«»

diari ebrediariDIVENDRES 10 DE JULIOL DE 2015 núm. 773

15.000EXEMPLARS

«»«»

Els quatre Consells Comarcals de les Terres de l'Ebre arranquen el nou mandat

Terres de l’Ebre. Tortosa estrenarà els diesdel Renaixement una ruta sobre el pas deHeminggway per la ciutat. P4

Esports. La selecció catalana de Twirling,amb àmplia representació ebrenca, campionad’Europa. P20

Terres de l’Ebre. El port de Sant Carles dela Ràpita torna a rebre creuers turístics deluxe. P5

Avui és notícia

77 anys sota l'aigua. La trobada més gran amb més de 400 bombes, granades i projectils d'artilleria sense deto-nar, trobada sota l'aigua.!!!!! Els artefactes trobats són d'origen republicà i una de les hipòtesis és que amb motiu dela retirada republicana s'abandonessin al riu o bé, que fos de manera accidental. Els especialistes dels Mossos d'Es-quadra van pendre les precaucions necessàries per fer-los explotar a una pedrera pròxima a la zona. Va ser per ca-sualitat, durant la recerca d'una persona ofegada al mes de maig, que uns submarinistes dels mossos d'esquadra vanlocalitzar els projectils per primera vegada al riu, a l’alçada de Miravet.

Trobada de més de 400 bombes al riu Ebre

Els quatre Consells Comarcals de les Terres de l'Ebre comencen el nou mandat. Ho han fet amb la constitució dels plens, i la investidura dels respectius presidents. DaniAndreu repetirà com a president al Baix Ebre. Al Montsià, la republicana Carme Navarro serà la primera dona que presidirà aquest Consell Comarcal. Gemma Carim, alcal-dessa de Vinebre, serà també la primera dona que presidirà, en aquest cas, el Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre. Així mateix, governarà els quatre anys com a presi-dent de la Terra Alta, Carles Luz. P4

Consells constituïtsConsells constituïts

DIVENDRES 10 DE JULIOLDE 20152

diarimésebre

www.mesebre.catOPINIÓ

mésmésdiari

ebreEdita:

Limicola, SLDL: T-1610/2001 - ISSN: 1579-5659

MÉS EBRE

Direcció:Isabel Carrasco.

Direcció de continguts i redacció:Michel Viñas.

Premsa:Maria ParraFotografia:

Yasmina CurtoJesús Ruiz

Disseny i maquetacióJesús Ruiz

Versió ‘on line’:Dani Mayandia

Publicitat:publicitat@mesebre.cat

610 20 33 25Administració:Susana Maria

distribució@mesebre.catImpressióImprintsa

Mitjans Grup Més Ebre:Canal terres de L’Ebre

(Canal 34 TDT)

C/ Cervantes, 1343500 - Tortosa (TARRAGONA)

Tel.: 877 180 170www.mesebre.cat

L’opinió del diari queda reflectidaexclusivament a través de l’edito-rial. Els articles de la secció d’o-pinió expressen els criteris de quiels signa i el diari no els fa seus

necessàriament.

15.000 exemplars

55.000 lectors

Fa unes setmanes parlàvem al Més Ebre d'uns valentsque van anar a buscar la flama del Canigó per encen-dre la foguera de Sant Joan. Aquesta flama, lamenta-blement, s’ha apagat per un altre valent, Paco Albiol,trompetista del grup Pepet i Marieta, que ha perdut lavida, el passat dimecres, en un accident de trànsit. Elnostre més sincer condol. La flama, també semblaque s'apaga, però diferentment pel que fa a l’evoluciódemogràfica de les Terres de l'Ebre, concretament ala seva reducció de la població.La presentació de l’Informe Anual d’Economia Local iRegional de les Terres de l’Ebre 2014 ha comptatamb la participació, del rector Josep Anton Ferré, delcatedràtic Juan Antonio Duro, del president Josep

Poblet, del director del Campus, Azael Fabregat; del'alcalde d’Amposta, Adam Tomàs, del regidor dePromoció Econòmica de l’Ajuntament de Tortosa,Emili Lehmann.En resum s'ha destacat que: “Un territori que perdpoblació és un territori que sagna i que hipoteca elseu futur”. Un 2% de població perduda l’any passat, elfet que el creixement general es torni a basar nomésen la demanda interna, preocupació per l'ocupació deles persones aturades de més edat, les “insuporta-bles”, les altes taxes d’atur, la poca qualitat d’aquestaocupació o les dificultats per retenir capital humà,entre d’altres, preocupa i molt. Lluitem entre tots permantenir la flama encesa.

Editorial

Cap a on anem?

Podria tractar-se del pernil de gla més exquisit del mercat o, també, de l’acrònim de la mani-festació més multitudinària de la història de Catalunya. Res de tot això. El 10-J que en aques-ta ocasió vull figurar respon al fet que exactament avui, 10 de juliol de 2015, es compleixen150 anys del naixement de l’arquitecte Pau Monguió Segura (Tarragona, 1865 - Barcelona,1956). Si aquest aniversari passa desapercebut serà perquè la possibilitat de celebrar l’efemè-ride ens agafa amb el peu canviat, amb les arques buides o amb la desídia pels núvols peròaquest artesà de l’Arquitectura mereix certa atenció, si més no, un recordatori a la premsa dela localitat on va exercir d’arquitecte municipal en dues etapes (1901-08 i 1921-23). Juntamentamb les seves estades professionals als consistoris de Tarragona i de Terol, Monguió com-pletà un meritori triplet d’actuacions municipals que gairebé repetiria al llarg dels anys.D’entrada, s’ha de dir que l’any 2012 Terol ja va tirar la casa -modernista- per la finestra quanva dedicar dotze mesos a festejar la centenària empremta de llum que el Modernisme deixàa la població, principalment deguda al seu màxim representant: Pau Monguió. A la ciutat delmudèjar, dels Amants i de Dinópolis és on l’obra monguioniana rep un major reconeixement ion aquest funcionari compromès amb l’interès comú ha assolit la consideració social. I és queallà han convertit el modernisme arquitectònic en la imatge de marca de la ciutat mitjançantuna acurada gestió de la qual en podrien prendre nota els nostres professionals del turismecultural. A Tarragona, la seva ciutat natal, sembla que la romanitat, els castellers i les dos mildisset perspectives de Jocs Mediterranis ho acaparen tot, i aquí, llevat d’algun maóferit -discul-peu el neologisme- ningú no es despentina. El cert és que si Tortosa es decidís a presumir d’ar-quitectura modernista ho hauria d’agrair, majoritàriament, a aquest talentós professional queens ha proporcionat alguns dels BCIL més qualificats i més justificats del nostre catàleg debéns. De Monguió podem gaudir highlights tan enlluernadors com la casa Camós (1903), casaSegarra (1907), casa Fontanet (1908), casa Piñana (1923) o tan inexplorats com els xaletsPallarés (1907) i Arasa (1922). Malgrat tot, ni de bon tros la seva figura és tan popular comla d’un Puig i Cadafalch, estricte contemporani seu i homenatjat fins l’esgotament, probable-ment més per la seva trajectòria política que no pas per la seva producció arquitectònica. Finsa quin punt la dedicació dels arquitectes a la política convencional els assegura el favor social?Quina significació cultural acostumem donar els vius a les gestes dels morts? Per a quan unespai arquitectònic dedicat a l’insigne Monguió? Qüestions com aquestes em venien al pensa-ment mentre descendia del llac nou del parc municipal de Tortosa per la dolça escalinata, pro-jectada per Monguió Segura l’any 1921, encaixada entre infreqüents volutes modernistes quehan fet embadalir al mateix Arnau Puig, respectat crític i sociòleg de l’art català.La vinculació de Monguió amb Tortosa fou constant al llarg del seu devenir professional i,també, a nivell familiar. Amb el naixement del seu primogènit -qui també seria tècnic municipalde Tortosa- fundava una nissaga d’arquitectes que ja va per la quarta generació i que esdevé,sens dubte, el millor memorial per a aquest artista: un incansable creador amb obra ben pre-sent al museu si tenim en compte que el seu edifici totèmic, l’escorxador municipal (1905-

1908), es rehabilità com a Museu de Tortosa(2012). Es tracta d’un emocionant edifici modernis-ta, pensat a consciència, amb una definitiva reela-boració tipològica que mitigava les preocupacionshigienístiques d’aquell tombant de segle i amb unamagnificència que arribava a tots els racons trans-cendint la seva funció original. Precisament, desd’aquest antic temple de la higiene pecuària, negui-tosos agents culturals venim gestant la que, ara perara, sembla ser l’única cita per honrar aquest pos-tergat arquitecte i de la qual en parlarem la prope-ra tardor si el 27-S i els idus d’octubre ens són pro-picis. Fins llavors, feu servir aquest exordi reivindi-catiu com a píndola per a combatre la vigent situa-ció d’oblit.

Antoni López DaufiArquitecte - Vocal del COAC

Oblidat arquitecte Monguió

OPINIÓ

A les nostres estimades terres, les Terresde l’ Ebre, estem acostumats a escoltar quenomés hi ha cinc grans equips de futbol: elFC Ascó, la UE Rapitenca, el CF Amposta, elCD Tortosa i el CD La Cava. Tot això, per-què aquests clubs tenen un rerefons histò-ric, principalment, per haver jugat en cate-gories superiors a la resta. Podem afirmarque actualment hi ha un altre equip quemarca diferències: la UD JESÚS I MARIA. Aquesta entitat espor-tiva sempre ha estat considerada de segona fila dins el munici-pi deltebrenc però en els últims anys aquesta situació ha can-viat, essent actualment l’equip referent al municipi i un dels cap-davanters a les Terres de l’Ebre. Altres clubs ebrencs tenen unnom dins el panorama futbolístic català, gràcies en part al seufutbol base, com poden ser el FC Ascó, la UE Rapitenca, el CDTortosa, el CF Amposta, l’Escola de Futbol Delta de l’Ebre amés de l’Ebre Escola Esportiva de Tortosa.No obstant això, en aquests moments la UD JESÚS I MARIA i laseva Escola, es mereixen almenys, ser reconeguts esportiva-ment: es troben a l’alçada social i futbolística d’ aquests gransclubs, que antigament havien estat les úniques referències enaquestes terres. Disposem d’un primer equip a la Primera Catalana, essentaquest l’equip capdavanter de la comarca del Baix Ebre; unequip filial a la Tercera Catalana que competirà amb clubs histò-rics com el CD Roquetenc, el CF La Sénia, etc...., i un FutbolBase que disposa de la major massa social dins del municipi deDeltebre. Ho podem dir en veu alta: som l’entitat esportiva deDeltebre amb un major nombre d’integrants. Això vol dir quepassejarem els nostres colors per quasi tota Catalunya; a més,el nostre camp de l’Aube de Deltebre serà visitat per moltespersones tant del nostre municipi com d’arreu de Catalunya.Per això volem afirmar que a dia d’avui, podem considerar-noscom un dels equips capdavanters dins del futbol ebrenc, ja quemolts de clubs històrics que es troben a la Segona Catalana,com és el cas del CD Tortosa i el CD La Cava, i inclús, a laPrimera Catalana, equips com la UE Rapitenca i el CFAmposta, no disposen d’un equip filial. Pel que fa al FutbolBase estem evolucionant i progressant de forma eficient. Per ala propera temporada, la 2015/16, podem disposar del majornombre d’equips a l’entitat, des del seu naixement: podem arri-bar fins un total de 16 equips. Aquest projecte de Futbol Baseestarà encapçalat per la UD JESÚS I MARIA B, que té l’objec-tiu prioritari de formar jugadors més allà de la categoria juve-nil; també disposarem de dos equips en categoria Juvenil, dosen Cadet, dos en Infantil, tres en Alevins, dos en Benjamins,dos en Prebenjamins, un Femení F-7 i per últim un equip depatufets. Tot això suposa un repte per a nosaltres, però estemdisposats a complir el nostre objectiu: utilitzar el futbol com ainstrument de formació.Dit això, només ens quedar afirmar que volem seguir creixent,per així consolidar-nos com el club més important dins el muni-cipi de Deltebre. Invitem a tots aquells nens/es que vulguin for-mar part d’aquesta gran família, a inscriure’s en aquest projec-te de futur, que és la UD JESÚS I MARIA. Volem seguir desen-volupant la formació esportiva i social de tots els seus mem-bres mitjançant un esport tant meravellós com és el futbol.Us invitem a tots, grans i petits, a què sigueu còmplices d’a-quest moment històric que viu la nostra entitat.

JUNTA DIRECTIVA DE LA UD JESÚS I MARIA

La UD Jesús i Maria, un club referent a les Terres de l’Ebre

OPINIÓ

El sinistre es va produir a la N-232a Traiguera, al Baix Maestrat PacoAlbiol, trompeta del grup Pepet iMarieta, va morir en un accident detrànsit a la N-232 a Traiguera, alBaix Maestrat. El músic, veí deBenicarló, conduïa una furgonetaque va xocar frontalment amb unturisme. En el mateix sinistre vamorir una altra persona i van haver-hi dos ferits greus. Un dels darrers concerts del grup va ser aTerrassa, el dissabte passat. En aquesta gira presentaven eldisc La sal de la vida.

Mor Paco Albiol, trompeta de Pepet i Marieta

ACTUALITAT

DIVENDRES 10 DE JULIOLDE 2015

diarimésebreTERRES DE L’EBRE

3www.mesebre.cat

FOTO: MES EBRE «»

En les votacions, els con-sellers d’ERC i els del PSC

van emetre el vot a favord’Andreu; CiU i el PP vanvotar la seva proposta dePresidència i IC-V va votaren blanc. El presidententrant, el republicà DaniAndreu, va remarcar queel nou govern comarcal“aposta per un COPATEamb representació detots els municipis impli-cats i també per un con-sens de les quatre comar-ques de l’Ebre per fer unterritori fort i unit”. Alhora, va agrair la feinadels consellers comarcalssortints i va demanar lacol·laboració de tothom i

bona sintonia entre elsdiversos grups “per ferdel Baix Ebre una comar-ca plena d’oportunitats”.

Enric RoigPer la seua part, Enric Roig, que governaràel Consell els dos darrersanys, indicava en els seusparlaments en l'acte deconstitució: "treballaremen tots aquells àmbits iprojectes que ens perme-tin seguir avançant com apobles i com a comarca,tot pensant sobretot ambles persones i amb unaclara voluntat de servei".

L’alcalde de l’Aldea,Dani Andreu Falcó, vaser proclamat dime-cres president delConsell Comarcal delBaix Ebre, després queERC obtingués 8 con-sellers comarcals i elsuport dels 5 conse-llers del PSC, amb quiha establert un pactede Govern comarcal iamb governarà deforma compartida.

Dani Andreu, proclamat dimecres com apresident del Consell Comarcal del Baix Ebre

Governarà els dos primers anys

Dos homes amb la cara tapada i una arma de foc curta van atracar aquest dilluns a latarda la sucursal del banc de Santander a la cèntrica plaça d'Alfons de Tortosa. Els fetses va produir cap a dos quarts de tres de la tarda, just quan l'oficina havia tancat alpúblic i els treballadors estaven efectuant el balanç de la jornada. Els atracadors vanaccedir a l'interior i van retenir els empleats als lavabos per poder cometre el robatori.Fonts coneixedores del cas xifren en 60.000 euros la quantitat sostreta. Posteriorment,els dos homes van sortir de l'oficina i van abandonar a peu les immediacions. Es desco-neix si algun còmplice els esperava a les proximitats amb algun vehicle. Els Mossosd'Esquadra van organitzar un dispositiu de control i recerca als principals accessos i sor-tides de la ciutat. Membres de la Policia Científica del cos van inspeccionar lesdependències i van interrogar els testimonis. La investigació continua. Ahir dijous vanhaver-hi rumors de que s’havia localitzat als pressumptes autors del robatori, però ésuna informació que en cap cas s’ha confirmat.

Dos individus atraquen amb una arma curta lasucursal del banc de Santander

A la plaça d’Alfons de Tortosa

L'economia de les Terres de l'Ebre vainiciar un creixement el 2014: la xifrade cotitzadors a la Seguretat Social esva incrementar un 2,7% en el darrer tri-mestre de l'any; també el nombred'empreses va evolucionar positiva-ment, i la xifra de desocupats va inten-sificar el ritme de reducció, fins a arri-bar a un retrocés interanual d'un 7,1%en el darrer quadrimestre. Segons noti-cia del diari El Punt, aquestes dadesconviden a “un cert optimisme”, se-gons els autors de l'informe d'econo-mia local i regional de les Terres de l'Ebre, que elabora anualment la càtedra d'Econo-mia del campus de l'Ebre de la URV. Malgrat tot, els autors de l'estudi destaquen unindicador important que continua reculant: la població. “Un territori que perd poblacióés un territori que sagna i que hipoteca el seu futur”, assenyala el director de l'estudi,Juan Antonio Duro. Concretament, la població de les comarques de l'Ebre va disminuir un 1,9% el 2014 ies va situar en 185.294 habitants, 3.584 menys que l'any anterior. L'informe de la URVestudia l'evolució de la demografia durant el segle XXI i constata que ha estat molt can-viant. Mentre que al principi del segle XXI es registrava un creixement important de po-blació, posteriorment es va aturar per començar una caiguda important fa dos anys.

