manresa. recull gràfic 1876-1965

Download Manresa. Recull gràfic 1876-1965

Post on 28-Mar-2016

222 views

Category:

Documents

4 download

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Col·lecció L'Abans

TRANSCRIPT

  • En aquells primers anys cap al 1910, lOrfe tenia el seu local a lactual sala dactes Mestre Blanch del Conservatori. Desprs de la restauraci, la sala dactes de lantic Grup Escolar Renaixena va servir per als assaigs i els concerts ocasionals, fins que el 1949 es va establir en unes dependncies del Conservatori Municipal de Msica, dacord amb lAjuntament de Man-resa. LOrfe, a ms, disposava del Conservatori tres vegades lany sense haver de pagar, ja que els deixaven lespai gratutament. Els tres concerts anuals es repartien per Nadal, per la Festa Major i per a un altre dia escollit per lassociaci coral.

    El grup de cantaires va comenar realitzant concerts a Manresa i la prime-ra actuaci que va celebrar en un municipi for va ser a Sallent, el 27 de setembre de 1903. A partir daquell moment, lentitat va continuar fent sor-tides i va recrrer ciutats i pobles tant de Catalunya com, ms endavant, de lestranger. Una de les primeres sortides, recordada especialment pel reco-neixement pblic que va representar, va ser la de Barcelona, el 19 dabril de 1914, en un concert celebrat al Palau de la Msica Catalana; lOrfe Man-res va ser rebut per lOrfe Catal amb tots els honors.

    A part de les sortides, lOrfe organitzava cada any dos grans aplecs. El primer, a la primavera, al santuari de la Salut de Viladordis, i el segon, a la

    Actuaci de lOrfe Manres dirigit pel mestre

    Miquel Blanch al teatre Conservatori, lany 1926,

    amb motiu de les noces dargent de lentitat. Elprograma festiu va ser

    molt complet i es va com-memorar la primera vingu-

    da de lOrfe Catal a Manresa amb noves actua-cions dambds grups. A la dreta, dues fotografies dun

    concert que lentitat vacelebrar el maig del 1954 a la baslica de Santa Maria de la Seu de Manresa amb

    motiu de lany mari.

    20 | LAbans

  • LAbans | 21

  • tardor, a Sant Iscle, a Sant Fruits de Bages. En aquests aplecs, en qu par-ticipaven tant els cantaires de lOrfe com familiars i amics, es feia un bere-nar i sacabava la jornada amb un cant de cara al bosc. Daquestes trobades i de la resta dactivitats de lentitat, els membres en destaquen especialment el carcter marcadament catalanista de lassociaci, la preferncia per les can-ons populars catalanes i les obres dels grans mestres de la msica, i la compa-nyonia que shi respirava.

    Des de 1908 fins a 1920, lOrfe va ser dirigit pel mestre Joaquim Pecanins els anteriors directors havien estat Estanis-lau Casas i Manuel Jovs i la coral man-resana va assolir una gran qualitat ar-tstica. La Secci Infantil de Gimnstica

    A la part superior, una imatge de lactuaci de

    lOrfe Manres a linterior de la baslica de Santa Maria de la Seu, en un concert celebrat lany

    1954. A la part inferior, lOrfe Manres novament

    a la Seu, aquesta vegadael 1959, en el concertinaugural de lorgue.

    22 | LAbans

    Grans mestres i directors al capdavant de lentitat

  • A la part superior, elpasseig de Pere III envat pels cantaires dels orfeons Manres i Catal, en una imatge presa lany 1931.En la fotografia de la part inferior, un altre moment de la mateixa trobada, aquesta vegada a la plaa Major, davant lajuntament.

    LAbans | 23

  • Rtmica, impulsada pel mestre Pecanins lany 1911, va ser un element ca-racterstic daquest perode. Era habitual que el programa de concerts de lOrfe dediqus una part normalment la segona de les tres que sacostumaven a fer a una exhibici de canons amb gestos a crrec de la secci infantil. Els ms petits, dentre sis i dotze anys, interpretaven dalt lescenari diverses peces musicals. Al principi, anaven abillats amb un pan-tal blanc i faixa, i descalos; ms endavant, comenaren a dur esparden-yes. Destaca tamb el nom de Concepci Piniella dAmat, professora de la secci femenina des de lany 1903 fins al 1922.

    El 23 de febrer de 1921, el mes-tre Miquel Blanch es va estre-nar com a director de lOrfe. Tamb va ser el fundador de lEscola de Msica de Manre-sa, en transformar en munici-pal lescola de msica de lentitat coral.

    Entre el novembre de 1926 i loc-tubre de lany segent, lOrfe

    En la part superior, larribada de lOrfe

    Catala Manresa en la trobadade lany 1926 en qu es

    commemoraven les noces dargent de lentitat manre-

    sana. En la part inferior, arribada de lOrfe Catal

    a Manresa, acompanyat pels membres de lOrfe

    Manres, lany 1952.

