manteniment i assessorament del sistema …

MANTENIMENT I ASSESSORAMENT DEL

SISTEMA D’INFORMACIÓ DEL PARCEL·LARI I

LA BASE DE DADES DE VERTEBRATS DEL

PARC NATURAL DE SANT LLORENÇ DEL MUNT

I L’OBAC, I TASQUES DE SEGUIMENT DE LES

POBLACIONS D’AMFIBIS A LA VALL D’HORTA

Dani Villero

Maig de 2006

MANTENIMENT I ASSESSORAMENT DEL

SISTEMA D’INFORMACIÓ DEL PARCEL·LARI I

LA BASE DE DADES DE VERTEBRATS DEL

PARC NATURAL DE SANT LLORENÇ DEL MUNT

I L’OBAC, I TASQUES DE SEGUIMENT DE LES

POBLACIONS D’AMFIBIS A LA VALL D’HORTA

Dani Villero

Caseta de Llorenç sn.

25286 Sant Climenç (Lleida)

[email protected]

Maig de 2006

CONTINGUTS

1. Resum .................................................................................1

2. Antecedents ........................................................................2

3. Objectius .............................................................................3

4. Suport a la gestió i manteniment del sistema d’informació

geogràfica ...............................................................................4

4.1. Ús i gestió .............................................................................5

4.2. Incorporació de nova informació cartogràfica............................21

4.3. Manteniment del parcel·lari....................................................23

5. Formació relacionada amb el sistema d’informació del

parcel·lari i la base de dades de vertebrats ...........................25

6. Marc metodològic per al seguiment de les poblacions

d’amfibis a la Vall d’Horta......................................................27

6.1. Objectius del seguiment ........................................................28

6.2. Protocol per a la recollida de dades .........................................29

6.3. Estacions de seguiment .........................................................32

Annex 1. Guia per a l’ús del SIG del Parc natural de Sant Llorenç del

Munt i l’Obac

Manteniment i assessorament del SIG del Parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac 1

1. RESUM

Al Parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac els últims anys s’ha

avançat molt en el desenvolupament d’eines de suport a la gestió en dos

àmbits de gestió fonamentals: finques i propietaris, i fauna vertebrada.

Tanmateix, la plena operativitat d’aquestes eines demana un manteniment

continuat que garanteixi la qualitat i la veracitat de la informació. Les

mateixes eines estan dissenyades per a que les tasques de manteniment

siguin portades a terme pel personal del Parc natural i, en menor mesura,

per col·laboradors externs. Així, es plantejava la necessitat de formar al

personal del Parc natural en el seu ús per a que es realitzi el manteniment

de forma satisfactòria. En resposta a aquesta necessitat, al llarg del 2005

s’han portat a terme un total de 8 sessions de formació a personal del parc

natural orientades al manteniment sistema d’informació del parcel·lari i de

la base de dades de vertebrats. També, s’ha donat suport per a la gestió i

l’ús d’ambdós sistemes, atenent-se un total de 23 consultes relacionades

amb el seu funcionament i operativitat.

D’altra banda, d’uns anys ençà els amfibis han esdevingut un grup prioritari

d’estudi degut al procés de declivi que s’ha descrit en nombroses poblacions

arreu del món, algunes d’elles localitzades a la península Ibèrica. A Sant

Llorenç del Munt i l’Obac el 2002 es va iniciar un seguiment a llarg termini

de les poblacions d’amfibis, amb un caràcter bianual. No obstant, l’incendi

que va afectar el sector nord-oriental plantejava nous reptes per al

seguiment de les poblacions d’amfibis, en especial dins l’àmbit de la Vall

d’Horta, zona on tradicionalment hi ha hagut una elevada riquesa d’espècies

amb poblacions força importants. Amb la finalitat d’establir les bases per al

seguiment de les poblacions d’amfibis en aquest àmbit, el 2005 s’ha definit

el marc metodològic i en el període abril-juliol s’han iniciat els treballs de

seguiment a mode de prova pilot, obtenint-ne resultats molt satisfactoris.


2. ANTECEDENTS

Els últims anys, al Parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac i al Parc

del Garraf s’ha avançat molt en el desenvolupament d’eines de suport a la

gestió en dos àmbits de gestió fonamentals:

- Finques i propietaris: s’ha creat un sistema d’informació geogràfica

del parcel·lari del Parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, on

figuren totes les finques incloses dins l’àmbit del Parc natural i des de

on es poden consultar les dades relatives a propietaris, equipaments i

patrimoni de cada finca.

- Fauna vertebrada: s’ha desenvolupat una base de dades que

integra tota la informació relativa a observacions de vertebrats

realitzades en el Parc natural.

No obstant, la plena operativitat d’aquestes eines demana un manteniment

continuat que garanteixi la qualitat i la veracitat de la informació que

contenen. Les pròpies eines estan dissenyades per a que les tasques de

manteniment siguin portades a terme pel personal del Parc natural i, en

menor mesura, per col·laboradors externs. Així, és necessari formar al

personal del Parc natural en el seu ús per a que puguin portar a terme el

manteniment de forma satisfactòria.

