maria ordiñana gil€¦ · temple ens preguntava des del seu privilegiat lloc que la contemplassem...
TRANSCRIPT
HISTÒRIA I TRADICIÓ DEL SEPTENARI A
LA MARE DE DÉU DELS DOLORS AL
POBLE DE GENOVÉS: DEVOCIÓ I MÚSICA
Maria Ordiñana Gil
SEPTENARI A LA MARE DE DÉU DELS DOLORS AL POBLE DE GENOVÉS: DEVOCIÓ I MÚSICA
Maria Ordiñana Gil
2
1. A propòsit dels dolors ............................................................................................ 4
2. Introducció ........................................................................................................... 13
3. Preliminars ........................................................................................................... 14
3.1. Les dates……………………………………………………………….………………………..………………………….14
3.2. Els temes.......................................................................................................................15
3.3. Estructura actual del Septenari a la Mare de Déu dels Dolors a l’església “Mare de Déu dels Dolors” de Genovés......................................................................................................17
I. Exposició ...................................................................................................................... 17
II. Reso del Rosari ............................................................................................................ 18
III. Reso dels Dolors .......................................................................................................... 18
IV. Litúrgia de la Paraula ................................................................................................... 20
V. Reserva del Santíssim .................................................................................................. 21
VI. Rituals finals ................................................................................................................ 22
4. La Mare de Déu dels Dolors ................................................................................ 24
4.1. Maria, Mare del Redemptor ....................................................................................... 24
4.2. La Dolorosa a la Sagrada Escriptura ............................................................................ 25
5. Origen de la devoció a la Mare de Déu dels Dolors ............................................. 28
5.1. Naixement del Septenari a la Mare de Déu dels Dolors ............................................. 28
5.2. La Dolorosa a València ................................................................................................ 32
Segles XIII al XVIII ................................................................................................................. 32
Segles XVIII al XX .................................................................................................................. 38
SEPTENARI A LA MARE DE DÉU DELS DOLORS AL POBLE DE GENOVÉS: DEVOCIÓ I MÚSICA
Maria Ordiñana Gil
3
6. La Dolorosa al poble de Genovés ........................................................................ 42
6.1. Herència religiosa ........................................................................................................ 42
6.2. Rectors devots de la Mare de Déu dels Dolores ......................................................... 46
6.3. Naixement i historia dels Dolors de Genovés ............................................................. 48
Consideracions inicials ........................................................................................................ 48
La influència del senyor Pasqual de Fenollet ...................................................................... 48
El segle XIX: Difusió dels Dolors........................................................................................... 50
Segle XX: esplendor, decadència i renaixement ................................................................. 50
7. Els cants de dolors de Genovés .......................................................................... 64
Altres cants .......................................................................................................................... 74
8. Annexos .............................................................................................................. 76
ANNEX 1: José Mª Peris .................................................................................................... 76
Biografia .............................................................................................................................. 78
Descripció i anàlisi: .............................................................................................................. 81
ANNEX 2: Particelles Dolors a la Mare de Déu. .......................................................... 86
9. Agraïments ........................................................................................................ 107
10. Bibliografia ......................................................................................................... 108
SEPTENARI A LA MARE DE DÉU DELS DOLORS AL POBLE DE GENOVÉS: DEVOCIÓ I MÚSICA
Maria Ordiñana Gil
4
Per a la gent de Genovés i, en especial,
per a la meua família
SEPTENARI A LA MARE DE DÉU DELS DOLORS AL POBLE DE GENOVÉS: DEVOCIÓ I MÚSICA
Maria Ordiñana Gil
5
1. A propòsit dels Dolors
De quina manera un poble té unes devocions religioses i no unes altres? La
pregunta no és fútil perquè d’idèntica forma com un nom ens proporciona pistes sobre
l’existència d’un edifici, d’un servei o d’una institució (androna, moteta, palerals, roser,
assegador…) l’estudi d’una devoció pot proporcionar dades valuoses sobre la història
d’una vila, d’un poble.
I si el camp d’estudi es fa extensiu a molts altres àmbits diguem-ne col·laterals
de la vida social pot generar un estudi ric des del punt de vista antropològic i cultural.
Venen al cas aquestes consideracions prèvies pel present treball etno-musicològic de
Maria Ordiñana qui m’ha encomanat unes paraules a mode de pròleg.
L’autora, estudiant d’Història i Ciències de la Música, rep l’encàrrec de realitzar
una investigació sobre la música popular religiosa del seu poble i després de
considerar aquella amb major presència actual s’endinsa en l’estudi d’uns cants que
vehiculen una devoció molt concreta: la de la Mare de Déu dels Dolors. El treball
recorre la història per esbrinar els origens, implantació, esplendor, decadència i
renaixença del septenari de Dolors per desembocar en l’explicació de la seua litúrgia i
sobretot desxifrar les composicions musicals que acompanyen aquesta celebració.
Gràcies a la Història, sabem que en el castell-palau dels Baldoví, dels Sanz,
dels Ripoll de Castellverd i més endavant dels Fenollet hi havia una capella
consagrada a santa Maria amb un retaule gòtic dedicat al davallament de la creu
encomanat per Guerau Ripoll de Castellverd amb una pintura de sant Guerau del
segle XV. Aquest senyorial edifici era l’únic indret on es podia practicar el culte cristià
per tal de facilitar el compliment de les obligacions religioses dels senyors i llurs
servents. La resta era un lloc de població musulmana. Temps a venir seria Sant Míquel
Arcàngel el patró imposat als pobres moros quan llur mesquita fou reconvertida en
parròquia cristiana després que aquests foren obligats a convertir-se al cristianisme.
Tenim notícia que passada l’expulsió dels moriscs (ara fa quatre-cents anys) la
primitiva església parroquial estigué dedicada a la Mare de Déu del Roser. Aventurem
la hipòtesi que l’actual carrer del Rosari siga un indici d’aquella titolaritat. Tenim notícia
de quan es va substituir la nomenclatura de la Mare de Déu de la Seu per la dels
SEPTENARI A LA MARE DE DÉU DELS DOLORS AL POBLE DE GENOVÉS: DEVOCIÓ I MÚSICA
Maria Ordiñana Gil
6
Dolors per al carrer altrament conegut pel de la Font. Potser fóra encertat preservar la
doble denominació en algunes vies urbanes per allò de constatar l’existència d’unes
petges del passat. Pensem ara mateix en el carrer adés esmentat, dessignació popular
que indica l’antiquíssima existència d’eixe doll generós que tantes goles assedegades
va apaivagar i tanta roba va esbandir. És possible que físicament mai desaparega,
però qui sap. Igual podriem dir de la placeta l’Androna.
O siga, i tornant al principi, que unes autoritats senyorials o religioses són
inductores d’uns costums, devocions, o pràctiques socials? Potser més del que
suposem. Esmentem ací la figura de don Pasqual de Fenollet devot de la Dolorosa qui
sufragà una pietat i l’entronitzà a l’església fent-la processonar. És ell l’iniciador del
culte a la Dolorosa en el poble del seu senyoriu, el Genovés? Molt probablement, sí.
Tampoc és casual que al poble d’En Fenollet, del mateix senyoriu, es devocione la
Dolorosa.
Igualment la devoció a sant Pasqual Baylón té molt a veure en
rellevància amb aquell insigne personatge. Faig un incís: és curiós que el Genovés no
tinga cap carrer, avinguda, passeig o plaça dedicat a aquest personatge il·lustrat de la
nissaga dels Fenollet. Ell, la font i el sant ens podrien explicar a bastament del perquè
fins fa ben pocs anys, casa sí, casa també hi hagués un Pasqual en la família.
Antigament les devocions dels pobles eren font d’inspiració onomàstica
de la gent. Vet aquí una vessant antropològica. No tots els sants tenen en aquest
àmbit tanta fortuna. Vist l’actual cens dels patronímics genovesins encara abunden les
Neus, Maries, Pasquals i Dolors, no cal dir que en totes les seus variants.
Altres cultes o devocions ( Guerau, Abdó, Senent, etc) no han generat
noms de bateig o de pila com es deia antigament. En el cas dels dos darrers
esmentats es fa sentir no amb certa contrarietat com la seua veneració i devoció,
secular als territoris de parla catalana, és substituïda en l’actualitat per una d’altra, en
aquest cas la de sant Isidre llaurador, madrileny; no hi ha res en contra de l’espós de
santa Maria de la Cabeza, eh! És una observació.
I reprenent el fil de la nostra disquisició ens preguntem què hagués
passat, respecte de les devocions induïdes si el fill de Miquel Fenollet i Ripoll de
SEPTENARI A LA MARE DE DÉU DELS DOLORS AL POBLE DE GENOVÉS: DEVOCIÓ I MÚSICA
Maria Ordiñana Gil
7
Castellverd haguera mort sense descendència? Les disposicions testamentàries
d’aquest senyor indicaven que en tal supòsit el Genovés i la nova fundació de Lloc
Nou passaren a l’orde dels jerònims per tal que hi fundassen un monestir, sant Jeroni
de Fenollet seria el seu nom. Dispense el lector la meua ignorància envers les
preferències celestials d’aquesta comunitat religiosa portat a col·lació tan sols per
detindre’s en la possibilitat que llur influència religiosa hagués potenciat unes
devocions diferents a les actuals entre els genovesins i llocnouins.
El fet que la muller d’aquell, Beatriu Albinyana, primera senyora de Lloc
Nou, fóra tan devota de sant Diego d’Alcalà, l’imatge del qual presideix la façana de
l’església, està en l’origen de l’abundància d’aquest nom entre els varons d’eixe poble.
Una ràpida ullada a la nòmina santoral de l’església genovesina vespres
del foc revolucionari ens porta a constatar una imatge de sant Pasqual, dos de la Mare
de Déu dels Dolors, un sant Josep, un Sagrat Cor, una Mare dels Desamparats, tres
Crists, un sant Joaquim, una santa Anna, un sant Lluís Gonzaga, els dos Antoni, el del
porquet i el de Pàdua, els santets de la Pedra, Abdó i Senent, una Mare de Déu del
Carmen, una del Roser, dues Assumptes, una Immaculada, l’Aurora, una Soletat, un
sant Jesus xiquet de Praga.
Hom pot observar que passada la Guerra Cívil unes devocions foren
restaurades, restituint-se les imatges corresponents sota el patronatge i sufragi de
famílies diguem-ne benestants del poble tal i com constata Rafael Alventosa en el seu
llibre “Geografia e Historia de Genovés”. Altres imatges no es recuperaren i amb elles
desaparegué la memòria d’antigues devocions o pràctiques religioses que pogueren
haver generat.
De manera que quasi sense adonar-nos, tot parlant del contingut, ens
porta a parlar del continent, l’antiga església. No afegirem res més a tot allò que el
lector atent ja sap al respecte de la convenència de preservar el patrimoni històric-
artístic i monumental dels pobles per humil que siga; tan sols direm que potser ha
arribat el moment de fer la història de l’edifici, d’aquells que l’alçaren, dels senyors que
el beneficiaren per ser lloc de batejos d’alguns dels seus fills així com d’alguns
soterraments, de fer justícia també als homes que el preservaren de la destrucció total
el 1936 destinant-lo a uns usos socials fent les reformes convenients, d’una solidesa
SEPTENARI A LA MARE DE DÉU DELS DOLORS AL POBLE DE GENOVÉS: DEVOCIÓ I MÚSICA
Maria Ordiñana Gil
8
tal que admirà a autors com Joan Sales. És clar que això comportarà parlar de la
Guerra Cívil i caldrà per tant deplorar les pèrdues artístiques i arxivístiques però també
valorar, o almenys intentar-ho, les raons i motius d’uns i altres: l’endarreriment d’una
Espanya irredenta, les esperances dels desheretats, les aspiracions d’una societat
més justa frustrades pel colp d’Estat dels militars, les incautacions, les lleialtats traïdes,
les vides segades…els desastres de la Guerra, com Goya els va retratar en l’anterior
segle XIX. En definitiva, posar-se en lloc de l’altre per tal de comprendre’l és, no ja una
noble actitud humana, sinò una demanda cristiana. Això ens evitarà eufemismes per
referir-nos a eixe període que ja és Història; ho és? i poder parlar-ne sense complexos
en expressió que darrerament ha fet fortuna.
De tot açò, el lector del treball de Maria Ordiñana trobarà, ni que siga
indirectament, referències repartides ací i allà. I és que malgrat no ser eixe l’objectiu
del seu estudi no es pot obviar el tema per tal d’anar concretant el patronatge de la
Mare de Déu dels Dolors. Ella, la seua representació icònica, presidia la fòrnicula de
l’antic retaule també desaparegut. Només entrar en l’única nau de saló de l’antic
temple ens preguntava des del seu privilegiat lloc que la contemplassem i li diguerem
si coneixiem algú que tingués un dolor tan fort com el seu; això sí, en llatí.
De menut sempre em feia l’efecte que la pintura mural que intentava
imitar el malguanyat retaule, una mena de rudimentari trompe l’oeil, era pobríssim i no
feia justícia a la imatge. Açò quedava suplit en arribar els esplendors del septenari dels
dolors. La incipient primavera, l’època estacional en què s’hi celebren, feia la seua
entrada amb tot de flors cultivades i silvestres; de manera que celindes, engarbullers,
clavells, roses, nards…escampaven llur flaires barrejats amb la cera cremant dels
nombrosos ciris. Les gualdrapes i la lluminària embellien la testera de l’església
convertida en punt d’atracció de totes les mirades atenent més encara el reclam de
l’afligida mare. El temple, anys cinquanta i seixanta, s’omplia de gom a gom. Digne
d’estudi és també parlar dels anys d’un nacional-catolicisme en el que pràcticament
era una “obligació” l’observància religiosa en un poble com el nostre, ni millor ni pitjor
que un altre sinò diferent en les característiques que l’identifiquen. Maria parla
d’aquest esplendor així com de la seua davallada i ens comenta com les onades d’uns
temps més lliures, moda ye-yé diu, buidaren en bona part el temple en aquesta i altres
celebracións. És clar que el poble mancat d’altres alternatives d’oci com no es tractara
SEPTENARI A LA MARE DE DÉU DELS DOLORS AL POBLE DE GENOVÉS: DEVOCIÓ I MÚSICA
Maria Ordiñana Gil
9
del cine Bataller i també vigilat convertia moltes de les “funcions religioses” (així es
deien) en una possibilitat d’eixir i relacionar-se. Altres celebracions més o menys
solemnials simplement desaparegueren. Qui se’n recorda dels set diumenges de sant
Josep i la festa dels joves? O de la sabatina? O de la novena de les ànimes? O la de
la Puríssima i la festa de les xiques? Que se n’ha fet d’aquell rosari cantat que recorria
els carrers de volta de la població cada diumenge? Eren pràctiques que mal que bé es
mantenien a l’empara d’un clima social estretament relacionat amb la situació política
d’una dictadura la qual de la mà d’una església ofícial imposava els seus criteris allà
on podia, oblidant la sana conveniència de la llibertat en què han de crèixer i
desenvolupar-se les idees i les creences. Sense coaccions ni imposicions, des del
respecte mutu.
De totes les ancestrals cançons, himnes, càntics que el Genovés
posseïa i n’eren molts ha perdurat el del cant dels set Dolors de la Mare de Déu i això
estudia el present llibre. Maria Ordiñana analitza l’estructura litúrgica d’eixa devoció
mostrant una excel·lent perícia quan esbrina les composicions musicals a mode d’una
dissecció. El seu treball ens parlarà de dates i dades, origens, fets, noms, destacant
ací la memòria de José Maria Moscardó Adrià, el ceguet o el del prevere José Maria
Peris de qui poca cosa sabiem, de l’organista Maria Escòrcia Adrià a qui tant deu la
solemnitat de les celebracions religioses, no sols la dels Dolors; o de cantores com la
germana d’aquesta última Rosa, o de la direcció musical de Joaquin Oltra…la nòmina
és llarga i hom la trobarà completa pàgina rera pàgina. Caldria afegir les veus ja
mudes però presents en la memòria de les generacions de genovesins ja majors com
la de Trinidad Sanchis, Vicenta Maria Albi, Trinidad Pastor, Batiste Moscard,ó el roig,
Eduardo Moscardó, Antonio Soler, les germanes Maria Dolores i Amparo Adrià,
Carmen i Josefa Tormo. Eixes veus deleraven l’oïda dels fidels en moltes solemnitats
però sentir-les entonar el cant de l’Ave Maria a la Dolorosa a l’interior de l’ermita, la
matinada de divendres sant, un cop acabada la via sacra pel calvari et transportava a
uns mons llunyans, a unes vides viscudes molt antigament que renaixien per boca
dels, en eixos moments, cantors. Evocant aquell cant, no podria assegurar que seguira
el missatge de la lletra o la bellesa de la melodia. En l’actualitat es continua cantant.
