L’ÈPOCA DE LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA

(1875-1898)

HISTÒRIA D’ESPANYA2 BATX

Es restaura la monarquia borbònica

Nou sistema polític ideat per CÁNOVAS DEL CASTILLO .

LIBERALISME CENSATARI

Alternança en el poder dels dos grans partits

CONSERVADOR LIBERAL

El nou període durà 50 anys. S'inclouen els regnats d’Alfons XII i Alfons XIII amb la regència de Maria Cristina.

Es consolida un règim constitucional i parlamentari. S’estableix el sufragi universal masculí al 1890. Tot i que mai va arribar a ser plenament democràtic. Amb el pas del temps el règim es descompon. La pèrdua de Cuba i Filipines fa caure la Restauració en una crisi política i moral que esquerda els fonaments del sistema.

SUMARI

CRONOLOGIA

ORÍGENS I LES CAUSES DE LA RESTAURACIÓ

• Definim Restauració com la tornada al tron de la dinastia borbònica en la persona d’Alfons XII (fill d’Isabel II) després del pronunciament de Martínez Campos en Sagunt en desembre de 1874, que posa fi a la Iª República i el Sexenni Democràtic i que tindrà les següents etapes:

• Primera etapa: El regnat d’Alfons XII (1875-1885).• Segona etapa: La regència de Maria Cristina (1885-1902).• Tercera etapa: El regnat d’Alfons XIII i la crisi de la

Restauració (1902-1931). Es divideix en dos períodes:• De 1903-1923: Alfons XIII.• De 1923-1930: Dictadura de Miguel Primo de Rivera.

1. Els problemes del Sexenni Democràtic: Guerra de Cuba, Tercera Guerra Carlina, conflictivitat social, crisi econòmica, cantonalisme, divisió interna,...

2. La conjura dinàstica encapçalada per Cánovas per preparar el retorn de la monarquia borbònica (cartes, campanya de premsa, Manifest de Sandhurst).

3. El reconeixement internacional.4. La conspiració militar en favor d’Alfons XII, que culmina amb

el pronunciament de Martínez Campos i la proclama de Sagunt (desembre de 1874).

Causes de la Restauració

Regnat Alfons XII

3a Guerra Carlina(1872-76)

La Primera Restauració (1875-1898).

1875 1885

Regència de Maria Cristina

1898

P. ConservadorCánovas

P. LiberalSagasta

P. ConservadorCánovas

P. LiberalSagasta

P. ConservadorCánovas

P. LiberalSagasta

P. ConservadorCánovas

Llei d’associacions (1887)

Guerra hispano-nord-americana (1898)

Sufragi Universal masculí(1890)

Fundació PSOE(1879)

Fundació de Centre Català. Primer Partit Catalanista (1879)

Què és la Restauració?

Sistema polític (ideat per Cánovas del Castillo).

Bipartidisme i Torn pacífic.

Constitució de 1876.

Corrupció electoral i caciquisme. Exclusió social.

Supremacia del poder civil sobre el militar. Civilisme.

Partit ConservadorAntonio Cánovas del Castillo.

Grans propietats rurals. Oligarquia rural.

Alta Burgesia. Classes més altes.

Què és el Bipartidisme?

Partit LiberalMateo Sagasta.

Mitjans i petits propietats rurals. Classes mitjanes. Burgesia urbana.

Professionals.

Oposició política a la Restauració?(partits fora del sistema)

RepublicansFederalistes (Pi i Margall)

Unionistes (Salmerón)Radicals

NacionalistesEl Catalanisme

El Nacionalisme basc (PNV)El Nacionalisme gallec.

UltracatòlicsEl Carlisme

Socialistes/AnarquistesPSOE/UGT (socialista)

Acció directe (anarquisme)Anarcocol·lectivisme

(anarquisme)

Esquema elaborat pel professor Marcel Duran

EL SISTEMA POLÍTIC DE LA RESTAURACIÓ

• El polític més important d’aquest període és Cánovas del Castillo que volia un nou model polític que ajudés a superar alguns problemes endèmics del liberalisme precedent:a) Caràcter partidista i excloent dels moderats.b) Intervencionisme dels militars en la política.c) Proliferació d’enfrontaments civils.

