redacció: 93 458 87 80 - continguts@comunicacio21.com | anuncia’t: 619 13 66 88 - publicitat@comunicacio21.com | administració: facturacio@comunicacio21.com

baix llobregat linianord.cat · Juliol 2015 · Núm. 26 · Difusió controlada per OJD-PGD: 10.025 exemplars mensuals

Agenda Nacional pàg 4El sobiranisme acorda unallista unitària i afronta el 27-Samb la il·lusió renovada

Política pàgs 6, 9, 10, 11 i 12Gairebé tots els municipis del Baix Nord ja tenen nou cartipàs

Abrera pàg 11L’ERO de General Cableafectarà 89 treballadorsde la planta del municipi

Collbató pàg 12El Casal de Cultura celebrael seu primer aniversari

Comerç pàg 13Les botigues d’Esparregueras’impliquen amb la llengua

Martorell pàg 14Núria Marquès guanyaquatre medalles almundial de natació

La meitat dels aturats del BaixNord no reben cap prestació

Un informe del Consell Comarcal alerta també de l’augment de les execucions hipotecàries a tota la comarca pàg 3

pàg 6

Escenari privilegiatMartorell gaudeix del Festival PAS-Pont de les Arts

línianord

Foto: Carles Porta

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88| 2 línianord.cat Juliol 2015

3 | línianord.catJuliol 2015En Portada

Les xifres macroeconòmiquesdels darrers mesos indiquen quela situació econòmica generaltendeix cap a una millora. No obs-tant això, el dia a dia a nivell decarrer no lliga, de vegades, ambels imputs optimistes que arribendes de dalt. Un exemple és que alBaix Llobregat, durant l’any pas-sat, es van resoldre cada dia demitjana quatre execucions hipo-tecàries –1.267 en total–, o que el44% dels aturats a la comarca novan rebre cap tipus prestació.

Aquestes són algunes de lesdades de l’Informe del Seguimentde la Crisi 2014, publicat fa pocsdies pel Consell Comarcal.Aquest informe analitza els efec-

tes de la crisi durant l’any passata la comarca a través de l’activi-tat judicial i indicadors socioe-conòmics com ara la taxa d’aturo les prestacions per desocupa-ció, entre altres.

Sobre la qüestió de l’habitat-ge, no s’ha de confondre ‘execu-ció hipotecària’ –tot i que se solfer per facilitar-ne la comprensió–amb ‘desnonament’, ja que aquestsegon procediment s’inicia quanhi ha un impagament d’un con-tracte d’arrendament o lloguer,mentre que el primer és un pro-cés que afecta un deutor que nopaga una hipoteca.

Segons l’informe, el Baix “ésla comarca catalana que ha re-gistrat un augment més gran deles execucions hipotecàries en elsdarrers dos anys”. Només durantl’any passat –considerat “l’any dela recuperació” per alguns– el

Baix Llobregat va registrar un in-crement del 14% de les execu-cions hipotecàries, les quals vanafectar 1,6 de cada 1.000 habi-tants, un índex d’incidència en lapoblació superior al de la mitja-na catalana –que és de l’1,3–.

ATURATS SENSE COBERTURAL’altra dada preocupant és que el43,8% de les persones apuntadesa l’atur a la comarca no van rebrecap prestació per desocupació.Aquesta xifra és superior a la delBarcelonès, que és del 42,2%.

Si s’analitzen aquestes xifresdetalladament, Begues és el mu-nicipi del Baix on el percentatgede població desocupada sensecap tipus de cobertura va ser mésbaix –inferior al 35%–. A la res-ta de municipis, aquest percen-tatge va oscil·lar majoritària-ment entre el 40 i 45%.

» Un informe del Consell Comarcal indica que l’any passat hi va haver quatre execucions hipotecàries al dia al Baix Llobregat, mentre que el 44% dels seus aturats no van rebre cap cobertura per desocupació

SOCIETAT4L’informe del Con-sell Comarcal per als municipisdel Baix Nord és demolidor. Se-gons les seves dades, gairebé lameitat dels aturats dels munici-pis del nord de la comarca no re-ben cap prestació.

En concret, destaquen leslocalitats de Martorell, Sant An-dreu, Olesa i Esparreguera, quetenen més del 45% dels seusaturats sense cap tipus de co-bertura per desocupació. Aques-ta xifra és un pèl inferior a SantEsteve, Abrera i Castellví de Ro-sanes, on bascula entre el 40 i el45%. La nota discordant l’ofereixCollbató, on els aturats que no re-

ben cap prestació suposen entreel 35 i el 40% del total.

Amb tot, Martorell és la se-gona ciutat de tota la comarcaamb una taxa d’atur mésalta –15,9%–, només superadaper Sant Vicenç dels Horts –onarriba al 17,7%–, i la primera delBaix Nord –seguida per Espa-rreguera, amb el 15,7%–.

Pel que fa a les execucions hi-potecàries, al partit judicial deMartorell –que inclou tots els po-bles del Baix Nord– n’hi va ha-ver 181 l’any passat, les quals vanafectar 1,4 persones per cadamiler d’habitants, per sota de lamitjana de la comarca –1,6–.

La meitat dels aturats del BaixNord no reben cap prestació

L’any de la recuperació?L’habitatge i l’atur, dos dels principals problemes segons l’informe del Consell Comarcal. Fotos: Arxiu

F. Javier RodríguezBAIX LLOBREGAT

| 4 línianord.cat Juliol 2015 Agenda Nacional

Després d’algunes setmanes on semblavaque l’independentisme era incapaç de de-cidir com es presentaria el 27-S, els esde-veniments van fer un gir de 180 graus la set-mana passada. Tres dies d’alta intensitat po-lítica van servir perquè l’independentismeconfigurés la seva candidatura per a les elec-cions de setembre. Aquí cal deixar de ban-da la CUP, que des d’un primer momentse’n va desmarcar.

La llista l’encapçalarà l’ex polític iexeurodiputat d’ICV-EUiA Raül Romevai tindrà l’expresidenta de l’ANC, Carme For-cadell, com a número dos i la ja expresi-denta d’Òmnium, Muriel Casals, en la ter-cera posició. Després d’aquestes tres figu-res de la societat civil, tot i que en el cas deRomeva també parlem d’un polític, apareixla figura de l’actual president de la Gene-ralitat, Artur Mas, i del líder d’ERC, OriolJunqueras, que aniran en el quart i cinquèlloc, respectivament. La llista la tancarà, talcom es va conèixer ahir, l’actual entrena-dor del Bayern Munic, Josep Guardiola.

DESCONNEXIÓ LEGALA l’hora del tancament d’aquesta edició, elque es coneixia de la llista és el següent. Enels llocs reservats per als polítics, la pro-

porció serà d’un 60% per a CDC i d’un 40%per a ERC, mentre que hi haurà fórmulesper incloure representants de Demòcratesde Catalunya i de Moviment d’Esquerres.

La proposta pactada també estableixque Mas serà el president de la Generali-tat en cas que la llista obtingui una majo-ria parlamentària i que una vicepresidèn-cia sigui per a ERC, que seria ocupada pre-visiblement per Junqueras. L’acord tam-bé contempla que hi hagi un repartimentdels consellers del 60% per a CDC i del 40%per a ERC, mentre que la presidència delParlament seria per als republicans. Totaixò vindria després de les eleccions, perles quals s’ha pactat concórrer amb bonapart del programa electoral que CDC,ERC i les entitats van pactar el 30 de març.

Una altra de les línies estratègiques ques’haurien pactat és la possibilitat d’escur-çar a sis o vuit mesos el termini per decla-rar formalment la independència. Du-rant aquest període es duria a terme la des-connexió legal, tot i que aquest punt encarano ha acabat de quedar del tot clar.

A partir d’ara, el repte de la candidatu-ra serà treballar per rebre un suport majo-ritari i aconseguir que, en els poc més de dosmesos que falten per al 27-S, l’indepen-dentisme recuperi embranzida i aconse-gueixi penetrar on històricament no ho hafet. Caldrà explicar els avantatges d’una Ca-talunya independent i aclarir dubtes, algunsdels quals repassem en aquesta pàgina.

» CDC, ERC i les entitats pacten una llista per a les eleccions del 27-S, que estarà liderada per Raül Romeva

Albert RibasBARCELONA

10 preguntes amb resposta

ESTRUCTURESQUINS INSTRUMENTSD’ESTAT NECESSITARIACATALUNYA?Qualsevol Estat necessi-ta, per poder funcionar,

una sèrie d’estructures que el fan via-ble. Moltes d’elles ja existeixen, com lesforces de seguretat. La més prioritàriaés l’agència tributària, que hauria degestionar els impostos catalans. Pel quefa al model d’Estat, una República ésl’opció més compartida.

IMPOSTOSCOM FUNCIONARIA LA HISENDA PRÒPIA DE L’ESTAT CATALÀ?Catalunya ja disposa ac-tualment de l’AgènciaTributària de Catalunya

(ATC), que s’encarrega de gestionar elsimpostos que són competència de laGeneralitat. Per tant, l’estructura jaexisteix i només s’hauria d’assumir lagestió dels impostos que ara adminis-tra l’Estat espanyol, com l’IVA o l’IRPF.