La població ebrenca continua en retrocès

El Parc Teodor González de Tortosa va do-nar diumenge el tret de sortida a la campanyad'estiu de l'Assemblea Nacional Catalana "Ontot comença" de cara a incentivar la participa-ció ciutadana l'11 de setembre i el vot inde-pendentista a les eleccions del 27 de setem-bre. L'acte, que va comptar amb la presènciadel president de l'ANC, Jordi Sánchez, va tenircom a primer eix l'equilibri territorial. Repre-sentants d'entitats civils ebrenques com laPlataforma Trens Dignes, Unió de Pagesos i laPlataforma en Defensa de l'Ebre van demanarigualtat d'oportunitats per a les zones demenys pes demogràfic, polític i econòmic com l'Ebre. Aquest és el primer dels 10 actesque es faran aquest estiu arreu del país. Jordi Sánchez va explicar perquè s'havia escollit lacapital del Baix Ebre per encetar la campanya.

L'ANC dóna el tret de sortida a la campanya‘On tot comença’

Diumenge passat, al Parc Teodor Gonzalez de Tortosa

DIVENDRES 10 DE JULIOLDE 20154

diarimésebre

www.mesebre.catTERRES DE L’EBRE

«»«»

Despres de la recuperacioi obertura del refugi antiae-ri numero 4 la passadaSetmana Santa i la conver-sio del carrer on s’ubical’espai amb el nom deHemingway, la ruta turísti-ca preten posar en valor lavinculacio de la ciutat ambaquest escriptor conegutarreu del mon i el mespopular entre les desenesde periodistes estrangersque van cobrir la GuerraCivil. La ruta, anomenada

‘Hemingway a Tortosa’, laruta ha estat creada perl’empresa especialitzadaTerra Enlla, la primera enoferir rutes guiades per laTortosa de la Guerra Civil.Es tracta d’un recorregut apeu amb inici al refugiantiaeri i final a l’antic pontdel ferrocarril sobre l’Ebre,on les petjades del conflic-te encara son percepti-bles. La ruta recorreradiversos punts del’Eixample i centre historici es centrara en dos aspec-tes. D’una banda, relatara el perfil biogra fic de l’es-criptor, la seva tasca coma corresponsal durant laGuerra Civil, les croniquesdels bombardejos sobreTortosa que va realitzar l’a-bril de 1938 i els seuscompanys de viatge, perio-distes tan coneguts comHerbert Matthews (TheNew York Times), el foto-periodista Robert Capa ola periodista i amant deHemingway, Martha

Gellhorn.En segon terme, la ruta voltraslladar el turista a laTortosa de finals dels anys30 del segle XX per mos-trar el batec social, politici comercial que hi havia a

l’epoca. La ruta es de 2h 30m i elpreu es de 12 euros.Hi haurà oferta dia ria devisites al refugi.

El pas de l’insigneescriptor i Premi Nobelnord-america ErnestHemignway per la ciutatde Tortosa l’any 1938,durant la Guerra Civil,es l’eix central d’unanova ruta tematicaorientada als turistesque s’estrenara el pro-per 24 de juliol aprofi-tant l’afluencia de visi-tants durant la Festa deRenaixement.

El trencament d’UnióDemocràtica deCatalunya té aquesta set-mana un nou episodi, i enaquest cas a les Terresde l’Ebre. La direcció del’executiva territorial vadecidir dimarts la nit ladissolució del partit al’Ebre, i la majoria delsseus membres han anun-ciat que abandonaran lamilitància en les pròximeshores. Així es va manifes-tar amb el vot d’11 dels14 membres de la direc-ció territorial. Només dosmembres van votar percontinuar i un no va estar-hi present.

La conclusió és que hi hauna sensació de “menys-preu” per la direcciónacional, amb qui discre-pen per la postura sobreel procés independentis-ta. La votació pel procèsva desencadenar un 75 %favorable, un resultatallunyat de la decisió finaldel partit. Es va anunciar també queproperament hi hauràmés baixes de militants alterritori: “Unió s’està que-dant buida de contin-guts”. Els membres sor-tints passen formar partde la plataforma HereusUDC 1931.

Unió Democràtica a l’Ebre trenca

amb la direcció del partit

Unió de Pagesos deCatalunya ha presentatesmenes a la propostade regulaciód’Agricultura de lesmesures obligatòries delluita pel control de lamosca mediterrània dela fruita, Ceratitis capita-ta, per demanar quevagin acompanyades del’ajut als professionalsper aplicar-les.La mosca de la fruita ésuna plaga i la posta d’a-questa insecte malbara-ta el fruit. És endèmica ales Terres de l’Ebre,però afecta a totes lesplantacions de fruitadolça i cítrics deCatalunya. La pagesiaha d’aplicar les mesuresobligatòries de lluita pelcontrol, com la recollidai destrucció de tota lafruita que quedi en lesplantacions.

Unió de Pagesos

demana un ajut

en el control de la

mosca

Tortosa estrenarà� els dies del Renaixement una rutasobre el pas de Hemingway per la ciutat

L’insigne escriptor i Premi Nobel nord-americà va estar a la capital del Baix Ebre l’any 1938, durant la Guerra Cívil

I dissolen la territorial

Segons nota de l’Ajuntament deTortosa, aquest dimarts s'hareunit la Mesa de Contractació iha fet la proposta d'adjudicar al'empresa SEMAC (ServiciosMarítimos y Costeros S.L.), lesobres d'enderroc de les casesdel carrer Croera per un importde 209.730 euros i un terminid'execució de 4 mesos. S'hi hanpresentat un total de 14 empre-ses. L'import d'adjudicacióinclou una partida per al seguiment arqueològic de l'obra.Una vegada finalitzades les obres d'enderroc, es procedirà al'adjudicació de les excavacions arqueològiques del sòl i delsubsòl, que actualment ocupen l'illa de cases situada davantde la Catedral. En relació al calendari que s'obre a partird'ara, l'alcalde ha indicat que en els propers dies s'inicien elstràmits per signar el contracte, als efectes de començar lesobres immediatament després de la Festa del Renaixement,per tal de fer el gruix de l'enderroc durant el mes d'agost iaprofitar la menor mobilitat per generar menys afectació sis'han de fer talls de trànsit a l'avinguda Felip Pedrell. FerranBel ha expressat la seva satisfacció perquè "aquest procés,que ha durat dècades, finalment estigui arribant a la sevaetapa final". D’altra banda, la Comissió Cívica del Patrimoni deles Terres de l’Ebre demana a l’Ajuntament de Tortosa que elprocés d’enderrocament de les Cases de la Catedral no esfaci maquinalment ni amb celeritat, sinó que es facin acura-dament, de dalt a baix, i sota la supervisió tècnica d’unarqueòleg que puga documentar degudament tota la informa-ció històrica continguda en els diferents element conservats.

Proposta d'adjudicació de l'enderroc

de les cases del carrer Croera

S’iniciarà després del Renaixement

Entre divendres 3 de juliol i dissabte 4 de juliol, les qua-tre federacions comarcals d’Esquerra Republicana a lesTerres de l’Ebre van renovar les executives i van escollirels candidats per anar a les llistes del Parlament.Divendres a la nit, a Gandesa, la Federació de la TerraAlta va escollir la regidora d’Arnes, Neus Sanromà, comla primera candidata de la comarca a les llistes delParlament. Dissabte al matí es van celebrar els congressos comar-cals de la Ribera d’Ebre i del Baix Ebre. Pel que fa a laRibera, es va escollir l’alcalde de Móra la Nova, FrancescXavier Moliné, com a primer candidat de la comarca a lallista del Parlament i la regidora de Móra d’Ebre, CintaAgné, com a segona candidata. El Congrés Comarcaldel Baix Ebre, celebrat a Tortosa, va escollir l’exregidoratortosina Alícia Gamundi com la primera persona candida-ta de la comarca al Parlament, que estarà acompanyadapels candidats Simón Falcó (l’Aldea), Joel Durà (Deltebre)i Rosanna Samarra (l’Ametlla de Mar). En el mateixCongrés també es va escollir Francesc Gas, alcalde deRoquetes, com a Conseller Nacional del partit. Dissabtea la tarda, a Amposta, es va celebrar el darrer dels qua-tre congressos. El diputat rapitenc Lluís Salvadó va serescollit com la primera persona candidata del Montsià alParlament i estarà acompanyat per l’ampostí IsmaelPiñas i la regidora canareva Mercè Fischer. El Congréstambé va escollir l’alcalde canareu Alfons Montserratcom a conseller nacional, al igual que l’alcalde JosepCaparrós, en renunciar Adam Tomàs al càrrec de conse-ller en el seu favor en tant que president comarcal, jaque, d’acord amb els Estatuts, serà designat consellernacional per ser alcalde d’una ciutat cap de comarca.

Salvadó, Gamundi, Moliné i Sanromàescollits candidats d’Esquerra per a

les eleccions al ParlamentLes 4 federacions també van renovar les executives

‘La ruta vol traslladarel turista a la Tortosade finals dels anys 30’

DIVENDRES 10 DE JULIOLDE 2015

diarimésebreTERRES DE L’EBRE

5www.mesebre.cat

«» «»

Aquest dimecres, elveler Star Flyer, ambmés de 150 passatgers,va atracar durant mésde cinc hores al munici-pi del Montsià. Durantl'estiu, el creuer faràfins a sis escales.Durant els últimsmesos, la Generalitat hainvertit en el dragatgedel port, per evitarsituacions com la del'any passat, quan lameteorologia i les condi-cions de la infraestruc-tura van impedir quedos dels creuers no arri-bessin a port. En paral·lel, l'Ajuntamenttreballa per aconseguirconvenis amb novescompanyies que vulguinoperar a la zona. Demoment, però, sembladifícil. El port deTarragona és ara com-

petència. Els més de 150 turis-tes que van desembar-

car a la Ràpita es vantrobar amb diferentsofer tes tur íst iques,

des de rutes gastronò-miques al Delta a visi-tes guiades als princi-

pals monuments delterritori.

CaixaBank i la Cambra de Comerç de Tortosa han renovat l’acord entre ambdues enti-tats per col·laborar en les actuacions de promoció del comerç exterior que duu a termela Cambra ebrenca entre les empreses adherides. El conveni, signat pel president dela Cambra de Tortosa, Josep Mª Chavarría, i el director territorial de CaixaBank aCatalunya, Jaume Masana, inclou cursos sobre finançament especialitzat, comerç exte-rior i Comex (Comitè de Comerç Exterior). L’acord estableix que CaixaBank posa a ladisposició de la cambra les seves oficines operatives i de representació situades alcontinent africà per tal que atenguin els empresaris ebrencs participants a les missionscomercials que l’entitat cameral programi a l’Àfrica. CaixaBank disposa de dues ofici-nes operatives al Marroc, una a Tànger i l’altra a Casablanca, des de les quals ofereixels seus serveis de banca d’empreses i corporativa. L’entitat també disposa d’una ofi-cina de representació a Algèria.L’acord entre CaixaBank i la Cambra de Comerç de Tortosa també preveu la col·labo-ració en les jornades informatives i cursos que la cambra organitza durant el 2015 comés el patrocini dels Dinars Cambra, el fòrum d’anàlisi i reflexió que de manera periòdi-ca organitza la corporació cameral per escoltar, en primera persona, el testimoni dediverses personalitats vinculades a la vida empresarial i política del país.

CaixaBank i la Cambra de Comerç de Tortosa renoven l’acord

Querellacriminal contra

el Castor

El port de Sant Carles de la Ràpita torna a rebre creuers de luxeEl veler Star Flyer va atracar dimecres al municipi del Montsià

En suport de la internacionalització de les empreses

Aquesta setmana s’ha presen-tat al Jutjat d'InstruccióNúmero 4 de Vinaròs una que-rella criminal contra el magat-zem de gas Castor. La impul-sa l'enginyer de mines i cri-minòleg Miguel Ángel Gallardoi es denuncia un presumpteexcés de finançament del'Institut Geològic i Minerd'Espanya (IGME) i el presump-te pagament de complementsde productivitat d'imports nojustificats a tècnics quepodrien estar relacionats ambl'elaboració dels informes ivisats del Castor. La querellaargumenta que en l'informe defiscalització de l'IGME de2008 es detallen diverses irre-gularitats i hi veu indicis dedelicte de prevaricació mediambiental, contra el mediambient i els recursos natu-rals.

DIVENDRES 10 DE JULIOLDE 20156

diarimésebre

www.mesebre.catTERRES DE L’EBRE

«»

El president de la Federació del’Ebre d’Esquerra Republicana deCatalunya, Albert Salvadó, ha donata conèixer el contingut de la mocióque el seu partit registrarà als ajun-taments i consells comarcals de lesTerres de l’Ebre per donar suport ala proposta de cabals ecològics peral tram final del riu Ebre i el Delta,aprovada per la Comissió per laSostenibilitat de les Terres de l’Ebre(CSTE). Per a Salvadó, ‘és elmoment d’aprofitar la revisió del PlaHidrològic de Conca per intentar ferentrar en raó el Govern espanyolperquè aprovi un Pla que no posi enperill ni en risc el futur del tram final del riu, el Delta i la gent que hi viu’. El presidentrepublicà ha destacat ‘l’esforç i treball que han fet els tècnics de la Comissió per revi-sar i proposar unes xifres de cabals ecològics que han aconseguit el suport gairebéunànime dels membres de la Comissió’. Salvadó ha recordat que la Comissió és unòrgan consultiu i allò que ara donaria més força a la proposta seria que fos aprova-da des del Pla Integral de Protecció del Delta de l’Ebre (PIPDE), un òrgan format pelsgoverns espanyol i català. D’altra banda, el polític republicà s’ha mostrat convençutque serà molt important la feina política i tècnica que es faci des de les institucionscatalanes per defensar aquests cabals, com també les accions i la feina que fa laPlataforma en Defensa de l’Ebre. La moció que presentarà Esquerra Republicanademana donar suport a les conclusions i propostes de cabals ecològics per al riuEbre i el Delta fetes per la CSTE, i també que aquesta proposta sigui aprovada dinsel Pla Integral de Protecció del Delta de l’Ebre (PIPDE), òrgan en què participen elGovern espanyol i la Generalitat de Catalunya. A més, també demana donar suport ales accions del Govern de Catalunya i altres institucions davant la Comissió Europeai altres organismes de caràcter estatal i internacional, amb l’objectiu de defensar elscabals ecològics de la CSTE en cas que la revisió del Pla hidrològic de la conca del’Ebre no els tingui en compte. Per últim, proposa donar suport a les iniciatives i mobi-litzacions socials en defensa dels cabals ecològics de la CSTE.

El Consell Comarcal del Baix Ebre ha adquirit un nou vehicle de transport adap-tat amb la finalitat d’adequar el servei que es presta als 111 usuaris que diària-ment utilitzen aquest servei mitjancant les quatre rutes existents a la comarca.En aquest sentit, Lluís Soler, ha destacat que “l’adquisicio d’aquest vehicle, ambcapacitat per a 27 persones, permetra oferir un millor servei a la ciutadania icobrir la demanda existent”. Soler ha recordat que “durant el transcurs de totel mandat hem apostat clarament per les polítiques socials i per ajudar a lespersones que més ho necessiten”.

Millores en el servei durant tot el mandat

Segons la nota del CCBE, en el cas del servei del Transport Adaptat, i arran dela reestructuracio del servei duta a terme l’any 2012, any el en qual tambe esvan adquirir dos vehicles a cost cero, s’ha eliminat el deficit del servei conver-tint-se en un servei totalment sostenible. A mes, si abans la quota màxima depagament ascendia, en alguns casos, fins a uns 200€ mensuals, ara aquestaquota s’ha disminuït dràsticament en un interval que, nomes en casos molt pun-tuals, arriba al voltant dels 90€, tot i que de forma ordinària es situa als 25€,amb casuístiques i situacions diferenciades.Alhora, entre aquestes millores, els conductors van a buscar els usuaris al seudomicili i es realitzen enquestes de satisfaccio a les persones que diàriamentfan us d’aquest servei.L’adquisicio del vehicle ha estat possible gracies a la gestio acurada dels recur-sos economics realitzada pel govern actual durant tota la legislatura i a l’estal-vi aconseguit en el pressupost dels darrers tres exercicis xifrat en mes de400.000€ .