Tant de bo no es perda!
SEPTENARI A LA MARE DE DÉU DELS DOLORS AL POBLE DE GENOVÉS: DEVOCIÓ I MÚSICA
Maria Ordiñana Gil
10
I és que la música com l’art generat per les religions, les idees, les cultures són
patrimoni humà universal. Qui no s’admira contemplant un temple egipci o una
piràmide elevada a recer de la idea del més enllà? És evident que no cal participar de
les creences d’eixa cultura per sentir-se transportat per un sentiment d’admiració.
Quantes vegades no hem admirat la perfecció de la caligrafia cúfica que a mode fris
recorren molts edificis islàmics sense adonar-nos que eixa escriptura està exaltant les
excel·lències d’Al·lah? Els castells medievals i renaixentistes són visitats per multitud
de turistes i pot ser ni un d’ells justificaria hui el sistema econòmic i social, d’un
feudalisme injust i inhumà, que el va fer possible. El mateix ens passa amb les
cantates i passions de Bach, autor per cert que igual complia encàrrecs catòlics que
protestants, els rèquiems de Verdi i Mozart, els oficis de Tomàs Luís de Victoria, el
Stabat Mater de Pergolesi, la Missa en do major de Beethoven. Totes aquestes
composicions i la de tants altres autors trascendeixen fronteres diguem-ne d’un
partidisme religiós per elevar l’esperit humà.
Són elaboracions surgides de la profunditat de l’ésser humà i la seua
contemplació potencia els sentiments més nobles. Ens dota a tots els humans certa
pervivència i eternitat.
No es pretén ací comparar la qualitat d’unes obres musicals
arxiconegudes per llur prestigi i perfecció amb els cants dels Dolors posem per cas;
com tampoc es pot comparar una ermita romànica o una catedral amb el nostre antic
temple. Cada element heretat dels nostres avantpassats s’ha de situar entre els seus
referents immediats que és on pren el seu valor just, entenent que cada cant, cada
pedra, cada versada, dansada, oració, romanç, refrany, conte, llegenda que
desaparega és una pèrdua irreparable. Amb l’absència definitiva de cadascun dels
nostres majors desapareix un llibre de vivències i memòries, experiències i tradicions
que deuria recollir-se.
Per això hem de saludar l’aparició d’un opuscle com el Maria Ordiñana
perquè recull, fixa i preserva per al futur l’origen, tradició i pervivència d’una tradició
com la dels Dolors.
He rebut l’encàrrec per part seua de fer el preàmbul i no vull acabar-lo
sense referir una anècdota. Acompanyaven un dia Pep Gimeno “Botifarra”, el
SEPTENARI A LA MARE DE DÉU DELS DOLORS AL POBLE DE GENOVÉS: DEVOCIÓ I MÚSICA
Maria Ordiñana Gil
11
cantador, enregistrant a casa d’unes ancianes tot allò que recordaren en ordre a cants,
refranys, contes, oracions, etc. A mesura que les entrevistades vessaven en l’aparell el
fruit de la seua memòria, Pep anava dient açò és una massurca o una havanera o un
valset o una aurora. En pronunciar eixe nom una de les dones, la que més cantava, va
parar i em va preguntar te’n recordes de l’Aurora. Dona, li vaig fer entre les rialles de
Botifarra, sóc vell però no tant. Aquest últim encuriosit li va demanar que explicara el
que sabia d’això. La vella mirant un punt fixe que no erem nosaltres, sinò la pantalla on
projectava els seus records, començà a descriure’ns la situació exacta de la capella de
l’Aurora i els costums que al seu voltant existien al poble. Ara per ara allò que un dia
va existir sols rau entre les boires d’uns records a punt d’anar-se’n per sempre i amb
ells l’existència d’edificis que enriquien el patrimoni del Genovés; uns béns que han
patit força amputacions, vam considerar una vegada més enraonant sobre el passat, el
que ens ha arribat, el que hem perdut. Tot seguit ens va cantar una aurora o…
l’aurora; mentre la cantava hom pensava l’escassa fortuna tinguda respecte de la
conservació d’aquell llegat arquitectònic-artístic i de retruc, off de record, s’esplairem
deplorant la colonització dels valencians que tenint una llengua rica en tradició i
producció literària és menystinguda com a llengua de culte i oració. Heus ací una altra
amputació. No sé si serem l’ùnic poble, però sí uns dels poquíssims al món, que parlen
una llengua al carrer i als temples n’empren una d’altra diferent. A qui podria resoldre-
ho li manca la voluntat de prendre la decisió. Què hi farem! El valencià com a llengua
de prestigi i socialment reconeguda rebria una empenta molt forta amb l’ús litúrgic; i és
que no trobarà el lector en l’estudi dels Dolors la presència del valencià. Tot allò recollit
és, cantat o resat, en castellà: alguns gojos, no del poble; i el rosa d’abril mareta d’esta
terra del Genovés estel que sembla ser un calc del virolai a la Mare de Déu de
Montserrat però adaptat a les nostres circumstàncies; És el càntic que Pep va
identificar com una aurora.
I una aurora que es cantava de bon matí seria el càntic addient per
saludar el treball acabat de nèixer de Maria Ordiñana Gil. Felicitacions i endavant.
Francesc Úbeda i Bataller, novembre de 2009
SEPTENARI A LA MARE DE DÉU DELS DOLORS AL POBLE DE GENOVÉS: DEVOCIÓ I MÚSICA
Maria Ordiñana Gil
12
SEPTENARI A LA MARE DE DÉU DELS DOLORS AL POBLE DE GENOVÉS: DEVOCIÓ I MÚSICA
Maria Ordiñana Gil
13
2. Introducció Diu la profecia de Simeó que Jesús, senyera combatuda, és el motiu pel qual
una espasa (o varies) traspassarà l’ànima de Maria. Cadascuna de les espases
representa un dolor de la Verge precisament per acceptar ser la Mare del redemptor.
El Septenari a la Mare de Déu dels Dolors de Genovés recorda el compliment
d’aquesta profecia a partir del cant dels dolors que va patir la Verge durant la vida,
Passió i mort física del seu Fill.
L’acte del Septenari, no és una manifestació exclusiva del poble de Genovés ja
que té lloc a diferents localitats de la Comunitat Valenciana i fins i tot d’Espanya. Ara
bé, sens dubte, és un tret cultural d’aquest poble envers la devoció a la Dolorosa i
també, la música. Ambdós testimonis, devoció i música, s’uneixen a través de la
música i la lletra dels cants que l’home utilitza, entre altres coses, per expressar.
Les relacions entre música i llenguatge ens possibiliten apropar-nos allò
terrenal gràcies també al desenvolupament dels mecanisme simbòlics. Per tant, la
pràctica d’aquests junts va més enllà dels límits de la comunicació i ens permet
exercitar habilitats cognitives superiors que es plasmen en l’abstracció, la metàfora,
l’analogia o l’organització d’emocions (LÓPEZ, 2008: 2).
Amb tot, el present treball presenta una doble vessant: contextual i analítica.
D’una banda, hem estudiat el context religiós, històric i social de la devoció per la Mare
de Déu dels Dolors i d’altra, hem aplicat la teoria de la retòrica musical dels segles
XVII i XVIII, més concretament les figures retòriques, als cants dels Dolors del poble
de Genovés ja que es tracta d’un gènere paralitúrgic amb una gran càrrega emotiva.
Tot amb el desig de recuperar una tradició i una història pròpia que no sols viu a la
memòria dels més vells del poble sinó que, any rere any, se celebra amb la solemnitat
que mereix la Mare de Déu dels Dolors.
SEPTENARI A LA MARE DE DÉU DELS DOLORS AL POBLE DE GENOVÉS: DEVOCIÓ I MÚSICA
Maria Ordiñana Gil
14
3. Preliminars 3.1. Les dates
A la litúrgia general dues eren les festes que tenien com objecte venerar els
dolors de Maria: la festa dels set dolors del divendres de Passió i la festa dels set
dolors del 15 de setembre.
La raó de celebrar dues vegades a l’any el mateix misteri no es deu a la
diversa manera de considerar-lo sinó, al seu origen històric.
D’una banda, el divendres de Passió commemora principalment els dolors
patits al Calvari. Va ser instituïda a Colònia l’any 1423, per un decret sinodal de
l’arquebisbe Teodoric de Meurs amb la finalitat de reparar les injúries que els Hussites
feien a les imatges de la Verge Dolorosa. Al llarg del temps, la litúrgia es va difondre
per les esglésies de Colònia, amb diferents noms, fins que Benet XIII la va estendre a
l’Església universal el 22 d’Agost de 1727 (E.U.I.,1925: XVIII, 2, 1790).
D’altra banda, el dia 15 de setembre s’especifiquen i solemnitzen els set dolors
de la Verge. El seu origen el trobem a la “Orden de los Siervos de María” que des de
1500 celebrava, en la tercera dominica de cada mes, una reunió amb la “Compañía del
hábito de los Siete Dolores”. En 1668 la Santa Seu va autoritzar aquesta festa (que es
realitzava especialment el mes de setembre) i gràcies a Climent XI i posteriorment (el
1735) a Felip V, la festa es va difondre a tot Espanya. Finalment, Pius VII l’any 1814
va fixar la data el tercer diumenge del mes de setembre en record del seu retorn del
captiveri i més tard, Pius X la fixa el 15 de setembre. De forma excepcional, els
“Siervos de María” van continuar celebrant la festa la tercera dominica de setembre
(E.U.I.,1925: XVIII, 2: 155-156). Actualment, la celebració universal de la festa de
Verge dels Dolors, també coneguda com la dels dolors gloriosos de la Santíssima
Verge, sols té lloc el dia 15 de setembre. Ara bé, el poble cristià continua celebrant la
festa dels Dolors de Maria el primer divendres de Passió o la quinta setmana de
Quaresma, com continua fent-se al poble de Genovés (VESGA, 1985: 247).
SEPTENARI A LA MARE DE DÉU DELS DOLORS AL POBLE DE GENOVÉS: DEVOCIÓ I MÚSICA
Maria Ordiñana Gil
15
3.2. Els temes
Els temes dels set dolors de la Verge com els coneguem avui no sempre han
constituït un cos estructurat i estable. Durant la segona meitat del segle XI l’objecte de
culte de la Dolorosa comença a ser més determinant i a la devoció dels cinc goigs o
alegries de Maria es contraposen els cinc dolors de la Verge. Aquest nombre (5) fa
referència a les cinc nafres del Redemptor (les de les mans, peus i la del costat) i es
troben en la més antiga col·lecció del segle XI dels Miracles de Maria (Liber de
miraculis sanctae Dei genitricis Mariae, publicat per B. Pez y per ell atribuïda a Photo
Prüfening). Del segle XIII al nostres dies, l’objecte de culte de la Dolorosa a més de la
“compassió” als peus de la Creu i a més dels cinc dolors, es desenvolupa al voltant de
les circumstàncies de la vida de Maria i acaba concretant-se en els “set” clàssics i
tradicionals dolors que coneguem (paral·lelament a l’evolució dels set goigs) :
† 1er dolor: La profecia de Simeó
† 2n dolor: La fugida a Egipte
† 3r dolor: El xiquet perdut
† 4t dolor: El carrer de l’amargor
† 5è dolor: La crucifixió de Jesús
† 6è dolor: El davallament de la creu
† 7è dolor: La sepultura de Jesús
(CEBRIÁN, 2000: 86)
Els temes van ser consolidats a finals del segle XV gràcies al pare flamenc
Juan de Coudenberghe el qual els va fer pintar. Cal dir que l’origen dels dolors per a
Benet XIV i altres escriptores està lligat a “ los Siete Santos Fundadores de la Orden
de los Siervos de Maria”, però és una hipòtesi que no està històricament demostrada
(D. MARIANO,1964: 153-154). Ara bé, aquest nombre (set) no deu semblar-nos
estrany a la tradició cristiana doncs és el nombre sagrat per antonomàsia: set són els
dies de la creació, set són els sagraments i set els dons de l’Esperit Sant
(ARZOBISPADO DE VALENCIA,1988: 21).
SEPTENARI A LA MARE DE DÉU DELS DOLORS AL POBLE DE GENOVÉS: DEVOCIÓ I MÚSICA
Maria Ordiñana Gil
16
Lletra transcrita:
1. Circuncida y ofrece la Madre al Hijo, y al pecho de la Madre llega el cuchillo.
2. Por guardar de un Herodes la Madre al Hijo, huyendo por desiertos lo lleva a Egipto.
3. En el templo la Madre su Hijo pierde, como es pérdida grande mucho lo siente.
4. Cruz pesada al Calvario llevaba el Hijo, encontró con su Madre, ¡fuerte conflicto!
5. Ve la Madre que clavan en cruz su Hijo, en su pecho ¡qué ecos hace el martillo!
6. A la Madre le entregan su Hijo muerto, ¡qué hacecito de mirra para su pecho!
7. Su tesoro en el Hijo la Madre entierra, y los dos corazones allí se quedan!
Imatge I: Particella Dolores y Gozos a Nra. Sra. de Cornmüller (Circuncida). Tenor I.
SEPTENARI A LA MARE DE DÉU DELS DOLORS AL POBLE DE GENOVÉS: DEVOCIÓ I MÚSICA
Maria Ordiñana Gil
17
3.3. Estructura actual del Septenari a la Mare de Déu dels
Dolors a l’església “Mare de Déu dels Dolors” de
Genovés
I. Exposició
• Exposició del Santíssim Sagrament (a l’hora que s’interpreta el Pange Lingua )
• Reso d’una estació (5ena part d’un rosari)
• El sacerdot torna a la sagristia (a l’hora que s’ interpreta el Stabat Mater )
Imatge II: Celebració dels Dolors l’any 2008.
SEPTENARI A LA MARE DE DÉU DELS DOLORS AL POBLE DE GENOVÉS: DEVOCIÓ I MÚSICA
Maria Ordiñana Gil
18
II. Reso del Rosari
• Reso del Rosari al mateix temps que es realitza la confessió.
• El rector torna a l’altar (a l’hora que s’interpreta una peça musical qualsevol del
repertori, com pot ser l’Ave María de Lorenzo Perosi (1872-1956)
• Oració:
Te rogamos nos concedas,
Señor Dios nuestro,
gozar de continua salud de alma y cuerpo,
y por la gloriosa intercesión
de la bienaventurada siempre Virgen María,
vernos libres de las tristezas de la vida presente
y disfrutar de las alegrías eternas.
Por Cristo nuestro Señor.
Amén
III. Reso dels Dolors
• En primer lloc, l’oficiant dedica la celebració als difunts i realitza l’acte de
contrició:
Señor mío Jesucristo, Dios y Hombre verdadero, Creador, Padre y Redentor mío; por ser vos
quien sois, bondad infinita, y porque os amo sobre todas las cosas, me pesa de todo corazón
haberos ofendido; también me pesa porque podéis castigarme con las penas del infierno.
Ayudado de vuestra divina gracia, propongo firmemente nunca más pecar, confesarme y
cumplir la penitencia que me fuere impuesta. Amén.
SEPTENARI A LA MARE DE DÉU DELS DOLORS AL POBLE DE GENOVÉS: DEVOCIÓ I MÚSICA
Maria Ordiñana Gil
19
• Seguidament el sacerdot realitza la següent oració a la Mare de Déu dels
Dolors:
Oh Virgen María, Madre Dolorosa,
más afligida que todas las madres del mundo,
postrado bajo vuestros pies
os suplico por vuestros dolores
que de vuestro amado hijo crucificado
me alcancéis perdón de mis culpas
gracia para no pecar más y el favor que pido
salvándoos con vuestros siete más principales dolores
• Després el rector llig els dolors de la Mare de Déu a l’hora que s’intercalen els
cants i es resa una Salve i un Glòria. Els dolors són:
I. “El primer dolor lo tuvo la Virgen María cuando presentó a su hijo en el templo”.
II. “El segundo dolor lo tuvo la Virgen María huyendo del rey Herodes”.
III. “El tercer dolor lo tuvo la Virgen María buscando a su hijo”.
IV. “El cuarto dolor lo tuvo la Virgen María viendo a su hijo cargado con la cruz”.
V. “El quinto dolor lo tuvo la Virgen María viendo crucificar a su hijo”.
VI. “El sexto dolor lo tuvo la Virgen María al pie de la cruz teniendo a su hijo en brazos”.
VII. “El séptimo dolor lo tuvo la Virgen María cuando dejó sepultado el cuerpo de su hijo”
SEPTENARI A LA MARE DE DÉU DELS DOLORS AL POBLE DE GENOVÉS: DEVOCIÓ I MÚSICA
Maria Ordiñana Gil
20
• Oració final:
Madre mía dolorosísima:
ya que en persona de san Juan nos engendrasteis,
y paristeis espiritualmente al pie de la cruz, a costa de dolores tan acerbos,
mostrad que sois mi amorosa Madre,
alcanzándome la gracia que os he pedido
y la de vivir siempre en servicio de vuestro Hijo,
hasta que merezca alabarte eternamente en la gloria. Amén.
