m onograli - servei d'arxiu municipal de palamós€¦ · venl-lo trobat, no aspira a més d(....

imm S D L Ï

5 M z

A N Y II

S E T M A N A R I P O P U L A R I N D E P E N D E N T

Palamós 29 de Setembre de 1£28 NÚM. f."

OO P R e U S DE S U S C R I P C I O R E D A C C I Ó 1 A H M I N I S T R A C I O

0 0 MAURi 1 VILAR. 2. SESJN. Palamós, trimestre ptes. 0 0 0 a Fera, trimestre id. % ¡ Anuncis, comunicate i reclsms a preus aegòns tarifa. Estranser, un any 15'00 Id. ragarnenls a ta bestreta.

OO

A L i t a g o n i 5 m e 5

De peüls que sempre ens ha fot ilusló visitar nna població diferent de la hahiUial de nosira residóncia. Amb pUe r hem aprofitat moltes vogades les lardes dels ïdijous que se'ns han ofert lliures, p « r a fer una escapade —a peu, naturalment — a qualqua vi la dels encóntorns i poder allí donar galisf.acció a nostre ten-dre esperit observador . Rara coincidència! Tots hem concordat en trobar-hi fanals trencats, carrers sense acores, cases senzilleií, baixes, gossos cridaners, car-rera deserts en p!é dia, m- i i iu de holigiio?, raá atraient. . .

I al creu-^r-nos amb algú del poble que retornava a la seva llar, d'aspecte ben tran([uil, l 'hem mirat de-tingudament per a veure si feia cara d'avorrit , per viureven una munió de eases sense alicient, mancades de toia comoditat, i s mso poder disposar a l'acte, en cas de necessitat, per falta de.comunicacions, de certs articles indispensables ni dels serveis que o fere ix tot centre una miqueta important i que tenint aquest tan aprop no se li hagi acudit d' fixa.'-lii l·i seva estada, estalviant-se així moltes. preocupa".ion«, fent-se, per tant, a nostre entendre, la vidia més '"^nriolada amb les varietats que en sí tanca toia població regular.

'•I'

- Peró, al venir l'estiu, "aquests poblets que hom con-siderat insípids, es veuen animats per la visita de fo-rasters disposats a fer-hi sojorn. Recordant la vserie d ' inconvenients que nosaltres hi hem trobat, ens sor-prèn també que senyors de la ca^Mtal hagin tingut el «gust» d'escollir-los.

I que, el que po^ sortir a oíiiuMjíi"-, no sols fuig de la xafo j íor de la ciutat. Al l í d " ixa oi nn^oci, - mar -tiri d è c a d a d ia— i ai'ribant al poble dcixurá les sa-bates, coll i corbata, biir.'Bt, american», etc., lo més einpalagós del vestir, i es sealirá sa'isfot de poder anar ninb comorlitat per un poble senzill i s'-nse j)rp.-lensioiïs, on les dis 'án"ies no el inatai-án, es coiis:"r-vará bon ven ilat d'aires sans i, sobretot, esiará tran-quil, sense la pesoinbrè' del tron, aquest meí!anis;ne que dur^^iit lot el dia amb el seu xiulet fer idor li re-cordaria lo aprop que.té la capital i que sols veuro oi fum de la máquina si l ' imaginaria s'oriint do hi xe-meneia de la seva fábrica. . .

Se li en dóna de les incomoditats qm» <ds niés «mnndans> pugnin veure-hi. Ell cfírca ol repòs i, Im-venl- lo trobat, no aspira a més. L luny d(d trúfíw' urb.i i en un ambient de franca relació, el seu esperit fi'uiíix del més complet leniliu.

Aquests pobles senzills, sense atraient.s pels '••¡uo viuen en vi les pretensioses d'ésser ciuials, a l'éss=T visitats per aquests, són el )>lanc d'un despreci i (I'i:r ;i punyent critica d' inferioritat. X o hi troben ros a í.';>t i el jnés petit defecto ol saboregen com dient: NVi- ^d-tros ho tenim miIlor.>. Consideren paí:r-'sos els <\\'<·' veuen i ois que fan el })agás són ells. Poi·i') lo bfj ' t i f .i"l ca. : és que no trobeu ambiont adequat p ' ^ a e)!s. P^c-sumii'iin de venir d'una ciutat —petita, '-.om sp sm;>o-sa— o població important, peró oncnrM Sí-r/i rednida peí- a les s e v j s aspiracions. Aconselleu-lo^-hi la .'Hp!-tal de provincia. Kls hi agradai-á n.olt n és (jue el s( u món, peró, al seu etitendre, no én nria c i in» i Mcabarla.

" l i i nianí'a el trànsit, la demostrnció V'WA de <íiiii:it. I el dia menys pensat er.s(q)c-giieu fMj.b elis a Pjut.o-

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

COSTA BRAVA

iona. Han rodat la Ceca i Ja Meoa. Sense acompa-. yant , caminant a tothora per a no enredar-se pu jan t a «tramvis' ' i busos* i rodant d 'un cantó a l 'altre V>reguntrifu arreu, ho han vist tot i —oh! fa ta l i ta t - - , (^stan oompleianF-iwt dooep^ionats. Sembla tahnent quG'ls h e n g inyat. E h hi demaneu l 'opinió i us diuen:

- Psé! Ma.ss:^ trànsit . Jlolt cansals. Total, nases mí>s ?ïltes que his de poV)le, ülgunea de .boniques, de tnnt en tant carrers i plassos ainl) estatúes; molla gent, fins )n'ifi.s.i, c/H) con i^nit, no nt p o u parar, et reventos. Ja t¡ní5 bou gin'M d'enLorniir-mo'n i em Sf^inbla que ni on un me.s c.in t rouré atpie.st m(3c! mee! ROguit do les orollüs. Jo os ic bon nure ja t .

Mu'a els altres com pci- a demanar-los-hi l 'aprova-(•.[n, aquí!.its asaonleixen, i afegeix::

- Ja íistem bé per aUí dalt, oi? J . MUNDET

A mor A li i M . S . U j i n v c ) I t a I I I é s , a l a g a f a r la p l o m o , e l i t i : i i p e i i "

5aiiu>nt vci la ver-< tu , n f r enn i i - t í : a ques t e^ s e n s i b l e s r . i t l l c s c o m a

l iu i i i i l I a l 'uctuu . ' i a p e n y o r a .

Qiianles voltes ])i'onunciem aquesta paraula sens endevinar, ni suposar tan sols, l 'abim de sublimitat qu'ella enclou!

