llibre de les famílies. la vida dels colors
TRANSCRIPT
Arriba un dia que descobrim, amb ulls emocionats i expressió de sorpresa, que
els infants són uns productors infatigables de meravelles. I és llavors que
també descobrim la necessitat o, fins i tot, podríem parlar del deure, de fer
públic allò que passa davant nostre.
Meritxell Bonàs, 2006
El Llibre de les Famílies La vida dels Colors
Benvolgudes famílies de la classe dels Colors,
Sóc la Diana Serrano, de ben segur que amb la majoria de vosaltres ja ens coneixem o, si més no, ens hem vist,
perquè ja fa uns mesos que estic realitzant una estada de pràctiques a la classe dels vostres fills i filles. Sóc
estudiant de 4rt del Grau en Educació Infantil a la UAB i, al llarg del mes de gener realitzaré el meu projecte de
pràctiques.
A partir d’avui, queda inaugurat el “Llibre de les famílies. La vida dels Colors”, en el que, al llarg d’aquests dies,
anireu trobant documentades petites històries i accions que mostren els processos d’aprenentatge i de relació
dels vostres infants dins de l’aula. És un projecte en el que estic molt il·lusionada, perquè, com diu Bonàs a la cita
amb la que comença aquesta carta, em sento meravellada per tot allò que viuen i aprenen els vostres fills i filles
a l’escola, i sento la necessitat de fer-ho visible. Espero que en gaudiu!
Una salutació,
Diana Serrano. Mestra en pràctiques.
Des de l’emoció de l’altre L’ empatia és la capacitat cognitiva de sentir en un context comú el que un
altre individu percep, es caracteritza per un esforç objectiu i racional de
comprensió intel·lectual dels seus sentiments, és l’anomenada intel·ligència
interpersonal a la teoria de les intel·ligències múltiples de Howard Gardner.
Ja fa uns dies que, a l’aula, sorgeix un joc, preferent simbòlic, en el que l’Ariadna
elabora entrades gratuïtes per tothom qui vol apuntar-se a la seva representació de
teatre, l’escenari de la qual, també ha dibuixat en un full de paper.
Avui, l’expectació és màxima, perquè finalment ha fet la seva obra i ens ho explica
com a Periodista de la Setmana. La Gina, la Paula Q. i l’Alexandra ja s’avancen a la
notícia, expectants per saber-ne tots els detalls. Les emocions flueixen a la rotllana,
l’Ariadna és qui parla, qui balla i qui comparteix les seves emocions, la resta de
companys i companyes ho reben amb entusiasme i empatia, vivint la il·lusió de la seva
amiga.
Gina: “Ets tu al teatre? Fent de ‘hada’?”
Ariadna: “Havia de sortir de casa disfressada i quan vam arribar, em van posar
les ales i les sabates. I vam haver d’esperar molt!”
Les matemàtiques, un repte apassionant El que realment necessita un nen per aprendre
matemàtiques no són textos, sinó un entorn d’aprenentatge
apassionant, càlid, comprensiu i intel·lectualment estimulant.
Alan J. Bishop a Enculturación matemática (1991)
El Pol i l’Alejandro juguen amb una de les propostes matemàtiques de l’aula:
tiren els daus, abaixen números i, si cal, fan descomposicions per avançar en
la partida. Tot joc amb més d’un participant implica seguir unes regles i, això,
pot generar conflictes, com el que ha fet que el Pol decidís marxar a
experimentar amb els imans.
L’Alejandro, però, ha continuat amb màxima concentració, com un enginyer
que fa els càlculs per a que tot surti perfecte. En aquest procés, ha readaptat
les regles de la partida i ha experimentat diferents possibilitats de joc.
Finalment ha arribat la Clàudia, i amb la seva participació les regles han tornat
a ser les inicials. Ara, però, segurament l’Alejandro ja es sent més segur en el
joc, perquè les seves provatures l’han permès avançar en el seu camí cap a
un aprenentatge de les matemàtiques, un camí complex i alhora apassionant.
Alejandro: “¡Qué no que es un
diez! Había dos cincos y eso
son diez!
Pol: “Un, dos, tres, cuatro,
cinco, seis y siete”
Aprendre amb els altres La Zona de Desenvolupament va ser descrita per Lev Vigotsky i esdevé
una de les bases teòriques de l’educació. Es pot entendre com l’espai
en que una persona és capaç de fer, amb la interacció d’una altra, allò
que no podria fer per si mateix.
