MANEL CAMP QUARTETJOAN CROSAS

MANOLO ALCÁNTARA

Interpreten RAMON LLULL

1 Bonner, A. (2012). L’Art i la lògica de Ramon Llull. Manual d’ús. Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona.

«... Llull experimentà una altra intervenció divina, però aquesta vegada no va ser una visió, sinó el

que podríem anomenar una il·luminació metodològica gràcies a la qual, en les seves paraules, li

foren donades la “forma i manera” (forma et modus) per compondre el llibre (o llibres) que trobava

que havia d’escriure contra els errors dels in�dels. Si bé en el Llibre de contemplació Llull ja havia

exposat els fonaments de la seva �loso�a i de la seva teologia, la novetat que aportà la il·luminació

fou l’estructuració que els aplicà: la manera d’agrupar les diverses aportacions disseminades per

l’obra i, especialment, les de l’última part, en un sol tot orgànic que va anomenar «l’Art». Ars era la

traducció escolàstica habitual del terme grec techné. Així, doncs, l’Art de Llull era una tècnica; no

es tractava pas d’un cos doctrinal sinó que, com la medicina medieval, era una art pràctica. La

innovació de Llull consisteix en la manera com sistematitza la seva Art1».

Anthony Bonner ens ofereix el marc conceptual que ens ha de permetre de�nir el nostre particu-lar homenatge, amb el qual volem afegir-nos a les celebracions previstes amb motiu del setè centenari de la mort de l’insigne mestre, �lòsof, escriptor i teòleg. Per fer-ho ens basem en la seva obra més representativa de l’etapa ternària de l’Art, i prenem com a símbol la seva dedicació i abnegació per dotar la consciència humana dels valors més nobles i profunds, justament avui dia, que tan necessaris ens són.

En aquest projecte hem volgut partir de la part més terrenal de l’Art, sabent que la intenció lul·lia-na era la d’apropar els homes a Déu. La força de les seves paraules és intemporal i aquells principis que fonamenten l’etapa ternària encara són aspiracions universals.

Els “començaments” o principis, que ens serveixen per construir el nostre homenatge, són:

1- Bondat 2- Grandesa 3- Eternitat 4- Poder 5- Saviesa 6- Voluntat 7- Virtut 8- Veritat 9- Glòria

I aquests són, també, els títols de les peces musicals que conformen el projecte, i que apareixen als elements simbòlics amb què, mitjançant diferents disciplines artístiques, volem celebrar l’efemèride.

L’Art de Manel Camp

Ramon Llull, el Doctor Il·luminat, �gura clau de la cultura catalana i del pensament europeu de l’edat mitjana, cobra, aquest 2015, un protagonisme renovat.

Personatge controvertit i present tothora en el panorama intel·lectual, set-cents anys després de morir roman tan interessant com escàpol, mentre desperta una admiració creixent entre els estu-diosos i el públic en general.

Poques �gures històriques han estat tan investigades com Ramon i pocs protagonistes de �cció ofereixen tantes lectures i possibles interpretacions, cadascuna més interessant i engrescadora. El risc de caure en l’anècdota fàcil i hiperbòlica és constant, perquè Llull és immens. Vida i obra es projecten molt més enllà de la realitat històrica que li va tocar viure i una ombra de set segles resulta un substrat esplèndid per a la llegenda… Però no cal: Ramon Llull no necessita afegits que el magni�quin.

Certament, la realitat i la �cció han festejat sempre, en el per�l popular de l’encara beat, i allò que en d’altres personatges sembla �uir de manera natural, en Llull és complicat i controvertit, �ns al punt que és possible que el set-cents aniversari de la seva mort coincideixi amb la seva canonitza-ció. Si, �nalment, això és així, hauran calgut set segles perquè l’Església el faci sant, i és que en Llull tot és desmesurat.

Cortesà, cavaller, intel·lectual, novel·lista, home de ciència i, sobretot, home de Déu, s’entregà a l’apostolat amb la mateixa determinació amb què, abans, havia viscut els afers més mundans. I ens resulta difícil contenir la imaginació i no dibuixar un conversador amatent, capaç de desplegar tot un mostrari d’armes de seducció, que tan bons resultats li devien haver reportat en la seva etapa cortesana.

Així, l’Art esdevé l’art de seduir, de persuadir i de convèncer, un o�ci per al qual l’autor resulta especialment dotat. Rere una ingenuïtat aparent, batega una ambició sense límits, que sacseja el discurs hermenèutic de les tres grans religions.