ESPANYAQUINA RELACIÓ TINDRIEN CATALUNYA I ESPANYA?El nou Estat català man-tindria una relació veïnal

amb Espanya, com la que té ara Es-panya amb França o Portugal. Seriauna relació d’igualtat, de tu a tu. Comque Catalunya formaria part de l’espaiSchengen si continués a la Unió Euro-pea, no hi hauria cap mena de fronte-ra entre els dos estats.

UNIÓ EUROPEAEL NOU ESTAT CATALÀQUEDARIA FORA DE LAUNIÓ EUROPEA?La UE no disposa de capnorma específica que re-

guli la secessió interna, per la qual cosala permanència de Catalunya dins laUnió dependria d’una decisió essen-cialment política dels caps d’Estat i deGovern dels països membres. Per altrabanda, sortir de la UE no implica ha-ver d’abandonar l’euro.

EMPRESESQUÈ PASSARIA AMB LESMULTINACIONALS QUEHI HA A CATALUNYA?Si el nou Estat garantísla seguretat jurídica de

les empreses, una fiscalitat competiti-va i unes infraestructures de primer ni-vell, les multinacionals no tindriencap raó per marxar de Catalunya. Caltenir en compte que Barcelona està con-siderada una de les ciutats europeesmés atractiva per als negocis.

PENSIONSLES PENSIONS I LES PRESTACIONS D’ATURESTARIEN GARANTIDES?Segons els càlculs de laconselleria d’Economia,un Estat català indepen-

dent podria fer front perfectament a lespensions i a les prestacions d’atur. Ac-tualment, Catalunya aporta al voltantd’un 19% de les cotitzacions socials del’Estat espanyol i només rep, en con-trapartida, el 17% de les prestacions.

IMMIGRACIÓQUÈ PASSARIA AMB LESPERSONES QUE JA TENENDOBLE NACIONALITAT?Hi ha molts ciutadansestrangers que, al capd’un temps de residèn-

cia, han aconseguit la doble nacionali-tat: l’espanyola i la del seu país d’ori-gen. En un Estat català, la triple na-cionalitat seria possible jurídicamentsempre que les noves lleis i els tractatsentre estats ho permetessin.

LLENGUAEN QUINA SITUACIÓQUEDARIA EL CASTELLÀEN EL NOU ESTAT?En una Catalunya inde-pendent, el català pas-

saria a ser llengua d’Estat a tots els efec-tes i esdevindria la llengua comuna enl’espai públic. Pel que fa al castellà, i te-nint en compte que és la primera llen-gua de molts catalans, hauria de tenirun estatus de reconeixement especiala l’Estat català.

DOCUMENTSEL CARNET DE CONDUIRI ALTRES DOCUMENTSSEGUIRIEN SENT VÀLIDS?Després de la constituciódel nou Estat, s’haurien

de seguir aplicant les lleis espanyolesen certs àmbits per facilitar la transi-ció cap a la legislació pròpia. Per tant,tots els documents continuarien sentvàlids. De fet, ja s’està implantant elcarnet de conduir europeu, que facili-taria molt les coses.

BARÇAEN QUINA LLIGA JUGARIEN EL BARÇAI L’ESPANYOL?Jurídicament, les lliguessón creades per associa-

cions privades. Per tant, els dos equipscatalans podrien seguir jugant a laLliga de Futbol Professional (LFP) es-panyola sense cap impediment legal. Enaquest sentit, també podrien jugar aqualsevol altra lliga europea si ho vol-guessin i fossin acceptats.

Ara (sí que) és l’hora

REDACCIÓ4Qui no formarà part de la llis-ta independentista encapçalada per Ro-meva és la CUP. El partit de l’esquerra in-dependentista va deixar clar des d’unprimer moment que la seva aposta era unallista sense polítics i que es desmarcaria detot el que no fos aquesta opció.

En una entrevista a RAC1, el diputatde la CUP, Quim Arrufat, es va mostrarcrític amb l’acord entre CDC, ERC i les en-titats sobiranistes i va considerar que estracta del “projecte” que Mas va presen-tar en la seva conferència del 25 de no-vembre. Arrufat va afegir que s’han “per-dut” nou mesos del procés i va apuntarque ara els contraris a la independència

podran articular el seu discurs al voltantde “Mas, el seu lideratge i les seves polí-tiques”. Tot i això, el diputat cupaire es vamostrar disposat a pactar un punt al pro-grama electoral que permeti “visualitzar”les candidatures independentistes per talque el 27-S sigui plebiscitari.

Les crítiques de la CUP al pacte tam-bé van arribar en boca de David Fer-nàndez, que va afirmar que en aquestacord “la pluralitat i complexitat d’aquestpaís no hi cap”. Fernàndez va revelar queen la primera reunió de la cimera es vatrobar amb la “sorpresa” que la propos-ta de candidatura sense polítics havia es-tat descartada prèviament.

La CUP, pel seu compte

5 | Opinió línianord.catJuliol 2015

publicitat 619 13 66 88

Les cartes d’opinió es poden enviar a: opinio@comunicacio21.com

Línia Nord no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: continguts@comunicacio21.com publicitat: publicitat@comunicacio21.comadministració: facturacio@comunicacio21.com

línianord.cat

Dipòsit legal: B 12314-2013

amb el suport de:Difusió controlada

10.025 exemplars mensuals

Un diari plural Un diari participatiu

Actualitat a la xarxa

S’han posat de moda els concep-tes del sociòleg polonès Bauman,democràcia líquida i modernitatlíquida. Aplicant el terme líquid,entenent que una ideologia o al-tres creences canvien contínua-ment en contraposició a aquellesidees que d’antuvi s’entenien comun cos petri inamovible.

Heràclit, ja ho havia propo-sat, amb la teoria de què tot flueixi un home no pot banyar-se en elmateix riu, perquè la segona ve-gada que hi torna, l’home i el riusón una altra cosa. L’alcalde deLleida senyor Àngel Ros, del PSCper més senyes, s’alia amb Ciuta-dans per mantenir el càrrec i ne-gocia amb uns termes que sónpenosos, sobre símbols als car-rers i la llengua a l’ajuntament.

S’ha tret la careta amb el se-nyor Albert Rivera, que ha de-clarat que això de parlar el catalàal Senat és una xorrada i no calgastar diners en “pinganillos”. Lirecomanaria que viatgés a Suïssai fes la mateixa proposta allà, queen sortiria ben escaldufat. Anaren companyia de segons qui, valmés estalviar-s’ho.

Una de les característiques fí-siques dels líquids és que adop-ten la forma del recipient que elsconté. Ideològicament, aquestspolítics liquats s’adapten al quemés els convingui; el problemaestà en què qui s’immergeix enun líquid pot ofegar-se si no do-mina l’art de surar, especialmentsi el líquid és espès com la merda,i els senyors Ros i Rivera, s’hi ofe-garan. Perquè, segons un teo-rema que ara no recordo gairebé: Tot cos submergit en lamerda, rep una empenta cap alfons, amb una força proporcionalal seu desvergonyiment.

4Política líquidaper Jordi Lleal

#VolTornar#CapDeLlista #TercerRescat

4Educació per projectesper David Rabadà

Ja fa un temps que vaig escriu-re aquest article, i crec que araés un bon moment per recupe-rar-lo i reiterar-ne els concep-tes bàsics.

Tinc un cert malestar enconstatar com entitats esporti-ves utilitzen els valors de l'esportcom una veritat absoluta peradoctrinar les persones quepractiquen la seva disciplina oque col·laboren en les seves en-titats, sense parar-se a pensar enles conseqüències d'aquesta po-lítica en molts vessants.

I aquí és on jo penso que en-tra el fonamentalisme en l'es-port, que es pot definir com totaexigència intransigent de sub-missió a una doctrina o pràcti-ca establerta, i aquesta defini-ció fa referència a les personesque intenten imposar les sevesidees i estils de vida sobre els al-tres. Malgrat que aquest termeva néixer per designar un com-portament relacionat amb lespràctiques religioses, no és ex-clusiu d'aquestes pràctiques.Pot haver-hi una actitud fona-mentalista en totes les activitatsrealitzades pels éssers humans,sempre i quan es pretengui as-

sumir de manera dogmàtica unconjunt de regles, valors opunts de visió i es pretengui ob-ligar a tots els integrants d'unaentitat a viure d'acord ambells.

Sempre he afirmat que l'es-port per sí mateix no posseeixvalor, sinó que les personesque practiquen esport són lesque construeixen els valors iamb el seu treball, perseveran-ça, esperit de sacrifici i altresgrans valors que no tinc espaiper descriure, poden arribar adonar exemple per a altres per-sones i esportistes, però sempreper la seva actitud davant lapràctica esportiva, no pas per lesseves creences ni mai per la sevaideologia.

