literatures 6
TRANSCRIPT
-
7/25/2019 Literatures 6
1/152
6.
SEGONA POCA
LITER
TUR ES
-
7/25/2019 Literatures 6
2/152
-
7/25/2019 Literatures 6
3/152
6.
LITERATUR ES
-
7/25/2019 Literatures 6
4/152
-
7/25/2019 Literatures 6
5/152
6.
SEGONA POCA
ASSOCIACI DESCRIPTORS EN LLENGUA CATALANA
L I T
T
U
R
R
E E
S
-
7/25/2019 Literatures 6
6/152
Director:Jaume Prez Montaner
Consell de redacci:Miquel Bezares, Adri Chavarria, Guillem-Jordi Graells, Ramon Guillem,
Llusa Juli, Laura Santamaria
Traat:V. L. & J. P.
Illustracions daquest nmero:Felcia Fuster, 1992
Fundaci Felcia Fuster, Barcelona
Coordinaci:Llusa Juli
Amb el patrocini de:
Associaci dEscriptors en Llengua Catalana
carrer de la Canuda, 6, 5 - 08002 Barcelonahttp://www.escriptors.cat
ISSN: 1577-743XDipsit Legal: B-53.747-2008
Imprimeix: SA de Litografia
Qualsevol forma de reproducci, distribuci, comunicaci pblica o transformaci daquesta obra noms pot serrealitzada amb lautoritzaci dels seus titulars, llevat dexcepci prevista per la llei. Dirigiu-vos a CEDRO(Centro Espaol de Derechos Reprogrficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanejar fragmentsdaquesta obra.
-
7/25/2019 Literatures 6
7/152
F O R A
1.DONES I ESCRIPTURES:
CONSTRUCCI DEL DISCURS I LEGITIMACI
EN LA LITERATURA CATALANA ACTUAL
2.DONES: AUTORES I PROTAGONISTES
DE LA LITERATURA INFANTIL I JUVENIL
3.TRADUCTORES:
DE LES DISCULPES A LES AFIRMACIONS
4.DE MARES I FILLES
5.LES ESCRIPTORES A GALCIA:
SUBVERSI, GRAMTICA VIOLETA I IDENTITAT MLTIPLE
6.LA QUOTIDIANITAT AMAGADA.
LES NOVELLES DHELENA VALENT
7.HLNE CIXOUS, DE LA TEORIA A LA FICCI
8.ELS LLAVIS DEL PAPER:EL COS-TEXT I EL RETRAAMENT DELS CONFINS
A LA POESIA CATALANA RECENT
(GEMMA GORGA I MIREIA CALAFELL)
-
7/25/2019 Literatures 6
8/152
-
7/25/2019 Literatures 6
9/152
9
1.DONES I ESCRIPTURES:
CONSTRUCCI DEL DISCURS I LEGITIMACI
EN LA LITERATURA CATALANA ACTUAL
L J
Si la literatura s expiaci, ho s per tots dossexes. La desharmonitzaci s viscuda en pla
digualtat. Ells han descobert que no sn im-mortals. Tampoc nosaltres. Encara que la nos-tra mirada, avui, segueix sent brnia.
M R, 1991
Narrar la prpia realitat, histrica i present
Sens dubte que la celebraci de les Jornades Feministes pel maigde 1976 a la Universitat de Barcelona, ara fa ms de trenta anys, asse-
nyala lexistncia dun context cultural favorable a laparici de la
literatura escrita per dones ms enll de les posicions personals de
cadasc. En la dcada dels setanta aflora tota una generaci descrip-
tores, de narradores i de poetes, que permet parlar duna certa norma-
litzaci de la cultura catalana. Normalitzaci histrica, respecte al
trencament que implic la Guerra Civil, i normalitzaci de gnere,
respecte als escriptors masculins de la mateixa generaci que tamb
sincorporaven a lescriptura als anys setanta.1Fins i tot shavia neu-
1 Constitueix el tret de sortida daquesta generaci les 25 entrevistes a 25 escriptorsnascuts entre el 1939 i 1949,tot un grup generacional, que compta amb: Marta Pessar-rodona, Montserrat Roig i Maria Antnia Oliver i que va ser publicat el 1971 perlEditorial Prtic. Vegeu Oriol Pi de Cabanyes i Guillem-Jordi Graells, La generaci
literria dels 70. Barcelona, AELC, 2004 (reedici). Literriament eren, doncs, moltprimicers. Tant Montserrat Roig com Maria Antnia Oliver sols havien guanyat al-guns premis, per no havien publicat cap volum. En aquest sentit cal assenyalar elpaper dels Premis Recull de Blanes que van donar a conixer molts dels autors daques-ta generaci, tamb en poesia i teatre. El 1970 Roig s la primera guardonada de lageneraci; tamb hi van ser-hi descobertes Maria Antnia Oliver, el 1971, Carme
-
7/25/2019 Literatures 6
10/152
10
tralitzat davant un enemic com, la dictadura la marginaci en-
dmica vers les literatures perifriques i saconseguia una compa-
nyonia, un mutu coneixement i reconeixement entre institucions i
escriptors, que es fa evident en alguns premis sorgits a lpoca i en les
traduccions immediates dobres dautors catalans a lespanyol. Helena
Valent (1940-1990), Antnia Vicens (1941), Isabel-Clara Sim (1943),
Montserrat Roig (1946-1991), Maria Antnia Oliver (1946), Carme
Riera (1948)... formen el gruix generacional del moment al qual safe-
giran altres escriptores, algunes ms grans com Nria Alb (1930) o
Maria ngels Anglada (1930-1999) i Olga Xirinacs (1936), i altres deposteriors, Maria Barbal (1949), Margarida Aritzeta (1953), Maria-
Merc Roca (1958) o Imma Mons (1959) que desenvolupen amb
normalitat i en alguns casos amb xits assenyalats la seva obra al
llarg dels anys vuitanta i noranta: obtenen premis, les editorials pro-
mocionen la seva obra i els diaris publiquen articles de crtica favora-
bles. A ms a ms, reben el reconeixement dun ampli pblic lector,
primer vid de llegir en catal i de llegir sobre temes nous o vedatsfins a l moment, en qu sn centrals el sexe i les relacions amoroses no
canniques. Cal mencionar, per exemple, el fenomen entorn Te deix,
amor, la mar com a penyora(1975), el protagonisme pblic de Montser-
rat Roig qui, a banda de publicar la seva obra El temps de les cireres
(1975) o Lhora violeta (1980) es dedica professionalment al periodis-
me, escrit, sobretot, en castell, i aix propicia una projecci a la
resta de la pennsula, com no shavia produt anteriorment. I, ms
tard, el reconeixement dobres com Pedra de tartera(1985) de Maria
Barbal, El viol dAuschwitz (1994) de Maria ngels Anglada i, ms
recentment, Un home de paraula(2006) dImma Mons.2
Els parmetres ideolgics i socials, i els criteris entorn de ledici,
per, han fet un llarg cam entre el 1970 i el 2006. La dcada dels
setanta i mitjan vuitanta sinscriu dins la petja del Maig francs, de la
Riera, el 1974. Ms endavant, Maria-Merc Roca, el 1985 o Gemma Lienas, el 1987.Vegeu Joan-Josep Isern, Quaranta anys de Premis Recull. Barcelona: Proa, 2005.
2Naturalment caldria citar moltes altres novellistes, per el carcter daquestarticle no s dexhaustivitat.
-
7/25/2019 Literatures 6
11/152
11
lluita per les llibertats collectives i personals. Com b indica Anne
Charlon el 1990, en lnic estudi de conjunt existent fins al moment
de La condici de la dona en la narrativa femenina catalana (1900-1983)del
segle XX , hi ha un mateix continu temtic entre 1947 i lany 1983, la
data lmit de la seva indagaci. Remarca que lafebliment del rgim
franquista va potenciar la progressiva publicaci dobres escrites per
dones, per no creu significativa la data de 1975, de la mort de Franco,
sin la de 1983 que marca una pausa en la producci femenina i un
canvi dorientaci de la producci (C: 111). En efecte, hi ha
unes mateixes caracterstiques de les novelles i narracions fins apro-ximadament aquella data: lexploraci de la situaci de la dona, his-
trica i persona l, psicolgica, i les dist intes posicions a prendre. s
a dir que es fa una investigaci sobre la posici social que havia here-
tat la dona durant el franquisme i sanalitza la situaci viscuda fins al
present, de trencament destructures morals i religioses, de tabs
sexuals i el repte de noves vies des de la solitud i el risc personal.
A ms daquesta clara conscincia histrica, hi ha una voluntat dereafirmar la pertinena a una entitat cultural i lingstica, els Pasos
Catalans, que tenia Barcelona com a metrpoli. Aquesta actitud
general, s clar, afavor l intercanvi i el coneixement entre els escrip-
tors i el pblic dels distints territoris lingstics i, en el cas de les
escriptores, una voluntat de participar activament en la lluita femi-
nista a travs de conferncies, articles i llibres. El tema tamb s
tractat en la seva novellstica sigui des de la perspectiva histrica o
familiar. Des de Ramona, adui Crniques de la molt anomenada ciutat
de Montcarr, les dues de 1972, a Les Closesde Maria ngels Anglada,
publicada el 1979, per que tamb sestn a Pedra de tarterade Maria
Barbal, de 1985.
Un tema important s la reconstrucci de la histria de la dona,
del seu paper socialment atorgat, fet que situa les obres dels anyssetanta en la mateixa lnia que lobra narrativa de Capmany (des de
Betliaa Feliment, jo sc una donao Quim/Quima), per tamb de les
valencianes Maria Beneyto (La dona forta, 1967) i Carmelina Snchez
Cutillas (Matria de Bretanya, 1980).
-
7/25/2019 Literatures 6
12/152
12
La importncia del grup de narradores nascut als anys quaranta
sols s comparable a la generaci de la Repblica, aix com el nombre
dobres publicades s equiparable a la producci literria escrita per
les dones durant els anys trenta. El boomde la narrativa femenina de
seguida va cridar latenci de les estudioses i crtiques nord-america-
nes, com Kathleen McNerney, qui el 1988 publicava una antologia de
narracions del grup amb el ttol On Our Own Behalf. Women tales from
Catalonia.3En la introducci remarcava tant el ressorgiment poltic i
literari de Catalunya com linters literari que tenien els relats en el
tractament de la situaci de les dones. McNerney tamb apuntava quelescriptura daquest grup era poc coneguda entre el pblic anglosax,
de fet la seva s la primera presentaci important,4la qual afavor una
relaci prou dinmica entre els estudis feministes o de gnere portats
a terme a les universitats nord-americanes i les escriptores, ms con-
cretament les narradores que shi han desplaat repetidament per fer-
hi cursos i conferncies. Els seus treballs parteixen del criteri general
dels estudis de gnere segons el qual la literatura escrita per donesparticipa, tota ella, duns elements o llaos comuns. I cal dir que
aquesta via destudis sha vist sovint obviada o simplement ignorada
pels estudis realitzats en els centres universitaris de Catalunya, les Illes
i el Pas Valenci, ms interessats en aquell moment en una visi his-
trica, sovint historicista, i poc sensibles als estudis de gnere. Val
a dir que, fruit de la visi historicista de lpoca, per tamb de la
necessria construcci nacional, entre els anys 1984 i 1986 es porta a
terme el darrer gran projecte dHistria de la literatura catalana, a crrec
de Riquer / Comas / Molas. Joaquim Molas i el seu equip es van fer
crrec dels cinc volums que historien la literatura de la Renaixena
fins a lactualitat dels anys vuitanta. Per tret de Caterina Albert i de
Merc Rodoreda, la resta descriptores hi tenen un paper molt secun-
dari i exigu, sobretot pel que fa a les poetes.