D’altra banda, d’uns anys ençà els amfibis han esdevingut un grup prioritari

d’estudi degut al procés de declivi que s’ha descrit en nombroses poblacions

arreu del món, algunes d’elles localitzades a la península Ibèrica. A Sant

Llorenç del Munt i l’Obac el 2002 es va iniciar un seguiment a llarg termini

de les poblacions d’amfibis, amb un caràcter bianual. No obstant, l’incendi

que va afectar el sector nord-oriental va plantejar nous reptes per al

seguiment de les poblacions d’amfibis, en especial dins l’àmbit de la Vall

d’Horta, zona on tradicionalment hi ha hagut una elevada riquesa d’espècies

amb poblacions força importants. Així, és necessari dissenyar una

metodologia adaptada per a l’estudi de l’evolució de les poblacions d’amfibis

en aquesta afectada per l’incendi, al mateix temps que s’inicien els treballs

de seguiment.


3. OBJECTIUS

Els objectius a assolir en el present treball són:

i Donar suport per a la gestió i l’ús del sistema d’informació geogràfica

del Parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac.

ii Formar al personal del Parc natural per al manteniment sistema

d’informació del parcel·lari del Parc natural de Sant Llorenç del Munt i

l’Obac, i de la base de dades de vertebrats.

iii Definició del marc metodològic per al seguiment de les poblacions

d’amfibis en la zona afectada per l’incendi del 2003, i donar suport als

treballs de seguiment.


4. SUPORT A LA GESTIÓ I MANTENIMENT

DEL SISTEMA D’INFORMACIÓ

GEOGRÀFICA

El Sistema d’Informació Geogràfica (en endavant SIG) del Parc natural de

Sant Llorenç del Munt i l’Obac es concep com una eina de recolzament a la

gestió que ofereix múltiples solucions per resoldre els problemes que

sorgeixen en l’activitat quotidiana del Parc natural, com ara el càlcul de

superfícies afectades per determinats impactes, la delimitació de finques,

l’accés a la informació de propietaris, etc.

A més, el SIG del Parc natural es concep com un sistema obert, sense cap

limitació alhora d’integrar noves dades i aplicacions, incorporades dins el

mateix SIG o bé en forma de mòduls annexos, com ara el sistema

d’informació del parcel·lari i la base de dades de vertebrats,

respectivament. Així mateix, aquest caràcter obert del sistema justifica

també la necessitat de fer-hi un manteniment continuat, alhora que demana

una assistència tècnica per al seu ús i gestió. Les sessions de formació

destinades al personal del Parc natural tenen com a finalitat que bona part

d’aquestes tasques de manteniment, ús i gestió del SIG siguin assumides

pel mateixos usuaris. No obstant, hi ha determinades tasques que demanen

una elevada qualificació tècnica per a ser portades a terme.

A més de les sessions de formació realitzades el 2005 relacionades amb el

SIG que s’expliquen en l’apartat 5, al llarg del 2005 s’han portat a terme

una sèrie d’activitats relacionades amb el suport a l’ús i la gestió del SIG,

que es poden resumir en:

• Ús i gestió: creació d’una guia sintetitzada per facilitar l’ús i la gestió de

fitxers del SIG.

• Incorporació de nova informació cartogràfica: el fulls del mapa

topogràfic 1:5.000.


• Manteniment del parcel·lari: formació del personal i actualització de la

base de dades.

4.1. Ús i gestió

El 2004 es va portar a terme l’adaptació de tota l’estructura del SIG als

requeriments del programa ArcGis, d’acord amb els procediments definits a

l’efecte l’any 2003, quan es va desenvolupar i implantar el SIG del Parc

natural amb format MiraMon. L’ArcGis presenta tres eines bàsiques per a

l’ús i la gestió del SIG, que son:

• ArcCatalog. Es tracta d’un explorador de fitxers, semblant a

l’explorador de Windows, que permet gestionar directament els formats

d’ArcGis i veure el contingut dels fitxers, ja continguin informació

cartogràfica (cartografia) o alfanumèrica (taules). Integra totes les eines

de l’ArcGis i permet accedir-hi de forma fàcil i instintiva.

• ArcMap. Es l’editor de mapes. Permet superposar diferents capes

d’informació, editar-les i colorejar-les, establir vincles entre elles o amb

bases de dades, i finalment treure còpies en paper dels mapes que ens

interessin.

• ArcToolbox. Tal i com indica el seu nom (“caixa d’eines”), es tracta

d’un mòdul que integra totes les eines de gestió i transformació de

formats. Totes les operacions que permet realitzar estan integrades en

l’ArcCatalog.

Per facilitar l’ús d’aquestes eines i la gestió de la informació cartogràfica

s’ha elaborat una guia que explica, de forma sintètica, els procediments

més habituals que han de portar a terme els usuaris del SIG, que inclouen:

• estructuració de la informació,

• accés i impressió de mapes,

• creació de composicions personalitzades de mapes, i

• transferència d’informació a usuaris externs.