Llull és gran, és ambiciós i és polièdric; és fecund i intemporal. Tot i la seva �loso�a d’adscripció neoplatònica en un segle en què l’aristotelisme, ja instal·lat, inspira els grans pensadors, la �gura

de Llull, la seva intrepidesa, parla d’un personatge modern i obert, que creu en la paraula, en el diàleg, que no dubta a escriure en català, la llengua del seu poble, per difondre els textos cientí�cs, que cerca, que escolta… Calia, en una data tan signi�cada com la del setè centenari, una aposta agosarada i fresca, que trenqués el protocol solemne i es fes un lloc al costat dels cultes encen-sats… Calia, una vegada més, l'aposta de Manel Camp.

I, com no podia ser d’altra manera, el mestre de Manresa acudeix a la cita, �del al compromís que ha mantingut sempre amb la cultura i amb el país, i que l’ha convertit en un personatge imprescin-dible dels esdeveniments que, com el que ara ens ocupa, nodreixen i �ten la nostra història. I, com sempre, se’ns presenta amb una proposta tan esperada com sorprenent. Ningú millor que ell per obsequiar Llull; ningú millor que Manel Camp per crear un magma fecund i virolat que reti home-natge a la multiplicitat de facetes del místic medieval.

A banda de la mestria en allò que, stricto sensu, és el seu medi natural, el teclat i la composició, Camp comparteix amb Llull l’efervescència creadora i un gran poder de seducció. A més, la seva música és eloqüent. El seu particular i especialment reeixit homenatge a l’Art lul·lià ens ho ve a demostrar.

Camp entrunyella tot un cosmos triangular, que orbita al voltant de l’etapa ternària lul·liana. El tres es redimensiona i se’ns presenta com a força creadora, com a motiu i inspiració. Tres són les grans religions monoteistes que protagonitzen l’espai vital i intel·lectual de Llull i a cadascuna el tres hi desenvolupa un rol important, des de la Trinitat cristiana �ns a la relació que representa la integra-ció i la pau per a la Torà i la càbala jueva o les tres dimensions de la religió islàmica. L’Art de la fase ternària s’estructura a partir d’uns components bàsics que són múltiples de tres i Manel Camp juga, des de la concepció de l’obra �ns a la solució �nal, amb aquest mateix contingut. El tres es multiplica, es divideix i es torna a trobar, irreductible nombre primer, com aquell motiu de jazz que creix i passa, cobra força, s’amaga, s’intueix i torna a guaitar, sempre el mateix i sempre diferent, a mans dels intèrprets de la seva banda. Evidentment, ateses les característiques de l’esdeveniment, Camp recorre als seus tres –tres!– alter ego, Horacio Fumero, Mathew Simon i Lluís Ribalta, titulars del Manel Camp Quartet, l’instrument que sona la música que ell imagina. La sincronia entre aquests mestres és un dels trumfos de Camp, que concep un calidoscopi perquè els seus amics en disposin i el capgirin, en projectin mil i una imatges, sense abandonar mai la rodonesa del concepte inicial, el compromís amb aquella idea que dóna sentit al conjunt. Un calidoscopi és un cilindre amb un joc de tres –tres!– miralls a l’interior.

Bondat, Grandesa, Eternitat, Poder, Saviesa, Voluntat, Virtut, Veritat i Glòria són els nou conceptes lul·lians escollits com a ordit on s’ha d’entrellaçar la trama dels nou temes musicals que teixirà el quartet. Nou temes. Tres tresos.

L’audàcia de glosar Llull amb jazz és, si més no, interessant. Interessant, que no imprudent… Ningú no pot qüestionar l’afecte del savi pel llenguatge ni la intemporalitat del seu tarannà, deci-dit i arriscat… Llull és intrèprid i és modern; és diàleg, enginy i voluntat; és força colpidora i sensi-bilitat extrema… com el jazz.

A partir dels termes lul·lians i dels temes musicals, Manel Camp decideix la tríada de disciplines amb què completarà l’homenatge. I enalteix Llull amb una policromia de manifestacions artísti-ques que con�gurarà una realitat dinàmica, perquè sap que per al savi allò que realment compta és el fet. Neix així un concepte nou i complex, un argument que cobra sentit en la mesura en què es manifesta. I l’art, la creació humana com a imitació de la Creació, ve a homenatjar l’Art; l’artista honora l’l·luminat. Tot cobra sentit i tot encaixa, com les rodes combinatòries de Llull, tan curioses de veure i d’un calat �losò�c tan profund.