3Kathleen McNerney (ed.), On Our Own Behalf. Women tales from Catalonia.Lincoln i Londres: University of Nebraska Press, 1988.
4Es referia a lantologia de Porqueras-Mayo, The New Catalan Short Story de1983 en qu no apareixia cap escriptora. Ibid.: 2.
-
7/25/2019 Literatures 6
13/152
13
La genealgica del subjecte femen
Hi ha una fotografia i una entrevista publicades el mes dabril de
1991 a la revista Cultura, entre Maria Aurlia Capmany i Montserrat
Roig, que singularitza extraordinriament el moment histric i gene-
racional que viu lescriptora catalana aix com la necessria formula-
ci de la genealogia de la literatura escrita per les dones.5Genealogia
de noms descriptores oblidades, dedicions dobres introbables o mai
publicades, ll igams de relaci entre ells... Un autntic treball darqueo-
logia que comena amb fora a partir de la dcada dels noranta finsara mateix. De lentrevista, per, volia destacar:
La voluntat destablir un ll igam de mestratge amb la generaci1.
de la Repblica i que lobra i la figura de Maria Aurlia Cap-
many, nascuda el 1918, significava per a la generaci nascuda
als anys 40.
La importncia que el ll ibre2. La dona a Catalunya, publicat per
Capmany el 1966, significa de descobriment duna realitatamagada fins al moment i de revulsiu immediat, tamb per a
Maria Aurlia que trobava en la generaci de Roig la conti-
nutat necessria posada de manifest en la seva participaci en
les Jornades Feministes de 1976.
Lexpressi de la llibertat sexual dels anys seixanta i setanta era3.
de signe clarament mascul. Montserrat Roig remarca el mas-
clisme dels seus companys universitaris que portaven lallibe-
rament sexual, diu, per al seu propi profit i, doncs, la neces-
sria lluita feminista.6
En definitiva que Maria Aurlia Capmany significa la necessria
figura dautoritat pblica i descriptora a partir de la qual construir-se.
A ms a ms, tot i morir jove, la reflexi entorn del tema dona i litera-
tura que emprn Montserrat Roig des del principi de la seva carrera5Maria Aurlia Capmany, Montserrat Roig, ofici i plaer de viure i escriure,
Cultura, Ajuntament de Barcelona (abril 1991).6Lhe tractat ms llargament daquesta entrevista i relacions a Mestratge i lli-
bertat. Maria Aurlia Capmany i Montserrat Roig en el mirall, dins Tradici i orfe-nesa. Palma: Lleonard Muntaner, 2007.
-
7/25/2019 Literatures 6
14/152
14
literria, permet dir que, sens dubte, Roig escenifica la continutat de
la figura de lescriptora compromesa amb la societat catalana i amb la
dona. Dos aspectes totalment indestriables en la construcci de la rea-
litat del moment, per que, amb el pas dels anys, a voltes ha comportat
contradiccions o menysvaloracions incomprensibles. Perqu no sentn
que havent treballat per a la construcci dun pas i duna llengua el
tracte rebut en molts casos no troba ress en la societat literria.
Lofici de narrar tamb comporta una reflexi sobre la imatge de
lescriptora. Un dels canvis importants que es constata entre les dues
generacions s la figura de lescriptora que, a ms a ms descriure, viunoves formes de relaci amorosa, tamb lsbica, i t fills trencant la
dicotomia anter ior, remarcada en la figura de Capmany, per tamb
de Simone de Beauvoir, segons la qual dedicar-se al treball intellectual
era incompatible amb la maternitat cultura vsnatura, smbol evident
de domesticitat. Un fet que lobra de Maria-Merc Maral tamb tracta
en poesia, sobretot en el poemari Sal obertade 1982, en qu fa de la
gestaci i la maternitat matria literria viscuda en positiu.En aquest punt cal dir que lesperit combatiu i de denncia de la
narrativa de Maria Aurlia Capmany o de Montserrat Roig ha revertit
negativament sobre la consideraci de les seves novelles, com anotava
de forma general ms amunt. s un aspecte sobre el qual encara sha
reflexionat ben poc i que es troba ms aviat en el discurs oral del siste-
ma literari, en el terreny dels comentaris. Les repercussions sn evi-
dents, per: en pocs estudis sobre les obres narratives respectives, la
poca presncia en els estudis reglats i el desplaament de la importncia
en els personatges en si, ms que no pas en les seves obres de ficci.7En
el cas de Roig, ns un signe la valoraci positiva del periodisme din-
7 Cal remarcar ledici de lObra Completa de Maria Aurlia Capmany en setvolums (Ed. Columna, 1993-2000) a crrec de Guillem-Jordi Graells amb intro-duccions que situen la figura i lobra de lautora, aix com el congrs celebrat a la
Universitat Rovira i Virgili als deu anys de la mort de Capmany i el volum MariaAurlia Capmany: lafirmaci en la paraula, Montserrat Palau i Ral-David MartnezGili (eds.). Valls: Ed. Cossetnia, 2002. Tamb els distints homenatges celebratsarran dels deu anys de la mort de Capmany i Roig. Entre els quals, Universos dinslUnivers: Elles hi sn. Jornada homenatge a Maria Aurlia Capmany i MontserratRoig. Institut Catal de la Dona. Generalitat de Catalunya, 2002.
-
7/25/2019 Literatures 6
15/152
15
vestigaci, sobretot del seu volum Els catalans als camps nazis(1977).8La
pregunta que em faig s si el fet de posar en primer terme la condici
femenina, danalitzar-la en les novelles, comporta automticament un
rebuig dins el sistema literari en general en el qual pretn incloures la
narrativa la literatura escrita per les dones. Penso que s un fet com-
plex i amb fortes ramificacions, tamb negatives, entre les prpies es-
criptores. El fantasma que simposa i contra el qual lluiten s evident:
que el pblic en general i els crtics en particular no creguin que les
novelles escrites per dones vagin adreades, exclusivament, a les dones,
que no parlin de problemes que sols interessen a les dones, etctera. Itotes les conseqncies, molt vives encara els anys vuitanta i primers
noranta, sobre la consideraci de literatura femenina. Montserrat
Roig en parla llargament en el seu assaig La mirada brnia, publicat
el 1991 amb el ttol genric Digues que mestimes encara que sigui mentida,
un assaig fonamental per entendre els plantejaments i discursos entorn
lescriptura de les dones en lpoca contempornia.
En analitzar les mares literries, la tradici literria escrita per mde dona, Roig fa una llarga referncia a les escriptores europees del
segle XIX, sentret i valora molt positivament Caterina Albert, tot i
haver-se damagar rere el xadordel pseudnim mascul, per repassar
desprs la seva relaci amb Merc Rodoreda, sobre la qual ja havia
publicat una entrevista a Serra dOr. Val a dir que del conjunt de les
seves relacions, Roig conclou que no shi podia avenir perqu, diu
Roig, rem de dues poques diferents i les nostres eleccions no lli-
gaven (R, 1991: 73), cosa que no passava amb Capmany. s evi-
8 Christina, Dupla, La voz testimonial en Montserrat Roig. Barcelona: Ed. Icaria,1996. No ha estat incorporat a la crtica catalana pel fet de ser escrit en castell i peruna estudiosa que exercia a EUA. Un fet, la ignorncia dels estudis realitzats fora, quesha fet extensible a altres casos com en la investigaci sobre Merc Rodoreda. Tambcal dir que el primer diccionari contemporani que contempla vida i obra de les autores
catalanes des de lEdat Medieval es troba escrit en angls i publicat a Amrica. Vegeu,Double Minorities of Spain. A Bio-Bibliographic Guide to Women Writers of Catalan, Gali-cian and Basque Countries. Ed by Kathleen McNerney and Cristina Enrquez de Sala-manca. Nova York: Modern Languages Associations of America, 1994. Ms recent-ment, Merc Picornell Belenguer nha fet un nou estudi a Discursos testimonials en laliteratura catalana recent (Montserrat Roig i Teresa Pmies). Barcelona: PAM, 2002.
-
7/25/2019 Literatures 6
16/152
16
dent que el comproms poltic i lacci feminista sinterposaven, acti-
tud ben diversa respecte Capmany. Per de lescriptora es passa a la
seva obra i Roig conclou que la proposta genial [de Rodoreda] acaba
en ella mateixa (R, 1991: 75). Devia ser una idea generalitzada a
lpoca, perqu el 1987 Helena Valent sexpressava en el mateix sentit
en una entrevista a El temps: El gran llibre que totes les dones et di-
ran que s fantstic s Solitud de la Vctor Catal, per la fora que
dna. En canvi, tot all de la Rodoreda est molt b, per no tajuda
gens.9Literatura compromesa, sense lnia de continutat amb lexili
de Rodoreda i la seva negativa evident damagar una vida poc con-vencional al conjunt dun pas plenament patriarcal; tampoc no es
manifest ms obertament davant les escriptores i crtiques que shi
van acostar els darrers anys de la seva vida. Per el riure estentori que
Montserrat Roig no comprn de Rodoreda, ni tampoc comparteix,
crec que sha de situar en la mateixa lnia del xadorque parlava Roig,
una mscara, una protecci que la seva obra desmenteix. Perqu, com
pot ser que lobra de Rodoreda no ajudi a crear tradici?En la dcada dels vuitanta es desenvolupen dos projectes editorials
ambiciosos: leditorial Laia (1972-1989), pel que fa a la narrativa, i Llibres
del Mall (1973-1988), pel que fa a la poesia, plataformes importants per
a les noves generacions que sincorporaven a la literatura, a banda de
les colleccions ms assagstiques daltres editorials ja consolidades com
Ed. 62. A ms a ms, el moviment feminista pren formes dorganitzaci
estable. Pel que fa a la literatura, el 1977 sobre a Barcelona la primera
llibreria feminista de lestat espanyol i lany segent comencen les publi-
cacions de revistes, calendaris, agendes i la collecci Clssiques Catalanes,10
de gran xit, que dna a conixer alguns textos com La infanticida (1984)
de Caterina Albert o posen en circulaci algunes autores com Aurora
Bertrana, prcticament oblidada tot i que no va morir fins al 1974.11
9 Vicent Mart, Fora dona: entrevista amb Helena Valent, dins Helena Valent,La donaerrant. A cura dAdri Chavarria. Palma: Ed. Lleonard Muntaner, 2007, p. 144.
10 Val a dir que LaSal no va tancar per problemes econmics, sin per desacorden la lnia editorial a seguir.
11 Consulteu per exemple Mary Nash, El moviment feminista, dins El moviment fe-minista durant la transici. Publicacions de la Universitat de Valncia, 2005, ps. 354-363.
