LES INSTITUCIONS MEDIEVALS A VILAFRANCA DEL PENEDÈS

Durant els segles XI i XII, noves circumstàncies econòmiques i socials van provocar el

renaixement i el creixement de ciutats, així com la formació de nous centres urbans de

població. També en els petits centres de població rural – on ho és Vilafranca – que

avançaren entorn de la línia de frontera que marcava la Reconquista. En el cas de

Vilafranca també la castlania va ser la primera forma d’organització política que

conjuntament amb aquest grup de persones manava a Vilafranca.

La castlania a partir de mitjans segle XII era la jurisdicció d'un castell, amb govern i

gestió de les seves propietats, amb dret d'elles i amb un dret d'usdefruit. Els castlans

procedien de famílies nobles que els nomenava el rei i li confiava temporalment o per

sempre el govern de les possessions, però no pas el domini útil que passava a les seves

mans. Podem assegurar ja plenament que els Vilafranca procedien d'una família de

propietaris rurals de la zona de Castelldefels, anomenats Bonfill i que també es van

emparentar amb el famós Mir Geribert, senyor d'Eramprunyà ( castell de Gavà ), i que

degut a la concessió feudal que reberen del comte Ramon Berenguer IV van prendre el

cognom de Vilafranca deixant sense efecte el de Bonfill. El castell d'aquests castlans

que és bastant desconegut en la historiografia sobre castells de Catalunya, sabem segur

de la seva existència l’any 1181. A finals del segle XV les cases que ocupaven aquesta

illa les ven un Boixadors, llinatge de nobles que es van emparentar amb els Vilafranca,

a uns altres nobles francesos. En la documentació hi continua sortint fins l'any 1516, on

és completament enrunat, ( full del castell ). Sabem per la documentació que hi havia

un patí comú que envoltava les cases dels castlans, una presó i una torre de pedra que

era el fortí del castell l'any 1312.

La importància de Vilafranca en les institucions medievals de Catalunya és evident amb

més d’una ocasió durant l’època medieval, per exemple l’assemblea que convocà a

Vilafranca Jaume I l’any 1218, assemblea de Pau i Treva, assemblees sorgides com a

reacció a les violències feudals, per arribar a pacificar Catalunya. Assemblea que era

vàlida per tot Catalunya, del Cinca fins a Tortosa i Salses, i en la que confirmà la pau

general dels camins. En ella hi assistiren els representants de les ciutats dels antics

regnes d’Aragó, València i el Principat de Catalunya, a més del propi Jaume I i la seva

cúria o cort.

La institució suprema de l'estructura política de l'edat feudal van ser les Corts, que van

rebre la seva forma definitiva en temps de Pere el Gran , és a dir al segle XIII. Les Corts

eren convocades pel rei i estaven formades per tres braços: l'eclesiàstic, el militar i el

reial ( aquest últim format per les ciutats i viles sota jurisdicció reial).

Sabem que durant els anys 1353, 1367 i 1451 es van celebrar Corts a Vilafranca. La

importància política de la nostra vila era un fet evident.

Per recaptar els tributs acordats en les Corts, va sorgir una altra institució fonamental al

llarg de la nostra història del nostre país: La Generalitat de Catalunya.

Nascuda a les Corts de 1289, va acabar convertint-se en una institució permanent i va

rebre la seva configuració definitiva l'any 1362, en temps de Pere el Cerimoniós.

Amb el temps, la Generalitat desenvolupà funcions polítiques i es va convertir en el

principal instrument de l'oligarquia catalana per tal de defensar els seus privilegis i

frenar l'autoritarisme monàrquic.

Dins d’aquesta institució medieval anomenada Generalitat, també és de destacar la

importància de Vilafranca amb la concòrdia o pacte que es va establir dins del Palau

Reial ( Museu del Vi ) entre Joana Enríquez, representant i muller de Joan II de

Catalunya- Aragó, i les autoritats catalanes ( La Generalitat ) el 21- de juny de 1461.