• Per aconseguir-ho es planteja dos objectius: 1. Elaborar una constitució. Sistema polític basat en el bipartidisme.2. Pacificar el país: Fi guerra de Cuba i fi conflicte carlí.

• La primera mesura va ser convocar eleccions per a unes corts constituents, amb sufragi universal (tot i que Cánovas no era partidari) malgrat que posteriorment tornà al sufragi censatari.

Un nou sistema polític

“El sufragio universal, que es en sí mismo una malísima institución política, una institución incompatible con todo ordenado régimen político, y más si ese régimen es el monárquico, el sufragio universal, aun cuando sea verdad, es incompatible a la larga con la propiedad individual, con la desigualdad de las fortunas y con todo lo que no sea un socialismo desatentado y anárquico. El sufragio universal no puede ser más que un instrumento de socialismo o una farsa vil...

¿Quién piensa...que las opiniones de las muchedumbres, de los pobres, de los que nada tienen, estarán representadas en las urnas electorales?...

El sufragio universal es un instrumento de intimidación en las grandes poblaciones, agitado por la demagogia contra los intereses del orden; y es, en las pequeñas poblaciones agrícolas, un instrumento vil de catas en blanco en manos de los gobernadores de las provincias... Hay muchos que al pretender establecer el sufragio universal quieren que se derive de él la soberanía; hay muchos que le buscan como pretexto para disputar a la Corona los fundamentos sustanciales de sus derechos; hay muchos que aspiran a que por él se pueda contrarrestar la eficacia del principio monárquico dentro de las ideas conservadoras."CÁNOVAS, A. Discurso pronunciado en Sevilla el 8 de

noviembre de 1888.

• És una mostra clara del liberalisme doctrinari, caracteritzat pel sufragi censatari i per la sobirania compartida entre les corts i el rei. De caràcter conservador, inspirada en els valors de la monarquia, la religió i la propietat.

• Monarquia: Institució superior, permanent i al marge de qualsevol decisió política. Constituïa un poder moderador. Sobirania compartida. Amplis poder al rei: dret de vet, nomenament ministres, convocar, suspendre o dissoldre les Corts.

• Les Corts: Eren bicamerals: Senat i Congrés dels Diputats (electiu). Al Senat la meitat ho eren per dret propi o vitalici, es podien nomenar directament.

• Sufragi: No fixat per la constitució, però sí per la llei del 1878 com a censatari (contribuents més grans). Al 1890 es va aprovar el sufragi universal (amb el partit liberal en el poder).

• Es proclamava la confessionalitat catòlica de l’Estat: Sí tolerància, però sense manifestació pública. Es restableix el manteniment del culte i el clero.

• També hi havia una gran declaració de drets però la seva concreció es remetia a ordres posteriors que els van restringir.

La constitució del 1876

• Sistema de govern ideat i introduït per Cánovas del Castillo: el bipartidisme. Alternança en el poder dels dos grans partits: conservador i liberal.

• Eren els partits dinàstics: acceptaven la monarquia alfonsina. Hi haurà doncs un torn pacífic de partits que garantirà l'estabilitat institucional.

• L’exèrcit quedà subordinat al poder civil. Una ordre reial del 1875 estableix que la seva missió era la defensa de la seguretat i la independència del país. Se’ls atorga certa autonomia en els afers interns i un pressupost elevat. S’elimina així la intromissió continua en la vida política.

Bipartidisme i torn pacífic

La fi dels conflictes bèl·lics

• L’estabilitat del règim es va veure afavorida per la fi de la guerra carlina i de la guerra de Cuba.

