LA PERSISTÈNCIA DE LA MEMÒRIASALVADOR DALÍ

SALVADOR DALÍSalvador Dalí neix i es forma a Figueres fins que als 16 anys es desplaça a Madrid per assistir a la RealAcademia de Bellas Artes de San Fernando, mentre viu a la Residencia de Estudiantes, on fa amistat amb un grup de joves que, amb el temps, es convertiran en personalitats destacades dins el panorama intel lectual i artístic: Luis Buñuel, ∙Federico García Lorca i Pepín Bello, entre altres. El 1928 signa elManifest groc que suposa un atac contundent a l’art convencional. Arran de la publicació de l’article «San Sebastián», dedicat a Lorca, l’artista inicia amb la revista avantguardista L’Amic de les Arts una col laboració regular fins al 1929, any en el que entra en contacte amb ∙el grup de surrealistes de París.Col labora amb Luís Buñuel en la ∙pel lícula Un chien andalou i L’âge d’or viu una època de gran ∙creativitat.André Breton l’expulsa del grup surrealista per raons ideològiques i entre els anys 1948 i 1958 viu a Nova York on intervé en cinematografia i publicitat a Hollywood i en contacte amb Walt Disney.

MODELS I INFLUÈNCIES

El paisatge oníric i fantasmagòric que acull l’escena representada per Dalí, té el seu principal referent en la pintura metafísica de Giorgio De Chirio. En el pla tècnic, cal pensar en Vermeer,

la minuciositat del qual era lloada i seguida pel geni empordanès. Igualment, i en quant a temàtica, cal tenir la possible influència de les teories freudianes, segons les quals totes les

impressions que rep l’home al llarg de la seva vida es conserven de la mateixa manera com es van rebre.

Aquesta tela va ser pintada al començament de la seca etapa surrealista, i smb ella inica el seu mètode paranoicocrític, consistente a cornear visions auténticamente enganyoses, tal com

s’esdevé en la paranoia clínica, però sense deixar de ser conscient, al fons de la ment, que s’ha interromput de manera deliberada el control de la raó.

ALTRES OBRES- Noia a la finestra

- El gran masturbador - Galatea de les Esferes

- Somni causat pel vol d'una abella al voltant d'una magrana un segon abans de despertar - Cor Reial

- Un gos andalús - Leda atòmica

- La vida secreta de Salvador Dalí- Diorama de Mae West

CATALOGACIÓTítol: La persistència de la memòriaAutor: Salvador Dalí (Figueres, 1904- Castell de Púbol, 1989)Cronologia: 1931Localització: Museu d'Art Modern de Nova York (MoMA)Tècnica: OliSuport: TelaDimensions: 24 cm x 33 cmDescripció del tema: oníricEstil:surrealismeFunció: persistir en la memòriaEstat de la conservació: Bo

DESCRIPCIÓ

Al fons Un paisatge real (les roques de Cap de Creus). En primer terme hi ha una pedra rectangular on hi ha un rellotge dur del revés cobert de formigues i un rellotge tou. Després hi ha una soca seca d'arbre en una branca del qual hi penja un rellotge tou i al darrere hi ha una plataforma de fusta blava que connecta amb el mar. Al centre hi ha una forma antropomorfa (només te un nas, una llengua i un ull) sobre la qual hi ha un altre rellotge tou.

ELEMENTS PLÀSTICS- Pinzellada: Precisa, fina i meticulosa, no visible. Detallisme acurat. Realisme gairebé fotogràfic en els objectes, paisatges ple de símbols i imatges que expressen les seves obsessions. Tècnica miniaturista

- Color: No són plans, hi ha tonalitats. És ric i variat. Predominen els tons freds (blau ultramar, grisos, blancs), que contrasten amb els càlids (ocres, marrons i grocs). El color contribueix a marcar els efectes dinàmics de la composició, ja que els tons càlids ens apropen les formes, mentre els freds les allunyen.Predomini del dibuix per sobre del color, és molt detallista precisió gairebé fotogràfica.

- Llum: La llum juga un gran paper en el quadre. És una llum nítida i brillant que projecta ombres allargades i configura un ambient crepuscular. El quadre està dividit en dues parts no simètriques: una tenebrista, en primer terme, hi ha dos focus, un que està a la part superior dreta i projecta ombres allargades cap a l'esquerra; i el que il·lumina les roques és un altre focus de llum diferent,blanca i intensa, és més irreal.

- Temps: Voluntat d'eternitat. Té la funció de persistir en la memòria. Gala quan veu el quadre, ja no podrà oblidar-lo.

MovimentEl poc moviment que té ve donat per les línies corbes dels rellotges tous que indiquen un moviment lent, com si s'anessin desfent poc a poc. el quadre resulta bastant estàtic però hi ha contrast entre el paisatge i els objectes durs, més estàtics i els rellotges tous que es fonen lentament.

