llibre santa cecÍlia 2009

84

Upload: musical-dalzira

Post on 18-Mar-2016

253 views

Category:

Documents


11 download

DESCRIPTION

llibre de Santa Cecília 2009

TRANSCRIPT

Page 1: LLIBRE SANTA CECÍLIA 2009
Page 2: LLIBRE SANTA CECÍLIA 2009
Page 3: LLIBRE SANTA CECÍLIA 2009

ind

ex

03

04

05

06

08

09

10

11

14

15

16

19

38

39

40

41

44

45

46

47

48

50

51

52

54

55

56

58

60

61

62

63

64

66

68

69

70

72

73

74

78

Saluda President

Saluda Director

Saluda de l’Alcaldessa

Programa Actes

Programa dels Concerts Banda Simfònica

Programa dels Concerts Banda Jove

Programa dels Concerts Orquestra

Llistat de Socis

Junta Directiva

Comissió de Músics

Musics Professionals

Memoria d’Activitats Novembre

Banda Simfònica Plantilla

Nous Músics Banda Simfònica Plantilla

Banda Jove Plantilla

Nous Músics Banda Jove

Rumbau Grup de Metalls Plantilla

Orquestra de Cambra Plantilla i Nous Músics

Rosa dels Vents, Quartet Clarinets

Grup Percussió i Quartet de Saxos Plantilla

Professors de l’Escola d’Educands i

del Centre Reconegut de Ensenyances Professionals

Compositor Santa Cecilia 2009

Personatge Alzireny Santa Cecilia 2009

Article Arnau Bataller

Article Carles Alberola

Article Salvador Benavent

Article Xavi Pérez

Article Eduard Hervás

Article Christian López

Article Carlos Correal

Article Jesús Marrodán

Article Susana Nadal

Sbalz 2009

III Curs de Fusta

IX Concurs Pasdobles

VII Concurs d’Intérprets Beques

Unió Musical Da Capo

Obres

S’han Casat

Retalls de Premsa

Guia Comercial

SALUTACIONS

A SANTA CECÍLIA

LA SMA

LES AGRUPACIONS

L’ESCOLA

GUARDONS

COL·LABORACIONS

SPANISH BRASS

CURSOSCONCURSOSi BEQUES

VARIOS

PREMSA

COL·LABORADORS

Page 4: LLIBRE SANTA CECÍLIA 2009
Page 5: LLIBRE SANTA CECÍLIA 2009

pre

sid

en

t

Santa Cecilia 2009 SALUDA 03

Juan Carlos MonerriPresident de la Societat Musical d’ALzira

Una vegada més ens acostem als vostres llars en este mes de Novembre en el qual, el món de la música celebra la festivitat de la seua patrona, Santa Cecília.

En primer lloc voldria agrair, des d’estes línies, a tots els membres de la Junta Directiva, Directors, músics, professors i empleats de la Societat Musical, el suport que m’han manifestat a l’ocupar el càrrec de President de la mateixa, instant-los, al mateix temps, a continuar treba-llant, encara més si és possible, per l’entitat cultural més important d’Alzira, perquè és necessari l’esforç de tots per a aconseguir grans metes.

Donar les gràcies a la meua antecessora en el cà-rrec, Amparo Pérez, pels seus tres anys al front de la nostra Societat Musical, durant els quals s’han aconseguit primers premis en diferents certàmens. I també a Bernat Ríos ante-rior president, impulsor i alma mater del centre reconegut d’ensenyances professionals de música, aconseguit gràcies al seu esforç i tenacitat, havent obtingut també diversos premis durant els seus sis anys al front de la Societat Musical.

A este respecte a l’escola de música enguany hem tornat a superar els números de l’any passat i hem arribat a 416 alumnes que cursen els estudis de música en el nostre centre. Això és possible gràcies al gran esforç que realitza esta entitat privada perquè Alzira tinga una ensenyança musical i que els xiquets i jóvens no hagen de desplaçar-se a poblacions veïnes; però la veritat, és que les nostres instal·lacions no donen per a més.

Durant este estiu hem realitzat les obres d’adequació acústica del local d’assajos, tal vegada la finalització de les grans obres que portem realitzant des de fa molts anys, i que vos convide a visitar en els pròxims concerts i audicions a celebrar en el nostre local. Ha quedat un local molt digne, però com ocorre amb l’escola, tampoc el nostre local dóna per a més.

És per tant el nostre desig i necessitat poder disposar d’unes instal·lacions amb majors dimensions i espai tant per a poder impartir les classes, com per a poder assajar en condicions.

Enguany, a més dels concerts, audicions, concurs de jóvens interpretes, etc., i per a engrandir més si és possible la nostra festa, com a novetat, hem creat les figuresa de “Compositor y Personatge Alzireny Santa Cecília 2009”. Recaient l’elecció en esta ocasió en la persona d’Arnau Bataller (músic, professor i compositor) i Carles Alberola, (actor, director, escriptor, guionista i productor), respectivament; fent-los un reconeixement al seu treball el dia 14 de Novembre en el transcurs del concert extraordinari de Santa Cecília de la Banda Simfònica. A la vegada Arnau és el compositor de la música i Carles el guionista i un dels pro-ductors de la sèrie de televisió en què col·labora la Societat Musical i que porta com a títol “Unió Musical Da Capo” (la qual ja s’haurà estrenat o estarà a punt de fer-ho quan este Llibret arribe a les vostres mans).

Voldria donar l’enhorabona als músics (i les seues famílies) que s’incorporen en estes dates a la Banda Simfònica, Banda Jove i Orquestra de Cambra, demanant-los esforç i responsabilitat per a tractar de fer més gran la nostra Soceidad Musical.

Agrair a Susana Nadal Soriano la seua col·laboració enguany com a autora de la portada del present Llibret.

I com no, donar les gràcies a l’Excel·lentíssim Ajuntament d’Alzira i a la seu capdavant l’Alcaldessa Elena bastidas i a les seues regidories de Cultura i Educació pel gran esforç que fan per esta Entitat, que porta més de quaranta anys fent música i músics, com bé deia l’eslògan del passat any.

També donar les gràcies a totes les entitats que col·laboren en este Llibret, o en el patrocini de concerts, CD’s...

Vos esperem a tots per a celebrar la festa de la nostra patrona, perquè sense vosaltres els socis, aficionats, públic en general, els concerts no sonen igual.

Juan Carlos Monerri Fernández

Page 6: LLIBRE SANTA CECÍLIA 2009

Societat Musical d’Alzira04 SALUDA

Àngel Crespo GarcíaDirector

dir

ect

or

Amb l’arribada del mes de novembre és tradicional la celebració en la nostra Societat, i en totes les bandes, de les festes de Sta. Cecilia. Per això en primer lloc, els convidem a par-ticipar en tots els actes organitzats, i al mateix temps, desitjar-los que gaudixquen com ho fem els organitzadors.

Any de forta crisi per a tots. La Societat Musical d’Alzira és molt conscient d’això. És molt difícil trobar contractes amb ajuntaments o altres associacions privades. Les administracions públiques no tenen diners (vegen en premsa el deute de la Con-selleria amb la Federació de Bandes, per exemple). Però per a les societats musicals, és sobretot la riquesa humana la que ens fa sobreviure any rere any; l’esforç que fem per continuar oferint cultura al nostre públic. I sobretot, l’esforç que fem per millorar i incrementar la qualitat de l’ensenyament tant en l’Escola Ele-mental de Música com en el Centre Professional de Grau Mitjà. I entre els resultats més palpables estan la quantitat de nous

alumnes i músics que s’incorporen tant a la Banda Juvenil com a la Banda Simfònica. També els alumnes que han acabat el Grau Mitjà i han superat la prova d’accés als diversos Conservatoris Superiors de la Comunitat, obtenint plaça. Llàstima que hagen de desplaçar-se fins a Alacant o Castelló, perquè a València no hi ha suficients places... Felicitats.

En enguany que ja acaba (i que siga ràpid) no hem participat en cap certamen, però els prometem que en 2010 si ho farem. Segur. Ha sigut un any replet d’efemèrides musicals i ací hem estat; recordant Ruperto Chapí, amb diverses interpretacions de la Banda, Haendel, Purcell i Haydn (recorden el magnífic concert de l’Orquestra amb Irene Medán cantant àries, i també el plaer d’escoltar a Carlos Enguix amb la flauta). Seguirem en Nadal escoltant Albéniz, etc. El concert de Santa Cecília, com podran escoltar molt prompte, serà prou especial. Música de l’alzireny Arnau Bataller, amb sorpresa inclosa. Encara que no po-dem revelar-ho tot, ja saben pràcticament tots de la participació de la nostra Societat en una sèrie televisiva molt especial que esperem veure ja amb ansietat en Canal 9.

Només em resta felicitar als nous components de la Banda i als seus familiars, i fer-los, si m’ho permeten, una xicoteta reflexió; ser músic de la nostra Banda esperem que siga una experiència importan-tíssima en la vida dels nostres jóvens; fer amics per sempre, invertir part del temps lliure fent el que a un li agrada, etc. Però també comporta un sacrifici important quan s’està estudiant o treballant al mateix temps. Quan més festa és (els caps de setmana, vacacions, estiu, etc.) és quan més treball solem realitzar, ja siga en assajos o actuacions per a la nostra ciutat o fora d’ella. I són principalment els pares els que han d’animar als seus fills a què complisquen amb la responsabilitat que voluntàriament han adquirit.

Felicitar també els guanyadors del concurs de pasdobles fallers, Ramón Llorente i Javier Marimón. Algunes vegades els premis es queden “en casa”, i això diu molt de la qualitat dels nostres compositors. O no? Felicitar Pepe Escandell pel concert de Nadal, per la seua dedicació a la Banda Juvenil i pel nomenament com a director de la banda d’Almussafes. A Nicanor Sanz per l’últim concert oferit. Al Spanish Brass. A Pepe Grau per la seua carrera i els seus premis. Als nostres professors pel treball ben fet. Als nostres alumnes, per confiar en nosaltres. A les nostres secretàries, per aguantar-nos tots els dies. A David González i a Bernat Rios, pel treball en l’Escola, on hi ha que tragarse tants “marrons”. A la Junta Directiva, per la seua dedicació desinteressada. A Amparo Pérez, per haver estat dos anys al cap davant de la Societat. Al nou president Juan Carlos Monerri, per acceptar este càrrec i creure en tot este projecte. Als nostres professionals que continuen col·laborant amb nosaltres. Als nous professionals. A Javi Benavent i Antonio Cardona, per estar sempre ací. A la meua família. I a tots els músics, els nous i els vells, perquè sense ells no tindríem res.

Ah! I a Godzilla...

Un abraç del vostre director.

Page 7: LLIBRE SANTA CECÍLIA 2009

Estimats/des amics i amigues:

Un any més, coincidint amb la ce-lebració de Santa Cecília, tinc l’oportunitat de dirigir-me a tots els amants de la cultura i de la música a través d’este llibre.

Després de la celebració el passat any del 40 aniversari de la fundació de la So-cietat Musical d’Alzira, cal mirar avant i continuar amb l’esplèndida i fructífera tasca començada fa més de quatre dècades. I és que amb la celebració d’esta efemèride s’ha realçat, més encara, el nom i l’esperit de tots aquells que conformen i han conformat al llarg de la seua història esta entitat musical.

Són molts els premis i certàmens que han acumulat els nostres músics alzirenys en esta emblemàtica entitat musical i que avalen la seua meravellosa trajectòria. La Societat Musical d’Alzira ha avançat al ritme de l’evolució de la nostra ciutat per a adaptar-se als nous temps i respondre a les diferents necessitats que van sorgint. D’esta manera, la Societat Musical d’Alzira s’ha convertit en referent internacional amb realitzacions tan rellevants com l’organització del Spanish Brass Festival, que acull esta ciutat cada estiu.

Com a alcaldessa de la ciutat i, en representació de tots els alzirenys i alzirenyes, vull agrair a tots els músics que formen part de la Societat Musical d’Alzira el seu inestimable treball i la seua enorme professionalitat, perquè la nostra ciutat sent orgull de cada alzireny i alzirenya de la Societat Musical, que exalça i lluïx amb honor el nom d’Alzira. Des de la Corporació Muni-cipal continuarem comptant amb el seu bon criteri i la seua abnegada col·laboració en tots els projectes culturals d’esta ciutat.

També vull aprofitar l’ocasió per a felicitar públicament a Amparo Pérez Pellicer, pre-sidenta de la Societat Musical d’Alzira durant els últims tres anys, per la seua immillorable tasca duta a terme. Al nou president, Juan Carlos Monerri, li desitge un caminar fructífer al capdavant de la Societat Musical de la nostra Ciutat i li oferisc el suport de l’Ajuntament com fins ara.

Finalment anime tots els membres que pertanyen a la Societat Musical d’Alzira per tal que continuen treballant amb l’entusiasme que tant els caracteritza i seguisquen portant la nos-tra música a cada racó mostrant les més profundes arrels d’Alzira com a bressol de gran mestria i bons sons.

Una salutació

Elena BastidasAlcaldessa d’Alzira

alc

ald

ess

aElena BastidasAlcaldessa d’Alzira

Santa Cecilia 2009 SALUDA 05

Page 8: LLIBRE SANTA CECÍLIA 2009

Societat Musical d’AlziraPROGRAMA D’ACTES

a s

an

ta c

ecí

lia

programa d’actes

DISSABTE 14 DE NOVEMBRE

• A les 19 hores, en el Gran Teatre, Concert de la Banda Simfònica.

• Durant l’acte s’entregarà els guardons Compositor Santa Cecília 2009 a

Arnau Bataller i Personatge Alzireny Santa Cecília 2009 a Carles Alberola.

• Abans de començar l’audició es farà entrega d’instruments als nous

músics de la Banda Simfònica.

• A continuació, en el Casal Fester, sopar i ball amenitzat pel Quartet Eufòria.

DISSABTE 21 DE NOVEMBRE

• A les 18 hores, en la Capilla del Hogar Santa Teresa Jornet,

Missa en memòria dels difunts de la SMA.

• A les 19 hores, en el Gran Teatre, Concert de la Banda Jove.

• Abans de començar l’audició es farà entrega d’instruments als nous

educands de la Banda Jove.

06

Page 9: LLIBRE SANTA CECÍLIA 2009

a s

an

ta c

ecí

lia

Santa Cecilia 2009 PROGRAMA D’ACTES

DEL 22 AL 26 DE NOVEMBRE

• A les 19,30 h, en Local d’Assajos de la SMA, Concurs de Jóvens Intèrprets d’alumnes de les escoles de la SMA.

DIVENDRES 27 DE NOVEMBRE

• A les 19,30 h, en el Local d’Assajos de la SMA, Final del Concurs de Jóvens Intèrprets d’alumnes de les escoles de la SMA.

DISSABTE 28 DE NOVEMBRE

• A les 19 h, Inauguració de les obres de condicionament acústic del Local d’Assajos de la SMA.• A continuació, primer concert del Cicle de Concerts.

DIUMENGE 29 DE NOVEMBRE

• A les 19 hores, en el Gran Teatre, Concert de l’Orquestra de Cambra de la SMA

07

Page 10: LLIBRE SANTA CECÍLIA 2009

Societat Musical d’AlziraPROGRAMA BANDA SIMFÒNICA

a s

an

ta c

ecí

lia

programa banda simfònica

Dissabte 14 de novembre de 2009 a les 19 h. Gran Teatre d’Alzira.

1ª part • Lliria (Pasdoble) J.M. Martín • La Cort de Granada R. Chapí * • Bacanal (de l’ópera Samsón i Dalila) C. Saint-Saëns

2ª part • Records de Benitaulell (Banda sonora) A. Bataller • Atmósferas Digitales ** A. Bataller

Director: Àngel Crespo García

* En el centenari de la mort

** Obra encarregada per la Unión Musical Utielana

08

Page 11: LLIBRE SANTA CECÍLIA 2009

programa banda jove

Santa Cecilia 2009 PROGRAMA BANDA JOVE

a s

an

ta c

ecí

lia

Sábado 21 de noviembre de 2009 a las 19 h en el Gran Teatro de Alzira

1ª Parte

•Agüero(Pasodoble) J. Franco •DivetimentoparaclarineteyBanda C. Ferreira Solista: Andrés Viñes Parada •MarchaRadevsky J. Strauss •StarWars–TheMarches J.Williams

2ª Parte

•¡Vivaelpasodoble! J.Rico(Arreglo) •TomJonesinConcert F.Bernaerts(Arreglos) •Imperatrix(Obertura) A.Reed

Director:JosepEscandelliVila

09

Page 12: LLIBRE SANTA CECÍLIA 2009

Societat Musical d’AlziraPROGRAMA ORQUESTRA SIMFÒNICA

a s

an

ta c

ecí

lia

programa orquestra simfònica

A DETERMINAR

Director: Ángel Crespo García

Domingo 29 de Noviembre de 2009

a las 19 h en el Gran Teatro de Alzira

10

Page 13: LLIBRE SANTA CECÍLIA 2009

Santa Cecilia 2009 SOCIS

soci

s

Aguilar Bultó José LuisAhulló Serrano BernardoAhulló Serrano María BelénAlandí Esteban Mª ElisaAlandí Rosell AdolfoAlarte Gomis CristiAlbado Monerri AdoraciónAlbelda Andrés AmparoAlberola Cotaina NuriaAlbert Benavent AntonioAlbert Ferrando Josèp RamónAlbert Santonja Mª JoséAlbuixech Martí AgustínAlbuixech Negueroles Fco. JavierAlbuixech Negueroles Mª CarmenAleixandre Costa OctavioAlemany Garés MaríaAlfonso Colomer RosaAlfonso Gramaje FranciscoAlmela Gomis JosefinaAlmela Roselló RafaelAlós España Benito FranciscoAlzira Musical, Sl (Antonio Asensio) Amat Hidalgo EnriqueAmorós San Sebastián RaquelAnaya Ibáñez RaquelAnaya Pérez José LuísAndrés Benedito José MaríaAndrés Pascual SalvadorAndrés Ferrando AntonioAndrés García JuanAndrés Serrano LorenaAndrés Viñals AsunciónAndújar Andújar Francisco JavierAndújar Pardo AntonioAñón Cucarella Juan IsidroAparisi Lorenzo AgustínAparisi Serra JoséAranda Erb CarmenAranda Gallardo Enrique PatricioARanda Mata CarlesArbona Piera Adolfo JoséArgandoña Navarro FranciscoArias Montañana RaquelArnalte Boronat FrancescArnalte Huerta Mª PilarArocas Monreal InmaculadaArocas Palop José IsmaelArtes Breso EduardoAusina Gómez Mª JesúsAusina Gómez PabloAusina Gómez SalvadorAusina Sanz SalvadorBaldoví Vercher AgustínBallester Garrigues RafaelBalmaseda Gomar José AntonioBarber Asensi Francisco JavierBarberá Colomer EduardoBarceló Arevalo PabloBarceló Esteban Abel (Hija De)Barceló Sangil PedroBataller Ferrer Eva

Baudru Tora MagalíBautista Moya AdamBayarri Pérez RobertBelda Andrés VicenteBelda Giner MercedesBella Iranzo JoséBella Bernia Juan CarlosBella Peiró Juan BautistaBella Sanjuan EmiliaBellver Ramírez RicardoBelsa Leal PedroBeltrán Soler HilarioBenavent Mollá JavierBenavent Serena SalvadorBenavent Vidal AntonioBenedito Guadalquivir JoséBenetó Leal CristinaBernia Parra AgustínBeteta Beteta JoséBisbal Ferrer RosaBixquert Calafat FrancescBlasco Castany BernardoBlasco Castany FranciscoBlasco Castany RafaelBlasco Dalmau PurificaciónBlasco Ferrer NuriaBlasco Perepérez GiselaBlasco Vila FranciscoBlay Ferrán AureliaBlay Valentín FranciscoBleda Montalvá RamónBleda Ramón RogelioBohigues Lara FélixBolinches Iranzo FerranBoluda Puig Vicente AntonioBono Alemany BernardoBono Balaguer SofíaBono Martínez EncarnaciónBono Úbeda RafaelBorderá Vidal Mª AmparoBordes Escudero GonzaloBoronat Martín AliciaBorrás Frasquet ConchaBorrás Ahulló JOrgeBorrás Pascual RicardoBoscá Albert ClaudioBoscá Navarro Mª DoloresBuendía Sotoca MarianoCaballero Araque RamónCaballero Boquera BernardaCaballero Pastor JoséCalabuig Miguel PepitaCalatayud Casterá BernardoCalatayud Pastor MariaCalatayud Vivó JoséCamarena López JosefinaCamarena Vila XimoCamarena Aronda LuisCamarena Boquera EnriqueCamarena López José LuisCampoamor Molla Sara Campos Cots Francesc

Campos Bialcanet AdriánCamps Barber EnriqueCamps Barber Rosa MaríaCamps Giménez José BernardoCamps Peris José EnriqueCamps Peris Mª CarmenCamps Rubio JoséCamps Valls EnriqueCandel Gordo SalvadorCándido Moreno Mª InésCano Sanz BernardoCantera Chocarro XavierCanut Prats AntoniCañes Martí FernandoCañes Monerri Mª DoloresCañes Monerri Vte. SalvadorCarbonell Asensio SalvadorCardona Sala José LeandroCarlos Sanz RobertoCarrascosa Bolufer JuditCarrascosa Gracia FranciscoCarrascosa Llopis CarmenCarrascosa Rovira JoséCarrascosa Rovira SalvadorCarrascosa Sanchis NereaCarreres López RamónCarreres Peris José ÁngelCarreres Vives Clara Carrió Carrascosa José LuisCarrió Montagud José LuisCasals Zabala AnabelCascales Ribera JosepCases Fabregues RafaelCases Ferrer Emilio JoséCases Ferrer RafaelCastell San Agustín Vte. José Castelló Bertomeu VicenteCastelló Soler EnriqueCasterá March Juan AntonioCastillo Gómez GloriaCastillo Ramírez Mª ÁngelesCastillo Colomer SantiagoCastillo Estrelles Juan ManuelCastillo Palma EduArdoCelaya Peña LuisCerdá García VicenteCervera Alonso EstelaCervera Gisbert ManuelCervera Guillart ErnestoCharcos Montoliu Mª PilarChe Sáez MaríaChinesta Añón JoséChordá Ull EmilioChorro Vila AurelioCíscar Martínez José FranciscoClari Candel BernardoClari Candel ConsueloClari Carbonell MiiguelClari Hidalgo FranciscoCliment Escandell Mª ÁngelesColl Botella AmparoCollado Roca Mª Dolores