Ks a p n ^ a aquesta saba nova que brolla en ol í'Ui n de" co", l 'estímul qu 'ens infiltra una braó, una força imonegu ia i que és, sens dubte el cnmí de l'heroioiiat.

Tot ésser humà t? qu'exp'^rimentar la dolçor o do-lor, dolor plao'it peró, d 'aquest amor qu'és el f ru i t del sentiment. Kls vells al r emembrar aquells temps amo-rosos do llur jovenesa, plens de llum i del goig del viure, s e i t e n qa 'e ls ulls els hi queden amarats de llà-grimes; un ís l làgrimes dolcss, qu'enolouen tot el f ru i r d 'uns jorns de joventut, que han passat per no to rna r jamai per ells

He sentit a dir a donzelles, que no han estimat mai. PobresI Si aixó és c»rt, quin goig més gran es deixen perdre! No saben que l 'ésser jove que no estima, és una cosa despre3iable, qu« té per cor un troç de carn que b-itega peró no sent; no saben que la joventut sense l 'estimació, és una gàbia daurada, sí, peró amb ocells de fang; no saben que la joventut sense amor és un roser que per'd les s'=íves foroioses fíors al pri-mer buf del dolor, i resta solsament amb les espines.

S'ha dit que l 'amor és ceri: no hi ha plomes aptes

per descriurfi 'l. En efecte l 'amor és una sensació, un estat do l 'ànima, i els estats de l 'ànima no es p o i e n detal lar ni descriure. El diccionari no cont'^ {)rous mots exactes, p3r explicar l ' immensa dolcesa d 'una mirada, d 'un somriure, d 'un petó de la persona aliña-da, per cantar -'Idil-li de dos cors que s 'estimen.

No confonguem mai l 'amor passional o el de conve-niència, amb 'rtl ver tader ; els pr imers Icn- ^m per guia la passió bestial o els diners; el segon els batecs dfl cor. Aquells rebaixen a l'hom® que te prou cinisme per alim'intar-.os o fingir-los; l 'altre el dignif iquen i li dóna un punt de S'iblimitat. Que feliç és l 'home que sent bullir d intre seu la ñ¡?ma, (flama dels bons desit-jós), de l 'amor pu- i noble! Eil aixeca un edifici im-mens, R-igrari do l'esii-n ioió, i podrá mirar amb ulls satisfets aquesta obrn, d« grandiosa alçaria qual cim ea confon amb J1 cel, i que encara feble en tpar ienoia , als seus peus moren totes les baixeses, perqué té per fonaments dos cors i dues ánimos.

Allunyeu de vosal res, joves i donzelles que aÍTó llegiu, el fals a nor que lé per c imenti la passió o hin-terés mesquí; a^ mateix temps que és pot enderrocar , pe rqué és feble, p">ri.a amb ell un baf miserable do sentiments podrits, que us podria contaminar . Peró si algun jorn truca a les por tes de vostre cor, un amor pur , 8Í!, guardi u'ie, que ell és la flor de la jovenesa; fecundeu amb ros t r e s bons sent iments aques ta flor que té les arrels en lo més íntim de l 'ànima, i no per-meteu mai qu 'embrut i sa b lancor immaculada les ta-ques del llot miserable, que si bé les tempestes i vants de la vida no poden dasfullar-la, en canvi sos pètal» es marceixen al bés fast igós de la passió o del diner. Si la guardeu ufanosa, será ol millor record dels temps alegres i falaguers, curulls de la joia del viure; será un bàlsam, mil jansant el qual fins en vostra vellesa sereu joves; que si el cos envelleix, l 'ànima i el cor poden florir una eterna joventut , sols remembran t aquella sublim paraula : AMOR!!

KL COMTE RAÚL

C . a r n e t d i in e x c u r s i o n i s t a A P A L A M Ó S P E R M A R

Despi'és d 'un iemps d 'excursions a muntanys , una soi iida marítim!», re a ésser com una llimonada f res-ca en aquesta época de canícula. Sembla que l 'alena-da salabrosa del vent de mar refresqui una mica Vesperit i dcsenteli una mica els seniiisi esmussats per la xardor .


COSTA B R A V A

Sontals còmodament en una cadira a la popa dsl v.dxell veiem passar per davant dels nostres ulls, com im film on colors lola la costa.

A primera liora del matí, quan sortim de Barcelona, a fora port hi ha més rergant ins amb totes les veles desplegades, atonies a recullir la més ínfima alenada, i el sol que tot just comença a deixondir-se i encara vé la cara tota roja de son, les hi dóna un toc d'or que les fa rossahar de damuni la mar grisa, d'un gris em-peresit.

Al lla.rc do la costa hi ha un tel de boira que ens desfocft la viista de les primeres poblacions de la Cos-ta de Llevant, peró que aixís que el sol és una mica all desapareix, i podem veure la Jlargí^ cinta de sorra que de Barcelona fins a Blanes s'Gxien a trenc d'ai-gua, amb les poblacions costeres al damunt.

A BJf<nes, un cop enl.rem a la Costa Brava , el vai-xel l s'atan^^a a terra, i distingim amb claretat la delta del Tordera, amb una clapa de • vert tendre; Santa Cristina, amb el pi grossissim davant de l 'ermita; Llo-ret darrera els arbres del sen passeig, i lluny, comen-cem a disiingir, sortit enfora, el Cap de TossS.

Encara ens hem acostat més a terra, el garbí co-mença a bufar i l 'estela blanca que deixem endarrei'a, es barre ja amb el blau de l 'aigua.

Ens anem apropani a atjuell cap que véietTi lluny. A la farola de dalt el cap distingim uns ves; i is virolats i ua« mocadors blancs que voleien. Nosaltres, des de coverta, coniostem a<iuolla salutació i seguim avant, i quan j a hem passat, de darrera la muntanya del far, ens apareix la vila de Tossa (de la qual ja parlàrem en un nltre «Carneu) i inirom altra volia avant on ja es veu la punta de Sani Telm.

I absns no hi arrivem, passem per davant d® tronos de costa que ens maravelloQ. Espadats alls, de pedra verda i torrada, covus fo.sques on l 'aigua hi entra quieta, amb un bot blanc com una gavina, que s'hi deixa poriar per la corrent, cales fondes i eslreles amb una platgeca al cap-de-vall, penyes amb pins que quasi toquen a l 'aigua. Tot aixó trobem fins a Sant Fel iu .

Ací GS varia una mica el decorat per j no es mancat tampoc de bellesa.