-
7/25/2019 Literatures 6
17/152
17
El 1989 el volum BarcelDones(Ed. de lEixample), que aplega poetes i
narradores (inclou a banda de les citades: Teresa Pmies, Anna Muri,
Felcia Fuster o Nria Pompeia) tornava a visibilitzar la fora de lescrip-
tura de les dones al final de la dcada.
Tot i aix, la collecci MOLC, les Millors Obres de la Literatura
Catalana, iniciada el setembre de 1978 amb Joan Maragall, arriba al
desembre de 1995, als 100 volums, havent incorporat solament ttols
de Caterina Albert i Merc Rodoreda. Es tracta de dues vies irrecon-
ciliables, que viuen i avancen en parallel sense trobar-se?
Exclusions i utopies; nous compromisos personals: 1990-2006
El pas cap a la dcada dels noranta ens situa gradualment en unes
noves perspectives democrtiques i de pas amb incidncia clara sobre
les escriptores. El cam fet mostra que malgrat els esforos realitzats, la
cultura catalana sha organitzat seguint uns esquemes rgids de norma-tivitzaci.12Per de poc serveix perqu tota ella s sacsejada pels canvis
generals. Desprs de leufria olmpica del 1992, econmica i de con-
sens general, els antics pressupsits de Pasos Catalans mnimament or-
ganitzats es trenquen davant lestructura de les autonomies i duna nova
economia de mercat organitzada sota el criteri de la globalitzaci que
desplaava la cultura humanista en el seu conjunt i la figura de les-
criptor, de lescriptora, a un terreny molt menor respecte als parmetres
dels anys seixanta i setanta, respecte al nou concepte de societat tecni-
ficada, que semblava desfer molt rpidament els elements de cohesi
cultural duna societat literria sense estat.13El sistema universitari es
12Vegeu-ne un plantejament, basat en la poesia, per extensible a la resta degneres, a Maria-Merc Maral i Llusa Juli, Diferencia y/o normalizacin: la
poesa catalana de los ltimos treinta aos, dins Mosaico ibrico. Ensayos sobre poesay diversidad. Madrid: Jcar (Ensayos 16), 1999, ps. 153-180. Existeix edici catalanaa Rels. Revista didees i cultura, 8 (hivern 2006), Tortosa, ps. 39-56.
13 Vegeu les anlis is de Carlos Garca Gual, Sobre el descrdito de la literatura i otrosavisos humanistas. Barcelona: Ed. Pennsula, 1999 o Xavier Bru de Sala, El descrditde la literatura. Barcelona: Eds. Quaderns Crema, 1999.
-
7/25/2019 Literatures 6
18/152
18
reorganitza davant la poca capacitat de convocatria de les rees filol-
giques i la posada en marxa duna llei educativa que obvia la histria de
la literatura catalana en lensenyana secundria. Un fet que amb el
temps ha anat lligat al descrdit del coneixement a travs de la memria
i que ara es troba en revisi. El feminisme ms combatiu i histric perd
presncia davant laparici daltres formes molt ms especfiques que
han dut a parlar de feminismes, en plural. La crtica feminista sintro-
dueix als estudis universitaris fins al punt que es pot parlar de diferents
branques: crtica literria feminista, estudis de gnere i estudis de do-
nes.14
Tamb afloren els estudis gais i lsbics.15
Un smptoma que els canvis preocupaven s la rpida traducci del
llibre de Harold Bloom El cnonOccidental (1994), publicat per Co-
lumna lany segent, en qu lautor evidenciava la supremacia econ-
mica i simblica de la societat anglosaxona, i la celebraci molt con-
correguda del congrs sobre el cnon literari catal a Lleida Cnon
literari: ordre i subversi.16Als criteris de valor literari i de represen-
tativitat esgrimits de cara a la construcci duna literatura amb pre-tensions nacionals i que justificaven plenament lobra empresa durant
els anys setanta i vuitanta,17 es contraposaren les formulacions ms
teriques en qu es remarcava com el poder institucional (acadmic,
editorial i cultural) tot i no ser prou fort, s lencarregat(s) de mante-
nir el cnon,18 en unes anlisis que explicitaven les noves orienta-
cions crtiques i lexclusi soferta per part de les autores, de fet de tota
una tradici abans dhaver tingut loportunitat desdevenir autora.19
14 Vegeu-ne una clara exposici a Francesca Bartrina, La crtica literr ia femi-nista a Catalunya en els darrers trenta anys. Dins Literatures, Segona poca, Barce-lona: AELC, 2005, ps. 89-102.
15Ns un clar exemple el llibre de Josep-Anton Fernndez, El gai saber. Intro-ducci als estudis gais i lsbics. Barcelona: Ed. Llibres de lndex, 2000.
16 Cnon literari: ordre i subversi. Actes del colloqui internacional, ed. a cura deJaume Pont i de Josep M. Sa la-Val ldaura. Lleida: Institut dEstudis Ilerdencs, 1998.
17Vegeu Joaquim Molas, Necessitat i raons duna proposta, dins Op. cit., so-bretot ps. 134-137.
18 Antnia Cabanil les, La literatura de les dones i el cnon, ibid, p. 227.19 En concret els textos de Marta Segarra (Notes entorn del cnon) i de Jaume Mart-
Olivella (Del cnon i de la crtica) que tracten el tema. Ibid., ps. 217-223 i 257-263.
-
7/25/2019 Literatures 6
19/152
19
Les escriptores, per, segueixen les seves trajectries, es posen nous
reptes, noves utopies. Part del nucli de narradores de la generaci del
setanta publica les obres de maduresa al voltant de 1994, un any especial-
ment significatiu. Daltra banda, es produeix un fenomen a constatar: el
fet que escriptores daltres gneres, poetes, periodistes, crtiques o tra-
ductores, sincorporen a la narrativa ms enll de ledat cronolgica,
aspecte que denota que lantic pressupsit de narrador/a pur es trenca
a favor duna pluralitat de perspectives literries riques i canviants.
Aix cal citar en la dcada dels noranta: Joana E.(1992) de Maria
Antnia Oliver, La salvatge (1994) dIsabel-Clara Sim, Dins el darrerblau (1994) de Carme Riera; aix com daltres obres molt importants
dins el panorama de la narrativa escrita per dones com: El viol dAuschwitz
(1994) de Maria ngels Anglada; La passi segons Rene Vivien(1994) de
Maria-Merc Maral; Mrmara(1994) de Maria de la Pau Janer; La terra
retirada (1994) de Merc Ibarz; Cames de seda(1995) de Maria-Merc
Roca; La noia del temps(1997) dEva Piquer; Febre alta(1998) dAntnia
Vicens; Carrer Bolvia(1999) de Maria Barbal; Les cambres del desig(1999)de Clia Snchez-Mstich, entre moltes daltres. Evidentment la tem-
tica sha ampliat, ms ben dit: ja no coneix lmits, com tamb sha
trencat la idea duna nica identitat femenina, duna veritat nica per a
la dona. Entre els temes tractats assenyalaria la reflexi sobre el passat
histric collectiu, els talls transversals, en una nova forma de dileg
amb la histria, i que trenca laxioma dhistria heretada nica. Una
reflexi, doncs, que pretn oferir noves visions de la realitat, en una
lnia coincident amb algunes narradores gallegues com Teresa Moure
(per exemple a Hierba mora). Una forma de relat que potser deixa de
banda la idea que la literatura pot propiciar un canvi social, com lany
1968, per que parla dels compromisos personals i de les prpies utopies.
Alguns han parlat duna nova idea de novella histrica; en alguns casos
cal relacionar-hi lambici de mostrar-hi nous angles i perspectives; ipotser la possibilitat de bastir una nova pica, no desbanca la idea de
lheroi guerrer positiu.
En la darrera dcada shan incorporat noves veus que han comen-
at a ser conegudes. Noms com Nria Perpiny, Roser Caminals,
-
7/25/2019 Literatures 6
20/152
20
Monika Zgustov, Lolita Bosch o Najat El Hachmi. El seu conjunt
assenyala lheterogenetat dintencions i estils; algunes delles tamb
apunten un nou element a considerar: la incorporaci de veus provi-
nents daltres cultures i que adopten la llengua catalana i la seva cul-
tura. Caldr veure si algunes daquestes veus superen els camins dels
premis i el negoci editorial, o en seran les seves vctimes. En tot cas
sn possibilitats obertes que caldr seguir. s cert, per, que una al lau
tan important de novetats editorials porta a un cert collapse del siste-
ma que s incapa dabsorbir-les, de parlar-ne amb unes mnimes
garanties.Del que sha exposat es deriva una de les paradoxes del sistema
literar i actual, i s que levident incorporaci de la dona a lescriptura
no implica una incorporaci proporcional al sistema literari. Al cnon,
a la valoraci professional, a ser objecte datenci per part dels mitjans
i la premsa especialitzada o a ser cridada a parlar o a formar part dels
centres culturals.
La qesti porta a pensar que, si b s cert que habitualment sob-t (sempre em refereixo a les narradores), una remuneraci material,
aquesta mateixa producci no t, en canvi, el mateix nivell de remu-
neraci simblica que els seus congneres masculins. Un tema, el del
poder simblic en la societat patriarcal, ben estudiat per Pierre
Bourdieu,20en qu destaca la seva aplicaci al camp de lart, la llen-
gua, la literatura i la cultura. Per aquesta via molts dels producte-
llibre no adquireixen mai el valor simblic necessari per esdevenir
obra dart, i aix difcilment podr obtenir cap representativitat,
mentre les seves autores, un cop consumides, sn oblidades. Un mo-
tiu que sha produt, per exemple, sobre lobra de les escriptores dels
anys trenta, tal com revela lestudi realitzat per Neus Real, que evi-
dencia la tasca de recuperaci que ha calgut fer i que sinscriu, apunta
en la justificaci de lobra, a la realitzada per les feministes des delsanys setanta en.21
20 Pierre Bourdieu, Intelectuales, poltica y poder. Argentina: EUDEBA, 1a. ed.1999; ed. consultada 2003, ps. 65-73.
21Neus Real, Dona i literatura catalana de preguerra. Barcelona: PAM, 2006, p. 7.
