línia les corts 55

[email protected] · [email protected]

Institució docentLa UniversitatPolitècnica de Catalunyacelebra els 40 anys

��12��10 La Masia del BarçaL’espai on han crescutgrans futbolistes deixa el barri i es trasllada

Més de 3.000 projectes per lazona verda més gran de la ciutat

��7Les obres de les “Portes de Collserola” aproparan els barris de Les Corts als espais verds

El barri es declara antifeixista

25 de novembreUna jornada per dir“No!” a la violència

de gènere��3��3

16 de novembre de 2011 · Núm. 55 · II Època · 15.000 exemplarsbarcelonalínialescorts

Per a publicitat: [email protected]��Novembre201116línialescorts

3��En PortadaNovembre201116 línialescorts.cat

Més de cent veïns i veïnes del ba-rri de Les Corts van personar-seaquest diumenge dia 13 de no-vembre davant l’Hotel NH Cons-tanza per fer sentir la seva veu. L’Hotel de cinc estrelles acollial’acte central de campanya delpartit xenòfob i racista, Platafor-ma per Catalunya, encapçalat perJosep Anglada. En aquest acte hivan assistir grans representantsde l’ultradreta a nivell europeucom el flamenc Filip Dewinter,nazi confés que ha fet homenat-ges a les SS, i l'austríac JohannesHübner.Els veïns van voler concentrar-

se per mostrar el seu rebuig a laideologia feixista, nazi i racistaque aquests personatges repre-senten així com al descontenta-ment que una cadena hoteleracom NH s’ofereixi com a seu d’a-quest acte. Amb pancartes on s’himostraven lemes com “No volemfeixistes ni a Les Corts ni enlloc”o “Les Corts es un barri antifei-xista”, els manifestants, malgratla pluja, van resistir i tirar enda-vant una protesta pacífica tot iles provocacions dels assistentsa l’acte de campanya.

ELS MOSSOS D’ESQUADRAJa hores abans de l’inici de l’ac-te central de campanya, i teninten compte les poques simpatiesque Plataforma per Catalunya ai-xeca, els Mossos d’Esquadra jahavien preparat un dispositiu po-licial. Constava de diversos fur-gons i agents de paisà que vanmantenir-se al vestíbul i l’entra-da de l’Hotel durant l’arribadadels assistents i participants. S’ha de tenir en compte que la

gran majoria d’ultradreta, se sal-

ten totes les normes i regles deljoc democràtic del qual en somtots partíceps.

ELS VEÏNSA la protesta contra la presènciade personatges d’ultradreta albarri de Les Corts, hi van parti-cipar un total de quinze entitatsdel barri entre les quals hi con-taven entitats polítiques, veïnals,culturals i educatives. Tots ells han mantingut el seu

recolzament a la concentraciópromoguda pels veïns i les veï-

nes que només van deixar debanda les casserolades i els xiu-lets per entonar junts i amb for-çá “L’Estaca”. Josep Anglada, ellíder de Plataforma per Catalun-ya, va contestar a càntic titllantals cantants de “rates de cloaca”.Aquest cop PxC no ha passat

impune per Les Corts, un barrique ha contestat amb contun-dència contra el feixisme, que haplantat cara als que l'acullen ique aposta per la construcció debarris alliberats de la intoleràn-cia i l'odi racista que promouen.

Les Corts al ritme de“L’Estaca” contra PxCEl barri planta cara al feixisme>L’acte central de campanya del partit xenòfob no és ben rebut pels veïns

RedaccióLes Corts

Redacció> Serà a la properaComissió de Presidència quan elgrup municipal d’ICV-EUiA pre-sentarà una proposició que ins-ta “al govern municipal a recla-mar al nou govern de l’Estat sor-git de les properes eleccions ge-nerals del 20N la cessió incondi-cionada de la Caserna del Bruc al’Ajuntament de Barcelona”.Quim Mestre, portaveu de la

coalició d’esquerra verda al Con-sistori, ha recordat que “Conver-gència i Unió plantejava aques-ta cessió en el seu programa elec-toral i, juntament amb ICV-EUiA, PSC i ERC va donar suporten el darrer mandat a una pro-

posició que perseguia tambéaquest objectiu”. Aquest és elprincipal motiu pel qual Mestrereclama al govern de Xavier Trias“coherència per acomplir-lo enel termini més breu possible araque en té oportunitat”.El portaveu d’esquerra verda

també ha exposat que el distric-te de Les Corts, i més en concretel barri de Pedralbes, pateix un“dèficit d’equipaments i habitat-ge protegit” i creu que es podriensubsanar amb la obtenció d’a-quest espai, la Caserna del Bruc,que “actualment té una funciómilitar discutible dins la tramaurbana de la ciutat”.