De fet i com tot, per podercontrarestar aquest tipus depensaments i actuacions dog-màtiques, hem d'intentar re-nunciar a la possessió absolutade la veritat, donar molta im-portància i respecte al pluralis-me i posant sempre per enda-vant la convivència a la coexis-tència de les persones, tant en lavida, com en l'esport que tantasalut i benestar ens aporta.

per David Deosdad

4Fonamentalisme en l’esport

La Unesco s’acaba de postularpartidària de l’educació per pro-jectes dient que el docent ha decanviar radicalment de plante-jaments. El que cal, ens diu laUnesco, són docents guies delsalumnes per tal que aquestsdescobreixin el saber.

Porto des de 1991 impartintclasses i igual idea va aparèixeramb la reforma educativa de laLOGSE. El resultat fou l’aug-ment del fracàs escolar nacionalsota docents plens de teories pe-dagògiques per guiar els alum-nes però sense domini de les se-ves disciplines. En veig sovintexemples d’això amb pissarresdel de llengua plenes de faltesd’ortografia, o amb el professorde mates fent anar la calcula-dora perquè la memorització hapassat de moda. Durant aques-

tes últimes dècades moltes mo-des educatives s’han incorporatal nostre sistema educatiu sen-se proves contrastades d’èxit.

Per tant, em fa pànic el queara repeteix la Unesco. Les mo-des educatives, sense dades ob-jectives que demostrin la milloradel nostre sistema educatiu,s’han imposat a les escoles mésper creença que no pas per fetsreals. En conseqüència, unesmodes han romàs i altres s’hanextingit. El problema és tenirperspectiva de futur per saber siles que romanen ara són meresteories sense eficàcia provada osi, ans al contrari, elles esde-vindran la solució al flagrant fra-càs escolar vigent.

L’escola per projectes pot seruna estratègia a demostrar, noun acte de fe a seguir.

@joseantich: La llista unitària multiplicail·lusió i expectatives. El trident Romeva,Forcadell i Casals, potent i guanyador, avalael pacte Mas-Junqueras.

@JaumeBarberà: Mariano Rajoy sot-metrà a votació del Congrés dels Diputatsel nou rescat a Grècia. Ja ens agrada votar,ara?

@_Santics_: Que Bárcenas quiera volveral PP tiene su guasa. Como Rajoy, que tam-bién tiene su guasa, y por eso le mandamensajes.

Martorell| 6

línianord.catJuliol 2015

Fa uns dies, el nou consistorimartorellenc va aprovar el car-tipàs municipal i les retribu-cions dels càrrecs electes, que en-guany es redueixen en un 6,8%.

La nova corporació munici-pal es classifica en tres àrees. Enprimer lloc, l’Àrea Econòmica,d’Organització i Règim Interior,a càrrec de Josep Casasayas; ensegon lloc, l’Àrea de Territori iSostenibilitat, amb el republicàAdolf Bargués com a màximresponsable; i l’Àrea de Serveisa les Persones, encapçalada perNúria Canal.

A les regidories hi ha JosepCasasayas (Hisenda i SeguretatCiutadana), Lluís Amat (NovesTecnologies, Comerç, Turisme iRègim Interior), Adolf Bargués(Planificació Urbanística, Medi

Ambient i Habitatge), Lluís Es-teve (Serveis Urbans, Via Públi-ca, Mobilitat i Afers Interdepar-tamentals), Núria Canal (Àrea deServeis a les Persones), CristinaDalmau (Benestar Social i Jo-ventut), Sergi Corral (Cultura,Museus i Patrimoni), Belén Lei-va (Esports), Mercè Morera (En-senyament, Gent gran i Salut) iMíriam Riera (Comunicació, Co-operació i Participació).

Pel que fa a les retribucionsdels càrrecs electes, l’alcalde Xa-

vier Fonollosa cobrarà 21.700euros bruts a l’any, com el primertinent d’alcalde, mentre que elsregidors rebran 14.500 eurosbruts anuals. A més, s’ha creatuna plaça de dedicació exclusivapel cap de protocol d’alcal-dia –36.000 euros bruts anuals–.

Per altra banda, la nova cor-poració va determinar que lessessions ordinàries del Ple escontinuaran celebrant el tercerdilluns de mes no festiu, a par-tir de les vuit de la tarda.

Fonollosa amb els nous regidors. Foto: Ajuntament

El Ple aprova el nou cartipàs i abaixa el sou dels electes

» La nova corporació municipal es classifica en tres grans àrees » Es redueixen els sous un 6,8% respecte de l’anterior mandat

CULTURA4El jazz de La Loco-motora Negra va donar el tret desortida el passat 10 de juliol alsconcerts de la segona edició delFestival PAS-Pont a les Arts,que s’allargarà fins al 25 de juliol.

L’objectiu de la iniciativa,que duu a terme la regidoria deCultura i Joventut de l’Ajunta-ment, és difondre les arts i dotarde més vitalitat cultural la ciutat.

Pels escenaris del festival,que és gratuït, ja han passattambé Oreka TX, que va oferir

un concert de txalaparta el dia11. Els artistes Joan Dausà iAnna Roig i l’ombre de tonchien també han estat algunsdels cantants i grups musicalsque han passat al llarg d’aquestsdies pel Pont del Diable en elmarc d’aquest esdeveniment.

Els assistents també han po-gut gaudir de les actuacions deThe Excitements (dissabte 18),de l’espectacle Fuenteovejuna,breve tratado sobre las ovejasdomésticas, de la companyia

Obskené (diumenge 19), entrealtres.

El Pont del Diable és el llocidoni per dur a terme el festivalde música, ja que té una forta cà-rrega simbòlica per a la gent deMartorell. Una proposta i un lloc“ideals” per fer “un pas endavanten la difusió de la cultura almunicipi i transformar els seusespais habituals en una font ex-ponencial de mostra artística,creativa i innovadora”, expli-quen els organitzadors.

RedaccióMARTORELL

Martorell engega el PAS

La Locomotora Negra va donar el tret de sortida al festival. Foto: PAS

Automoció | Seat equipa la policia italianaSeat va anunciar que equiparà les forces de l’ordre italianes, els Carabinieri i la

Polizia di Stato, amb el seu model León, després d’haver guanyat el contracte persubministrar automòbils a aquests cossos. Aquest vehicle es fabrica a Martorell

i, de fet, a principis de juliol es van enviar les primeres unitats –206 en total–.

La ciutat escalfa motors percelebrar la Festa Major d’agostFESTES4Martorell ja s’està pre-parant per a l’arribada de laFesta Major, que se celebrarà delpròxim divendres 14 d’agost aldiumenge 16.

La veterana actriu Montse-rrat Carulla, de la mà de la com-panyia La Tal, serà l’encarrega-da de llegir el pregó el primer diade festes a dos quarts de vuit delvespre a la plaça de la Vila.

El dia 14 començarà també lafesta major petita, amb activitatsper als infants de la ciutat. A lanit, a partir de les onze, es farà latercera edició del Cercanit, quecomençarà a la plaça de la Ger-

mana Sant Ramon. L’endemà,dissabte 15, es faran diversesactivitats Resfresca’t i balla alpasseig de Catalunya de cinc a setde la tarda. També serà el torndel Vilarfesta amb cinema a lafresca i un concert d’Arnau Cin-tas i The Socks Shop. A la nit esfarà un Tribut a Pepe Rubianesi el Tour de 40 Principales.

L’últim dia a la tarda hi hau-rà activitats per als més petits alpasseig de la Creu Roja i a les deude la nit hi haurà el concert deBaratos. L’actuació més espera-da serà a les onze de la nit, ambBongo Botrako a Josep Vilar.

Bongo Botrako tocarà l’últim dia de Festa Major. Foto: Ajuntament

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88 7 | línianord.catJuliol 2015

| 8Martorelllínianord.cat Juliol 2015

Les obres que permetran la inte-gració d’un tram de la carreteraC243b a la trama urbana ja estanen marxa, després que el passat1 de juliol s’iniciessin els treballs.

Amb aquesta remodelacióde la via es milloraran els itine-raris per a vianants i la segure-tat viària. A més, es moderarà lavelocitat dels vehicles gràcies aaquestes obres, que són finan-çades per la Diputació de Bar-celona.

El tram on s’està actuant téuna llargària de 380 metres icompta amb doble sentit de cir-culació. Es tracta de la part de lac234b que passa per sota del’AP-7 en la zona d’entrada al nu-cli antic de la ciutat –entre la bi-furcació amb el carrer de SantGenís de Rocafort i l’entradapel carrer de Sant Josep, al ba-rri de Rosanes–.

PRIORITAT PELS VIANANTSDurant l’actuació s’adequaràuna vorera al costat del riu, es re-ordenaran les places d’aparca-ment d’aquesta zona i es dona-rà prioritat al pas de vianants. Pel

que fa a la part de la muntanya,es mantindrà una vorera, que es-tarà connectada per un pas devianants, de manera que es do-narà un millor accés als habi-tatges d’aquesta àrea i al petitcamí ja existent.

