Dossiers comarcals

Generalitat de Catalunya Departament de Comerç, Turisme i Consum

Maresme

Generalitat de Catalunya Departament de Comerç, Turisme i Consum Textos: Eva Ros Marimon Eva M. Ferrer Domènech Jordi Costa Palou Correcció lingüística: Meritxell Llorente Briones Barcelona, setembre de 2004

Dossiers comarcals – Alt Empordà

1

Dossiers comarcals – Maresme

Maresme

La comarca del Maresme s’estén per una estreta franja litoral entre la Serralada Litoral (les serres de Sant Mateu, del Corredor i del Montnegre) i el mar, entre Barcelona i la costa Brava. Hi ha zones en què els contraforts muntanyosos arriben fins al mar (Montgat, Caldes d'Estrac o Sant Pol de Mar), mentre que a d'altres, especialment a l'extrem nord, la plana és més extensa. La serra del Montnegre i la serra del Corredor assoleixen alçades de 759 i 632 metres, respectivament. Totes dues serres formen part del sistema geogràfic de la Serralada Litoral, que dista molt poc del mar (menys de 10 km), fet que confereix un caràcter abrupte a la comarca. Aquest relleu accidentat fa que el

descens de les aigües de la serralada sigui ràpid, especialment després dels aiguats de tardor. Aquesta configuració, agreujada per la desforestació i la urbanització dels vessants de les muntanyes, ha estat l'origen de problemes freqüents a les poblacions costaneres. De fet, l'acció conjunta de l'erosió provocada per les rieres i les falles transversals ha creat un bon nombre de valls interiors a la Serralada Litoral. Tanmateix, dels nombrosos cursos fluvials, només la Tordera porta aigua tot l'any. A banda d’això, la Serralada Litoral té un efecte beneficiós, ja que protegeix la comarca dels vents del nord, i proporciona suavitat al clima. El bon clima, juntament amb la lluminositat mediterrània del paisatge i la situació geogràfica, fan que sigui una comarca idònia com a zona residencial i turística de primera magnitud. El Maresme limita al nord-est amb la comarca de la Selva; a l’oest, amb el Vallès Oriental, i al sud-est, amb el Barcelonès. Les principals vies de comunicació per carretera són la C-32, la C-60 i l’A-2. El transport amb ferrocarril transcorre amb la línia de RENFE Barcelona-Blanes-Maçanet. Els trens de rodalies connecten ràpidament la comarca amb l’àrea metropolitana de Barcelona. Diverses companyies ofereixen un servei de línia regular d’autobusos, com ara Barcelona Bus o SAGALÉS-HISPANIA. El Maresme agrupa 30 municipis, repartits en 396,90 km2. En general, els termes municipals tenen una extensió mitjana o petita, ja que només 5 municipis tenen una extensió superior a 20 km2, i d’aquests només 2 tenen més de 30 km2: Tordera, amb 84,08 km2, i Dosrius, amb 40,73 km2. La densitat de població total és de 896,23 h./km2 i la població total de la comarca és de 356.545 habitants. Mataró és la capital comarcal i té una població de 106.358 habitants. La tònica general és que els municipis menys poblats són interiors (n’hi ha només 4 amb menys de 2.000 habitants) i els més poblats són costers. Hi ha 10 municipis amb més de 10.000 habitants: Mataró, Premià de Mar (26.334 h.), Pineda de Mar (21.074 h.), el Masnou (20.678 h.), Vilassar de Mar (17.369 h.), Malgrat de Mar (14.367 h.), Calella (13.694 h.), Arenys de Mar (12.835 h.), Canet de Mar (10.778 h.) i Tordera (10.116 h.).

Dossiers comarcals – Alt Empordà

2

Dossiers comarcals – Maresme

Economia Seguint dades de l’Anuari Econòmic Comarcal de l’any 2003, en els últims anys, l’economia del Maresme ha registrat un creixement força proper al del PIB registrat per al total de Catalunya, sobretot en el període 1999-2002. El creixement acumulat en el període 1996-2002 ha sigut del 22,7% (lleugerament superior al de l’economia catalana en el mateix període: 21,9%). El Maresme ha representat un pes al voltant del 3,54%-3,57% del PIB català, per aquests anys.

