l'informatiu 19
DESCRIPTION
L'informatiu d'AlmosterTRANSCRIPT
L’informatiu d’Almoster 19
JULIOL 2012
Benvinguts
Matins: dimarts, dimecres i divendresTardes: dilluns, dijous i divendresTel. 977 85 56 46
Urgències: CAP de la Selva del CampTel. 977 84 57 17
Gestionada pel Grup SAGESSA. Amb 30 places per a in-fants fins a 3 anys. Oberta de setembre a juliol, amb horaride dilluns a divendres de 9 a 12:30 h. i de 15:30 a 17 h;servei d’acollida de 8 a 9 h i menjador. El mes de juliol,Nadal i Setmana Santa, horari intensiu.Tel. 977 76 10 10. E-mail: [email protected]
ADReCes i teLÈFOnsD’inteRÈsAJUNTAMENTTel: 977 85 51 10 · Fax: 977 85 57 02C/ Pare Aymamí, 14e-mail: [email protected]: http://www.almoster.orgHORARI D’ATENCIÓ AL PUBLICde 07:30 a 14:00 h. de dilluns a divendresTelèfons d’urgències:637 826 153 / 637 826 152
SERVEIS SOCIALSTel: 977 85 51 10
ESCOLA RAMON SUGRAÑES Carrer de Reus, 2 - Tel: 977 76 20 20
ESCOLA BRESSOL ELS MUSTERETS Carrer Joan Bertran, 6 - Tel: 977 76 10 10
CASA DE CULTURA - BIBLIOTECAPlaça Josep Roselló, 1, 1r - Tel: 977 76 25 08
ESPAI JOVECarrer de la Font, 20
TEATRECarrer de la Font, 22
FARMÀCIA Plaça Josep Roselló, 3Tel: 977 76 20 52
CORREUS I TELÈGRAFSCamí de la Font, 2 - casa 4Dilluns a divendres de 09:30 a 10:30 h.
INFORMACIÓ: 012
EMERGÈNCIES: 112
MOSSOS D’ESQUADRA: 977 30 50 50
BOMBERS: 085
EMERGÈNCIES MÈDIQUES: 061
ESGLÉSIA PARROQIAL SANT MIQUEL ARCÀNGELPlaça de l’Esglèsia, 4
SOCIETAT DE CAÇADORS AGRÍCOLAPlaça de l’Esglèsia, 1 Baixos
ATENEU AGRÍCOLA D’ALMOSTERPlaça Josep Roselló, 1
GRUP DE DONES STA. ÀGATACarrer Abadia, [email protected]
FUTBOL CLUB ALMOSTERPlaça Josep Roselló, 1
COOPERATIVA AGRÍCOLACarrer Quarter del Sud, 10
ASSOCIACIÓ GENT GRANPlaça Josep Roselló, 1
COLLA DE DIABLES D’[email protected]
COLLA GEGANTERA D’ALMOSTERCarrer de la Font, [email protected]
CLUB DE TENNIS TAULA D’[email protected]
PENYA BARCELONISTA D’[email protected]
2
L’informatiu d’Almoster
COnsuLtORi MÈDiC
esCOLA RAMOn sugRAÑes
esCOLA BRessOL eLs MusteRets
BiBLiOteCA
DeiXALLeRiA MuniCiPAL
AUTOCARS PLANA
Tel. Informació977 21 44 75977 54 72 90
http://www.autocarsplana.com
Reus-Almoster Almoster-Reus
Reus-Almoster08:1513:45
Almoster-Reus08:3514:50
Dissabtes feiners
La biblioteca es troba a la plaça Josep Roselló, a la Casade Cultura.Horari: dimarts, dimecres i dijous de 17h a 19h.
Servei de Telecentre977 76 25 08
Recollida de restes vegetals, runes i voluminososHorari de recollida: dissabtes d'11 a 13 h o bé concertant hora trucant al tel. 637 826 152
Altres horaris o altres tipus de residus:Deixalleria Comarcal del Baix CampFinca Mas d'En Duran - Tel 77 26 21 68 Botarell
tRAnsPORt - Horari d’autobús entre Almoster i Reus
7:20
8:30
9:30
11:20
13:10
14:20
16:10
17:30
19:20
20:20
7:50
9:00
10:00
11:50
13:40
14:50
16:40
18:00
19:50
20:50
Escola d’educació infantil i primària d’una línia amb un tutorper nivell i mestres especialistes en llengües estrangeres (an-glès/francès), educació musical, educació física, educació es-pecial, religió i educació plàstica. Equip d’assessoramentpsicopedagògic (EAP), Servei de menjador, guarderia i acti-vitats extraescolars gestionat per l’AMPA.Tel. 977 76 20 20. E-mail: [email protected]
Pista poliesportiva i camp de futbol. Disposa d’enllumenat.Piscina descoberta de juny a setembre.Zona d’esbarjo i barbacoes.
Per a més informació, truqueu a l’Ajuntament.
ZOnA POLiesPORtivA L’AuBAReDA
3
L’informatiu d’AlmosterÍnDeX
AJUNTAMENTALCALDE I REGIDOR D’HISENDA
Àngel Xifré i ArroyoVisites: cal demanar cita prèvia a l’Ajuntament
REGIDORS
Coia del Rio i VallsPrimera tinent d’alcalde i regidora de Cultura, Esports i Joventut
Albert Gonzàlez i SanzSegon tinent d’alcalde i regidor d’Urbanisme
Noèlia Gonzàlez i GarciaRegidora d’Ensenyament, Afers Socials, Salut iPromoció Econòmica
Paquita Pàmies i MoliasRegidora de Medi Ambient i Via Pública
Josep Maria Trabalón i DomínguezJosep Canals i AnglèsJosep Llonch RafecasManuel Poyato Poyato
SECRETÀRIA - INTERVENTORA
Gemma Dilla MartínLes visites es concerten trucant a l’Ajuntament
SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS
Arquitecte: Olga Tarragó PàmiesArquitecte Tècnic: Josep Maria Descarrega CastellvíLes visites es concerten trucant a l’Ajuntament
EDITA: Ajuntament d’AlmosterPlaça Església, 1 · 43393 · ALMOSTERTel.: 977 85 51 10 · Fax: 977 85 57 [email protected] · www.almoster.cat
Maquetació: Cop d’Ull · www.copdull.net
ZOnA POLiesPORtivA L’AuBAReDA
ÍnDeX
L’informatiu d’Almoster és la revista municipal amb l’objectiu de ser el mitjà decomunicació entre l’Ajuntament i els vilatans, també recull les opinions i activitatsdels habitants i de les entitats. Si voleu participar-hi, envieu els vostres escrits ala nostra adreça electrònica: [email protected] o bé per escrit almateix Ajuntament. Hi podeu incloure fotografies i il·lustracions.
ALCALDIA: Nou model de gestió educativa
EDITORIAL
EQUIP DE GOVERN MUNICIPAL
- Viure al poble
- La Borsa de Mediació per al Lloguer Social arriba a Almoster
LES VEUS POLÍTIQUES
- ERC
- CIU
- PSC
ENTITATS
- AMPA
- Associació Gent Gran
- Colla Gegantera d’Almoster
- Ball de Diables d’Almoster
- Grup de Dones Santa Àgata
LA NOSTRA GENT: Entrevista a Dolors Vallverdú
TERRITORI I MEDI AMBIENT: Aficionat a la natura
SALUT: Dany solar a la pell
LA CUINA QUE TORNA
- Galetes d’avellana i moscatell
- Pizza
RECORDANT EL PASSAT: Gabriel Ferrater
ECONOMIA EN MINÚSCULES: Miquel Pino i Esther Vidal
TOTS FEM REVISTA
- XI Trobada Arxiprestal d’Infants de 2n
- Ateneu Agrícolad’Almoster
- Fi de temporada
4
5
6
9
12
16
18
20
21
22
24
26
4
L’informatiu d’AlmosterALCALDiA
L’evolució ha estat possible gràcies a tres factors: elcreixement demogràfic del poble, la bona feina feta perpart de tota la comunitat educativa, amb l’equip docenti l’Associació de Mares i Pares al capdavant; i al fet detenir una escola bressol al costat.
El passat dia 18 de maig es va fer l’acte que culminava la celebració dels60 anys de l’actual escola Ramon Sugrañes, l’escola del nostre poble. Du-rant l’acte es va poder gaudir de les actuacions musicals dels actuals alum-nes i dels parlaments d’antics alumnes, que van explicar les pròpiesvivències en la seva etapa escolar i van representar diferents generacionsque han anat passant per l’escola, des de monsenyor Miquel Barbarà aljove estudiant de comunicació David Moragas, l’economista Alba Barbarà,o el Dr. Jordi Jara, metge i que va ser alcalde del nostre municipi.
L’acte va ser molt emotiu, amb un Teatre Municipal ple, amb pares i mares,avis i àvies, ex alumnes i gent del poble, una prova evident de la implicaciómútua entre l’escola i els musterencs.
En un parell d’hores se’ns van fer presents les 6 dècades que té l’escola,les diferents etapes, i sobretot la importància que han tingut per cohesio-nar el nostre poble i per integrar les diferents generacions que ens con-formen, fets que cal remarcar i proclamar de forma clara i contundent. Ésa l’escola on es formen, coneixen i conviuen els vilatans que en un futurseran els que regiran l’esdevenidor del nostre poble.
Dins de les referències a l’escola no es poden deixar de remarcar elsexcel·lents resultats que obtenen els nostres nens i nenes en les provesde competències bàsiques que cada any porta a terme el Departamentd’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, on queda palès l’èxit delmodel educatiu del nostre poble.
L’escola ha passat per diferents èpoques. Fins i tot va estar a punt de sertancada a finals dels anys vuitanta, però l’actuació dels que formaven partde l’Ajuntament, amb en Jordi Jara al capdavant com Alcalde, van salvar-la. En aquell moment era una escola unitària, és a dir, formada per un solgrup d’alumnes de diferents nivells, alhora formant part d’una Zona Edu-cativa Rural que permetia compartir recursos i professorat. Des de llavorsha anat evolucionant fins a l’etapa actual on l’escola té un grup per nivell,és a dir, és una escola d’una línia, amb més de 120 alumnes, i amb tot elprofessorat i recursos que disposen les escoles amb aquestes caracterís-tiques.