ICV-EUiA demana la cessióde la Caserna del Bruc

Redacció> El proper dia 25 denovembre se celebra arreu delmón el Dia Internacional en con-tra de la Violència de Gènere. Te-nint en compte aquesta data sen-yalada el barri en vol ser partí-cep. El proper dimarts dia 22 elCentre Cívic de Les Cort acolliràuna jornada de reflexió amb di-ferents activitats per tal de men-talitzar a la població d’aquestagran problemàtica que a horesd’ara s’ha cobrat 53 víctimesarreu del territori espanyol.La jornada del Dia Internacio-

nal contra la Violència de Gène-re començarà amb el passi delcurtmetratge “Camille” una obraque ens apropa a la vida de l’ar-tista Camille Claudel qui va in-tentar canviar la seva realitat

cruel. Una realitat d’incompren-sions i rebuig, doncs és també lahistòria de tota la gent que és di-ferent i apartada per la societatde manera intencionada. Guanyadora del Premi exae-

quo al millor guió de Noves Au-tories al Festival Internacionalde Cinema de Sitges. La seva di-rectora, Carme Puche juntamentamb Mireia Villalonga, tècnicadel Punt d’Informació i Atencióa les Dones dirigiran un debatsobre l’obra audiovisual. Final-ment la jornada acabarà ambuna representació de la Compan-yia Delícies: Relats actuals, opti-mistes i reconfortants sobre lacapacitat femenina d’encarar-sea les dificultats i transformar larealitat.

S’organitza una jornada per dir“No!” a la violència de gènere

Imatges durant la protesta veïnal en contra PxC

Opinió4��Novembre201116línialescorts

Cartes dels lectorsLínia LesCorts agraeix les cartes dels lectors però no es responsabilitza delsseus continguts. És imprescindible que els escrits estiguin signats amb nom icognoms, número de DNI i teléfon de contacte. Línia LesCorts es reserva eldret de retallar-les, en el cas adient. Les cartes es poden enviar per correu elec-trònic a l'adreça [email protected]

Safata d’entradaEDITORIALNO FACILITEN NEGOCIS?

En plena crisi econòmica Govern i ajuntaments no paren de prego-nar que impulsaran l’economia, que facilitaran la creació de nego-cis per engegar nous llocs de treball. Malauradament sóc testimonid’un exemple que desdiu tal intenció. Fa tres mesos que, per errorsaliens a l’empresària, una futura perruqueria es troba aturada a Gavà.L’ajuntament, tot i que verbalment ha donat llum verda al permísd’obres, no ha emès encara certificat del mateix. L’obra està pendentd’inici sense donar feina a paletes, ebenistes i electricistes ja empa-raulats, i el que resulta més paradoxal, sense crear llocs laborals auna estilista i dues perruqueres. No obstant això, sí que s’està pa-gant un lloguer pel local i uns impostos a l’ajuntament de Gavà. Siens avenim a l’anterior campanya electoral del PSC on l’expresidentde la Generalitat, senyor Montilla, prometia fets i no paraules, araaixò ho estan incomplint.

David Rabadà Vives, Barcelona

La plaça Francesc Macià, la plaça de les Glòries, el passeig ManelGirona amb l’avinguda de Pedralbes o bé el carrer Calvet han

tornat a finals dels anys noranta. El boom dels “netejadors de vi-dres” ha esdevingut, altra vegada, una realitat.