Collado Roca Mª JoséCollado Jordá AgustínColoma García José LuisColomer Valiente BeRnardoColomer Gil Jose JoaquinColomer Gimeno ErnestoColomer Lloret Ernesto AlejandroColomer Nicolás BernardoColomer Sellens RosaColomer Ull RafaelComes Lacasa FranciscoConesa Delgado GinésContelles Ramón IvánCorral Hernández Juan JoséCorreal Tormo RaquelCorreas González JuliánCorrecher Sánchez IgnacioCortés España BernardoCortina Garrido ManuelCorts Palacios RosaCosta Boquera JoséCosta Carrascosa JoséCuberos Pérez JoséCucarella Sifre BernatCucarella Timor FranciscoCueNca Ballester EdelmiroCuenca Escrivá BernardoCuesta Moreno José LuísCuriel Martínez VíctorDalmau Magraner Ana MariaDalmau Juan VicenteDaries Fontana AnaDaries Martínez EnriqueDe La Concepción Boscá FernandoDe La Guía Moreno CarmeloDelgado Tomás VicenteDíaz Argente José AntonioDolz Boluda Eva MaríaDoménech Giménez RafaelDomínguez Chesa Mª DesamparadosDonat Sarrió Francisco JavierDuato Samblancat Mª CarmenDuet Creatius, SL Enguix Pellicer BernardoEnguix Alberola EustasioEnguix Costa JoséEnríquez Ordóñez JoséEscandell Fogués FranciscoEscolano Espinosa ErnestoEscribá Esteve DelfinaEscrivá Fernández FranciscoEscrivá Pérez BernardoEscrivá Roca CarlosEspaña Bravo MaríaEspaña Laporta Rosa AnaEspaña Canut JoséEspaña Iranzo MarioEsparcia Corredor EncarnaEstarlich Ortega JoséEsteban Santamaría AmparoEsteve Ferrer VicenteFabra Cuenca Ricardo

socis de la societat musical d’alzira

11

Page 14: LLIBRE SANTA CECÍLIA 2009

Societat Musical d’AlziraSOCIS

soci

s Félix Brinés JoséFemenía Benavent VicenteFernández Blesa José LuisFernández Boluda AmherFernández Chereguini Mª TeresaFernández Guzmán RafaelFernández Sempere JosefinaFerragut Bria InmaculadaFerrandis Borrás Salvador LuisFerrando Carrió Francisco JoséFerrando Guillem IgnacioFerrer Herrera RobertoFerrer Montagut ElisaFerrer Montalvá José BernardoFerrer Pérez JoséFerrer Rodríguez JuanFerri Colomer ManuelFerrús Oliver AlexandreFontana Vázquez EncarnaFontestad González AmparoFrancés Sifre José LuisFrasquet Barber MiguelFrasquet Núñez Miquel ÁngelFurió Herrera Juan BautistaFurió Tendero Joan BatisteFurnells Piera JoséFuster Guijarro AntonioGadea Vives CarlosGalán Amat Juan BautistaGaldón Sáez VicenteGallach Santamaría LydiaGallart Serra AlfredoGallego Sapiña Juan ArturoGaray Chordá ÁngelGaray Escrivá Ángel JesúsGarcés Pérez ConcepciónGarcia Hurtado SoniaGarcía Alandí Martín JoséGarcía Almiñana José VicenteGarcía Antich RosaGarcía Cebolla VicentaGarcía Cerdán EnriqueGarcía Gallart RosarioGarcía García AntonioGarcía García SalvadorGarcía Lorenzo José TomásGarcía Parra FranciscoGarcía-Rojo Garés SergioGarcía-Rojo Alcañiz BenitoGarcía-Rojo Garés Fco. JavierGarés Núñez Alfredo J.Garés Benedito DoloresGarés Sayol DanielGarrido Ausina FernandoGarrido Navarro ManuelGarrido Pastor José LuísGarrido Sanchis SalvadorGarrigues Piera RafaelGarrigues Piera RaquelGascó Ferrer RenéGil Enguix Miguel ÁngelGil Salesa Juan BautistaGiménez Egea ConcepciónGiménez Giménez Jesús L.GiméNez Mezquita Fco. JoséGiménez Pastor FranciscoGiménez Sánchez Pedro

Giménez Ull AntoniaGimeno Olmos Víctor ManuelGiner Ivars VicenteGiner Reig MarioGinestar Viñes TeresaGinéstar Moyano VicenteGiordani González LisandroGoig Gallego JoséGómez Enguix FannyGómez Fontana SalvadorGómez Pastor AntonioGomis Brines VicenteGomis García AntonioGomis Picó MiguelGonzález Oliver AlejandroGonzález Pérez GuillermoGonzález Sánchez FélixGonzález Sanjuan BernardoGonzález Sanjuan DavidGonzález Sanjuan JoséGonzález Tomás AmadoGonzález Coll ÓscarGrama-3 Publicitat, SLU Grande Pérez Mª VictoriaGrande Diago Pedro ClaudioGrau Cuñat GemaGrau Ripoll EncarnaGregori Carbonell EnriqueGregori Carrascosa CarminaGregori Giner BernardoGregori Pelufo BernardoGregori Perepérez AgustínGresa Marco FranciscoGuijarro García J. SalvadorGuillart Gómez Sara Guillem Arnalte José MiguelGurrea Ligorit Miguel ÁngelGutiérrez-Ravé Illescas RafaelGyulamiryan Hasmik Hermita CoNejero Mª AngelesHernández Carrió PaticioHernández Sanchis Jesús EmilioHernandis Giner Mª IsabelHernandis Orovig SilviaHerranz Aguilar JosefinaHervás Martínez EduardHuesca Climent InmaculadaHuesca Luna HilarioHurtado Albentosa José MªIñigo Luis FernandoIñigo March TeresaIvars Tortosa AntonioIzquierdo Marzal Mª TeresaJerez Gabaldón LourdesJiménez Crespo AlbaJiménez Saura PedroJiménez Urrea José AntonioJordá Rodríguez José RamónJorques Bordes FranciscoJorques Tortosa FranciscoJulio Rosell Juan ErnestoLaguía Calvete Ana Mª Lairón Pla AurelianoLandete Sánchez JesúsLara S Sarrión AntonioLaudes Cano Eusebio Leal Sifre Amparo

León Ribas Natalie LuisaLlácer Goig ManuelLladosa Bueno MiguelLlinares Clemente ÁngelaLlinares Pérez ÁngelaLlobregat Boquera José BernardoLlobregat Mengual Antonio Fco.Llombart Cerdá AmeliaLlopis Orts MercedesLlopis Calatayud EnriqueLlopis Chordá RamónLlopis Corts CarlesLlopis Ferrer RamónLlopis Lara Juan FernandoLlopis Orts JoséLlopis Pla ConsueloLlopis Vidal JoséLlorca Martín BernardoLlorens Ferrer Mª PilarLlorens Llinares VicentLloréns Llinares FannyLloret Prats Elena MaríaLluch Gironés FranciscoLluch Murillo CarolinaLluch Murillo FranciscoLlucián Sanz JoséLópez Barrera LuisLópez Belsa SóniaLópez Dolz Eva MªLópez Escrivá CarminaLópez Esteban Juan MiguelLópez García ConsueloLópez García-Antón GemmaLópez Gascó ChristianLópez Huguet AndrésLópez Merino JoSé LuisLópez Oltra KatiaLópez Pascual JosefinaLópez Ravassot SebastiánLópez Sala José ManuelLópez Tarrazona LeonorLozano Aledo AlfonsoLozano Ribes Lola Lozano Pellicer JaimeMadrid Manzaneque José JacintoMagraner Andrés ClaraMagraner Peris AgustínMagraner Torres ConchaMahíques Peris BernardoMansanet Juan AmparoManzanares Meseguer MariaMáñez Guillem VicenteMarch Martínez AlfredoMarco Simó ManoliMarín Coll SergioMarín-Roig Ramón JoséMarqués España SergioMarrades Marrades VicenteMartí Ferrer EnriqueMartí Abad Isabel MaríaMartí Gozalbo SergiMartin Martin Miguel A.Martín Escribá BernardoMartínez Requena FranciscaMartínez Altur InmaculadaMartínez Arocas Pep Martínez Chóver Lourdes

Martínez Colón JoaquínMartínez Correas FelicidadMartínez Rodrigo Arturo RafaelMartínez Sansaloni VicenteMartínez Vidal BernardoMartínez Vayá RamónMartorell Barraquet JoséMartorell Esparza JosefaMarzal Peñalva Mª Del PilarMascarell Cuenca JoséMascarell Pérez CamiloMascarell Sanjuan José AntonioMascarell Sanz José LuísMasiá Chordà Mª PilarMasiá Llinares FrancescMata Garés AntonioMata Martínez Mª AmparoMatoses Belsa ConsueloMatoses Belsa IsabelMatoses Torres RafaelMazo Martínez AntonioMedan Sifre EsterMedán Felici AlbertoMedes Esteban AnaMedie Camarasa AlejandroMedina Piera InésMena Gallach MartaMena Quintana Lilyan ScarlettMiguel Álvarez DanielMiñana Pla JuanMiralles Albelda NelaMiralles Fabregues JoséMolero Serrano Mª CarmenMolIna Barceló Juan AntonioMoltó Cutanda AndreaMoncho Monturiol JuanMondría Verdú EnriqueMonerri Fernández Juan CarlosMonerri Sanjuan BeatrizMonerri Sanjuan ZaidaMonerri Sanz FranciscoMontagud Pérez EstherMontagud Piera BernardoMontagud Ricart LuisMontalvá Iñigo Mª GraciaMontalvá Moya ÁureaMontalvá Hidalgo RaquelMontalvá Presencia ErnestoMontalvá Romaguera BernardoMontalvá Romaguera José C.Montaner Gadea FranciscaMorales Caballero José MariaMorell Martínez AlfredMoreno NaDal SalvadorMoreno Nieto TomásMoreno Vela VanessaMortes Barber José MaríaMoscardó Arantegui AlbertoMuñoz García AlbaMuñoz Santamans José MaríaNadal Tello AvelinoNegueroles Talón CarmenNoguera Montañana JoséOlaso Llinares JoséOliver Balaguer Miguel JoséOliver López JuanOliver Navarro Alfonso

12

Page 15: LLIBRE SANTA CECÍLIA 2009

Santa Cecilia 2009 SOCIS

soci

sOliver Navarro Carmen MaríaOliver Sorera LucíaOlmo Laporta Julio RamónOro Bono José LuisOrtega Asín José MaríaOrtega Rodríguez JuanOrtega Rosell Juan ManuelOrtí Blasco José LuisOrTiz Cano RaúlOrtiz Pereira Ana MaríaOrtiz Torremocha MilaOrts Benavent Emilia Orts Benavent IsmaelOrts Garcia E. JavierOrts Oliver EduardoPalacios Boquera JoséPalacios Peris BernardoPalacios Verdú BernardoPalau Dalmau JorgePalau Pla ConsueloPalau Tena José BlasPalomares Palacios RaquelPalomares Pau SimeónPalomares Sampedro SilviaPalop Aliño JavierParada Martínez DoloresPardo Belda EnriquePardo Moreno Mª LuisaPardo Roca AurelioPardo Vidal JosèphineParra Pelufo EnriqueParrilla Climent EVaPascual Parra RafaelPascual Vidal EnriquePastor García BernardoPastor Muñoz AndreaPastor Picó XavierPastor Santacreu MargaritaPastor Vicente Mª GraciaPau Benavent PompilioPau Fayos RemeiPau Mariner BorjaPau Ramón AinhoaPedro Martínez Cano, Sa Peláez Riol JesúsPellicer Pascual RafaelPelufo Andrés FranciscoPelufo Fernández EnriquePelufo Pellicer ElsaPenadés Giner LauraPerales Molla José FranciscoPerelló Díez AlbertoPerelló Gisbert InmaculadaPerepérez Llobregat AsunPErepérez Llobregat JoséPérez Camarasa BernardoPérez Gil AmparoPérez Goig Maria JosePérez Martínez FranciscoPérez Pellicer SantiagoPérez Boquera SalvadorPérez Damiá Vicente LuisPérez Goig Bernardo AgustínPérez González PabloPérez Juan Mª ÁngelesPérez Juanes XavierPérez Orón Vicente

Soriano Torres BernardoSospedra Climent JavierSospedra Climent EnriqueSuñer Mateo José LuisSuñer Sanchis Excmo. Sr. LuisTalens Armiñana EstefaníaTalens Armiñana GemmaTalens Peris SaraTalens Ventura RosaTarragó Jorques CarlesTendero Oliver ConcepciónTendero Oliver RosaTent Crespo AmparoTeresí Galán SalvadorTeruel Mateo Ana MaríaToboso Belda Anna MaríaToledano Llinares Juan A.Toledo Puig RafaelTomás Calatayud Mª JoséTomás Garcés GermánTomás Piquer GermánTomás Benavent ClaudiaTomás Calatayud Mª DoloresTomás Piquer LorenaTorremocha Sifre ElisaTorrent Ferris JoséTorres Cebrián JaimeTorres Mariner Miguel ÁngelTorres Sánchez SeverinoTortosa Estarlich Mª JoséTrabazos Anta Mª PazTransportes Mazo Traver Fuertes AlbertoTudela Piquer FranciscoTudela Soriano ConsolÚbeda Fernández AndrésUll Lorente VicenteUll Soler LucíaValle Esteve Sara Vallés Chornet Mª CarmenValls Julio SilviaVayá Iranzo JoséVázquez Denia PurificaciónVázquez Bernia José JuanVerdú Vivó JordiVicente Martínez Fco. JoséVidal Bezzina José MaríaVidal Bialcanet PedroVidal Llopis ANdrésVidal Peláez IsabelVila Fernández AntonioVila Fernández BernardoVila García José LuisVila González AmadoVila Puig Alba MªVila Roig DavidVillalba Belda VíctorVillalba Iñigo BernardoViñes Cañes FranciscoVivanco Soriano IreneVivas Peris FranciscoVives Fontana MariaYáñez Martínez EloínaZacarés Lino AlbaZaragoza Benavent VicenteZayas Román Miguel Ángel

Pérez Palacios RosaPérez Pellicer AlejandroPérez Pellicer AmparoPérez Pellicer ChemaPérez Pellicer Cristina MaríaPérez Pellicer VicentePérez Peris EnriquePérez Tudela VicentePeris Bleda RamónPeRis Bellón CarlosPeris León AliciaPeris Paredes CarlesPeris Signes ErnestoPetit Pérez FannyPetit Aranda EnriquePiera Ferrer FranciscoPiera Aledó RosaPiera Francés Francisco HilarioPiera Puig SalvadorPiera Redal Mª AngelesPiera Sales Mª IsabelPla Albalat VicentPla Gisbert EnriquePons Iborra Mª CarmenPrats Pons EvaPrats Pons Mª CarmenRamírez Sanjuán BernardoRamírez Benavent RobertoRamírez Cebolla JaimeRamírez Gomis AlbertoRamírez Tomás MaríaRamírez Vicent Juan AntonioRamón March JuanRevert Roca EnriqueRevueltas Colomer RosaRibera Toledo Juan JoséRibes Vendrell SalvadorRichart García JustoRíos Furió BernatRíos Petit LoretoRíos Furió DavidRíos Furió Francisco JoséRíos Furió SantiagoRíos Magraner FranciscoRíos Pascual AndrésRíos Pascual Francisco JoséRíos Petit BernatRipoll Colom JuanRisent Martínez Jorge JoséRobles Peralta PilarRoca Pastor JavierRodríguez Alcázar ÁngelRodríguez Pausà Elisa JoséRodríguez Salinas Mª PilarRodríguez SeIjo MarcelinoRomera Castillo AinaRomero Monzonís Mª TeresaRos Company RafaelRosell Martínez VicenteRoselló Rubio SalvadorRoses Gil SalvadorRossell Vellvehí JaimeRovira Marín AlfonsoRua Álvarez ManuelRubio Albentosa José ManuelRubio Carbonell María AmparoRubio Llombart Juan Miguel

Rubio Navarro PurificaciónRuiz Cervera JoséSáez Martínez Mª ConcepciónSáez Sifre LorenzoSáez Garrigues ZaidaSala Pedro María A.Sales Montoya DanielSánchez Benedito RicardoSánchez Requena PedroSánChez Sánchez AmbrosioSánchez Almazán VicenteSánchez García LuisSánchez Núñez ElviraSánchez Olivas RamiroSanchis Garí FranciscoSanchis Cordones BernardoSanchis Doménech CarlosSanchis Fayos JesúsSanchis Guillem Ana MaríaSancho Marco CándidoSancho Alario Juan BautistaSancho Sayol Tomás VicenteSanjuan Catalan TeresaSanjuan Ripoll TrinidadSanjuan Pascual AntonioSanjuan Ribera BernardoSanjuan Rosell SalvadorSanjuan Rubio María JoséSanmartín Arnal RicardoSantacreu Silvestre JuanSantamaría Azorín FranciscoSantamaría Boquera AlbertoSantón Moreno Juan EduardoSantos Sanjuan AntonioSantoyo Valls Mª AmparoSarrión Asensio ErnestoSarrión Asensio Fco. JavierSarrión Llinares ErnestoSarrión Llinares LuisSebastiá Vila José LuisSeguí Girbés JuanSegura Clari AntonioSelfa Coloma SantiagoSelfa Martínez SalvadorSelfa Moreno SalvadorSelfa Pozo RaquelSerra Camarasa José LuisSerra Albelda RamónSerra Pla FranciscoSerrano Serrano EncarnaSerrano Nogués Mª CristiNaSierra Casterá RosaSierra Parra EnriqueSierra Sansaloni José ManuelSifre Balaguer RafaelSifre Carrasco Bernardo Fco.Sifre Corts EnriqueSifre Martí RafaelSifre Soler SalvadorSimó Peris Franciso JavierSisternes Ortega RicardoSoler Ferrando CristinaSoler Lafuente EmilioSoler Montalvá PatricioSoler Montalvá VicenteSoler Viñals Ana CarmenSoler Viñals Antonio

13

Page 16: LLIBRE SANTA CECÍLIA 2009

jun

ta d

irect

iva

Societat Musical d’AlziraJUNTA DIRECTIVA

En Luis Suñer Sanchis

Juan Carlos Monerri Fernández

Bernat Ríos Furió

Camilo Mascarell Pérez

Xavier Pérez Juanes

Antonio Albert Benavent

Emili Cases Ferrer

Rafael Cases FerrerMª Angeles Climent EscandellBernardo Colomer NicolasElisa Ferrer MontagutDavid González SanjuánFrancisco Pelufo AndrésVicente Luis Pérez DamiáAmparo Pérez PellicerFrancisco José Ríos FurióSalvador Roses GilLaura Sánchez EsparcíaFrancisco Javier Sanchis SotoJuan Eduardo Santón MorenoConcepción Tendero OliverPaco Viñes Cañes

President d’Honor Perpetu

President:

Vice President:

Secretari:

Vice Secretari:

Tresorer:

Interventor:

Vocals:

14

Page 17: LLIBRE SANTA CECÍLIA 2009

Santa Cecília 2009 COMISSIÓ DE MÚSICS

comissió de músics

Francisco Javier Sanchis Soto

Alberto Sánchez Castillo

Juan José Seguí Pérez

Enrique Parra Carrascosa

David González Sanjuán

Sergio García-Rojo Garés

Bernat Ríos Furió

Laura Sánchez Esparcia

Rafael Castany Rodriguez

Andrea Viñes Parada

com

issi

ó d

e m

úsi

cs

15

Page 18: LLIBRE SANTA CECÍLIA 2009

Societat Musical d’AlziraMUSICS PROFESIONALS

Albelda Juan, DavidAlbelda Juan, JorgeAlmiñana Gay, VanesaAlonso Arocas, LauraAmat Arocas, CarlosAndrés Collado, LauraAndrés López, Juan CarlosArnalte Boronat, FrancescBarberá Pellicer, LauraBastidas Calabuig, ClaraBastidas Calabuig, FranciscoBataller Carreño, ArnauBordes Escudero, GonzaloBorrás Lacasa, JorgeCalatayud España, Gracia MªCardona González, CipriàCasterá Montagud, RafaelCastillo Estrelles, MªjoséClari Ahulló, BelénCogollos Llinares, VicenteCollado Roca, Mª DoloresColomer, Juan J.Cortina García, PatriciaCorts Julio, IreneCosta García, ElenaCuenca Peiró, JavierDaries Fontana, SergioDe La Guía Silvestre, CarmenDelgado Peña, LuisDíaz Argente CarlosEnguix Pelufo, CarlosEnguix Pelufo, PilarEnguix Ramón, Eustasio JoséEnguix Ramón, InmaculadaErrea Del Pago, ÁngelErrea Del Pago, MarioEscandell Vila, JoséFernández Boluda, AmherFernández Ferrandis, JoanFernández Martí, BereniceFurió Tendero, Joan Baptiste

ContrabaixViolíClarinetFlautaPianoOboeTrompetaFlautaFlautaTrompetaTrompetaCompositorContrabaixClarinetOboePercussióTubaSaxòfonVioloncelTrompetaViolíCompositorFagotPianoClarinetTrompetaTrompaPianoTrompaTubaFlautaViolaViolíViolíClarinetTrompaSaxòfonPianoSaxòfonSaxòfonClarinet

Professor de la Orquestra de ValenciaProfessor del Conservatori d’AndorraProfessora de Música de PrimariaProfessora de Música de PrimariaProfessor del Conservatori de CastellónProfessora de Música de SecundariaProfessor de Música de SecundariaDirector de la Banda de DaimúsProfesora del Conservatorio de MelillaProfessora de Música de SecundariaProfessor de Música de SecundariaProfesor ESMUC y Conservatorio Superior AragónProfesor de la Orquestra de ExtremaduraProfessor de Música de SecundariaProfessora de la Orquestra Municipal de ValenciaProfesor del Conservatorio de AlmansaOficial Músic del EjercitoSuboficial Musico de la Guardia Real - MadridProfessora de Música de PrimariaProfessor de Música de PrimariaProfessora de Música de PrimariaCompositor en U.S.A.Professora de Música de PrimariaProfessora de PianoProfessora de Clarinet en Chicago (E.E.U.U.)Professor de Música de SecundariaProfessor de Música de SecundariaProfessora de Piano Profesor del Conservatorio de SevillaProfesor Conservatorio Profesional de AlmeríaProfesor de la Orquesta de CórdobaProfesora del Conservatorio de El EjidoProfessor del Conservatori de CarcaixentProfessora de Música de PrimariaProfessor de la Banda Municipal de Barcelona Professor de la Banda Municipal de Palma de Mallorca Professor de SaxoProfessora de Música de PrimariaCatedrático del Conservatori de CastellónProfessora de Música de PrimariaProfessor de Conservatori

musics profesionals de la societat musical d’alzira

la s

ma

16

Page 19: LLIBRE SANTA CECÍLIA 2009

Santa Cecília 2009 MUSICS PROFESIONALS

Furió Tendero, JosepGallart García, AntonioGallart García, JulIoGarcía López, MónicaGarcía-Rojo Garés, Fco. JavierGarés Fragoso, MireiaGarrigues Pérez, JesúsGarrigues Pérez, Juan JoséGarrigues Pérez, Mª PazGil Sanchis, Antonio JoséGoig Valenzuela, AntonioGonzález Del Ama, JoséGonzález Sanjuán, DavidGonzálvez Parra, VictoriaGrau Benedito, JoséGrau Ripoll, EncarnaGrau Ripoll, Mª ÁngelesLahoz Colomer, Mª JoséLaporta Carrasco, AntonioLara Ros, Ana MaríaLluch Murillo, CarolinaLluch Murillo, FranciscoLópez Crespo, DavidLópez Langa, José ManuelLorente Yáñez, RamónMadrid Manzaneque, Mª AmparoMaíques Flores, Mª AngustiasMarimón Pellicer, Francisco JavierMartínez Martí, MercedesMasiá Gómez, JoséMedán Sifre, IreneMonerri Sanjuán, BeatrizMonserrat Aranda, SalvadorMonzonís Perepérez, CèliaMonzonís Perepérez, José VicenteNadal Soriano, MartaOlaso García, MaríaOliver Sorera, RicardoOrtega Rosell, GuillermoOrtega Rosell, Juan ManuelParrilla Climent, EvaParrilla Climent, FernandoParrilla Climent, Mª LuisaPastrana Martorell, Mª José

PercussióTrompaTrompetaViolaContrabaixClarinetOboeClarinetPercussióTrompetaClarinetVioloncelTrombóClarinetCompositorTrompaFlautaClarinetTubaFlautaFlautaContrabaixClarinetClarinetSaxòfonSaxòfonClarinetBombardíVioloncelFagotCantPianoPianoFlautaTrompaClarinetViolaTubaViolíViolíClarinetPercussióVioloncelClarinet