-
7/25/2019 Literatures 6
21/152
21
Es tracta dun tema central tamb en la reflexi terica realitzada
per Maria-Merc Maral. A Meditacions sobre la fria de 1993, un
text clau, insisteix, en la necessitat de crear la genealogia de la litera-
tura i de la cultura escrita per dones per deixar descriure amb tinta
invisible, per deixar de ser cooptades, adoptades, legitimades,
sempre duna en una i sense aparent relaci entre unes i altres. I con-
clou: No hi ha genealogia femenina, en la cultura, com no hi ha
genealogia femenina en les famlies. Dit duna altra manera: si ente-
nem la histria com aquell relat que sens ha transms per tal de donar
sentit al passat i que ens ha perms identificar-nos com a ssers perta-nyents a una collectivitat i a una cultura, haurem de convenir que, en
la versi cannica, tant el protagonisme com el punt de vista narratiu
correspon exclusivament al sexe mascul, tot i que sovint el narrador
es disfressa darrere lomniscincia i la pretesa objectivitat que permet
la gratificant perspectiva de Du.22
De fet, la creaci del Comit descriptores, sota laixopluc del
Centre Catal del PEN Club lany 1994, i la lnia dactuaci iniciadatreballa en aquest sentit, amb mostres ms evidents i visibles per-
qu shan transformat en llibre, com els dos volums que relacionen
les escriptores catalanes entre elles i amb les escr iptores daltres cul-
tures.23
Tamb ja es feia evident en aquell moment que tot i que el mn
acadmic anava incorporant els estudis terics, sobretot, sobre el sub-
jecte femen per tamb els prctics, es corr ia el peril l de convertir-se
en un camp destudi integrat en lengranatge acadmic, per molt
allunyat de la realitat social de les escriptores i dels centres de produc-
ci literria.24
22 Maria-Merc Maral, Meditacions sobre la fria. Dins Maria-Merc Mar-al,Sota el signe del drac. Proses 1985-1997. A cura de Merc Ibarz. Barcelona: Proa,2004, ps. 139-140.
23 AA.DD. Cartografies del desig. A cura de Maria-Merc Maral. Barcelona: Proa,1998 i AA.DD., Memria de laigua. A cura de Llusa Juli.Barcelona: Proa, 1999.
24 Vegeu Neus Carbonell, La dona que no existeix. De la I llustraci a la Globalitzaci.Vic: Eumo Ed., 2003, sobretot lanlisi sobre el segle XXen el captol quart i darrerUn segle de feminisme. Tamb, Llusa Juli, Dins les paradoxes del sistema, dinsNosaltres, les dones. Discursos i prctiques feministes. Ed. CEPC, 2005, ps. 147-157.
-
7/25/2019 Literatures 6
22/152
22
La pregunta, doncs, continua oberta: pot prescindir lescriptora
duna postura reivindicativa del seu subjecte? De la seva mirada br-
nia? Trobem postures ben diverses; des de la crtica al feminisme
histric de Camille Paglia,25qui defensa un lligam estret entre dona i
natura, a la postura de Judith Butler a partir de la qual sha posat en
qesti la mateixa naturalesa de gnere, la seva bipolaritat ontolgi-
ca, la qual ha marcat les regles de la feminitat i la masculinitat. Tamb
ha estat mpliament discutit des de la poltica a la filosofia en el n-
mero que Lectorava dedicar als feminismes del segle XXI.26Per ms
enll del necessari debat teric, lanlisi sobre les prctiques habitualsen els sistemes literaris sn diverses. Continua havent-hi una no igual-
tat tot i el sistema democrtic. Una minoritzaci evident, sovint una
banalitzaci entorn el feminisme en el seu tractament polticament
correcte, tot i els avenos palpables i notoris de reconeixement.
La poesia. La creaci de limaginari femen
Et s i em s, en el mirall fideldel teu poema, aferrissadamentclivella pedra de silenci opac
dona rptil, dona monstre, dona drac,com el cactus, com tu, supervivent.
M-M M
El problema de la legitimaci de la veu potica femenina s molt
ms difcil que en la prosa: perqu el gnere ha quedat fora del circuit
comercial, perqu en una tradici com la nostra basada en la poesia
durant segles, en les darreres dcades la prosa ha desplaat la poesia,
sobretot des de la mort dels grans mestres en els anys vuitanta: Salvador
25Camille Paglia, Sexual personae. Arte y decadencia desde Nefertiti a Emily Dickin-son. Traducci de Pilar Vzquez, Madrid: Ed. Valdemar, 2006 (primera edici an-glesa, 1990).
26 Judith Butler, Gender Trouble. Feminism and the Subversion of identity. NovaYork i Londres: Ed. Routledge, 1999. Vegeu la revista Lectora. Revista de dones itextualitatdedicada a Feminismos del siglo XXI, Barcelona, 2006.
-
7/25/2019 Literatures 6
23/152
23
Espriu, Pere Quart, J. V. Foix... que va deixar una sensaci dorfenesa
generalitzada i una mena dansietat per trobar la figura del poeta
nacional, representatiu i popular que, en part, va exercir Miquel
Mart i Pol (1929-2003).
Davant aquesta tradici potica masculina, sala la figura literria
de Maria-Merc Maral (1952-1998), amb la seva obra, reivindicativa
i reflexiva, i amb lelaboraci dun discurs potic consistent, amb vo-
luntat ordenadora i genealgica. Sorgida del Grup del Mall el 1973, el
fet de guanyar el prestigis Premi Carles Riba de poesia amb Cau de
llunesel 1976, la va situar, amb sols 24 anys, en el centre del panoramapotic. La seva figura va guanyar representativitat i autoritat, reconei-
xement pblic i institucional, sobretot en la dcada dels noranta, fent
trena i relleu a Montserrat Roig i a desgrat de les coincidncies relle-
vants de les respectives morts, ocorregudes per la mateixa causa i a la
mateixa edat, amb set anys de diferncia.
Desprs de molts anys de reivindicaci poltica feminista, Maria-
Merc Maral va cenyir el seu feminisme cultural des de la filosofiade la diferncia desenvolupat pel grup de filsofes italianes,27i des de
la reiterada constataci que la veu de les poetes era sistemticament
relegada a un segon terme i que sols es podia avanar des de la cons-
trucci del discurs femen propi, de limaginari femen i de la seva
autoritat.28Aix, un dels mecanismes habituals de la seva creaci lite-
rria es basa a subvertir els elements femenins habitualment negatius
la lluna, la bruixa, la maternitat... per convertir-los en elements
marcadament positius i generadors de bellesa: Hi havia una vegada,
quan la lluna tenia llum prpia... Daltra banda, un dels seus prop-
sits va ser aglutinar la veu de les poetes vives i relacionar-les. Una de
les seves obsessions va ser la de reconstruir els fragments daquella
llengua matriarcal, sepultada, destruda, sols visible en petits frag-
ments i que posa en primer pla en el ttol de la seva obra completa:
27Vegeu Luisa Muraro, Lordine simbolico della madre. Roma: Ed. Riuniti, 1991.28 Sobre la idea dautoritat, vegeu Maria-Merc Maral, Fragments del discurs
sobre lautoritat femenina (1997), dins Sota el signe del drac. Proses 1985-1997, op. cit.,ps. 167-169 en qu reivindica la necessitat del mutu reconeixement i les seves bases.
-
7/25/2019 Literatures 6
24/152
24
Llengua abolida(1989). Una de les conseqncies va ser trebal lar per la
cerca de les mares literries, de la tradici potica del segle XX on
inscriures. Aix cal entendre els seus estudis i/o dilegs potics amb
Maria Antnia Salv, Clementina Arderiu o Rosa Leveroni, dins la
tradici catalana, per tamb amb Sylvia Plath, Anna Ahkmtova i
Marina Tsvetieva; i com a tel de fons, pel reconeixement general
que havia obtingut i la capacitat de generar tradici: Rosalia de Cas-
tro, en la qual semmiralla.
Pel que fa a grups generacionals, no es produeix el mateix feno-
men que en la narrativa, sin que de manera gradual poetes nascudesals anys cinquanta, per tamb en dcades anteriors, es van donant a
conixer al llarg dels anys setanta i vuitanta. Els casos ms paradigm-
tics sn els de Montserrat Abell (1918) i Felcia Fuster (1921) que
publiquen amb regularitat a partir de la dcada dels vuitanta; per
tamb coincideixen als anys setanta, Maria ngels Anglada (1930),
Rosa Fabregat (1933) o Olga Xirinacs (1936) amb Marta Pessarrodo-
na (1941) i Teresa dArenys (1952), les niques que per edat sincorpo-ren duna manera normal a la poesia. Teresa dArenys, pseudnim
de Teresa Bertran, s sens dubte la ms foixiana de les poetes. La seva
obra destaca pel domini formal i la reivindicaci del vers alat, fruit
dels abismes interiors i dun intens treball de depuraci. Desprs dels
anys vuitanta, ha tingut una edici molt irregular.
La producci de la resta contradiu la lgica successi generacional
i posa en evidncia la precarietat editorial, la importncia nuclear del
grup del Mall, i la manca darticulaci del panorama lric. De fet,
lantologia generacional La nova poesia catalana (1980) de Joaquim
Marco i Jaume Pont, que marca el nou panorama potic des de lan-
tologia de Castellet i Molas (1963), sols inclou Pessarrodona i Maral,
les ms actives i incorporades a grups potics.
Realment laparici de noves veus potiques es produeix amb msfora als anys vuitanta i primers noranta, sense respondre encara a cap
lgica generacional i contradient la idea instaurada del jove poeta o que
la poesia s cosa de joves. Un fet que repercuteix negativament en la
recepci de les seves obres, com tamb el fet de viure lluny dels nuclis
-
7/25/2019 Literatures 6
25/152
25
urbans, sobretot de Barcelona, i de no mantenir relaci estable o de
formar part de grups potics, cosa que s marca la primera trajectria de
Pessarrodona, lligada al grup de Gabriel Ferrater, i de Maral. Aix, la
irrupci de poetes com Maria Oleart (1929-1996) o Quima Jaume (1934-
1993), dobra breu i ja conclosa, esdev fora del sistema, ex-cntrica,
inclassificable, com tamb s el cas de la lingista Renada-Laura Portet
(1927) a la Catalunya Nord. Al Pas Valenci, tamb als anys vuitanta, es
donen a conixer Teresa Pascual (1952) i Anna Montero (1954), antolo-
gades a Camp de mines. Poesia catalana del Pas Valenci 1980-1990.29
Altres poetes sincorporen o escriuen amb ms regularitat a partirdels anys vuitanta com: Josefa Contijoch (1940), Margarita Ballester
(1942), Teresa Costa-Gramunt (1951), Montserrat Rods (1951), Vinyet
Panyella (1954), Clia Snchez-Mstich (1954)... per aturar-me a les
nascudes a la dcada dels anys cinquanta i en actiu, que han obtingut
importants premis literaris i desenvolupen una tasca literria constant
des de lorganitzaci dactes, festivals i altres formats per parlar i fer
visible lescriptora i la poeta. Moltes delles van ser incloses a lantologiaPaisatge emergent.Trenta poetes catalanes del segle XX.30Aquesta antologia
va marcar un punt dinflexi dins el panorama potic femen perqu
intentava una genealogia histrica activa, tot comenant per Maria An-
tnia Salv i acabant amb Anna Dodas (1963-1986), la poeta assassinada
als 24 anys, i Margalida Pons (1966). De fet continuava ja dos esforos
importants en aquest sentit: les antologies, producte dunes tertlies
potiques celebrades a Valncia, Les veus de la medusa. Vint-i-una poetes
valencianes (La Forest dArana, 1991) i Survivors (Institute of North
American Studies, 1991), una breu antologia que recollia algunes de les
veus ms significatives del moment i tamb histriques a crrec de Sam
Abrams, qui ofereix traduccions dels poemes. I aquest tema, el de la
traducci, s un dels handicaps importants per al coneixement de les
poetes, solament tradudes espordicament fruit de Festivals Interna-
29 Camp de mines. Poesia catalana del Pas Valenci 1980-1990.Edici i prleg deFrancesc Calafat. Valncia: Ed. de la Guerra, 1991.
