NOMBRE D’ANIMALS Morts 105Morts en el tractament 107Alliberats 110Destinats a projectes de conservació 136Pendents de resultats 69Total 527

Anellament científic d’ocellsS’ha realitzat la campanya d’anellament científic d’ocells passeriformes durant laprimavera i la tardor en col·laboració amb el Grup Català d’Anellament. Tambés’ha fet l’anellament amb anelles de PVC de:

– polls de capó reial (Plegadis falcinellus) de la colònia de cria de l’illa de Buda perseguir l’evolució d’aquesta espècie al delta, – polls de gavina corsa (Larus audouinii) i polls de gavina capblanca (Larus genei) deles colònies de cria de la punta de la Banya, – polls de xatrac comú (Sterna hirundo), xatrac bec-llarg (Sterna sandvicensis) i agróblanc (Egretta garcetta).Educació ambiental, divulgació i ús públicA les oficines d’informació del Parc Natural ubicades a Deltebre i a la Casa deFusta, s’han atès:

NOMBRE DE VISITANTS ATESOS EN LES OFICINES D’INFORMACIÓ DEL PARC DURANT L’ANY 2003

PROCEDÈNCIA NOMBRE PERCENTATGEVISITANTS DE VISITANTS QUE REPRESENTACatalans 45.657 47%Resta de l’Estat 31.086 32%Resta d’Europa 19.429 20%Resta del món 971 1%Total 97.143


Cal sumar a aquesta xifra les dades de les oficines de turisme del conjunt del deltaque també donen informació del Parc Natural, en un total de 141.590 persones.Aquesta xifra pot representar un 17% de la gent que visita el parc, en un totalaproximat de 833.000. El nombre de persones que han entrat a l’Ecomuseu ha estat de 31.473 i, a la Casade Fusta, de 16.688. Itineraris no escolars amb guia: amb un total de 4.096persones. Grups sense acompanyants: amb un total de 14.272 persones.

Així mateix, s’han organitzat diverses activitats: – Dia Europeu dels Parcs– Dia Mundial dels Ocells – Sortides de camp diverses – Festa de l'Arbre: organització de la plantada d’arbres escolar de Deltebre (500tamarius plantats per 100 escolars al Garxal)– Participació en els salons infantils de la Setmana Santa d'Amposta i d’Ulldeconai de Nadal de Deltebre

L’oferta pedagògica consisteix en estades de 3 i 5 dies utilitzades per un total de3.134 alumnes. Escoles del delta: han participat 18 grups amb un total de 734alumnes. Itineraris escolars: 170 grups amb un total de 7.989 alumnes. Realitzaciód'un programa escolar als col·legis del Delta relacionat amb els ambients naturals iactivitats humanes del Delta.

S’han realitzat 5 cursos de formació: Identificació d’aus marines, Fotografianaturalista, Identificació de plantes aquàtiques, Gestió de l’ús públic en espais naturals iMonogràfic sobre tortugues al delta.

Han utilitzat el Centre de Documentació del Parc 240 persones i s’hanrealitzat 160 préstecs. S’han donat d'alta 424 publicacions.

Parc Natural dels Ports

Valors que s'han de protegir– Interès geològic: Geomorfologia determinada per materials mesozoics d'origensedimentari aixecats pel plegament alpí, amb gran riquesa de fòssils. Destaca unsistema de falles profundes que donen lloc a un relleu abrupte i amb formesvariades. Les depressions tancades accentuen els fenòmens càrstics dels Ports(avencs, forats i coves), que són els més importants de les comarques deTarragona, tant en desenvolupament vertical com horitzontal.– Interès botànic: La situació del massís propicia una gran riquesa i diversitat devegetació. Hi ha nombroses espècies endèmiques, rares i d’interès geobotànic,com la fageda, la més meridional de la península Ibèrica. En destaquen lesespècies rupícoles.– Interès paisatgístic: Terra de grans contrastos amb cingles, moles, vallsencaixades (gúbies) sovint associades a fenòmens càrstics, prats enlairats; des dellocs típics de zones àrides fins als ambients humits i boirosos de les fagedes, méspropis de paisatges centreeuropeus. També hi ha espectaculars formacions rocoses,sobretot a la part septentrional del massís: roques de Benet, estrets d'Arnes, molesdel Don, etc.

AdministracióDurant l’any 2003 s’ha signat un conveni de col·laboració entre el Departament


de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya i la Diputació deTarragona per un import de 60.101€.

D’acord amb l’Ordre d’ajuts MAB/177/2003, per al finançament d'actuacions iinversions en els espais naturals de protecció especial, s’han tramitat 19sol·licituds amb un import total de 157.386€.

La Junta Rectora ha mantingut reunions cada dos mesos aproximadament, iha aprovat, entre altres coses, la regulació d’activitats esportives.

Infraestructures i conservacióL’any 2003 s’ha engegat l’obra del Centre d’Atenció i Informació del Parc Naturaldels Ports a Roquetes.

Altres obres realitzades han estat els arranjaments de les cases forestals del Pratde Rubera, de la Vall i de Cova Avellanes. Cal destacar la realització d’una novateulada a la casa del Prat de Rubera, així, s’ha solucionat el creixent problema quehi havia de goteres. Aquesta casa és de moment la que es troba més ben equipadai amb un estat de conservació acceptable de les seves estances i instal·lacions. S’hadotat d’una nova fossa sèptica i de dos dipòsits d’abastament d’aigua potable,també s’ha garantit el subministrament d’aigua, que s’ha portat canalitzada des dela font del Rivet. També s’ha revisat l’escomesa elèctrica des de la caseta del grupelectrogen, així com la xarxa principal de l’aigua.

A la casa forestal de Cova Avellanes s’ha portat l’aigua de la font del mateixnom i s’ha instal·lat una fossa sèptica, a més de les reparacions bàsiques detancaments. A la casa forestal de la Vall s’han fet arranjaments importants defusteria i reposició de bona part del paviment.

A més de les tasques de manteniment en els 30 km de senders recuperats enanys anteriors, s’ha començat la senyalització d’algun itinerari a les comarques delBaix Ebre i del Montsià. Cal destacar els itineraris de Cova Pintada, racó del Moroi coll dels Pallers, al terme de Roquetes.

Al terme de la Sénia s’ha engegat el condicionament dels itineraris de CovaRoja i del racó del Tabac. Al barranc de la Fou, s’ha portat aigua des de la cova delsÀngels al paratge que esdevindrà l’àrea de lleure de la Fou. En aquesta operaciós’ha aprofitat per garantir el subministrament d’aigua a la casa forestal de la Fou.

Altres treballs en senders que val la pena esmentar són: la senda dels estrets,pradets de les Valls, senda del coll de Monfort al mas de Pau, coll de la Ferrera,sender del racó d’en Cubars i diversos trams de GR-7. S’ha restablert l’accés al rivetde les Valls mitjançant la reparació del gual.

Les àrees de lleure han estat objecte de les tasques bàsiques de manteniment:àrea recreativa de la Franqueta, zona d’acampada de la Franqueta (àrea de lesmoreres); àrea de lleure de la Vall; àrea del barranc de Lloret i àrea recreativa deSanta Madrona. S’han realitzat tasques de neteja i suport al mirador de Paüls.

S’han arranjat unes 20 fonts i en moltes d’elles s’han condicionat abeuradesper a la fauna salvatge i els ramats. Cal remarcar la recuperació de la font delRetaule dins de la Reserva Natural Parcial de les Fagedes dels Ports. En aquest llocombrívol s’han disposat tres bàssies connectades en sèrie, i s’ha retornat a l’antigadisposició d’abeurades d’aquest indret. En un altre estil, s’ha condicionat la fontde la Pineda. En aquest paratge s’ha realitzat un important mur de contenció ambpedra del terreny, un original brollador amb una taula al costat, tot de pedra.

Altres treballs d’arranjament en punts d’aigua que cal destacar són els de lafont de Cova Pintada, fonteta de la Costa dels Dolors, font de Cova Ebre, font delCànem, font del Paradís, font de Bunyols, font de la cova dels Àngels, font delCigró, font de Dins, bassis de la Muntanyola, font de la Canaleta, font de Borrell,povet del coll de Botana...


El dia 23 de maig de 2003, coincidint amb el Dia Europeu de Parcs, es vanvisitar els itineraris que parteixen del nivell mitjà del barranc de Lloret, on es vainaugurar una passarel·la que creua el barranc prop del punt d’inici dels itinerarisdel racó del Moro i de Cova Pintada.

El 5 de juny de 2003, amb motiu de la celebració del Dia Mundial de MediAmbient, es va fer una interessant estada a l’àrea recreativa de la Franqueta, ambles visites alternatives a Cova Picasso i Mas de Corretja.

Patrimoni naturalS’ha continuat l’estudi per avaluar l’efecte de l’abandonament dels camps decultiu sobre el poblament d’avifauna associada i l’experimentació en laintroducció d’espècies vegetals autòctones. Així mateix, s’ha continuat lainformatització d’informació florística del Parc.

S’ha realitzat l’Atles dels amfibis i rèptils del parc; el projecte museogràfic delCentre de Roquetes; els estudis sobre la distribució i l’estatus de l’àliga calçada;l’efecte sobre els ocells de la recuperació d’antics camps de conreu i sobre lacomunitat de petits mamífers en zones de regeneració vegetal. També s’ha fetl’inventari i un pla de conservació de les poblacions de quiròpters de la zonameridional del Parc i de les poblacions d’esquirols.

Educació ambiental, divulgació i ús públicEl grup de voluntaris del Parc Natural, que consta de 18 membres, ha portat aterme: – campanya d’informació adreçada a boletaires; – neteja de les zones amb més pressió turística; – suport a diversos estudis de recerca; – col·laboració en la redacció del desplegable de l’escalada;– constitució d’un grup de micologia, amb l’objectiu de tractar temes de recercaen aquest camp.Amb la participació dels representants de la Federació d’Entitats Excursionistes deCatalunya, de la Vegueria d’entitats excursionistes de l’Ebre, i de la fundacióprivada Massís del Port, s’ha elaborat la Planificació de millores i usos de la xarxade senders del Parc Natural, que consisteix en la cartografia georeferenciada delssenders del Parc Natural, una memòria explicativa, i un pressupost aproximat delscostos de manteniment i millora. Aquest document estableix una tipologia d’ús iarranjament dels senders, segons els objectius de planificació i gestió del Parc.

A través de les entitats d’educació ambiental, s’ha desenvolupat el programaeducatiu del Parc en els 150 centres d’educació primària i secundària de les Terresde l’Ebre. El mateix programa ha inclòs sortides de camp per a escolars i turistes,xerrades a diversos col·lectius locals i un curs de coneixement del món dels bolets.

S’estima que han passat pel Parc 76.000 visitants.El fons de llibres del Centre de Documentació ha passat de 170 entrades

(2002) a 300 durant l’any 2003, s’ha incrementat el fons d’hemeroteca i s’hacatalogat la documentació fotogràfica (foto en paper, digital i diapositives), segonsun protocol personalitzat.

El Parc ha estat present a la 2a Fira de Mestres de l’Aiguardent de Prat deComte i a la Fira de Serveis ExpoEbre de Tortosa.

Des del Parc Natural s’han organitzat els cursos següents: Curs d’iniciació alconeixement de la flora dels Ports; Coneguem el Parc Natural dels Ports en elmarc de la 23a Escola d’Estiu de les Terres de l’Ebre (Pla de formació permanent


del Departament d’Ensenyament); L’arquitectura dels masos als Ports; i Cursd’iniciació al coneixement de la fauna dels Ports, adreçats a formar voluntaris,guies, estudiants i col·lectius professionals.

S’ha participat a través de xerrades, ponències i comunicacions en: La Festa del’Arbre (Ajuntament de Roquetes), Primeres Jornades sobre Toponímia Catalana(IEC, Bellver de Cerdanya), Cicle de Xerrades sobre el Patrimoni Natural (Arnes),Trobada Anual de Foto Natura (Foro Hispano de Fotografía de Naturaleza, Paüls),Curs d’acompanyant-guia turístic de les Terres de l'Ebre (Consell Comarcal delMontsià), Diplomatura turisme, Curs turístic del Consell Comarcal del Montsià,Escola Taller CoSenders Montsant, i Societat Cultural Aldeana.

S’ha elaborat i presentat la guia L’avinguda dels Ports: un recorregut botànic,editat per l’Ajuntament d’Horta de Sant Joan, i s’ha editat dos itinerarisautoguiats, un desplegable-cartell dels arbres monumentals i un desplegableinformatiu sobre la regulació de l’escalada.

Vigilància Hi ha establerta una zonificació d’àrees de vigilància prioritària, de normal id’especial a tota l’àrea protegida i a zones específiques. La guarderia de la ReservaNacional de Caça de Tortosa-Beseit, tot i dedicar-se a qüestions cinegètiques,també realitza tasques de vigilància, atès que coincideixen algunes zones.

Durant l’any 2003, els voluntaris han realitzat tasques de formació,informació i vigilància durant les temporades de més afluència de visitants com latemporada dels bolets. Durant l’estiu s’ha continuat amb el suport a la campanyad’estiu per a la vigilància i primera intervenció d’incendis forestals, amb un camió4x4 i dos camionetes descobertes.

Reserva marina de les illes Medes

Valors que s'han de protegirLa Reserva marina de les illes Medes constitueix un espai singular dels ecosistemesde la Mediterrània occidental i ha esdevingut una de les reserves marines mésextraordinàries del litoral mediterrani amb 1.345 tàxons marins identificats en elsgrups vegetals i animals estudiats.

La gran varietat d’ambients i espècies que s’hi troben s’explica per les diferentsprofunditats del seu fons i la seva diferent composició, sorrenca o rocallosa, laseva formació càrstica amb grans cavitats i túnel, la proximitat a la costa i ladesembocadura del riu Ter, que aporten matèria orgànica, i la influència dels ventsi dels corrents del nord que afavoreixen l’entrada d’aigua de fondària i alhoral’enriqueixen amb aportacions orgàniques.

AdministracióDurant el segon semestre de l’any, la Comissió Permanent de l’Àrea Protegida, haestat treballant en la redacció del nou Pla rector d’ús i gestió de l’espai, que ha deregular les activitats a la zona durant el període 2003-2007.

Patrimoni natural

Programa de gestió de medi físicA fi de preveure l'impacte que poden tenir sobre el patrimoni natural de les illes


Medes les actuacions derivades de les activitats subaquàtiques i, d'acord amb allòque preveu la Llei 19/1990, de 10 de desembre, de conservació de la flora i lafauna del fons marí de les illes Medes, els equips de treball del Departamentd'Ecologia de la Universitat de Barcelona han realitzat per al Departament, elconjunt de les actuacions que es detallen a continuació:

– seguiment i evolució de la flora i la fauna autòctones, – estat biològic de la praderia de posidònia (Posidonia oceanica), – seguiment temporal de la gorgònia Paramuricea clavata, – avaluació del corall (Corallium rubrum) i del nero o anfós (Epinephelusmarginatus), atès que les poblacions de la Mediterrània occidental semblencompromeses entre una taxa molt baixa de reclutament i una pressió de pescaexcessiva, – avaluació de la comunitat coral·lígena, a causa tant del seu elevat valorpaisatgístic com per la seva contribució a la biodiversitat total del bentos sobresubstrat rocós i a la seva dinàmica extremadament baixa,– avaluació de la comunitat de peixos de roca en el seu conjunt, especialment perla contribució a l’atractiu de l’àrea i perquè constitueix una representació moltsingular del que en altres condicions hauria de representar la situació general de laMediterrània i, en particular, de la costa catalana,– diagnosi de les comunitats submarines de la costa de l’Estartit a cala Montgó.

Quant a la fauna ornítica de la zona s’han fet els estudis següents: – cens de la colònia de gavià argentat (Larus cachinnans) de les illes Medes, – cens de la colònia de martinets de nit (Nycticorax nycticorax), – cens de la colònia d'esplugabous (Bubulcus ibis), – cens de la colònia de martinets blancs (Egretta garzetta), – cens de la població de corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis).

Així mateix s’han realitzat diversos estudis de recerca promoguts per entitatsexternes, majoritàriament, tesis doctorals i mestratges:– Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB) : Projecte GENECO (REN 2001-2312-Co3- 01/mar) i DELOS (EUK3-2000-22030)ENVR/992/0511– Institut de Ciències del Mar i Departament d’Ecologia de la Universitat deBarcelona: Projecte MEDGORG: gorgonias mediterráneas ibéricas: Evaluación de riesgospara mi valioso patrimonio amenazado.– Departament d’Ecologia de la Universitat de Barcelona: Projecte PASET: Caracterizacióny pautas de asentamiento de la langosta común en el Mediterráneo occidental.– Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i Institut de Ciències delMar. Projecte: BIOMEX Avaluació de l’existència i/o nivell d’exportació debiomassa des d’àrees marines protegides i el seu impacte sobre les pesqueres en laMediterrània occidental.– Centre d’Estudis Avançats de Blanes, Departament d’Ecologia i Biologia Animalde la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona: Projecte FUNPOS:respuesta funcional de posidonia oceánica a las perturbaciones humanas.– CEAB/CSIC/ Departament de Biologia Animal de la Facultat de Biologia de laUniversitat de Barcelona: Projecte GENECO REN 2001-2312 INTEREG III A (UE)Genètica de poblacions i ecologia química.– Departament d’Ecologia de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona:Projecte de radioseguiment d’Epinephelus marginatus (nero).

Educació ambiental, divulgació i ús públicL'afluència de visitants a la zona de l’Estartit s'intensifica durant els mesos d'estiu.


S'ha aconseguit una desestacionalització de la temporada, de manera que lapresència de gent és continuada a partir del mes d'abril i fins a finals del mesd'octubre.

Durant l'any 2003, un total de 18.430 persones han participat sobretot, desdel mes de juny fins al mes de setembre (174 dies), en sessions d’itinerarissubmarins per observar la flora i la fauna marines a poca fondària, fet que suposaun total de 43 dies més que en l’any 2002.

LLICÈNCIES TRAMITADES DURANT L’ANY 2003TIPUS DE LLICÈNCIA NOMBRE DE NOMBRE DE EVOLUCIÓ LLICÈNCIES

LLICÈNCIES 2002 LLICÈNCIES 2003 ANY 2002-2003Submarinistes 5.010 5.068 58particularsCentres turístics de 65.586 56.817 -8.769busseigTotal 70.596 61.885 -8.711

L’activitat dels centres turístics de busseig ha estat de 230 dies, 50 dies menys queen l’any 2002 i, els usuaris particulars han practicat el busseig a la zona 238 dies,50 dies menys que en el 2002.

Es calcula que la freqüentació d’usuaris particulars a l’Àrea Protegida de lesilles Medes ha estat de 7.500 embarcacions durant els mesos de juny a setembre,fet que suposa una aproximació de 25.000 visitants en aquesta modalitat.

Els vaixells de fons de vidre han fet un total aproximat de 3.800 visites al’Àrea Protegida de les Illes Medes. S’estima que han passat pel parc 264.000visitants.

Activitats de difusió i divulgació:- Jornada sobre els Mamífers Marins de la Mediterrània: celebrada durant el mesde març en el marc de les Segones Jornades d’Ecologia Marina, en col·laboracióamb la Universitat de Girona i la Diputació de Girona. A la jornada esmentada, hivan participar un total de 158 persones, el 89,6% de les quals eren estudiantsuniversitaris. Entre la resta de participants hi havia persones vinculades a la gestiói la protecció de la natura i bussejadors esportius.

– Dia Europeu dels Parcs: es va celebrar el 24 de maig amb una xerrada dedicadaals paisatges submarins de l’Àrea Protegida de les Illes Medes i, una altra, sobre laseva flora i fauna. Posteriorment es va realitzar una sortida en vaixell per admirarels valors naturals d’aquest espai. Hi van participar un total de 120 alumnes desisè d‘educació primària de les escoles de l’Estartit i de Torroella de Montgrí.

– Certamen Medes Imatge i Medi Ambient: se celebra la tercera setmana de juny, abanda del concurs de fotografia submarina i les activitats per a la població engeneral, va incloure les activitats educatives següents per als estudiants de lesescoles del municipi:

– Concurs de Dibuix “Dibuixa les Medes“ per a alumnes de les escoles localsentre els 6 i els 14 anys.– Concurs de Fotografia en Apnea “Click Medes“: destinat a alumnes entre 16i 18 anys, i va comptar amb xerrades sobre la divulgació del nostre patrimoninatural, sobre la fotografia digital i va finalitzar amb una sortida en vaixell a


l’Àrea Protegida de les Illes Medes per tal de realitzar les fotografies delConcurs.

– Activitat de Tardor als Espais Naturals del Baix Empordà: va tenir lloc elsdissabtes dels mesos de setembre, octubre i novembre, i es van organitzarconjuntament amb el Patronat del Montgrí i l’Arxipèlag de les Illes Medes il’Ajuntament de Torroella de Montgrí – L’Estartit. Les activitats, en les quals vanparticipar més de 100 persones van ser les següents:

– Els penya-segats i les coves de la costa de l’Estartit a cala Montgó. Sortidaguiada en caiac.– Itinerari guiat per les basses d’en Coll al municipi de Pals.– L’herbei de posidonia: iItinerari submarí comentat a les Illes Medes.– Itinerari guiat d’interpretació del paisatge i en vaixell per les illes Medes i lacosta de l’Estartit. – A la descoberta dels nostres avantpassats. Itinerari a peu i guiat pel massísdel Montgrí.– Els ocells habitants de les illes Medes: itinerari a peu i guiat per l'illa Meda gran.– Entre sorra i pins: itinerari guiat a peu per la duna continental del massís delMontgrí.– Aiguamolls i dunes en el paisatge del Baix Ter: itinerari guiat a peu per laplana.– Els ocells migradors a les illes Medes i la costa de l’Estartit: itinerari guiat en vaixell.– La ruta del vent: itinerari a peu i guiat pel massís del Montgrí.– El riu Ter: itinerari guiat en bicicleta pel marge dret del riu.– Terra de pirates: itinerari guiat en bicicleta per la plana del riu Ter.

Vigilància i mantenimentDurant l’any 2003, es va contractar una empresa de suport al manteniment de lesinstal·lacions de boies de l’Àrea Protegida de les Illes Medes, va fer intervencionstant en les boies perimetrals que delimiten l’espai com en les instal·lacionsdestinades a les activitats comercials, turístiques i de lleure.

TASQUES DE VIGILÀNCIA I MANTENIMENT REALITZADES DURANT L’ANY 2003

TIPUS DE TREBALL PERÍODE DE DIES DE TREBALLS DESENVOLUPAMENT SUBAQUÀTICS

Instal·lació de boies per a usos particulars i febrer- abril 13renovació dels punts d’amarratge dels centres turístics de busseigManteniment i reposició de boies destinades juny i agost 16a lleureRetirada d’instal·lacions d’usos particulars i octubre i 14revisió dels components de les boies perimetrals novembreControl d’activitats a l’espai de les illes Medes Tot l’any 170

Patronat Montgrí-Medes (2003)

Valors que s'han de protegir- Interès geològic: d’una banda, la part oriental del massís, inclosa a l'inventari delpatrimoni geològic de Catalunya com a geozona, té una rellevància especial per


les característiques de la costa escarpada amb abundants penya-segats de gairebé100 m d'alçada, únics representants a Catalunya de costa alta rocosa i calcària iformacions litorals de molt diversa tipologia: arcades, coves, cales, illots.

D'altra banda, la totalitat del massís constitueix un sistema càrstic amb signesde paleocarst i gran abundància de formes exocàrstiques (dolines, coves, caus,avencs…).– Interès botànic: cal destacar les comunitats litorals dels penya-segats marins i lescomunitats de prats secs mediterranis per la seva diversitat d'espècies i per lapresència d'espècies protegides i poc abundants al territori català. Cal remarcar lapresència de fanerògames marines en diversos punts al llarg de la costa, així comla diversitat i l’estat de conservació de les comunitats algals. – Interès faunístic: la presència més destacada en l'àmbit terrestre correspon al'avifauna amb una gran diversitat d'espècies. Dins dels mamífers, cal fer unesment especial als quiròpters, tant per la diversitat d'espècies que acull l'espaicom per la importància dels seus refugis de cria.– Interès paisatgístic: és important, tant pel que fa a paisatges terrestres comsubmarins. Aquests darrers tenen un interès especial, tant per les seves biocenosiscom per la diversitat de morfologies que adquireix el fons marí.

Administració

El 10 de novembre de 2003 es va signar un protocol de col·laboració entre elDepartament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament deTorroella de Montgrí-l'Estartit, per a l'establiment d'un marc de treball conjunt enl'àmbit territorial del Montgrí i les Medes, amb la finalitat de possibilitar unagestió efectiva en diferents àmbits d'aplicació.

S'ha continuat treballant en la proposta d'ordenació dels espais d’interèsnatural (EIN) del Baix Empordà: les Illes Medes, el Montgrí i els Aiguamolls delBaix Empordà, amb la finalitat d'obtenir un marc estratègic per a la planificació il’ordenació conjunta d'aquests espais.

Patrimoni natural

Estudi de les comunitats ornítiques presents al massís del MontgríEls objectius principals han estat el coneixement de la població avifaunística del'espai, l'avaluació de l'estat actual d'aquestes comunitats, la caracterització de lespoblacions d'espècies protegides, l'obtenció d'una eina per al seguiment il'elaboració de propostes per a la seva gestió.

Estudi de les poblacions de quiròpters presents al Montgrí i les illes MedesLocalitzar les colònies de quiròpters, inventariar les espècies que les formen,caracteritzar els tipus de refugis utilitzats per tal d'establir si són de cria, hivernadao intermedis, identificar les espècies presents protegides i proposar actuacions pergestionar-se, així com per obtenir material cartogràfic digital útil per fer-ne elseguiment.

Catàleg digital de les coves, caus, avencs i dolines d'origen càrstic terrestres ilitoralsObtenir la localització georeferenciada, la descripció d'elements d'interès,cartografia i fotografia de cadascun dels elements.


Estudi de les comunitats submarinesLes línies d'actuació han estat la determinació de les diferents comunitatssubmarines, categoritzant els tipus de fons, el perfil batimètric i les espècies deflora i fauna; el registre i l’avaluació d'espècies que pel seu estatus de protecció oper la raresa de ser observades puguin ser catalogades com a espècies clau i elregistre de formacions que pel seu interès natural i paisatgístic puguin servir percatalogar qualitativament les zones d'estudi.

Seguiment de les actuacions de millora i de planificació forestal promogudes perles administracions competents en aquest espai i en aquesta matèriaAl llarg de l'any 2003 s'ha participat en tres projectes d'ordenació forestal. Elprojecte d'ordenació forestal del forest Muntanya Gran, el projecte d'ordenació dela zona cremada, inclosa al forest Muntanya Gran, el juny del 2001, i el projected'ordenació forestal del forest Duna Continental.

Catalogació dels punts d'aigua del massísS'ha realitzat un inventari exhaustiu de tots els punts d'aigua d'interès per a lafauna, així com la seva localització georeferenciada i cartogràfica en format digital.La manca d'aigua, a causa de les ràpides pèrdues que es produeixen per lanaturalesa geològica del massís, representa un factor limitant per al mantenimentde certes poblacions faunístiques. La finalitat d'aquest treball és obtenir lainformació necessària per a una futura gestió de manteniment, de conservació od’arranjament d'aquests punts vitals.

Infraestructures i equipamentsS’ha elaborat una base de dades i la cartografia completa de la senyalitzaciópresent actualment al massís. L'objectiu ha estat obtenir les localitzacionsgeoreferenciades de tota la senyalització de cadascuna de les tipologies i orígensexistents, així com el seu estat de conservació, de detecció d'informació obsoleta icontradictòria.

Educació ambiental, divulgació i ús públicDurant l’any 2003, s’han realitzat en aquest àmbit les actuacions següents:– Col·laboració amb l'organització de la Beca de Recerca Joan Torró i Cabratosaconjuntament amb l'ajuntament de Torroella de Montgrí.– Col·laboració amb les activitats de primavera als parcs naturals de l'Alt Empordà.– Organització i desenvolupament de les primeres activitats de tardor i hivernconjuntament amb la Reserva Marina de les Illes Medes.En aquest sentit, s’han organitzat sortides i activitats adreçades al sector adult deles poblacions de l'àmbit de l'espai i als visitants de cap de setmana, amb lafinalitat d'aprofundir i divulgar els valors naturals del territori, així com defomentar la interpretació del paisatge des de la perspectiva

A l’hivern, es va organitzar un cicle de conferències divulgatives sobre elsresultats dels diversos treballs de recerca que s'han dut a terme al llarg del 2003.– Anàlisi de l'oferta pedagògica realitzada per altres entitats i impuls per a lacreació d'un programa educatiu propi en l'àmbit del Montgrí i les illes Medes.


Paratge natural de Poblet

Valors que s’han de protegir– Interès geològic: Geozona 301 de l’inventari d’espais d’interès geològic deCatalunya (modelat granític de la vall de Castellfollit). Aflorament de la falla dePoblet. Gran riquesa de minerals i roques (nombrosos exemples de l'antigatradició d'activitats extractives en galeria i a cel obert). Predomini de tres substratsben diferenciats: pissarres, gres quarsífer, sulfurs i conglomerats.– Interès faunístic: Presència de 39 espècies d'interès especial, 11 de les quals sónendèmiques. Destaquen els grans mamífers com el porc senglar i el cabirol(reintroduït l'any 1995 i 1997) i la musaranya menuda (isolada de l'àrea dedistribució de l'espècie).– Interès botànic: Gran diversitat de comunitats en una superfície reduïda entreles quals cal destacar l'alzinar litoral i el muntanyenc pel seu bon estat deconservació, rouredes de roure de fulla petita, roure martinenc i existència del’única roureda de roure reboll (Quercus pyrenaica) a Catalunya. També s'hitroben pinedes de pi roig, pi blanc, pinassa, pi pinyer i pinastre. Cal destacarl'existència d'espècies protegides com el boix grèvol i el teix.– Interès paisatgístic: Els paisatges agrícoles (majoritàriament conreus de vinya)contrasten amb el paisatge eminentment forestal que destaca per la seva diversitat encomunitats. Hi ha una gran variabilitat cromàtica a causa de les diferents coloracionsdels substrats geològics i a la riquesa florística, canviant segons l'època de l'any.

AdministracióA l'empara de l’Ordre d’ajuts MAB/177/2003, per al finançament d'actuacions iinversions en els espais naturals de protecció especial, s'han tramitat 4 sol·licitudsd’ajut, dels quals 1 s’ha atorgat a l'Ajuntament de l'Espluga de Francolí permillorar zones d’esbarjo i itineraris per valor de 19.961,53 €, i un altre, al sectorprivat, per redactar el projecte d’arranjament d’un mas per un import de 1.519,90.

S’ha tramitat la documentació necessària per executar un conveni decol·laboració amb la Universitat de Barcelona i la Universitat de Lleida, perquè dosestudiants (1 estudiant per cada universitat) realitzessin pràctiques en el ParatgeNatural d’Interès Nacional (PNIN) durant els mesos d’estiu.

Infraestructures i equipamentsS'han realitzat tractaments preventius d'incendis dins els Perímetres de ProteccióPrioritària Poblet-Muntanyes de Prades, en compliment del Pla de cremesprescrites redactat i executat per la unitat Grup de Reforç d’Actuacions Forestals(GRAF) en col·laboració amb el cos de Bombers. Aquest Pla s'ha completat amb lapastura d'un ramat de cabres a les zones on ja s'ha realitzat les cremes controlades.

La brigada de manteniment ha realitzat els treballs habituals de mantenimenti millora de les fonts, àrees de lleure, cases forestals i altres edificacions pròpies:

– S’ha reconstruït el mirador de la Pena amb materials del lloc per tal de garantirla seguretat dels visitants i adequar-lo al paisatge de l’espai. – S’ha recuperat un antic ús del bosc, concretament el carboneig. Per testimoniaraquest ús, molt estès el segle passat, s’ha instal·lat una carbonera en un delsitineraris pedestres condicionats a la zona. – Col·locació de la senyalització corresponent als itineraris pedestres 1 (itinerari denatura per l’alzinar de la Pena) i 2 (itinerari històric pel bosc de Poblet), consistenten banderoles direccionals i fites de seguiment. També s’ha col·locat el cartell


indicador del Centre de Gestió i Informació del PNIN. Tota la senyalització es vaadequar a la nova imatge gràfica aprovada pel Departament de Medi Ambient.– S’han netejat i acabat el condicionament dels senders que formen part de laxarxa d’itineraris pedestres del PNIN (itinerari 1 i 2). – S'han realitzat treballs forestals de prevenció d'incendis (desbrossada devegetació) als marges de pistes forestals i en zones de gran afluència de visitants.– S’ha fet el manteniment habitual del planter d’espècies autòctones iniciat l’any2001 a la casa forestal de la Pena i s’ha condicionat un umbracle.– S'han finalitzat les obres d'un aparcament a l'Alberg de Joventut Jaume I (Centrede gestió i informació del PNIN).– S’ha tramitat el projecte de construcció d’una nova àrea de lleure (concessió deterrenys, redacció de projectes, etc.).– S’ha redactat el projecte d’execució de les obres de reforma i consolidació de lacasa forestal de la Pena.

Patrimoni natural, protecció i recercaS’han iniciat els tràmits per a la variació dels límits del PNIN de Poblet amb elsajuntaments afectats, per tal d’adequar-los a la realitat geogràfica de la zona.

S’ha realitzat un estudi dels punts d’interès geològic presents al PNIN per talde completar la informació de l’inventari d’espais d’interès geològic de Catalunyai mirar d’incorporar-hi nous espais.

A causa de l’excepcionalitat de l’existència de roure reboll (Quercus pyrenaica),s’ha encarregat i executat un estudi de la seva evolució per tal d’extreure’n lesmesures més idònies de gestió.

Un cop constatada la presència de vern (Alnus glutinosa) al PNIN de Poblet i acausa de la inexistència de registres fidedignes en aquesta localització, s’haencarregat i executat un estudi de distribució d’aquesta espècie al PNIN.

El personal contractat a través del Pla d’ocupació ha realitzat un inventari idiagnòstic previ de les infraestructures i els equipaments del PNIN (accessos, pistesforestals, senders, àrees de lleure, cases forestals, fonts i altres).


L’estimació de la quantitat de visitants durant l’any 2003 ha estat de 200.000persones, dels quals, 28.000 han estat atesos al Centre d’Informació del PNIN.

Des del mes d’abril i fins al desembre, es van oferir al públic en general unprograma d’activitats guiades gratuïtes al PNIN com a campanya de difusió. Enaquest sentit, es va contractar un servei de guiatge que va acompanyar a un totalde 382 visitants durant aquest període. Aquest servei també ha donat cobertura ales escoles d’estiu i altres grups organitzats que ho han sol·licitat. En aquestconcepte s’han acompanyat 473 escolars. L'oferta d’activitats a la tardor (setembrea desembre) han estat incloses dins l’oferta d’activitats de tardor de la Ruta delCister, projecte promogut pels consells comarcals de la zona.

S’ha commemorat el Dia Europeu dels Parcs amb una sortida guiada per donara conèixer les figures de protecció de l’espai i els seus principals valors naturals.

Durant els mesos d’octubre i novembre, el PNIN va col·laborar en els actes del’exposició Terra i Arbres, organitzada pel Consell Comarcal de la Conca deBarberà.

El 29 de desembre es va organitzar com a experiència pionera un parc deNadal gratuït, que va acollir 90 nens i nenes d’edats compreses entre 7 i 15 anysdels municipis inclosos dins el PNIN.


Així mateix, es va organitzar durant el mes d’octubre la IX Sessió de Treball deCentres de Documentació d'Espais Naturals Protegits de Catalunya, duta a terme ales instal·lacions de la casa forestal de la Pena.

A partir del mes d’octubre, es va iniciar una col·laboració amb el Campd’Aprenentatge dels monestirs del Cister (Departament d’Ensenyament de laGeneralitat de Catalunya), consistent en ampliar-ne l’oferta amb activitats denatura al PNIN conduïdes per personal contractat pel PNIN per desenvolupar lestasques d’educació ambiental. Aquestes activitats anaven dirigides a centresescolars. Durant aquest període es van acollir 315 escolars.

S’han editat 20.000 quadríptics dels itineraris pedestres 1 i 2, 10.000 quadrípticsde difusió del PNIN i 3.000 díptics de difusió d’activitats organitzades pel PNIN.

Tot aquest material divulgatiu incorpora la nova imatge gràfica del PNIN.

Paratge natural de l'Albera

Valors que s’han de protegir– Interès botànic: hi ha una gran diversitat de flora i de vegetació, amb presènciad’espècies endèmiques i molt rares. Presència de faigs i roures en el seu límitoriental peninsular de distribució.– Interès paisatgístic: la diversitat dels seus paisatges forestals, agrícoles i ruralspresenta un bon estat de conservació. – Interès faunístic: constitueix l’únic hàbitat peninsular de la tortugamediterrània. Cal esmentar la presència de l’àguila daurada i l’àguila cuabarrada.Destaquen també espècies pròpies del Pirineu en el seu límit oriental dedistribució.

AdministracióDurant l’any 2003, s’ha començat la redacció del Pla especial de protecció delmassís de l’Albera.

Així mateix, s’ha establert un conveni de col·laboració amb l'Ajuntament de laJonquera per a la cessió de l'ús de la planta baixa de Can Laporta com a Centred'informació del Paratge Natural.

Mitjançant l’Ordre d’ajuts MAB/177/2003, per al finançament d'actuacions iinversions en els espais naturals de protecció especial, s'han atorgat dos ajuts aajuntaments, tres a propietaris i un a entitats sense ànim de lucre.

S'ha participat en el projecte Interreg 3A Pirineu, la muntanya que ens uneix,amb el qual s'han finançat estudis i actuacions diverses.

Patrimoni naturalS’ha col·laborat amb el Centre de Reproducció de Tortugues de l’Albera en elPrograma de recuperació de la tortuga mediterrània: es manté el Centre de Cria del'Oficina d'Espolla amb 500 exemplars per a futures repoblacions.

S'han criat 300 exemplars de perdiu roja a les instal·lacions de les Bardes per arepoblació.

S’ha continuat amb el Pla de recuperació del xoriguer petit, que es realitzaconjuntament amb el Servei de Protecció de Fauna.

Pel que fa als estudis, s'ha portat a terme el de la població de quiròpters, elprojecte Sylvia (estació d'anellament d'esforç constant) i el seguiment ambradiotransmissors dels exemplars de tortuga mediterrània alliberats.


Pel que fa als rapinyaires nidificants s’ha fet el seguiment de l’àguila daurada ide l’àguila cuabarrada.

A les instal·lacions de les Bardes s'ha continuat amb el planter d'arbresautòctons (freixes, aurons i suros)

Infraestructures i equipamentsDurant l’any 2003, s’han dut a terme les accions següents:– Condicionament del magatzem de les Bardes amb la construcció d'un aixoplucper als vehicles,– Adquisició d'un nou vehicle furgoneta tot terreny 4x4,– Manteniment del camí de Sant Climent a Requesens, el de Cantallops aRequesens i el camí de la font del Conill, – Instal·lació dels passos canadencs al camí del coll de Banyuls,– Restauració de les parets exteriors de l'edifici de l'Oficina del Paratge a Espolla.

Educació ambiental, divulgació i ús públicEl mes d’abril de l’any 2003, es va inaugurar el nou Centre d'Informació delParatge, a l'edifici de Can Laporta a la Jonquera, on hi ha instal·lada una exposiciópermanent sobre els valors naturals i culturals de l'Albera.

NOMBRE DE VISITANTS DELS CENTRES D’INFORMACIÓ DEL PARATGE NATURAL DE L’ALBERA ANY 2003

NOMBRE DE VISITANTSCentre d'Informació del Paratge 2.520Centre d'Informació d'Espolla 2.326Total 4.846

L'estimació dels visitants totals del Paratge és de 41.000.

Altres activitats que s’han portat a terme durant l’any 2003 han estat:

– Organització, juntament amb els parcs naturals dels Aiguamolls de l’Empordà ide Cap de Creus, del 2n Curs dels espais protegits de l'Alt Empordà. – Celebració del Dia Europeu dels Parcs (24 de maig), mitjançant una jornada deportes obertes. – Celebració de la Festa de la Tortuga al Centre de Reproducció de Tortugues del’Albera a Garriguella amb l’assistència d’escolars de la Jonquera, Capmany, SantCliment, Espolla i Garriguella. – Edició d’un vídeo/DVD sobre la vida de la tortuga mediterrània a l'Albera.– Organització de sortides guiades gratuïtes en els cicles de primavera i tardor.– Reedició en sis idiomes (català, castellà, francès, anglès, alemany i neerlandès) detres opuscles amb els 17 itineraris per l'Albera.