Els treballs també inclouen laconstrucció d’una nova rotondaen la intersecció de la c234bamb el camí que porta al ce-mentiri municipal. Abans d’a-rribar a la rotonda, s’instal·larana terra elements reductors de lavelocitat. L’Ajuntament preveu

també fer actuacions de canalit-zació del drenatge, col·locar unrenovat enllumenat públic i mi-llorar la senyalització tant verti-cal com horitzontal.

En total, aquestes actuacionstenen un cost de 579.767,65 eu-ros i es preveu que s’executin enun termini de dos mesos.

L’alcalde Fonollosa ha ditque “és una obra que vam pro-jectar en l'anterior legislaturaamb la intenció de millorar unespai integrant-lo en la trama ur-bana”.

El tram afectat és el que passa per sota de l’AP-7. Foto: Ajuntament

En marxa les obres d’integracióurbana d’una part de la C234b

RedaccióMARTORELL

Prop de 300 participants en la marató de donació de sangSOLIDARITAT4Un total de 274persones van donar sang el pas-sat divendres 3 de juliol durantla marató que es va celebrar al’Auditori del Centre Cultural delmunicipi.

Des de les deu del matí finsa les deu del vespre, 122 donesi 152 homes es van acostar alcentre per donar sang i fer laseva aportació al Bang de Sangi Teixits, que compta amb bai-xos índexs de sang en l’actuali-tat. D’aquestes persones, hi vahaver vuit que no van poder do-

nar i un total de trenta-unapersones van donar sang perprimera vegada, segons han in-format els organitzadors de lajornada.

Per edats, els que més sangvan donar van ser els de les fran-ges d’edat entre els 45 i els 54anys, seguits dels de 35 a 44.

Aquesta ha estat una ini-ciativa conjunta del Banc deSang i Teixits, l’Ajuntament deMartorell, l’Associació de Do-nants de Sang del Baix Llobre-gat i la Creu Roja de Martorell.

Sant Joan de Déu, distingit perdifondre la dieta mediterràniaSALUT4L’Hospital Sant Joande Déu ha estat reconegut ambl’acreditació AMED per pro-moure la dieta mediterrània.

El centre sanitari, que tambéparticipa en altres programesde promoció de la salut, ofereixcada dia al seu restaurant un to-tal de cent trenta menús que in-clouen aliments mediterranis.

L’acreditació AMED, que ésvisible i es troba a l’exterior del’establiment, s’atorga a aquellsque compleixin un seguit de re-quisits. Per exemple, han de ga-rantir que un 25% de l’oferta de

primers plats del menú estiguielaborada amb verdures, horta-lisses o llegums. També cal queel local ofereixi algun producteintegral a la carta i que en l’ofertadels segons plats hi hagi un50% de peix o carn magra.

A més, han de disposar en lasecció de postres làctics l’opcióde baix contingut en greix; hand’utilitzar oli d’oliva per amaniri preparar els plats –preferible-ment verge o verge extra–; igarantir que la meitat de la frui-ta que s’inclou al menú de pos-tres sigui fresca.

9 |

Sant Andreu de la Barcalínianord.cat

Juliol 2015

Recentment el consistori haanunciat el nou cartipàs muni-cipal, que presenta amb novescarteres i vuit regidors socialis-tes liderats pel reelegit alcaldeEnric Llorca al nou govern.

La nova corporació munici-pal té cinc grans àrees, que són:Presidència, Transparència iParticipació ciutadana; Cohesiói Benestar Social; Serveis gene-rals i econòmics; Serveis terri-torials, Sostenibilitat i Seguretatciutadana i Circulació; i Desen-volupament econòmic i Fomentde l’ocupació.

Segons informen des del con-sistori, la nova classificació, quefa èmfasi en àmbits més socials,té com a objectiu “potenciar latransparència i la participacióciutadana”. Per aquest motiu,

diuen, s’ha creat “una regidoriaespecífica d’aquest àmbit”.

El nou govern també té coma prioritats, segons expliquen,“promoure la cohesió social itreballar per atreure activitateconòmica”, perquè “generi lacreació de llocs de feina” a la ciu-tat en els pròxims anys.

ELS VUIT REGIDORS DEL PSCEls nous regidors són DolorsBedós (Serveis socials, Habitat-ge, Gent gran i Ensenyament),

Montserrat Tobella (Hisenda iSalut pública i Consum), Luis F.Nieto (Urbanisme i Protecció ci-vil), Juan Pérez (Promoció eco-nòmica, Indústria i Comerç),Juan Pablo Beas (Cultura i Jo-ventut i Transparència, Partici-pació ciutadana i Igualtat), LluisOulego (Esports i Cooperació iSolidaritat), Eva Prim (Obres iserveis, Via pública i Medi am-bient) i Francesc Delgado (Se-guretat ciutadana i Circulació,Serveis generals i RRHH).

El nou cartipàs es classifica en cinc grans àrees. Foto: Ajuntament

El consistori aposta per la“transparència i la participació”

» El govern d’Enric Llorca, format per vuit regidors del PSC,presenta el nou cartipàs, que es classifica en cinc grans àrees

SALUT4El centre d’atenció a lasalut sexual i reproductiva delCentre d’Urgències d’AtencióPrimària (CUAP) de la Solanaestà més a prop de la seva con-tinuïtat, després que el Parla-ment aprovés el passat 2 de ju-liol una resolució que insta elGovern a mantenir aquest ser-vei mèdic.

Malgrat ser una competèn-cia de la Generalitat, des del pas-sat 1 de gener, en començarl’any, el Govern va deixar demantenir el servei, al qual va de-cidir no destinar cap mena de

compensació econòmica. Ambla nova resolució, el centre con-tinuarà comptant amb la carte-ra de serveis que ja tenia abansd’aquest any.

Des de la retirada del finan-çament del govern a finals del’any passat, ha estat l’Ajunta-ment qui s’ha fet càrrec del ser-vei a canvi d’una compensacióeconòmica de 90.000 euros.

El CUAP de la Solana va serinaugurat el febrer del 2007, i ésun edifici de 900 metres qua-drats que atèn a una població de27.652 habitants.

TEATRE4Fa uns dies el consis-tori va fer públics els espectaclesque es programaran per a latemporada d’arts escèniques,que començarà el pròxim 7 de se-tembre. Des del passat 6 de ju-liol ja es poden adquirir els abo-naments per poder assistir a lesdiverses representacions.

El Teatre Núria Espert seràl’epicentre dels esdevenimentsculturals, entre els quals desta-ca l’obra La Plaza del Diaman-te, amb Lolita Flores, que inter-

preta la Colometa. L’espectacletindrà lloc el pròxim 26 de se-tembre.

L’altre plat fort de la tempo-rada serà l’actuació de Joanpera, amb l’obra Fer riure és unart, que serà la primera repre-sentació de la temporada i ambla qual l’actor celebrarà els seuscinquanta anys de professió.Segons han dit els organitzadors,Joan Pera fa un monòleg que es-devé una classe magistral sobrel’art de fer riure.

El 20 de setembre serà el tornde la companyia local TeatrAn-dreu, que representarà l’obraRémora, un muntatge on el pú-blic té un paper molt importanten el seu desenvolupament.

De cara a l’octubre s’hanprogramat tres espectacles, al-guns d’ells adreçats a un públicinfantil; al novembre, n’hi hau-rà cinc; i al desembre, quanacaba la temporada, dos més. Entotal, hi haurà tretze obres entres mesos.

RedaccióSANT ANDREU DE LA BARCA

Lolita actuarà al Núria Espert

Lolita interpretarà la Colometa a l’Espert. Foto: Arxiu

Espectacles | Els barris s’omplen de culturaL’Ajuntament porta la música als barris amb l’objectiu de fer més

accessible la cultura a la ciutadania i contribuir a dinamitzar les nits d’estiu. El primer espectacle va ser el passat 11 de juliol, amb

Fuzz-On, i la següent va tenir lloc el dia 18, amb Juan de Diego Trio.

El centre va ser inaugurat el 2007. Foto: Google Maps

Volen mantenir el centred’atenció a la salut sexual

| 10

línianord.catJuliol 2015

Esparreguera

El municipi esclata de vitalitatels cinc dies de Festa Major

CELEBRACIÓ4El passat dijous 9de juliol Esparreguera va donarel tret de sortida a la Festa Ma-jor, que es va allargar fins al 13.

El primer dia va arrencaramb l’inici del torneig de futbol7, el sopar concert d’inici defestes i una ballada de swing acàrrec de Moreneta Swing, a laplaça de Santa Eulàlia.

El divendres 10 es va llegir elpregó al vespre i al llarg del diaes van programar un seguit d’ac-tivitats infantils, exhibicions iconcerts. A la matinada, la fes-ta Big Friday al pàrquing de lesHortes va acaparar el públic ju-venil. Dissabte 11 es va celebrarla Cronoescalada al Campanar,que enguany ha lluït l’estelada,

en contra d’una moció aprova-da al ple que el declarava com asímbol lliure de banderes. Elmateix dia, gegants, castellers idiables van ser els protagonistes.