Roqu' js rojes i aspres, co n uns graus crispells ben ro3sejai.s, besats per l 'escuma blanca amb que el gar-bí e n j o i i la luir ; lei bon qj-3s p l a t g j s de Sant Pol i d'Aro

Peró ja no ens p3Í9ni es .ar m§d a popa. Palamóá, terme del viatge, ja comença a veure's davant d'un fons verdós de la Punta de Castell i «1 far de Sant S e b i á i i d quo guiaita per entre els puigs Gener i Bo ier .

L a vila va engrandint-se; ja es veuen els arbres del pa339ig; j a a la boca del port distingim uns quants

bots que ens esperen curulls de belles palamosines, que com a ondines que hagin abandonat là .seva cova maragdina, venen a donar-nos el primer Deu-vos-guard de la vila, i qu.^ nosaltres volem re.Millir abans que ningú per venir de les mans que ens el envien.

La punta del moll está plena de jovent que va mu-dat i de banyistes, molts diíls quals es capbussen por a venir a rebrer 'ns nedant. I enlre els de terra vei®m cares conegudes, i amics que ens allarguen la ma per a a judar-nos a baixar.

A mitja tarda, quan més bé ens trobàvem a Pala-mós, la sirena del Vapor, (aquella sirena de só tan armoniós, per a nos liires, al sortir de Barcelona) ens crida amb la seva, on realitat, veu rogallosa i (ju© ara trobem més rogallosa que mai.

El port está més plé que al malí de palamosins i palamosines que quan ens anein apartant del moll ens despedeixen fent voleiar mocadors.

El vaixell s 'encara amb la punta de Sant Feliu, de cara al garin que va bufant cada vegada niés.

El sol s'en va a la posta. Tornem a pasaar pels ma-teixos llocs quo a l 'anada, peró la llum t«bia de la tarda esmortuei.t els colors i matitza les arestes do les roques.

Menlres paSsom per la Costa Brava, encara és clar i podem recullir la s i l u t i c i ó del jovent dols pobles, per davant dels quals passem.

Es va fent fosc. La mor está una mica més moguda, les poblacions de la costa van encenem els llums, que fan com una processó de l luernes minúscole», que. vagin en direcció d'un gran formiguer de llumels que es veuen al lluny i són els llums de la ca[)il.Hl.

Uns núvols negre.s ens tapen los eslrelies, i la lluna ona dóna una ullada por entremig d'un e«ijuin« quu lli ha fel amb una de les seves punxes.

K. .ÍUANALa 1 DAÜAS

M l í i a k i , o n o g r a l i a l i i s t o r i c a dc.la

V i l a c!e P a l amo5 i cncüiiti>riiii

pc;

jM-osién f é IX Paradetla i R o L . r t

I ORÍOKN DE LA VíLA

L'actual vila de Palamós, que segons l'últini cens estadístic com;)ta amb prop de sis niil haiii ianis, fou coneguda des d'aiiiic amb ei nom de <PaJamors s


COSTA BRAVA

unes vegades, i mé» f reqüentment amb el de Palam-^s. Algüi-is historiadors com el P. Roig, i segons el ma-

ii-ix lûj^^des li airibueixen un origen moU antic. Diu •1 priuii-r: rSón ciutata laietanes Girona, que la funda

i ampli^n-en els seus fiPs Gerions; Palamós, que es doia Palomo, s. grnis F la r i Liiiú Dextro, A. O. 300, i segons altres Paleopoliin, p e r ) quo aquesta no sería la citada per ñtrabon eii el llibre V, «De situ oH>ii^», por Irohnr-.sG situada a les Ules Mode«, no lluny d'Kinpui'ies.»

;.Porqiin so li ha donat el nom de Palamós? Gom de la major ])Hrl de los poblacions no pot dir-se amb (iortesa.

MI Sr. Pagos, no t robant on el català cap paraula quo fos ajjlicablo a Ja mateixa, s'osforça en cercar llur oti-nologia on el llatí, dol (pial s(ms cap dubte s 'han foi·inat noms diver;os, semblant-li i robar la pa-raula j)renisa que degué inspirar el nom del poble perquó coiUó i resumeix tot el pensament principal del IMusIre fund ido r . Aquesta p i r a u l a és l 'adver-bi llatí .<palam'>, que, segons el Diccionari de la llen-gua, .significa o'davani», «clarament-^», «obertamem ta las claresa-, i <pie en la ment de Pere el Gran, de-gué signifiítar '<no més amagatalls» acabi ja l 'abandó do la badia j)er la potestat real sul>jecta a obscurs castcllots. Sàpiguen rjuani.s a aquesta rada arribin (pie aqui regeix i s 'ostenta el gran p o i e r d'-l Comte de Haríielona i Rei d'Aragó. Les dugués lletres que se-gueixen al Palam res signifiquen, i sols s'hi afegiren pnr al jniiloi- acabament eufónic.

Altres iiibfüten t reure l 'origen del seu nom de llur antic castell o palau (casa forta), i així sembla indi-car-ho ol «eu escui. d'armes, mentres no manca qui ho atriixifiix % Ull poble d ' igaal nom que hi ha prop de (Vxrdona, o a un cognom català, ja que molt al)ans de llur suposada fundació existia una família a Tarrago-na que portava aquest cognom.

ot P A S S A N T

L'incendi dol teatre «Novedades» de Madrid que,ha fet córrer un calfret d 'horror entre la gent qu(ï aio^-tuma llegir els 'díarís, i fins els qui els senten llegir, segurament que donará lloc a que es dictin noves disposicions a més de les molies que ja exisleixen a fi de prevenir i evitar noves de.sgracies.

Bé eslá (pie os prenguin loles les precaucions per assegurar la t ranquil i íat dels qui concorren a los sa-les d'espectacles; peró la causa princiqal, qui la çor-retgiráV

Les deficiencies o mala disposició dels locals pú-blics és cert que pohen ocasionar moltes vegades des-gracies com la que ara comentem: poró. el mal prin-cipal no radica en l'ediflci sinó en-el jníblicí, el públic que hi coucorre, (ûo, amb l 'arrauxamenl col·lectiu, amb la bestialiíat que es desferma en el moment del pànic, fa que rostin sense ofecte les bones disposi-cions de qualsevol lonal.

Tant com ol públic no sàpiga comportar-se com se dou en cassos lals, no aeran de gaire eficàcia les por-tes amples ni els corredors il·lumitais; pei-qué una allau ne públio enfollit és com una riuada, no té atu-rador .