30 Montserrat Abell, Neus Aguado, Llusa Juli i Maria-Merc Maral, Paisatgeemergent. Trenta poetes catalanes del segle XX. Barcelona: Ed. de La Magrana, 1999.
-
7/25/2019 Literatures 6
26/152
26
cionals o trobades potiques que veuen la seva publicaci en revistes
especialitzades i plaquettes de distribuci molt restringida. Ls dinter-
net sembla afavorir, ara, la seva lliure circulaci.
Desprs de Paisatge emergent han aparegut altres antologies que
marcaven un panorama ms ampli, gaireb amb voluntat dexhausti-
vitat. Em refereixo a Contempornies. Antologia de poetes dels Pasos Ca-
talans(1999) a crrec de Vinyet Panyella, iAntologiade poesia catalana
femenina (2003) a cura de Carme Riera. Aquestes antologies han
marcat sens dubte la presncia de les poetes en el panorama literari
catal.31
Laparici de les poetes nascudes els anys seixanta que hanobtingut premis de renom com Dolors Miquel (1960), Ester Xargay
(1960), Susanna Rafart (1962), Anna Aguilar-Amat (1962), Maria
Josep Escr iv (1968) o Gemma Gorga (1968) que shan donat a coni-
xer als anys noranta i desenvolupen una obra ben personal.
Perqu ser incorporades a la tria que implica tota antologia s gaireb
un dels fets ms importants per ser visible en un cert context. Com
constatvem lany 1999 a Diferencia y/o normalizacin: la poesia cata-lana de los ltimos treinta aos,32en les antologies generals, la poeta
sempre hi t una escassa representaci. I el criteri de lexcellncia,
que en part ha vingut a suplir el del valor literari, torna a emmascarar
el prets punt de vista neutre inexistent. El sistema dantologia s, per,
tamb molt feble, perqu al capdavall reflecteix el gust de lantleg i un
cert panorama de veus emergents del moment, tot i que s evident la
voluntat de marcar una lnia lrica o generacional.33En tot cas, en les
antologies pretesament generalistes, la presncia de les poetes s nfima,
31 Cal dir que la primera antologia de la postguerra s de lany 1975. Es tracta deLes cinc branques (Poesia femenina catalana). Engordany, Andorra: Ed. Esteve Albert iCorp, que, amb voluntat compiladora, des de ledat mitjana van realitzar EsteveAlbert, Roser Matheu, Octavi Saltor, Antoni Sala-Cornad i M. Assumpci Torras.
32Vegeu nota 12.33En sn exemples Ernest Farrs, 21 poetes del XXI. Una antologia dels joves poetes
catalans. Barcelona: Ed. Proa, 2001 (de 21 poetes sinclouen Antnia Arbona, MariaJos Escriv i Jlia Zabala. Cap de Catalunya); Manuel Guerrero,Sense contemplacions.Nou poetes per al nou segle. Barelona: Ed. Empries, 2001. (No hi s antologada cap veude dona) o Imparables. Una antologia a cura de Sam Abram i Francesco Ardolino. Bar-celona: Ed. Proa, 2004 (incorpora dues veus de dones entre les nou seleccionades).
-
7/25/2019 Literatures 6
27/152
27
en una proporci duna o dues per cada deu poetes homes.34Fet que
justifica les de gnere. La darrera apareguda s Ertiques i despentinades,
del 2008. Una antologia que incideix en el vessant passional i ertic a
crrec dEncarna Sant-Celoni, tamb poeta i narradora.35
Des de lany 2003 i grcies a un conveni amb la Diputaci de Bar-
celona el feminisme ha recuperat un espai emblemtic a la ciutat de
Barcelona. Es tracta del Centre de Cultura de DonesFrancesca Bon-
nemaison obert a tot tipus diniciatives, cursos i tallers i en qu la
poesia, recitals o presentaci dobres, hi t una presncia rellevant.
Coda: Les veus emergents
Vull acabar aquest recorregut per fora incomplet per la poesia
apuntant lauge creatiu que es produeix des de linici del segle actual
i la incorporaci, ara s de forma natural, de les joves generacions i
dunes potiques vitals, poc convencionals, de joc i gaudi, irniqueso reflexives. Duna banda, cal assenyalar lantologia Vint-i-una i una
poetes per al segle vint-i-u,realitzat a Mallorca per Alcia Beltran i Pere
Perell, tamb poetes. Entre les seleccionades: Antnia Arbona (S-
ller 1970), Jlia Zabala (Valncia 1975) o Maite Brazales (Sineu 1977),
totes elles nascudes als anys setanta. I encara cal citar entre les veus
emergents que han acaparat lactualitat literria ms recent, han ob-
tingut els principals premis per a joves com lAmadeu Oller o el
Memorial Anna Dodas, o daltres com lAusis March de Gandia i els
Premis de la Crtica dels Escriptors Valencians, a banda de desenvo-
lupar una activa tasca en lorganitzaci de recitals, revistes i altres
formats potics a: Nria Martnez Vernis (Barcelona 1976), Mireia
Calafell (Barcelona 1980), Isabel Garcia Canet (Pego 1981), Laia No-
guera (Calella 1983) o ngels Gregori (Oliva 1985).34 Recollint un ttol dHlne Cixous, Maria-Merc Maral en parlava a Ms
enl l i ms en del mirall de la Medusa, dins Maria-Merc Maral, Sota el signe deldrac, op. cit., ps.155-166.
35 Ertiques i despentinades. Un recorregut de cent anys per la poesia catalana amb veude dona. A crrec d Encarna Sant-Celoni. Tarragona: Ed. Arola, 2008.
-
7/25/2019 Literatures 6
28/152
-
7/25/2019 Literatures 6
29/152
29
2.DONES: AUTORES I PROTAGONISTES
DE LA LITERATURA INFANTIL I JUVENIL
G P i E
No neixes dona, arribes a ser-ho.S B
La literatura infantil i juvenil s una creaci relativament nova enel mn de la literatura, tant com el concepte dinfantesa, que ha anat
canviant al llarg dels temps. Peter Hunt, en la seva obra Criticism,Theory & Childrens Literature(1991) afirma que el concepte Childrens
Literatures una contradicci de termes, ja que s una literatura impo-
sada als nens i nenes, per controlada i creada pels adults. Tot i que
molts escriptors i escriptores es resisteixen a ser encasellats perqu
prefereixen parlar de literatura, a seques i amb majscules, no podem
negar que existeix aquest gnere que va especialment adreat al
jovent. Es va trigar molt fins que els nens i les nenes van comenar
a ser mirats com a ssers especficament diferents i no com adults en
miniatura.
Els contes, transmesos oralment o en forma impresa, formen part
del llenguatge dels nens i les nenes i sn un poders recurs didctic a
travs del qual els adults realitzen la socialitzaci de les noves genera-
cions, a la vegada que transmeten els seus valors. Si b la primerafunci que t la literatura s fer gaudir de les histries, dels personat-
ges, de la mgia, etc., s a travs del conte i de les identificacions que
els nens i les nenes estableixen amb els distints personatges com es van
interioritzant conceptes i, en molts casos, es van generant estereotips.
-
7/25/2019 Literatures 6
30/152
30
La literatura no s neutra, transmet ideologia i models, i reflecteix la
ideologia de lautor o lautora.
Tot i que les temtiques de qu tracta aquest gnere sn variades,
una de les transformacions que ha dafrontar la literatura infantil i
juvenil actual s el canvi en els rols de les dones i els homes en la so-
cietat, i els estereotips arrelats en els anomenats contes tradicionals.
En general, els clssics daquest gnere solen situar les dones en rols
passius i relacionats amb la l lar i la famlia. El protagonisme femen en
els contes, per ambigu i polismic que resulti, no es correspon amb
igual protagonisme en la vida real. Com mant Lissa Paul en el seuarticle Enigma Variations: What Feminist Theory Knows About
Childrens Literature, els nens i les nenes que apareixen en la lite-
ratura infantil i juvenil, com les dones que han estat retratades en la
literatura tradicional, sn desvalguts i dependents; criatures que no
solen ser el centre de lacci duna manera activa sin que pateixen les
conseqncies de les accions daltres, i que apareixen quasi sempre
atrapats, econmicament i lingsticament, en contextos tancats (ca-ses, aules, jardins), i en trames que se centren bsicament en histries
secretes i en el contingut daquestes trames: el menjar, la roba, els
objectes domstics o les relaciones socials. Fins i tot en les trames ms
subversives es retrata un mn ideal i estereotipat per a la infncia.
Histricament, el fet descriure ha estat vist com una prctica in-
til per a les dones i com la usurpaci dun dret que no els pertany.
Virginia Woolf diu: Crec que passar encara molt de temps abans
que una dona pugui asseures a escriure un llibre sense que sorgeixi
un fantasma que ha de ser assassinat, sense que aparegui la pedra con-
tra la qual estavellar-se.
El paper de la dona com a literata ha sofert una transformaci
important els dos ltims segles. Al llarg del segle XXi en el XXIassis-
tim a lentrada massiva de la dona en lmbit literari. Aix s degut auna srie de transformacions dndole social, econmica i ideolgica.
No obstant aix, segles enrere, la dona ha tingut molt difcil poder
formar part de lmbit literari. Per, tot i les restriccions imposades
per la seva condici genrica, hi ha hagut dones que shan enfrontat
-
7/25/2019 Literatures 6
31/152
31
a la seva poca, dedicant-se a lofici de lletraferides, tamb a la lite-
ratura infantil i juvenil. Aquestes dones escriptores sn una excepci
dins un mn cultural adscrit als homes. Com afirma Alison Lurie,
mentre la literatura es trobava quasi exclusivament a les mans dels
homes, eren les dones les que inventaven i transmetien oralment les
histries.
Anem a pams i analitzem el paper de la dona com a protagonista i
tamb com a autora de literatura infantil i juvenil. Fem una mica
dhistria.
Lesperit dels romntics i la seva feina de recuperaci del folklorepopular va ser la principal font de recursos de les lectures inicials. El
francs Charles Perrault (1628-1703) es va dedicar a recuperar i rees-
criure els textos de la tradici oral rondalles, contes, canons, relats
populars francesos i tamb la tradici de llegendes cltiques i narra-
cions italianes. I aix el 1697 va publicar a Frana els seus Contes del
passat, que va subtitular Contes de mam Oca. Entre daltres, en aquest
recull de contes trobem una de les figures femenines ms populars dela literatura infantil contempornia: la Ventafocs. El personatge pro-
cedeix dun antic relat xins, potser del segle IXdC. Un smbol feme-
n relacionat amb la feina ben feta, sense recompensa, amb qu sen-
senya que noms la mgia i el matrimoni seran capaos de modificar
la condemna domstica de les dones. En aquest recull de Perrault
tamb podem trobar La Caputxeta. Cap daquests contes no va ser
pensat per a nens i nenes. Aquestes i altres histries semblants eren
faules morals adreades a les joves adolescents per prevenir-les dels
llopsque podien atemptar contra la seva virtut.