Cada dimecres al matí es formen entre P5 i 5è les parelles lectores. Són
moments d’aprenentatge compartit, en els que cada parella va al seu
ritme i, si ens hi aturem, podem descobrir infants explicant una vegada i
una altra el mateix conte, d’altres que s’agrupen per fer-ho més divertit,
els que animen als petits a llegir o, fins i tot, a escriure, els que
comparteixen el plaer de dibuixar sobre allò llegit... En definitiva petits i,
alhora, grans moments que contribueixen a que la lectura i l’escriptura
siguin activitats motivadores i significatives.
Una carta per la Clara L’ús real de la llengua escrita a l’aula promou situacions de lectura
i d’escriptura que permeten ensenyar i aprendre a llegir i a escriure
amb sentit. Necessitem que l’infant se senti cridat, convidat a
participar a la comunitat dels alfabetitzats.
Montserrat Fons, professora de Didàctica de la Llengua a la UB
La motivació per escriure una carta a la Clara, que estarà malalta
uns quants dies, és tant forta que la Marta i la Yaiza s’enfronten al
paper en blanc. Les dues requereixen d’un adult per sentir-se
segures en els seus primers passos en l’escriptura, però en realitat,
l’Elvira i jo només diem a poc a poc les paraules que volen escriure i
són elles les que, escoltant atentament, van descobrint les lletres i
com s’organitzen dins de cada paraula. Les dues estan en aquell
moment en que la seva escriptura fa el pas de sil·làbica a
alfabètica, i es deixen algunes lletres pel camí. Tot i això no tenen
problemes en comunicar el seu missatge, que completaran amb un
dibuix de la Clara i la seva mare i posaran en un sobre per deixar-li
a la bústia.
Yaiza: “Yo le quiero poner: Clara, nos reímos mucho contigo en clase”
Marta: “Yo pondré: Clara, te echo de menos, estoy
deseando que vuelvas al cole. Pero, ¿Cómo se escribe?
Jocs de Taula Tot i que, segons Piaget, no és fins l’etapa operativa (de 7 a 11 anys) que els infants
comencen a sentir la necessitat de posar regles, és habitual veure a nens i nenes de la classe
dels Colors començant a interessar-se per jocs que requereixen pactar-ne prèviament les
normes.
Són jocs en grup, viscuts amb molta emoció i intensitat,
plens de converses i de discussions per arribar a assolir un
objectiu comú, que sovint té poc a veure amb guanyar
o perdre. Avui, en una mateixa taula es donaven dos
d’aquests jocs. Allà on es mirés hi havia un anar i venir de
mans, de daus, de cartes, un intercanvi constant de
mirades, de càlculs, de pressa de decisions, de
confiança, d’esperes, de col·laboracions...
L’Elena, el Gerard i l’Alexandra feien la seva pròpia versió
del joc dels daus, comptant i apuntant, per torns i ben
atents als companys de joc. A l’altra costat de la taula,
l’Héctor i el Kilian gaudien fent famílies amb les cartes, el
Mario s’ho mirava ben atent i l’Erik i l’Àlex, s’hi han unit a
última hora.
Mario: “¿Puedo ver chicos?
Kilian: “Si, puedes ver cuando juguemos”
Elena: “¿Cuántos números llevas? Llevas
tres
Erik: “¡Hemos conseguido hacer toda
una familia con la primera!”
La Roda de Contes
El contacte amb la literatura de forma habitual afavoreix que els infants
desenvolupin el plaer i la motivació per la lectura. La Roda de Contes, els
permet fer-ho cada setmana acompanyats per vosaltres, les famílies. Abans
de que els contes arribin a casa, hi ha tot un ritual que es repeteix cada
divendres i que els infants coneixen a la perfecció i desenvolupen de forma
autònoma.
Avui, l’Eidan, la Noa i la Marta han organitzat al passadís tots els contes en
funció del seu número, creant una paradeta perquè tothom pugui fer la seva
tria. Després, l’Alexandra i el Yerai han anat cridat a petits grups d’infants
perquè sortissin a agafar un llibre i n’apuntessin el número al llistat comú. Sovint
no són tries fàcils, perquè no poden repetir contes, perquè els que més els
interessen ja han estat agafats o, senzillament, perquè per escoltar una història
aquesta ens ha de motivar i atreure. Però finalment, tothom fa la seva tria i
guarda content al seu calaixet el conte que compartirà amb la família durant
el cap de setmana.