L’evolució ha estat possible gràcies a tres factors, el creixement demogràficdel poble, a la bona feina feta per part de tota la comunitat educativa,amb l’equip docent i l’Associació de Mares i Pares al capdavant; i al fetde tenir una escola bressol al costat que ha motivat la incorporació delsalumnes de l’escola bressol cap a l’escola, evitant que alguna part delsnens i nenes d’Almoster es matriculessin en centres de poblacions veïnes.
Així, doncs, no es poden deslligar els darrers sis anys de vida de l’escolasense tenir pressent l’existència de l’Escola Bressol Municipal Els Muste-rets. La proximitat física, la integració de les famílies i el model pedagògichan motivat que els nens i nenes s’hagin anat incorporant a l’escolaRamon Sugrañes, alhora que ho fan amb uns hàbits ja adquirits (fruit deltreball fet a l’escola bressol) que són molt ben valorats per part de l’equipdocent de l’Escola.
Durant aquests anys l’EBM Els Musterets s’ha pogut anar sostenint grà-cies a la quantitat de nens i nenes que tenia, entre 25 i 30 cada any, iamb les subvencions que es rebien per part de la Generalitat de Cata-lunya. Però la crisi econòmica actual, que ja fa més de quatre anys quedura, ha provocat diversos factors que afecten la nostra escola Bressol.Per una banda la reducció curs a curs de l’aportació econòmica que faper cada nen el Departament d’Ensenyament, i per l’altra, la davalladade la natalitat de forma dràstica i la priorització de la despesa que fanles famílies. Així, hem vist com es va reduïr l’alumnat l’any passat amb15 nens i nenes i la previsió de 8 infants pel curs 2012-13, fets que di-ficulten la seva viabilitat econòmica.
nou model de gestió educativaescola primària i llar d’infants
5
La situació ens ha fet reflexionar, com Ajuntament i gestors del’escola bressol, i mirar de trobar una resposta al repte, seguirtenint una llar d’infants que doni servei a les famílies del nostrepoble i sense perdre la qualitat que durant tots aquests anys hatingut, com així ha estat reconeguda.
La reflexió ens ha permès trobar un nou model de gestió queha de fer sostenible en el temps l’escola bressol i la seva activitat,independentment del nombre d’alumnes que tingui.
Aquest model suposa la implicació de l’Escola Ramon Sugrañes,de la seva Associació de Mares i Pares i del propi Ajuntament.La col·laboració de les tres parts basada en un principi econòmicbàsic de compartir recursos i serveis, de forma simbiòtica, potfer que la llar d’infants sigui sostenible en el temps.
El compromís de l’actual Ajuntament entenent que l’escola bres-sol és un servei imprescindible, ja que ajuda a integrar als nensi nenes d’Almoster, és un suport per les mares i pares treballa-dors, i fa una tasca d’aprenentatge d’hàbits prèvia a la incorpo-ració a l’ensenyament infantil.
Ara, l’Associació de Mares i Pares de l’Escola Ramon Sugrañespassa a ser l’Associació de Mares i Pares d’Almoster, un matísmolt important i que cal remarcar, ja que Almoster tindrà unasola AMPA per l’escola i l’escola bressol. És a dir, les famílies queentren a l’escola bressol passaran a ser famílies de l’AMPA delsdos centres educatius. Això permet que l’Associació doni el serveide menjador tant de l’escola com de l’escola bressol, optimitzantrecursos, alhora que s’obre l’oportunitat d’oferir els seus serveisals dos centres educatius, com per exemple la possibilitat queels nens de P3, primer curs de l’etapa infantil, puguin fer la mig-diada a l’escola bressol.
Finalment, l’Escola Ramon Sugrañes, on la comunitat educativaha entès la necessitat d’ajudar a facilitar la viabilitat de l’escolabressol, també té l’oportunitat d’utilitzar els espais de la llar d’in-fants, com ara la sala de psicomotricitat.
Per acabar aquestes línies voldria agrair a l’AMPA i a l’escola laseva gran implicació en el projecte. Estic segur que aquest noumodel representarà un exemple per altres municipis que es tro-ben en una situació semblant, ja que del seu èxit depèn teniruna escola bressol i una escola de qualitat com hem tingut finsara.
Àngel Xifré i ArroyoAlcalde d’AlmosterGrup Municipal ERC
editorial
L’informatiu d’AlmostereDitORiAL
Almoster estrenarà ajuntament aquest estiu. És important la imatge que ha de donar un equip de govern i la de la sevainstitució de cara a tots els vilatans. Potser no tots els mosterencs coneixenon està la pedrera del poble, però sí que tots saben on està l’ajuntament.Un Ajuntament no és un edifici, no és un símbol, ha de ser un espai de gestió,ha de tenir lloc suficient per fer les feines que cal i la gent ha de poder tre-ballar en condicions pel paper que tenen d’atenció al públic.
Totes aquestes definicions del que pot ser un Ajuntament estan molt be, iara Almoster tindrà les eines per poder donar un bon servei i una bona gestió,però el paper de l’Ajuntament no acaba de portes en dins, també s’ha d’obriral poble i aquest nou ajuntament podrà donar cabuda a espais i serveis queamb l’anterior no es tenien.
Amb els anys, Almoster ha fet un canvi d’acord amb els temps que vivim is’ha donat i construït molts equipaments on hi havia mancances. Ja quedenmolt pocs equipaments que podríem dir obsolets, potser en comptaríem nomes de 3 o 4, aquest estiu tindrem que descomptar un.
De res serviria que el nou edifici de l’Ajuntament pogués recordar-se per lesbodes, reunions o convidats que hagin vingut. Confiem que el nou ajunta-ment es recordi per la gent que hi ha dins, des del col·lectiu administratiu,agutzil i brigada i la interventora, com a plantilla fitxa, fins al consistori elegitpel poble com a veus polítiques.
Gaudim tots del pastís per fora i per dins.
6
L’informatiu d’AlmosterLes veus POLÍtiQues
La greu crisi econòmica que pateixen alguns paï-sos de la zona euro ha fet replantejar en moltsàmbits si és sostenible l’estat del benestar, elmodel d’estat que s’ha construït a Europa elsdarrers 60 anys basat en els serveis i garantiessocials que dóna l’estat a tots els ciutadans acanvi d’un nivell impositiu més alt que en altresmodels, com el nord-americà.
A l’estat espanyol, la crisi és més forta que a lamajoria dels països de la zona euro perquè s’hiha sumat la fi de la bombolla immobiliària. L’a-tur és el més alt de la Unió Europea, i superioral de Marroc o l’Equador. A l’estat espanyol hiha més de cinc milions d’aturats. Tres més quefa quatre anys. I anem cap als sis. Els ingressosde totes les administracions han baixat conside-rablement. A Almoster la situació econòmica noés dolenta perquè s’hi ha fet una bona gestió iperquè hem pogut aprofitar el patrimoni muni-cipal que va suposar el creixement del poble elsdarrers anys.
La gran crisi econòmica que pateix l’estat espan-yol ha posat en evidència, però, el gran dèficitfiscal que pateix Catalunya i que alguns partitshem denunciat des de fa molts anys. A Cata-lunya paguem peatges a les autopistes, paguemla gasolina més cara pels cèntims sanitaris, pa-garem més pels medicaments i els funcionarisguanyen menys que a la resta d’Espanya. Men-
tre, altres comunitats cobreixen el dentista delsnens o els llibres escolars i incrementen els pres-supostos pel proper exercici. Paguem més, peròtenim menys serveis.
Aquesta gran crisi posa en evidència que el fi-nançament de Catalunya és pèssim. Que moltsdiners dels impostos dels catalans se’n van a Es-panya i no tornen. Que més que de dèficit fiscal,podríem parlar d’espoli. Diferents càlculs situenentorn als 18.000 milions d’euros els diners quepaguem i que no ens reverteixen en cap servei.Uns 50 milions d’euros se’n van cada dia i notornen. Aquest finançament ofega la Generalitatde Catalunya i els ajuntaments catalans. Algunsencara apel·len a un nou pacte amb Espanya.Però després de com va acabar el contenciós del’Estatut, no deixa de ser una manera d’engan-yar-se a ells mateixos i als ciutadans.
Fent una mica de números podem dir que ambun segon dels diners del dèficit fiscal podríempagar una beca de menjador durant un any.Amb un minut, contractar un nou metge. Ambuna hora dels diners del dèficit fiscal (el que pot-ser trigareu en llegir l’Informatiu) es podria cons-truir una nova escola bressol. En un dia de dèficitfiscal podríem implantar la sisena hora a totesles escoles de Catalunya. En una setmana, ambels diners que se’n van i no tornen, podríempagar la prestació a tots els aturats. Amb els di-ners del dèficit fiscal d’un mes podríem aturartotes les retallades en salut, i amb els dinersd’un any podríem construir el famós corredor fe-rroviari del Mediterrani fins a Algesires.
No ens enganyem més. Per mantenir l’estat delbenestar hem de replantejar-nos l’estat quevolem. Podem viure molt millor. Com a país icom a poble.
Esquerra Republicana de Catalunya d’Almoster
eRCFinançament, poble i estat
El context econòmic en què estem inmersosporta i portarà molta angoixa a un bongruix de famílies catalanes.
Les famoses retallades dels governs costend’explicar, i més quan aquestes afecten aensenyament o sanitat. Però si ens parem apensar i analitzem la situació, ens adonemque al final, aquestes retallades són tan do-loroses com necessàries. Només cal donarun cop d’ull a quatre xifres per entendre-houna mica millor. Per exemple, sabíeu queCatalunya paga 6 milions d’euros cada diatan sols en interessos? Perquè tothom hoentengui, 1000 milions de les antigues pes-setes. Preocupant.
CIU ha denunciat que el Tripartit va deixarcompromisos de despesa per valor de64.325 milions d’euros. Un informe de laSindicatura de Comptes desvetlla l’expo-nencial increment dels compromisos dedespesa de les dues últimes legislatures.L’any 2004 era de 6.811 milions d’euros, el2007 de 26.426 i el 2009, com hem ditabans de 64.325.