Les institucions catalanes en van reclamar l’alliberament, el proclamaren hereu de

Catalunya i disposaren l’aixecament d’un exèrcit amb la dita finalitat. Aquesta

concòrdia era fruit de les tensions que hi havia hagut poc abans entre el rei i les

corporacions representatives del Principat, a causa de l’empresonament del príncep

Carles de Viana, fill de l’infant Joan, futur Joan II de Catalunya- Aragó i de la infanta

Blanca I de Navarra. El príncep de Viana esdevingué símbol de l’oposició catalana a

l’autoritarisme de Joan II, així va comença la guerra civil dins de la baixa edat mitjana

que durà 10 anys, on Vilafranca hi va participar d’una o altra manera.

La castlania a partir de mitjans segle XII era la jurisdicció d'un castell, amb govern i

gestió de les seves propietats, amb dret d'elles i amb un dret d'usdefruit. Els castlans

procedien de famílies nobles que els nomenava el rei i li confiava temporalment o per

sempre el govern de les possessions, però no pas el domini útil que passava a les seves

mans. Podem assegurar ja plenament que els Vilafranca procedien d'una família de

propietaris rurals de la zona de Castelldefels, anomenats Bonfill i que també es van

emparentar amb el famós Mir Geribert, senyor d'Eramprunyà ( castell de Gavà ), i que

degut a la concessió feudal que reberen del comte Ramon Berenguer IV van prendre el

cognom de Vilafranca deixant sense efecte el de Bonfill. El castell d'aquests castlans

que és bastant desconegut en la historiografia sobre castells de Catalunya, sabem segur

de la seva existència l’any1181. A finals del segle XV les cases que ocupaven aquesta

illa les ven un Boixadors, llinatge de nobles que es van emparentar amb els Vilafranca,

a uns altres nobles francesos. En la documentació hi continua sortint fins l'any 1516, on

és completament enrunat, ( full del castell ). Sabem per la documentació que hi havia

un patí comú que envoltava les cases dels castlans, una presó i una torre de pedra que

era el fortí del castell l'any 1312.

Paral.lelament amb els castlans en aquestes ciutats hi calia molt més organitzatció – ja

que els castlans es preocupaven molt d’ells, ampliant els seus beneficis i poc per la

població que cada vegada més hi anava vivint a Vilafranca - una regulació col·lectiva

de la vida econòmica, social i jurídica dels habitants. Així es va iniciar un procés pel

qual es van organitzar de manera permanent unes comunitats de persones, amb

l’establiment de drets i deures i una forma de govern col·lectiu més o menys

perfeccionat.

Sabem d’una probable gran assemblea d’aquest grup de persones, unes 300 convocades

davant de l’església de Santa Maria conjuntament amb els castlans .

Aquest grup de persones posteriorment, les actuacions individuals dels membres més

destacats de la comunitat local ( anomenats homes bons ) es van transformar en uns

òrgans de govern de la cosa pública o universitat, amb un caràcter estable, permanent i

continuat.

El rei en aquestes ciutats hi designava un batlle que, en un principi, hi era l'única

autoritat efectiva en tot el aspectes de govern, administració i justícia

El règim de funcionament de cada comunitat depenia dels privilegis de què gaudien i de

les ordenacions que s’havien de promulgat i dels usos i costums locals. La concessió de

regiment als habitants dels diversos termes corresponia al rei en les poblacions reials, i

al senyor en terres de barons. Vilafranca, era població reial, per tant corresponia al rei el

seu regiment.

Al llarg dels segles XIII - XIV assistim a la formació i consolidació d'una poderosa

estructura municipal a tot Catalunya, exponent de la vitalitat urbana i que es mantindrà

inalterable fins el Decret de Nova Planta l'any 1716.