Mentres l'instint do conservació mal ontés moltes vegades prevaleíxi sobro ol respecte que ens devem «Is uns als aUros, el perill exiátirá, i aquest tort cos-tará molt d'adressar-Jo.

L-

Palamós S . C. 3 F. C. Palajriigell o

Una brillantíssíma victoria sobre el campionissim.

El vent, qu© bufà estúpidament toia la tarda, des-lluí quelcom aquest part i t que, no obstant, resnliá interessant en tot mo:není.. R1 campió provincial i re-cent vencedor en el torneig Copa Catalunya, va veu-re's venrjut per pr imera vegada, pel Palamós S. G., l 'onze joveníssim peró entusiasta, que cada joi'n ve afermant-se com un valor digne de tenir on compie. Poc a poc, peró amb passa segura, l 'onze groc-blau va consolidant-se. Un dia es fa remarcar vencent al Figueres; més tard, es vençut en el seu propi canip es el Ceida: i, per no anar més lluny ara és ei Pa la-frugell F. C., l 'equip iaveiKÚble, el que lasia les ainai-g.)i'í! de la desfeia sense ai.enua;ils.

i /enconi.re fou anivêllat. Kls Cimpíons tingiíen n momems ;le d í.iiini inUnis l>on couirarres ia ts pels lo-cals quo al sou torn doinin;ivon, no tan osiensibje-nien!, p-'i-ó amb més ooniinuitut. Ara bé: Mentres ol domini pubifí-ugellenc no serví per res, per etiresiai-se a fer joc alt (pian el vent aconsellava e) contrai i, el domini palamosí fou bon api-ofiuu pels seus davan-ters. Gompauy va lenir benceri d ' imposar el joc ras i sense filigrana quH convenia i óom que Rosalettcií, le-

m mtsm


fo-^TA BRAVA

E

nia un gran dia va fer rut l lar a la davantera fins aconseguir el triomf sorollós que signifiquen els dos gols palamosins.

El pr imer l 'obíingué Molla, als trenta minuts de joc. Ribera cedf^ix la pilóla a Ro.salench qui e^ t roba en posició difi(ïj] per xutar, deixpnl-la per Molla que xuíá esvil·lixa't i la bala entra fi-egant un pal loteral. Ena apar que Martí II t ingué uti excés de vista. D'ha-ver;se 'ho proposat laiupoc haguera deturat el tret. Era inparable. El segon l 'apuntà IIostIgiioIi aprofi tant una passada rasa d'Aliu, j i bon e n i r a d i la segona part .

Altres ocasions ilngueren els lof.als por augmentar l 'escore que la dissort, on forma de pals, cuiiá a des-fer. F ins Rosalench xutà un p^n^l a les mateixes mans de xMartí II. Als campions solsament s'ols pre-sentà una opori unitat per aconseguir el gol de l 'ho-nor i la pilota, for tament impulsada per Ral, va rebo-tre al t ravesser .

Els locals feren tot el que podien. Uua actuació digne d'ésser aplaudida sense rostírve<5. Descollá en pr imer terme Rosalench, en aquest part i t el millor de tots. Seguiren en ordre de mériïs Gai i Company. Els mitjos ales i Alíu també són mereixedors d 'esmentar-los com a sobressorLints. Més allunyats ja, Dimes, Mo-lla, Ribera i Roger, per aquest ordre. Por ro no va te-nir ocasió d 'entusiasmar-nos perqué no va ésser, gairebé, molestat. Una sola jugada difícil que se li va presentar va resoldre-la admirablement, en rápida estirada. Per acabar aquests comentaris cal remarcar el gest digníssim de Dimes i Ribera que sortiren al camp malal ·s i sense defallir bregaren amb gran en-tusiasme.

Arbi trà amb voluntad el Sr. Vilahu i els equips fo-ren: «Palafrugell F. C.> —: Martí II, Esparragó, Esta-nyol, Castelló, Pons-II, Espada, üiral , Bo nal, Cabanes, Buesot, Ral. «Palamós S. C.» —: Porro, Dinie», (rai ( rou. Company, Ventura, Aliu, Ribera, Rosalench, Mo-lia, Roger.

KEEPER

o t i c i a r i Moviment del port diu-ant la quinzena que acaba

de finir; (de divendres a divendres). Vapor anglès «Bankdale». Nacionals: «Freixas, P ,

«Berga», «Cabo Blanco» i .<Anciola n-" 1». Veler «Ra-mona» i pailebot «Joven Paquito»,

El dissabte passat plogué abundantment havent

refrescat , de moment, la tempera tura . Aquesta setma-na, poró, sembla que en comptes d'on ca ra r-nos amb l 'hivern tornem enrera i hom qucixar-se de calor tot i que ja es començaren a desmuntar algunes casetes de bany de la platj-^ pensant «{ue ¡teníem l 'hivern a sobre.

Res de notable ha oco ' regut aquesta setmana que mereixi la pena d'ésser ressenyat . Els nostres lectors de fora, que són els qtii jnés s'interess'ín per nqu^^s'a secció, t indran un desencant, t inguin en coinpieperó , que si res passa, res podem contals-hi.

lli ) li \ïï' A N T O N ! 6 Ü E L L

Tenyits i j-enlató Jc tota classe de trajos i oe^lits i els seiti similars.

D ois i altres serveis a les sis hores. DESPATXOS:

Saliflteries Vcllcí, 8 Í Progi*:.. 3.1 - (i I R () N A Pa.saeig Caclclar, 9 — P A L A M Ó S

TALLERS: PcJrct, 7 - G I R O N A

S. Plaja Vi l lena Centre Generel de Suscripcjons

Venda i suscripció a tota mt'/ui JiO jií'ríóJlcsis í·c"'.y'·?s nacionaU i esti·angerc<c'.

iJorresponsal de /ff<o pr:nctj;als L'dili>na Is d, Ba rcelojia i jMaJvit-^.

^^^ go ^ ' ^ o ^ ·o··daDeoeepo··e··eo··ooooooooo ·o·o·og··eoooOpco ^ ^ ooo 9*%

o y a l Oport J J a r ooooe·OOO·oBX'*

Cervantes, 38 i O i l

B e e i i d e s (3e 'giicies d e m a r c a - O e r v c i a c u r a t - LI OC d e r e u n i ó Le 5 a j i n a n t s t J c i s 5 p o i t 5


Costa B r a v a

smss^mzag!

MARIA ARTIACH la exquisila galleta,' dulce y sabrosa

amiga de paladares refinados.

