Contingut :

Primera edició, exemplar gratuït

Evo

Iluro

A la nostra revista fem un repàs des dels orígens de la industrialització a

Mataró, al segle XIX, repassem a fons el cas de Can Fàbregas i de Caralt i

mostrem les pautes en les que es mou el nou model econòmic del segle

XXI amb el Tecnocampus.

Mataró ha estat des

dels inicis de la indus-

trialització a Catalu-

nya una ciutat amb

moltes fàbriques, on

la major part de la

població treballava

en aquest sector

d’activitat.

Les crisis econòmi-

ques de finals del se-

gle XX, la dels anys 70

i després la de princi-

pis dels anys 90, van

anar perjudicant, i

molt, aquest teixit

industrial que havia

estat el tret caracte-

rístic bàsic d’aquesta

ciutat.

Una demostració úni-

ca a Catalunya d’a-

questa destrucció de

la indústria és l’e-

xemple del que ha

passat amb una fàbri-

ca paperera que te-

nia Mataró, Fàbregas

i de Caralt.

Aquesta fàbrica va

quedar tancada, situ-

ada on ara és el cen-

tre de la ciutat.

El procés de terciarit-

zació de l’economia

mataronina va fer

pensar als coneguts

magatzems de la ca-

dena El Corte Inglés

d’obrir un centre a

Mataró, i l’Ajunta-

ment va veure una

oportunitat de millo-

rar el centre de la

ciutat ubicant els ma-

gatzems on hi havia

l’antiga fàbrica sense

ús.

Això ha portat a una

història ben curiosa

de trasllat d’aquest

edifici antic.

Mataró, però, no vol

renunciar al seu es-

perit emprenedor, i

ara que la indústria

tradicional ha desa-

paregut, busca una

transformació inten-

tant lligar el creixe-

ment econòmic amb

la posta en

marxa del complex

universitari i viver

d’empreses Tecno-

campus, que comen-

ça a donar bons re-

sultats amb models

d’empreses lligades

al coneixement i les

noves tecnologies.

Pàgina 2 Introducció a la revista Evo Iluro

De la industrialització al Tecnocampus EDITORIAL

del procés productiu de la

indústria cotonera.

La producció en massa

d’articles de punt havia

d’oferir al mercat articles

que tradicionalment s’ha-

vien realitzat dins de l’es-

fera de la producció do-

mèstica i artesanalment.

Es tracta de crear un mer-

cat de productes que ha-

vien de tenir un consum

massiu. Per tant, no es

tractava d’articles nous

sinó de l’ampliació del

mercat per arribar a mol-

ta població.

La modernització de la

indústria cotonera va

comportar canvis impor-

tants en la seva localitza-

ció dins del Principat. Si a

la darreria del s. XVIII la

manufactura estava dis-

persa pel territori, tot i

que es trobava fortament

arrelada a Olot i rodalies,

durant la segona meitat

del s. XIX la mecanització

del punt va fer que sorgís

aquesta indústria al Ma-

resme.

Des de l’any 1881 fins

1898, s’instal·len a Mata-

ró més de 55 motors, en

53 fàbriques, 20 de les

quals de nova creació.

Tot i que des de mitjans

del segle XIX ja es treba-

llava el punt amb teler

circular, a més del tradici-

Calella i Canet de Mar –

generaven el 63 % del

valor de la producció del

gènere de punt català. La

ciutat de Mataró ja era el

principal nucli d’ Espanya,

que quasi quadruplicava

el valor de la producció

de gènere de punt de la

ciutat de Barcelona.

La comarca del Maresme

es va configurant a partir

de la modernització de la

onal teler quadrat, a par-

tir de la dècada dels anys

setanta del XIX comença

a difondre’s l’ús de les

bateries. A la matrícula

industrial de Mataró de

1881 consten 327 telers

de punt, dels quals 64

eren bateries ( 20% ).

Al 1923 la industrialitza-

ció del Maresme ja era

un fet consolidat. Només

tres localitats - Mataró,

indústria del gènere de

punt, ja que fou precisa-

ment en aquesta àrea on

es lidera la mecanització

d’aquesta branca de la

indústria tèxtil, i, concre-

tament aquest procés

s’inicia a la ciutat de Ma-

taró.

