DESENVOLUPAMENT DEL PENSAMENT MATEMÀTIC I LA SEVA DIDÀCTICA

LES RELACIONS LÒGIQUES A L’EDUCACIÓ INFANTIL

EL CONEIXEMENT LÒGICO-MATEMÀTIC DE L’INFANT

3/14/10

•  Al principi, els infants només tenen coneixements aïllats de les coses, a través de les seves experiències.

•  Poc a poc es van establint relacions entre aquests coneixements.

•  El coneixement lògico-matemàtic sorgeix a partir de les relacions establertes entre les propietats dels objectes. No és un coneixement que deriva de la realitat externa.

•  El coneixement lògico-matemàtic no es pot deslligar dels altres tipus de coneixements Les relacions lògiques estan presents en qualsevol situació (programada o espontània).

L’APRENENTATGE DE LES RELACIONS LÒGIQUES

3/14/10

Atributs

•  El nivell més bàsic de la construcció del pensament lògico-matemàtic consisteix en fixar-se en una característica d’un objecte prescindint de les altres característiques abstracció empírica.

•  És el primer pas per començar a establir relacions entre objectes abstracció reflexiva.

•  Els atributs més adequats per començar (sensorials) són: la forma, el color, la textura.

•  Hi ha atributs visuals com el tamany, la forma o el color; i atributs tàctils com la temperatura, la duresa o la textura.

L’APRENENTATGE DE LES RELACIONS LÒGIQUES

3/14/10

Atributs

•  El raonament lògic s’inicia amb les comparacions entre objectes segons una determinada propietat o atribut.

•  La relació més senzilla és la detecció de semblances i diferències entre dos objectes.

•  Hi ha atributs que no permeten ordenacions com per exemple el color (es pot dir si tenen “el mateix” color o “colors diferents”.

•  Hi ha atributs que permeten ordenació (són graduals) com són la longitud, la temperatura, el tamany, etc.

L’APRENENTATGE DE LES RELACIONS LÒGIQUES

3/14/10

Conjunts, correspondències i relacions

•  Els objectes es poden agrupar per formar conjunts. Podem distingir:

1. Formació de conjunts: a partir d’una característica es forma un conjunt amb totes les coses que la tenen.

2. Denominació de conjunts: es presenta un conjunt i s’ha d’indicar la propietat o atribut que el defineix.

•  S’han de plantejar activitats que poc a poc vagin treballant les relacions entre conjunts: pertinença, inclusió, intersecció, unió i complementari.

•  Aquestes relacions les enriquirem amb tres conceptes molt importants: les correspondències, les classificacions i les seriacions.

ACTIVITATS A L’AULA

3/14/10

Els jocs o exercicis de lògica són, principalment, de tres tipus:

•  Relacions: Es realitzen comparant objectes i detectant el que tenen en comú; primer amb dos objectes i després amb més. Després segueixen les relacions d’ordre.

•  Reconèixer i definir: aquests jocs consisteixen en agrupar i definir objectes o grups d’objectes per les seves qualitats, expressades per afirmació o per negació jocs del SI i del NO.

•  Operacions o canvis de qualitats: són jocs que permeten passar d’un element a un altre a partir del canvi d’una qualitat.

ACTIVITATS A L’AULA

3/14/10

Resum d’activitats:

1.  Relacions per igualtat o semblança •  Objectes iguals: emparellament. •  Més objectes: classificacions segons criteris preestablerts o lliures.

2.  Correspondències entre objectes d’un grup i d’un altre Seriacions d’objectes amb alternança de qualitats.

3.  Jocs d’identificació d’un element a partir de l’afirmació o la negació dels seus atributs.

Amb tot tipus de materials i especialment amb els blocs lògics. 4.  Agrupacions o jocs del sí i del no a partir d’un criteri

preestablert. Formació i reconeixements de grups a partir de l’afirmació o

negació d’una qualitat.

ACTIVITATS A L’AULA

3/14/10

Resum d’activitats:

5. Ordenacions d’objectes segons una qualitat creixent o decreixent.

No es poden fer amb materials lògics. 6. Inici dels jocs del sí i del no a partir de dues qualitats: joc de la i;

joc del tot i joc de la part. 7. Jocs de la màquina de canviar qualitats. Es realitzen de forma quasi exclusiva amb material lògic. 8. Resolució de problemes senzills a partir del dibuix.

ACTIVITATS A L’AULA

3/14/10

Alguns exemples:

1.  Emparellar: visual, tàctil, musical. Emparellar per utilitat.

3. Joc de la peça amagada. Jocs de veritat.

5. Ordenació tàctil-visual (per volums per exemple).

7. Màquina de canviar qualitats.

ACTIVITATS A L’AULA

3/14/10

Bibliografia complementària:

•  Viure les matemàtiques. Maria Antònia Canals. Ed. Rosa Sensat.

•  Matemàticas activas. Catherine Berdonneau. Ed. Graó.