Parc Natural de l'Alt Pirineu

Valors que s'han de protegir– Interès geològic: Geomorfologia de gènesi glacial actuant sobre roquescambroordovicianes i devonianes (esquists, granits, llicorelles i roquescarbonatades), afloraments quarsítics i roques d'origen volcànic, valls en U, circs


glacials, cubetes de sobreexcavació i retroexcavació glacial, dipòsits glacials idipòsits de glaceres rocalloses tardiglacials. Estanys formats per sobreexcavacióglacial i processos de rebliment, i destaca l'estany glacial més extens de Catalunya(Certescan). Fenòmens càrstics destacables com la Cigalera de l'Obaga de Valeran(-320 m).– Interès botànic: Diversitat de vegetació boreoalpina, eurosiberiana, imediterrània amb presència representativa d’espècies endèmiques i rares. Boscosextensos i ben conservats de pi negre. Representació important de molleres itorberes. 22 hàbitats d’interès comunitari. – Interès faunístic: Hàbitat d’espècies protegides com la perdiu blanca, el gall fer,el mussol pirinenc, el trencalòs, la llúdriga, l’almesquera, el tritó pirinenc i l’ósbru. La població més nombrosa de gall fer de l'Estat espanyol. Presència de lasargantana pallaresa, endemisme propi del Parc Natural. Abundància d'espèciesd'interès cinegètic (cabirol, daina, cérvol, isard, mufló i senglar). Parcialment zonad'especial protecció de la Xarxa Natura 2000.– Interès paisatgístic: Diversitat de paisatges d'alta i mitja muntanya, ambabundants elements antròpics d'interès (mosaic de prats i bosc, nuclis de bordes,...) i 29 estanys glacials. Destaquen llocs emblemàtics com Bonabé, vall d'Àrreu,Noarre, Boavi, pla de Boet, bosc de Virós, i vall de Santa Magdalena.– Interès cultural: Extens patrimoni cultural, especialment d'art romànic, i elevadapresència de bordes, cabanes i pletes lligades a l'explotació ramadera extensiva deles pastures del Parc.

AdministracióDesprés de 3 anys de negociacions amb les entitats locals afectades i altresinstitucions i associacions, el Parc Natural de l'Alt Pirineu es va declarar com a tala través del Decret 194/2003, d’1 d'agost de 2003 (DOGC núm. 3943 -08/08/2003). L'acte d'inauguració es va dur a terme a les Bordes de Virós (Alins,Vallferrera) el 2 d'agost de 2003, amb assistència de l’Honorable Conseller de MediAmbient, Ramon Espadaler.

S'ha signat un conveni de col·laboració entre el Departament de MediAmbient i Habitatge i l'Ajuntament de Llavorsí per a la cessió temporal de lesoficines que ocupava l'Àrea de Defensa Forestal (ADF) Mig Pallars i la sala d'actesde l'Ajuntament com a seu central provisional de gestió del Parc Natural, fins quees finalitzi l'adequació del Paller d'Antonet i n'assumeixi aquesta funció.

Reserva Natural del Delta del Llobregat

Valors que s'han de protegir– Interès faunístic: presència de gavina corsa i baldriga balear a la costa. És unazona d’especial protecció, d’acord amb la Directiva 79/409/CEE i té importànciamundial per a la reproducció, la migració i la hivernada de diferents espèciesprotegides.– Interès botànic: acull diferents comunitats vegetals protegides per la Directiva92/43 d’Hàbitats i és l’única localitat catalana (3 d’ibèriques) on es troba la raramalvàcia trencadalla (Kosteletzkya pentacarpos), també protegida a escala europea.Una de les zones catalanes amb una diversitat més gran d’orquídies, la maresmade les Filipines, acull més de 18.000 peus de més de 10 espècies diferents.– Interès paisatgístic: únic indret de la costa de Barcelona on es conserva la catena


litoral de vegetació dunar i pineda litoral fixada sobre dunes. És l’únic aiguamolldel nord-est ibèric on la pineda i la vegetació dunar es barregen amb estanys iaiguamolls temporals.

AdministracióDurant el 2003, s’han realitzat les autoritzacions següents:– Estudi i assaig amb les ones del mar al costat de la Reserva Natural del Remolar,a l’espigó de la desembocadura de l’estany del Remolar.– Estudi sobre la població de mamífers a les reserves naturals/ zones d’especialprotecció per a les aus (ZEPA) Delta del Llobregat, concretament a la ReservaNatural de la Ricarda – ca l’Arana.– Batimetria i mostratge del fons de l’estany del Remolar.– Estudi sobre la població nidificant de corriol camanegre Charadrius alexandrinusa les reserves naturals/ZEPA Delta del Llobregat.– Estudi sobre la població de la gavina corsa Larus audouinii a les reserves naturals/ZEPA Delta del Llobregat.– Gestió de la vegetació helofítica (Arundo donax) a la Reserva Natural de laRicarda - ca l'Arana. – Filmacions i sessions de fotografia en les reserves naturals, àrea d’influència izones ZEPA (Directiva Ocells).

Infraestructures i conservacióDurant l’any 2003 s’han realitzat les actuacions següents:– Construcció d’una pantalla visual de fusta amb finestres d’observació en la zonade la maresma. – Treball previ d’un nou aguait a la zona de la Vidaleta.– Manteniment de la xarxa d’itineraris a la Reserva mitjançant el desbrossament,el condicionament del ferm, la neteja i la senyalització.

Patrimoni naturalDurant el 2003, s’han realitzat les actuacions següents en relació amb el patrimoninatural:– Realització d’un seguiment setmanal dels paràmetres ambientals (temperatura,pH, concentració d’oxigen i conductivitat) de l’aigua en diferents punts de lesreserves naturals del delta del Llobregat.– Tractaments de millora de la massa vegetal, que consisteixen a desbrossar partde la vegetació de la maresma del Remolar per afavorir la nidificació de leslimícoles.– Campanya de trampeig de tortugues aquàtiques des de juliol fins a octubre del 2003.– Control diari de les espècies ornítiques amb el corresponent reculld’observacions (un total de 2.807 reculls). – Seguiment de l’avifauna hivernal mitjançant la realització del cens hivernal degener. S’ha continuat efectuant un seguiment mensual a la maresma del Remolar-Filipines, mitjançant itineraris quilomètrics (IKA), d’abundància dels ocellshivernants. – Seguiment de Procellariformes des de la costa i sortides amb vaixell.– Cens de les espècies d’ocells aquàtiques reproductores més rellevants, sobretotde la família Ardeidae, Anatidae, rallidae i de limícoles amenaçats, com el camesllargues (Himantopus himantopus) i el corriol camanegre (Charadrius alexandrinus). – Seguiment de les obres de cal Tet per conèixer l’afectació de l’avifauna,mitjançant un cens setmanal prop d’un IKA al voltant de la pineda de ca l’Arana.


– Cens setmanal de la gavina corsa Larus audouinii (Life 02 NAT/E/8612). – Control setmanal del camp estanyat de cal Roc per efectuar un cens d’ocells enpas i controlar l’aprofitament de la gavina corsa. – S’ha efectuat 3 campanyes d’anellament científic, 2 de migració i 1 d’hivernada,(un total de 5.376 captures), on s’avalua l’impacte dels cavalls. – Realització d’un noticiari fenològic bimensual per tal d’informar als visitantssobre les espècies que poden trobar a la reserva.– Col·laboració amb l’Institut Català d’Ornitologia per realitzar l’Anuarid’Ornitologia de Catalunya.– Seguiment mitjançant la tècnica de radioseguiment d’un exemplar de mostelaMustela nivalis alliberat en les reserves naturals del delta del Llobregat.– Seguiment de diversos exemplars de senglar Sus scrofa.

Educació ambiental, divulgació i ús públicEntre el 6 i el 10 d’octubre, es va planificar, coordinar i executar, en col·laboracióamb l’Ajuntament de Viladecans, el Curs de coneixements bàsics sobre el delta delLlobregat adreçat a educadors ambientals i persones interessades.

Durant el 2003, les zones naturals protegides del delta del Llobregat han rebut95.000 visitants, de les quals 12.500 visites han estat no escolars.

El nombre de grups escolars que han visitat l’interior de la Reserva Nacionalha estat de 660, fet que ha suposat 15.947 alumnes i 774 responsables de 250escoles de 49 municipis diferents. Això significa un increment d’alumnes del 54%respecte a l’any anterior.

Vigilància S’ha fet el seguiment de les obres del port i de l’aeroport, així com de l’adequacióde diferents espais com la nova llacuna de Cal Tet, platja i zones d’accésmotoritzat restringit.

Entre d’altres, s’ha dut a terme actuacions de control i seguiment a les reservesnaturals del delta del Llobregat, zona d’influència i altres zones ZEPA (DirectivaOcells).

Arbres monumentals i singulars Catalunya és un país amb una superfície forestal considerable. Més de la meitatdel seu territori és ocupada per més d’un centenar d’espècies de diferents arbres.Entre aquests, hi ha arbres que destaquen per les grans dimensions, bellesa, edat,història o particularitat científica. Aquests arbres s’anomenen arbresmonumentals.

Per tal de protegir aquest tipus d’arbres i regular legalment les diferents figuresde protecció, la Generalitat de Catalunya va aprovar el Decret 214/1987, dedeclaració d’arbres monumentals, i el Decret 47/1988, sobre la declaració d’arbresd’interès comarcal i local

ARBRES MONUMENTALS INTERVINGUTS DURANT L’ANY 2003COMARCA TERME MUNICIPAL NOM PROPI ESPÈCIEAlt Sant Sadurní d’Anoia Roure de Can Codorniu Quercus _ cerrioidesPenedèsAnoia Piera Pineda de Can Ferrer Pinus halepensis i P.

del Coll pinea


Anoia Cabrera d’Igualada Pi de Can Gallego Pinus pinea(pi pinyer)

Baix Ebre L’Aldea Om de Burjassénia Ulmus minorBaix Ebre Alfara de Carles Pi del Perillo (pi blanc) Pinus halepensisGarraf Sant Pere de Ribes Pi de la Palanca Pinus halepensis.

(pi blanc)Garrotxa Olot Roureda del Parc Nou Quercus robur

i altresGarrotxa La Vall de Bianya Roures de Can Planes Quercus pubescens

(roure martinenc)Osona Viladrau Avet noble del Noguer Abies proceraTarragonès Vilallonga del Camp Pi de Baró (pi pinyer) Pinus pinea

Les actuacions realitzades han estat la millora de l'entorn, dels suports, delcablatge, de la cirurgia arbòria, dels tractaments fitosanitaris i altres intervencionsencaminades a conservar aquests arbres.

CATÀLEG D’ARBRES I ARBREDES D’INTERÈS COMARCAL I LOCAL ANY 2003D’interès D’interès local Declarats d’interès per la Totalcomarcal legislació urbanística i

culturalArbres 77 373 34 484Arbredes 18 55 13 86

El Servei de Gestió Forestal ha continuat realitzant les actuacions relacionades ambel Catàleg de les forests d’utilitat pública i el Catàleg de forests protectores deCatalunya. S’han gestionat les forests públiques en règim patrimonial, s’ha realitzatla tutela d’altres forests públiques, s’han gestionat les autoritzacions d’aprofitamentsi s’han dut a terme les propostes per aprovar els Projectes d’ordenació i els Planstècnics de gestió i millora forestal. Igualment s’ha dut a terme la gestió de lessubmesures i2, i3, i5 i i6 del Programa de desenvolupament rural de Catalunya.Finalment, s’han portat a terme un conjunt d’inversions amb la fita de potenciarles funcions dels boscos i la seva presència territorial equilibrada.

Programa de desenvolupament rural específic per a CatalunyaEl Programa de desenvolupament rural de Catalunya (PDR) inclou una sèried’ajuts en l’àmbit del medi natural. L’objectiu d’aquest Programa és adaptar elsector agrari i agroindustrial a les condicions de mercat, millorar la competitivitatdel medi rural, mitjançant la renovació d’infraestructures i la diversificació delsserveis, i conservar i aprofitar els boscos.

Dins del PDR, el Departament gestiona tres mesures: mesura I) Mesuresforestals (silvicultura), T) Protecció del medi ambient i la mesura H) Aforestació deterres agràries. La mesura I es divideix alhora en submesures.

Els ajuts que es concedeixen es financen d’acord amb el PDR específic deCatalunya aprovat per la Comissió de la Unió Europea, en data 14 de setembre de2000, per al període 2000-2006 (cofinançat per la Unió Europea, el Ministeri deMedi Ambient i el Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) de laGeneralitat de Catalunya). L’import total per aquestes submesures és de 1.229milions de pessetes per al període 2000-2006 i els destinataris d’aquests ajuts sónassociacions forestals i propietaris de terrenys forestals.


Servei de GestióForestal

En aquest sentit, el Servei de Gestió Forestal ha portat a terme la gestió de lessubmesures següents dins la mesura Silvicultura:

i2. Ampliar, protegir i millorar la superfície forestal Els ajuts es destinen a les inversions efectuades a les forests amb l’objected’augmentar-ne significativament el valor econòmic, ecològic i social, amb lafinalitat de mantenir la superfície forestal arbrada i millorar-ne la qualitat. Lesaccions que integren aquesta submesura es poden sintetitzar en: – Actuacions de forestació de terres no agràries, que inclouen ajuts a lesreforestacions, al seu manteniment i a la regeneració de zones afectades percatàstrofes naturals.– Treballs silvícoles de millora, com estassades, aclarides, selecció de tanys i podes, etc.– Millora de sureres que integren actuacions com el tractament fitosanitari de lessureres, el ratllament del suro, el despelagrinatge de sureres, la regeneració imillora de suredes o la pela de suro i pelagrí de sureres cremades.– Vials que integren tant la construcció com la millora de camins i pistes forestals.– Redacció i revisió de projectes d’ordenació i de plans tècnics de gestió milloraforestal.Durant l’any 2003, s’han atorgat 105 expedients per un valor de 2.856.639,38euros.

i3. Prevenir els incendis forestalsAquesta submesura recull totes aquelles actuacions destinades a construir imillorar vials aptes per a mitjans terrestres d’extinció d’incendis forestals,construir punts de reserva d’aigua, obrir i mantenir línies de defensa contraincendis forestals dins dels perímetres de protecció prioritària definits pelDepartament.Durant l’any 2003 s’han atorgat 220 expedients per un valor de 4.322.259,22euros.

i5. Compatibilitzar les explotacions forestals amb la conservació de la faunaAquesta submesura té com a objectiu protegir determinades espèciesemblemàtiques de la fauna de Catalunya. Amb aquests ajuts es garanteix que, ales zones on hi ha presència de sectors crítics d’aquestes espècies, no es realitzaràcap actuació que pugui afectar la fauna existent.Durant l’any 2003 s’han atorgat 75 expedients per un valor de 841.716,76 euros.

i6. Transformació i comercialització dels productes forestalsEls ajuts d’aquest capítol pretenen fomentar la comercialització dels productesforestals amb la millora de la maquinària i els equipaments utilitzats en elsprocessos d’obtenció i de transformació.Durant l’any 2003 s’han atorgat 38 expedients per un valor de 789.427,18 euros.


DISTRIBUCIÓ TERRITORIAL DE LES SUBMESURES i2, i3, i5, i6

COMARCA DADES SUBMESURA TOTALGENERAL

i2 i2-i3 i3 i5 i6Alt Camp Import aprovat de l'obra 1.141 453.100 150.251 604.493

Import assumit pel DMAH 685 271.860 90.151 362.696Alt Empordà Import aprovat de l'obra 69 16.678 34.204 38.874 89.826

Import assumit pel DMAH 42 10.007 20.522 11.662 42.233Alt Penedès Import aprovat de l'obra 23.078,75 30.050,60 53.129,35

Import assumit pel DMAH 13.847 18.030 31.878Alt Urgell Import aprovat de l'obra 368.724 86.599 60.101 126.667 9.494 651.585

Import assumit pel DMAH 221.234 51.960 36.061 76.000 2.848 388.103Alta Ribagorça Import aprovat de l'obra 122.064 12.080 15.153 86.882 236.179

Import assumit pel DMAH 73.238 7.248 9.092 52.129 141.707Anoia Import aprovat de l'obra 66.910 66.910

Import assumit pel DMAH 40.146 40.146Bages Import aprovat de l'obra 123.174 553.925 39.667 716.766

Import assumit pel DMAH 73.904 332.355 11.900 418.160Baix Camp Import aprovat de l'obra 7.933 133.441 123.606 264.980

Import assumit pel DMAH 4.760 80.065 74.163 158.988Baix Ebre Import aprovat de l'obra 107.723 14.833 15.025 137.581

Import assumit pel DMAH 64.634 8.900 9.015 82.549Baix Empordà Import aprovat de l'obra 58.299 12.620 47.545 118.464

Import assumit pel DMAH 34.979 7.572 14.263 56.815Baix Llobregat Import aprovat de l'obra 31.913 15.025 6.634 53.572

Import assumit pel DMAH 19.148 9.015 1.990 30.153Baix Penedès Import aprovat de l'obra 962 98.153 30.051 129.166

Import assumit pel DMAH 577 58.892 18.030 77.499Barcelonès Import aprovat de l'obra 40.582 2.840 10.920 54.341

Import assumit pel DMAH 24.349 1.704 3.276 29.329Berguedà Import aprovat de l'obra 179.921 51.110 161.251 72.030 215.291 679.604

Import assumit pel DMAH 107.953 30.666 96.750 43.218 64.587 343.175Cerdanya Import aprovat de l'obra 117.604 365.592 15.025 62.264 560.485

Import assumit pel DMAH 70.562 219.355 9.015 37.358 336.291Conca de Import aprovat de l'obra 15.949 174.916 103.518 294.383Barberà Import assumit pel DMAH 9.569 104.950 62.111 176.630Garraf Import aprovat de l'obra 14.220 14.220

Import assumit pel DMAH 8.532 8.532Garrigues Import aprovat de l'obra 10.698 43.839 54.537

Import assumit pel DMAH 6.419 26.304 32.722Garrotxa Import aprovat de l'obra 5.220 20.510 30.051 55.781

Import assumit pel DMAH 3.132 12.306 18.030 33.468Gironès Import aprovat de l'obra 44.299 45.455 89.754

Import assumit pel DMAH 26.579 13.636 40.216Maresme Import aprovat de l'obra 282 26.306 8.086 34.674

Import assumit pel DMAH 85 15.784 2.426 18.294Montsià Import aprovat de l'obra 4.760 11.075 15.835

Import assumit pel DMAH 2.856 6.645 9.501Noguera Import aprovat de l'obra 212.998 143.386 12.985 369.369

Import assumit pel DMAH 127.799 86.031 3.896 217.726


Osona Import aprovat de l'obra 21.432 64.972 65.542 151.947Import assumit pel DMAH 12.859 38.983 19.663 71.505

Pallars Jussà Import aprovat de l'obra 317.353 58.183 45.076 36.421 457.033Import assumit pel DMAH 190.412 34.910 27.046 21.852 274.220

Pallars Sobirà Import aprovat de l'obra 464.365 304.527 15.025 168.271 117.1951.069.383Import assumit pel DMAH 278.619 182.716 9.015 100.962 35.159 606.471

Pla de l'Estany Import aprovat de l'obra 7.813 15.025 22.838Import assumit pel DMAH 4.688 9.015 13.703

Priorat Import aprovat de l'obra 12.249 45.076 57.325Import assumit pel DMAH 7.349 27.046 34.395

Ribera d'Ebre Import aprovat de l'obra 44.283 15.025 59.308Import assumit pel DMAH 26.570 9.015 35.585

Ripollès Import aprovat de l'obra 67.525 152.980 45.076 19.672 285.253Import assumit pel DMAH 40.515 91.788 27.046 11.803 171.152

Segarra Import aprovat de l'obra 59.442 60.092 119.534Import assumit pel DMAH 35.665 36.055 71.720

Segrià Import aprovat de l'obra 4.154 5.027 32.266 41.447Import assumit pel DMAH 2.492 3.016 19.360 24.868

Selva Import aprovat de l'obra 39.560 166.369 60.559 266.488Import assumit pel DMAH 23.736 99.822 18.168 141.725

Solsonès Import aprovat de l'obra 41.351 114.781 9.736 40.953 206.822Import assumit pel DMAH 24.811 68.869 5.842 12.286 111.807

Tarragonès Import aprovat de l'obra 3.642 3.642Import assumit pel DMAH 2.185 2.185

Terra Alta Import aprovat de l'obra 62.838 42.008 104.846Import assumit pel DMAH 37.703 25.205 62.908

Urgell Import aprovat de l'obra 30.051 30.051Import assumit pel DMAH 18.030 18.030

Val d'Aran Import aprovat de l'obra 51.623 259.775 17.335 328.733Import assumit pel DMAH 30.974 155.865 5.200 192.039

Vallès Import aprovat de l'obra 806 78.494 86.147 47.050 212.496Occidental Import assumit pel DMAH 242 47.096 51.688 14.115 113.141Vallès Oriental Import aprovat de l'obra 41.423 5.841 47.265

Import assumit pel DMAH 24.854 1.752 26.606Total import 1.873.998,95 2.950.700,21 2.339.174,14 856.742,06 789.427,18 8.810.042,54

aprovat de l'obraTotal import 1.124.073,37 1.770.420,12 1.403.504,47 514.045,24 236.828,16 5.048.871,36

assumit pel DMAH

Accions de desenvolupament i ordenació dels boscosContinuant amb el foment per produir i mantenir les superfícies forestals detitularitat privada i d’acord amb la normativa vigent en matèria d’ajuts forestals,el Departament de Medi Ambient i Habitatge, durant l’any 2003, ha atorgat elsajuts següents:

Aforestació de superfícies agràries i millora de les superfícies aforestades(subprograma 1)Poden ser beneficiaris de l’aforestació qualsevol entitat o persona que sigui titulardels terrenys agrícoles que vol plantar. Per millorar la superfície forestal, el titular


ha de tenir un mínim del 25% de la renda procedent de l’agricultura. Actualment,d’aquest programa, únicament se’n tramiten les primes de manteniment icompensatòries ja compromeses d’expedients d’aforestacions d’anys anteriors. ElDepartament de Medi Ambient i Habitatge ha certificat un total de 166.527 euros,que corresponen a 164 expedients.

Ajudes per regenerar les zones afectades pels incendis de l’estiu de 2003 L’objectiu d’aquestes mesures és afavorir la restauració d’aquestes zones. ElDepartament de Medi Ambient i Habitatge ha rebut la sol·licitud de 192expedients, on correspon un import total sol·licitat de 5.839.939,97 euros,distribuït de la manera següent:

DISTRIBUCIÓ AJUDESPROVÍNCIA NOMBRE DE SOL·LICITUDS IMPORTBarcelona 107 5.044.556,75 Girona 82 757.031,62Lleida 3 38.351,60Total 192 5.839.939,97

Gestió de boscos públics

Producció i millora Com en anys anteriors i d'acord amb la Llei forestal catalana, s'ha redactat elprograma anual d’aprofitaments i de millores de les forests públiques i s’hapublicat l'oferta pública de fustes i llenyes a les forests gestionades pel DMAH, quesignifica un total de 66.775 m3 de fusta amb escorça, 251 t de llenyes i 4 t desuro, amb un preu total de taxació de 1.399.442,08 €. D'aquestes quantitats,27.206 m3 de fusta, 201 t de llenyes i 4 t de suro corresponen a les forestspropietat de la Generalitat de Catalunya, mentre que 39.069 m3 de fusta i 50 t dellenyes corresponen a forests propietat d'entitats locals, i 500 m3 de fusta afinques privades amb conveni o consorci.

Paral·lelament, s'ha fet el seguiment de les subhastes per estudiar l'evoluciódels preus del mercat.

APROFITAMENTS INCLOSOS A L’OFERTA PÚBLICA DE FUSTES I LLENYES EN FORESTS DE LA GENERALITAT

COMARCA NRE. PEUS SERRA PALS TRITURACIÓ LLENYES SURO (m3) (m3) (m3) (t) (t)

Alt Empordà 196.903 1.549 400 23.951 201 4Conca de Barberà 4.818 408 0 273 0 0Garrotxa - 325 0 300 0 0TOTAL 201.721 2.282 400 24.524 201 4

APROFITAMENTS INCLOSOS A L’OFERTA PÚBLICA DE FUSTES I LLENYES EN FORESTS D’ENTITATS LOCALS

COMARCA NRE. PEUS SERRA PALS TRITURACIÓ LLENYES SURO (m3) (m3) (m3) (t) (t)

Alt Urgell 15.046 5.267 630 1.154 0 0Alta Ribagorça 652 511 0 0 50 0Berguedà 8.744 3.219 245 73 0 0


Cerdanya 8.802 3.428 75 549 0 0Pallars Jussà 56.340 5.134 0 1.817 0 0Pallars Sobirà 8.819 4.605 0 263 0 0Ripollès 40.582 8.036 0 1.586 0 0Solsonès 9.865 2.161 172 144 0 0TOTAL 148.850 32.361 1.122 5.586 50 0

APROFITAMENTS INCLOSOS A L’OFERTA PÚBLICA DE FUSTES I LLENYES EN FINQUES PRIVADES CONVINGUDES

COMARCA NÚM. PEUS SERRA PALS TRITURACIÓ LLENYES SURO(m3) (m3) (m3) (t) (t)

Selva 14.394 0 0 500 0 0TOTAL 14.394 0 0 500 0 0

També, s’han tramitat 9 expedients de sol·licitud d'aprofitaments extraordinaris,dels quals 7 han estat de fustes i 2 de pastures.

Finalment, pel que fa a la gestió dels fons de millores de les forests d'entitatslocals, s'han aprovat els programes de millores per a l'any 2003 corresponents al'àmbit de 4 comarques de les demarcacions territorials de Girona i Barcelona, perun import de 303.195,98 €.

Ocupacions temporalsDurant l'any 2003, s'han tramitat 25 expedients de declaració de compatibilitatamb la utilitat pública de la forest corresponent a sol·licituds d'ocupacions enforests, que són propietat d'entitats locals. En forests de la Generalitat deCatalunya s'han tramitat 3 expedients d'atorgament de concessió administrativa,4 expedients d'autorització de constitució de servitud i una autoritzaciód'ocupació. També s'ha tramitat una declaració de caducitat i l'autorització delcanvi de finalitat d'una altra ocupació temporal.

Pel que fa a les ocupacions temporals autoritzades en les forests d’ajuntamentsi entitats locals, el 15% de l’import ingressat per aquest concepte es destinen alfons de millores de la forest.

Ordenació forestalEls boscos s’han de gestionar de forma sostenible, integrant els aspectesambientals amb les activitats econòmiques, de manera que sigui possiblecompatibilitzar la conservació de la biodiversitat amb l’augment de la qualitat devida i el desenvolupament rural.

Durant l’any 2003 s'han realitzat treballs destinats a l'actualització de l'estat deles ordenacions dels boscos gestionats pel Departament de Medi Ambient iHabitatge i a la redacció de nous projectes d’ordenació i plans tècnics de gestió imillora forestal. La superfície total de forests públiques ordenada durant l’any haestat de 17.948,83 ha, corresponents a 28 forests. D'aquestes, 24 forests amb untotal de 17.424,58 ha corresponen a boscos, que són propietat d'entitats locals. Laresta, 524,5 ha, corresponen a 4 forests de la Generalitat de Catalunya. També s’hacontinuat o iniciat el tràmit d’aprovació de 45 nous projectes d’ordenació i planstècnics de gestió i millora forestal de forests públiques.

Actuacions de consolidació i defensa del patrimoni forestal de la GeneralitatS'ha autoritzat l'inici del partionament parcial de 3 forests públiques. Així mateix,


s'ha seguit la tramitació d'un expedient de fitació prcial i un de partionamentiniciats l'any passat.

Convenis i consorcis amb finques privadesD’una banda, s'han signat 8 convenis per a l'execució de treballs forestals deprimera intervenció per a la regeneració de finques afectades per incendis forestalsproduïts durant l'estiu de 2003, amb una superfície total d'actuació de 45.908 ha.S'ha iniciat també els tràmits per a l'establiment d'un conveni per a l'execució deles actuacions de conservació i restauració de terrenys forestals declarats zonad'actuació urgent (ZAU) pel Decret 171/2003, de 8 de juliol.

D'altra banda, s'han rescindit 6 consorcis i 6 convenis amb finques privades,atesa la sol·licitud dels propietaris de dur a terme directament la gestió de la sevafinca, mitjançant un pla tècnic de gestió i millora forestal.

Camins ramadersD’una banda, durant l'any 2003, s'ha autoritzat l'inici de la classificació delscamins ramaders de 7 municipis. Així mateix, s'han continuat tramitant lesclassificacions de les vies pecuàries de 6 municipis més.

D’altra banda, s’ha estudiat i donat resposta a 15 consultes referents, en granpart, a l’afectació que les noves infraestructures planejades al territori (com són eltren de gran velocitat (TGV), les obres del Pla hidrològic nacional (PHN), lesconcentracions parcel·làries derivades del canal Segarra–Garrigues, les novescarreteres o les modificacions del traçat de les ja existents) poden tenir sobre elscamins ramaders classificats.

Certificació forestalS’ha assistit, en representació del Departament i com a membre de la JuntaDirectiva, a les reunions de l’Assemblea General de l’Ens Català Sol·licitant de laCertificació Forestal PEFC (ENSCAT). Aquesta associació té com a objectiusagrupar els gestors forestals interessats en participar la certificació a nivell regionalpel sistema PEFC, obtenir un sistema de certificació a nivell regional en el marcdel PEFC per a Catalunya i vetllar pel manteniment del sistema de certificacióregional.

Inversions en defensa i protecció del patrimoni forestal

– Redacció del Projecte d'ordenació forestal de la forest la Grevolosa, propietat dela Generalitat de Catalunya, situada al terme municipal de Sant Pere de Torelló, ala comarca d'Osona.– Redacció del Pla tècnic de gestió i millora forestal de la forest Pla del Vilar,propietat de la Generalitat de Catalunya, situada als termes municipals deMuntanyola i Oristà, a la comarca d'Osona. – Elaboració d'un estudi de base per a l'ordenació de la forest la Mata de València,consistent en una anàlisi multidisciplinària del valor del bosc amb l'objectiu deproporcionar la informació i els criteris científics suficients, per a la presa dedecisions i la compatibilització de tots els usos admissibles per a la redacció delpla tècnic de gestió i millora de la forest.– S’ha encarregat al CREAF el desenvolupament del mòdul d'informació delsBoscos públics en el marc del Sistema d'Informació sobre el Patrimoni Natural.Aquest projecte té en compte el disseny i la implementació de la base de dades deboscos públics pel que fa al Catàleg de forests d’utilitat pública, forests protectores


i forests amb conveni amb el Departament de Medi Ambient i Habitatge, així comla tramitació de les actuacions i els aprofitaments als quals són sotmeses. – Col·laboració amb el Consell Comarcal de l'Alt Empordà per a l'organitzaciód'un Taller d'ocupació en treballs forestals per formar treballadors capacitats per ala utilització de les eines i la maquinària pròpies d'aquestes tasques. Les pràctiquesdel taller s'han desenvolupat en forests gestionades pel Departament a la comarcade l'Alt Empordà i han inclòs la realització de treballs silvícoles, de tractamentsfitosanitaris, de pistes de desembosc, d’aprofitaments forestals i d’obrescomplementàries de conservació del medi.

Propostes normatives

– Revisió dels models de convenis entre el Departament i els titulars dels terrenysforestals per a la regeneració.– Elaboració d'un nou model de conveni per a l'execució de treballs forestals deprimera intervenció per a la regeneració de finques afectades per incendis forestalsproduïts durant l'estiu de 2003.– Desenvolupament d’una ordre per la qual s’estableixen els criteris de valoracióper determinar la quantia de la quota de la taxa per l’ocupació de terrenysforestals propietat de la Generalitat adscrits al Departament.– Revisió de les instruccions del contingut dels projectes d’ordenació.– Publicació del Decret 171/2003, pel qual es declaren zona d'actuació urgent elsterrenys afectats per incendi forestal que no s'han regenerat naturalment a lescomarques del Bages, el Berguedà, el Solsonès i Osona.– Inici de la tramitació de l'expedient de declaració de zona d'actuació urgent delperímetre de protecció prioritària B–2 Sant Llorenç del Munt–Gallifa, d'acord ambl'article 42 de la Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya, i la disposicióaddicional primera de la Llei 5/2003, de 22 d'abril, de mesures de prevenció delsincendis forestals en les urbanitzacions sense continuïtat immediata amb la tramaurbana. La superfície forestal total inclosa a la ZAU és de 42.951 ha.– Elaboració juntament amb la Subdirecció General d'Assessoria Jurídica d'unacircular per a la tramitació de les ocupacions en terrenys forestals propietat de laGeneralitat de Catalunya.


INVERSIONS DE LA SECCIÓ DE PLANS D'ACTUACIÓ FORESTAL I DE PASTURES

COMARCA LLE REF TSIMPORT m3 IMPORT ha R IMPORT ha T

Alt Camp 0 0 203.235 90 333.721 195 Alt Empordà 86.253 316 502.499 117 776.333 319 Alt Penedès 0 0 0 0 0 0 Alt Urgell 0 0 0 0 0 0 Alta Ribagorça 229.188 4.492 0 0 0 0 Anoia 0 0 0 0 0 0 Bages 0 0 0 0 0 0 Baix Camp 0 0 0 0 295.657 148 Baix Ebre 0 0 0 0 159.511 89 Baix Empordà 0 0 0 0 33.962 17 Baix Llobregat 9.721 66 0 0 0 0 Baix Penedès 0 0 211.531 93 344.167 201 Barcelonès 0 0 0 0 0 0 Berguedà 53.731 199 0 0 304.807 172 Cerdanya 88.422 475 15.166 7 0 0 C. Barberà 75.085 628 0 0 161.719 61 Garraf 0 0 0 0 0 0 Garrigues 0 0 0 0 0 0 Garrotxa 0 0 0 0 0 0 Gironès 0 0 3.560 0 14.541 5 Maresme 0 0 0 0 0 0 Montsià 0 0 0 0 172.804 96 Noguera 0 0 0 0 0 0 Osona 0 0 0 0 0 0 Pla de l'Estany 0 0 0 0 0 0 Pla d'Urgell 0 0 0 0 0 0 Priorat 216.664 444 0 0 21.023 13 P. Jussà 0 0 0 0 280.839 72 P. Sobirà 13.212 165 0 0 33.204 17 Ribera d'Ebre 0 0 0 0 0 0 Ripollès 10.038 32 0 0 0 0 Segarra 0 0 0 0 0 0 Segrià 0 0 0 0 28.638 19 Selva 18.352 96 290.202 101 90.811 235 Solsonès 0 0 0 0 60.000 40 Tarragonès 0 0 0 0 0 0 Terra Alta 29.908 259 0 0 0 0 Urgell 0 0 0 0 0 0 Val d'Aran 289.627 1.089 0 0 0 0 V. Occidental 0 0 0 0 0 0 V. Oriental 0 0 0 0 0 0 Tot Catalunya 0 0 0 0 0 0 Total 1.120.199 8.260 1.226.193 409 3.111.736 1.700


LLE: Lluita contra l'erosió, protecció del sòl i defensa contra allausREF: Aforestació, reforestació, millores i desenvolupament ruralTS: Treballs silvícoles*XV: Millora i manteniment de camins forestals* i de la xarxa viària forestal

Secció de plans d’actuació forestal i de pastures

AGRUPADES PER COMARQUES I AMB LES CORRESPONENTS UNITATS INDICADORES. ANY 2003

XV PA RAM PLA 2003IMPORT km IMPORT m3 A IMPORT Actuac. IMPORT ha IMPORT78.504 37 0 0 0 0 0 0 615.46175.237 16 22.268 3.479 0 0 4.612 141 1.467.20197.547 3 0 0 0 0 0 0 97.547

0 0 0 0 0 0 0 0 010.060 1 0 0 0 0 0 0 239.248

0 0 0 0 0 0 0 0 00 0 0 0 0 0 0 0 0

29.228 13 0 0 13.107 1 0 0 337.9922.654 1 0 0 0 0 0 0 162.165

265.893 9 712 8 0 0 0 0 300.5670 0 0 0 0 0 0 0 9.721

81.708 39 0 0 3.608 1 0 0 641.0140 0 0 0 0 0 0 0 0

59.525 13 0 0 38.543 1 0 0 456.6050 0 0 0 0 0 0 0 103.588

213.722 14 0 0 4.735 1 0 0 455.2610 0 0 0 0 0 0 0 00 0 0 0 0 0 0 0 00 0 0 0 0 0 0 0 0

4.770 2 0 0 0 0 0 0 22.8720 0 0 0 0 0 0 0 0

2.875 1 0 0 0 0 0 0 175.6780 0 0 0 0 0 0 0 0

24.420 2 0 0 0 0 0 0 24.4200 0 0 0 0 0 0 0 00 0 0 0 0 0 0 0 00 0 0 0 0 0 0 0 237.687

77.168 9 0 0 0 0 0 0 358.00772.953 18 0 0 0 0 0 0 119.369

0 0 0 0 0 0 0 0 019.161 5 0 0 0 0 0 0 29.199

0 0 0 0 0 0 0 0 00 0 0 0 0 0 0 0 28.638

100.604 35 0 0 0 0 5.003 103 504.9720 0 0 0 0 0 0 0 60.0000 0 0 0 0 0 0 0 0

60.999 42 0 0 0 0 0 0 90.9070 0 0 0 0 0 0 0 0

5.683 0 0 0 0 0 0 0 295.30929.268 0 10.412 115 0 0 0 0 39.679

0 0 0 0 0 0 0 0 00 0 0 0 0 0 370.669 14.239 370.669

1.311.977 260 33.392 3.602 59.993 4 380.284 14.483 7.243.775


PA: Punts d'aigua* RAM: Millora de la ramaderia PLA: Actuacions de lluita contra plagues forestals*Inversions englobades dins l'actuació: Perímetres de protecció prioritària i infraestructures per a la prevenciód'incendisEls indicadors es refereixen a la part de projecte executada al llarg de l’any 2002. Conseqüentment, hi podenfigurar obres que, tot i haver-se iniciat en anys anteriors, s'han certificat en l’exercici esmentat.m3 (formigó, escullera o maçoneria) per a les hidrotècniesm3 (aigua embassada) per als punts d’aigua

Xarxa viària forestal Les inversions realitzades per a la millora de camins forestals van dirigides al'obtenció de diversos objectius: conservació i millora de la xarxa existent,obertura de noves pistes necessàries per al desenvolupament, posada en produccióde masses forestals i adequació d'accés per als vehicles destinats a l'extinció i laprevenció d'incendis forestals. Destaquen com a obres més significatives:

– Actuacions de millora i consolidació de la xarxa viària forestal Baga-Gisclareny-Saldes (Berguedà)– Projecte d'asfaltatge del camí de la forest Rocavidal– Obres hidrològiques de restauració i d’arranjament del camí forestal Titllar-Castellfollit.

Aforestació, reforestació, millora i desenvolupament forestalAquesta partida es destina, principalment, a la restauració de zones degradades perefecte de la pèrdua de sòl, com a conseqüència de l'eliminació de la vegetaciócausada pels incendis forestals.

Per a l'elecció de les zones que cal reforestar, s'ha tingut en compte, a més del'índex de degradació, la recurrència dels incendis en una mateixa zona i la sevacapacitat de regeneració natural. La intervenció dins d’aquestes zones quan afectaterrenys forestals de propietat particular es fa mitjançant la declaració de zonad’actuació urgent.

Destaquen com a obres més significatives: – Reforestació de zones degradades per incendis forestals a Can Gorgals (la Selva).– Reforestació hidrologicoforestal i de millora de masses forestals a la zonad’actuació urgent de l’Alt Camp-Baix Penedès (afecten més de 2.129 haconvingudes). Es tracta d’un projecte integral amb franges de prevenciód’incendis, reforestacions de zones cremades, tractaments silvícoles i millora iconstrucció de camins forestals amb un import total de 4.683.992,16 plurianualitzat. – Reforestació hidrològica a la conca de Portbou.– Treballs silvícoles i reforestacions en els convenis GI-17008, GI-17011, GI-14014i GI-17016.

Així mateix, els treballs silvícoles s'han centrat, principalment, en l'eliminacióde matolls per reduir la càrrega de foc (tractaments preventius) i en la selecció iaclarida de les masses forestals a fi de millorar la producció i la qualitat de la fusta,i afavorir la biodiversitat d’espècies.

Destaquen per la seva importància: – Tractaments silvícoles de millora de les masses forestals al Berguedà – Tractaments silvícoles i construcció d'accessos a les forests d'utilitat pública núm.237 i 237 (bis) (terme municipal de la Pobla de Segur)– Tractaments silvícoles de millora a la forest CUP núm. 1 de Poblet– Tractaments silvícoles de millora de la massa forestal en reforestacions de laforest de Comellàs.

Lluita contra l'erosió, protecció del sol i defensa contra allausEn les conferències de Nacions Unides sobre l'aigua (Mar del Plata, 1977) i sobredesertització (Nairobi, 1977), va quedar establerta la necessitat de considerar elsrecursos d'aigua, sòl i vegetació de manera integrada en el marc de la concavessant.


La Llei d'aigües estableix l'obligació que els plans hidrològics de conques vaginacompanyats dels de restauració hidrologicoforestal i de conservació de sòls.

En aquest sentit, les actuacions es concreten, d’una banda, en la realitzaciód'hidrotècnies (dics, esculleres, murs...) per al control del fenomen torrencial, queocasiona grans pèrdues de sòl, i, d'altra banda, en la millora i conservació delsboscos, que regulen el cicle hidrològic.

Com a actuacions més significatives destaquen: – Restauració hidrologicoforestal de la conca de Portbou – Restauració hidrologicoforestal i defensa contra allaus a Arties i Garòs (Vald’Aran) (III fase)– Restauració hidrologicoforestal al torrent de Pi – Reparació de dics de la capçalera del Ter.

Perímetres de protecció prioritària (PPP) i infraestructura per a la prevenciód'incendisEls incendis forestals a tota l'àrea mediterrània constitueixen la causa mésimportant de destrucció de les masses forestals. És per això que la lluita contraaquests incendis és un dels objectius primordials en la conservació dels boscos.

Dels dos grups d'accions que intervenen en la defensa contra els incendisforestals, l'extinció i la prevenció, és aquesta última la que correspon alDepartament de Medi Ambient i Habitatge i es concreta en diferents àmbits:treballs silvícoles, millora i manteniment de camins forestals i punts d'aigua. Elstreballs es planifiquen d'acord amb el SARPIF, que els complementa amb lavigilància, sensibilització i detecció d'incendis.