Professor de la Orquestra de ValenciaProfessor de Música de SecundariaProfessor de Música de PrimariaProfessora de Música de PrimariaProfessor del Conservatori d’ElxProfessora de Música de PrimariaProfessor del Conservatori de CulleraProfessor del Conservatori de CarcaixentProfessora de Música de PrimariaProfessor de TrompetaProfessor de la Banda Municipal de ValenciaProfessor de la Orquestra RTVEProfessor de TrombóProfessora de la Banda Municipal de Barcelona Professor de Música de SecundariaProfessora del Conservatori de CarcaixentProfesora del Conservatorio del EscorialProfessora de Música de PrimariaSuboficial de la Banda de la Guardia CivilProfessora de Música de PrimariaCatedrática del Conservatori d’AlacantProfessor del Conservatori José Iturbi - ValenciaProfessor de Música de SecundariaBanda del Cuartel de la Força de Maniobra, Paterna Professor de Música de SecundariaProfessora del Conservatori de CarcaixentProfessora de Música de PrimariaMúsic InstrumentistaProfessora de Música de SecundariaProfessor de la Orquestra Nacional de EspañaProfessora Superior de CantoProfessora de PianoProfessor de PianoProfessora de FlautaProfessor de Música de SecundariaProfessora de Música de SecundariaProfessora de Música de PrimariaSuboficial Musico de Infantería de Marina, MarínProfessor de ViolíProfessor del Conservatori de CatarrojaProfessora de Música de PrimariaSuboficial Musico de la Banda Militar A. M. ZaragozaProfessora de la Orquestra de RTVEProfessora de Música de Primaria

la s

ma

17

Page 20: LLIBRE SANTA CECÍLIA 2009

Pelufo PIcot, Juan CarlosPérez Aleixandre, SalvadorPérez Pellicer, BernatPeris Armengol, DavidPeris Llobregat, Carmen María Peris Llobregat, SusanaPeris Signes, Eduardo IgnacioPetit Pérez, María LoretoPons Gómez, MaríaPons Pastor, AlbertoRíos Furió, BernatRíos Furió, SantiagoRocafort Rodríguez, FedericoRodríguez Iborra, AntonioRoyuela García, AsunciónSabater Sancho, SilviaSabater Sancho, VicenteSabater Sancho, XavierSales Biosca, FranciscoSampedro Palomares, InmaculadaSampedro Zacarías, Mª CarmenSánchez Romanos, Luis JoséSanjuán Castelló, AdolfoSanz Sifre, NicanorSanz Sifre, VicenteSeguí Pérez, Juan JoséSelfa Peris, ÁngelesSimó Peris, Miguel JoséSoler Pérez, PatricioSuñer Oltra, CarminaSuñer Oltra, LourdesTaballo Navarro, EugenioTomás Calatayud, Mª DoloresUll García, Mº JoséVaroch I Estarelles, FrancescZayas Román, Miguel Ángel

PercussióTubaTrompetaClarinetViolíViolíTrombóTrompaVioloncelBombardíTrompaFagotClarinetTrombóFlautaViolaClarinetPercussióClarinetCantPianoPercussióFagotTrompaTrompaClarinetClarinetFagotTrompetaClarinetFlautaPercussióFlautaFlautaFlautaTuba

Musico InstrumentistaSuboficial Musico del Ejército de TierraSuboficial Músic de la Banda del Ejército del AireProfessor de ClarinetProfessor de Música de PrimariaProfessora de Música de PrimariaProfessor de la Banda Municipal d’AlacantProfessora de Música de SecundariaProfessora de Música de PrimariaProfesor de la Banda Municipal de MadridProfessor del Conservatori de CulleraProfesor de la Orquesta Ciutat de GranadaProfessor del Conservatori d’OntinyentProfesor del Conservatorio de OurenseProfessora de Música de PrimariaProfesora del Conservatorio de Alcázar de San JuanProfessor de Música de SecundariaProfesor del Conservatorio de VigoSubinspector de la Banda de la Policia NacionalProfessora de CantoProfessora del Conservatori de CarcaixentSuboficial Músico de la Guardia Real - MadridProfessor de FagotProfessor de la Orquestra de ValenciaProfessor de la Banda Municipal de ValenciaProfessor de Música de PrimariaProfessora de Música de SecundariaProfessor de la Orquesta Nacional de EspañaProfessor de la Banda Municipal de Barcelona Professora de Música de PrimariaProfessora de Música de PrimariaProfesor de la Banda de la Diputación de ZaragozaCatedrática del Conservatori Sup. Joaquin Rodrigo-ValenciaProfessora de MúsicaProfesor de Orquesta Sinfónica de Galicia-La CoruñaMúsic Instrumentista

Societat Musical d’AlziraMUSICS PROFESIONALS

la s

ma

18

Page 21: LLIBRE SANTA CECÍLIA 2009

Santa Cecília 2009 NOVEMBRE 2008

2

9

15

17/18

19

20

22

23

28

Concert presentació obres certamen Torrevieja, Banda Simfònica, Gran Teatre.

Dinar al local de la confraria del Devallament.

Primer premi al II Certamen de Torrevieja.

Concert Santa Cecilia Banda Simfònica al Gran Teatre.

Sopar al Casal Fester.

Primera fase del Concurs de Joves Interprets.

Berenar de l’escola.

Final del Concurs de Joves Interprets.

Concert de Santa Cecília Banda Jove al Gran Teatre.

Concert de Santa Cecília de l’Orquestra i Quartet de Saxos a la Gallera.

Gala Benefica por los niños de Colombia, Grup de Corda Joan Furió, Sala Rex.

Assemblea comarcal de la FSMCV, Casino Carreters.

Novembre 2008

mem

ori

an

ovem

bre

200

8

19

Page 22: LLIBRE SANTA CECÍLIA 2009

mem

ori

a

Societat Musical d’AlziraNOVEMBRE 2008

nov

emb

re 2

008

20

Page 23: LLIBRE SANTA CECÍLIA 2009

Santa Cecília 2009 NOVEMBRE 2008

mem

ori

an

ovem

bre

200

8

21

Page 24: LLIBRE SANTA CECÍLIA 2009

Societat Musical d’AlziraDESEMBRE 2008

Audicións de l’escola

Audicions de l’escola

Retaule de Nadal al Gran Teatre. Varies agrupacións

Concert de Nadal, Banda Simfònica, director convidat Josep Escandell al Gran Teatre

Concert del Quintet de Metalls a la Gallera

Presentació del doble CD “40 anys fent música i músics”, Casa de la Cultura

Processó cívica dia de la conquesta d’Alzira, Banda Jove.

2

4

19

20

27

28

30

Dessembre 2008m

emo

ria

des

emb

re 2

008

22

Page 25: LLIBRE SANTA CECÍLIA 2009

Santa Cecília 2009 DESEMBRE 2008

mem

ori

ad

esem

bre

200

8

23

Page 26: LLIBRE SANTA CECÍLIA 2009

la s

ma

Societat Musical d’AlziraGENER FEBRER 2009

Setmana Cultural Falla La Malva, Rumbau grup de metalls, Casa de la Cultura.

Febrer 20094

9/10

17

Gener 2009Academia Spanish Brass

Processó San Antoni , Banda Jove.

gen

er -

feb

rer

2009

24

Page 27: LLIBRE SANTA CECÍLIA 2009

Santa Cecília 2009 MARÇ 2009

Març 2009Audicions de l’escola.

Audicions de l’escola.

Cicle Gaudir la música, Grup de Percussió, Casa de la Cultura.

Audicions de l’escola.

Audicions de l’escola.

Concert de la Banda Simfònica al Gran Teatre.

2

3

5

6

14

la s

ma

mar

ç 20

09

25

Page 28: LLIBRE SANTA CECÍLIA 2009

Societat Musical d’AlziraMARÇ 2009

la s

ma

mar

ç 20

09

26

Page 29: LLIBRE SANTA CECÍLIA 2009

Santa Cecília 2009 ABRIL 2009

mem

ori

aab

ril 2

009

1

2

5

10

24

25

26

Cicle Gaudir la música, Grup de vent.

Amparo Pérez presenta solicitud de cessament en el cárrec de Presidenta.

Es designa a Juan Carlos Monerri fins a l’Assamblea General.

Processó del Diumenge de Rams, Banda Simfònica.

Trasllat de la Santa Cena, Banda Jove.

Trasllat de la Verge dels Dolors, Banda Simfònica.

Processó Divendres Sant, Santa Cena, Banda Jove.

Processó Divendres Sant, Pas de la JHHCC, Banda Simfònica.

Assamblea General de socis es elegit per un periode extraordinari

de un any Juan Carlos Monerri com a President.

Concert del Quartet de Saxos a la Gallera.

Concert de la Banda Jove i la Orquestra al Gran Teatre.

Abril 2009

27

Page 30: LLIBRE SANTA CECÍLIA 2009

Societat Musical d’AlziraABRIL 2009

mem

ori

aab

ril 2

009

28

Page 31: LLIBRE SANTA CECÍLIA 2009

Santa Cecília 2009 MAIG 2009

mem

ori

am

aig

200

9

Concert del Grup de Percussió, Rumbau grup de metalls i aula de Cor, Gran Teatre.

Concert del Quartet de Saxos en Polinya.

Audició final de curs de Violoncells.

Entrega de premis literaris Falla El Mercat, Quartet de Clarinets.

Gravació de la banda sonora de la serie “Unio Musical Da Capo” para TV,

Banda Simfònica, Plató València, Ribarroja.

Cicle Gaudir la Música, Banda Jove a la Casa de la Cultura.

Cicle Musica als barris, Banda Jove a la Casa de la Cultura.

Concert de Primavera Assoc. Hogar Santa Teresa Jornet, Banda Simfònica, Gran Teatre.

Processó Verge Milagrosa, Banda Jove.

10

13

16

20

23

31

Maig 2009

29

Page 32: LLIBRE SANTA CECÍLIA 2009

Societat Musical d’AlziraMAIG 2009

mem

ori

am

aig

200

9

30

Page 33: LLIBRE SANTA CECÍLIA 2009

Santa Cecília 2009 MAIG 2009

mem

ori

am

aig

200

9

31

Page 34: LLIBRE SANTA CECÍLIA 2009

Societat Musical d’AlziraJUNY 2009

57

10

12

1415 16

Concert del Grup de Percussió, SARC, Benifairó de les Valls.Romería a la Murta, Quartet de Saxos.Presentació premis Fundacio Alteris, Grup Instrumental Pepe Grau, Casa de la Cultura.Audicions de l’escola final de Curs.Dia de la Música als col·legis, Orquestra, Casa de la Cultura.Audicions de l’escola final de curs.Processó del Corpus, Banda Jove.Festa fí de curs. Audicions de l’escola final de curs.

Juny 2009m

emo

ria

juny

200

9

32

Page 35: LLIBRE SANTA CECÍLIA 2009

Santa Cecília 2009 JUNY 2009

Juny 2009Audicions de l’escola final de curs.Homenatge als professors que es jubilen, Quartet de Clarinets,Saló de sesions, Ajuntament.Cicle Música al Claustre, concert de l’Orquestra i la soprano Irene Medán,Casa de la Cultura Trobada de la Xarxa de escoles de la FSMCV a Alginet. Grup Instrumental de Corda Spanish Brass Alzira 09.Concert Spanish Brass, Banda Simfònica i Spanish Brass Luur Metalls.

1718

20

2123/26

27

mem

ori

aju

ny 2

009

33

Page 36: LLIBRE SANTA CECÍLIA 2009

Societat Musical d’AlziraJULIOL AGOST 2009

13

17

23

27/31

Colocació primera pedra de la Biblioteca Municipal.

XII Festival de Bandes, Banda Filharmónica Borrianenca, Banda Simfònica, Plaça Carbó

Processó de Sant Bernat, Banda Simfònica

Curs de Clarinet, fagot, flauta, música de cambra i técnica Alexandre

Juliol 2009

Concert SARC en Benicull, Banda Jove.Obres en saló de assaigs.

Agost 2009

18

mem

ori

aju

liol -

ago

st 2

009

34

Page 37: LLIBRE SANTA CECÍLIA 2009

Santa Cecília 2009 SETEMBRE OCTUBRE 2009

Concert intercanvi bandes joves, Lira Castellonera, Banda Jove, Casa de la Cultura.

Concert intercanvi bandes joves, Lira Castellonera, Banda Jove, Villanueva Castellón.

Processó Verge de Lluch, Banda Jove.

Processó Verge de Lluch, Banda Simfònica.

19

25

26

27

Setembre 2009

Concert dia de la Comunitat i final IX Concurs de Composició Pasdoble Faller.

Octubre 20098

la s

ma

sete

mb

re-o

ctu

bre

200

9

35

Page 38: LLIBRE SANTA CECÍLIA 2009

Societat Musical d’AlziraLES AGRUPACIONS

les

ag

rup

aci

on

s

9 de novembre de 2009II Certamen de TorreviejaBanda Simfònica de la Societat Musical d’Alzira

36

Page 39: LLIBRE SANTA CECÍLIA 2009

Santa Cecília 2009 LES AGRUPACIONS

les

ag

rup

aci

on

s

Foto Alfonso Rovira

37

Page 40: LLIBRE SANTA CECÍLIA 2009

BANDA SIMFÒNICA

les

ag

rup

aci

on

s

FLAUTESMª José Ull GarcíaCelia Monzonís PerepérezAssumpta Royuela GarcíaCarlos Enguix PelufoZaida Monerri SanjuánEva Machirant BatallerEstela Cantera CucarellaJavier Palomares AnayaMarta Cucarella PérezAna Ruíz PastorEstefanía Fontana Talens

OBOESJesús Garrigues PérezAnna Natura Colomer PérezSandra Masiá JordánSandra García SanchisCarmen María Ríos PellicerAlba Clara Jiménez Crespo

FAGOTSIgnacio Soler PérezPaula C. Cervera Roca

CLARINETSGermán Tomás CalatayudDavid Peris ArmengolJuan Manuel Ortega RosellJoan Bta. Furió TenderoFederico Rocafort RodríguezJosé Manuel López LangaFélix Lahoz ColomerMarta Nadal SorianoLaura Sánchez EsparciaFrancisco Javier Botija BotijaJuan José Seguí PérezInmaculada March RubioAna García GarcíaJosé Beteta MartínezRegina Sanchis Sampedro

Ana Mascarell JorquesRafael Castany RodríguezRaquel Sanchis GarcíaJosé Vte. Monzonís PérezDavid Aguilar ClimentEnrique Alberola RosellSalvador Ausina GómezDaniel Garés SayolRuth Ginestar PauPau Blasco FerrerAndrea Peña Palacios

TROMBONSDavid González SanjuánJosé Mª Juan VañóJosé Mª Andrés LópezJorge Ramírez PuertoSergio García-Rojo GarésRubén Roses RoigDaniel González SanchisBernardo Palacios QuesadaHéctor Vila DolzMiquel Gomis SanjuánElia Santos GarésJorge Pastor FusterSergio Marqués EspañaSergio Gimenez VillalbaRaúl Llopis ClimentMiguel A. Martínez VallsJaime Sanchis MagranerEduardo Torres Miñana

BOMBARDINSRicardo Pons AlbeldaIván Ortega VerdúFco. Javier Marimón PellicerAndreu Morell CanetPablo Santón Pons

VIOLONCELLSEsther Hervás González

María Pons GómezCarlos Pons GómezCelia Zanón Castillo

CONTRABAIXOSPau Albert PresenciaAgustí Aparici MorenoClaudia Pérez AlbuixechGemma Muñoz CaballeroLucía Martínez AlbertAndrea Viñes ParadaJosep Ferrer EstarlichOlga Alberola ClariClaudia Ferrer CaballeroGermán Tomás PiquerAlba Lozano Pardo

CLARINETS BAIXEnrique Parra CarrascosaJosé Cubero Pons

SAXÒFONSJosep Escandell VilaRamón Lorente YáñezFrancisco Carbonell MonerriAdrián Ull OrienteJosé Andrés González PérezAdrián Ferrando OliverFrancisco José Vicente CastellsVerónica Muñoz MendozaEric Geribés MontanerElena Segura SanchisOmar Canet SolerVíctor Fabra MataÓscar González PérezJosé Emilio Llopis TorremochaLluís Silván Miralles

TROMPETESPatricio Soler PérezRicardo Bordes Escudero

banda simfònica de la societat musical d’alziraDirector: Ángel Crespo GarcíaSub Director: Josep Escandell Vila

Societat Musical d’Alzira38

Page 41: LLIBRE SANTA CECÍLIA 2009

NOUS MÚSICS BANDA SIMFÒNICA

Francisco Bastidas CalabuigGuillermo Sendra DíazSergio Romero GiménezVicente Carbonell MonerriJorge García CalatayudRaúl Ortiz Cano

TROMPESBernat Ríos FurióLoreto Petit PérezAntonio Gallart García

TUBESCarlos Díaz ArgenteMiguel Ángel Roses CuencaVíctor Escrivá Ortiz

les

ag

rup

aci

on

s

OBOEMaría Ferrer BlascoRaúl Montalvá Benavent

FLAUTASMaría Martínez TalensEva María Marrades PratsAlicia Medina Peris

CLARINETESAna Alemany BarberáÀngels Company SolerMarina Costa LlopisManuel Garrido MerinoAlejandro Francés Cuesta

nous músic sbanda simfònica 2009

TROMPASSalvador Ausina Gimeno

TROMPETASJosé Alemany BarberáBernat Colomer SorianoArnau España CuencaRené Gascó FerrerVicente Luis Pérez Zozaya

TUBASAndreu Sanjuán Albado

PERCUSIÓNPaula Máñez Masiá

Santa Cecília 2009

Jorge Candel GuzmánSergio Sanjuán Albado

PERCUSSIÓXavier Pérez JuanesFernando Garrido LópezJosep Furió TenderoJavier Sanchis SotoAlberto Sánchez CastilloDavid Peris CalatayudXavier Cantera CucarellaRamón Llopis FerrerArturo Martínez MarzoRafael Cases CompanyRamón García MarradesJavier Valls Albado

David Monleón HidalgoJosep Estarlich Pau

PIANOCarmen de la Guía SilvestreBeatriz Monerri Sanjuán

ARXIVERSSalvador Roses GilLaura Sánchez Esparcia

UIXIERJavier Benavent Mollá

BANDERERAntonio Cardona Pau

39

Page 42: LLIBRE SANTA CECÍLIA 2009

les

ag

rup

aci

on

s

Societat Musical d’AlziraBANDA JOVE

FLAUTESEstefanía Fontana TalensMaría Martínez TalensAlicia Medina PerisEva María Marrades Prats

OBOEMaría Ferrer BlascoPaula Barber BeldaRaúl Montalvá Benavent

FAGOTSPaula C. Cervera RocaMarcel Gil OrtizVicente Gabriel Pellicer Dolz

CLARINETSClaudia Ferrer CaballeroGermán Tomás PiquerAndrea Viñes ParadaAna Alemany BorderaMarina Costa LLopisJosé Cubero PonsAlejandro Francés CuestaManuel Garrido MerinoAlba Lozano PardoIván Mateo MansanetClaudia Campos TroncosoIsabel Cruz BeneditoGuillem Gregori Sala

SAXOFONSVíctor Fabra MataÓscar González PérezJose Emilio Llopis TorremochaLluis Silván MirallesElena Segura SanchisPau Guaita SerranoJoan Toledano Peris

TROMPETES

Raúl Ortiz CanoJosé Alemany BorderaVicente Cañes QuirosBernat Colomer SorianoArnau España CuencaRené Gasco FerrerVicente Luis Perez ZozayaRubén De La Concepción SalmoralPablo Pérez González

TROMPESPau Blasco FerrerSalvador Ausina GimenoNoelia Martínez Albert

TROMBONSMiquel Gomis SanjuánSergio Giménez VillalbaRaúl Llopis ClimentJaime Sanchis MagranerEduard Torres MiñanaMiguel Ángel Martínez Valls

PERCUSSIÓBernat Camps CalatayudAlejandro España HurtadoPablo Giménez VázquezAleixandre Jorques PardoPaula Máñez MasiáDavid Monleón HidalgoToni España CuencaJosep Estarlich Pau

BOMBARDINSBernat Cases i CompanyAndreu Morell CanetPablo Santón PonsMarc Carrascosa Talens

TUBESAndreu Sanjuán Albado

banda jove societat musical d’alziraDirector: Josep Escandell Vila

40

Page 43: LLIBRE SANTA CECÍLIA 2009

Santa Cecília 2009

les

ag

rup

aci

on

s

NOUS EDUCANDS BANDA JOVE

nous educandsque s’incorporen a

la banda joveFLAUTESMª Gracia Colomer AusinaTeresa Morell Canet

CLARINETSGuillermo Llorca RíosAlba Baeza BoscáLaura Fuertes LópezAína Romera CastilloZaida Sáez GarriguesMaría Zaragozá ZayasMª Amparo Rubio Carbonell

TROMPETESAndrés Ríos PascualDavid Ríos PellicerPaco Rubio Ten

TROMPAAlex Llopis Climent

PERCUSSIÓÁlvaro Albandea SolísChristian Delgado Castelló

VIOLONCELLSElena Martín NoguerolesGuillem Jorques Pardo

41

Page 44: LLIBRE SANTA CECÍLIA 2009

ban

da s

imfò

nic

a

Societat Musical d’AlziraLES AGRUPACIONS42

Page 45: LLIBRE SANTA CECÍLIA 2009

Santa Cecília 2009

ban

da j

ove

LES AGRUPACIONS 43

Page 46: LLIBRE SANTA CECÍLIA 2009

les

ag

rup

aci

on

s

Societat Musical d’AlziraRUMBAU

DIRECTOR

BOMBARDÍ

TROMBONS

TROMPES

TROMPETES

TUBES

PERCUSSIÓ

Bernat Ríos Furió

Iván Ortega Verdú

David González SanjuánRubén Roses RoigDaniel González SanchisSergio García-Rojo GarésBernardo Palacios QuejadaHector Vila Dolz

David Aguilar ClimentAntonio Gallart GarcíaDaniel Garés SayolLoreto Petit Pérez

Patricio Soler PérezSergio Romero JiménezGuillermo Sendra DíazJorge García Calatayud

Victor Escribá OrtizSergio Sanjuán Albado

Javier Sanchis SotoAlberto Sánchez CastilloRamón García Marrades

“Rumbau“ Grup De Metalls

44

Page 47: LLIBRE SANTA CECÍLIA 2009

Santa Cecília 2009 CAMBRA

PROFESSORS-CONCERTINSEustasi J. Enguix RamónJuan Manuel Ortega RosellJoan Furió TenderoAlicia Giner Sanz

VIOLINSCarlos Andrés GilJoan Andreu Bella ArroyoAmparo Blesa MartínezClaudia Campos TroncosoMarc Carracosa TalensIsabel Cruz BeneditoSheila Fernández BallesterÁngel Garay MoyaMario García BlancoÓscar García VidalVirginia Gutiérrez-Rave SabaterAida Hervás GonzálezMaría Pascual GarésJordi Pastor MontalváRebeca Ribes LópezMª Ángeles Royuela GarcíaFrancesc Viñes ParadaRaquel Arias MontañanaGonzalo Palau ViñesRosa Alemany BotellaSalvador Ausina Gimeno

VIOLESAlexandre Jorques PardoVicent Máñez MasiáSara Benedito Castillo

VIOLONCELLSMaría Pons GómezCarlos Pons GómezEsther Hervás GonzálezElena Martín NoguerolesLucrecia Garrigues GarridoGuillem Jorques Pardo

CONTRABAIXPau Albert PresenciaAgustí Aparici MorenoJordi Aparici Moreno

PROFESSORS-COL·LABORADORSCarmen Mª Peris Llobregat ViolíElisa García Sospedra Viola Mª José Lahoz Colomer ViolaSilvia Sabater Sancho ViolaPilar Enguix Pelufo ViolaFrancisco Lluch Murillo ContrabaixGonçal Bordes Escudero ContrabaixCarmen de la Guía Silvestre PianoBeatriz Monerri Sanjuan Piano

orquestra de cambra societat musica d’alziraDirector: Ángel Crespo García

les

ag

rup

aci

on

s

45

Page 48: LLIBRE SANTA CECÍLIA 2009

Rosa dels vents responde a un cuarteto de clarinetes formado en Alzira (Valencia) en el año 2008, momento desde el cual, y de forma estable, los integrantes del grupo decidieron ampliar sus expectativas musicales.