IV. Litúrgia de la Paraula
• Lectura de l’Evangeli, segons el dia:
† 1er dolor: La profecia de Simeó
(cf. Lluc 2, 22-35)
† 2n dolor: La fugida a Egipte
(Mateu 2, 13-15)
† 3r dolor: El fill perdut
(Lluc 2,41-50)
† 4t dolor: El carrer de l’amargor
(IV Estació del Vía Crucis)
† 5è dolor: La crucifixió de Jesús
(Joan 19, 17-39)
† 6è dolor: El davallament de la creu
(Marc 15,42-46)
† 7è dolor: La sepultura de Jesús
(Joan 19,38-42)
SEPTENARI A LA MARE DE DÉU DELS DOLORS AL POBLE DE GENOVÉS: DEVOCIÓ I MÚSICA
Maria Ordiñana Gil
21
• Homilía.
• El sacerdot torna a la Sagristia per preparar-se i arreplegar el Santíssim (al
mateix temps que s’interpreta una peça musical qualsevol del repertori, com
per exemple Refugio de Pecadores).
V. Reserva del Santíssim
• Recollida del Santíssim: en un primer moment el rector encensa el Santíssim
(mentre s’interpreta el Tantum Ergo) per posteriorment recitar: “Les diste el pan
del cielo- contestant el poble- que contiene en sí todo deleite” i diu l’oració al
Santíssim de Tomàs d’Aquino (pròpia del dia del Corpus). En acabant, l’oficiant
fa la senyal de la creu amb el Santíssim i un dels escolans l’encensa mentre el
poble diu la lletania següent:
Canto de las Alabanzas
Bendito sea Dios.
Bendito sea Su Santo Nombre.
Bendito sea Jesucristo, Dios y hombre verdadero.
Bendito sea el Nombre de Jesús.
Bendito sea Su sacratísimo Corazón.
Bendita sea Su preciosísima Sangre.
Bendito sea Jesús en el Santísimo Sacramento del Altar.
Bendito sea el Espíritu Santo paráclito.
Bendita sea la excelsa Madre de Dios, María Santísima.
Bendita sea su santa e Inmaculada Concepción.
Bendita sea su gloriosa Asunción a los cielos.
Bendito sea el Nombre de María, Virgen y Madre.
Bendito sea San José, su castísimo Esposo.
Bendito sea Dios en sus Ángeles y en sus Santos.
SEPTENARI A LA MARE DE DÉU DELS DOLORS AL POBLE DE GENOVÉS: DEVOCIÓ I MÚSICA
Maria Ordiñana Gil
22
• Finalment es reserva el Santíssim a l’hora que s’interpreta un altre cant dedicat
a la sagrada forma (qualsevol del repertori), per exemple Cerca de ti i es fa
sonar el carilló interior (rotgle).
VI. Rituals finals
• Torna a eixir el rector per encensar la imatge de la Mare de Déu dels Dolors
(mentre s’interpreta una peça qualsevol com Gozos a Ntra. Sra. De los
Dolores ).
• Finalment el sacerdot, que està davant de la imatge, recita :
Ora pro nobis Virgo Dolorossísima.Ora pro nobis Virgo Dolorossísima.Ora pro nobis Virgo Dolorossísima.Ora pro nobis Virgo Dolorossísima.
Ut digni efficiamur promissiónibus Christi.
Imatge III: El Santíssim a l’altar.
SEPTENARI A LA MARE DE DÉU DELS DOLORS AL POBLE DE GENOVÉS: DEVOCIÓ I MÚSICA
Maria Ordiñana Gil
23
I resa la següent lletania a la Mare de Déu dels Dolors:
Oh Dios que en cuya Pasión fue traspasada de dolor el
alma de la dulcísima y gloriosa Virgen Madre María,
según la profecía de Simeón; concédenos propicio,
que cuantos con devoción meditamos sus dolores,
consigamos tus frutos notables
de tu Pasión Sagrada.
Tu que vives y reinas por los Siglos de los Siglos.
Amén
Bendigamos al Señor
• Ix el rector i s’interpreta una peça musical qualsevol del repertori per exemple
Rosa d’Abril .
SEPTENARI A LA MARE DE DÉU DELS DOLORS AL POBLE DE GENOVÉS: DEVOCIÓ I MÚSICA
Maria Ordiñana Gil
24
4. La Mare de Déu dels Dolors
4.1. Maria, Mare del Redemptor Maria, concebent a Crist, engendrant-lo i patint amb ell quan moria en la creu
va col·laborar de forma obedient a l’obra del Salvador. La Passió va ser el sacrifici
de Jesús en la creu i la compassió va ser el sacrifici de Maria al peu de la creu.
L’Església no dubta en confessar aquesta funció de Maria y la recomana a la
pietat dels fidels per tal que experimenten la protecció maternal i s’acoblen al Salvador
de manera més íntima:
Imatge IV: Imatge actual de la Mare de Déu dels Dolors de Génovés.
SEPTENARI A LA MARE DE DÉU DELS DOLORS AL POBLE DE GENOVÉS: DEVOCIÓ I MÚSICA
Maria Ordiñana Gil
25
“María, hija de Adán, al aceptar el mensaje divino se
convirtió en Madre de Jesús y al abrazar de todo
corazón y sin entorpecimiento de pecado alguno la
voluntad salvífica de Dios, se consagró totalmente como
esclava del Señor a la persona y a la obra de su Hijo,
sirviendo con diligencia al misterio de la redención con Él
y bajo Él, con la gracia de Dios omnipotente”
(Lumen gentium: 56).
Per ser Mare del Redemptor, és la Mare dels homes i de l’Església i per la
seua participació en la redempció, és la corredemptora. Els dolors, per tant, son
conseqüències del seu ofici de Mare de Déu.
Amb aquesta doctrina, nascuda de la revelació, els teòlegs van elaborar la
Mariologia de la compassió de Maria que va arribar a conquistar els fidels a través de
la paraula dels predicadors. És la doctrina que a través dels segles va inspirar a gran
quantitat d’escriptors i artistes, els quals van composar una gran quantitat d’escrits,
imatges de la Verge dels Dolors i composicions musicals com les que trobem al poble
de Genovés (ESPARZA, 1987: 14-16).
4.2. La Dolorosa a la Sagrada Escriptura El Septenari a la Verge dels Dolors és un fenomen que naix de les referències
sobre la Mare de Déu que es troben en la Sagrada Escriptura. Aquestes són el
fonament bíblic que des dels Pares de l’Església han sigut considerades per diferents
personalitats del món literari, artístic i especialment religiós i han configurat la història
de la seua celebració.
La Sagrada Escriptura conté passatges bíblics on trobem, tant de forma
explícita com implícita, la funció corredemptora de Maria. Aquests narren tot el
sofriment de la Verge durant la seua vida, especialment al Calvari, quan aquesta
presencia la crucifixió i mort del seu Fill. En primer lloc, hem de citar la profecia de
Simeó sobre la sort de Crist a la qual estava unida la sort de Maria pel seu paper de
mare:
SEPTENARI A LA MARE DE DÉU DELS DOLORS AL POBLE DE GENOVÉS: DEVOCIÓ I MÚSICA
Maria Ordiñana Gil
26
“Aquest infant (Jesús) serà motiu que a Israel molts
caiguen i molts altres s’alcen; serà una senyera
combatuda, i a tu mateixa una espasa et traspassarà
l’ànima. Així es revelaran els sentiments amagats al cor
de molts” (Lc. 2, 34-35)
Aquestes paraules provocaran que en la iconografia mariana es represente la
Verge dels Dolors amb el cor traspassat per una o varies espases, com podem
comprovar a la mateixa imatge de la Verge dels Dolors de Genovés.
En segon lloc, el passatge bíblic on també es fa patent el sofriment de Maria
correspon al viatge al temple de Jerusalem on després de la recerca angoixosa de
Jesús, Maria exclama:
“Fill meu, per què t’has portat així amb nosaltres?
Ton pare i jo et buscàvem amb ànsia” (Lc. 2, 48)
Ambdues al·lusions són els passatges més explícits on sentim el dolor de la
Verge però, no són els únics. Com hem dit, també existeixen altres referents en
l’Evangeli que, de forma implícita, contenen el valor corredemptor de la Verge. Els
més importants són: l’anomenat protoevangeli (Gén.3,15) on la victòria de Satanàs
Imatge V: Imatge actual de la Mare de Déu dels Dolors de Genovés.
SEPTENARI A LA MARE DE DÉU DELS DOLORS AL POBLE DE GENOVÉS: DEVOCIÓ I MÚSICA
Maria Ordiñana Gil
27
s’efectua al Calvari amb la Passió i mort física del nou Adam i amb la compassió i mort
mística de la nova Eva; l’escena de l’anunciació (Lc. 1,26-39), on la Verge en consentir
ser Mare del Fill de l’Altíssim, del Salvador, lliga la seva sort dolorosa a la del seu Fill i
per últim, la presència de Maria al Calvari als peus de la Creu on es demostra la
veracitat de la profecia de Simeó.
Amb tot, les causes dels dolors de Maria, segons la mariologia, podem agrupar-
les d’una banda, en causes directes: la Passió i mort de Crist amb les causes pròpies
com són el dimoni, que va incitar al deïcidi, els jueus, que van iniciar la Passió de Crist,
els gentils, que la van executar, i Judes, que va entregar a Crist. I d’altra banda,
trobem la causa formal dels dolors: l’immens amor de Maria pel seu Fill (D.
MARIANO,1964: 149-150).
SEPTENARI A LA MARE DE DÉU DELS DOLORS AL POBLE DE GENOVÉS: DEVOCIÓ I MÚSICA
Maria Ordiñana Gil
28
5. Origen de la devoció a la Mare de Déu dels Dolor s
5.1. Naixement del Septenari a la Mare de Déu dels Dolors
Abans del naixement de la litúrgia del Septenari a la Verge dels Dolors com la
coneguem, els Pares de l’Església com Sant Efrén Sirià, Sant Ambrosio, Sant Agustí o
Sant Bernat van realitzar consideracions als Dolors de la Mare de Déu. Un exemple el
trobem a Roma el 610 on el Papa Bonifaci IV va convertir la dedicació del Panteó,
temple consagrat a tot els déus, en església consagrada a la Mare de Déu i a tots els
Sants (Sancta Maria ad Martires).
Sant Bernat va ser un dels majors impulsors dels Dolors ja que al segle XII i XIII
es va convertir en un gran doctor marià. Un dels seus textos sobre la Verge del Dolors
que utilitzava en l’Ofici de lectura del dia 15 de setembre era:
“El Martirio de la Virgen ciertamente- que entre las
estrellas de su diadema es la duodécima- está
expresado así en la profecía de Simeón como en la
historia de la pasión del Señor. Está puesto éste, dice
Simeón del párvulo Jesús, como blanco, al que
contradecirán, y a tu misma alma (decía a María)
traspasará la espada. Verdaderamente, ¡oh Madre
bienaventurada!, traspasó tu alma la espada. Ni pudiera
ella penetrar el cuerpo de tu hijo sin traspasarla. Y,
ciertamente, después que expiró Jesús (...) no tocó su
alma la lanza cruel que abrió ( ...) su costado, pero
traspasó seguramente la tuya (...)Tu alma, pues,
traspasó la fuerza del dolor, para que no sin razón te
prediquemos más que mártir, habiendo sido en ti mayor
el afecto de compasión que pudiera ser el sentido de la
pasión corporal” (ESPARZA, 1987: 18)
SEPTENARI A LA MARE DE DÉU DELS DOLORS AL POBLE DE GENOVÉS: DEVOCIÓ I MÚSICA
Maria Ordiñana Gil
29
A més, la devoció a la Verge dels Dolors apareix a partir de la pietat mariana
del Servites, anys després de la seua fundació (1233) i objectiu dels quals era el
foment de la devoció a la Santíssima Verge.1
Amb tot, cistercencs i premonstratencs van considerar la Mare dolorosa i van
preparar el camí a dominics, franciscans, carmelites o servites. “Els dominics van
propagar els dolors amb el Rosari i els franciscans a través de l’amor de San Francesc
a la humanitat de Crist pacient i a la seva Mare dolorosa” (ESPARZA, 1987: 19).
Al segle XV la veneració a la Dolorosa apareix en la litúrgia. La primera
celebració litúrgica es va instituir a Colònia, a causa d’un decret sinodal de Teodoric de
Meurs l’any 1423 per tal de reparar les injúries que els Hussites feien a les imatges de
la Mare de Déu dels Dolors (ESPARZA, 1987: 21).
A conseqüència del naixement de la litúrgia i devoció, la Mare Dolorosa es va
convertir en motiu d’inspiració al món de l’art i la literatura. Exemples com els versos
de l’Arxipreste d’Hita en el Libro del Buen amor demostren aquest fet (ESPARZA,
1987:20):
Estrella del mar; puerto de folgura
de dolor complido et de tristura
venme librar conortar
Sennora del altura
O la composició musical més universal del Stabat Mater atribuïda a Jacopone de
Todi (mort al 1306). Així com la iconografia (escultura i pintura) del moment que tracta
el tema de la Dolorosa al peu de la creu o amb el cor traspassat per una espassa.
1 Que al considerar-la al peu de la Creu es convertiria en la Verge dels Dolors o Mare dolorosa.
SEPTENARI A LA MARE DE DÉU DELS DOLORS AL POBLE DE GENOVÉS: DEVOCIÓ I MÚSICA
Maria Ordiñana Gil
30
A l’esplendor dels segles XV i XVI, demostrat en les diverses manifestacions
artístiques i literàries, va seguir un període de decadència que va culminar amb un
renaixement al segle XVIII. D’una banda, Benet XIII el 1727 va instituir, a l’Església
Universal, la celebració del divendres posterior al Diumenge de Passió i d’altra, Pius
VII el 1814 va fixar la data el tercer diumenge del mes de setembre en record del seu
retorn del captiveri (ESPARZA, 1987: 33-34).2
A més d’aquests actes oficials el
renaixement de la devoció també va ser
fruït de tres personatges claus: Sant Alfons
Maria de Liguori (1696-1787), Sant Pau de
la Creu (1694-1775) i Frederic Guillem
Faber (1814-1863). Els sants van ser un
grans escriptors i pensadors dels Dolors de
Maria. Sant Alfons Maria de Liguori escriu
Las glorias de Maria on dedica un discurs
als Dolors de Maria a més d’unes
reflexions sobre cadascun; Sant Pau de la
Creu, segons Sant Vicent Maria Strambi,
“Llevaba al cuello el escapulario de la
Dolorosa, y en las misiones propagaba con
gran fervor la devoción de sus dolores (...)”
i Frederic Guillem Faber en la seua obra Al
pie de la cruz o los Dolores de María, en
síntesi, afirma que “Los Siete Dolores son,
según la mente de la Iglesia, modelos
misteriosos de los demás innumerables
dolores de María, y aun pudiéramos
llamarlos tipos de todas las tribulaciones
posibles del humano linaje” (ESPARZA,
1987: 32- 33).
2 La raó de l’existència de dues dades per a la mateixa celebració està explicada a l’apartat
Preliminars.
Imatge VI: Sant Alfons Maria de Liguori (1696-1787).
SEPTENARI A LA MARE DE DÉU DELS DOLORS AL POBLE DE GENOVÉS: DEVOCIÓ I MÚSICA
Maria Ordiñana Gil
31
Per últim, cal destacar la tasca de difusió
que va propiciar la Cofradia de la Virgen de
los Dolores i els nombrosos documents
pontificis que des del segle XVII amb
Innocenci XI fins el Concili Vaticà II van
establir de manera oficial la celebració i
que són un testimoni de la devoció a la
Verge dels Dolors (ESPARZA, 1987: 33).
