lectura a l’aulaecat.server.grupo-sm.com/ecat_documentos/es113984_001041.pdf · vermella del...
TRANSCRIPT
Pere Pons - Col·lecció Gran Angular - número 146.
QUAN TOT COMENÇA
LECTURA A L’AULAESO. Nivell 3
INCLOULES ACTIVITATS
PER A LA VERSIÓADAPTADA
LOUTIVITATSA VERSIÓPTADA
L’autor: Pere Pons
Va néixer a Santanyí a Mallorca el 1946. Va estudiar batxillerat, magisteri, professorat mercantil i turis-me a Palma; als 25 anys es va traslladar a Barcelona, on va acabar els estudis de folosofia i lletes. Haestat porfessor de llengua i literatura, tasca que ha combinat amb la d’autor i coordinador de materialdidàctic divers i la d’editor de literatura infantil i juvenil. També ha escrit novel·les i contes per a infantsi joves. A l’editorial Cruïlla ha publicat Crispetes per la Norma Scweizer i La cova del torrent, sèrieVermella del Vaixell de Vapor; i L’Estret del Temps, que va guanyar la primera convocatòria del PremiGran Angular, el 1990.
QU
ANTO
TC
OM
ENÇ
A
2
RECURSOSPER AL
PROFESSOR
Fitxa tècnica
Lectura recomanada per a alumnes de 3rd’ESOLa novel·la recrea la vida de tres nois en una calade Mallorca als anys 60. La lectura, però, resultamolt motivadora, ja que el tema principal reflec-teix el moment d’incertesa en què es troben elsjoves en arribar a la maduresa.
Novel·la realistaTemes que tracta:• El pas de la infantesa a l'edat adulta• L'amor de joventut• El treball en el sector turístic• Les diferències socials
Títol: Quan tot començaAutor: Pere PonsCol·lecció: Gran AngularSèrie i número: 146ISBN: 84-661-1722-9Pàgines: 221
Quan tot començaha guanyat el premi
GRAN ANGULAR 2006
Fitxatècnica
QU
ANTO
TC
OM
ENÇ
A
3
RECURSOSPER AL
PROFESSOR
ARGUMENT
Tres nois de quinze anys, d’una cala de pescadors de Mallorca, aconsegueixenrecuperar del mar una de les saques de tabac que uns contrabadistes havienllençat en veure’s en perill. Arriba a la Cala una noia argentina de la seva edat, naJúlia, neboda d’en Sebastià Frau, advocat que s’ha enriquit amb el contraban ique sembla implicat en la mort anys enrere del pare d’un dels nois, en Lluc. Lanoia porta una carta de la seva àvia per al pintor Bernat Sunyol, català resident famolt temps a la Cala, on li demana que pinti la seva néta al Caló dels Monjos,un paisatge que tots dos havien compartit en la seva joventut. Els hi acompanyaen Lluc amb el llagut. Al mateix temps que els tres amics comencen a sortir ambtres estiuejants alemanyes de la seva edat, en Lluc i la Júlia es van sentint cadacop més atrets l’un per l’altre, malgrat l’oposició de la família Frau.
Els amics dels fills d’en Sebastià Frau estan gelosos perquè la Júlia els rebutja inomés té ulls per al Lluc. Quan veuen, una nit, que aquests se'n van d'un ballsols a la Punta, un indret solitari davant del mar, els segueixen per escarmentaren Lluc. Aquest i la noia anaven a trobar-se amb els dos amics d'ell, que estavenpescant-hi. Els amics dels Frau ataquen en Lluc, en Tòfol se n'adona i, quan inten-ta evitar-ho, el tiren al mar d'una empenta, sense saber que no sap nedar. L'indretés perillós, a tocar de les roques i amb la mar moguda, però en Lluc es llença al'aigua per salvar el seu amic, amb el perill que aquest, desesperat, l'ofegui. Lamare d'en Lluc ha vist, tanmateix, com marxaven darrere del seu fill i els haseguit, junt amb el seu ballador, l'amo de l'hotel. Junt amb la Júlia, són a tempsd'ajudar els dos nois amb una corda a sortir de l'aigua i avisar un metge: en Tòfolno reacciona. Per primera vegada des que en Sabastià Frau va planejar l'assassi-nat del pare d'en Lluc -ara ja sabem que va ser ell-, algú li planta cara: la mared'en Lluc denuncia els amics dels seus fills, la Júlia li fa de testimoni i la GuàrdiaCivil se'ls emporta. En Tòfol és dut a l'hospital a Palma i finalment se salva.
QU
ANTO
TC
OM
ENÇ
A
4
RECURSOSPER AL
PROFESSOR
OBJECTIUS DIDÀCTICS DE LA LECTURA
• Llegir un text literari en veu alta, de manera expressiva i amb el ritme i l'entonació adequats.• Comprendre, resumir, analitzar i comentar un text.• Observar l'estructura formal d'un text literari: línies argumentals, parts de la narració, personatges,
flash-backs,...• Aprendre nou vocabulari, especialment propi del registre literari o del dialecte balear.