Su repertorio es variado, y comprende desde grandes obras adaptadas de conocidos compositores de todas las épocas como Haydn, Rossini... hasta obras originales para cuarteto de Paul Harvey, Clare Grundman y otros compositores importantes dentro del mundo del clarinete. En cuanto a estilos, interpretan desde piezas con aire jazzístico hasta composiciones con pince-ladas medievales, pasando por obras populares y bandas sonoras de películas, hecho que hace que su repertorio sea rico y guste a todos los públicos.

Si nos referimos a los componentes de este cuarteto de clarinetes, se trata de Olga Alberola Clari, Lucía Martínez Albert, Andrea Viñes Parada y Rafa Castany Rodríguez, jóvenes músicos que en la actualidad forman parte de la Societat Musical d’Alzira.

Este joven cuarteto ya ha realizado diversas interpretaciones pese a su corta vida, en-tre las que destacan la colaboración en la entrega de la insignia de plata de la ciudad a profesores jubilados en el Ayuntamiento de Alzira y la participación en la entrega de premios literarios de la Asociación Cultural de la Falla el Mercat d’Alzira. Además, han participado en un concurso de música de cámara en Castellón a nivel autonómico.

les

ag

rup

aci

on

s

Societat Musical d’AlziraROSA DELS VENTS

rosa dels vents,quartet de clarinets

46

Page 49: LLIBRE SANTA CECÍLIA 2009

Santa Cecília 2009 LES AGRUPACIONS

les

ag

rup

aci

on

s

Javier Sanchis SotoAlberto Sánchez CastilloRamón Llopis FerrerArturo Martínez MarzoDavid Peris CalatayudXavier Cantera CucarellaRafael Cases CompanyRamón García MarradesJavier Valls AlbadoDavid Monleón HidalgoJosep Estarlich Pau

José Andrés González PérezAdrián Ferrando OliverFrancisco José Vicente CastellsVerónica Muñoz Mendoza

47

grup de percussió

quartet de saxos

Page 50: LLIBRE SANTA CECÍLIA 2009

professorsde l’escola d’educands i del centre reconegut de ensenyancesprofessionals de la societat musical d’alzira. curs 2.009/2.010Director: Àngel Crespo GarcíaCap d’Estudis: David González Sanjuán i Bernat Ríos Furió

INICIACIÓ Alberto Sánchez Castillo

PREPARATORIMª José Ull García

LLENGUATGE MUSICAL 1RCelia Monzonís PerézAntonio Gallart García

LLENGUATGE MUSICAL 2NCelia Monzonís PérezAntonio Gallart García

LLENGUATGE MUSICAL 3RDavinia López Sanchis Alberto Sánchez Castillo

LLENGUATGE MUSICAL 4TDavid González Sanjuán

LLENGUATGE MUSICAL 1R G.M.David González Sanjuán

LLENGUATGE MUSICAL 2N G.M.Davinia López Sanchis

ADULTSJuan José Segui Pérez Alberto Sánchez Castillo

HARMONIA i ANÁLISIJosé Grau BenedIto

HISTORIA DE LA MÚSICAAngel Crespo García

CORLoreto Petit Pérez

MUSICA DE CAMBRAFrancisco Bastidas CalabuigRicardo Bordes Escudero

CONJUNT INSTRUMENTAL-ORQUESTRAJoan Furió TenderoDavid Gonzàlez Sanjuàn

CLARINETFederico Rocafort RodríguezJoan Furió TenderoDavid Peris ArmengolJuan José Segui PérezLaura Sánchez EsparciaJose Beteta Martinez

FAGOTTono Ruano Nacher

FLAUTAMª José Ull GarcíaZaida Monerri Sanjuán

OBOEFermín Clemente Bó

SAXOFÓJosé Escandell VilaJuan E. Fernández Ferrandis

TROMPABernat Ríos Furió

TROMPETARicardo Soldado PerisGuillermo Sendra DíazSergio Romero Gimenez

TROMBÓDavid Gonzàlez Sanjuàn

TUBACarlos Díaz Argente

PERCUSSIÓJavier Sanchis SotoFernando Garrido López

PIANODavinia López SanchisManuel Juan MayansCarmen De La Guía SilvestreBeatriz Monerri SanjuánMarcos Plaza Toldrá

ORQUESTRAÀngel Crespo GarcíaJoan Furió TenderoBernat Ríos Furió

VIOLÍJuan Manuel Ortega RosellEustàsio Enguix RamónJoan Furió TenderoRuth Crespo Nicola

INICIACIÓ VIOLÍ I VIOLA Roger Alemany SanzElisa García Sospedra

VIOLONCELAlicia Giner SanzMaite Junquera Acien

CONTRABAIXDavid Albelda Juan

CANTIrene Medán Sifre

INFORMÀTICAÀngel Crespo García

AUXILIARS D´ADMINISTRACIÓVanessa Moreno VelaKatia López Oltra

CONSERGEAntonio Cardona Pau

les

ag

rup

aci

on

s

Societat Musical d’AlziraPROFESSORS48

Page 51: LLIBRE SANTA CECÍLIA 2009

Santa Cecília 2009 LES AGRUPACIONS

les

ag

rup

aci

on

s

49

Page 52: LLIBRE SANTA CECÍLIA 2009

Co

mp

osi

tor

San

ta C

ecí

lia 2

009

Societat Musical d’AlziraPERSONATGE

Ha composat la banda sonora dels llargmetratges La Herencia Valdemar, Omar Martínez (Premi Tirant 2006 en la categoria de Música Original), Ouija i La madre de mi marido. També ha com-posat la música de la sèrie per a TV Da Capo (C9), les series documentals Furtius de la Història (Punt2), Castells en el Temps (Punt2) o el documental Topografia de la Memòria (Tv3), entre d’altres. També ha composat més de vint curtmetratges entre els que destaca Malacara y el mis-terio del bastón de roble, nominat al Goya 2008 al millor curt d’animació. A més, ha orquestrat la banda sonora dels llargmetratges Fútbol: el nacimiento de una pasión, Hormigas en la boca, Perder es cuestión de método, Ouija, Eyengue, Bala Perdida, Cota Roja i Beyond Re-animator.

Ha realitzat gravacions als estudis de La Paramount a los Angeles i ha sigut seleccionat per a par-ticipar al Barcelona Composer’s lab organizat pel Sundance Institute. Posseeix el títol de compo-sició en l’especialitat de música de cinema atorgat per la University of Southern California de Los Ángeles així com el de professor de violí. En aquella universitat va rebre classes de Christopher Young (Spiderman 3) o David Raksin (Laura) entre d’altres. A més, ha guanyat nombrosos premis i beques de composició entre els que destaquen el Primer Premi al XIV Concurs Internacional de Composició per a Orquestra de Murcia, el BMI Scholarship for Scoring for Motion Pictures and Television o el Jimmy McHugh Composition Prize.

En el apartat de música de concert, les seves peces han sigut interpretades als EEUU, Alemanya, Itàlia, Corea del Sur, Colòmbia i Espanya. Ha escrit música per a orquestra, música de cambra i música per a banda simfònica. Ha publicat les seves obres amb les editorials Boileau, Piles, Peri-feria Music, Ab Música i Columna Música.

Compagina la seva tasca com a compositor amb la docència ja que és professor de composi-ció a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) i al Conservatori Superior de Música d’Aragó.

Arnau Bataller Carreñocompositor

50

Page 53: LLIBRE SANTA CECÍLIA 2009

Carles Alberoladirector teatral, dramaturg

Carles Alberola (Alzira 1964), dramaturg, actor i director teatral, comparteix amb Toni Benavent la direcció artística d’Albena Teatre.

Entre les seues obres teatrals destaca O tu o res (1991) i Nit i dia (1993), Premi de les Arts Escèniques de la Generalitat Valenciana al millor espectacle, coescrites amb Ferran Torrent, Currículum (1994), Premi de les Arts Escèniques de la Generalitat Valenciana al millor text, coescrita amb Pasqual Alapont, Estimada Anuchka (1995), Per què moren els pares? (1996), Premi de la Crítica de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana al millor text, Mandíbula afilada (1997), Premi Cavall Verd de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i de la Crítica de València al millor text, Joan, el Cendrós (1998), Besos (1999), Premi Max al millor autor teatral en català, Premi de l’Associació d’Escriptors Valencians al millor text, Premi de les Arts Escèniques de la Generalitat Valenciana al millor espectacle, 23 centímetres (1999) i Spot (2002), aquestes quatre últimas coescrites amb Roberto García, Almenys no és Nadal (2003), Premi de la Crítica de València al millor text i direcció, i 13 (2006).

El darrer muntatge que ha dirigit és Mans quietes! de Piti Español, Premi al millor text tetral Ciutat d’Alzira.

Per a televisió (Canal 9) ha escrit, dirigit i interpretat els programes d’humor Autoindefinits (2005-2006), Socarrats (2008) i Chek-in Hotel (2009), i la comèdia de situació Maniàtics (2007-2008), tots quatre produits per Conta Conta i Albena Teatre.

En estos moments està treballant en la dramaturgia i direcció de La nit de Sant Joan per a Dagoll Dagom i en l’escriptura de la serie de televisió La Unió Musical Da Capo per a Canal 9.

Santa Cecília 2009 PERSONATGE

Pers

on

atg

e a

lzir

en

y San

ta C

ecí

lia 2

009

51

Page 54: LLIBRE SANTA CECÍLIA 2009

col·

lab

ora

cio

nn

s

Societat Musical d’AlziraARTICLES

El guió de la sèrie Unió Musical Da Capo té molts elements comuns a molts músics va-lencians: un jove a qui agradava molt la música i que l’estudiava des de ben menut en la societat musical del seu poble, on anava molt: que si el solfeig, que si l’instrument, que si el cor, que si la banda… i on tenia amics i s’hi trobava a gust. Però quan va anar creixent, en edat i en coneixe-ments musicals, va haver d’anar-se’n fora, a l’estranger, per completar els seus estudis. I això va implicar que la distància es va posar pel mig entre ell i la societat musical de la seua infància i de moltes de les seues amistats. Però un dia, al cap d’uns quants anys, quan semblava que era difícil que es retrobaren, el destí va fer que tornara a la seua ciutat i que puguera aplicar la seua dedi-cació a la música en el lloc i amb la gent amb qui havia iniciat la seua carrera musical.

Però per no fer-ho llarg ens deixarem d’històries i no els contaré la meua vida ni la

de Joan, el protagonista de la sèrie, perquè segur que resulta molt més interessant seguir-la en la televisió. Però ja que m’han convidat a escriure per al Llibret de santa Cecília, detall que vull agrair des d’ací als responsables, aprofitaré per explicar breument la meua faena de compositor a la sèrie.

Encara que en el cas d’Unió Musical Da Capo s’ha enregistrat primer la música que les imatges —un fet que no és estrany a les sèries de TV—, al cinema la música s’ha d’adaptar a un muntatge definitiu de les imatges. El compositor ha de fer com un sastre i confeccionar la música a mida, per a una determinada escena. Per aquesta raó, moltes de les decisions compositives vindran donades per la imatge. Òbviament, per a poder fer música per a audiovisuals s’ha de do-minar la tècnica de la composició, però no és suficient amb escriure música correctament. El més important és saber entendre el llenguatge audiovisual per veure quines necessitats musicals té la pel·lícula. M’agrada dir que s’ha d’escoltar les imatges per poder veure la música que necessiten. Un compositor és com un detectiu que ha d’anar observant els indicis d’allò que veu per poder trobar la millor sonoritat possible a una escena determinada. Així, serà molt important que tinga en compte els inicis i finals de la música, com aquesta s’articula amb la imatge, quina funció té, quin color té, com s’integra amb la interpretació dels actors, el muntatge, la fotografia…, de quina manera afecta l’estructura de la pel·lícula i el ritme, etc.

Component per a Unió Musical Da Capo

52

Page 55: LLIBRE SANTA CECÍLIA 2009

Santa Cecília 2009 ARTICLES

La concepció de la música, al no poder veure les imatges, va requerir un esforç su-plementari ja que vaig partir de la base de les fotografies que hi havia al dossier de producció, completant-la amb les explicacions que apareixien a la «bíblia» sobre els personatges de la sèrie. La «bíblia» és un document que defineix als principals personatges i les relacions entre ells i així serveix als guionistes com a document de consulta a l’hora de desenvolupar les diverses trames que solen compaginar-se en la història general de qualsevol telesèrie. Com la música que més s’escoltarà és la de la capçalera, vaig dedicar més temps a crear el minut de música que servirà com a introducció de cada capítol. Aquesta és la música que enregistrarem amb la banda, fent versions d’un minut, 25 segons i 5 segons.

El pas següent es concretà en definir i concebre diversos grups temàtics: d’amor, dra-màtics, de tensió, còmics,… i música temàtica que deriva de la capçalera. Aquesta música ha sigut interpretada per un grup de càmera on tots els instruments podrien formar part d’una banda: clarinet, saxo alt, flauta, violoncel i piano. Amb aquesta combinació es pot acompanyar els diversos girs dramàtics de la sèrie, algunes vegades recolzant els sentiments dels personatges o l’acció, o també fent d’enllaç o transició entre les diverses trames que hi ha.

Com alguns de vosaltres vau poder experimentar, la música per a una pel·lícula sempre

es grava a primera vista, ja que no hi ha temps per a fer assajos. Això exigeix que els músics que interpreten aquesta música tinguen molt bona tècnica i, a més, que tinguen una gran capacitat de fer una bona lectura a primera vista. Normalment es sol aconseguir produir d’uns 10 a15 minuts de música, depenent de la dificultat, per cada sessió de quatre hores, que és la duració es-tàndard a l’hora de gravar. Aquest fet obliga al compositor/orquestrador/copista a escriure d’una manera clara i natural per als intèrprets i sobretot a fer unes particel·les adequades en format i disposició dels elements musicals per a facilitar la interpretació.

He tingut la sort de gravar a molts estudis, des dels mítics de La Paramount, a Los An-geles, passant per Praga, Bratislava, Varsòvia, Madrid, Barcelona o València i he hagut d’escriure moltes vegades per a orquestra. Però a pesar d’això, puc assegurar-vos que cada vegada que ho faig és com si fóra la primera, encara se’m posa un formigueig a l’estómac. I açò mateix em va passar el dia que vam gravar la música per a Unió Musical Da Capo, ja que a més, era un retro-bament amb els meus orígens, era la primera vegada que col·laborava com a compositor amb la Societat Musical on vaig començar a fer les primeres lliçons de solfeig. I això vulgues o no, et fa recordar la quantitat de temps que has passat en aquell edifici del carrer Hort dels Frares solfe-jant, cantant al seu cor, o assajant amb la seua orquestra de corda. I ja que ens posem a recordar, pobra Maripaz que va tenir que aguantar-me a preparatori la primera lliçó, i això que sols era el mi i el fa...crec que no vaig afinar ninguna de les poques notes que hi havia! Qui m’anava a dir a mi que un dia podria convertir aquella afició en el meu treball, i el més important, en la meua vocació. Sort que amb el temps vaig millorat un poquet i ja vaig poder cantar els grans èxits del Ars Solfandi d’una manera més decent...

Recordant la gran frase que deia un no menys gran director nostre “senyores, mos pilla el bou, que açò està en bajoqueta” acabe ja desitjant que la sèrie funcione tant com s’ho mereix. De segur que a Alzira tindrà molta audiència... Però si finalment no funciona, que açò de la televisió mai es sap com va, almenys ens quedarà l’experiència d’haver participat junts en un projecte diferent i molt bonic.

Arnau Bataller Carreño

col·

lab

ora

cio

nn

s

53

Page 56: LLIBRE SANTA CECÍLIA 2009

Societat Musical d’AlziraPERSONATGE

D’una de les meues pel·lícules favorites ,“Erase una vez en America” dirigida per Ser-gio Leone, només recorde una frase dels diàlegs mentre que soc capaç de taral·lejar quasi tota la banda sonora composada per Ennio Morricone. Això parla de la meua mala memòria, del poc re-coneixement que en general te el treball dels guionistas i, sobretot, de la maestria de Morricone, que ha aconseguit cosir a la meua memoria imatges i sentiments mitjançant uns temes musicals que, a més de ser excel·lents, soc capaç de xiular.

Com molta gent de la meua generació, crec que no sabria viure sense el cinema, l’art del segle XX per excel·lencia, l’art que aglutina totes les arts. I soc conscient que molta culpa d’això la te la música que acompanya eixes imatges, de vegades de manera invissible i en altres en primer terme, aconseguint en moltes ocasions crear moments i sensacions que han esdevingut referència vital per molts de nosaltres, ajudant-nos a viure més intensamente ni que siga només per uns instants.

Que seria de les pel·lícules de Federico Fellini sense la música de Nino Rota, d’Alfred Hitchcock sense Bernard Herrmann, de Steven Spielberg sense John Williams, de Takeshi Kitano sense Joe Hisaishi, de David Lean sense Maurice Jarre, de Sergio Leone sense Ennio Morricon-ne,… i així un llarg etcetera. Ara per ara, se’ns fa difícil pensar que estes parelles de fet no ha-gueren treballat junts. No sabem si les pel·lícules serien millors o pitjors de no haver-ho fet però el que si sabem és que ja mai podrem separar eixes imatges de la música que els dona vida en la nostra memòria.

Algu va definir la música com “l’art que parla directament al cor”. Compartisc eixa opi-nió. Per això mateix m’agrada pensar que els músics son mags, espeleòlegs de l’ànima humana, gent amb l’atreviment i la capacitat d’escrutar l’interior de cadascú de nosaltres per tal de fer real allò que sentim, somniem o desitgem.

Per sempre agraït, Carles Alberola.

espeleòlegs de l’ànima

col·

lab

ora

cio

nn

s

54

Page 57: LLIBRE SANTA CECÍLIA 2009

Santa Cecília 2009 ARTICLES

La Junta Directiva de la FSMCV, arreplegant el manament de l’Assemblea General d’Altea en 2008, ha iniciat el camí que porta a declarar, pel Govern Valencià, Be d’interès Cultural a les societats mu-sical de la Comunitat Valenciana.

Tots compartim la necessitat de elevar el reconeixement públic de les nostres ss.mm. a un nivell que comporte una protecció obligada de les mateixes, doncs som conscients del significatiu patrimoni que son i a la vegada son element fonamental identificatiu de la nostra cultura, per mig de les seues activitats de foment, protecció, difusió i promoció de la música a tot arreu de les terres valencianes. També la nostra tasca formativa – artística ens converteix en instruments vertebradors i cohesionadors dels nostres pobles.

Aquesta iniciativa està basada en tot els dispositiu legal que acompanya un estat de dret, com el nostre, però singularment, a la Comunitat Valenciana tenim una Llei Valenciana de la Música (2/1998), que si bé no està desenrotllada en molts aspectes i en altres està obsoleta, si que eleva a categoria de reco-neixement oficial la realitat de les ss.mm. i la nostra tasca formativa.

Les ss.mm. i la xarxa d’escoles de música son un bé cultural del que gaudim i necessitem preservar-lo dels moments econòmics i polítics. La cultura musical dels valencians es un bé immaterial del que’ns sentim orgullosos i cal que les autoritats i els estaments oficials de tot l’Estat Espanyol així ho senten i així ho estimen. Perquè el reconeixement de Bé d’Interès Cultural (BIC), encara que el dona el Govern Valencià, però el seu reconeixement es d’àmbit estatal, es a dir, seríem inscrits al Ministeri de Cultura i per tant tindríem accés a tot allò que aquest nomenament ens comportarà.

Aquest nomenament de BIC, no es un més, més bé es el reconeixement legal de protecció i defensa de tot allò que venim fent durant molts anys, que posa les seues arrels allà pel segle XIX, s’estén el moviment bandístic al llarg del s. XX i ara mateix, al s. XXI el tenim plenament viu i amb més força que mai.

El moviment musical valencià es únic en el mon, portem molts anys donant gloria al nostre po-ble. Tenim músics per tot el mon com ambaixadors de la nostra singularitat. Tenim compositors, directors, composicions i formacions de projecció mundial i tot açò mereix que les nostres autoritats eleven aquest esforç col.lectiu a la categoria de BE D’INTERÈS CULTURAL.

Des de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV) ja hem iniciat els contactes amb la Conselleria de Cultura per dur endavant l’expedient preceptiu de declaració de BIC.

També el nostre President En Josep F. Almeria, a adreçat un escrit a tots els Ajuntaments, Di-putacions i Mancomunitats de la Comunitat Valenciana, demanant el suport de les nostres administracions local a aquesta declaració.

Paral·lelament el company de Junta Directiva responsable d’aquest projecte, Ximo Soler i altres membres de junta han tingut reunions amb els grups polítics valencians a fi de provocar un pronunciament de les Corts Valencianes a favor de declarar BIC a les societats musicals de la Comunitat Valenciana.

Esperem que la sensibilitat de les nostres autoritats, el recolzament de la societat civil valenciana i la força del nostre moviment formatiu, cultural i artístic faça possible la declaració i reconeixement que demanem.

Salvador Benavent (President Prov. FSMCV)

perquè les ss.mm. volem ser declaradesbens d’interès cultural (BIC)

col·

lab

ora

cio

nn

s

55

Page 58: LLIBRE SANTA CECÍLIA 2009

Societat Musical d’AlziraARTICLES

col·

lab

ora

cio

nn

s

Lunes 2 de febrero de 2009. Entro en mi casa sobre las nueve de la noche después del trabajo, al momento me suena el móvil y me veo en la pantalla ‘’Jumillano’’, y me digo ‘’ya me lo han quitado’’. Descuelgo y me oigo una voz frágil: ‘’Hola Javi, soy Antonia, hija de Paco, mi padre ha fallecido’’. Un nudo se me hace en la garganta y me vienen mil recuerdos, todos ellos, parece mentira, pero bonitos. Sabía que estaba mal de salud, pero no hay derecho a que el cielo te expropie a un amigo de esa forma, sin haber podido estar a su lado, por ejemplo el día de Santa Cecilia de 2008 cuando no pudo venir a Alzira a estar con su Banda.

Recuerdo que Paco Ríos, mientras estábamos en el Casal Fester, celebrando el 40 aniversario de la Societat Musical d’Alzira, me dijo: ‘’Xavi, vamos a llamar por teléfono a Paco, que se alegrará’’. Le llamamos, se llevó una buena alegría, y nos insistió en que diéramos besos a todos y que disfrutáramos de la vida.

Volviendo al 2 de febrero, mi cabeza seguía dándole vueltas a lo que yo llamo expro-piación de un amigo. Me dije, ‘’Xavi tienes que ir a decirle hasta luego a Paco’’. No me lo pensé, llamé al trabajo y pedí permiso para ir al funeral a tierras jumillanas. Llamé a mucha gente de la banda, y al final fuimos capaces de organizarnos para ir una pequeña expedición en representa-ción de la Sociedad Musical de Alzira al entierro: Paco Ríos (que también pidió permiso laboral), el Sr. Ricardo Pons y yo.

Cuando el cielo te expropia a un amigo.A la memoria de Francisco Pérez Martínez, “Paco Pergan”.Xavier Pérez i Juanes

56

Page 59: LLIBRE SANTA CECÍLIA 2009

Mientras nos dirigíamos a Jumilla, los tres entablamos una conversación, recordando a Paco Pergan, una de las personas más buenas y nobles que he conocido. Recordábamos las procesiones del Jueves Santo, las Manolas, los Armaos, el pasacalle, los conciertos y la excelsa ta-lla de Salcillo, Cristo de la Columna, ‘’El Amarrao’’. Como no, los ratos agradables que pasábamos en la casa de campo de Paco, cuando él y su esposa María, qué buena persona también, venían a Alzira a oír a su banda, cuantos recuerdos.