Víctor: “Gerard, tú te llevas este, ¿vale?
Gerard: “No, si este ya lo tengo”
L’experiència literària guareix la ferida de la individualitat, sense soscavar els
seus privilegis. Quan llegeixo gran literatura, em converteixo en mil persones
diferents sense deixar de ser jo mateix.
Clive Staples Lewis a La experiencia literaria
Ens preparem per fer pa Els infants, des de molt petits, disposen de cossos de coneixement sobre
aspectes significatius del món. Hi ha molts autors que consideren que
constitueixen teories intuïtives que, en la majoria de casos, tenen una
naturalesa implícita.
Jordi Martí
Sovint els infants van molt més enllà del que nosaltres planifiquem i ens
sorprenen iniciant petites investigacions que poden tenir molta
trajectòria dins del grup. Amb una safata de farina, situada a la classe
per practicar el traç de les lletres, alguns nens i nenes van començar a
afegir-hi aigua fins a plantejar-se si allò era pa o calien altres coses per
transformar-ho en aliment. Partint de les seves teories intuïtives, tot el
grup van iniciar una cerca, mirant vídeos a Internet sobre com fer pa,
apuntant els ingredients, les quantitats, passant a net aquest llistat,
escrivint notes a la Yaiza per aconseguir els diners i al Beni perquè ens
deixi el forn i, finalment, anant a comprar tot allò necessari.
Però això no s’acaba aquí, només és el principi d’aquesta història,
d’aquesta investigació, el dijous podran comprovar si s’acompleixen les
seves hipòtesis i si poden confiar en les fonts consultades. Tota una
aventura de coneixement que sorgeix de forma espontània i que ha
engrescat a la totalitat del grup.
Marta: “Alguien tiene que apuntar en la libreta del Víctor los ingredientes y
la receta para hacer pan”
Noa: “Aquí està la farina”
Alma: “No, aquí posa ARROZ SOS”
Claudia: “La Tania ha dicho que
también hay que llevarle la tarjeta de
la compra”
Botiguer: “Té, el tiquet”
Recepta per fer el pa dels colors
1. Tenir molta curiositat per experimentar amb la farina i l’aigua, fent
hipòtesis sobre l’elaboració del pa.
2. Documentar-te i, si trobes un vídeo interessant, com el de l’Alimerka,
veure’l moltes vegades, prenent nota i fixant-te molt.
3.Comprar i preparar allò necessari: farina, aigua, llevat, oli, sal i sucre.
4. Cooperar amb tot el grup per barrejar els ingredients en l’ordre necessari i
amassar, seguint una tècnica precisa.
5. Deixar la massa reposar i trobar algun cuiner, com el Beni, disposat a
ajudar-te i a cuinar-la al forn.
6. Partir-lo, menjar-te’l i gaudir-ne amb tots els teus amics i amigues de la
classe dels colors! Amb ganes de fer-ho, tot s’aconsegueix!!
Víctor: “Es mucho una hora,
pero aquí lo hacen rápido”
Gina: “Porque es un vídeo”
Un missatge per a tu
Jo sempre dic que la millor inversió que pot fer una persona és en amics. Aquest sí
que és un bon pla de pensions! I una font de benestar i felicitat. La natura no fa
inversions en va. Si ens dóna plaer amb els amics és perquè vol que tinguem amics.
Sebastià Serrano
Escrits, paraules boniques, emotives, preguntes, notes, missatges, dibuixos, cors,
inicials, lletra de pal, lletra lligada, signatures, anònims... Tot al servei de la
comunicació i l’amistat, missatges escrits i dedicats a persones ben especials.
Pura emoció.
Marta: “Li ha posat cors perquè
l’estima molt”
L’Elena llegeix: “Hugo, te quiero
mucho. L’ha escrit la Noa”
La Gina i l’Helena llegeixen: “Alejandro, vols
anar a Disney?”. Ho ha escrit l’Erik
L’Alexandra llegeix: “Alma, estàs bé?”
De part de la Paula Q.
