L’estilística IV

Col·locació de l’adjectiu

En general, l'adjectiu se sol col·locar després del substantiu.

una feina pesadaun discurs llarg, avorrit i inconcloentel president actualles eleccions anteriorsl'any passatel diari madrileny

Aquest ordre s'altera quan l'adjectiu té una funció merament explicativa:

el llarg i avorrit discurs del ministrel'etern president de la nacióles anteriors eleccions municipalsàmplia llibertat d'opinió

L'alteració d'aquest ordre pot comportar canvis de significat:

un gran home / un home granuna simple pregunta / una pregunta simpleel lliure mercat / el mercat lliure

En resum, doncs, es recomana la col·locació de l'adjectiu darrere del nom, llevat de quan tingui una funció explicativa, pugui comportar canvis de significat o hi hagi una voluntat literària.

S'han d'evitar construccions, calcades de l'anglès i del francès, del tipus Fa un molt bon dia en comptes de Fa un dia molt bo.

Expressió de temps

Per introduir expressions de temps, cal tenir en compte els criteris següents:

En principi es fa servir a en sentit puntual, és a dir, per a indicar parts del dia, mesos [els mesos també poden anar precedits per la preposició per], estacions de l'any [per a les festes es fa servir per: per Pasqua] (Vindran a les cinc, a la tarda, al (mes de) gener, a l'estiu) i per a expressar terme final (Arribaran a fi de mes; d'aquí a tres setmanes), i en en sentit duratiu (Ho faré en una setmana; en els darrers mesos).

Ara bé, es fa servir en en sentit puntual davant de substantius, qualificatius, demostratius, indefinits, numerals (En dies així tot surt al revés; En plena primavera; En aquell temps) i davant d'infinitiu en oracions temporals (En entrar al despatx el va trobar), encara que en un llenguatge corrent en aquest darrer cas val més utilitzar la construcció amb quan i verb conjugat (Quan va entrar al despatx el va trobar).

S'elideix la preposició quan s'indica un temps concret, determinat, és a dir, quan el substantiu indicador de temps és precedit per article indefinit o demostratiu, o té algun complement (l'1 de juliol, el mes entrant, la tardor passada, aquest any, el juny vinent, el juny del 1978, l'octubre de l'any passat, el dia de Pasqua, el matí de divendres, l'any 2001, el 2001); els segles, però, han d'anar amb la preposició a [o en] (al segle XX / en el segle XX).

A més, poden anar amb la preposició a o sense les expressions del tipus els/als anys vint, som (a) dimarts i les distributives cinc vegades (a) l'any, quatre dies (a) la setmana.

No vingueu demà al matí, que no hi trobareu ningú [i no pas pel]. Al (mes de) juny hauran de pensar el programa de l'hivern [i no pas El]. Renovaran l'estoc a la primavera [i no pas en]. En tot un mes encara no ha aconseguit acabar. El (mes de) setembre vinent començaran dues noves carreres [i no pas Al]. Van signar el conveni el dia 1 de desembre [i no pas al]. Va néixer l'any 1901 [o el 1901, però no pas a l'any ni al]. Tenen reunió dues vegades al [o el] mes.

Quadre esquemàtic d'aquests usos

Període Amb preposició o sense

Exemples

segles i dècades

amb preposició (a o en)

Amèrica fou descoberta al segle XV [o en el segle XV]. A la dècada dels anys noranta... [o En la dècada dels anys noranta...].

anys

preferentment sense preposició

L'any 1640 esclatà la guerra dels Segadors.Va néixer l'any 1901.

Admissible també l'ús de la preposició en, sense article

Va néixer en 1914.

Període Amb preposició o sense

Exemples

mesos

amb preposició (a o per)

Al (mes de) juny hauran de pensar el programa de l'hivern. Al febrer tenim dos dies de festa. Pel maig, cada dia un raig. A l'octubre hi ha molts aiguats.

Sense preposició precedits d'un article indefinit o demostratiu o acompanyats d'algun complement

Hi haurem d'anar el mes entrant. El juny vinent no farem vacances. Ens vam casar el juny de 1978. Va marxar l'octubre de l'any passat. El (mes de) setembre vinent començaran dues noves carreres.

Setmanes i quinzenes

sense preposició Ens examinarem la setmana entrant. Els esperem la primera quinzena d'agost.

Període Amb preposició o sense

Exemples

dies del mes sense preposició Vindran l'1 de juliol. Van signar el conveni el dia 1 de desembre.Els col•laboradors haurien de cobrar el 10 de cada mes.

Dies de la setmana

com a substantius, amb article isense preposició

El diumenge 12 de febrer serà el seu aniversari.La sessió es farà el divendres que ve.

Dissabte va ploure. Dilluns tornaré. Ho farem dijous

com a adverbis, sense article ni preposició

en construcció apositiva, sense article ni preposició (i entre comes), atès que és el mateix cas anterior

Dimarts, dia 25 d'abril, es farà la celebració.

Període Amb preposició o sense

Exemples

Estacions i altres períodes

preferentment amb preposició (a oper)

A l'estiu hi fa una calor espantosa. Renovaran l'estoc a la primavera. Ho fan per Pasqua.

parts del dia

amb la preposició a Al matí, al vespre, a la matinada. No vingueu demà al matí, que no hi trobareu ningú.

amb la preposició de

Treballa molt de matí. Ho farà de dia, de nit. Han trucat de matinada.

Període Amb preposició o sense Exemples

altres

a/de mitjan; a/de mig/mitja A mitjan setembre, a mitjan setmana,a mitjan mes, a mitjan any, a mitjan1945, a mitjan segle XVII; a mig juliol, a mitja setmana, a mig mes, a mig any.

a/de la primeria de; a/de primers de; al/del començ/començament de; a/de l'inici de; a/de principi de

A la primeria de gener; al començament de la sessió; a l'inici del curs; a primers de mes; a principi de 1936.

a/de la fi/darreriade; a/de l'acabament de; a/de les acaballes de; a/de fi/final de

A la fi dels temps, a la darreria de1948; a l'acabament del segle XVI; a les acaballes de l'estiu; a fi de mes, afinal de mes.