TEMES
Guia didàctica
El pas de la infantesa a l'edatadultaAquest és el tema principal de lanovel·la: com tres nois de quinzeanys, i especialment el protagonista,en Lluc, es fan adults al llarg d'unestiu. En acabar l'estiu, han conegutl'amor i el sexe, han viscut aventuresarriscades en què han guanyatalguns diners, s'han enfrontat a noismés grans i de classe alta, hanconegut gent diferent de la del seupetit entorn, dos d'ells han comen-çat a treballar, s'han discutit i recon-ciliat amb les mares, reclamant-losuna major independència.
L'amor de joventutEls tres amics descobreixen l’amoramb unes turistes alemanyes, peròen Lluc, a més, viu un enamora-ment amb la Júlia que va més enllài que demana valor per part de totsdos per imposar-se a les dificultatsprovinents de la família d'ella.D'altra banda, trobem l'amor delvell pintor Sunyol per l'àvia de laJúlia, del qual neix una filla sense
saber-ho en Sunyol. El record d'a-quells dies lluminosos queda totala vida dintre seu.Finalment, la mare d'en Lluc, dequaranta anys, encara és atractivaper als homes, i té diversos preten-dents, amb els quals guarda lesdistàncies. Ella recorda el seu marit,de qui estava enamorada, però eltemps passa, el noi es fa gran icomença a pesar-li la solitud.
El treball en el sector turísticEn Lluc i en Tòfol, amb quinzeanys, es plantegen començar a tre-ballar. Tractant-se d'un indret costa-ner als anys seixanta, hi ha dos sec-tors professionals: el tradicional, ésa dir, la pesca, la venda de peix i elcontraban, relacionats amb el mar ila navegació, i l'incipient turisme:l'hotel, és a dir, cuiner o cambrer, itaxista. El protagonista, contra totsels consells entenimentats, es voldedicar al primer; el seu amicmenys aventurer, al segon.Finalment, tots dos s'inicien en laprofessió que ells han triat.
Les diferències socialsLa família Frau són els cacics de laCala. Viuen a Ciutat i passen elsestius a la Cala, d'on és originària lafamília, i no es barregen amb l'altragent. Tenen la casa a un delsmillors indrets, tenen sovint invitatsi se senten els amos de la Cala.Quan el pare, advocat, fa plans peral seus fills, apareixen un món iunes preocupacions que no tenenres a veure amb l'altra gent de laCala. En Lluc i la seva mare, però,s'enfronten amb valentia als Frau,en una barreja de desig de justíciai odi personal. També la Júlia mos-tra la seva valentia oposant la veri-tat a la voluntat de l'oncle.
QU
ANTO
TC
OM
ENÇ
A
5
RECURSOSPER AL
PROFESSOR
CONTEXTUALITZACIÓ
L'Espanya dels primers anys seixanta és molt present a la novel·la: hi ha pocs automòbils, les dones fan buga-da i conserves amb el peix, apareix l'estraperlo com a part del passat recent i el contraban com activitat pre-sent, els primers turistes alemanys...
Les festes dedicades a la Mare de Déu del Carme són un bon retrat de les festes majors de poble i les fes-tes populars en general, especialment les de pobles mariners: processó d'embarcacions guarnides, cursa peratrapar un ànec nedant (l'ànec és el premi), missa, ball a l'aire lliure...
VOCABULARI
El llenguatge és força literari, amb alguns trets mallorquins -pocs- quan parla el narrador, i amb un mallorquímolt directe i expressiu, quan ho fan els personatges. Alguns mots són: agafam, capell, al·lot, feim, horabai-xa, misser, tenc, coltell, lletuga, tengués, tendràs, despús-ahir, nin, som, qualque, deis, veis....
Hi ha un cert nombre de termes del món de la pesca i la navegació, però que, en general, no dificulten lacomprensió del text. Per exemple: pastera, estraperlo, llagut, diligència, boia, vogar, carrabiners, espadat...
Per últim, cal destacar, també, alguns mots poc freqüents per als alumnes com per exemple: frisós, serena,salistre, flassada, garrella, curulles, bastaix, bescollada, reverberava, balmes, prosaic...
SUGGERIMENTS I ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES
• Demaneu als alumnes que busquin imatges de quadres dels pintors de paisatges, catalans, que s’esmen-ten a l’obra i que facin una comparació entre l'original i el comentari.
• Imagineu l'Espanya de l'època, documentant-vos si ho creieu convenient, que els alumnes elaborin una llis-ta de coses que eren diferents aleshores.
• Feu que els alumnes pintin o dibuixin el quadre que projecta el pintor Sunyol a la pàgina 90, tal com l'ima-ginen.