Aquesta guia es troba en l’annex 1 d’aquest document, i tot seguit es fa

una explicació dels seus continguts.

4.1.1. Estructura i continguts del SIG

La informació cartogràfica s’estructura d’acord amb un arbre temàtic de

directoris que es va definir quan es treballava amb MiraMon, adaptat als

requisits de l’ArcGis. Les diferents capes d’informació s’ordenen segons la

seva temàtica dins aquest arbre temàtic de directoris.

La ¡Error! No se encuentra el origen de la referencia. mostra

l’estructura de l’arbre temàtic de directoris, amb una vista de l’ArcCatalog,

que consta de 3 àrees fonamentals:

• Àrea ArcGis: emmagatzema la informació cartogràfica en format del

programa ArcGis.

• Àrea Usuaris: àrea destinada als usuaris del SIG, on hi ha els mapes

que permeten un accés ràpid a tota la cartografia, i les carpetes

personals de cada usuari, on desarà els mapes i els fitxers amb que

treballi habitualment o que generi ell mateix.

• Àrea MiraMon: emmagatzema la informació cartogràfica en format del

programa MiraMon.


Figura 4.1. Estructura de l’arbre temàtic de directoris del SIG del Parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, amb una vista de l’ArcCatalog.

Tal i com es pot observar en la Figura 4.1, dins l’àrea ArcGis, les dades

estan estructurades en dos directoris principals:

• CartoBase. Conté les bases cartogràfiques de referència (topogràfics,

ortofotomapes, límits administratius, cadastre, parcel·lari) i les bases

cartogràfiques que serveixen de punt de partida per elaborar noves

capes d’informació temàtiques (Models Digitals del Terreny –MDT-,

ortofotografies, etc.)

• CartoTematica. Conté els productes cartogràfics relacionats amb

diferents aspectes de la gestió del Parc natural: usos del sòl, hàbitats,

vegetació, fauna, hidrologia, geologia, etc.

En la Figura 4.1 també es pot apreciar que dins l’àrea Usuaris existeixen

una sèrie de Mapes de síntesi que permeten un accés immediat a tota la

informació existent dins l’àrea ArcGis. Tot seguit es comenten breument els

mapes de síntesi existents.


Mapa de situació (Alpina.mxd)

El mapa de situació té com a principal finalitat presentar un seguit de capes

que, a partir d’una visió geogràfica global del Parc natural, permetin

identificar les coordenades geogràfiques de qualsevol localitat concreta

(¡Error! No se encuentra el origen de la referencia.). Per a tal fi,

s’inclouen quatre capes diferents:

- Mapa excursionista del Parc natural (¡Error! No se encuentra

el origen de la referencia.)

- Topogràfics escala 1:50.000 (¡Error! No se encuentra el

origen de la referencia.) i 1:5.000

- Ortofotomapes escala 1:5.000 en color (¡Error! No se

encuentra el origen de la referencia.) i blanc i negre.

Entre aquestes capes, el topogràfic i els ortofotomapes s’han inclòs en tots

els altres mapes, com a representació fidedigna i objectiva de l’orografia, la

toponímia i el paisatge actual del Parc natural.

Figura 4.2. Mapa de localització del Parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac en una vista de l’ArcMap.


Figura 4.3. Mapa excursionista del Parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac en una vista de l’ArcMap en l’àmbit del la riera de Talamanca.

Figura 4.4. Topogràfic 1:50.000 del Parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac en una vista de l’ArcMap en l’àmbit del la riera de Talamanca.


Figura 4.5. Ortofotomapa 1:5.000 en color del Parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac en una vista de l’ArcMap en l’àmbit del la riera de Talamanca.

Límits (Limits.mxd)

El mapa de límits presenta els límits administratius inclosos dins l’àmbit del

Parc natural, que són, a més dels del propi Parc natural, els límits

municipals i els límits comarcals. A més, també presenta la quadrícula UTM

de 1 km de costat, molt utilitzada per a la representació cartogràfica de

dades de biodiversitat.


Figura 4.6. Mapa de límits del Parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac en una vista de l’ArcMap.


Cadastre (Cadastre.mxd)

El mapa del cadastre presenta les capes del cadastre dels municipis inclosos

dins el Parc natural, tret dels de Terrassa, que no està disponible.

Concretament, els municipis per als que està disponible el cadastre son:

- Sant Llorenç Savall - Castellar del Vallés - Vacarisses - Pont de Vilomara - Sant Vicenç de Castellet - Talamanca - Rellinars - Mura - Monistrol de Calders - Matadepera - Granera

Figura 4.7. Mapa del cadastre del Parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac en una vista de l’ArcMap.


Caça i Parcel·lari (Caça i Parcel·lari.mxd)

El mapa de caça i parcel·lari presenta dues capes de límits de gran interès

per a la gestió, els límits del parcel·lari i els límits de les àrees de caça

(Figura 4.8), tots dos derivats de límits administratius i cadastrals, però

que, degut a la metodologia utilitzada per a la seva elaboració, no

necessàriament coincideixen amb aquests.

