Manifestacions del canvi global en sistemes mediterranis. Global i estudi de cas

(Montseny).

Dr. Martí Boada. Maó, 8 de febrer de 2014

Un Nou escenari conceptual.

Context de crisi civilitzatòria.

Hibriditat. Paisatge com expressió

Forces inductores biofísiques i socioeconòmiques

1. Canvi climàtic

2. Canvi d’ús

3. Bioinvasions

4. Manifestacions del canvi global

El Canvi Global

Què vol dir Què vol dir socioecològicsocioecològic??

Al territori, no podem entendre la natura per una banda i la societat per l’altra.

La suma d’ambdós factors constitueix el medi actual

Forces Forces inductores de inductores de

caràcter caràcter biofísicbiofísic

NATURA NATURA

Forces Forces inductores de inductores de

caràcter caràcter socioeconòmic socioeconòmic

SOCIETATSOCIETAT

MEDIMEDI+ =

Sistemes socioecològics

Dualisme

CulturaNatura

Sistemes naturals Sistemes culturals

Visió reduccionista

Sistemes complexos i en contínua interacció resultat de la interacció entre un component social (humà) i un component ecològic (biofísic).

•Sistemes amb característiques híbrides.•Requereixen una visió holística i integradora.•Interdisciplinarietat, superació d’una excessiva parcel·lació del coneixement.

•Integració del coneixement tradicional a través de les fonts orals.

Els sistemes socioecològicsEls sistemes socioecològics

Canvis en el paisatgeCanvis en el paisatge

El medi i els paisatges no són constants, sinó dinàmics, canvien al llarg del temps, es transformen a mesura que canvien els factors (pressions) -natura i

societat-

Aquests canvis s’han accelerat en els últims anys i han pres un major abast. El conjunt d’aquests canvis

produïts constitueix l’anomenat canvi global

L’anàlisi del canvi global constitueix un referent en l’estudi de les interaccions constants entre les forces inductores de caràcter biofísic i les forces inductores de caràcter socioeconòmic.

Aquestes interaccions s’expressen en el medi en les diferents escales de temps —trajectòria històrica, estat actual i escenaris futurs— i de l’espai —local, regional i global—.

En el treball d’anàlisi del canvi global a la vall de Santa Fe s’estudien els processos històrics a nivell local que han desembocat en un canvi socioecològic caracteritzat per una tendència a l’aforestació en detriment dels usos i les cobertes del sòl relacionades amb les activitats socioeconòmiques tradicionals.

A través d’una visió interdisciplinària es mostra una aproximació a la història ambiental, al massís del Montseny, per tal de comprendre i quantificar la transformació del paisatge al llarg d’un període recent de cinquanta anys, comprès entre 1956 i 2006.

ió

El canvi global

Introducció l

Components del canvi global. A partir de Vitousek (1994 i 1997)

POBLACIÓ HUMANA (Grau d’ús dels recursos)

INDÚSTRIA AGROSILVORAMADERIA

INCREMENT DE CO2

ALTERACIÓ CICLES BIOGEOQUÍMICS

CANVI USOS I COBERTES DEL SÒL

CANVI CLIMÀTIC PÈRDUA DE DIVERSITAT BIOLÒGICA

BIOINVASIONS

Terciarització

El canvi energètic succeït a mitjans del segle XX és un dels factors determinants en relació al fenomen de l’abandonament del sector primari. La crisi del sector primari es tradueix en un canvi socioecològic i en una transformació en la composició i estructura del paisatge amb una tendència a l’aforestació. S’ha assajat en les implicacions funcionals del procés d’aforestació en els recursos hídrics i l’escolament superficial.