La veu de Joan Crosas –la paraula–, la plàstica de Jaume Falconer –la imatge– i la proposta a partir d'elements de circ de Manolo Alcántara –l’acció– conformen el trio que completarà el tot únic i multi-valent que Camp idea i alimenta. Novament, el tres. Tres artistes molt diferents que ningú abans ha pogut imaginar en un mateix projecte i que, quan responen a la invocació, ens demostren que sí, havien de ser ells. Cadascun des del seu vèrtex fa créixer l’argument i ens convenç: Falconer, abstracció i força, crea el contínuum que facilita l’evolució del concepte, el diàleg entre els artistes i la comunicació entre l’espectacle i el públic. Crosas és la tensió, el sentiment i l’emoció, la carn i la terra. Alcántara desplega un joc conceptual fascinant, mentre construeix, amb nou elements, el pont que facilitarà el �ux de voluntats i emocions, l’entesa que somià Llull.

I tot roda i tot té un perquè, que �ueix �ns al mutis �nal, �ns que Manel Camp imprimeix el darrer alè a les tecles, la darrera empenta que el fa elevar-se un instant de la banqueta. En el moment en què aixeca els braços amb aquell gest tan característic seu, es fa un silenci, efímer i etern. Serà ales-hores que l’espectador, encara corprès, farà seu aquest silenci set-centenari, que l'acompanyarà més enllà dels aplaudiments i comentaris posteriors; un silenci tan eloqüent com la música, que li parlarà de la veritable magnitud de l'Art.

Aina DolsPalma, gener de 2015

DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE L’ART

PROGRAMA DEL CONCERTLa música està estructurada en nou peces, basades en els nou principis lul·lians de l’època ternària:

BONDAT / GRANDESA / ETERNITAT / PODER / SAVIESA / VOLUNTAT / VIRTUT / VERITAT / GLÒRIA

COMPOSICIÓManel Camp ha elaborat les nou peces originals inspirant-se en el missatge, la bellesa i la màgia de les paraules que Ramon Llull va escriure fa més de set-cents anys. Cerca, sobretot, compartir-les tant amb qui l’escolta com amb els artistes amb qui comparteix escenari. L'obra expressa les seves pròpies inquie-tuds musicals i deixa a�orar la impressió que els textos han provocat en el seu món interior.

MÚSICSLa música de L’ART està interpretada pel Manel Camp Quartet, una formació que acumula una llarga trajectòria arreu dels escenaris i una discogra�a àmpliament reconeguda: Manel Camp (piano), Matthew Simon (trompeta i �ugel), Horacio Fumero (contrabaix) i Lluís Ribalta (bateria). Quatre músics de prestigi internacional, brillants com a solistes i inapel·lables en la feina d’equip, carregats d’experièn-cia i d’identitat pròpia. Tots quatre junts aconsegueixen establir una complicitat absoluta, que destil·la mediterraneïtat, tradició, modernitat i personalitat, amb una serenor exultant i farcida de matisos.

RAPSODAA les paraules del mestre Ramon hi posarà veu l’actor Joan Crosas, que interpretarà diversos passatges autobiogrà�cs del místic medieval. La intensitat dramàtica que Crosas injecta a la seva interpretació ens acosta meravellosament a l’esperit dels textos lul·lians i ens permet valorar la força de la personalitat del Doctor Il·luminat.

ARTISTA CREADOR DE CIRCEl �l conductor que farà de pont entre cadascuna de les nou peces musicals, i que esceni�carà i de�nirà cadascun dels nou principis lul·lians, serà la intervenció de l’artista Manolo Alcàntara, que a través del seu llenguatge, i dels elements que ell mateix ha creat, ens introduirà en el món especial i personal que conforma L’ART de Llull.

ESCENOGRAFIAL’escenari es completarà amb el treball de disseny realitzat per l’artista mallorquí Jaume Falconer, que en altres ocasions ens ha portat al món de Llull a través de les seves escultures i pintures. Falconer avui ens proporciona, de manera visual, la connexió entre tots els elements que formen el concert, a través de la imatgeria que ha creat per a aquest esdeveniment.