A Frana es va posar de moda un nou gnere on les protagonistes
tamb eren dones, per aquesta vegada mgiques: el conte de fades
literar i. Nombrosos autors i autores es van dedicar a la prctica daquest
gnere, inspirant-se tant en la tradici popular com en fonts literr iesfranceses i estrangeres, aix com en la seva prpia imaginaci. Les
dones van dominar el conjunt de la producci. Set autores: Mademoi-
selle Lhritier, Mademoiselle Bernard, Mademoiselle de La Force,
Madame de Murat, Madame Durand, Madame dAuneuil i Madame
-
7/25/2019 Literatures 6
32/152
32
dAulnoy, enfront de tres autors: Charles Perrault, Prchac i Jean de
Mail l, van configurar el moviment literari de les Conteuses.
Madame dAulnoy (1650-1705) s considerada com la iniciadora
daquest gnere, amb la publicaci de Lle de la Flicit, incls en la
seva novella Histoire dHypolite, comte de Douglas, el 1690. Daltra ban-
da, s la primera autora que inclou la paraulafadaassociada al conte
en el ttol duna obra seva: Les Contes des Fes, el 1697.
En un context desfavorable per a la dona, on se li imposava la do-
mesticitat i la passivitat intellectual, les Conteuses es van llanar a
lescriptura de contes de fades, i prcticament van arribar a monopo-litzar aquest gnere i a crear-se un lloc en la vida cultural de lpoca.
Aquestes dones eren conscients de la doble hostilitat que suscitava la
seva condici femenina i el gnere que practicaven, tot i aix mai no
es van comprometre en una polmica oberta amb els terics del seu
temps. Van adoptar aix una posici ambivalent de defensa i distan-
ciament del gnere. Algunes delles van ser allunyades de la cort a
provncies, convents o exilis. En tot cas, amb la seva obra totes ellesvan voler demandar un espai en el mn literari del moment i un lloc
dafirmaci de la seva condici de transmissores duna cultura feme-
nina moderna.
Per les narracions que realment van triomfar a tot Europa van ser
les de Les mil i una nits, que es van traduir al francs en onze volums
entre el 1704 i el 1717. Una srie dhistries i contes hinds, perses,
abissinis, egipcis, amb una estructura que dna unitat a aquesta ex-
tensa obra: el relat de la filla del visir, la protagonista Xahrazad, una
dona a qui agradava molt llegir, culta i intelligent que es veu obliga-
da a explicar histries, a mantenir sempre viu linters del cruel sold
i aix amb la seva creativitat, astcia i saviesa aconseguir salvar la
vida.
Al segle XVIIIsesdevenen un munt de canvis en tots els mbits queforosament havien dafectar, i molt profundament, les actituds de la
societat amb els nens i les nenes, el plantejament de com havien de ser
tractats, i en conseqncia tota la literatura que anava destinada a
ells.
-
7/25/2019 Literatures 6
33/152
33
El 1758, Madame Leprince de Beaumont (1711-1780) va publicar
el primer format de revista per a nens i nenes titulada Le Magasin des
Enfants. En aquesta revista es publicaven historietes morals i relats
amb els quals es pretenia inculcar als nens i les nenes lesperit cartesi
i fer-los sbdits de limperi de la ra. La imaginaci i la fantasia sem-
blaven quedar proscrites. Sota la influncia de les teories de Locke la
Beaumont va publicar un dels seus contes ms fams, La belle et la bte.
El propi ttol ja posa de manifest la importncia de la bellesa com un
valor mximament femen. Lautora tamb cau en la imatge tradicio-
nal de la dona: submisa a les ordres dun home. Primer del seu pare idesprs de la seva parella.
Aquesta recerca duna literatura especfica, amb la qual es pretenia
complaure tant com instruir el jovent, va provocar imitacions per
tamb va crear polmiques amb homes destacats com el pensador fran-
cs Jean-Jacques Rousseau (1712-1778), que el 1762 va publicar una
obra dextraordinria transcendncia per a la literatura infantil: mile.
Si Locke volia una educaci ms racional i liberal, Rousseau voliauna educaci totalment nova. miles el personatge que mostra les
teories de Rousseau, lalumne imaginari i perfecte en el qual es plas-
men les noves doctrines. El nen ha de recrrer totes les etapes que en
el seu desenvolupament ha recorregut la humanitat, i s per aix que
ha de comptar amb la millor mestra: lexperincia.
Al final daquesta obra, mile, ladult ideal, troba la dona que li
correspon, Sofia. Rousseau exposa aix les seves idees sobre la condi-
ci femenina, que ha de ser dbil i passiva, en contraposici a la de
lhome, fort i actiu. Segons la seva opini, leducaci de la dona ha
de fomentar lamabilitat i el coneixement de les tasques domstiques.
Mary Wollstonecraft (1759-1797), escriptora feminista anglesa, que
pertanyia al cercle dels radicals i contempornia de Rousseau, va re-
futar les concepcions educatives rousseaunianes en un llibre paradig-mtic, Vindicaci dels drets de la dona (1792), que constitueix un dels
textos fundacionals del feminisme.
Els filsofs i els pensadors de lpoca van comenar a considerar
que els nens i les nenes necessitaven la seva prpia literatura, amb
-
7/25/2019 Literatures 6
34/152
34
finalitats didctiques, s clar. Daquesta manera, el didactisme i la
tendncia moralitzant es van apropiar quasi per complet de la litera-
tura infantil i juvenil en les ltimes dcades del segle XVIII.
A la primeria del segle XIX, el romanticisme i el seu exalament de
lindividu van afavorir lauge de la fantasia. Nombrosos autors i auto-
res van cercar en la literatura popular la font dinspiraci i van rastre-
jar, als llocs ms remots dels pasos respectius, antigues llegendes que
van recuperar per als nens i nenes. Aix van sorgir al comenament
daquest segle grans escriptors i escriptores, que es convertirien amb
el pas dels anys en clssics de la literatura infanti l.Jakob Ludwig Karl Grimm (1785-1863) i Wilhelm Karl Grimm
(1786-1859) van escriure dos volums de contes titulats Kinder-und
Hausmrchen (Contes per a la infncia i la llar) (1812-1822) en els
quals surten personatges que es farien famosos arreu del mn. En
aquest recull trobem 61 personatges femenins amb poders sobrenatu-
rals en contraposici a 21 masculins. Si comparem els contes de Per-
rault amb els dels germans Grimm, trobem dos models dominants: elde la bella esperant el prncep encantador; aquest s el cas, entre dal-
tres, de La Bella Dormento La Blancaneus, nobles princeses comdem-
nades a dormir o al silenci, per ordre duna madrastra, un pare o una
fada bona. Mentre els homes lluiten per salvar-se o imposar el seu
poder com El petit Polzeto El sastre valent. Les dones manifesten poca
iniciativa, en els contes del germans Grimm, potser que saboquin de
vegades a perilloses aventures, per noms per salvar un sser estimat
i mai per conquerir algun avantatge com el poder o la posici social.
I el segon model: el de la Madrastra malvada, com si lnica mare
bona hagus de ser morta. Fins al segle XIX, el part era una de les
causes principals de mortalitat per a les dones. A ms a ms dinjust,
el tractament femen en els contes s ingrat, si tenim en compte que
les dones van desenvolupar un paper molt actiu en la seva transmissioral. Dorotea Wild (sogra de Wilhelm Grimm), i les germanes Jea-
nette i Amalie Harsenphlug, tamb part de la famlia, van aportar una
gran part dels relats que desprs serien modificats pels germans Grimm,
per raons religioses o comercials.
-
7/25/2019 Literatures 6
35/152
35
Hans Christian Andersen (1805-1875) no solament va ser influt
per Perrault i pels Grimm, sin tamb pels germans Orsted. Ander-
sen, a diferncia dels seus predecessors, es limita a agafar prestades les
idees dels contes populars, que li proporcionen un punt de partida per
posar en marxa la seva imaginaci. Ell no vol ser en cap moment mo-
ralitzant; encara que els seus contes porten un missatge, aquest s
imprecs i velat.
Els seus Eventyr i fartalte fr barns(Contes per als nens, 1835) van
gaudir dun xit impressionant, i no va deixar de publicar durant tota
la seva vida. En els contes dAndersen les dones ocupen un l loc prepon-derant: La petita venedora de llumins(1845), La histria duna mare(1848)
o Ditona(1836), fins al punt que en alguns no trobem la presncia mas-
culina. En La Petita Ondine(1835), els homes estan quasi absents. Fins i
tot el prncep, que hauria de ser un personatge important, manca dexis-
tncia autnoma. A ms a ms, Andersen inverteix els papers conven-
cionals dels personatges fent que sigui la protagonista qui salvi el noi.
Encara que s un gran aven per a lpoca, tot i aix, les protagonistesfemenines continuen mantenint lestereotip tradicional.
Lvida resposta dels nens i les nenes als mites i contes de fades va
fer suposar que les seves ments posseen una illimitada capacitat
dimaginaci i que podien passar sense cap dificultat de la real itat a
la fantasia. Es creia que els contes eren tils per educar els nens i les
nenes de totes les classes socials, i es va transformar en un model lite-
rari per a la cultura occidental, mentre es difuminaven els prejudicis
enfront de la fantasia.
En la segona meitat del segle XIX, el discurs socialitzador de la lite-
ratura infantil i juvenil va experimentar un fort canvi en el mn an-
glosax. George Mac Donald, Oscar Wilde i el nord-americ L. Frank
Baum van utilitzar el conte de fades com un espill radical per reflectir
el que els semblava fals en el discurs dominant sobre les maneres, elscostums i les normes de lpoca, fins a alterar lespecificitat del gnere.
Van impulsar aix la necessitat de modificar i reordenar les relacions
socials qestionant larbitrarietat de la norma autoritria. Van intro-
duir, per tant, la subversi del mn per lesperana. La seva intenci
-
7/25/2019 Literatures 6
36/152
36
va ser alliberar els nens i les nenes del perjudici que, segons la seva
opini, els causava el conte tradicional.
Per la suprema combinaci de fantasia i humor la va aportar
Charles Ludtwige Dogson (1832-1898), ms conegut pel seu pseud-
nim Lewis Carroll, enAlcia al pas de les meravelles(1865). Lautor en
un desesperat intent de crear una nova forma de gnere feric, segons
les seves prpies paraules, es va allunyar del model victori i va cons-
truir un relat on la fantasia s portada al lmit i actua de manera alli-
beradora: al contrari del que passava en els contes de fades tradicio-
nals, la imaginaci desenfrenada s un subtil vehicle per parodiardiversos aspectes de la realitat social i no est al servei dun propsit
moralitzador.
En la segona meitat del segle XIXes va consolidar la novella de viat-
ges i aventures on apareixen els grans conreadors daquest gnere. Ro-
bert Louis Stevenson (1850-1887) va escriure Lilla del tresor (1883),
Rudyard Kipling (1865-1936) va publicar El llibre de la selva (1894).
Tamb novelles de cincia-ficci: De la Terra a la Lluna (1865) de JulesVerne (1828-1905). I Mary Wollstonecraft Shelley (1797-1851) va pu-
blicar la seva magistral opera prima: Frankestein o el Modern Prometeu
(1818). Aquestes obres, malgrat que no anessin dirigides a cap pblic en
concret, van obtenir un ress molt destacat entre els lectors ms joves.