Concretament, el mapa de les àrees de caça inclou:

- Localització de les plaques que delimiten les diferents àrees de

caça, i la seva orientació

- Delimitació de les Zones de Seguretat

- Delimitació de les àrees de caça, classificades segons les

categories de la Llei de caça

Pel que fa al mapa del parcel·lari, cal remarcar que aquest està relacionat

amb la base de dades del parcel·lari, a través del codi de les finques. Els

continguts d’aquest mapa son els següents:

- Etiquetes amb el codi de les finques

- Delimitació de les finques


Figura 4.8. Mapa del parcel·lari (superior) i de zonificació de les àrees de caça (inferior) del Parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac en una vista de l’ArcMap.


Incendis (Foc.mxd)

El mapa d’incendis presenta els límits dels incendis que han succeït al Parc

natural els últims 20 anys, així com informació sobre les actuacions

relacionades amb els incendis de l’any 2003 (Figura 4.9). Concretament,

aquest mapa inclou:

- Delimitació dels incendis que han afectat el Parc natural des de

1985

- Localització de les actuacions relacionades amb els treballs

d’estudi i recuperació del gran incendi de l’agost de 2003

Figura 4.9. Mapa de incendis del Parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac en una vista de l’ArcMap.


Geologia (GeologiaMAGNA.mxd)

El mapa geològic presenta la informació geològica del Parc natural (Figura

4.10), transcrit de la informació geològica continguda en els fulls MAGNA

publicats per l'IGME (Instituto Geológico y Minero de España) sobre el mapa

topogràfic a escala 1:50.000 de l'ICC (Institut Cartogràfic de Catalunya). La

captura ha estat realitzada mitjançant la col·laboració entre l'ICC, l'IGME i el

Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya (DMA).

Figura 4.10. Mapa geològic del Parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac en una vista de l’ArcMap.


Pla Especial (PlaEspecial1997.mxd)

Aquest mapa presenta tota la informació cartogràfica derivada del Pla

Especial de 1997 del Parc natural (Figura 4.11). Les capes que conté son les

següents:

- Xarxa bàsica d’equipaments

- Elements geològics d’interès

- Zones agrícoles

- Zones d’alt interès ecològic

- Zones d’interès natural

Figura 4.11. Mapa del Pla Especial de 1997 del Parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac en una vista de l’ArcMap.


Hàbitats i vegetació (Territori.mxd)

Aquest mapa presenta tota la informació cartogràfica relativa al paisatge

actual del Parc natural (Figura 4.12). Les capes que conté son:

- Estacions de l’Inventari Ecològic i Forestal de Catalunya

- Mapa de Vegetació

- Mapa de Cobertes del Sòl

- Cartografia d’Hàbitats

- Superfície urbanitzada

Figura 4.12. Mapa de territori del Parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac en una vista de l’ArcMap.


4.1.2. Accés i impressió de Mapes

Per accedir als mapes s’ha d’entrar en l’àrea Usuaris, ja sia mitjançant

l’Explorador de Windows, l’ArcCatalog o l’ArcMap, i obrir el mapa que ens

interessa. Un cop obert el Mapa, per imprimir l’àrea que ens interessa

s’han de seguir els passos següents (Figura 4.13):

• l’àmbit que volem imprimir cal definir-lo en la vista del Mapa que ens

ofereix l’ArcMap, encaixant la zona que ens interessa en la pantalla, amb

les eines de moure, apropar-se i allunyar-se del programa.

• configurar la impressora i les mides del paper: Menú File -> Page and

Print Setup...

• ajustar l’àmbit que volem imprimir a les mides del full: Menú View ->

Layout View (per tornar a la vista anterior: Menú View -> Data View)

• imprimir: Menú File -> Print...

Figura 4.13. Vista de l’ArcMap i aspectes a tenir en compte alhora d’imprimir un Mapa.

Eines de moure, apropar-se,

allunyar-se, consultar, etc. el

Mapa

Vista del Mapa

que ofereix

l’ArcMap

Taula de continguts

del Mapa o capes que

estan incloses en el

Mapa


4.1.3. Creació de composicions personalitzades de mapes

Per crear Mapes personalitzats els usuaris poden obrir amb l’ArcMap un

Mapa preexistent en l’àrea d’Usuaris (recomanable), o bé poden crear un

mapa començant de zero, amb les eines de creació de mapes que ofereix

l’ArcMap.

És molt important que abans de començar a afegir o treure capes en un nou

Mapa, l’usuari guardi el Mapa en la seva carpeta personal dins l’àrea

d’Usuaris, utilitzant un nom entenedor per al fitxer.

Un cop desat el mapa dins la carpeta personal de l’usuari, per afegir i

treure capes s’han de seguir els passos següents:

1. afegir capes (fitxers “lyr” o “shp” dins les carpetes de l’àrea ArcGis)

2. es pot desactivar una capa des de la Taula de continguts, clicant

sobre la casella de visualització corresponent.