Destaca l’empresa de Ga-

ietà Marfà, que amb 22

bateries era l’empresa

que concentrava un major

Página 3 Primera edició,

exemplar gratuït

Mataró al s. XIX

INDUSTRIALITZACIÓ

Durant el segon terç del

segle XIX, la mecanització

de la indústria tèxtil va

avançar considerable-

ment a Catalunya. La

indústria cotonera va ser

l’encarregada d’iniciar el

procés d’industrialització i

va acabar arrossegant la

modernització del conjunt

de la indústria tèxtil. Als

anys 60 del segle XIX ja hi

havia millores en la mo-

dernització i mecanització

nombre d’aquest modern

teler de punt. Aquesta

empresa fou pionera en la

mecanització del tissatge

de punt i havia d’esdeve-

nir la major empresa de

gènere de punt d’Espanya

abans de la Guerra Civil

de 1936.

La principal riquesa pro-ductiva de Mataró entre 1930 i 1940 era la indús-tria del gènere de punt, que englobava més nombre de treballadors que qualsevol altra acti-vitat. Aquesta indústria té el seu origen en l’acti-vitat industrial del tèxtil de filats i teixits al segle XVIII i va ser a mitjans del s. XIX que, amb els suports dels aranzels proteccionistes, que im-pedien l’entrada de pro-

ductes procedents de l’estranger, es van crear la gran majoria de fabriques tèxtils de tipus familiar. Aquesta indústria va passar per diverses crisis: la de finals del s. XIX i la de després de la segona Guerra Mundial, fins a arri-bar als anys quaran-ta, en què la indústria tèxtil, i dins d’aques-ta la del gènere de punt, tot i la seva in-

estabilitat, continua-rà estant al capda-vant de la producció industrial de la ciutat de Mataró. Segons J. Llovet, his-toriador de Mataró, el cens econòmic de Catalunya de l’any 1936 va assenyalar la presència de 87 em-preses de punt a Ma-taró, amb un total de 6.577 treballadors.

del punt es deu als sistemes de fabricació que hi havia a l’època caracteritzats per la poca productivitat, i també pel fet que les empreses podien mantenir unes grans plantilles de personal sense haver de supor-tar un cost gaire alt ja que no hi havia asse-gurances socials, ex-ceptuant el retir obrer establert el 1921, l’as-segurança dels acci-dents del treball i en el

cas de Mataró, la quota de la Mútua Patronal que les empreses associa-des satisfeien per subvenir els subsi-dis de malaltia, ma-ternitat i defunció. La mà d’obra treba-lladora de les fàbri-ques de gènere de punt a Mataró, des del seu co-mençaments, va ser majoritàriament femenina.

Segons les dades de la taula anterior i tal com assenyala J. Llovet, el pes més gran de la pro-ducció en aquells mo-ments requeia en les fàbriques de més de 500 treballadors, com Marfà, Gassol, Ymbern i Minguell, que ocupaven el 50% del personal del sector.

El gran nombre de tre-balladors ocupats en la branca

Página 4

Reportatge: Mataró als anys 30’ i 40’ INDUSTRIALITZACIÓ

Per veure la taula de

treballadors captura

el següent Codi QR

amb el teu smartpho-

ne o fes-hi click a

sobre

Cal tenir en compte que la indústria del tèxtil sempre ha anat acompanyada d’una indústria submergida, concretant-se en mà d’obra femenina que tenia una màquina repuntadora o rema-lladora, que permetia que es pogués fer la feina en el mateix domicili i així la dona podia tenir cura de la família amb menys dificultat, tot i que els beneficis eren molt inferiors i treballava moltes més hores. En aquells anys a Ma-taró completaven el sector de tèxtil una empresa de filats, una altra de teixits a la plana i cinc de tints i blanqueigs, amb un total de 630 treballa-

dors més, és a dir, que en el sector hi havia ocupades més de 7.000 persones. Al costat de les indús-tries del tèxtil cal es-mentar les empreses de foneria i me-tal·lúrgia més signifi-catives com Can Font, Can Roure, Gnauck. La primera era una fundició i les dues restants fabricaven maquinària per a les indústries de teixits de punt. Al costat d’aquestes empreses es van aixecar tallers de mecànica més mo-destos, que es dedi-caven també a la re-paració de telers o fabricació de peces específiques per a maquinària de fàbri-