Esquerra presenta una moció alsajuntaments i consells comarcals

Nou vehicle de

transport adaptat

Defensant els cabals ecològics de la Comissió per la Sostenibilitat

Aquesta actuacio, que s’emmarca en el projecte Xarxa EbreBiosfera, gestionat per l’enscomarcal, permetra potenciar la navegacio d’esbarjo al riu Ebre amb la finalitat de convertirla capital de la comarca en parada obligatoria.En aquest sentit, aquesta setmana, tecnics de l’ens comarcal, del consistori tortosí, de cos-tes i de l’empresa adjudicatària han realitzat l’acta de comprovacio del replanteig. De mane-ra que, en breu, ja es podran iniciar unes obres que tenen un termini maxim de 3 mesos iun pressupost de 90.000€.Lluís Soler, que aquesta setmana ha estat relevat en el càrrec, ha destacat que “aquestaactuacio te la finalitat d’impulsar el turisme a les Terres de l’Ebre, mitjancant la potencialitatde la navegabilitat del riu, i tambe l’objectiu de dinamitzar l’economia i oferir un serveis deprimera qualitat a la ciutadania i als visitants”. De fet, Soler ha recordat que durant totsaquests anys de mandat, el turisme ha estat un dels pilar fonamentals de l’ens comarcal.Les obres consisteixen en el trasllat de l'actual embarcador situat a l'alcada de l'antic escor-xador de Tortosa, espai molt sotmes a les fortes corrents quan el riu Ebre va crescut, fetque dificultava el seu funcionament i l'exposava a ser objecte de desperfectes. El pantala flo-tant, de 2,5 x 12 metres, s'instal·lara enfront del mercat municipal, al peu de les rampesd'acces al riu que tambe es condicionen amb aquesta actuacio, així com el perllongamentdel passeig fluvial.

Aquesta setmana, s’ha constituït el nou Consell Comarcal del Montsià amb l’elecció de la repu-blicana Carme Navarro com a nova presidenta d’aquesta institució, amb els vots favorablesdels grups d’Esquerra Republicana i del PSC. Navarro ha començat el seu discurs tot recordantque aquest mateix any es commemorava el 82è aniversari des que les dones de tot l’Estat vanpoder exercir el seu dret a vot. ‘Moltes altres dones van arriscar la seva vida perquè avui, perprimera vegada, una dona pugui presidir aquesta institució; també gràcies a elles, dones anò-nimes, la nostra societat ha anat canviant. Per això volia, retre’ls aquest petit homenatge i reco-neixement a la seva valentia’, ha afirmat. Navarro també ha esmentat l’estreta relació entre elrepublicanisme canareu i el Consell Comarcal. Així, el primer conseller que va tenir el grupcomarcal d’Esquerra Republicana en aquesta institució va ser el canareu Francesc Cid, l’any1995. Més tard, entre els anys 2005 i 2009, amb Alfons Montserrat va tenir el primer presi-dent republicà, i ara, ella, també canareva, es converteix en la primera presidenta d’aquestConsell Comarcal. Navarro ha reconegut que assumia aquest càrrec amb ‘el màxim honor i res-ponsabilitat’. Després de fer un reconeixement a la feina feta per tots els consellers que ha tin-gut la institució i d’agrair el suport rebut per a ser presidenta, Navarro ha explicat que les prin-cipals prioritats seran l’atenció a les persones que estan en una situació econòmica i social mésdesafavorida i la defensa del territori i del país. Des del Consell, ‘es prestarà una atenció icol·laboració màxima cap als municipis més petits, amb menys serveis i recursos de la comar-ca’. A més, també des d’aquesta institució ‘es defensarà el territori de qualsevol atac que ame-naci els nostres recursos naturals, la seguretat o el futur, ja sigui en forma de Pla Hidrològic ode projecte Castor’. La tercera prioritat serà el país, ‘fent del Montsià un actor actiu del procéscap a la llibertat que hem emprès’, i per això ‘estarem al costat de les màximes institucions iautoritats del país en tot allò que se’ns demani en aquest moment de canvi històric’, ha afirmatNavarro que, fruit del pacte de governabilitat amb el PSC, serà presidenta els dos primers anysde legislatura. Fotografia de grup d'Esquerra Republicana (d’esquerra a dreta): Part superior -Alexis Albiol (Godall), Francesc Antoni Lavega (Ulldecona), Marc March (Santa Bàrbara), AlbertSalvadó (la Ràpita) – Part inferior - Joan Salvador Balagué (Sant Jaume d’Enveja), SusannaSancho (Amposta), Carme Navarro (Alcanar), Sònia Tomàs (Masdenverge), José Antonio Tíscar(la Sénia).

El Consell Comarcal del Baix Ebreiniciarà en breu les obres per situar unembarcador fluvial al centre de Tortosa

Primera presidenta de la història delConsell Comarcal del Montsià

La republicana Carme Navarro

DIVENDRES 10 DE JULIOLDE 2015

diarimésebreTERRES DE L’EBRE

7www.mesebre.cat

Els centres donen servei durant 11 mesos l’any i també durant els períodes de les fes-tes de Nadal i Setmana Santa, des de les 8h fins les 19h.

Els Bressols ofereixen un servei de menjador, a partir d’un servei de càtering supervisatper un equip de dietistes, o per mitjà del dinar que cada família porta per al seu infant

Els espais i les instal·lacions del centre estan pensades per als més petits i compleixentotes les normatives que la Generalitat de Catalunya exigeix: supressió de barreres arqui-tectòniques, higiene i sanitat, aules diferenciades segons els graus de maduració delsalumnes, pati a l’aire lliure...

La tasca educativa està en mans d’un equip de professionals qualificats que treballenperquè cada infant desenvolupi plenament les seves capacitats, oferint-los els ajuts i elsreptes que necessiten per aprendre i desenvolupar-se.

El nostre projecte educatiu fomenta la interacció dels infants amb l’entorn a través del’exploració dels seus elements naturals i socials, amb activitats que incentiven l’explo-ració sensorial, l’experimentació i la manipulació, però que sobretot estimulen la sevacuriositat i, per tant, resulten molt motivadores. Reconeixem el valor singular del joc coma generador d’aprenentatge i la nostra proposta educativa s’emmarca en la idea que elnen “ha de jugar per aprendre”.

Ens relacionem amb els centres d’atenció primerenca, els serveis socials de la zona,els equips d’assessorament i orientació psicopedagògica (EAP), el centre de recursospedagògics i altres serveis que atenen els infants amb necessitats educatives especials.

L’escola fomenta la implicació de les famílies en les activitats i projectes que es desen-volupen al centre i l’AMPA participa en la celebració de totes les festes importants icol·labora en el desenvolupament dels diferents projectes del centre.

L’Onada Bressol. On els infants juguen per aprendreL’Onada Bressol gestiona tres escoles bressols a Gandesa, l’Aldea i Deltebre, adreçats a infants d’entre 4 mesos i 3 anys

DIVENDRES 10 DE JULIOLDE 20158

diarimésebre

www.mesebre.catTERRES DE L’EBRE

«»«»

La Generalitat ha nomenataquest dimarts Jordi Jardí noudirector general d'Administracióde Seguretat. Jordi Jardí iPinyol ha estat alcalde del muni-cipi de Tivissa des de l'any2003 i president del ConsellComarcal de la Ribera d’Ebre. Deu anys abans va ingressarcom a agent al cos de Mossosd'Esquadra i el 1999 es va con-vertir en caporal sots-cap de laComissaria de Transit de Móra

d'Ebre. Durant el2001 i el 2003 va ser el repre-sentant territorial de l'Esport dela Generalitat a les Terres del'Ebre. Jardí també ha estat tresorerde la Mancomunitat d'Iniciativespel Desenvolupament Integraldel Territori i actualment ésmembre de la Junta Directivade l'AMAC (Municipis espanyolsen àrees amb centrals nucle-ars).

La Generalitat nomena Jordi Jardí nou director generald'Administració de Seguretat

Riba-roja d’Ebre i ZonaLíquida, l’espai de cowor-king que hi ha al poble,acolliran durant la segonaquinzena d’agost un pro-grama pilot lligat al projec-te PANDORAHUB. Aquestprojecte sorgeix de lavoluntat de reactivar leszones rurals a través del’emprenedoria i recuperarpobles envellits incentivantla unió de modernitat i tra-dicions. El coworking, la gestióintel·ligent dels recursos ila vida sana són algunsdels elements que verte-bren aquest moviment queaterrarà aquest estiu aRiba-roja d’Ebre.El programa pilot que volportar a terme el movi-ment PANDORAHUB pre-veu diversos cursos sobrecontinguts al voltant del’emprenedoria i la millorade les capacitats laborals.

Riba-roja d'Ebreacull un projecte

pilotd'emprenedoria

Substitueix Maite Casado al Departament d'Interior

Els veïns de Prat de Comte ja coneixen a la sego-na de les famílies que s’instal.larà al poble: laCarme i els seus 3 fills. Els nous veïns s’encarre-garan de la comercialització de l’aiguardent delmunicipi. Fa 2 mesos que l’ajuntament del munici-pi va fer una crida per buscar famílies amb fillsque volguessin treballar i viure al poble per evitarel tancament de l’escola municipal. L’escola jacompta amb 12 alumnes matriculats que faranque el centre no hagi de tancar.

Arriba la segona famíliaper evitar el tancament de

l’escola

A Prat de Comte

Carles Luz Muñoz, de ConvergènciaDemocràtica de Catalunya (CDC), hasigut reelegit aquest dimecres presi-dent del Consell Comarcal de laTerra Alta, en el decurs de la sessióplenària de constitució que ha tingutlloc a Gandesa. Luz ha sigut l'úniccandidat a la presidència i ha obtin-gut el suport d'11 dels 19 consellerscomarcals que formen el ple. Els 8consellers comarcals restants han

emès el seu vot en blanc.El nou president ha tingut paraulesd'agraïment pel suport rebut i hamanifestat en el seu parlament queofereix a tots els grups "diàleg, tre-ball, cooperació i transparència". Haanunciat que el mandat que aracomença se sostindrà sobre trespilars bàsics: "Les persones, la pro-moció econòmica i el suport alsmunicipis".

Gemma Carim Gironés, alcaldessa de Vinebre, ha estat proclamadaaquest dimecres nova presidenta del Consell Comarcal de la Ribera d’E-bre. L’elecció de Carim, que substitueix en el càrrec a l’alcalde de Tivis-sa, Jordi Jardí, també de CiU, ha tingut lloc en un acte celebrat aquestvespre a la seu del Consell, a Móra d’Ebre, en el qual han pres possessióels 19 nous consellers i conselleres d’aquesta legislatura 2015-2019.Carim ha rebut els vots dels tots els consellers, excepte del representantsocialista, en un gest que representa un punt d’inflexió en la relació entreles forces majoritàries i marca l’inici d’una nova etapa per assolir consen-sos a la Ribera d’Ebre. El suport d’ERC-AM a Carim, que s’ha fet públic enel darrer moment, ha aixecat forts aplaudiments entre els assistents.

Carles Luz, reelegit com a presidentdel Consell Comarcal de la Terra Alta

Gemma Carim, nova presidenta

del Consell de la Ribera d’Ebre

Amb el suport d’11 dels 19 consellers Amb el suport de CiU, FIC i ERC-AM

DIVENDRES 10 DE JULIOLDE 2015

diarimésebreTERRES DE L’EBRE

9www.mesebre.cat

«»

La Unitat de Salut Internacional de les Terres de l’Ebre, adscrita al Servei de MedicinaPreventiva de l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta (HTVC), ha rebut el reconeixementdel Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, juntament amb dotze unitats de salutinternacional més de tot Catalunya, per donar assistència als viatgers internacionals. Així mateix, ha estat acreditada pel Ministeri de Sanitat com a centre per dispensar lavacuna de la febre groga amb la documentació internacional que ho acredita. Aquestencàrrec representa l’autorització al centre perquè pugui prestar funcions exclusivesd’àmbit estatal, no transferides, mentre duri l’encomanda de gestió del Ministeri, tal comestableix la Resolució, de 27 de març de 2015, de la Secretaria General de Sanitat iConsum, per la qual es publica el Conveni d’encomanda de gestió a la Generalitat deCatalunya, en matèria de vacunació internacional (BOE, 27 d’abril del 2015).Fa aproximadament dos anys que la Unitat de Salut Internacional de les Terres de l’Ebreestà acreditada pel Departament de Salut per fer les funcions d’atenció al viatger en elterritori català, però no disposava de l’autorització per dispensar la vacuna de la febregroga. Ara, doncs, ha arribat el reconeixement a una activitat, de més de 10 anys detrajectòria, que es va iniciar per donar resposta a les demandes, primer, dels mateixos

professionals sanitaris i, després, a lapoblació general, a fi d’evitar els des-plaçaments innecessaris que com-porten les distàncies de més de 100quilòmetres.La Unitat ebrenca està integrada enla xarxa de deu unitats de salut inter-nacional de l’Institut Català de laSalut, que ha posat en marxa un pro-grama corporatiu amb l’objectiu d’op-timitzar els recursos de què disposa icoordinar els serveis i unitats, des delpunt de vista assistencial, de promo-ció de la salut, de formació i de recer-ca (PROSICS).

Nou horari de reserva d’entrades

L'Ajuntament de Móra d'Ebre va signar ahir dimarts l'acta derecepció de la primera fase de l'obra de protecció i estabilit-zació dels talussos del penya-segat del castell sobre els edi-ficis del carrer de Gràcia i el passeig de l’Ebre, de Mórad'Ebre. La firma va tindre lloc en el decurs d'un acte celebrata la casa consistorial, amb la presència de l'alcalde, JoanPiñol, i de representants de l'Institut Català del Sòl (Incasòl)i de la unió temporal d'empreses (UTE) Construcciones JaénVallés, SL-Urcotex, SL, encarregada d'executar els treballs.

Protecció dels talusos del penya-segat del castell

La setmana passada informàvem dels dos primers con-certs del festival Ebre, Música & Patrimoni, organitzat per laxarxa territorial de museus de les Terres de l’Ebre i el Depar-tament de Cultura per als mesos de juliol, agost i setembre.L’actuació d’aquesta setmana serà a Ulldecona de la mà

del duet Grandia&Fibla, format expressament per a l’ocasió.Adrià Grandia és un mestre de la viola de roda, instrument an-tediluvià, extremadament físic i tangible que ell manipula ambpedals i loops; Vicent Fibla és un altre mestre però de l’e-lectrònica, amb 15 anys de carrera i al front de mil projec-tes. S’han inspirat en la Cova Fosca o Abric IV per composar,a quatre mans i diversos xips, una música ambient fòssil, llun-yana, de ressonàncies màgiques i pretèrites, feta de drones ivents prehistòrics. Una ocasió única i una actuació site-speci-fic en un espai tan especial com l’Abric IV.

Festival Ebre: Música iPatrimoni

La cita que reuneix un anymés ballarins i actors de circde tot el món comptarà ambuna nit Solidària del circ, quetindrà lloc dimecres, on esrecolliran aliments per a lespersones que més ho neces-siten i anirà a càrrec deGuillem Albà i Marabunta. Elscursos adreçats als profes-sionals han estat un any mésun exit i en 10 minuts es vanesgotar les 150 places dis-ponibles.

Els cursos d'iniciació hanestat enguany la gran sor-presa i l'organització hahagut de doblar alguns delscursets d'iniciació que s'am-plien a 7. Els cursets, quesón gratuïts, están dirigitsper coreògrafs professio-nals que transmeten als par-ticipants els beneficisterapèutics de la dansa.Reserva d’entradesDavant l’èxit d’assistència depúblic i de la rapidesa d’es-gotament d’entrades enaquesta nova edició deDeltebre Dansa 2015, l’orga-nització del Festival ajustaràl’horari del sistema de reser-va i validació d’entrades gra-tuïtes a través de Ticketeaper poder millorar el servei.Per aquest motiu, a partird’ahir dijous, dia 9 de juliol,la reserva d’entradescomençarà a les 9 h del

matí del mateix dia de l’es-pectacle i serà possibleaconseguir les entrades apartir dels actuals canalshabilitats: on-line a través dela pàgina web de DeltebreDansa (www.deltebredan-sa.cat), del seu perfil deFacebook i del portal deTicketea; per telèfon trucant

al número d’atenció: 902044 226, o a la Taquillasituada a les instal·lacionsdel Festival. A partir de les21 h de la nit, es reactivaràel sistema de reserva d’en-trades únicament a taquilla.(més informació a la plana10. Roberto Olivan és elCrac de la setmana).

