literatura medieval. poesia trobadoresca
DESCRIPTION
Introducció a la literatura medieval catalana, inicis de la lírica medieval: la poesia dels trobadorsTRANSCRIPT
ÈPOCA MEDIEVAL
Any 476:
• Caiguda de l’Imperi Romà d’Occident
Any 1453
• Caiguda de Constantinoble (l’Imperi Romà d’Orient)
ÈPOCA MEDIEVAL
Alta Edat Mitjana: s.X,XI i XII (art romànic)
Baixa Edat Mitjana: XIII, XIV i XV (art gòtic)
Àmbit lingüístic
Dominació romana: segles IaC al VdC: -substitució lingúística
-llatí vulgar i llatí culte
Caiguda de l’Imperi Romà: s.VdC-fragmentació i dialectització
-concili de Tours 813: s’aconsella de predicar en llengua vulgar
-segles IX i X ja podem parlar de llengües romàniques
-segles XII i XIII primeres mostres escrites de llengües romàniques
-Forum Iudicum i les Homilies d’Organyà s.XII, primers textos escrits en català
ÈPOCA MEDIEVALÀmbit polític, econòmic i social: fragmentació, inseguretat, feudalisme
Àmbit cultural: monestirs
Àmbit religiós: l’església és la institució més poderosa
Àmbit lingüístic: llatí, llengua de cultura i de les institucions. Naixement de les llengües vulgars.
Literatura medieval europeas.IX al s.XV
• Oral/escrita
• Popular/culta
• Llengües vulgars/llatí
• Religiosa/profana
GÈNERES LITERARISHeretats de la tradició grecollatina, però trenquen amb la temàtica i els models.Reflecteixen la societat de l’època
ÈPICA (cançons de gesta)LÍRICA (poesia trobadoresca)NARRATIVA (roman cortès, novel.la cavalleresca)
La poesia trobadoresca
• És una poesia lírica• És una poesia culta, d’autor conegut• La composa el trobador i la interpreta el
joglar• Està escrita en una llengua vulgar,l’occità• S’adreça a un públic cortesà
• Neix a les refinades corts occitanes i es desenvolupa entre els segles XII i XIII
La terra dels trobadors: Occitània
La societat feudal s.IX al s.XIII
• Classes privilegiades:Manaven i no treballavenNobles i clergat
• Classes no privilegiades:
Treballaven i obeïenSoldats, pagesos i serfs
Vassallatge: lligam jeràrquic per mitjà d’un jurament de fidelitat
E x è r c i t d e c a v a l l e r s
C a s t i à 1
E x è r c i t d e c a v a l l e r s
C a s t i à 2
E x è r c i t d e c a v a l l e r s
C a s t i à 3
F e u d a t a r i 1v e s c o m t e / b a r ó
F e u d a t a r i 2v e s c o m t e / b a r ó
F e u d a t a r i 3v e s c o m t e / b a r ó
S e n y o r f e u d a lP r o p i e t a r i d e d i v e r s o s c a s t e l l s
c o m t e
El ritual del vassallatge, manifestació externa que donava solemnitat i eficàcia a la dependència del vassall envers el
seu senyor
• L’homenatge: el vassall es presenta davant el senyor
• L’encomana de mans• El bes mutu• El jurament de fidelitat
La cultura cortesanaLes corts feudals d’Europa Occidental
desenvolupen una cultura pròpia
• Cavaller:• Valent• Generós• Gentil
• Lleial• Elegant• Culte• Enamorat d’una dama
• Dama:• Centre de les atencions
del cavaller• Centre de la poesia
trobadoresca• És casada• És altiva i poderosa
Els trobadors
• Apareixen entre els segles XII i XIII a Occitània, però també n’hi ha d’italians, francesos i catalans.
• Componen el text amb una rígida tècnica mètrica i la música, per tant, tenen una elevada formació literària i musical.
• Són d’origen noble (entre els trobadors hi ha, fins i tot, reis)
Els joglars
• Interpreten a la cort les composicions dels trobadors.
• Alguns es professionalitzen de tal manera que es converteixen en autors de les seves pròpies composicions.
• Poden viure del seu ofici• Alguns dels joglars convertits en trobadors:
Bernat de Ventadorn, Giraut de Bornelh i Arnaut Daniel
Els gèneres de la poesia trobadoresca
• La cançó: expressa el sentiment amorós segons els paràmetres de l’amor cortès, inicia una nova manera de tractar les relacions amoroses.
• El sirventès: poesia al servei de les lluites polítiques i socials.
• Alba: separació dels amants quan arriba el dia.• Pastorel.la: diàleg entre el trobador i una pastora.
• Tensó: combat poètic entre trobadors.• Plany: expressió del dolor per la mort d’una persona
La cançó/L’amor cortès/La fin’amors (l’amor fidel)
• Cortès, cortesia: és la conducta de l’individu que viu a la cort i per aquest motiu és un model d’educació, refinament i espiritualitat.
• Cant d’exaltació amorosa, a la bellesa i a la dignitat d’una dama.
• L’amor cortès(fin’amors): .senyor-fidelitat-vassall .dama-fidelitat-trobador. Trobador: manifesta el seu amor més profund, demana a la
dama que l’accepti com a vassall i es digni a correspondre-li.
. Dama: senyora casada, altiva, es fa pregar. El trobador l’anomena a través d’un senyal perquè el marit no ho sàpiga, ja que és un amor adúlter.
El sirventès
• Quan un noble volia difondre una imatge negativa d’un enemic, redactava un poema i, aprofitant la música d’una cançó coneguda, el feia cantar per castells i places.
• Un dels sirventesos més coneguts és el de Guillem de Berguedà contra el noble Ponç de Mataplana
Trobadors catalans
• Es conserven 2.500 composicions i el nom d’uns 350 autors. Cançoners (XIV-XV)
• Abunden els autors de procedència elevada (Ricard Cor de Lleó, Guillem de Berguedà) també existeixen casos de trobadors d’orígens humils (Marcabrú, Cerverí de Girona)
• Trobadors catalans: Alfons el Cast, Berenguer de Palol, Guillem de Cabestany, Guillem de Berguedà, Ramon Vidal de Besalú, etc.