En general, les actuacions portades a terme en els PPP estan dirigides sobretota delimitar zones forestals mitjançant franges perimetrals, que poden impedir lapropagació dels incendis que afecten grans àrees forestals.

Com a actuacions més significatives destaquen:– Millora de les infraestructures per a la prevenció i l’extinció d'incendis forestalsal Solsonès Pla 2003– Franges auxiliars 10,3 km de les pistes principals Puig d'Arques-Coll de la Gangai Santa Pellaia-Sant Mateu (PPP G4, les Gavarres)– Actuacions de prevenció d’incendis al PPP Muntanya de Prades-Bosc de Poblet(T3)-Conca de Barberà.

Actuacions de lluita i de defensa contra plagues forestalsEls treballs realitzats dins d’aquesta línia d’actuació tenen com a objectiuprimordial la regulació i el control del nivell de població de diversos insectesfitopatològics (plagues forestals), per tal de mantenir el seu equilibri natural ireduir la gran quantitat de danys que produeixen en les masses forestals.

Com a actuacions més significatives destaquen:– Seguiment i control de plagues forestals campanya 2003-04– Campanya de tractaments contra la processionària del pi (Thaumetopoeapytiocampa) per mitjans aeris


RESUMS D’ACTUACIONSTIPUS D’ACTUACIÓ QUANTITAT UNITAT

INDICADORAReforestacions 409 haTractaments culturals de boscos i de prevenció 1.700 had'incendis forestalsCondicionament i construcció de camins forestals 260 kmLluita contra l'erosió i protecció del sòl 8.670 ha

de sòl protegidesm3 d'aigua

Reconstrucció i millora de punts d'aigua 3.600 emmagatzemada o embassada

Tractaments contra plagues forestals 14.500 ha

Tasques realitzades l’any 2003 en col·laboració entre el DMAH i el CREAFL’any 2003 hi ha hagut un conveni entre el DMAH i el CREAF que preveia larealització de diferents tasques ben diferenciades, amb una inversió global total de350.000 €.

Mapa de cobertes del sòl de Catalunya (MCSC) Durant l’any 2003, s'ha iniciat el Mapa de cobertes del sòl (vol. 2000), amb unallegenda ampliada. L'any 2003 s'ha realitzat la regió V corresponent a lescomarques de l'Alt Penedès, el Baix Llobregat, el Barcelonès, el Garraf, el Maresme,el Vallès Occidental i el Vallès Oriental. Tots els fulls del MCSC són a l’abast detothom i es podran descarregar des de la Internet.

Publicacions de resum de l’Inventari ecològic i forestal de Catalunya (IEFC) S'ha elaborat la publicació de síntesi i mètodes de l’IEFC. Amb aquests es concloutota la sèrie de publicacions, les quals es podran descarregar des de la Internet.

AltresS’han fet diferents assessoraments puntuals; així mateix, s'ha incorporat el gestorde bases de dades forestals MiraBosc, el qual serà accessible des de la Internet.

Tasques realitzades l’any 2003 en col·laboració entre el Departament deMedi Ambient i Habitatge i el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya(CTFC)S'ha signat un conveni de col·laboració entre el DMAH, el CTFC i el GEIE Forespirper al cofinançament del Projecte Sylvapir, en el marc de la iniciativa comunitàriaInterreg IIIA. Aquest conveni té una durada de tres anys i té com a objectiu portara terme accions d'interès comú de diferents organismes i entitats a ambduesbandes dels Pirineus.

També s'ha signat un conveni de col·laboració entre el DMAH i el CTFC, perals anys 2003-2005 per un import global de 783.564 €. Entre altres factors esrecull els conceptes següents: valoració de les externalitats forestals i els productessecundaris del bosc; seguiment de xarxes de parcel·les d’arbres inoculats ambbolets comestibles de qualitat i plantes aromàtiques i medicinals;desenvolupament del projecte MEDFOREX per a l’estudi de les externalitats


forestals. Cal remarcar també els projectes engegats dins de Política Forestal comel Pla general de política forestal i la Setmana Internacional de Política Forestal.

Foment de la productivitat del sector forestal: suroAtès que cal fomentar la importància de la superfície de sureda dins del contextglobal dels boscos catalans per la seva singularitat, i proposar-ne l’increment de lasuperfície endegant programes de recerca adreçats a l'obtenció de suro de qualitat,a fi de potenciar l'aplicació dels productes surers i donar suport a la transformacióindustrial d’aquesta matèria, el Departament va considerar d'interès col·laborar iparticipar en l'Institut Català del Suro (ICS) creat l'any 1991; per aquest motiu, elDMAH va fer-hi una aportació de 120.000.

Prevenció d'incendis: actuacions sota línies elèctriquesL'any 2003, la Subdirecció General de Boscos i Biodiversitat ha aprovat els planstriennals de tallada periòdica i selectiva de vegetació en la zona d'influència de leslínies aèries de conducció elèctrica, expedients que han estat presentats per diferentscompanyies del sector elèctric, d'acord amb el Decret 268/1996, de 23 de juliol.


Els objectius generals del Servei de Planificació i Gestió de l’Entorn Natural per al’any 2003 han estat els següents:– Continuar desplegant el Sistema d’Informació sobre el Patrimoni Natural i elsseus components, i accentuar-ne l’accessibilitat i l’aplicació.– Reforçar el sistema d’àrees protegides de Catalunya, tant des dels instruments deplanificació com dels de gestió.

Elaboració d’estratègiesEl document de l’Estratègia catalana per a la conservació i l’ús sostenible de ladiversitat biològica ha estat sotmès a un procés de consultes a diversos nivells. Enprimer lloc, a totes les unitats i organismes adscrits al Departament de MediAmbient i Habitatge; en segon lloc, als departaments de la Generalitat deCatalunya amb competències en el desplegament de determinats aspectes del’Estratègia; en tercer lloc, a un conjunt d’entitats i associacions representatives dediversos sectors lligats al territori (organitzacions agràries, entitatsconservacionistes, federacions de caçadors i pescadors, entitats del món forestal,etc.), i finalment, s’ha sol·licitat un informe al Consell de Protecció de la Natura.

Sistema d’Informació sobre el Patrimoni NaturalDurant l’any 2003 s’han portat a terme diversos projectes d’inventari, avaluació iseguiment d’elements de la biodiversitat i el patrimoni natural, com ara lacartografia dels hàbitats a Catalunya a escala 1:50.000, els d’observació-monitoratge dels sistemes naturals o el banc de dades de biodiversitat.

L’objectiu d’aquest Sistema d’Informació és que Catalunya disposid’informació suficient i de qualitat sobre els components de la seva diversitatbiològica i el seu patrimoni natural (hàbitats, espècies, llocs d’interès geològic,espais naturals, instruments de protecció…), que tant pugui ser utilitzada en elsprocessos interns de presa de decisions (planificació i gestió d’espais naturals,avaluació d’impacte ambiental, planificació i gestió forestal, etc.) com en aquellsaltres instruments i processos que incideixen en el territori (planificació territoriali urbanística, plans d’infraestructures, planificació hidrològica…). D'altra banda,aquests projectes proporcionen informació per avaluar periòdicament l'estat delpatrimoni natural i alhora facilitar dades als centres internacionals d'informació.

Alhora, amb l’objectiu d’organitzar tota la informació sobre el patrimoninatural de manera coherent, i crear una plataforma digital única per consultar-laper Intranet i Internet, s’ha continuat la col·laboració mitjançant conveni amb elCREAF per al desenvolupament del Sistema Integrat de Gestió de la Informaciósobre el Patrimoni Natural.


Subdirecció General de Proteccióde la Biodiversitat

Servei de Planificació iGestió de l’EntornNatural

Projectes d’inventari

Banc de dades de biodiversitat de Catalunya

REGISTRES DEL BANC DE DADES DE BIODIVERSITAT DE CATALUNYATIPUS DE REGISTRES NOMBREMòdul de vertebrats 163.712Mòdul d’artròpodes 106.526Invertebrats no artròpodes (mol·luscs) 4.283Mòdul de fongs 51.447Mòdul de líquens 14.032Obres florístiques 1.047.647Vegetació 363.528Total 1.751.175Total registres introduïts any 2003 170.562

El 2003 el nombre de consultes ha seguit creixent, però a un ritme més baix queen anys anteriors. El banc de dades ha rebut 96.144 consultes, 14.598 més que el2002.

Cartografia dels hàbitats a Catalunya a 1:50.000Durant l’any 2003 s’han elaborat 16 fulls més de la cartografia corresponent al tallgeodèsic 1:50.000. Amb aquests, s’ha finalitzat ja tota la sèrie, de manera que lacartografia ja és completa per a tot Catalunya.

També durant aquest any s’ha continuat la redacció de les fitxes descriptivesde les unitats de la llegenda de la cartografia i de la llista dels hàbitats aCatalunya. Aquestes fitxes també inclouen la identificació de paràmetres deconservació (amenaça, raresa, distribució geogràfica i grau d’endemicitat, nivell demaduresa,...) que permetran fer una avaluació de les necessitats de conservació decada un dels hàbitats.

A l’últim, cal destacar la tasca de preparació de les cobertures digitals de lacartografia, d’acord amb el format del SIG Miramon, per tal de fer-les accessiblesdes del portal de SIG del Departament.

Inventari de zones humides de Catalunya L’any 2003 s’ha seguit treballant en la revisió de les fitxes i les dades associades deles zones humides, que estan incloses en l’Inventari de zones humides deCatalunya. Paral·lelament, s’està duent a terme un seguiment de l’estat deconservació de les zones humides inventariades.

Amb la col·laboració de diversos ajuntaments i d’entitats sense ànim de lucre,s’han identificat noves zones humides, de les quals se n’ha elaborat la fitxacorresponent per tal de valorar la possibilitat d’incorporar-les a l'Inventari.

Amb la col·laboració de l’Agència Catalana de l’Aigua, s’està revisant el règimjurídic de protecció aplicable a les zones humides. Aquesta revisió té a veure ambla necessitat de millorar el marc legal per a la conservació i l’ús racional de leszones humides a Catalunya d’acord amb la Directiva Marc de l’Aigua.

Inventari d’espais d’interès geològic de CatalunyaL’any 2003 s’ha seguit treballant en la revisió de les fitxes i les delimitacions delsgeòtops i de les geozones, en la preparació d’aquests materials per a la consultapública, així com en l’edició en format del SIG Miramon de la cobertura digital.


En aquest sentit, cal destacar que ja estan disponible a la web delDepartament nous textos explicatius sobre l’inventari, la delimitació digital delgeòtops i geozones de l’Inventari i una petita fitxa (descripció escrita i una imatge)de cada geòtop o geozona.

Manteniment de les cobertures de les diferents figures de protecció d’espaisnaturals (PEIN, espais de protecció especial, plans especials de protecció, …)En col·laboració amb el Laboratori d’Informació Geogràfica i de Teledetecció(LIGIT) de la Universitat Autònoma de Barcelona, s’ha treballat en elmanteniment de les cobertures geogràfiques per a la creació de nous espaisprotegits, o per a la modificació dels existents.

Altres projectesEn col·laboració amb la Secretaria General, mitjançant un conveni amb l’InstitutCartogràfic de Catalunya (ICC), s’ha continuat fent el seguiment de ladigitalització dels fulls del tall geodèsic 1:50.000 mapa geològic nacional(MAGNA), i s’ha continuat també la sèrie de cobertures anuals dels incendisocorreguts a Catalunya amb una superfície superior a 20 ha, i se n’ha fet unseguiment de l’edició en el marc d’aquest conveni del mapa d’usos del sòl 2002 apartir de les imatges del satèl·lit Landsat.

Projectes d’avaluació

Avaluació dels espais naturals protegits de CatalunyaDurant l’any 2003 s’ha preparat el document final de l’avaluació, amb la revisiódels resultats i les conclusions.

Projectes de seguiment

Programa de seguiment de canvis ambientals mitjançant bioindicadors – I ropalòcersL’any 2003 ha continuat aquest projecte de comptatge de papallones diürnes en49 estacions. S’han caracteritzat ecològicament els nous itineraris, s’hancartografiat detalladament tots els itineraris actius i s’ha construït una coberturageogràfica digital amb les estacions, els itineraris i un conjunt de paràmetres útilsper a l’anàlisi de les dades.

S’ha editat el segon número del butlletí del projecte (anomenat Cynthia), onse’n fa una exposició, de les estacions d’inventariació i dels resultats obtinguts, i amés conté diversos articles relacionats amb el projecte i el món de les papallonesdiürnes. Aquest butlletí es pot consultar a la pàgina web del Departament.

Programa de seguiment de canvis ambientals mitjançant bioindicadors – II ocellsEn el marc del conveni plurianual (2000-2003) amb l’Institut Català d’Ornitologia(ICO) s’ha seguit amb el Programa de seguiment d’ocells comuns a Catalunya(SOCC), que compta amb una metodologia similar al Projecte de les papallonesdiürnes, l’objectiu fonamental del qual és detectar canvis en els sistemes naturalsa partir de l’anàlisi de les variacions de les poblacions d’ocells. El nombre totald’estacions o itineraris d’enguany ha estat de 185 (25 més que l’any 2002).


Planificació d’espais naturals

Planificació de les xarxes d'espais naturals protegitsDurant l’any 2003, s’ha seguit treballant en la revisió de la proposta mediterrània,d’acord amb la petició de la Comissió Europea de millorar la representació dedeterminats hàbitats i espècies d’interès comunitari.

Concretament, mitjançant un Acord de Govern, de gener de 2003, es vaaprovar la proposta d’espais del sector estèpic per a la Xarxa Natura 2000 (regiómediterrània).

ESPAIS DE LA XARXA NATURA 2000 A LA REGIÓ ALPINA DE CATALUNYANOM HABITANTSPrepirineu central català 47.083Aigüestortes 45.890Capçaleres del Ter i del Freser 10.267Serra Cavallera 3.438Riu Ter 360Alt Pallars 43.314Baish Aran 8.294Era Artiga de Lin - Eth Portilhon 4.824Estanho de Vielha 29Riberes de l'Alt Segre 225Serra de Boumort 7.255Riu de la Llosa 84Estany de Montcortès 45La Torrassa 60Beneïdor 416La Faiada de Malpàs i Cambatiri 1.280

Plans d'ordenació i de gestió d'espais naturals protegits

Plans d’ordenació i plans de gestióRedacció dels plans especials del massís de l’Albera, del Parc Natural delsAiguamolls de l’Empordà, del Parc Natural del Cadí-Moixeró. En col·laboracióamb els equips gestors del paratge natural d’interès nacional i dels parcs, s’hatreballat en l’elaboració d’una proposta inicial d’ordenació (memòria d’ordenació,normativa, plànol d’ordenació i zonificació i programa d’actuacions). En el cas delPla especial de les muntanyes de Begur, s’ha tancat un document definitiu del Plallest per tramitar-lo.

En relació amb els plans especials de protecció, s’ha iniciat la tramitació delsplans especials del Parc Natural de Cap de Creus, de l’espai Castell-Cap Roig, del’espai Conreria-Sant Mateu-Céllecs, i s’han aprovat els plans especials de l’espaidesembocadura del riu Gaià i de l’espai cingles de Bertí.

Pel que fa als plans especials de delimitació, ha continuat la tramitació delsplans especials de delimitació definitiva, que continuaven pendents d’aprovaciódefinitiva, i s’ha acabat la tramitació d’un total de 15 plans especials que engloben41 espais del PEIN.

Declaració d’espais naturals de protecció especial

D’una banda, l’1 d’agost de 2003, mitjançant el Decret 194/2003, es va declarar el


Parc Natural de l’Alt Pirineu, després de finalitzar-ne el procés de tramitació.Durant l’any 2003 es va desenvolupar tot el procés administratiu de tramitació:informació pública, audiència als ens locals i informes preceptius, després d’unintens procés previ de concertació i de participació pública a escala local.

D’altra banda, s’ha treballat en les diverses propostes d’ampliació del ParcNacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, i de la seva zona perifèrica deprotecció. Durant el 2003 s’ha elaborat un document que aplega, descriu i justificatotes aquestes propostes d’ampliació, i s’ha presentat aquest document al Patronatdel Parc, que ara s’ha de pronunciar sobre això.

Gestió d’espais naturals protegitsLa gestió dels espais inclosos en el PEIN i aquells proposats per a la Xarxa Natura2000 s’executa de manera transversal entre diverses unitats del Departament.Mentre les delegacions territorials realitzen principalment les tasques de control,l’assessorament administratiu i el seguiment de les actuacions proposades en elsespais, i el cos d’Agents Rurals realitza treballs de vigilància, perquè es compleixila normativa que en cada cas és vigent, el Servei de Planificació i Gestió del’Entorn Natural és el responsable de promoure la posada en marxa d’instrumentsi mecanismes que facilitin la protecció, la gestió i l’ús sostenible d’aquests espais.

Aquesta feina es fa principalment mitjançant la convocatòria de línies d’ajuts,l’establiment de convenis de col·laboració amb entitats públiques i privades, itambé a través de l’execució directa de projectes de conservació, de restauració id’ordenació de l'ús públic en aquells espais que ho necessitin, i la participació enprojectes comunitaris.

IMPORTS CERTIFICATS PER TIPOLOGIA D’INVERSIÓ EN ELS ESPAIS PEINOrdres d’ajutsESPAIS DEL MUNICIPI / DESCRIPCIÓ DE L’ACTUACIÓ IMPORTPEIN/ NATURA BENEFICIARI CERTIFICAT2000Albereda de Aiguamúrcia Actuacions de millora de l'hàbitat 15.880,39 Santes Creus de l'alberedai senyalitzacióMuntanyes de Alcover 15 plafons informatius a la vall 6.984,52 Prades de la GlorietaSerra Llarga Algerri Condicionament d'una zona de 20.736,81

recepció de visitants, de senders, instal·lació de plafons informatius i senyals d'orientació i guiatge

Aiguabarreig Alòs de Balaguer Condicionar la font del Coscoll 10.420,86 Segre i senyalitzar un senderNoguera PallaresaMuntanyes de Capafonts Arranjament del camí de la 20.736,81Prades Llúdriga i d’un sender vora

el riu BrugentSerra Llarga Castelló de Condicionament d'una zona 20.736.81

Farfanya de recepció de visitants, de senders, instal·lació de plafons informatius i senyals d'orientació i guiatge

Aiguabarreig Corbins Senyalitzar i condicionar 4 18.096,05Segre sendersNoguera


ESPAIS DEL MUNICIPI / DESCRIPCIÓ DE L’ACTUACIÓ IMPORTPEIN/ NATURA BENEFICIARI CERTIFICAT2000RibagorçanaVall de Santa Farrera Reparació d’una tanca i 3.722,95Magdalena 2 passos canadencs Tossal Gros Figuerola Condicionar el sender de la 7.700,95 de Miramar del Camp carena del tossal Gros

Com a itinerari de naturaEstany de Fontcoberta Instal·lar 3 plafons divulgatius 2.106,32Banyoles sobre la hidrologia, la fauna

i la flora del Clot EspollaSerres de Gandesa Neteja del riu Canaleta a la 20.736,81Pàndols-Cavalls Fontcalda i senyals varisLes Gavarres Girona Senyalització d’accessos a la vall 7.230,23

de Sant Daniel i mesures de seguretat

Estanys de Isona i Conca Neteja, senyalització, instal·lació 12.748,99Basturs Dellà d’un aguait i

mobiliari a l'estany de BastursSerra Llarga Ivars de Condicionament d'una zona de 20.736,81

Noguera recepció de visitants,senders, instal·lació de plafonsinformatius i senyals d'orientació i guiatge

Les Gavarres Juià Condicionament de senders 1.347,89i instal·lació d'un plafó informatiu i estaques de delimitació i guiatge al massís de les Gavarres

Serra de Llaberia Marçà Condicionament i senyalització 20.736,81 de 2 senders al sector dels Portells

Muntanyes Mont-ral Millores a la font de l'Aixàviga 10.796,97de PradesSerres de Busa Navès Actuacions al mirador, accessos, 12.945,60Els Bastets-Lord aparcament i plafonsSerra Cavallera Ogassa Condicionar les fonts de l'Adou 13.409,80

i Fadrinalla i senyalitzacióAiguamolls del Pals Senyals en senders a Basses 7.659,73B. Empordà d’en Coll i pantalla-aguaitSerra de Planoles Condicionar el camí de 19.641,22Montgrony Montgrony i l'AvetarEstany Porqueres Instal·lar una passera al Pla de 11.144,53de Banyoles Vilar, i adequar el sender al sector

de l’església i de la fontLes Gavarres Quart Restauració de les fonts de 9.634,26

Montnegre i Sant Dalmau i aparcament

El Miracle Riner Millores a l’entorn 20.736,81 del Santuari


IMPORTS CERTIFICATS PER TIPOLOGIA D’INVERSIÓ EN ELS ESPAIS PEIN

ESPAIS DEL MUNICIPI / DESCRIPCIÓ DE L’ACTUACIÓ IMPORTPEIN/ NATURA BENEFICIARI CERTIFICAT2000Alta Garrotxa Sales de Llierca Recuperar la font del Serradell 1.523,46

i els accessos de la font de FajaMassís de Sant Feliu Instal·lació de 4 rètols d'accés 2.028,75les Cadiretes de Guíxols i 3 rètols informatiusSerres Milany- Sant Pere Instal·lació d'11 senyals 8.747,89Santa Magdalena de Torelló orientatius i de 4 cartells

informatius a l'espai Serra de Miralles- Santa Maria Redacció del projecte 4.147,36Queralt de Miralles d’ordenació de la vialitat,

dels equipaments i de mobiliari d'ús públic i de la senyalització de la Serra de Miralles-Queralt

Serres de Cardó - Tivenys Condicionament de 10 senders 8.699,78El BoixIlles de l'Ebre Tortosa Redacció d’un projecte executiu 1.351,47

de l’illa d'AudíSant Llorenç Vacarisses Instal·lació de plafons 2.366,18del Munt i indicadors de ruta itinerari i l'Obac Serra ObacSerra Ensija- Vallcebre Condicionar i senyalitzar 18.914,99Rasos de el sender del miradorPeguera Vallcebre a coll PradellDelta del Viladecans Millores en 3 camins: Remolar, 20.736,81 Llobregat Murtra i FilipinesSerra del Montsec Vilanova Condicionar 6 fonts, l’entorn 18.914,99

de Meià de l’ermita i 2 itinerarisa l'ermita i "Bufadors”

Volcà de la Crosa Vilobí d'Onyar Recuperació de camins, 20.736,81instal·lació de tanca de fusta i senyalització d'orientació i d'informació a l'espai del volcà de la Crosa

Muntanyes CC Baix Ordenació dels accessos del 16.245,19de Begur Empordà camí de Ronda a cala PedrosaSerra de Llaberia Particular Instal·lació de tanques de 841,36

protecció i de plafons informatiusSerra de Particular Condicionament d’un sender i 2.330,58Castelltallat instal·lació de plafons informatiusSerres de Busa- Particular Condicionament d’un sender a 7.846,77Bastets- Lord l’àrea del pantà de la LlosaSerres de Milany- Particular Condicionament d’un sender i 7.846,77Santa Magdalena instal·lació de plafons informatiusSerres de Milany- Particular Reconstrucció de la font Viva 1.800,19Santa MagdalenaPrepirineu central Gisclareny / Reconstrucció d'un mur per al 11.040català Teresa Camprubímanteniment d'un prat



ESPAIS DEL MUNICIPI / DESCRIPCIÓ DE L’ACTUACIÓ IMPORTPEIN/ NATURA BENEFICIARI CERTIFICAT2000Prepirineu central Saldes / Millora de l’entorn de la font de 10.912,12català Capmasats Gresolet

de Gresolet

Aigüestortes Vall de Boí / Arranjament de pastures i 4.994,68Jordi Farrero aportació d'aigua per abeurar

Prepirineu central Gisclareny / Restauració de pastures a la finca 2.488,19català Joan Tor de cal CorominasPrepirineu central Guardiola de Arranjament de la font, dipòsit 11.040català Berguedà / José d’aigua i abeurador pel bestiar

AmilsPrepirineu central Castellar de Construcció d'abeuradors 4.232,59català n'Hug /

Mancomunitat Monts

Prepirineu central Gisclareny / Reconstrucció d'un mur per al 13.104,08català Ajuntament manteniment d'un pratAlt Pallars Esterri de Rehabilitació de 2 edificis conjunt 72.240

Cardós / casa BringuéAjuntament

Prepirineu central Gombrèn / Arranjament del refugi de 16.703,12català Ajuntament PlanellesPrepirineu central La Vansa i Restauració de 2 camins 46.423,06català Fórnols / i de 2 miradors

AjuntamentAigüestortes Vilaller / EMD Arranjament del camí de 26.465,57

Senet GeladaPrepirineu central Saldes / Millora del camí del vessant sud 4.818,41català Ajuntament del PedraforcaAlt Pallars Tírvia / Arranjament del camí ral de 37.456,44

Ajuntament Vallferrera a TírviaAlt Pallars Alins / EMD Arranjament del camí ral 20.886,39

Ainet de Besan solana d'EixertoCapçaleres del Ter Setcases / Rehabilitació de camins i 22.168,65i del Freser Ajuntament senyalitzacióPrepirineu central Josa i Tuixent / Captació d’aigua i abeurador 1.186,63català Ajuntament per a bestiarAigüestortes La Torre de Construcció d’infraestructures 30.022,68

Cabdella / EMDramaderes Espui

Alt Pallars Alins / Arranjament de la font de Norís 2.925,72Ajuntament i construcció d’un abeurador

Aigüestortes Espot / Reconstrucció de 2 ponts d'accés 8.043,27Ajuntament a pastures

Era Artiga de Arres / Construcció d'un abeurador a 11241,19Lin-Eth Portilhon Ajuntament Montagut



ESPAIS DEL MUNICIPI / DESCRIPCIÓ DE L’ACTUACIÓ IMPORTPEIN/ NATURA BENEFICIARI CERTIFICAT2000Era Artiga de Es Bòrdes / Reconstrucció de l’abeurador 12850,18Lin-Eth Portilhon Ajuntament d'es Coments

Vilamòs / Abeurador i captació d'aigua 11178,73Ajuntament

Alt Pallars Alins / EMD Rehabilitació antiga rectoria 64041,28 Àreu d'Àreu com a centre d'acollida

Prepirineu Central Gósol / Rehabilitació del molí de Gósol 71733,99català Ajuntament com a centre d'acollida

Baish Aran Les / Mirador de Portet 13129,62 Ajuntament

Capçaleres del Ter Planoles / Reforma del refugi Corral Blanc 35083,62i del Freser Ajuntament com a centre d'acollidaRiu Ter Sant Joan de Itinerari de natura a la zona del 32687,4

les Abadesses/ pantà de cal GatConsorci Alba-Ter

Aigüestortes Vall de Boí / Passarel·la riu Noguera de Tor 50879,04 Ajuntament per a l’accés pedestre

Prepirineu Central Bagà / Arranjament del corral de 3770,93català Ajuntament Comabella i millora de

la infraestructura ramaderaAlt Pallars Naut Aran / Condicionament de la cabana 13146,1

EMD Baguergue ramadera de ParrósEra Artiga de Naut Aran / Condicionament de la cabana 17955,88Lin-Eth Portillón EMD d'Aubert ramadera dels Pins d'AubertAlt Pallars Naut Aran / Reconstrucció de la cabana 27324,34

EMD Gessa ramadera MarimanhaAlt Pallars Naut Aran / Mànega i tancament bestiar oví 6808,62

AjuntamentTotal import d’ordre d’ajuts 1.159.953,99Conveni encàrrec de gestióGavarres Consorci de Actuacions de regulació de l’ús 119.352,90

les Gavarres públic i suport a l’oficina tècnica de l’espai

Alta Garrotxa Consorci de Actuacions de regulació de l’ús 160.969,24l’Alta Garrotxa públic i suport a l’oficina tècnica

de l’espaiTotal import conveni encàrrec de gestió 280.322,14



ESPAIS DEL MUNICIPI / DESCRIPCIÓ DE L’ACTUACIÓ IMPORTPEIN/ NATURA BENEFICIARI CERTIFICAT2000Subvenció directaMoianès El Fanal Pla d'accessos i proposta de 6.960

regulació de la circulació motoritzada a la vall de Marfà

Desembocadura Torredembarra Recuperació del bosc de ribera 15.028,96 del GaiàSerra de Sant Tremp Redacció i execució del projecte 30.225 Gervàs de condicionament estructural

de la planta superior de l'estudi de Torre de Tamúria com a centre divulgatiu dels valors naturals

Estanys de Sils Sils Adequació de l’antiga estació de 30.000 ferrocarril de la RENFE com a centre d’informació de l’espai

ContracteAiguabarreig Serós, Realització i col·locació de 3 3.553,88 Segre-Cinca Massalcoreig, plafons cartogràfics de l'espai

i la Granja naturald'Escarp

Aiguabarreig Disseny i maquetació d'un fullet 2.030,00Segre-Cinca cartogràfic desplegable de l'espai

natural Aiguabarreig Impressió en tres idiomes d'un 4.729,32Segre-Cinca fullet cartogràfic desplegable

de l'espai natural Ribera de Flix Subministrament de tanca de 1.577,44 l'Ebre a Flix fusta per al tancament de la zona

d'herbassars inundablesRibera de l'Ebre Flix Estudi de seguiment de la 9.998,00a Flix biodiversitat per a la gestió integral

de l'espai natural:A) Evolució de la vegetació de ribera en els espais sotmesos a pasturaB) Qualitat de l'aigua llacuna Sebes, vall de Sant Joan, Galatxos i riu de la CanaC) Evolució de poblacions d'invertebrats en diferents hàbitats -zones pasturades, bosc ribera, canyissars, tamarigar, garriga

Ribera de l'Ebre Flix Actuacions de manteniment a 6.560,00 a Flix l'espai natural:

Manteniment tancat existent en el canyissarRecol·locació i ancoratge tancat d'exclusió per a presa de mostres de



referènciaTasques de manteniment per a la conservació de la llacuna Sebes. Desbrossament manual del canyís i de la boga de la llacuna.Neteja de marges amb desbrossadora

Castell - Palamós Editar i instal·lar dos rètols davant 471,54 Cap Roig dels edificis de Mas Canyet i

Platja Castell, propietat del DMACastell - Palamós Senyalització i balisament de 4.756,00 Cap Roig diversos immobles Castell - Cap Roig Palamós 5.327,42

Arranjament d'immobles a l'espai natural

Total import subvenció directa 39.003,60

Secció d’Avaluació i Control de l’Impacte Ambiental

ExpedientsL’entrada de documentació relacionada amb les funcions de la Secció d’Avaluaciói Control de l’Impacte Ambiental ha generat l’obertura de 260 expedients detemàtica variada, a 155 dels quals és aplicable el tràmit d’avaluació d’impacteambiental, d’acord amb el Decret 114/1988 i la Llei 6/2001, i a 54 és aplicable eltràmit d’avaluació d’impacte ambiental dins del procediment establert per la Llei3/1998, en què la Secció intervé com a vector patrimoni natural. La resta esrefereixen a obres, instal·lacions i projectes amb incidència sobre el territori, sobreels quals normalment la Secció rep una sol·licitud d’informe. També val a dir ques’han rebut consultes en relació amb altres projectes, dels quals s’ha informatsobre la necessitat de sotmetre’ls a avaluació d’impacte ambiental, i, tenint encompte les seves característiques, no s’ha obert cap expedient.

Redacció d’informesS’ha prioritzat la redacció d’informes sobre estudis d’impacte ambiental, tant elsque són competència de la Generalitat com de l’Estat.

A conseqüència de l’entrada en vigor de la Directiva 97/11/CE i transposadaper la Llei 6/2001, la Secció s’ha pronunciat sobre si determinades actuacions(relacionades a l’annex 2 de la Llei) s’han de sotmetre al procediment d’avaluaciód’impacte ambiental.

Els diversos informes es podrien classificar en funció de l’òrgan substantiu, delmoment on s’insereix en les autoritzacions o tràmits corresponents, o de latemàtica del projecte. Com a òrgans substantius, a qui correspon l’autorització delprojecte, cal destacar la Direcció General de Carreteres i la Direcció General dePorts i Transports del Departament de Política Territorial i Obres Públiques;l'Agència Catalana de l'Aigua del Departament de Medi Ambient i Habitatge; laDirecció General d’Energia i Mines del Departament de Treball i Indústria; laDirecció General de Desenvolupament Rural del Departament d’Agricultura,Ramaderia i Pesca, i la Direcció General d’Avaluació i Qualitat Ambiental delMinisteri de Medi Ambient. També cal remarcar les sol·licituds d’avaluacionsd’impacte ambiental o d’emissió d’informes dins de les seves tramitacionsefectuades per l’Administració local.


Servei de Protecció del’Entorn Natural

Demanen un tractament específic els informes emesos a sol·licitud de laDirecció General de Qualitat Ambiental, dins la tramitació d’avaluació d’impacteambiental sobre activitats inserides als procediments regulats per la Llei 3/1998, dela intervenció integral de l’Administració ambiental. Aquests informes abasten elvector representatiu del medi natural de l’anàlisi de suficiència i idoneïtat, així comla part representativa del medi natural de l’informe integrat final. En total, s'hanemès 52 informes relatius al medi natural, dels quals 40 corresponen a parcs eòlics.

La tipologia dels informes emesos es pot determinar per la natura delsprojectes. Així, dels 273 informes emesos per la Secció d’Avaluació i Control del’Impacte Ambiental, 31 corresponen a infraestructures lineals de la Generalitat deCatalunya, 16 a obres hidràuliques, 25 a projectes d’agricultura, 17 a projectes del’Estat i la resta, 184 informes, a projectes de diversa implantació sobre el territori.La temàtica d’aquests informes és molt diversa: hi ha dics i canalitzacions,estabilització de platges, carreteres, ferrocarrils, ports, estacions de telefonia,telecadires i teleesquís, pistes forestals, dominis esquiables, golf, parcs eòlics,regadius, depuradores, gasoductes, àrees recreatives, càmping, metro i tramvies,embassaments, rompuda de terrenys, línies elèctriques, captació aigües,planejaments urbanístics, etc.

A més, en aquest apartat s’han de considerar les 46 propostes de resoluciód’exempció d’avaluació d’impacte ambiental en virtut de l’aplicació d’allò quepreveu el Decret 213/1997, de 30 de juliol, de modificació del Decret 328/92, de14 de desembre, pel qual s’aprova el Pla d’espais d’interès natural, i també envirtut de l’aplicació d’allò que preveu la Llei 6/2001 per als projectes consideratsen el seu annex II.

Finalment, cal esmentar que la instrucció del tràmit d’avaluació d’impacteambiental ha generat l’emissió de 290 escrits i oficis de comunicació amb elsdiversos promotors i tramitadors dels projectes.

Suport a la Ponència Ambiental

Avaluació d’impacte ambientalL’any 2003, s’han preparat per a la Ponència Ambiental 49 declaracions d’impacteambiental, en aplicació del Decret 114/88, d’avaluació d’impacte ambiental, laLlei 6/2001, de modificació del Reial decret legislatiu 1302/1986, d’avaluaciód’impacte ambiental, de regulació d’accés motoritzat al medi natural, i el Decret328/1992, pel qual s’aprova el Pla d’espais d’interès natural. Així, d’aquestes 49declaracions, 28 corresponen a infraestructures viàries, 2 a projectes hidràulics, 1 aport, 11 a projectes que afecten l’àmbit del PEIN i 7 a tramitacions urbanístiques,camps de golf, circuits de motor i línies elèctriques.

Finalment, s’han elaborat les certificacions que requereixen les sol·licituds defons de cohesió d’11 projectes i també les instal·lacions piscícoles que handemanat ajuts IFOP, en un nombre de 6.

Seguiment ambiental d’obresLa Secció d’Avaluació i Control de l’Impacte Ambiental ha efectuat el seguimentd’aquelles obres d’àmbit interprovincial i aquelles que, per les sevescaracterístiques, poden donar un suport a l’avaluació d’impacte ambiental.

Cal destacar el seguiment ambiental de l’eix Vic – Olot per Bracons, obra ques’ha començat a executar l’any 2003, i la continuació del seguiment deldesdoblament de la C-16 (antiga C-1411) com una de les obres més importants


que s’estan realitzant tant pel seu cost com per la seva incidència en el medi.

Investigació de tecnologies i sistemes per a l’avaluació, prevenció,minimització i control de l’impacte

S’ha treballat en un estudi plurianual amb la Universitat de Barcelona peranalitzar l’impacte de les carreteres sobre amfibis i rèptils i diverses auditoriessobre l’aplicació de mesures correctores a carreteres.

Secció de Restauració d’Activitats Extractives

Sol·licituds d’explotació i de permisos d’investigacióEl ritme de creixement detectat en els últims anys en el sector de la construcció,l’obra pública i l’edificació ha continuat creixent, per la qual cosa s’ha mantinguttambé a l’alça, el nivell de sol·licituds de noves extraccions de recursos minerals od’ampliacions de les ja existents.

Tot i que no som encara als nivells de la mitjana europea, l’increment en elconsum per càpita de roques i pedres ornamentals, tant en el mercat nacionalcom en l’estranger, fa que la demanda d’obertura o ampliació d’explotacions depedra natural continuï a un ritme superior al dels anys anteriors, que manté iconfirma els increments constatats des de fa anys.

Durant l’any 2003, s’ha consolidat i augmentat el consum de determinatstipus de materials miners associats a indústries diverses i no solament a aquellesrelacionades amb l’edificació i la construcció en general, la qual cosa provoca, unany més, d’una banda, un increment en les sol·licituds de permisos d’investigació,que continuen abastant un gran nombre de recursos minerals, i, d’altra banda, unaugment en les sol·licituds de concessions d’explotació derivades dels permisosd’investigació efectuats en anys precedents.

La normativa urbanística continua presentant-se cada cop més com lalimitació més important a les ampliacions o a l’obertura de noves activitatsextractives, i resta sense solució l’antic problema detectat d’un sentiment de greupreocupació en el sector miner davant la possibilitat d’una manca de determinatsmaterials, que comportaria la paralització de les obres en curs a tot el país.

Les estimacions de consum/producció dutes a terme pel Gremi d’Àrids segonsles dades facilitades per la Direcció General d’Energia i Mines sobre lesconcessions i autoritzacions d’activitats mineres, actuals i en tramitació, hanaugmentat durant l’any 2003. De manera que s’han consolidat uns mecanismesalternatius i complementaris de gestió en les zones sensibles o fràgils, quepermeten la compatibilitat de les activitats extractives amb el medi afectat, totrespectant activament l’entorn i garantint-ne de manera pràctica la continuïtatdels treballs d’extracció d’una manera sostenible.

Informes sobre programes de restauracióEn relació amb la gestió administrativa de la normativa restauradora que afecta lesactivitats extractives, s’han emès 157 informes sobre programes de restauració,xifra una mica inferior a la de l’any passat, però que indica un manteniment deles sol·licituds d’explotació o investigació fruit del bon moment pel qual travessaen els últims anys el sector de la construcció, de l’edificació, de l’obra pública, deles indústries associades, etc.


TIPOLOGIA INFORMES 2003TIPUS D’ACTUACIÓ NÚMEROInforme favorable noves activitats extractives 57Informe favorable ampliacions de les activitats existents 24Informe favorable permisos d’investigació 14Informe favorable extracció en lleres fluvials 13Total informes favorables 108Informes desfavorables 49Total informes 157

Durant l’any 2003, l’import de les taxes generades per l’emissió d’aquests informesha estat de 20.297,31 €, i el de les que s’han fet efectives en el mateix any ha estatde 29.985,16.

Durant l’any 2003, s’han fixat un total d’11.158.415,33 € en concepte defiances de restauració i els titulars han dipositat 6.713890,30 €, un cop han estatdegudament autoritzats per l’autoritat minera a iniciar els treballs.

Exeució de les feines de restauracióEn relació amb la gestió dels expedients de restauració de les activitats extractives,s’ha realitzat la devolució de fiances amb un total d’1.132.780,42 € corresponentsa 62 dipòsits, dels quals 29 corresponen a zones restaurades i finalitzades per unvalor de 319.818, 07 € i la resta corresponen a canvi d’entitat financera, canvi detitular, substitució d’altres dipòsits, etc.

S’han iniciat d’acord amb els criteris de la Llei 12/1981 i el Decret 343/1983els terminis de garantia que estableix la normativa corresponent a 36restauracions correctament realitzades i integrades al seu entorn.

Execució subsidiària Aquest any s’ha restaurat i recuperat les àrees afectades per tres activitats: CanNegre II (la Selva), Bosc d’en Volta (l’Alt Empordà) i Cal Ros (el Berguedà), elsterrenys de les quals han quedat integrats ambientalment i paisatgística al seuentorn.

Aquest tipus de restauracions es fan a càrrec de la fiança dipositada pergarantir la correcta restauració de l’activitat minera. S’ha consolidat i s'ha acreditatcom una eina més en la protecció i la recuperació del patrimoni natural, ambefectivitat remarcable.

Es continua demostrant que aquesta actuació constant sobre explotacionsregularitzades, però que no han dut a terme la restauració i presenten un caired’abandonament, dóna altrament resultats satisfactoris, atès que en iniciar-se elprocés de restauració subsidiària, moltes empreses que ignoraven la situació en laqual es trobava la seva activitat extractiva, inicien i finalitzen degudament larestauració pendent, d’aquesta manera i des del començament d’aquesta líniad’actuació, un total de 10 explotacions han restaurat correctament les àreesafectades en assabentar-se de la seva situació.