3. per eliminar una capa del Mapa, hem de clicar a sobre en la Taula de

continguts amb el botó dret del ratolí i seleccionar “Remove”.

4.1.4. Transferència d’informació

Degut a la heterogeneïtat de formats dels fitxers de l’ArcGis, per la

transferència d’informació es recomana gravar el contingut complet de la

carpeta on s’emmagatzema la informació que volem transferir, així ens

assegurem que no ens deixem cap element important i que el destinatari

podrà obrir el fitxer amb totes les garanties.

Per exemple, si volem copiar en un CD la capa del parcel·lari, anirem al

directori corresponent, tal i com indica la figura, i copiarem tota la carpeta.


4.2. Incorporació de nova informació cartogràfica

En el procés d’adaptació de tota l’estructura del SIG portat a terme el 2004,

només es va obviar una part de la informació cartogràfica original: el mapa

topogràfic escala 1:5.000. El motiu era senzill, el cost i la dificultat

relacionada amb la conversió dels formats d’aquesta cartografia no era

assumible.

El 2005 ens hem plantejat incloure el Mapa topogràfic 1:5.000, però per

facilitar i simplificar tot el procés, hem utilitzat com a punt de partida les

bases cartogràfiques en format Microstation disponibles al Servei de Parcs

naturals.

Inicialment varem integrar en el SIG del Parc natural les bases

cartogràfiques en el seu format original (Microstation), sense obtenir un

resultat satisfactori, doncs el gran volum que ocupaven els fitxers, en

termes de memòria del servidor, feia que el processament dels Mapes fos

excessivament lent. Per solucionar aquest problema, varem decidir actuar

en dos sentits:

1. Augmentar la memòria RAM de l’ordinador, passant de 254MB a 1GB

2. Disminuir la memòria que ocupen els fitxers, canviant el format de

les bases cartogràfiques a un propi de l’ArcGis (Shape), i compactar i

simplificar els fitxers resultants.

Un cop realitzades aquestes actuacions i integrats els nous fitxers en

l’estructura del SIG del Parc natural, s’ha constatat que l’accés al mapa

topogràfic 1:5.000 és molt més ràpid i eficient, de manera que aquest mapa

s’ha afegit com a capa de referència en tots els Mapes de síntesi de l’àrea

d’Usuaris.

La Figura 4.14 mostra una imatge d’aquesta capa en el Mapa de situació.


Figura 4.14. Topogràfic 1:5.000 del Parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac en una vista de l’ArcMap en l’àmbit de la riera de Talamanca.


4.3. Manteniment del parcel·lari

El 2003 es van iniciar els treballs de digitalització de la informació del

parcel·lari del Parc natural. Concretament, al llarg de l’any es va incorporar

la informació relativa a finques i propietaris en la base de dades de

Patrimoni del Parc natural. Aquesta informació s’havia recollit de forma

sistematitzada en anys anteriors per part del personal del Parc natural. La

base de dades de Patrimoni del Parc natural de Sant Llorenç del Munt i

l’Obac heretava l’estructura de la base de dades de Patrimoni del Parc

natural del Montseny. L’any 2004 es van portar a terme els treballs de

digitalització i estructuració del mapa del parcel·lari. Com a informació

cartogràfica de base es va utilitzar el mapa del parcel·lari del servei d’espais

naturals de la Diputació de Barcelona, que és la base cartogràfica utilitzada

en la gestió quotidiana del Parc natural. Un cop finalitzada la digitalització,

es va crear un mapa per a facilitar l’accés a la informació relacionada amb

les finques i també els treballs de manteniment i actualització del

parcel·lari. Aquest mapa es troba disponible en l’àrea d’Usuaris del SIG del

Parc natural (Figura 4.8).

Al llarg del 2005, amb el desenvolupament de la xarxa informàtica de

l’oficina de la Mata, i la implantació de diferents aplicacions de gestió, la

majoria procedents del Parc natural del Montseny, s’ha establert una nova

base de dades de Patrimoni del Parc natural, molt més evolucionada i

perfeccionada que la que vigent a Sant Llorenç del Munt des del 2003.

Tanmateix, per començar a treballar amb la nova base de dades del

Parcel·lari calia que aquesta també incorporés totes les dades

emmagatzemades en l’antiga base de dades, així com les millores

desenvolupades des de l’equip del Parc natural, en especial tots els vincles

amb el SIG, que faciliten una consulta interactiva de la base de dades des

del Mapa del Parcel·lari.

Per garantir que el procés de migració entre la base de dades de Patrimoni

nova i antiga sigui respectuós amb la informació existent i amb l’estructura


del SIG, s’han definit i supervisat els següents procediments, que han estat

portats a terme pel personal del Parc natural:

1. Estructuració de les dades d’acord amb l’estructura, el format i els

continguts de la nova base de dades

2. Garantir la integritat de les dades en el transvasament entre les dues

bases de dades.

3. Redisseny de la nova base de dades d’acord amb els requeriments

del SIG.