WEBS, CONTACTES I CONTRACTACIÓ

www.manelcamp.catmanel@manelcamp.cat

www.bgspro.eubgs@bgspro.eu

SO I LLUMS’ha con�at la part de luminotècnia i sonorització a professionals de gran recorregut professional en activitats artístiques, i que han demostrat la seva vàlua professional, però, i sobretot, també el seu compromís amb una estètica plena de sensibilitat, respecte, subtilesa i admiració per tot allò que signi�ca arribar a copsar la intenció dels artistes i col·laborar perquè aquesta emoció pugui ser compartida pel públic.

CRÈDITS PRODUCCIÓ- Música: MANEL CAMP, compositor- Intèrprets: MANEL CAMP QUARTET, Matthew Simon (trompeta), Horacio Fumero (contrabaix), Lluís Ribalta (bateria), Manel Camp (piano)- Rapsoda: JOAN CROSAS- Artista creador de circ, MITJA LLUNA LUL·LIANA: MANOLO ALCÁNTARA- Imatge i escenogra�a: JAUME FALCONER- Paraules: ANTHONY BONNER- Introducció: AINA DOLS - Textos: RAMON LLULL - Disseny de llums: ROGER PUIGGENER- Disseny de so: FERRAN CONANGLA- Edició CD: DISCOS PICAP- Producció executiva: BGS PRO (Bages Produccions) - Producció artística: BGS PRO (Bages Produccions)

NECESSITATS TÈCNIQUES- Piano de cua (3/4 mínim)- Bateria- Contrabaix i ampli�cació- Sonorització (segons el disseny i la programació creada per a l’espectacle)- Il·luminació (segons el disseny i la programació creada per a l’espectacle)

MANEL CAMP

Pianista, compositor i pedagog.Ha estat cap del Departament de Jazz i Música Moderna de l’Escola Superior de Música de Catalunya, (ESMUC) del 2001 al 2014.Convidat pels principals festivals de jazz, ha col·laborat com a compositor, arranjador, director musical i intèrpret amb molts dels grans noms de la música clàssica, la “cançó”, el jazz i el rock, com Lluís Llach, Raimon, Maria del Mar Bonet, Pi de la Serra, Núria Feliu, Marina Rossell, Elèctrica Dharma, Joan Manuel Serrat, Labordeta, Lucrecia, Montserrat Caballé, Joan Pons, Pegasus… i també amb l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya OBC, Orquestra del Teatre Lliure, Simfònica de les Illes Balears Ciutat de Palma, la Simfònica de Tenerife, Orquestra de Vila-Seca, i l’Orques-tra Nacional d’Andorra (ONCA).Va iniciar-se professionalment el juny de 1970 amb el grup FUSIOON, a Barcelona. Començava així una carrera de cinc anys, que va consolidar el grup com a capdavanter del rock simfònic a l’Estat espanyol i, sens dubte, com la formació més lloada que ha donat el nostre país: Manel Camp, Santi Arisa, Martí Brunet i Jordi Camp.La seva carrera en solitari va començar a partir de l’any 1984, amb els projectes Manel Camp Trio, el duet amb la pianista clàssica Ludovica Mosca, el duet amb el pianista de jazz Kit�us, l’Acústic Jazz Quintet, el Manel Camp Quartet, duet amb Llibert Fortuny, i els espectacles Fades, Banda Sonora, Tornassol, Tangram, JZ Bach, Jazz Nadal, Ressorgir 2014, i molts d’altres.L’any 1985 edita el seu primer disc a piano sol, Poesia secreta, i comença una carrera personal que l’ha portat als festivals de jazz més importants.Com a solista ha participat en nombrosos cicles de concerts i festivals internacionals.També va prendre part al cicle Music for Spain 94, de Boston; va inaugurar la temporada de concerts de la Casa dels Artistes de Moscou l’any 96 i va portar la seva música a la Setmana Internacional de Conservatoris 2002 a Sant Petersburg.Ha estat director musical de l’Aula de Música Moderna i Jazz de Barcelona i va crear el Taller de Música Moderna Esclat de Manresa, a més d’impartir cursos i seminaris arreu de l’Estat espanyol.Té editats més de 35 discos i és autor d’una dotzena de bandes sonores.