Página 5 Primera edició,

exemplar gratuït

ques més grans. Cal fer esment de tres fàbriques amb més de 100 treballa-dors en el ram del metall, cartró i vidre que completaven el sector industrial al marge del tèxtil. En el cas del vidre hi ha una cooperativa de producció anomena-da Cooperativa de Cristalleries de Mata-ró, Fundació Ros Se-rra, coneguda com la Cooperativa del Forn del Vidre. Aquesta fàbrica ja feia molts anys que existia en règim cooperatiu però no es va poder legalitzar fins a l’arri-bada de la República, concretament l’any 1934, quan sobrepas-

sava amb escreix els 100 treballadors. Mataró era una de les ciutats de Cata-lunya més represen-tativa pel seu ideari cooperativista entre les classes populars. El juliol de 1936, amb l’esclat de la Guerra Civil es va iniciar la col·lectivització de les empreses i/o l’orga-nització d’aquestes per comitès de con-trol obrer. Aquest fou un període ple de di-ficultats, però en el cas de Mataró, a par-tir de mitjans de 1937, es va beneficiar de comandes per proveir l’exèrcit repu-blicà i d’aquesta ma-nera diverses fàbri-

ques van poder tre-ballar en la producció de samarretes, mitjons, etc. A partir del decret de col·lectivitzacions del 24 d’octubre de 1936, les indústries del gènere de punt es van organitzar dins el Sindicat Únic Fabril, Téxtil i Anexos de Mataró, i aquest sin-dicat en el període de la guerra va arribar a

tenir 5.500 afiliats/des, els quals pràcti-cament en la seva majoria eren dones. Aquesta majoria es deu al fet que en el gènere de punt la gran majoria de mà d’obra era femenina i en segon lloc perquè a mesura que anaven cridant les lleves, les dones van anar ocu-pant els llocs de tre-ball que amb anterio-ritat ocupaven els

seus companys de feina. Una vegada acabada la guerra hi va haver una temporada molt llarga de crisi, les fàbriques no podien treballar per manca de primeres matèries i de restriccions elèc-triques. Les restric-cions ja havien co-mençat la segona meitat de l’any 1938. A partir de 1939, amb l’entrada del règim

franquista, aquesta crisi va anar acom-panyada d’una políti-ca econòmica autàr-quica que no va be-neficiar gens els sec-tors productius de la ciutat. Les fàbriques més importants de gènere de punt després de la Guerra Civil van ser: Can Marfà, Can Gas-sol, Contexta i Fontdevila i Torres.

L’any 1931 a Mataró com va passar també a Barcelona, la CNT era el sindicat amb més nombre d’afiliats i molt actiu en diver-sos rams de la pro-ducció. Com es pot veure, en aquestes dades, qua-

si la meitat de la clas-se obrera pertany a aquest sindicat. La CNT durant el pe-ríode de la Dictadura de Primo de Rivera va estar il·legalitzada a diferència de la UGT. En recuperar la legali-tat, va recuperar

també molts dels tre-balladors d’altres rams en detriment de la UGT.

abans de la Segona República, tenia aquests Sindicats: · Unió de Treballa-dors Fusters · Sindicats de Tinto-rers i Blanquejadors · Societat de Carre-ters i Cotxers · Sindicat de Produc-ció Agrícola ·Societat d’Obrers de l’Aigua, Gas i Electri-citat · Societat d’Oficis Va-ris (especialment Tipògrafs) · Societat de Treballa-dors Forners · Unió d’Obrers i Em-

pleats Municipals · Societat de Filatura i Preparats Un dels dirigents més destacats de la UGT a Mataró va ser Jaume Comas Jo. Era teixi-dor de la fàbrica de ca l’ Asencio, va ser diputat a Corts du-rant la República, va ser vocal del Consell Nacional del sindical tèxtil de la UGT i re-presentant de la UGT en el Consell de Tre-ball de la Generalitat.

