l'imperi romà (ii)
TRANSCRIPT
L'Imperi rom (Part 2)
Les conquestes romanes
Repblica: poca de gran expansi territorial.
Causes:Augment de riquesa
Exrcit molt efica
Les conquestes romanes
Exrcit rom: format per Legions (5.500 soldats).
Homes entre 17 i 60 anys.
Desertors: perdien la ciutadania, podien acabar com a esclaus.
Les conquestes romanes
Legionaris: uns 20 anys a l'exrcit.
Rebien una paga (havien de pagar-se l'equipament i el menjar).
Quan deixaven les legions rebien terres als territoris conquerits.
Les conquestes romanes
Les conquestes romanes
Campaments romans:Molt ben organitzats
Com una ciutat petita
Alguns van ser l'origen de futures ciutats
Les conquestes romanes
Les conquestes romanes
Conquestes: diverses etapes.
Les conquestes romanes
Inici Repblica (509 aC) fins el 250 aC:Conquesta Pennsula Itlica. (Geacron)
Les conquestes romanes
264 aC 146 aC: Guerres Pniques (3 guerres)
Roma contra Cartago
Les conquestes romanes
Victria de Roma Poder nic al Mediterrani
Les conquestes romanes
Final de les guerres pniques: destrucci de Cartago.
Les conquestes romanes
Segles II aC II dC:Grcia, Mediterrani Oriental
Hispnia, Gllia, Britnia
Europa Central
Final de la Repblica
Crisi de la Repblica: anys 133 aC 44 aC.
Causes:Conflictes socials
Guerres civils (Triumvirat: Cras, Pompeu, Csar)
Conseqncia:Pas de la Repblica a l'Imperi
Final de la Repblica
Conflictes socials: Riquesa (conquestes) Desigualtats socials
Pagesos molt empobrits
Revoltes:Germans Grac (s. II aC). Repartiment de la riquesa
D'esclaus. Liderada per Esprtac (73-71 aC)
Final de la Repblica
Guerres civils:Va augmentar el poder dels militars.
Van tenir lloc enfrontaments entre ells.
Juli Csar: any 48 aC proclamat Dictador
Final de la Repblica
Any 44 aC va ser assassinat per senadors partidaris de la Repblica.
L'Imperi Rom
Desprs de la mort de Juli Csar: Nova guerra civil
Octavi (fill adoptiu de Csar) s el vencedor.
27 aC: Senat li atorga poders i el ttol d'August
L'Imperi Rom
Octavi August: poder civil i militar.Control dels comicis
Nomenament dels magistrats
Dictat de les lleis
Cnsol vitalici
Cap de l'exrcit: Imperator (Emperador)
Nou sistema poltic: Imperi.
L'Imperi Rom
L'Imperi Rom
Emperadors:
L'Imperi Rom
Crrec hereditari (al principi no).
Institucions republicanes: noms simbliques
L'Imperi Rom
Control del territori:Creaci de provncies
Governadors provincials
Fronteres fortificades
L'Imperi Rom
Pax Romana: segles I i II dC (200 anys).No va haver-hi grans guerres.
Pau social.
Prosperitat econmica (comer, agricultura i artesania)
L'Imperi Rom
Roma: gran capital. (+ d'1 M d'habitants).
Romanitzaci:Llengua i cultura llatina a tot l'Imperi.
212 dC: tots els habitants eren ciutadans.
L'Imperi Rom
Tarraco
La caiguda de l'Imperi Rom
s. III dC: crisi de l'Imperi.Atacs dels pobles germnics
Revoltes internes
Prdua de poder dels emperadors
Crisi econmica (agricultura, comer)
La caiguda de l'Imperi Rom
Divisi de l'Imperi (395 dC) per l'emperador Teodosi.
La caiguda de l'Imperi Rom
Imperi d'Orient = Imperi BizantMs ric i ms poblat
Va romandre fins el 1453
Arcadi (Emperador)
Imperi d'OccidentMs pobre
Va caure el 476
Honori (Emperador)
La caiguda de l'Imperi Rom
El cristianisme:Emperador Constant (312 dC)
313 dC: Edicte de Mil. Fi persecuci dels cristians.
La caiguda de l'Imperi Rom
Teodosi (380 dC): cristianisme religi oficial.
El cristianisme es va expandir per l'Imperi.
La caiguda de l'Imperi Rom
Final s. III dC: invasions brbares.Pobles germnics s'installen a l'Imperi Occidental
Any 476 dC: Odoacre va destituir Rmul Augstul. (ltim emperador rom d'Occident)
Final de l'Edat Antiga i inici de l'Edat Mitjana.