MANEL CAMP QUARTET

MATTHEW SIMON, trompeta i �ugelHORACIO FUMERO, contrabaixLLUÍS RIBALTA, bateriaMANEL CAMP, piano

La relació personal i professional entre els quatre músics ve de lluny. Més de vint anys compartint projectes musicals consolida una relació cada vegada més estreta, en la qual la connexió personal, musical i creativa l’aconsegueixen mitjançant el respecte mutu, la fascinació l’un de l’altre, el bon treball, i aquesta energia inesgotable que els fa créixer com a conjunt.L’experiència de cadascun d’ells ha convergit per empeltar-se d’un so, d’una idea i d’un llenguatge compartit.Horacio Fumero compartint escenaris amb Tete Montoliu durant anys, i desenvolupant una carrera personal amb multitud d’artistes internacionals per esdevenir una icona del jazz al nostre país.Podem dir el mateix de Matthew Simon, trompetista de referència obligada quan parlem de l’escena musical dels darrers anys. La seva presència és habitual als escenaris i en el vessant pedagògic.Lluís Ribalta completa el quartet, un músic amb llarga carrera musical, plena de col·laboracions amb artistes nacionals i internacionals. Ha esdevingut un bateria polifacètic, que aporta contínuament vitalitat, energia i emoció al quartet.Tot i els llarguíssims currículums d’aquests quatre músics, és el factor humà el que més traspua quan estan junts. Tants anys de tocar plegats augmenta incessantment la capacitat de comunicació, seducció, gaudi i il·lusió per la música.

JOAN CROSAS

Va estudiar solfeig al Conservatori Superior de Música del Liceu, harmonia amb Manel Camp, pedagogia musical amb Jos Wuytack. Durant quinze anys formà part del grup de música en català Esquirols, amb el qual va gravar vuit discs. Al mateix temps va dirigir i presentar espectacles musicals pedagògics en col·laboració amb el grup d'espectacles infantils i juvenils Rialles. Més tard va actuar al circuit La Caixa a les escoles en diversos espectacles musicoteatrals.A partir d'aquesta experiència musical es va incorporar al món del doblatge a Barcelona, i va prestar la seva veu en català i en castellà a actors com Morgan Freeman , Anthony Quinn o Patrick Stewart i va intervenir a sèries com Star Trek: La nova generació. El seu to de veu és greu. Més tard es va consagrar com a director de doblatge . Al mateix temps es va incorporar professionalment al teatre de text, al teatre musical, al cinema i a la televisió, treballs que va alternant.Destaquen els seus treballs a les obres teatrals : Mar i Cel , Germans de sang , Chicago, My Fair Lady, Sweeney Todd —sota la direcció de Mario Gas— o a Los Miserables, espectacle que es va mantenir durant dues temporades al Teatre Apolo de Madrid, i va ser un èxit rotund. A més a més, el 2004 va protagonitzar l'adaptació que Antonio Mercero va realitzar de l'obra d'Antonio Gala, Los verdes campos del Edén. Una de les actuacions més aplaudides va ser a l'obra Don Quichotte contre l'ange bleu, dirigida per Jérôme Savary, que es va estrenar a París el 2008. Paral·lelament potencia la seva carrera cinematogrà�ca, i participa a Barcelona, lament (1990), Makinavaja, el último choriso (1992), El perquè de tot plegat (1995), Libertarias (1996), Gràcies per la propina (1997), Carmen (2003), Chuecatown (2007), Canciones de amor en Lolita's Club (2007), Mil cretins (2011) i, darrerament, a Águila Roja: la película (2011).A la pantalla petita destaca el seu treball a sèries com Estació d'enllaç (1995), ¡Más que amigos! (1997–1998), Ventdelplà (2005–2008), Amar en tiempos revueltos (2006–2007), La Riera (2010–2011) o Acusados (2010), al costat de Blanca Portillo.