Segons Isidre Moles, Mataró, igual que Roda de Ter i Manlleu, era una de les poblacions catala-nes en què la UGT gaudia de més im-plantació. Hem de tenir en compte que Mataró havia estat un dels nuclis origina-ris d’aquesta central sindical i per tant era normal que hi man-tingués un pes consi-derable, tot i la pro-gressiva pèrdua d’in-fluència en benefici de la tendència anar-cosindicalista. La UGT a Mataró, poc

Página 6

Sindicats i associacions professionals de l’època

UGT i UGSOC. (Sindicats Obrers Socialistes de Catalunya)

SINDICATS

CNT. Confederació Nacional del Treball

Per veure les dades

d’afiliats captura el

següent Codi QR amb

el teu smartphone o

fes-hi click a sobre

A Mataró, el Centre va néixer el 1911, Es va distingir per la llui-ta en la millora de les condicions de vida i laborals, com també per la significativa tasca cultural a favor de la llengua. Els seus associats eren treba-lladors d’oficines de

les fàbriques i dels bancs de la ciutat, hi havia dependents de comerç, però no eren tant nombrosos. Se-gons explica Vicenç Aris, volien que s’hi associessin noies que feien de dependentes a les botigues, però era molt difícil.

En temps de la Gue-rra Civil va passar a dependre de la UGT arran del decret d’unificació sindical

Página 7 Primera edició,

exemplar gratuït

Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria

Societats Cooperatives

A Mataró, el coope-rativisme ha estat tradicionalment un mitjà d’agrupació mútua i de solidaritat entre les classes po-pulars. Com hem vist anteriorment, es van formar cooperatives de producció segons els oficis, però també hi havia cooperatives de consum que el 1927 van decidir fu-sionar-se i constituir-se com la La Unió de Cooperatives de Ma-taró. En aquesta fusió es van agrupar La Protectora Mataro-

nesa, La Marítima, La Portorriqueña i l’Eco-nomat del Centre Fe-deralista Radical. La Unió de Cooperati-ves de Mataró va desenvolupar una activitat molt impor-tant tot al llarg dels anys trenta, i va tenir un paper rellevant en el camp cultural de la ciutat en temps de la Segona República. A l’acabament de la Guerra Civil, la Unió de Cooperadors de Mataró tenia una

sèrie de propietats que van ser incauta-des per les autoritats polítiques d’aquell temps. A partir de les incau-tacions, no van trigar gaire a clausurar el serveis i a perseguir els cooperadors com a persones vincula-des al Front Popular i, per tant, enemics del règim.

Per veure les unions de les

cooperatives, captura el

següent Codi QR amb el

teu smartphone o fes-hi

click a sobre

Aquestes societats generalment van ser fruit de l’esperit corporatiu de patrons d’oficis que sempre havien existit. En aquest temps la seva activitat va anar marcada també per una auto-defensa davant les demandes obreres.

Página 8

Societats Patronals de l’època PATRONAL

Durant el període de la Guerra Civil (1936-1939), els professionals que van continuar treballant es van haver de sindicar, obligatòriament per decret, a la UGT o bé a la CNT, i alguns van ser col·lectivitzats. Per tant com a agrupacions de patrons van desaparèixer; tot i així, com a empreses familiars poca co-sa va variar.

1. Creu que Mataró està preparada per l’arribada d’un centre co-

mercial com el Corte Inglés ?

Està preparada però ha de fer molts deures. S’han de reformar els

carrers del centre per lligar el Corte Inglés amb els negocis del cen-

tre i així fomentar l’activitat econòmica

2. Per què es considera que la fàbrica sigui tan important per Mata-

ró ? Hi ha més fàbriques de la mateixa època que es conservin ?

L’any 2000 va ser catalogada, però podria haver estat una altra qual-

sevol com per exemple la Nau Gaudí, la Can Font de Vila que també

estan protegides. Però no va ser pel seu valor arquitectònic, sinó, pel

valor històric

3. Per què la plataforma “Salvem Can Fàbregas i Caralt” s’oposaven

a la construcció del Corte Inglés tot i sabent que ajudaria a l’econo-

mia de Mataró ?

Jo això no ho sé, això es cosa d’ells. Però si hi va haver molta gent

que s’oposava a la construcció del Corte Inglés. La podem dividir en

quatre grups:

Els conservadors, que volien conservar la fàbrica, la gent preocupa-

da pel seu negoci, la gent que tenia por perquè canviés la cuitat, i la

gent amb interès polític, que van posar tots els pals possibles per

retardar l’arribada del Corte Inglés

4. Quin cost va representar traslladar la fàbrica ?

82 milions d’euros, trasllat més reconstrucció

5. Pensa que l’arribada del Corte Inglés cobrirà les despeses del

trasllat de Can Fàbregas ?