El dilluns 13 de juliol, el COPATE va realitzar el segontractament dirigit a les larves dels mosquits que esgeneren als arrossars perimetrals dels nuclis urbans iurbanitzats del Delta de l’Ebre.Aquests tractaments s’inclouen dins dels tres queestan programats per a la campanya 2015, i que esdesenvoluparan d’aquí fins a mitjans agost.Amb aquests tractaments, abans el CODE i ara elCOPATE, fa mes de 20 anys que es contribueix a rebai-xar les poblacions de mosquits presents a les nostresterres, utilitzant “les metodologies mes punteres i alho-ra mes respectuoses amb el alt valor ecologic que teel nostre territori”. Aquests tractaments es financengracies a les aportacions dels ajuntaments del Delta del’Ebre, la Diputació, els Consells Comarcals del Baix Ebre i Montsia, i la Generalitat. Els tractaments ses van iniciar a l’hemi-delta esquerre, a les zones de l’Ampolla-Camarles, l’Aldea, Deltebre i Riumar, per passar a l’hemidelta dret, on es van fer leszones d’Amposta, Eucaliptus, Poble Nou, Sant Jaume d’Enveja, els Muntells i Sant Carles de la Rapita, representant un totalde 2.700 hectarees d’arrossars perimetrals tractats.

XI Deltebre Dansa

Deltebre acull des dedilluns i fins al 18 dejuliol el Festival DeltebreDansa. Un certameninternacional queenguany arriba a l'onze-na edició i que comptaamb algunes novetats:s'amplia l'espai i aug-menten els cursos d'ini-ciació.

La Unitat de Salut Internacional de les Terres de l’Ebre ha estat acreditada pel Ministeri deSanitat per dispensar la vacuna de la febre groga

Nou tractament contra el mosquit

És la única de la província de Tarragona adscrita al Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya

III EBREFOLK

Campus de Música i Ball Populars de les Terres de l'Ebre,Matarranya i Nord Valencià que es celebrarà a Móra d'Ebre,del 8 al 12 de juliol de 2015.

Actualitat

DIVENDRES 10 DE JULIOL DE 201510 www.mesebre.catel cracdiarimésebre

«»

CRAC de la setmana: Roberto Olivan “M'AGRADA VEURE A LA GENT FELIÇ”

Més Ebre: Lo de «nadie es profetaen su tierra», no va amb tu, oi?Roberto Olivan: Sí, sí que va ambmi i amb tothom qui s’ha trobat en lamateixa situació o similar. Ara en par-lem d’un cas després d’onze anysd’esforç i de mil situacions ben varia-des de tot tipus de problemàtiques,dificultats i esforços que no tothomrecorda o que preferim oblidar. Peròòbviament que hem tingut molt bonsmoments i molt d’èxit travessantaquestes etapes dures, si no, moltpossiblement no estaríem ara fentaquesta entrevista. Penso que ésquelcom universal el no ser apreciaten la teva pròpia societat a la prime-ra i sempre s’ha de provar allò que esvol i demostrar que és possible,encara que et repeteixin sistemàtica-ment que no és possible realitzaraquell somni.ME: Què és Enclave?RO: El fet de batejar la meva com-panyia amb el nom d’ENCLAVE va vin-dre condicionada pel fet de ser unaparaula que es pot escriure en diver-sos idiomes de la mateixa manera,tot i que la pronunciació és lleugera-ment diferent. Això és degut a la con-dició internacional de com es va esta-blir la meva carrera artística, semprea mig camí entre les Terres de l’Ebrei Barcelona i totes aquelles ciutats onm’ha tocat viure a l’estranger. El signi-ficat d’aquest nom és la part que mésm’agrada. Un enclave (en castellà,enclavament en català i enclave enfrancès i anglès) és un país indepen-dent dins un altre país. La metàforave donada per la simbologia de quècada persona és lliure de pensar elque vulgui dins el seu cap, dins el seuunivers independentment de què lesnormatives, lleis i reglaments socio-culturals ens enquadrin en una forma“políticament correcta” de compor-tar-nos. La llibertat està a la fi als nos-tres pensaments, lloc inviolable queningú mai podrà decidir per un altre elquè i com pensar.ME: A Deltebre Dansa ve gent d'arreudel món. És un referent a nivell interna-cional. Què hi troben de diferent?RO: El Festival es pot considerar aramateix un fenomen únic i extraordina-ri que, tot i haver començat petit imolt discret, ja irradiava una essènciade convivialitat, innovació i humanitatubicada en un context d’alt nivell deformació professional de les ArtsEscèniques. Recordo veure les caresde felicitat dels participants practi-cant allò que havien decidit que seriala seva dedicació vital. A part del quees pot viure en altres festivals arreudel món, potser el punt aquí és l’apro-pament i la naturalitat entre la gent.És un punt de trobada entre gent i cul-tures, un lloc ideal per compartir igaudir d’aquelles coses que sí quevalen la pena dedicar-li una mica mésd’atenció en un món ja massa saturatper l’egoisme i l’obsessió pel materia-lisme que ens enfonsa en una espiralsense fons. ME: Parla'm de Roberto Olivan balla-rí.

RO: La meva carrera com a ballarí latinc bastant satisfeta. Puc mirar enre-re amb l’orgull d’haver fet tot allò quehe somiat… inclús allò que nohagués imaginat mai que podriahaver fet. Tot i que encara segueixopujant a l’escenari, ara mateix lameva prioritat està en un altre aspec-te del sector. Tinc records demoments absolutament reconfor-tants i gloriosos, des d’actuar alsmillors teatres en més de 40 païsosen acompanyaments artístics alta-ment professionals (inclús haveractuat per reis i reines com ara aHolanda, República Txeca i Bèlgica, oper al germà de l’Emperador japonèsa Tòquio un cop!), fins a haver cone-gut gent molt inspiradora que ompleel cor de conèixer i descobrir la sevamanera senzilla i humil de veure lavida amb molt d’amor mitjançantaquesta pràctica tan minoritària.Experiències múltiples i dispars quel’art del moviment ha fet d’eina d’en-granatge per obrir un canal de comu-nicació entre persones. No tot hasigut sempre fàcil, ja que aquestaprofessió és molt dura, esgotadora,esclava i intensa, però no canviariares del que he fet, ja que els motiuseren ben clars i tenien raó de sercadascun d’ells independentment acada moment.ME: Roberto Olivan coreògraf.RO: Ja des de petit hi havia un lligamentre la part creativa de dissenyarespais en el temps i amb altra gent,tot plegat. La creativitat i la imagina-ció són la força iniciadora que, curio-sament, encara ara vibra per aquídins com si res hagués canviat.Mentre pugui mantenir despert l’infantjoiós i curiós que habita al meu inte-rior, tindrà sentit seguir creant espec-tacles. M’agrada molt treballar amb lagent i per a la gent. La realitat de sercoreògraf té molt a veure amb moltsaltres aspectes relacionats ambconeixements tècnics sonors,d’il·luminació, de composició musical,d’aparells específics d’alguna discipli-na artística en concret, amb moltaintuïció, amb sensibilitat, empatia…inclús amb ser un bon psicòleg devegades! Al final, del que es tracta, és

de ser capaç de materialitzar les prò-pies idees el més fidelment possibleen l’acció escènica amb una infinitatd’aspectes i possibilitats variables,per arribar a una universalitat col·lec-tiva que ens pugui unir amb vinclesinvisibles.ME:Ara toca Roberto Olivan empresari.RO: Sí, aquesta és la nova tasca quepren més i més espai i prioritat a lameva vida actualment. Suposo quesón opcions que prenc conscient-ment, assumint les seves conseqüèn-cies, ja que igualment podria roman-dre a l’escenari sense tanta responsa-bilitat. Però és que estic descobrint elvessant d’empresari com una altraforma de creació artística, tal com heviscut moltes altres creacions ante-riorment. Per exemple, el FestivalDELTEBRE DANSA el percebo comun espectacle que dura dues setma-nes, on el públic i els actors són totsmembres que constantment canvienel seu paper d’artista i espectador ion tota l’experiència viscuda ésnecessària des del matí fins a la festade la nit. El repte és que la durada araés de quinze dies sense intermedi.M’agrada ser capaç de fer possibleuna idea, i de veure a la gent feliç,compartint virtuositats i sensibilitatsextremes, i descobrir quant de talenthi ha pel món. Aquí és on penso queglobalment podríem ficar-li més aten-ció en lloc d’enfocar-nos en altrescoses menys agraïdes i agradablesque malauradament ens robenmassa temps quotidià. Un altre mónseria llavors, no?ME: Amb poc més de 40 anys devida, quants països has recorregut?RO: Em sembla que 48, amb la nove-tat aquest any de Dinamarca. Enalguns ha estat una passada ràpida,d’anar a actuar i tornar l'endemà. Enaltres, ha estat una llarga estada perfer alguna creació per a alguna altracompanyia o Universitat, com el casd’Israel, Costa Rica o Corea del Sud.També casos excepcionals on he tor-nat diverses vegades per diferentsmotius, com ara a Islàndia, on heestat set cops diferents. M’agradaviatjar, m’agrada conèixer gent, llocsi pensaments diferents… però també

començo a necessitar una mica mésde temps amb els meus aquí aDeltebre. Part important a tindre encompte!ME: Quins són els països on es «viu»més la dansa i per què?RO: Vaig passar uns anys de plenituda Bèlgica, exactament quinze anysvivint a Brussel·les. No només vaigviure uns anys de formació a la pres-tigiosa escola P.A.R.T.S. (PerformingArts Research and Training Studios),on vaig creuar-me a gent com PinaBausch, Robert Wilson o WillemDafoe, sinó que vaig sentir a la mevapell què significa viure en un lloc on escomprèn, respecta i dignifica un sec-tor tan impensable en altres raconsdel món com és ara la dansa. Diriaque com tot a la vida, tot fluctua, iavui en dia no està tot tan excel·lent ien bon estat com abans a Bèlgica.Ara tinc la sensació que llocs comCanadà han pres el relleu i estantenint una envejable bona salut cultu-ral. ME: Quants participants hi hauràaquest any a Deltebre Dansa?RO: El número el vam limitar a 150participants ja farà uns anys enrere.Crec que és un número que podemacollir encara còmodament en uncontext on no hi ha suficients infraes-tructures necessàries. S’ha d’afegirque entre professors, artistes queusualment prefereixen quedar-seentre nosaltres, i algun altre convidat,arribem als 250 visitants. Però sí queestem ampliant considerablementaltres xifres en els últims anys, comara la capacitat de públic assistentals espectacles diaris, arribant quasials 900 ara mateix. Estem creant noupúblic! ME: Algú t'ha deixat sense alè?RO: Sí, clar que sí. Molts i diversesvegades. Certs artistes com IsraelGalván o com el grup Un loup pourl’homme, han fet aixecar-se de lacadira a tots els assistents ambexplosió de crits, aplaudiments i ova-ció total. Però també moltes petitesgrans sorpreses de participants quevénen a realitzar cursos i que sem-blen gent molt normal, fins que undia decideixen pujar a l’escenari afer alguna mostra i descobrim quehem tingut a campions del món dela gimnàstica i d’altres disciplines delmoviment. Aquestes situacions tanespecials em fan comprovar un copmés que hi ha molt de respecte ihumilitat amagades en la discrecióde la multitud. M’agrada que la gentno vingui a vendre’s aquí, sinó mésaviat a compartir passions.ME: L'any passat el curs deBollywood, per als no iniciats, vatenir força èxit. Quines sorpreses tin-drem en aquesta edició?RO: A part dels diferents especta-cles que es veuran diàriament, jaque tots i cadascun d’ells té el seuquè, aquest any volem donar aconèixer una activitat molt simpàti-ca, i és el Hula Hoop. Tothom potrecordar com fer girar un hula hoopi aguantar-lo rodant sobre la cintura,

però tenim a una especialista queens visita aquest any i que farà des-cobrir moltíssimes altres possibili-tats amb aquest objecte. Tambéestem apostant per plantar més lla-vors de cara al futur i oferir més pos-sibilitats per als més petits. Tindremun espectacle especial per a nadonsentre 0 i 6 anys i una altra creacióper a xiquets fins als 15 anys. Comno, Bollywood segueix captivantmés i més fidels, i els cursos dedansa contemporània comptaranamb dos nivells, iniciació i avançat,ja que està creixent la qualitat i quan-titat aquí a les Terres de l’Ebre. ME: Deltebre Dansa i Deltebre, queme'n pots dir?RO: Estem arrelats a Deltebre aramateix. Aquí el nostre esdevenimentha crescut i s’ha fet fort. Ens sentimbé i a gust amb l’acollida i facilitatsque ens ofereixen per poder desen-volupar l’activitat que cada copdemana una mica més d’una mane-ra natural de creixement. No dubtoen absolut que el Festival té el seulloc a les Terres de l’Ebre. Però nopodem endevinar ni saber amb cer-tesa res sobre el futur. Només desit-gem que tot rodi bé i tothom peraquí s’ho senti seu. El verd delsarrossars ja és el color absorbit ique corre per les artèries delFestival. Queda encara molt per fer imolt per evolucionar si les condi-cions acompanyen.ME: Què et falta per aconseguir?RO: Un cop vaig fer un intent d’obrirun espai de creació on antigamentestava la discoteca La Mina. Hi vaigficar molt d’interès i voluntat, moltesganes, però em vaig adonar que unprojecte així necessita un acompan-yament seriós, sòlid i potent, d’unaestructura institucional darrere. Unsomni encara per complir seria obriruna escola internacional d’alt nivelltot l’any per aquí a les Terres del’Ebre. Sé que seria capaç de gestio-nar un espai d’aquestes característi-ques i que atrauria molt de talent deles Arts Escèniques. Em faria ungoig especial poder mantenir aques-ta sensació de vitalitat creativa quees viu durant el Festival, però duranttot l’any per aquí a prop.ME: Roberto, fem memòria.Ebrelíders 2011 (premis popularsde les Terres de l'Ebre). RobertoOlivan: Ebrenc de l'any. Recordes?RO: i tant, rebre un reconeixementpurament basat en les veus i vots dela gent que viu a les Terres de l'Ebreés incomparable a qualsevol altrepremi. Els valors afegits a fets d'a-quest tipus són els que et fan sentirprop de la teua gent. Estic plena-ment complagut i agraït d'aquestafecte inesperat.ME: A la pàgina 9 hem posat tota lainformació per no quedar-mossense entrades. Vols afegir quelcommés?RO: Només que, esperem que hivingueu alguna nit! Benvinguts tot-hom, us hi esperem!ME: No hi faltarem!

Isabel Carrasco

DIVENDRES 10 DE JULIOLDE 2015

diarimésebreESPORTS11www.mesebre.cat

Derbi per començarCALENDARIS. 1A JORNADA

-Primera catalana Grup 2. 6-9-15Castelldefels-VilasecaEl Catllar-Santboia Igualada-ReddisCF Suburense-TerrassaLleida Esportiu Terraferma-VilanovaRapitenca-Jesús i MariaSant Ildefons-BalaguerTorredembarra-ViladecansAmposta-Vista Alegre-Segona catalana: CD Tortosa-Ulldecona Gandesa-VallsAmpolla-CambrilsLa Riera-At. Roda de BaraRacing CF Bonavista-Hospitalet FC Godall-Jesús CatalòniaRemolins-Bitem-CanonjaAlcanar-TorrefortaLa Cava-Camarles -Tercera catalana: Batea-Olimpic Móra d'EbreAscó-PerellóHorta-FlixAldeana-RoquetencLa Senia-Corbera L'Ametlla-Jesús i MariaGinestar-VilalbaAt. Mora la Nova-DeltebreSanta Bàrbara-Campredó

Els passats 4 i 5 de juliol va disputar-se a la platja de lesAvellanes el XVIII Open de Futbol Platja Ciutat de l’Ampolla. Eltorneig, que es va dur a terme durant tot el dissabte i el diu-menge del caloro�s cap de setmana, va estar marcat per l’altnivell dels equips participants. Els 10 equips d’arreu de lesTerres de l’Ebre i de Catalunya , van disputar-se els primersllocs de la competicio� i els premis en meta� l·lic. L’equip localFrankfurt Tere va revalidar ti�tol de campio� per tercer any con-secutiu, fita que no havia assolit mai ningu� al Torneig, despre�sd’imposar-se a una final molt ajustada contra el Cambrils Teamon les dos formacions van empatar a 2-2. Finalment els locals

van guanyar l’encontre a penals(1-2) i el premi de 1.500€. ElCambrils Team com segon classificat va endur-se el segonpremi de 1.000€ i els trofeus de Millor Jugador per a SulimanAhaud i els de millor porter per a Josep Cabace�s. El tercer iquart lloc van ser per Mougly Budha, de Tortosa, i per alslocals Carnisseria Elisenda, que van aconseguir 600€ i 300€respectivament. El trofeu al ma�xim golejador va ser per a JackCid ‘Júnior’ de l’equip Mougly Budha amb 15 gols. Jack agafael relleu golejador del seu pare. I el seu germà. Iker, amb 15anys, fou la revelació i la sorpresa de l’Open, amb la seua bri-llant actuació en els partits (més informació a la plana 20).