CiuDifícil situació
L’informatiu d’AlmosterLes veus POLÍtiQues
Al 2009 es van fer inversions per valor de1.586 milions d’euros i ara van arribant lesfactures. Les decisions es van prendre el2008 i 2009, quan la crisi era tan evidentque resulten incomprensibles. El Tripartit vaser egoista en plena crisi i va hipotecar lesfutures generacions de manera desorbitada.
De fet no hi ha dret en com ens van deixarel país. A més, l’Estat va invertir a Catalunyael 35% del pressupost per al 2011, una as-fíxia evident i que cal contemplar el pactefiscal com l’instrument per assolir la hisendapròpia, que en definitiva és l’objectiu i partde la solució per sortir de la crisi.
Amb tots aquests dèficits que tenim, cadacop tenen més força les paraules que elnostre President Artur Mas, va pronunciaren el seu dia: «Val la pena arriscar-se i pren-dre decisions, perquè amb menys puguem fer més i millor.»
Grup de CIU d’Almoster
Les recents eleccions presidencials i legislati-ves franceses han evidenciat el canvi de ciclepolític que s’ha obert a Europa. Un cop cons-tatat el fracàs del model Merkel-Sarkozy-Rajoy-Mas, els ciutadans tornen a apostar perpolítiques de progrés que combinen la neces-sària austeritat amb mesures de creixementeconòmic que permetin generar ocupació i re-activar el consum. El model de la dreta no tansols el coneixem, sinó que, per desgràcia,també el patim quasi bé cada dia: retallades,retallades i més retallades de serveis, ajudesi drets socials bàsics. L’argument és per totsconegut: «els ciutadans hem viscut per sobrede les nostres possibilitats i som culpables dela crisi». Un argument curiós i sorprenent per-què les persones, partits de dreta i patronalsque defensen aquesta tessitura, al mateixtemps, consideren perfectament normal queels grans executius de les empreses que co-titzen a l’Ibex 35 cobrin, de mitjana, un miliód’euros l’any, que el Govern del PP impulsiuna amnistia fiscal per donar barra lliure alsgrans defraudadors o que encara no s’hagiacabat amb la vergonya dels «paradisos fis-cals».
Deu ser que no es consideren responsables dela crisi, però alguna responsabilitat en aquestacatàstrofe econòmica deuen tenir, dic jo.
Mentre, per la immensa majoria dels ciuta-dans els efectes de la crisi s’han fet evidentsde forma molt dramàtica. També aquí al poblel’atur ha crescut i el nombre dels nostres con-vilatans que han vist empitjorar el cost eco-nòmic de la seva vida diària s’ha multiplicat.Crec que ha arribat el moment de plantar caraa aquesta autèntica contrareforma social queestem patint. No anar a votar i «passar» delspolítics i de la política no és cap solució. Elprimer que cal és, com a França, prendreconsciència que les retallades per sí mateixesens porten a un carreró sense sortida (abanda de provocar desenes de milers de tra-gèdies a la ciutadania). És en aquests mo-ments en què des de les institucions, i tambédes de l’Ajuntament, hem de fer tot el que es-tigui al nostre abast per ajudar a aquells queho estan passant pitjor (que lamentablementsón molts). D’acord amb aquesta convicció,els socialistes hem defensat al Congrés i alParlament la creació d’un impost per a lesgrans fortunes i la creació de nous impostosverds, en la línia del que ja ha anunciat el noupresident francès. Aquest és el nostre com-promís i per això els socialistes continuaremtreballant.
Grup municipal PSC d´Almoster
PsC-PMCanvi de cicle
CiuDifícil situació
Esperem que l’obra ajudi a revitalit-zar el nucli, millorar notablement laqualitat de vida dels seus habitants,i que serveixin d’exemple als veïnsperquè s’animi a millorar les façanes,a rehabilitar les edificacions exis-tents.
Ja tenim pràcticament enllestida l’obra delnou edifici de l’Ajuntament, i des del consis-tori ja s’està preparant la propera obra mu-nicipal: rehabilitar el nucli antic.
Tot just fa ara uns cinquanta anys que, ambl’esforç dels nostres veïns, es van urbanitzarels carrers del nucli antic. Eren uns carrers deterra i les cases no tenien aigua corrent niclavegueram. Els musterencs hi van posar elseu treball, i amb l’esforç col·lectiu es vaninstal·lar els serveis, alhora que es pavimen-
taven els carrers. Gràcies a aquest esperitcol·laborador d’Almoster, la part més antigadel poble ha tingut uns serveis que avui dias’entenen com a bàsics per poder viure.
Els materials utilitzats en aquella època, avuidia són obsolets i les normatives actuals obli-guen a canviar-los. També el pas dels anys,com és natural, els ha degradat, i les fuitesd’aigua es van produint de forma periòdica(segurament n’hi ha que no les tenim detec-tades).
Els paviments també estan degradats, el pasdel temps i les inclemències meteorològi-ques, com pluges, calor o glaçades els hananat deteriorant, alhora que les reparacionshan anat transformant aquesta pell que co-breix els carrers.
Tot i la gran obra que es va fer el seu dia permodernitzar els carrers del nucli i millorar la
qualitat de vida dels habitants d’Almoster,cinquanta anys són molts anys i cal una novaremodelació.
L’obra de remodelació del nucli és un pro-jecte ambiciós, i és fruit d’uns quants anys detreball a l’ombra per aconseguir fer els pro-jectes i aconseguir el finançament per poder-la executar.
Concretament, el procés per renovar el nuclicomença l’any 2005, quan des de l’Ajunta-ment es va demanar una memòria valorada.Volíem saber quin cost tindria rehabilitar totsels carrers del nucli amb el canvi dels serveispúblics, amb una nova pavimentació, i amb elsoterrament de les línies elèctriques i telefòni-ques que suposés canviar la imatge del seu en-torn.
A partir d’aquell moment, l’Ajuntament haanat treballant per fer la redacció dels pro-
L’informatiu d’AlmostereQuiP De gOveRn MuniCiPAL
viure al poble... i ara a rehabilitar el nucli antinc
jectes executius, mitjançant la Diputació deTarragona, que subvenciona un 70 % del seucost, alhora que aconseguir els suficients re-cursos econòmics per poder executar-lo ipoder fer realitat un nucli com el poble d’Al-moster es mereix. Es va participar a la convocatòria del pro-grama «Viure el Poble» de la Generalitat deCatalunya, subvencionat amb fons europeusFEDER, i es va aconseguir ser dels pocs mu-nicipis en aconseguir-ho. El programa «Viureel Poble» és com el conegut programa quedesenvolupa la llei de barris per a ciutats,però per a municipis petits.
Per completar el seu finançament també esdestinen diners del Pla Únic d’Obres i Serveisde Catalunya (PUOSC) del Departament deGovernació, i del Pla d’Acció Municipal(PAM) de la Diputació de Tarragona.
L’obra, per poder complir amb les bases delprograma «Viure el Poble», està configuradaen dos projectes amb un pressupost globalde 755.888 €, IVA inclòs, i el total de sub-vencions aconseguides per finançar-la ascen-deixen a la quantitat de 707.280 €, quedesglossats, 327.360 € corresponen al pro-grama 280.000 € al PUOSC i 99.920 € alPAM.
Els projectes preveuen arranjar els carrersAmargor, de la Font en el seu tram dins delnucli, Forn, Abadia, Carnisseria, Raval, Major,Nou, plaça de l’Església, plaça de l’Era i plaçade la Bomba.
Som conscients que en aquest projecte himanquen carrers que formen part del nucli,o la mateixa plaça Josep Rosselló, que espe-rem poder anar fent posteriorment. Perexemple, no en formen part els carrers del’entorn del nou Ajuntament, donat que unavegada acabat l’edifici municipal, ja està pre-vist fer-los amb un projecte complementarique té el finançament garantit amb una novasubvenció del PUOSC.
Concretem més el projecte d’arranjamentdels carrers del nucli. L’actuació preveu posar
un paviment de peces de formigó de dife-rents tipus i mides, a un sol nivell, és a dir,sense voreres, on es distingeixi la zona detrànsit de vehicles de la de vianants per latextura i l’acabat dels materials. També espreveu dotar el nucli de mobiliari urbà compapereres, bancs, i jardineres.
Quant als serveis, es preveu la substituciótotal de la instal·lació d’aigua potable, posarboques de reg i hidrants. El mateix succeiràamb la renovació total de la xarxa de sane-jament.
Respecte a la instal·lació de l’energia elèc-trica i de telefonia es preveu soterrar les lí-nies, sempre que sigui possible. Cal aprofitarl’obra per eliminar els cablejats que actual-ment cusen els carrers del nucli, amb conti-nus traspassos de cables, sense cap tipus
d’ordre i que desllueixen la bellesa que tenenels nostres carrers.
Pel que fa a l’enllumenat públic, es mantin-drà el mateix que hi ha actualment, renovatfa poc temps.
El termini d’execució és de nou mesos i la in-tenció és de començar les obres a la tardor,una vegada acabats els tràmits administratiusper adjudicar-les a una empresa constructora.
Esperem que l’actuació ajudi a revitalitzar elnucli, millorar notablement la qualitat de vidadels seus habitants. També que serveixin d’e-xemple als veïns perquè s’animin a millorarles façanes i a rehabilitar les edificacionsexistents, una gran part buides, posant-les al’abast de la gent perquè pugui habitar-les iomplin de vida el nucli del nostre poble.
9
L’informatiu d’AlmostereQuiP De gOveRn MuniCiPAL
L’informatiu d’AlmostereQuiP De gOveRn MuniCiPAL
Caure està permès. Aixecar-se és obligatoriL’Ajuntament d’Almoster, en col·laboració amb el Consell Comarcaldel Baix Camp i la Generalitat de Catalunya, ha cregut convenient,donades les circumstàncies actuals, acostar l’Oficina d’Habitatge alsciutadans del municipi, amb la intenció d’oferir un servei gratuït queconsisteix en un sistema de mediació en el mercat immobiliari a fid’incrementar l’oferta de lloguer a preus moderats. La Xarxa de Me-diació també facilita la millora de l’equilibri entre les diverses formesde tinença d’habitatge i el manteniment sostenible del parc d’habi-tatges, així com la millora en les polítiques d’integració i de compo-sició sociocultural dels municipis.