• La Guerra Carlina:− A Catalunya les forces carlines van aconseguir algunes victòries: Alpens

(1873) i Castellfollit(1874).− També al 1874 conquereixen: la Seu d’Urgell, Igualada, Manresa, Vic i Olot.− Al llarg del 1875 l’exèrcit els expulsa, els derrota a Catalunya, País Valencià i

Aragó.− El conflicte es trasllada al País Basc i Navarra.− La rendició total es produeix l’any 1876 (al febrer Carles travessa la frontera

cap a l’exili).− La derrota carlina va suposar l’abolició del règim foral.− L’any 1878 s’atorga una certa autonomia fiscal amb sistema de concerts

econòmics. S’ha de pagar una certa quantitat cada any a l’administració central.

• A Cuba es combina l’enviament de noves tropes amb la negociació i en 1878 es signa la Pau de Zanjón: el govern amnistia a gran part dels cubans en presó, promet abolir l’esclavitud (es farà en 1888) i reformes administratives i polítiques (els cubans triaran diputats).

• El retard i incompliment d’aquestes promeses provocaran la Guerra Chiquita (1879) i la insurrecció general de 1895-1898.

• La fi de les dues guerres i la posada en marxa del sistema de torns pacifica ideològicament el país, però el nou centralisme propiciarà el descontent a Cuba i l’aparició dels anomenats nacionalismes “perifèrics”.

Embarcament dels voluntaris catalans per la guerra de Cuba al port de Barcelona de Ramon Padró Pedret (1848 - 1915)

LA VIDA POLÍTICA I L’ALTERNANÇA EN EL PODER

• Anomenem partits dinàstics a aquells que recolzen la monarquia restaurada, la Constitució del 1876 i el sistema canovista i s’alternen pacíficament al poder: conservadors i liberals.

• El Partit Conservador i el Partit Liberal compartien:• La defensa de la monarquia, la Constitució de 1876, la propietat

privada i l’Estat liberal, unitari i centralista.• Ser partits minoritaris de notables.• Estar recolzats per la burgesia, la vella noblesa i la classe mitjana

benestant.

Els partits dinàstics

• El Partit Liberal-Conservador (conservadors) té com a líder a Cánovas i està recolzat pels liberals més conservadors (vella noblesa, alta burgesia i amplis sectors de l’església).

• El Partit Liberal-Fusionista (liberals) té com a líder a Sagasta i té el suport social de classes mitjanes, antics progressistes i unionistes i ex-republicans moderats.

• Els conservadors defensen més l’església i l’ordre burgés sense reformes, mentre que els liberals són partidaris d’introduir algunes reformes socials, però sense aprovar-les mai sense el consentiment tàcit dels conservadors.

• L’objectiu d’aquesta alternança era l’estabilitat institucional. Hi havia el torn garantit. Quan hi havia desgast, el rei cridava al cap de l’altre partit i es convocaven eleccions.

CONSERVADORS CATALANSManuel Duran i Bas/Josep Ferrer i Vidal

Manuel Girona/Joan Mañé i Flaquer-Franja més catòlica i conservadora.- S’oposen a la tolerància de culte, també a la política centralitzadora.- Contraris al reformisme proposat pels liberals.

Diario de Barcelona

LIBERALS CATALANSVictor Balaguer

Francesc Rius i Taulet-Tarannà obert.- Defensaven el reformisme polític: llibertats individuals, no influència de l’Església i sufragi universal.

Diari La Vanguardia

• Les eleccions eren manipulades des de dalt: el ministre de la Governació decidia els resultats (encasillado) i els transmetia al governador civil i aquest als alcaldes i cacics per a que eixiren els diputats que es decidien des de dalt.

• Formes d’adulterar les eleccions:a) El sufragi censatarib) La major importància dels districtes ruralsc) La manipulació i les trampes electoralsd) Caciquisme: el cacic o notable del lloc, que tenia influència social i

econòmica sobre tota la població, falsificava el cens (voten els morts), manipulava les actes electorals, comprava vots (amb diners, treball i altres favors burocràtics) i amenaçava als electors de diferents maneres (impedir la propaganda de l’oposició, intimidació,...). És el que es coneix com a tupinada (pucherazo)

• Aquest sistema va fer que l’abstenció fora molt alta: la participació no superava el 20% de l’electorat