Un efecte clar de les necessitats bàsiques no cobertes que cadavegada impera més arreu del nostre país. L’ajuntament diu que ac-tua en moments puntuals, però no necessitem puntualitat sinó con-tinuïtat. Que les campanyes no siguin “Jornada de recollida d’ali-ments” sinó que s’impulsi l’ajuda a llarg termini. Així, de la matei-xa manera que es promou la recollida d’excrements dels gossos, il’amo que no ho fa està mal vist, podriem proposar una ajuda mí-nima mensual. Es basaria en l’obligatorietat, dins de les possibili-tats de cadascú, de fer quelcom pels altres.

No entrem, si us plau, en el debat si els “netejadors de vidres decotxe” dónen o no dónen bona imatge a una ciutat que porta comeslògan “Barcelona, posa’t guapa”. Hem de rascar una mica més,anar més enllà i veure qui realment ha provocat aquesta situació.Sempre partint de la base que ningú es posa en un pas de peatonsa fregar els vidres dels cotxes per plaer.

Tornen a netejar vidres

SOBRE LES RETALLADES EN SANITAT

La vaga de metges ens preocupa però, amb tot el que estan fent per"mercantilitzar" la sanitat, és normal que tothom es queixi i els met-ges també. Volem fer palès el risc sanitari afegit existent, en l’en-frontament entre les víctimes: pacients, metges i diferents esta-ments sanitaris entre sí. La relació de confiança entre el actors san-itaris és regla d’or per a l'eficiència del sector.

La política competitiva, introduïda des de fa temps pels políticsque volen posar els Serveis Públics al mercat, pot ser bona per alsector industrial, però no per al sanitari. D’altra banda, molts ex-perts diuen que la "inseguretat dels mercats" financers està creantuna oportunitat de negoci per a les grans financeres: captar clientsi obtenir beneficis. Nosaltres ens preguntem a qui pot beneficiar la"inseguretat sanitaria" provocada pel Govern. Són legitimes la ma-joria de les accions de defensa que estan duent a terme pacients iprofessionals, com l'ocupació de centres, els talls de la via pública,les manifestacions a l'entrada de parlamentaris, vaga de metges ipersonal sanitari, etcètera, perquè estem davant de serioses amen-aces que augmenten el cabal del riu de la mercantilització, la mu-tualització i la inflació de la despesa individual en sanitat, i ara mésque mai és necessària la unió de les víctimes contra la mala gover-nança per la Associació Catalana en Defensa de la Sanitat Pública.

Roger Bernat Landoni i Marta Carrera Plans, Les Corts

LES RETALLADES SÓN MASCLISTES

A més dels malalts afectats perles retallades hi ha “danys col·la-terals” que afectaran les dones.Degut als canvis que estem pa-tint, tenim motius per pensar queels malalts necessitaran cada copmés l’atenció a domicili per partd’algun familiar. Les altes hospi-talàries es fan ràpid i sense ne-gar la seva oportunitat mèdica,succeeix que un cop a casa, la dis-tribució patriarcal dels papersdóna a les dones el paper de cui-dadores. Això suposa demanarpermisos a la feina, reduccionsde jornada i en casos de malal-ties cròniques, deixar la feina.Així es poden quedar sense jubi-lació si deixen de cotitzar. Tam-poc podem confiar en l’ajut delsserveis socials encara molt pocdesrrollats i ja retallats. Per aca-bar de complertar el nostre pa-norama justament el sector deserveis a Catalunya com a l’estatespanyol i a la UE és el que pro-porciona més del 82% dels llocsde treball que ocupen les dones.La retallada ens retorna al treballdomèstic. Seguirem fent gratis acasa el que podriem remunera-dament. Perdrem a més de l’in-dependència econòmica i la co-tització per la jubilació, l’IRPFque aportaríem al conjunt de lacomunitat, el dret al descans, uncontacte social i la possibilitat demillorar la preparació tècnica. Ladisminució d'activitat als CAPSrepercutirà en la detecció de laviolència masclista que actual-ment es detcta en aquests cen-tres en el 40% de casos. La socie-tat i particularment les dones fa-rem un pas cap enrera col·lectiusi deixem que les retallades esconsolidin.

Marta Carrera, Ass. Catalana Defensa Sanitat Pública

Ciutadans

Guillem Sanchez, 25 anysTraductor

La campanya electoral no can-viarà, de cap manera, el meu vot.Significaria la capacitat de can-viar el meu pensament i si un téla ment d’esquerres doncs vota aesquerra.