Daquesta manera, el segle XIX, que havia comenat amb una lite-
ratura infantil i juvenil bastida a partir dun mn mgic poblat de
follets, fades, fantasmes i bruixes, finalment va oferir als nens i les
nenes una literatura que es beneficiava de levoluci cientfica de
lpoca i fins i tot shi avanava.
El 1868, Louise May Alcott (1832-1881) va publicar Little Women.
El 1880, una mica abans de la mort de lautora, els seus editors en van
suprimir captols sencers per donar tot el protagonisme a les histries
amoroses i silenciar qualsevol indici de denncia social. En realitat,Donetes s menys edulcorada i ms morda. Simone de Beauvoir
(1908-1986) va confessar en Memries duna jove formal(1958) la seva
admiraci per la protagonista Jo, amb qui deia compartir el rebuig
de les tasques domstiques i lamor pels llibres.
-
7/25/2019 Literatures 6
37/152
37
Les bombolles de les faules en les quals el prncep sempre s virtus
i valent i la dona sempre bella i indefensa, van persist ir fins a larribada
de la Primera Guerra Mundial. Llavors, la realitat va transformar la
faula i les dones van sortir dels seus castells a treballar, a estudiar i a
conixer mn.
La concepci duna literatura dirigida especficament al pblic in-
fantil i juvenil esdev un fenomen caracterstic del segle XX. Les
transformacions socials que van comportar la industrialitzaci, un
model social nou que propugnava lescolaritzaci com a dret com i
laparici de corrents ideolgics i pedaggics nous, van fonamentarlinters per crear uns textos especfics a les necessitats i les possibili-
tats dels seus lectors.
En el perode que va des del comenament del segle fins a la Pri-
mera Guerra Mundial, diferents autors i autores van assolir la fama i
les seves obres una gran difusi. Destaquem la narradora sueca Selma
Lagerlff, premi Nobel de literatura, amb El Meravells Viatge de Nils
Holgersson a travs de Sucia (1906), i J. M. Barrie, amb Peter Pan iWendy, avui convertits en clssics de la literatura infantil i juvenil.
Un dels llibres ms interessants i potser menys coneguts s la
novella Anne de Green Gables (1908), de Lucy Montgomery (1874-
1942), considerada com una obra clssica de la literatura infantil i
juvenil canadenca. Lautora, mitjanant la protagonista femenina
Anne Shirley, fa una reivindicaci femenina en una poca en qu
abundaven els estereotips de nois en la literatura juvenil. De fet, el
feminisme de lescriptora es posa de manifest quan va dir en una
entrevista: No magrada ser igual als homes. Prefereixo mantenir la
meva superioritat.
La fi de la Primera Guerra Mundial obre nous camins a les escrip-
tores de literatura infantil i juvenil. En la revista anglesa Homees van
publicar, a partir del 1919, els primers contes del Guillem Brown, deRichmal Crompton (1890-1969). El 1924, la publicaci dels relats
dEnid Blyton van marcar lexpansi definitiva dels llibres infantils i
juvenils. Apareixen, amb un xit inesperat, els seus dos primers ttols:
The Enid Blyton Book of Fairies, seguit de The Zoo Book, comenament
-
7/25/2019 Literatures 6
38/152
38
duna trajectria de vora quaranta anys, en els quals lautora publicar
centenars de ttols.
Tot i que la fantasia i laventura continuaran sent gneres recur-
rents i populars, a la vegada que no dirigits exclusivament al pblic
juvenil Michael Ende, Antoine de Saint Exupry, J. R. R. Tolkien,
els canvis histrics i socials la Segona Guerra Mundial, la margi-
nalitat urbana, els conflictes racials provoquen el naixement dun
corrent de realisme crtic. Els gneres de la literatura adulta sn
readaptats i reinterpretats en clau infantil i juvenil. Aix, els joves
lectors aprenen a entendre el mn per si mateixos, alhora que agafencom a referent literari uns textos que, per la seva codificaci, els han
de preparar quan arribi el moment per introduir-se en altres lec-
tures ms exigents.
A Sucia es va produir, als anys trenta, una gran discussi sobre els
mtodes pedaggics. El 1945, Astrid Lindgren (1907-2002), va publi-
car Pippi Langstrumpf, una de les herones modernes de la literatura
infantil: la nena lliure, generosa i que mai no savorreix. Es va atrevira qestionar el raonament dels adults en una poca en qu els nens, i
sobretot les nenes, noms tenien lopci dobeir. Als anys setanta, el
moviment feminista va rescatar aquest personatge com a model. As-
trid Lindren va renovar la indstria de la literatura infantil i juvenil i
es va convertir en una escriptora volguda en tot el mn; va passar 25
anys donant suport i estimulant joves escriptores. En aquesta poca
van aparixer figures reconegudes de la literatura infantil i juvenil
escandinava, com ara Lennart Helsing, ke Holmberg, Gsta Knuts-
son o Tove Jansson (1914-2001), autora dels Mumins(1945). Aquesta
escriptora i artista plstica finesa va crear un mn parallel, mgic,
amable i sorprenent, habitat per Mumintroll i la seva famlia. Jansson
va fer una aportaci nova i auda al folklore nrdic: si fins llavors el
trol era un personatge temible, destarotat i ximple, amb aquestesnovelles van comenar a identificar-se amb ssers que resulten com-
movedors i nobles. Els seus famosos Mumins, sense venir dels pasos
centrals ni de la multitudinria comunitat angloparlant, van aconseguir
enderrocar les fronteres escandinaves i el mateix mn dels llibres.
-
7/25/2019 Literatures 6
39/152
39
A partir dels anys setanta, els canvis poltics van modificar la so-
cietat, el concepte de famlia es va ampliar a models nous: mares
solteres, pares separats o absents, homes amb fills, etc. Alguns autors
i autores van optar per mostrar en els seus llibres aquesta realitat.
Aquesta tendncia pot observar-se en alguns escriptors i escriptores,
com la nord-americana Beverly Cleary (1916), qui va triar loptimis-
me com a tel de fons en famlies amb dificultats en Ramona i el seu
pare (1975). Betsy Byars (1928) escriu Les preguntes de Bingo Brown
(1988), on es mostra el conflicte intern dun noi en ple creixement i
en procs de maduraci. Katherine Paterson (1932) mostra la vidamoderna duna famlia que rebutja viure a la gran ciutat i sinstalla al
camp en Un pont cap a Terabithia(1977).
A Europa, els autors i les autores no es van sentir obligats a brindar
sortides morals als seus lectors. La sueca Maria Gripe (1932) va consa-
grar una trilogia dedicada a Elvis Karlsson(1972), un nen anomenat
aix en homenatge a Elvis Presley. Elvis s incomprs pels seus pares,
i la soledat i la indiferncia que envolten la seva vida s una crtica delautoritat paterna i les seves responsabilitats.
De la tradici irnica i burleta anglesa prov Roald Dahl (1916-
1990). Les bruixes(1983) o Matilda(1988) s una de les seves ltimes
obres. Una caracterstica daquesta petita herona s el seu fort sentit
de la justcia i del deure de protegir els ms dbils. Aquest autor, sem-
pre transgressor, es mostra irreverent fins i tot en all que s conside-
rat ms sagrat en el camp de la literatura infantil i juvenil, els contes
de fades. Sota la ploma de Dahl, les protagonistes femenines dels con-
tes es rebellen: la Ventafocs planta el prncep blau i es casa amb un
venedor de melmelada; la Caputxeta usa revlver, mata el l lop ferotge
i es fa un abric amb la seva pell, i el que s encara pitjor, un dels tres
porquets li demana ajuda i no noms mata aquest segon llop sin que
surt del bosc amb un malet de pell de porc. Roald Dahl diu: Quanes tracta descriure literatura clssica infantil, les dones passen la m
per la cara als homes. Si sn bones quan es tracta descriure novella,
encara ho sn ms quan shan descriure histries de misteri, per all
on sn ms bones s en els l libres per a infants...
-
7/25/2019 Literatures 6
40/152
40
En el gran mosaic de tendncies de la literatura infantil i juvenil,
tamb hi ha escriptores que shan apropat al realisme, als problemes
dels adolescents, com Judy Blume enAre You There God? Its Me, Mar-
gareti en Then Again, Maybe I Wont(1970), Susan E. Hinton en TheOutsiders(1967) i Rumble Fish (1975), novelles portades al cine amb
gran xit per Francis Ford Coppola el 1983. Tot i aix, en alguns es-
tats dels Estats Units estan prohibides les obres daquesta autora. Els
editors de Susan E. Hinton la van animar a util itzar noms les inicials
del seu nom, pensant que en semblar mascul, els joves triarien els
seus llibres, especialment si aquests tractaven daventures o esports.Una altra autora per considerar s Christine Nstlinger (1936), amb
moltes obres en el seu haver, entre les quals destaca Konrad o el nen que
va sortir duna llauna de conserves(1977). Nstlinger s una dels mxims
exponents de lanomenat realisme crtic, que a travs de lhumor i la
fantasia tracta de denunciar les injustcies socials del mn que ens
envolta.
Pionera en una literatura infantil alternativa, Adela Turin va fun-dar el 1972 a Mil leditorial Dalla parte delle bambine, que proposa
uns models de situacions, relacions i rols distints dels que imperen en
la literatura infantil a ls. Els seus personatges femenins sorprenen
perqu no esperen ser salvats pels masculins. s ms, sn noies actives,
enginyoses i valentes. Entre els ttols publicats trobemArtur i Clemen-
tina, de la qual s coautora la mateixa Turin i Nella Bosnia. Clemen-
tina s lantpoda de la Ventafocs, de la Bella Dorment. Representa la
superaci de les actituds i dels rols poc alliberadors i tolerants.
A la primeria del segle XXI, el mercat infantil i juvenil s un dels
ms dinmics del mn editorial. Les lectures escolars deixen pas als
llibres doci, principalment a les sries. Lexemple ms destacable,
lobra de lescriptora escocesa J. K. Rowling (1965), autora de la srie
de Harry Potter. Ella tamb va evitar signar com a Joanne Elizabeth,perqu un neutre com J. K. Rowlings esquivaria els prejudicis contra
la literatura fantstica femenina que encara existeixen. Des de la pu-
blicaci del seu primer ttol Harry Potter i la pedra filosofal(1997), sn
set els ll ibres que componen la srie on es narren les aventures daquest
-
7/25/2019 Literatures 6
41/152
41
fams jove mag. Aquesta obra sha convertit en un best-seller. Tot i
lequilibri entre homes i dones, els personatges de Harry Potter, se-
gueixen els estereotips sexuals bsics, i es poden diferenciar les carac-
terstiques psicosocials de cadascun dells segons el seu sexe. Els nois
continuen tenint un paper fonamental i els seus valor, lleialtat, astcia,
inclinaci a laventura, fan que el lector sidentifiqui amb un dells.
Daltra banda, les noies (i personatges femenins en general), acom-
pleixen rols de summa importncia, per continuen associades amb
debilitat, emotivitat, i amb un nou estereotip, el dalumnes aplicades
i una mica setcincies. s impossible al lar-se del mn en escriure unanovella, per s important ser conscient de limpacte que pot causar
el que sescriu en la societat, encara que s evident que J. K. Rowling
no podria ni imaginar lxit que assoliria la seva obra i com ajudaria
a fomentar la lectura entre milions de nois i noies de tot el mn.
