9

Mai ningú no hauria pensat que un llibre, un sol lli-bre, poguera despertar tanta passió i tant d’odi a la

València del quatre-cents. Ni que la seua existència desen-cadenaria un dels episodis més sagnants de la Inquisició a les nostres terres. Però aquest llibre era diferent: traduïa la paraula de Déu a la vulgar parla del poble, la feia llegible per a la majoria que no entenia el llatí, entre ells, els jueus conversos que encara quedaven a la ciutat. I això feia d’aquesta obra un llibre pervers i perillós a ulls del Sant Ofici, una heretgia que calia tallar de soca-rel i que es va convertir en l’obsessió de l’inquisidor general de València, Juan de Monasterio.

Silvestre Vilaplana ficciona en L’estany de foc la història de la Bíblia Valenciana, un am-biciós projecte que culminà el 1478 amb la impressió de 600 exemplars d’aquesta obra en llengua vernacla. Malauradament, l’any 1478 no era el millor moment per a publicar una Bíblia en romanç, perquè eixe fou preci-sament l’any que els Reis Catòlics crearen la Inquisició i, amb ella, una màquina pensada per a triturar tota dissidència en el camp religiós. La Bíblia Valenciana fou una de les seues primeres víctimes, i molt prompte s’ordenà cremar tots els exemplars i es processa-ren els traductors i impressors del llibre sagrat.

U · ’

Amb aquesta novel·la històrica de trama quasi policíaca, Vilaplana situa el lector a l’any 1492, una època apas-sionant i convulsa, de canvis socials i assolada per la pesta. Una ambientació

perfecta fruit d’un minuciós treball de documentació de l’autor, que aprofita tota una sèrie de fets històrics per a construir l’esquelet sobre el qual muntar el que podria ser la sort del darrer exemplar d’aquesta obra extraordinària, de la qual avui en dia només es conserva un full a la Hispanic Society de Nova York.

Però aquesta és també la història dels pro-tectors de la Bíblia Valenciana, de tots els qui van lluitar per no veure aquest tresor consu-mit a l’estany de foc inquisitorial. Entre ells destaquen Daniel Vives, un dels traductors de la Bíblia perseguida que va existir en reali-tat, i el metge Pere Torrella, que cobra prota-gonisme a mesura que avança la novel·la. Al seu voltant trobem tot un seguit de personat-ges reals del segle xv pertanyents a l’estament eclesiàstic, la noblesa, l’emergent burgesia mercantil, jueus conversos i moriscos.

Vilaplana fa d’aquests personatges éssers que senten, que pateixen, que estimen, que viuen. I ho aconsegueix sense falsejar cap in-formació contrastada i amb acurades aproxi-

macions a aspectes com el culte jueu o els mecanismes de tortura emprats per la Inquisició que enriqueixen la novel·la publicada per Bromera i la converteixen en una gran obra.

El ritme àgil, les dosis justes d’intri-ga i de suspens, i un llenguatge empel-tat de metàfores que recorda la ferma trajectòria poètica de Vilaplana, fan que en L’estany de foc tot encaixe i que el lector ni tan sols es plantege que el destí de l’últim exemplar de la Bíblia fóra un altre.

L’ESTANY DE FOC. SILVESTRE VILAPLANA.

BROMERA, 2010.

AMB L’ESTANY DE FOC , PREMI BLAI BELLVER DE NAR-

RATIVA, SILVESTRE VILAPLANA S’ENDINSA DE NOU AL

SEGLE XV PER DEMOSTRAR-NOS, COM JA VA FER EN

LES CENDRES DEL CAVALLER (BROMERA, 2004), LA SEUA

MESTRIA PER A COMBINAR ELS FETS HISTÒRICS AMB

LA FICCIÓ NARRATIVA. LA PERSECUCIÓ ACARNISSADA

D’UNA OBRA TRADUÏDA AL VULGAR I CONSIDERADA,

AIXÍ, PERILLOSA PER LA INQUISICIÓ, SERVEIX DE PUNT

DE PARTIDA A L’ESCRIPTOR ALCOIÀ PER A ACOSTAR-NOS

AL DESTÍ DELS POSSEÏDORS DE LA BÍBLIA VALENCIANA.

EL LLIBRE MALEÏT PER LA INQUISICIÓ

L AURA IBÁÑEZ

V ilaplana aprofita

tota una sèrie de fets

documentats per a

construir aquesta novel·la

històrica de trama

quasi policíaca

L’únic que es conserva de la mítica

Bíblia és la pàgina exposada a la His-

panic Society de Nova York.