Falsejament electoral i caciquisme"El ministro de la Gobernación pesa como un yugo sobre el gobernador, el gobernador sobre el alcalde, el alcalde sobre los electores; (…) los jueces y fiscales, los administradores y estanqueros, los guardamontes, los portazgueros, los peones, los dependientes de los ministerios de Gracia y Justicia, de Gobernación, de Fomento, de Hacienda, son otros tantos muñidores de elecciones, que ofrecen escuelas, caminos, perdón de multas, olvidos de sucios expedientes, a los electores ministeriales y amenazan con causas, prisiones, multas, persecución, a los electores independientes.De suerte de cada elección es una calamidad, cada comicio un mercado, cada elector un esclavo, cada ministro un sultán, cada candidato un fomentador de la pública inmoralidad, cada acta un padrón de escándalo y de ignominia; y la red bajo la cual todo esto sucede es la centralización administrativa que, en vez de servir de escudo a los pueblos, se convierte en arma de guerra, esgrimida por los gobiernos para falsear la voluntad del cuerpo electoral y traer diputados dispuestos para abandonar al mismo poder que lo creen débil y entregar palabra y voto al partido que les prometa mayores bienes y más duradera influencia, porque la corrupción que cae de los gobiernos sobre los comicios, sube en vapores pestilentes, de los comicios a los congresos y de los congresos a los gobiernos y con sus letales miasmas a todos los ahoga."

EMILIO CASTELAR

• Entre 1876 i 1885 el bipartidisme funciona molt bé, tornant-se en el poder conservadors (Cánovas, 1875-81 i 1884-85) i liberals (Sagasta, 1881-84).

• A la mort d’Alfons XII (1885) i inicis de la regència de Maria Cristina (1885-1902), conservadors i liberals signen el pacte de El Pardo (1885), pel qual asseguren la continuïtat del sistema, encara que canvia el govern: s’inicia el govern llarg liberal de Sagasta.

• El govern llarg (1885-90) dóna novament llibertat d’associació (1887), aboleix l’esclavitud (1888) i amplia el sufragi universal masculí per a eleccions municipals aprovat en 1882 a les eleccions generals (1890).

• A la dècada dels 90 el torn continua funcionant, però es produeixen divisions internes dins dels dos partits per a liderar-los (personalismes) i l’assassinat de Cánovas (1897).

El desenvolupament del torn de partits

LES FORCES POLÍTIQUES MARGINADES DEL SISTEMA

• Els republicans van haver de plantar cara al desencís d’una part dels seus seguidors i a la repressió del govern.

• Estaven fortament dividits en diferents tendències.

L’evolució del republicanisme

PARTIDO REPUBLICANO POSIBILISTA

Emilio Castelar1. Postures cada vegada més moderades.2. Acceptava el joc polític de la Restauració.3. Participació minoritària del partit en el govern : municipis i diputacions.

PARTIDO REPUBLICANO PROGRESSISTA

Manuel Ruiz Zorrilla1. Republicanisme radical, no descarta la violència.2 Influència entre alguns militars, intents fracassats d’insurrecció.

PARTIDO REPUBLICANO CENTRALISTA

SalmerónPretenia convertir-se en el pal

de paller de les diferents opcions i tendències

republicanes.

PARTIT REPUBLICÀ FEDERALPi i Margall

Va patir divisions internes i escissions.

Amb l’ascens de Josep M. Ribot (1883) es dota d’un nou

programa.

A CATALUNYA

• Es va estimular la formació de coalicions com: Unió Republicana (diferents tendències menys els possibilistes). Van obtenir bons resultats a les eleccions del 1893.

• Malgrat això el republicanisme: – Va haver de fer cara a la influència de l’internacionalisme entre els

obrers.– Va haver de lluitar contra l’abstencionisme anarquista.– Va haver de lluitar contra la competència electoral dels socialistes.

• Després de la derrota carlina del 1876, es prohibeix l’estada a Espanya de Carles de Borbó. Alguns membres del carlisme van reconèixer Alfons XII com a rei legítim. Tot això va provocar una greu crisi dins el carlisme.