5. FORMACIÓ RELACIONADA AMB EL

SISTEMA D’INFORMACIÓ DEL

PARCEL·LARI I LA BASE DE DADES DE

VERTEBRATS

La plena operativitat del sistema d’informació del parcel·lari i de la base de

dades de vertebrats demana un manteniment continuat que garanteixi la

qualitat i la veracitat de la informació que contenen. Aquestes eines estan

dissenyades per a que les tasques de manteniment siguin portades a terme

pel personal del Parc natural i, en menor mesura, per col·laboradors

externs. Així, és necessari formar a tot el personal del Parc natural implicat

en el seu ús per a que puguin portar a terme un ús i un manteniment de

forma satisfactòria.

Per facilitar l’assistència a les sessions de formació, aquestes s’han portat a

terme en les oficines del Parc natural a la Mata, ajustant les dates, sempre

de forma presonitzada, amb els destinataris de les sessions.

Les sessions relacionades amb el sistema d’informació del parcel·lari i del

SIG del Parc natural en general han anat destinades a tot el personal del

Parc, des de guardes fins a tècnics. En total s’han realitzat un total de 13

sessions, la majoria dedicades a la formació del personal tècnic del Parc

natural (Taula 5.1).

Taula 5.1. Dates en què s’han portat a terme les sessions de formació i de suport a la gestió i manteniment.

Àmbit Dates Total dies

Sistema d’informació

del parcel·lari

21/01, 25/01, 08/02, 04/03, 15/03, 08/04, 09/06,

04/10, 03/11, 13/12, (20/01/2006), (25/01/2006) 13

Base de dades de

vertebrats 19/04, 27/04, 03/05, 06/05, 10/05, 13/05 6


Pel que fa a les sessions relacionades amb la Base de dades de vertebrats, i

en especial tot el relacionat amb la recollida de dades d’amfibis, han anat

destinades exclusivament a la guarderia del Parc natural. S’han realitzat un

total de 6 sessions, 3 a les oficines de la Mata amb ordinadors, i altres 3 al

camp, en les que han participat la major part de la plantilla de guardes del

Parc natural (Taula 5.1).


6. MARC METODOLÒGIC PER AL

SEGUIMENT DE LES POBLACIONS

D’AMFIBIS A LA VALL D’HORTA

El 2002 es va iniciar al Parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac un

seguiment a llarg termini de les poblacions d’amfibis, amb un caràcter

bianual. La metodologia utilitzada contempla l’enregistrament d’informació

sobre les poblacions d’amfibis i sobre els hàbitats (aspectes biòtics i físico-

químics de la massa d’aigua), fent prospeccions mensuals entre gener i

desembre de quatre masses d’aigua: bassa de la Coma d’en Vila, Entreforcs

– torrent de la Vall, riera de Rellinars i torrent de la Vall d’Horta, en les

quals s’hi reprodueixen la majoria de les espècies d’amfibis presents al Parc

natural.

Els principals objectius d’aquest seguiment són:

Obtenir indicadors de l’estat de les poblacions de les diferents

espècies que posin de manifest possibles canvis i tendències al llarg

del temps.

Recollir dades de l’estat del medi que subministrin elements per

ajudar a interpretar les tendències de les poblacions d’amfibis dins el

parc natural.

Obtenir una descripció acurada de la fenologia de les espècies

d’amfibis.

Proporcionar una base sòlida de coneixement sobre el poblament

d’amfibis al Montseny que serveixi de suport per a la presa de

decisions en la gestió del Parc natural.

Davant els efectes de l’incendi que va afectar el sector nord-orinetal del

Parc natural l’agost del 2003, degut al caràcter més general del seguiment

d’amfibis, les dades que proporcionava van resultar insuficients per avaluar

l’impacte de l’incendi sobre les poblacions d’amfibis. Aquest problema

també va sorgir en altres línies de treball que s’estaven potenciant des del

Parc natural dins el Programa de seguiment de paràmetres ecològics, com


ara els peixos i els macroinvertebrats. Per solucionar aquests problemes i

obtenir una informació acurada dels efectes de l’incendi en les poblacions,

així com del procés de regeneració del curs fluvial, es va plantejar la

necessitat de endegar una sèrie de treballs de seguiment, entre els quals

s’inclou el de les poblacions d’amfibis de la Vall d’Horta, zona on

tradicionalment hi ha hagut una elevada riquesa d’espècies amb poblacions

força importants.

6.1. Objectius del seguiment

Es considera que el seguiment de les poblacions d’amfibis a la Vall d’Horta

ha de contemplar els següents requisits:

• metodologia estandarditzada i senzilla d’aplicar,

• avaluació de la presència i abundància de les espècies d’amfibis,

• resultats han de ser comparables al llarg de l’espai i del temps,

• continuïtat fins que es consideri que l’estat de conservació de les

poblacions d’amfibis és satisfactori.

En base a això, els objectius d’aquest treball són desenvolupar el marc

metodològic per el seguiment de les poblacions d’amfibis a la Vall d’Horta,

que es concreten en:

1. establir un protocol general per a la recollida de dades.

2. seleccionar les localitats, o estacions de seguiment, on es portarà

a terme la recollida de dades.