    24 | LAbans

  • A dalt, una imatge del sopar celebrat al Casino el 31 de maig de 1953 amb motiu de les noces dor de lOrfe Manres, aleshores amb Pere Vila i Aragons com a president de lentitat. A baix, la missa pontifical que va posar punt i final al llarg programa dactes per feste-jar els cinquanta anys del naixement de lentitat i en qu destaca lescolania de la Verge de lAlba, amb el porrer que encapala la process dentrada a la Seu.

    LAbans | 25

  • va celebrar les noces dargent, els 25 anys de la seva funda-ci. El programa festiu va ser ric i variat, i es va commemo-rar la primera visita de lOrfe Catal amb unes noves actua-cions dambdues corals. Preci-sament durant aquesta poca, les dones de lOrfe portaven un vestit curt fins al genoll de color blanc i es va instaurar dur mantellina igual que lOrfe Catal. La mantellina, per, va durar molt poc i temps desprs es va suprimir. Ms en-davant, es va canviar la vestimenta i les dones van comenar a anar vestides de color negre, la majoria amb vestit llarg, exceptuant quatre o cinc cantai-res que anaven curtes. Els nois tamb van passar a vestir-se de color negre amb un llacet blanc al coll.

    Amb la Guerra de 1936 es van suspendre les activitats. La mort del mestre Miquel Blanch, lenderrocament del local social al costat de lesglsia de Sant Pere Mrtir i la dispersi dels cantaires van ser cabdals per a la seva dissoluci. No es va permetre la reconstituci de la societat ni que actus

    A dalt, un locutor de Rdio Manresa recull les paraules

    del mestre Agust Coll,director de lOrfe, lany

    1953, durant la celebraci dels cinquanta anys de

    lentitat. A baix, a lesquerra, la senyera presi-

    deix lacte oficial dhomenatge a lentitat i, a

    la dreta, un moment del brindis celebrat al Casino, ambdues imatges de lany 1953. En aquesta darrera fotografia i desquerra a dreta: Sebasti Tordillos,

    Teresa Llobera, Josep Maria Descarga i Llus

    Perramon, entre daltres.

    26 | LAbans

  • A dalt, lOrquestra Simfnica de Barcelona, lOrfe Manres i solistes vocals Lolita Torrent, Anna Ricci, Josep Esquiusi Josep Maria Descargaal Teatre Kursaal, el 10de maig de 1962, durantla celebraci dels seixanta anys de lentitat manresana. Van interpretar la Novena Simfonia de Beethoven,dirigits pel mestre Gyrgy Rayki. Es van reunir msde 130 persones, algunesde les quals procediendaltres corals manresanes, i antics cantaires vinguts expressament per festejar laniversari. A baix, una imatge del pblic assistent al mateix concert.

    LAbans | 27

  • Membres de lOrfe Manres en una excursi al castell de Balsareny, el 25 dabril de 1954.

    LOrfe Manres a lermita de Sant Gabriel propera al santuari del Miracle, al Solsons, el 1952.

    fins desprs de gaireb dotze anys de silenci. LOrfe reaparegu en pblic per la Llum, el febrer de 1948, amb un nou director al capdavant, el mestre Agust Coll, que havia recuperat el caliu de lantiga entitat amb lanomenada Agrupacin Coral Mixta del Conservatorio Municipal de Msica. Mentre esperava el moment de reconstituir-se com a orfe i malgrat la situaci adversa, aquest grup va continuar assajant. Aix, antics cantaires retorna-ren al seu estimat orfe.

    A la postguerra, el primer president de lentitat va ser Eduard Puig, seguit de Pere Vila i, anys ms tard, Josep M. Vives Llamb. Aquest darrer s recor-dat especialment per haver acostat lOrfe als manresans i instaurat la re-presentaci de sarsueles dins lentitat. Tamb va iniciar els viatges de lOrfe a lestranger, el primer a la poblaci italiana dArezzo. Sense oblidar laplaudit Poema de Nadal, recitat per primera vegada el 1960 amb Josep M. Descarga com a director a Can Llop (Gironella) per ngel Tulleuda i amb Maria Dolors Torra al piano. Va ser una poca de gran esplendor per

    A les imatges de la dreta,a dalt, lOrfe cantant

    en una trobada al santuari del Miracle Solsons lany 1952 interpretant

    la Missa del Papa Marcel, una de les obres ms em-

    blemtiques que ha cantat lOrfe. A baix, membres

    de lOrfe, juntament amb els seus acompanyants, en un viatge a Sant Sebasti

    i a Lourdes realitzatlagost de lany 1958.

    28 | LAbans

  • LAbans | 29

  • LOrfe representant la sarsuela Los bohemios, per la diada de la Llum, el febrer de 1961.

    Triple quartet vocal de lOrfe Manres amb el president Josep Maria Vives i Llamb.

    Membres dels Carlins i de lOrfe Manres representant Can damor i de guerra, lany 1962.

    30 | LAbans

    0man