Evolució del creixement del PIB comarcal total. Període 1997-2002

2,23

3,61

3,75

2,342,19

4,794,17

2,41

3,643,84 4,18

3,81

0,00

1,00

2,00

3,00

4,00

5,00

6,00

1997 1998 1999 2000 2001 2002

%

Maresme Catalunya

Font: Anuari Econòmic Comarcal 2003 de la Caixa de Catalunya

La renda familiar disponible per habitant, el 1991 fou de 7.156,2€ i de 10.312,8€ el 1996; la qual cosa ens fa veure que el nivell de vida dels habitants del Maresme és superior al de la mitjana de Catalunya (6.930,9€ i 9.406,6€ el 1991 i el 1996, respectivament) i aquest fet tendeix a accentuar-se, ja que el 1991 la renda familiar disponible a la comarca era del 3,3% més que la catalana, i el 1996 la diferència era del 9,6% per sobre de la catalana. La taxa d'atur registrada a la comarca es va situar a final de l’any 2003 en el 8,87%, corresponent a 12.986 persones registrades a les oficines del Servei d’Ocupació de Catalunya. Aquesta va ser una taxa força superior a la catalana (6,49%). L’atur sembla que porta una tendència a augmentar en els últims anys, ja que en el tancament dels anys precedents s’han registrat taxes una mica inferiors: del 8,10% el 2002; del 7,20%, el 2001, i del 6,13%, el 2000. En l’estructura del PIB comarcal, els serveis representen el 60,4%; la indústria representa el 28,9%; la construcció, el 7,7%, i en darrer terme se situa el primari, amb el 3,0%.

Distribució sectorial del PIB. 2002 Maresme Catalunya

Primari3,0%

Indústria28,9%

Construcció7,7%

Serveis60,4%

Primari1,7%

Indústria30,8%

Serveis60,0%

Construcció7,5%

Font: Anuari Econòmic Comarcal 2003 de la Caixa de Catalunya

Dossiers comarcals – Alt Empordà

3

Dossiers comarcals – Maresme

L’activitat agrícola al Maresme ha patit una important reculada en el darrer temps, però continua tenint sectors destacables, com ara les flors i plantes ornamentals, que representen el 55,4% del PIB primari, les hortalisses, amb el 31,4%, i la pesca, amb el 5,9%. La superfície conreada el 1999 era de 10.788 hectàrees, i els cultius són principalment de regadiu. D’altra banda, la tradició pesquera de la comarca és ben antiga i hi ha confraries de pescadors a Arenys de Mar, Sant Pol, Alella i Mataró, però el port d’Arenys és el que té més flota pesquera i registra més captures (el 2003 va haver-hi unes captures de 2.709 tones). Les hortalisses es cultiven majoritàriament a les poblacions interiors (Argentona, Cabrera...), i tot i no ser el primer sector quant a PIB, sí que ho és en nombre de cultius, ja que més de la meitat de la superfície conreada es destina a aquest efecte (54,4% el 1997). Els cultius d’horta com ara el tomàquet, la col-i-flor, l’enciam, la ceba o la mongeta són els més rendibles, ja que són productes frescos per al proveïment urbà. La patata és una espècie força conreada, però a causa del seu poc valor econòmic no es reflecteix en importància del PIB. També convé esmentar el pèsol o el maduixot com a cultius propis de la comarca. La floricultura continua creixent any rere any, i és la comarca que produeix més flors de Catalunya (clavell, rosa i gladiol). El principal subsector industrial de la comarca és el del tèxtil, cuir i calçat, que representa el 31,8% del PIB industrial, degut a l’especialització del Maresme amb els gèneres de punt. Per darrere d’aquest sector té importància el subsector químic, amb el 15,5%, i el subsector d’aliments, begudes i tabac, amb el 9,2%. Les indústries de la comarca es caracteritzen per ser de petita o mitjana dimensió per la poca disponibilitat de sòl apte per a la instal·lació de grans indústries, que ha fet que la comarca no hagi estat una zona receptiva d’indústries traslladades des de Barcelona, malgrat la proximitat a la capital. A Mataró es concentra la major part de l’activitat industrial, però també n’hi ha a Malgrat, Argentona, Cabrera, Vilassar de Dalt i Dosrius, i al Masnou, Montgat, Canet, Malgrat, Pineda i Arenys hi ha zones fabrils. El sector de la construcció, amb el 7,7%, té un pes molt similar al del conjunt de Catalunya. La comarca ha experimentat un creixement demogràfic importantíssim causat principalment per la integració cada vegada més evident del Maresme a l’àrea metropolitana. I gràcies a la millora de les comunicacions, una part de la població de Barcelona s’ha traslladat a viure al Maresme, de manera que el que eren segones residències s’han convertit en primeres i això ha fet augmentar força la construcció. El VAB del sector de serveis l’encapçala el sector de les administracions públiques, la sanitat, i l'ensenyament, amb el 22,3%. A continuació, segueix el sector del comerç i reparació, amb el 21,5%; el de les immobiliàries i serveis empresarials, amb el 20,8%; i l’hoteleria, amb el 19,3%.