L'Oficina Local d'Habitatge es fa càrrec de la tramitació, gestió i re-dacció dels contractes. Durant tot el temps que l'habitatge està llo-gat, es garanteix informació i assessorament a propietaris i llogaters,així com el seguiment de la relació contractual i del bon ús de l'ha-bitatge.
A més d’oferir una gestió integral, els beneficis principals d’aquest ser-vei per als propietaris són les Garanties de pagament que oferim:
� Cobertura jurídica gratuïta.� Assegurança Avalloguer que garanteix el pagament de fins a
5 mesos, en cas d’impagament per part del llogater.� Assegurança multirisc, per cobrir despeses relacionades ambels desperfectes que es puguin ocasionar en l’habitatge, fins aun màxim de 3.000€.� Desgravació fiscal.
Els avantatges per als llogaters són:
� Habitatge de lloguer a un preu lleugerament per sota del preude mercat.� Pagament únic del mes en curs i la fiança.� Sense aval bancari.
Les condicions que han de reunir els habitatges per poder formarpart de la Borsa són:
� Els habitatges han de disposar de cèdula d'habitatbilitat, o béhan de tenir les condicions per obtenir-la.� Els habitatges que es poden llogar o supervisar a través de laXarxa de Mediació per al Lloguer Social han de ser nous o exis-tents, del mercat lliure.
Per qualsevol consulta, poseu-vos en contacte amb l’Ajuntament.
La Borsa de Mediació per al Lloguer social arriba a Almoster
11
L’informatiu d’AlmosterentitAts - AMPA
L’Associació de Mares i Pares d’Almoster ha volgut fer un gest de com-plicitat amb l’etiqueta d’Escola Verda que porta la nostra escola. Així,amb motiu del 60è aniversari de l’escola Ramon Sugrañes celebrataquest passat 18 de maig amb un esplèndid acte commemoratiu,l’AMPA va distribuir de forma gratuïta a tots els nens i nenes de la nostraescola un Boc’n Roll. Es tracta d’un embolcall molt pràctic i reutilitzableper portar tot tipus d’aliments, especialment els entrepans, una eina peldia a dia que permet substituir l’ús abusiu del paper d’alumini o delsembolcalls de plàstic.
A més, L’AMPA ha celebrat enguany la primera Jornada esportiva debàsquet femení al nostre municipi. Durant aquest curs 2011-2012 lanostra escola ha format un equip de bàsquet femení que ha competiten una lligueta en la qual hi participen escoles de la comarca.
En aquesta primera Jornada esportiva es va poder gaudir de tres partitsde competició de bàsquet femení (el C.B. La Selva del Camp i el C.N.Reus Ploms van ser els equips convidats), així com d’un partit amistós imolt divertit entre les mares de l’escola i l’equip femení de musteren-ques competidores.
Aprofitant la jornada de bàsquet femení, que va tenir lloc a la pista es-portiva de l’Aubareda, l’AMPA també va organitzar, seguint la tradicióanual, un dinar de germanor per a tots els nens i nenes de l’escola, fa-miliars i amics. La iniciativa està plenament instaurada i cada any tél’èxit assegurat, amb més de 150 assistents.
Enguany, com a novetat, i per tal donar un aire més lúdic a l’esdeveni-ment, l’AMPA va contractar uns inflables perquè tots els nens i nenes,grans i petits, poguessin gaudir més extensivament de la jornada. Ma-lauradament, el temps ens va fer una mala passada i vam haver d’aca-bar la festa abans d’hora. Ja se sap, que al maig cada dia un raig.
El divendres 18 de maig, dia de la celebració commemorativa del 60èaniversari de l’escola, vam tornar a poder gaudir, ara sí, durant més de3 hores, dels inflables que tant van entretenir a la mainada i en alguncas … no tanta mainada.
Finalment, arrodonint la celebració d’aquests 60 anys, els nens d’ex-traescolar de futbol de cicle mitjà van jugar un partit amistós el dissabte19 contra l’equip del col·legi Pare Manyanet de Reus. La victòria delsnostres nens per 7 gols a 3 va fer justícia a l’excel·lent joc ofert per l’Al-bert, l’Arnau, el Blai, el Martí, el Pau, la Paula i el Pol. Enhorabona.
Junta de l'AMPA Escola Ramon Sugrañes
seixantè aniversari de l’escolaRamon sugrañes
És desig de l´actual Junta que ambun nou local, augmenti el nombre desocis i així poder fer més activitats deles que organitzem actualment iconvertir el local social en un lloc dereunió.
L´any 2012 ha estat declarat com a «Any euro-peu de l´envelliment actiu i de la solidaritat in-ternacional» amb l´objectiu de promoure lacreació a Europa d´un envelliment actiu i salu-dable en el marc d´una societat per a totes lesedats.
Es pretén, principalment, contribuir al canvi de laimatge social de la gent gran i jubilats, traslladanta la societat una visió positiva d´aquestes personesi establint vincles entre els mitjans de comunicaciói les persones majors, millorant les activitats de lesorganitzacions que les representen.
Entre d´altres temes a desenvolupar i impulsar,destaquem:
� La consolidació i millora del sistema deprotecció social.� Lluitar contra qualsevol tipus de discrimi-nació.� Lluitar contra els maltractaments a la gentgran.� Defensar els drets del major com a con-sumidor específic.� Fomentar la formació després de la jubi-lació.
La nostra associació vol participar en aquest pro-cés i per això considerem que és indispensable
disposar d´un local adequat, i així ho hem ma-nifestat recentment en una reunió mantingudaamb l´Alcalde d´Almoster, el passat dia 14 demaig.
A l´associació hem realitzat les nostres activitatsa diferents llocs (Sala de Cultura, Teatre Muni-cipal, casa de l’Abadia, etc.) i l´any 2011 es vaarribar a un acord amb l´Alcalde, consistent encompartir amb el col·lectiu de gent jove el local«Espai Jove», ja que es més accesible per a lespersones de mobilitat reduïda.
La bona voluntat existent entre els joves i lagent gran no impedeix que en alguna ocasió esprodueixi una situació incòmoda entre els doscol·lectius perquè les edats són molt diferencia-des perquè els joves consideren que estem ocu-pant un local que en el seu dia va ser inauguratper les seves activitats.
Després d´aquesta última reunió amb l´Alcalde,la nostra impressió és que tant aviat com l´Ajun-
tament deixi el local que actualment ocupa demanera provisional, el cedirà a l´Associació dela Gent Gran d´Almoster, accedint així a la reite-rada demanda d´un local adequat on poder reu-nir-nos i fer les activitats pròpies ambindependència d´altres col·lectius, i a més quesigui accessible a tothom.
Esperem i desitgem veure aviat feta realitataquesta lògica aspiració, tantes vegades recla-mada al nostre Ajuntament.
També és desig de l´actual Junta que amb unnou local augmenti el nombre de socis, i aixípoder fer més activitats de les que organitzemactualment i convertir el local social en un llocde reunió, on els nostres associats puguin com-partir unes hores de lleure i fomentar l´amistat ila unió entre els convilatans grans.
Associació Gent Gran
L’informatiu d’AlmosterentitAts - gent gRAn
12
Any europeu de l’envelliment actiui de la solidaritat internacionalL´Associació de gent gran d´Almoster reivindicaun local social per a les seves activitats
L’informatiu d’AlmosterentitAts - COLLA gegAnteRA D’ALMOsteR
Us convidem a que conegueu l’apas-sionant món dels gegants i us el feuvostre. No té més prestigi ser espec-tador que no pas actor.
Aquest mes de juliol se celebra la FestaMajor d'Almoster, que coincideix amb el cin-què aniversari de la Colla Gegantera, l'asso-ciació de portadors de tres de les figures delpatriomoni popular de la població, que elsdóna vida i les fa córrer, saltar i ballar.
Precisament per commemorar aquest aniver-sari, el dia 14 de juliol s’ha convocat unsopar a la plaça de l’Envelat, amb l’actuaciómusical de Pep Bové i la d’un humorista deprimera fila, Toni Faro, que ha actuat a An-tena 3 i City TV, fent d’imitador, cantant ishowman. També l’àpat estarà a l’alçada deles cirumstàmcies, amb plats i beguda espe-cials per a l’ocasió.
L'associació va néixer gràcies a l’impuls detres joves musterencs (Ferran Duran, MartaOlivé i Oriol Calabuig) amb la voluntat deconstruir els que després serien els gegantsd'Almoster i fer-los ballar per la seva FestaMajor en honor a Sant Abdon Sant i Senén.L’entitat la conformem més d’una vintena desocis que ens ho volem passar bé portant elMiquel, l'Àgata, la Canaleta… i el que puguivenir.
Creiem que la millor manera de viure la FestaMajor és des de dins mateix. Com ho fem,entre d'altres, els geganters d'Almoster queno tenim remordiments a l’hora de posar-nossota les faldilles de l'Àgata, de remenar elsbaixos d’en Miquel o les mamelles de la Ca-naleta.
Així mateix, també pensem que seria molt in-teressant poder aprofitar la vistositat i l’a-tracció de la Festa Major per fomentar laintegració dels nouvinguts al poble. Trencarcompartiments estancats. A partir de la festaseria bo posar uns bons fonaments per cons-truir un Almoster més cohesionat, i fomentarla integració per la via de la gresca i la xeri-nola.
És clar, però, que hi pot haver qui comparteixiels nostres objectius però que no es vegi encor de treure'ns a ballar a nosaltres i al con-junt de la imatgeria festiva –per problemesde salut, d’edat…– Però ens agradaria queens acompanyessin i s’impliquessin indirec-tament amb la colla. Qui comparteixi aquestavoluntat festiva i també tingui ganes deposar-se sota aquestes figures del patrimonipopular musterenc, pot trobar-nos a l’EspaiJove o posar-se en contacte amb nosaltresper correu electrònic a [email protected]. A uns i altres, us convidem
a que conegueu l’apassionant món dels ge-gants i us el feu vostre.
No voldríem que, d’aquí uns anys, aquestesfigures que tant ens estimem les hagi detreure a ballar la brigada municipal o gegan-ters de fora de la ciutat, perquè aquí no hiquedi cap voluntari que ho vulgui fer. Estemsegurs, però, que això no passarà perquècada cop són més les nenes i nens que s'in-teressen pels gegants, i tenim una idea per-què puguin integrar-se a la colla portant ungegantó les dimensions dels quals es puguinadequar a la seva edat.