Més endavant, en el document amb els resultats de la primera temporada

de seguiment, s’inclourà:

1. el desenvolupament d’un sistema d’informació per gestionar tota la

informació generada en el seguiment.

2. les bases conceptuals per l’anàlisi de la informació.


6.2. Protocol per a la recollida de dades

En virtut dels objectius abans descrits, el mètode de mostreig combina el

cens auditiu i la recerca directa d’exemplars, fent en tots dos casos

mesures d’abundància semi-quantitatives i/o absolutes, que en últim terme

permeten avaluar l’evolució de les poblacions d’amfibis.

La combinació de totes dues metodologies es justifica pel fet que cadascuna

permet detectar exemplars de diferents espècies i estatges de

desenvolupament, de manera que s’obté una visió més àmplia en termes de

riquesa d’espècies i de fenologia de la comunitat d’amfibis.

6.2.1. Les estacions de seguiment

Les localitats de mostreig o estacions de seguiment consistiran en petits

trams de la riera de la Vall d’Horta, de 25-50 metres de longitud, localitzats

en zones que es considerin adients per a les poblacions d’amfibis (zones

amb gorgs, etc.), i on l’incendi del 2003 hagi tingut una incidència

diferenciada, de manera que quedin incloses àrees totalment devastades pel

foc i àrees gens afectades.

Les estacions de seguiment estaran repartides de forma equidistant al llarg

de la conca de la Vall d’Horta, des de la capçalera del torrent de Pregona

fins a l’aiguabarreig amb el Ripoll, i seran fàcilment accessibles amb un

vehicle,

6.2.2. Campanyes de mostreig

En principi es considera interessant realitzar un mostreig durant tot un any

complert, fent una campanya de mostreig cada mes, per a identificar totes

les espècies i fer una primera aproximació a la seva fenologia. Més

endavant, pot ser recomanable comprimir el període de mostreig a l’època


en què la major part d’espècies es reprodueixin, segurament el període

primaveral, fent dues campanyes cada mes, i aturant el mostreig des de

l’agost en endavant.

Es important realitzar les campanyes de mostreig cap al vespre, en

absència de llum solar o bé quan aquesta sigui molt tènue, i durant les

primeres hores de foscor, ja que la majoria d’espècies d’amfibis presenten

puntes d’activitat en aquestes hores.

6.2.3. Recollida de dades

El material necessari per a la recollida de dades es:

- Llanterna manual i frontal

- Salabret

- Termo-higròmetre electrònic

- Càmera de fotos digital

- Guia de camp d’amfibis

Un cop localitzat en l’estació de seguiment, el mostrejador realitzarà les

següents tasques:

1. descripció de les condicions atmosfèriques,

2. escolta de cants d’amfibis a una distància d’un 10-20 metres de la

llera del torrent , al llarg de aproximadament 5 minuts,

3. recerca directa d’exemplars a la llera, emprant les llanternes per la

detecció visual d’individus i el salabret per capturar els exemplars que

requereixin una observació més acurada per a la seva identificació.

La fitxa de camp, que es mostra en la pàgina següent, recull una descripció

detallada de les categories per a l’estima quantitativa i semi-quantitativa de

l’abundància de les espècies en els diferents estatges que es poden

observar (adults, postes, larves, joves, etc.).

SEGUIMENT D’AMFIBIS A LA VALL D’HORTA

DANI VILLERO Caseta de Llorenç sn. 25286 SANT CLIMENÇ tel. 600 885 022 [email protected]

LOCALITAT: DATA: HORA i: HORA f:

OBSERVADORS:

CONDICIONS AMBIENTALS

Tª ambient: ºC Nuvolositat: 0 1 2 3 4 5 6 7 8 Vent: Calma Ventolina Brisa dèbil Brisa forta Vent fort

Precipitació: Nul·la Inapreciable Dèbil Moderada Forta

Índex so antròpic: 0 (cap soroll) 1 (efecte lleuger) 2 (efecte seriós) 3 (efecte profund)

AMFIBIS

Espècie Tipus Observació Morfologia Nombre /

Abundància Observacions

OBSERVACIONS

Espècie Tipus Observació Morfologia Nombre / Abundància

SS Salamandra salamandra O Observat A Adult indet. Comptar nombre absolut (excepte larves)

TM Triturus marmoratus E Escoltat M Mascle 1 1-10 larves

AO Alytes obstetricans F Femella 2 10-50 larves

PP Pelodytes punctatus P Posta

Observats Larves

3 > 50 larves

BB Bufo bufo L Larva

BC Bufo calamita PM Postmetamòrfic Índex abundància cants

HM Hyla meridionalis J Jove 1 Individus comptables no solapats

RP Rana perezi 2 Individus solapats individualitzables

Escoltats

3 Cors/solapaments múltiples

S’han de comptar el núm. d’indiv. que canten


6.3. Estacions de seguiment

S’han seleccionat un total de 6 estacions de seguiment, seguint els criteris i

les especificacions descrites en apartats anteriors, i en base a la

disponibilitat de àrees adients per portar a terme el protocol de recollida de

dades. Les localitats es mostren en la Figura 6.1.