Es creu que si, a més, els diners s’intenta que els pagui l’operador,

però només la llicència d’obra costa 1 milió d’euros

6. Es va ressentir el pressupost de l’Ajuntament amb el cost que va

suposar el desmuntatge de Can Fàbregas ?

No, l’Ajuntament ja ha cobrat el que havia de cobrar

7. Ha sentit parlar dels rumors que diuen que el Corte Inglés tras-

passarà treballadors d’altres centres comercials seus a Mataró a

causa del que ha trigat la cuitat a desencallar el tema ?

No ho crec, però el que fan normalment aquestes empreses es posar

caps de secció d’altres centres comercials seus perquè comenci a

funcionar bé. Però no trobo la relació entre el temps trigat i l' apor-

tació de treballadors d’altres centres comercials

8. Per què està encara aturada la construcció del centre comercial

si es van perdent diners ?

No es perden diners. No han començat perquè encara estan nete-

jant el solar

9. De qui va sorgir la idea de construir un Corte Inglés?

Del Corte Inglés

10. Qui va decidir que el Corte Inglés havia d’anar on estava can

Fàbregas?

L’Ajuntament, perquè era més fàcil, més avantatjós i perquè era molt

difícil muntar-lo en altres llocs per culpa dels terrenys

11. Era important mantenir can Fàbregas a la ciutat? Per que?

No, perquè es tenia que derrocar igualment per fer aparcaments

12. Es va pensar alguna vegada en deixar córrer la construcció del

Corte Inglés per les protestes?

No, perquè estàvem convençuts que faria molts beneficis.

13. Els informes diuen que només el desmuntatge de la xemeneia i

el muntatge ha costat 1,5 milions d’euros. No es podria haver inver-

tit aquests diners en altres coses més importants?

No, perquè els diners que es gastarà en el muntatge es pensa que els

pagaran l’operadors i no els mataronins.

14. Quina inversió ha de fer o ha fet l’Ajuntament per què vinguí el

Corte Inglés a Mataró?

Cap, només s’havia d’ arreglar una mica els terrenys per vendre’ls al

Corte Inglés

15. Com veu la imputació del fiscal a l’alcalde pel trasllat? Quines

són les raons per les quals hi havia una querella contra l’exalcalde i

el regidor d’urbanisme?

Primer el fiscal no va dir res fins que vam desmuntar quasi tot i ens

van imputar per 2 raons:

-Desmuntatge il·legal (que no ens van dir res)

-Deixar les peces en llocs en mal estat (estaven ben guardades)

Amb això volien que s’acabés el temps d’espera que ens va dir el

Corte Inglés per començar a muntar-lo, però per poder solucionar tot

el Corte Inglés ens va donar 1 any més d’espera i ja eren 3.

16. Un cop fet el trasllat, creu que valia la pena tot el procés?

Sí, perquè al final tindrem el Corte Inglés. Ha valgut la pena encara

que jo podia haver anat a la presó, però al final ho hem aconseguit.