Distribució subsectorial del VAB del sector terciari. 2002

Maresme Catalunya

Immobiliàries i serveis

empresarials 20,8%

Transports i comunicacions

6,8%

AP, sanitat i ensenyament

22,3%

Comerç i reparació

21,5%

Hoteleria 19,3%

Altres 9,3%

Immobiliàries i serveis

empresarials 24,6%

Transports i comunicacions

13,3%

AP, sanitat i ensenyament

20,8%

Comerç i reparació

20,0%

Hoteleria 12,0%

Altres 9,3%

Font: Anuari Econòmic Comarcal 2003 de la Caixa de Catalunya

Dossiers comarcals – Alt Empordà

4

Dossiers comarcals – Maresme

Comerç L’any 2001 hi havia 5.413 establiments detallistes a la comarca, que representen el 4,99% dels establiments catalans. Aquests ocupen 472.528 m2, que representa el 4,85% del total català. A la comarca hi ha 1.809 establiments de quotidià alimentari, que ocupen 121.167 m2. El percentatge del nombre d’establiments és força similar al de la mitjana catalana. Hi ha més percentatge d’establiments d’equipament de la persona i de comerç mixt que al conjunt de Catalunya. El Maresme també té més proporció de superfície d’establiments de quotidià alimentari, d’equipament de la persona i de comerç mixt.

Establiments per grups d’activitat al Maresme (2001)

Font: Institut d'Estadística de Catalunya i Direcció General de Comerç

En general, la superfície de venda mitjana al Maresme es diferencia de la mitjana de Catalunya i és lleugerament inferior a aquesta: 87 m2, enfront dels 90 m2 per la mateixa dada a Catalunya. Aquest fet és més acusat pels establiments de comerç mixt (29 m2 menys), i la resta de tipus d’establiments tenen superfícies de venda mitjanes força similars a les catalanes.

Superfície de venda mitjana al Maresme (2001)

Font: Institut d'Estadística de Catalunya i Direcció General de Comerç

En l’estructura de la dotació comercial del Maresme, destaca el menor nombre d’establiments per cada 10.000 habitants (148, enfront dels 167 que hi ha per Catalunya). Altrament, a la comarca correspon un nombre menor de metres quadrats per cada 1.000 habitants (1.328 m2, enfront dels 1.531 m2 de Catalunya) i pertoquen 68 habitants per cada establiment (a Catalunya són 60). En general, aquesta dotació comercial menor del Maresme, en comparació amb Catalunya, es troba en consonància amb les altres comarques catalanes densament poblades.