Frankfurt Tere, campió de l’Open FutbolPlatja ‘Ciutat de l’Ampolla’

XVIII EDICIÓ

Va imposar-se a la final al Cambrils Team, als penals

Fa unes setmanes em vatrucar Joaquin Celma molt pre-ocupat. Joaquin, com bé sa-beu tots els amics de MésEbre, és un col.laborador privi-legiat que disposem i a qui maipoder agrair-li tot el que fa pelnostre mitjà. Hi hauran lectorsals qui els agradarà, n’hi hauràque no, però el que està clarés que no deixa indiferent aningú. El seu treball és docu-mentat i a còpia de moltes ho-res de dedicació. La vida ensva unir fa 18 anys quan vaigdescobrir que un dels primerssubscriptors de Minut 91 erade Madrid. Vaig anar a Madrida coneixe’l. Des de llavors quela nostra relació és passio-nal...per la feina.

Jo no sé durant la setmanales ocasions que parlo ambell. I l’estona que dura cadatrucada....és un entusiasta,una persona que contagia,que engresca. És innovador.Puc assegurar també que dis-cutim però com que el conei-xo profundament, sé com és,puc dir que és un tros de per-sona. També em truca per pre-guntar com està la meua ma-re i per preguntar com emtrobo jo. Es preocupa molt permi. Me coneix bé...i sempre

em diu quem’he de cui-dar que el rit-me de feinaque porto desde fa 20 anysme passarà factura....

Bé, una vegada aclarit queCelma em pot arribar a trucarde matinada i que Sisí, la seuaencantadora i elegant esposa,una gran senyora a qui tambéconeixo personalment, en oca-sions s’enfada amb ell perquèno són hores de parlar per te-lefon, cal indicar que la preo-cupació de Celma era el tanca-ment d’Icompeticion, un portalimmens del que tots, principal-ment els mitjans de comunica-ció, n’hem tret molt de rendi-ment. I, en general, elsaficionats. I del que Celma eraun col.laborador vitalici.

La seua tristesa era desco-munal. L’entenia perquè sécom viu el que fa. Però lameua resposta va ser: ‘Joa-quin, demà tornarà a sortir elsol i això no acaba aquí...’ Vaentendre el missatge i en pocsdies ja ha creat un nou projec-te, que substituirà a Icompeti-cion. Gràcies Joaquin, milers imilers de persones estemmolt agraïts.

Icompeticion

JOAQUIN CELMA, A LA PLANA 16, OFEREIX LA MÀXIMA ACTUALITAT INFORMATIVA

DE LA NOSTRA TERRITORIAL

LA REGIONAL AL DIA

I presenta el nou patrocinador

El Tortosa fitxa a ChillónPICHICHI DE LA CATEGORIA AMB EL VILASECA

El CD Tortosa, en elseu camí per potenciar almàxim la plantilla per pu-jar de categoria (ho estàaconseguint), anuncia laincorporacio de 2 nousjugadors per a la properatemporada. Es tracta deJose Ramon Chillon Ru-bio, ‘Mochi’, davanter,procedent del CF Vila-se-ca, on va marcar 36 golsen 30 partits. I GerardMarsal, mitjapunta, pro-cedent del FC Santboia,on va jugar 32 partits i va anotar 4 gols. Així mateix, amb la presenciadel president del CD Tortosa, Arturo Llorca, d'un dels capitans de l'e-quip, Javi Asín, així com d'algun dels nous fitxatges (Chillon i Moha) esva presentar l'empresa tortosina Ascensors Dermisa SL com a patro-cinador principal del primer equip. D’aquesta manera, enguany l'equiplluira el logo de l'empresa a la seua samarreta, tant de la indumentariatitular com suplent, que seran presentades el primer partit de lliga alMunicipal 'Josep Otero'. Un fet que s’ha de destacar per la importàn-cia que té actualment. Bona feina de la junta. D’altra banda, el clubtambé ha comunicat la mort diumenge de la mare del periodista icol.laborador Jesús Ferrando. Més Ebre s’afegeix al condol.

Fitxatge mediàtic. També fou jugador del Reus i l’Amposta

El Jesús i Maria incorpora a Taranilla (Ascó)ES PREPARA LA GRAN FESTA FINAL DE TEMPORADA

El Jesús i Maria ha infor-mat del fitxatge del jugadorIvan Taranilla, que ja va es-tar a l’Amposta i que va ju-gar amb el Reus a Segonadivisió. Aquesta temporadajugava a l’Ascó, on haviaestat titular amb el campióde la Tercera divisió. Un fit-xatge de luxe que s’uneixals altres que ja s’han con-firmat (vegeu plana 16).D’altra banda, informar queel dissabte dia 18 el clubde l’Aube farà la gran festafinal de temporada, ambhomenatge a Josep MariaTorres (vegeu cartell ad-junt). Uns dies despréstindrà lloc l’assemblea desocis en la que s’informaràde canvis i renovació en lajunta del club.

El J. i Maria ha fet unacarta que poden trobar a laplana 2.

Frankfurt Tere, Campió del XVIII Open de Futbol Platja Ciutat de l’Ampolla.

DIVENDRES 10 DE JULIOL DE 201514 www.mesebre.catESPORTS

«»«»

Avui em toca donar-los una mala notícia. Els escric l'article més trist dels últimscinc anys que escric en Més Ebre. És per comunicar-los el tancament de la pàgi-na d’Icompeticion. No és decisió meva, jo era un col·laborador més, o sigui, treba-llava gratuïtament, i n’érem més de 200 a tota Espanya. Jo era el cap a les lliguesde Catalunya i, lògicament, de totes les de les Terres l'Ebre. El creador d'aquestapàgina, que manté la seva capçalera mare Futbolme, perdia diners i ha decidit tan-car. És molt lícit però després de ser el col·laborador número 1 ajudant amb mol-tes idees per millorar la pàgina, s'acomiada de mi sense dir gairebé ni gràcies. És així la vida. Em sapmés greu encara per una persona que m'ajudava, Josep Carbonell, amb residència a Argentona (Bar-celona), un gran home, que és invàlid, quinze anys porta al llit, no es pot llevar sol, i cobrant una pa-ga mínima. 24 hores només amb les parets de la seua habitació. Fa anys em va trucar un dia i em vadir: "Puc ajudar-te". I així va néixer una amistat. Ell no només ha fet les lligues de Catalunya, si no quetambé d’arreu d’Espanya, amb més de 5000 clubs. El fer aquestes lligues li va donar vida i s’estava16 hores actualitzant dades. Des d’Icompeticion ni s'han acomiadat d’ell ni li han donat les gràcies. Unservidor ha estat vuit anys actualitzant cada jornada els resultats, marcadors en directe, plantilles, go-lejadors dels equips ebrencs...no es poden imaginar amb quina il·lusió ho he fet, amb quina passió.Prova d'això que de les 2000 lligues que es seguien sempre la del grup 6 de Segona catalana i la delgrup 1 de Tercera catalana eren les primeres d'Espanya. No es pot fer marxa enrere, jo ja sabia aixòfa uns mesos però em costava creure que el creador d’Icompeticion la tancaria definitivament. Sóc unentusiasta, sóc un creador, prova d'això són les noves seccions de puntuacions de jugadors ebrencsi entrevistes dels mateixos. El més facil és acceptar que Icompeticion desapareix i passar pàgina,Doncs no, amics lectors i amants d’Icompeticion, no em dono per vençut. No és just que després detants anys ajudant a Icompeticion ens deixin així. Com un a la vida va deixant amics i a través d’Iicom-peticion tenia dos contactes i a ells els agraeixo la seva col·laboració, els vaig demanar ajuda i ellssense cap cost me l'han brindada. Gràcies als dos. Quan una porta es tanca, una altra s'obre. Icom-peticion desapareix però neix un altre projecte. Amb pocs mitjans neix una pàgina que en comparacióa Icompeticion està a anys llum. Cal dir-ho, però millor una de nova que cap, aquesta es diu:http://www.futbolebrenc.com. Ja està operativa. Estem al juliol i ja estem treballant per fer una pàgi-na tan potent com Icompeticion que espero això serà entre agost i setembre. El repte no és fàcil, deser un col·laborador a fer un mini projecte personal, com sortirà la història no ho sé, però hi ha il·lu-sió. Ha estat un cop baix el tancament d’Icompeticion per a mi per a vostès, però la vida continua.-CULEBRÓ A LA SENIA. L'entrenador havia de ser Pau Cortiella. Es va escollir a Andrés Rami-

rez, míster del juvenil però el president Pau va acabar decidint canviar, potser molest pels jugadorsque s’han quedat a Godall i amb els que comptava. Va moure fitxa, va cessar amigablement a Andrési ha fitxat com a mister a Òscar Massseti, que viu a Penyíscola i és de nacionalitat uruaia.

-ZAERA I FERRAN SIMÓ emigren al Reus. Zaera li va prometre a la seva dona un any sabàtic ino es va poder contenir a fitxar per un altre equip després de rebutjar una ofeta del Cordoba del fut-bol base. Ferran, en dos anys tres equips com a jugadora l’Amposta i l’Ampolla i com a segon entre-nador de la Rapitenca. Aquest tàndem fitxa pel Reus juvenil de Preferent i segur que s’emportaran aalguns jugadors de la Rapitenca. Jordi Font serà el nou míster del cadet rapitenc.-D'ON TREU ELS DINERS EL CAMARLES PER A FITXAR?.

Aquesta pregunta li vaig fer al secretari tècnic Bertomeu: "Treball imolta feina fent molts entrepans al bar i a les festes venent entrepansen un xiringuito al costat de la plaça de bous molts directius". En unasetmana va tancar tres fitxatges: Sergio Ruiz, que la passada va dirno al Camarles, Oscar Ruibal, que s'havia compromès amb la Cava ial final va fer marxa enrere, i Raul Teixidó que va decidir fitxar ja quea Primera catalana li era més complicat poder seguir amb l’exigènciadels entrenaments. Un total de set fitxatges. L'últim Sergi Cid (Imatgede la foto), jugador que va estar al juvenil del Tortosa, Reus i al Remo-lins- Bitem. Els fitxatges que han arribat tots són de gran qualitat.Tindrà un bloc atacant de por (Felipe, Edgar, Sergio Ruiz, Teixidó i Òs-car). Aquest any Bartolo no es podrà queixar però ell sempre dema-na una cosa que mai li donen: una fisioterapeuta de nacionalitat bra-silera.-ELS FITXATGES DEL JESÚS I MARIA. Un equipàs presenta el Jesús i Maria amb una meta: no

patir i no pagar la novatada de fa dos temporades a 1a. Catalana. De l'equip de la temporada passa-da bàsic només tres jugadors no segueixen. Els fitxatges són Borrull (Rapitenca), Adrian Soriano, Ar-turo (Torredembarra), Àlex Pedrosa (Catllar), Toni Cornejo (Torreforta), Hugo (Ascó). El darrer fitxagede luxe és Taranilla, ex del Reus a Segona i titular a l’Ascó la lliga passada. De la passada temporadasegueixen: Raul Jiménez, Albert Torres, Sebas, Curto, Carlos Herrero, Monfort, Ivan Gonzalez, Alber-to Cuenca, Victor Pujol, Mauri i Raul Gonzalez. Baixes: Julio, Esmel, Dreiver, Cabacés, Nico, Calafat iTeixidó. Ells primers amistosos seran contra el Morell, Gandesa i Cambrils-TORTOSA, CHILLON I COMPANYIA. Amb els fitxatges que ha fet el Tortosa ja sumen deu juga-

dors que no han jugat al futbol ebrenc. S’ha passat d'un projecte de pedrera i jugadors de les Terresde l'Ebre a un projecte de jugadors on els de Tarragona tenen prioritat. Per tal de pujar, la directiva delTortosa no pararà i ho ha demostrat amb el fitxatge del màxim artiller de la segona catalana: José Ra-mon Chillon, que ha renunciat a nombroses ofertes, amb la qual cosa se suposa que serà el jugadormés ben pagat de les Terres de l'Ebre juntament amb Becerra. El curiós és el patrocinador: Ascen-sors Dermisa. Té nom d’ascens que és el que es pretén aquest any. Ho aconseguirà. Segur que si,és el màxim candidat i ho demostra amb l'arribada de Chillon i del gran jugador de 1a. Catalana, Ge-rard Marsal, del Santboià. Només té un defecte, em diuen que li falta una mica de caràcter. Però as-seguro que és molt bo.

Dues notícies, la dolenta: desapareixIcompeticion.

La bona: neix futbol ebrenc

L’opinió de Joaquin Celma. El MINUT 91. ELS APUNTS DE CELMA

* La Rapitenca ha incorporat a Òscar Rodriguez, una de les perles del Reddis,sent un bon fitxatge. I té previst al mercat d'hivern incorporar a dos jugadors.* Joab Fatsini que va estar al Roquetenc, Amposta, i que jugava a la lliga ando-

rrana, nou fitxatge del La Cava* Suspens total a Tortosa i la Rapitenca, segueixen sense fer filial.* Aprovat per al Catalònia, Camarles i Ampolla que han tancat les seves plantilles

en temps rècord. * Genis porta a Alcanar 16 anys, Jan 13, Trinquet 10 cap contínua i els tres emi-

gren a altres equips, inaudit.* Moltes baixes al Corbera: Pere Pitarch (Roquetenc), Cornejo (retirat). Marc Mi-

ravete (Móra), Lucas Lluc i Alberto que té ofertes.* El Vilalba té lligats a tres bons jugadors, un és davanter* El davanter Oleguer del Flix ha causat baixa* Ivan Martin (S. Jordi i exRapitenca, exR. Bítem i exAlcanar) nou fitxatge del Ro-

quetenc amb qui també ha fitxa el central Òscar Gómez (Pinell). * Chescu i Pacha podrien tornar al futbol i fitxar per La Sénia* Jan no va arribar a l'acord de renovar per l’Alcanar i va tenir tres ofertes. Va re-

butjar la del Tortosa i ara ha fitxat amb l’Ulldecona on també jugarà Isaac (la Sénia).* Guillem Repollés de 21 anys, davanter, nou fitxatge de l’Ampolla procedeix del

Benicarló. Va marcar 10 gols a Preferent tot i estar quatre mesos i mig baixa. A mésde fitxar a Kylian del Cambrils, Alvaro del juv. Reus nacional i de les renovacions deBatalla i Domènech*Manu, de la Sénia, torna al Godall després d’una llarga etapa al club senienc.* La Directiva de l'Horta seguirà tot i que no tindran aquest any gespa artificial.

Ha renovat Marc Baiges, Montesó, Ruben Barriga, entre altres, i s’incorpora Nogue-ra, després de la lesió. * El porter Chema de l’Ampolla fitxa pel Pinell* Toni calafat fitxa pel Santa Bàrbara amb el seu amic De la Torre* Toni Ruiz ho té clar: "Vull ser el president de l'Amposta", quan pugue ser-ho.

Això em va dir.* L'equip més matiner serà l'Amposta. Primer entrenament el dia 20 de juliol. Ra-

ons? Doncs Teixidó s'avorreix a casa.* Un davanter molt hàbil, Madrigal, que va jugar fa dues temporades al Torrefor-

ta podria fitxar pel Perelló, que esà fent una plantilla il.lusionant.* Campredó podria apostar per tècnics locals.* Per quan una afiliació d'un equip ebrenc amb el Nàstic o Reus.* Per trobar centrals, Amposta ha de sortir fora del territori. Omar del Morell i Ra-

fa Ribera del Vinaròs.* Amado, el rodamón d’Ulldecona, que ha estat a l’Aldeana, Deltebre, Ampolla i La

Sénia és nou fitxatge del Corbera. El curiós del cas és que la directiva em van dirque es va assabentar del fitxatge per mi.*Remolins-Bítem ha tingut les altes de Dani Bel (Amposta) i Sergi Ventura de l’Am-

polla. N’hi ha una altra en estudi.* El Jesús i Maria B ha realitzat els primers fitxatges: Ferran Galve, Jordi Rullo i

Llàtzer (La Cava)* Torneig Mariano Toha 2015: Amposta, Jesús i Maria, Remolins-Bitem i Tortosa* El Jesús i Maria inicia la pretemporada el 27, l’Amposta el 20 i la Rapitenca el

3 d'agost, no veuen vostès moltes diferències de dates?.* Amposta recupera el seu filial que va participar l'última vegada en la campanya

10/11. El seu mister és Cristian que porta 8 anys en el futbol base d'aquest club. Laseva meta és fer un equip de sub-23.* Luis albesa, nuevo mister del Cambrils, procedent de Castelldefels. Catllar i To-

rreforta segueixen sense mister.