A partir, per tant, del segle XIII s’aplica, en general, la denominació d’universitats a les

comunitats veïnals locals. L’assemblea veïnal queda desplaçada per l’actuació dels

càrrecs locals, que tenien facultats executives i eren designats amb diferents noms

segons la localitat ( cònsols, paers, jurats ); a Vilafranca s’anomenava jurats, en

substitució de l’assemblea es va consolidar el consell, que elegia els consellers

mitjançant un sistema insaculador i de cooptació. Aquest era un procediment d’elecció,

anomenat també de sac o de sac de sort. El rei aprovava una llista de totes les persones

idònies per als càrrecs, el nom dels quals era col.locat en rodolins, en unes bosses

corresponents als diversos càrrecs o oficis, aquestes bosses eren guardades en una caixa

tancada amb diverses claus. El dia de l’elecció la caixa era oberta i un nen menor de deu

anys extreia a sort els rodolins de les bosses i es llegia públicament els noms. Per a ésser

insaculat calien una sèrie de condicions, com no haver exercit el mateix càrrec en els

darrers anys, no ésser deutor de la corporació o no practicar cap altre ofici amb el qual

hi hagués incompatibilitat. A Vilafranca no es complia cap d’aquestes condicions. Molts

van repetir en el càrrec moltes vegades.

El batlle, com a representant del monarca i anomenat per ell, presidia i supervisava el

consell municipal i aplicava les ordenacions generals i locals, mitjançant crides i bans.

( lectura o explicació de do ban del segle XV ). El batlle per tal d'administrar justícia,

era assistit per una cort o cúria. Aquesta era integrada per un substitut ( lloctinent, en el

cas de Vilafranca ), el notari i el procurador fiscal.

El notari exercia d'escrivà de la cort i custodiava els documents. Tot i que des de l’any

1187 ja existia una escribania de notari per tot el terme d’Olèrdola on Bernat Clergue

fou el primer notari conegut no va ser fins a l’any 1315 que l’escrivania passa a

Vilafranca. Aquesta notaria era arrendada pel rei a nobles de la vila i aquests a la vegada

la subarrendaven als notaris.

Per altra banda, la vegueria era el districte sota la jurisdicció d'un veguer, una divisió

administrativa - més amplia que la divisió actual - que es perfilà a Catalunya també

durant a finals del segle XII i el XIII. La de Vilafranca ( amb la subvegueria d'Igualada,

que el 1381 va a passar a dependre de Barcelona ) era regida per un veguer. L'escrivania

del batlle i de la vegueria estaven situades juntes - en un mateix edifici - al carrer de la

Cort. s'acostumava a arrendar-les conjuntament.

El veguer en els segles XVI i XVII, va començar a entrar en conflicte amb les

responsabilitats dels poders municipals, on el batlle era qui tenia aquesta potestat. Les

vegueries eren una eina de control del territori per part de la corona, enfrontada moltes

vegades amb la Generalitat o amb els poders municipals.

Tornant a com estava organitzada la Universitat, hem de dir que en general, la població

de les ciutats pertanyia a l’estament privilegiat, dividit, però , en diverses mans que

reflectien la posició económica i social de la població. Hi havia tres mans, dites major,

mitjana i menor ( exceptuant a Barcelona on la divisió es feia sobre la base de quatre

estaments ) a Vilafranca hi havia la divisió amb mans.

El consell general era l’òrgan bàsic de la universitat; estava originàriament integrat per

tots els caps de casa, però aviat fou substituït per un nombre fix de prohoms, consellers

o jurats de les diverses mans o estaments. El consell general representava tota la

població, i les seves decisions obligaven tota la comunitat. Per a l’execució dels seus

acords es van crear diferents òrgans o consells més reduïts.