• Cándido Nocedal, estengué el carlisme per tota Espanya, però els principals nuclis van ser-hi a Navarra, País Basc i Catalunya.

• Juan Vázquez de Mella renovà el partit el 1886 amb un programa que es coneix com a Acta de Loredan:– Defensa del catolicisme.– Defensa del furisme.– Autoritat del pretendent carlí.– Oposició a la democràcia.– Acceptava el nou ordre liberal capitalista.

La reconversió del carlisme

• Ramón Nocedal protagonitza una escissió el 1888 i funda el Partido Catòlico Nacional que es va convertir en un partit catòlic integrista.

• A partir del 1890 el carlisme es reconstrueix amb l’aspiració de ser un partit de masses, s’organitzen en assemblees locals, cercles.

• Amb el nom de Comunió Tradicionalista, van esdevenir un grup molt actiu d’oposició al sistema. L’any 1896 van obtenir 10 diputats.

ERA DEMOCRÀTIC EL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ?

El torn pacífic no es basava en cap principi democràtic . Sinó que era el resultat d’un acord previ entre els partits dinàstics i/o les elits econòmiques, polítiques i socials.

La Constitució limitava la sobirania nacional i instaurava la monarquia com a part d’aquesta sobirania.

El sistema polític només donava entrada a dos partits polítics (bipartidisme) i excloïa a tots els altres.

I la més important, l’alternança de govern s’assegurava a través del frau electoral i el caciquisme.

Tot això fa que haguem de parlar d’un règim polític fictici.

LA GUERRA D’ULTRAMAR

• Després de la Pau de Zanjón (1878), els cubans volien una sèrie de reformes:a) Mateixa representació a les Corts.b) Participació en el govern de l’illa.c) Llibertat de comerç.d) Abolició de l’esclavitud.

• Oposició dels grans propietaris, dels negrers i dels comerciants peninsulars.

Cuba, la perla de les Antilles

• Seguint el model de la Península, es van crear a Cuba dos grans partits: Partido Autonomista: Majoritàriament cubans, demanaven

l’autonomia de la illa i amplies reformes polítiques i econòmiques. Àmplia representació al parlament espanyol.

Unión Constitucional: Format per peninsulars residents a Cuba.• El Partido Liberal de Sagasta només va abolir l’esclavitud al

1888.• En no veure satisfetes les seves demandes, els desitjos

d’emancipació i d’independència van créixer.

Rafael Montero

“Se creía antes que el carácter de estos habitantes no era propio para la guerra; tanto el blanco como el negro nos han demostrado lo contrario. Las promesas nunca cumplidas, los abusos de todos géneros, el no haber dedicado nada al ramo de fomento, la exclusión de los naturales de todos los ramos de la administración, y otra porción de faltas, dieron origen a la insurrección. El creer los Gobiernos que aquí no había más medio que el terror, y ser cuestión de dignidad no plantear las reformas hasta que no sonase un tiro (con lo cual creo que hago una censura de esa idea), la han continuado: por ese camino nunca hubiéramos concluido, aunque se cuaje la isla de soldados: es necesario, si no queremos arruinar a España, entrar francamente en el terreno de las libertades.Yo creo que si Cuba es poco para independiente, es más que lo bastante para provincia española, y que no venga esa serie de malos empleados todos de la península, que se dé participación a los hijos del país, que los destinos sean estables. [...]Yo soy menos liberal que ustedes, y deploro ciertas libertades; pero la época las exige; la fuerza no constituye nada estable; la razón y la justicia se abren paso tarde [...].”Carta del General Martínez Campos a Cánovas del Castillo, presidente del Consejo de Ministros, (Cuba, 19 de marzo de 1878)

• L’any 1893, José Martí va fundar el Partido Revolucionario Cubano amb un objectiu: assolir la independència.

• Van aconseguir: 1. Reconeixement exterior.2. Augment de la base social.3. Rep el suport dels cabdills revolucionaris.

• L’any 1891 el govern espanyol pujà les tarifes aranzelàries per als productes importats a l’illa i de no procedència de la Península.