Taula 6.1. Descripció de les estacions de seguiment

Localitat Coordenades

(UTM X-Y)

Altitud

(msnm) Biòtop

Torrent de Pregona 418705-4615599 547 Zona cremada

Pineda de Pregona 418813-4615151 530 Pineda + zona cremada

Can Brossa 418878-4614976 520 Mosaic agro-forestal

La Muntada 419380-4614556 490 Zona cremada

Les Oliveres 470088-4614029 469 Mosaic agro-forestal

Molí de la Roca 420500-4615616 449 Mosaic agro-forestal

!.

!.

!.

!.

!.

!.

La Muntada

Can Brossa

Les Oliveres

Molí de la Roca

Pineda de Pregona

Torrent de Pregona

Figura 6.1. Localització de les estacions de seguiment.

ANNEX 1

GUIA PER A L’ÚS DEL SIG DEL PARC

NATURAL DE SANT LLORENÇ DEL MUNT I

L’OBAC

GUIA PER A L’ÚS DEL SIG DEL PARC NATURAL DE SANT LLORENÇ DEL MUNT I L’OBAC

Per qualsevol dubte, poseu-vos en contacte amb en Dani Villero: [email protected] / 973 481 654 / 600 885 022

Estructura i continguts del SIG

L’estructura bàsica de l’arbre temàtic del SIG inclou de 3 àrees: - ArcGis: emmagatzema la informació cartogràfica en format ArcGis, estructurada segons el

seu ús, ja sia informació de base (topogràfics, ortofotomapes, mapa excursionista, etc.), de gestió (parcel·lari, àrees de caça, incendis, etc.) o temàtica (vegetació, cobertes del sòl, etc.)

- MiraMon: emmagatzema la informació cartogràfica en format MiraMon - Usuaris: àrea destinada als usuaris del SIG, on hi ha els mapes que permeten un accés ràpid a

tota la cartografia, i les carpetes personals de cada usuari, on desarà els mapes i els fitxers amb que treballi habitualment o que generi ell mateix.

(Vista de l’arbre temàtic del SIG amb l’ArcCatalog)

Accés i impressió de Mapes

Com s’assenyala en la figura de l’esquerra, per obrir un Mapa des de l’ArcCatalog cal fer doble “click” sobre els fitxers que hi ha en l’àrea d’usuaris. També podem obrir l’ArcMap i anar a buscar el Mapa que ens interessa obrir, sempre dins l’àrea d’usuaris.

Per imprimir un Mapa s’han de seguir els passos següents:

1. l’àmbit que volem imprimir cal definir-lo en la vista del Mapa que ens ofereix l’ArcMap, encaixant la zona que ens interessa en la pantalla, amb les eines de moure, apropar-se i allunyar-se del programa.

2. configurar la impressora i les mides del paper: Menú File -> Page and Print Setup... 3. ajustar l’àmbit que volem imprimir a les mides del full: Menú View -> Layout View (per tornar

a la vista anterior: Menú View -> Data View) 4. imprimir: Menú File -> Print...

Transferència d’informació

Degut a la heterogeneïtat de formats dels fitxers de l’ArcGis, per la transferència d’informació es recomana gravar el contingut complet de la carpeta on s’emmagatzema la informació que volem transferir, així ens assegurem que no ens deixem cap element important i que el destinatari podrà obrir el fitxer amb totes les garanties. Per exemple, si volem copiar en un CD la capa del parcel·lari, anirem al directori corresponent, tal i com indica la figura, i copiarem tota la carpeta.

Creació de composicions personalitzades de mapes

Per crear Mapes personalitzats els usuaris poden obrir un Mapa ja definit en l’àrea d’usuaris (recomanable), o bé poden crear un mapa començant de zero (New Map...). És molt important que abans de començar a editar el nou Mapa, cada usuari guardi els mapes amb un nom entenedor en la seva carpeta personal: Menú File -> Save As... Per afegir i treure capes s’han de seguir els passos següents:

1. afegir capes (fitxers “lyr” dins les carpetes de l’àrea ArcGis): Menú File -> Add Data... 2. es pot desactivar una capa des de la Taula de continguts, clicant sobre la casella de

visualització corresponent. 3. per eliminar una capa del Mapa, hem de clicar a sobre en la Taula de continguts amb el botó

dret del ratolí i seleccionar “Remove”.

Les dades cartogràfiques en

format ArcGis s’estructuren

segons el seu ús.

Eines de moure, apropar-se, allunyar-se, consultar, etc. el

Mapa

Vista del Mapa que ofereix l’ArcMap

Carpetes personals de cada usuari

Per accedir als Mapes només cal fer doble ‘click’ des de l’ArcCatlog o bé

obrir l’ArcMap i buscar-los en aquest directori

Mapes d’accés ràpid a la cartografia

Taula de continguts del Mapa o capes que estan incloses en el

Mapa

manteniment i assessorament del sistema …

Documents