Profunditat Hi ha perspectiva lineal, amb un punt de fuga central. Paisatge en segon terme. Els colors càlids apropen i els freds allunyen. El fet que la línia de l'horitzó sigui alta fa que doni més importància a la part del davant que no pas al paisatge. la línia alta de l’horitzó engrandeix les figures de primer pla.

PerspectivaHi ha perspectiva lineal, amb un punt de fuga central. La perspectiva tradicional existeix, però l'espai sembla estrany. El punt de vista de l'espectador és alt, encara que no en tots els objectes.

COMPOSICIÓComposició tancada, ja que tot ens porta cap a dins i és asimètrica. Una línia, la de l'horitzó divideix el quadre en dues meitats horitzontals desiguals. Aquesta separació també ve marcada per la llum i els colors. A La de dalt hi ha més llum i hi predomina el color blau i a la part de baix és més fosca i té predomini d'ocres. Hi ha una línia diagonal; la diagonal de la pedra, que ens porta la vista cap a la branca i aquesta senyala cap a les roques. Hi ha un contrast entre línies rectes de l'horitzó, la plataforma, la pedra (que representen les coses estables) amb les corbes dels rellotges, etc (que representen les coses inestables). Hi ha més concentració d'objectes en el costat esquerre que en el dret.

ESTIL

Surrealisme (neix a partir d'un moviment literari originat per André Breton )Dins del surrealisme hi ha dos corrents, l'automatisme i l'oníric. Dalí pertany al segon, on es dibuixen elements inquietants que provenen del món dels somnis però acostumen a ser figuratius i representats dins d’espais lògics i realistes. Ell mateix deia que solidificava els somnis per mitjà de la pintura. Característiques: Dibuix meticulós, color brillant i lluminós, minuciositat fotogràfica, etc. Antecedents: André Breton, Freud, altres surrealistes anteriors com Miró o André Masson. També té la influència de la pintura holandesa per el detallisme (com ara el Bosc), i el seu món propi que farà crear una obra molt personal. Gala(la seva enamorada) també influencia molt la seva obra.

CONTEXT HISTÒRIC

Aquesta obra s'engloba a les primeres avantguardes. Hi ha una crisi mundial, el crac del 29, que comença a Estats units però més tard esdevé una crisis molt important internacionalment. Ascens dels totalitarismes a Europa. Període d'entreguerres.

A Catalunya estem a la segona república, la societat esta polaritzada entre dretes i esquerres ja que són els anys previs a la guerra civil. Hi ha molta tensió.

Dalí entra en contacte amb els surrealistes a Paris, on coneix a Picasso. A Madrid va conèixer a Lorca i a Buñuel. Els seus anys de màxima fama van ser quan vivia a Nova York. Tenia una mala relació amb el seu pare i de petit era un noi insegur.

FUNCIÓ I TEMA DE L'OBRA

Funció: estètica i reflexionar sobre el pas del temps, també la funció de treure afora els seus somnis, les seves obsessions. A més també té la funció de crear, experimentar dins del corrent estètic del surrealisme en el que s’estava iniciant. Pertany a l’inici de la relació amb Gala que és qui l’introdueix en aquest moviment.

Tema: El tema és el pas del temps i la persistència de la memòria: el que perdura és el que és dur i el pas del temps va esborrant la resta

INTERPRETACIÓContingut dels seus somnis passat a la tela. El fet que els rellotges siguin diferents vol significar que el temps és relatiu. Les coses dures són estables i són les que persisteixen (paisatge...) i els elements tous (rellotges, figura amorfa...) són la vida i el temps, coses que passen i marxen, per tant podem veure que hi ha un paral·lelisme. Ell té angoixa per el pas del temps. El relloge dur podria ser el present. Els insectes se'ls relaciona amb la descomposició i amb l'obsessió infantil per la por als insectes. També estava obsessionat amb la por de poder perdre a Gala. També es diu que es va inspirar amb el formatge Cammembert que havia menjat per dinar i que que va somiar que es fonia i que passava igual que amb el pas del temps. Hi ha qui diu que la forma antropomorfa és un autoretrat. Més tard va fer una altre obra que era gairebé igual i es deia la desintegració de la persistència de la memòria.

CONCLUSIÓ

L'obra La persistència de la memòria s'ha convertit en una de les obres més representatives i amb més misteri pintada per Salvador Dalí quan només comptava amb 27 anys. Tot i que no sabem amb seguretat en quin lloc es executada la tela, sabem que els primers mesos de l'any 1931, moment en què es pinta La persistència de la memòria, Dalí i Gala dels passen a Portlligat. Relativament poc abans, concretament al març de 1930, han comprat una barraca de pescadors que van habilitant. Durant aquest període, Dalí viu un procés de transició molt important tant en el terreny personal com en el pla creatiu.

En aquesta obra Dalí crea un reflexió sobre la seva joventut i el pas del temps, va ser pintat en un moment en què, a causa de Gala, Dalí es va barallar amb el seu pare, que no tolerava la seva relació amb una dona casada.