La universitat de Vilafranca comença a fer acte de presència en els documents, cap a

finals del segle XIII . A partir d’aquest moment la Vila era administrada i governada

pels castlans que cuidaven tant les rendes i possessions reials a la vila com les pròpies

dels castlans a la vila i la Universitat que administrava i governava el que li deixava fer

els castlans. Molts van ser els plets i baralles entre castlans i Universitat per a veure fins

on arribaven les seves competències en una o altra causa. La Universitat cada vegada va

guanyar importància en el govern de la Vila, a partir del segle XIV la Universitat quasi

exclusivament mana i ordena a la Vila sense el permís dels castlans, ja que aquests van

perdent el seu poder, i de forma general això també s’esdevè en una baixada

considerable del poder de la noblesa i el poder creixent de la monarquia.

L’any 1328, el rei Alfons III autoritza, a través d’un privilegi, a la Universitat de

Vilafranca, l’organització del seu règim municipal, ja que sembla que abans encara no

estava reglamentat, tot i que l’any 1283, dos jurats de la Universitat de Vilafranca son

diputats a Corts de Catalunya. Però el rei Alfons en cap moment en aquest privilegi diu

com ho han de fer. L’any 1359 es confirma el mateix privilegi per part de Pere III, aquí

diu concretament que sigui la mateixa Universitat que decideixi com ho ha de fer.

Els llocs de reunió dels consells es feien majoritàriament a la sala capitular del monestir

dels frares menors, però també a la casa del monestir de Santes Creus, a l’actual Museu

del Vi. L’església de Santa Maria o la capella de sant Joan, eren altres llocs. O a

vegades era davant del castell dels castlans – si aquests hi havien de ser-hi - o davant

d’una casa d’un notari o d’un cavaller de la vila o a sota d’uns ametllers del poble de

Sant Cugat Sesgarrigues, per exemple...

Oficials dels Consells .-

Les Mans

Manava l’elecció de 52 consellers, sorgits dels oficis següents: homes de plaça, savis,

drapers, notaris i escrivans, mercaders, picapedrers i fusters, carnissers, corredors

d’orella, sastres, sabaters, ferrers, teixidors, mulaters i llauradors. Aquests posteriorment

havien d’elegir a 4 jurats.

... No sembla pas, que aquesta ordenació feta ara pel rei, arreglés la situació de la

participació de totes les mans a la vida política de Vilafranca del Penedès i cap en fos

exclosa, les famílies benestants de la vila, continuaren controlant durant tot el segle XV,

la vida política i social de la vila.

Estaven representades dins els consells, durant el segle XIV i XV, part de les famílies

amb gran poder econòmic i que vivien a la vila; aquest poder era decisori dins del

govern municipal.

Un exemple d’alguns temes tractats en un consell són aquests de l’any 1368 , amb dotze

sessions...

Temes tractats al consell .-

El llinatges Pellisser i Babau.-

Els Pellisser eren un llinatge originari de Vilafranca. Sabem que des de 1235 cobren ja

diferents rendes a la vila, moltes d’elles donades per concessió reial. Molts dels

topònims de l’època porten el seu cognom, el carrer Pellissers, a l’actual carrer de la

Font, on hi tenien un alberg, el Pou de Pellisser, situat a la Rambla de Sant Francesc, El

seu cognom ve de l’ofici de pellaire o pellisser, que és qui adoba i ven pells,

especialment de bestiar oví, ofici que existia a Vilafranca des del segle XIII com a

mínim. Tenien noms com Bernat, Marc, Francesc , Berenguer, Rafael, Guillem,

Raimon, Pere, Joan, Valentí, Ferrer, Bonastre, Emili, Jaume, Pere,Vicens, i filles amb

els noms d’ Elvira, Isabel, Francesca, Constança, Joana, Clara, Maria, Elisenda,

Bartomeua, Agnés, Eufrasina,.. els oficis que tenien no són gaire diferents uns dels

altres: en destaca el de mercaders, paraire ( ofici de la fabricació de teixits de llana ),

apotecari ( preparació i venda de preparats medicinals ), notari, van ser alguns preveres,

filles monges del monestir de Santa Clara o del monestir de Pedralbes de Barcelona.