L’endemà es va celebrar lacercavila i va destacar la repre-sentació de dues obres inspira-des en Reugenio i Pepe Rubia-nes, a La Passió. A la tarda va te-nir lloc la trobada bastonera i alvespre, l’esperat Ensierru va re-córrer els carrers del municipi. Ala nit, la música de La TrobaKung-Fu va animar la festa.

Tanmateix, el castell de focsque havia de tancar la festa es vasuspendre per l’activació del PlaAlfa del Govern per prevenirincendis.

Salut | El Parlament no aprova la reobertura del servei nocturn del CAPCiU i ERC al Parlament van votar el passat dijous 2 de juliol en contra de la reobertura del CAP d’Esparreguera a

les nits. Era una proposta de C’s, a la qual es va adherir el PSC, ICV i PP, amb la idea de donar servei també alsciutadans de les poblacions veïnes. CiU va defensar el tancament del servei nocturn argumentant que hi ha pocsusuaris, mentre que ERC va dir que abans de decidir reobrir-lo, cal avaluar la reordenació territorial dels CAPs.

El Ple va aprovar el 8 de juliol elnou cartipàs i l’organigrama delnou govern, format per sis regi-dors socialistes, encapçalats perl’alcalde Eduard Rivas, i tres re-presentants d’ICV. El nou con-sistori es dividirà en quatre àre-es: Planificació i gestió; Partici-pació i Dinamització; Ciutadania;i Territori.

Pel que fa a les regidories,Eduard Rivas serà l’encarregat dePolicia Local i Protecció Civil, Co-municació, Regidories de Barri,Serveis Jurídics, Serveis d’In-formàtica i l’OAC. EmmanuelOrtí serà regidor d’Entitats, Cul-tura i Festes, Cooperació i Pau,Participació Ciutadana i MediAmbient. María Vallejo lideraràRecursos Humans i Serveis so-cials bàsics i especialitzats. Rogelide la Cruz serà regidor de Serveiseconòmics, Urbanisme i Via Pú-blica. Olímpia Sanchez estarà al

capdavant d’Habitatge, Inter-culturalitat i serà regidora ad-junta a Promoció Econòmica.Maria Mas durà Planificació,Qualitat i Govern Obert i Igual-tat. Antoni Ferre, Promoció Eco-nòmica i Educació. MarionaMasferrer, Arxiu, Memòria his-tòrica, Política Lingüística i Obresi Serveis. I Toni Molar, Equipa-ments esportius i promoció de laSalut, Salut Pública, Mobilitat iTransport.

La polèmica va venir a l’horade votar les remuneracions delselectes: 55.000 euros brutsanuals per a l’alcalde Rivas i

44.550 per als tres regidors ambdedicació exclusiva. Aquests sousvan tenir els vots en contra de laCUP i CiU, i l’abstenció d’ERC,C’s i PP. Raquel Montoya, por-taveu de la CUP, creu que les re-tribucions “han de ser equiva-lents a les de la classe treballa-dora” i proposa un màxim de2.200 euros mensuals.

L’alcalde Rivas, per la sevabanda, ha dit a Línia Nord que“no podem traslladar la idea quela política és poc valuosa”. “La fei-na realitzada, el temps dedicat i lesresponsabilitats assumides han deser ben remunerades”, diu.

El Ple el dia de l’aprovació del nou organigrama. Foto: Ajuntament

Aproven el nou cartipàs ambpolèmica pels sous dels electesNeus MarmolESPARREGUERA

línia 21 edicions de proximitat Barcelona · Badalona ·

Baix Maresme · l’HospitaletBaix Llobregat ·Vallès · Turisme

LíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLínia

Periodicitat

MensualEixampleNou BarrisSarrià-Sant GervasiSant AndreuCiutat VellaHorta-GuinardóMar (ed. Castelldefels i entorn)Mar (ed. Baix Maresme)Vallès (ed. Cerdanyola i entorn)Vallès (ed. Sabadell i entorn)CornellàTres (Esplugues i entorn)Nord (Martorell i entorn)l’Hospitalet

QuinzenalSantsSant MartíGràciaLes CortsBadalona

SetmanalVallès (ed. Vallès Oriental)

Tirada

180.35015.02515.02515.02515.02515.02515.02515.02515.02510.02510.02510.02510.02510.02510.025

150.25015.02515.02515.02515.02515.025

40.10010.025

Total 370.700

14 mensuals5 quinzenals1 setmanal

180.350150.25040.100

publicitat@comunicacio21.com

la primera xarxa de periòdics de proximitat del país

370.700 exemplars

difusió controlada per OJD/PGD

línia

11 |

línianord.catJuliol 2015

Olesa de Montserrat

Abrera

Olesa va aprovar el nou cartipàsmunicipal a finals de juny, ambel qual l’organigrama consistorialqueda dividit en tres grans àre-es: Serveis Personals, Econo-mia i Serveis Centrals, i Urba-nisme i Espais Públics.

En total, hi haurà vint-i-sisregidories i dotze regidors i re-gidores (cinc dones i set ho-mes). Recursos Humans i Edu-cació, anirà a càrrec de l’alcal-dessa Pilar Puimedón, que va as-solir la majoria absoluta amb elBloc Olesà a les passades elec-cions municipals del 24 de maig.Joan Segado és el primer tinentd’alcaldia, amb les regidories deContractació i Patrimoni, Pla-nejament urbanístic i ServeisJurídics sota la seva responsa-bilitat.

Jordi Martínez serà l’enca-rregat de les regidories de Par-ticipació Ciutadana, Esports iHabitatge; Susana Yáñez (se-gona tinenta d’alcaldia) serà laregidora de Comunicació, Mo-bilitat, aparcament i transport,Protecció Civil, i Seguretat Ciu-tadana i convivència; XavierRota es farà càrrec de Cultura iJoventut; Georgina Muñoz (ter-cera tinenta) serà regidora deBenestar Social; Francesc Rosa

(quart tinent) s’ocuparà de MediNatural i Espai Públic. DídacSolà serà regidor d’Empresa iOcupació; Obres i edificació, pera Miquel Riera; Montserrat Ver-gara, amb Sanitat i Consum, So-lidaritat i cooperació, i Igualtat;Jordi López es farà càrrec de Fes-tes i Tecnologies de la Informa-ció i la Comunicació; i, finalment,Anna Flores serà regidora d’A-tenció Ciutadana, i Economia iHisenda.

El Bloc Olesà governa amb majoria absoluta. Foto: Arxiu

El Ple aprova un cartipàs amb 26 regidories i 12 edils

RedaccióOLESA DE MONTSERRAT

Olesa diu adéu a la FestaMajor i espera els MiqueletsFESTES4Olesa va acomiadar laseva Festa Major el passat dijous25 de juny com des de fa unsanys, amb l’encesa i enlaira-ment de centenars de fanalets alparc municipal.

Abans, es van celebrar elsTastets de la nostra cuina, en elsquals van participar els restau-rants olesans.

Durant els dies de Festa Ma-jor, els olesans i olesanes han po-gut gaudir d’un ampli ventalld’activitats per a tots els pú-blics i gustos. En la seva orga-nització ha participat activa-ment el teixit associatiu del mu-

nicipi, amb la col·laboració d’en-titats com els Diablots, CustusIgnis i l’Associació de Gegants iNans d’Olesa, l’Escola Municipald’Arts i Oficis, Nou Bàsquet Ole-sa i el CPA, entre altres.

PREPARATS PELS MIQUELETSDesprés de la Festa Major, ara elmunicipi es prepara per a laFesta dels Miquelets, que se ce-lebrarà els dies 5 i 6 de setembre.

Aquesta festivitat se centraen la recreació històrica i rigo-rosa dels fets que van tenir lloca la vila durant el conflicte de laGuerra de Successió (1705-1714).

El PSC es veu obligat a pactar amb ERC i CiU

POLÍTICA4El consistori abre-renc ha estat constituït recent-ment, després que l’alcaldessasocialista sortint, Maria Soler, en-tregués la vara al nou alcalde delmateix partit, Jesús Naharro.

El PSC finalment es va veu-re obligat a pactar amb ERC iCiU per assolir un govern fort perals pròxims quatre anys de man-dat. En total, les tres forces su-men nou regidors al Ple, assolintla majoria absoluta –hi ha 17 re-gidors al consistori–.

A l’oposició queden tres re-gidors d’Alternativa d’Abrera,tres més d’Abrera en Comú, un

regidor de C’s i un del PP. En-cara no s’ha fet públic el nou car-tipàs municipal, tot i que l’A-juntament ja ha avançat queERC s’encarregarà d’Acció Cul-tural i Patrimoni, Ensenyamenti Medi Ambient i Sanitat; i Con-vergència i unió, de PromocióEconòmica.