Qàrlton Ted B b c u i t ^ ,

Desayuno ideal, postre exquisito, complemento indispensable de una buena comida, la auténtica

MARÍA A R T I A C H

la galleta por excelencia, está en

todas las mesas, a todas horas.

P IDA v a S IEMPRE GALLETAS

MAKIA

^y^i'oioa^diica y¿Kaz£eníe /¡ara e¿ ¿é M A R I A ARTIACH

à

rs


i^anXJtXi

5 Mm

ANY II

S E T M A N A R I P O P U L A R I N D E P E N D E N T

Palamós 29 de Setembre de 1£28. NÚM. 4('> OO

PREUS DE SUSCRI IPCIO OO R E D A C C I Ó I A D M I N I S T R A C I Ó

Palamús. trimastra 0 e M A U R I 1 V I L A R , 2 . SE«ÓN. Palamús. trimastra pt«s. 0 0 V I L A R , 2 . SE«ÓN.

Fora, trimestre 2'25 Id, \ 1 Anuncis, comunicat! 1 reclams a preus secóne tarifa, E*trang«r, un anu 1(1. Pagaments a la bestreta.

• OO

A n t a g o n i 5 m e s

De petits que sempre ens ha fot ilusió visitar ima població diferent de la habitual de nostra residència. Amb plaer hem aprofitat moltes vegades les tardes dels [dijous que se'ns han ofert lliures, p«r a fer una escapade —a peu, naturalment— a qualqua vila dels ©ncontorns i poder allí donar «atisfaceió a nostre ten-dre esperit observador. Rara coincidència! Tots hem concordat en trobar-hi fanals trencats, carrers sense aceres, cases senziUeí, baixes, gossos cridaners, car-rera deserts «n plé dia, m'in^a de botigues, res atraient . . .

I al creuar-nos amb algú del poble que retornava a la seva llar, d'aspecte ben tranquil , l 'hem mirat de-t ingudament per a veure si feia cara d 'avorri t , per viure en una munió de cases sense alicicnt, mancades de tota comoditat, i sense poder disposar a l'acte, en cas de necessitat, per falta de comunicacions, de cérts articles indispensables ni dels serveis que ofereix tot centre una miqiieta important i que tenint aquest tan aprop no se li hagi acudit de ñxai'-hi la seva estada, estalviant-se així moltes preocupacions, fent-se, per tant, a nostre entendre, la vida, més onriolada amb les varietats que en sí tanca tota població regular.

* íj: * Peró, al venir l 'estiu, aquests poblets que hem con-

siderat insípids, es veuen animats per la visita de fo-rasters disposats a fer-hi sojorn. Recordant la serie d ' inconvenients qu© nosaltres hi hem trobat, ens sor-prèn també que senyors de la capital hagin tingut el «gust» d'®scollir-los.

I é-í que, el que pot sortir a «estiuejar, no RO IS fuig de la xafogor de la ciutat. Allí diíixa ol negoci, - mar-tiri de cada dia— i arHb!\nt al poble deixarà les sa-bates, coll i corbata, buri-et, aínericana, etc., lo més empalagos del vestir, í os sentirá satisfet do poder anar amb comoditat per un poble senzill i sense pro-tensions, on les disláncies no el mataran, os conser-vará brsn veivilat d'üires sans i, sobretot, estará ti-an-quil, senSo la pesombre del tren, aquest mocanismo que durant tot el dia amb el seu xiulet feridor li re-cordaria lo aprop qun té la capital i quo .sols veure el fum de la máquina se l ' imaginaria sortint de U xe-meneia de la seva fàbrica. . .

ñe li en dóna de les incomoditats que els més emimdans» puguin veuro-hi. Ell corca ol n'i)ós i, ha-vent-io trobat, no aspira a més. Lluny dííl t r á f c urliá i en un ambient de franca relació, el seu oiíperil frueix del més complet lenitiu.

'i:

Aquests pobles senzills, sense atraients ])els f]no viuon en viles pretensioses d'ésser ciutats, a l'ésser visitats per aquests, són el blanc d 'un despreci i d 'una punyent critica d ' inferioritat . No hi troben ros a /rust i el més petit defecte el saboregen com d ieT i t : CNOSMI-

t res ho tenim millor». Consideren pagesos els fjue veuen i els que fan el pagès són ells. Poró lo bonic dí-l cas ès que no trobeu ambient adequat per a ells. Pre-sumiran de venir d 'una ciutat —petita, com se supo-sa— o població important, peró encara sorá reduida per a les s ev j s aspiracions. Aconselleu-los-hi la capi-tal de província. Els hi agradará molt niés que el seu món, peró, al seu entendre, no és una ciutat acabada. Hi manca el trànsit, la demostració viva de ciuial.

T el dia menys pensat ensoixígueu amb ells a iJarce-


CoBTA BRAVA

lona. Ilíin rodat la Ceca i la Jlaca. Sense aoompa-

, yant, caminant a tothora per a no enredar-so pujant

H <íramvis> i -sbu-soa» i rodant d'un cantó a l'altre

l^i'eguiiíí'.nt arreu, ho han vist tot i —oh! fatalitat—,

< stan c "nnpletanient decep-^ionats. Sembla talment

«jue'Is h ig in enganyat. El.^ hi demaneu l'opinió i us

diuen:

—Psé! ]\Irtssft transir. Jlolt cansals. Total, caseg més

altes que les de poblo, algunes do boniques, de tant

en tant carrers i plas.ses amb estátuea; raolta gent, fiiis

jn issa, conegut, no ot pols parar, et rftventes. Ja

tin^. ben bé gane^ d'entornar-mív'n i em sembla que

ni (Hi un mes <ím treuré aquest mec! mec! seguit de los

oi'oilííH. .ío osiio ben marojal.

Mii-a el.s altres co.n por a dmnanar-Ios-hi l'aprova-

ció, a({uests assenteixen, i afegeix:

- Ja estem b6 per allí dalt, oi?

J . MUNDET

mor A tu M . S. U n a v o l t a lués , a l « g a f a r l a p l o m a , e l in MI pe i i "

í n n i e n t v o l n ver.s t u , n f r cnan- te » q u c i t e s «en t i b ien r . i t l l cs c o m a

l i i i j i i i l 1 a t c c t u o s a p e n y o r a .

Quantes voltes pronunciem aquesta paraula sens

endevinar, ni supos:ir tan sols, l'abim do sublimitat

qu'ella enclou!'

Es a'pn^ta sensació, aquesta saba nova que brolla

on ni iiií^ ínti n dei co-, l'estímul qti'ens infiltra una

Itraó, una forçi in".oneguÍA i que és, sens dubte el

cfmí dl» l'heroicilat.