Alma: “Potser era el dia que vaig anar
al dentista a fer-me un ‘empaste’”
Els altres, font d’inspiració Si algú es poses a copiar ‘Las Meninas’ [...], jo provaria de fer-ho a
la meva manera, oblidant Velázquez. La prova em duria segur a
modificar la llum o a canviar-la, amb motiu d’haver canviat de
lloc algun personatge. Així, de mica en mica, aniria pintant unes
Meninas que serien detestables per al pintor d’ofici, però serien les
meves Meninas.
Pablo Picasso, 1950
Com Picasso, els infants, des de ben petits, prenen com a font d’inspiració per a les seves creacions les produccions
dels altres, la majoria de vegades, de bons amics i amigues. És una història que es repeteix a diari a la classe dels
Colors i de la que la majoria d’infants han estat protagonistes en un moment o un altre. Avui, l’Elena i l’Hugo han fet
un dibuix molt similar amb figures geomètriques, pintant-lo amb els mateixos colors, però, de cop i volta, cada
creació ha adoptat un caire ben diferent. En el cas de l’Alma i la Gina, han iniciat els seus dibuixos a partir de flors
pràcticament idèntiques però han evolucionat cap a produccions úniques i personals. És habitual veure la Clara, la
Yaiza, i sovint la Marta, fent pràcticament els mateixos dibuixos, sovint quadres amb lletres i números. També és
habitual sentir-les pactar què dibuixaran. Tot i això, finalment cadascuna té un estil ben personal.
Construïm L’arquitecte, abans fins i tot de treballar amb les mans,
dibuixant i representant, treballa amb la imaginació, aquesta
facultat de prefigurar alguna cosa que encara no existeix, de
fabricar imatges mentals.
André Chastel i Marta Llorente, 1992
En la història d’avui, les paraules dels infants ens mostren per si
mateixes el potencial del joc de construcció, tots els
coneixements matemàtics i d’arquitectura que els nens i
nenes posen en joc per resoldre els reptes que se’ls hi van
presentant. Com enginyers, amb un objectiu clar i una
cooperació admirable, van construint el seu edifici.
El Kilian, l’Alex i l’Héctor estan a l’espai de les construccions
Alex: “Héctor, aquí hay un ascensor. Podemos hacer tres pisos.”
Héctor: “Ya está acabada la casa”
De sobte, la construcció cau i arriba l’Alejandro...
Alejandro: “Yo voy a hacer una casa”
Alex: “No, que esta es nuestra casa”
Kilian: “Pero hazla con dos plantas”
Alex: “La nuestra era de tres plantas”
Alejandro: “Con dos plantas dice el Kilian y tu con tres, la haré con
cuatro”
Héctor: “A mí me ha costado mucho hacerla”
Al llarg de la construcció van sorgint algunes dificultats...
Alex: “Ahí no pongas nada que es por donde salíamos”
Héctor: “Pon esto de tobogán”
Alejandro: “Esto es un edificio”
Claudia: “¡Uala chicos!¡Qué chulo!”
Una rotllana, moltes aportacions Progressar en la comunicació i expressió ajustada als
diferents contextos i situacions de comunicació habituals
per mitjà dels diversos llenguatges.
Capacitat Bàsica segons el Currículum d’Educació Infantil
Triar una única conversa i, dins d’aquesta conversa, unes poques
intervencions, no és fer justícia a la importància que té la rotllana dins de
l’Aula dels Colors. És en aquests moments quan els infants es senten prou
segurs per comunicar tot allò que creuen important, per expressar els seus
sentiments, per fer petites hipòtesis sobre com funciona el món... En
definitiva, la rotllana, sempre gestionada per l’Elvira, és un dels motors
principals de tot allò que succeeix després al llarg de la jornada escolar.
Alexandra: “He portat una sirena i vull explicar que també canta”
Adrián: “És un gos que respira, jo crec que té un tub a dins que xucla
i treu l’aire”
Claudia: “Jo crec que té a dins un motor”
Pol: “Té alguna cosa que fa així com una boca i deixa que respiri”
Gina: “Sembla com un globus petit que s’obre i es tanca”
Yaiza: “Sé fer un truc de cordes”
Junts anem més lluny
La cooperació i l’ajuda mútua possibiliten l’assoliment de les cotes més
altes en l’aprenentatge, ens permet aprendre més coses i aprendre-les
millor. Hem de passar d’una estructura de treball individualista o
competitiu a una estructura d’aprenentatge cooperatiu.