Valors absoluts % respecte al total de la comarca (2001)

Nombre Superfície Superfície en m2

d'establiments en m2 CAT CAT

Quotidià alimentari 1.809 121.167 33 34 26 25Quotidià no alimentari 286 20.109 5 6 4 4Equipament de la llar 1.042 111.065 19 19 24 25Equipament de la persona 1.060 64.092 20 19 14 13Automoció i carburants 219 48.249 4 5 10 12Lleure i cultura 448 27.665 8 9 6 6Comerç mixt 309 67.572 6 4 14 12Altres 240 12.608 4 4 3 4

Total 5.413 472.528 100 100 100 100

Nombre d'establiments Maresme Maresme

Maresme Catalunya

Quotidià alimentari 67 67Quotidià no alimentari 70 59Equipament de la llar 107 119Equipament de la persona 60 59Automoció i carburants 220 222Lleure i cultura 62 61Comerç mixt 219 248Altres 53 79

Total 87 90

Dossiers comarcals – Alt Empordà

5

Dossiers comarcals – Maresme

Dotació comercial al Maresme (2001)

Font: Institut d'Estadística de Catalunya i Direcció General de Comerç A la comarca hi ha una àmplia dotació d’hipermercats. N’hi ha 2 de mida gran (a partir de 10.000 m2) i 2 de petits (entre 2.500 m2 i 4.999 m2):

Hipermercats al Maresme (2001)

Font: Direcció General de Comerç

La vitalitat del comerç de la comarca també es reflecteix en les nombroses fires que s’hi celebren:

Habitants per establ. Establ./10.000 h. m2 per 1.000 h. CAT CAT CAT

Quotidià alimentari 203 178 49 56 341 383Quotidià no alimentari 1.282 1.010 8 10 57 59Equipament de la llar 352 318 28 31 312 384Equipament de la persona 346 308 29 32 180 196Automoció i carburants 1.675 1.287 6 8 136 176Lleure i cultura 819 678 12 15 78 91Comerç mixt 1.187 1.390 8 7 190 183Altres 1.528 1.402 7 7 35 58

Total 68 60 148 167 1.328 1.531

Maresme Maresme Maresme

Superfície de venda en m2 Any d'obertura Població

12.277 1980 Cabrera de Mar11.681 2000 Mataró

3.949 1993 Santa Susanna3.462 1992 El Masnou

Fira Municipi Oferta que s'hi exposa Periodicitat Entitat organitzadora

Fira Mercat de l'Arbre, la Planta, la Flor, el Jardí i els Animals

Mataró Flors, arbres, plantes, adobs, productes fitosanitaris, torbes, maquinària agrícola, equips de reg, hivernacles, animals de companyia i domèstics; astronomia; concursos de jardins i de pintura ràpida, i mostra de bonsai i ikebana

Febrer Associació d'Amics de Plantes, Animals i Jardins del Maresme

Saló Boda Mataró i Maresme

Mataró Productes i serveis per a casaments

Febrer Unió de Botiguers de Mataró

Habitàclia Maresme Mataró Oferta immobiliària, materials de construcció i serveis complementaris

Març Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró

Fira Mercat del Ram Tordera Automoció, indústria, comerç, artesania, serveis i mostra agropecuària

Abril Ajuntament de Tordera

Dossiers comarcals – Alt Empordà

6

Dossiers comarcals – Maresme

Font: Calendari de Fires de Catalunya Als ajuntaments del Masnou, Mataró, Premià de Dalt, Premià de Mar, Tordera i Vilassar de Mar, hi ha oficines municipals d'informació al consumidor (OMIC).

Tordera Arenys de Munt

Font: Consorci de Promoció Turística Costa del Maresme

Fira Municipi Oferta que s'hi exposa Periodicitat Entitat organitzadora

Fira Mercat de Sant Ponç

Mataró Mel, confitura, formatges artesanals i arrop

Abril Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró

Fireta de Primavera Mataró Artesania i regal Maig - juny Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró

Fira de la Cirera d'En Roca

Arenys de Munt

Cireres i degustació de plats elaborats amb cireres

Juny Ajuntament d'Arenys de Munt

Fira de Ceràmica i Terrissa. Fira del Càntir

Argentona Terrissa tradicional, ceràmica artística i antiguitats

Agost Patronat Municipal del Museu del Càntir d'Argentona

Cabrils Restauradors comarcals, productes artesanals i comercials

Agost SEIPRO SA

Fira de Calella i l'Alt Maresme

Calella Mostra de productes, tradicions i costums catalans

Setembre Ajuntament de Calella

Mataró Rajola catalana, ceràmica i terrissa

Octubre Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró

Fira del Volant Mataró Automoció, nàutica, caravanes, complements i serveis

Octubre Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró

Jornades Ambientals de Cabrils

Cabrils Artesania, exposició de bolets, plantes aromàtiques i medicinals i altres productes per a la prevenció i cura del medi ambient

Novembre Ajuntament de Cabrils

Fira de Bolets Mataró Bolets Novembre Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró

Artesans a la Plaça Mataró Artesania no alimentària Novembre Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró

Mostra Gastronòmica, Comercial i d'Artesans de Cabrils

Fira de la Rajola Catalana, Ceràmica Decorada i Terrissa de Mataró i el Maresme

Dossiers comarcals – Alt Empordà

7

Dossiers comarcals – Maresme

Turisme El Maresme disposa de les oficines de turisme següents:

Oficines de turisme del Maresme

Font: Direcció General de Turisme

La comarca té una marca turística pròpia, Costa del Maresme, i la seva infraestructura turística, quant a allotjaments, es compon d'un total de 35.550 places d’hotel i pensions i 72 places de turisme rural. Hi ha 33 càmpings, amb un total de 17.884 places. Dins l’oferta hotelera de qualitat, destaquen 9 hotels de quatre estrelles.

Oferta turística d’allotjaments al Maresme (2003)

Font: Direcció General de Turisme

Calella és el municipi amb més oferta d’allotjaments de la comarca, ja que té 70 establiments d’hotels i pensions, amb 7.315 habitacions i capacitat per a 14.003 places. A Malgrat de Mar hi ha 26 hotels i pensions, a Pineda de Mar n’hi ha 24, i a Santa Susanna, 19. Els establiments de turisme rural es troben repartits entre Santa Susanna (8), Palafolls (5) i Sant Iscle de Vallalta (1). La major part dels càmpings es troben a Malgrat de Mar (9) i Pineda de Mar (4). A Santa Susanna, Calella i Arenys de Mar hi ha 3 càmpings, i la resta de càmpings es troben repartits en altres municipis de la comarca. Quant a l’oferta complementària de restauració, la comarca està dotada amb 143 restaurants i 654 restaurant bar. A la comarca hi ha 103 establiments d’agències de viatges, 85 dels quals són amb seu a Catalunya i 18 són una sucursal amb la seu fora de Catalunya.

La comarca té cinc ports esportius molt ben equipats a Arenys de Mar, al Masnou, a Mataró, a Premià de Mar i a Sant Andreu de Llavaneres que ofereixen una àmplia varietat d’activitats nàutiques. En total hi ha gairebé uns 3.800 amarratges al llarg de tota la costa del Maresme. Tant els ports com les platges faciliten que la comarca sigui ideal per a la pràctica dels esports aquàtics i d’aventura. També es poden practicar altres esports com el golf: a Sant Andreu de Llavaneres i a Sant Vicenç de Montalt hi ha camps de golf, i a Teià, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Vicenç de Montalt i a Sant Andreu de Llavaneres hi ha camps de pitch and putt.

Dàrsena esportiva del Masnou

Font: Palau Robert

Establiments Habitacions Places

Hotels i pensions 193 18.759 35.550Turisme rural 14 33 72Càmpings 33 17.884

Població Adreça Codi postal Telèfon Adreça electrònica

Calella Sant Jaume, 231 08370 93 7690559 www.publintur.es/calella Canet de Mar Ctra. N-II, s/n 08360 93 7940898Pineda de Mar C. Sant Joan (entrada Pinemar) 08397 93 7623490 www.pinedademar.org Santa Susanna Av. del Mar - Mercury Village 08398 93 7679008 www.stasusanna.org Sant Pol de Mar Pl. de la Vila, 1 08395 93 7604547 www.santpol.org Arenys de Mar Riera Pare Fita, 31 08350 93 7957750 www.arenysdemar.org/ Malgrat de Mar Pl. Caporal Fradera, s/n 08380 93 7653889 www.ajmalgrat.es/turisme.htm