- “Javi, aunque esté arriba, te voy a controlar igual, quiero que disfrutes de la vida y que la vivas intensamente”. Éstas eran las palabras que me llegaban de algún sitio mientras Paco, Ricardo y yo subíamos hasta la iglesia de Santiago para el funeral. Jo, era Paco que me hablaba.

Hacía un frío terrible, se notaba que alguien querido se había ido. Entramos en el templo, allí el féretro con la estampa de su ‘’Amarrao’’, cofradía de la que fue presidente, alguna cara conocida de la Hermandad del Cristo y de la Junta Central de Hermandades, de la que Paco también fue presidente entre 1981 y 1984.

Duro, muy duro fue la despedida del duelo, sobre todo de su mujer María, y de sus hijas Carmen, Antonia y Paquita. “Ay, Javi con lo que te quería mi padre’’. Estas palabras de Pa-quita y el abrazo que me dio me emocionaron de tal forma que me recordaba al funeral de mi padre, que tanto quería a Paco. Me saltaron las lágrimas…

Una vez concluido el funeral fuimos a tomar un café, en el bar había una esquela de Paco Pergan, la cogí y mientras escribo estas líneas la tengo delante.

- “Javi, cómo has cogido quilos, eso es que tu mujer te cuida mucho, bueno es que te lo mereces”. Eran otra vez las palabras de Paco que de vez en cuando escucho.

María, querida María, que sepas que lo llevamos dentro, porque las personas como vosotros os lo merecéis, y como ejemplo para acabar este artículo quiero recordar unas estrofas que Alfonso Ruiz Soriano escribió en el libro de la Semana Santa de Jumilla de 2009, en recuerdo de Paco:

Ser Presidente, en la Hermandad del Cristo, honra a la estirpe Pérez Gandía;y a todo jumillano le honraríaejercer, en su pueblo, este servicio.Que no hubiera misión de más cuidado,y signifique más jumillaníaque llevar con entrega y gallardíala defensa de nuestro Amarrado.Bajas, Señor, al pueblo en romeríaY sobre el mar de odios y de viciosExtiendes tus perones océanos…Perdonará, Señor, la cobardía de los sayones que en su desatinocon ofensas te amarran a sus manos.

Santa Cecília 2009 ARTICLES

col·

lab

ora

cio

nn

s

57

Page 60: LLIBRE SANTA CECÍLIA 2009

Societat Musical d’AlziraARTICLES

col·

lab

ora

cio

nn

s

TOCAR I APRENDRE A TOCAR

Al primer pis del Bar que regentava el meu avi Bernat “Caixa” a Carlet estava allotjada la Banda del poble:, -que a leshores només n’hi havia una-. Allà tenia el seu local d’assajos i, com no, l’escola d’educands. Recorde el saló d’assajos -que no havia de ser massa gran, i on donaven les habitacions de la família- amb dos timbals tapats per rodolins de fusta, amb les claus a l’aire, el bombo i els plats, un caixó amb uns quants instru-ments de percussió -ferrets, cascavells i castanyoles de pal, i poc més- i les carpetes amb les partitures, la majoria copiades a mà. La banda feia els concerts de festes, alguns altres al llarg de l’any, les processons, les cercaviles, els soterrars... I els músics s’ho passaben bé tocant i asssajant.

Recorde com els xiquets anaven a l’hora de la solfa i donaven la lliçó amb un músic major de la banda i un altre dia passaven a donar la lliçó d’instrument amb un altre músic major. Era l’escola d’educands, el lloc físic i emocional on els menuts aprenien els llenguatge musical, que els permetria llegir les partitures i la tècnica per tocar un instrument. Quan tenien el nivell suficient passaven a tocar en la Banda, que era la finalitat d’aprendre música.

De la mateixa manera que ara mateix no es concep una banda amb quatre instruments bàsics de percussió tampoc no es concep una escola d’educands com aquella en que anaven passant en fila.

Però, el més important ja estava allà i estava ací: professorat, alumnes, banda. Algú que vol apren-dre, altre que sap i l’ensenya i un llooc on tocar. Als darrers anys, les escoles d’educands han evolucionat envers les Escoles de Música i els Conservatoris de 1r i 2n Grau a les Societats Musicals o els Ajuntaments.

QUÈ S’APREN A L’ESCOLA D’EDUCANDS?

Què guanya un xiquet o una xiqueta que va a aprendre música en una escola d’educands? Eviden-tment, aprendre música i tocar un instrument junt amb altres interprets, però vull anar més enllà, perquè si ens fixem veurem com, a part d’açò, estan aprenent molt es coses més.

Fent un repàs a la juventut actual, escoltant què diu el professorat d’ESO i, fins i tot, de Primària, veiem com hi ha algunes qüestions que es repeteixen: les xiquetes i els xiquets no són constants, no es fixen, els costa compartir, no es comprometen, els costa programar-se, no són responsables, perden el temps... Son característiques dels més jóvens que no ajuden massa en la seua educació i creixement com a persones. És clar que no són tots així, ni tots tenen tots aquests trets negatius, però estan estesos arreu arreu.

Els pares, responsables de l’educació dels seus fills i filles, solen confiar en els centres escolars on els envien un bon grapat d’hores a la setmana, per tal que els ensenyen de tot. Però a l’escola no es pot apren-dre tot, especialment el que té a veure amb els valors, les formes de funcionar i la vida quotidiana. Ha d’haver altres espais on posar a la pràctica activitats positives que afavorisquen el creixement com a persones dels més menuts i menudes.

Els estudiosos dels temes de l’Educació diuen que ara hi ha algunes formes de funcionar que han aprés els menors que compliquen l’aprenentatge:

− la dispersió i dificultat de concentració en activitats que necessiten concentració.

− la necessitat de tindre-ho tot al moment, que els responguen i els ho donen tot de seguida.

− la baixa tolerància a la frustració: quan alguna cosa no els ix als primers intents, de seguida se la deixen; la qual cosa sol provocar agressió.

− la pèrdua de temps en activitats que no els aporten massa per a la seua formació personal.

− La competitivitat malsana que obliga a ser el primer, a guanyar i anar sobre tots

Front aquesta realitat, dura i desesperançada massa vegades, podem fer una llista de les coses que

les escoles d’educands, escoles de música i de vida

58

Page 61: LLIBRE SANTA CECÍLIA 2009

Santa Cecília 2009 ARTICLES

col·

lab

ora

cio

nn

saprenen els xiquets i les xiquetes que estudien múisica en una Escola d’Educands

− Aprenen a esperar: saben que passarà un temps sense que l’instrument sone bé, però esperen activament practicant fins que comencen a dominar-lo. Un domini que saben que no aconseguiran mai del tot ni per a sempre

− Aprenen a ser humils, perque al principi saben que saben tocar poc. I a posar-se metes en la vida, que poden anar aconseguint a poc a poc. I que el futur que depen del treball de cada dia i de la constància i regularitat.

− Aprenen a concentrar-se en un paper per descifrar uns signes una mica estranys i transformar-los en sons, silencis i ritmes, de sde les partitures a la música. Un nou llenguatge que els facilitarà l’aprenentatge d’altres, fins i tot el matemàtic i els ajudarà a estructurar el cervell.

− Aprenen a col·laborar amb altres per tal que amb la seua xicoteta aportació, la suma de totes les aportacions, es conforme una realitat col·lectiva: la interpretació de l’orquestra o del grup instrumental, on l’èxit de tots és l’èxit de cadascú, i viceversa. La importancia del treball en equip i del valor i la necessitat de cada persona per al resultat final.

− Aprenen a regular-se el temps: un temps per a estudiar, un temps per a tocar, un temps per a jugar... L’aprenentatge del temps i el seu control és bàsic per a l’èxit en la vida.

A tots aquests guanys cal afegir els que tenen a veure amb el coneixement de la música com a una de les arts, els avantatges d’aprendre a escoltar-ne i, fins i tot, de crear-ne; la relació amb persones de diferents edats, la implicació dels pares en les societats musicals, etc.

NECESSITAT DE SABER QUÈ ES VOL: ELS OBJECTIUS CLARS

Però de vegades, tots aquests avantatges i beneficis de les Escoles d’Educands es compliquen i, fins i tot, arriben a anul·lar-se per la incorporació dels ensenyaments regulats de música als primers nivells de l’aprenenatge,. El plaer de l’esforç de l’aprenentatge del llenguatge musical i de l’instrument desapareix soterrat pels objectius de titulació i la necessitat d’aprovar cursos i assignatures, amb l’objectiu ocult de formar futurs músics professionals, moltes vegades amb exigències pedagògicament impossibles El que provoca l’abandó de xiquets i jóvens que haurien seguit si els hagueren viscut que el més important era trobar-li el gust i tindre la ne-cessitat de tocar. I no de plantejar-se una titulació o un futur professional en el món de la interpretació musIcal.

Per això, les Escoles d’Educands haurien de posar per escrit al seu PEC (Projecte Eucatiu de Centre, el document on diu què i per què s’ensenya, i de quina manera en cada escola) quins són els objectius educatius que es es plantegen, i actuar tot el professorat i resta de personal en consqüencia. Potser calga potenciar que una bona part de l’alumnat no es matricule en els cursos oficials i només l’ajuden a aprendre la solfa (llenguatge musical) i facillitar-li l’accés físic, emocional i didàctic a l’instrument i, després, al grup instrumental o minior-questra.

Si la Societat Musical que té una Escola d’Educands té clar el que vol de la seua escola i dels seus educands és segur que les coses aniran bé, i a cada alumn* se li donarà el que necessita. Fins i tot, si volen ser músics professionals, se’ls orientarà envers la professió musical. I tindran clar que entre els resultats musicals estan també els relacionats amb el creixement personal en els aspectes que he comentat abans. Per això, tot el professorat haurà d’actuar en conseqüència afavorint unes qüestions i eliminant-ne altres amb els ulls posats en allò millor de l’alumnat com a persones que estan cresquent.

Per tot açò, caldria plantejar estudis científics seriosos i acurats sobre el que provoca en l’alumnat estar aprenent música en una Escola d’Educands. I vistos els resultats, que en principi suposem que seran po-sitius, les institucions públiques -Ajuntaments, Conselleries, Diputacions- entenguen que és una de les millors eines extraescolars que hi ha i col·laboren de les formes en que poden i de vegades solen fer-ho, potenciant el seu funcionament sense interferir-ne per millorar el present i el futur de tota la població.

Eduard Hervàs, Psicòleg

59

Page 62: LLIBRE SANTA CECÍLIA 2009

Societat Musical d’AlziraARTICLES

col·

lab

ora

cio

ns alzira y su “madrugá”

Christian López i Gascó

Resulta difícil expresar en estas líneas el sentimiento sonoro que transmite nuestra Banda Sinfónica al pasar por nuestras calles y plazas el Viernes Santo. Impresionado me quedé con el redoblar de los tambores y timbales y al parar a la altura de mi casa con la imagen del Santo Sepulcro; emoción, sentimientos, silencio y oración, dando gracias por el primer premio conse-guido con el Dosel de este año diseñado por el que suscribe y un gran equipo de colaboradores.

Pero aún no está dicho todo, pues, al pasar la Junta de Hermandades y Cofradías, acompañada de nuestra Banda de la Societat Musical, con sus uniformes impolutos, su desfilar disciplinado y casi militar, en toda la calle y toda Alzira se hacía el silencio para escuchar los sones de “La Madrugá”.

Hoy nos damos cuenta los presentes de que una banda de 100 músicos desafían todas las leyes, pues se demuestra, sincronización, esfuerzo, tesón e inteligencia, todo ello gracias a la dirección del maestro, D. Ángel Crespo García y un gran equipo de personas que desinteresada-mente derrochan esfuerzo, sueños, dinero y algún disgusto, para que podamos disfrutar de LA MÚSICA, de nuestros conciertos, pasacalles, certámenes y festivales.

También es verdad y triste a la vez ver y escuchar conciertos, con un aforo preocupan-

te sólo de gente mayor. Creo que se debería difundir nuestra banda con CD’s y audiovisuales en los colegios de Alzira y realizar una Semana Festivo-Musical para los colegios, institutos y dar a conocer lo que somos en la Societat Musical y lo que tenemos.

Muchas veces vamos a Valencia, Madrid, etc, para asistir a conciertos y galas musi-

cales cuando aquí no asistimos. ¡Qué pena!, ¿Verdad?, Que esta pieza de la “La Madrugá” que majestuosamente, supisteis transmitir este Viernes Santo, la sepáis transmitir y llevar con vuestra música a pueblos, ciudades, colegios y al Mundo. GRACIAS; ALZIRA ESTARÍA MUDA, SINO FUERA POR VUESTRA MÚSICA.

Christian López i Gascó

60

Page 63: LLIBRE SANTA CECÍLIA 2009

Santa Cecília 2009

col·

lab

ora

cio

ns

Fa un any tenia l’honor d’escriure les meues primeres paraules com a regidor de Cul-tura en el llibre commemoratiu del 40 aniversari de la Societat Musical d’Alzira. Un any especial per a esta entitat i que he tingut la sort de compartir amb tots els seus membres.

Enguany em sent orgullós de formar part d’este llibre després de l’experiència i els moments viscuts amb esta emblemàtica entitat musical alzirenya. Han sigut molts els actes, els concerts, els certàmens en els quals ha participat la Societat Musical d’Alzira i en els quals he pogut disfrutar amb la seua música. He viscut de manera molt intensa alguns dels projectes que des de la Societat Musical s’organitzen i que compten amb la inestimable col·laboració del nostre Ajuntament, com ara el Spanish Brass. He participat amb orgull en l’acte de commemoració del 40 aniversari, en tots els organitzats al voltant de la festivitat de Santa Cecília, així com en el Concert de Nadal, entre d’altres.

En este primer any que he pogut compartir directament amb els membres de la Socie-tat Musical he comptat amb l’inestimable ajuda i col·laboració de la qui fins el moment era la pre-sidenta de l’entitat, Amparo Pérez Pellicer. Aprofite estes línies per donar-li el meu agraïment més afectuós i la meua felicitació per la tasca que ha dut a terme els anys que ha estat al capdavant de la Societat Musical. Al nou president, Juan Carlos Monerri, vinculat a l’entitat des de fa molts anys i amb qui ja he compartit algun acte, li destige el millor al capdavant d’una entitat amb tanta solera com la Societat Musical d’Alzira. Així també, li oferisc la meua col·laboració i ajuda.

Des de la regidoria que represente espere continuar comptant amb la col·laboració d’esta entitat musical alzirenya. Alguns dels seus membres han participat de manera activa i as-senyalada en actes com la inauguració dels Casalicis, la col·locació de la primera pedra de la nova Biblioteca Municipal, etc. Han sigut uns actes de gran renom i en els quals hem volgut comptar amb ells per a realçar-los i donar-los el prestigi que mereixien.

No vull deixar de banda esta oportunitat per a animar tots els estudiants de música que estan formant-se a la Societat Musical, perquè treballen de valent i arriben a ser, també, músics importants i reconeguts que porten amb orgull el nom d’Alzira més enllà de les nostres fronteres. Així com a tota la família que constituix la Societat Musical, els oferisc la col·laboració de l’Ajuntament perquè anem de la mà en la realització de cada projecte i cada nova iniciativa que emprenguem, a fi de fomentar la cultura en la nostra ciutat.

Una salutació cordial, Carlos CorrealRegidor de Cultura

Un any inoblidable

61ARTICLES

Page 64: LLIBRE SANTA CECÍLIA 2009

Societat Musical d’AlziraARTICLES

La asociación sociocultural Alteris es una entidad cívica que surge a la vida pública en el año 2007 y cuya sede está ubicada en Alzira aunque ha realizado actividades en otras localidades de la Ribera del Xùquer como Carcaixent y Algemesí. Son numerosas y diversas las iniciativas que hasta la fecha a llevado a cabo: conferencias (sobre literatura, como la impartida por Juan Manuel de Prada, los movimientos migratorios, la enfermedad de Alzheimer…), convocatoria de premios de investigación (este año 2009 se ha puesto en marcha los II Premios Alteris sobre el tema de “Los olvidados” sobre personajes casi ignorados que en cualquier ámbito, también el musical, cuya obra convendría conocer), jornadas de formación educativa, cena benéfica en apoyo de la asociación comarcal ProSub, y también varios conciertos.

Las tres actividades culturales, abiertas a toda la población de la comarca, en las cuales la Sociedad Musical de Alzira ha colaborado con la asociación Alteris han tenido como denominador común los Premios Alteris y se han efectuado en la Casa de Cultura de Alzira. En junio de 2008 con motivo de la presentación de los Premios Alteris Jaume I el grupo de metales Rumbau nos deleitó con un maravilloso concierto en el claustro de la Casa de la Cultura; posteriormente en diciembre del mismo año acompañando a la entrega de los citados premios, cuyo ganador fue el historiador y archivero Aureliano Lairón Plá, tuvo lugar un brillante y original recital del Trio de Percusión formado por Xavier Sanchi s Soto, Rafael Cases Company y Ramón García Marrades. Dado el éxito de ambos actos y el excelente maridaje de música y premios de investigación en el mes de junio de 2009 aprovechando la presentación pública de los II Premios Alteris tuvimos el placer volver a de disfrutar de un excelente recital musical a cargo de alumnos del grado profesional de la dirigidos por el profesor y prestigioso compositor José Grau.

La colaboración altruista e inestimable de la Sociedad Musical de Alzira ha hecho posible realzar estos actos culturales pero también ha permitido dar a conocer la excelente labor efectuada por los profesores de la Sociedad Musical de Alzira y el buen nivel musical de sus componentes más allá de los ambientes estric-tamente musicales.

El compromiso cívico desde el cual nuestra asociación plantea sus actividades y que tiene su cons-tancia más evidente en las temáticas tratadas y en su carácter altruista ha encontrado un aliado valiosísimo en el espíritu generoso y abierto de la Sociedad Musical de Alzira. Ambas entidades cívicas concebimos la cultura como una forma de aprendizaje y desarrollo personal y como un compromiso de aportar a la sociedad de la que formamos parte nuestros conocimientos e inquietudes.

Como presidente de la Asociación Alteris agradezco públicamente a la junta directiva de la Sociedad Musical, a sus profesores y alumnos, así como a sus familiares y amigos su colaboración y participación en nues-tros actos culturales que son también los suyos y que nos permiten ofrecer a la sociedad una visión de la cultura abierta, plural y enraizada en nuestras tradiciones.

Jesús Marrodán GironésPresidente de la Asociación Alteris.

Alteris y la Sociedad Musical: Juntos por la cultura.

col·

lab

ora

cio

nn

s

62

Page 65: LLIBRE SANTA CECÍLIA 2009

Santa Cecília 2009 ARTICLES

pintando músicaSusana Nadal Soriano

col·

lab

ora

cio

ns

No recuerdo ninguna etapa de mi vida sin músi-ca. Ya se encargó de ello mi “iaio” Antonio. No era músico pero, la dedicación a la banda de su pueblo (Alginet) y la música en general eran parte de sus quehaceres y disfrutes diarios. No podría deciros en que momento esa sincera afi-ción y entrega, nos cautivó a mi hermana Marta y a mi. Cada fin de semana nos tarareaba la obra que “su banda” estaba ensayando, y su maravilloso repertorio de zarzuelas, cuya le-tra nos enseñaba pacientemente. No vivíamos en el mismo pueblo y, mi conciencia de 7 años esperó a una de sus visitas, de sus maravillosas visitas, para pedirle que me apuntara a música. Sabía que su alegría sería inmensa.

Esa misma tarde me apuntó, en Villar del Arzobis-po, a esa parte de mi vida que ha ido ofreciéndome con los años, momentos de alegría, tristeza, preocupación, esfuerzo, compañerismo, plenitud.

En Ella, en la Música, en la Banda de Alzira, jun-to a mi clarinete, encontré algunas de las personas mas im-portantes en mi vida. Mi marido, mi hermana, mi cuñado, son músicos profesionales; mis otros dos cuñados, mi mejor amiga, allí les conocí y algunas de mis amistades pertenecen o pertenecieron a esta banda. Mi hija Marta estudia actual-mente piano lo cual me proporciona numerosas satisfaccio-nes.

Mi Yo respira música cada día.

Mi yo respira arte cada día. Soy licenciada en be-llas artes, y tengo un estudio de pintura y restauración de obras de arte.

Y aunque en numerosas ocasiones puntuales mis creaciones artísticas han fusionado la música y el arte pictórico, es en este momento cuando, con mayor fuerza e ímpetu he centrado mi creación pictórica en la música, como fuente de inspiración.

La situación era inevitable, la fusión de las dos artes que caminan juntas y conviven cada día en mi recorrido por la vida.

Esta colección está dedicada a mi “iaio” Antonio y dirigida a todo aquel que fue, es , y será músico.

Si os apetece verla podéis visitar mi catálogo en Internet. Buscáis Susana Nadal Soria-no y entráis en Artelista. Allí encontrareis mi colección “MÚSICA”.

Espero que os guste.

Acrílico (60 x 60) Clave de Sol

63

Page 66: LLIBRE SANTA CECÍLIA 2009

Societat Musical d’AlziraSBALZ

SB

ALZ

spanish brass alzira 2009En este VIII festival i després d’haver dedicat la passada edició al 40é aniversari de la

Societat Musical d’Alzira, enguany s’ha dedicat al 20é aniversari del Spanish Brass Luur Metalls. Per a això, SBLM va presentar el seu espectacle Make a Brazz Noise Here dedicat a Frank Zappa, amb el guitarrista Dani Flors i el bateria David Xirgu.

Com sempre el SBALZ, intenta innovar buscant noves emocions i invitant professors que mai havien estat en el nostre país com Frank Lloyd (Anglaterra), Jukka Myllys (Finlàndia) o Ben Pierce (E.EUU); a grans músics com Allen Vizzutti (EEUU) que va oferir un concert molt original amb la Big Band de Terrasa; a jóvens promeses de projecció internacional com Pacho Flores o Juan Carlos Matamoros; o a professors de casa, que ja són un més en les activitats del Festival com Luis González, Carlos Gil i Alberto Pons.

Al celebrar el seu 20é aniversari, i com no ajudats per la crisi…., el quintet Spanish Brass va actuar en diverses ocasions. Vam tindre el plaer d’escoltar-los en el seu espectacle dedicat a Frank Zappa, també tocant una obra de la personalitat del Festival Antón García Abril (present en el Festival) i finalment també van tocar junt a la Banda Simfònica d’Alzira, destacant la Fantasia Flamenca del compositor resident del Festival José Vicente Egea.

En definitiva, excel·lent Festival i a pel SBALZ 10

Bernat Ríos Furió

64

Page 67: LLIBRE SANTA CECÍLIA 2009

Santa Cecília 2009 SBALZ

SB

ALZ

65

Page 68: LLIBRE SANTA CECÍLIA 2009

Societat Musical d’AlziraIII CURS FUSTA

III

curs

de f

ust

a

Del 27 al 31 de Juliol d’enguany es va realitzar la tercera edició del curs instruments de fusta.

D’esta edició destaca la important presència d’alumnes, quasi tots del grau superior o amb els estudis ja acabats.

El curs es caracteritza per l’existència, a part de les classes individuals amb els professors d’instrument, en totes les classes de les professores de piano i també pel temps de-dicat a la realització de música de cambra.

Al llarg del curs s’han realitzat tres concerts, el dels pro-fessors amb piano, el dels alumnes amb piano i l’últim de música de cambra per part dels alumnes i dels professors.

Els professors d’enguany han sigut: Carlos Gil (Clari-net), Sergio Barranco (Clarinet), Santiago Ríos (Fagot), Juan Carlos Chornet (Flauta), Montserrat López (Tècnica Alexander), Alicia González (Piano) i Ana Galindo (Piano).