Imatge VII: Sant Pau de la Creu (1694-1775).
SEPTENARI A LA MARE DE DÉU DELS DOLORS AL POBLE DE GENOVÉS: DEVOCIÓ I MÚSICA
Maria Ordiñana Gil
32
5.2. La Dolorosa a València
Segles XIII al XVIII
Paral·lelament al naixement de la devoció a la Mare de Déu dels Dolors
exposada en l’apartat anterior, a València la primera dada sobre la devoció dels set
dolors de Maria Santíssima la trobem a la Crònica del Rei D.Jaume el Conqueridor
(1208-1276). El rei prega amb la següent oració no sols per ell mateix sinó també pels
seus soldats amb motiu de la conquesta de Mallorca:
“E vos mare de Deus qui sou pont, e pars dels pecadors
prech vos per les set alegríes, e per les set Dolors que
hagues del fill de Deus queus membre de mi pregar a
vostre fill que ell mestorça desta pena, e daquest perill
en que yo son, e aquells qui van ab mi”.
(ESPARZA, 1987: 23)
Imatge VIII: Suposat retrat de Jaume I, pintat el 1427, que es troba al Museu
Nacional d'Art de Catalunya.
SEPTENARI A LA MARE DE DÉU DELS DOLORS AL POBLE DE GENOVÉS: DEVOCIÓ I MÚSICA
Maria Ordiñana Gil
33
L’oració anterior demostra com Jaume I va impulsar a les terres del Regne de
València la devoció als set Dolors de la Verge així com el gran nombre de versos
dedicats a la Verge, les escultures i pintures existents mostren que aquesta va quedar
present al poble valencià.
En el món de la literatura destaquen autors com Francesc d’Eximenis (mort al
1409) i Sant Vicent Ferrer (1350-1419) amb els seus opuscles com per exemple:
“Contemplaçió de la passio de Jesucrist”:
“La compassió de la Mare: Mulier ecce Filius tuus...Com
Jesus fon deposat de la creu. Com la Mare lo pres en
sos braços. Lo plant e dolor de la Mare e dels altres”3
També cal destacar Sor Isabel de Villena (1430-1490) que en la seua Vita
Christi transmet els Dolors com per exemple (ESPARZA, 1987: 24):
Capítol LXXIX: “Symeon prophetiza a la senyora: les
dolors qu’havía de sentir”
Capítol CCXV: “Com la dolorosa mare fon vestida de dol
pa la sepultura del seu amat fill”4
3 Altres opuscles que tracten el dolor de la Verge Maria son:
- “Contemplaçíó molt devota que compren tota la vida de Jesucrist Salvador nostre, ab les propietats de la Missa” -“Contemplaçió molt devota de la vida de Jesucrist” 4 Altres capítols referents als dolors de la Verge son:
-Capítol CLXXVIII -Capítol XXIX -Capítol CCVIII
SEPTENARI A LA MARE DE DÉU DELS DOLORS AL POBLE DE GENOVÉS: DEVOCIÓ I MÚSICA
Maria Ordiñana Gil
34
Altres com Joan Roiç de Corella (1438?-1497) que escriu la Oraçio a la
Senyora nostra tenint son fill Deu Jesus en la falda devallat de la creu i també al segle
XVI destaquen Miguel Ortigues (1511), Vicent Ferrandis (1515) i Pedro Juan Micó, O.
P. (1492-1555) qui va escriure un poema sobre la Passió en castellà (ESPARZA,
1987: 24-26).
El poble valencià sentia els Dolors de Maria abans inclús que arribaren els
Servites (segle XVI) i la màxima expressió la trobem en uns gojos anònims que es
cantaven els dissabtes de Quaresma al convent de l’Encarnació de València i que
pertany a la col·lecció del “Nazareno”, conservada a la cambra blindada de la
Universitat Literària de València (ESPARZA, 1987: 27-28).
SEPTENARI A LA MARE DE DÉU DELS DOLORS AL POBLE DE GENOVÉS: DEVOCIÓ I MÚSICA
Maria Ordiñana Gil
35
“LOS DOLORS DE LA GLORIOSA MARE DE DEU” (Anònim S.XVI)5
los quals se canten los disaptes de la Cuarema en la Incarnació:
5 La transcripció dels versos ha sigut presa del llibre de ESPARZA TOLOSA, José, citat anteriorment,pp.28-
29
Imatge IX: “LOS DOLORS DE LA GLORIOSA MARE DE DEU” CF/4 (15 (Biblioteca Històrica. Universitat de València).
Los que passau per la vía
dels set goigs fentme lahors
contemplau quentre dolors
no es tal segóns la mía.
5 La primera que sentí
tot devot ha la contemple,
com mon Fill Jesús partí
aquell oferint al temple:
Simeon dix quem sería
10 un coltell de grans tristors:
La segona reduptant
d’Herodes la gran sentencia,
parti mon Fill amagant
pel desert fent gran absencia:
15 En Egipte, cuan fugía
circuida de temors:
La tercera trista fon
cuant perdí mon Fill tres dies,
no sabent cóm ni ahón
20 foren grans les penes míes:
Passant la nit com lo día
de Joseph ouint clamors:
La quarta fon y molt fort
de Johan la embaxada,
25 sent mon Fill lliurat a mort
cruelment vituperada:
Y encontrant lo que venía
ab la creu entre traydors:
La quinta fou no menys greu
30 Quant los peus y mans clavades,
lavien penjat en creu
entre gents molt celebrades:
Y penant de set moría
per salut dels pecadors:
35 La sisena devallat
de la creu hon mort penjava,
en mos braços fou posat
y allí stés lo contemplava,
recordantme que tenía
40 Fill humil, Rey dels senyors:
La setena fou turment
que de mort me traspasava,
Deu mon Fill sola’m deixava
e deixant sa companyía
45 me partí de aquell ab plors:
TORNADA
Donchs oiu tots ab amor
havent salut abundosa
per mon Fill passant dolor
quant sa Mare gloriosa:
5 Y si algú gena sentía
estimant de les majors:
contempleu quentre dolors
no es tal segóns la mía
SEPTENARI A LA MARE DE DÉU DELS DOLORS AL POBLE DE GENOVÉS: DEVOCIÓ I MÚSICA
Maria Ordiñana Gil
37
En quan a la pintura cal destacar el Retaule de Fra Bonifaci Ferrer (cap al
1396 - 1398) ja que és possiblement el testimoni de la Dolorosa més antic de la
pintura valenciana. Com observem a la imatge, la Mare de Déu es troba al peu de la
creu, desmaiada, als braços de les santes dones i amb una espassa clavada al cor.
També ressalta el Retaule de Sant Martí (cap al 1443) i una pietat de Damià Forment
(1480-1541), entre altres. Els autors més importants durant els segles XV, XVI i XVII
són Nicolau Falcó (1490-1565), Joan de Joanes (1523-1579) y Francisco N. Borrás
(1530-1610). Al Museu de Belles Arts de València podem contemplar totes aquestes
obres, entre altres, que mostren les primeres representacions de la Verge dels Dolors
(ESPARZA, 1987: 29).
Imatge X: Retaule de Fra Bonifaci Ferrer o dels Sagraments Oli sobre taula, 249 x 189 cm. Nº inv. 246 Procedent de la Cartuja de Portaceli, Serra (València)
SEPTENARI A LA MARE DE DÉU DELS DOLORS AL POBLE DE GENOVÉS: DEVOCIÓ I MÚSICA
Maria Ordiñana Gil
38
Segles XVIII al XX
També a València es va produir un renaixement de la devoció dels dolors al
segle XVIII en quant a la difusió de la devoció a la Mare de Déu dels Dolors entre el
poble valencià. En aquest període els poetes valencians van continuar escrivint envers
la Verge dels Dolors i, fins i tot, la varen proclamar la seua Patrona. Una sessió
especial el 26 de març de 1915 que consta al llibre d’actes de la societat LO RAT-
PENAT denota eixa devoció (ESPARZA, 1987: 39):
“El dia 26 de Març de l’any 1915, es varen celebrar els
dolors de la Mare de Déu, d’una manera extraordinària.
Anys abans, s’havia fet alguna velada en dit dia, sense
cap d’importància, més el President de “Lo Rat Penat” en
l’esmentat any, En Francesc Cantó i Blasco, ho va
transformar en una solemnitat.
Set poetes consagrats glossaren els set Dolors de la
Verge. Varen ser: Ventura Pasqual; Francesc Caballero
Muñoz; Pasqual Asins; Bernat Ortin; Eduard Genovés;
Josep Mª Bayarri (escultor de la imatge actual de la
Verge dels Dolors de Genovés?) i En Leopold Trenor
Palavacino (...).
Fon Mantenedor de l’acte, el canonge de la Seu, N’Elies
Olmos. La tiple Srta. Maria Quinzà va cantar una
supèrbia Ave Maria. Al piano estava el mestre En
Lambert Alonso (...)”
SEPTENARI A LA MARE DE DÉU DELS DOLORS AL POBLE DE GENOVÉS: DEVOCIÓ I MÚSICA
Maria Ordiñana Gil
39
En el pla artístic, trobem ressaltades les escultures religioses de José Esteve
Bonet (1741-1802) i la seua Verge dels Dolors d’Estubeny que presenta una espassa
de dolor sobre el cor. A més, els gravats més importants que es troben a l’arxiu de
L’Escola de Belles Arts de València de Julián Mas (1770-?), Manuel Boria (1818-1841)
i Teodoro Blasco Soler (mort el 1854) que van propiciar la creació d’una gran quantitat
d’estampes sobre la Dolorosa, difoses pels pobles, principalment amb motiu dels
recordatoris de difunts (ESPARZA, 1987: 40-41).
Imatge XI: Estampa de cobles a la Dolorosa (Arxiu de tradicions populars […]. Fascicle VI, p.332-333).
SEPTENARI A LA MARE DE DÉU DELS DOLORS AL POBLE DE GENOVÉS: DEVOCIÓ I MÚSICA
Maria Ordiñana Gil
40
Per últim, i per tal de fer patent
la devoció que se sentia és fonamental
nomenar els escrits devocionaris i
sermons relacionats amb la Verge
dels Dolors com són, entre altres, el
Devoto Septenario para los días de la
semana en honor de María Santísima
Señora nuestra y provecho de sus
devotos de Luis Esparza (1744-1825)
o Meditaciones de los Siete Dolores de
la Virgen Santísima de Juan B.Bonet
Martou (1732-1799). En referència als
grans predicadors del moment cal
destacar al franciscà P.Antonio
Andrés, el qual en el seu llibre-
sermonari Septenario Doloroso de
María publicat al 1768, mostra la
manera en què realitzen la celebració
alguns pobles de València i manifesta
com les famílies havien entrat
l’exercici de pietat a les seues cases.
Amb tot, comprovem fins a quin punt
havia arrelat aquesta devoció a
principis del segle XIX i que
continuaria al segle XX amb una gran
solemnitat en pobles com Benaguasil,
Massamagrell, Toris, Llanera de
Ranes, Canals i també Genovés
(ESPARZA, 1987: 42-45).
Imatge XII: Estampa set-centista de la Mare de Déu dels Dolors (Costumari Català,p. 680).
SEPTENARI A LA MARE DE DÉU DELS DOLORS AL POBLE DE GENOVÉS: DEVOCIÓ I MÚSICA
Maria Ordiñana Gil
41
SEPTENARI A LA MARE DE DÉU DELS DOLORS AL POBLE DE GENOVÉS: DEVOCIÓ I MÚSICA
Maria Ordiñana Gil
42
6. La Dolorosa al poble de Genovés
6.1. Herència religiosa
Per trobar l'herència religiosa de Genovés, cal partir del segle XIII, on este
poble era conegut com l'alqueria de Xiu (en àrab ‘depressió'). Tot el seu territori
pertanyia a un dignatari musulmà de Xàtiva anomenat ‘Alí ibn Fïrrich: ‘Alí aben Ferri’,
segons la versió dels documents escrits en romanç. En el nucli vell del poble, als peus
d'un tossal es trobava una torre de vigilància que es va convertir en el castell de Xiu
durant els segles XIII i XIV. És en aquest període quan es produeix l'arribada de
Jaume I i per tant, els senyors feudals i el cristianisme, que si bé al contrari del que
podem pensar, no va suposar el fi de la cultura islàmica, sinó que es va produir una
convivència conjunta d'ambdós religions (a canvi de fortes contraprestacions
econòmiques i socials per part dels musulmans). En el cas de Genovés, el dia 24 de
març de 1248, Jaume I va donar l'alqueria de Xiu als senyors d'origen genovés (d'ací
el nom), el metge Baldoví de Baldoví i el seu germà Joan de Baldoví per la seua gran
tasca en la croada valenciana i la seua lluita personal en defensa de la fe catòlica
(SOLER I ÚBEDA, 1996; SOLER, 2007).
Imatge XIII: Castell de Xiu.
SEPTENARI A LA MARE DE DÉU DELS DOLORS AL POBLE DE GENOVÉS: DEVOCIÓ I MÚSICA
Maria Ordiñana Gil
43
En aquest moment, no comptàvem amb una església parroquial com a tal, sinó
una capella (1345) a l'antic castell de Xiu on se celebrava missa tots els dies de
diumenge i festius de l'any, tal com indica el Llibre de càrrecs del marqués de Llanera
que es troba a l’Arxiu dels Comtes d'Olocau (Mallorca). Esta capella ja en el segle XV
estava dedicada a Santa Maria i contenia un retaule dedicat a la Mare de Déu i un altre
al davallament de la Creu.6 Al voltant de 1525, a conseqüència de la guerra de les
Germanies, els musulmans van ser obligats a convertir-se al cristianisme i a practicar
la doctrina catòlica, mesura que en la realitat no es practicava doncs els antics
mudèjars, ara moriscos, continuaven practicant la seua religió i els senyors feudals ho
consentien (SOLER, 2007:120-124).
Deu anys després
(1535), “la mesquita de
Genovés va ser beneïda com a
Església de Sant Miquel
Arcàngel, desmembrada de
Xàtiva i se li va assignar un
capellà (per a la cura d’ànimes)”
(SOLER, 2007: 125). A açò cal
afegir que en 1563 va arribar
l'orde decretada per Felip II
sobre el desarmament general
dels moriscos valencians, per
sospita de participar en la
causa islàmica, i en 1609 el
Patriarca i Virrei de València, Juan de Ribera, va decretar l'expulsió dels moriscos amb
l'objectiu d'aconseguir la unificació de la monarquia amb la mateixa fe. Genovés va
quedar pràcticament despoblat durant dos anys i el 10 d'octubre de 1611 va ser
repoblat amb cristians vells, procedents la majoria de Xàtiva i dels pobles cristians
veïns (SOLER I ÚBEDA, 1993:13-15 i 53). Estos nous repobladors van portar entre
altres coses, les seues devocions, concretament (els xativins) a la Mare de Déu de la
6 Consultat per SOLER, Josep-A. y ÚBEDA, Francesc a l’ACO, Armari 1, Inventari del Castell-palau a la
mort del señor, Guerau de Castellverd,lligall A, document 8.
Imatge XIV: Expulsió dels moriscos. Gravat de Carducho (museo del Prado).
SEPTENARI A LA MARE DE DÉU DELS DOLORS AL POBLE DE GENOVÉS: DEVOCIÓ I MÚSICA
Maria Ordiñana Gil
44
Seu, motiu pel qual uns dels carrers més importants de Genovés s’anomenarà en un
principi Nostra Senyora de la Seu (l’actual Mare de Déu dels Dolors).
La nova església dedicada a la Mare de Déu del Roser, va ser construïda al
llarg del segle XVII, utilitzant part de l’antiga mesquita. En 1748 hi ha constància que el
terratrèmol que va assolir el castell de Montesa, va afectar greument la nostra
església, especialment al presbiteri, obligant a enderrocar-lo. Posteriorment, els
cristians de Genovés van anar reconstruint i ampliant la nova església fins que es va
obrir un nou accés principal, amb porta allindada i escalons que donaven accés a una
nau de saló i volta barroca. A més, durant aquest segle, l’església va ser dedicada a la
Mare de Déu dels Dolors després que en 1782 s'adquirira la seua imatge processional
per part de Pasqual de Fenollet, senyor de Genovés i gran devot de la Dolorosa. Prova
d’aquesta devoció son els gravats que conté l’església, a les portes de l’entrada lateral,
amb diferents símbols que al·ludixen a la lletania lauretana o de la Mare de Déu:
pulchra ut sol, electa ut lluna (“bonica com el Sol, distingida com la Lluna”)(SOLER,
2007:178 i 197; CEBRIÁN,1991: 12-14).