Dossiers comarcals – Alt Empordà

8

Dossiers comarcals – Maresme

El turisme al Maresme s’ha basat tradicionalment en els atractius de les seves platges i, sobretot, en els municipis costers del nord de la comarca, com per exemple Calella, Malgrat de Mar, Pineda de Mar... A Calella, a les dècades dels anys 1960 i 1970, com va passar a altres zones de la costa catalana i espanyola, hi va haver un desenvolupament turístic espectacular i avui dia és un centre d’atracció turístic d’excepció. La ciutat és per si mateixa un bon atractiu, ja que té una gran oferta de comerços, restaurants, places i jardins. L’oferta nocturna d’oci és també molt famosa i hi ha nombrosos bars, pubs, discoteques... I per conèixer el municipi seguint un itinerari una mica més cultural es pot començar pel nucli antic i veure l’església arxiprestal de Santa Maria, d’estil neoclàssic, per després visitar la capella de Sant Quirze i Santa Júlia, i algunes cases senyorials. Per qui cerca un turisme més relaxat, al Maresme hi ha dues viles termals: Caldes d’Estrac i Arenys de Mar, que ofereixen aigües amb propietats mineromedicinals i tractaments termals. El balneari Titus d’Arenys de Mar té aigües amb una temperatura de 38 ºC. Els banys de Caldes d’Estrac daten del principi del segle XIX, tot i que les seves propietats ja eren conegudes pels romans. Són els únics banys termals de titularitat pública de Catalunya i les seves aigües tenen una temperatura de 39 ºC. Aquestes termes tenen l’atractiu afegit que es troben en dues poblacions d’excepció que convé visitar. Properament, l’antic hotel Colon situat a primera línia de mar a Caldes d’Estrac, es convertirà en un complex modern i singular, especialitzat en talassoteràpia. El nou establiment serà de 4 estrelles, tindrà 85 habitacions i una superfície de 1.600 m2 per al balneari. Caldes d’Estrac, més popularment coneguda com Caldetes, és un petit municipi coster de gran tradició d’estiueig, amb xalets modernistes i noucentistes al passeig del Mar i al passeig dels Anglesos.

L’economia d’Arenys de Mar es basa en bona part en les activitats marineres, de les quals destaca la subhasta de peix totes les tardes, que no és només un punt de trobada per a les transaccions comercials, sinó que també és un espectacle pintoresc que atrau molts visitants i turistes. Passejant per Arenys es pot percebre l’aroma de la tradició. Tant és així que és un dels pocs indrets on encara continua viva la tradició puntaire i on hi ha un museu dedicat a l’artesania de les puntes de coixí. L’església parroquial de Santa Maria té un dels retaules barrocs més antics de Catalunya, construït a l’inici del segle XVIII per Pau Costa. Al cementiri de Sinera, nom amb el que batejà Salvador Espriu aquest municipi, hi ha

nombrosos monuments funeraris modernistes i el mateix Espriu hi reposa. Malgrat de Mar i Pineda de Mar són també dos pobles amb una gran tradició d’estiueig. Al nucli antic de Malgrat hi ha l’església parroquial de final del segle XVIII, la Biblioteca la Cooperativa on hi hagué una casa senyorial (s. XVI) i Ca l’Arnau (s. XIX), d’arrels modernistes. A Pineda destaca la Fundació Tharrats d’art gràfic i l’aqüeducte romà de Can Cua, del qual es conserven quatre arcades. La majoria de pobles del Maresme es caracteritzen per haver crescut gràcies al turisme, però sense perdre les seves singularitats tradicionals vinculades a la pesca, el comerç marítim, la navegació, les drassanes i el tèxtil. No ens podem oblidar visitar pobles costers com el Masnou,