Bernat Ríos Furió

III curs de clarinet, fagot, flautai música de cambra

66

Page 69: LLIBRE SANTA CECÍLIA 2009

Santa Cecília 2009 III CURS DE FUSTA

III

curs

de f

ust

a

67

Page 70: LLIBRE SANTA CECÍLIA 2009

Societat Musical d’AlziraCONCURS PASDOBLE

curs

os

i co

ncu

rso

s

Al Gran Teatre d’Alzira es va celebrar el dijous 8 d’octubre de 2009, la final de el IX Concurs de Composició del Pasdoble Faller, que patrocina la Junta Local Fallera i organitza la Societat Musical.

La banda simfònica baix la dirección de Angel Crespo, interpreta els quatre pasdobles finalistas que portaven els següents lemes:

Falleretes Llum de falles Tiko Tiko Canalí

Despres de les deliberacions del jurat compossat per: Ricardo Soldado director del Conservatori de Cullera, Jesus Garrigues professor del Conservatori de Cullera i Angel Crespo director de la Societat Musical d’Alzira.

Van decidir atorgar el següents premis:Premi Fallera Major Infantil, al pasdoble amb el lema Canalí, que s’anomenara amb el nom de la Fallera Major Infantil de 2010 María Signes, el autor del qual va resultar ser Javier Mari-món.Premi Fallera Major, al pasdoble amb el lema Tiko Tiko, que s’anomenara amb el nom de la Fallera Major de 2010 Miriam Boluda, el autor del qual va resultar ser Ramón Lorente.

Els premis foren entregats per la Fallera Major d’Alzira 2009, Carla Andres, la Fallera Major Infantil 2009 Esther Marco, el president de la Junta Local Fallera Vicente Muñoz i el presi-dent de la Societat Musical d’Alzira.

Per a esta IX edició la participació ha sigut molt alta, ja que es presentaren 14 pasdo-bles de tota Espanya.

IX Concurs de Composició del Pasdoble FallerCamilo Mascarell Pérez

68

Page 71: LLIBRE SANTA CECÍLIA 2009

Santa Cecília 2009 CONCURS

curs

os

i co

ncu

rso

s

PRIMERA CATEGORIA:

Guanyador: Sergio Sanjuán AlbadoFinalistes: Ramón García Marrades Francisco José Vicente Castell

VII Concurs d’Intérpretes de l’Escola de Música

Beques als nostre músics

La Societat Musical dAlzira seguix la seua política d’ajudar als seus mú-sics que amplien els estudis musicals fora de la província de València.

És molt satisfactori per a la Societat Musical ajudar els seus músics i ajudar en la mesura que es puga a millorar la seua formació

Els becats en la 4a han sigut :Beatriz Monerri Sanjuán (Castelló), Zaida Monerri Sanjuán (Alacant),

Guillermo Sendra Díaz (Castelló) y Víctor Escrivá Ortiz (Castelló).

Enhorabona a tots.

SEGONA CATEGORIA:

Guanyadora: Elena Segura SanchísFinalistes: Joan Andreu Bella Arroyo Lara Garay Moya

TERCERA CATEGORIA:

Guanyador: Marc Campos TroncosoFinalistes: Teresa Morell Canet Bernat Sanjuán Boronat

69

d-placaPROYECTOS

DE OBRA LIGERA

Avd. Manuel Colomer Marco, 17 bajo · 46017 VALENCIA · Tel. 963 580 460Fax 963 575 057 · mail: [email protected] · www.d-placa.com

Page 72: LLIBRE SANTA CECÍLIA 2009

Societat Musical d’AlziraDE CINE

de c

ine

La Societat Musical d’Alzira ha estat col·laborant durant els mesos de setembre, oc-tubre i novembre en la gravació de la sèrie per a televisió per a Canal 9 “Unió Musical Da Capo” que te prevista la seua estrena durant el mes de novembre. La trama de la sèrie gira entorn de les vicissituds dels membres d’una banda de música d’un poble imaginari anomenat Benitaulell i situa la seua acció en temps actual.

La sèrie és un treball de Conta Conta Produccions i Albena; els guions sòn de Carles Alberola (natural d’Alzira), Cèsar Martí i Eva Baeza. La sèrie està protagonitzada pels actors Iolan-da Muñoz, Sergi Caballero, Juli Mira i Josep Mª Casany, entre altres.

La banda sonora ha sigut composada pel músic alzireny, Arnau Bataller Carreño.

La sèrie ha segut gravada en els estudis de Plató València de Ribarroja, el Teatre Muni-cipal d’Algemesí, el “Círculo Alcireño” d’Alzira, i els exteriors en la localitat de Buñol.

unió musicalda capo

70

Page 73: LLIBRE SANTA CECÍLIA 2009

Santa Cecília 2009 DE CINE

de c

ine

71

Page 74: LLIBRE SANTA CECÍLIA 2009

Societat Musical d’AlziraOBRES

ob

res

Continuant amb les millores en les infraestructures de l’edifici de la Societat Musical d’Alzira, la nostra enti-tat ha dut a terme durant este estiu les obres d’ acondicionament acústic del lo-cal d’assajos, gràcies a una subvenció de 19.000 euros atorgada per la Diputació de València.

Amb estes obres s’ha acon-seguit tindre una sonoritat adequada per als més de 100 músics que assagen en este espai. A més, s’ha col·locat una nova il·luminació, equips de so i de pro-jecció audiovisual.

També hem aconseguit que este local servisca per a realitzar cicles d’audicions de músics de la nostra So-cietat Musical i d’altres entitats.

obres en el locald’assajos de la sma

72

Page 75: LLIBRE SANTA CECÍLIA 2009

Santa Cecília 2009 S’HAN CASAT

s’h

an

casa

t

La Societat Musical a ficat ha la vendales participacions

per al Sorteig Extraordinari de Nadal del

Tomas i Zaida Kiko i Natura

73Pol. Ind. Tisneres · Avda. de la Democràcia, 29 · 46600 Alzira (València)

Tel. 961 116 190 · Fax 961 125 626mail:[email protected] · www.serteval.com

serveis tècnics elèctrics

Page 76: LLIBRE SANTA CECÍLIA 2009

Societat Musical d’AlziraRETALLS DE PREMSA

reta

lls

de p

rem

sa

LA RIBERA\LA COSTERA\LA VALL\LA CANAL20LAS PROVINCIAS

MA 26 5 2009

Tots els castells tenen la seuahistòria i ab tants com existixen–i tants com desaparegueren- esva escriure la història del Regne

de Valéncia. Ara contemplant les venera-bles parets que encara resten en peu, o sim-plement les respetabilísimes ruïnes, podemrecordar passades grandeses. A la vista d’es-tes construccions podem llegir bona partde la història de les nostres terres».

Así concluía la conferencia que sobretan apasionante tema pronunció el erudi-to Emili Beüt i Belenguer el 15 de octubrede 1978 entre los muros del majestuoso cas-tillo de la antigua Setabis –a la sazón res-catado para la cultura por la Caja de Aho-rros de Valencia-, con motivo de la XIIAsamblea de Cronistas Oficiales. Recono-cido valencianista, viajero impenitente ydefensor a ultranza de todo lo valenciano,y en especial de lo concerniente a la temá-tica geográfica, histórica y costumbrista,Beüt dio a la estampa el libro ‘Castillos va-lencianos’ (Huguet, 1984), obra capital, «puesapenas contamos con bibliografía de talesmonumentos», en opinión de otro entraña-

ble autor e inolvidado amigo, Santiago Bruy Vidal. Sobre torres y castillos queremosocuparnos hoy en este espacio semanal, alhilo de la actualidad que nos brinda el re-ciente acto organizado en la Cooperativadel Marquesat por la Associació de Veïnsde Llombai, a cargo de Khalkoprateia Ar-quitectes, grupo de estudiantes de la ETSAVcompuesto por Xavier Adam, Laura Borrell,Laura Climent, Ramón Grangel, Javier Na-vas, Juan M. Ribes, Joan Rubio, VicenteSanz y María José García.

Acerca de ‘Alèdua: passat, present i fu-tur’, los disertantes deleitaron a la concu-rrencia a lo largo de un riguroso trabajo re-lacionado con la emblemática torre, erigi-da a finales del siglo XII cabe a la alqueríamusulmana del mismo nombre, que seríadespoblada a raíz de la expulsión de los mo-

riscos en 1609 (de cuyo hecho se cumplenahora 400 años), desde entonces integradasu área territorial dentro del término mu-nicipal de Llombai.

Hoy en lamentable estado de abandono,la torre de Aledua (de titularidad privaday declarada BIC) constituye un testimoniohistórico de inapreciable valor, por lo quesería aconsejable acometer cuanto antes surestauración, «perquè si no es fa res, arri-barà el dia que la torre serà un muntó depedres. Mirarem i no entendrem res. Ialeshores haurem perdut una part impor-tant del nostre patrimoni històric i de lanostra identitat com a poble», según los con-ferenciantes.

El catálogo de torres árabes de la Ribe-ra (restauradas unas y otras desmoronán-dose sin piedad) comprende, además de la

citada, las de Alfarp, Montroy, Mussa i dela Plaça (Benifaió), Racef (Almussafes),Trullàs (Sollana)..., aparte de los restos delcastell dels Alcalans, en Montserrat. Des-tinadas a funciones de centinela y defensa,todas ellas se caracterizan por su tipologíaconstructiva, compuesta de plantas cua-dradas o rectangulares y gruesos muros,con sótano, dos o tres plantas y terraza.Otras fortalezas son el castillo de Corbera,así como el castillo de Cullera en el montede les Raboses, construido por los árabessobre ruinas ibéricas y romanas. Dentro yade la Costera destaca (junto al mencionadocastillo de Xàtiva) la torre de Canals o delsBorja, levantada en los inicios del siglo XIII,y recuperada como monumento antiguo el7 de abril de 1995. Según la lápida instala-da con dicho motivo, ese día ‘la lluna esta-va en quart creixent i en el record de totsCalixt III’.Tales singulares edificacionesson reliquias pétreas que hablan del pasa-do, configurando un capítulo esplendorosode nuestro patrimonio histórico-cultural,que debe ser preservado por la GeneralitatValenciana y los ayuntamientos.

Las torres de la historiaJOSÉ FORÉS LAHOZ

REDACCIÓN CARLET

Manos Unidas de Valencia hainiciado un proyecto de cons-trucción y equipamiento de doscomedores escolares en Costade Marfil y Benin (África), paramás de 600 niños de familias sinrecursos, que financiarán en sutotalidad las parroquias de Be-nissa y Carlet, respectivamen-te.

El comedor de Benin, que fi-nancian las dos parroquias dela localidad de Carlet, benefi-ciará a los hijos de agricultoresde la localidad de Sinendé, si-tuada al norte del país, en el de-partamento del Borgou, «endonde la falta de infraestructu-ras escolares influye tambiénen el fracaso escolar», explicanlos responsables del proyecto.Allí, el agua, la salud y las co-municaciones «son insuficien-tes y hay un alto índice de mal-nutrición entre la población in-fantil», añaden.

Las Hermanas Dominicas dela Anunciata estarán al frentedel proyecto, en el que cada díaofrecerán dos comidas a más de200 niños.

El comedor, de 180 metroscuadrados, dispondrá de coci-na y almacén, 30 mesas, 50 ban-cos, 6 estanterías y un congela-dor. Con la «alimentación ade-cuada se evitarán también en-fermedades como la diarrea ydisentería», aseguran.

En los colegios del norte deBenin «no suele haber serviciode comedor para los alumnos».A la hora del desayuno y al-muerzo mujeres del pueblo pre-paran la comida a los niñospero «muchos de ellos y sus fa-milias no se pueden permitirpagarlos».

Las dos parroquiaslocales financiaránun comedorescolar en África

Carlet

ROCÍO MORENO ONTINYENT

Las familias de Ontinyent reci-birán las becas fraccionadas alo largo del curso escolar depen-diendo de las posibilidades eco-nómicas que tenga cada bene-ficiario a lo largo del año. Es-tos cambios afectarán a losalumnos de Infantil y Prima-ria.

Esta novedad es debida aque, en el anterior sistema deconcesión de becas, la situacióneconómica de la familia no serevisaba a lo largo del curso es-colar, «y era difícil para la ad-ministración detectar si esta si-tuación había mejorado por loque impedía que otra familiaque realmente tenía necesidadde la beca pudiera obtenerla»,explicaron fuentes municipa-les.

El Ayuntamiento ha redac-tado tres bases individualespara la concesión de las ayudasa escuelas infantiles o guarde-rías, comedor escolar y comprade libros escolares. La conceja-la del área de Servicios Socia-les, María Amelia Martínez, ex-plicó que la principal razónpara la nueva redacción de es-tos textos «es la intención de lo-grar la mayor objetividad posi-ble a la hora de conceder las be-cas».

En cuanto a otros temas re-lacionados con la educación, untotal de 16 personas inmigran-tes, la mayoría de ellas muje-res, comenzaron en mayo uncurso de lengua castellana im-partido por la agencia Amics«con el objetivo de favorecer laintegración social del colecti-vo de inmigrantes en el muni-cipio», tal y como señaló Mar-tínez.

Las familiasrecibirán las becasfraccionadasa lo largo del año

Ontinyent

XAVIER PÉREZ ALZIRA

Las bandas de Catadau, Polinyàde Xúquer y Alginet representa-rán a la Ribera en el CertamenProvincial de la Diputación de Va-lencia. El concurso se celebraráeste fin de semana en el Palau dela Música de Valencia

La Unió Musical de Catadau yla Unió Musical Polinyanense con-cursarán en la tercera sección, estesábado, a partir de las cinco de latarde. Se disputarán el primer pre-mio junto a la Rotovense Musicalde Ròtova, y la Unión Musical Vir-gen de Gracia de Chella.

La Sociedad Artística Musicalde Alginet participará el domin-go en la segunda sección junto ala Unión Musical de Llanera deRanes, la Unión Musical Santa Ce-cilia de Canals, la Unión Musicalde Riba-roja de Túria y la UniónMusical de Aldaia.

Tras la unificación de criteriosen los tres certámenes provincia-les de la Comunidad Valenciana,propuesta de la Federación de Ban-das de Música de la ComunidadValenciana en 2002, la elección delas piezas obligadas se efectúa se-gún turno rotativo por las Diputa-ciones Provinciales.

Así, en 2009 la Diputación de Va-lencia ha facilitado la partitura deinterpretación obligada de la se-gunda sección (‘Jaume I el Con-queridor’, de Juan Gonzalo GómezDeval), la Diputación de Castellónla de la tercera sección (‘Al voltantd’Almansa’, de Salvador Rojo Ga-món) y la Diputación de Alicantela de la primera sección (‘Orión’,de Santiago Quinto Serna).

PremiosLa Diputación otorgará a todas lasbandas, en concepto de participa-ción, una ayuda económica en fun-ción de la sección en la que con-cursen: 4.000 euros (sección se-gunda) y 3.500 euros (sección ter-cera).

Las sociedades ganadoras queconsigan la Mención de Honor desu sección obtendrán 2.500 eurosen concepto de premio.

Catadau, Polinyà y Alginet,al Certamen ProvincialLas sociedades musicales de Chella,Llanera de Ranes y Canals representarána la Canal y la Costera en Valencia

ESPECTÁCULO. Interpretación de ‘Godzilla ataca Alzira’ en el Gran Teatro. /FRANCISCO GARCÍA

Cerca de 800 personas disfrutaron el pasado sábado de uno de losconciertos más memorables de la Societat Musical d’Alzira a be-neficio del asilo. Esta audición fue novedosa y muy atractiva.

Gran éxito de laBanda de Alzira

LA RIBERA\LA COSTERA\LA VALL\LA CANAL26LAS PROVINCIAS

SÁ 23 5 2009

VICENTE COLLADO BERTOMEU

El Señor Jesússubió al cieloFiesta de la Ascensión del Señor

Forma parte de la histo-ria de Jesús, el Hijo deDios encarnado, su as-censión a los cielos. No

debemos olvidar el carácter sa-grado de esa historia que nos esnarrada desde la fe histórica deunos testigos presenciales de esteextraordinario hecho salvífico.

Los Once fueron testigos de lavida de Jesús, le aceptaron comomaestro y compartieron con Éluna visión nueva del quehacer deDios con los hombres. Los Onceconocían bien a Jesús para noconfundirle con un fantasma siÉl se hacía presente ante ellos. Elimpacto de su Pasión y Muerte,así como su sepultura, provocóen ellos cierta decepción ante lasesperanzas mesiánicas que ellospercibían que se estaban reali-zando en su maestro. Pero nuncadejaron ellos de ser los testigosdel Jesús, Hijo de Dios encarna-do, y así le reconocieron cuandodespués de la Resurrección sehizo presente de nuevo vivo anteellos.

La vida del Cristo Resucitadopudo así ser testimoniada poraquellos que habían compartidocon Él su vida como discípulosdel Maestro, el Jesús de Nazaret,de quien habían aprendido tan-tas cosas. Una de ellas era que Élmismo les había hablado de unanueva humanidad, de una nuevoforma de entender al Mesías, elenviado de Dios. No tenían ellostodavía una idea clara de esa hu-manidad nueva que trascendía yse elevaba hasta los cielos. JesúsResucitado quiso compartir conellos durante cuarenta días esapresencia, para ellos indiscutible,que les confirmase en su conoci-miento de cuanto Él les había en-señado sobre el Reino de Dios.

A pesar de todos sus interro-gantes ellos fueron testigos de nu-

merosas pruebas que Jesús lesiba dando de que a pesar de sumuerte y de su sepultura Él esta-ba vivo con una vitalidad nuevaque le permitía manifestarse aellos con su cuerpo glorioso, queellos reconocían en el mismocuerpo de Cristo capaz de com-partir con ellos la comida. Eranellos testigos de unos aconteci-mientos que no acaban de com-prender, hasta el punto de quecuando Jesús les hablaba del Rei-no de Dios entendían ellos que leshablaba del reino de Israel.

Llegado el momento oportuno,el tiempo establecido por el Pa-dre desde la eternidad, Jesús des-pués de anunciar a los Once la ve-nida sobre ellos del Espíritu San-to para que con su fuerza y su di-namismo se convirtiesen en tes-tigos de cuanto habían visto y vi-vido con Él, se fue elevando hastaque una nube se lo quitó de la vis-ta. Era Él, estaban seguros, y sequedaron mirando fijos al cielodonde le vieron adentrarse. Su ex-periencia de la Ascensión de Je-sús al cielo les preparó definiti-vamente para recibir el EspírituSanto que Él les había prometi-do, para que les explicase y les hi-ciese comprender que ellos ha-bían sido confirmados como tes-tigos de la nueva humanidad deCristo, que constituye el núcleofundamental del Evangelio queellos se pusieron a pregonar enJerusalén, en toda Judea, en Sa-maria y hasta los confines delmundo.

Es una buena noticia, el evan-gelio que nos afirma que nuestrahumanidad, si se conforma a lanueva humanidad que Cristo nosbrinda, ya está introducida en ellibro de la vida. Esa es la esperan-za a la que Dios nos llama y la he-rencia gloriosa que nos tiene re-servada.

XAVIER PÉREZ ALZIRA

Tardes de buena música en Alzi-ra y Rafelguaraf. Los amantes aeste arte tienen este fin de sema-na dos citas con la música de ban-da en la Ribera. En Alzira, la So-cietat Musical celebrará un con-cierto, dirigido por Ángel Crespo,en el Gran Teatro, a las ocho de latarde, organizado por AsociaciónInstructiva Ancianos Hogar Tere-sa Jornet y que servirá para re-caudar fondos para el asilo, me-diante una rifa.

Por otra parte, el Ateneu Musi-cal de Rafelguaraf celebra maña-

na el 77 aniversario de su funda-ción con el IX Concierto de Músi-ca Festera y que tendrá lugar enel Auditorio, a las siete de la tar-de, bajo la batuta de Miguel ÁngelGrau.

Pero Alzira tiene esta tarde unacita con la música y con las sor-

presas que han preparado los mú-sicos el director y Javi Benaventpara una audición que va a tenerde todo, desde música para bailara un monstruo, Godzila, que enuna proyección atacará Alzira conla música de la Societat Musical.Al final todo acaba bien ya que lamujer más poderosa de la ciudady el hombre más poderoso delmundo lo pondrán todo en orden.La audición la presentará Alfon-so Rovira y la entrada es gratuita.

Para los amantes de la músicafestera, el Ateneu de Rafelguaraftiene preparado un fantástico pro-grama con pasodobles, marchasmoras y cristianas de autorescomo Emilio Moreno, Esteve Pas-tor, un estreno de José Luis Gon-zález, Óscar Vidal, Mario Roig, Ra-fael Alcaraz, Saül Gómez, JosepVicent Egea o el gran José RafaelPascual Vilaplana.

La banda de Alzira celebra unconcierto benéfico para el asiloEl Ateneu de Rafelguaraf celebra el 77aniversario con una audición dedicadaa la música festera en el auditorio

‘Godzila ataca Alzira’

FAliciente:Esta tarde el GranTeatroacogerá una obra novedosa e im-pactante donde unmonstruo «ata-cará» la ciudad de Alzira.

PROGRAMA

CONCIERTO NOVEDOSO. La Societat Musical d’Alzira dirigida por Ángel Crespo. /F. GARCÍA

LA RIBERA\LA COSTERA\LA VALL\LA CANAL30LAS PROVINCIAS

DO 28 6 2009

XAVIER PÉREZ CARCAIXENT

Con retraso pero parece que eltema Tous referido a la condona-ción de los créditos a los que se ha-bía comprometido la vicepresiden-ta del Gobierno, María Teresa Fer-nández de la Vega, con la asocia-ción Aspertous, va por buen cami-no.

Desde Moncloa ya se han envia-do cartas a los damnificados y, quesegún el presidente de Aspertous,Benjamín Lafarga, «tan sólo son16 y aún faltan unas 600. Es posi-tiva la noticia, ya que creo que se-guirán llegando más, pero no en-

tiendo porque no se finiquita deuna vez por todas este problema».

Cabe recordar que Aspertousse creó porque después de más de25 años, en 2007, los bancos empe-zaron a enviar de forma masivacartas a los damnificados para quedevolvieran los créditos, y ademáscon intereses. Este colectivo for-mado por unas 2.300 personas sevieron sorprendidas por esta pe-tición ya que según ellos un decre-to daba por zanjado el tema.

Al final, después de manifesta-ciones, cartas al Gobierno, la vi-cepresidenta De la Vega llegó a unacuerdo con los afectados para que

se acabara de una vez por todascon este problema.

Aspertous ha ido presionandodurante las últimas semanas concartas al Gobierno y asambleaspara que De la Vega «cumplierasu palabra» dada en la Delegacióndel Gobierno cuando se llegó a unacuerdo firmado con los afectados,ya que seguían llegando cartas por

parte de los bancos exigiendo ladevolución de los préstamos.

Por su parte, desde el PSPV deCarcaixent se felicitan por la no-ticia que Arcadio España, direc-tor del Gabinete del secretario deAsuntos Constitucionales y Par-lamentarios, en Moncloa, les hizosaber ayer sábado en la que laspromesas que la vicepresidentaplanteó a la asociación de Asper-tous se están cumpliendo.

Los socios «ya están recibiendocartas donde se les comunica lacondonación de los préstamos».Las portavoz del PSPV de Carcai-xent , María José Dasca, destacó«que ha tenido que ser un Gobier-no socialista el que ha resuelto uncaso que tantos años ha tenidopreocupado a cientos de ciudada-nos de la Ribera».