Són 8, en total, les activitats extractives restaurades pel procedimentd’execució subsidiària. La gestió d’aquest tipus d’actuacions es manté com unalínia més del procés restaurador de les activitats mineres, format en aquest cas, peruns 40 expedients, que es troben en aquesta situació en diferents estadis detramitació i que estan sotmesos al mateix procediment administratiu restaurador.


Activitats extractives abandonades anteriors a la normativa vigentDins del Programa d’actuació sobre les àrees afectades per activitats extractivesabandonades a Catalunya, que recull les principals línies d’actuació que cal seguirper recuperar les zones afectades per les activitats extractives abandonadesanteriors a la normativa vigent, s’han atorgat 5 subvencions previstes per restauraractivitats extractives abandonades.

Restauració integradaLes diferents conferències i jornades de divulgació tècnica ambiental promogudesdes de la Secció continuen incidint en la necessitat d’aplicar la restauracióintegrada a les activitats en actiu.

El Programa de creació artificial de substrats edàfics sobre la base de lautilització de fangs de depuradora sobre activitats extractives en restauració és al’espera de la nova normativa sobre la utilització de fangs compostats per aaquestes aplicacions, raó per la qual gairebé s’ha restringit l’aplicació de fang fresca les activitats en restauració fins a l’aparició de la normativa esmentada.

S’han continuat els treballs del tractament de terres estèrils amb purins, ambla supervisió i sota el control de la Universitat de Lleida, per tal d’aprofitar-loscom a complement de substrats minerals inerts i d’altres orgànics i obtenir unabase edàfica que pugui admetre la successió vegetal, tal com s’ha palesat a escalanatural a la mina Adela de la Carbonífera del Ebro (Segrià).

Han continuat les proves amb purins sobre parcel·les inclinades amb diversesorientacions, i s’ha fet ús també de fins estèrils de la mina mateixa amb un certgrau de presència de carbó i de matèria orgànica en forma de palla.

Finalment continua l’aportació de guix secundari com a material de creació denoves morfologies a la mina Las Iglas a la comarca de l’Anoia dins del Programaestablert de restauració de guixeres amb guix, i se n’ha obtingut ja resultatspràctics espectaculars i una sèrie de dades teòriques, que permeten albirar un úsgeneralitzat d’aquest material en la restauració de guixeres arreu.

Base de dades i cartografia La base de dades relativa a les activitats extractives abandonades està totalmentincorporada a l’aplicació del SIG. La cartografia temàtica comarcal que es generaanualment, sobre la base de les dades de les activitats legalitzades i llur estat derestauració, inclou definitivament totes les dades relatives a les activitatsextractives abandonades ara inventariades i llur grau d’autorecuperació en totesles comarques de Catalunya.

Aquestes dades són molt consultades pels explotadors, constructors,consultores i ajuntaments, i s’utilitzen constantment dins dels processosd’aprofitament dels recursos, d’ordenació del territori, d’auditories ambientals, etc.


2.5 Direcció Generald’Activitats Cinegètiquesi Pesca Continental

La Direcció General d’Activitats Cinegètiques i Pesca Continental, actualmentDirecció General del Medi Natural, es va crear mitjançant el Decret 181/2002, de25 de juny, de reestructuració parcial del Departament de Medi Ambient, i vaassumir les competències desenvolupades fins a la data per la Secció d’ActivitatsCinegètiques i Pesca Continental dins del Servei de Protecció i Gestió de la Fauna.

El Decret va dotar la nova Direcció General de més competències per exercirles funcions següents:

– Establir les directrius generals i planificar la gestió de la riquesa cinegètica ipiscícola de Catalunya, i assumir-ne la gestió en els àmbits sobre els qualss’assignen competències al Departament de Medi Ambient i Habitatge.– Actuar com a òrgan de comunicació del Departament amb els organismes i lesinstitucions implicats en la gestió de les activitats cinegètiques i de la pescacontinental.– Elaborar les propostes de normativa corresponents a veda, períodes, espècies,àrees de caça privada, àrees cinegètiques especials, zones de caça controlada,refugis i reserves de caça.– Divulgar la normativa sobre la conservació de la fauna cinegètica i piscícola.– Coordinar la tramitació de llicències de caça i pesca i gestionar la concessió depermisos de caça major.– Dirigir la realització dels programes d’inventaris, els controls i les repoblacions, iadministrar les granges cinegètiques i les reserves nacionals de caça (RNC).– Proposar l’aprovació de les zones de pesca controlada i els refugis de pesca.– Dirigir la gestió dels registres d’àrees privades de caça, de refugis de pesca, de lesgranges cinegètiques i piscifactories privades.– Controlar els centres piscícoles i les granges cinegètiques.– Elaborar una estadística anual de caça i pesca continental.– Aprovar els plans cinegètics en àrees amb reglamentació específica.– Imposar les sancions que pertoquin en l’àmbit de les seves competències id’acord amb la normativa sectorial aplicable.

180 2. ACTIVITATS—2.5. DIRECCIÓ GENERAL D’ACTIVITATS CINEGÈTIQUES I PESCA CONTINENTAL

La Direcció General ha actuat en cada una de les funcions que li corresponend’acord amb les seves competències:

Un dels principals objectius per a l’any 2003 era continuar el desenvolupamentdel Pla estratègic de la caça, que es va iniciar l'any 2002 per encàrrec del Govern.

El Pla estratègic de la caça consisteix a definir una proposta de caça sostenibledins de la natura i la resta d'activitats territorials, reconèixer els valors culturalsassociats, fer un reconeixement a les funcions que realitza la caça en la societat; iprocedir a la conservació de la fauna fent-ne una gestió correcta. La voluntat de laDirecció ha estat definir conjuntament amb el sector i d'altres usuaris del medi unmarc de referència de les línies mestres que s'han d'abordar en els propers anys.

Per dur a terme aquest Pla i fer possible la sostenibilitat de la natura, s'hanrecollit les aportacions dels estudis recents sobre les poblacions i la seva evolucióconstant, i s'han definit amb claredat tot una sèrie d'aspectes: la gestió de la caçade les aus migratòries, el control dels depredadors, l'adaptació de les tradicions alsnous conceptes de gestió o la reintroducció d'espècies.

El Pla estratègic de la caça neix amb la voluntat d'integrar els caçadors, lespersones i les entitats relacionades amb el món de la caça, els agricultors i lesentitats relacionades amb la defensa de la natura, a fi de fer front a un treballcomú. És per això que s'ha proposat un debat per recollir els problemes i lesnecessitats reals del sector de la caça. S'han realitzat una sèrie de jornadesrepartides arreu del territori i s’ha demanat la participació dels agricultors i de lesentitats relacionades amb la defensa de la natura, i s'han valorat, de manerasignificativa, les aportacions dels interlocutors que, voluntàriament, han volgutexpressar la seva veu i les seves experiències.

Finalment, per fer-ne la màxima difusió, s'ha redactat i editat en format llibreEl Pla estratègic de la caça a Catalunya. Aquest document ha de ser el punt departida d’una futura Llei de caça que defineixi un nou model, que conciliï elsinteressos dels caçadors amb la protecció de la natura.

S’han signat convenis de col·laboració amb diferents entitats:– Amb la Federació Catalana de Caça amb l’objecte d’establir el marc de lacol·laboració per al desenvolupament de programes i d’actuacions encaminades ala millora en l’ordenació, la seguretat i la racionalitat de l'aprofitament cinegèticen les àrees privades de caça de Catalunya, el seguiment, la preservació i laconservació de la fauna cinegètica i la formació dels caçadors.

Per tal d'aconseguir els objectius establerts al conveni marc per a l'any 2003,s'han signat dos protocols addicionals:

- Protocol per al seguiment, la preservació i la conservació de les poblacions desenglar a les àrees privades de caça, de la becada i dels ocells migratoris. Itambé per a la realització del processament informàtic de les dades de lespersones sol·licitants de llicències de caça i d’autoritzacions excepcionals per ala captura en viu, la tinença i l'exhibició pública d'ocells fringíl·lids per aactivitats tradicionals.

- L'altre protocol fixa els programes i les activitats que portarà a terme laFederació Catalana de Caça l’any 2003 encaminades a la promoció, la gestió ila coordinació de la practica de la caça i el suport del Departament de MediAmbient i Habitatge per al desenvolupament d'aquests programes i d’aquestesactivitats.

– Amb la Federació Catalana de Pesca Esportiva i Càsting per al desenvolupament


Activitats

El Pla estratègic dela caça

Convenis decol·laboració

de diversos programes i actuacions encaminades a la millora en l'ordenació, lagestió i la sostenibilitat de l'aprofitament piscícola en les aigües continentals deCatalunya, el seguiment, la preservació i la conservació de la fauna piscícola, delsecosistemes de les aigües continentals i de la formació dels pescadors. – Amb la Universitat Autònoma de Barcelona per l'establiment d'un programa devigilància i seguiment de les malalties dels ungulats salvatges, que permet detectarràpidament variacions en el seu estat de salut i prendre les mesures més adients,d'una manera ràpida, per evitar les repercussions que molts dels processos podenocasionar.

Normativa cinegètica:Pel que fa a la declaració de zones de seguretat i de refugis de fauna salvatge,durant l’any 2003, s’han declarat els següents:

Zones de seguretat:– Resolució MAB/1238/2003, d'1 d'abril, per la qual es declara zona de seguretatpart del territori de l'Entitat Municipal Descentralitzada de la Canonja, delmunicipi de Tarragona, a efectes cinegètics. – Resolució MAB/1876/2003, de 21 de maig, per la qual s'amplia la zona deseguretat existent al terme municipal de Reus, a efectes cinegètics. – Resolució MAB/1877/2003, de 6 de juny, per la qual s'amplia la zona deseguretat existent al terme municipal del Catllar, a efectes cinegètics. – Resolució MAB/3856/2003, d'1 de desembre, per la qual es declara zona deseguretat a efectes cinegètics el terme municipal de Torredembarra.

Refugis de fauna salvatge – Resolució MAB/1699/2003, de 21 de maig, per la qual es deixa sense efecte ladeclaració de refugi de fauna salvatge de la finca la Saleta del Mas, al termemunicipal de Sant Hilari Sacalm. – Ordre MAB/195/2003, de 22 d'abril, per la qual es declara refugi de faunasalvatge la finca de la Cavorca, al terme municipal de Santa Maria de Corcó. – Ordre MAB/194/2003, de 17 d'abril, per la qual es declara refugi de faunasalvatge la finca de Montsalvat, al terme municipal d'Esparreguera. – Ordre MAB/252/2003, de 22 de maig, per la qual es declara refugi de faunasalvatge la finca el Vendrell, al terme municipal de Tona. – Ordre MAB/328/2003, de 16 de juliol, per la qual es declara refugi de faunasalvatge la finca Puigmartra, al terme municipal de l'Estany. – Ordre MAB/357/2003, de 24 de juliol, per la qual es declara refugi de faunasalvatge la finca Casa Roja, al terme municipal de Jorba. – Ordre MAB/360/2003, de 29 de juliol, per la qual es declara refugi de faunasalvatge la finca Can Coll, al terme municipal de Tagamanent. – Ordre MAB/361/2003, de 23 de juliol, per la qual es declara refugi de faunasalvatge l'illa al·luvial formada al riu Ter al seu pas per la ciutat de Girona. – Ordre MAB/402/2003, de 25 de setembre, per la qual es declara refugi de faunasalvatge la finca Mas de Fonoll - Mas de March, al terme municipal de Mont-ral. – Ordre MAB/473/2003, de 10 de novembre, per la qual es modifica l'Ordre de 26d'octubre de 1990, de declaració del refugi de fauna salvatge de Larriba, del termemunicipal d'Abrera. – Resolució MAB/3485/2003, de 30 d'octubre, per la qual es declaren terrenyssotmesos a règim cinegètic de caça controlada els terrenys cinegètics


Normativa

d'aprofitament comú de Castillejos, als termes municipals d'Arbolí, la Febró,Vilaplana i Alforja. – Elaboració d’un Projecte de decret de funcionament de les reserves de caça deCatalunya.– Publicació de la Resolució MAB/2307/2003, de 21 de juliol, per la qual es fixenles espècies objecte d’aprofitament cinegètic, els períodes hàbils de caça i les vedesespecials per a la temporada 2003/ 2004 en tot el territori de Catalunya.– Resolució MAB/492/2003, de 24 de febrer, per la qual es fixa el període hàbil pera la captura en viu d'ocells fringíl·lids per a activitats tradicionals a Catalunya.– Resolució MAB/2308/2003, de 22 de juliol, per la qual s'aproven les directrius iinstruccions tècniques en matèria de caça.– Decret 112/2003, d'1 d'abril, de modificació de la composició del Consell deCaça de Catalunya i dels consells territorials de caça.– Resolució MAB /2856/2003, de 12 de setembre, de modificació del període decaça de coloms i tórtores en passos tradicionals.– Ordre MAB/398/2003, de 30 de setembre, per la qual es regula l'aplicació aCatalunya del Reial decret 581/2001, d'1 de juny.

Normativa sobre pesca:

– Elaboració d’un avantprojecte de Llei de pesca.– Elaboració del Projecte de decret de modificació del Consell de Pesca deCatalunya i dels respectius consells territorials.– Ordre MAB/306/2003, de 18 de juny, pel qual es modifica l'Ordre MAB/91/2003,de 4 de març, per la qual s'estableixen les espècies objecte de pesca i es fixen elsperíodes hàbils i les normes generals relacionades amb la pesca a les aigüescontinentals de Catalunya per a la temporada 2003.– Ordre MAB/91/2003, de 4 de març, per la qual s'estableixen les espècies objectede pesca i es fixen els períodes hàbils i les normes generals relacionades amb lapesca a les aigües continentals de Catalunya per a la temporada 2003.

NOMBRE DE LLICÈNCIES EXPEDIDES DURANT L’ANY 2003TIPUS BARCELONA GIRONA LLEIDA TARRAGONA TOTALLlicència de caça amb 35.949 14.434 11.979 11.340 73.702armes de focLlicència de caça sense 6.836 645 714 642 8.837armes de focMatrícula d’embarcacions 136 62 24 63 285 i aparells flotants per a la pescaLlicència de pesca recreativa 28.351 6.768 8.975 4.967 49.061Total 71.272 21.909 21.692 17.012 131.885


Expedició de llicències

E l Govern de la Generalitat ha obert un nou canal de comunicació entrel’Administració i els seus usuaris que fa possible la sol·licitud, l’emissió i elpagament de les llicències de pesca recreativa i de pesca recreativa subaquàticamitjançant Internet (www.CAT365.net).

CAPTURES D’ESPÈCIES CINEGÈTIQUES ÀREES PRIVADES / LOCALS DE CAÇACAÇA MENOR: BARCELONA GIRONA LLEIDA TARRAGONA CATALUNYAConill 32.771 19.893 36.215 25.527 114.406Llebre 1.360 2.005 1.692 279 5.336Guineu 1.751 1.446 1.885 965 6.047Perdiu roja 38.596 21.634 40.796 36.375 137.401Perdiu xerra 271 255 241 767Guatlla 4.855 18.224 28.230 11.892 63.201Faisà 19.441 12.659 2.695 2.320 37.115Tudó 36382 18.451 14.729 12.449 82.011Xixella 805 479 1.048 246 2.578Colom 2.665 5.645 10.595 2.295 21..200Tórtora 6.301 14.193 12.050 2.090 34..634Cornella 161 44 245 450Garsa 9.324 2.571 15.254 4.411 31.560Gaig 3.484 898 135 832 5.349Becada 4.715 6.282 1.352 1.137 13.486Estornells 6.474 58.209 22.105 17.847 104.635Tords i grives 32.677 9.130 101.811 70.990 214.608Colins 495 250 745Fotja vulgar 288 25 85 4 402Gavina vulgar 0 32 32Gavià argentat 0 87 87Becadells 233 1.665 86 50 2.034Fredeluga 69 1.662 215 206 2.152Ànec coll verd 1.761 1.405 519Ànec griset 42 17Ànec xiulador 0 16Ànec cuallarg 0 3.384 7.237Ànec cullerot 0 5Ànec cap-roig 49 5Ànec de plomall 0Ànec bec vermell 9Xarxet comú 53 235 25 20 333Xarrasclet 39 115 154Altres: 30CAÇA MAJOR BARCELONA GIRONA LLEIDA TARRAGONA CATALUNYAPorc senglar 5.037 8.205 4.121 1.056 18.419Isard 94 32 125 251Cabra salvatge 0 -Mufló 0 204 117 7 328Cérvol 21 84 16 3 124Daina 0 - 70 70Cabirol 21 - 21


Captures irepoblacions

REPOBLACIONS A LES ÀREES PRIVADES / LOCALS DE CAÇACAÇA MENOR: BARCELONA GIRONA LLEIDA TARRAGONA CATALUNYAConill 18.802 4.930 3.400 5.659 3279Llebre 78 22 100Perdiu roja 37.057 18.498 22.596 40.699 118.850Perdiu xerra 60Guatlla 23.300 12.170 5.600 13.000 54.070Faisà 20.613 9.825 3.890 2.985 37.313Altres: 645 645CAÇA MAJOR: BARCELONA GIRONA LLEIDA TARRAGONA CATALUNYACabirol 13 3 13

CAPTURES D’ESPÈCIES CINEGÈTIQUES RESERVES NACIONALS DE CAÇA I LES ZONES DE CAÇA CONTROLADA

CAÇA MENOR: BARCELONA GIRONA LLEIDA TARRAGONA CATALUNYAConill 54 54Llebre 2 19 21Guineu 8 8Perdiu roja 836 67 903Perdiu xerra 14 14Guatlla 145 145Ànecs 4.326 4.326Fotja vulgar 2.526 2.526CAÇA MAJOR: BARCELONA GIRONA LLEIDA TARRAGONA CATALUNYAPorc senglar 18 125 435 3 581Isard 310 303 258 871Cérvol 48 48Daina 1 1Cabirol 44 44Mufló 102 102Cabra salvatge 437 437

REPOBLACIONS A LES RESERVES NACIONALS DE CAÇA I A LES ZONES DE CAÇA CONTROLADA

CAÇA MENOR: BARCELONA GIRONA LLEIDA TARRAGONA CATALUNYAConill 15.034 15.034Perdiu roja 2.614 2.355 456 5.425Perdiu xerra 200 175 375

La Direcció General gestiona dos centres piscícoles: el del Pont de Suert i el deBagà, ambdós destinats a la producció de truites amb la finalitat de repoblar elsrius de Catalunya.

REPOBLACIONS PISCÍCOLES 2003NOMBRE TOTAL D’EXEMPLARS REPOBLATS

PROVÍNCIA REPOBLACIONS D’ALEVINS REPOBLACIONS ADULTESBarcelona 215.720 4.100Girona 188.000 12.200Lleida 1.475.000 35.024Tarragona 0 0Total 1.878.720 51.324


Centres piscícoles

Centre Piscícola del Pont de Suert (Alta Ribagorça)Aquesta piscifactoria, amb una superfície aproximada de 20.000 m2, és a lalocalitat del Pont de Suert (Alta Ribagorça).El Centre compta amb les infraestructures següents:- Vehicle cisterna per al transport de peixos.– Dúmper per al transport de peixos i pinso dins del recinte del Centre.– Bomba de pressió per a la neteja en general i per carregar el vehicle.– Dues pistoles amb bomba de pressió per netejar les basses del Centre.– Bomba de trasllat de peixos d’una bassa a l’altra.– Màquina comptadora d’ous, que selecciona i compta els ous de les truites.– Bot pneumàtic per realitzar censos de fauna als embassaments.– Material audiovisual a la sala de reunions.

Centre Piscícola de Bagà (Berguedà)Es troba situada al marge dret del riu Bastareny, al municipi de Bagà. La superfícieaproximada del Centre és de 15.000 m2 i la superfície útil per a la cria de truitesés de 2.000 m2.

El Centre compta amb les infraestructures següents:

– Vehicle cisterna per al transport de peixos.– Dúmper per al transport de peixos i pinso dins el recinte.– Dues pistoles amb bomba a pressió per netejar les basses del Centre.– Dues bombes d’aigua.– Bomba per al trasllat de peixos d’una bassa a l’altra.

La granja cinegètica de TorreferrussaEstà ubicada a la finca de Torreferrussa en el terme municipal de Santa Perpètuade Mogoda (Vallès Occidental). Està dedicada a la cria i producció d’exemplars deperdiu roja (Alectoris rufa) i de llebre europea (Lepus europaeus) amb la finalitat derepoblació.

L'explotació cinegètica de Torreferrussa va ser creada l’any 1972 amb 250parelles reproductores de perdiu roja i transferida de l'ICONA al Departamentd'Agricultura, Ramaderia i Pesca, l’any 1980. D'aleshores ençà, l'explotació hasofert diferents ampliacions i modificacions.

D'acord amb el Conveni vigent signat l'any 1997, entre la Generalitat deCatalunya i la Federació Catalana de Caça per establir línies de col·laboració en elfoment, la conservació i la repoblació d'espècies cinegètiques, el 75% de lesperdius roges que es produeixen a l'explotació cinegètica de Torreferrussa sónlliurades a les societats de caçadors federades per repoblar les àrees de caça quegestionen. La resta són destinades a repoblar espais naturals gestionats perl’Administració mateixa (parcs naturals, reserves nacionals de caça i zones de caçacontrolada) i a reposar reproductors de l'explotació.

L'explotació cinegètica disposa del material i dels mitjans tècnics necessarisper al seu funcionament. En destaquen els següents:– Cambra de conservació dels ous.– Aparell de desinfecció d'ous.– Incubadora amb capacitat per a 15.000 ous.– Eclosionadora.– Sistema de calefacció i ventilació de les naus de cria.– Material per a la neteja i desinfecció (hidronetejadora, motxilla de


Granges cinegètiques

desinfecció...).– Gàbies de reproductores (aproximadament per a 1.200 parelles reproductores) icorrals de les naus de cria.

L’any 2003 s'han produït 36.317 exemplars de perdiu roja. La mitjana deproducció dels sis anys anteriors és de 37.167 exemplars.

PRODUCCIÓ DE PERDIUS ROGES ANY 2003Estoc reproductor 2003: 1.312 parelles reproductoresInici de posta: finals de febrerFinal de posta: finals d’agostMitjana de posta per parella (núm. d’ous) 40Nre. d’ous recollits: 52.369Nre. d’ous incubats: 51.179Perdigons nascuts: 40.977Naixements sobre el nombre total d’ous incubats: 80,06%Naixements sobre el nombre d’ous fèrtils incubats 99,58% (descartats els ous clars o infèrtils): Perdius a repoblació per cada 100 ous incubats 70,02

RESULTATS DE POSTA, INCUBACIÓ I CRIANÇATOTALS % / MITJANA

Càrrega Nre. ous carregats 51.179Eclosió Nre. perdigons nascuts 40.977

Nre. perdigons viables 40.806 99,58%Nre. perdigons nascuts / parella 31,10

Fertilitat Nre. ous fèrtils 44.385Nre. ous clars 6.794

% fertilitat reproductors 88,43%% eclosió sobre ou fèrtil 92,63%% viabilitat de perdigons nascuts 99,58%

Criança Nre. perdigons d'un dia 40.806Nre. perdigons de 7-9 setmanes 36.317Nre. baixes 4.489

% de mortalitat mitjana 11%% viabilitat per repoblació 89%

Repoblació Destinats a repoblació 34.707Reservats per reposició de parelles 1.610Perdigons criats (7s) / parella 27,68Perdius velles de reposició pendents 540 de repoblacióExcedents de reposició pendents 590de repoblacióRepoblació total 35.837

Pel que fa a la llebre europea (Lepus europaeus), en l’actualitat es disposa de sisparelles reproductores que, durant la temporada 2003, han criat un total de 45llebretons, dels quals 31 han estat destinats a repoblació i 14 estan preparats perreproduir.


La granja cinegètica d'Esterri d'Àneu (Pallars Sobirà)Aquest centre de fauna salvatge d'alta muntanya es troba ubicat al termemunicipal d'Esterri d'Àneu (Pallars Sobirà), on es crien i produeixen exemplars deperdiu xerra (Perdix perdix) per a finalitats de repoblació.

Des de l’any 1998, el centre de fauna salvatge es dedica exclusivament a lacria i producció d'exemplars de perdiu xerra amb finalitats de repoblació.

El centre disposa del material i dels mitjans tècnics necessaris per al seufuncionament. Entre aquests destaquen els següents:– Sala de conservació d'ous.– Sala d'incubació i naixement, equipada amb quatre incubadores i quatreeclosionadores.– 10 instal·lacions per a la cria de perdiu xerra, amb volador i una part coberta.– Magatzem amb material i utensilis per a la gestió del centre.– 50 gàbies de reproductores.

Pel que fa a la producció de perdiu xerra, s'ha partit d'un estoc dereproductors de 160 parelles, amb una producció de 2.342 perdius, 33 ous perparella i 12,44 perdius repoblades per parella reproductora.

PRODUCCIÓ PERDIUS XERRES ANY 2003Parelles reproductores 160Posta 5.257Ous/parella 33Ous carregats 5.257Perdigons d’un dia 2.928Naixements/ous carregats 55,7%Naixements/ous fèrtils 81,97%Ous infèrtils 1.685Ous fèrtils 3.572Fertilitat (posta/ous fèrtils) 67,95Baixes a 15 dies 421Baixes + 16 dies 165Baixes totals 586Producció 2.342Mortalitat 20,01Reposició repoblació 1.991Perdius/ous incubats 37,87Perdius engegades/parella 12,44

RESULTATS GLOBALS 2003Incubabilitat 100%Eclosió 81,97%Fertilitat mitjana 67,95%Posta mitjana (ous/parella) 32,86Perdigons/parella 18,3Producció total 2.342


Són territoris geogràficament delimitats, de característiques singulars, declarats perpromoure, fomentar, conservar i protegir espècies de fauna autòctona. Les reservesestan situades en zones de muntanya de gran qualitat ecològica i paisatgística iamb una fauna molt característica i del màxim interès, tant pel que fa a espèciescinegètiques com a espècies protegides en el nostre territori; entre les primeresdestaquen la cabra salvatge, l'isard, el cérvol, i el cabirol. Per la seva gran extensió,aquestes zones mereixen un tractament cinegètic especial. Per caçar en unareserva nacional de caça, cal un permís nominal i intransferible.

Actualment, Catalunya té declarades sis reserves, amb una superfície total demés de 225.000 ha, que han esdevingut llocs on s'han mantingut condicionsd'hàbitat òptimes per a moltes espècies. Cinc van ser creades l'any 1966 i ladarrera l’any 1991, amb la finalitat de preservar les últimes poblacions de gransmamífers, coincidint amb zones desafavorides econòmicament però benconservades. La seva declaració ha afavorit la conscienciació de la població sobrela necessitat de conservar i preservar la natura, i ha aconseguit compatibilitzar laprotecció de grans valors naturals amb un aprofitament racional dels recursos, iun desenvolupament social i econòmic de les zones on es troben.

A més, hi ha una setena reserva de caça, que no gaudeix de la mateixaqualificació, però que, amb caràcter general, es gestiona de manera similar. Estracta de la Reserva de Caça de l'Encanyissada, al delta de l'Ebre, creada per a lacaça d'ocells aquàtics. La seva superfície és de 1.156 ha.

Aquestes reserves són: – Alt Pallars - Aran – Cerdanya - Alt Urgell – Cadí – Freser - Setcases – Ports de Tortosa i Beseit – Boumort – L’Encanyissada

Les reserves van ser creades sobretot per preservar les espècies d’isard i de cabrasalvatge, ambdues de gran valor cinegètic, i, actualment, aquestes espècies id'altres reintroduïdes, com el cérvol, el cabirol o la daina, es troben en francarecuperació. Perquè s’aprofiti cada reserva d’una manera ordenada i racional,anualment, s’elabora i s’aprova un Pla tècnic específic per a cada reserva per adiferents espècies.

Per tal de garantir el funcionament correcte de les instal·lacions i els terrenysque conformen les reserves nacionals de caça, es desenvolupen una sèried’actuacions: adequació de camins, senders i pistes d’accés, tancament de vials endesús, manteniment d’instal·lacions, tractaments silvícoles, recuperació de prats ipastures, recuperació de fonts, construcció d'abeuradors, manteniment de senyalsi indicadors reglamentaris obligatoris, entre d’altres.

AjutsPer mitjà de la Resolució MAB/2538/2003, de 14 de juliol, es va convocar unconcurs públic per a la concessió d'ajuts destinats a fomentar les mesures deprevenció i protecció d'aforestacions i reforestacions de la fauna salvatgecinegètica de caça major (cabirol i cérvol). Es van presentar set sol·licituds, de lesquals se n'han atorgat quatre.


Reserves Nacionals de Caça

S'han gestionat catorze sol·licituds d'ajuts exclosos de concurrència pública, asocietats de caçadors, per al finançament de les despeses d'organització de fires decaça, de les quals se n'han atorgat onze.

Publicacions

– El Pla estratègic de la caça a Catalunya és un llibre que vol ser un punt de partidaper a un nou model que conciliï els interessos dels caçadors amb la protecció de lanatura.– Guia de Bones Pràctiques cinegètiques, que vol ser una eina pràctica per a ladivulgació dins del col·lectiu de caçadors de normes i recomanacions bàsiques enla pràctica de l'exercici de la caça, tant pel que fa a la seguretat com a lapreservació de l'entorn. – 10.000 fullets divulgatius sobre identificació, sexatge, etc. d'ocells fringíl·lidscapturables per a concursos de cant, per difondre, entre tots els ocellaires, elmètode més senzill d'identificació de les quatre espècies d'ocells fringíl·lidscapturables i la determinació del seu sexe, ja que només és permesa la captura demascles.– Fullet sobre l’època de zel a la RNC de Boumort; conté informació sobre l’èpocade zel del cérvol i recull les recomanacions que cal seguir per visitar la reservadurant aquesta època i no interferir en l'activitat dels ungulats. Aquest fet permetque l’exercici de la caça, la conservació de la biodiversitat, les visites del públic engeneral i la resta d’activitats que es fan siguin compatibles entre si.

Reserva Nacional de Caça de l'Alt Pallars-Aran Té una extensió de 107.761 ha, i és la reserva nacional de caça més gran deCatalunya i una de les més extenses d'Espanya.

Es troba situada al Pirineu català occidental i afecta quatre comarques: elPallars Sobirà, la Val d'Aran, l'Alta Ribagorça i l'Alt Urgell, amb un total de deumunicipis, nou dels quals hi són integrats en tota la seva superfície.

Reserva Nacional de Caça de la Cerdanya-Alt Urgell La Reserva Nacional de Caça de la Cerdanya-Alt Urgell té una extensió de 19.003ha situades al Pirineu central català. Al nord limita amb Andorra, des del pic deQuixol (1.756 m) passant pel coll de Finestres (2.421 m), el coll de Port Negre ambel pic de Negre (2.659 m), el pic Port Negre (2.761 m), el pic de Perafita (2.752 m),la serra de Sirvent amb el pic de Sirvent (2.848 m), la tossa Plana de Lles (2.916m), el tossal de Vallcivera (2.848 m), l’alt de Vallcivera, i el coll de Gréixer fins a laportella Blanca d'Andorra, i amb França pel pic de la Bressola, el Puigpedrós (2.911m), la serra de Mascarelles amb el pedró de la Tosa (2.694 m), i la serra de la Baga,i ressegueix la frontera francesa fins a la serra de Pardais.

Reserva Nacional de Caça del Cadí La Reserva Nacional de Caça del Cadí té una extensió de 49.448 ha situades alPrepirineu central català. Una gran part del seu territori és inclosa dins dels límitsdel Parc Natural del Cadí-Moixeró. La resta del territori ha estat declarat espaid'interès natural. Tot el conjunt de la reserva és inclòs en una zona d'especialprotecció per a les aus (ZEPA).


Reserva Nacional de Caça de Freser-Setcases La Reserva Nacional de Caça de Freser-Setcases té una extensió de 20.200 hasituades en les últimes grans altituds del Pirineu oriental. Limita al nord ambFrança, entre el pla de les Salines, el puig de Dòrria (2.546,8 m), la tossa del Pasdels Lladres (2.665 m), el Puigmal (2.909,9 m), el Bastiments (2.881,4 m) i elCostabona (2.464,7 m) en la seva part més oriental. Al sud es troben el Mont-roig(1.991 m) o les Agudes (1.975,5 m).

És un paisatge típicament pirinenc, amb un relleu molt accidentat i llocsemblemàtics i de gran bellesa com la vall de Núria.

Reserva Nacional de Caça dels Ports de Tortosa i Beseit La Reserva Nacional de Caça dels Ports de Tortosa i Beseit té una extensió de28.587,17 ha, i està situada a l'extrem oriental del sistema Ibèric en connexió ambla serralada Litoral, a la dreta del riu Ebre. Està formada per terrenys de trescomunitats autònomes: Catalunya, València i Aragó.

Reserva Nacional de Caça de Boumort La Reserva Nacional de Caça de Boumort va ser creada per la Llei 17/1991,aprovada pel Parlament de Catalunya el 23 d'octubre de 1991, amb la finalitat deprotegir, fomentar i aprofitar les espècies animals que hi habiten en estat salvatgei de preservar els ecosistemes als quals pertanyen.

La Reserva té una extensió de 13.097 ha. Es troba situada al Prepirineuoccidental català, entre les valls de la Noguera Pallaresa i del Segre, i abasta tot unseguit de serralades disposades transversalment de l'una a l'altra vall, d'entre lesquals destaquen la serra de Boumort, que dóna nom a la Reserva, la serra deCarreu, la serra de Cuberes i la serra de Batsacans.


2.6 Direcció Generalde Prevenció de Riscosdel Medi Natural

La Direcció General de Prevenció de Riscos del Medi Natural es va crear a partirdel Decret 181/2002, de 25 de juny, de reestructuració parcial del Departament deMedi Ambient. Fins a aquesta data era la Subdirecció General d’Agents Rurals iPrevenció d’Incendis, que es va crear a partir del Decret 414/2000, de 27 dedesembre, d’adscripció del cos d’Agents Rurals al Departament de Medi Ambient id’assignació de funcions en matèria de prevenció d’incendis.

D’acord amb aquest Decret els objectius de la Direcció són:

– Formar, coordinar i fer el seguiment de les actuacions dels agents rurals.– Aprovar els plans de prevenció d’incendis forestals.– Avaluar el grau de protecció del patrimoni natural, impulsar accionsencaminades a millorar-lo i assumir, si s’escau, les actuacions necessàries per dur-les a terme.– Fomentar les campanyes de sensibilització en la prevenció contra incendisforestals, en coordinació amb el Departament d’Interior.– Fomentar, coordinar i donar suport a les agrupacions de defensa forestal.– Coordinar i donar suport a les agrupacions de defensa forestal i informar sobrela seva creació.– Elaborar la cartografia de les zones cremades.– Vetllar per l’execució dels plans de millora per a la protecció ambiental i pelcorrecte desenvolupament de l’activitat cinegètica i piscícola, i fer complir lalegislació vigent mitjançant el cos d’Agents Rurals.– Col·laborar en l’elaboració de censos i en el seguiment dels programes deconservació de la fauna autòctona.– Implantar els procediments operatius.– Elaborar les estadístiques anuals dels serveis realitzats.– Dirigir, vigilar, supervisar i coordinar les activitats pròpies dels òrgans que endepenen.

Depenen de la Direcció General de Prevenció de Riscos del Medi Natural el Serveide Prevenció d’Incendis i el Servei de Gestió de Recursos, i es constitueix la UnitatOperativa, davant de la qual hi ha l’inspector que preveu la normativa reguladoradel cos d’Agents Rurals.

194 2. ACTIVITATS—2.6. DIRECCIÓ GENERAL DE PREVENCIÓ DE RISCOS DEL MEDI NATURAL

D’acord amb els objectius, les actuacions que realitzen els agents rurals estanrelacionades amb la gestió i el control de les diferents unitats de la DireccióGeneral, com el Servei de Prevenció d’Incendis Forestals, així com altres òrgansdel Departament de Medi Ambient, que per la seva entitat s’han agrupat, i altresdepartaments.

ACTUACIONS DEL COS D’AGENTS RURALS PER TIPOLOGIATIPUS D'ACTUACIÓ NRE. ACTUACIONSServei de Gestió i Protecció de la FaunaComissos 116Denúncies 1.041Inspeccions 26.004Serveis especials 7.831Total 34.992Gestió ForestalDenúncies 331Inspeccions 13.261Serveis especials 1.237Total 14.829Altres actuacions de la Direcció de Boscos i BiodiversitatDenúncies 455Inspeccions 4.207Serveis especials 225Total 4.887Prevenció d'Incendis Denúncies 1.044Inspeccions 17.115Serveis especials 15.438Total 33.597Actuacions d’altres unitats del Departament Denúncies 566Inspeccions 8.176Serveis especials 6.476Total 15.218Activitats fetes pel Departament d'Agricultura Ramaderia i PescaComissos 19Denúncies 58Inspeccions 1.278Total 1.355Total 104.878


Activitats

El cos d’Agents Rurals

ACTUACIONS I NOMBRE D’AGENTS RURALS DISTRIBUÏTS PER COMARQUESCOMARQUES NOMBRE D’AGENTS TOTAL ACTUACIONSAlt Camp 8 1.839Alt Empordà 17 4.332Alt Penedès 7 1.528Alt Urgell 16 2.451Alta Ribagorça 11 1.206Anoia 10 2.651Bages 13 4.947Baix Camp 8 2.096Baix Ebre 13 2.550Baix Empordà 13 4.738Baix Llobregat 10 2.266Baix Penedès 7 1.444Barcelonès 11 1.733Berguedà 14 3.807Cerdanya 12 2.738Conca de Barberà 10 2.593Garraf 7 1.522Garrigues 7 1.707Garrotxa 10 4.444Gironès 11 4.540Maresme 9 2.329Montsià 10 1.264Noguera 13 2.903Osona 13 3.273Pallars Jussà 13 3.078Pallars Sobirà 16 3.046Pla de l'Estany 1 5.295Pla d'Urgell 7 169Priorat 7 1.779Ribera d'Ebre 7 1.525Ripollès 11 4.625Segarra 7 1.280Segrià 13 2.514Selva 13 3.863Solsonès 9 1.777Tarragonès 8 896Terra Alta 8 1.960Urgell 7 1.782Val d'Aran 65Vallès Occidental 15 3.049Vallès Oriental 12 3.256Total 414 104.878


PROCEDIMENTS SANCIONADORS OBERTS EN MATÈRIA DE PREVENCIÓ D’INCENDIS FORESTALS DURANT L’ANY 2003CONCEPTE NOMBREAbandonament de restes 26Abocador particular -Abocador municipal -Aprofitament forestal 11Barbacoa 29Bufadors 6Crema de restes 184Foc d’esbarjo 54Foc no permès 74Foc per cuinar 10Incendi fortuït -Incompliment de l’autorització 12Llençar objectes encesos 12Línies elèctriques 349Línies fèrries 1Provocat 23Treballs forestals sense autorització 11Urbanitzacions -Zona de protecció -Zona de seguretat -Total 802

La Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya, constitueix les agrupacionsde Defensa Forestals (ADF) a fi d’actuar coordinadament en la prevenció delsincendis forestals. Es crea el Registre d’ADF, al qual s’han d’inscriure. Podenformar part de les ADF els titulars de terrenys forestals, les seves agrupacions, elsajuntaments, les associacions que tenen per finalitat la protecció de la natura i lesorganitzacions professionals agràries, d’acord amb el que estableixi el reglament.