Top secret- Dos equips ebrencs estan gairebé sentenciats per al descens, no dic noms, igual

m’equivoco. -En un club d’aquesta comarca, té més poder l’entrenador que el president.- El Tortosa va estar a punt de renunciar a la categoría de Preferente d’aleví per no

tenir suficients jugadors-Un directiu que ha arribat a un club ha trobat la caixa amb teranyines i sense mo-

ney.-Jordi Fabregat està escoltant propostes, en podria tenir una de ferma. -Carlos Gilabert no seguirà a Santa Bàrbara. Ja té una oferta d’un club de Segona

catalana.-1a jornada: Rapitenca-Jesús i Maria. Va haver-hi bola calenta en el sorteig???.-Una persona que enten molt de futbol diu que la Rapitenca hauria diu que la Rapi-

tenca hauria de canviar de nom i dir-se “Terres de l’Ebre“ perquè tots els jugadors delfutbol base de ‘caché’ van allí.

-Becerra en el cas de fitxar per l’Amposta s’incorporarà el dia 8 d’agost.-El jugador Miguel Reverté, que ha militat a l’Amposta, Valls, Rapitenca, Reddis,

Tortosa, Vilassar de Mar, Cornellà, Llagostera, Pobla de Mafumet, Espanyol i Nàstic, po-dria fitxar per un equip de Segona catalana ebrenc del que coneix molt a l’entrenador.

DIVENDRES 10 DE JULIOLDE 2015

diarimésebrepublicitat15www.mesebre.cat

DIVENDRES 10 DE JULIOL DE 201516 www.mesebre.catesportsdiarimésebre

Una gran persona i ungran professional. Té undels rècords del futbolebrenc: no va començarpràcticament a jugarfins als 26 anys. Parlard'aquest jugador és par-lar també del seu pare,els dos van conviurejunts al vestidor de laRapitenca. Es va ena-morar d'aquesta terra ide la dona amb la queavui conviu. Avui Raulestà vivint una segonavida, amb plenitud defutbol i d'amor. Sensepèls a la llengua ensexplica molts secrets.Després de pujar ambel J. i Maria i ser una deles claus de l’ascens, lalliga vinent jugarà ambel Camarles, juntamentamb el seu amicCristian.

Pregunta: Un pilota i 20nens i tots van darrere deella?Resposta: És com uniman. P: Tu pràcticament fins als26 anys no jugues al fut-bol, de forma seriosa, sihaguessis començatabans, potser haguessisarribat tan lluny com el teupare?R: Això mai sé sap, el quesi que està clar és que arri-bar al nivell del meu parehagués estat molt compli-cat, en tots els aspectes,principalment com a juga-dor amb les temporadesque va estar a Primera divi-sió. P: Tu neixes a Pamplona?.R: Si, vaig nèixer allà per-què el meu pare jugava al’Osasuna. Després ensvam traslladar a Galícia.Vaig començar fentgimnàstica i el meu primercontacte amb la pilota vaser a partir dels dotzeanys, amb l'equip Pabellónde Orense. Als setze, emvaig posar a treballar i hovaig deixar. Posteriorment,vaig jugar amb el Betanzosi Quiroga en categoriaamateur i vaig tornar a dei-xar el futbol fins que un diaem va trucar el meu pare iem va dir que havia fitxatper la Rapitenca i em vapreguntar si volia venir aviure aquí. Vaig venir i vaigcomençar a jugar amb elfilial de la Rapitenca quel’entrenava Parra. I en deupartits vaig marcar vuitgols i em van passar al pri-mer equip.

P: I allí et vas trobar ambel teu pare...que era l’en-trenador.R: No va ser fàcil, jo perser fill d'ell, m’havia d’es-forçar el doble; ell, permotivar-me, deia que nocreia que jo tindria quali-tat...però el meu pare emva ensenyar a ser competi-tiu i això li agraeixo molt. Isi alguna vegada s'hahagut de baixar els panta-lons i dir-me que sóc unbon jugador, ho ha fet. Ellmai va creure que arribariaal nivell de superació quehe arribat, però tot li dec aell.P: La relació amb el teupare com ha estat?R: Més de tres vegadesm'ha enviat a la dutxa enple entrenament. Ell com-plia la seva funció d'entre-nador i jo sempre era el fillde l'entrenador i això noera fàcil cara a un sectorde l'afició.P: Com és el teu parecom a entrenador?R: Jo no he de dir com és,aquí estan les dades: dosascensos d'equips a sego-na divisió A, va eliminar alValència i Barcelona a laCopa del Rei... Si haguésde descriure al meu pareen poques paraules, seriaque veu el futbol de "putamare". P: Cessen al teu pare coma entrenador...R: Cessament injust, qua-tre vaques sagrades queno jugaven li van fer el llit,després va arribar JordiFabregat un entrenadorque treballa amb moltaintensitat. Jo tenia unalesió de pubis, quan emrecupero vaig estar a labanqueta, jugava menys,però Fabregat sempre emtreia. I al final vaig acabarjugant.P: T'han expulsat massavegades...R: Si, quan vaig començara causa del meua caràcteren el terreny de joc, m’a-monestaven bastant.Aquesta temporada nomésm’han tret 4 grogues, i unavermella que me la vantraure gràcies a les imat-ges de Joaquin i de Michel.La vida, la manera deveure el futbol i la mevaparella m'han fet madurar.Ara sóc un jugador méstranquil.P: Què t'ha ensenyat mésel futbol?R: A competir. P: Vas jugar contraGuardiola quan ell estava al

Barcelona B, li vas donar lamà a aquest entrenador?R: No, no vam coincidir...P: Has fet amics del fut-bol?.R: Si, grans amics comJavi Ortega, Cristian, Raul,Pedregosa, Callarisa,Sergi José, Àlex Forés... iuna menció especial per almeu rival i gran amicFerran. En el camp i dinsdel vestidor passen moltescoses, alguna bronca,però després demanesperdó i et fas més amic. P: Compta’m una anècdo-ta.R: En el camp del Palamósli vaig tirar una pilota almeu pare a les ulleres i vaestar deu minuts a terra.Però no va passar resmés... P: El teu pare ha tingutjugadors braus al vesti-dor...R: Sí, però els sap portar.Ell també va tenir el seucaràcter com a futbolista i,amb la seua experiència,se les sap totes per a por-tar un vestidor, amb elsjugadors que sigui.P: T’agrada entrenar?R: Molt, en gaudeixo. P: T'han agradat elssopars dels divendres delJesús i Maria?.R: Molt, un gran gruphumà. M’emporto un granrecord d’un gran club.

Però l’exigència de la feinaem feia incompatible com-promete’m per jugar aPrimera catalana. I, a tra-vés de Cristian, he arribata un acord amb elCamarles, per jugar ambaquest equip. Molt il.lusio-nat també amb la novaetapa. P: Tornaràs a laRapitenca?.R: El meu cicle a la Ràpitava acabar, vaig gaudir moltels 8 anys amb l'equip.Seria un plaer, encara queestà difícil a hores d’araper la feina.P: Què és per a tuFernando Garcia?R: Amb mi s'ha portat moltbé.P: Entens els entrenadors?R: És complicat, cal val-dre.P: La major golejada rebu-da.R: No me'n recordo, peròsegur que alguna n’haurérebut.P: Entens els àrbitres?R: Si, em poso al seu lloc imés un jugador com jo.Per això darrerament elsintento ajudar. P: Quan perds com et rela-xes?R: A casa, fent un bonsopar amb la meva xicota.P: Has fet 25 gols.R: Sí, però no sóc un gole-jador. Aquest any he estat

encertat. I n’he fet quatrede penal i quatre de falta. P: De quin equip ets?R: No tinc colors, però pera mi, el meu equip sempreserà la Rapitenca.P: T'agradaria ser entrena-dor de futbol base?R: Em queden uns cinsanys de futbol, com ajugador. M'agradaria treu-re’m el carnet d'entrenadorla propera campanya, peròcom que no em callo resno sé si m’aguantarien elspares del fubol base... a mino m'agrada l'ambient quees viu en el futbol baseamb alguns pares que esposen massa on no deuen.P: Un vici.R: El menjar, cuinar se’mdóna molt bé. D'aquestaterra m'agrada molt l'arròsa banda i de la meva,Galicia, on vaig viure moltsanys, el xurrasco. Quanvaig allí menjo set diesseguits carn a la brasa. Iaquí, a casa meva sogra,la paella, les fa boníssi-mes.P: La teva vida quan fa ungir de 180º?R: Quan conec a la mevaparella, Joana. Ella és ger-mana de Julio i Efren, comels coneixia ells vaig anartambé coneixent a ella. Ami em va tocar la loteriaconeixent-la a ella.P: Però si et convida a una

cervesa teva actriu preferi-da, Salma Hayek...?R: La pago jo.P: Després, una copa decava a la seva habitació...R: Això ja és més difícil, sela beuria sola o amb unaaltra persona.

By: Joaquin Celma

XXFOTO CELMA

AVUI: RAÜL TEIXIDÓ

PROPERA SETMANA:

TONI CALAFAT

13 «Encara em queden cinc anys de futbol»L’ESQUERRA D’OR

“Si hagués de

descriure al meu pare,

diria que és un

entrenador que veu el

futbol de p... mare”

DIVENDRES 26 DE JUNIO DE 2015 17esportswww.mesebre.catdiarimés

ebre

JUgADORS

QUE hAN JUgAT

MÉS PARTITS

ELS MILLORS EQUIPS DE LA SEgONA VOLTA

KEVIN

VICENT NARCíS

DAVIDE AgUSTí

NICO MANEL

YURI MANU

OSCAR gILABERT CRISTIAN

ESTADíSTICA JOAQUIN CELMA

AVUI: TERCERA CATALANA

godall CF 40Flix JD 40

Ulldecona CF 31Corbera D´Ebre CF 29

Roquetenc CD 29Perelló 27

Campredó UD 26Horta Sant Joan CDR 26

Aldeana UE 24La Sénia CF 24

L´Ametlla de Mar scer 24Batea CF 23S. Bàrbara 20

ginestar CD 20Móra La Nova At. 19

Pinell CF 12Alcanar CD "B" 12

Sant Jaume Enveja UE 6

1 godall CF 382 Aldeana UE 373 Móra La Nova At. 364 Flix JD 355 Batea CF 346 Ulldecona CF 347 Corbera d’Ebre CF 348 Roquetenc CD 339 Perelló CE 3310 La Sénia CF 3311 L’Ametlla de Mar SCER 3212 Santa Bàrbara CF 3213 Horta CDR 2814 Campredó UD 2415 Pinell CF 2216 Alcanar CD "B" 2217 ginestar CD 1718 Sant Jaume UE 10

1 Ulldecona CF 32

2 godall CF 29

3 Flix JD 28

4 Batea CF 24

5 Corbera D´Ebre CF 24

6 Roquetenc CD 22

7 Aldeana UE 21

8 Santa Bàrbara CF 21

9 ginestar CD 21

10 Perelló CE 18

11 Campredó UD 18

12 La Sénia CF 15

13 Mora La Nova At. 13

14 Horta Sant Joan CDR 13

15 Pinell CF 12

16 L´Ametlla de Mar SCER 8

17 Alcanar CD "B" 6

18 Sant Jaume Enveja UE 2

ELS MILLORS LOCALS EN LA LLIgA 14/15

ELS MILLORS VISITANTS

L’EQUIP

IDEAL

DE LA TEMPORADA

2014/15

3ª CATALANA

AÑY GRUP 1 GRUP 2 GRUP 3

82/83 MORA DE EBRO

83/84 AMPOLLA

84/85 FLiX CANONJA

85/86 RAPiTENCA NASTiC B

86/87 ATMETLLA TORREFORTA

87/88 ULLDECONA P.MAFUMET

88/89 ALCANAR VENDRELL

89/90 CAMARLES ViLASECA

90/91 OLEASTRUM ViLASECA

91/92 REDDiS BONAViSTA

92/93 CUNiT ALHAMBRA

93/94 NASTiC B giNESTAR

94/95 ALHAMBRA MORA

95/96 TANCAT SANTA BARBARA

96/97 ALTAFUTLLA R-BÍTEM

97/98 SAN PEDRO ULLDECONA

98/99 BONAViSTA ALCANAR

99/00 REDDiS gANDESA

00/01 CAMP CLAR SALOU

01/02 ALDEANA OLEASTRUM TANCAT

02/03 SANT JAiME BONAViSTA CALAFELL

03/04 R-BÍTEM REDDiS TORREDEMBARRA

04/05 ASCÓ REDDiS CATLLAR

05/06 HORTA ALHAMBRA TORREFORTA

06/07 DELTEBRE ALHAMBRA CANONJA

07/08 LA SENiA TORREDEMBARRA CANONJA

08/09 AMPOLLA iCOMAR VALLS

09/10 JESÚS i MARiA SALOU CALAFELL

10/11 OLiMPiC BONAViSTA ViLASECA

11/12 AMPOLLA SAN PERE SAN PAU RODA

12/13 PERELLÓ CANONJA LLORENÇ

13/14 CAMARLES

14/15 PERELLÓ

KiKO 34 BATEA

KEViN MORENO 34 gODALL

SANTi SANCHO 34 ULLDECONA

ORiOL QUERALT 33 ALCANAR B

MANEL LLAMBRiCH 33 ALDEANA

AgUSTi FORNOS 33 BATEA

EDU ROig 33 CAMPREDÓ

ALEX RAMOS 33 gODALL

EDU LLOP 33 MÓRA NOVA

MAgi ANDREU 33 PERELLÓ

ANTON FERCHUK 33 PiNELL

ALEiX CHAVARRiA 33 ROQUETENC

CARLOS giLABERT 33 S.BARBARA

ELOi ALMESTOY 32 BATEA

MigUEL ADRiÀ 32 BATEA

OSCAR giLABERT 32 CORBERA

AMADO CLOTET 32 LA SÉNiA

QUiM BONET 32 LA SÉNiA

ALEX ROBLES 32 MÓRA NOVA

MARC ANDREU 32 PERELLÓ

JELTi 32 PiNELL

JORDi ARASA 32 PiNELL

PAU MORRALLA 31 ALCANAR B

RUBEN BONACHi 31 AMETLLA

ABEL TARRAgÓ 31 FLiX

RAUL CARRASCO 31 FLiX

ALEiX FigUERES 31 giNESTAR

JOAN ZARAgOZA 31 gODALL

DAViDE BiSEgiLiE 31 ULLDECONA

YASSiNE 31 ULLDECONA

FRAN CORELLA 30 ALDEANA

JOEL RiOS 30 ALDEANA

JORDi ViLANOVA 30 BATEA

LACHEM OUDADi 30 CORBERA

JAUME ESTEVE 30 FLiX

JORDi LLORENS 30 FLiX

ARNAU ALCOVERO 30 giNESTAR

MARC BAigES 30 HORTA

DAViD PENA 30 PERELLÓ

JOSEP OTERO 30 ROQUETENC

JOSE M. PiO 30 S.BÀRBARA

DAViD MAgRiÑA 30 S.JAUME

gERARD BENiTO 30 S.JAUME

ADRiÀ SANCHEZ 29 ALDEANA

SERgi AURÉ 29 ALDEANA

SERgi BRULL 29 AMETLLA

CRiSTiAN VALLES 29 BATEA

JORDi CHiCO 29 giNESTAR

SERgi ANgUERA 29 giNESTAR

ORiOL MATAMOROS 29 gODALL

NARCÍS MiRÓ 29 MÓRA NOVA

ALEX CLUA 29 PERELLÓ

DAViD FLOX 29 PERELLÓ

MARC PANiSELLO 29 PiNELL

JUANJO MAgRiÑA 29 S.JAUME

ORiOL gRAU 29 ULLDECONA

DIVENDRES 10 DE JULIOLDE 201518

diarimésebre

www.mesebre.catESPORTS

«»

Adam Raga (Gas Gas) va aconseguir el cap de setmana passatel segon triomf seguit, aquesta vegada en la primera jornada delGran Premi d’Andorra, sisena ronda del Campionat del Món de TrialFIM 2015 celebrat a Sant Júlia de Loria. Raga estava dos puntsper darrera de l’actual campió Toni Bou en començar la darreravoltra, però errades de Bou, poc habituals, van propiciar queAdam aconseguís la victòria amb sis punts d’avantatge sobre elseu rival.