JAUME FALCONER

Diplomat en Magisteri (1982) i llicenciat en Història de l’Art (1985) per la UIB. Ha estat professor associat de l’assignatura Tècniques Artístiques,dels estudis d’Història de l’Art a la UIB (1996-2001).La seva activitat professional se centra en el terreny de la creació artística, amb exposicions col·lectives i individuals (d’escultura, pintura, collage i fotogra�a) i amb col·laboracions grà�ques amb institucions públiques i privades.Exposicions individuals d’escultura: Ferros (Manacor, 1986); Actors (La Misericòrdia, Palma, 1992); Fi (Felanitx, 1992); Blau (Artà, 1994); Creu dels Pobles de Mallorca (Santuari de Cura, 2011); L’arbre de la santedat a Mallorca (Catedral de Mallorca, 2013).Pintura: A (Palma, 1992); Cossiers (Algaida, 1996); El camí (els camins) de ramon llull (Inca, 2008); Història de la Salvació (S. Tereseta, Palma, 2014).Collages pictòrics i escultòrics: Rèquiem (Algaida, 1991); B de Bàrbara (Felanitx, 2008); Creus (claustre de Sant Francesc, Palma, 2011).Publicacions: juntament amb Llorenç Payeras fundà el Taller de la Terra (1993) amb el qual han publicat devuit llibres, com també estudisd’investigació i divulgació del món de la cultura popular, les races autòctones i l’etnogra�a de les Illes Balears (de les ovelles al formatge; de lacultura del porc a les varietats vegetals; d’esdeveniments agroramaders a projectes de desenvolupament i diversi�cació rural).Disseny: autor de nombrosos dissenys grà�cs, principalment, cartells. Des de l’any 1984 és tècnic de Disseny Grà�c de la UIB. L’any 2000 fou nomenat responsable del Gabinet Tècnic d’Imatge de la Universitat de les Illes Balears, càrrec que va exercir �ns al 2013.En el camp del teatre, des de 1982 treballa amb diferents directors i companyies illenques. L’any 1997 funda el grup Teatre M..., amb el qual ha muntat: Representació de la Mort (1997); Entre-més (1998); Comèdia del Gloriós Sant Honorat (1999) i Comèdia del Beat Ramon Llull (1999).Els anys 1999, 2000 i 2001 va crear les escultures i la imatge que centren l’escenogra�a del Festival de Poesia de la Mediterrània.

MANOLO ALCÁNTARA

Creador i intèrpret de circ.Es considera a si mateix artista autodidacta. S’introdueix en el món escènic i circense a través de diferents col·laboracions, treballs i tallers de formació que el van portar a l’Argentina, Japó i França juntament amb Barcelona.Va treballar amb diferents companyies: Subus, Xirriquiteula Teatre, Circ Tuqui, Comediants, entre altres.Ha participat en creacions col·lectives com l’espectacle ARRAN al Circ Cric, o els espectacles UTOPISTA i A BANDA al Teatre Nacional de Catalunya (TNC).L’any 2000 va ser cofunador de la companyia CIRCO IMPERFECTO, amb l’espectacle GENUINOS IMPERFECTOS, que va mantenir de gira durant cinc anys. Genuinos Imperfectos va guanyar el premi al millor espectacle de carrer a la Fira de Teatre de Tàrrega i un Aplaudiment Sebastià Gasch a l’any 2001.L’any 2005 va crear la seva pròpia companyia, SOLO MANOLO, amb l’espectacle LOCOMOTIVO. Va participar en diferents gires i festivals arreu del món durant quatre anys i pel qual va rebre també un Aplaudiment Sebastià Gasch l’any 2006.L’any 2007 participa a l’espectacle TRANUÏTES CIRCUS, de Lluís Danès, estrenat al TNC.L’any 2008 participa a l’espectacle EL COL·LECCIONISTA DE PAISSATGES, de Xavier Erra i Albert Gumí, produït per la Fundació La Caixa, espectacle que continua en gira.L’any 2010 crea, dirigeix i interpreta l’espectacle PLECS, un espectacle coproduït per CAER (Trapezi) i TNC, pel qual va rebre el premi FAD Sebastià Gasch a les Arts Parateatrals l’any 2010, el premi Zirkolika al millor espectacle de circ de sala de l’any 2010 i millor espectacle del Festival Internacio-nal Outono de Teatro - FIOT 2011.L’any 2013 participa a l’espectacle WASTELAND, de Lluís Danés, estrenat al Mercat de les Flors.L’any 2014 crea i dirigeix i interpreta RUDO, un espectacle produït per la pròpia companyia Manolo Alcántara i coproduït pel GREC Festival de Barcelona, amb la col·laboració de La Sala i Ca l’Esctruch de Sabadell. Amb Rudo guanya el premi al millor espectacle internacional al la Feria de Leioa i el premi Zirkolika al millor espectacle de circ de sala de l’any 2014.

MANEL CAMP QUARTETJOAN CROSAS

MANOLO ALCÁNTARA

Interpreten RAMON LLULL