La nova corporació munici-pal està formada pels regidorsJesús Naharro, Francisco Sán-chez, Guadalupe Marcos, AlbertRoca, Davinia Megias i Jose LuísHita Bullón (PSC); Xavier Serreti Maria Jose Orobitg (ERC), iMònica Torre-Marín (CiU).

Els nous regidors del govern municipal. Foto: Ajuntament

La Festa dels Miquelets se celebrarà al setembre. Foto: Miquelets

Patrimoni | Centenari del pont que arriba a EsparregueraEl consistori va celebrar el centenari del pont que uneix Olesa amb Esparreguera el

passat 27 de juny en una jornada commemorativa que va consistir en una visitaguiada a aquest element patrimonial de la zona. El pont data del 1915 i uneix lesdues poblacions a la C-1414. El 2000 es van fer obres de millora per reforçar-lo.

Festes | El municipi fa balanç de la Festa MajorAbrera va dir fa uns dies adéu a la seva Festa Major, que va inundar el municipi de vitalitat del26 al 29 de juny. Es van fer exhibicions de balls, espectacle sinfantils i concerts, i l’imitador de Ferran Adrià a Polònia, Cesc Casanovas, va ser el pregoner. El correfoc, l’espectacle pirotècnic i la festa juvenil Big Friday van ser alguns dels reclams més destacats de les festes.

Finalment, l’ERO de GeneralCable afectarà 89 treballadors dela planta d’Abrera –la xifra ini-cial era de 128 empleats–, des-prés que els sindicats i la direc-ció de l’empresa arribessin a unpreacord el passat 10 de juliol.

Aquest ERO va ser ratificatpels treballadors de l’empresa endiferents assemblees celebra-des els dies posteriors a l’acord.Ara, els treballadors tenen duessetmanes per decidir si s’acullenvoluntàriament a l’ERO; si no,se’ls comunicarà de manera ofi-cial el 29 de juliol.

En total, a les plantes de lacompanyia a Catalunya, GeneralCable acomiadarà 196 perso-nes, 93 menys que la xifra quehavia anunciat feia unes setma-nes, i inclourà prejubilacions apartir dels 57 anys. I és que en unprincipi, l’ERO havia d’afectar

289 treballadors a tot Catalun-ya –el 30% de la plantilla– de lesquatre plantes que General Ca-ble té ubicades als municipisd’Abrera, Barcelona, Manlleu iMontcada i Reixac.

Els treballadors han estatmesos manifestant-se per aturaro reduir els efectes de l’ERO del’empresa. El passat dimarts 30de juny, per exemple, la planti-lla va protestar davant del Par-lament per una expedient quecreien “desproporcionat”.

A les altres plantes la reta-llada, tot i ser molt notable, noés tan dràstica com a Abrera, onhi ha actualment 220 treballa-dors. A Manlleu preveuen aco-miadar 96 de 440 treballadors;a Montcada i Reixac, on hi ha160 empleats, no afectarà ningú,però serà el nou destí de 20 tre-balladors de les plantes d’Abre-ra i Manlleu; i a Barcelona, on estroben les oficines centrals, esvolen acomiadar onze personesde 150.

Els treballadors en una protesta. Foto: UGT

L’ERO de General Cable afectarà89 treballadors a Abrera

RedaccióABRERA

| 12

línianord.catJuliol 2015

Sant Esteve Sesrovires

CollbatóReconeixement | Albert Blancafort, Premi Nacional d’ArtesaniaAlbert Blancafort, mestre artesà orguener de Collbató, ha estat reconegut fa uns dies amb el Premi Nacionald’Artesania de la Generalitat per la seva “excel·lència en l’ofici”, reconeguda en l’àmbit internacional, la seva tasca de recerca i innovació constant i el seu activisme per fer difusió de l’orgue en la societat. La puntaire collbatonina Maria Amat va rebre el Diploma Mestre Artesà per la seva extensa tasca formativa i divulgativa.

Urbanisme | Campanya per regular el CadastreDurant l’agost, la Gerència Regional del Cadastre posarà en marxa una campanyade regularització de construccions a Sant Esteve, com també fa a altres municipis

de la zona. L’empresa encarregada realitzarà un treball de camp que podria comportar fer fotografies de façanes i construccions, sempre a peu de carrer.

L’Ajuntament ja ha aprovat elnou cartipàs municipal, quecompta amb sis regidors i regi-dores d’ERC (3), Grup s’Idepen-dents de Collbató (2) i CiU (1), iuna baixada de sou del 10% delscàrrecs electes.

A l’oposició, finalment hanquedat els cinc regidors socia-listes, que tot i ser la llista mésvotada –encapçalada per l’exal-caldessa Ana Úbeda–.

El nou alcalde republicà, Mi-quel Solà, serà l’encarregat de lesregidories d’Alcaldia, Hisenda,Organització Interna, Partici-pació i Seguretat Ciutadana.Dina Pérez (ERC) s’encarregaràde Benestar Social, Comunicació,Educació, Gent Gran, Sanitat iTransparència.

Jordi Riera (ERC) serà el re-gidor d’Esports i Joventut. El capde llista del GiC, Jordi Serra, es

farà càrrec de Medi ambient,Patrimoni i Turisme, mentreque Eva Maria Trull (Gic), deMobilitat, Urbanisme i Via Pú-blica. Pel que fa a la regidora con-vergent, Maria Teresa Casano-vas, aquesta es farà càrrec deCultura i Promoció Econòmica.

REBAIXA DE LES RETRIBUCIONSDurant el Ple municipal del 2 dejuliol es van votar també les re-tribucions dels electes, que en to-tal presenten una reducció del

10% respecte de la legislatura an-terior. L’alcalde, amb dedicacióexclusiva, cobrarà 2.250 euros almes; els tinents d'alcalde, 950euros i els regidors de govern,900 euros. Les assistències al plees pagaran amb 150 euros, un9% menys que abans.

Hi haurà plens ordinaris cadados mesos, en lloc de cada tres,i no es cobrarà per assistir a lesjuntes de govern ni a les comis-sions. Els grups municipals re-bran 250 euros anuals.

L’alcalde Miquel Solà (centre), amb els socis de govern. Foto: CDC Collbató

El Ple aprova el cartipàs i abaixaels sous dels regidors un 10%

RedaccióCOLLBATÓ

El consistori sesrovirenc ha apro-vat recentment el nou cartipàsmunicipal i l’estructura orga-nitzativa per als pròxims quatreanys. Una de les principals me-sures serà la supressió dels cà-rrecs de confiança.

El nou govern, liderat per l’al-caldessa republicana Carme Ra-llo, està format per tres regidorsd’ERC, dos d’ARAses –el seucap de llista, l’exalcalde JoanGalceran, va renunciar a l’acta deregidor perquè dóna “per com-plerta” la seva “obligació moral”d’estar a la política activa local.Serà substituït per Albert Urru-tia–, un de CiU i un de Locos xSanes (LxS). Les quatre forcesvan arribar a un acord de governque ha acabat amb trenta-dosanys d’alcaldies socialistes. El

nou cartipàs municipal es divi-deix en quatre àrees i hi ha quin-ze regidories, quatre menys quea l’anterior mandat, a les qualss’incorpora una de nova: la deTransparència.

Des d’alcaldia s’assumeix Rè-gim Intern i Comunicació, Se-guretat Ciutadana, Benestar So-cial, Salut, Gent Gran i Polítiquesde Gènere; Josep M. Moreno, aHisenda, Urbanisme i Medi am-bient; Adrià Companys, a Culturai Esports; Joan Galceran, a Sis-

temes i Tecnologies, i Imatge i Di-vulgació; Laura Haba, Educaciói Transparència i Participacióciutadana; Bernat Orellana, Ba-rris i de Promoció Econòmica,Formació i Ocupació; i Jaume Ri-pollès, a Obres i Serveis, Via pú-blica i Mobilitat, i Joventut.

L’alcaldessa Rallo va mani-festar que el nou cartipàs “és unpunt de partida, un documentviu que pot ser modificat en eldecurs del mandat, si això ens famés efectius”

La republicana Carme Rallo és la nova alcaldessa. Foto: Ajuntament

El nou govern quadripartitelimina els càrrecs de confiançaRedaccióSANT ESTEVE SESROVIRES

Obren el vial provisional al barri de Can Bargalló

MOBILITAT4L’Ajuntament haanunciat fa uns dies que el vialprovisional que dóna accés al ba-rri de Can Bargalló ja està dis-ponible per a la circulació.

Segons ha informat el con-sistori, tot i que es tracta d’un vialprovisional, bona part del traçatés definitiu. El nou vial té unaamplada de calçada de sis me-tres i té un metre per cada ban-da de la cuneta. Per a la seva

construcció s’han utilitzat ma-terials de caràcter provisionalper a la superfície, amb gravescompactades i aglomerades.

També s’han instal·lat sen-yals de trànsit i un semàfor pro-visional de pas alternatiu en laintersecció amb l’antic camí, al’alçada del barri.

El projecte forma part de lesobres d’urbanització del polí-gon industrial de Can Margarit.