Àlex Egea, 32 anys Pedagog

De cap manera. Tinc molt clar elmeu vot i una campanya políti-ca centrada en arguments pro-pagandístics no desviaran el sen-tit de les preocupacons políti-ques, econòmiques i socials.

Andrea Chordi, 23 anys Periodista

No canvio el vot pel què puguindir els polítics durant la campa-nya electoral. Crec que ningúhauria de canviar per la campa-nya. El sentit del votva més en-llà de l’epoca de campanya.

Albert del Viso, 24 anysPianista

Jo no crec en el discurs del polí-tics ni amb les seves campanyes“publicitàries”. Tots diuen el ma-teix, tot són mentides, maquillenla veritat i a mi no em vénen lamoto.

Daniela Garcia, 29 anysPsicòloga

Tinc molt clar el què vull pel paísi també tinc clar qui ho pot dura terme i qui no pot. Per això ma-teix sé a qui he de votar i l’actede campanya propagandística noho canviarà.

La campanya electoral li farà canviar el vot?

La foto

Avinguda de Madrid

5��Per a publicitat: [email protected] línialescorts.cat

Npvembre201116

7��

Les Corts Divendres dansa, al Centre Cívic de Les CortsEl proper cinqué dia de la setmana, el Centre Cívic de Les Corts acull el Divendres dansa. L’espaide l'auditori del Centre Cívic de les Corts permet als veïns endinsar-se en diversos balls popularsper poc més de 5 euros. La cita del proper divendres, 18 de novembre és a les 22h amb TEXERE

de la Companyia Las Carmelas que combina, amb gran habilitat, la dansa amb el teatre. línialescorts.cat

M.G.> L'Ajuntament signa unnou conveni amb una aportacióde 100.000 euros per tal decol·laborar en la millora del pro-jecte Xarxa del Fred, en El GranRecapte d'Aliments (EGRA)2011, ampliar el Projecte de Re-cuperació dels Excedents Ali-mentaris dels Mercats i compen-sar la disminució de l'aportaciódel Programa de la UE. Aquestnou conveni anirà destinat a lacol·laboració en El Gran Recap-te que es portarà a terme els pro-pres 25 i 26 de novembre.

El consistorisigna un conveniamb EGRA

Les 16 Portes de Collserola servi-ran per unir la ciutat a la naturaque l’envolta i inserir la muntan-ya en la ciutat per ampliar els es-pais verds a Barcelona. Abans decomençar les obres cal saber comes durà a terme aquesta conne-xió. Per això l'Ajuntament ha fetun concurs públic que s’ha tancatamb 3.239 propostes per al pro-jecte de les Portes de Collserola.En només 7 dies els licitadors hanpresentat les seves ofertes. Del 2al 9 de novembre 288 empreseshan presentat les seves opcionsper a una o més de les 16 Portesde Collserola.

ÈXIT DE PARTICIPANTS En motiu de l’èxit de participacióen el concurs públic, l'Ajuntamentha ampliat el termini per estudiarles ofertes. El procés de seleccióno acabarà fins la segona quinze-na de desembre. Dels 288 licita-dors que han presentat ofertes,140 s'han presentat als 16 concur-sos i només 15 han presentat no-més una oferta. El projecte bus-ca ordenar i connectar la ciutat elParc Natural a través de 16 corre-dors verds i nous equipaments.El projecte de l’Ajuntament for-ma part de l'estratègia de l'ÀreaMetropolitana per convertir Coll-serola en el parc central metropo-lità. Durant el termini de presen-tació s'ha habilitat una oficina derecepció d'ofertes a les instal·la-cions de BIMSA per facilitar in-formació de les Portes de Collse-rola als interessats a participar en

aquest projecte de millora de laqualitat urbana i natural de la fa-çana de la ciutat i del vessant bar-celoní del Parc de Collserola.

