Mòdul d’inserció laboralTaller ocupació

“Entre tots i totes Fem Barri” 2011

21 de novembre de 2011

Què són les proves de selecció?

DefinicióLes proves de selecció són el conjunt de proves que s’administren als candidats i candidates que participen d’un procés de selecció amb la finalitat de ser avaluats i valorar si continuen o, per contra, són descartats del procés de selecció.

• VIDEO

Tipus de proves de selecció:• Proves professionals• Proves psicotècniques• Dinàmiques de grup

Tipus de proves de selecció

1) Proves de coneixements professionals:

Consisteixen en exercicis basats en continguts i activitats que són essencials per a l’execució correcta de la professió.

Els exercicis poden ser teòrics (coneixements) o pràctics (destreses i habilitats).

Aquestes proves acostumen a simular les condicions reals que es produiran al lloc de treball.

Els exercicis teòrics, generalment, són proves escrites de coneixements sobre continguts vinculats amb la plaça que s’ofereix.

Els exercicis pràctics simulen activitats o situacions pròpies del lloc de treball. No s’hi avalua únicament la formació teòrica, sinó també la capacitació per a la posada en pràctica dels coneixements.

Són especialment útils per observar algunes característiques personals del candidat, com ara la capacitat de decisió o de persuasió, l’organització, la precisió, etc.

2) Proves psicotècniques:

Són un conjunt de proves que situen l’aspirant davant d’una sèrie de qüestions, exercicis o tasques que ha de resoldre amb l’objectiu que se’n puguin valorar les característiques i les capacitats. Són instruments que ajuden a predir si un candidat és o no adequat a un lloc de treball.

Normalment, es fan diverses proves d’aquest tipus, el que es coneix amb el nom de bateria de proves.

Les proves psicotècniques es poden agrupar en quatre grups:♦ Proves d’intel·ligència general♦ Proves d'aptitud♦ Proves de personalitat♦ Proves d'interessos♦ Proves projectives

Proves d’intel·ligència general:

• Mesuren la capacitat mental global del candidat i determinen la seva capacitat per comprendre, jutjar i raonar.

• Les preguntes d’aquest tipus de testos no requereixen cap coneixement específic per respondre o, en tot cas, els requereixen a un nivell molt elemental; la solució requereix un raonament lògic, ordenat i estructurat.

• Són proves que acostumen a ser problemes no verbals, amb figures que formen sèries que s’han de completar.

Proves d’aptitud: També es coneixen amb el nom de proves d’habilitats o de capacitat, i pretenen mesurar el rendiment d’una persona en una àrea determinada. S’utilitzen per mesurar les capacitats potencials d’un individu en diferents aspectes:

– Verbal: consisteix en reconèixer el significat d’algunes paraules i fer-los servir correctament.

– Numèrica: consisteix en comprendre conceptes numèrics i valora la capacitat per operar-hi fent càlculs mentals o escrits amb rapidesa i exactitud.

– Espacial: avalua la capacitat d’orientació i d’entendre dibuixos, presentats en dues o tres dimensions.

– De raonament abstracte: avalua la capacitat de comprendre i resoldre situacions problemàtiques satisfactòriament.

– Perceptiva: comprova l’habilitat per detectar detalls d’una manera ràpida i precisa.

– Mecànica: examina la capacitat de comprendre i operar amb principis físics i mecànics.

Proves de personalitat: Tests de personalitat • Avaluen aspectes com l'ansietat, l’autocontrol, la independència, les emocions, l'agressivitat, el

dinamisme, la influència sobre els altres, prioritats i motivacions, etc.

• Es presenten en forma de qüestionaris amb un número considerable de preguntes i sense un temps prefixat per respondre-les. En aquests tipus de prova, no hi ha respostes bones o dolentes, cada persona té unes característiques determinades i cada lloc de treball exigeix també un tipus de personalitat o altre.

• Per exemple, una administrativa per treballar en el departament comercial necessita uns trets de personalitat diferents (sociabilitat, extraversió...) dels que necessita una administrativa comptable (reflexiva, tranquil·la...).

• No intenteu manipular-los per donar una imatge determinada. Tots tenen sistemes que avaluen la sinceritat en les respostes.

• Sigueu espontanis, no penseu massa les respostes. Si doneu moltes voltes a la resposta i trigueu molt a finalitzar el qüestionari pensaran que sou una persona molt dubitativa.

• Si cap de les alternatives que us ofereixen com a resposta correspon a la vostra forma de ser, escolliu la que més s'hi aproximi.

Recomanacions sobre els tests psicotècnics• Informeu-vos prèviament sobre com es van a desenvolupar, és a dir, si és un test d'aptituds o de

personalitat.

• Als tests de personalitat no hi ha respostes «bones» o «dolentes». No contesteu les qüestions tractant de donar una imatge molt allunyada de vosaltres. L’únic truc és respondre amb sinceritat (heu de tindre en compte que hi ha preguntes que controlen el vostre grau de sinceritat).

• Al mercat hi ha nombrosos manuals sobre tests psicotècnics i us convindria llegir-ne algun: no es tracta de «aprendre» les respostes, sinó de familiaritzar-vos amb la situació típica de «passe de tests».

• Acudiu relaxats, descansats, sense problemes de son. Un bon nivell d’alerta és important, però no una ansietat excessiva.

• Llegiu molt bé les instruccions fins que estigueu segurs d’haver-les entès. No comenceu sense haver entès perfectament l' exercici.

• Actueu amb rapidesa, però no amb precipitació.

• No insistiu massa a fer preguntes, sobretot una vegada començats l’aplicació de la prova.

• No us preocupeu si deixeu algunes preguntes sense contestar, ja que les proves estan previstes d’aquesta manera. En les proves de velocitat, contesteu el nombre més gran possible de qüestions. Marqueu a l’atzar els ítems per als quals no hem tingut temps.

• En moltes proves, a vegades els errors es resten dels encerts, la qual cosa pot reduir la puntuació final, per tant, no contesteu a l’atzar.

• Contesteu en primer lloc les preguntes que sapigueu amb seguretat i torneu al final sobre les dubtoses, si el temps ho permet. Seguiu l' ordre que s' estableixen les preguntes, ja que normalment les primeres són més fàcils.

• En els tests d'aptitud el que compta és el rendiment. Enfronteu-vos amb la situació d'examen com si anàreu a resoldre un problema: concentració, tranquil·litat, sang freda, rapidesa...

• No us desespereu si no s' acaba el test.

• No s’ha de copiar mai.

• Practiqueu en els processos de selecció en els quals no esteu molt interessats.

• Heu de tindre en compte que en els exercicis grupals s' avaluen, més que els coneixements, les habilitats socials.

3) DINÀMIQUES DE GRUP 

La dinàmica de grups té com a objectiu l'estudi de les interrelacions entre els individus d'un grup i la relació amb altres grups. Per tant, posa la seva atenció en el comportament de les persones en un grup.

Cada cop són més les empreses que utilitzen aquest tipus de tècniques dintre del seu procés de selecció, ja que permet valorar aspectes que no es poden avaluar amb la resta de proves, com per exemple:

– La capacitat crítica, la cooperació– La empatia– La lògica (arguments i rèpliques)– El respecte– La comprensió dels motius dels altres– La manera de tractar acords i desacords– Els canvis d’actitud

30 segons