DISTRIBUCIÓ DE LES AGRUPACIONS DE DEFENSA FORESTAL A CATALUNYACOMARCA NOMBRE NOMBRE SUPERFÍCIE

D’ADF DE MUNICIPIS FORESTAL (HA)Alt Camp 9 9 20.260Alt Empordà 12 34 57.204Alt Penedès 13 15 24.080Alt Urgell 4 19 127.913Alta Ribagorça 1 3 39.522Anoia 28 30 49.927Bages 11 35 95.684Baix Camp 15 18 32.009Baix Ebre 6 7 31.029Baix Empordà 5 14 19.541Baix Llobregat 8 23 24.553Baix Penedès 6 8 12.999Barcelonès 0 0 0


Agrupacions deDefensa Forestal

Berguedà 6 30 96.450Cerdanya 4 16 40.927Conca de Barberà 16 20 31.368Garraf 3 6 11.332Garrigues 5 10 13.799Garrotxa 13 18 54.478Gironès 10 18 32.189Maresme 12 27 22.734Montsià 3 3 15.424Noguera 3 18 101.671Osona 11 50 81.442Pallars Jussà 2 2 26.958Pallars Sobirà 3 15 126.435Pla d'Urgell 0 0 0Pla de l'Estany 1 11 14.149Priorat 9 9 20.640Ribera d'Ebre 4 4 15.808Ripollès 4 19 82.512Segarra 1 21 27.492Segrià 1 4 7.299Selva 7 15 56.306Solsonès 5 15 77.026Tarragonès 1 4 2.393Terra Alta 9 9 29.924Urgell 1 7 4.559Val d'Aran 1 9 59.870Vallès Occidental 14 17 32.267Vallès Oriental 12 38 53.736Totals 279 630 1.673.909

S’han tramitat, segons l’Ordre MAB/7/2003 de foment de les actuacions per a lesADF, un total de 224 sol·licituds, corresponents a un import total d’1.918.219,01 €,per a la constitució, el manteniment i l’adquisició de material per a la prevenciód’incendis forestals, camins en municipis d’un baix risc d’incendi forestal i plansde prevenció d’incendis forestals distribuïts per les comarques següents:

DISTRIBUCIÓ COMARCAL DELS AJUTS PER ADFCOMARCA NOMBRE D’ADF NRE. DE MUNICIPIS IMPORTAlt Camp 8 8 28.495,50Alt Empordà 9 27 128.669,10Alt Penedès 11 14 51.247,10Alt Urgell 3 16 57.848,13Alta Ribagorça 1 3 9.189,89Anoia 25 26 97.840,73Bages 11 34 130.745,71Baix Camp 11 13 43.788,14Baix Ebre 2 3 4.465,69Baix Empordà 4 14 40.038,00Baix Llobregat 7 17 65.832,31Baix Penedès 4 6 23.400,00


Barcelonès 0 0 0,00Berguedà 6 29 98.512,78Cerdanya 4 17 57.300,00Conca de Barberà 12 16 59.086,69Garraf 3 8 29.873,65Garrigues 2 5 17.154,00Garrotxa 9 14 36.648,00Gironès 4 7 18.910,00Maresme 11 32 117.033,56Montsià 2 2 5.234,84Noguera 3 18 67.500,00Osona 11 50 165.900,00Pallars Jussà 2 2 7.500,00Pallars Sobirà 3 15 39.121,67Pla d’Urgell 0 0 0,00Pla de l'Estany 1 10 31.728,06Priorat 6 6 21.000,00Ribera d’Ebre 4 4 12.617,04Ripollès 4 19 54.038,72Segarra 1 21 68.400,00Segrià 1 4 15.600,00Selva 5 11 38.141,18Solsonès 5 16 55.101,27Terra Alta 5 5 15.133,61Urgell 1 7 21.000,00Val d'Aran 1 9 16.200,00Vallès Occidental 11 17 64.789,00Vallès Oriental 11 29 103.134,64Total actuacions 224 554 1.918.219,01

Durant l’any 2003, els voluntaris forestals han realitzat aproximadament 1.894activitats adreçades bàsicament a sensibilització del ciutadà sobre el medi natural,activitats de vigilància i extinció d’incendis segons l’INFOCAT, tractamentssilvícoles, recuperació de fonts, penjada de caixes de niu i xerrades a les escoles,amb una participació global en totes les activitats de 604 voluntaris.S’han impartit cursos de formació ambiental per a la formació dels voluntaris aTorreferrussa, Alcover i Solsona.A finals d’any, es va fer la convocatòria per ingressar al col·lectiu de voluntaris, is’hi van incorporar 40 voluntaris en període de prova.Els dies 17 i 18 d’octubre es va fer al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà aCastelló d’Empúries la Trobada de Voluntaris, amb la participació de 135voluntaris.


Actuacions amb elsvoluntaris forestals

2.7 Agència Catalanade l’Aigua

La Llei 25/1998, de 31 de desembre, de mesures administratives, fiscals id’adaptació a l’euro, va crear l’Agència Catalana de l’Aigua (en endavant, ACA)com a entitat de dret públic adscrita al Departament de Medi Ambient iHabitatge, amb la finalitat de constituir-se en l’Administració hidràulica única dela Generalitat de Catalunya. Les activitats principals de l’Agència Catalana de l’Aigua durant l’any 2003 s’handesenvolupat en els àmbits següents:– Administració, control i protecció del Domini Públic Hidràulic català:aquestes activitats inclouen l’anàlisi i el control de la hidrologia superficial isubterrània, i de les aigües del litoral; la tramitació d’expedients d’autorització iconcessió de recursos hidràulics i abocaments al medi hídric; i la gestió delsembassaments de les conques internes de Catalunya.– Execució i direcció d’obres d’infraestructura hidràulica, per si mateixa o encol·laboració amb altres entitats o administracions: obres d’infraestructurad’interès general, de millora de recursos superficials o subterranis, de proveïmentd’aigua en alta, d’endegament de lleres i de defensa de marges.– Execució i gestió del Pla de sanejament de Catalunya, amb el mantenimenti l’explotació de les infraestructures de sanejament existents i amb la construccióde les noves instal·lacions.– Recaptació i gestió d’ingressos, a través del nou Cànon de l’aigua, com aimpost ecològic que substitueix el cànon d’infraestructures hidràuliques i el desanejament, que resta afectat a l’assoliment dels objectius de la nova planificaciófixats a la Llei 6/1999, de 12 de juliol, d’ordenació, tributació i gestió de l’aigua, iel seu desenvolupament reglamentari mitjançant el Decret 103/2000, de 6 demarç. – Planificació dels recursos hídrics: amb una visió integral del cicle de l’aigua,fa de la protecció dels recursos el seu objectiu central.

PluviometriaL’any 2003 es va caracteritzar per unes aportacions significatives al mes de febrer ial llarg de la tardor. La pluviometria anual assoleix valors típics d’anyshidrològicament ordinaris, tot i que confirma la tendència alcista iniciada l’anypassat i la superació de la situació de sequera patida durant els anys anteriors.

PRECIPITACIONS MENSUALS ACUMULADES (mm), PERÍODE 1996-2003gen feb mar abr mai jun jul ago set oct nov des

1996 164 194 239 319 380 447 478 539 606 692 824 9741997 116 120 125 165 187 303 345 413 462 486 554 6451998 59 79 84 142 201 231 246 319 379 420 430 5211999 66 68 92 136 210 243 279 310 432 517 596 6092000 16 19 55 101 157 236 256 278 338 404 438 5402001 60 83 118 148 199 209 270 290 352 407 483 4982002 23 42 85 221 336 391 419 515 575 671 729 7792003 30 151 189 217 280 300 316 357 439 612 664 739Mitjana 67 94 123 181 244 295 326 378 448 526 590 663 1996-2003

202 2. ACTIVITATS—2.7. AGÈNCIA CATALANA DE L’AIGUA

Els recursoshídrics

EmbassamentsL’any 2003, els embassaments han experimentat un increment en les sevesreserves de 72,25 hm3, i han finalitzat l’any a un 83% de la capacitat total delconjunt d’embassaments gestionats per l’ACA.

SITUACIÓ DELS EMBASSAMENTS A CATALUNYAEmbassament Volum embassat Volum embassat Increment Volum regulat

a 01.01.2003 a 31.12.2003 (hm3) (hm3)

Boadella 37,89 49,02 11,13 72,12Sau 126,61 117,73 - 8,88 574,89Susqueda (*) 185,96 203,26 17,30 643,48Sistema Ter(**) 312,56 320,99 8,43 643,48La Baells 80,77 102,11 21,34 136,49La Llosa del Cavall 39,16 69,14 32,97 57,36Sant Ponç 11,97 15,61 3,64 60,23Sistema Llobregat(***) 196,72 131,90 186,87 50,67Sist. Ter–Llobregat 444,46 507,86 59,10 840,20Foix 3,74 3,74 0,00 28,64Siurana 3,47 11,80 8,33 3,25Riudecanyes (*) 0,47 5,29 4,82 6,21(*) Embassaments de titularitat privada.(**) Volum regulat del Ter = sortides de Susqueda(***) Volum regulat del Llobregat = sortida de Sant Ponç + sortida de la Baells

La dessalinitzadora de la TorderaAquesta instal·lació, cofinançada en un 85% pel Fons de Cohesió, va iniciaroficialment el subministrament d’aigua potable a les plantes potabilitzadores del’Ajuntament de Blanes, del Consorci de la Costa Brava i del Consell Comarcal delMaresme a partir del dia 1 de febrer.

VOLUMS D'AIGUA SUBMINISTRATS DES DE LA DESSALINITZADORA DE LA TORDERA DURANT L’ANY 2003

Blanes Palafolls Tossa-Lloret TotalGener 0 0 0 0Febrer 72.526 215.000 97.814 385.340


PREC

IPIT

AC

IÓ M

ENSU

AL

(mm

)

Precipitacions mensuals de l’any 2003

Març 64.362 175.598 79.522 319.482Abril 121.393 333.625 149.741 604.759Maig 110.706 309.834 142.774 563.315Juny 158.373 446.520 192.401 797.294Juliol 174.328 478.337 206.379 859.044Agost 178.054 473.933 214.158 866.145Setembre 166.947 464.058 205.201 836.206Octubre 165.801 471.535 231.264 868.601Novembre 174.681 463.190 192.809 830.679Desembre 180.135 486.379 190.470 856.984TOTAL 1.567.306 4.318.009 1.902.533 7.787.848

L’Agència Catalana de l’Aigua ha fet un esforç notable en l’assegurament de laqualitat de l’aigua subministrada. S’han dut a terme 637 preses de mostres tant ala sortida de planta com a les captacions i les xarxes de distribució, amb lesanàlisis corresponents dels paràmetres de qualitat.

LOCALITZACIÓ I NOMBRE DE MOSTRES PRESES L'ANY 2003 PER AL’AUTOCONTROL DE LA QUALITAT DE L'AIGUA PRODUÏDA

PER LA DESSALINITZADORALOCALITZACIÓ NRE. MOSTRESMunicipis 291Pous 112Itam 124Osmosi 110Total 637

Val a dir que, com a resultat d’aquest seguiment, es pot concloure que l’aiguaproduïda per la dessalinitzadora de la Tordera ha estat d’excel·lent qualitat, icompleix els paràmetres exigits per la normativa vigent.

VALORS MITJANS OBTINGUTS AL LLARG DE L'ANY 2003 DE L'AIGUA PRODUÏDA PER LA DESSALINITZADORAPARÀMETRE VALOR UNITATBicarbonats 91,2 mg/l HCO3 Calci 33,4 mg/l Ca Clor residual total 0,24 mg/l HClO Clorurs 72,5 mg/l Cl Conductivitat 20º C 325 µS/cm Coliformes fecals < 1 UFC/100ml Coliformes totals < 1 UFC/100ml Ferro total < 0,02 mg/l Fe Manganès total < 0,005 mg/l Mn Sòlids totals dissolts 184,5 mg/l Silici 0,7 mg/l SiO2 Sodi 42,3 mg/l Na Sulfats 2,6 mg/l SO4 Terbolesa < 1 NTU


El Departament d’Inspecció està organitzat en sis unitats d’Inspecció, una per acada un dels àmbits territorials següents: Demarcació de Llobregat-Foix,Demarcació de Tordera-Besòs, Demarcació de Girona, Demarcació de Tarragona,Demarcació de Lleida i Demarcació de Terres de l’Ebre.D’altra banda, també està adscrita al Departament d’Inspecció la Unitat deGuàrdies i Emergències, que atén totes les incidències que afectin el DominiPúblic Hidràulic i que per la seva naturalesa requereixin una intervenció urgent.Les actuacions d’inspecció es divideixen en tres grups: inspeccions a establimentsindustrials, inspeccions o actuacions relacionades amb el Domini Públic Hidràulici actuacions de suport al Departament de Control.

Inspeccions a establiments industrials

Durant l’any 2003, es van inspeccionar els establiments amb major pessignificatiu (s’hi inclouen els sectors alimentari, tèxtil, d’adobadors, paperer,químic i galvànic), en funció del volum d’aigua consumit, l’ús de l’aigua i elsantecedents de l’establiment.Això no obstant, també es van inspeccionar aquells establiments que altresdepartaments de l’Agència creien que calia inspeccionar: determinació tributària,expedients sancionadors oberts, autoritzacions en tràmit...El major nombre d’actuacions d’inspecció s’ha centrat en els establimentsindustrials i assimilables i en les estacions depuradores d’aigües residualspúbliques, les quals representen gairebé el 50% del total d’aquestes actuacionsd’inspecció. L’Agència exerceix l’alta inspecció de les estacions depuradoresd’aigües residuals públiques, de manera que els respectius abocaments s’ajustin ala legislació sectorial vigent.D’altra banda, també s’ha inclòs dintre d’aquest apartat les inspeccions a granges,centrals hidroelèctriques, càmpings i golfs. L’objectiu d’aquestes inspeccions secentra en l’avaluació del compliment de la normativa autonòmica, estatal ocomunitària.Del conjunt d’aquestes actuacions d’inspecció, s’han pres més de 10.000 mostres is’han analitzat més de 140.000 paràmetres.

NOMBRE D’INSPECCIONS A ESTABLIMENTS PER CADA DEMARCACIÓ DURANT L’ANY 2003

LLOBREGAT- TORDERA- GIRONA TARRAGONA LLEIDA TERRES TOTALFOIX BESÒS DE L’EBRE4.962 5.131 2.368 1.380 1.505 582 15.928

Inspeccions i actuacions relacionades amb el Domini Públic Hidràulic

En aquest apartat, s’inclouen totes aquelles actuacions relacionades amb obres queincideixen en el Domini Públic Hidràulic o la seva zona d’influència, captacionsd’aigua tant superficial com subterrània, abocaments de materials, runes o terres a lallera, ocupacions del Domini Públic Hidràulic, extracció d’àrids, neteja de lleres, talesd’arbres i vigilància del medi.Aquest tipus d’actuacions d’inspecció pot ser a petició d’altres departaments del’Agència, dins de la tramitació d’expedients, arran de denúncies de tercers o bé d’ofici.


La inspecció del’Agència Catalana de l’Aigua

Activitats

ACTUACIONS RELACIONADES AMB EL DOMINI PÚBLIC HIDRÀULIC DURANT L’ANY 2003

LLOBREGAT- TORDERA- GIRONA TARRAGONA LLEIDA TERRES TOTALFOIX BESÒS DE L’EBRE520 521 779 1.244 757 109 3.930

Cal assenyalar que, dins de la vigilància del medi, durant el període d’estiu s’handut a terme les actuacions resultants dels episodis de mortaldat de peixos que esprodueixen per cabals circulants insuficients i que donen lloc a una disminució dela qualitat de l’aigua en el tram de riu afectat. Així mateix, també es podenproduir episodis a causa de temperatures elevades o d’abocaments diversos. Elsinspectors i tècnics del Departament d’Inspecció de l’Agència van dedicar, durantl’any 2003, prop de 100 dies a aquest tipus d’actuacions.

Actuacions de suport al Departament de Control de QualitatEn aquest apartat, s’han inclòs totes aquelles actuacions que el Departamentd’Inspecció duu a terme per donar suport al Departament de Control: mostreigdels punts de la xarxa de qualitat de les aigües superficials, lectura de les cotes delriu i dels canals de regadiu, ocasionalment control piezomètric, canvi de les fullesdels limnígrafs, etc.

ACTUACIONS DE SUPORT AL DEPARTAMENT DE CONTROL DURANT L’ANY 2003

LLOBREGAT TORDERA GIRONA TARRAGONA LLEIDA TERRES TOTAL-FOIX -BESÒS DE L’EBRE324 312 768 236 324 332 2.296

ACTUACIONS D’INSPECCIÓ DURANT L’ANY 2003

LLOBREGAT TORDERA GIRONA TARRAGONA LLEIDA TERRES TOTAL-FOIX -BESÒS DE L’EBRE5.806 5.964 3.915 2.860 2.586 1.023 22.154

Actuacions de la Unitat de Guàrdies i EmergènciesLa Unitat de Guàrdies i Emergències ha atès i ha resolt durant l’any 2003 un totalde 403 avisos d’incidències al medi hídric, rebuts bàsicament de Protecció Civil(CECAT), dels Agents Rurals i del cos de Mossos d’Esquadra.Aquests avisos rebuts van ocasionar més d’un centenar de desplaçaments alterritori per al seguiment dels episodis de contaminació, la presa de mostresd’abocaments, de mostres de peixos o de mostres per a la determinació d’afecció amedi, i la realització d’accions pal·liatives de les incidències. Cal dir que no totesles incidències comporten que els tècnics de territori es desplacin al medi, ja quen’hi ha moltes on únicament cal coordinar un seguit d’actuacions que deriven enla resolució correcta de la incidència. Les incidències més freqüents durant l’any 2003 han estat: mortaldats de peixos i


peixos en risc, alteracions de la qualitat de l’aigua dels rius (presència d’escumes,d’hidrocarburs, obres al riu...), afeccions a EDAR (derivacions, sobreeiximents,trencaments de col·lectors, fallides elèctriques, disfuncions pròpies de l’EDAR...),accidents de transport, episodis a establiments industrials (abocamentsaccidentals, incendis...), abocaments de purins i alertes a mar (especialmentdurant els mesos d’estiu).

Control de qualitat de les aigüesEn aquest àmbit, es duen a terme les funcions relacionades amb el coneixementdels problemes referents a la qualitat de les aigües, tant superficials i subterràniescom marines, la interpretació de l’estat actual, el seguiment de l’evolució al llargdel temps i la proposta d’actuacions pendents per millorar els medis receptors iper disminuir l’impacte dels abocaments que els afecten, per a la qual cosas’apliquen els programes de vigilància i control corresponents i s’efectuen diversosestudis i actuacions específiques.

Laboratori d’anàlisi La funció bàsica del laboratori d’anàlisi és dur a terme totes les tasques ideterminacions analítiques necessàries per al control sistemàtic de la qualitat deles aigües continentals superficials d’acord amb els usos a què estan destinades, elcontrol de qualitat de les aigües subterrànies i la caracterització de les afeccions almedi ocasionades per abocaments. També es fan estudis específics referents adiferents aspectes relacionats amb la qualitat del medi hídric. En aquest sentit,s’analitzen mostres d’aigua, sediments i peixos. També es fan anàlisis a peticiód’altres administracions, organismes o cossos de l’Estat.Durant l’any 2003, s’han analitzat al laboratori aproximadament 6.700 mostres, laqual cosa suposa un total de 86.000 assaigs, distribuïts entre 75 tipus d'assaigsdiferents (aproximadament 200 determinacions diferents).

Xarxa de qualitat de les aigües superficialsLes xarxes de control de les aigües superficials s’organitzen sobre la base delscriteris de la Directiva marc, que estableix una xarxa per al control de vigilància(estacions amb freqüència mensual de mostreig), una altra per a control operatiu(estacions amb freqüència mensual de mostreig) i una darrera per a control depetits abastaments (estacions amb freqüència trimestral de mostreig). El controld’investigació es durà a terme quan la situació ho aconselli.

Xarxa bàsicaEstableix la composició fisicoquímica de l'aigua derivada de la interacció aigua-medi, i els fenòmens de contaminació difosa, que s’entén com la no atribuïble a


fonts concretes. Les contaminacions per nitrats, per salinitat o per pesticides sónexemples clars de contaminació difusa. A totes les subxarxes de la xarxa bàsica s'analitzen els paràmetres generals:conductivitat, pH, duresa, TOC, anions i cations majoritaris (Ca, Mg, Na, K,HCO3, SO4,Cl), compostos nitrogenats (NO3, NH4 i NO2) i els metalls Fe i Mn. Amés, s'han analitzat els organoclorats volàtils, dissolvents industrials, dioxans ialtres metalls en cas d'estimar-se convenient.

Xarxa de salinitatControla l'estat de penetració de l'aigua de mar als aqüífers costaners catalans. Esdivideix en diferents subxarxes de salinitat definides per les unitatshidrogeològiques que tenen una part costanera.

Xarxa de zones vulnerables als nitratsTé el seu origen en el Reial decret 261/1996, que transposa la Directiva91/676/CEE, de protecció de les aigües contra la contaminació produïda pernitrats d'origen agrari. El Decret 283/1996, de 21 d'octubre, designa les àrees vulnerables a aquestacontaminació al territori català. D'acord amb aquesta normativa, s'han establert siszones vulnerables que conformen l'esmentada xarxa. Els paràmetres controlatssón: anions i cations majoritaris, compostos nitrogenats (NO3, NO2, NH4) i elsmetalls formulats en els pinsos destinats a l'alimentació del bestiar (Fe, Mn, Co,Zn, Se, Cu).

Xarxa de plaguicidesAquesta xarxa específica es va crear amb l'objectiu de posar de manifest laincidència dels plaguicides en zones d'activitat agrícola rellevant. Es controlen 25 compostos organoclorats i 19 organofosforats en el grup delsinsecticides i 7 triazines en el dels herbicides. Es fan dos controls durant l'anyorganitzats en subxarxes de plaguicides: el primer, els mesos d'abril, maig, juny ijuliol, i el segon, els mesos de setembre i octubre.

Xarxa d’episodisAquesta xarxa serveix per fer un seguiment llarg en el temps de contaminacionssucceïdes en el passat i que estan geogràficament ben acotades.Els paràmetres i la freqüència del mostratge són en funció de l’episodi.

Control de qualitat de les aigües continentals

En aquest àmbit, es duen a terme les funcions relacionades amb el coneixementdels problemes referents a la qualitat de les aigües, tant superficials i subterràniescom marines; la interpretació de l’estat actual; el seguiment de la seva evolució, ila proposta d’actuacions per millorar els medis receptors i disminuir l’impacte delsabocaments, per a la qual cosa s’apliquen els programes de vigilància i control is’efectuen diversos estudis i actuacions específiques.

XARXA DE QUALITAT DE LES AIGÜES CONTINENTALS 2003XARXA DE CONTROL PUNTS DE CONTROL Vigilància (freqüència mensual) 76Control operatiu (freqüència trimestral) 42


Petits abastaments (freqüència trimestral) 15Peixos (freqüència anual) 39Sediments (freqüència anual) 29Xarxa automàtica (XACQA) 33Total 234

Control de qualitat de les aigües subterrànies

Les actuacions de protecció i de conservació de les aigües subterrànies sónfonamentals per dur a terme una gestió integral i coordinada del cicle de l’aigua.A més, les aigües subterrànies a Catalunya tenen una gran importància enl’abastament potable i en el subministrament de la indústria i l’agricultura, ja queconstitueixen aproximadament el 35% de total dels recursos hídrics utilitzats.Per aquests motius, el Departament de Medi Ambient i Habitatge duu a terme uncontrol dels aqüífers sotmesos a sobreexplotació i salinització, infiltració d’aiguasuperficial impura i contaminació per abocaments industrials. Així, l’any 2003s’ha disposat d’un conjunt de xarxes de control de qualitat de les aigüessubterrànies que integren 1.554 punts de control.

XARXES DE QUALITAT D’AIGÜES SUBTERRÀNIES 2003PUNTS DE CONTROL

Bàsica 503Salinitat 193Episodis 187Plaguicides 65Nitrats 606Total 1.554

Les xarxes de qualitat d’aigües subterrànies són conjunts de pous que abasten totel territori, i es controlen amb periodicitat preestablerta i amb el mateix objectiude diagnòstic. Les xarxes se subdivideixen en subxarxes constituïdes per conjuntsde pous d’un mateix aqüífer o àrea territorial delimitada per criterishidrogeològics, geogràfics o d’altres, i són les unitats significatives de control.

Control de qualitat de les aigües marines

Programa de vigilància i informació de l’estat de les platges i zones de banyinteriorsEls objectius han estat, com en anys anteriors, el control de la qualitat de lesaigües de bany de Catalunya, d’acord amb els criteris que estableix la Directivacomunitària 76/160/CEE, de 8 de desembre de 1975, relativa a la qualitat de lesaigües; vetllar per la qualitat de les platges i la salubritat del bany; i informarl’opinió pública i les autoritats locals sobre la qualitat de les platges i zones debany continentals mentre es desenvolupa la temporada de bany.Durant la temporada 2003, la xarxa de vigilància s’ha estès a 210 platges amb 240punts de control i 13 zones de bany interior.Es van dur a terme a les platges de Catalunya un total de 17.245 inspeccions i es


van analitzar 4.743 mostres d’aigua de bany, amb una tasca de control setmanald’unes 1.300 inspeccions i 720 controls analítics.S’ha informat, setmanalment, sobre la qualitat sanitària de l’aigua de bany, laqualitat de l’aspecte de l’aigua i la qualitat de l’aspecte de la sorra de totes lesplatges controlades. La qualitat microbiològica s’ha expressat mitjançant 5categories diferents: molt bona, bona, moderada, deficient i dolenta.

DiagnosiLa proporció de platges de qualitat sanitària molt bona ha passat del 26% l’any1990 al 90% l’any 2003. En aquest sentit, el 100% de les platges que es controlena Catalunya compleixen els requisits de qualitat sanitària que estableix laDirectiva d’aigües de bany 76/160/CEE.

Programa de prevenció i neteja de les aigües litorals i les platgesL’Agència Catalana de l’Aigua duu a terme el Programa de prevenció i neteja deles aigües litorals des de l’any 2001. Aquest Programa, que funciona durant latemporada d’estiu, gestiona la inspecció diària del litoral i la coordinaciód’embarcacions de neteja. Aquestes actuacions permeten avaluar l’estat general dellitoral i detectar i resoldre incidències que puguin tenir lloc a les aigües costaneres.Un altre vessant d’aquest programa és la recollida de sòlids flotants que es realitzamitjançant aquestes embarcacions, tant a mar oberta com a les platges. Les embarcacions de prevenció i neteja van resoldre el 87% de les 352 incidènciesregistrades al llarg de la campanya. Les incidències més nombroses observades ales aigües litorals han estat acumulacions i fileres de sòlids (102 incidències),organismes marins (65 incidències, 39 de les quals per acumulació de restesvegetals marines), substàncies orgàniques (51 incidències, 37 de les quals pertaques de gasoil) i fileres d’escumes (48 incidències).El volum total de sòlids flotants recollits ha estat de gairebé 1.008 m3, quantitatque ha superat d’un 14% al volum total de la temporada 2003. El 62% del volumtotal de sòlids ha estat recollit per les embarcacions de litoral.

Programa de vigilància i control de la qualitat del litoralEl Programa de vigilància de la qualitat de les aigües litorals es desenvolupa des del’any 1990 i té com a objectiu l’estudi i l’avaluació de la seva qualitat; s’entenencom a aigües litorals aquelles que estan localitzades a la franja més propera a lacosta i que, per tant, són susceptibles de rebre la influència de les aportacionscontinentals i de l’activitat humana. La Xarxa de Vigilància de l’any 2003 s’hacompost de 116 estacions.


Inversions en infraestructures

Depuradora del PratDurant l'any 2003, s'han donat per finalitzades les obres del sistema del BaixLlobregat. El sistema recull i tracta les aigües residuals dels municipis deBarcelona, Cornellà de Llobregat, Esplugues de Llobregat, l’Hospitalet deLlobregat, el Prat de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant JustDesvern i Santa Coloma de Cervelló.La planta depuradora és una de les més grans d'Europa, amb una superfície de 41ha. S’ha dissenyat per donar servei a una població equivalent de més de dosmilions d'habitants i un cabal mitjà de 420.000 m3/dia. Les obres han estatexecutades per la societat estatal Depuradora del Baix Llobregat, SA, societatparticipada al 85% per l'Estat (provinent dels Fons de Cohesió Europeus) i al 15%per la Generalitat de Catalunya (mitjançant l’Agència Catalana de l’Aigua). El costglobal de les actuacions associades al sistema ha estat d'uns 278 milions d'euros.

Obres de remodelació i ampliació a tractament biològic de la depuradora delBesòs 1a fase (pretractament i tractament primari)La depuradora del Besòs tracta les aigües residuals de sis municipis del litoral nordde l’àrea metropolitana de Barcelona: Barcelona (75%), Sant Adrià de Besòs, SantaColoma de Gramenet, Badalona, Montgat i Tiana, i els cabals generats peraquestes poblacions suposen una càrrega contaminat d’uns 3.000.000 d’habitantsequivalents. Amb l’objectiu d’adequar la qualitat de l’afluent de la depuradora a laDirectriu 91/271/CEE, cal ampliar-la i millorar-la, i, en conseqüència, les obresd’ampliació de l’EDAR del Besòs consisteixen, sintèticament, a remodelar elbombament de capçalera, remodelar el pretractament, remodelar el tractamentprimari i implantar un tractament secundari de tipus biològic. La 1a fase hafinalitzat l’any 2003. El pressupost total per execució d’obres de la 1a fase ha estatde 49.013.841,05 € (més IVA).

Concessió d'obra pública per a la redacció del projecte, construcció i explotació deles instal·lacions de sanejament d'aigües residuals urbanes a la conca de la TorderaContractació de la concessió amb un pressupost de 18.711.335 € (més IVA), delsquals 11.124.200 € (més IVA) són per a l’execució d’obres i la resta per a laredacció dels projectes constructius i per a l’explotació dels 20 anys del períodeconcessional de les estacions depuradores d’aigües residuals i les xarxes desanejament corresponents de la conca de la Tordera a les comarques del Maresme,el Vallès Oriental i la Selva.

Concessió d'obra pública per a la redacció del projecte, construcció i explotacióde les instal·lacions de sanejament d'aigües residuals urbanes a la conca de l’EbreContractació de la concessió amb un pressupost de 35.366.482 € (més IVA), delsquals 23.268.100 € (més IVA) són per a l’execució d’obres i la resta per a laredacció dels projectes constructius i per a l’explotació dels 15 anys del períodeconcessional de les estacions depuradores d’aigües residuals i les xarxes desanejament corresponents de la conca de l'Ebre a les comarques del Baix Ebre, elMontsià, la Ribera d'Ebre, la Terra Alta, el Priorat, les Garrigues, el Segrià i laConca de Barberà.


Actuacions iinfraestructures

Concessió d'obra pública per a la redacció del projecte, construcció i explotacióde les instal·lacions de sanejament d'aigües residuals urbanes a la conca delLlobregat NordContractació de la concessió amb un pressupost de 34.547.407,16 € (més IVA),dels quals 22.823.454 € (més IVA) són per a l’execució d’obres i la resta per a laredacció dels projectes constructius i per a l’explotació dels 15 anys del períodeconcessional de les estacions depuradores d’aigües residuals i les xarxes desanejament corresponents de la conca del Llobregat Nord a les comarques del’Anoia, el Bages, el Berguedà, Osona i el Solsonès.

Concessió d'obra pública per a la redacció del projecte, construcció i explotacióde les instal·lacions de sanejament d'aigües residuals urbanes a la conca del Ter idel Daró Licitació i adjudicació de la concessió amb un pressupost de 43.741.116,28 € (mésIVA), dels quals 25.878.469,23 € (més IVA) són per a l’execució d’obres i la restaper a la redacció dels projectes constructius i per a l’explotació dels 15 anys delperíode concessional de les estacions depuradores d’aigües residuals i les xarxes desanejament corresponents del Ter i Daró a les comarques del Baix Empordà, laGarrotxa, el Gironès, Osona, el Ripollès i la Selva.

Recuperació de la via navegable de l'Ebre, tram de Móra d'Ebre, Garcia, Vinebre iAscóL’obra, finalitzada al llarg de l’any 2003, comprèn un dragatge suficient perpermetre la navegabilitat en un tram de 17,5 km de riu i la construcció de 4embarcadors. El pressupost total per a l’execució d’obres ha estat de 2.694.477,18 €(més IVA).

Ampliació de l'estació depuradora d’aigües residuals de GironaS’inicien les obres d’ampliació del sistema de Girona amb un pressupost de13.099.461,83 € (més IVA).

Estació depuradora d’aigües residuals i col·lectors de l'Escala, Albons i Bellcaired'EmpordàS’executen les obres del sistema de sanejament de l’Escala-Albons-Bellcaired’Empordà amb un pressupost de 22.404.670,05 € (més IVA).

Ampliació de la canonada general de transport de la xarxa d'abastament d'aiguaen alta al Maresme nord i substitució d'un tram de canonada general detransport d'abastament d'aigua en alta al Maresme nord en el TM de Malgrat deMarS’executen les obres de l’abastament del Maresme nord que finalitzaran unaactuació que ja es va iniciar anys enrera i que va ser executada per tramsconnectant l’ETAP de Palafolls amb el dipòsit de Santa Susanna amb unacanonada homogènia en diàmetre i material. Amb els 5,10 km de canonadesexecutades, es completa l’esmentada xarxa d’abastament amb un pressupost de3.613.349,71 € (més IVA).

Estació depuradora d’aigües residuals i col·lectors del sistema d’Arenys de Munt,Arenys de Mar i Canet de MarS’executen les obres del sistema de sanejament d’Arenys de Munt, Arenys de Mar iCanet de Mar amb un pressupost d’adjudicació de 2.910.410,53 € (més IVA) i les


corresponents als col·lectors que permeten portar les aigües residuals des de laplatja fins a la depuradora, i el retorn de l’aigua depurada fins a l’emissari existent,amb un pressupost d’adjudicació de 2.291.858,02 € (més IVA).

Concessió d'obra pública per a la redacció del projecte, construcció i explotaciódel sistema de sanejament de l’Alt Maresme nordEs licita i s’adjudica la concessió per executar les instal·lacions de l’estaciódepuradora d’aigües residuals i la xarxa de col·lectors del sistema de sanejamentde l’Alt Maresme nord per un import de 57.108.677,24 € (més IVA), amb unperíode d’explotació de 15 anys.

Ramals de derivació del sistema d'abastament d'Osona sud, 2a etapa, TM deSanta Maria de Corcó, Tavèrnoles, Malla, Seva, Balenyà, Aiguafreda, Sant Martíde Centelles i el Brull Se n’executen les obres de l’abastament amb un pressupost de 2.325.936,23 €(més IVA).

Concessió d'obra pública per a la redacció del projecte, construcció i explotaciódel sistema de sanejament de la RocaEs licita la concessió d’obra pública del sistema de sanejament de la Roca que hade tractar les aigües residuals recollides als nuclis de Cardedeu, Llinars del Vallès ila Roca del Vallès per un import global de 10.273.670 € (més IVA), amb untermini de concessió de l’explotació de 15 anys.

Altres programes

Programa de neteja de lleresDins del marc del Programa de neteja de lleres, les actuacions realitzades s’hanconcretat en treballs de manteniment corresponents a la retirada de vegetació isediments acumulats a les lleres. L’objectiu d’aquestes tasques és mantenir lacapacitat correcta de desguàs.

DISTRIBUCIÓ PER COMARQUES DE L’IMPORT DESTINAT A LA NETEJA DE LLERES L’ANY 2003

COMARCA IMPORT Alt Camp 48.849,00Alt Empordà 135.918,55Bages 31.139,00Baix Llobregat 511.412,96Maresme 189.774,08Osona 42.878,00Ripollès 12.938,51Vallès Occidental 67.735,13Vallès Oriental 596.870,80Total 1.637.516,03

El Programa de sanejament d’aigües residuals industrialsEl Programa de sanejament d’aigües residuals industrials (PSARI) va ser elaboratl’any 1995 i ha estat aprovat l’any 2003.


El seu objectiu és l’establiment d’un model “integrat” pel qual els serveis públicsde sanejament son emprats en certes condicions, o per al tractament de la partbiodegradable dels abocaments industrials. Aquest model integrat ofereix unequilibri entre l’optimització del servei públic de sanejament i la responsabilitatineludible del sector industrial, amb la condició del compliment estricte del’autorització d’abocament. S’entén, per tant, que l’establiment industrial had’abocar a un sistema en condicions assimilables a domèstic o biodegradables,però mai contaminants específics.

La Llei 6/1999, de 12 de juliol, d’ordenació, gestió i tributació de l’aigua (LOGTA)va dur a terme una reordenació dels principis i les competències que informenl’actuació de l’Administració hidràulica, va reformar el règim de la planificacióhidrològica i va modificar la tributació sobre l’aigua a fi de racionalitzar-la isimplificar-la. És en aquest darrer aspecte que la Llei crea en el seu títol V, com aingrés específic del règim economicofinancer de l’Agència Catalana de l’Aigua, elCànon de l’aigua, un impost de naturalesa ecològica sobre l’ús de l’aigua o lacàrrega contaminant abocada.El Decret 103/2000, de 6 de març, pel qual s’aprova el Reglament dels tributsgestionats per l’Agència Catalana de l’Aigua, fa el desenvolupament normatiu delrègim economicofinancer de l’Agencia, previst en el títol V de la Llei anterior, queestà integrat fonamentalment pel Cànon de l’aigua i pels cànons d'ocupació,regulació i utilització.

INGRESSOS PER ORIGEN (IMPORTS EN EUROS, IVA INCLÒS) ANY 2003IMPORT

Xarxa 226.720.072Cànon de l’aigua – Xarxa 225.816.180Increment tarifa de sanejament 677.268Cànon d’infraestructura hidràulica 226.624

Fonts pròpies 28.506.934Cànon de l’aigua – Fonts pròpies 28.005.608Cànon de sanejament 132.465Cànon d’infraestructura hidràulica 368.861

Altres 13.678.447Interessos de demora 264.639Sancions i recàrrecs 1.412.290Taxes, cànons ocupació i regulació 5.008.442Tarifa d’utilització 491.686Cànon de derivació 6.501.390

Total 268.905.453

INGRESSOS PER CONCEPTE (IMPORTS EN EUROS, IVA INCLÒS) ANY 2003CONCEPTE IMPORTCànon de l’aigua 253.821.788Increment tarifa de sanejament (ITS + CS) 809.733Cànon d’infraestructura hidràulica 595.485Sancions 1.319.842Interessos i recàrrecs 357.087Taxes 196.648


Recaptació i gestiód’ingressos

Cànon d’ocupació 121.778Cànon de regulació i concessional 4.690.016Tarifa d’utilització 491.686Cànon de derivació 6.501.390Total 268.905.453

La concreció de la nova planificació definida en la Llei d’ordenació, gestió itributació de l’aigua és, sens dubte, la peça clau per donar un pas qualitatiuimportant en la nova política dels recursos hídrics.

Ordenació del Domini Públic Hidràulic

AUTORITZACIONS D’ÚS DEL DOMINI PÚBLIC HIDRÀULICINFORMES AUTORITZACIONS APROFITAMENTS

URBANÍSTICS < 7.000Girona 124 572 370Tarragona 137 431 205Ll-F 153 407 105TB 207 403 128Lleida 55 155 83Tortosa 79 94 217Central - 169 -Total 755 2.231 1.108

Autoritzacions- Resolucions en expedients d’autorització d’abocament: 431- Expedients amb informe de la Llei d’intervenció integral de l’Administracióambiental: 2.168- Informes de plans de gestió de dejeccions ramaderes: 2.460 - Informes de pagament de subvencions: 54 - Informes de desgravació fiscal: 120.

Concessions- Resolucions d’inscripció en el Catàleg d’aigües privades: 177- Resolucions de transferència: 64- Resolucions de modificació de característiques: 4- Concessions atorgades: 128- Requeriments resolts: 76.

Sancions- Total d’expedients de denúncia iniciats durant l’any 2003: 616- Expedients tancats: 494.

Total d’expedients sancionadors iniciats durant l’any 2003: 678Expedients sancionadors resolts: 190.

Total d’expedients de requeriment iniciats durant l’any 2003: 212Requeriments resolts: 93.


Planificació delsrecursos hídrics

2.8 Junta de Residus

La Junta de Residus, entitat de dret públic adscrita al Departament de MediAmbient i Habitatge, té com a objectiu general aconseguir millorar la qualitat devida dels ciutadans de Catalunya en l’àmbit de la prevenció i la gestió dels residus.

Totes les actuacions que s’han dut a terme durant l’any 2003 s’emmarquendins l’eix-valor de desenvolupament sostenible i seguint les directrius quemarquen els diferents Programes de Gestió de Residus dels diferents àmbits:residus municipals, industrials, de la construcció i dejeccions ramaderes.

Aquest objectiu general comporta el desplegament d’actuacions en matèria deplanificació, normatives de foment i acords de col·laboració, així com mesuresd’intervenció i control. La prevenció i la reducció dels residus, així com la sevavalorització, són els eixos bàsics de la política de la Generalitat, seguint en totmoment les directrius marcades per la Unió Europea.

– Continuació en l’activitat desenvolupada pel Centre Català del Reciclatge (CCR)pel que fa al seu coneixement i promoció a través de la participació en jornades,equips de treball i exposicions.– Desenvolupament de les actuacions previstes en el Programa de Gestió deResidus Industrials de Catalunya 2001-2006 (PROGRIC 2001-2006), el Programade Gestió de Residus de la Construcció 2001-2006 (PROGROC 2001-2006) i elPrograma de Gestió de Residus Municipals 2001-2006 (PROGREMIC 2001-2006).– Pel que fa als residus industrials, l’activitat duta a terme ha contemplat, per unabanda, la continuació de les tasques de control tècnic de projectes, la incorporacióde gestors en el Registre general de gestors de Catalunya, comptant amb un totalde 698 empreses inscrites.– En el camp dels residus municipals, cal destacar la inclusió dels residus demedicaments en Sistemes Integrats de Gestió que tinguin participació del sectorfabricant i envasador. Aquesta actuació es defineix dins del Programa de Gestió deResidus Municipals de Catalunya 2001-2006 i pretén conscienciar a la població dela necessitat de donar un tractament mediambiental adequat als residus demedicaments.– Continuació en la implantació de la recollida selectiva de la fracció orgànicainiciada a finals de l’any 2002, on ja es desenvolupa en 144 municipis.– Aprovació del Pla de Suport a la gestió de les dejeccions porcines, en una accióconjunta del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca i el de Medi Ambient iHabitatge. El Pla dona suport a l’adaptació del sector porcí de Catalunya cap a unmodel viable de desenvolupament sostenible.– S’ha continuat desenvolupant la realització de convenis. Els convenis aprovats al’any 2003 pel Consell de Direcció han estat 12.– A nivell normatiu, cal destacar, per una banda l’aprovació de la Llei 15/2003, de13 de juny, de modificació de la Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora delsresidus, en què es defineix un nou concepte de residus comercials, inclosa en lacategoria de residus municipals, així com també el canvi de denominació de laJunta de Residus per Agència de Residus de Catalunya; i per una altra banda, laLlei 16/2003, de 13 de juny, de finançament de les infraestructures de tractamentde residus i de cànon sobre la deposició de residus. Aquesta nova legislació entraràen vigor el gener del 2004.

218 2. ACTIVITATS—2.8. JUNTA DE RESIDUS

Objectius

Consell de direcció

L’article 55 de la Llei 6/1993 recull els òrgans de govern de la Junta de Residus.Aquests són el Consell de Direcció, el president, que n’exerceix la representació, iel gerent, que en dirigeix el funcionament, i és nomenat pel president.