Tot 6flser humà té qu'experlmentar la dolçor o do-

lor, do'or plaent peró, d'aquest amor qu'és el frui*^ del

sentiment. Els vells al re;nembrar aquells temps amo-

rosos de llur jovenesa, plens de llum i del goig del

viure, seiion qu'eU ulls els hi queden amarats de llá-

gi·im'js: unes llàgrimes dolces, qu'eni^lou^n tot el fruir

d'uns jorns de joventut, que han passat per no tornar

jamai })er ells

I le sentit a dir a donzelles, que no han estimat mai.

Pobres! 3i aixó és cert, quin goig més gran es deixen

perdre! No saben que l'ésser jove que no estima, és

un<i cos'^ deipre'íiable, que té per cor un troç de carn

que bitega pe.'ó no sent; no saben que la joventut,

sense l'e-sti nació, és una g ib ia dauradx, sí, peró amb

ocells de fang; no suben que la joventut sense amor

és un roser que perd les s^ves for-noses flors al pri-

mer buf del dolor, i resta solsament amb les espines.

S'ha dit que l'amor ós ceri: no hi ha plomes aptes

per deacriurQ'l. En efecte l'amor os una senaació, un

estat de l'ànima, i els estats do l'ànima no es poden

detallar ni descriure. El diccionari no conté y>roufl

mots exactes, p3r expíicir l'immonsa dolcesa d'una

mirada, d'un somriure, d'un petó de la persona aima-

da, per cantar l'idil-li de dos cors que s'estimen.

No confonguem ra ii l'amor passional o el de conve-

niència, amb el vertader; els primers lon^^n per guia

Ir. passió bo'-?tial o els diners; el segón els batecs del

cor. Aquells rebaixen a l'home que te"prou cinismo

per alimentar-los o ftngir-lo»; l'altre el dignifiquen i

li dóna un punt de siibli.niíat. Q'ie feli-; és l'home que

sent buliir dintre seu la flama, (ñama dels bons desit-

jós), de l'amor pu: i noble! Ell aixeca un edifici im-

mens, sigrari de l'e'áumació, i podrá mirar amb ulls

satisfets aquesta obra, do grandiosa alçaria qual cim

es confon amb A cel, i quo encarn feble en apariencia,

als seus peus moren totes les baixeses, perqué té per

fonaments dos cors i dues animes.

Allunyeu de vosaltres, joves i donzelles que aixó

llegiu, el fals a>nor que lé per ciments la ])assió o l'in-

terés mesquí: a mateix temps que és pot enderrocar,

perqué és feble; porta amb ell un baf miserable de

sentiments podrits, que us podria contaminar. Peró si

algun jorn truca a les portes de vostre cor, un amor

pur, ií!, guardí u'ie, que ell és la flor de la jovenesa:

fecundeu amb vostres bons senliíaents aquesta flor

que té les arrels en lo més íntim de l 'ànima, i no per-

meteu mai qu'erabruti sa blancor immaculada les ta-

ques del llot miserable, que si bé les tempestes i vsnts

de la vida no poden desfullar-la, en canvi so^ pètals

es marceixen al bés fastigós de la passió o del diner.

Si la guardeu ufanosa, será el millor record dels temps

alegres i falaguers, curulls de la joia del viure; será

un bàlsam, mitjansant el qual fins en vostra vellesa

sereu joves; que si el cos envelleix, l'ànima i el cor

poden florir una eterna joventut, sols remembrant

aquella sublim paraula: AMOR!!

E L COMTE RA I JL

C. arne t d u n excurs ion is ta

A P A L A M (3 S P E R M A K

Després d'un -emps d'excursions a muntanya, una

so.-tida marílima, ve a ésser com una llimonada fres-

ca en aquesta época de canícula. Sembla que l'alena-

da salabrosa del vent de mar refresqui una mica

l'esperit i desenteii una mica els seniiia, esmussats

per la xardor.

'•fj


C O S T A B R A V A

Sentáis cómodaniont en una cadira a la popa dal

N AÍXGII veiem passar per davant dels nostres ulls, com

un film en colors iota la costa.

A prihiüra hora del matí, quan sortim de Barcelona,

a fora port hi ha més vergantins amb totes les veles

v ' i o s p l e g a d e s , atentes a reculiir la més ínfima alenada,

i el sol que tot just comença a deixondir-se i encara,

té la cara tota roja de «on, les hi dóna un toc d'or que

les fa ressaltar de damunt la m»i' grisa, d 'un gris em-

pereSit.

Al Ikirc de la costa hi ha un te] de boira que ens

dtísfocft la vil·lta de les primeres poblacions de la Cos-

ta de Llevant, peró que aixís que el sol és una mica

alt desapareix, i podem veure la llarga cinta de sorra

que de Barcelona fins a Blanes s'exien a trenc d'ai-

gua, amb les poblacions costeres al damunt.

A Blanes, un cop entrem a la (!ôsta Brava, el vai-

xell s'ataniâ a terra, i disiingim amb claretat la delta

d(5Í Tordera, amb una clapa de vert tendre; Santa

Cristina, amb el pi gi-ossissiïn dnvant de l'erraiia; Llo-

rei darrera els arbres del seu passeig, i l luny, comen-

cem a distingir, sortit enfora, el Cap de Tossa.

Encara enn hem acostat més a terra, el gai-bí co-

nien(,â a bufar i l'estela blanca qua deixem endarrera,

es barreja amb el blau de l'aigua.

Ens anem apropant a aquell cap que véiom lluny.

A là farola de dalt el cap distingim una ves.iïs virolats

i uns mocadors blancs que voleien. Nosaltres, des de

coverta, coniestem aquella salutació i seguim avant,

i quan ja hem passí^t, de darrera la muntanya de) far,

ens ap:-ireix la vila de Tossa (de la qual ja parlàrem

en un ulire «Carnet») i mirem altra volta avant on ja

es veu la punta de Sant Telm.

1 ab íns no hi arrivem, passem per davant d® tronos

de costa que ens maravellon. Espadats alts, de pedra

verda i torrada, covosi fosques on l'aigua hi entra

quieta, amb un bot blanc com una gavina, que s'hi

deixa j)oriar per la corrent, cales fondes i estretes

amb una platgeta al cap-de-vall, penyes amb pins que

quasi toquen a l'aigua. Tot aix(5 trobem fins a Sant

Feliu.

Ací os varia una mica el decorat per j no es mancat

tampoc de bellesa.