Durant el segle XIV i XV cobraven rendes a quasi tot el Penedès, van regir el castell de

Sant Pere de Ribes, van viure a Barcelona i al mateix temps no deixaven de venir a la

vila, a cobrar les rendes o a estar-hi un temps, van ser batlles, veguers, van formar part

de les Corts com a representants de Vilafranca, però sobretot van estar molt de temps

formant part de la universitat com a jurats, o consellers, o tots els oficis que hi havia en

el consell. Formaven part de la gran aristocràcia de la vila.

Parlarem ràpidament de tres personatges d’aquest llinatge..el primer era Valentí

Pellisser, mercader, va viure a mitjans del segle XIV, era el propietari de l’edifici en què

estem avui situats, se li deia l’alberg major, mica en mica va anar ampliant, i va anar

comprant les cases i horts dels voltants fins a quasi tenir el domini de tot el carrer de la

Cort, cobrant diferents lloguers. Però a més tenia el domini de part del carrer de Sant

Joan. El segon era en Bernat Pellisser, mercader. Va viure a finals del segle XIV i

principis del XV. El carrer Puigmoltó durant el segle XIV i XV va tenir el seu nom, és

en aquest carrer on va viure. L’any 1407 es va casar amb una cosina, Isabel, filla de

Raimon Pellisser de Ribes, així tot quedava a casa. Joan Pellisser, nèt de Bernat

mercader, on al segle XV vivia justament en aquest edifici, donat pel seu avi, també dit

Joan, edifici que llogava al consell per les seves trobades. Tenim per exemple la data de

l’any 1388, on el lloga per tres anys al batlle per celebra-hi consell, al preu de 180 sous.

També lloga o arrenda l’escrivania de la Cort del Veguer i el Batlle, situades al davant

d’aquest edifici que formava part del seu domini. Té altres cases de propietat a

Vilafranca, al carrer Cap de Creus, al principi de la Plaça de la Constitució fins el carrer

de la Fruita, al carrer de Sant Joan, al carrer Santa Magdalena, al carrer de sant Pere, un

alberg molt gran al carrer de la Font, com hem dit anomenat també carrer dels

Pellissers, totes les seves filles les casà amb mercaders...surt molt sovint en les

reglamentacions dels consells a diferents anys del segle XV com tots els altres.

El segon llinatge que volia comentar són els Babau, llinatge com els Pellissers, també

molt assidu en les reunions dels consells a la vila, també mercaders, advocats,

apotecaris, sastres, però aquests van arribar fins i tot a ser cavallers ja durant el segle

XVI, la seva pujada en l’escala social va començar quan l’any 1462 Joan Babau ,

mercader es casà amb Elienor, filla de Joan Mercer, advocat, i li va ser donat el palau

reial, és a dir l’edifici de l’actual Museu del Vi. Però també l’altre Palau, l’anomenat

Palau Baltà o Babau, va formar part també de les seves possessions, i a més la casa de

l’actual Biblioteca de Torres i Bages, la casa anomenada Cal Gomà, s’emparentaren

amb els nobles Copons de Tàrrega, és a partir de l’any 1481 quan els Copons estan a

Vilafranca ocupant dominis dels Babau,, amb els nobles de la Bisbal del Penedès, els

Salvà, amb els Puigmoltó, cavallers de la vila, van viatja a Sicília per vendre els seus

productes, alguns dels Babau s’hi van quedar a viure, van ser batlles, representants a

Corts de Catalunya per Vilafranca...el carrer dels Ferrers, a la Plaça Major ( l’actual

Constitució ), al carrer de la Font, a la Parellada, i altres hi cobraven rendes perquè hi

tenien el domini...Per acabar de parlar d’aquest llinatge podriem fer un petit resum d’un

inventari de la casa de Francesc Babau, mercader, l’any 1422, inventari que es va fer

perquè la seva herència va portar molts conflictes i moltes deutes, la venda de tot allò

inventariat havia de servir per solucionar-ho...La casa està situada al carrer de sant