Passeig de Garbí, a Calella Font: Ajuntament de Calella

Puntes de coixí

Font: Palau Robert

Dossiers comarcals – Alt Empordà

9

Dossiers comarcals – Maresme

Premià de Mar, Vilassar de Mar, Mataró, Sant Andreu de Llavaneres, Canet de Mar, Sant Pol de Mar; i a l’interior Alella, Argentona, Cabrils, Vilassar de Dalt, Arenys de Munt... Tant a Vilassar de Mar com a Premià de Mar té molta importància el cultiu de flors i plantes ornamentals. Tant és així, que a Vilassar són típiques les catifes de flors per la festivitat de Corpus. A Premià també tingué molta importància el sector tèxtil, i avui dia es pot visitar aquesta part de la història industrial del municipi en el Museu Municipal d’Estampació Tèxtil. A Premià també destaquen edificis modernistes i eclèctics, i l’església de Sant Cristòfol, al nucli antic.

El Masnou és un municipi que ressegueix la costa, amb carrers escalonats i tranquils, i l’església de Sant Pere, d’estil classicis ta, que domina el poble. La casa de la vila és d’estil neoclàssic tardà; hi ha diversos edificis modernistes com el casino i la casa senyorial del marquès del Masnou. Al nucli antic hi ha cases d’arquitectura popular. Sant Pol de Mar i Sant Andreu de Llavaneres són dos municipis petitets, amb gran tradició residencial i d’estiueig. A Sant Andreu destaca l’antiga parròquia (s. XVI),

envoltada de bosc, i la torre modernista de Ca l’Alfaro. Sant Pol té el nucli antic amb les cases esglaonades sobre la platja. Coronant el poble, a dalt del turonet, es troba l’església de Sant Pau (s. XI), que pertanyé a un antic monestir benedictí, amb alguns elements anteriors d’època romana, com una cambra romanovisigòtica (s. VI). Les escoles de Sant Pol són d’estil modernista. Canet de Mar té un ric patrimoni artístic i arquitectònic, des del neogoticisme fins al noucentisme. Hi ha alguns edificis de Lluís Domènech i Montaner, que estigué molt vinculat a la vila. Dels seus edificis cal citar l’Ateneu Catalanista, la Casa Roura, la Casa-Museu Domènech i Montaner, i també va ser l’autor de la restauració del Castell de Santa Florentina, als afores de la vila, entre d’altres. Cal dir que Canet és un dels punts més destacats de la ruta del Modernisme, ja que en molt poc espai es concentren gran quantitat d’obres d’aquest estil, però en general tot el Maresme fou tocat per la mà d’aquests genis de l’arquitectura. Domènech i Montaner fou per a Canet de Mar el que Puig i Cadafalch fou per a Argentona, ja que en aquest municipi cal destacar-hi algunes de les seves obres, com la capella del Santíssim, la Casa Puig i Cadafalch i la Casa Garí. Però a Argentona hi ha també un ric patrimoni històric, ja que es conserven les restes d’una via i pont romans; diverses ermites i santuaris dels segles XI, XII i XIII; edificis gòtics del segle XVI com l’església parroquial de Sant Julià, la Casa Gòtica i la seu de l’Arxiu Històric Municipal; i no ens podem oblidar del museu del càntir (únic en la seva espècie), i la varietat d’aigües mineromedicinals que brollen en aquesta zona (font Picant de Burriac, font de Ferro i font del Mig i Clarà). Alella és molt conegut pel prestigi dels seus vins i caves amb denominació d’origen pròpia. La masia museu Can Magarola allotja el consell regulador denominació d’origen Alella, alhora serveix com a Casal del Vi. En el terme d’Alella hi ha algunes masies i cases senyorials

Vista del Masnou

Font: Ajuntament del Masnou

Casa-Museu Domènech i Montaner

Font: Diputació de Barcelona

Dossiers comarcals – Alt Empordà

10

Dossiers comarcals – Maresme

d’estiueig. Cabrils és un altre petit municipi interior, però també amb gran tradició d’estiueig. Hi ha el castell de Can Jaumar i l’ermita preromànica de Sant Cristòfol. Ben a prop del nucli, val la pena acostar-se a la muntanya de Montcabrer, que constitueix un mirador excepcional de la comarca. Vilassar de Dalt i Arenys de Munt són dos altres petits municipis interiors, però no per això menys interessants. Vilassar és un nucli antic amb carrers estrets i aire medieval. El castell de Vilassar és un gran palau residencial que fou declarat monument historicoartístic, amb una torre circular del segle XII i elements gòtics posteriors. A Arenys de Munt destaca l’església de Sant Martí d’Arenys (s. XVI) d’estil gòtic tardà, amb diversos elements renaixentistes, notables pintures i talles. Dins el terme municipal també destaca l’ermita de Santa Cecília de Torrents i dues masies fortificades dels segles XVI i XVII.