Us convidem a que conegueu l’apassionantmón dels gegants i us el feu vostre. No témés prestigi ser espectador que no pas actor.
Ens veiem per Festa Major.
Oriol Calabuig
gala pel cinquè aniversari de laColla gegantera d’Almosterun sopar a la fresca amb moltes celebracions
El passat 23 de juny vàrem celebrar la segonaedició de la Festa del Foc a Almoster en el seunou format que s’inicia amb l’anada a buscarla Flama del Canigó, amb una important par-ticipació, sobretot de gent jove i de petits; l’en-cesa de la foguera al bell mig del nostre poble;la timbalada dels grups de timbalers, l’espec-tacle pirotècnic de les bèsties de foc i els Dia-bles i Diablons d’Almoster que ens oferiren elsseus espectacles pirotècnics i, finalment, elsopar i revetlla de Sant Joan, amb una granparticipació, fins al punt que es varen tenir quetancar les llistes del sopar uns dies abans pertal de poder encabir a tots els que ja hi estavenapuntats.
La Festa de Sant Joan d’Almoster ha potenciatla seva oferta lúdica i, en els darrers anys, haanat agafant molta embranzida i s’ha convertiten una de les festes amb més participació i
actes de la nostra comarca. De fet els diferentsactes que se celebren engloben a mosterencsi mosterenques de totes les edats. Des de l’in-fant que es desplaça en tractor fins a Reus abuscar la flama del Canigó o que balla al vol-tant de la foguera, passant pels joves que gau-deixen del foc de les bèsties i diables o del rockde la revetlla, fins arribar a la gent gran quegaudeix dels pasdobles de la primera part delball de Sant Joan. Podríem dir que es una festadirigida a tots els públics i a totes les edats.
En aquesta embranzida de la Festa s’ha dedestacar el paper dels membres del Ball deDiables d’Almoster, no tant sols pel que fa al’espectacle pirotècnic de la Colla, sinó a laseva participació en els diferents actes, des dela preparació dels tractors per a la baixada aReus, la organització de la foguera, i fins i totper parar i recollir les taules i cadires de la re-
vetlla doncs la gran majoria de membres de laComissió de Festes són a la vegada membresdel Ball de Diables.
Des d’aquí un agraïment a tots els membresque han col·laborat activament en que la Festadel Foc hagi tornat a ser un èxit.
No voldríem acabar l’article sense fer una men-ció especial al fet que enguany fa 5 anys de laconstitució de la nostra entitat. El mes d’octu-bre de l’any 2007 va néixer la nostra entitat ija us avancem que de cara a la celebració d’a-quests 5 anys estem preparant tot un seguitd’actes per la seva commemoració que comen-çaran a partir d’aquesta data i durant tot unany.
Ball de Diables d’Almoster
La Festa del Foc d’AlmosterAlmoster celebra la Festa del Foc amb el Ballde Diables d’Almoster
L’informatiu d’AlmosterentitAts - BALL De DiABLes D’ALMOsteR
15
L’informatiu d’AlmosterentitAts - gRuP De DOnes sAntA ÀgAtA
Els Balls de Saló són un conjunt de dansesdiferents que es ballen en parella, de maneracoordinada i seguint el ritme de la música. Alseu origen eren balls populars lúdics sensecap coreografia preestablerta i que s’apre-nien als balls mateixos, de la mateixa maneraque ara, per exemple, hom aprèn a ballar ales discoteques. Actualment s’aprenen so-bretot en acadèmies, i hi ha competicions deballs de saló que s’organitzen com ho són les
esportives, amb federacions nacionals i inter-nacionals.
Al nostre poble portem més de 5 anys prac-ticant Balls de Saló. Cada cap de setmanaens reunim un grup de nou parelles al Teatre,amb els professors Miguel i Pepi, que hanparticipat en moltes competicions obtenintuna bona classificació. Els membres del grupens divertim ballant i aprenent cada dia figu-
res noves i nous passos resumint, que ens vamolt bé física i mentalment. De fet, el ComitéOlímpic Internacional reconeix com a esportles competicions de Balls de Saló.
A part dels balls llatins, també practiquemCountry, que com ja és sabut es practica ambgrup, com veiu a la foto.
Paquita Pàmies
Ball de saló
Explica’ns la teva trajectòria personal.Quan vaig acabar Magisteri no es convoca-ven oposicions, llavors feia repassos a casai feia de corresponsal pel Diari de Tarragonaa La Selva. Vaig començar a treballar fentCatalà per Adults als vespres i en tinc unbon record perquè em van demanar fer Ca-talà al Grup de Dones de La Selva. Llavorsn’hi havia que gairebé no havien anat al’escola i vam plantejar-ho com un taller dereceptes de cuina perquè s’engresquessin.Aquella època va ser molt gratificant, tre-ballar amb adults és molt agraït perquè sóngent que no han tingut res fàcil i tenen setd’aprendre. Recordo que vam triar Alomade Mercè Rodoreda per llegir a fragmentsi com s’enrogien quan llegíem algun parà-graf una mica pujat de to.
Després vaig treballar uns mesos ambadults a l’Ajuntament de Reus, i finalmentem vaig incorporar a l’escola Sant Pau deReus com a tutora de 7è i 8è, eren grupsmolt nombrosos dels quals guardo bons re-cords. Just enguany em van convidar a un
sopar d’exalumnes, aquells nens que araja tenen més de 40 anyets.
Tot havent aprovat les oposicions de cièn-cies, vaig anar a Alcover un any i finalmentvaig arribar a l’Esperança. L’Esperança emva marcar molt, era una barriada gitana(només teníem una família paia) al costatde Bonavista. Allà la feina era diferent: dut-xes, piscina, donar dinars i si podies... en-senyar alguna cosa. Vam coincidir ambl’Isidro, compartíem cotxe i tot i sobretotcompartíem la duresa de la vida de les fa-mílies: morts primerenques de nens, malnu-tricions, addiccions, venda de drogues,sarna.... Però també hi havia molt bonacompanyonia, bon humor i moltes ganes detreballar.
Quan van anar tancant em van enviar aSant Pere i Sant Pau i després a Vilallonga.Finalment vaig fer cap aquí l’any 1995.
Com és que vas escollir ser mestra? Jo diria que mai no ho vaig triar. Jo no ho
volia ser perquè la meva mare ja ho era i jon’estava tipa de veure-la passar llistes, cor-regir i preparar exercicis als vespres. No obs-tant, totes les veïnes del carrer em recordende petita fent de senyoreta amb mon germài els més menuts o bé amb els ninos. De fet,jo volia ser matemàtica i vaig començar aestudiar-ho, el que passa és que sóc moltde poble i viure a Barcelona em matava,m’enyorava molt i ja no vaig anar a capexamen. Total, que vaig estudiar Magisteride rebot i després em vaig enamorar de lafeina. Ara ja fa uns anys que estic del totcaptivada i sovint dono gràcies a Déu d’ha-ver-me permès tenir un treball que m’a-grada i m’omple tant.
Per què et vas decidir, ara ja fa més de 10anys, a ser Directora de l’Escola Ramon Su-grañes?
Va venir rodat, jo era secretària i la Roserdirectora. Es va jubilar. Llavors l’escola eramés petita, devíem ser 4 mestres i treballà-vem amb la ZER (Zona Escolar Rural) de Ta-rragona. Ho van proposar i vaig acceptar.
Dolors vallverdú
L’informatiu d’AlmosterLA nOstRA gent
16
17
L’informatiu d’AlmosterLA nOstRA gent
17
Després he tornat a presentar projecte dedirecció dos cops més. Diríem que el meupas per la direcció primer va ser accidental,després va ser volgut, amb l’objectiu d’oferirun bon servei i amb tota la intenció de re-fermar els vincles escola-poble i aconseguirque els nens d’Almoster no s’escolaritzessinfora vila.
Per a tu, quina importància té per a unpoble el fet de tenir escola?
Gairebé m’ho plantejo a l’inrevés: un poblesense escola no té sentit per a mi. L’escolaha de ser la finestra al món dels nens, elsnens surten de l’embolcall de la família peranar a l’escola i a ambdós llocs descobrir elmón. Si un poble no té escola és com si unafamília no tingués finestra i hagués d’anara guaitar a la finestra del veí.
Com has viscut durant aquests 10 anys l’e-volució de l’escola del nostre poble?
Ha estat un procés natural , per a mi haestat una mica com veure créixer els fills,vas acompanyant i orientant en el que pots.He gaudit molt i també he patit una mica.Si ho poso en una balança han estat mol-tíssims més els bons moments que els epi-sodis durs perquè des del segon o tercerany hi ha hagut el coixí dels companys mes-tres, i les petites lluites si es viuen en grupsempre són més dolces.
Com veus el futur de l’escola d’Almoster?Jo el veig amb optimisme. Crec que aratenim una escola ben arrelada a l’entornamb unes estratègies i unes metodologiesconsolidades, sempre revisables, i ambmolts projectes de futur. Un dia o altre la si-tuació econòmica millorarà i llavors podremcompletar la millora de les instal·lacions i laconsecució d’un edifici més digne i ambmés recursos.
Quins són els valors que l’escola mira detreballar a banda dels purament acadèmics?
Des de sempre hem volgut traspassar alsnens el valor del treball i de l’esforç, la to-lerància , el respecte i l’acceptació de la di-ferència. Hi ha alguns d’aquests valors queels treballem de manera sistemàtica, i d’al-
tres a mesura que van sorgint. No té sentitavançar temaris d’unitats de massa o de ca-pacitat si un nen fa sentir malament al delcostat pel seu aspecte físic o per qualsevolaltra qüestió. Sempre diem primer PERSO-NES i després estudiants.
Durant aquests 10 anys de direcció què hasassolit i que s’ha quedat al tinter del quevolies dur a terme?