REUNIÓN. Reunión celebrada en la Delegación del Gobierno entre Aspertous y De la Vega. /EFE/MANUEL BRUQUE

El Gobierno manda las últimas cartasde condonación de los créditos de Tous

X. PÉREZ ALZIRA

Más de 25 años después de la ro-tura de la presa de Tous, los úl-timos afectados firmaron conla vicepresidenta del Gobiernoen enero de 2008 un acuerdo porel que se zanjaba el tema de lacondonación de los créditos dela pantanada.

El plan constaba de variaspartes que incluían tanto lacancelación de lo que restabapor pagar de los créditos y delos intereses como solo de estosúltimos, en función de la situa-ción de los afectados.

Al primer grupo pertenecían1.500 personas, a las que se per-donaba toda la deuda pendien-te, 1.100 de ellas son damnifica-dos que se acogieron a los rea-les decretos de 1993 y 1995 parapoder pagar sus créditos «porvalor total de 4,3 millones de eu-ros» y las 400 restantes sonaquellas que sólo tenían pen-dientes pagos por valor no su-perior a 1.500 euros «lo que su-pondrá un ahorro total de300.000 euros».

El resto de damnificados,hasta 831, vieron cómo sus ex-pedientes serían revisados unoa uno.

El convenio conDe la Vega sefirmó en enerode 2008

Aspertous considera «positiva» la noticia pero aclara quesólo se han enviado 16 de las 600 comunicaciones pendientes

El presidente deAspertous pide que sefiniquite el tema deforma definitiva

LA RIBERA

ALZIRA: Maestro Moscardó, 49. EsparzaBotella.CARCAIXENT: Comandante Hernández,18.ALGEMESÍ : Jovellanos, 5.BENIMODO: 25 d’abril, 10.ALMUSSAFES: Avenidad Paralelo, 26.SUECA: Vicenta Carrasquer, 21.CULLERA: Carretera del Faro, s/n.ALGINET:Major, 50.

LA COSTERA

XÀTIVA: Maestro Moscardó, 49.ONTINYENT: Rafael Juan Vidal, 1.L’OLLERIA: Treballadors, 5.CANALS: Plaça Mercat. Vicente Llaudes.ENGUERA: Rosario, 7.

FARMACIAS

Una nueva edición del Festival Spanish Brass de Alzira ha fi-nalizado con un nuevo éxito de público, calidad de los profe-sores y cerca de 90 alumnos que han disfrutado de la música.

BENJAMIN PIERCE. Clases de tuba del SBALZ. / X. PÉREZ

Finaliza el Spanish Brass Alzira

74

Page 77: LLIBRE SANTA CECÍLIA 2009

Santa Cecília 2009 RETALLS DE PREMSA

reta

lls

de p

rem

sa

LA RIBERA\LA COSTERA\LA VALL\LA CANAL 29LAS PROVINCIAS

DO 5 7 2009 29

EVA JUAN ALZIRA

La Mancomunitat de la RiberaAlta ha subvencionado casi 200contenedores de residuos orgáni-cos en 17 municipios de la comar-ca de la Ribera Alta.

El objetivo de esta iniciativa,que se suma a otras similares lle-vadas a cabo por la entidad supra-comarcal, es la renovación y la me-jora de este servicio básico en lasciudades.

Así pues, el coste de estos con-tenedores de residuos sólidos ur-banos ha sido financiado en un55% por la Mancomunitat y en un45%, por los ayuntamientos de las17 localidades en las que se haninstalado. En total, la inversiónha sido de 50.000 euros.

En cuanto a las característicasde los nuevos contenedores, cabedestacar que son de polietileno dealta intensidad y que tienen unacapacidad total entre los 800 y los1.000 litros.

En palabras de la presidenta dela Mancomunitat de la RiberaAlta, Rosa Sebastià, «la recogidade basura es uno de los serviciosbásicos que los municipios dan asus ciudadanos. Por ello, la Man-comunitat, como entidad que agru-pa a los distintos municipios de la

comarca de la Ribera Alta, quierecontribuir en la mejora de estosservicios básicos», destacó la pre-sidenta.

Por otra parte, Sebastià recor-dó que estos contenedores de resi-duos orgánicos han sido solicita-dos «tanto por municipios gran-des de la Ribera Alta, como porejemplo Algemesí y Carlet; comopor localidades más pequeñas,como Cotes y Tous», concluyó.

Por otra parte, Carcaixent tie-ne previsto para 2010 tener conte-nedores durante la noche ya quedurante el día, se depositarán enuna planta de triaje.

El objetivo de esta propuesta noes sólo tener una Carcaixent mu-cho más limpia sino crear nuevasplazas de aparcamiento y prote-ger el medio ambiente, según de-claraciones del concejal de Servi-cios, Antonio Revert.

17municipios de la Riberarenuevan sus contenedoresLa Mancomunitatsubvenciona el 55% deesta actuación quebusca mejorar elservicio de basura

EVA JUAN ALZIRA

El modelo de gestión del Hospi-tal Universitario de la Riberade Alzira es un claro ejemplo aseguir. Al menos, así es vistopor los políticos y gestores detodo el mundo.

De hecho, ayer concluyó uncurso en el que los jóvenes yejecutivos de China pudieronfamiliarizarse con la realidadempresarial de España y másconcretamente, con el modelode gestión del Hospital de la Ri-bera, considerado un ejemplode colaboración estratégica en-tre un grupo de empresas sóli-das, cuyo principal objetivo esaportar mejoras y solucionesal sector de la sanidad pública.

Tal y como explicó el direc-tor general de Ribera Salud, Al-berto de Rosa, quien intervinocomo ponente en el curso, «estemodelo de gestión ha demostra-do ser un generador de salud,bienestar y riqueza, un mode-lo de futuro». Por ello, apuntó,«es fundamental asumir nue-vos retos y compromisos».

Por otra parte, Javier Muri-llo, consejero director generalde Adeslas, apostó por involu-crar tanto a los profesionalescomo a los ciudadanos en la ges-tión sanitaria. A los primeros,mediante incentivos relaciona-dos con la calidad del servicio.Y a los segundos, a través de lasensibilización sobre el costeque supone la atención sanita-ria.

China centra uncurso en elmodelode gestión delHospital de laRibera

RESIDUOS. Contenedores en Carcaixent. /F. GARCÍA

EVA JUAN ALZIRA

Por cuarto año consecutivo, elcompositor alcireño Arnau Ba-taller impartirá un curso decomposición de bandas sono-ras que comenzará mañana yconcluirá el próximo viernes.

El objetivo de esta iniciativaes que los asistentes «se enfren-ten a un caso real y lo abordenpaso a paso, es decir, desde lacomposición de la partiturahasta la sincronización con lasimágenes, la grabación y lamezcla», explica Bataller, quienactualmente no sólo es profe-sor de composición para mediosaudiovisuales en la Escola Su-perior de Música de Cataluña(Esmuc) y en el ConservatorioSuperior de Música de Aragónsino que además, compone mú-sica para cortometrajes, docu-mentales, espectáculos teatra-les y largometrajes.

Las sesiones del curso ten-drán como objetivo la musica-lización, la escritura y la gra-bación de una banda sonorapara un cortometraje.

Todo ello con la ayuda de estemaestro alcireño de la música,que hace siete años, se graduóen la especialidad de música decine en una universidad de losÁngeles. Desde entonces, hagrabado en una decena de oca-siones en los estudios de la Pa-ramount de California y hapuesto música a la película ‘Laherencia Valdemar’, dirigidapor José Luis Alemán.

ArnauBatallerimpartirá un cursode composición debandas sonoras

Alzira Comarca

75

Page 78: LLIBRE SANTA CECÍLIA 2009

Societat Musical d’AlziraRETALLS DE PREMSA

reta

lls

de p

rem

sa

LA RIBERA\LA COSTERA\LA VALL\LA CANAL22LAS PROVINCIAS

VI 15 5 2009

XAVIER PÉREZ ALZIRA

Un sueño hecho realidad se pon-drá en marcha el próximo lunescon el inicio de la primera fase delas obras de rehabilitación del mo-nasterio de Santa María de laMurta de Alzira, uno de los mo-numentos que durante deceniosha estado abandonado a su propiaruina.

Ahora, gracias a varias subven-ciones tanto del Ministerio de Cul-tura, de la Generalitat y del Ayun-tamiento comenzará la primerafase del plan director que tantosaños ha tardado pero que al fin esuna realidad.

Los operarios comenzarán lasobras en la consolidación de losmuros y contrafuertes de la igle-sia nueva que están en un estadobastante deteriorado.

Al mismo tiempo que se inicianestas obras también se realizaránlas excavaciones arqueológicas ylas catas correspondientes, segúnexplicó el concejal de Cultura yPatrimonio, Carlos Correal.

El edil se mostró «muy ilusio-nado porque comienza un proyec-to que el equipo de gobierno teníacomo prioridad, la recuperaciónde la Murta va a suponer la recu-peración de nuestra historia y pa-trimonio».

Correal explicó que en esta pri-mera fase el Ministerio de Cultu-ra invertirá 300.000 euros, del 1%Cultural, y el Ayuntamiento 75.000.

El concejal de Cultura tambiénadelantó que próximamente seacometerán las obras de rehabili-tación de la torre de las Palomasde este monasterio.

Por otra parte, la Junta de Go-bierno aprobó el pasado miérco-les solicitar a la Conselleria de Cul-tura una ayuda de 15.000 eurospara estas excavaciones que se rea-lizarán en el cenobio jerónimo.

Además, el próximo lunes se ce-lebra en Alzira el Día del Museocon la inauguración en el MUMA

de una nueva sala que lleva elnombre de Sucro y que estará de-dicada a la arqueología, desde laetapa prehistórica a la Edad Me-dia.

Sala arqueológicaSegún avanzó a LAS PROVIN-CIAS, el concejal Carlos Correal,esta nueva sala del MUMA «nosólo tendrá un ámbito local, sinoque recorrerá la historia de la co-marca, y como eje el río Júcar, conpiezas arqueológicas o paneles in-formativos, pero siempre dentrodel espíritu de que sea una salaviva y pedagógica para los visitan-tes».

La rehabilitación de la Murtade Alzira comienza el lunesLas obras se centranen la consolidación demuros, contrafuertes ylas excavaciones eneste monasterio

MONUMENTO. Claustro y al fondo los muros de la iglesia. /F. G.

REDACCIÓN ALGEMESÍ

Continúa la polémica entre elequipo de gobierno de Algemesí(PP) y el PSPV por las obras delmercado de la localidad.

De esta forma, los socialistasdenuncian que el PP se ha gasta-do 10.200 euros en un estudio fi-nanciero realizado por una em-presa de Castellón que, según elPSPV, «debería haberse hecho enla adjudicación del proyecto, yaque se trata de un análisis de las

alternativas financieras de estaobra».

«El alcalde, Vicent R. García,paga dos veces por el mismo tra-bajo. Las obras del Mercat se hanconvertido en un pozo sin fon-dos», lamentaron los socialistas.

Desde el PSPV aseguraron quelas «cosas no deben de estar tanclaras cuando la Junta de Gobier-no, de marzo de 2009, le dedicacasi 12.000 euros extras para queuna consultora haga un estudio,cuando éste ya estaba incluido

en el contrato de la obra».Por su parte, el alcalde seña-

ló que ya ha recibido muchasofertas por las plazas de apar-camiento que se construirán enel subsuelo y que permitiránautofinanciar la obra: «Sigo sos-teniendo que no nos costaránada. Hay gente que nos ha pe-dido ya tres y cuatro plazas. Laobra cuesta 5,9 millones de eu-ros y esperamos recaudar almenos 7,5, por lo que todo esta-rá pagado».

García señaló que las obras,incluidas en el Plan Camps, po-drían empezar a finales del ve-rano. A partir de ahí, otros 14meses serán suficientes paraque finalice el proyecto.

El PSPV critica la inversiónen un estudio del mercado yel PP defiende su viabilidad

Algemesí

REDACCIÓN ALZIRA

Arnau Bataller grabará entre hoyy mañana la música original queha creado para Da Capo, título pro-visional de la nueva serie que emi-tirá Canal 9, y cuyo tema princi-pal será interpretado por la Socie-tat Musical d’Alzira.

La grabación de la banda sono-ra original se realizará en dos jor-nadas en los estudios Sonofilm enRibarroja del Túria. Hoy, un gru-po de cámara formado por músi-cos valencianos de reconocidoprestigio registrarán las piezasdramáticas y mañana, la SocietatMusical d’Alzira, dirigida por Án-gel Crespo, grabará la pieza deconcierto.

Da Capo es un nueva serie deficción para Canal 9-RTVV cuyoestreno está previsto para este pró-ximo otoño.

ArnauBataller, juntoa la SocietatMusical,graba la bandasonora de la nuevaserie de Canal 9

Alzira

El alcalde de Algemesí. /LP

Televisión 77LAS PROVINCIAS

VI 2 10 2009 77

Arturo Valls. Tan evidentes sonlos excesos del ‘Sálvame’ de Jorge Ja-vier Vázquez, que hasta el valencianoArturo Valls denunciaba el otro día en

una revista que no puede ponerla tele después de comer.

Ana Rosa. Nadie va a discutirle aAna Rosa sus éxitos, pero algo hay quedecir: ponga uno su programa de Tele-

cinco a la hora que lo ponga, siem-pre hay una bronca en pan-

talla, y rara vez interesante.

XAVIER PÉREZ ALZIRA

Enganchar al telespectador a tra-vés de la tradición bandística va-lenciana. Ése es el objetivo de lanueva serie de Canal 9 , ‘Unió Mu-sical Da Capo’, que se estrena estemes y que está realizada por Con-ta Conta y Albena Teatre y codiri-gida por el tándem Rafa Montesi-nos y Rafa Piqueras.

Este proyecto de 13 capítulos esun dramamedia de temática cos-tumbrista, ubicado en un ámbitorural pero en la época actual y querelata «el comenzar de nuevo deuna banda de música, la de Beni-taulell, de las relaciones entre pa-dres e hijos y de la recuperación

del amor de juventud», según ex-plicaba ayer durante el rodaje enAlzira Rafa Piqueras.

«Oficialmente queremos tenertanto o más éxito que l’AlqueriaBlanca, pero nosotros no segui-mos ninguna estela, estamos ha-blando de un proyecto diferente yde gran calidad, ya que hemos ro-dado con cuatro paredes y dos cá-maras, lo que significa más esfuer-zo pero le da una sensación máscinematográfica», señalaba estejoven director valenciano.

La trama parte de un joven mú-sico que estudia en Londres, Joan,encarnado por Sergi Caballero,quien vuelve a su pueblo natal, ytras conflictos familiares y la en-

fermedad de su padre se hace car-go de la dirección de la banda demúsica y la hace renacer.

«Estoy seguro de que va a serun éxito, estamos trabajando conun gran equipo técnico, creo queen Valencia nunca se ha hechouna serie como ésta, con un grandinamismo», asegura Caballero.

Y es que si a la técnica se le uneel elenco de actores que partici-

pan en esta historia como IolandaMuñoz, Josep Casany, CristinaGarcía, Juli Mira, Pep Ricart o PepCortés, las perspectivas son muyoptimistas, «pretendemos, inclu-so que se haga una segunda tem-porada», señala Sergi Caballero.

Otro de los pilares fundamenta-les es la banda sonora que ha sa-lido del consagrado compositor al-cireño Arnau Bataller y que le dauna gran fuerza cinematográfica.

De la mano de los guiones coor-dinados por Carles Alberola, Cé-sar Martí y Eva Baeza, tambiénha colaborado la Societat Musicald’Alzira, quien ha grabado la mú-sica y que ha contado con el direc-tor de esta banda, Ángel Crespo,como asesor musical de la serie,«algo que me ha ayudado muchopara darle un mayor realismo aesta historia que creo que calaráen el público», dice Caballero.

CHUSA L. MONJAS MADRID

Telecinco recupera el cetro enseptiembre, mes en el que La 1repite la cuota que logró enagosto –15,7%–, Antena 3 regis-tra su dato más bajo desdemayo de 1992 –13,8%– y la TDTtiene su máximo histórico–45,3%–. Telecinco vuelve a serla cadena favorita de los espa-ñoles en el mes que acaba determinar, periodo que cierracon un 16,1%, dos puntos másque en agosto, gracias, sobretodo, al veterano ‘reality’ ‘GranHermano’, la miniserie ‘Paqui-rri’ –su segunda y última entre-ga captó la atención de 3.369.000espectadores–, los nuevos capí-tulos de las conocidas series‘CSI Miami’ y ‘Sin tetas no hayparaíso’ y el polémico ‘Sálva-me’.

Telecinco recupera el controly La 1 desciende a la segundaposición, aunque sigue siendola tele con mayor sintonía en-tre los hombres y en los gruposde 45 a 64 años y también entrelos mayores de 65, destaca el in-forme de Barlovento Comuni-cación, estudio que recuerdaque los tres productos estrellade septiembre los emitió estabanda de la televisión pública–dos partidos de la Liga deCampeones y el encuentro declasificación de la selección es-pañola–. Por su parte, la 2 de-crece dos décimas respecto aagosto –3,5%, porcentaje con elque vuelve a firmar su mínimohistórico– y sólo supera el mi-llón de seguidores con el con-curso ‘Saber y ganar’ y retrans-misiones deportivas como lavuelta ciclista. En la tercera po-sición sigue Antena 3, que bajasu propio récord a la baja.

Canal 9 lanza una nueva seriebasada en una banda de música‘Unió Musical Da Capo’ se estrena este mes como productode gran calidad donde se mezclan el drama y la comedia

RODAJE EN ALZIRA. El actor Sergi Caballero entra al local de la banda de música en el Círculo Alcireño. /FRANCISCOGARCÍA

Telecincorecupera elcetro enseptiembre

CUATRO

Cavadasprotagonizael programaestrella

Cuatro estrena hoy (23.10 h. )‘Elcirujano: Historia de un mila-gro’, un nuevo programa quemostrará, con un seguimientoperiodístico exhaustivo, el pro-ceso del primer trasplante decara en España efectuado el pa-sado miércoles 19 de agosto enel Hospital Universitario La Fea cargo de Pedro Cavadas. Un momento del programa que hoy emite Cuatro. /LP

TELECINCO

El desenlacede‘Paquirri’ fue líder

‘Paquirri’ finalizó el miércolessu historia por la puerta gran-de. La segunda entrega de la‘tv movie’ de Telecinco dedica-da a la figura del mítico torero,coronó el ránking de espaciosde ficción más vistos del día conun 19% de ‘share’ y 3.369.000 es-pectadores (un crecimiento decasi 300.000 espectadores).

ANTENA 3

MayteZaldívar visitael platóde ‘DEC’

‘DEC’, el espacio de entreteni-miento de la noche de los vier-nes de Antena 3, recibe hoy (22h.) a Mayte Zaldívar. La que fue-ra esposa de Julián Muñoz des-velará detalles de su encuentrocon el ex alcalde de Marbellatras su reciente salida de la cár-cel. Antonio Tejado también es-tará en el plató del programa.

Cine TVE. LaPrimera emite estame-dianoche la película ‘Lucía y el sexo’ (00.45h.). El filmemuestra la vida de Lucía, unajoven camarera de un céntrico restauran-temadrileño que se refugia en una tran-quila y despejada isla del Mediterráneo.

SUBE BAJALO MEJOR DEL DÍA

Sergi Caballero,Iolanda Muñoz, PepCortés o Juli Mira,elenco de actores

LA RIBERA\LA COSTERA\LA VALL\LA CANAL20LAS PROVINCIAS

MA 19 5 2009

LA VISITA. El arzobispo a su llegada al Real Santuario de la Muntanyeta. / FRANCISCO GARCÍA

Como cada año, al llegar el tercer domingo de mayo, la Cofradíade la Virgen de Lluch celebra en el Real Santuario de la Muntanye-ta la tradicional ofrenda de flores y frutos que los alcireños dedi-can a la Patrona. En esta ocasión, y por primera vez, el acto con-tó con la presencia del arzobispo de Valencia, Carlos Osoro.

El arzobispo, enla ofrenda a laPatrona de Alzira

MUESTRA. La Sala Sucro acoge una exposición permanente. / F. GARCÍA

El Museo Municipalde Alzira acoge desdeayer en la nueva salaSucro la exposiciónpermanente ‘Una por-ta al passat’ que ofre-ce, de forma amena ydidáctica, aspectos dela evolución natural ycultural de antiguassociedades y en parti-cular de su influenciaen la Ribera del Júcar.La muestra consta decuatro apartados cro-nológicos que van des-de las culturas prehis-tóricas hasta la cultu-ra cristiana pasandopor la iberorromana yla islámica.

Aperturadela Sala SucroenAlzira

FESJOVE. Algunos jóvenes en uno de los expositores del certamen. / ANNA PASCUAL

El pasado fin de semana tuvo lugar en Xàtiva la Fesjove, un certa-men que trata de aunar las culturas valenciana y la nueva urba-na y donde las asociaciones juveniles muestran el trabajo que ha-cen en el año. Este año ha habido una exhibición de skate park.

Xàtiva potenciaa sus jóvenes

Los alumnos del CP Martínez Bellver de Xàtiva participaron enla carrera «Dia de l’Attilio» que organizó el colegio Attilio Brus-chetti, llevándose la mayoría de los premios con 10 de las 12 me-dallas. Los ganadores posaron sonrientes con sus trofeos.

EL ATTILIO EN XÀTIVA. Los niños del Martínez Bellver. / LP

ElMartínezBellver, al día del Attilio

La Pobla Llarga celebró el pasado fin de semana diferentes ac-tos en honor de la Mare de Déu dels Desemparats. Así, centena-res de vecinos participaron en la ofrenda y la procesión.

PROCESIÓN. La Virgen sale en procesión en la Pobla. / LP

La Pobla Llarga honra a la Virgen

GRABACIÓN. La banda de Alzira. / LP

La Societat Musi-cal de Alzira gra-bó con éxito, el pa-sado sábado, labanda sonora dela nueva seriepara Canal 9, ‘DaCapo’. La graba-ción tuvo lugar enRiba-roja del Tú-ria. Cabe recordarque la músicaestá compuestapor el alcireño Ar-nau Bataller.

Banda deAlzira

LA RIBERA\LA COSTERA\LA VALL\LA CANAL24LAS PROVINCIAS

VI 26 6 2009

A. ARMERO BOCAIRENT

La comisión de Moros y Cristia-nos de Bocairent presentará ma-ñana sábado 27 de junio en el Tea-tre Avenida, el logotipo diseñadoexpresamente con motivo del 150aniversario de estas emblemáti-cas fiestas en honor a su patrónSant Blai.

La iniciativa ha sido promovi-da de forma conjunta por la Aso-ciación de Fiestas y el Ayunta-miento de la localidad, los cualesimpulsaron la constitución de unacomisión de fiestas encargada de

la programación de las celebracio-nes que se llevarán a cabo en 2010.

El diseño del logotipo que repre-sentará el 150 aniversario fue en-cargado al artista local Vicent Ra-món Pascual. El autor ha queridosimbolizar en el mismo el diálogoentre los bandos moro y cristiano.

Está previsto que asistan a estacita tan especial el alcalde de la lo-calidad Josep Vicent Ferre, el pre-sidente de la Asociación de Fies-tas Vicent Silvestre, el vicepresi-dente de la UNDEF (Unión Nacio-nal de Entidades Festeras de Mo-ros y Cristianos), así como tam-bién el coordinador de los actosBlai Molina.

Cabe destacar que también es-tarán presentes los capitanes, al-férez y directivos de las nueve fi-laes, además de los representan-tes de las juntas organizadoras delas fiestas de Moros y Cristianosde los municipios de Ontinyent,Alcoi, Villena, Albaida y l’Olleria.

Con la celebración de este acto

Bocairent abre el intenso calenda-rio de actividades entre las quedestacan coloquios y exposiciones,a través de las cuales se intentarásintetizar la historia de estas fies-tas y sus protagonistas a lo largode sus 150 años de existencia.