Hem fet un tast de la histria de la literatura infanti l i juvenil, ara
ens aturarem una mica a casa nostra. Als Pasos Catalans la literatura
infantil i juvenil ha seguit les tendncies de la resta del mn, han estatnombrosos els autors i les autores que han conreat aquest gnere. Per
a Victoria Fernndez, directora de la revista CLIJ, la literatura infan-
til i juvenil catalana viu una situaci dun cert estancament, desprs
de la gran renovaci que es va viure entre els anys seixanta i vuitanta,
grcies a una encertada poltica de traduccions i a lxit dautors com
ara Josep Vallverd (Rovell), Sebasti Sorribas (El zoo den Pitus), Joa-
quim Carb (La casa sota la sorra), Emili Teixidor (Cor de roure), Joles
Sennell (La guia fantstica), Miquel Desclot (Bestiolari de la Clara) o
Jordi Sierra i Fabra (El temps de loblit), entre daltres.
Per que tots aquests noms dhomes no ens porten a engany, per-
qu al nostre pas s llarga la llista dautores que es dediquen a la lite-
ratura infantil i juvenil, com Maria Llusa Amors, Merc Arnega,
Monserrat Beltran, Maria ngels Boguny, Teresa Broseta, MercCanela, Montserrat Canela, Maite Carranza, Antnia Carr-Pons,
Rosa Maria Colom, Flavia Company, Merc Company, Teresa Du-
ran, Maria Enrich, Montse Galcia, Dolors Garcia Cornell, ngels
Gardella, Empar de Lanuza, Gemma Lienas, Glria Llobet, Gemma
-
7/25/2019 Literatures 6
42/152
42
Lluch, Elena OCallaghan, Anna Manso, Hermnia Mas, Marta Mo-
las, Anna Maria Muntaner, Eva Piquer, Nria Pradas, Maria Carme
Roca, Marina Rubio, Care Santos, Mriam Serr, Eva Santana, Anna
Tortajada, Anna Vila, M. Dolors Pellicer, Pepa Guardiola, M. Jess
Bolta, Rosa Serrano, Isabel Marn, Eullia Canal, Gemma Sales, Lola
Casas o Adela Ruiz, entre daltres.
De totes elles destacarem dues escriptores a tall dexemple pel res-
s que han tingut les seves obres amb protagonistes femenines, no
solament al nostre pas sin ms enll de les fronteres.
Maite Carranza (Barcelona, 1958), que ha encertat amb el gnerede moda, la literatura fantstica. Amb el nom de La guerra de les bruixes
(Edeb 2006-2007) sagrupen El clan de la lloba, El desert de gel i La
maledicci dOdi, trilogia traduda a una dotzena de llenges. Segons
paraules de la mateixa autora, s una histria diniciaci i una hist-
ria de dones svies que, per mitj de la tradici oral, transmeten els
seus coneixements i poders. I potser s aix el que volia reivindicar:
les dones que van viure perseguides i van ser considerades perillosesperqu dominaven aspectes de la natura com curar, el poder de les
herbes, les pedres, els animals.
I Roser Capdevila (Barcelona, 1939), la mare de Les tres bessones. El
1983, inspirant-se en les seves filles va crear uns personatges que shan
convertit en un clssic de la literatura, lAnna, la Teresa i lHelena, les
conegudes i estimades tres bessones, sn entremaliades, divertides,
imaginatives, alhora que decidides, actives i sensibles. Sn nenes molt
reals, del nostre temps, contempornies de tota una generaci din-
fants. Els l libres han estat traduts a 35 llenges i la srie de dibuixos
animats es pot veure en 158 pasos. Si els primers llibres de seguida
van ser traduts a molts idiomes, amb el salt del paper a la pantal la sen
va multiplicar lxit.
Sembla que les coses han canviat molt des dels inicis de la literaturainfantil i juvenil i que ara al segle XXIla major part daquest gnere
sescriu amb ploma de dona per, tal com ens adverteix Adela Turin,
cal que les persones que editen, escriuen i illustren spiguen que per
al futur de les nenes s important poder reconixer-se en personatges
-
7/25/2019 Literatures 6
43/152
43
positius, i que s important per al futur dels nens que deixin diden-
tificar les dones i les nenes amb la ignorncia, la frivolitat, la maligni-
tat i la ximpleria. s curis que, tot i el potencial dinventiva i de
fantasia que contenen els contes, qui els escriuen es resisteixin a in-
ventar situacions digualtat, i fins i tot, reneguin dels avenos ja rea-
litzats i saferrin a situacions cada vegada menys representatives.
Bibliografia
A, Hans Christian: Den fula Ankungen (introducci de Per
Olof Enquist). Lund: Ed. Boxa, 1984.
B: Hermanos Grimm: viejos ritos, nuevos valores, dins Babar,
revista de literatura infantil i juvenil(revistababar.com), abril 2005.
B, Catherine i M, Jane (ed.): The feminist reader. Londres:
MacMillan Education, 1989.
C, Graciela Beatriz: Mujercitas eran las de antes? (El sexismo en loslibros para chicos). Buenos Aires: Libros del Quirquincho, 1992.
C B, J.: La literatura infantil en la construccin de la
conciencia del nio dins la srie Literatura infantil y juvenil. Crtica
e Investigacin. Alacant: Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes,
2003
C, Beverly Lyon (ed. lit.); H, Margaret Randolph: Girls,
boys, books, toys, gender in childrens literature and culture edited by Be-
verly Lyon Clark and Margaret R. Higonnet. Baltimore: Johns Hop-
kins University Press, 1999.
C, Bernice i G, Lee: Literature and the Child, 3a ed. Flo-
rida: Harcout Brace & Company, 1994.
D, Roald:Histries imprevistes de Roald Dahl. Barcelona: Laertes,
Els Llibres de Glauco, 1988 (LArc, 37), ps. 14-15.DD. AA.: La littrature denfance et de jeunesse en Europa: panorama histo-
rique. Pars: Hachette Jeunesse, 1981.
DD. AA.: Las mujeres protagonistas de los cuentos, dins Cuadernos
de literatura infantil y juvenil, 156, gener 2003, ps. 44-48.
-
7/25/2019 Literatures 6
44/152
44
E, Mary (ed.): Feminist literary theory. A reader. Cambridge:
Blackwell Publishers, 1986.
E, Marina Alga: En torno a la literatura infantil. LHavana:
Ed. Unin de Escritores y Artistas de Cuba, 1975.
F, Victoria: Relevo para la infancia, dins El Pas, 6-X-2007.
G, Heidi: bloc Letrasminsculas.com
H, Peter: Criticism, Theory and Childrens Literature. Oxford: Basil
Blackwell Ltd., 1991.
L, Alison: Not in Front of the Grown-Ups: Subversive Childrens Lite-
rature. Gran Bretanya: Bloomsbury Publishing Ltd., 1990.M E, Cristina: Relaciones entre heronas y brujas. Relatos
infantiles y juveniles en la literatura y el cine. Centro de documentacin de
mujeres. Centro de documentacin digital (cdd.emakumeak.org).
P, Lissa: Enigma Variations: What Feminist Theory Knows about
Childrens Literature, dins Signal, 53, 1987, ps. 186-201.
P M, M.: Una herona romntica: Anne de Green Gables,
dins Cuatrogatos, revista de literatura infantil,7, juliol-setembre 2001(cuatrogatos.org).
P O, Sylvia: La figura femenina en los cuentos
infantiles, dins El Mangrullo, boletn dedicado a la literatura infantil y
juvenil. 55, 56, 57, febrer, mar i abril 2005 (usuarios.sion.com/
mangrullo).
R D, M. C: Las hadas modernas en el cuento
clsico francs escrito pormujeres: personaje o autor?, dinsThl-
me: Revista complutense de estudios franceses, 16, 2001, ps. 95-110.
S G, M. Soledad: Lecturas contra la exclusin: textos no se-
xistas en el aula de ingls. Madrid: Ed. Instituto de Investigaciones
feministas, Universidad Complutense de Madrid, 2002.
S, Lucie-Anne: Los silencios de Yocasta: Ensayo sobre el incons-
ciente femenino. Mxic: Siglo Veintiuno editores, 2006.T, Margaret: The Candy Man. Why children love Roald Dahls
stories and many adults dont. The New Yorker, 10-VII-2005.
Z, Jack: Saga och samhlle. Bromma: Ed. Mannerheim & Manner-
heim, 1984.
-
7/25/2019 Literatures 6
45/152
45
3.TRADUCTORES:
DE LES DISCULPES A LES AFIRMACIONS
M BUniversitat Autnoma de Barcelona
P GUniversitat de Vic
Qualsevol traductor, afirma Goethe,shauria de tenir per un corredor mercantilen el gran trfic intellectual del mn i hau-ria de considerar el seu negoci la promocidel bescanvi de creacions dopini. Malgratel que diu la gent de la imperfecci de la
traducci, s i ser sempre un dels oficis msimportants i dignes del comer de la raahumana.
(A, citat a Stark, 1993: 40).
En el prleg de la traducci de Leopold Ranke, The ecclesiastical andpolitical history of the popes of Rome during the sixteenth and seventeenth
centuries (1840), Sarah Austin, amagada rere les paraules de Goethe,
trenca el silenci de molts anys dofici invisible. A ms demfasitzar-ne la
importncia, especula sobre el paper de lintrpret i la dilogia entre
la traducci literal i la traducci lliure. Coneixedora de les teories
angleses i germniques del moment, introdueix un factor innovador en
els prefacis tot compendiant les reflexions sobre la traducci dautors
com Novalis, Johnson, Goethe i Dryden. Les cometes li permetenprendre posici i exposar les seves idees sobre la professi lliurement.
En els darrers vint anys l inters pels estudis de traducci i la rela-
ci amb el gnere ha propiciat una recerca fecunda. En aquesta crul la
se situa la recuperaci de traductores, amb els textos introductoris,
-
7/25/2019 Literatures 6
46/152
46
articles, memries i correspondncia personal en qu posen de mani-
fest reflexions sobre el procs traductor. Amb disculpes i justifica-
cions, curosament disfressades amb la veu daltri, al llarg dels segles
, i les traductores entren de puntetes en lesfera dels
discursos de lautoria del text. Els testimonis de diversos pasos, com
ara Frana, el Regne Unit, Alemanya i els Estats Units, posen de ma-
nifest que la teoria de la traducci en femen no es comena a escriu-
re al segle , sin que sinicia amb la incursi reservada (alguna
vegada, no tant) dun seguit de traductores en el marc duna prctica
continuada al llarg de la histria.
I
A Gender in translation(1996), un dels escrits ms rellevants de la
crtica traductolgica que aborda la tasca de les traductores del passat
i del present, Sherry Simon constata que langlesa Margaret Tyler, acavall dels segles i , s una de les ms destacades de tots els
temps per tres raons, pel cap baix. En primer lloc, la seva traducci
ms coneguda no s dun text religis, com ho eren