La composició del consell de Direcció s’ha adequat a les previsions de ladisposició final primera de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervencióintegral de l’Administració Ambiental.

Són competències del Consell de Direcció la fixació de les directrius generald’actuació, l’aprovació de l’avantprojecte del programa d’actuació i el programad’inversió i finançament corresponent a l’exercici següent, així com l’aprovació del’avantprojecte de pressupost d’actuació i de capital de la Junta de Residus, laconcertació de crèdits, l’aprovació del balanç anual i la memòria, i l’aprovació deconvenis de cooperació, la constitució de consorcis i els convenis de col·laboracióamb universitats i altres institucions. També li pertoca proposar al Govern laconstitució de societats filials o la seva participació en societats, la planificacióglobal, aprovar els programes d’actuació i atribuir recursos als projectestècnicament aprovats.

Composició

President Hble. Sr. Salvador Milà i SolsonaConseller de Medi Ambient i Habitatge

Vicepresident Sr. Maria Genoveva Català i BoschSecretària general del Departament de Medi Ambient i Habitatge

Representants de la Generalitat nomenats pel Govern

Sr. Josep Tous i AndreuDirector general de Consum i Seguretat IndustrialDepartament de Treball, Indústria, Comerç i Turisme

Sr. Ramon Bonastre i Bertrán Director general d’Emergències i Seguretat CivilDepartament d’Interior

Sr. Lluís Salleras i SanmartíDirector general de Salut PúblicaDepartament de Sanitat i Seguretat Social

Sr. Enric Segarra i Tomàs-RiverolaDirector general d’Indústries i Qualitat AgroalimentàriaDepartament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca

Sr. Eduard Rosell i MirSubdirector general de PlanejamentDepartament de Política Territorial i Obres Públiques


Òrgan de govern iassessorament

Sr. Joan Carles Costas i TerronesAssessor de Relacions amb les entitats del sector econòmicDepartament d’Economia i Finances

Sr. Joan Ramon Marsal i YúferaDirector general de Planificació OperativaDepartament de Presidència

Representants dels ens locals de Catalunya

Sr. Josep Pujadas i MasponsAlcalde de GranollersFederació de Municipis de Catalunya

Sr. Josep Manel López GifreuAlcalde de ColomersFederació de Municipis de Catalunya

Sr. Antoni Cortés MinguetRegidor d’IgualadaFederació de Municipis de Catalunya

Sr. Joan Gaya i FuertesAssessorFederació de Municipis de Catalunya

Sr. Raimon Gusi i AmigóAssociació Catalana de Municipis

Sr. Pere Ribera i GualsAlcalde de Sant Mateu de BagesAssociació Catalana de Municipis

Sr. Josep Janés i Tutusaus (fins el 10 de juliol de 2003)Sr. Carles Conill i Vergés (a partir de 10 de juliol de 2003)Vicepresident de l’EMSHTREntitat Metropolitana dels Serveis Hidràulics i del Tractament de Residus

Gerent de la Junta de Residus

Sr. Ramon Tella i RibesGerent de la Junta de Residus

Membre designats pel conseller

Sr. Francesc Giralt i Prat Expert en matèria de residusServei de Tecnologia Química de la Universitat Rovira i Virgili


Sr. Alfons M. Lopez SalgueiroDirector General de Qualitat AmbientalDepartament de Medi Ambient i HabitatgeSra. Marta Lacambra i PuigDirectora de l’Agència Catalana de l’AiguaDepartament de Medi Ambient i Habitatge

Representants Sindicals

Sra. Marisa Fernandez i Fernandez (fins el 5 de febrer de 2003)Sra. Carmen Simarro i López (a partir del 6 de febrer de 2003)Unió General de Treballadors

Sr. Antonio Oller i CastellóComissions Obreres

Representants Empresarials

Sr. Josep Lluís CabestanyFoment del Treball Nacional

Sr. Juan Pedro García i MartinezPimec-Sefes

Representant del Consell de Cambres de Catalunya

Sr. Jordi Santasusana i CodinaConsell de Cambres de Comerç de Catalunya

Representant d’Entitats Ecologistes nomenat pel conseller

Sra. Mercè Girona i RibasCentre d’Ecologia i Projectes Alternatius

Representant d’altres interessos afectats per l’aplicació dels programes de residusnomenats pel conseller

Sr. Jordi Sala i CasarramonaDirector general de Planificació AmbientalDepartament de Medi Ambient i Habitatge

Sr. Albert Pons i Valon (fins el 5 de febrer de 2003)Sra. Anna Tardà i Lleget (a partir del 6 de febrer de 2003)Organització de Consumidors i Usuaris de Catalunya

Secretària Sra. Teresa Lahuerta i GonzalvoJunta de Residus


El consell assessor

És l’òrgan consultiu de la Junta de Residus, les funcions que duu a terme elConsell Assessor de la Gestió de Residus Industrials a Catalunya estan establertespel Decret legislatiu 2/1991, de 26 de novembre, de refosa de textos legals vigentsen matèria de residus industrials, i el Decret 327/1993, de 9 de desembre, queregula la seva organització i funcionament.

Composició

Representants de les universitats catalanes:

Sr. Jaume Porta i CasanellesUniversitat de Lleida

Sr. Joan Domènec Ros i AragonèsUniversitat de Barcelona

Sr. Manuel Poch i EspallargasUniversitat de Girona

Sr. Jordi Bartrolí i Molins Universitat Autònoma de Barcelona

Representant de l’Institut d’Estudis Catalans:

Sr. David Serrat i CongostComissionat per Universitats i Recerca

Membres proposats pel Departament de medi ambient:

Sr. Eduard Alonso Pérez de AgredaUniversitat Politècnica de Catalunya

Sr. Joan Grimalt i ObradorCentre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC)

Sr. Joan Maria Salietti i Vinué Institut Químic Sarrià


El Centre Català del Reciclatge coordina totes les activitats que són competènciade la Junta de Residus referents a la valorització de residus, amb l’objectiuprincipal de fomentar els processos de valorització i reciclatge dels residus generatsa Catalunya.

Les activitats més destacades del Centre Català del Reciclatge durant l’any2003 han estat les següents:

Conveni de Prevenció de Residus MunicipalsSignatura d’un conveni amb diferents associacions de municipis i d’empreses pera canalitzar les actuacions previstes en el Programa de Gestió de ResidusMunicipals de Catalunya 2001-2006 (PROGREMIC) amb l’adhesió de projectesespecífics per part d’entitats públiques i privades.

Durant l’any 2003 s’ha fet el seguiment dels 4 projectes adherits al 2002 i s’haaprovat l’adhesió de 10 nous projectes; a finals de l’any 2003 hi ha un total de 14entitats adherides al Conveni de Prevenció de Residus Municipals.

1a Jornada de Prevenció de residus municipalsCoincidint amb el primer aniversari de la signatura del Conveni de Prevenció deResidus Municipals de Catalunya i amb la publicació per part de la ComissióEuropea de l’esborrany d’estratègia sobre prevenció i reciclatge de residus, elCentre Català del Reciclatge va organitzar aquesta jornada, adreçada a entitatspúbliques i privades de Catalunya, per a fer possible l’intercanvi d’informaciósobre experiències pioneres, nacionals i internacionals, adreçades a la prevencióde residus municipals.

Premis “Disseny per al reciclatge: producte reciclat / reciclable”S’ha convocat la segona edició d’aquest premi, que té per objectiu elreconeixement públic a tots els agents, empreses industrials, centres de recerca,professionals, estudiants i institucions que s’han distingit per la integració, en elsseus productes o projectes, de mesures orientades a desenvolupar estratègies tantd’ús de materials secundaris com de reciclatge a la fi de la seva vida útil.

Seminaris de “Compri reciclat”L’objectiu dels seminaris és potenciar l’ús dels productes i serveis ambientalmentcorrectes o respectuosos amb el medi ambient (aquells que durant el seu cicle devida generen un impacte ambiental global menor que altres productes o serveisequivalents), i especialment aquells productes amb contingut reciclat.

Tractament i Gestió dels Residus d’Aparells Elèctrics i Electrònics (RAEE)Durant l’any 2003, s’han recollit un total de 2.640 tones de RAEE, com a resultatde la prova pilot, encarregada per la Junta de Residus, per a la recollida itractament de RAEE procedent de les deixalleries de tota Catalunya.

Inauguració de la planta de valorització d’aquest tipus de residus al termemunicipal de El Pont de Vilomara i Rocafort, preparada per rebre i valoritzar petitselectrodomèstics, equips de tecnologia, informàtica i telecomunicacions, aparellselèctrics de consum, joguines i instrumentació de regulació i control, etc.


ACTIVITATS

El Centre Catalàdel Reciclatge

Vehicles fora d’ús (VFU)Durant l’any 2003, s’ha informat als desballestadors, concessionaris i ajuntamentsde l’obligació d’utilitzar els certificats de destrucció i del nou procedimentd’obtenció de la baixa del Registre de Vehicles. Tanmateix, s’ha col·laborat amb elGremi de Recuperació de Catalunya per afavorir l’assoliment dels objectius dereciclatge dels VFU, i s’ha participat en els grups de treball organitzats pelMinisteri de Medi Ambient, per a l’aplicació del RD 1383/2002.

Gestió de residus com a subproductesDurant l’any 2003, s’han informat favorablement 54 expedients de subproductes,i s’han rebut 73 noves sol·licituds.

Residus de plàstic hivernacleDurant l’any 2003, d’acord amb el conveni signat entre la Junta de Residus,l’Ajuntament de Vilassar de Mar, la Mancomunitat de l’Alt Maresme i laCooperativa Agrària Santboiana per a la valorització dels plàstics d’hivernaclegenerats per activitats d’agricultura intensiva, s’ha atorgat una subvenció per lacompra de premses a l’Ajuntament de Vilassar de Mar i la Cooperativa AgràriaSantboiana, i s’ha elaborat un díptic informatiu editat per la Junta de Residus.

L’11 de maig de 2001, el Consell de Direcció de la Junta de Residus va aprovar elPrograma de Gestió dels Residus Industrials de Catalunya 2001-2006 (PROGRIC).Els objectius generals del Programa tendeixen a optimitzar i flexibilitzar la gestióactual dels residus industrials i fomenten la col·laboració entre tots els agentsimplicats en el cicle de gestió dels residus. Els objectius previstos s’han d’assolir mitjançant l’aplicació d’una sèried’actuacions que s’han agrupat en set grans eixos d’actuació:

– Minimització– Valorització– Disposició del rebuig– Sòls contaminats– Directrius i criteris per a la gestió dels envasos comercials i industrials– Col·laboració, flexibilitat, informació i comunicació– Tecnologia i recerca

La valoració econòmica de les mesures previstes al Programa és d’uns 692,92 M€.Les inversions necessàries per al seu desplegament seran a càrrec de la iniciativaprivada (567,18 M€) amb el recolzament del sector públic (125,74 M€).

Actualment hi ha 574 instal·lacions de tractament de residus industrials enfuncionament en el nostre país.


Actuacions enl’àmbit dels residusindustrials

Instal·lacions autoritzades en servei o pendent de posada en marxa a Catalunya per a la gestió deresidus industrials a 31 de desembre de 2003)


Serveis públics

Cal assenyalar que la Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels residus, declaraservei públic el tractament de diversos tipus de residus. La Junta de Residus deCatalunya promou les instal·lacions corresponents per al tractament d’aquestsresidus:

Planta de tractament i regeneració d’olis usats – Alcover(Explotador: Catalana de Tractament d’Olis Residuals, SA)Durant l’any 2003 han entrat a la planta 27.635 t d’oli usat procedents de tallersd’automòbils i d’indústries. Com a conseqüència del seu tractament, s’hanobtingut i comercialitzat prop de 13.255 t d’olis base regenerats.

Centre de tractament i reciclatge de piles i làmpades fluorescents – El Pont deVilomara i Rocafort(Explotador: PILAGEST, SL)Durant l’any 2003 han entrat a planta 589 t, això representa un increment del 12%sobre el tractat l’any passat . Pel que fa als fluorescents, se n’han tractat 638 t, s’ha incrementat un 41% sobre l’any anterior.

La major part de les piles rebudes al centre, aproximadament un 97%, sónd’origen domèstic; mentre que l’origen majoritari dels fluorescents,aproximadament el 83%, és industrial.

Centre de tractament i reciclatge de frigorífics – El Pont de Vilomara i Rocafort(Explotador: Técnicas de Protección Ambiental, SA)L'11 d’octubre de 2003 es va inaugurar el nou Centre de tractament i reciclatge defrigorífics. Aquesta instal·lació té una capacitat de 125.000 aparells / any i acull lalínia de tractament que hi havia a l’antiga planta ubicada al casc urbà delmunicipi des de 1995, més una línia de tractament totalment nova.

Al centre es tracten els frigorífics usats, es separen els CFC que contenen, quees porten a tractament, i es comercialitzen la resta de les matèries recuperades.

Durant l’any 2003 es van tractar 62.861 unitats, la qual cosa representa un16% d’increment al respecte dels tractats durant l’any 2002.

Servei públic de gestió de residus especials incinerables(Explotador: Gestió de Residus Especials de Catalunya, SA (GRECAT))L’activitat desenvolupada pel centre d’expedició ubicat a Barberà del Vallèsconsisteix en recollir, classificar, analitzar i expedir residus especials incinerables.

Durant l’any 2003 han estat gestionades 61.014 t de residus especialsincinerables, de les quals un 68% (41.485 tones) han estat tractades a la plantad’incineració de Constantí.

Altres plantes de promoció públicaDurant 2003, la Junta de Residus, mitjançant el Centre Montmeló de l’empresaTécnicas de Protección Ambiental, SA, ha seguit oferint als ens locals el servei derecollida i tractament de residus especials en petites quantitats de les deixalleries.

Durant 2003, s’han recollit i gestionat 595 t de residus especials en petitesquantitats, aproximadament un 28% més que l’any anterior.


Avaluació tècniques de projectes

Autoritzacions de gestors (Registre General de Gestors de Residus de Catalunya)Durant l’any 2003 s’han avaluat 2 projectes per a ser autoritzats com a gestors deresidus, els quals tractaven sobre ampliacions o millora de plantes ja existents.

Avaluació tècnica de projectes d’acord amb la Llei 3/1998La Junta de Residus participa en l’avaluació tècnica i la posterior tramitaciód’aquests projectes des del vector residus. Durant l’any 2003 s’ha informat lasuficiència de 1.007 projectes dels quals 119 corresponen a gestors de residus is’han avaluat 1.624 projectes, 124 dels quals són gestors de residus.

EPER-CAT 2002Participació en l’elaboració de l’Inventari d’emissions i fonts contaminants deCatalunya segons estableix l’article 15 de la Directiva 96/61/CE del Consell de 24 de 24de setembre de 1996, relativa a la prevenció i al control integrats de la contaminació.

L’any 2003 la Junta de Residus ha informat sobre la producció de residus i lacapacitat productiva de 22 empreses. S’ha elaborat un llistat de 126 gestors deresidus dels quals 86 estaven afectades per a la aplicació de la directiva europea.

Seguiment i control dels productors, gestors i transportistes de residus

Sistema documentalEl mes d’octubre de 2003 va entrar en funcionament el nou Sistema Documentalde Residus, SDR. Aquest sistema permet a tots els agents implicats obtenir unainformació i simplificar els seus tràmits documentals associats a la gestió delsresidus industrials. Aquest projecte ha suposat una inversió de 1.116.988 Eurosfinançada en un 100% per la Junta de Residus.

Declaració de residus industrialsEl nombre de declaracions demanades de residus industrials de Catalunya de l’any2002 ha estat de 22.147, la qual cosa representa un increment de 2,75% respectel’any anterior. El total de residus declarats ha estat de 5.939.945 tones, amb unincrement d’un 3,78 % respecte al 2001. Cal destacar que d’aquests residus, el67,28% ha estat gestionat a través de vies de valorització. L’any 2003, lesempreses amb obligatorietat de presentar la declaració han estat 22.364 cosa querepresenta un increment del 0,98% respecte l’any anterior.

Minimització de residus industrialsD’acord amb el Reial Decret 952/1997, de 20 de juny, els productors de residustòxics i perillosos estan obligats a presentar un estudi per a la minimitzaciód’aquests residus a partir dels quatre anys de l’entrada en vigor del Reial Decret.

Per facilitar la redacció d’aquests estudis la Junta de Residus ha elaborat la“Guia per a la realització d’estudis de minimització de residus especials”. Des del’entrada en vigor d’aquest Real Decret s’han presentat 1.104 estudis

Autorització de Transport transfronterer de residusEl transport transfronterer de residus (importació/exportació de residus entre diversospaïsos) està regulat pel Reglament CEE 259/93 del Consell, d’1 de febrer de 1993.


La Junta de Residus és l’autoritat competent d’importació/exportació de residusentre Catalunya i la resta de països de la Unió Europea.

S’han autoritzat: 70 expedients transfronterers de residus d’exportació adiferents països comunitaris (Bèlgica, Alemanya, França, Itàlia i Holanda) i, 25expedients transfronterers de residus d’importació de Portugal i el Principatd’Andorra.

Autorització de transport de residus entre Comunitats AutònomesDurant l’any 2003 s’han rebut 2.282 notificacions de les que es van denegar 60.Per tant es van autoritzar 2.222 des de la Junta de Residus.

Atenció de denúncies i visites d’inspeccióS’han instruït un total de 1.147 expedients d’inspecció, a partir dels quals s’hanrealitzat 4.084 visites d’inspecció i se n’han derivat 765 requeriments. Les 4.084visites d’inspecció s’han realitzat a partir de 351 denúncies, 366 controls d’ofici aproductors de residus, 386 controls a gestors i altres 121 com assumptes diversosde les declaracions de residus.

Programa d’emergènciesAixí mateix, d’acord amb el conveni que es va signar el 1993 amb el Centre deCoordinació Operativa de Catalunya (CECAT), s’ha continuat la col·laboració ambaquest organisme per tal de donar una resposta ràpida en aquells casos en que esprodueixi una situació de risc deguda als residus.

El programa dóna servei les 24 hores al dia els 365 dies de l’any. Durant l’any2003 s’han rebut 68 avisos que han donat lloc a 21 actuacions d’inspecció delstècnics de guàrdia.

Durant el 2003 s’ha participat activament en l’elaboració del Pla Especiald’Emergències per Contaminació Accidental d’Aigües Marines a Catalunya(CAMCAT), en el qual hem quedat inclosos com a part integrant del dispositiu deterra que es mobilitzarà en cas d’activació del Pla.

Laboratori i activitat analíticaDurant l'any 2003 el laboratori ha continuat donant servei analític als diferentsdepartaments de la Junta de Residus, essent aquest el seu principal objectiu.

ANÀLISIS REALITZADES DURANT EL 2003TIPUS NOMBREMostres entrades 354Determinacions analítiques estimades 11.900

Acreditació ISO 17025El laboratori ha passat satisfactòriament la tercera i última auditoria de seguimentper part de l’Entitat Nacional d’Acreditació (ENAC), per a l’anàlisi fisicoquímic deresidus segons els criteris de la norma ISO 17025.

En data 7 de juliol de 2003, ENAC va comunicar al laboratori de la Junta deResidus el manteniment de l’esmentada acreditació, actualitzant l’annex tècnicvigent. L’abast de l’acreditació del laboratori inclou totes les determinacionsanalítiques necessàries que indica l’Ordre de caracterització de residus (Ordre de26 de setembre de 2000).


Seguiment dels laboratoris acreditatsDurant el 2003 , el laboratori de Junta de Residus amb la col·laboració dellaboratori MAT CONTROL de la Universitat de Barcelona, ha organitzat unconjunt d’exercicis d’intercomparació per a l’anàlisi de residus industrials.

Han participat obligatòriament tots els laboratoris acreditats de Junta deResidus i voluntàriament altres laboratoris del mateix sector de la resta de l’estatespanyol. El laboratori de Junta de Residus també ha participat com un laboratorimés.

Sòls contaminats

La gestió dels sòls contaminats: avaluació d’estudis d’investigació i projectes derecuperació de sòls contaminats L’avaluació d’estudis i projectes d’investigació i recuperació de sòls contaminats ésnecessària per tal de comprovar que les actuacions realitzades pels responsables dela contaminació han estat, en cada cas, les correctes per solucionar els problemesdetectats.

Aquesta tasca es duu a terme mitjançant Entitats Acreditades que realitzen elscorresponents informes d’avaluació, valoració i validació d’estudis i projectes,elaborant-se, al llarg de 2003, un total de 97 informes.

Seguiment i control d’obres d’infraestructura afectades per problemes decontaminació del sòlEl seguiment i control d’obres d’infraestructura té l’objectiu de garantir elcompliment dels aspectes referents a la contaminació del sòl inclosos en lescorresponents Declaracions d’Impacte Ambiental d’aquestes obres.

Al llarg de l’any 2003, s’ha dut a terme el seguiment i control de 5 actuacionsde recuperació i s’han informat 8 casos de desenvolupament futur.

Actuacions subsidiàries d’investigació i recuperació de sòlsEl desenvolupament de guies metodològiques i estudis tècnics té l’objectiu defomentar l’aplicació de protocols de treball homogenis així com l’ús detecnologies innovadores per a la investigació i recuperació de sòls contaminats.

Durant l’any 2003 i dins del marc de referència del Programa de Gestió de ResidusMunicipals de Catalunya 2001-2006, la Junta de Residus ha portat a termediferents actuacions en l’àmbit de la gestió dels residus municipals.

Les actuacions previstes s’engloben dins els següents apartats:

– Adequació i noves infraestructures de gestió de residus municipals (emmarcadesdins de les actuacions previstes amb finançament del Fons de Cohesió)– Impuls de la recollida selectiva de residus municipals– Actuacions d’ambientalització en dipòsits controlats


Actuacions en l’àmbitdel Programa deGestió de residusmunicipals deCatalunya

Recollida Selectiva de residus municipals

L’aplicació del Programa de Gestió dels Residus Municipals a Catalunya 2001-2006estableix l’objectiu d’estendre la recollida selectiva a tota la població de Catalunyaper tal de augmentar el nivell de valorització del residus amb la participació detots els agents implicats. Cada àmbit territorial ha de definir els seus propisobjectius de valorització en els respectius programes comarcals

Recollida selectiva de vidre, paper i cartró i envasos lleugersLes recollides selectives desenvolupades en l’àmbit dels convenis de col·laboracióamb els Sistemes Integrats de Gestió a Catalunya (ECOEMBES I ECOVIDRIO) hanaugmentat un any més de forma considerable. Així, la recollida de vidre enl’àmbit dels convenis ha arribat a les 86.900 tones el 2003, el que representa unincrement respecte el 2002 de l’11%. De paper i cartró se’n van recollir 133.300tones, és a dir, un 10,5% més que l’any anterior. Finalment, la recollida d’envasoslleugers va ser la que més es va incrementar, amb el 23,9%, arribant a les 44.350tones el 2003.

Recollida selectiva de matèria orgànicaConvocatòria d’ajuts per al foment de la recollida selectiva de la fracció orgànicade residus municipals, es va resoldre favorablement per a 47 ens locals(municipals i supramunicipals) en dues resolucions d’atorgament (de 27 juny de2003 i 23 d’octubre de 2003), per un import total de 2.800.000 €.

En el transcurs de l’any 2003 un total de 13 municipis de Catalunya s’hanafegit als 131 municipis que ja feien la recollida selectiva de la fracció orgànicadels residus municipals. Amb aquestes noves incorporacions són, actualment, 144els municipis d’arreu de Catalunya que realitzen la recollida selectiva de la FORM.

Els municipis que han iniciat la recollida durant aquest any són: Castellar delVallès (Vallès Occidental), Viladecavalls (Vallès Occidental), Sta. Perpètua deMoguda (Vallès Occidental), Sant Fost de Campsentelles (Vallès Oriental), Bigues iRiells (Vallès Oriental), Constantí (Tarragonès), Cabrils (Maresme), Ulldecona(Montsià), Navàs (Bages), St. Andreu de Llavaneres (Maresme), Vilassar de Mar(Maresme), Amposta (Montsià) i Vilobí d’Onyar (Selva).

Les tones de FORM recollides en conjunt a Catalunya, allà on està implantadaaquest tipus de recollida, per a l’any 2003, són 149.600 tones, el que representaun increment de l’ordre del 42% respecte l’any 2002.

Recollida selectiva de pilesEl 2003 s’han recollit un total de 496,2 tones de piles de format gran i botó, en untotal de 20.264 punts de recollida a l’àmbit municipal. El nombre d’ajuntamentscol·laboradors ha passat de 855 a 926.

Recollida selectiva de medicamentsLa recollida de medicaments de procedència domèstica s’ha continuat fent através del Sistema Integrat de Gestió d’envasos i residus d’envasos del sectorfarmacèutic (SIGRE) la qual es va iniciar l’any 2001.

A finals del 2003 hi havia 2.914 farmàcies adherides al SIGRE de les quals2.073 corresponen a Barcelona, 296 a Girona, 191 a Lleida i 354 a Tarragona.

En total s’han recollit unes 326 tones de medicaments i envasos demedicaments de les quals un 23,3% són provinents de centres d’atenció primària iel 76,7% restant són provinents de farmàcies.


La quantitat recollida no ha experimentat un augment significatiu respectel’any anterior ja que la recollida de medicaments en farmàcies està moltconsolidada.

Cal dir que aproximadament el 40% d’aquests residus han estat reciclats,concretament les fraccions de paper-cartró, vidre, plàstic i metall.

Foment d’experiències singulars de recollida selectivaS’ha continuat el foment de la recollida selectiva de paper i cartró a oficines idependències d’empreses, escoles i altres entitats amb el lliurament de 12.538papereres de cartró.

Durant el 2003 s’ha continuat amb la col·laboració prevista a través delconveni entre la Junta de Residus i AIRES.

S’ha col·laborat en la implantació de la recollida selectiva de vidre, llaunes,envasos i piles al Port de Barcelona, en col·laboració amb l’Autoritat Portuària deBarcelona i la Fundació TRINIJOVE. La inversió realitzada per la Junta de Residusen aquest projecte ha estat de 19.193,71 euros.

A finals d’any es van iniciar converses amb el Departament de Justícia amb lafinalitat d’establir un conveni de col·laboració que permeti en un futurambientalitzar els Centres Penitenciaris de Catalunya. Inicialment, i com a provapilot, es preveu treballar en la implantació de la recollida selectiva al CentrePenitenciari de Girona.

Durant el 2003, i per tercer any consecutiu, s’ha col·laborat amb la Federaciónde Entidades Culturales Andaluzas en Cataluña (FECAC) en l’ambientalització delsseus actes principals. Aquesta col·laboració s’ha vehiculat a través d’un conveni, iha cobert el Dia d’Andalusia, la Feria d’Abril i el Rocío. L’objectiu principald’aquest projecte ha esta el foment de la recollida selectiva, que s’ha adaptat a lesnecessitats de cadascun dels esdeveniments.

Gestió dels residus d’envasosConvenis amb els sistemes integrats de gestió ECOEMBES I ECOVIDRIOL’any 2003 ha estat l’any de la renovació de les autoritzacions com a sistemesintegrats de gestió d’envasos a Catalunya d’ECOEMBES i ECOVIDRIO. A partir dela renovació de les autoritzacions, s’han iniciat les negociacions per a la renovaciódels convenis de col·laboració.

Plans empresarials de prevenció (PEP’s)Les empreses que durant un any natural posin al mercat una certa quantitat deproductes envasats susceptibles de generar residus d’envasos, han d’elaborar unPla Empresarial de Prevenció amb l’objectiu de minimitzar la generació d’aquestsresidus.

Durant l’any 2003 es van presentar a la Junta de Residus 26 PEP’s, dels quals21 han estat ja aprovats.

A més, durant el 2003, s’han presentat també els segons plans Empresarials dePrevenció d’aquelles empreses que van presentar el primer durant l’any 2000, jaque la seva vigència era de tres anys (2000-2002). En total es van presentar 55plans, dels quals 31 ja han estat aprovats. El balanç dels primers plans presentatsper aquestes empreses indica que, gràcies a la seva aplicació, s’haurien deixat degenerar 1.600 tones de residus d’envasos

Implantació de Sistemes de Dipòsit Devolució i Retorn (SDDR) d’envasosLes empreses que comercialitzin els seus productes mitjançant envasos


reutilitzables i vulguin acollir-se a un Sistema de Dipòsits Devolució i Retorn(SDDR) d’envasos, previst a la Llei 11/1997 d’envasos i residus d’envasos, han decomunicar-ho prèviament a l’autoritat competent.

Durant l’any 2003, 16 empreses han comunicat a la Junta de Residus laimplantació voluntària d’aquests SDDR per a envasos d’ús industrial. En total ja hiha 27 empreses que han implantat aquests sistemes de retorn.

Visites d’inspecció a les empreses no adherides a un Sistema de Dipòsit Devolució iRetorn d’envasos (SDDR) o a un Sistema Integrat de Gestió (SIG).Els envasadors o bé els responsables de la primera posada al mercat de productesde consum domèstic, han d’assumir la responsabilitat de la gestió correcta delsresidus d’envasos que generaran aquests productes. La gestió s’ha de realitzarmitjançant els dos sistemes previstos per la llei 11/1997: el Sistema de DipòsitDevolució i Retorn (SDDR) o bé el Sistema Integrat de Gestió (SIG).

Durant l’any 2003 la Junta de Residus va requerir a un total de 79 empresesque presumptament no complien la normativa per tal que s’hi adaptessin. Com aconseqüència d’aquests requeriments es van realitzar un total de 40 visitesd’inspecció.

Recollida selectiva d’envasos fitosanitarisLa recollida selectiva d’envasos i residus d’envasos fitosanitaris a través deSIGFITO iniciada el 2002 va continuar la seva implantació el 2003 observant-seun increment molt significatiu dels envasos gestionats aquest darrer any.Concretament es van recollir 98.400 kg d’aquests residus en un total de 155 puntsde recollida i 332 recollides.

Recollida selectiva de paper a les oficines de la GeneralitatEl conveni de col·laboració entre la Generalitat de Catalunya i la societatFEMAREC, SSCL, que dona servei a la recollida selectiva de paper a les oficines dela Generalitat, ha estar prorrogat per dos anys més.

Durant el 2003 es van fer un total de 4.264 recollides el que va representar1.125 tones de paper recollit selectivament i que va ser destinat a la sevavalorització.


Actuacions en matèria d’instal·lacions de gestió de residus municipalsInstal·lacions per a la gestió dels residus municipals en funcionament i en construcció a Catalunya a 31 dedesembre de 2003


Obres contractades per la Junta de Residus

Dipòsits Controlats de Residus MunicipalsDurant aquest any s’han iniciat les obres de millora del dipòsits controlats ambplanta de tractament de lixiviats i gasos de Montoliu de Lleida (Segrià) i s’ha fet elseguiment de les mateixes obres ja iniciades durant l’any 2002 als dipòsits deL’Espluga de Francolí (Conca de Barberà), Pedret i Marzà (Alt Empordà) i Tremp(Pallars Jussà). S’han iniciat les obres pel tractament de lixiviats i gasos al dipòsitd’Orís (Osona), Mas de Barberans (Montsià) i Manresa (Bages). S’han iniciat lesobres de millora del dipòsit controlat i tractament de gasos a Les Borges Blanques(Garrigues), Bellver de Cerdanya (Cerdanya), Cervera (Segarra) i Balaguer(Noguera). S’ha fet el seguiment de les obres de clausura del dipòsit i restauraciópaisatgística de Vila-seca (Tarragonès), i s’han iniciat les obres dels accessos itractament de gasos a Castellnou de Seana (Pla d’Urgell).

S’han finalitzat durant aquest any les obres de millora del dipòsit controlat itractament de gasos dels dipòsits de Tàrrega (Urgell); les obres de millora deldipòsits controlats amb planta de tractament de lixiviats i gasos de Montoliu deLleida (Segrià) i les obres pel tractament de lixiviats i gasos al dipòsit d’Orís(Osona) i al dipòsit de Manresa (Bages).

Plantes de compostatgeS’han iniciat les obres de la planta de compostatge d’Olot (Garrotxa) i s’ha fet elseguiment de les obres de les plantes de compostatge a Tàrrega (Urgell), SantaColoma de Farners (La Selva), L’Espluga de Francolí (Conca de Barberà), Jorba(Anoia), Tremp (Pallars Jussà), així com les ampliacions de Santa Coloma deFarners (La Selva) i Jorba (Anoia).

S’han finalitzat durant aquest 2003 les obres de construcció de la Planta deCompostatge de Tàrrega (Urgell) i la millora de la Planta de Compostatge de SantaColoma de Farners (La Selva).

Obres contractades per ens localsValorització energèticaL’objectiu principal dintre d’aquest eix és l’adequació de les instal·lacions existentsa la nova Directiva Europea d’Incineració de Residus i a les determinacions de laLlei 11/2000 i el seu reglament.

Durant l’any 2003 s’ha fet el seguiment dels convenis signats l’any 2002, elsquals es troben en fase de redacció d’avantprojecte i concursos públics.

Compostatge i transferènciaS’ha fet el seguiment del Conveni de col·laboració entre la Junta de Residus i elConsell Comarcal del Baix Camp per a l’ampliació de la planta de compostatge iplanta de transferència al municipi de Botarell.

Ha finalitzat la fase de construcció i s’ha iniciat la posada en marxa de lesnoves instal·lacions.

Digestió anaeròbia i compostatgeS’ha fet el seguiment del Protocol de col·laboració entre el Ministerio de MedioAmbient, la junta de Residus i l’Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics iTractament de Residus (EMSHTR).

L’Ecoparc1 té l’obra finalitzada i es troba en funcionament i l’Ecoparc2 hafinalitzat les obres a finals d’aquest any


Digestió anaeròbia i triatgeConveni de col·laboració signat entre la Junta de Residus i l’EMSTR en desembrede 2002, per a fixar el finançament de conformitat amb l’establert en el Programade gestió de residus municipals de Catalunya, de la instal·lació per alpretractament, metanització i optimització del sistema de valorització energèticade la planta de Sant Adrià del Besòs promoguda per l’EMSHTR, així coml’adequació a la normativa comunitària de la instal·lació de tractament de gasosde la planta de valorització de Sant Adrià del Besòs.

Durant l’any 2003 s’ha realitzat la redacció de projecte constructiu i s’hainiciat la fase de construcció.

SITUACIÓ DE LES INFRAESTRUCTURES DE VALORITZACIÓ DE MATÈRIA ORGÀNICA

ESTAT PLANTES DE PLANTES DE COMPOSTATGE DIGESTIÓ ANAERÒBIA

En funcionament 16 1En construcció 4 2Total 20 3

Actuacions d’ambientalització en dipòsits controlatsDurant l’any 2003 s’han tractat un total de 10.604 m3 de lixiviats en lesinstal·lacions de dipòsits controlats de residus segons la taula següent:

DIPÒSIT CONTROLAT TERMINI D’ESTADA VOLUM DE LIXIVIAT DE RESIDUS DE LA PLANTA MÒBIL TRACTAT (M3)Bellver (Cerdanya) 01.01.2003 – 28.02.2003 1.670Pedret (Alt Empordà) 28.02.2003 – 06.06.2003 3.391Sta. Coloma (La Selva) 06.06.2003 – 16.07.2003 1.202Castellnou de Seana 16.07.2003 – 18.08.2003 744(Pla d’Urgell)Bellver (Cerdanya) 18.08.2003 – 10.10.2003 1.120Tivissa (Ribera d’Ebre) 10.10.2003 – 04.12.2003 1.706Mas de Barberans (Montsià) 04.12.2003 – 31.12.2003 771

El dipòsit controlat de residus municipals de Bellver de Cerdanya disposa deplaques fotovoltaiques i d’un aerogenerador com a única fons de subministramentelèctrica.

Altres instal·lacions de gestió de residus municipals

DeixalleriesDurant l’any 2003 han entrat en funcionament 26 noves deixalleries, St. Andreude la Barca (EMSHTR), Cadaqués (Alt Empordà), Sallent, Navàs, St. Vicenç deCastellet, Artés, Santpedor, Balsareny, Castellbell i el Vilar i Avinyó (Bages), Olesade Montserrat (Baix Llobregat), Celrà (Gironès), Mora d’Ebre (Ribera d’Ebre), Tossade Mar (Selva), Tàrrega, Bellpuig i Agramunt (Urgell), Sabadell II (VallèsOccidental) i Aiguafreda (Vallès Oriental) i 7 minideixalleries a Barcelona(EMSHTR)

Derivat de la cooperació econòmica en el desenvolupament del programa dedeixalleries, l’any 2003 s’han atorgat subvencions per un total de 2.450.000 euroscorresponents a peticions de 31 ens locals amb la distribució següent:


– 27 Deixalleries de nova implantació: EMSHTR (10), Ajuntament de Santa Cristinad’Aro (1), Ajuntament de Begur (1), Ajuntament de la Vila de Masquefa (1),Consell Comarcal del Tarragonès (1), Ajuntament de Mont-roig del Camp (1),Ajuntament del Pla de Santa Maria (1), Ajuntament de Vidreres (1), ConsellComarcal de la Selva (4), Ajuntament de Vilafant (1), Consell Comarcal delGironès (1), Consell Comarcal del Ripollès (2), Consell Comarcal del Solsonès (1) iConsorci Gestió de Residus Urbans de la Segarra (1).

– 38 Actuacions de complement d’obres i equipaments: Ajuntament de Sant Pol deMar (1), Ajuntament de Vila-seca (1), Ajuntament de Martorell (1), Ajuntamentde Calonge (1), Ajuntament de Palau-Solità i Plegamans (1), Ajuntament de Reus(1), Ajuntament de Tàrrega (1), Ajuntament de Valls (1), Consell Comarcal delPriorat (1), Consell Comarcal del Gironès (1), Consell Comarcal del Bages (1),Consell Comarcal de la Conca de Barberà (1), Consell Comarcal del Pallars Jussà(1), Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre (1), i l’EMSHTR (24).

– 3 Deixalleries mòbils: Consell Comarcal del Baix Ebre (1), Consorci de la Gestióde Residus Urbans de la Segarra (1) i Consell Comarcal del Priorat (1).

ESTAT ACTUAL D’IMPLANTACIÓ DE DEIXALLERIES A FINAL DE L’ANY 2003

ESTAT NOMBRE DE DEIXALLERIESEn funcionament 257En construcció 14En tràmit 47Total 318

A més, durant l’any 2003 es van lliurar a diferents ens locals 9 unitats dedeixalleria mòbil, pel que fa a Catalunya hi havia a finals del 2003 enfuncionament o en fase de posta en marxa, un total de 31 deixalleries mòbils.

Plantes de triatgeDurant l’any 2003 ha entrat en funcionament una nova planta de triatged’envasos lleugers a Llagostera. A més s’han ampliat les instal·lacions de lesplantes de Gavà-Viladecans i Berga.

Amb la nova planta de Llagostera s’ha arribat a les 15 instal·lacions de triatgede residus municipals en servei a Catalunya ( 5 plantes de triatge i 10 plantes detriatge d’envasos lleugers).

Pel que fa a l’activitat a les 10 plantes de triatge d’envasos lleugers, de les mésde 44.900 tones tractades, se’n van recuperar 30.300, és a dir un 68 % del total.

El 28 de juny de 2001, el Consell de Direcció de la Junta de Residus va aprovar elPrograma de Gestió dels Residus de la Construcció a Catalunya 2001-2006(PROGROC) que és l’instrument de planificació i ordenació territorial, econòmicai medi ambiental de les infraestructures i de les activitats dedicades a la gestió delsresidus de la construcció.

Els objectius generals del Programa tendeixen a assolir un alt nivell de gestiómedi ambiental dels residus de la construcció, en compliment dels objectius de la


Actuacions en l’àmbitdel Programa deGestió de Residus dela construcció a Catalunya (2001 – 2006)

Comissió Europea en matèria de reciclatge i seguretat ambiental de lesinstal·lacions, internalitzant en el projecte els costos de la construcció, l’enderroc ila rehabilitació de forma sostenible.

Les inversions s’assoleixen essencialment, a través de la iniciativa privada, i lainversió pública es destina, especialment a assolir els objectius i donar servei a totel territori. La inversió total prevista en el Programa pel període 2001-2006, és de25,42 M d’euros.

Aquests objectius s’han d’assolir mitjançant una sèrie d’actuacions que s’hanagrupat en els següents sis grans eixos d’actuació:

– Prevenció– Valorització– Disposició del rebuig en dipòsits controlats– Desplegament del model de gestió– Criteris pel desplegament de les infraestructures– Activitats de divulgació i formació

Instal·lacions de gestió de residus de la construccióDurant l’any 2003 la Junta de Residus de Catalunya ha informat favorablementels següents dipòsits controlats: Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès), Riudoms(Baix Camp), Ullà (Baix Empordà), Prullans (Cerdanya), ampliació dipòsit delPapiol (Baix Llobregat), Avià (Berguedà), Cercs (Berguedà), Dosrius (Maresme),ampliació dipòsit de Ponts (Noguera), Seva (Osona), Vinebre (Ribera d’Ebre),Montoliu de Lleida (Segrià), Lloret de Mar (Selva), Sant Cugat – El Papiol (VallèsOccidental - Baix Llobregat), Rubí (Vallès Occidental), Vilanova del Vallès (VallèsOriental),

En quant a les plantes de reciclatge de runes s’ha informat favorablement a lessegüents: Arenys de Munt (Maresme) i Ripollet (Vallès Occidental).