PARC I CIUTATAmb la futura connexió, la mun-tanya de Collserola passarà a serel Parc Central de Barcelona.Aquest espai natural d’alt valor,proper als barris de muntanya,tradicionalment s’ha desenvolu-pat d’esquena a la ciutat. L’Ajun-tament de Barcelona vol fer de lamuntanya i la ciutat un elementúnic. Dins de l'estratègia de l'À-rea Metropolitana. El consistoriinvertirà pressupost públic en mi-llorar l’entorn natural d’aquest te-rritori, que ha estat declarat ParcNatural. La nova iniciativa am-plia la zona verda de Barcelona.L’Ajuntament està informant desde l’octubre i fins a finals d’aquestmes a totes les entitats dels dis-trictes i dels barris implicats -LesCorts, Sarrià-Sant Gervasi, Grà-cia, Horta-Guinardó i Nou Barris-i al gener s'organitzaran uns ta-llers de participació per donar lapossibilitat als equips concursantsd'escoltar i poder recollir les pro-postes ciutadanes en els seus pro-jectes. L'objectiu final és facilitarla implicació de veïns i veïnes, en-titats i la resta de la ciutadania enel procés de disseny de les portesi enriquir els projectes presentats

APROFITAR RECURSOSLa manera d’aprofitar el sòl urbàcanvia, poc a poc, a les grans ciu-tats. El que fins ara eren ganes degrans edificis amb la firma de

grans arquitectes, actualment po-dem dir que s’ha substituït a fa-vor d’una arquitectura o sentit del’urbanisme, més natural i aus-ter.En aquest sentit les grans to-rres amb desenes de pisos han dedonar pas a l’aprofitament de leszones verdes de les quals dispo-sen les ciutats. Barcelona no és laúnica ciutat que pensa així. La cri-si ja ha fet canviar de parer pro-jectes com la plaça Europa del’Hospitalet, retallant pressuposti aprofitant el màxim de recursospossibles. A la capital catalanaaquest canvi de paradigma arqui-tectònic està liderat pel regidord’Urbanisme de Barcelona i deLes Corts, Antoni Vives. En el casconcret de les setze portes de Coll-serola, Vives afirma que es tractad’una oportunitat única. Concre-

ta també que la primera de lespor, la porta de Les Corts és “sen-sacional” perquè té part del Parcde Collserola dins i “hi ha unainteracció molt forta amb els ba-rris, com per exemple amb el ba-rri de la Mercè”. Un projecte queagrada i molt als veïns ja que per-metrà primer de tot, l’accés desde la ciutat a les zones verdes comal Camí de les Aigües; facilitarà lamobilitat, i permetrà un nou pul-mó a Barcelona.

3.239 projectes per a fer les setze Portes de CollserolaEl projecte busca ampliar les zones verdes de Barcelona i connectar la muntanya amb la ciutat

RedaccióLes Corts

El regidor, Antoni Vives

Novembre201116

10��

La Maternitat i Sant Ramon Música al Riera BlancaEl de Riera Blanca és un espai que s’ha especialit-zat en música clàssica. També és un espai de difu-

sió diferent obert a tots els estils musicals. Disposad’una sala de concerts amb cabuda per 80 oients.líniabadalona.cat

Imatges i records convertits enuna exposició sobre la històriade la Universtitat Politècnica deCatalunya. La institució celebraels 40 anys d'història amb unaexposició de fotografia on es potveure com ha canviat el campusde la politècnica durant quatredècades. L’exposició que es tro-ba dins les instal·lacions del cam-pus mostra l'evolució de l’edificii els seus entorns amb el pas deltemps.

40 ANIVERSARIDurant el curs 2011-12 la UPCcelebra els seus 40 anys en actiu.El 1972 es va constituir a partirde la unió de les diferents esco-les tècniques i instituts de recer-ca que hi havia aleshores. Enl’exposició d’instantànies es mos-tren els primers edificis que esvan construir al Campus Nord iles dates més rellevants dels ini-

cis de la universitat, amb uncampus molt diferent de l'actual.

ELS ANYS 70Durant els primers anys de vidade la Universitat Politècnica deCatalunya el rector era GabrielFerraté, que fa uns dies recorda-va emocionat el seu pas per lainstitució en un mitjà local de la

ciutat. L’antic rector explicavaque durant els anys setanta es vaexpropiar el nord de la Diagonalper poder fer més gran el cam-pus. Ferraté destacava que avuiés un dels conjunts universitarismés rellevants de Barcelona. Tre-balladors, com l'investigadorLuis Basañez, han passat totauna vida lligats a la universitat.