ICE de la Universitat de Lleida
El Trigonos és un joc de construcció complex que els infants de la classe
dels Colors estan investigant des de fa tan sols unes setmanes. Avui, els
nens i nenes que han jugat a aquesta proposta han volgut fer dues
produccions diferents. De sobte, alguns infants dels dos equips han sentit
la necessitat de col·laborar en la producció dels altres, sumant
descobertes i solucions, aconseguint millorar substancialment ambdues
construccions. Un gran exemple de cooperació.
Gerard: “¿Y por qué no ponéis un palo más
largo y así lo hacéis más alto?
Paula S.: ”¿Dónde están vuestras cortinas?
Os faltan dos, os las pongo...”
La vida dels colors Aquesta aproximació inicial als primers grups socials (on hi ha
vincles afectius i relacions immediates de pertinença), com
també a d’altres organitzacions i sistemes de vida en societat
persegueix fonamentalment l’actuació autònoma de l’infant i
el coneixement d’allò que configura la seva realitat.
Eulàlia Bassedas, Teresa Huguet i Isabel Solé, 2006
La Vida dels Colors també són tots aquells moments que els
infants tenen adquirits dins de la seva rutina quotidiana de
l’aula, que fomenten la seva autonomia i el seu sentiment de
pertinença al grup, aportant-los prou seguretat per créixer i
aprendre de forma feliç.
No podien quedar fora d’aquest llibre!
La veu de les famílies Sovint (amb la documentació), les famílies descobreixen noves dimensions, dimensions
lligades al respecte i al valor que requereix una part important de la vida del seu fill o filla.
Un respecte profund cap a la seva manera de fer, de decidir, i, quan veuen al fill es
descobreixen a ells mateixos. És un moment important per conèixer i saber que passa dins
l’escola i sentir-se part d’una comunitat en la qual el seu fill l’ha convidat a entrar.
Meritxell Bonàs
Els infants ens han de recordar
moltes coses als adults, coses que
són molt importants, com el
companyerisme, l’ajut als
companys i parar-se a mirar coses
que ens passen desapercebudes i
que no hauria de ser així.
Hem d’observar-los més perquè val
la pena escoltar les reflexions que
fan que, en moltes ocasions, ens
deixen bocabadats.
Trobo que és una manera molt efectiva d’incentivar els
infants al seu aprenentatge, i, alhora, una manera que
els pares puguem veure l’activitat que desenvolupen els
nostres fills a l’escola.
Una manera d’apropar-nos i viure el dia a dia de la
classe i les coses que van aprenent.
Com m’agradaria ser un nen i anar un altre cop a
l’escola... però a aquesta escola!
Creo que los niños se motivan mucho más para
explicarnos las tareas que realizan en el aula, y para
nosotros ha sido muy interesante también poder ver
cómo se motivan y participan en las tareas de clase.
Es un placer ver como
aprenden jugando
Muy interesante para los
peques por todas las
actividades que salen
fotografiadas en las páginas.
M’ha agradat molt. Una
experiència inoblidable.
Pienso que es algo que está muy interesante tanto
para los padres como para los niños. Mi hija está muy
contenta y creo que también ayuda a los críos que
son más introvertidos a ser más abiertos.
Ha sido muy divertido y lleno de curiosidades. Mi
sensación es que han disfrutado mucho.
És un projecte molt bonic i alhora molt interessant
per als pares, ja que ens dóna la possibilitat de
gaudir de l’educació dels nostres fills dins de
l’aula.
Nos ha gustado mucho en conjunto, porque nos
gusta ver cómo se desarrollan las diferentes
actividades y que mejor prueba que ellos te
cuenten expresando lo bien que se lo han
pasado, y nosotros valoramos mucho más el
mensaje educativo que has conseguido.
Benvolgudes famílies de la classe dels Colors,
Teniu a les vostres mans la última pàgina de el “Llibre per a les famílies de La Vida dels Colors”. Aviat el tindreu
també en format digital perquè el pugueu mirar a casa tantes vegades com vulgueu. També tindreu un
vídeo que sintetitza la documentació i la fa més senzilla perquè el pugueu veure i compartir amb els vostres
fills i filles. Espero que gaudiu de tot plegat. Només em queda dir-vos que ha estat un plaer fer les meves
pràctiques en aquesta escola i que he après molt d’infants, mestres i famílies.
Una abraçada molt gran i fins la propera vegada que ens trobem!
Diana Serrano. Mestra en pràctiques