A mi m’hauria agradat tenir l’edifici nou, nohe tingut mai clar en quina ubicació però síuna escola amb instal·lacions dignes pelsnens i pels mestres (gimnàs, aula de música,laboratori, despatxos...) Segur que han que-dat coses per fer, sobretot en l’orientaciótecnològica de l’escola, però la sensaciómeva –i em sembla que dels companys– ésque amb el que tenim. Déu n’hi doret el quehem aconseguit: tenim bons resultats aca-dèmics i els mestres s’impliquen dins i forade l’horari.
Quina creus que ha de ser la línia a seguira partir d’ara?
Tinc plena confiança en l’equip directiu queagafa el volant i sobretot en el MiquelÀngel que em relleva a la direcció. Ell, al seuprojecte, hi exposa la voluntat de continuartots aquells projectes que tenim endegats ique donen bons resultats (biblioteca, fran-cès, hort, escola verda, projecte lingüístic,etc.) A mi em sembla un encert que hi hagiuna línia continuïsta, tot i que potser caldràposar l’accent en l’ús de les noves tecnolo-gies i altres avenços.
Suposem que deus tenir més d’una anècdotadivertida o record especial d’aquest 10 anysde directora. Ens en pots explicar alguna?
L’anècdota divertida que sempre em ve alcap és del meu temps de mestra i secretà-ria. Hi havia un nen a P-4 molt mogut, elvaig amonestar i com que no em feia cas livaig dir: «Mira, et duré al despatx de laRoser». De seguida vaig notar-li l’esgarrifa-ment i vaig preguntar-li què l’espantavatant. Em respondre: «Penses que no sé quèfeu tu i la Roser? He vist el Pepe (era un es-quelet de plàstic)» Pensava que la Roser ijo havíem esquarterat un mal alumne i el
teníem sec al despatx. Ell no parava de plo-rar i jo m’amagava de riure.
Un altre cas singular va ser un dia que te-níem la màquina de cafè avariada i estàvemesperant un tècnic. Van trucar a la porta, jotenia despatx, vaig a obrir i hi havia un xicotcorpulent amb el cabell molt curt i unifor-mat. El vaig acompanyar a la cafetera, livaig explicar si hi havia descafeïnat, que elsucre no baixava bé, etc, i ell m’anava se-guint. Finalment, em diu tot seriós: «Miri, ala feina tenim un model de Nespresso, si volquan acabi de revisar la calefacció truco ili passo el model. Havia explicat totes lesdesventures de la màquina del cafè alpobre tècnic de la calefacció.
Què destacaries de l’escola, tal com és ara,de cara als pares i mares que encara nohagin pres la decisió d’escolaritzar el seu fillal Ramon Sugrañes?
Abans que res jo crec que mai no he deconvèncer a ningú. Jo sempre ensenyo l’es-cola, personalment,un dia normal de classei demano a les famílies que hi reflexionin,que no prenguin la decisió al moment. Ex-plico que el nostre rendiment acadèmic ésdels més alts de Catalunya, explico quetenim projectes de plàstica, debiblioteca,d’escola verda, de francès, d’an-glès, d’escacs, de música, de l’hort, d’ex-cursionisme... Explico que hi ha una AMPAque ens reforça i que tenim limitacions pelque fa a l’edifici, després dic: «És una escolaprivilegiada, el vostre fill aquí no serà maianònim, cada dia li podem mirar el melicperquè els grups són raonables i els profes-sionals que hi ha són bons».
Com voldries que fos la futura escola d’Al-moster?
Sobretot que continués tenint aquestaànima que ens fa grans. A tots els mestresens agrada que els nostres alumnes vagincap a l’excel·lència, però tots també valo-rem la qualitat humana, la implicació en lasocietat, etc. L’escola d’Almoster hauria deseguir sent la nineta dels ulls del poble.
Noèlia Gonzàlez
18
L’informatiu d’AlmosterteRRitORi i MeDi AMBient
Potser mai el poble d’Almoster havia sortittantes vegades a les notícies com ara, gràciesa les fotos de fenòmens atmosfèrics queJaume Alegre ha aportat a l’espai del tempsdels telenotícies de TV3. Son 3 les generacionsde la família Alegre que viuen a Almoster. I ésl’última generació, un noi de 18 anys, qui ambla seva afició està ubicant Almoster al mapacatalà. Hi ha estadístiques d’espais televisiuson indiquen que en moltes ocasions hi ha méstelevidents a l’espai temps que a les pròpiestelenotícies; per tant, l’impacte de sortir enaquest espai és molt important.
En parlar amb Jaume Alegre ens trobem da-vant d’un noi intel·ligent que sap el que vol ique viu la seva afició amb passió. Ara comen-çarà un grau superior, però en el seu entorndel Institut de La Selva, els seus companys jaconeixien i reconeixien la seva afició, conei-xements i implicació en la participació en fe-nòmens atmosfèrics. Només coneixem la sevaaportació fotogràfica de núvols, però JaumeAlegre te una afició molt mes integrada ambla Natura. La seva afició abasta la fotografia,la meteorologia, la natura, paisatges i geogra-fia. Amb 8 anys ja va començar aquesta aficiói ja era reconegut pels seus professors perquèconeixia totes les comarques i ja admirava elsfenòmens que es produïen al cel.
Hi ha aficions i aficionats que clarament sónvocacionals. Aquest és el cas de Jaume Alegre,que ens explica amb passió com als 8 anys jaes veia impressionat pels núvols i amb un sim-ple termòmetre de màximes i mínimes anavaanotant les dades i les comparava amb lesd’altres indrets. Quan es feien previsions denevades, per exemple, el Jaume estava negui-tós esperant l’endemà per veure què passavai on passava. Això és el despertar del que des-prés es va convertir en una recerca del conei-xement, una inquietud per donar noms al queveu (coneixem alguns noms com el Cumulus,
però parlant amb Jaume veiem que n’hi ha in-finitat) i en compartir tot allò que veu i estu-dia.
El valor afegit d’aquesta afició del Jaume ésque es comparteix amb la fotografia i tots ple-gats podem gaudir de la meravella de la na-tura. Nosaltres només coneixem la superfíciede l’iceberg perquè darrera d’aquestes foto-grafies hi ha tot un món que els aficionats ala meteorologia viuen, i mai millor dit, viuenel moment del que passa pel cel.
En l’afició de la meteorologia hi ha dos puntsclau que atrapen als que viuen aquesta afició:l’evolució del núvols / tempestes i poder in-terpretar els models meteorològics i fer previ-sions del temps en les properes hores o dies.
L’afició s’inicia admirant les formes que gene-ren els núvols i com van variant depenent dediferents factors i el temps. Aquesta admiraciócontinua amb la necessitat de poder compar-
tir amb altres el que es veu, i per això caldonar nom a totes les formes que es volen ex-plicar. Potser ens agrada a tots mirar al cel igaudir de la física, però no hi ha tanta gentcom per poder intercanviar experiències deforma presencial. Internet ha ajudat molt apoder-ho fer a distància. Jaume participa deforma activa en diferents fòrums on, a tempsreal, s’explica el que es veu en cada zona i co-menten, interpreten i fan previsions del quepot passar en cada àrea. Aquests fòrumsestan oberts a tothom, aficionats i experts iés així com el Jaume està començant a tenirreconeixement dintre del sector de la meteo-rologia. Complementari als fòrums virtuals, hiha trobades o reunions periòdiques d’aficio-nats, entre elles les que organitza TV3.
Un aficionat a la meteorologia necessita unaestació meteorològica. Ja es va comentaraquest tema a la secció de La Nostra Gent-Jaume Bartolí i Armand Llauradó del número15 de l’informatiu d’Almoster de juliol de
Aficionat a la naturaJaume Alegre Diaz
� Arc de santmartí i Almoster.
2010. Com a recordatori direm que són unasèrie d’elements que mesuren com a mínimTemperatura, Vent, Humitat, Pressió atmosfè-rica i Pluja i han d’estar connectats a un ordi-nador per poder emmagatzemar-les,estudiar-les i transmetre-les per internet. Noson estacions barates i els aficionats com elJaume comencen amb una estació senzillacom una Oregon, però normalment l’afició éstan forta que acaben amb una estació moltmés fiable com una Davis, una adquisició delJaume del passat febrer. Finalment els aficio-nats acaben participant en fòrums, tenen laseva pròpia web o blog (Meteopicarany.blogs-pot.com.es) i en xarxes de descàrrega dedades com meteoclimàtic.
El segon ganxo dels aficionats és el de poderinterpretar els models meteorològics i fer pre-visions del temps les hores o dies vinents.Aquets models meteorològics són els que ha-bitualment trobem a les pàgines web de pre-visió meteorològica, que són models fets perordinadors en base a dades històriques reco-llides durant temps i donen probabilitats d’untemps. Aquests models teòrics pode interpre-tar-se localment si es coneix l’orografia, aixícom els vents i les borrasques que s’aproxi-men. Aquesta interpretació i previsió deltemps és el que els aficionats tenen com a ob-jectiu final, que consisteix personalitzar lesprevisions meteorològiques i aconseguir el re-coneixement per part de la resta d’aficionatsi professionals.
No és casualitat ni insistència el que ha fetque les fotografies de Jaume Alegre surtin al’espai «El Temps» del Telenotícies de TV3,Jaume s’ho ha guanyat perquè la selecció deles fotografies es fan sota dos criteris. Un és,sens dubte, la qualitat de la foto; no una qua-litat fotogràfica, sinó una qualitat tècnica desdel punt de vista meteorològic, és a dir, querealment representi un fenomen meteorològicde difícil trobar o de bonica expressió morfo-lògica. I el segon criteri que poden prendre aTV3 és el reconeixement de la persona que hoenvia, i el Jaume es conegut per tot els«homes del temps de TV3», ha participat enles reunions que convoquen i participa en elfòrum que tenen, enviant no només fotos,
sinó també dades recollides en la seva estaciómeteorològica.
El 80 % de les fotos que fa el Jaume les fades de casa seva, al Picarany, un mirador na-tural del Baix Camp. El paisatge i la meteoro-logia van íntimament lligats i la fotografia és
el medi per poder deixar constància del fet.Això s’aconsegueix amb voluntat, persistènciai visió artística. Volem fer un reconeixement aJaume Alegre Diaz per fer d’Almoster un puntd’observació meteorològica.
German Ordóñez
19
L’informatiu d’AlmosterteRRitORi i MeDi AMBient
� Posta de sol encesa per núvols de vent.