Introducció a

Transformació del paisatge

Abandonament del sector primari:

procés de terciarització

Implicacions en els recursos hídrics

Canvi energètic

ÀREA D’ESTUDI

Osona

La Selva

Vallès Oriental

Massís del Montseny

Serralada Prelitoral

Comarques: Osona, Vallès Oriental (Barcelona) i la Selva (Girona)

Principals figures de protecció: Parc Natural (1977-1978) i Reserva de la Biosfera (1978)

Tres unitats orogràfiques: turó de l’Home-Les Agudes, Matagalls i la Calma

Màxima altitud 1706,5msnm (turó de l’Home)

Caracteritzat per tres regions biogeogràfiques: mediterrània, euro-siberiana i boreoalpina

Representa una síntesi dels principals paisatges de l’Europa occidental

Presència d’elements florístics i faunístics altament sensibles al canvi global

Introducció Història ambientalAnàlisi

cartogràficaEfectes en cabals

superficials

Canvi climàtic: precipitació al Montseny (Gualba. 1972-2000)

Canvi climàtic: precipitació al Montseny (Gualba. 1972-2000)

Canvis d’ús

-Homogeneització del paisatge-Pèrdua de biodiversitat

-Increment de biomassa forestal-Modificació dels cicles hidrogeològics

Pràctica de l'artigueig (1958) Antigues feixes de conreu colonitzades per alzinar (2005)

Canvis d’ús: efectes de l’abandó de l’activitat primària

Bioinvasions

Expansió de les poblacions d’espècies al·lòctones de caràcter invasor

Canya (Arundo donax)

Budleia(Buddleja davidii)

Cyperus eragrostis

Visó americà(Mustela vison)

Fitolaca(Phytolacca americana)

1943

2003

1920s

Montseny mountains

Manifestacions del Canvi Global

Peñuelas, Comas, et al, 2005

Canvi climàtic: modificacions fenològiques

Canvi climàtic: modificacions fenològiques

Canvi climàtic: desplaçaments altitudinals en vegetació

Manifestacions locals d’un procés global: el cas del Montseny i del Montnegre

Canvi climàtic: desplaçaments altitudinals en vegetació

Representació gràfica de la distribució dels paràmetres analitzats a les ínsules i als continents (significació estadística: * p < 0.05; ** p < 0.01).

Estat de salut de l’arbre

1

2

3

*

5

10

15

20

Alçada (m)

* *

Reclutament d’alzina

3

6

9

12

*

Manifestacions locals d’un procés global: el cas del Montseny i del Montnegre

Ínsules

Continent

La senescència, com a mesura de l’estat de salut de l’arbre, és superior a les ínsules que al continent.

Els faigs de les ínsules són més alts.

El reclutament d’alzina és major a les ínsules.

El procés d’insularització de la fageda enfront l’augment altitudinal de l’alzinar al Montseny

El procés de mediterranització en una roureda de roure de fulla gran (Quercus petraea) al Montseny S’observa l’existència d’una taxa de renovació de l’alzina superior

a la del roure. Aquesta tendència mostraria que en les ubicacions més sensibles es donaria una progressiva substitució del roure per part de l’alzina.

La presència de feixes de conreu i parets seques, així com la datació de l’edat d’una soca de roure en una feixa antigament conreada, posarien en evidència que es tracta d’una roureda relativament jove i no d’un bosc atlàntic madur.

Manifestacions locals d’un procés global: el cas del Montseny i del Montnegre

↓

*ppp=peus per parcel·la (25x25 m2)

Distribució perimètrica en Quercus petraea

0

20

4060

80

100

Perímetre (cm)

Núm

ero

d'in

divi

dus

(%)

Distribució perimètrica en Quercus ilex

0

20

40

60

80

100

Perímetre (cm)

Nú

mer

o d

'ind

ivid

us

(%)

Manifestacions locals d’un procés global: el cas del Montseny i del Montnegre

Canvis fenològics en varietats agrícoles a la vall de Santa Fe

A Can Fèlix de Santa Fe del Montseny (1100 m d’altitud) s’ha experimentat un canvi en relació als conreus en els últims 10-12 anys.