La UPC celebra els 40 anysLa Universitat Politècnica de Catalunya porta quatredècades funcionant com a una institució docent

RedaccióBarcelona

Redacció> L'Ajuntament deBarcelona calcula que 140 pros-titutes exerceixen al carrer entreels districtes de Les Corts, Ciu-tat Vella, Eixample i Sant Martí.Així ho va explicar el primer ti-nent d'alcalde i responsable mu-nicipal de Seguretat, JoaquimForn. En una compareixença ainstàncies del PP en la Comissióde Seguretat i Mobilitat, va ex-plicar que a Les Corts, en con-cret, tenen comptabilitzades untotal de 52 dones que exerceixenla prostitució. Forn va oferir unaprimera xifra més elevada alsmitjans a principis d'octubrequan, al preguntar-li per si esmantenia la xifra de 200 prosti-tutes exercint als carrers de totala ciutat, va dir que estava en da-des similars i que no hi havia unrepunt, la qual cosa no compar-teix l'oposició. A Les Corts, laprostitució es concentra al vol-tant del Camp Nou; a Ciutat Ve-lla, es reparteix entre el Raval, LaRambla i el Gòtic; i entre Eixam-ple i Sant Martí a la plaça de lesGlòries i al carrer de Wellington.

Barcelona té 140prostitutes alsseus carrers

Redacció> La popular Masiadel Barça a Les Corts ha passatde ser un edifici en ús a ser unlloc emblemàtic del barri i de l’e-quip presidit per Sandro Rosell.

Després de la inauguració dela nova seu de la casa on viuenles futures promeses del clubblaugrana a Sant Joan d’Espí, l’e-difici de Les Corts és part delpassat del club. Durant els seus32 anys de funcionament, l'anti-ga Masia va reunir a més de 500residents, dels quals 70 han ju-gat algun partit oficial amb el pri-mer equip del Barcelona. El nourecinte substitueix a la Masia deLes Corts, que es va començar ausar l’any 1979 i que s'ha conver-tit en centre d'operacions de lacantera blaugrana. El presidentdel Barça, Sandro Rosell, va pre-sentar fa unes setmanes la novaMasia, ubicada a Sant Joan dEs-pí. El nou emplaçament, moltmés gran, servirà al club per aforjar als nous 'cracks' del futur.Més de 150 exintegrants de l'an-tiga Masia va assistir a la presen-tació del nou edifici.

La Masia del F.C.Barcelona marxade Les Corts

Vista exterior de l’edifici actual de la UPC

Novembre201116línialescorts.cat

12��

Pedralbes Visió detallada del Gòtic CatalàEl monestir de Pedralbes exposa, fins el 31 de gener de 2012, el

llarg i exhaustiu procés d'estudi dels murals de la capella deSant Miquel, obra de Ferrer Bassa, abans de la seva restauració.

Murals sota la lupa. Les pintures de la capella de Sant Miquel.

El Museu de la Ceràmica de Bar-celona mostra part de la inspira-ció de Pablo Picasso en l’antigui-tat. La cultura etrusca va servira l’artista per convertir en art ungot zoomorf que va realitzar aVallauris, França, l’any 1954. Lapeça és un element clau de l’ex-posició "Terracotes de l'Antigui-tat. Confluències en l'entorn me-diterrani", que vol donar a conèi-xer els precedents històrics de laceràmica espanyola. L’exposiciópretén fer visible l'intercanvi cul-tural entre les regions de l'àreamediterrània i el grau de sofisti-cació i de refinament dels habi-tants a la zona fa milers d’anys.

AL PALAU DE PEDRALBESEn l’exposició, situada al Palaude Pedralbes fins el proper 4 demarç, es poden contemplar àm-fores, urnes, copes i gerres, aixícom altres utensilis i figures an-tigues procedents d'institucions

com el Museu Egipci, el MuseuFrederic Marès i l'Arqueològic deBarcelona o el Museu Nacionalde Florència i de diversos col·lec-cionistes privats.