Imatge XV: Església vella “Mare de Déu dels Dolors”.
SEPTENARI A LA MARE DE DÉU DELS DOLORS AL POBLE DE GENOVÉS: DEVOCIÓ I MÚSICA
Maria Ordiñana Gil
45
En les dècades de 1900- 1920 l'edifici va patir una reforma, sent rector Miquel
Jordà Orts “el tio Barretes”, i l'altar major estava presidit per la Mare de Déu dels
Dolors. Els exaltats de 1936 van portar la imatge, obra de Modesto Pastor, a la
foguera, es van destruir talles religioses i l'església es va convertir en ‘Casa del Poble'.
Durant el franquisme, tornaria a restaurar-se l'església amb les seues imatges gràcies
a les donacions dels seus fidels i a la reconstrucció que van dur a terme el rector D.
Jesús Pla Gandía i D. Simeón Pellicer. (ALVENTOSA, 1958: 10-17)
En 1970 es va construir la nova església, que ocupa el solar del castell-palau
de Xiu. L’enderrocament d'aquest edifici ha suposat una de les majors pèrdues
patrimonials que ha patit la comarca de la Costera en el segle XX. Esta església d'estil
neo-romànica pren el nom també de la Mare de Déu dels Dolors i substitueix l'antiga,
que ha sigut tancada (SOLER, 2007: 289-290).
Imatge XVI: Església nova “Mare de Déu dels Dolors” .
SEPTENARI A LA MARE DE DÉU DELS DOLORS AL POBLE DE GENOVÉS: DEVOCIÓ I MÚSICA
Maria Ordiñana Gil
46
6.2. Rectors devots de la Mare de Déu dels Dolores7
Un dels rectors que va trametre la gran devoció per la Mare de Déu dels
Dolores i que hui en dia es mostra a Genovés va ser D. Sebastián Reus Urbes.
Aquest rector, que va residir a Genovés des de 1902 fins 1903, va manar construir les
capelles del Viacrucis públic i les set capelles de la Mare de Déu dels Dolors a l’ermita
que, malauradament, van ser enderrocades durant la Guerra Civil (ALVENTOSA,
1958:160).
Especial interés va mostrar
D. Miguel Jordà Orts “el tio Barretes” per
la nostra Mare de Déu durant el seu
llarg període a la parròquia (1904-1932).
A més de col·locar la Mare de Déu dels
Dolors a l'Altar Major, aquest va fundar
la banda de música amb l'objectiu de
solemnitzar els festejos religiosos, entre
ells el Septenari de la Mare de Déu dels
Dolors. Ara bé, el prevere no podria
haver aconseguit tan àrdua feina sense
José María Moscardó Adriá “el ceguet”,
compositor i músic que ensenyava a
cantar a homes, dones i xiquets per a
les festivitats, especialment per al
Septenari de la Mare de Déu dels
Dolors (ALVENTOSA, 1958:161;
SOLER, 2007: 244)
7 Les dades en que els diferents rectors van residir al Genovés han sigut facilitades pel Arxiu de
l’Arquebisbat de València.
Imatge XVII: Rvdo. Sr. D. Miguel Jordà Orts.
SEPTENARI A LA MARE DE DÉU DELS DOLORS AL POBLE DE GENOVÉS: DEVOCIÓ I MÚSICA
Maria Ordiñana Gil
47
Imatge XVIII: Rvdo. Sr. D. Pascual Llopis Espí.
L'època de major esplendor del Septenari de la Dolorosa va arribar cap a 1940
i continuant-se fins el 1950 amb els rectors D. Jesús Pla Gandia (1942-1946) i ajudat
pels seus successors D. Simeón Pellicer (1947-1957) i D. Eduardo Margarit Solbes
(1957-1962) que van perfeccionar el culte i ampliar el cor amb el seu gran fervor
envers la Mare de Déu (ALVENTOSA, 1958:10-11).
No podem oblidar el canonge Pasqual Llopis Espí (1879-1957), fill de
Genovés, que va tindre una gran trajectòria i que va aportar solemnitat a les festes
amb la seua presència. Concretament en les festes del patronatge canònic de la Mare
de Déu dels Dolors, decretat pel papa Pio XII el 10 de novembre de 1954, a l’hora que
es declarava a la imatge de la patrona, ‘alcaldessa honorària' de l'Ajuntament de
Genovés (ALVENTOSA, 1958: 163; SOLER LLOPIS, 2003: 38-44).
SEPTENARI A LA MARE DE DÉU DELS DOLORS AL POBLE DE GENOVÉS: DEVOCIÓ I MÚSICA
Maria Ordiñana Gil
48
6.3. Naixement i historia dels Dolors de Genovés
Consideracions inicials
El naixement de la devoció, litúrgia i cants dels Dolors al poble de Genovés no
es tracta d’un succés històric que es puga datar o documentar de manera exacta. No
es conserven documents escrits que puguen constatar la història d’una devoció que
avui existeix de forma estable i quotidiana.
A pesar d’aquesta manca de documentació, el que conservem és una sèrie de
fets que, des del segle XVIII fins avui, ens poden ajudar a reconstruir una història de
la nostra devoció a la Mare de Déu dels Dolors i dels personatges principals que van
guardar, difondre i enriquir el que avui coneixem com els Dolors de Genovés. En
aquest punt, cal tenir en compte el context històric i social on naix la litúrgia dels Dolors
(que hem explicats als aparats anteriors) així com no podem oblidar la importància
dels testimonis que hem entrevistat8 i que ens han ajudat a determinar de forma més
exacta alguns aspectes principals.
La influència del senyor Pasqual de Fenollet
A pesar de no poder fixar una data exacta del naixement dels Dolors de
Genovés, el primer indici el trobem al segle XVIII amb el personatge del senyor
Pasqual de Fenollet (1751-1787). Com hem comentat a l’apartat de l’herència
religiosa, era un gran devot de la Mare de Déu dels Dolors però també de la cultura, la
ciència, l’economia i el treball, és a dir, allò que en aquests moments es coneix com un
il·lustrat. (ZURRIAGA. 1983: 22)
D’una banda, Pasqual de Fenollet va fomentar una gran quantitat de canvis als cultius i
treballs del nostre poble, però d’altra, es possible que aquest sufragara la imatge de la
Mare de Déu dels Dolors obra de Modesto Pastor l’any 1782; data que el metge Miquel
Martínez va llegir uns anys abans que fora destruïda pels exaltats de 1936.
(ALVENTOSA: 6)
8 Delfina Llopis, Pascual Cabanes, Leonor Ordiñana, Elvira Ordiñana i Rosa Escorcia.
SEPTENARI A LA MARE DE DÉU DELS DOLORS AL POBLE DE GENOVÉS: DEVOCIÓ I MÚSICA
Maria Ordiñana Gil
49
Amb aquesta adquisició, durant el mateix segle, l’església va canviar la seua
dedicació a la Mare de Déu del Roser per la Mare de Déu dels Dolors, fet que
demostra la influència d’aquest senyor. (SOLER, 2007:178 i 197; CEBRIÁN,1991: 12-
14).
Imatge XIX: Imatge actual de la Mare de Déu dels Dolors de Genovés.
SEPTENARI A LA MARE DE DÉU DELS DOLORS AL POBLE DE GENOVÉS: DEVOCIÓ I MÚSICA
Maria Ordiñana Gil
50
El segle XIX: Difusió dels Dolors
Malauradament, durant tot el segle XIX ens trobem amb un gran període
mancat de documentació envers els Dolors de Genovés segurament a causa de la
destrucció dels arxius locals (municipal, judicial i especialment parroquial) al llarg dels
anys de la Guerra Civil Espanyola.
A pesar d’aquesta realitat, cal pensar en aquest segle com el difusor de la
devoció a la Mare de Déu dels Dolors al territori de València, com demostren els
nombrosos escrits devocionaris i sermons relacionats amb la Mare de Déu dels
Dolors i que hem vist a l’apartat de La Dolorosa a València.
A Genovés, cal pensar que els Dolors van anar establint-se i completant-se,
any rere any, gràcies a la tasca dels rectors i el fervor dels fidels de la Dolorosa fins
arribar a un punt culminant a principis del segle XX.
Segle XX: esplendor, decadència i renaixement
El període que comprèn entre 1900 i 1930 és un dels moments més
esplendorosos en quan als Dolors de Genovés.
El poble organitzava la vida al voltant dels actes religiosos de manera que la
influència de l’església era notable en la moral dels genovesins i genovesines. Els
rectors de la parròquia eren personatges respectats que exercien una profunda
influència sobre els feligresos no sols devocional sinó també social, ideològica i
política. D. Miguel Jordà Orts “el tio Barretes” va mostrar un especial interès per la
nostra Mare de Déu durant el seu llarg període a la parròquia (1904-1932). Amb la
col·laboració de José María Moscardó Adriá “el ceguet”, va fundar la banda de música
per solemnitzar entre altres actes, el Septenari dolorós. Leonor i Elvira Ordiñana
recorden com José María Moscardó, al acabar l’escola i arribar a Genovés organitzava
reunions d’amics al voltant del piano per cantar: “ens ensenyava cançons, també dels
Dolors, i ho passàvem molt bé”. Així, un dels actes devocionals més importants
d’aquests moments era el Septenari a la Mare de Déu dels Dolors, que en aquests
moments ja comptava amb un cor, únicament masculí, i una agrupació instrumental
SEPTENARI A LA MARE DE DÉU DELS DOLORS AL POBLE DE GENOVÉS: DEVOCIÓ I MÚSICA
Maria Ordiñana Gil
51
(ALVENTOSA, 1958:161; SOLER, 2007: 249-250). Elvira Ordiñana ens conta “tot el
món anava als Dolors, jo vaig anar des dels dos anys fins als vuitanta-set, que ja no
vaig poder per salut”.
Cor
- Domingo Soler (“el tio Minguet”) TENOR (cantava quasi tot de falset)
- Ricardo Lloret (“Ricardet el Barber”) TENOR
- Joaquín Oltra (“el tio Requinto”) TENOR
- Santiago Tormo TENOR
- Arturo Bataller (“el tio Arturo”) BARÍTON
- Batiste Moscardó (“el tio Batiste el Roig”) BAIX
Imatge XX: Pintura de José Llopis sobre José María Moscardó.
SEPTENARI A LA MARE DE DÉU DELS DOLORS AL POBLE DE GENOVÉS: DEVOCIÓ I MÚSICA
Maria Ordiñana Gil
52
Agrupació instrumental
- Rafael Sanchis (“Rafael de Huerta”) CLARINET
- Antonio Llopis (“el tio Antonio el Capdemúsica”) SAXO ALT
- Batiste Sanchis (“Batiste Manota”) SAXO TENOR
- Ramón Cerdá (“Ramonet de Monsei”) SAXO TENOR
- Pasqual Llopis (“El tio Pasqual de Cala”) FLISCORNO
- Enrique Villar (“Enriquet de Botija”) TROMBÓ
- Salvador Tormo (“el tio Salvador de Nasia”) BAIX
Fins les vespres de la guerra (1935), Genovés continuava sent una seu
permanent de septenaris dolorosos, novenes, practicant d’exercicis espirituals i santes
missions. Ara bé, a l’inici de la Guerra Civil l’any 1936, Genovés es va convertir en
rereguarda republicana i per tant, tota la vida religiosa es va aturar: el rector Mauri va
fugir a França (Juliol del 1936) per passar a l’Espanya antidemocràtica o “nacional”; els
més exaltats procediren, com en molts altres pobles, a cremar els retaules i els sants
de l’església, inclosa la imatge de la Mare de Déu dels Dolors, a l’igual com els arxius
parroquials i locals i l’església va quedar convertida en “Casa del Poble”, una mena de
casino o sala de ball (SOLER,2007: 250-254). Delfina Llopis recorda que “no podiem ni
resar als morts” de manera que els Dolors van desaparèixer de la vida social dels
genovesins però, no els seus cants ni la devoció per la Mare de Déu dels Dolors. El 5
d’abril de 1939, un grup de veïns dirigits per Pascual Sanchis Llopis prengueren
possessió de l’ajuntament i poc després reconstruïren la funció i la vida religiosa amb
molta empenta, prova de la consolidació falangista i franquista. Elvira Ordiñana ens
conta “només acabar la guerra, el dia 29 de març, l’església va tornar a fer totes les
activitats: misses, novenes i també els Dolors”.
SEPTENARI A LA MARE DE DÉU DELS DOLORS AL POBLE DE GENOVÉS: DEVOCIÓ I MÚSICA
Maria Ordiñana Gil
53
Entrem en els anys del nacionalcatolicisme on trobem nombrosos actes que
manifesten, més que mai, la devoció per Mare de Déu dels Dolors. D’una banda,
l’escultura de la Mare de Déu dels Dolors va ser encomanada a l’escultor José María
Bayarri com una rèplica de l’anterior de Modesto Pastor que va desaparèixer durant
la Guerra Civil (ALVENTOSA, 1958: 11). D’altra, la Mare de Déu dels Dolors va ser
declarada “alcadessa honorària de l’Ajuntament de Genovés” en les festes del
patronatge canònic de la Mare de Déu dels Dolors, decretat pel papa Pius XII el 10 de
Novembre de 1954 (SOLER,2007:260).
Imatge XXI: Fragment de l’acta de petició per fer Patrona Canònica del Genovés a la Mare de Déu dels Dolors.
SEPTENARI A LA MARE DE DÉU DELS DOLORS AL POBLE DE GENOVÉS: DEVOCIÓ I MÚSICA
Maria Ordiñana Gil
54
Imatge XXII: 10- Novembre-1954: Patronantge canònic de la Mare de Déu dels Dolors.
SEPTENARI A LA MARE DE DÉU DELS DOLORS AL POBLE DE GENOVÉS: DEVOCIÓ I MÚSICA
Maria Ordiñana Gil
55
Elvira Ordiñana ens conta que el rector D. Simeón va ser l’impulsor d’aquest
patronatge ja que “es va donar compte que la Mare de Déu no era oficialment la
patrona”. Així, “va arreplegar firmes, amb ajuda dels que sabien escriure, i ho va
presentar a l’Arquebisbat”. Delfina Llopis i
Pascual Cabanes recorden aquest dia com
“una festa molt gran on van acudir tots els
veïns de Genovés”. Durant aquestes festes,
se li va fer una vara de comandament a la
imatge i a més, es va substituir el nom del
carrer Mare de Déu de la Seu (“carrer la font”)
pel que conserva avui: Carrer Verge dels
Dolors. Aquest canvi va suposar la
construcció d’un plafó ceràmic que també avui es conserva i que substitueix l’antic de
la Mare de Déu de la Seu, el qual va ser destruït pels exaltats del 1936.
Lloc on se situaria el plafó ceràmic
de la Mare de Déu de la Seu
Plafó ceràmic de la Mare de Déu dels
Dolors construït amb motiu del
patronatge canònic l’any 1954
Imatge XXIII: Plafó ceràmic del carrer Verge dels Dolors
SEPTENARI A LA MARE DE DÉU DELS DOLORS AL POBLE DE GENOVÉS: DEVOCIÓ I MÚSICA
Maria Ordiñana Gil
56
En aquests moments, el Septenari dolorós renaix amb una gran vehemència
convertint-se en la culminació de la devoció del poble de Genovés per la Verge dels
Dolors. Tant els rectors D. Simeón Pellicer (1947-1957) com D. Eduardo Margarit
Solbes (1957-1962) van perfeccionar el culte i ampliar el cor (ALVENTOSA, 1958:10-
11). Delfina Llopis i Pascual Cabanes ens diuen que D. Simeón “feia els sermons dels
Dolors amb molt d’entusiasme, tant que ¡es posava roig!”
Una mostra de la importància social de l’acte la trobem a la descripció que R.
Alventosa realitza del Septenari en la seua monografia divulgativa dels anys cinquanta:
“El pueblo de Genovés no cabe en esas funciones
vespertinas (septenario de Dolores) en el recinto de su
iglesia. Agloméranse los feligreses tan estrechamente
que, a pesar de ser casi invierno aún, el aliento de la
gente y su natural calor caldea el ambiente hasta
enrarecerlo y, al despejar hacia la calle, deja las paredes
del templo bañadas con su cálido aliento
(ALVENTOSA,1958:33)”.