Momunento a la fiestaOtra de las novedades que se hanpreparado especialmente para estaocasión tan señalada, es la confec-ción de un monumento a la fiestay una publicación histórica, en laque los festeros recorrerán las ca-lles de esta localidad, ataviadoscon los diferentes trajes que se hanvenido utilizando desde el iniciode las festividades en el año 1860.

Cabe insistir en que Bocairentes una de las localidades, donde lafiesta de Moros y Cristianos tieneun mayor arraigo entre los veci-nos puesto que de los 4.444 habi-tantes que allí residen, 2.830 sonfesteros, la mayor parte de ellosdesde la infancia.

TRADICIÓN. La celebración llena de alegría Bocairent. /LP

ROCÍO MORENO ONTINYENT

El Centro de Día de Menores ‘ElRogle’ de Ontinyent recibirá másayudas para formar a los jóvenescon dificultades para acceder almercado laboral.

La Junta de Gobierno Local

de Ontinyent ha aprobado la re-novación del convenio por el cualla entidad Caja Madrid, a travésde la Asociación Española deEmpleo con Apoyo, ayudará a fi-nanciar la incorporación de dosjóvenes al mercado laboral.

‘El Rogle’ ha insertado duran-te este año a otros tres jóvenesen empresas de la ciudad. La can-tidad que aportará la entidad fi-nanciera está destinada a con-tratar a más educadores con elfin de continuar con la labor deinserción y seguimiento inicia-da por el centro de integraciónde Ontinyent.

Ontinyentdispondrámásayudas para formara jóvenes conriesgo de exclusión

JULIÁN SAEZ SUECA

El Ayuntamiento de Sueca y laAgencia Valenciana de la Ener-gía (AVEN) rubricaron ayer elacuerdo mediante el cual se re-dactará un Plan de Movilidad Ur-bana Sostenible en la capital dela Ribera Baixa.

Este estudio será cofinancia-do por el propio Consistorio y laConselleria de Infraestructurasy Transportes, que aportará el60% del presupuesto total. Así,la redacción del plan costará62.000 euros, de los cuales 37.200serán sufragados por el ente au-tonómico.

La AVEN planificará y progra-mará las áreas que afecten a lamovilidad del municipio, para locual deberá recoger las estrate-gias e instrumentos necesariosy adecuados que consigan el usocoordinado y eficiente de los dis-tintos medios de transporte.

Entre muchos otros aspectos,el plan pretende fomentar entrelos suecanos la movilidad a piey en bicicleta «mediante la cons-trucción y/o reserva de espa-cios», así como la supresión debarreras arquitectónicas para el

peatón y la bicicleta «en un en-torno adecuado, seguro y agra-dable para los usuarios».

También se tendrán en cuen-ta los accesos y los estaciona-mientos en los centros urbanos,así como la oferta de transportepúblico en el municipio y la re-gulación de la carga, descarga yreparto de mercancías.

El plan, antes de darlo por fi-nalizado, deberá ser sometido ala participación ciudadana, se-gún apuntó el alcalde.

Sueca fomentará el usode la bicicleta con unplan de movilidad urbana

El alcalde de Sueca. /F. GARCÍA

El acto del sábadoabrirá el intensocalendario deactividades que hansido programadas paraesta ocasión especial

Bocairent celebra los 150años de Moros y Cristianos

XAVIER PÉREZ ALZIRA

El grupo Spanish Brass LuurMetalls consiguió un gran éxi-to en su concierto dedicado aFrank Zappa donde contó conla colaboración del guitarraDani Flors y el batería, DavidXirgu y que se celebró en laCasa de la Cultura de Alzira.

Gran éxito delSpanish Brass ensu concierto deFrank Zappa

TOCAR Y CANTAR. Actuación del SBLM en Alzira. / XAVIER PÉREZ

76

Page 79: LLIBRE SANTA CECÍLIA 2009

Santa Cecília 2009 RETALLS DE PREMSA

LA RIBERA\LA COSTERA\LA VALL\LA CANAL24LAS PROVINCIAS

MI 17 6 2009

XAVIER PÉREZ VILLENA

La Societat Unió Artística Musi-cal de Ontinyent ya tiene otro ga-lardón en sus vitrinas. Esta agru-pación, dirigida por Àngel Cres-po, consiguió el pasado sábado elprimer premio del IV CertamenNacional de Música Festera Ciu-dad de Villena, con una puntua-ción de 230 puntos.

En segundo lugar quedó la So-cietat Musical la Nova d’Alcoi, con220 puntos y el tercer puesto fuepara Unió Musical d’Albaida, másconocida como ‘L’Aranya’, con 216puntos.

Las tres agrupaciones interpre-taron un pasodoble de presenta-ción del villenense Ruperto Cha-pí, como era natural ya que esteaño se celebra el ‘Año Chapí’, unaobra obligada y otra libre.

El maestro Crespo García pusoen el atril el pasodoble ‘El puñaode rosas’, de Chapí, la marcha cris-tiana de José Rafael Pascual Vila-palana, ‘Isfanaj’ y como obra de li-

bre elección, ‘Abraham, marchamora de Rafael Mullor Grau.

El director de la Unió ArtísticaMusical de Ontinyent, Àngel Cres-po, manifestó a LAS PROVINCIASsu «satisfacción por este premio,la banda sonó muy bien y estamosmuy contentos por el trabajo rea-lizado».

«Esfuerzo y sacrificio»«Para las bandas el ir a un certa-men significa esfuerzo, sacrificioy sobre todo mejorar la calidad dela agrupación», recalcó el maes-tro de Picassent.

El premio fue recogido por elpresidente de la banda de Ontin-yent, Rafael Reig, y por el director

Àngel Crespo, de manos del con-cejal de Cultura del Ayuntamien-to de Villena, Francisco Abellán,quien se mostró satisfecho con lacalidad de las bandas y la respues-ta del público.

El jurado del concurso estabacompuesto por el director de laBanda Municipal de Albacete, Fer-nando Bonete, Pablo Anglés y elcompositor de Villena Antonio Fe-rriz.

Este evento, patrocinado por elAyuntamiento de Villena y orga-nizado por la Junta Central deFiestas y la Banda Municipal deVillena, comenzó con un pasaca-lle que partió desde la plaza delRollo, calles Corredera, JoaquínMaría López, Ramón y Cajal y Pla-za de Santiago donde más de milpersonas siguieron con atenciónla actuación de las bandas de mú-sica.

Por otra parte, la Societat UnióArtística de Ontinyent tiene pre-visto para el próximo 20 de junioun concierto de la Banda Juvenilpara la Asociación de Vecinos deSant Josep.

El 27 de junio, a las siete de latarde se celebrará en el Pati de laNiñez, un festival de bandas juve-niles donde participará tambiénla Nova de Alcoi.

La Unió Artística de Ontinyentgana el Certamen de Villena

ALEGRÍA. El presidente y el director de la Artística de Ontinyent celebran el triunfo. /LP

La banda dirigida por Àngel Crespoconsiguió 230 puntos por delante dela Nova de Alcoi y ‘l’Aranya’ de Albaida

Festival de Bandas

� 4 de julio:LaSocietatUnióArtísticaMusical de Ontinyent tiene previs-to desplazarse el 4 de julio hastaAlboraia para participar en el tra-dicional festival de bandas.

OTRAS ACTUACIONES

LA RIBERA\LA COSTERA\LA VALL\LA CANAL 31LAS PROVINCIAS

DO 27 9 2009 31

XAVIER PÉREZ ALZIRA

–El público de Altea le dio haceunos días una premio en el últimoCertamen de Música Festera, ¿quésignifica para su dilatada carrera?–Siempre recibo con mucha ale-gría los premios. Saber que al-guien reconoce tu trabajo, sea unjurado de expertos o un jurado po-pular, es muy gratificante, y com-pensa con creces las horas de so-ledad que pasas delante del pianoo del ordenador. Aunque esta vezha sido en un momento especial-mente doloroso, ya que mi madrefalleció el pasado día 17. Este pre-mio se lo dedico a ella.–La obra presentada llevaba el nom-bre de la Alzira musulmana. ¿Cómola describiría?– ‘Al-Yazirat Suquar’, que signifi-ca la isla del Xúquer, es una mar-cha mora en la que utilizo el rit-mo y la expresión típicas de estetipo de composiciones, dentro deuna plantilla de banda sinfónica,con seis percusionistas y dos dul-zainas. Es una marcha perfecta-mente apta para desfilar en lasfiestas de moros y cristianos.–Siempre que puede en sus com-posiciones lleva a Alzira en sus par-tituras musicales, ¿por qué?–Eso es porque me siento muy or-gulloso de ser alcireño y de poderdifundir en algunas obras el nom-bre de Alzira y lo que ésta repre-senta. Además, siempre me hadado suerte, el año pasado gané elpremio ‘Ciudad de Valencia’ deMúsica Festera con la marcha cris-tiana ‘Aliasire’ que es otro nom-bre antiguo de Alzira. Es muy gra-to el sentimiento que me produceescuchar cada 30 de diciembre lasnotas que compuse para el ‘Him-no a Alzira’, especialmente hace

dos años cuando el Ayuntamien-to de Alzira me concedió la Insig-nia de Oro en Cultura.– ‘Xúquer’ le valió el Premio Maes-tro Villa, ¿con este galardón su ca-rrera dio un cambio de rumbo?–El premio Villa de Madrid es unode los más importantes de Espa-ña en la categoría de composiciónpara banda sinfónica. Al ganareste premio pasas de ser un com-positor anónimo a que te conoz-can y te reconozcan. Ahora me in-vitan en certámenes internacio-nales y grandes conciertos; he co-nocido a importantes composito-res y directores... Hace algunosaños no me hubiera imaginado ha-ber llegado a conseguir ese precia-do galardón.–¿Cómo y por qué empezó a estu-diar música?–Empecé tocando de oído un acor-deón de juguete; mis padres vie-ron que se me daba bien y decidie-ron apuntarme a Música. Fue alos diez años cuando comencé misestudios musicales en la SociedadMusical de Alzira con el maestroFrancisco Hernández Guirado, di-rector entonces de la Escuela y dela Banda. Él ha sido una de las per-

sonas que más ha influido en micarrera; me transmitió, no sólo co-nocimientos musicales, que hansido muchos, sino también unosvalores tan importantes como elrespeto, la constancia, la discipli-na o la sensibilidad musical.–¿Qué le apasiona más, la compo-sición o la dirección?–Son dos facetas de gran respon-sabilidad y me gustan las dos, poreso he realizado los estudios supe-riores en las dos especialidades.Con la dirección se disfruta mu-cho, sobre todo si los músicos res-ponden a aquello que les estás pi-diendo, pero la satisfacción que teda la composición es mayor ,yaque cuando una obra está termi-nada es para siempre, y podrá se-guir sonando cuando ya no estés.–¿Para cuándo una sinfonía?–Es un proyecto a largo plazo, perono sé todavía cuándo podrá ver laluz. El tiempo que puedo dedicardiariamente a la composición noes mucho, ya que la docencia meabsorbe la mayor parte del día.Pero espero poder ver cumplidaesa expectativa no muy tarde–Cambiando de tono. Durante va-rias legislaturas se habla de cons-truir un auditorio en Alzira. ¿Creeque esta obra se está retrasando?–Hace falta un auditorio. Lleva-mos mucho tiempo reivindicandoesta necesidad para poder dar ungran impulso al mundo de la mú-sica en nuestra ciudad. Sabemosque esto lleva un proceso y, aun-que ya se han dado algunos pasosimportantes, lo que tenemos ga-nas es de ver ese sueño cumplidoy poder disfrutar todos de la mú-sica en ese Auditorio.–¿Cómo valora el trabajo que rea-liza la Societat Musical d’Alzira?–La Societat Musical d’Alzira esla asociación cultural más impor-tante que tenemos en nuestra ciu-dad. Lleva más de 40 años forman-do músicos y haciendo a la gentedisfrutar de la música con sus con-ciertos y festivales; algunos sonya un referente internacional,como el Spanish Brass. El trabajo

que están realizando muchas per-sonas, presidente, junta directiva,director, músicos, profesores, edu-candos, socios..., es innegable, yhace posible que Alzira pueda dis-frutar de la música en todas susfacetas.–¿Hay afición musical en Alzira?–Indudablemente, lo vemos en lagran cantidad de alumnos que sematriculan cada año en las Escue-las de Música de la Societat Musi-cal; son muchos los ciudadanosque van a los conciertos, aunquetodavía no se ha llegado al gradode afición que se tiene en otras po-blaciones, ya sea por la rivalidadentre agrupaciones locales o portener un auditorios con una pro-gramación regular de conciertos.–¿Proyectos para el futuro?–Los proyectos me van surgiendo

sobre la marcha, sigo haciendomúsica festera y voy tomando no-tas y buscando fuentes de inspira-ción para alguna obra de dimen-siones mayores. El proceso de com-posición tiene buena parte de ins-piración, que, o surge o la buscas,pero también muchas horas de de-sarrollar las ideas, muchas horasde trabajo armónico, contrapun-tístico o de instrumentación. Al-gunos proyectos surgen de repen-te, otros se abandonan, algunos semeditan durante tiempo antes deempezar a escribir la primeranota; sólo puedes hablar de unaobra cuando está terminada.–Por último, un deseo...–Seguir escribiendo música y po-der ver estrenada alguna próximaobra en el nuevo auditorio. Paratodos, salud y Música.

«Es necesario un nuevoauditorio para impulsarla música en Alzira»

JOSÉ GRAU BENEDITO COMPOSITOR Y DIRECTOR

MAESTRO. José Grau dirigiendo la Banda de Alzira. /F. GARCÍA

TRAYECTORIA

De la tuba a la composición

� Docente: Tieneexcelentes notas enlas diferentes especialidades mu-sicales que ha estudiado y actual-mente es profesor de música delIES Rei En Jaume de Alzira.

«Al ganar el PremioVilla pasas de ser uncompositor anónimoa que te conozcan»

Este lauredado músico acaba de ganarotro premio en Altea y alaba eltrabajo de la Societat Musical

COMARCA

Donaciónde sangreen cuatropueblos

Los vecinos de cuatro munici-pios podrán donar sangre ma-ñana. En Beneixida será en laplaza del Ayuntamiento de cin-co y media a ocho y media. EnCanals será en el antiguo edifi-cio de Correos de 10 a 13 y de16.30 a 20.30 horas. En Riolaserá por la tarde en el ambula-torio y en Sellent en Franjuántambién por la tarde.

LA RIBERA\LA COSTERA\LA VALL\LA CANAL 25LAS PROVINCIAS

MA 23 6 2009 25

El colectivo de las personas mayo-res celebra este fin de semana suanual olimpiada de carácter de-portivo-cultural, un encuentro

multitudinario organizado por la Asocia-ción Democrática Provincial de Jubiladosy Pensionistas de Valencia cuyo escenariovaría de emplazamiento comarcal cada edi-ción, y en el que colaboran la GeneralitatValenciana, la Diputación y varias empre-sas privadas e instituciones.

En esta ocasión la comarca elegida hasido la Ribera, y tres los municipios que laacogerán: los propios que integran la Man-comunitat del Marquesat, gracias a la bue-na disposición de esta entidad y el apoyode los ayuntamientos y de las tres asocia-ciones locales de jubilados.

El evento tendrá lugar el próximo sába-do, día 27, y al mismo asistirán 3.000 perso-nas, que se distribuirán de la siguiente for-ma: Alfarp, 600, en cuyo atuendo llevaránel distintivo verde; Catadau, 1.200 (rojo), yLlombai, 1.200 (naranja).

Según los dirigentes de la tercera edad,estas olimpiadas se realizan con el objeti-vo fundamental de «fomentar y concienciar

que el deporte y la cultura son requisitosindispensables para la vida saludable delos mayores».

Entre las actividades que se desarrolla-rán, tras la llegada de la flota de autobusesprocedentes de todos los confines de la pro-vincia, entrega de bolsas y obsequios, figu-ran visitas guiadas por los tres pueblos, enlos que se atesora un valioso patrimoniohistórico-artístico, como los restos del cas-tillo romano de Alfarp; el Centro Católicode Catadau; los claustros del convento dedominicos fundado en Llombai por SanFrancisco de Borja en el siglo XVI; los tem-plos parroquiales de San Jaime, San PedroApóstol y la Santa Cruz, las respectivas Ca-sas Ayuntamientos y otros edificios singu-lares.

Cada grupo de olímpicos tomará parteen exhibiciones de taichi, bailes de salón,

globotà, carreras y juegos diversos, y en suhonor actuarán los dos conjuntos coralesdel Marquesat y se ofrecerán otras atrac-ciones, además de oficiarse una misa encada parroquia. Tras la entrega de trofeosse reunirán los tres millares de asistentesen torno a una gigantesca paella, en la am-plia explanada de la Cooperativa de Llom-bai, a la sombra de enormes carpas, comi-da de «germanor» que será amenizada porla Banda de Música de la UDP, compuestapor profesionales jubilados.

No cabe duda que la participación de loshombres y mujeres mayores en una mani-festación de tal naturaleza es digna de sersubrayada, y a pesar de que se trata de unafiesta-homenaje, en muchos casos su pre-sencia lleva implícito un sacrificio, ademásde evidenciar su espíritu de solidaridad ycolaboración, su afán de permanecer acti-

vos y de compartir experiencias. Una vezmás con su actitud los mayores nos estándando sencillamente una lección.

En la preparación y desarrollo de estasingular olimpiada juegan un papel esen-cial los distintos entes locales y comarca-les de jubilados. Y al llegar a este punto per-mítasenos que nuestras líneas finales losean de loa póstuma al presidente de la Ri-bera Alta Nº 1, Emilio Barberá, fallecido lapasada semana en accidente de tráfico enla carretera del Almaguer, cerca de su pue-blo natal, Alfarp.

Presidente a su vez de la local de Beni-faió, a lo largo de un dilatado período deaños –varias veces reelegido para el desem-peño del cargo- llevó a cabo una intensa la-bor en pro de los asociados de la comarca,que engloba también las localidades de DosAguas y Millares. De carácter abierto y con-ciliador, incansable en su cometido, en elmomento de su trágica desaparición Emi-lio Barberá se hallaba entregado con entu-siasmo a las tareas organizativas de estaolimpiada ya para él truncada, y en la queestamos seguros su nombre será justamen-te recordado.

Olimpiada de los mayoresJOSÉ FORÉS LAHOZ CRONISTA INVESTIGADOR DE TEMAS VALENCIANOS

REDACCIÓN XÀTIVA

El portavoz de EU de Xàtiva,Miquel Lorente, ha pedido alAyuntamiento que expliquecuál fue el protocolo que se si-guió el pasado viernes «despuésde una fuga de gas cerca del co-legio Jacinto Castañeda». Ase-guró que hace un año pidieroninformación sobre si había unplan de evacuación «y la res-puesta fue el silencio».

Desde esta formación mani-festaron no entender «cómo enla evacuación del colegio laBola, parte de los alumnos sa-lieron del centro, mientrasotros se quedaron dentro deledificio». Lorente reclama in-formación sobre la existenciade algún plan de evacuación.

EU deXàtiva pideexplicaciones decómo se evacuó elcolegio tras elescape de gas

A. T. LA POBLA LLARGA

El verano ya está aquí y con él,comienza la mayoría de las fies-tas mayores de la Ribera. La Po-bla Llarga ya ha empezado avestirse de fiesta aunque seráa partir del viernes cuando seintensifiquen los actos.

Durante los días previos alfin de semana grande, la loca-lidad aprovecha para celebraractos culturales y deportivos,como el campeonato de fútbolsala de categoría senior que dis-putará su final el sábado.

Hasta el día 30 de junio, sepuede visitar la exposición depintura realista «Colección pri-vada de Salvador Martínez» enla Casa de la Cultura. Además,el pasado fin de semana se ce-lebró el festival de bandas en elque participaron la SociedadMusical de Novetlé y la UniónMusical la Pobla Llarga.

Uno de los actos más especia-les de estas fiestas mayores de2009 ha sido la «Ruta de JuliàRibera». Una visita guiada porlos edificios de la familia Ribe-ra en Carcaixent para celebrarel 150 aniversario de la muertede este arabista.

A partir del viernes 26, la Po-bla Llarga se sumergirá en unfin de semana festivo en honora Sant Pere en el que no falta-rá la música y las actividadespara todos los vecinos.

La Pobla Llarga yacelebra actividadesde sus fiestasmayores en honora San Pedro

XAVIER PÉREZ ALZIRA

Alzira inicia hoy una nueva edi-ción del Festival Spanish Brassque se celebrará hasta el sábadoy que reunirá a los mejores gru-pos, solistas y profesores de la mú-sica de metal, dentro del panora-ma internacional.

Como todos los años, la organi-zación, que corre a cargo del gru-po Spanish Brass Luur Metalls yla Societat Musical d’Alzira, ha es-cogido a una personalidad pararealizarle un homenaje. Este añoserá el prestigioso compositor An-tón García Abril.

Los conciertos se inician estanoche a las diez y cuarto de la no-che en la Casa de la Cultura conla actuación del grupo SpanishBrass Luur Metalls, que celebrasu 20 aniversario, que presentaráel espectáculo ‘Make a Brazz Noi-se Here’, dedicado a Frank Zappay que contará con el guitarristaDani Flors y el batería David Xir-gu.

Respecto al festival los alumnospodrán aprender de profesores degran nivel internacional como eltrompetista Allen Vizzuti, que espremio Maurice André. Tambiénestarán en esta especialidad, Pa-cho Flores, Luis González, Juan-jo Serna o Carlos Beneto.

En trompa, cabe destacar aFrank Lloyd y Manuel Pérez. La

especialidad de trombón estaráimpartida por Juan Carlos Mata-moros, Carlos Gil o Inda Bonet,mientras que Benjamin Pierce ySergio Finca se encargarán de lastubas. Las clases de bombardinolas darán Jukka Myllys y AlbertoPons.

Por lo que respeta a los concier-tos, además del de esta noche, seofrecerá el tradicional conciertode profesores, Duende y Aire, la

Big Band de Terrassa y AllenVizzuti; Che Que Vara y 2 i 2 Quar-tet y la Banda Sinfónica de la So-cietat Musical d’Alzira, dirigidapor Ángel Crespo, con el grupoSpanish Brass Luur Metalls.

La organización ha nombradocompositor residente a José Vicen-te Egea. Además, cabe destacar elpatrocinio del Ayuntamiento deAlzira, ya que sin él sería imposi-ble realizar este gran evento.

Los mejores grupos y solistasinician el Spanish Brass de Alzira

PERSONALIDAD. Antón García Abril será la personalidad delfestival que se inaugura con el grupo Spanish Brass. /J. R. LADRA

El festival homenajea al compositor Antón García Abril

LA RIBERA

ALZIRA: Pl. Constitución, 7. Bertomeu.CARCAIXENT: Julián Ribera, 1. Boquera.ALGEMESÍ : Cánovas , 2. Nadal Talens.CARLET: Juan Vte. Mora, 20. Ituren.BENIFAIÓ: Juan José Llorca, 4. Isabel.SUECA: Ramón y Cajal, 3. Cuquerella.CULLERA: Pl. Doctor Fleming. Vallet.ALGINET:Avda. 9 Octubre, 4. Molina.

LA COSTERA

XÀTIVA: Germaníes, 7.ONTINYENT: Bocairent, 13.L’OLLERIA: Avenida Jaume I, 53.CANALS: Nou d’Octubre, 2.ENGUERA: Rosario, 7.

FARMACIAS

reta

lls

de p

rem

sa

77

Page 80: LLIBRE SANTA CECÍLIA 2009

78

Page 81: LLIBRE SANTA CECÍLIA 2009

79

Page 82: LLIBRE SANTA CECÍLIA 2009

80

Page 83: LLIBRE SANTA CECÍLIA 2009
Page 84: LLIBRE SANTA CECÍLIA 2009