El Casal de Cultura celebra el seu primer aniversari

EFEMÈRIDE4El passat diven-dres 3 de juliol el municipi va ce-lebrar el primer aniversari de l’o-bertura del Casal de Cultura,que aglutina la biblioteca, el ca-sal d’avis i una sala d’actes. Alllarg de la jornada, que va co-mençar a les sis de la tarda, es vacelebrar una gimcana familiar iun espectacle.

MÉS DE 25 ANYS D’ESPERAEl Casal de Cultura de Collbatóva obrir les seves portes el 7 dejuliol de l’any passat, després de

més de vint-i-cinc anys en cons-trucció i amb èpoques amb elstreballs aturats. L’obertura delCasal va ser tot un esdevenimental municipi, que esperava comp-tar amb un espai cultural ade-quat a les necessitats dels coll-batonins i collbatonines.

L’edifici té dos mil metresquadrats de superfície i és sos-tenible. Utilitza plaques solarsper escalfar l’aigua i produirelectricitat i compta amb fines-trals de llum natural i un dipòsitde recollida d’aigües pluvials.

El Casal va obrir les portes el 7 de juliol de l’any passat. Foto: Línia Nord

Bona part del traçat del vial és definitiu. Foto: Ajuntament

13 |

línianord.catJuliol 2015

Comarca

ComerçSuccessos | Desarticulen una banda que assaltava negocisEls Mossos d’Esquadra van desarticular fa uns dies un grup criminal que havia assaltatuna vintena d’empreses situades a la comarca, a Barcelona i a l’Anoia, després d’un anyd’investigacions. Els delinqüents robaven a través de “butrons”, que es tracta d’un sistema de robatori que es fa mitjançant un forat que es fa al sostre o a la paret.

Amb les rebaixes d’estiu arribendos mesos que suposen un au-tèntic baló d’oxigen per al co-merç local. Almenys això és elque preveu la Confederació deComerç de Catalunya (CCC).Segons la CCC, enguany els co-merciants catalans esperen fac-turar 750 milions d’euros durantuna campanya que considerenque ha de ser “la millor des de l’i-nici de la crisi econòmica, l’any2008”. L’associació, a més, au-gura una despesa mitjana decent euros per persona.

Tanmateix, aquest optimis-me de la CCC no és compartit pertots els comerciants. Aquest és elcas d’Antoni Pascual, represen-tant de l’eix comercial La Vila deMartorell, que creu que ambaixò “és fàcil alegrar-nos a tots,però en la majoria dels casos nos’acaben d’assolir els objectius”.

A més, assenyala que l’aug-ment de vendes que indica laCCC “és possible a les grans àre-es comercials, en zones turísti-ques i en macro establiments co-mercials, però no en els petits co-merços de proximitat”.

Pascual també afirma queels comerciants de La Vila hanmillorat “la gestió de previsió devendes i actuen amb més encert”durant les rebaixes, tot i queassegura que no han notat en-cara cap millora des de l’inici dela campanya. “Parlar de milloraeconòmica ens sembla una falta

de tacte a la intel·ligència dels co-merciants”, etziba Pascual, quediu que enguany han venut “enla línia de l’any passat”. Tambéalerta que s’han d’adaptar alsnous hàbits de consum i que hiha gent “que no s’apropa als co-merços perquè no poden gastarres ni en rebaixes”.

Per tal d’animar la campan-ya, però, una de les accions depromoció comercial que ha or-ganitzat La Vila és la primeraFashion Night Martorell, que secelebrarà el 24 de juliol de vuitdel vespre a una de la matinada.

El comerç de Martorell discrepaamb l’optimisme de les rebaixesRedaccióMARTORELL

Campanya | Les empreses de la comarca donen suport a la reforma horàriaLes empreses del Baix i l’Hospitalet van donar suport fa unes setmanes a la reforma horària en el marc d’una jornada

de l’Associació Empresarial de l’Hospitalet i el Baix Llobregat (AEBALL) en la qual es va reflexionar i debatre sobre elsavantatges de la nova racionalització del temps. No obstant això, la patronal creu que queda “un llarg camí” per recórrer

en el marc de la negociació col·lectiva per facilitar, sobretot a les empreses industrials, l’aplicació d’aquestes mesures.

Les botigues d’Esparregueras’impliquen amb la llengua

ESPARREGUERA4El municipid’Esparreguera ja compta ambun centenar d’establiments ad-herits al Voluntariat per la llen-gua, després que fa uns dies untotal de trenta-quatre s’afegissina la iniciativa.

Amb aquest acord, els co-merciants es comprometen aatendre en català i a posar-lo enpràctica amb els seus clients. En-tre els nous establiments adhe-rits hi ha disset comerços i bo-tigues i totes les parades delMercat Municipal, que tambésumen disset en total.

Els comerços que col·laborend’aquesta manera amb el ServeiLocal de Català (SCL) del Con-sorci per a la Normalització Lin-güística (CNL) s’identifiquenamb un distintiu visible de colorverd. Segons ha dit el respon-sable del SLC d’Esparreguera,Marc Piera, aquesta incorpo-ració “reforça l’ús social del ca-talà al municipi”.

A Catalunya hi ha més detres mil establiments col·labo-radors, els quals, a més d’aten-dre la clientela en català, ajudena practicar-lo.

El percentatge de dones quehan conformat les llistes de leseleccions municipals d’enguanyal Baix ha estat del 46,3%, xifraque supera la del 2011 (45,6%) iel 2007 (44,6%), segons dadesdel Consell Comarcal A més, entotes les localitats de la comar-ca hi ha hagut més del 40% dedones a les llistes de les candi-datures, tal com exigeix la llei(LOREG) des del 2007, segonsdades de l’Observatori Comarcal.

A més, respecte del 2007 hanaugmentat les llistes liderades perdones, arribant d’aquesta maneraal 25,6% (4,6% més).

Pel que fa a l’encapçalamentde les llistes, es dóna un fet cu-riós: allà on hi ha una cap de llis-ta, hi ha més dones a la candi-datura, produint-se una mena

“d’efecte contagi”, segons els au-tors de l’informe. El municipi onhi ha hagut més dones a les can-didatures ha estat Sant Just Des-vern, on s’arriba al 50%. En can-vi, a Abrera i Castelldefels elpercentatge de representants fe-menines no supera el 44% i sóndels municipis amb menys pre-sència de dones juntament ambSant Esteve, entre altres.

Pel que fa als partits políticsa la comarca, les formacions quehan comptat amb més dones ales candidatures són el PSC(50,1%) i ICV-EUiA (48,3%) i ales candidatures de confluènciad’esquerres de l’estil ‘Guanyem’i ‘en Comú’ (47,2%). Ciutadans,en canvi, és el partit que hacomptat amb menys dones a lesseves llistes (42,8%).

Carme Rallo, flamant alcaldessa de Sant Esteve. Foto: ERC

Augmenta el pes de les dones en la política del Baix LlobregatRedaccióBAIX LLOBREGAT

Montserrat es blinda a causade l’elevat risc d’incendis

PREVENCIÓ4Els accessos a peui en vehicle al Parc Natural de laMuntanya de Montserrat, aixícom a través dels funiculars deSant Joan i de la Santa Cova,han estat tallats durant els pri-mers dies de juliol –l’alerta es vaactivar el dia 7– a causa de l’e-levat risc d’incendis registrat.

El Departament d’Agricul-tura, Ramaderia, Pesca i Ali-

mentació va activar el nivell 3del Pla Alfa en aquesta zona,com en altres àrees del territo-ri català on hi ha perill de foc.

Tot i això, els accessos percarretera, cremallera i aeri nos’han vist afectats.

Els municipis on s’ha activatel pla, més enllà de la muntan-ya de Montserrat, són Collbató,Olesa, Esparreguera i Abrera.

La comarca s’afegeix a latercera marxa contra l’atur

MOBILITZACIONS4La terceramarxa contra l’atur, que en-guany ha tingut com a lema Peruna Catalunya sense atur, po-bresa i desigualtat, va recórrerdiferents municipis de la co-marca el passat 8 de juliol.

La mobilització va començarel dia 6 des de l’ajuntament deBadalona i va passar per diver-sos municipis com Granollers,

Cerdanyola del Vallès, Ripollet,Sabadell, Rubí i Terrassa, per en-dinsar-se al Baix Llobregat. Aquíva passar per Martorell, Abrerai va seguir fins a Sant Vicenç delsHorts. Després de parar al’Hospitalet, la marxa va arribara la plaça de Sant Jaume, on esva fer una concentració el dia 9,i va acabar amb una protesta da-vant del Parlament.

Cent comerços ja formen part del Voluntariat per la llengua. Foto: Ajuntament

| 14

línianord.catJuliol 2015

Esports

Amb només 16 anys, Núria Mar-quès és l’esportista més jove de ladelegació espanyola que ha par-ticipat en el Mundial de natacióadaptada que s’ha celebrat aGlasgow entre el 13 i el 19 de ju-liol. Nascuda a Castellví de Ro-sanes però nedadora del CN Mar-torell, la jove esportista tornacap a casa amb quatre medalles,una de bronze i tres de plata, tan-cant amb èxit la seva primera par-ticipació en un mundial absolut.L’equip espanyol va aconseguir22 medalles a Escòcia.