D’altra banda durant l’any 2003 han estat inscrits en el Registre General deGestors de Residus de Catalunya els dipòsits controlats de runes de Badalona(Barcelonès), Rubí (Vallès Occidental), Balaguer (Noguera), Amposta (Montsià),així com la planta de reciclatge de Sant Carles de la Ràpita (Montsià) i la planta detransvasament de Cassà de la Selva (Selva).

INSTAL·LACIONS AUTORITZADES DE GESTIÓ DELS RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ

ESTAT DIPÒSITS PLANTES DE PLANTES CONTROLATS TRANSVASAMENT DE RECICLATGE

En funcionament 42 7 9


D’altra banda durant l’any 2003 els dipòsits controlats de terres i runes de Cabrerade Mar (Maresme), Sant Joan de Vilatorrada (Bages), Roses (Alt Empordà) i Reus(Baix Camp) han assolit la seva capacitat màxima de disposició autoritzada, per laqual cosa s’ha procedit a la seva clausura. Així mateix la planta de reciclatge deresidus de la construcció de Granollers ha finalitzat la seva activitat.

El total de tones gestionades durant l’any 2003 en dipòsits controlats deresidus de la construcció ha estat de 6.164.451. Així mateix durant l’any 2003s’han reciclat 157.832 tones en plantes de reciclatge per a residus de laconstrucció.


Instal·lacions autoritzades en servei a Catalunya per a la gestió deresidus de la construcció a 31 de desembre de 2003

Clausura d’antics abocadors municipals fora d’ús i d’abocadors municipals deresidus de la construcció fora d’úsL’any 2003 s’ha actuat en 49 municipis clausurant i netejant 203 puntsincontrolats d’abocament (abocadors municipals fora d’ús, abocadors municipalsd’enderrocs i altres residus de la construcció fora d’ús i punts d’abocamentincontrolat). Aquestes actuacions s’han realitzat mitjançant una subvenció totalatorgada de 2.094.765,16 €, import subvencionat íntegrament per la Junta deResidus de Catalunya.

Els abocadors clausurats són: Alt Camp (Valls), Alt Empordà (Espolla, La Vajol,Vilafant, Portbou), Alt Penedès (Olesa de Bonesvalls), Alta Ribagorça (Vilaller),Anoia (Masquefa), Bages (Avinyó, Calders, Castellbell i el Vilar), Baix Camp(Vandellòs i Hospitalet de l’Infant), Baix Llobregat (Begues), Baix Penedès (Cunit,Vendrell), Garrigues (Cervià de les Garrigues, Les Borges Blanques), Gironès(Llagostera, Quart), Montsià (Ulldecona), Noguera (Balaguer, Ponts, Foradada, LaSentiu de Sió), Pla d’Urgell (Bell-lloc d’Urgell, Torregrossa), Segarra (Sanaüja, Torà),Segrià (Montoliu de Lleida, Alguaire), Tarragonès (Creixell), Urgell (Agramunt,Tornabous), Val Aran (Arres, Bossòst, Es Bòrdes, Naut Aran, Vielha e Mijaran,Canejan, Bausen, Les i Vilamòs), Vallès Occidental (Badia del Vallès), VallèsOriental (Castellterçol, Lliçà d’Amunt, Vallromanes, Granollers, Gualba).

Pel que fa a subvencions de naturalesa dinerària, durant l’any 2003 s’hainformat favorablement al pagament de les obres de clausura realitzades a:Badalona (EMSHTR), dipòsit del Garraf (EMSHTR), Vilanova i la Geltrú (Garraf),Granollers (Vallès Oriental), Santa Coloma de Farners (La Selva) i Santa Cristinad’Aro (Baix Empordà). L’import total de la despesa és de 2.144.132,10 euros.

Altres actuacions en la gestió de residus de la construccióAmb l’objectiu de promocionar la utilització de materials reciclats procedents dela valorització de residus de la construcció la Junta de Residus de Catalunya hadut a terme les actuacions següents:. – Condicionament i asfaltat de dos trams de camins al municipi de Viladecavalls(Vallès Occidental).– Condicionament i pavimentació de carrers al terme municipal de Castellolí(Anoia).– Repavimentació de carrers al terme municipal del Pont de Vilomara (Bages).

D’altra banda s’ha procedit a la contractació de la redacció del projecte il’execució de les obres d’arranjament amb materials reciclats d’un tram del camí ala planta de purins de Juneda, al terme municipal de Puiggròs.

La Junta de Residus ha continuat desenvolupant, durant l’any 2003, una sèried’actuacions iniciades en anys anteriors, adreçades a establir un model de gestiósostenible del sector porcí i en conseqüència una gestió medi ambiental de lesdejeccions ramaderes.

Pla de suport a la gestió de les dejeccions porcines

Els Departaments d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, i de Medi Ambient i Habitatgehan elaborat un Pla de suport a la gestió de les dejeccions porcines, que vaaprovar el Govern català en la seva sessió del 8 de gener de 2003, com ainstrument de coordinació de l’acció duta a terme pels diferents departaments


Actuacions en l’àmbitde les dejeccionsramaderes

implicats amb l’objectiu de donar suport a l’adaptació del sector porcí deCatalunya a un model viable de desenvolupament sostenible.

En el marc de les actuacions previstes en aquest Pla, durant el mes d’abril de2003 es van publicar al DOGC dos ordres per les quals es convocaven resolucionsd’ajuts relacionats amb la gestió de les dejeccions ramaderes a Catalunya pelssegüents conceptes:

– Finançament de les infraestructures necessàries per a la implantació, el control iel seguiment dels plans de gestió de dejeccions ramaderes.– Assessorament tècnic per a la correcta gestió i control de les dejeccionsramaderes.

En data 29 de setembre de 2003 es va signar un Conveni de col·laboració entre laJunta de Residus i la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya ambl’objectiu d’establir el marc de col·laboració per a difondre els aspectes recollits enla normativa en relació amb la correcta gestió de les dejeccions ramaderes i lafertilització de cultius, coordinant les actuacions dels seus associats de forma ques’implantin les millores necessàries en la gestió de les dejeccions ramaderes.

Convocatòria d’ajuts per a l’elaboració de Plans de Gestió de dejeccionsramaderes

Dins del marc de les convocatòries d’ajuts per a l’elaboració del Plans de Gestió dedejeccions ramaderes, durant el segon semestre del 2003 s’han adjudicat ajuts pervalor de 1.052.486,84 euros.

En el marc del Pla de Suport a la Gestió de les Dejeccions Ramaderes, que elGovern va aprovar i presentar el passat mes de gener, s’ha assolit un dels eixosd’aquest Pla que contempla el suport econòmic per a la implantació de lesinfraestructures que han de permetre la correcta gestió dels excedents de lesdejeccions ramaderes.

Un cop transcorregut el termini de presentació de sol·licituds, s’ha emès laprimera Resolució d’ajuts per import d’1.179.142,41 €, que comportarà la dotacióde diferents infraestructures per a donar servei a un total de més de 100explotacions ramaderes. L’ajut atorgat s’emmarca en 18 Plans individuals i 7 Planscol·lectius. L’import atorgat correspon al 25% de l’import sol·licitat, seguint elstermes previstos en les Bases de la convocatòria, i suposarà induir una inversiótotal de 4.675.335 pel desplegament d’aquestes infraestructures.

Instal·lacions per a la gestió de dejeccions ramaderes

DESPLEGAMENT DE LA IMPLANTACIÓ D’INSTAL·LACIONS PER A LA GESTIÓ DE DEJECCIONS RAMADERES PEL QUE FA REFERÈNCIA

A BASSES COL·LECTIVES I PLANTES DE TRACTAMENTTIPUS D’INSTAL·LACIÓ ESTAT NOMBREBasses de purins col·lectives En funcionament 11Plantes de compostatge pels fems En funcionament 11Plantes de tractament de purins En funcionament 3

En construcció 2Total 27


Instal·lacions per a la gestió de residus ramaders en funcionament i construcció a Catalunya a 31 dedesembre de 2003


La Junta de Residus disposa d’una assessoria jurídica que realitza una importanttasca d’assessorament i suport jurídic en matèria de residus, tant a sol·licitudd’altres Departaments i administracions com a petició d’empreses i dels ciutadansen general.

Té encomanada la tasca de la tramitació d’expedients sancionadors perinfraccions de la normativa vigent en matèria de residus i la realització delsrequeriments que siguin pertinents als efectes de prevenir, rectificar i millorar lagestió dels residus. Així mateix, tramita els expedients d’autorització detransportistes de residus, els expedients de declaració de subproducte, elsexpedients de subvencions directes, l’acreditació de laboratoris, i l’anul·lació defitxes d’acceptació.

L’assessoria jurídica de la Junta de Residus intervé activament en l’elaboraciódels convenis signats per la Junta de Residus i en l’àmbit de la contractacióadministrativa.

El suport i assessorament jurídic que presta la Junta de Residus abasta tambél’elaboració d’esborranys de normativa en matèria de residus.

Sol·licitud d’informació

Durant l’any 2003, s’han atès un total de 31.819 sol·licituds d’informació viatelefònica, més de 3.494 consultes escrites (entre correus electrònics iconvencional), i 513 visites relacionades amb els procediments administratius, lagestió i el tractament tant de residus industrials com municipals. Aquest nombrede consultes ha estat un 5,1% superior al de l’any anterior.

També cal destacar les visites a la web de la Junta de Residus que han estatdurant l’any 2003 de 343.028 això representa un promig de 940 visites diàries.Això representa un increment de 31, 34% respecte l’any anterior.

ComunicacióDurant l’any 2003, s’ha continuat fomentant actuacions i campanyes desensibilització per la correcta gestió dels residus de Catalunya.

A través de la campanya publicitària adreçada a tot el territori català “el teupetit gest pot canviar el món”, s’ ha continuat amb la línia de reforçar laconscienciació ciutadana sobre la importància que té la col·laboració en larecollida selectiva. La campanya ha estat present a principis d’any, a televisió,premsa i ràdio.

S’han continuat impulsant i assessorant campanyes locals de recollidaselectiva d’envasos entre els ens locals adherits als convenis d’Ecoembes iEcovidrio, portant-se a terme un total de 90 campanyes.

Pel què fa a les campanyes d’implantació, ampliació i reforç de la recollidaselectiva de les deixalles orgàniques, des de la Junta de Residus s’ha continuatfinançant i assessorant als ens locals. L’any 2003 s’ha atorgat una subvenció enconcepte de campanyes de comunicació pel foment de la recollida selectiva de lafracció orgànica a un total de 50 ens locals per un import de 1.891.437,33 €.

Com a conseqüència de la implantació del sistema integrat de residus demedicaments, SIGRE, s’ha portat a terme una nova campanya de sensibilitzaciósobre la recollida de residus amb l’objectiu de fomentar el retorn dels envasos demedicaments a més dels propis fàrmacs, destacant la necessitats de gestionarcorrectament aquests residus.

S’ha repetit un any més l’atorgament de Premis de Recollida Selectiva iReducció de Residus 2002 per donar reconeixement als ens locals, establiments


Actuacions enl’àmbit del’AssessoramentJurídic

Actuacions enl’àmbit de lainformació

comercials de distribució i de serveis i també a entitats de servei públic i entitatscíviques que s’han distingit en la correcta gestió dels residus i, en especial a lesactuacions de valorització i minimització d’aquests. S’han atorgat premis alsmunicipis que recuperen més residus per habitant, que apliquen la recollidaselectiva de la brossa orgànica a tot el municipi i als millors percentatges derecollida selectiva de la brossa orgànica per habitant. Als establiments comercials,de distribució i de servei se’ls ha premiat pels resultats de recuperació de residuspropis així com per les actuacions que han contribuït i promogut la reducció delsresidus i la comercialització de productes de consum més respectuosos amb elmedi ambient.

L’any 2003 la Junta de Residus ha promogut noves exposicions i materials dedivulgació per cedir en préstec als ens locals. S’ha produït un inflable com a recursde difusió lúdic que ha demostrat ser un element que aconsegueix transmetremissatges relacionats amb la recollida selectiva dels residus a través de laparticipació dels infants. Durant aquest any l’inflable ha participat a diferentsesdeveniments del territori català. També s’ha produït una nova exposició pelfoment de la recollida selectiva de les deixalles orgàniques. La nova exposició delletres gegants “Orgànica” ha estat concebuda per informar i sol·licitar lacol·laboració dels ciutadans. L’exposició, que es va estrenar al mes d’octubre, aparticipat en diferents trobades i activitats de caràcter local emmarcades en lescampanyes d’implantació de la recollida selectiva de la fracció orgànica.

S’ha seguit participant i exposant en Fires entre les que cal destacar: FiraMediterrània a Tarragona, Fira multisectorial a Constantí, Fira Ecoviure deManresa, Fira d’Olot, Festa del Club Super3 de Televisió de Catalunya, l’Aeroportde Barcelona, Port de Barcelona i Saló de la Infància i Joventut.

Altres actuacions realitzades han estat la tramesa del joc educatiu Entorn-net atotes les escoles i entitats educatives de Catalunya i la continuïtat del programa devisites als serveis públics de tractament de residus dirigit també als escolars.

A través de convenis de col·laboració s’ha treballat amb l’associació AIRES(Associació Intersectorial de Recuperadors i Empreses Socials de Catalunya)afavorint actuacions de foment de la inserció social en l’àmbit de la gestió delsresidus, s’ha col·laborat amb la FECAC (Federación de Entidades CulturalesAndaluzas en Cataluña) en l’ambientalització de la Feria d’Abril i elsesdeveniments més significatius de la Federació, s’ha donat continuïtat al conveniamb la Universitat Rovira i Virgili amb el programa APQUA (aprenentatge delsproductes químics, els seus usos i aplicacions) en la formació de professorat através dels centres de recursos pedagògics i s’ha col·laborat amb l’AssociacióCatalana de Municipis i la Federació de Municipis de Catalunya per a ladivulgació de la normativa de residus mitjançant seminaris.

Sistemes d’informacióPel que fa als sistemes d’informació de la Junta de Residus durant l’any 2003 espoden destacar les següents actuacions:

– S’ha posat en marxa el projecte per a la creació i implantació d’un sistemad’informació per a l’optimització de la gestió de residus industrials a productors,transportistes, gestors i laboratoris, anomenat Sistema Documental de Residus(SDR), mitjançant l’aplicació de les noves tecnologies– Realització d’una auditoria externa d’adequació i compliment de la LleiOrgànica de Protecció de Dades de Caràcter Personal 15/99 (LOPD), millorant els


procediments i elaborant un nou Document de Seguretat– Elaboració de la setena versió del Programa d’Ajuda per a la realització de laDeclaració anual de Residus Industrials (PADRI’03)– Destaquem en l’apartat d’aplicacions de la base de dades: nou aplicatiu per alDepartament d’Assessoria de Contractació, nou sistema de gestió de les dejeccionsramaderes.– Creació d’un Data Mart per a l’Àrea d’Informació per a la millora de la gestióestadística dels residus.– Dins del sistema d’Informació geogràfica s’ha implantat i s’ha donat formació dela nova versió del programari GeoVisor, eina GIS enfocada per a l’ús d’u


2.9 Centre per l’Empresai el Medi Ambient

El Centre per a l’Empresa i el Medi Ambient (CEMA) és l’eina del Departament deMedi Ambient i Habitatge que promou l’adopció de pràctiques i tecnologies quecondueixen a la reducció en origen dels residus i emissions contaminants quepuguin generar les indústries catalanes en els seus processos productius.Va iniciar les seves activitats l’1 de juliol de 1994, integrat funcionament en laJunta de Residus i sota la denominació de Centre d’Iniciatives per a la ProduccióNeta (CIPN); la seva creació va ser conseqüència de les accions previstes dins elPrograma de gestió de residus especials a Catalunya (1994-2000).Es va constituir com a societat anònima denominada Centre d’Iniciatives per a laProducció Neta, SA (Acord de Govern de la Generalitat de 30 de juliol de 1998),per impulsar els avantatges de la Producció Neta, que permet integrar el mediambient en la gestió global de l’empresa i garanteix una competitivitatempresarial en un marc de sostenibilitat mediambiental.Finalment, es va considerar oportú canviar la seva denominació per l’actual:Centre per a l’Empresa i el Medi Ambient, SA (CEMA) (Acord de Govern de laGeneralitat de 26 de juny de 2000), ja que, en l’actualitat, els serveis que ofereixno només estan lligats a l’impuls de la Producció més Neta, sinó també adreçats aactuar com a interfície en les relacions entre els diferents sectors empresarials i elDepartament de Medi Ambient i Habitatge.

– Atendre i vehicular les consultes i les consideracions de les empreses i delssectors empresarials respecte de les polítiques de millora de la protecció del mediambient.– Assessorar i donar suport a les empreses, especialment:

a) En l’elaboració d’estratègies integrades de prevenció de la contaminacióals processos i productes i en l’adopció de pràctiques, tècniques i tecnologiesque permetin una reducció efectiva de les seves emissions contaminants,mitjançant diagnòstics, projectes, participació en grups de treball, projectes-demostració i desenvolupament de recerca aplicada, i la promoció de lasubscripció de convenis i acords voluntaris en l’àmbit de la milloraambiental.b) En la introducció de millores destinades a l’ecoeficiència, la implantacióde normes de certificació ambiental i l’obtenció de distintius de qualitatambiental.c) En la formació i capacitació de personal en coneixements de gestióambiental, sobretot en les Bones Pràctiques.

– Promoure el desenvolupament del sector de béns i serveis ambientals.– Atendre encàrrecs d’institucions i establir acords amb aquestes i amb organismesinternacionals o institucions de països tercers, en l’àmbit de les finalitats pròpiesde la societat.– Organitzar activitats de formació i difusió com ara conferències, jornades icongressos relatius a la gestió ambiental de les empreses, i també elaborarinformes i estudis, i participar en grups de treball i reunions d’experts per al’estudi de temes relacionats amb les finalitats pròpies de la societat.

250 2. ACTIVITATS—2.9. CENTRE PER L’EMPRESA I EL MEDI AMBIENT

Objecte social

Òrgans de govern

La Junta General de socis del CEMA, societat anònima unipersonal, es compond’un únic soci, la Generalitat de Catalunya, representada per la Sra. Glòria Riera iAlemany, directora general de Patrimoni del Departament d'Economia i Finances.

El Consell d’Administració del CEMA està format pels membres següents:

– President: Sr. Maria Genoveva Català i Bosch, secretària general del Departament de Medi Ambient i Habitatge.

– Vicepresident: Sr. Jordi Sala i Casarramona, director general de Planificació Ambiental del Departament de Medi Ambient i Habitatge.

– Vocals: Sra. Maria Àngels Espuny i Solé, cap del Gabinet del Conseller del Departament de Medi Ambient i Habitatge

Sra. Isolda Lechuga i Ferrer, cap de la Divisió de Recursos de l’Agència Catalana de l’Aigua

Sra. Glòria Riera i Alemany,directora general de Patrimoni del Departament d'Economia i Finances

Sr. Alfons Manel López i Salgueiro, director general de Qualitat Ambiental del Departament de Medi Ambient i Habitatge

Sr. Ramon Tella i Ribes, gerent de la Junta de Residus

Sr. Pere Torres i Grau, secretari per a la Planificació Territorial del Departament de Política Territorial i Obres Públiques

Sr. Víctor Macià i Casals, conseller delegat i gerent del Centre per a l’Empresa i el Medi Ambient.

– Secretària no vocal: Sra. Catalina Cerdà i Pons, advocada en Cap del Departament de Medi Ambient i Habitatge.


Amb l’objectiu d’impulsar i difondre el concepte d’ecoeficiència, la integració dela variable ambiental en la gestió empresarial i les eines que es posen a l’abast deles empreses en aquest sentit, el CEMA va organitzar durant l’any 2003 19 cursos iseminaris adreçats principalment a empreses i professionals.Ha continuat la Col·lecció sobre Prevenció de la Contaminació al llarg de l’any2003, que pretén facilitar la tasca de les empreses interessades a millorar la sevagestió ambiental agrupant publicacions de diferents unitats del Departament deMedi Ambient i Habitatge en un únic document.

Diagnosi ambiental d’oportunitats de minimització (DAOM)Una DAOM és l’avaluació d’una activitat industrial per detectar possiblesoportunitats de prevenció i reducció en origen de la contaminació, i perproporcionar a l’empresa les dades suficients perquè pugui orientar la sevaestratègia empresarial cap a pràctiques i tecnologies més ecoeficients que siguintècnicament i econòmicament viables.

Grup de TreballEl Grup de Treball és una eina destinada a l’estudi de les alternatives de prevenciói reducció en origen de la contaminació per aplicar a un sector industrial o a unaàrea geogràfica. Es basa en la mateixa metodologia que la DAOM i consta de lesetapes següents:– La realització d’una DAOM individual a cada una de les empreses participants.– La celebració de reunions periòdiques monogràfiques sobre temes específics deprevenció i reducció en origen de la contaminació i que siguin d’interès per alsector o l’àrea geogràfica objecte del Grup de Treball.– L’elaboració d’un informe final que reculli les conclusions de les reunionsmonogràfiques i de les alternatives de reducció de la contaminació identificades.El Grup de Treball és format per:– Diferents empreses d’un mateix sector o subsector industrial o una àreageogràfica concreta.– Un expert que elabora les DAOM, coordina les reunions de treball i redactal’informe final.– Una associació empresarial, gremi o agrupació local que dóna suport logístic alprojecte i a la qual estan lligades les empreses participants.Durant l’any 2003, han finalitzat els tres grups de treball iniciats l’any 2002:– Un Grup de Treball amb 7 empreses del sector d’arts gràfiques amb empresesgironines, fruit del conveni signat amb el Gremi d’Indústries Gràfiques deCatalunya.– Dos grups de treball amb un total de 16 empreses del sector de l’adobament dela pell, 7 de les quals pertanyen al subsector de pell petita i 9 al subsector de pellde vacum, com a desenvolupament dels convenis corresponents signats amb laUnió d’Adobadors de Catalunya.


Activitats

Difusió

Eines per a lesempreses

Ajuts

Sol·licituds de subvencióDins la línia d’ajuts de la Junta de Residus, definida a la Resolució de 20 de febrerde 2001 (DOGC núm. 3364, de 6.4.2001), i en coordinació amb aquesta, s’harealitzat durant l’any 2003 la revisió tècnica de 92 sol·licituds.

Sol·licituds de deducció fiscalEl CEMA col·labora amb la Direcció General de Qualitat Ambiental en l’àmbit del’aplicació del Reial decret 1594/1997, de 17 d’octubre, pel qual es regula ladeducció d’inversions destinades a la protecció del medi ambient.Al llarg de l’any 2003, el CEMA ha emès informe tècnic sobre 1 sol·licitud deconveni amb el Departament de Medi Ambient i Habitatge a fi d’establir si lesactuacions són susceptibles d’acollir-se a aquestes deduccions, i ha emès dictamentècnic sobre 95 sol·licituds de certificat de convalidació d’inversions destinades ala protecció del medi ambient. Els dictàmens emesos pel CEMA corresponen aactuacions que són susceptibles de tenir com a objectiu la prevenció en origen dela contaminació.Al llarg de l’any 2003, el CEMA ha elaborat els informes tècnics sobre 48sol·licituds de certificat de convalidació d’inversions destinades a la protecció delmedi ambient que representen 94 establiments. En aquest cas, els informes tècnicscorresponen a actuacions destinades a evitar o reduir la contaminació atmosfèricaprocedent de les instal·lacions industrials.

Programa de Bones Pràctiques ambientals (PBPA)

El CEMA ha col·laborat amb la Direcció General de Planificació Ambiental en lacontinuació del programa, en diverses actuacions:– Participació a les sessions de formació i sensibilització en Bones Pràctiquesambientals incloses a la prova pilot del Programa dissenyat per a l’àread’administració i oficines.– Desenvolupament de l’actuació de formació i sensibilització de la prova pilot delPrograma adreçat al sector hoteler, amb la participació d’hotels de muntanya,


Altres activitats

DAOM per sectors

8% 6%

17%

13%

4%9%1%

17%

7%

18%

costa i ciutat.– Finalització de manuals sobre PBPA aplicables als laboratoris i a empreses deserveis logístics.– Actualització del web del Programa de Bones Pràctiques ambientals, en haverconstatat un ritme de consulta per part dels usuaris que ha permès la difusió delPBPA.

EstudisS’han elaborat els estudis següents:– Prevenció de la contaminació a la indústria càrnia– Prevenció de la contaminació a la indústria de l’adobament de la pell– Prevenció de la contaminació a la indústria làctia– Actualització i adaptació a format web d’una base de tecnologies, centrada, enuna primera versió, al sector tèxtil i al sector paperer– Revisió tècnica d’estudis de minimització, segons el RD 952/1997– Ús racional de l’aigua a la indústria catalana– Sistema de suport a la decisió per a l’establiment de límits d’abocament– Guies catalanes sobre les Millors Tècniques Disponibles, preparació dedocuments de base: adobament de la pell, monitorització– Actualització de la base de dades d’emissions atmosfèriques de la DireccióGeneral de Qualitat Ambiental.

AssessoramentEl CEMA desenvolupa tasques de suport a les altres unitats del Departament deMedi Ambient i Habitatge pel que fa a prevenció i reducció en origen de lacontaminació, especialment a la introducció de conceptes d’ecoeficiència en lesempreses. Aquest assessorament es fa extensiu a les empreses, de les quals durantl’any 2003 s’han atès 886 consultes, 593 de les quals han estat telefòniques i 293mitjançant d’internet.

ConvenisEl CEMA ha participat en el seguiment i desenvolupament de diversos convenisde col·laboració signats pel Departament de Medi Ambient i Habitatge ambinstitucions o agrupacions empresarials com ara AFAQUIM, el Col·legid’Economistes de Catalunya, PIMEC-SEFES, ESADE, els Joves Agricultors iRamaders de Catalunya, el Gremi d’Indústries Gràfiques de Catalunya o la Uniód’Adobadors de Catalunya.

Ha col·laborat també amb l'Associació de Sèniors Espanyols per a laCooperació Tècnica, SECOT, perquè els mecanismes de suport a l'empresa de quèdisposen el Departament de Medi Ambient i Habitatge i, en particular, el CEMA,assoleixin una difusió major entre el sector empresarial català.Igualment, el CEMA ha col·laborat amb la DGQA en la Ponència Ambiental de laIIAA, la Ponència Tècnica de Qualitat Ambiental de l’EMAS i el Distintiu degarantia de qualitat ambiental.


El Centre per a l’Empresa i el Medi Ambient (CEMA) va ser designat per les partscontractants del Conveni de Barcelona de 1996 com a Centre d’Activitat Regionalper a la Producció Neta (CAR/PN), i des d’aleshores és un dels sis centresd’Activitat Regional (CAR) del Pla d’acció per a la Mediterrània (PAM).Cada centre d’aquests s’ocupa d’una àrea temàtica determinada; concretament, ladel CAR/PN és la promoció, difusió de la prevenció i reducció en origen de lacontaminació de les activitats industrials dels països mediterranis.Interactua amb els diferents organismes i institucions que treballen en la Regió icoordina una xarxa de Punts Focals Nacionals (PFN) a la Mediterrània. Tambécol·labora en els projectes i activitats coordinats per la Unitat de Coordinació delPAM, la Comissió Mediterrània de Desenvolupament Sostenible (CMDS) i elsaltres centres d’activitat regional.

Algunes de les funcions que es desenvolupen son:– Participar en les activitats i reunions organitzades en el marc del PAM icol·laborar amb els grups de treball de la CMDS.– Coordinar una xarxa de Punts Focals Nacionals designats per cada un dels païsosque formen part del PAM (20 països + UE).– Assessorar en temes de Producció més Neta i prevenció de la contaminació, ifacilitar la transferència de tècniques i tecnologies en la Regió.– Promoure l’intercanvi d’experts, l’establiment de projectes i les activitats decapacitació.– Difondre i publicar casos pràctics i exemples reals de prevenció de lacontaminació duts a terme per les indústries mediterrànies.– Dur a terme i publicar estudis sobre temes i sectors d’interès per a la Regiórelacionats amb la prevenció de la contaminació.

DifusióDins de les activitats de difusió l’any 2003, el CAR/PN ha realitzat:– CPNews, núm. 13, 14 i 15 del butlletí amb notícies i informació sobre activitatsde Producció + Neta desenvolupades en la regió Mediterrània– MedClean: 12 nous exemplars, amb exemples pràctics de l’aplicació de laProducció + Neta a Catalunya, Bòsnia Herzegovina, França i Croàcia– Tercer exemplar del RAC/CP Annual Technical Publication - MediterraneanEntreprises and Sustainability– Tríptic sobre la Prevenció de la contaminació en el sector d’arts gràfiques– Vídeo sobre prevenció de la contaminació en la indústria d’adobament de la pell– DAOM: curs d’autoaprenentatge– Pàgina web: actualització i manteniment– Distribució dels materials i publicacions del CAR/PN.

ReunionsEl CAR/PN organitza, periòdicament, reunions i seminaris de formació, bé siguiamb els seus PFN o amb experts de la regió.L’any 2003, el CAR/PN va organitzar 12 reunions i sessions de formació; caldestacar-ne el seminari per a professionals mediterranis de la comunicació sobremedi ambient i desenvolupament sostenible de la regió mediterrània. o elsseminaris de formació sobre la metodologia de la Diagnosi ambientald’oportunitats de minimització (DAOM).


Activitats d’Ambit Internacional

Estudis, guies i plansD’entre els estudis, cal destacar:– Estat de la Producció més Neta en els països del Pla d’acció per a la Mediterrània– Alternatives de prevenció de la contaminació en el sector dels serveis logístics– Situació de la indústria d’arts gràfiques en la Mediterrània– Estudi sobre l’organització del teixit industrial i empresarial en la Mediterrània.D’entre les guies i plans, cal destacar:– Guia regional per a l’aplicació de MTD a fonts industrials de DBO, nutrients i sòlidsen suspensió. Realitzada en el marc del projecte del Global Environmental Facility(GEF) per implantar el Programa d’accions estratègiques. Idioma anglès.– Guia regional per a l’aplicació de MTD i tecnologies més netes a empresesmediterrànies. Realitzada en el marc del projecte del Global Environmental Facility(GEF) per implantar el Programa d’accions estratègiques. Idioma anglès.– Pla regional per a la reducció dels residus perillosos procedents de la indústria en un20% l’any 2007. Realitzat en el marc del projecte del Global Environmental Facility(GEF) per implantar el Programa d’accions estratègiques. Aprovat per les PartsContractants del Conveni de Barcelona. Idiomes anglès, francès i castellà.

Projectes– Capacitació en Producció + Neta a Bòsnia i Herzegovina. Projecte en el marc delprograma europeu LIFE-Third countries, que té l’objectiu de crear un centre deProducció + Neta en el país i la capacitació de professionals mitjançant latransferència de coneixements, la informació i la formació. El CAR/PN hi participacom a centre expert donant suport i assistència tècnica.- Determinació de les accions prioritàries per elaborar i implantar el Programad’accions estratègiques per a la regió Mediterrània. El CEMA-CAR/PN hacol·laborat en l’esmentat projecte mitjançant l’elaboració dels documents guia, ien l’organització d’un curs regional de formació.- Projecte ACORN – EPICENTRE, comparació de la metodologia de la DAOM il’EMAS.


2.10 Centre de laPropietat Forestal

El Centre de la Propietat Forestal (CPF) és un òrgan de l’Administració forestal deCatalunya, participat pel sector forestal privat, que té com a objectiu promourel’ordenació i la gestió dels boscos de titularitat privada.

La Llei 7/1999, del Parlament de Catalunya, li atribueix la condició d’entitatde dret públic, dotada de personalitat jurídica pròpia i plena capacitat d’obrar, queajusta la seva activitat al dret privat. És adscrit al Departament de Medi Ambient iHabitatge de la Generalitat de Catalunya.

El Parlament de Catalunya, per mitjà de la Llei 31/2002, de 30 de desembre,de mesures fiscals i administratives, ha introduït diverses modificacions en la Llei7/1999, del CPF.

La primera modificació de la Llei elimina la limitació que representava elrequeriment de disposar d’una finca forestal d’un mínim de 10 ha, o d’agrupar-sefins a arribar a aquesta superfície, a fi de disposar d’un instrument d’ordenacióforestal. L’actual redactat de la Llei no imposa cap limitació de superfície peresdevenir membre del CPF i facilita la integració en el CPF de tots els propietarisforestals privats.

La segona modificació crea la figura del Pla simple de gestió forestal, com anou instrument d’ordenació, al costat dels plans tècnics de gestió i milloraforestals i dels projectes d’ordenació. El Pla simple fa possible l’ordenació de lesfinques privades amb una superfície inferior a 25 ha.

Finalment, un element d’ordre intern és la modificació del règim del seupersonal; el personal del CPF es regeix pel dret laboral, llevat del personal queocupa places reservades, per la naturalesa de llur contingut, a funcionaris públics.

– Participar en l’elaboració de la planificació forestal, especialment en lessuperfícies forestals de titularitat privada.– Donar suport tècnic i econòmic per elaborar els instruments d’ordenacióforestal, i vetllar perquè s’executin.– Tramitar i aprovar els instruments d’ordenació forestal en terrenys de titularitatprivada.– Divulgar mètodes de silvicultura sostenible per produir i conservar els terrenysforestals i assessorar en l’aplicació pràctica dels coneixements tècnics forestals i enla redacció dels instruments d’ordenació forestals.– Aplicar els instruments de foment forestal tot acordant l’atorgament dels ajuts iels incentius corresponents i fiscalitzant-ne la destinació efectiva d’acord amb lafinalitat prevista.– Administrar el Fons forestal dels boscos privats de Catalunya. – Informar i ésser escoltat en relació amb l’aprovació de qualsevol normativa iinstrument de planejament o projecte que afecti superfícies forestals de titularitatprivada.

Els principals objectius per a l’any 2003 són els següents:– Consolidar el CPF com a Administració única dels boscos privats de Catalunya.– Agilitar i millorar els procediments de l’Administració forestal en els boscosprivats.– Generalitzar l’ordenació forestal a tot el territori forestal privat, mitjançant el Platècnic de gestió i millora forestal (PTGMF) i el Pla simple de gestió forestal (PSGF),i, també, mitjançant polítiques horitzontals i territorials específiques.– Executar un programa pilot de seguiment de l’aplicació dels PTGMF a quatrecomarques, per generalitzar-lo en el futur arreu del territori.– Donar suport a la implantació de la certificació forestal a Catalunya i adaptar els

260 2. ACTIVITATS—2.10. CENTRE DE LA PROPIETAT FORESTAL

Funcions

Objectius

PTGMF als criteris de certificació forestal.– Elaborar i aplicar experimentalment indicadors de gestió forestal sostenible.– Desenvolupar el Pla d’innovació i transferència de tecnologia (Pla d’ITT).

El Consell Rector és l’òrgan de direcció i de control de l’activitat del Centre de laPropietat Forestal. La Llei 7/1999, de 30 de juliol, del Centre de la PropietatForestal, preveu que el Consell Rector estigui format per 15 persones, 7 de lesquals pertanyin a l’Administració de la Generalitat i 8 siguin representants delsector privat, escollides entre propietaris forestals que disposin de PTGMFaprovats.Actualment, i segons prescriu la disposició transitòria quarta de la Llei 7/1999, elCentre de la Propietat Forestal, fins que el Govern no convoqui eleccions, esgoverna per un Consell Rector provisional, la composició del qual, durant l'any2003, ha estat la següent:

President: Sr. Josep Maria de Ribot i MundetVicepresident: Sr. Josep Maria Casas i ClotetVocal: Sr. Joan Botey i SerraVocal: Sr. Miquel Corominas i Viñas Vocal: Sr. Joan Garolera i de PradesVocal: Sra. Isabel Molinas i de Ferrer Vocal representant del Departament d’Economia i Finances: Sra. Glòria Riera i AlemanyVocal representant del Departament de Medi Ambient i Habitatge: Sr. Ignasi Rodríguez i GalindoSecretari: Sr. Xavier Mateu i Llevadot.

Durant l’any 2003, el Consell Rector s’ha reunit 14 vegades i ha aprovat 356PTGMF nous.

Per analitzar i debatre els temes tècnics tractats, el Consell Rector disposad’una Comissió Tècnica Delegada. Les principals tasques que desenvolupa aquestaComissió són:– La revisió tècnica i proposta de condicionants dels PTGMF a aprovar, i de lesmodificacions associades als PTGMF i PSGF aprovats.– Preparar propostes tècniques per abordar temes específics dins l’espai forestalprivat (rompudes, incendis, camins, activitats extractives, etc.)– Avaluar i interpretar els diferents informes preceptius tramesos per altresadministracions i que poden condicionar l’execució dels PTGMF i PSGF.– Avaluar els informes tècnics dels Plans especials dels EIN– Altres tasques que li pugui encomanar el Consell Rector.

La Comissió Tècnica Delegada es reuneix amb una periodicitat mensual, i elsacords que es prenen es traslladen al Consell Rector del CPF perquè siguinratificats i aprovats, si escau.


Consell Rector

La Comissió Tècnica Delegada està composta per:

President del CPF Sr. Josep M. de Ribot i Mundet, Membre de la Comissió del CPF Sr. Ramon Casamada i Faus, Vocal del Consell Rector del CPF Sr. Joan Garolera i de Prades, Vocal del Consell Rector del CPF Sra. Isabel Molinas i de Ferrer, Cap de Secció d’Ordenació de Producció Forestal del DMAH Sr. Joaquim Rodríguez MedinaCap de l’Àrea Tècnica del CPF Sra. Teresa Cervera Zaragoza, Secretari de la Comissió i responsable de Planificació Forestal del CPF. Sr. Ricard Farriol i Almirall,

En el decurs del darrer exercici, aquesta comissió s’ha reunit 13 vegades i s’han fetpropostes d’aprovació de 356 PTGMF nous i 485 modificacions de PTGMF jaaprovats.


Segons el Programa d’actuació per a l’any 2003 aprovat pel Consell Rector delCentre de la Propietat Forestal celebrat el 27 de febrer, i presentat en aquesta dataal conseller de Medi Ambient, les activitats del CPF durant l’any 2003s’estructuren en set línies d’actuació.

Durant l'exercici 2003, el Centre de la Propietat Forestal ha actuat en la línia degarantir el compliment de les competències i funcions que té atribuïdes, i la sevaaplicació pràctica, però també ha continuat insistint en la dotació i estructuracióde mitjans i equips de treball, atès que es tracta d’una entitat en ple procés deconsolidació.

S’ha comptat amb suport extern per a la gestió econòmica i d’assessoramentjurídic, i s’ha encarregat també una auditoria externa.

Durant l’any 2003, s’han fet, en el registre del CPF, 5.960 assentamentsd’entrada de documents, i 10.987 de sortida. L’any 2002 van ser 6.206 i 10.617,respectivament.

S’ha executat la primera fase de rehabilitació de la Ferrussa, com a nova seudel CPF, i s’ha senyalitzat l’accés al CPF.

L’actual parc mòbil del CPF està format per 9 vehicles tot terreny i un turisme.També s’han adquirit equips i material de treball i de seguretat per al personal quefa treball de camp, als efectes de millorar-ne les condicions de treball.

La modificació de la Llei 7/1999, de 30 de juliol, del Centre de la PropietatForestal, va crear el Pla simple de gestió i millora forestals com a nou instrumentper a l’ordenació dels terrenys forestals amb una superfície inferior a 25 hectàrees.

L’Ordre MAB/394/2003, de 18 de setembre, ha regulat el contingut,l’aprovació, la revisió i el seguiment dels PTGMF i PSGF. S’han aprovat, també, lesinstruccions per aplicar aquesta normativa.

Ha continuat la tasca de digitalització i georeferenciació dels plans tècnics degestió i millora forestals aprovats. Fins a 31 de desembre, s’han dut a termeaquestes actuacions en 1.993 plans tècnics, que han estat digitalitzats amb elsistema d’informació geogràfica (SIG) MiraMon.S’ha posat en funcionament el nou web del Centre de la Propietat Forestal.S’ha redactat el Pla d’ambientalització i la Carta de Serveis del CPF.

En el decurs de l’any 2003, el cens de propietaris forestals s’ha incrementat en559 noves altes i amb 51.977,7 noves ha forestals. Així doncs, el nombre depropietaris inscrits al cens a 31 de desembre de 2003 és de 2.887, amb 391.564,3ha forestals. El 31 de desembre de 2002 era de 2.328 propietaris, amb 339.586,6ha forestals.

Durant l'exercici, s'han aprovat 356 nous plans tècnics de gestió i millora forestals,que suposen 50.788 ha ordenades noves.

D'ençà de l'any 1991 fins a 31 de desembre de 2003, s'ha aprovat un total de2.036 PTGMF, amb un total de 312.723 ha ordenades, el 20,7% de la superfícieforestal privada de Catalunya.


Activitats

Serveis generals

Desplegamentd’instrumentsnormatius

Sistema d’informació

Ordenació forestal

S’ha donat suport a la implantació de la certificació forestal a Catalunya amb lasignatura del Conveni de suport tècnic i administratiu amb l’Ens CatalàSol·licitant de la Certificació Forestal (ENSCAT), l’única entitat sol·licitant de lacertificació forestal a Catalunya reconeguda per la Paneuropean Forest Certification(PEFC).

S’ha adaptat el model de PTGMF als criteris exigits per la certificació forestal is’han elaborat i aplicat experimentalment indicadors de gestió forestal sostenible.

S’ha desenvolupat l’aplicació informàtica METABOSC per facilitar la redacciódels plans tècnics de gestió i millora forestals i així poder fer-ne el seguiment desdel sistema d’informació geogràfica. Actualment, aquesta aplicació s’està adaptantals plans simples de gestió forestal.