Com a dada important cal recordar que el 1848 es va instal·lar a Mataró la primera línia de ferrocarril d’Espanya que uní Barcelona amb Mataró. Altrament, també en el segle XIX, a la ciutat es vivia des de primera línia el desenvolupament del sector tèxtil a Catalunya, fet que deixà la seva petjada a l’arquitectura i la fesonomia de la ciutat, que es convertí, com tota la comarca, en la zona d’estiueig de les classes benestants barcelonines de l’època. Josep Puig i Cadafalch era natural de Mataró i, per tant, hi ha algunes obres seves, com la Casa Coll i Regàs, que és l’obra màxima de l’arquitecte a Mataró i també el símbol de la ciutat. Però a Mataró també es troben obres d’altres èpoques, com la basílica de Santa Maria, al nucli antic. És un edifici del segle XV, que anà incorporant diverses reformes i ampliacions, sobretot al segle XVIII. A l’interior cal destacar l’altar barroc del Roser i la capella dels Dolors. També d’estil barroc és el convent de les Caputxines.

A banda de visitar els encantadors pobles i ciutats del Maresme, un altre motiu per desplaçar-se fins aquí són les fires i festes populars que s’hi celebren, entre les quals cal destacar la Fira Medieval a Calella, a principi de juliol, i la Festa de la Verema a Alella, a mitjan de setembre. Al novembre se celebra la festa Artesans a la Plaça a Mataró i a l’agost, a Argentona, celebren la Festa del Càntir. I ja que som de festa, per què no fer un bon àpat típic del Maresme, basat amb els fruits del mar i de la terra, ja que a la comarca hi ha nombrosos restaurants de molt renom i fins i tot alguns amb fama internacional. Són especialistes en el que es coneix com la “cuina del pèsol” (receptes excepcionals on l’ingredient bàsic són els pèsols, combinats sovint amb productes de mar). També són típiques les mongetes del ganxet, la mongeta tendra “llaminera” o la maduixa de Calella. Això sí, tot plegat cal regar-ho amb un bon vi d’Alella. En definitiva, ens trobem en una comarca amant de la bona cuina i que celebra més de 50 jornades gastronòmiques al llarg de l’any, com les pesolades, la Fira de la Maduixa, les Jornades del Bacallà, la Diada del Cargol, les Jornades de l’Arròs i la Pasta...

Façana de la casa Coll i Regàs

Font: Palau Robert

Dossiers comarcals – Alt Empordà

11

Dossiers comarcals – Maresme

Podeu trobar més informació sobre la comarca a les pàgines següents:

• Ajuntament del Masnou: http://www.elmasnou.net

• Ajuntament de Mataró: http://www.mataro.org

• Ajuntament de Pineda de Mar: http://www.pinedademar.org

• Ajuntament de Premià de Mar: http://www.premiademar.org

• Catalunya Turisme: http://www.catalunyaturisme.com

• Comarcàlia: http://www.comarcalia.com

• Consell Comarcal del Maresme: http://www.ccmaresme.es

• Costa del Maresme: http://www.costamaresme.com

• Fires i Festes: http://www.firesifestes.com

• Institut d’Estadística de Catalunya: http://www.idescat.es

• La Ruta del Modernisme: http://www.turismetotal.org/RutesModernistes

• Palau Robert: http://www10.gencat.net/probert

• Canal del Maresme: http://www.canalmaresme.com

• Sistema d’Informació d’Administració Local: http://www.municat.net

• Unió de Pagesos de Catalunya, Agroturisme: http://www.agronet.org/agroturisme