4 METALLS DE 6 POSSIBLESEl campionat va començar de lamillor manera per a la nedadoradel Baix, amb el primer bronze enla seva prova preferida, els 100metres esquena. Només l’aus-

traliana Ellie Cole i la britànicaTully Kearney van ser més ràpi-des que la nedadora del Martorell,que va batre el rècord d’Espanya.

El segon metall va arribar a lafinal dels 100 metres lliures.L’’australiana Cole va repetir l’or,la nord-americana Michelle Kon-koly va arribar en segona posiciói Marquès va superar Sarai Gas-cón per guanyar el bronze.

La castellvinenca va aconse-guir el seu últim bronze a la finalde 100 metres papallona, desprésde Kearney i Gascón.

Però el millor resultat encarahavia d’arribar, la plata que vaaconseguir a la final dels 400 me-tres lliures. Marquès va aconse-guir la segona posició desprésd’un intens frec a frec amb la ne-erlandesa Manon Vermarien.

Marquès, després d’aconseguir la seva segona medalla. Foto: CPE

Quatre medalles per a Marquèsal mundial de natació adaptada» La nedadora de Castellví arrasa en el primer cop que hi participava» La delegació espanyola s’endú de Glasgow (Escòcia) 22 metalls

L’olesana Laura Baleta guanyaa l’Open d’Espanya de BTT

OLESA4La segona prova de l’O-pen d’Espanya de BTT va tenirprotagonisme olesà. La riderdelTeam Blue Motors, Laura Baleta,es va imposar en aquesta com-petició, que es va disputar a Mont-roig de Tastavins, a la comarca delMatarranya, a Terol, el passat 13de juny.

La prova tenia un recorregutde 170 quilòmetres amb 4.000metres de desnivell per pistes i ca-mins, un circuit molt exigent,

que va portar fins al límit a tots elsparticipants.

Durant gairebé tota la com-petició la madrilenya Elena Gon-zález, la gran rival de Baleta, va li-derar la categoria femenina, perògràcies a una recta final especta-cular, l’olesana la va atrapar a 20quilòmetres per al final, i va acon-seguir entrar a la meta en untemps d’11 hores i 14 minuts, 10minuts menys que la seva com-petidora.

El Solvin Martorell signa un acord amb el Manresa

CONVENI4Bones notícies per albàsquet de la ciutat. El passat dis-sabte 4 de juliol, el CB Martorellva anunciar que ha arribat a unacord de vinculació amb l’ICLManresa, un dels equips catalansde la Lliga ACB.

Gràcies a aquest conveni, elprimer equip masculí dels delBaix es veurà reforçat amb algunsdels millors jugadors de la cate-goria júnior del conjunt manre-sà que vulguin adquirir expe-riència jugant a una lliga potent.L’acord és per una temporada, iel paper del tècnic del sènior

masculí, Xavi Garcia, que va serel primer entrenador del clubmanresà durant la temporada2005-2006, ha estat clau perquèaquest acord s’hagi formalitzat.

CARES NOVESPrecisament gràcies a aquestavinculació, Nil Sabata, Deng Ma-yot i Guillem Jou defensaran elsblaus durant la temporada 2015-2016. Altres incorporacions queja ha tancat el club són Jordi Clo-tet, que arriba del Club EsportiuSant Nicolau, o Pau Virós, pro-cedent de La Salle Manresa.

Fernández i Becerra s’imposen en la Cursa del Foc d’Olesa

ATLETISME4La Cursa del Focja s’ha convertit en una cita im-prescindible per als atletes cata-lans. El passat diumenge 21 dejuny es va celebrar la novena edi-ció d’aquesta competició que vaconvocar uns 600 participants enles seves diferents categories.

Com cada any, el plat fort dela cita va ser la cursa de 10 quilò-metres, en la qual es van imposarGuillem Fernández, del JAB Ber-ga, i la boliviana Janeth Becerra,

de l’Slop.cat Sabadell. Fernándezva superar l’atleta del CA Olesa,Daniel Sánchez i la tercera posi-ció va ser per a Carles Montllor.

Becerra, una de les atletes enmillor forma de l’actualitat, va im-posar-se en la seva categoria a lalocal Sara Prescolí i a Sara Vílchez.

La prova dels 1.500 metres vaser per a Víctor Rodríguez i AinaCerdeira, mentre que Oriol Alon-so i Àfrica Martínez van guanyaren la distància dels 800 metres.

Baleta, al podi amb els guanyadors de la categoria masculina. Foto: LB

Sant Esteve | La vila celebra el 35è Internacional d’HandbolLa vila es va tornar a convertir en l’epicentre de l’handbol mundial, gràcies al 35è Torneig

Internacional que es va celebrar entre el 17 i el 21 de juliol, en el marc dels actes de la FestaMajor. Més de 90 equips arribats de països com Egipte, Dinamarca o Sèrbia es van citar

en aquesta competició que un any més ha arribat de la mà del Club Handbol Sant Esteve.

Pau ArriagaMARTORELL

15 | Agenda línianord.catJuliol 2015

agenda@comunicacio21.com

AGENDA MENSUALDIVENDRES 24 DE JULIOL22:30 Concert Pont a les Arts (PAS): Anna Roig

i l'Ombre de Ton Chien, en el marc del desèaniversari de la formació musical. Lloc: Jar-dins del Pont del Diable.

DISSABTE 25 DE JULIOL22:30 Jornada de les Nits musicals als barris amb

el grup Cordes del món. Concert de músiquesdel món a càrrec de la formació musical Cor-des del Món. Lloc: Parc del Palau de Sant An-dreu de la Barca.

FINS AL 15 DE SETEMBREMatí-Tarda La Biblioteca Aigüestoses obre

fins al 15 de setembre en horari d’estiu. Dedilluns a divendres de 16:00 a 20:30. Els di-mecres i divendres, també al matí, de 10:00a 13:30 hores.

FINS AL 29 DE JULIOLMatí-Tarda Cursets de Natació d'Estiu 2015. Hi

ha dues tandes, la sEgona del 14 al 29 de ju-liol. Hi ha cursos per a infants nascuts des del2001 fins al 2012. Organitza: Servei d'Esports.Lloc: Piscina Can Pasqual.

FINS AL 31 D’AGOST11:30-18:30De dilluns a divendres, Bibliopis-

cina a la Piscina Municipal d’Esparreguera. Hiha diaris del dia, revistes, novel·les, llibres in-fantils i còmics. A PARTIR DEL 31 DE JULIOL

Matí-Tarda Festes del barri de Ribes Blaves deldivendres 31 de juliol al diumenge 2 d’agost.Consultar programa a la pàgina web de l’A-juntament. Lloc: Urbanització Ribes Blaves.

FINS AL 2 D’AGOSTMatí-Tarda Festes del barri de l’Oasis del 31 de

juliol al 2 d’agost. Organitzador: Comissió deFestes APP Oasis i Ajuntament d'Olesa deMontserrat. Lloc: Can Miquel Amat (al costatde la seu social de l'APP Oasis).

DIMARTS 28 DE JULIOL19:00 Club de Lectura Juliol 2015. Reunió del

club de lectura sobre l'obra L'estiu que començade Sílvia Soler. Lloc: Biblioteca del Casal deCultura de Collbató.

MARTORELL OLESA COMARCAESPARREGUERASANT ANDREU

Activitat de cinema a la fresca familiar.Adpte per a tots els públics. Organit-zador: AV Casc Antic i Ajuntamentd'Olesa de Montserrat. Lloc: Plaça deles Fonts.

Cinema al carrer: ‘Cómo entrenar a tu Dragón’Ds. 25 de juliol a les 22:00

Concert de versions pop i rock indie dela formació musical Yellowstone. Preu:4 euros per als socis i 5 euros per als nosocis (consumició inclosa). Lloc: SocietatEl Casino de Sant Andreu de la Barca.

‘Juliol musical’ amb un concertde la banda YellowstoneDv. 24 de juliol a les 22:00

A les 21.00 hores es farà el pregó. A les22.00, el sopar popular amb pa ambtomàquet i embotit. A les 23.00h.Música amb el Dj Pablo Picón. Lloc: Ex-teriors del local de l'associació deveïns de Can Carreras.

Festa de Can Carreras.Pregó+Sopar+Dj

Dv. 24 de juliol a les 21:00

Hora de sortida: 3.00 de la matinada.Es calcula que acabarà a les 12.00 delmigdia. Lloc: sortida des de l'entradade la Urbanització Oasis. Incripcions:fins al divendres 24 de juliol al local so-cial d'Oasis.

Pujada a Montserrat des d’Olesa

Dg. 26 de juliol a les 3:00

| 16 línianord.cat Juliol 2015 Pròxima edició: 16 de setembre