També s’està donant suport a projectes de valorització energètica de labiomassa forestal i a l’anàlisi de viabilitat tècnica i econòmica de la seva gestió.

S’aplica, amb èxit, el Programa pilot de seguiment de l’aplicació dels PTGMF a lescomarques del Berguedà, el Bages, Osona i la Selva, que és on es realitzen el majornombre d’actuacions de gestió forestal, a fi de generalitzar-lo en el futur arreu delterritori. Aquest programa consisteix a assajar l’actuació coordinada dels tècnicsdel CPF amb els altres tècnics forestals del Departament de Medi Ambient iHabitatge (DMAH) adscrits al territori i amb els agents rurals per assessorar elssilvicultors i fer-ne un seguiment de proximitat de la realització dels treballsforestals previstos en el PTGMF.

Els serveis del CPF han tramitat la modificació de 485 PTGMF als efectesd'actualitzar-los i adaptar-los a les necessitats de gestió que no s’havien pogutpreveure en el moment de la seva aprovació.

També s'ha emès informe sobre 1.195 avisos de gestió dins de finquesordenades amb PTGMF, cosa que ha comportat 3.102 actuacions forestals.

Durant els mesos d’estiu, s’han tramitat 102 expedients d’autorització especialper a treballs en zones i èpoques d’alt risc d’incendis, que comporten l’establimentde mesures rigoroses de seguretat contra incendis forestals.

S’han tramitat 98 avisos d’actuació corresponents a rompudes en terrenysforestals, que afecten un total de 255,7 ha.


Evolució del nombre de PTGMF aprovats, i de la superfície que ordenen (1991-2003)

Gestió forestal

Ajuts per a inversions forestals: ajuts a la gestió forestal sostenible

S’ha gestionat les submesures i1 (associacionisme de propietaris forestals) i i2,(ampliació, protecció i millora de la superfície forestal) per a finques de titularitatprivada, corresponents a la mesura i del Programa de desenvolupament rural deCatalunya.

S’han resolt favorablement 1.356 sol·licituds, corresponents a la convocatòria2003-2004 d’ajuts a la gestió forestal sostenible, per un import de 17.318.499 €(Ordre de 14 de desembre de 2001, per la qual s’aproven les bases reguladores delsajuts en l’àmbit del medi natural, Resolució MAB/1463/2003, d’ampliació de ladotació pressupostària corresponent a la convocatòria 2003-2004).

Durant l’any 2003, s’han efectuat més de 600 inspeccions de certificació detreballs silvícoles de millora, que, juntament amb les certificacions corresponentsa subvencions per a la redacció/revisió de plans tècnics de gestió i millora forestalso projectes d’ordenació, han comportat el pagament de 6.809.633,29 €, enaplicació del Programa de desenvolupament rural de Catalunya.

També s’han pagat 18 expedients procedents d’exercicis anteriors, amb unimport total de 181.602 €, corresponents a treballs de millora.

Ajuts a l’assegurança forestal contra incendis

S’han tramitat i pagat 47 sol·licituds d’ajut a la contractació de l’assegurançaforestal contra incendis, per un import de 21.303 €.

Aquests ajuts, efectuats a l’empara de l’Ordre MAB/282/2003, de 3 de juny,tenen com a objectiu fomentar l’assegurança de les finques forestals de titularitatprivada contra els efectes dels incendis forestals.

Formació

Pel que fa a formació del personal, durant l’exercici de 2003, el personal tècnic delCPF ha assistit o participat en els cursos i jornades tècniques següents:

Millora, conservació i ús dels recursos genètics forestals; Jornades sobreIncendis Forestals i Recerca; Curs per a la formació d’auditors forestals; Seminarisobre Subproductes de la Indústria de la Fusta; Curs estàndard de Miramon; Cursde disseny gràfic (Freehand, Photoshop, Dreamweaver i Flash XM); gestió imanteniment de la pàgina web del CPF; principals plagues i malalties als parcs,jardins i boscos de Catalunya, i assistència a la III Reunió de la Xarxa de Custòdiadel Territori.

Recerca i experimentació

Pel que fa a recerca i experimentació, s’ha elaborat el Pla d'innovació itransferència de tecnologia del Centre de la Propietat Forestal a fi de poder acostarla informació i els resultats de la recerca al sector forestal, i, d’altra banda,analitzar i recollir les inquietuds i problemàtica de la propietat forestal i potenciarla investigació per obtenir els resultats requerits.

En aquesta mateixa línia, s’ha promogut la col·laboració per a la gestióforestal, i s’han signat convenis amb els col·legis d'Enginyers de Forests id'Enginyers Tècnics Forestals, amb el Centre de Recerca Ecològica i AplicacionsForestals (CREAF), amb el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC), amb


Ajuts forestals

Formació, recerca,comunicació, difusió iextensió forestal

l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària (IRTA), amb l'AssociacióCatalana Promotora de la Certificació Forestal (ACCF), amb l’Ens CatalàSol·licitant de la Certificació Forestal (ENSCAT) i amb l'Associació de PropietarisForestals Berguedà Verd, entre d'altres.

Divulgació i extensió forestal

S’han dut a terme les activitats de divulgació i d’extensió forestal següents:– Jornada de Primavera, on s’ha visitat a la finca El Mataró, a Arbúcies, ordenadaamb el PTGMF núm. 1.645, a fi d’observar la integració de les funcionsproductives, educatives i de lleure en la gestió del bosc.– Jornada de Sant Francesc d’Assís, amb la visita a la finca Masjoan, a Espinelves,ordenada amb el PTGMF núm. 2.000, i explicació sobre el terreny de la gestióplanificada de les principals espècies presents a la finca i itinerari a peu perl’Arborètum de Masjoan, on s’observa la gran varietat de coníferes que s’hilocalitzen.– S’ha promogut l’aplicació del SIG a l’ordenació forestal en finques de titularitatprivada.

Visites, representació i participació en actes de tercers

EL CPF ha continuat assistint i participant, durant l’any 2003, a diferentsjornades: – Jornada de Presentació de la Guia Tècnica per a la Redacció d’Estudisd’Inundabilitat d’Àmbit Local, organitzada per l’Agència Catalana de l’Aigua. – Suport i participació en les XX Jornades Tècniques Silvícoles, organitzades pelConsorci Forestal de Catalunya i el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya. ElPSGF i l’Inventari forestal com a instruments d’ordenació de forests. – Col·laboració i participació a la I Setmana Internacional de la Política Forestal,organitzada pel Centre Tecnològic de Catalunya, el Consorci Forestal deCatalunya i el COSE.– XII Congrés Forestal Mundial “Els boscos, font de vida”.– Participació a les Jornades Tècniques sobre Certificació Forestal i Cadena deCustòdia, organitzades per la Junta de Castilla y León.– III Jornada Tècnica Forestal sobre la Gestió del Cabirol als Sistemes Forestals,organitzada pel Col·legi d’Enginyers Tècnics Forestals de Catalunya.– Participació al cicle de conferències sobre els boscos de Catalunya -l’aprofitament forestal dels nostres boscos, organitzat pel Centre Excursionista deCatalunya.– Viabilitat tècnica i econòmica de la gestió i valorització energètica de labiomassa forestal.

Publicacions

S'ha publicat la Memòria d’activitats del CPF de l’any 2002, que enguany s’ha editaten dos formats: un format tríptic, amb un tiratge d’11.000 exemplars, que recull elmés representatiu de l’any; i un format llibre, amb un tiratge de 500 exemplars,en què es recullen totes les actuacions dutes a terme pel CPF durant l’any 2002.

S'han publicat 4 números de la revista Silvicultura. El contingut dels quatrenúmeros publicats l’any 2003 és el següent:


Número 38. Articles: – Presentació del llibre La fiscalitat dels boscos a Catalunya– Els principals trets fiscals als boscos de Catalunya– Alternatives sobre el finançament forestal a Europa: els fons forestals i les taxesespecífiques – Eficàcia dels incentius públics com a mesura d’activació de la cadena forestal– El Departament de Medi Ambient i Habitatge i presenta el nou web– Atacs de cabirols a plantacions. Assaig de protecció– Primer fòrum de biomassa per a energia a Catalunya– Enquesta: Són suficients els avantatges fiscals per decidir disposar d’un Pla tècnicde gestió i millora forestals?

Número 39. Articles: – Gestió forestal en espais naturals protegits– Ajust d’equacions de cubicació per a Pinus nigra Arnold Subespecie salzmannii almassís dels Ports, dins l’àmbit territorial de la província de Tarragona– Aserma (Asociación Española de Recuperadores de Madera)– Boscos de Catalunya: història i actualitat del món forestal– Consorci Forestal de Catalunya. 50 anys d’història– Cartes al director.

Número 40. Articles:– Nova ordre per als plans simples de gestió forestal i els plans tècnics de gestió imillora forestals– XII Congrés Forestal Mundial. Quebec, Canadà. Setembre de 2003. Els boscos,font de vida– Conferència internacional sobre l’Estatut de la propietat forestal– L’ordenació forestal del Trentino (Itàlia)– Enquesta: Quins criteris creieu que haurien de regir per a la distribució dels ajutsforestals a les finques privades de Catalunya?

Número 41. Articles:– Salvador Milà, conseller de Medi Ambient i Habitatge– La nova Llei bàsica de forests i la gestió i conservació dels boscos a Catalunya– L’absència d’un capítol sobre fiscalitat a la Llei de forests – La gestió forestal privada amb la nova Llei de forests – Foment a la gestió forestal amb la nova Llei de forests– Enquesta: Com creieu que pot incidir la Llei de forests en la gestió dels boscosprivats de Catalunya?


2.11 Forestal Catalana

L’empresa pública Forestal Catalana, SA, de la qual la Generalitat de Catalunya ésaccionista única, desenvolupa el seu objecte social en l’àmbit del medi natural.Per aquest motiu, les relacions amb la Generalitat de Catalunya es canalitzenmitjançant el Departament de Medi Ambient, al qual resta adscrita orgànicamentsegons l’Acord de 6 de març de 2000 del Govern de la Generalitat de Catalunya.

Segons l’article 2 dels Estatuts de la societat, l’objecte social és el que s’especifica acontinuació:

– La producció i la comercialització de plantes i llavors destinades principalment ala repoblació forestal i la restauració del medi natural, procurant l’òptima qualitatdel producte i l’obtenció d’espècies en varietat i quantitat adequada a lesnecessitats públiques de reforestació i als requeriments de la iniciativa privada enaquesta matèria.– La col·laboració amb l’Administració pública en les tasques de repoblacióforestal i treballs afins, treballs silvícoles, millora de pastures, treballs de prevenciód’incendis forestals i lluita contra l’erosió. La col·laboració en les tasques deseguiment i promoció de la fauna que porta a terme l’Administració de laGeneralitat de Catalunya.– La construcció i el manteniment d’infraestructures i edificis destinats a lapromoció o protecció d’espais naturals o al seguiment de la fauna.– Altres accions de millora, cura i aprofitament a les forests.– El manteniment d’infraestructures d’espais naturals de protecció especialgestionades per l’Administració i el seguiment de la fauna.– El tractament fitosanitari, i obres i actuacions de condicionament i millora delmedi natural.– La redacció d’estudis i projectes en relació amb els punts indicats anteriorment.

Consell d’Administració

El Consell d’Administració té la composició següent:

President: Sra. Maria Genoveva Català i Bosch, secretària general del Departament deMedi Ambient i Habitatge

Secretari: Sr. Antoni Nadal i Amat

Conseller delegat: Sr. Josep Santacana i RomagosaVocals: Sr. Pere Maluquer i Ferrer,

director general de Boscos i Biodiversitat

Sr. Carles del Pozo i Cerdà, cap de Relacions Institucionals del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca

Sr. Jordi Oliveres i Prats, director de l’Institut d’Estadística de Catalunya (com a representant del Departament d’Economia i Finances)

270 2. ACTIVITATS—2.11. FORESTAL CATALANA

Objecte social

Òrgans de Govern

Sr. Ramon Bonastre i Bertran, director general d’Emergències i Seguretat Civil (com a representant de Justícia i Interior).

El Consell d’Administració podrà delegar amb caràcter permanent en elconseller delegat les facultats que estimi convenients, excepte aquelles que l’article141 de la Llei de societats anònimes estableix com a indelegables.


Les activitats principals que duu a terme Forestal Catalana, SA, es despleguen enels àmbits següents: treballs forestals, producció i comercialització de planta dereforestació, i activitats en matèria d’investigació i desenvolupament.

Obres

Durant l’any 2003, Forestal Catalana, SA, ha rebut un total de 95 encàrrecs d’obraamb un pressupost total de 7.079.634,72 euros. Cal afegir a aquest pressupost5.761.155,82 euros corresponents a encàrrecs rebuts els anys 2001 i 2002 ambpartida pressupostària per a l’any 2003. Per tant, el pressupost total de l’any 2003ha estat de 12.840.790,54 euros.

Les obres realitzades per Forestal Catalana, SA, consisteixen bàsicament entractaments silvícoles, reforestacions, arranjament i construcció de caminsforestals, correccions hidrològiques, restauracions paisatgístiques, tractamentsfitosanitaris, construcció d’infraestructures de prevenció i extinció d’incendisforestals, manteniment de parcs naturals i d’àrees recreatives, aprofitamentsforestals, etc.

Els tractaments silvícoles i els tractaments fitosanitaris realitzats tenenl’objectiu de millorar les masses forestals de Catalunya. D’altra banda, lesrepoblacions forestals es realitzen per restaurar les forests que no presenten unabona regeneració natural. Dels treballs de repoblació i tractaments silvícolesrealitzats durant l’any 2003, cal destacar els efectuats a les forests de diversosmunicipis del Berguedà i a les comarques de l’Alt Camp i el Baix Penedès.

Els treballs d’hidrologia forestal executats consisteixen en la correcció iestabilització de torrents mitjançant obres de canalització i consolidació com aradics, esculleres, espigons, etc. Aquestes obres tenen l’objectiu de restaurar imillorar els hàbitats naturals de les riberes per evitar l’erosió i degradació dels sòls.Dins el camp de la hidrologia forestal, també han continuat els treballs de defensacontra allaus iniciats l’any 2001 a la Val d’Aran consistents en la construcció dedics de dissipació d’avingudes i allaus.

Aquest any 2003, s’han iniciat noves obres de prevenció d’incendis forestalsen el Perímetre de Protecció Prioritària del Solsonès i han finalitzat els treballsiniciats l’any 2002 als Perímetres de Protecció Prioritària dels Ports de Beseit - serrade Pàndols i de les Gavarres. Aquests treballs consisteixen en la creació i elmanteniment d’àrees de baixa densitat de vegetació, arranjament de camins,treballs de senyalització, arranjament i construcció de punts d’aigua, etc.

Finalment, cal destacar l’inici de les obres de rehabilitació de la Casa en Collcom a Centre d’Estudis d’Alta Muntanya al Parc Natural del Cadí-Moixeró (AltUrgell), i l’inici de la segona fase de les obres de rehabilitació de l’antic escorxadorde Roquetes com a centre d’atenció i informació del Parc Natural dels Ports.

Planters

La gestió dels planters de Forestal Catalana, SA, es fa sota el criteri de centresd’activitat de l’Administració per atendre les seves necessitats. L’objectiu principalconsisteix a situar-se a l’inici de la cadena com a productor en origen i actuar coma banc d’espècies vegetals amb garantia de selecció i procedència, en quantitat iqualitat suficients per atendre les necessitats dels treballs de repoblació forestalque sorgeixin.

De manera molt gradual, es continuen perfeccionant les infraestructuresproductives i es realitzen treballs de recerca tecnològica per millorar la qualitat de


Activitats

Treballs forestals

Producció icomercialització deplanta de reforestació

la planta i el seu establiment al camp. Es continua treballant en la millora de lestècniques de reproducció vegetativa per estaques, concretament en el plataner(Platanus hispanica), tant per a fusta com per a ús ornamental, i s’estan tractant devèncer les dificultats d’arrelament que presenten els mètodes tradicionalsmitjançant l’assaig amb l’ús de fitoreguladors, substrats artificials, control delmedi reproductiu i tractaments tèrmics amb fred i calor.

Com a productes peribles, les plantes cultivades en els planters caduquen iperden la possibilitat de ser utilitzades per a la reforestació. Per aquesta raó, laplanificació és un factor essencial dins els treballs de repoblació forestal, ja quepermet optimitzar la producció i redueix al màxim els excedents fluctuants. Elsexcedents són reciclats mitjançant la trituració i el compostatge de la biomassa.

Cal remarcar la col·laboració establerta amb les escoles oficials de capacitacióforestal existents a Catalunya, com són les de Santa Coloma de Farners, Constantíi la Seu d’Urgell, perquè els seus alumnes realitzin pràctiques continuades en elsplanters de manera degudament tutelada i supervisada.

Girona - planter centralA la província de Girona (Sant Feliu de Buixalleu), s’ubica el planter central, queté una superfície d’11 ha. Aquest planter està especialitzat en el cultiu del pipinyer (Pinus pinea) i realitza les tasques de reproducció de frondoses per estaca oesqueix com ara el plataner (Platanus hispanica), l’àlber (Populus alba), el pollancre(Populus nigra) i el trèmol (Populus tremula). També realitza l’empelt de resinosescom el del pi pinyer (Pinus pinea) sobre peu de pi blanc (Pinus halepensis) i lamultiplicació per llavor d’11 espècies forestals amb material de qualitat iprocedència seleccionada.

El planter disposa d’una cambra frigorífica per emmagatzemar el materialforestal de reproducció (MFR) i de tres naus d’hivernacle amb trens mòbils d’altauniformitat de reg, i utilitza el sistema d’autorepicatge aeri radicular.

Tarragona - planters de Sant Ramon i de la PenaA la província de Tarragona s’ubiquen els planters de Sant Ramon (Constantí),amb una superfície de 6,17 ha, i de la Pena (Vimbodí), amb una superfície de 0,45ha. La seva especialització més important és el pi blanc (Pinus halepensis).

Lleida - planters de la Conca, de Gerri i d’EscósA la província de Lleida s’ubica el planter de la Conca (Tremp), amb unasuperfície de 4 ha, el de Gerri (Gerri de la Sal), amb 0,5 ha, i el d’Escós (Soriguera),amb 0,74 ha. La seva producció s’especialitza en pinassa (Pinus nigra) i pinsap(Abies pinsapo).

Barcelona - planters de Torreferrussa i del LlobregatA la província de Barcelona s’ubica el planter de Torreferrussa (Santa Perpètua deMogoda), amb una superfície de 4,17 ha. S’especialitza en el cultiu d’espèciesforestals de més de dues sabes destinades a restauració o minimització d’impacteambiental. Disposa d’instal·lacions que li permeten cultivar la planta fora del sòlen contenidors de diferents mides i espècies com són ara pi blanc (Pinushalepensis), pi pinyer (Pinus pinea), pi pinassa (Pinus nigra), pi marítim (Pinuspinaster), pi insigne (Pinus insignis), pi roig (Pinus sylvestris), pi negre (Pinusuncinata), alzina (Quercus ilex), roure de fulla petita (Quercus faginea) i alzina surera(Quercus suber).

En el planter del Llobregat (la Pobla de Lillet), amb una superfície de 2,10 ha,


es cultiven els freixes (Fraxinus excelsior i Fraxinus angustifolia), els bedolls(Betula alba), i es reprodueixen les espècies forestals de muntanya querequereixen el clima més dur com ara pi negre (Pinus uncinata), pi rajolet (Pinussylvestris) i melis (Larix decidua).

Producció

La producció de la planta de reforestació va ser de 2.224.415 unitats, repartidesen 83 espècies arbòries diferents; 29 són del tipus resinoses, 52 corresponen aplanifolis, 2 són palmàcies i 20 espècies arbustives.

Les expectatives per al pròxim exercici apunten a una reactivació, tot i que esfa imprescindible una programació acurada de les necessitats.

La demanda pública externa per produir plantes fulloses destinades a adequarels boscos de ribera existents als embassaments, rius i torrents avança, tot i que aun ritme molt pausat.

Nombre d'obres i pressupost d'encàrrecs. Per comarquesCOMARCA NÚM D'OBRES PRESSUPOSTAlt Empordà 13 770.059.96Alt Urgell 1 5.151.35Alta Ribagorça 2 362.384.95Bages 6 302.749.62Baix Camp 1 1.067.00Baix Ebre 3 650.722.09Baix Empordà 2 18.658.20Baix Llobregat 2 16.256.77Baix Penedès 1 97.547.00Berguedà 11 566.601.90Cerdanya 4 109.541.22Conca de Barberà 6 882.093.42Garrotxa 1 1.281.69Gironès 2 38.629.35Montsià 3 219.602.55Noguera 2 14.396.78Osona 2 56.278.27Pallars Jussà 1 28.638.09Pallars Sobirà 2 40.422.04Priorat 3 336.727.14Ribera d'Ebre 1 7.061.67Segrià 1 94.705.80Selva 1 57.591.66Solsonès 1 150.000.00Val d'Aran 1 234.815.26Vallès Occidental 7 313.728.00No territorialitzable 14 1.698.953.88Total 95 7.079.634.58



Arbrat d'espècies resinoses UNITATAbies alba 900Abies nordmannianna 7Abies pinsapo 957Araucaria sp 9Cedrus Atalantica 6.508Cedrus deodara 558Cupressociparis leylandii 480Cupressus arizonica 3.164Cupressus piramidalis 10.308Juniperus sp 4.700Larix decidua 10.750Metasequoia giganteum 4.900Picea excelsa 687Pinus canriensis 10.755Pinus densiflora 100Pinus halepensis 278.295Pinus insignis 27.532Pinus larido 2.500Pinus nigra hispanica 354.625Pinus pinaster 31.251Pinus pinea 185.532Pinus sylvestris 126.370Pinus uncinata 108.050Pinus wallichiana 8.400Pseudotsuga menziessi 10.000Sequoiadendron sp 2.300Taxus baccata 25Thuja danica 446Thuja orientalis 9.146Total 29 1.199.255

Arbrat d'espècies planifòlies UNITATÄcer campestre 7Äcer montpessulanum 437Äcer negundo 1.229Äcer platanoides 365Äcer pseudoplatanus 40Aesculus hippocastanum 334Alnus glutinosa 3Betula alba 15Betula pendula 3.900Betula verrucosa 15Castanea sativa 1.670Catalpa bignonioides 516Celtis australis 16.444Cercis siliquastrum 146Fagus sylvatica 4.540Fraxinus angustifolia 4.517Fraxinus excelsior 19.381Hibiscus syriacus 147Juglans regia 2.254Lagerstroemia indica 175Laurus nobilis 369Ligustrum japonica 210Melia azederach 1.765Morus alba 1.320Olea europea 4.789Platanus hispanica 5.165Populus alba 325Populus l-114/16 5.279Populus nigra 4.224Populus tremula 1.269Prunus avium 7.994Prunus pisardi 60Quercus canariensis 2.879Quercus faginea 36.960Quercus ilex ballota 208.015Quercus ilex ilex 101.260Quercus ilex rotundifolia 226.450Quercus petraea 15.833

Producció de planta de reforestació

Quercus pubescens 32.831Quercus pyrenaica 25.425Quercus robur 27.554Quercus rubra 25.251Quercus suber 188.422Robinia pseudoacacia 4.452Salix alba 174Salix cinerea 308Sophoro japonica 10Sorbus aria 17Sorbus aucuparia 1Sorbus domestica 75Tilia sp 259Ulmus pumila 11.027Total 52 996.107

Arbrat d'espècies palmàciesChamaerops humilis 5.771Trachycarpus fortunei 534Total 2 6.305

Espècies arbustivesBerberis vulgaris 70Buxus sempervirens 947Cotoneaster horizontalis 581Crateaegus sp 85Escalonia sp 61Euonymus sp 306Gynerium sp 109Hedera elix 20Ilex aquifolium 299Lavandula stoeches 95Nerium oleander 228Origanum vulgare 3.395Pistacia lentiscus 3.750Pittosporum tobira 8.716Prunus laurocerasus 156Pyracantha sp 460Rosmarinus officinalis 172Spartium junceum 2.469Tamarix gallica 81Viburnum tinus 748Total 20 22.748

Arbrat d'espècies palmàciesChamaerops humilis 5.771Trachycarpus fortunei 534Total 2 6.305

Espècies arbustivesBerberis vulgaris 70Buxus sempervirens 947Cotoneaster horizontalis 581Crateaegus sp 85Escalonia sp 61Euonymus sp 306Gynerium sp 109Hedera elix 20Ilex aquifolium 299Lavandula stoeches 95Nerium oleander 228Origanum vulgare 3.395Pistacia lentiscus 3.750Pittosporum tobira 8.716Prunus laurocerasus 156Pyracantha sp 460Rosmarinus officinalis 172Spartium junceum 2.469Tamarix gallica 81Viburnum tinus 748Total 20 22.748


Investigació

Durant l’any 2003, es van dur a terme tasques i col·laboració d’aplicació detècniques de micorizació controlada (PROJECTE CICYT) amb l’Institut de Recercai Tecnologia Agroalimentària (IRTA).

També a finals de l’any 2003 es va signar un Conveni marc de col·laboracióamb l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària (IRTA), les línies decooperació d’interès conjunt del qual són: arboricultura mediterrània i espècies decreixement ràpid, protecció vegetal, tecnologia hortícola, producció en planter,genètica vegetal i d’altres.

D’altra banda, han continuat els convenis de pràctiques per a diferentsalumnes d’escoles universitàries (Universitat de Lleida, Universitat de Barcelona,Universitat de Nancy a França) i escoles de formació professional (ENGREF, Escolade Capacitació Agrària Mas Bové, IES Horticultura i Jardineria de Reus, Escola deCapacitació Agrària del Pirineu, Escola Quintanas). Durant l’any 2003, 30 alumnesvan realitzar pràctiques en les diferents activitats de l’empresa.

2.13 Servei Metereològicde Catalunya

La Llei 15/2001, de 14 de novembre, de meteorologia, va crear el ServeiMeteorològic de Catalunya com a entitat de dret públic de la Generalitat deCatalunya, amb personalitat jurídica pròpia i adscrita al Departament de MediAmbient i Habitatge.

La finalitat d’aquesta Llei és assegurar la prestació d’un servei públic dequalitat en matèria de meteorologia que satisfaci les necessitats d’informaciómeteorològica i climàtica de la societat, com a element bàsic de suport,assessorament i informació en aquesta matèria en l’àmbit de la Generalitat. Enaquest sentit, el servei d’informació i assessorament meteorològic es considera unservei públic.

La Llei de meteorologia és desplegada pel Decret 172/2002, d’11 de juny,d’aprovació dels Estatuts del Servei Meteorològic de Catalunya, a fi d’assolir elsobjectius fixats en la Llei; i pel Decret 255/2003, de 8 d’octubre, pel qual s’aprovael traspàs de les instal·lacions meteorològiques vinculades a la funció de predicciód’allaus al Servei Meteorològic de Catalunya.

D’acord amb l’article 2 del Decret 172/2002, d’11 de juny, d’aprovació delsEstatuts del Servei Meteorològic de Catalunya, l’esmentat Servei porta a terme lesfuncions següents:

– Assistir les administracions i les institucions que necessiten informaciómeteorològica i climàtica i col·laborar-hi– Establir col·laboracions, si s’escau, amb l’autoritat meteorològica de l’Estat i ambla resta d’institucions autonòmiques, estatals, europees i internacionals quecompleixin funcions meteorològiques– Gestionar i mantenir la Xarxa d’Equipaments Meteorològics de la Generalitat deCatalunya (XEMEC)– Tractar, explotar i divulgar les dades procedents dels equipaments meteorològics– Explotar i gestionar la base documental provinent del Servei de Meteorologia delDepartament de Medi Ambient i Habitatge– Mantenir la base de dades meteorològiques de Catalunya– Participar en l’elaboració de la cartografia climàtica de Catalunya– Programar, implantar i gestionar un sistema de prediccions i seguiment defenòmens meteorològics, i fer-ne l’explotació i la difusió en l’àmbit territorial deCatalunya– Pronosticar, vigilar i fer el seguiment de les situacions meteorològiques de risc,coordinadament amb el Centre d’Emergències de Catalunya (Cecat)– Prestar permanentment, quan es prevegin situacions meteorològiques de risc,assessorament meteorològic oficial a les diferents administracions i institucionscompetents en matèria de protecció civil a Catalunya i col·laborar en aquestscasos, si s’escau, amb l’autoritat meteorològica de l’Estat– Promoure activitats d’investigació en matèria de meteorologia i climatologia– Realitzar estudis per millorar el coneixement del clima i de la meteorologia deCatalunya– Assessorar i assistir els diferents organismes públics en els aspectes relacionatsamb l’estudi del clima i del canvi climàtic– Assessorar i assistir les administracions públiques competents, i col·laborar-hi, enmatèria de vigilància i predicció de fenòmens i episodis de contaminacióatmosfèrica– Analitzar i vigilar les característiques de la columna d’ozó a Catalunya ambrelació a l’evolució de l’ozó estratosfèric, i informar-ne la població

292 2. ACTIVITATS—2.13. SERVEI METEREOLÒGIC DE CATALUNYA

Funcions

– Estudiar i analitzar el canvi climàtic a Catalunya i participar i col·laborar en lesrecerques sobre aquesta matèria que duen a terme diversos grups a Catalunya.

Els objectius del SMC per a l’any 2003 són els següents:– Consolidar l’estructura del Servei Meteorològic de Catalunya amb el trasllat auna seu adequada a les seves necessitats– Completar, atenent el mandat de la disposició transitòria primera de la Llei15/2001, de meteorologia, la incorporació de la Xarxa Nivològica de Catalunya,adscrita a l’Institut Cartogràfic de Catalunya, a la Xarxa d’EquipamentsMeteorològics de la Generalitat de Catalunya adscrita al Servei Meteorològic deCatalunya– Millorar els processos de validació i control de la qualitat de les dadesmeteorològiques– Avançar en la racionalització de la xarxa d’equipaments meteorològics ioptimitzar-ne la gestió i explotació– Completar els estudis i les tasques de preparació per a la instal·lació del quartradar meteorològic, que completarà la Xarxa de Radars de Catalunya– Continuar el pla d’implantació de la Xarxa de Radars de Catalunya amb lainstal·lació del radar de la Creu del Vent (la Panadella), al municipi deMontmaneu.– Assolir l’entrada en funcionament operatiu de la Xarxa de Detecció deDescàrregues Elèctriques de Catalunya– Impulsar el seguiment del conveni de col·laboració en matèria de meteorologia iclimatologia amb l’Institut Nacional de Meteorologia (INM)– Impulsar la realització de projectes de recerca i col·laborar en la seva execució.

Òrgan de govern

El Consell d’Administració és l’òrgan superior de direcció i control del ServeiMeteorològic de Catalunya.

El Consell d’Administració és integrat pels membres següents:

- President: Hble. Sr Salvador Milà i Solsona,conseller de Medi Ambient i Habitatge

- Vicepresident: Sr. Oriol Puig i Godes,director del Servei Meteorològic de Catalunya

- Sis membres en qualitat de representants de la Generalitat:

Sr. Ramon Bonastre i Bertran, director general d’Emergències i Seguretat Civil, Departament d’Interior

Sra. Carme Tort-Martorell i Llabrés, directora general d’Administració Local, Departament de Governació i Relacions InstitucionalsSr. Xavier Coll i Gilabert,director general de Producció Agrària


Objectius

Òrgans de govern i assessorament

i Innovació Rural, Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca

Sr. Jordi Follia i Alsina, director general de Carreteres, Departament de Política Territorial i Obres Públiques

Sr. Isidre Masalles i Roma, cap del Gabinet Tècnic, Departament d’Indústria, Comerç i Turisme

Sr. Alfons M. López i Salgueiro, director general de Qualitat Ambiental, Departament de Medi Ambient i Habitatge.

Quatre membres en qualitat de representants dels ens locals:

II·lm. Sr. Antoni Bosch i Miquel, alcalde-president de Mollerussa, Associació Catalana de Municipis

Sr. Jaume Torta i Manero, regidor de Medi Ambient de l’Ajuntament de Martorell, Associació Catalana de Municipis

Sra. Montserrat Font, cap del Servei de Protecció Civil de l’Ajuntament de Mataró, Federació de Municipisde Catalunya

Sr. Ramon Escuder,responsable de Protecció Civil de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell, Federació de Municipis de Catalunya.

Dos membres en qualitat de professionals:

Sr. Jeroni Lorente i Castelló, Universitat de Barcelona

Sr. Tomas Molina, Corporació Catalana de Ràdio i Televisió.

Un membre en qualitat de representant de la xarxa de col·laboradors voluntaris:

Sr. Joan Solà i Garcelan, vicepresident de l’Associació Catalana d’Observadors Meteorològics.

Consell Assessor


El Consell d’Administració és assistit per un Consell Assessor, compost per:

Quatre representants de les universitats:

Dr. Javier Martín i Vide, Departament de Geografia Física, UB

Dr. Bernat Codina i Sánchez, Departament d’Astronomia i Meteorologia

Dr. Josep-Anton Plana i Castellví, Departament de Geografia Física, UB

Dr. Daniel Sempere i Torres, UPC.

Dues d’associacions meteorològiques:

Dr. Manel Dot i Arnau,Associació Catalana d’Observadors Meteorològics

Dr. Antoni Mestres i Beltran, Associació Catalana de Meteorologia.

Dos responsables de la informació meteorològica dels mitjans decomunicació:

Sr. Francesc Mauri i Domènech, Corporació Catalana de Ràdio i Televisió

Sr. Santiago Parés i Casanova, Televisió Espanyola a Catalunya.

Un representant del Servei Meteorològic de Catalunya

Sr. Sergi Paricio i Ferreró.


Xarxa d’estacions nivometeorològiques (XANIC)

La Xarxa d’Estacions Nivometeorològiques Automàtica suposa una millora, enl’aspecte quantitatiu i qualitatiu, de les dades relatives a les condicions de la neu ia l’evolució meteorològica per damunt dels 2.000 metres.

D’acord amb el Decret 255/2003, de 8 d’octubre, s’aprova el traspàs de lesinstal·lacions meteorològiques vinculades a la funció de predicció d’allaus alServei Meteorològic de Catalunya, fins aleshores adscrites a l’Institut Cartogràficde Catalunya.

Xarxa de detecció de descàrregues elèctriques (XDDE)

La XDDE permet la detecció a temps real de les tempestes i el pronòstic a moltcurt termini de la seva trajectòria.

El mes d’abril va entrar en funcionament operatiu la XDDE, constituïda pertres detectors ubicats als municipis de Begues, Castellnou de Seana i Muntanyola.

La disposició en el territori de les antenes està pensada per proporcionar unabona cobertura a tot Catalunya, amb una prestació en la localització dels llampsde 500 metres en bona part del territori català.

Radars

Els radars són instruments d’observació que permeten detectar a distància lapresència de pluja i n’estimen la intensitat. Són eines imprescindibles per fer unseguiment i una previsió immediata en situacions de precipitacions intenses, a fide minimitzar els efectes dels aiguats sobre les persones i els béns materials.

S’ha inaugurat el tercer radar meteorològic instal·lat a Montmaneu (Anoia). Laseva adquisició, instal·lació i posada en funcionament ha suposat una inversió de2.266.978 euros.

Publicacions i col·laboració amb mitjans de comunicació

S’ha elaborat el sisè anuari de dades meteorològiques del SMC que recull taulesamb l’anàlisi estadística de dades de 18 variables meteorològiques enregistradesper la Xarxa d’Estacions Meteorològiques de Catalunya.

Enguany, aquest anuari ha incorporat com a novetat les dades de l’estació deradiosondatge de Barcelona, que amb dos llançaments diaris permet l’exploracióde l’estructura vertical de l’atmosfera.

Així mateix, s’ha continuat la col·laboració amb diferents mitjans decomunicació i premsa escrita per a la difusió de diferents productes de pronòsticmeteorològic i de dades de la xarxa d’estacions meteorològiques.

També s’ha iniciat una sèrie de publicacions en forma de col·leccionable que,amb el nom “Publicacions Breus del Servei Meteorològic de Catalunya” dónadifusió als diferents treballs que es porten a terme al SMC. El primer volum de lasèrie té el títol de Manual d’estil. Interpretació de les informacions meteorològiques.

Atenció al ciutadà

El traspàs de les instal·lacions meteorològiques vinculades a la funció de predicciód’allaus al SMC ha permès el treball diari conjunt dels especialistes en prevencióde risc d’allaus i els meteoròlegs, cosa que ha suposat una millora en la informació


Activitats

Infraestructura

Activitats de difusió

que es dóna al ciutadà en aquesta matèria. Des de l’inici de la temporada hivernal,el butlletí de perill d’allaus es difon mitjançant la pàgina web del SMC.

Se subministra al públic que ho sol·licita la informació meteorològica ques’extreu de la xarxa d’equipaments meteorològics. S’han contestat més de 4.200sol·licituds d’informació.

Jornades i conferències

– Acte de presentació dels treballs de recuperació, catalogació i conservació delFons Documental Històric del Servei Meteorològic de Catalunya– Presentació de l’anàlisi estadística de l’Any pluviomètric 2002-2003– Presentació de l’Atles climàtic de Catalunya, elaborat pel SMC en col·laboracióamb l’Institut Cartogràfic de Catalunya i la Universitat de Barcelona– Presentació de diversos articles en conferències d’àmbit nacional i internacionalrelatives a activitats desenvolupades pel Servei.

Projectes

– Participació en l’acció de recerca Cost 717, finançada per la Unió Europea, sobremeteorologia amb radar.– Presentació de la candidatura com a seu per acollir una de les bases terrestres(supersites) del projecte Global Precipitation Measurement (GPM) que portarà aterme la NASA. El projecte GPM, adreçat a la validació des de terra d’observacionsper radar fetes des de satèl·lits, té com a missió principal mesurar en temps real lesprecipitacions de tot el Planeta mitjançant una xarxa de satèl·lits, les dades delsquals seran validades mitjançant sis bases terrestres (supersites).– Participació en el projecte NORMMA, consistent a elaborar normes tècniques,conjuntament amb altres serveis meteorològics de les comunitats autònomes il’Institut Nacional de Meteorologia, per a la normalització de xarxes d’estacionsmeteorològiques de mesoescala.– Participació en els diferents grups de treball interdepartamental per redactar elPla especial d’emergències per contaminació accidental d’aigües marines aCatalunya (CAMCAT).– Assessorament al Centre d’Emergències de Catalunya (CECAT) del Departamentd’Interior en matèria de Situacions Meteorològiques de Risc.

Convenis de col·laboració

S’han establert o continuat línies de col·laboració amb els organismes i lesinstitucions següents, entre d’altres:

– Conveni de col·laboració entre el Ministeri de Medi Ambient i el Departamentde Medi Ambient i Habitatge en matèria de meteorologia i climatologia.

Objecte: establir l’abast i els procediments per a la cooperació en les matèriesd’interès comú següents: observació, teledetecció, climatologia, predicciónumèrica, formació i investigació.– Conveni de col·laboració entre el Departament d’Astronomia i Meteorologia dela Universitat de Barcelona i el Departament de Medi Ambient i Habitatge.

Objecte: elaboració del pronòstic de l’índex de radiació ultraviolada UVI.– Conveni de col·laboració entre el Departament de Medi Ambient i Habitatge,


Línies de treball

l’Agència Catalana de l’Aigua i la Universitat Politècnica de Catalunya.Objecte: extreure un camp de pluja tan real com sigui possible a partir de les

dades dels radars del SMC, i aplicar aquest camp de pluja a l’obtenció de cabals derius mitjançant l’ús de models hidrològics.– Conveni entre el Servei Meteorològic de Catalunya i el Centre Internacionald’Investigació dels Recursos Costaners (CIIRC).

Objecte: manteniment i desenvolupament del sistema de predicció d’onatge ala costa catalana.– Conveni de col·laboració entre el Servei Meteorològic de Catalunya il’Observatori Ebre.

Objecte: afavorir la col·laboració científica i el desenvolupament de projectescomuns entre ambdues institucions.– Conveni de col·laboració entre el Servei Meteorològic de Catalunya, elDepartament de Política Territorial i Obres Públiques i la Universitat Politècnicade Catalunya.

Objecte: manteniment i gestió de la Xarxa d’Instruments Oceanogràfics iMeteorològics al litoral català.– Conveni entre el Servei Meteorològic de Catalunya i el Departament de Treball iIndústria.

Objecte: subministrament de dades meteorològiques per disposard’informació detallada dels episodis meteorològics de risc, a fi de poder valorar lesafectacions a les instal·lacions elèctriques.– Acord de col·laboració entre el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca i elDepartament de Medi Ambient i Habitatge per regular el subministramentd’informació meteorològica.

Objecte: estableix el marc de relacions recíproques entre el ServeiMeteorològic de Catalunya i el DARP, en relació amb la provisió de dadesprocedents d’algunes de les estacions meteorològiques automàtiques, gestionadespel SMC i d’interès agrometeorològic, i d’altres continguts informatius del SMCdestinats a l’execució de les funcions de la Direcció General de Producció Agrària iInnovació Rural.– Conveni entre el Servei Meteorològic de Catalunya i la Universitat de Barcelonaper a l’anàlisi i el tractament de les dades per a la part termopluviomètrica del’Atles climàtic de Catalunya, 1961-1990.

Objecte: preparació en base cartogràfica de la part de termopluviometria del’Atles climàtic de Catalunya per al període climàtic de referència internacional1961-1990.– Conveni de col·laboració entre el Conselh Generau d’Aran i el ServeiMeteorològic de Catalunya

Objecte: facilitar la comunicació i l’intercanvi d’informació entre el SMC i elConselh Generau d’Aran referent a la previsió meteorològica i la col·laboració enla previsió del risc d’allaus.