Pere ..molt a prop de l’antic hospital,.hi ha una entrada, l’estable, la cambra dels seus

patges ( és a dir, del servei ), casa de la llenya, el celler, el menjador, la cuina, casa

sobre l’hort, la cambra de la plaça Nova, que donava a la plaça on es jugava al joc de la

ballesta i la cambra en què el difunt dormia, - no el llegirem tot – però podriem parlar

del múl de pèl negre de 6 o 7 anys que hi ha a l’estable...10 gallines i polles, 6 capons, 1

gallot, 2 pollets, 3 ànecs, 5 oques velles i 3 de noves... a la casa de la llenya; 5 parells de

coloms al menjador; una cuina molt ben farcida, diferents ballestes, espasses... a la

cambra que donava a la plaça nova, era la més gran...i la cambra on ell va morir hi

trobem els diners, les coses de valor: estores i objectes comprats a diferents països:

València, Perpinyà, Flandes, objectes de plata, llibres: com el de les Constitucions de

Catalunya, i un llibre de Tristàn...i quantitat de papers i contractes relacionats amb la

Universitat de Vilafranca i el comerç que feia....

Resumint veiem que les institucions municipals a Vilafranca des del seu naixement van

ajudar que a finals del segle XV, data en que es diu final de l’edat mitjana molta gent

vilafranquina o del Penedès que vivien i comerciaven dins de la vila es fessin cada

vegada amb més patrimoni econòmic que els hi donava més poder , arribant Vilafranca

a tenir des del segle XIII al XV famílies, llinatges que s’apropiaren d’aquestes

institucions en benefici dels seus interessos. Hi entrava la que ja es començava a dir la

burgesia urbana.

Abans d’acabar voldria dir que aquestes jornades i totes les conferències que es faran

durant aquest any, han de servir perquè els penedesencs coneguem els nostres orígens.

Vilafranca com tots els pobles de la comarca tenen el seu origen, el seu naixement,

durant l'època medieval, sigui a nivell social, econòmic o polític. La història la fem

nosaltres i per tant hem de saber que s'ha fet, els errors que s'han comès per no repetir-

los, les actuacions bones que han ajudat a seguir endavant i millorar cada vegada més.

Les actuacions arqueològiques que es fan tant a Vilafranca com a altres pobles del

Penedès han d'ajudar també en aquest sentit i tal com es va dir en la inauguració de

aquestes jornades i que l'exposició d'Olèrdola ho fa també evident tota excavació

arqueològica ha d'anar interpretat conjuntament sempre que sigui possible en la

documentació. A la vegada cal dir que a Vilafranca li cal encara més estar alerta sobre

les diferents actuacions arqueològiques que es fan , ja que em consta que molts aspectes

arquitectònics de l'època medieval han estat destruïts, quant al meu parer és molt

important que qualsevol aspecte arqueològic ha d'estar sempre in situ en el lloc perquè

la gent sàpiga, valori i vegi el seu passat. També la documentació ha d’estar a l’abast del

ciutadà sigui historiador o avesat amb aquests temes. I és per això que també la

documentació a la nostra vila.. tot i la que hi ha a l’Arxiu Comarcal de

Vilafranca..que .encara manca i altra que no està a la disposició d’historiadors..com la

que existeix a l’Arxiu del castell de Vilassar de Dalt, a Vilassar de Mar, i que el

marquès propietari com a hereu de la família Babau anomenada hi té tancats que jo he

conegut a mitges abans de que el dit marquès impedís l’estudi de quantitat de

documents que allà hi ha,...i ja no parlem de la quantitat d’altres arxius particulars que

hi ha escampats pel Penedès. .i que tampoc sembla hi ha cap legislació perquè tots ells

puguin ser investigats..

Moltes gràcies per la vostra paciència...

_______________________-