• El client més important era EUA que compraven gairebé la totalitat dels productes d’exportació cubans, ja que el 1894 compraven el 88,1% de les exportacions cubanes i venien el 32% dels seus producte a Cuba.

• El president William Mckinley va protestar i va amenaçar de tancar les portes del mercat nord-americà als productes cubans.

• L’any 1879 es produeix un nou intent d’insurrecció, la Guerra Chiquita que serà sufocada per la manca de suport, l’escassetat d’armament i la superioritat de l’exèrcit espanyol.

• L’any 1895, el Grito de Baire va donar inici a un nou aixecament generalitzat.

• Cànovas del Castillo (cap de govern) va enviar un exèrcit comandat per Martínez Campos. Aquest creia que la pacificació de l’illa necessitava una forta acció bèl·lica acompanyada d’un esforç polític. No va aconseguir-ho.

• Va ser substituït per Valeriano Weyler que va portar a terme un fèrria repressió. Va organitzar les concentracions de camperols (reclosos en poblacions tancades i aïllades, molt malament tractats tant la població civil com els rebels).

La gran insurrecció1. Todos los habitantes de las zonas rurales o de las áreas

exteriores a la línea de ciudades fortificadas, serán concentrados dentro de las ciudades ocupadas por las tropas en el plazo de ocho días. Todo aquel que desobedezca esta orden o que sea encontrado fuera de las zonas prescritas, será considerado rebelde y juzgado como tal.

2. Queda absolutamente prohibido, sin permiso de la autoridad militar del punto de partida, sacar productos alimenticios de las ciudades y trasladarlos a otras, por mar o por tierra. Los violadores de estas normas serán juzgados y condenados en calidad de colaboradores de los rebeldes.

3. Se ordena a los propietarios de cabezas de ganado que las conduzcan a las ciudades o sus alrededores, donde pueden recibir la protección adecuada.

Decreto de Reconcentración (21-X-1896)

• La guerra no era favorable als soldats espanyols, no estaven entrenats ni tenien mitjans: mal aprovisionament, manca de pertrets, malalties tropicals, van provocar una gran mortaldat entre les tropes.

• L’any 1897, el nou govern liberal va confiar el comandament al general Ramón Blanco que Va iniciar una estratègia de conciliació intentant pactar una fórmula que mantingués la sobirania i evités el conflicte amb els EUA. Per això, va decretar l’autonomia de Cuba, el sufragi universal masculí, la igualtat de drets per a insulars i peninsulars i l’autonomia aranzelària. Però les reformes van arribar massa tard.

• D’altra banda, l’any 1896 es produeix una rebel·lió a les Illes Filipines on hi havia una escassa immigració espanyola, una -feble presència militar i un important contingent de missioners. D’altra banda, Espanya tenia menys interessos econòmics que a Cuba.

• Es va potenciar l’independentisme amb la formació de la Liga Filipina, fundada por José Rizal l’any 1892 i també amb l’organització clandestina Katipunan que va rebre el suport de la burgesia mestissa hispanoparlant, i de grups d’indígenes.

• La insurrecció es va estendre per la província de Manila. Va haver-hi una forta repressió per part dels espanyols i es condemnà a mort a Rizal (1896).

• El nou govern liberal de 1897 va promoure una negociació indirecta amb els caps que va conduir a la pacificació momentània.

• Els EUA havien fixat la seva àrea d’expansió a la regió del Carib i al Pacífic que havien intentat comprar l’illa.

• L’any 1895 el president americà mostrà recolzament als insurrectes.

• El president va enviar al port de l’Havana el cuirassat Maine. Aquest va explotar el 1898 i va ser el pretext per iniciar el conflicte.

• Els EUA donen un ultimàtum que exigeix la retirada de Cuba. El govern espanyol el rebutja i amenaça amb declarar la guerra guerra hispano-nordamericana: Derrota ràpida a la Batalla de Santiago (Cuba) Derrota a la Batalla de Cavite (Filipines)

• El desembre de 1898 es signa la Pau de París. Espanya abandona Cuba, Puerto Rico i Filipines que passen a ser protectorat nord-americà.