Imatge XXIV: D. Simeón Pellicer oferent misa.
SEPTENARI A LA MARE DE DÉU DELS DOLORS AL POBLE DE GENOVÉS: DEVOCIÓ I MÚSICA
Maria Ordiñana Gil
57
Leonor i Elvira Ordiñana ens confirmen aquest fet dient: “hi havia tanta gent als
Dolors que tenien que obrir les portes de l’església tot i que estàvem en peu”, “tot el
poble anava als Dolors, des de les més xicotets fins els més majors i els lladres
aprofitaven per furtar eixes nits”. Aquest últim fet també el recull Alventosa a la seua
monografia:
“ [...] los ladrones, que saben las piadosas costumbres
del lugar, se aprovechan para escalar muros y forzar
puertas, penetrando en las casas y robando a mansalva,
sin peligro de ser sorprendidos (ALVENTOSA, 1958:
33)”.
A més, tant Leonor com Elvira Ordiñana recorden aquest acte com
extraordinari pel fet que “la gent no tenia pressa per anar-se’n de forma que podia
durar més de dos hores” ,“els xiquets no feien ni un soroll i quan cantàvem no
s’escoltava res”.
Durant la celebració, els cants, recuperats d’abans de la Guerra Civil,
conformaven el caràcter solemne, pietós i tradicional, tal com el mateix Alventosa
narra:
“Uno de los momentos más patéticos del Septenario, que
arranca lágrimas de piedad, es el canto de los
tradicionales gozos a la Virgen de los Dolores, que han
ido perpetuándose de generación en generación, y que
entonan con voz cansada los viejos y balbucean los
niños de corta edad”
SEPTENARI A LA MARE DE DÉU DELS DOLORS AL POBLE DE GENOVÉS: DEVOCIÓ I MÚSICA
Maria Ordiñana Gil
58
El cor que interpretava els cants, estava format per homes i dones d’Acció
Catòlica. Eren joves i majors que formaven el cor parroquial i que per tant, no sols
actuaven en els Dolors sinó en tots els actes de l’església. L’ensenyament dels cants
estava basat en “escolta i imitació”, de forma que es transmetien de generació en
generació. (ALVENTOSA,1958:25) De l’acompanyament s’encarregava Maria Escorcia
a l’harmònium però per a festes majors com el Septenari també comptaven amb
l’agrupació musical. Tots els testimonis han fet referència a la tasca tan important que
va realitzar Maria Escorcia ja que no sols tocava l’orgue sinó que també els ensenyava
a cantar. Els membres del cor parroquial eren:
- Maria Escorcia (harmònium)
- Rosa Escorcia
- Lolita Escorcia
- Rosa Moscardó
- Pepica Moscardó
- Pepica Cerdà
- Pepita Llopis
- Carmen Sanchis
- Leonor Ordiñana
- Pepe Escorcia
- Rafael Escorcia
- Batiste Moscardó
- Pepe Navarro
- Eduardo Soler
- Pasqual Soler
SEPTENARI A LA MARE DE DÉU DELS DOLORS AL POBLE DE GENOVÉS: DEVOCIÓ I MÚSICA
Maria Ordiñana Gil
59
Entre aquestes veus, Elvira Ordiñana recordava de forma especial a la seua
germana Leonor per “cantar de solista sense vergonya ni por” i Pepita Llopis ja que
“cantava molt bé i tenia molt de to”.
En la dècada del 1960 continuaria la tasca del cor parroquial i la celebració del
Septenari religiós com cada any però, amb una pèrdua important de fidels. Fou el
temps de la crisi de la societat tradicional i l’arribada de la nova societat global amb la
tecnologia i els mass media el que va provocar una pèrdua d’interès. L’església es va
influenciar pel Concili Vaticà II per tal de trametre el seu missatge adaptat a les
necessitats i mètodes del moment i congregar un major nombre de fidels. Ara bé,
aquest ambient de llibertats de costums entre els joves degut a la modernor ye-yé va
comportar que, any rere any, els nombre d’assistents del Septenari dolorós fora menor
i que els seus intèrprets es reduïren amb el perill d’oblit dels cants més antics. Tots els
testimonis arreplegats es van lamentar de la pèrdua de fidels a partir de D. Simeón. El
cor parroquial estava conformat amb alguns membres de la generació anterior de
manera que el seu mètode d’aprenentatge era el mateix: “escolta i imitació”.
(SOLER,2007:267)
Imatge XXV: Bandera d’Acció Catòlica.
SEPTENARI A LA MARE DE DÉU DELS DOLORS AL POBLE DE GENOVÉS: DEVOCIÓ I MÚSICA
Maria Ordiñana Gil
60
La decadència en interès social es mantindria fins que a finals dels anys 1990
el cor parroquial, que amb el temps va anar adquirint nous intèrprets, s’interessara pels
cants de dolors i la seua recuperació. Els membres d’avui són:
Teresa Pastor
M.Carmen Ibañez
Ana María Miralles
Nati Miralles
Rosa Escorcia
M.Carmen Llopis (directora)
M. Carmen Soler
Rosa Sanchis
Rosa Llopis
Mari Trini Ordiñana
Amparo Albert
Mari Nieves Soler
Susi Cabanes
Nieves Llopis
Pepe Escorcia
Samuel Navarro
Pascual Esteve
Enrique Alberola
J.Antonio Cerdá
Enrique Ripoll
Benjamín Llopis
Enrique Sanchis
Eduardo Llopis
José Revert
Alfonso Ruiz
Paco Conca
M.Jesús Llopis
Rosa Mari Llopis
M.Clotinde Llopis
Rosana Alba
Mari Nieves Cardona
Sunsioneta Sanchis
Fina Oltra
Carmen Llopis
SEPTENARI A LA MARE DE DÉU DELS DOLORS AL POBLE DE GENOVÉS: DEVOCIÓ I MÚSICA
Maria Ordiñana Gil
61
Aquests junt amb els rectors que han continuat treballant a Genovés els últims
25 anys: D. José Verdeguer, D. José Luis Sánchez Sanz, D. Jorge Miró Miró, D.
Agustín Alcayde Pardo, D. Sebastián Molina Rausell y D. Francisco Javier Francés
Aparicio amb l’Ajuntament de Genovés i la C.I.U.M. Genovense de Genovés han fet
possible la restauració dels cants com posteriorment indiquem a l’apartat dels cants.
Les tasques de recuperació que s’han portat a terme fins avui tenen una doble
vessant: d’una banda, s’han localitzat les particel·les dels cants de dolors més antics
com Ay de mi, entre altres, i han sigut harmonitzades per enriquir la seua interpretació;
d’altra, s’ha realitzat tasques de divulgació amb l’edició de fulls informatius com Els
Dolors: una manifestació Religiosa i Cultural de Genovés, editat l’any 2008 per
l’Ajuntament de Genovés i Diputació de València, on col·laboren el cor parroquial,
Juanjo Gallego Montell (actual director de la C.I.U.M. Genovense de Genovés), D.José
Verdeguer (exrector de Genovés) i D.Sebastián Molina, (exrector de Genovés) i
Celebración de los Dolores de la Virgen María, editat l’any 2009 per l’església Mare de
Déu dels Dolors, on s’especifica l’estructura diària del Septenari dolorós. A més,
l’Ajuntament de Genovés amb col·laboració del cor parroquial ha publicat articles als
llibres de festes com Aproximació al Cant de Dolors l’any 2008 escrit per la mateixa
autora així com aquest llibre. Per últim, cal destacar de forma especial l’obra realitzada
per iniciar l’expedient de declaració de bé de rellevància local dels Dolors ja que la
seua consecució significaria el reconeixement d’un esforç que han realitzat genovesins
i genovesines, rectors i autoritats guiats per la devoció per convertir “Els Dolors de
Genovés” en un tret cultural propi del nostre poble.
Imatges XXVI a XXX: Cor actual (2008).
SEPTENARI A LA MARE DE DÉU DELS DOLORS AL POBLE DE GENOVÉS: DEVOCIÓ I MÚSICA
Maria Ordiñana Gil
62
SEPTENARI A LA MARE DE DÉU DELS DOLORS AL POBLE DE GENOVÉS: DEVOCIÓ I MÚSICA
Maria Ordiñana Gil
63
SEPTENARI A LA MARE DE DÉU DELS DOLORS AL POBLE DE GENOVÉS: DEVOCIÓ I MÚSICA
Maria Ordiñana Gil
64
7. Els cants de dolors de Genovés
Els cants que s’interpreten durant el Septenari de la Verge del Dolors podem
anomenar-los cants de Quaresma i Pasqua. El cicle de Pasqua, juntament amb el de
Nadal, són els eixos principals de tot l’any litúrgic eclesiàstic. “Així, igual que per a
Nadal hi ha un temps de preparació i penitència que anomenem Advent, també per a
la Pasqua hi ha un temps de preparació i d’expectació que és la Quaresma i que
commemora el triomf de Crist sobre la mort. A més, la Quaresma representa els
quaranta dies de rigorosa penitència a la qual es va sotmetre Jesús retirant-se al
desert abans d’iniciar la vida pública de predicació” (PARDO I JESÚS-MARIA, 2002.
216).
La Quaresma es vivia amb recolliment i abstinències, no obstant, estaven
admesos tota una sèrie d’actes pietosos als temples i de manifestació externa, com
ara els septenaris a la Mare de Déu dels Dolors i el Via Crucis. (PARDO I JESÚS-
MARIA, 2002: 216) Sols cal fixar-se en el caràcter esplendorós de l’acte pietós de
Genovés que tractem, on hi ha una exposició del Santíssim, càntics d’exaltació
religiosa, el repicar de les campanes i el carilló interior així com els dotze ciris de l’altar
major propi de festes majors.
Els cants més representatius d’aquest acte pietós són coneguts com els Dolors
de la Mare de Déu, Salves Doloroses i Gojos de la Mare de Déu dels Dolors
D’una banda, els Dolors de la Mare de Déu contemplen els set moments més
dolorosos que patí la Mare de Déu al llarg de la seua vida:
† “1er dolor: La profecia de Simeó
† 2n dolor: La fugida a Egipte
† 3r dolor: El xiquet perdut
† 4t dolor: El carrer de l’amargor
† 5è dolor: La crucifixió de Jesús
† 6è dolor: El davallament de la creu
† 7è dolor: La sepultura de Jesús”
(CEBRIÁN, 2000: 86)
SEPTENARI A LA MARE DE DÉU DELS DOLORS AL POBLE DE GENOVÉS: DEVOCIÓ I MÚSICA
Maria Ordiñana Gil
65
Els textos es componen de set estrofes i tornada, i s’utilitzen versions diferents
tant en contingut com en estructura mètrica (PARDO I JESÚS-MARIA, 2002: 220). Es
tracta així d’una estructura estròfica igual que els goigs però de temàtica contrària: si
els set goigs de la Mare de Déu descriuen els miracles i la seua vida, els set dolors,
com hem dit, descriuen els sofriments de la mateixa. L'estructura prové de la forma de
dansa provençal, gènere profà molt utilitzat pels trobadors catalans (AVIÑOA,
2004:87).
Hi ha una melodia per a les set estrofes (cobles) i una melodia per a la
tornada, de forma que ambdues s’interpreten set voltes (que són els set dolors).
Existeixen versions procedents de gran part del territori de la Comunitat
Valenciana: La Pobla de Vallbona, Benaguasil, Riba-Roja de Túria, Mislata,
Massamagrell, Torres-Torres, Cortes de Pallás, Teresa de Cofrentes, Alfarb,
Amussafes, Estubeny, la Llosa de Ranes, Vallada, Llanera, Rotglà i Corberà, Llocnou
d’en Fenollet, Barxeta, Bocairent, Genovés, entre altres. Les melodies generalment
solen ser cultes9 i relativament recents, motiu pel qual no es troben cants de dolors en
els cançoners de música folklòrica (PARDO I JESÚS-MARIA, 2002: 221-222) .
Al poble de Genovés actualment s’interpreten quatre cants de dolors, amb una
tradició d’uns 100 anys aproximadament com Pasqual Llopis ens conta: “abans de la
guerra cantavem els dolors”: Ay de mi (del mestre Serra), Dolores y Gozos a Nra. Sra.
(Circuncida) (de Cornmüller) el Profeta (anònim) y Septenario Doloroso (de J.Mª
Peris). Tots ells, en castellà i de textura homofònica (diverses veus al mateix temps),
han sigut tramesos de forma oral i tres d’aquestos, conserven partitures amb diferents
arranjaments. La “tia Rosa” ens diu: “això s’aprenia de pares a fills”, “els xiquets
anàvem als dolors i quan ja sabíem cantàvem al cor”. Actualment, tots aquests cants
han sigut recuperats i harmonitzats gràcies a la tasca de Juanjo Gallego Montell,
patrocinat per l’Excel·lentíssim Ajuntament de Genovés. Com totes eren
acompanyades per l’harmònium, han sigut harmonitzades per a cinc clarinets, a causa
de la similitud en la sonoritat.
9 Amb l’adjectiu cultes suposem que és refereix a melodies composades per compositors externs al acte
pietós a diferencia de les melodies que han sigut composades en làmbit d’aquest acte en un context i lloc concret.
SEPTENARI A LA MARE DE DÉU DELS DOLORS AL POBLE DE GENOVÉS: DEVOCIÓ I MÚSICA
Maria Ordiñana Gil
66
El cant Ay de mi és el cant més antic, segons els més vells del poble. Tant la
“tia Rosa” com Pasqual LLopis recorden aquest cant com “el més antic” i el qual va
ser obra del “mestre Serra” (director de la banda en eixos moments(?). El text combina
versos de 13 síl·labes amb versos de 9 (Ay de mí, ay de mí, ay de mí) i una tornada.
La melodia en la menor, presenta un gran àmbit (9ª) que arriba al seu màxim en la
meitat dels versos, coincidint amb el punt culminant de la frase o el que, seguint la
teoria retòrica musical dels segles XVII i XVIII10 podem associar a la figura de la
hipérbole.
D’altra banda, als versos 3, 5 i 7 de cada estrofa trobem una descripció literal
dels continguts de la lletra o catabasis. Aquest vers és el que expressa, de forma més
directa, la pena de la Mare de Déu dels Dolors ja que utilitza l’exclamació (exclamatio)
“Ay de mi” que dóna nom a aquesta composició.
10
Teoria desenvolupada per Ruben López Cano que es pot consultar a www.lopezcano.net
catabasis
punt culminant o hipérbole
SEPTENARI A LA MARE DE DÉU DELS DOLORS AL POBLE DE GENOVÉS: DEVOCIÓ I MÚSICA
Maria Ordiñana Gil
67
El més característic és la utilització del cromatisme (cercle roig) o la figura
retòrica del passus duriusculus, el qual dona major expressivitat i dramatisme al cant.
L’única versió que es conserva en partitura és un arranjament per a tres
clarinets, bombardí i baix, on les veus no estan anotades i tampoc la lletra. Aquesta
partitura segurament es tracta d’una reestrena datada el 8 d’Abril de 1949 i firmada per
B. Bono11 (en aquell moment secretari de l’Ajuntament de Genovés).
El cant de Dolores y Gozos a Nra. Sra. de Cornmüller (Circuncida) és el que
més versions conserva, amb un total de quatre. El text presenta versos de 12 síl·labes
i tornada. De nou la melodia en la bemoll major, arriba al major àmbit (7ª) a la meitat
del vers, fent-lo coincidir amb el punt culminant de la frase o hipérbole.
El més característic està en la paraula Madre, que per tal de ressaltar-la,
presenta les notes més agudes. Així, podem dir que es tracta també d’una hipérbole
que en aquest moment representa la passió de la Mare de Déu dels Dolors.
11
En aquestos anys on la majoria d’habitants del Genovés mancaven d’una bona caligrafia o fins i tot de saber escriure, cal pensar que algunes persones amb estudis, com en aquest cas de B. Bono Casanova, realitzaven tasques de còpia i transcripció de tota sèrie de documents, fins i tot, partitures.
punt culminant o hipérbole
punt culminant o hipérbole
SEPTENARI A LA MARE DE DÉU DELS DOLORS AL POBLE DE GENOVÉS: DEVOCIÓ I MÚSICA
Maria Ordiñana Gil
68
Tres de les versions que es conserven són vocals (per a dues veus: Tenor I i II)
amb data de còpia (una d’elles) del 29 de Març de 1946 i l’altra és un arranjament per
a instrument polifònic (orgue o harmònium).