Reus ha acollit, aquest cap desetmana, el campionat estatalde patinatge artístic en la cate-goria juvenil. La federació cata-lana ha destacat amb una granquantitat de participants en elcampionat, entre els quals s’hitrobaven patinadors i patinado-res de la província deTarragona com GemmaBargalló (Reus Deportiu), AlbaMuñoz (CP Cambrils) i ElisaTomàs (CP L’Aldea).Dissabte, els participantspodien demostrar tot el seunivell amb el programa lliure,fet que va capgirar la classifica-ció. En categoria de lliure feme-ní, el podi va estar format perl’or de Míriam Pérez (federaciógallega), la plata de Carla Pérez(federació catalana) i el bronzed’Elisa Tomàs (federació catala-na). Aquestes tres patinadorespodran participar en l’europeuque tindrà lloc a Ponte di Legno(Itàlia) del 22 al 31 d’agost. Amés, les patinadores AnaRodríguez (federació madrilen-ya), Alba Muñoz i Naila Illescas(federació catalana) que vanquedar classificades en quarta,cinquena i sisena posició res-pectivament, tindran l’oportuni-tat de competir a la Copa

Europa que se celebrarà aDijon (França) del 26 al 31 dejuliol. Pel que fa a la categoriade lliure masculí, la primeraposició va ser per a un impres-sionant Eloi Canals (federaciócatalana), mentre que el segoni el tercer lloc van ser per aDavid Andre (federació catala-na) i Jesús Lopez (federaciócàntabra), que tot i tenir ungran nivell van fallar en l’execu-ció del programa. Igualment,aquest podi participarà al cam-pionat d’Europa, mentre queAleix Torres (federació catala-

na), Pablo Sánchez (federaciómadrilenya) i Marc Chornet(federació catalana) competi-ran a la Copa Europa.En parelles d’artístic, la parellaformada per Maribel Canalejo iMarc Chornet (federació catala-na) van aconseguir la primeraposició, seguits de LídiaCastellano i Pablo Sánchez(federació madrilenya). Pel quefa a les parelles de dansa,Patrícia Ortega i Javier Delgado(federació andalusa) van acon-seguir l’or; Carolina Marchante iJavier Soler (Comunitat

Valenciana) van obtindre laplata; el bronze va ser per aIrene Fernández i David Salido(federació gallega).En la categoria de figures obli-gatòries femení, la primeraclassificada va ser Laia Bou, lasegona, Estel La Barrio i la ter-cera, Rut Vilardell, totes tres dela federació catalana. En mas-culí, David Andre (federaciócatalana), Aleix Torres (federa-ció catalana) i Miguel Matas(federació riojana) van ocuparla part més alta de la classifica-ció.

10 medalles per a la federació catalana, amb la participació de lapatinadora del CP L’Aldea, Elisa Tomàs

CATALUNYA TRIOMFA A L’ESTATAL DE PATINATGETAEKWONDO

Europeu cadetTres representants de la demarcació Cristian Martin Vazquez iEsther Asensio del Damian de Reus, i Raquel Tirado de l’Alfarod'Amposta, van formar part del grup de sis esportistes catalanssdels vint que van competir amb la selecció espanyola alCampionat d'Europa de taekwondo en la categoria cadet, que esva disputar del 2 al 5 de juliol a la ciutat francesa d'Estrasburg,amb un total de 352 participants.No van tenir sort en el sorteig, on es van haver de veure les caresamb rivals molt potents i complicats. Cristian Martin Vazquez A -65 QUILOS, no va poder superar la primera ronda, perdent 8-4,davant el rus Stanislav Melnik, que després es va penjar la meda-lla d'or. Esther Asensio, en -51, després de quedar exempta enla primera ronda va perdre en la segona en un duel molt disputatper 5-7, davant la italiana, posteriorment medalla de bronze,Geòrgia Cancellieri. També va pujar al podi en tercera posició, labritànica Holly Kelly, que superava en primera ronda a RaquelTirado per 11-3.

Raga, okSEGONA VICTÒRIA DEL PILOT ULLDECONENC

Sònia Franquet va ser tercera en la modalitat de pistolaa la distància de 25 metres, a l'Estatal d'ArmesOlímpiques que es va disputar a (Granada). La d'Ascó vaser la més destacada en la fase de classificació, on vatotalitzar 582 punts en les sis tirades. En la semifinal esvan classificar les vuit amb millor puntuació, passant a lafinal Mercedes Soto i Carmen Ceballos, amb 17 i 14punts, respectivament. Per la seva banda, Lucía Pérezamb 13 i Franquet amb 12 van lluitar per la medalla debronze, vencent la riberenca per 7-5. En el duel per lamedalla d'or, es va imposar Soto a Ceballos per 8-0. Enla competició de pistola a la distància de 50 metres deveterans, José Sanch va acabar sisè.

Bronze per a Franquet

D’ASCÓ

El passat cap de setmana del 2 al 5 de Juliol es va cel.lebrar a Gormanston, Irlanda, el Campionat d'Europa de Twirling de la E.F.B.T.La selecció catalana formada per més de 40 atletes, de molts de clubs de les Terres de l'Ebre i de tota Catalunya va obtindre uns resul-tats magnifics: JUVENIL FEMENÍ: 1a.- Therese Correa Catalunya; 2a.- Laia Gausachs- Catalunya; 3a.- Sara Stendler - Eslovenia; JÚNIORFEMENÍ: 1a.- Cinta Escoda - Catalunya; 2a.- Kaja Jeroncic - Eslovenia; 3a.- Noemi Pell - Catalunya;SÈNIOR FEMENÍ: 1a.- Laia Diaz - Cata-lunya; 2a.- Lorena Cases - Catalunya; 3a.- Ana Kascek - Eslovenia; JUVENIL MASCULÍ: 1er.- Eric Querol - Catalunya; 2on.- Victor Ruiz - Ca-talunya; SÈNIOR MASCULÍ: 1er.- Marc Hierro - Catalunya; 2on.- Sergi Catalan - Catalunya; 3er.- Pau Soria - Catalunya; PARELLES JUVE-NIL: 1a.- Sara i Lazer - Eslovenia; 2a.- Laia i Alba - Catalunya; 3a.- Amira i Therese - Catalunya; PARELLES JÚNIOR: 1a.- Cinta i Ariadna -Catalunya; 2a.- Sara i Jana - Eslovenia; 3a.- Brigitte i Andrea - Catalunya; PARELLES SÈNIOR: 1a.- Laia i Sergi - Catalunya; 2a.- Lorena iPau - Catalunya; 3a.- Aida i Nerea - Catalunya; EQUIP JUVENIL: 1er.- Catalunya; 2on.- Catalunya; 3er.- Irlanda; EQUIP JÚNIOR: 1er.- Cata-lunya; 2on.- Catalunya 2.- 3er.- Eslovenia; EQUIP SÈNIOR: 1er.- Catalunya; 2on.- Catalunya; 3er.- Eslovenia; GRUP JUVENIL: 1er.- Catalun-ya; 2on.- Irlanda; GRUP JÚNIOR: 1er.- Catalunya; 2on.- Irlanda; GRUP SÈNIOR: 1er.- Catalunya; 2on.- Irlanda; 3er- Irlanda; GENERAL: 1a.-Selecció de Catalunya; 2a.- Selecció d'Irlanda; 3a.- Selecció d'Eslovenia. La Selecció Catalana de Twirling es va proclamar Campionad'Europa 2015. Felicitar a totes/tots els atletes, i, a totes les institucions, que han fet posible aquest resultat.

La Selecció catalana és campiona d’EuropaTWIRLING

SECCIÓ PATROCINADA PER:

DIVENDRES 10 DE JULIOLDE 2015

diarimésebrepublicitat19www.mesebre.cat

«»

DIVENDRES 10 DE JULIOLDE 201520

diarimésebre

www.mesebre.catESPECIAL FUTBOL PLATJA

«»

DIVENDRES 10 DE JULIOLDE 2015

diarimésebregastronomia21www.mesebre.catwww.mesebre.cat

«Per a tots els gustos». Avui: Hünkar begendi - La Delícia del Sultà

XAHRAZAD (nom d'origen persa) és la narradora del llibre de contes àrab Les mil i una nits.

La història és la següent. Un sultà va sorprendre la seva dona quan l'enganyavaamb un altre home. Furiós i creient que totes les dones són igual d'infidels, va deci-dir que cada dia es casaria amb una noia verge de la noblesa, hi conviuria una niti, a la sortida del sol, la mataria,. Aquest horrible designi és trencat per Xahrazad,filla del visir. Ella trama un pla i el porta a terme: s'ofereix com a esposa del sultà ila primera nit aconsegueix sorprendre el rei explicant-li un conte. El sultà s'entusias-ma amb el conte, però la noia interromp el relat abans de l'alba i promet el final perla nit següent. Així, durant mil nits. El rei va conservar a Xahrazad viva mentre quedemanava amb impaciència el començament de cada nova història, fins que, des-prés de mil i una nits de diverses aventures, i ja amb tres fills, no només el rei haviaestat entretingut sinó que també havia estat educat sàviament en la moralitat i l'a-mabilitat per Xahrazad, que llavors es va convertir en la seva reina.El nucli d'aquestes històries està format per un antic llibre persa anomenat Hezar-afsana o els Mil mites. Les mil i una nits són relats que sorgeixen l'un de l'altre, és a dir, en contar-ne unde sobte en sorgeix un altre i aquest altre crea un altre conte fins que acaba el pri-mer, com caixes tancades en altres caixes. Les històries són molt diferents, inclouen contes, històries d'amor, tragèdies,comèdies, poemes, paròdies i llegendes religioses musulmanes. Algunes de leshistòries més famoses de Xharazad circulen en la cultura occidental traduïdes comAladí i la llanterna meravellosa, Sindbad el marí i Alí Babà i els quaranta lladres. En moltes històries es representen genis, esperits fantàstics, mags i llocs llegen-daris que són barrejats amb persones i llocs reals.

INGREDIENTS: (PER A 6 PERSONES)• 1 k de carn de xai a daus• 2 k d'albergínies• 1/2 k de tomàquets madurs• 1/2 k de ceba• 100 g de farina• 1/2 l de llet• 100 g de formatge Kashkaval (o gruyère)• 100 g de mantega• el suc de 1/2 llimona• 1/2 got d'oli d'oliva• 1 fulla de llorer• pebre negre mòlt• sal

Aquest plat turc es compon d'una crema d'albergínia que acompanya un guisat picant de xai (keba-bi tes).La cuina dels sultans otomans va ser coneguda per les seves exquisideses culinàries.Hi ha dues versions que expliquen com va sorgir aquest plat.La primera diu que aquest plat va ser creat especialment per al sultà Murad IV (1612? - 1640), men-tre que la segona versió atribueix la creació d'aquesta recepta a la petició d'aquest plat per part del'emperadriu Eugènia, dona de Napoleó III, durant la visita que va fer al Palau de Topkapi a mitjans

del segle XIX.Sigui quina sigui la versió oficial de la creació d'aquest plat, únicament ens queda gaudir-lo i perpe-tuar-lo.Si no s'indica el contrari, les mides de got i cullerada que apareixen a les receptes corresponen acafè i sopa respectivament.

PREPARACiÓ:1. Posa una cassola a foc suau amb l'oli, la carn, la ceba tallada a la juliana, el tomàquet con-cassat, la fulla de llorer, sal i pebre.2. Tapa-la i deixa que la carn es faci en el seu propi suc durant 2 hores aproximadament.3. Escaliva les albergínies i pela-les. Si pots, fes-les al foc, vigilant que no es cremin.4. Tritura-les junt amb el suc de llimona i reserva-les.5. Fes un roux en un cassó fonent la mantega i afegint la farina. Cou-lo durant 3 minuts.6. Enretira'l del foc i afegeix la llet, de mica en mica, remenant-lo constantment fins a obteniruna crema espessa i sense grumolls.7. Torna la crema al foc, afegeix el puré d'albergínia, abaixa el foc al mínim i cou el conjunt du-rant 15 o 20 minuts remenant-lo de tant en tant.8. Afegeix el formatge a la crema i bat-la fins que quedi totalment incorporat. Assaona-la ambsal i pebre.9. Posa la carn a la safata i envolta-la de la crema, fent una corona. A taula!Comentari: El Kashkaval és un formatge comú a l'Orient Mitjà, Grècia i Armènia. Un gruyère,però, el substitueix dignament.

Maridatge

Vi negre roure criança temperatura 16º

DIVENDRES 10 DE JULIOL DE 201522 www.mesebre.catserveisdiarimésebre

TERRES DE L’EBRE CATALUNYA

Font. Servei Meteorològic de Catalunya

Estat del celEl cel estarà serè o poc ennuvolat, si bé hi haurà alguns intervals de núvolsbaixos a la depressió Central i a la meitat sud del litoral i prelitoral de mati-nada i al final del dia. Al centre de la jornada creixeran alguns núvols d'e-volució diürna a punts de muntanya.

PrecipitacionsNo s'esperen precipitacions.

TemperaturesLes temperatures seran lleugerament més altes, tot i que les mínimespodran ser més baixes a l'extrem nord-est. A Ponent les màximes podranpujar moderadament.

VisibilitatLa visibilitat serà bona o excel·lent en conjunt.

VentFins les primeres hores del matí i al final del dia, el vent bufarà vent fluix i dedirecció variable, tot i que de matinada bufarà tramuntana entre fluixa i mode-rada a l'Empordà. Al centre del dia bufarà entre fluix i moderat de componentsud al litoral i de component sud i oest a l'interior.

El temps. Previsió

MATÍ

SOL

TARDA

SOL

TEMPERATURES

Màxima Mínima

33º 20°

Farmàcies de guàrdia.

Queralt, Matilde - Queralt, Montserrat

Goles de l'Ebre, 272 (Deltebre) 977480070

Borges Ayats, Joan

Pau Casals, 54 (L'Ametlla de Mar) 977493252/608935576

Bertomeu Lázaro, Maria Teresa

Verges Pauli, 24 (Tortosa) 977440715

Roca Biosca, Monica

Trafalgar, 44 (Cases d’Alcanar) 977737110

Vergés Alonso, Imelda

Avda. de la Rapita, 79 (Amposta) 977707332

Lluís, Laura - Noe, Aida

Sant Isidre, 187 (St. Carles de la Ràpita) 977745545

Aguiló Ruiz, Neus

Barcelona, 65 bis (Masdenverge) 977718702

Escuder Monfort, Lluís

Ramón y Cajal, 20 (La Sénia) 977570577/607353106

Aquest llistat correspon a la data d’edició del diari, per a conèixer

les farmàcies de guàrdia de la resta de dies, es pot consultar a

través de la web http://www.coft.org/.

Emergències 112

Mossos d’Esquadra 088

Bombers 085

Urgenciès (Ambulàncias) 061

Telèfons d’interèsL’horòscop

Àries20/3 al 19/4

Realitza els canvis que consideris necessarisen els teus assumptes de feina. És possibleque uns projectes nous tinguin un avanç ines-perat.

Taure20/4 al 19/5

En els teus assumptes de feina, amb obertu-ra i col·laboració, tindràs millors resultats.Decideix-te a delegar en altres les coses queno tenen gaire importància.

Bessons20/5 al 21/6

Si has de prendre decisions importants enqüestions de diners, fes-ho i ja no les pospo-sis. És possible que realitzis un viatge demanera intempestiva.

Cranc22/6 al 21/7

Pren grans decisions i fes plans encertats,perquè d’aquesta forma faràs que els teusbeneficis econòmics augmentin. Tingues fe iconfiança en tu mateix.

Lleó22/7 al 22/8

No permetis que res ni ningú et desanimi. Lafalta de motivació pot reflectir-se a la tevafeina, portant-te conseqüències molt pocbeneficioses per a tu.

Verge23/8 al 21/9

Serà un moment per demostrar tot el quesaps i per lluir-te no perdis tan magníficaoportunitat d’ensenyar als teus caps lesteves capacitats laborals.

Balança22/9 al 22/10

Si vols comptar amb bona salut i beneficiar lateva figura, procura fer una mica d’exercici,almenys camina tot el que puguis, et sentiràsmolt millor.

Escorpí22/10 al 21/11

Tracta de tenir una sana convivència en lesteves relacions sentimentals, mostra confiançaen la teva parella i tracta que el teu ambientfamiliar sigui grat.

Sagitari21/11 al 21/12

És possible que es produeixi un canvi de domi-cili, o fins i tot una ruptura o separació amb quihagis estat convivint, si així succeeix serà elmillor per a tu.