Página 9 Primera edició,

exemplar gratuït Entre vis ta a Joan Anton i Barón, ex a lca lde

de Mataró

CAS CAN FABREGAS

Per llegir la introducció a l’en-

tevista captura el següent

Codi QR amb el teu smartpho-

ne o fes-hi click a sobre

CAS CAN FABREGAS

Página 10

Entrevista a Joan Jubany

De qui va sorgir la idea de construir un Corte Inglés a Mataró? L'idea va sorgir del govern municipal que hi havia llavors, el PSC, esquerra republicana i IU. Es va fer un concurs però no era cert per què només es va presentar el Corte Inglés i per això van gua-nyar. Quins beneficis creu que tindrà la ciutat amb l’arribada del Corte Inglés? Serà això una locomotora per dinamitzar el comerç del centre de la ciutat? L'arribada d’ El Corte Inglés tindrà uns inconvenients i uns avan-tatges. Els avantatges serà que hi haurà més llocs de treball i la riquesa del PIB pujarà a Mataró. I els inconvenients que altres botiguers que estiguin a prop d’El Corte Inglés tindran menys cli-ents, hi haurà més trànsit als carrers propers. Creu que Mataró està preparada per l’arribada d’un centre co-mercial com El Corte Inglés? No, Mataró no està preparada per l'arribada de El Corte Inglés, ja que perjudicarà a altres comerços i hi haurà més trànsit i col·lapses. El Corte Inglés farà créixer la ciutat? Si, perquè és un gran centre comercial i la gent de les ciutats pro-peres vindran a Mataró per comprar al El Corte Inglés. Encara que aquesta no serà la locomotora de Mataró. Granollers té una loco-motora i són les botigues del casc urbà. Quin valor arquitectònic té can Fàbregas? Quins elements la fan especial? Te un valor molt important, ja que és una fàbrica de finals del segle XIX. Aquest edifici té el màxim model de protecció, estava protegit per la seva ubicació. Perquè es antiga i en aquella zona on estava la fàbrica era un gran record per a la gent que vivia per allà. Altres fàbriques importants són Can Marfà, Can Minguell i Can Marfà. Qui va decidir que el Corte Inglés havia d’anar on estava can Fàbregas? Per què es va decidir que aquell lloc havia de ser el seu lloc? La decisió de posar El Corte Inglés va ser del govern, encara que llegendes urbanes deien que un avió d’El Corte Inglés va sobrevo-lar Mataró i es van fixar en aquell lloc. No hi ha cap estudi perquè inicialment el Corte Inglés havia d’anar a la Ronda Barceló, des-prés a l’espai que havia ocupat el cine Iluro. Però la finca on s’està construint El Corte Inglés casualment era del oncles del regidor d’urbanisme. Per 16 milions d’euros van comprar el terreny. Havíeu estudiat terrenys alternatius que no generessin tanta polèmica? Si, van dir de fer-lo on estava el cinema Iluro, però al propietari no li va convèncer l'oferta. Per què la plataforma Salvem can Fàbregas i Caralt s’oposaven a la construcció del Corte Inglés tot sabent que ajudaria a l’econo-mia de Mataró? La Plataforma Salvem Can Fàbregas no es va oposar, només de-fensava el territori de Can Fàbregas, i que la fàbrica es quedés al seu lloc.

Era important mantenir can Fàbregas a la ciutat? Si. Era important perquè la identitat d'un col·lectiu és conscient de què ha de ser respectat perquè és un lloc important ja que porta molts anys. I perquè una ciutat que s’estimi no enderroca els edificis antics i importants, no cal destruir coses per construir altres. Des de quan can Fàbregas formava part del patrimoni arquitectònic de la ciutat? Des de què es va crear el catàleg de patrimoni. Per què l’Ajuntament es veia obligat a modificar el Pla Especial del Patrimoni arquitectònic? L'ajuntament no es veia obligat a modificar el Pla Especial de Patrimoni arquitectònic. En realitat l'edifici estava classificat a la “A”, és a dir l'edi-fici no es podia canviar de lloc, l'única cosa que es podia canviar era la xemeneia, perquè estava classificada en la “C”. Es va pensar alguna vegada en deixar córrer la construcció del Corte Inglés per les protestes? Més que per què no es construís El Corte Inglés era perquè no fessin malbé la fàbrica. Quin cost va representar traslladar la fàbrica? Encara no se sap quin cost representa el trasllat perquè encara no han acabat. Però més o menys uns 4 milions d'euros, és a dir una gran quantitat. Pensa que l’arribada del Corte Inglés cobrirà les despeses del trasllat de can Fàbregas? En principi El Corte Inglés sabia que havia de pagar 2,4 milions d’euros per enderrocar la fàbrica, però aquests diners ja se’ls havien gastat i pagarà els diners l’empresa municipal de construcció PUMSA que ja té 9 milions de dèficit. Després es va decidir que la fàbrica seria trasllada-da i això feia que costés més diners del que El Corte Inglés els donava. Els informes diuen que només el desmuntatge de la xemeneia i el muntatge ha costat 1,5 milions d’euros. No es podria haver invertit aquests diners en altres coses més importants? Si, evidentment. L'ajuntament va parlar amb un arquitecte per què pensés què es podia fer amb la fàbrica. Llavors ell els va donar 3 soluci-ons: -Excavar i fer pàrquings de 5 plantes sota l'edifici d’El Corte Inglés, i així no faria falta ocupar tant terreny i poder deixar la fàbrica on estava. -Fer una rèplica de la fàbrica en un altre lloc. -Traslladar la fàbrica.

Per llegir la resta l’entevista captura el següent Codi QR

amb el teu smartphone o fes-hi click a sobre

Per llegr una

Introducció :

Volum 1, Edició gratuïta

Página 11