Roquás rojes i aspre?, co n uns grans crispelh ben

rossejais, besats per l'escuma blanca amb que ei gar-

bí enjoi i la mi r ; les bon;q i iá platgjs de Sant Pol i

d 'Aro

Peró ja no ena po i em es-ar méá a popa. Palamós,

terme del viatge, ja comença a veure's davant d'un

fons verdós de la Punta de Caslell i H1 far de Sant

Sdbadtid que guiaita per entre els puigs Gener i Boier.

La vila va engrandint-se; ja es veuen els arbres del

passaig; ]a a la boca dol port distingim uns quants

bots'que ens esperen curulls de belles palamosines,

que com a ondines que hagin abandonat la seva covu

inaragdina, venen a donar-nos el priïner Deu-vos-

guard de la vila, i qii-í nosaltres volem re jullir abans

que n ingú per venir de les mans que ens el envien.

La punta del moll está plena de jovent que va mu-

dat i de banj'·istes, mol^s dels quals es capbussen per

a venir a rebrer'ns ne.lant. í enlre els de terra vei im

cares conegudes, i amics que ens allarguen la ma per

a ajudar-nos a baixar. '•i'

H' *

A mitja tarda, quan mó.s bé ens trol)av«m a Pala-

mós, la sirena dol vapoj', (aijuella sirena de só tan

armoniós, per a nosa¡í.re.s, al sortir de Baritolona) ens

crida amb la seva, en realiuit, veu rogallosa i que ara

trobem més rogallosa quy mai.

El port está més plé quw al malí de palamosins i

palamosines que quan ens anem apartant del moll

ens despedeixen fent voleiar mocadors.

El vaixell s'encara amb la punta de Sant Feliu, do

cara al garln que va bufant cada vegada més.

P]1 sol s'en va a la posta. Tornem a passar p«ls ma'-

teixos llocs quo a l'anada, peró la llum t«bia de la

tarda esmortueix els colors i maiitza les arestes du

les roques.

Meni ros passom per la Oosta Brava, encara ós clar

i podem reculiir la salut ició dol jovent dr Ls poblos,

per davant dels quals passem.

Es va fent fosc. La mar está una mica mé.s moguda,

les poblacions de la costa van encenent ois llu.ns, quo

fan com una proc^/SSÓ de llueriios minúscolei, cjue

vagin en direcció d'un gran formiguer de llumets que

es vouen al l luny i són el» llums de la cai)iia].

Uns núvols negros ens tapen los estrelles, i la lluna

ens dóna una ullada pnr entremig d'un oaquiíuj que

hi ha fet amb una de les seves punxes.

F . J U A N A L H I D A G A S

M onogra h a nis t o n c a

Vi l a de p alamos i e i i c o n t o r u J

p e r

A I . 0 5 i é i i F é IX P a r a J c J a i R o L c r t

I

ORIGEN DE LA VILA

L'actual vila de Palamós, que segons l'últim cens

e.^tadíslic compta amb prop de sia mil habiíants, fou

coneguda des d'antic amb el nom de íPalamors*,


COSTA BRAVA

I I

unes vegades, i més f reqüentment amb el do Pa lamis . Alguns Iiisl.oriaflorH com el P. Roig, i segons el ma-

Âx. Pu j idos li air ibueixen un origen molt antio. Diu ' I priniui-: «Són eiuíata laietanes Girona, que la fundá i ampliarnn els seus fiPs Gerions; Palamós, que es deia Palemo, s,;gons F lar i Lum Dextro, A. C. 300, i segons altres Paleopolitn, per ') que aquesta no seria la citada per Strubon en el llibre V, «De siUi o r b i s ^ per írobar-íê situada a les Ules Medes, no lluny d'Kmj)urieH.>

.;,l'erqué so 11 ha donaf, el nom de Palamós? Oom de la inajof pàvl de les i)í)b]acions no pot dir-ae amb oei'tesa.

101 Sr. I^^g(•s, no trobant on el natalá nap paraula que fos aplicable a la mateixa, s'<ísforça en cercar llur otiuiologia en el llaíí, del qual sens cap dnbte s'iian format noms di\êrjos, setnblant-li t robar la pa-raula precisa que deguá inspirar el nom del poble

•poi-quó conté i resumeix tot el pensament pr incipal ílel.seu il·lustre fundador . Aquesta p i r a u l a és l 'adver-bi llatí «palam^ que, segons el Diccionari de la llen-gua, significa «davant», «clarament», «oberlameni>, «a las clares», i que en la ment de Pere el Gran, de-gué signifií'.ar 'cno més amagatalls» acabi ja l 'abandó de la badia per la potestat real subjecta a obscurs castellets. Sàpiguen quants a aquesta rada a n i b i n que aqui regeix i s 'ostenta el gran poder del OonUe de Barcelona i Rei d'Aragó. Les dugués lletres que se-gueixen al Palam res signifiquen, i sois s'hi afegiren per al millor acabament eufónic.

Altres intenten treure l 'origen del seu nom de llur antic castoll o palau (casa forta), i així sembla indi-car-ho el síoii e^cui. d'armes, mentres no manca qui ho atr ibueix a un pobl© d ' i g j a l nom que hi ha p rop de ( 'ardona, o a un cognom català, ja que molt abans de llur su}K)sa{la fundació existia una família a Tarrago-na que portava atjuest cognom.

o t p a 5 5 a n t

L'incendi del teatre «Novedades» de Madrid que ha fet córrer un calfret d 'hor ror entre la gent que a. o v tuma llegir els diaris, i fitis els qui els senten llegir, segurament que donará lloc a que es dictin noves disposicions a més de les moltes que ja existeixen a fi de prevenir i evitar noves desgraciés.

Bé eslá qufí os prenguin toies les precaucions per assegurar la t ranquil i tat dels qui concorren a les sa-les d'espectacles; peró la causa prínciqal, qui la cor-retgirá?

Les deficíencies o mala disposició dels locals pú-blics és cert que pohen ocasionar moltes vegades des-gracies com la que ara comentem; peró cl mal pr in-cipal no radica en l'edíflci sinó en el públic, el públic que hi coucorre, que, amb l 'arrauxament col·lectiu, amb la bestialitat que es desferma en el moment del pànic, fa que restin sense efecte les bones disposi-cions de qualsevol local.

Tant com el públic no sàpiga comporLar-se com se deu en cassos lals, no aeran de gaire eficàcia les por-tes amples ni els corredors il·luniitais; pe rqué una allau ne públic enfollit ós co;n una riuada, no té atu-rarlor.