Capricorn21/12 al 19/01

És possible que et facin una proposta ihauràs de decidir ràpid. Es donaran algunspetits canvis que et beneficiaran molt alterreny econòmic i també en l’emocional.

Aquari20/1 al 18/2

Algú et donarà una ajuda o un consell que ser-virà per millorar la teva economia. T’ompliràsde nous incentius i voldràs fer coses noves,però tracta de ser objectiu.

Peixos19/2 al 20/3

Un amic t’ajudarà a prendre un decisió impor-tant que ja havies pensat, però que no t’anima-ves a fer-la. No has de témer res, la sort ialguns bons amics et protegeixen.

CARTELLERA CINES

Amposta. Cinemes Amposta

Telèfon 977 703 811

www.cineciudad.com

UNA SEGUNDA MADRE

divendres i dissabte: 20.15 – 22.15

– 00.15

diumenge a dijous: 20.15 – 22.15

MAGIC MIKE XXL

divendres i dissabte: 18.00 - 20.10

- 22.20 – 00.30

diumenge a dijous: 18.00 – 20.10 –

22.20

TERMINATOR: GENESIS

divendres i dissabte: 18.00 – 19.00

- 20.20 – 21.30 - 22.25 – 00.00

diumenge a dijous: 18.00 -19.00 –

20.20 - 21.30 – 22.25

LOS MINIONS

divendres i dissabte_ 18.00 - 19.00

- 20.00 - 20.50 - 22.00 - 00.00

diumenge a dijous: 18.00 - 19.00 -

20.00 - 20.50 - 22.00

LOS MINIONS 3D

divendres a dijous: 18.30 – 20.30

ASESINOS INOCENTES

divendres a dissabte: 22.40 – 00.30

diumenge a dijous: 22.40

SAN ANDRÉS

divendres i dissabte: 18.00 – 20.10

– 22.20 – 00.30

diumenge a dijous: 18.00 – 20.10 –

22.20

ESPIAS

divendres i dissabte: 18.00- 20.15 –

22.30 – 00.40

diumenge a dijous: 18.00 – 20.15 –

22.30

AHORA O NUNCA

divendres i dissabte: 18.30 – 20.30 –

22.30 – 00.30

JURASSIC WORLD

divendres a dijous: 18.00 – 20.15 –

22.30

JURASSIC WORLD 3D

divendres i dissabte: 22.15 – 00.15

diumenge a dijous): 22.15

INSIDIOUS 3

divendres i dissabte: 00.40

CAMPANILLA Y LA LEYENDA DE

LA BESTIA

divendres a dijous: 18.20

Roquetes. Cinemes Ocine

Telèfon 977504080 / 902170831

www.ocine.es

TERMINATOR: GENESIS

laborables: 18.00 – 19.00 - 20.30 –

21.45 - 21.50

dissabte: 16.30 – 19.15 - 20.45 –

22.00 - 23.30

festius: 16.30 – 19.15 –20.45 -

22.00

LOS MINIONS

laborables: 18.00 - 18.30 – 19.45 –

20.15 – 22.00

dissabte: 16.30 – 17.00 - 18.20 –

19.30 – 20.10 – 22.15 – 23.45

festius: 16.30 – 17.00 - 18.20 –

19.30 - 20.10 – 22.15

LOS MINIONS 3D

laborables: 22.15

dissabte: 22.00

festius: 22.00

ESPIAS

laborables: 19.45

dissabte: 18.00

festius: 18.00

SAN ANDRÉS

laborables: 18.00 – 19.55

dissabte: 16.15 – 18.15

festius: 16.15 – 18.15

AHORA O NUNCA

laborables: 22.00

dissabte: 20.15 – 22.00 – 23.45

festius: 20.15 – 22.00

JURASSIC WORLD

laborables: 18.00 – 20.00 - 22.00

dissabte: 16.00 – 18.00 – 20.05 –

22.05 – 23.30

festius: 16.00 – 18.00– 20.05 -

22.05

CAMPANILLA Y LA LEYENDA DE

LA BESTIA

laborables: 18.00

dissabte: 16.30

festius: 16.30

Cinema Gandesa

(Societat Unió Gandesana)

SUPERPOLI EN LAS VEGAS

diumenge 12: 22.30

La Unió

Social - Flix

SUPERPOLI EN LAS VEGAS

diumenge 12: 18.00

Cinema Ascó

SUPERPOLI EN LAS VEGAS

diumenge 12: 22.00

PASSATEMPS

SECCIÓ PATROCINADA PER:

Vols anunciar-te?Aquest és el teu

espai privilegiat dePUBLICITAT

877 180 170comercial@mesebre.cat

No t’ho pensismés!

DIVENDRES 10 DE JULIOL DE 2015 23classificatswww.mesebre.catdiarimés

ebre

IMMOBILIARIAÑ

LLOGO PÀRQUING ATORTOSA C/Ciutadella,12 "Zona Temple" 40€ almes. Tlf. 646459486 -627953469ES VEN PÀRQUING A TORTOSA.Av. Remolins. Preu 7.000€. Tlf. 685838009 -juanma@serveiscomptables.comLA SENIA HABITATGEEN VENDA: XALET de175m2, garatge de 42m2amb piscina, barbacoa izona verda, parcel·la de17.219m2. Totalment equi-pat i acabats de molt bonaqualitat. Tel. 977576137.FREDES XALET ENVENDA: parcel·la enjardi-nada de 843m2 amb viven-da de 84m2, 4 habitacions,cuina menjador, quarto debany, garatge de 45m2 enmolt bon estat, totalmentmoblat. Tel. 977576137CASA EN VENTA: c/Zaragoza , molt cèntrica.Tel. 977576137CASA EN VENTA LASÉNIA: c/ Valencia , plantabaixa garatge i dos plantesmés de 100m2. Tel.977576137LLOGUER LA SÉNIA: pos-sibilitat de compra, LOCALCOMERCIAL totalmentequipat de 183m3. a. con-dicionat, parquet i bany. C/General Prim Tel.977576137XALET EN VENTAJESUS (TORTOSA) : par-cel·la de 2.233m2 ambvivenda de 107 m2, 3 habi-tacions, cuina, bany i menja-dor. També hi hapiscina/bassa. Tel.977576137XALET VINAROS ENVENTA: parcel·la de500m2, 130m2 de vivenda3 habitacions bany menja-

dor, cuina i porxo. Piscinaparticular. Tel. 977576137LLOGUER DESPATX PRO-FESSIONAL TORTOSA.:c/ plaça nostra senyora deMontserrat. 4 2-A, totalmentequipat. Tel. 977576137NAU INDUSTRIAL LASÉNIA: Terreny de3727m2 , nau amb dosplantes amb total de super-fície de 3184m2. Tel.977576137Local en lloguer. ZonaTemple 330m2. plantabaixa. 1200€/mes .Possibilitat de venta. Tel.977 44 55 27COMPRO PÀRQUINGCENTRE TORTOSA"Tel. 639 594 527Amposta. Avda. de laRàpita 110. Local en lloguerde 216m2. Centre delpoble. Totalment equipat.Possibilitat de lloguer ocompra. Tel: 977249700 L'Ampolla. LLoguer.Local comercial 55m2,molt bé situat enfront delclub naútic. Ampli aparador,sòl de parquet. Sala gran idespatx bany.Tel: 670516520

MOTORÑ

Chevrolet Kalos 5 portes1.2 72 cv, any 2007,127.000km, 2.990 T e l977446116

Suzuki Swift 1.3 92cv ,any 2007 , 80.000km,5.750 €. Tel.655844218/ 977442537

Renault Megane 1.5 DCI,5 P , 105cv , any 2006 ,148.000km , 5.750 €.Tel.655844218 /977442537

Volkswagen Passat TDI ,2.0 , 140cv , any 2010 ,126.000km , 14.900 €.Tel.655844218 /

977442537

Toyota Auris 120D Active,2.0 , 126cv , any 2012 ,72.000km , 12.975 €.Tel.655844218 /977442537

Toyota Verso Active D4D ,2.0 , 126cv , any 2011 ,148.000km, 13.975 €.Tel.655844218 /977442537

BMW 320D , 150cv, any2002 , 125.000km,9.500 €. Tel.655844218 /977442537

Toyota Land Cruiser VXL 3P, 173cv, any 2008 ,169.000km , 23.000 €.Tel.655844218 / 977442537

BMW X3 XDrive 20D ,184cv , any 2012 ,94.000km , 32.900 €.Tel.655844218 /977442537

Golf automàtic 106 fsi115 cv Sport 3 portes, any2006, 54.000km, 7.300€.Tel 977446116

Toyota Auris diesel 5 por-tes del 2008, 76.000km,9.000€ .Tel 977446116

BMW 120diesel 3 portes,177 cv, automátic , any2006, 197.000km, packM, 9.900€. Tel 977446116

Mini Cooper 1.6 167 cv,2005, 120.000km,9.750€, perfecte estat. Tel977446116

VW Caddy KombiPro tdi ,any 2014, 17.985€. tel977446116

VW Transporter Zombitdi, any 2013, 9 places,23.000km, 23.900€.Tel 977446116

VW Polo 1.2 70 cv advan-ce, any 2014, gasolina, 5portes, color negre,12.800€. Tel 977446116

Golf tdi105 cv DSG 7 veloci-tats, any 2013, 11.000km,5portes , color plata,19.000€. Tel 977446116

SERVEISÑ

Tècnics titulats en jardi-neria. Pressupostossense compromís per cre-ació o manteniment.Descomptes segonsvolum de feina.Gespes,escarificats,pode

s,control de plagues(morrut palmeres),optimit-zació del reg,rocalles,plan-tacions.Utilitzem màquinessilencioses.Telèfons:

615 24 66 99 -651 110 923www.florestajardineria.comflorestajardi@hotmail.es

OCUPACIÓÑ

S'ofereix administrati-va titulada GFSAdministració, finances iSecretariat. ACTIC2. SAP,Contaplus, Autocad.NivellAnglès B1. Amplia expe-riència en administració iatenció al públic. Bonapresència i disponibilitathoràriaSara 677039081

ATENCIÓ PRÒXIMESCONVOCATÒRIES:Mossos d’Esquadra,Policia Local, GuardiaUrbana i Administratiu,

per a Ajuntaments iGeneralitat, i també PoliciaNacional. Informació al

977 273 258www.educansformacio.cat

BOTIGA ROBA CENTRETORTOSA BUSCADEPENDENTA 977 44 50 74

VARIOS Ñ

COMPRO Motos velles,encara que no funcionen ino tinguen papers.Pagament al comptat.

Tlf.680 968 290

RELAXÑ

Fem la sevadeclaració de laRenda a partirde 20 €. Del 7 d'abril al 30 de juny.

Tlf.977446443 -cinta@serveiscomptables.com

S'ofereixcomptable

amb molta experiènciaper hores

o mitja jornada.Tlf.685835009

juanma@serveiscomptables.com

VENC CADIRA SALVAESCALES

Ideal persones ambmobilitat reduïda.

OCASIÓ. Tlf: 660.081.979

DIVENDRES 10 DE JULIOLDE 201524

diarimésebre

www.mesebre.catL’entrevista

«»«»

ME: Expliqueu-me breu-ment què és un ConsellComarcal?CN: Un consell comarcalés un ens que dóna ser-veis als municipis, manco-munats o no. En aquestalegislatura, incidiremespecialment en els ser-veis a les persones mit-jançant els ajuntaments.GM: A més, el ConsellComarcal és una institucióclau en l’estructura delpaís que volem.ME: Dos territoris bendiferents el Montsià i laRibera d'Ebre que ensmostren la diversitat deles Terres de l'Ebre...GM: Doncs si, diferentamb el paisatge, amb laproducció de fruita i ambla industrialització entred’altres, però tenim el filconductor del Riu Ebreque ens uneix i identifica.CN: Diferents però no

tant... En el cas delMontsià, és remarcable elpotencial turístic, tant d’in-terior com de costa, itambé la nostra forma desubsistència, basada en elsector primari sobretot.Ens cal preservar i poten-ciar aquests valors quesegurament ens podendonar oportunitats queencara no aprofitem deltot. Per a això, serà clautreballar en coordinacióamb els municipis i planifi-car estratègies que enspermetin fer aflorar la nos-tra economia.ME: Quines seran les vos-tres prioritats al capda-vant del Consell Comarcal?CN: La prioritat de lalegislatura seran les per-sones i la màximacol·laboració amb elsmunicipis més petits quetenen menys serveis irecursos. La defensa del

territori de possiblesagressions quedarà en unprimer pla: no volem méscastors ni plans hidrolò-gics perjudicials per a lanostra comarca que ame-nacin els nostres recursosnaturals, la nostra segure-tat i el nostre futur. Itambé, des del Consell delMontsià, estem al costatde les màximes institu-cions del país per a tot elque calgui en aquestmoment històric de camícap a la independència,que ens portarà a dispo-sar de més recursos i, pertant, ens brindarà l’oportu-nitat d’oferir a la nostraciutadania més i millorsserveis.GM: La cohesió social peravançar junts en el desen-volupament econòmic isocial i els serveis alsmunicipis. També fomen-tar el Consell d’alcaldes.

ME: A part de la presidèn-cia dels ens comarcals,Gemma és alcaldessa deVinebre i Carme regidorad'Acció Social, Ciutadania,i Ensenyament a l'ajunta-ment d'Alcanar. Conciliarvida familiar i vida labo-ral... els homes segueixentenint més fàcil combinarla família i la feina?GM: Si, però no m’agradamassa etiquetar a les per-sones i diferenciar-los enhomes i dones, però a lavida laboral sumar-li lestasques polítiques i lesfamiliars fa més difícil ales dones la conciliació.Es de tots sabut que lacura d’ ascendents i des-cendents recau majorità-riament a les dones.CN: Segurament elshomes, avui, encara hotenen més fàcil que no pasles dones, però és certque des del primer

moment en què vaig deci-dir emprendre un compro-mís amb els canareus, iara amb els montsia-nencs, he tingut la famíliaal costat i m’han fet lescoses fàcils. Sense impli-cació i comprensió de lagent que t’envolta, seriacomplicat assumir uncàrrec públic, no nomésper la dedicació querequereix, sinó també per-què no hi ha un horari dededicació limitat. T’hi dedi-ques tot el dia i, sovint,fins i tot, fins a altes horesde la nit. I, no cal dir-ho,els caps de setmana sem-pre hi ha activitats a lesquals hem de participar, jasigui en l’organització, jasigui com a convidats.ME: Quines són les vos-tres aficions?CN: Aficions...? A horesd’ara només puc fermemòria d’allò en què

podia invertir el meutemps lliure, recordo quem’agradava llegir intensa-ment, i encara més a lavora de la platja delMarjal. M’agradava anar alcinema, passar llarguesestones amb la meva gentparlant de les coses nos-tres, arreglant el món sivols... M’agradava passarhores gaudint de la pintu-ra. Ara inverteixo molteshores del dia a la gestiópolítica i unes poques a lafamília.GM: M'agrada pintar,escriure, llegir, navegar imuntar a cavall, però, comCarme, em falta temps.ME: La Ribera d'Ebre encinc línies.......GM: Tenim una llum queencisa l’ ànima, un riu quefa nàixer a la seva riba unvariat bosc de Ribera peron hi habiten aus de totsels colors i de cantsvariats. Un Riu que bressabarques i Kayaks i queamaga carpes, silurs ialtres varietats.Tenim industria, tenim frui-ta, fem oli i vi. Tenim patri-moni... però sobre totsom persones que esti-mem aquesta terra.ME: El Montsià en cinclínies...........CN: El Montsià és unacomarca nascuda entreoliveres mil·lenàries i l’artde la pesca, dues mane-res de viure que han fetque, al llarg dels anys, lagent, el valor més gran detots, tinguem estima perles nostres tradicions i laforma de viure senzilla. Ésuna comarca rica en recur-sos humans i naturals queespera que ens hi abo-quem i la potenciem.

Dos dones per dos Consells Comarcals

Dues dones d'aparençadiferent, una rossa i l'al-tra morena, una del sudi l'altra del nord delterritori, però totesdues, unes dones fortes,amb experiència dintredel món polític, amantsde la nostra terra, de lanostra gent, amb moltesganes de lluitar i "fer"pel territori.GEMMA CARIM:Presidenta ConsellComarcal Ribera d'EbreCARME NAVARRO:Presidenta ConsellComarcal Montsià

ACTUALITAT

REDACCIÓ

Isabel Carrasco

LES PRIMERES DONES A LA PRESIDÈNCIA DE CONSELLS COMARCALS DE LES TERRES DE L'EBRE.