PICASSO I LA CERÀMICALa conservadora en cap del mu-seu de ceràmica, María AntoniaCasanovas, va visualitzar aques-

ta exposició quan va trobar unarelació directa entre l'obra de Pi-casso i una peça de ceràmicaetrusca del segle VI aC. Segonsla directora del Museu de la Ce-ràmica, "de la peça etrusca no-més existeixen tres exemplars almón, que es troben en el Museudel Louvre, en el de Florència ien el de Dinamarca".

Els etruscos i Pablo Picasso El Palau de Pedralbes acull una exposició amb pecesde ceràmica etrusques que van inspirar a Picasso

RedaccióPedralbes

Redacció> El partit disputatentre el València C.H. i el Pedral-bes l’últim cap de setmana vaacabar amb la victòria de l’equipvisitant per 2 gols a 1, a favor del’equip local. Els dos gols del Va-lència van ser d'Adrián Tortaja-da. L’equip local s’esforça tant encada partit que disputa a casacom en camps que no són el seu.

El València C.H.derrota alPedralbes a casa

M.G.> Un total de 43 mastelershan estat substituits per novesbanderes. L’estat de desgast enquè es troben les anteriors telesde la Unió pel Mediterrani(UpM) del Palau de Pedralbes deBarcelona va obligar a la sevasubstitució per unes de noves, talcom va confirmar un portaveu dela UpM.

43 banderesnoves onegendavant del Palau El Palau de Pedralbes acull aquesta exposició fins el 4 de març

Redacció> Turisme de Barce-lona ha presentat un nou ele-ment dedicat a l’enriquiment cul-tural del visitant a la Ciutat Com-tal. Es tracta d’una audioguia so-bre la Barcelona medieval. En lagrabació s’acosta al visitant a l'E-dat Mitjana a través d'un circuitper 18 emplaçaments gòtics i ro-mànics de la ciutat, segons ha ex-plicat Turisme de Barcelona. Laruta està disponible només a la

pàgina web del consorci per 2 eu-ros i mig. La novetat, permet lapossibilitat de descobrir pel seucompte un circuit cultural que vi-sita llocs medievals rellevantscom la Llotja de Mar o el Mones-tir de Pedralbes, punt final de lavisita. Aquesta segona audioguiaturística de Barcelona està dis-ponible en quatre idiomes i in-clou un manual d'informaciócomplementària.

El Pedralbes medievalen una nova audioguia


LLUÇA - FIGOLS. AMPLIO PISO DE 4HABITACIONES, COCINA OFFICE, 2BAÑOS, TERRAZA, PARKET, REFOR-MADO, ORIENTADO A TARRAGONA.PARKING OPCIONAL. 389.000€

REGENT MENDIETA - COMTE GÜELL.PISO DE 3 DORMITORIOS MÁS DESPA-CHO, ALTO, CON ASCENSOR, 2 BAL-CONES, 3 PIEZAS EXTERIORES A CALLE,CON ASCENSOR, PARA ENTRAR A VIVIR.198.000€

VALLESPIR - EVARIST ARNÚS. EN FINCAMODERNISTA CON ENCANTO, PISO RE-FORMADO PARA ENTRAR A VIVIR CONCOMEDOR, 2 HAB. COCINA INDEPENDI-ENTE, BAÑO, BALCÓN, EXTERIOR A PATIODE MANZANA, SOLEADO. 180.000€

GRAN VIA CARLES III CON DIAGONAL.ATICO DUPLEX DE 210 M2 + 180 M2 DETERRAZAS, REFORMADO CON GRANDESACABADOS, EN 1a PLANTA DISPONE DESALON DE 70 M2, COCINA, UNA HAB. INDI-VIDUAL Y OTRA SUITE CON VESTIDOR,TODO EXTERIOR A TERRAZA DE 90 M2 DI-VIDIDA EN 2 ZONAS, ESTAR Y GIMNASIO,EN 2a PLANTA, BIBLIOTECA + UNA HAB.DOBLE SUITE CON VESTIDOR Y ZONA DEESTUDIO, TODO EXTERIOR A TERRAZA,FINCA CON 2 ASCENSORES. 1.949.000€

PRESENTANT AQUEST ANUNCI FINS EL 15 DE DESEMBRE O FI D’EXISTENCIES

línia les corts 55

Documents