Mentres l'instint do conservació mal entès moltes vegades prevaleixi sobre.el respecte que ens devem •Is uns als 'altres, el perill existirá, i aquest tort cos-tai'á molt d'adressav-lu.

L

PalanuU S . C. ^ F. C. Palafrugell o

Una brillantíssima victoria sobre el campionissim.

EI vent, que bufà estúpidament tota la tarda, des-Ihií quelcom aquest part i t que, no obstant, resultà interessant en tot moment. El campió provincial i re-cent vencedor en el torneig Copa Catalunya, va veu-re's vençut per pr imera vegada, pel Palamós S. V>., l 'onze joveníssim- peró entusiasta, que cada jorn ve afermant-se com un valor digne de tenir en compte. Poc a poc, peró amb passa segura, , l 'onze groc-blau va consolidant-se. Un dia es fa remarcar vencent ai Figueres; més tard, es vençut on el seu propi camp es el Ceida: i, p-^r no anar més lluny ara és el Pala-f'Ugeil P. C., l 'uq'iip iíwe i íible, el (jue tasta les a m a j -goTíí de la desfe:a s^nse atenua,ns.

i . /encontre fou anivellat. Els campions t ingueren moments de do nlin' intens bén contrarres ia is pels lo-cals que al seu torn do¡ninaven, no tan ostensible-ment, p'író amb més continuitnt. Ara bé: Mentres el domini palafrugellenc no servq per res, per entestar-se a fer joc alt quan el vent aconsellava el contrari , el dominí palaniosí fou ben aprofitat pel.s seus davan-ters. (>)mpany va tenir l-encerr d ' imposar el joc r a s i sense filigrana que convenia i corp que.Bosalencií,


T O ^ T A B R A V A

nia un gran dia va fe r rut l lar a la davantera fins aconseguir el triomf sorollós que signifiquen els dos gols palainosins.

El pr imer l 'obtingué Molla, als t renta minuU de joo. Ribera cedeix la pilota a Rosalench qui e-j t roba en posició dificil per xutar, deixf-nt-la per Molla que xutà esviaixat i la bala entra f regant un pal leteral. p]ns apar que Marlí II t ingué un excés de vista. D'iia-ver-se 'ho proposat lainpoe haguera deturat, el trei. Era inparable. El segon l 'apunia Rosalench aprofi tant una passada rasa d'Aliu, j i ben e n t r a d i la segona part .

Altres ocasions üngueren els looàls per augmentar l 'escore que la dissort, en forma de.pals, cuità a des-fer . Fins Rosalench xutà un penal a les mateixes mans de Martí II. Als campions solsament s'els pre-sentà una oportunitat per aconseguir el gol de l 'ho-nor i la pilota, fortament impulsada per Ral, va rebo-t re al travegser.

Els locals .feren tot el que podien. Uua actuació digne d'ósser aplaudida sense reserve??. Descollá en pr imer terme Rosalench, en aquest part i t el millor de tots. Seguiren en ordre de mérils.Gai i Company. Els mitjos ales i Aliu també són mereixedors d 'esmentar-lo3 com a sobrensorlints. Més al lunyats ja, Dimes, Mo-lla. Ribera i Roger, per aquest ordre. Por ro no va te-nir ocasió d 'entusiasmar-nos perqué no va ésser, gairebé, molestat. Una sola jugada difícil que se li va presentar va resoldre-la admirablement, en rápida estirada. Per acabar aquests comentaris cal remarcar el gest digníssim de Dimes i Ribera que sortiren al camp malalts i sense defallir bregaren amb gran en-tusiasme.

Arbitrà amb voluntad el Sr. Vilahu i els equips fo-ren: «Palafrugell F. C.>—: Martí II, Esparragó, Esta-nyol, Castelló, Pons 11, Espada, Girîl, Ronal, Cabanes, iûfsot. Ral. «Palamós S. — : Porro, Dime», Oai Gou, Company, Ventura, Aliu, Ribera, Rosalench, Mo-lla, Roger.

K E E P E U

o t i c i a r i Moviment del port duran t la quinzena que acaba

de finir; (de divendres a divendres). Vapor anglès «Bankdale». Nacionals; «Freixas, I»,

«.Berga», «Cabo Blanco» i «Anciola n-" 1». Veler «Ra-mona:' i pailebot «Joven Paquito»,

refrescat, de moment, la temperatura . Aquesta setma-na, però, sembla que en comptes d 'oncarar-nos amb l 'hivern Tornem enrera i hom queixar-se de calor tot i que ja es començaren a desmuntar algunes casetes de bany de la plat ja pensant que "teníem l 'h:vern a sobre.

Res de notable ha ocorregut aquesta s e tmina que mereixi la pena d'ésser ressenyat . Els nostres lectors de fora, que són els qui més s ' interessen per «quos 'a secció, t indran un desencant, t inguin en compte peró, que si res passa, res podem contals-hi.

T •ÍL·OP Ü1 ) *y ! m EEii i lE " A N T O N I e Ü E L L

Tenyits i rejitati de. tota dasse de íiajos i veòtits i els sens similars.'

Dols i altres sefueis a les sis nores. D E S F A T X O S .

SaUtcrie,. V f l l e , , 8 i Progiés 3 l - ( ; I R O N A Píisseig Ca«tcl -r . 9 - P A L A M Ó tS

T A L L E R 5 = Pedret, 7 - G I R O N A

Pla a V i l lena Centre General de Suscripcions

Vênda i suscripcw a tot» mf/tti deP j¡enodicsis reo'si'ts iiacK'/iali i eslratigereeL^.

(Jorresponsal de leiu pniicijjuls editorials de Barcelona i Jníadrit^.

Rova S o y a l o p o r t J J a r y

Ccrvaut«í, 58 i ô

B e?<ude5 d e m a r c a - S c r v c i a c u r a t L l o c á e r e i i n i o

5 a j m a n t s d e J s 5 p o i í 5 El dissabte passat plogué abundantment h a r ^ t


HOST A Rrava

MARIA ARTIACH exquisila gailela, dulce y sabrosa

amiga de paladares refinados.

Qdriton Tes Bbcuit

Desayuno ideal, postre exquisito, complemento indispensable de una buena comida, la auténtica

MARÍA A R T I A C H la galleta por excelencia, está en todas las mesas, a todas horas.

PIDA VD. SIEMPRE GALLETAS

MARIA

yjexaz^nle fia/Ki e¿ ie MARÍA A R T I A C H


m onograli - servei d'arxiu municipal de palamós€¦ · venl-lo trobat, no aspira a més d(....

Documents