� Sortida de sol amb núvols fantasmagòrics.
� Piscina gelada al Picarany.
L’informatiu d’AlmostersALut
Ara que ve el bon temps és hora de previndremillor que de tractar. El sol és una gran fontd´energia però cal protegir-se:
Per què cal protegir-se del sol?Hi ha pacients que als 18 anys ja tenendany solar acumulat suficient per desen-volupar càncer de pell.
La protecció solar des de la infància potarribar a evitar en un 78% el desenvolu-pament de càncer de pell o melanoma.
Quins danys ocasiona l´exposició solar?L´energia solar que arriba a la terra estàcomposada per UVA i UVB.
Hi ha dos tipus de dany solar:1. Dany solar precoç: és el visible, la cre-mada solar que apareix a les poques horesde l´exposició solar i depenent del tipus depell dóna lloc al bronzejat.
2. Dany solar cel.lular, és invisible. Inicial-ment aquest dany pot ser reparat per di-ferents mecanismes, pero quan éspermanent, pot donar lloc a l´aparicód´arrugues, taques solars o bé càncer depell.
Quan ens hem de començar a protegir delsol?
Les cremades solars greus poden estar re-lacionades amb el desenvolupalment anysmés tard del melanoma. El melanoma peraltra banda es pot presentar a qualsevoledat, fins i tot a l´adolescència.
El dany solar cel.lular pot portar a l´apari-ció de càncer de pell a les zones fotoex-posades: cara, coll, orelles, llavis... enforma de carcinoma basocel.lular, de crei-xement habitualment local, o bé espino-celular, amb més capacitat dedisseminar-se.
Com ens podem protegir del sol?1. Cal evitar l´exposició solar al migdiaentre les 10 i les 15 hores.
2. Cal usar protecció solar d´ampli espec-tre UVB-UVA amb factor de protecció 15o més uns 20 minuts abans d´exposar-seal sol i renovar cada 2 hores, després delbany o si suem molt.
3. Cal utilitzar roba adient com barretsd´ala ampla, gorres amb visera, roba decotó trama petita i de color fosc. Dispo-sem, en establiments especialitzats, deroba amb protecció solar.
4. Hem de saber que la roba mullada dis-minueix la capacitat de filtrar els rajosUVB/UVA.
5. Fer ús d´accesoris com els para-sols oulleres de sol amb protecció ultraviolada.
6. Cal evitar l´expocisió solar per períodesperllongats, anar fent descansos a l´ombrai garatir-nos una bona hidratació.
7. Mantenir els nens de menys de 6 mesosd´edat fora de l´exposició solar, sempre al’ombra. En els de més de 6 mesos, sermolt rigurós en totes les mesures de pro-tecció
8. Estar informat dels riscos de l´exposiciósolar sense precaucions, i informar- ne alsdemés.
Davant de l´aparició de qualsevol taca nova,augment de tamany d´alguna antiga, picor, fe-rida que no acaba de curar… consulteu alvostre metge per valorar-la adientment.
Dra Mjosé Rabadà QuílezABS La Selva del CampConsultori Almoster
Dany solar a la pell
21
L’informatiu d’AlmosterLA CuinA Que tORnA
galetes d’avellana i moscatell Paquita Pàmies
ingredients:
• 80 grs. d’avellanes• 1 copeta de moscatell• 150 grs. de mantega
• 80 grs. de sucre• 250 grs. de farina• Una mica de sal
Preparació:Preescalfar el forn a 180ºC. Deixarem la mantega fora de lanevera a temperatura ambient. Picarem les avellanes.
En un bol posarem la mantega, el sucre, la farina i les avella-nes. Barrejarem bé tots els ingredients i treballarem la massaamb les mans fins a obtenir una pasta compacta. Tot seguitli donarem forma de cilindre.
Enfarinarem el marbre de la cuina, colocarem la pasta sobreel marbre i l’aplanarem amb el rodet, fins aconseguir ungruix no superior a ½ centímetre. Amb una copa petita o untallapastes donem forma a les galetes.
Col·locarem les galetes a la safata de forn prèviament en-greixada. En un vas barrejarem el moscatell amb una micade sal i amb l’ajuda d’un pinzell, pintarem generosamentcada una de les galetes amb aquesta mescla.
Finalment posarem sucre sobre cada galeta i les courem alforn durant 10 o 15 minuts (sempre depenent del forn).
Pizza Berta Jara
ingredients:(per a 4 persones)• 250 gr. de farina de pizza• 125 ml, d'aigua a 30º• 2 cullerades soperes de Mosteroli• 5 gr. de sal• Tomaquet fregit
• Olives farcides• Xampinyons de pot• Bacó en daus• Pernil dolç en daus• Tonyina • Formatge ratllat (4 formatges)
Preparació:Posar els 250 gr. de farina de pizza en un bol gran. Afegir l'aigua,la sal i l'oli i barrejar-ho tot amb una espàtula fins tenir unapasta compacta.
Escampar una mica de farina per damunt del marbre i amassarbé la pasta (anar afegint més farina fins que la pasta no s'en-ganxi a les mans). Posar aquesta massa dins del bol, tapar-laamb un drap i deixar-la reposar 20 minuts.
Tornar a posar farina al marbre i estirar la massa amb un corró.Mentre, ja es pot preescalfar el forn a 180º.
Untar la safata del forn amb Mosteroli i posar-hi la base de lapizza. Escampar el tomàquet fregit (no massa); afegir les olivestallades, els xampinyons, la tonyina, el pernil i el bacó al gust.
Per últim, cobrir tota la pizza amb el formatge ratllat; posar-laal forn a mitja alçada (amb la resistència de dalt i de baix) uns15 minuts. Aneu vigilant la pizza doncs el temps de cocció de-pendrà de cada forn i del vostre gust.
De les pintures sempre se n’haviasentit parlar però fins fa ben pocsanys molt poca gent –tret d’algunamic o d’algú de la pròpia família- leshavia vist. Es tracta d’obres que pre-tenen reflectir el paissatge d’oliveresi pineda dels voltans del mas Pica-rany, a l’Almoster.
Els vinaters d’arreu han tingut, com tants altresnegociants, moments diversos. Que els afersrutllin no sols depèn de l’habilitat en comprar ivendre, sinó també de la bondat de les collites,de la competència d’altres mercats i dels dal-tabaixos propis que afecten al país i als seusveïns. La família Ferraté n’és un bon exemple.Es van instal.lar a Reus, com a vinaters, a finalsdel segle XIX, i durant un parell de generacions
la van bitllar. El negoci els va permetre nonomés viure sense angúnies, sinó acumular lariquesa suficient per poder gaudir de totes lescomoditats del moment. A la primera meitat delsegle XX això volia dir casa pròpia, automòbil,i abundància de servei. I després de la primeraguerra europea, i gràcies a les dificultats per lesquals passaven el competidors francesos, el llis-tat de luxes augmentà, tenia ben pocs límits. ElRicard Ferraté no desaprofità la situació i, entred’altres capricis, es permeté adquirir un bosc alterme d’Almoster, encarat a ponent, amb vistaal mar, on hi construí un mas de vacances. Unmas del que no pretenia treure’n cap altre be-nefici que l’esbarjo i gaudir d’una atmosferatransparent, en un racó assoleiat, proper aReus. No crec que a la seva dona, l’ AmàliaSoler, més urbana, li agradés la idea, i és possi-ble que per a ella el mas Picarany només fos un
altre caprici incomprensible del seu marit. Ni lapista de tennis, ni la piscina, ni la solitud dellloc eren suficients com per generar-li un mínimd’entusiasme. I si a la fi s’hi va instal·lar algunsestius fou només condicionada per la importàn-cia que per a la salut de la família podia tenirun espai a l’aire lliure.
Per als fills, en especial per al Gabriel, el Pica-rany, tenia un altre interès. Fou el lloc on vagaudir dels primer jocs infantils, i també la re-ferència de les aventures juvenils amb els seusamics Pitu Massó, Agustí Solé Barberà i AlbertRomero, amb els quals va establir uns estretslligams, entre els deu i els setze anys. No obs-tant, és potser després de la Guerra Civil, i alretorn de l’exili francès, quan Gabriel Ferraters’instal·la al mas i hi viu durant llargs períodesde temps. Primer, perquè la Francisca, la maso-
gabriel Ferraterel mas Picarany
L’informatiu d’AlmosterReCORDAnt eL PAssAt
22
vera, té cura d’ell mentre la resta de la famíliaencara viu a França, a l’espera de poder retor-nar a Reus sense entrebancs polítics. Segon,perquè durant una etapa el seu germà Joan s’higuareix d’unes lesions pulmonars tuberculoses,i tota la família en fa el seu quarter general. Iper últim, perquè el Gabriel s’hi instal.la quanes dedica a pintar, encara com ell diu noméssigui per entendre millor altres pintors i fer crí-tica d’art a la revista Laye.
És d’aquestes pintures de les que vull parlar. Hiha escriptors que en un moment o altre de laseva vida conreen altres arts. El Gabriel Ferraterescriu diversos llibres de poemes, i és com apoeta que queda establert al cànon literari ca-talà. A més, al llarg de la seva vida mostra múl-tiples interessos: les matemàtiques, la linguïstica,la crítica literària i d’art, la traducció, i fins lanovel.la. De totes elles en deix petjades en re-vistes i llibres, i per tant assequibles. En canvi,de les pintures sempre se n’havia sentit parlarperò fins fa ben pocs anys molt poca gent –tretd’algun amic o d’algú de la pròpia família– leshavia vist. Es tracta d’obres, totes ells que pre-tenen reflectir el paissatge d’oliveres i pinedadels voltants del mas Picarany, a Almoster.