Producte A principis dels anys 90 Actualment

Mongeta seca

Sembra la primera setmana de juny Sembra la primera setmana de juny

Recollida a l’octubre i procés d’assecament. Pèrdua per excés d’humitat Recollida a principis de setembre

Patata

Sembra a finals de maig o principis de juny (evitant les pluges) Sembra a finals d’abril

Importants pèrdues per podridura. Sovint no es podien arrencar per excés de pluges Recollida a l’agost

Tomàquet No es podia conrearFan tomàquets des de fa 10-12 anys

(excepte quan plou molt a l’agost)

Pebrot No es collien madurs i eren de mida molt petita Es poden collir vermells i són més grans

Raïm No es podia conrearEs desenvolupa però no arriba a madurar

bé

Meló i síndria

No es podien conrear No són mides grans, però arriben a madurar

Algunes varietats de mongeta conreades actualment a Can Fèlix. A la dreta, patates i pebrots recollits enguany.

Tradicionalment únicament es conreava patata, mongeta verda, remolatxes i carbasses.

A la Mediterrània si actuen sols les forces inductores biofisiques, la resultant es bosc.

Repartidors de combustible: Feixinaire i butaner

Transportadors de combustible: carboners i benziners

Evolució superfície forestal a Catalunya (1945-1990)Font: Boada, 2003

Increment anual mig de boscos = 33.9 · 106 arbres/any

Increment 1992-2004 (2on-3er Inventari) = 407· 106 arbres

Espècies en augment:

•Alzina (Quercus ilex) = 762.9 · 106 arbres (2004) // 641.5 · 106 arbres (1992) = 18,9%▲

•Pi blanc (Pinus halepensis) = 261.5· 106 arbres (2004)// 191.5 · 106 arbres (1991) = 36.5%▲

Espècies en descens:

•Castanyer (Castanea sativa) = 7 · 10▼ 6 arbres (1992-2004)

•Pinassa (Pinus nigra)

Individus joves de Faig (Fagus sylvatica) i Pi pinyer (Pinus pinea)

Boscos a Catalunya. TendènciesFont: IEFC-CREAF (2004-2007)

Curs altCurs alt

Capçaleres

• Homogeneïtzació del paisatge

Matollar dens

Canvis d’ús del sòl

• Abandó de camps de conreu

• Disminució del nombre de ramats

Matollar dispers

• Disminució oferta alimentària

Invasió de pastures per llenyoses

Canvis d’ús: terciarització dels sectors socioeconòmics a la vall de Santa Fe (Montseny)

Crisi del sector primari

Abandonament rural

Descens de l’apropiació

Segona meitat del segle XX

• Desaparició d’activitats i oficis preindustrials

• Augment de les cobertes forestals

• Canvi en els sectors productius: terciarització

1926

2002

Tancament del mas del Camps

als anys 60

Pionerisme en l’excursionisme i els esports de

neu

Turisme, segones

residències i educació ambiental

Manifestacions del Canvi Global: evolució dels usos i cobertes del sòl entre 1959 i 2001 a la vall de Santa Fe

20011959

Coberta forestal: la fageda s’ha incrementat en un 17,25%

Prats subalpins, matollar de ginebró, landa de bruguerola i roquissars (-5,74%), matollars (2,02%) i conreus (-1,81%)

Les cobertes no arbrades -conreus, erms prats i matollars- han tendit a reduir la seva superfície en favor d’etapes de la successió més avançades: augment de la massa forestal

• Abandó de les activitats primàries

• Augment de les temperatures

• Invariabilitat de les precipitacions

Manifestacions del Canvi Global: implicacions de l’increment de superfície forestal en els cabals superficials

L’experiment de simulació a la vall de Santa Fe

Quantificació dels canvis produïts en les aportacions hídriques a la conca d’estudi als últims 43 anys (1959-2001)

Dades d’entrada

Dades de sortida

GOTILWA+GOTILWA+

Unitats de simulació

Augment de la coberta forestal

Modificació del balanç d’aigua i les relacions entre la precipitació i

l’escorrentia

Increment del consum d’aigua Disminució

dels aports hídrics

Invasió de prats per ginestell (C. scoparius) a la Calma

Cobertura arbustiva 0 % 60 % 90 %

Nº sp. 52 83 22

’

Densitat 3 sp/punt 3 sp/punt 1 sp/punt

Cobertura herbàcia

100 % 99,6 % 81,6 %

Prat obert Matollar densMatollar dispers