En quan al cant del Septenario Doloroso de J.Mª Peris (Cuando Simeón), és
l’únic que hem pogut contrastar amb font paral·leles i realitzar un anàlisi amb més
profunditat sobre la procedència de la partitura (ANNEX1). El text presenta una
estructura de versos: 8 – 8 – 8 - 7 i una tornada. La melodia en sol menor, va per
graus conjunt i té un àmbit més reduït (8ª). El més característic són els salts melòdics
(de 5ª i 4ª) als compassos 10 i 16, sempre en la paraula Madre, és a dir, que ens
trobem amb la figura del saltus duriusculus (salts melòdics de gran extensió), la qual li
atorga un major dramatisme.
Per últim, el cant El Profeta es conserva de forma oral, ja que encara que
existeix la lletra escrita, no és així la melodia. El text combina versos de 8 i 7 síl·labes
alternativament i tornada. Com hem dit, actualment s’ha realitzat una recuperació i
harmonització d’aquest cant (ANNEX 2). La melodia en sol menor, també té un àmbit
d’octava (8ª) i va per graus conjunt, de forma que presenta un major melodisme. El
punt culminant de tota la peça el trobem a la tornada, on un gran bot de sèptima
intenta expressar la frase “oye pía las plegarias”. Es tracta, per tant, de la figura
salt melòdic o saltus
duriusculus
salt melòdic o saltus
duriusculus
SEPTENARI A LA MARE DE DÉU DELS DOLORS AL POBLE DE GENOVÉS: DEVOCIÓ I MÚSICA
Maria Ordiñana Gil
69
retòrica de l’anabasis o descripció literal dels continguts de la lletra, doncs encara que
la música no descriu literalment el text, el bot de sèptima (saltus duriusculus) descriu
l’acció de cridar la Mare de Déu perquè precisament escolte les pregaries.
D’altra banda, el gènere de les Salves Doloroses , es canten amb melodies de
caràcter més popular12 que els dolors, però tampoc són abundants en els cançoners
de música folklòrica. Hi ha versions en LLocnou d’en Fenollet, Venta del Moro, San
Juan de Requena, Yátova, Cortes de Pallás, Vallada, Montesa, Llanera de Ranes,
Vallés, la Llosa de Ranes i Genovés, entre altres (PARDO I JESÚS-MARIA, 2002:
222).
A Genovés, trobem una Salve Dolorosa per a quatre veus en castellà. Presenta
una textura homofònica i fragments canònics a més d’un àmbit que arriba fins a Sol4.
Ambdues condicions fan d’aquest cant un dels més complexes, per la dificultat de
mantindre l’afinació i realitzar les entrades correctament. El més característic és la
paraula salve, ressaltada amb el cant homofònic de totes les veus alhora, la repetició
constant i la dinàmica en fort. Cada vegada que es canta salve es tracta, per tant,
d’hipérboles o punts culminants que busquen emfatitzar l’oració. La repetició continua
d’aquesta paraula revetlla la figura retòrica de la gradatio que va afegint major tensió
al cant.
12
Amb melodies de carácter més popular suposem que és referix a melodies composades en l’àmbit de l’acte pietós en un context i lloc determinat.
anabasis
7ª
SEPTENARI A LA MARE DE DÉU DELS DOLORS AL POBLE DE GENOVÉS: DEVOCIÓ I MÚSICA
Maria Ordiñana Gil
70
gradatio
Sol4
SEPTENARI A LA MARE DE DÉU DELS DOLORS AL POBLE DE GENOVÉS: DEVOCIÓ I MÚSICA
Maria Ordiñana Gil
71
A l’arxiu de la parròquia de Genovés, trobem tant particelles com partitura de
director de diferents copistes. La partitura de director està datada de l’1 de Març de
1948 i firmada per J.Oltra (?). Tot seguit transcrivim el text d’autor desconegut:
[Salve Dolorosa]
Salve reina de los cielos,
de misericordia Salve,
vida y dulzura.
Esperanza nuestra,
5 Regina Mater Salve
Salve, Salve
Altres cants, que també s’interpreten a novenaris o festes dedicades a
qualsevol advocació són els gojos de la Mare de Déu dels Dolors. Solen interpretar-
se al final d’aquestos actes. També existeix un text més comú i altres textos que són
menys generalitzats. No és estrany trobar algunes versions als nostres cançoners de
música tradicional i dins de la recopil·lació de R.Pitarch trobem gojos a la Mare de
Déu dels Dolors que pertanyen a Titaguas, Sinarcas, Requena, Benaguasil, Teresa de
Confrentes, Jalance, Cofrentes, Zarra, Alborache, Yátova, Estubeny, Vallés, Vallada,
Rotglà i Corberà, la Llosa de Ranes, Llocnou d’en Fenollet, Barxeta i Genovés, entre
altres (PARDO I JESÚS-MARIA, 2002: 223).
A Genovés, cal pensar que es canta una versió d’un dels gojos de la Mare de
Déu dels Dolors més divulgats a la Comunitat Valenciana. Salvador Seguí, va recopilar
el text complet dels gojos de la Mare de Déu dels Dolors de Silla, compost per nou
estrofes, en set de les quals es fa referència als set dolors i dos més que fan de preludi
i de final del cant. A la parròquia de Genovés sols es canta una adaptació del preludi i
final d’aquests sense partitura. El text que procedeix de Genovés és:
SEPTENARI A LA MARE DE DÉU DELS DOLORS AL POBLE DE GENOVÉS: DEVOCIÓ I MÚSICA
Maria Ordiñana Gil
72
[Gozos a Nuestra Señora de los Dolores] Genovés
Ave de penas María consuelo de pecadores tus dolores sin cesar lloremos todos los días. 5 Entre tanto siete fueron tus dolores principales que con angustias mortales vuestro corazón hirieron. Todos juntos se sintieron 10 con sólo un Ave María. Tus dolores sin cesar Lloremos todos los días.
La melodia va per graus conjunt i és repetida cada dos versos amb un
moviment pausat. La textura és monòdica (tots a una veu) fins que la segona veu
(tenors), al final de versos pars, se separa a distància d’octava creant homofonia.
Aquest recurs també és una hipérbole ja que posa un major èmfasi en aquestos
moments.
Per tal veure que es tracta d’una versió del gojos anteriorment citats,
transcrivim el text que S. Seguí va recopilar a Silla (PARDO I JESÚS-MARIA, 2002:
223) 13:
[Gozos a Nuestra Señora de los Dolores] Silla
13
La transcripció dels versos ha sigut presa del llibre 13
PARDO, Fermín y JESÚS-MARÍA, José Ángel: La
música popular en la tradició valenciana. Valencia, IVM, 2002, pp.223-224
SEPTENARI A LA MARE DE DÉU DELS DOLORS AL POBLE DE GENOVÉS: DEVOCIÓ I MÚSICA
Maria Ordiñana Gil
73
Mar de penas sois María consuelo de pecadores. Por vuestros siete dolores amparadnos Madre mía. Entre tanto siete fueron 5 tus dolores principales que con angustias mortales vuestro corazón hirieron. Todos juntos se sintieron en sólo un Ave María. 10 Por vuestros siete dolores amparadnos Madre mía Un enfático decir del anciano Simeón os penetró el corazón 15 para empezar a sentir. El alma os llegó a afligir tan amarga profecía. Por vuestro siete dolores amparadnos Madre mía. 20 Con José, su Santo esposo viéndose en gran conflicto hubo de huir a Egipto por guardar al Hijo hermoso. Cuando Herodes tan rabioso 25 al Niño Dios perseguía. Por vuestros siete dolores amparadnos Madre mía. Tres días estuvo en el templo perdido el Hijo amado 30 y entre los sabios hallado dando su ley ejemplo. En este paso contemplo cuanto el dolor crecería. Por vuestros siete dolores 35 amparadnos Madre mía. Siendo vos vida y dulzura se eclipsó tu hermosa luz viendo el Hijo con la cruz por la calle de amargura. 40 La luna en su tortura en sangre se convertía. Por vuestros siete dolores amparadnos Madre mía.
Cuando en la cruz enclavado 45 fue mi dulce Redentor con indecible dolor le mirabais fatigada. Y más cuando aquel soldado con su lanza el pecho abría. 50 Por vuestros siete dolores amparadnos Madre mía. En los brazos recibisteis a Jesucristo ya muero y al verlo cadáver yerto 55 fue milagro no moristeis. En este paso tuvisteis bien cumplida su agonía. Por vuestros siete dolores 60 amparadnos Madre mía. 60 Vuestro Hijo sepultado quedáis aurora del Cielo sin alivio ni consuelo y el corazón traspasado. Sólo el discípulo amado 65 vuestras fatigas sabía. Por vuestros siete dolores amparadnos Madre mía.
Ave penas María consuelo de pecadores. 70 Por vuestros siete dolores amparadnos Madre mía.
SEPTENARI A LA MARE DE DÉU DELS DOLORS AL POBLE DE GENOVÉS: DEVOCIÓ I MÚSICA
Maria Ordiñana Gil
74
Altres cants
Si vegeu l’estructura d’aquesta devoció (apartat Preliminars), s’adonareu com
a més dels Dolors de la Mare de Déu, la Salve Dolorosa i els Gojos de la Mare de Déu
dels Dolors, que compten amb un lloc determinat en aquest acte pietós, hi ha altres
cants que són interpretats de forma lliure, és a dir, en qualsevol lloc de l’acte.
Aquests altres cants presenten idiomes més diversos: llatí (Benedicta de J.Mª
Moscardó), castellà (Estrella y camino, Anunciaremos tu reino...) i també valencià
(Rosa d’Abril i Pregària a la Verge), fet que enriqueix aquest acte i que constata la
seua llarga tradició. A més, les seus textures són variades, tant homofòniques (Estrella
y camino), com contrapuntístiques (Benedicta de J.Mª Moscardó) i melodia
acompanyada (Súplica a la Virgen). De tots aquestos cants, sols es conserva la lletra,
de forma que la melodia ha sigut tramesa de forma oral i en els millors dels casos
(Stabat Mater) es conserva la partitura però no se sap ninguna cosa de l’autor.
Les úniques peces que conserven les partitures són aquelles que han sigut
composades per algun conegut del poble en anys més recents. El cant Benedicta va
ser composat per J.Mª Moscardó Adriá “el ceguet”, compositor i músic, mort després
de la G.Civil Espanyola, que va ajudar a D. Miguel Jordà Orts “el tio Barretes” a
solemnitzar els festejos religiosos ensenyant a interpretar els cants i composant el cant
Benedicta. Leonor Ordiñana ens diu: “José Mª tocava l’orgue, ens ensenyava a cantar
i composava obres com el Benedicta”. A més d’aquest, especial interès té el
compositor Manuel Celdrán Gozmariz, el qual va ser director de la banda de música de
Genovés en els anys 1950. Durant aquests anys, va conèixer a la seua esposa i va
assistir als actes pietosos de la parròquia de Genovés, fet que el va impulsar a
composar l’obra Súplica a la Virgen i les marxes solemnes Al Sant Crist del Mont
Calvari i A la Mare de Déu dels Dolors, partitura que està dedicada a la Santíssima
Verge del Dolors i al poble de Genovés (imatge). Les partitures corresponents a
aquestes obres actualment es troben a l’arxiu de la C.I.U.M. Genovense de Genovés
no és així el cas de l’obra Súplica a la Verge per a soprà i orgue, que al ser dedicada
exclusivament a una gran solista del cor parroquial Pepita Llopis, es troba al seu arxiu
personal (imatge).
SEPTENARI A LA MARE DE DÉU DELS DOLORS AL POBLE DE GENOVÉS: DEVOCIÓ I MÚSICA
Maria Ordiñana Gil
75
Imatge XXXI : Dedicatòria Súplica a la Virgen.
Imatge XXXII : Dedicatòria A la Mare de Déu dels Dolors.
SEPTENARI A LA MARE DE DÉU DELS DOLORS AL POBLE DE GENOVÉS: DEVOCIÓ I MÚSICA
Maria Ordiñana Gil
76
8. Annexos
ANNEX 1: José Mª Peris
La historia de José Mª Peris està immersa en un desconeixement propi de les
històries d’abans de la Guerra Civil Espanyola. La documentació sobre aquest
compositor ha suposat una de les tasques més àrdues d’aquest llibre. Però al ser l’únic
autor de qui hem pogut constatar la seua vida i obra, mereixia un estudi més profund.
La pista més esclaridora, que ens va servir de fil conductor de la seua història,
va ser el Diccionari de la Música Valenciana14, on una referència al compositor ens
indicava que existia una biografia (signada per Carlos Calaf) i obres d’aquest a la
Biblioteca Musical de Compositors de València. Una vegada allí, ens vam trobar tot un
volum dedicat a José Mª Peris, transcrit per Juan Blanco i José Morant, baix la direcció
de Vicente J. Tena i subvencionat per la Excma. Diputació de Castelló.
En aquest volum, apareixia la biografia del mateix, a la que es referia el
Diccionari de la Música Valenciana, a més d’una fotografia i un catàleg d’obres que
després estaven transcrites. Entre aquestes obres, vam trobar el cant de dolors que
s’interpreta a l’església “Mare de Déu dels Dolors” de Genovés (imatge).
14 Diccionario de la Música Valenciana. Madrid, Iberautor Promociones Culturales, 2006
Imatge XXXIII : Portada del volum dedicat a José Mª Peris.
SEPTENARI A LA MARE DE DÉU DELS DOLORS AL POBLE DE GENOVÉS: DEVOCIÓ I MÚSICA
Maria Ordiñana Gil
77
A continuació, hem transcrit la biografia d’aquest compositor a partir de la copia
signada per Carlos Calaf. Posteriorment fem una descripció i anàlisi més profunda del
Septenari Doloroso por J. Mª Peris que s’interpreta a Genovés així com una
comparació amb les fonts paral·leles que hem trobat al llarg de la investigació.
Imatge XXXIV : Catàleg d´obres al volum de José Mª Peris.
Imatge XXXV : Cant de dolors que s’interpreta a l’església “Mare de Déu dels Dolors” de Genovés (dins volum de José Mª Peris).
SEPTENARI A LA MARE DE DÉU DELS DOLORS AL POBLE DE GENOVÉS: DEVOCIÓ I MÚSICA
Maria Ordiñana Gil
78
Biografia
José Mª Peris va néixer el 9 de Novembre de 1889 de pares llauradors en
Cinctorres, província de Castelló.
Als onze anys d’edat, va ingressar al “Col·legio de Sant Josep” de Tortosa, on
va aconseguir ser sempre dels primers de la classe. Al llarg de les seues vacances
dedicava el temps lliure disponible a la música. Tota la seua vida es va distingir pel seu
candor e ingenuïtat de nen.
Pels seus dots d’intel·ligència, així com per la seua conducta “angelical” (com
el definien els seus Superiors), va ser proposat per a una beca al “Col·legi Espanyol de
Roma”, la qual no va poder acceptar per problemes de salut. Va aspirar amb totes les
seues forces al sacerdoci. Va entrar a la “Germandat de Sacerdots Operaris
Diocesans” el 12 d’Agost de 1913 i va rebre l’ordenació sacerdotal el dia 6 de Juny de
1914. Al llarg de quatre anys, va ser
Prefecte de disciplina del “Col·legi de
Sant Josep” de Tortosa; i al llarg de
dotze, Director del mateix. A més, va
estar sis anys de Rector del Seminari
de Còrdova i quatre del de
Barcelona. Els últims deu anys de la
seua vida, va ser Prefecte d’estudis
de la Germandat. Va donar
excel·lents proves de un criteri sa, de
molt de tacte i gran amabilitat. La
seua eficàcia en la vida espiritual i
intel·lectual dels estudiants es
considerava extraordinària.
Imatge XXXVI : Biografia de José Mª Peris (dins volum de José Mª Peris).
SEPTENARI A LA MARE DE DÉU DELS DOLORS AL POBLE DE GENOVÉS: DEVOCIÓ I MÚSICA
Maria Ordiñana Gil
79
Imatge XXXVII : Porta de l’habitatge on va nàixer José Mª Peris.
SEPTENARI A LA MARE DE DÉU DELS DOLORS AL POBLE DE GENOVÉS: DEVOCIÓ I MÚSICA
Maria Ordiñana Gil
80
Imatge XXXVIII : Retrat de José Mª Peris (dins volum de José Mª Peris).
En quan a la música, a més d’incrementar el seu estudi, la va fer servir per fer
més atractives i solemnes les funcions litúrgiques i les vetllades recreatives; la seua
preparació personal i competència en el camp de la música eren singulars.