La intervenció dels EUA

• La majoria de classes benestants i principals entitats econòmiques com FOMENT del TREBALL NACIONAL, defensaven l’espanyolitat de les colònies. Cal recordar que la qüestió dels aranzels els beneficiava de cara a les exportacions.

• Les classes populars, tenien un sentiment d’oposició: rebuig de les quintes.

• Els federals van ser els únics republicans que s’hi van oposar.• A l’inici del conflicte la majoria de les forces catalanistes van

donar suport, a partir del 1887 van criticar el fracàs del projecte i van defensar la necessitat de la pau, amb un objectiu , el règim autonòmic a l’illa.

L’actitud dels catalans davant la guerra

Només els qui no tenien 500 duros

LES CONSEQÜÈNCIES DEL DESASTRE DEL 98

• Tot i l’envergadura de la crisi del 1898 i el valor simbòlic que tenia, les repercussions van ser menors del que s’esperava.

• Les pèrdues materials van ser més importants per a la colònia que per a la metròpoli.

• Tampoc va haver-hi una gran crisi política:• Sistema de la Restauració va sobreviure, continuïtat del torn dinàstic.• Alguns governants van intentar aplicar a la política idees del

regeneracionisme 1898, general Camilo Polavieja Manifest a favor de la regeneració política necessitat de reformes de l’administració pública i certa descentralització administrativa. El manifest serà ben rebut per alguns sectors de la burgesia catalana.

Una crisi polític i moral

• Fonamentalment va ser una crisi moral i ideològica que va causar un important impacte psicològic en la població.

• La derrota va sumir la societat i la classe política en un estat de desencís i frustració per la destrucció del mite de l’imperi espanyol. Mentre que les potències europees construïen grans imperis, Espanya passava a ser una potència secundària i es va presentar com a “nació moribunda”, amb un exèrcit ineficaç, un sistema corrupte i uns polítics incompetents.

• El fracàs de la Revolució del 1868 va deixar una empremta important en els intel·lectuals. Creien que havien perdut una gran oportunitat de modernitzar el país.

• Un grup d'intel·lectuals com Francisco Giner de los Ríos, crearà el 1876 la Institución Libre de Enseñanza influenciada pel krausisme i que impulsarà la introducció de les teories pedagògiques i científiques més avançades.

• A la dècada del 1890 es comença a produir una important renovació de la ciència espanyola: difusió del positivisme, progressos en la medicina, ciència experimental i sociologia.

• Alguns intel·lectuals formats a la Institución Libre creien que la societat i la política estaven massa influenciades per la doctrina catòlica.

El regeneracionisme

Francisco Giner de los Rios

• Aquest corrent conegut com regeneracionisme presentava una visió molt crítica envers la història d’Espanya i reclamava la necessitat de “regenerar” la vida política i social.

• El representant més destacat va ser Joaquín Costa, va defensar la necessitat d’enterrar glòries passades, millorar la situació del camp, augmentar el nivell educatiu i cultural del país Lema: Escola i rebost.

• També van ser molt importants el grup de liberals i pensadors integrat en la Generación del 98 que van intentar analitzar “el problema d’Espanya” i creien que la pèrdua de les colònies havia d’esdevenir un revulsiu.

• A Catalunya el desastre va tenir conseqüències +j: – Tancament de Caixes– Consolidació catalanisme.– Reivindicació de l’autonomia i d’una política modernitzadora.

• El desastre del 98 va significar la fi del sistema de Restauració tal i com havia estat dissenyat i el sorgiment d’una nova generació de polítics, intel·lectuals, homes de ciències, activistes socials i empresaris.

• La política regeneracionista que van intentar aplicar no va aconseguir reformes profundes.

• La derrota militar va tenir conseqüències en l’exèrcit:– Va ser acusat de tenir una responsabilitat en el desastre =

ANTIMILITARISME.– Postures més autoritàries i intransigents.– Sentiment corporatiu.– Convenciment que els militars havien de tenir més presència i

protagonisme en la vida política.

La fi d’una època