Gabriel Ferrater va pintar a finals dels anys qua-ranta. Un període curt, però intens, si tenim encompte que es conserven diverses obres i éspossible que algunes es manllevessin. El propiGabriel Ferrater –tal com he dit- sempre les vaconsiderar unes provatures, res més. I es devienquedar en un racó del mas Picarany, quan vadecidir establir-se a Barcelona. En vendre elmas, la mare i la germana del Gabriel, l’Amàlia,van fer un petit inventari de les coses que vandecidir no vendre, i entre elles hi havia aquestespintures, que van deixar a casa dels amics Lle-vat, que tenien un mas proper. Van passar moltsanys, l’Amàlia Soler i els seus fills van deixar elmas al bagul dels records, i els quadres haurienpogut anar a parar al drapaire si no haguésestat per l’interès de la família Llevat i d’un amicproper, l’Àngel Xifré que van considerar-ne l’ in-terès i les va ofertar a l’Institut Gabriel Ferraterde Reus, amb els vist-i-plau de la germana delGabriel, l’Amàlia. Després, les coses es vancomplicar. El Joan no va estar d’acord amb queles pintures anessin a raure a una institució pú-
blica aliena a la família, i l’Amàlia va dubtar dela seva decisió. Esperonat, el Joan va moure celi terra per tal de recuperar aquestes pintures.Però ja no hi tenia cap dret. El Joan, em va in-sistir que hi intervingués. També va trucar al Xa-vier Amorós. Tots dos pensàvem el mateix, lespintures ja estaven bé a Reus, en una instituciópública.
Recentement les hem vist al Centre de Lectura.Són pintures interessants. Hi ha un record a Mi-quel Villà i a Joaquím Sunyer, entre d’altres. Sónreferència a la pròpia obra crítica del Gabriel, isón també una visió del paisatge del poeta, elPicarany, el mas, el paisatge d’Almoster.
Ramon Gomis
23
L’informatiu d’AlmosterReCORDAnt eL PAssAt
L’informatiu d’AlmostereCOnOMiA en MinÚsCuLes
CHOI-SUM, PAKCHOI. AMSOI.Com si us parlés amb xinés, oi?,doncs realment són productes orien-tals que la família Miquel Pino i l’Es-ther Vidal conreen a les sevesfinques.
El Miquel fa molts anys que es dedica a l’a-gricultura, des de molt jovenet. Durant uns35 anys va dedicar-se a l’explotació d’horta-lisa: tomàquet del Benach, bajoca fina…Peròpel que m’ha explicat és molt inquiet i sem-pre mira quina una en pot fer. Es va anantinformant sobre productes orientals, i així vaarribar a explotar aquestes verdures orien-
tals. Ja porta més de 9 anys transportant-lesa Barcelona, uns 3 anys a Madrid i fa més de15 anys que les exporta a Holanda.
El Miquel i l’Esther m’expliquen que el primerencàrrec que varen tenir varen ser 5 caixesde ceba, i només per aquest petit encàrrecva anar a Barcelona a portar-ho. De mica enmica, les comandes varen anar en augment,ja que cada dia hi ha més restaurants orien-tals. Actualment, el Miquel durant la set-mana va a MERCABARNA gairebé cada dia.La plantilla consta d’uns 8 treballadors.
Aquesta parella, molt amablement, m’haanat explicant el contingut de les parades
conreades. Comencem per la CEBA PRIMA.Aquest vegetal és una cebeta molt petita. Elsseus consumidors acostumen a ser particu-lars, de classe alta , doncs el seu gust és unamica especial; té gust de ceba, però és moltdiferent de la nostra, i pel que fa al cost,també resulta més elevat.
El PAKCHOI, és un vegetal oriental similar ala nostra bleda, però és de la família de lescols xineses. Els principals països de cultiusón Xina, Corea i Japó, i des de fa uns anys,es conrea a Europa, a Almoster, per exemple.Creix en forma de planta amb una alçada de40-50 cm. i els seus valors nutritius són im-portants. Ofereix un gust lleugerament
Miquel Pino i esther vidalConreu d’especialitats
amarg, com ja hem dit, semblant a la nostrableda, i cada vegada és més comú trobaraquest vegetal en plats dels restaurantsorientals de cuina actual.
AMSOI, de la família de la col xinesa, és mésverdura dels africans, molt similar a unaplanta xinesa, la qual cosa fa que tingui mer-cat a les dues comunitats
CHOI-SUM, col tropical originària de l’est idel surest d’Àsia. Les fulles són verdes ova-lades, semblants al nostres espinacs. Es con-sumeixen com acompanyament, i fins i tot ésuna de les verdures amb què fan els rolletsde primavera. En tots aquests vegetals no hipot faltar la salsa xinesa (salsa de soja).
També conreen la cebeta tendra, del nostrepaís. A la setmana surten cap a Barcelona unmiler de caixes. Totes aquestes verdures queexpliquem les cultiven durant tot l’any, i en9 hectàrees de terra, que em diuen que jase’ls han fet petites i voldrien adquirir-nemés.
Temps enrera varen cultivar ZAPALLITO, queés com un carbassó petit i rodó. També lacarbassa BLENCUA, que els orientals menja-ven com un puré de carbassa, i OKRA, queera com un bitxo molt valorat per asiàtics iafricans. A part de ser una verdura per a mol-tes receptes, s’utilitzava com a protectord’estómec. Aquests productes han deixat decultivar-los.
I com a novetat s’han estrenat a plantar AL-BERGíNIA XINESA. Ens diuen que el mercatho demana, són d’un color morat clar, d’unallargada de 30 a 40 cm. i primetes com unfluorescent. Esperem i desitgem que ambaquesta nova experiència de l’alberginia, ob-tinguin òptims resultats.
Agraïm a la familia Pino-Vidal la seva predis-posició en el detall d’aquest article. Ellstambé són empresaris importants del nostrepoble, amb moltes ganes de superació i in-novació.
Paquita Pàmies
25
L’informatiu d’AlmostereCOnOMiA en MinÚsCuLes
26
L’informatiu d’AlmostertOts FeM RevistA
Xi trobada Arxiprestal d’infants de 2n«Pas del Mar Roig» - AlmosterEl passat dissabte 31 de març es va celebraral nostre poble una trobada d’infants de Pri-mera Comunió de l’Arxiprestat del BaixCamp. Vam reunir-nos al voltant de 300 per-sones i van participar-hi els pobles d’Alforja,L’Aleixar, Botarell, Cambrils, La Selva delCamp, Les Borges del Camp, Maspujols,Montbrió, Riudecanyes, Riudecols, Riudoms,Vilaplana i Vinyols. Aquesta era l’onzena tro-bada, i cada any es celebra en un poble dife-rent; no obstant, va ser la primera en què vaassistir-hi el senyor Arquebisbe de Tarra-gona.
El que es pretén en aquesta activitat és queels nens i nenes que han de fer la Primera
Comunió durant aquest any, visquin un diade convivència amb d’altres infants de laseva edat, tot representant la fugida dels is-raelites d’Egipte i recordant el missatge deJesús de les Benaurances, tot acompanyatamb cançons i alguna dansa.
Aquesta dinàmica suposa feina pel poble quel’organitza, i nosaltres podem estar satisfetsde com la vàrem fer, ja que els voluntaris ivoluntàries que vàrem participar-hi arribàvema cinquanta: uns fent el muntatge de la ben-vinguda, les cabanes, les plagues, el vedelld’or; d’altres repartint pa i aigua; uns altrespreparant el “Mar Roig” per on havien depassar la canalla; les àvies fent els entrepans
per dinar i la xocolata desfeta per berenar; lagent més jove fent de patrulles per organitzarel trànsit de vehicles; els més atrevits fent deFaraó i les seves esclaves, de Moisès, deMaria, de Jesús, comptant amb una maqui-lladora; d’altres fent el reportatge fotogràfic;d’altres fent el record de la diada… i l’Ajun-tament posant a la nostra disposició tot elque precisàvem. En fi, en acabar el dia, es-tàvem bastant cansats però amb la satisfac-ció d’haver fet tots plegats la feina ben feta.Així ho varen reconèixer el nostre mossèn iels representants de la resta de pobles assis-tents.
M. Mar Sugrañes i M. Teresa Gassull
L’informatiu d’AlmostertOts FeM RevistA
El passat 27 de Maig es va cel·lebrar a la so-cietat de l'Ateneu Agrícola d'Almoster una As-samblea General Ordinària.
La convocatòria va tenir èxit, ja que va assistir-hi un bon nombre de socis. De fet, l'ordre deldia tenia molta importància, ja que es tractavad'intentar definir quin havia de se el futur del'entitat.
Després de debatre una bona estona sobre lalegalitat estatutària i altres afers, es va arribara l'acord de crear una Comissió Gestora, laqual hauria de posar al dia tota la documen-tació. Una vegada això s'hagi realitzat, es tor-narà a convocar una altra Assamblea per tald'explicar als socis l'estat en què es troba l'A-teneu, tan a nivell d'estatuts com comptable.
Un grup de socis, preocupats per l'actual estatde la societat, s'han encoratjat i han assumitla responsabilitat d'aquesta Comissió Gestora.
Una vegada estigui la situació clara, l'objectiués tornar a formar una Junta i donar sentit al'entitat, tot organitzant actes i esdevenimentspels seus socis.
Des d'aquest Informatiu, voldríem fer una cridaa tots els nouvinguts al poble, i animar-los a
que es facin socis de l'Ateneu, per tal que pu-guin gaudir de les activitats que l'entitat orga-nitza.
Comissió Gestora
Ateneu Agrícolad’Almoster
L’estiu de 1984 començava l’etapa modernade Futbol Club Almoster.
Després de 28 anys i de manera ininterrom-puda, l’equip segueix competint i passejant elnom del poble per tots els racons de les nos-tres comarques tarragonines. I com sempreper aquestes dates, s’acaba una altra tempo-rada que s’engegava a principis d’Agost. Ambel descans merescut, l’equip mira de reüll elsnúmeros, i veu que després de 30 partits ju-gats, se’n guanyen 11, se n’empaten 4 i se’nperden 15. L’equip aconsegueix marcar 57gols i en rep 77 en contra. Amb 37 puntsaconseguits, la posició en la classificació és l’11a. De fet, no són grans xifres, però veientcom cada any molts equips no poden fer fronta una temporada i s’han de retirar, pel simplefet de ser-hi i donar “guerra” pels camps de
4a Catalana, ens sentim realitzats i orgullososde poder defensar els colors del nostre Club.
Mirant ja cap a la propera temporada, vol-dríem animar als joves del poble a qui els
agradi el futbol, a que vinguin al camp i gau-deixin del bon ambient que es respira, per talde donar continuïtat al projecte esportiu.
Junta F.C. Almoster
Fi de temporada