És autor de moltes
composicions musicals en les
quals a una experta tècnica,
cal afegir un sentit de
misticisme que caracteritza el
seu estil musical. Molt famós es
va fer el seu bellíssim “Haec
est dies”. A aquestes activitats
pedagògiques i musicals hem
d’afegir la literària, que també
va ser molt intensa.
Va practicar en grau
eminent totes les virtuts;
meditava molt i celebrava la
santa Missa amb un fervor i
una fe de sant. Amb la seua
presència se sentia la de Déu
present a la seua ànima. Amb
una dolçor i senzillesa
franciscana, va ser pobre i
distant de tot bé terrenal; molt
submís a la voluntat dels seus
Superiors. Així va ser també a l’hora del martiri, cosa que va realçar i glorificar la seua
ànima de “gegant”. Moments abans del seu martiri es va acomiadar de la seua neboda
Sor Encarnació Peris amb aquestes paraules: “Adéu, filla meua, done la vida per la fe”.
Va ser afusellat per uns exaltats al Cementeri d’Almassora el 14 d’Agost de 1936.
L’any 1977 es va incoar el procés de beatificació que va finalitzar l’1 d’Octubre
de 1995.
SEPTENARI A LA MARE DE DÉU DELS DOLORS AL POBLE DE GENOVÉS: DEVOCIÓ I MÚSICA
Maria Ordiñana Gil
81
Descripció i anàlisi:
“Septenario Doloroso por J.Mª Peris”
Imatge XXXIX : “Septenario Doloroso por J. Mª Peris” (particella cor parroquial de l´església” Verge dels Dolors” de Genovés).
SEPTENARI A LA MARE DE DÉU DELS DOLORS AL POBLE DE GENOVÉS: DEVOCIÓ I MÚSICA
Maria Ordiñana Gil
82
1. Descripció de la font (imatge)
- Compositor norm. PERIS POLO, José Maria (*1889-†1936)
- Títol propi Septenario Doloroso por J Mª Peris
- Nom copista TEROL, Carmen
- Datació ms. 1942
- Veus Tiple, Cor (S,T) i Poble (a 1 v)
- Íncipit literari [Cuando Simeón el justo]
- Formato partitura ms.
2. Procedència
Aquest document té el seu origen al poble de Genovés (València). Es tracta
d'un dels cants de dolors que s'interpreten durant el Septenari de Dolors, a la
parròquia “Verge dels Dolors” de Genovés. La font pertany al cor d'aquesta església.
Origen confirmat per la mateixa copista del document: Carmen Terol. Aquesta còpia
manuscrita, que anava destinada al cor parroquial d'Alfafara (Alacant), va ser
realitzada a partir de les particel·les del cor de Genovés. Per raons que desconeguem,
finalment la còpia va tornar al cor parroquial de Genovés, i les particel·les d'on va ser
copiada no han sigut local·litzades.
3. Fonts paral·leles
A través de la investigació de la biografia del compositor J. Mª Peris, podem
constatar l'existència de dues fonts paral·leles del document del que tractem.
1. “Tres Dolores a la Virgen”
2. “Cuando Simeón el Justo”
SEPTENARI A LA MARE DE DÉU DELS DOLORS AL POBLE DE GENOVÉS: DEVOCIÓ I MÚSICA
Maria Ordiñana Gil
83
Imatge XL : “Tres Dolores a la Virgen” (dins volum de José Mª Peris).
SEPTENARI A LA MARE DE DÉU DELS DOLORS AL POBLE DE GENOVÉS: DEVOCIÓ I MÚSICA
Maria Ordiñana Gil
84
1. La primera peça de la col·lecció “Tres Dolores a la Virgen”
(imatge) , que s'inclou en l'obra “Obras Musicales de José Mª Peris”, Tom 585 de
l'Arxiu de Compositors Valencians. Aquesta obra a més d'incloure una biografia
signada per Carlos Calaf, incorpora una gran col·lecció manuscrita d'algunes de les
obres musicals del compositor J. Mª. Peris . És en aquesta col·lecció, dins dels “Tres
Dolores a la Virgen”, on vam constatar que es tractava de la mateixa melodia i lletra
que al “Septenario Doloroso por J. Mª Peris”, encara que amb algunes diferències que
ens donen més informació sobre la nostra font.
En primer lloc, es tracta d'una obra per a una veu de tiple, cor i
acompanyament, a pesar que no està massa clar on entra el cor. L’entrada del mateix,
no està senyalada amb cap indicació però a causa de la interpretació, sabem que
l’entrada del cor es troba al compàs 10. Per contra, al nostre document, es diferencia
entre veu solista, cor (en la tornada) i poble (al segon vers de la tornada i per acabar).
La incorporació del poble al cant, entronca amb les disposicions sobre la
música sagrada del Motu Proprio, que propicia la participació activa dels fidels i del
que J. Mª Peris era un representant (RIPOLLÉS, 2002: 35)
En segon lloc, no es troben els següents 6 versos dels Dolors, a diferencia del
document del “Septenario Doloroso de J. Mª Peris”, potser per una falta de
documentació, com s’indica a la biografia del compositor,.
Un altre aspecte a tractar, és la diferència a la melodia on trobem una
diferència a l'entrada de la tornada d’ambdós documents. Al document paral·lel,
trobem que a la tornada el ritme, que anteriorment era ternari, es converteix binari
durant 2 compassos, mentre que el document primari manté el ritme ternari al llarg de
tota la peça. No sabem exactament a que es deu aquesta diferència, tal volta respon a
una necessitat literària però, si prenem com a referència l'execució de l'obra, és més
senzill mantindre el ritme ternari al llarg de tota la peça i tal volta siga la raó per la que
es modificara (o no).
A més d'aquestes divergències, ambdós documents mantenen similituds en el
penúltim compàs de l'obra, on el regulador final es exacte en ambdós documents,
mostra de la fidelitat dels copistes al document d'origen.
SEPTENARI A LA MARE DE DÉU DELS DOLORS AL POBLE DE GENOVÉS: DEVOCIÓ I MÚSICA
Maria Ordiñana Gil
85
2. “Cuando Simeón el Justo”, dins dels 3 Dolors (a 2 veus, cor i
acompanyament d'orgue) que es troben a l'arxiu del Col·legi del Patriarca. En aquest
cas, es tracta d'una partitura impresa que té el seu origen al Col·legi de Vocacions
Eclesiàstiques, actual Seminari Menor de València, i va ser localitzat gràcies a la
catalogació de José Climent. Ara bé, no sabem amb exactitud si es tracta de la
mateixa obra doncs no ha pogut ser consultada a causa del procés de catalogació que
pateix l’arxiu en l’actualitat.
SEPTENARI A LA MARE DE DÉU DELS DOLORS AL POBLE DE GENOVÉS: DEVOCIÓ I MÚSICA
Maria Ordiñana Gil
86
ANNEX 2: Partitures dels Dolors a la Mare de Déu.
SEPTENARI A LA MARE DE DÉU DELS DOLORS AL POBLE DE GENOVÉS: DEVOCIÓ I MÚSICA
Maria Ordiñana Gil
87
SEPTENARI A LA MARE DE DÉU DELS DOLORS AL POBLE DE GENOVÉS: DEVOCIÓ I MÚSICA
Maria Ordiñana Gil
88
SEPTENARI A LA MARE DE DÉU DELS DOLORS AL POBLE DE GENOVÉS: DEVOCIÓ I MÚSICA
Maria Ordiñana Gil
89
SEPTENARI A LA MARE DE DÉU DELS DOLORS AL POBLE DE GENOVÉS: DEVOCIÓ I MÚSICA
Maria Ordiñana Gil
90
SEPTENARI A LA MARE DE DÉU DELS DOLORS AL POBLE DE GENOVÉS: DEVOCIÓ I MÚSICA
Maria Ordiñana Gil
91
SEPTENARI A LA MARE DE DÉU DELS DOLORS AL POBLE DE GENOVÉS: DEVOCIÓ I MÚSICA
Maria Ordiñana Gil
92
SEPTENARI A LA MARE DE DÉU DELS DOLORS AL POBLE DE GENOVÉS: DEVOCIÓ I MÚSICA
Maria Ordiñana Gil
93
SEPTENARI A LA MARE DE DÉU DELS DOLORS AL POBLE DE GENOVÉS: DEVOCIÓ I MÚSICA
Maria Ordiñana Gil
94
SEPTENARI A LA MARE DE DÉU DELS DOLORS AL POBLE DE GENOVÉS: DEVOCIÓ I MÚSICA
Maria Ordiñana Gil
95
SEPTENARI A LA MARE DE DÉU DELS DOLORS AL POBLE DE GENOVÉS: DEVOCIÓ I MÚSICA
Maria Ordiñana Gil
96
SEPTENARI A LA MARE DE DÉU DELS DOLORS AL POBLE DE GENOVÉS: DEVOCIÓ I MÚSICA
Maria Ordiñana Gil
97
SEPTENARI A LA MARE DE DÉU DELS DOLORS AL POBLE DE GENOVÉS: DEVOCIÓ I MÚSICA
Maria Ordiñana Gil
98
SEPTENARI A LA MARE DE DÉU DELS DOLORS AL POBLE DE GENOVÉS: DEVOCIÓ I MÚSICA
Maria Ordiñana Gil
99
SEPTENARI A LA MARE DE DÉU DELS DOLORS AL POBLE DE GENOVÉS: DEVOCIÓ I MÚSICA
Maria Ordiñana Gil
100
SEPTENARI A LA MARE DE DÉU DELS DOLORS AL POBLE DE GENOVÉS: DEVOCIÓ I MÚSICA
Maria Ordiñana Gil
101
SEPTENARI A LA MARE DE DÉU DELS DOLORS AL POBLE DE GENOVÉS: DEVOCIÓ I MÚSICA
Maria Ordiñana Gil
102
SEPTENARI A LA MARE DE DÉU DELS DOLORS AL POBLE DE GENOVÉS: DEVOCIÓ I MÚSICA
Maria Ordiñana Gil
103
SEPTENARI A LA MARE DE DÉU DELS DOLORS AL POBLE DE GENOVÉS: DEVOCIÓ I MÚSICA
Maria Ordiñana Gil
104
SEPTENARI A LA MARE DE DÉU DELS DOLORS AL POBLE DE GENOVÉS: DEVOCIÓ I MÚSICA
Maria Ordiñana Gil
105
SEPTENARI A LA MARE DE DÉU DELS DOLORS AL POBLE DE GENOVÉS: DEVOCIÓ I MÚSICA
Maria Ordiñana Gil
106
SEPTENARI A LA MARE DE DÉU DELS DOLORS AL POBLE DE GENOVÉS: DEVOCIÓ I MÚSICA
Maria Ordiñana Gil
107
9. Agraïments El nostre sincer i més profund agraïment a les següents persones, per facilitar-nos la tasca:
A tots els membres del cor parroquial, especialment: Maritrini Ordiñana , Benjamín Llopis , Eduardo Llopis , Mari Carmen Llopis . Als sacerdots: D. Eduardo Margarit Solbes , D. José Verdeguer , D. José Luis Sánchez Sanz , D. Jorge Miró Miró , D. Agustín Alcayde Pardo , D. Sebastián Molina Rausell , D. Francisco Javier Francés Aparicio . Lucia Cardona Llopis i la seua família. Josep Lluis Cebrián i Molina , historiador de la comarca. Miguel Ángel Llopis , president de la C.I.U.M. Genovense de Genovés. Juanjo Gallego Montell , director de la C.I.U.M. Genovense de Genovés. Carmen Villena Molina , secretaria de l’Arquebisbat de València.
A les següents institucions i el seus responsables:
Arxiu del cor parroquial de l’església “Verge dels Dolors” de Genovés. Arxiu Parroquial de Genovés. Arxiu Municipal de Genovés. Ajuntament de Genovés. Arxiu de la Col·legiata de Xàtiva. Biblioteca de Canals. Ajuntament de Canals. Arxiu Arquebisbat de València (Arxiu de devocions populars). Arxiu Diocesà de València. Biblioteca de la Universitat de València. Biblioteca Musical de Compositors valencians. Institut Valencià de la Música.
I finalment, de manera especial a:
Als testimonis: Leonor Ordiñana , Elvira Ordiñana , Pascual Llopis , Delfina Llopis , Pascual Cabanes i Rosa Escorcia per l’honor de poder conservar els vostres records.
Paco Úbeda , mestre i veí del poble de Genovés, per la seva amabilitat i col·laboració, les facilitats prestades i els seus consells que tinc molt en compte.
Ximo Masip Llopis , 1er Tinent Alcalde de Genovés i Emilio Llopis Oltra , alcalde de Genovés per d’interès mostrat amb l’edició d’aquest llibre.
Maite Ferrer Ballester , doctora en Musicologia i gran companya, per l’ímpetu mostrat en aquests repertoris i pel deute que tinc per tantes orientacions i ensenyances que encara falten...
Santiago Vivó González , professor d’etnomusicologia a la Universitat Catòlica de València, per els seus consells i correcció tan minuciosa i per ensenyar-nos a valorar els àmbits més oblidats de la musicologia.
Per tots aquells que he pogut oblidar, de tots quedem permanentment agraïts.
SEPTENARI A LA MARE DE DÉU DELS DOLORS AL POBLE DE GENOVÉS: DEVOCIÓ I MÚSICA
Maria Ordiñana Gil
108
10. Bibliografia
• AMADES, Joan: Costumari català. El curs de l’any. Barcelona, Salvat &
Edicions 62,1982. 5 volums.
• ALVENTOSA GARCÍA, Rafael: Geografía e historia de Genovés. Xàtiva,
Marbau, 1958.
• AVIÑOA, Xosé: Historia de la Música Catalana, Valenciana i Balear. VI.
Cronología universal. Barcelona, Edicions 62, 2004.
• Arxiu de tradicions populars recollides a Catalunya, València, Mallorca,
Roselló, Sardenya, Andorra, i terres aragoneses de parla catalana. Barcelona, José
J. de Olañeta.
• Arzobispado de Valencia: María en la Diócesis de Valencia. Valencia, Artes
Gráficas Soler, S.A., 1988.
• BÍBLIA: Bíblia Valenciana. Castelló, Editorial Saó, 1996.
• CEBRIAN I MOLINA, Josep-Lluís: L’espai arquitectònic, dins El gorg del brúfol,
2. Xàtiva, 1991.
• CEBRIÁN I MOLINA, Josep Lluís: Els santets de Canals. Canals, Ajuntament
de Canals, 2000.
• DICCIONARIO MARIANO (P. GABRIELE M. ROSCHINI, O.S.M.). Barcelona,
Editorial litúrgica Española, S.A, 1964.
• ENCICLOPEDIA UNIVERSAL ILUSTRADA EUROPEO-AMERICANA.
Barcelona, Hijos de J.Espasa, Editores, 1925.
• ESPARZA TOLOSA, José: La Virgen de los Dolores en la Historia de Valencia.
Valencia, Espiritualidad de la Cruz, 1987.
SEPTENARI A LA MARE DE DÉU DELS DOLORS AL POBLE DE GENOVÉS: DEVOCIÓ I MÚSICA
Maria Ordiñana Gil
109
• LÓPEZ CANO, Ruben: Música y retórica. Encuentros y desencuentros de la
música y el lenguaje. Eufonia. Didáctica de la música 43 (Número especial sobre
música y lenguaje) 2008, pp. 87-99. Versión on-line: www.lopezcano.net
• LÓPEZ CANO, Rubén: Música y retórica en el Barroco. México, UNAM, 2000.
Versión on-line en www.lopezcano.net
• PARDO, Fermín y JESÚS-MARÍA, José Ángel: La música popular en la tradició
valenciana. Valencia, IVM, 2002.
• RIPOLLÉS, Antoni F: Vicent García Julbe: Estudi i catalogació de la seua obra.
Barcelona, Universidad Autònoma de Barcelona, 2002.
• SOLER, Josep-A. y ÚBEDA, Francesc: La carta de población del Genovés. El
Genovés, Associació Cultural “9 d’Octubre”, 1996.
• SOLER, Abel: Genovés: geografía, història, patrimoni. Genovés, Ajuntament de
Genovés, 2007.
• SOLER LLOPIS, Santiago: Pasqual Llopis Espí, hijo ilustre de Genovés, dins
Genovés en festes. Genovés, 2003.
• VESGA CUEVAS, Juan.: Tesis Doctoral “Las Advocaciones de las Imágenes
Marianas veneradas en España”. C.E.S.P.U.S.A., 1985.