Guiadidàctica
QU
ANTO
TC
OM
ENÇ
A
6
RECURSOSPER AL
PROFESSOR
Classe: Data:
Alumnes Mecànica lectora Comprensió Valoració general(pronúncia, velocitat directa del text
i entonació)
Avaluar de l’1 al 5
Avaluació competència lectora
Avaluació competència lectora
QU
ANTO
TC
OM
ENÇ
A
7
En Lluc va veure la Júlia:a) des de la casa d’en Nofre.b) des de la casa del pintor.c) des de casa seva.d) des de la grada.
Qui sent un estremiment?a) La Júlia.b) El pintor.c) En Nofre.d) En Lluc.
Quina d'aquestes accions succeeix abans?a) En Lluc ajuda en Biel Vela.b) La mare d'en Lluc puja el carretó a la furgoneta.c) La mare d'en Lluc va a la llotja.d) En Lluc ajuda la seva mare a pujar el carretó.
«L'endemà al matí, en Lluc acompanyà sa mare fins a la llotja, l'aju-
dà a pujar el carretó a la furgoneta d'en Biel Vela i se n'anà a cal
pintor; entrà a la casa, despertà l'home i li recordà que tenia pressa
perquè havia d'ajudar en Nofre i en Tòfol. Després sortí a la terras-
sa i s'assegué al balancí una estona fins que va sentir passes cap a
la casa d'en Nofre. Va sentir un estremiment de gust quan hi va
veure na Júlia, que caminava per la grada àgil com una daina i amb
un cistell a les mans.»
(pàg.110)
Llegeix amb atenció aquest text, extret del llibre Quan tot comença de Pere Pons, i encercla la respostaadequada:
3
2
1
QU
ANTO
TC
OM
ENÇ
A
8
RECURSOSPER AL
PROFESSOR
OBJECTIUS
L'objectiu d'aquesta activitat és iniciar la lectura de la novel·la fent-se una composició de la Cala, l'escenari demolts passatges del llibre, així com del que passa al primer episodi.
MATERIAL
Material de dibuix: llapis, goma d'esborrar, paper, bolígraf...
DESENVOLUPAMENT
Llegiu en veu alta el primer capítol del llibre, comprovant que és ben entès per tothom. Seguidament, cadaalumne l'explicarà en un full de còmic, que pot ser pautat de la següent manera: una vinyeta gran amb unpla aeri de tota la Cala, amb la Canaria i les gavines entrant-hi; a sota dues vinyetes més petites: en una s'hiha de veure els que baixen dels cotxes i pugen al llagut i els nois que ho miren des del martell, i a la següenten Lluc tirant-se amb la bicicleta a l'aigua i esquitxant-los. Aquesta seqüència es pot ampliar si algun alumneho proposa.
Cal que deixeu clar que l'essencial del dibuix no és la perfecció formal, sinó la gràcia i l'expressivitat.En acabat recolliu els dibuixos, que podeu avaluar, si voleu, i/o exposar a la classe per triar entre tots el millor.
DURADA
Una hora. Es pot dedicar uns vint minuts a la lectura i comentari i uns trenta-cinc a l'elaboració del dibuix.Poden acabar-los a casa i recollir-los a la classe següent.
Animació lectora
LECTURA A L’AULA
El projecte compta amb una proposta de treball que recull, en primer lloc, les informacions, les
orientacions didàctiques i els recursos necessaris perquè el professorat pugui treballar
adequadament la lectura de l’obra a l’aula; i, en segon lloc, s’adjunten les activitats de treball
individual per als alumnes que han estat organitzades d’acord a tres moments del procés lector:
activitats d’anticipació lectora, activitats de comprensió lectora i, finalment, activitats de síntesi
lectora. Les versions adaptades també tenen una proposta d'activitats específica.
La proposta de treball, recollida en aquest quadern, es troba a www.cruilla.cat.
Projecte: Editorial CruïllaAutor: Joan Ramon PerellóEdició i disseny: comgràfic
2007, Editorial CruïllaBalmes, 245 - 08006 Barcelona
Telèfon d’Atenció al Client: 902 12 33 36www.cruilla.cat
ESO. Nivell 1
L’altra cara de la veritat, Beverly Naidoo. El Vaixell de Vapor, sèrie Vermella 125
Fora de joc, Jordi Sierra i Fabra. Gran Angular 139Fora de joc adaptació. Versió de Maria Pau Roca
ESO. Nivell 2
Amics de mort, Emili Teixidor. Gran Angular 119
Aigües de tardor, Margarida Aritzeta. Gran Angular 143Aigües de tardor adaptació. Versió d’Anna Vilà
ESO. Nivell 3
No és la fi del món, Geraldine McCaughrean. Gran Angular 141
Quan tot comença, Pere Pons. Gran Angular 146Quan tot comença adaptació. Versió de Josep M. Codony
El projecte LECTURA A L’AULA neix amb la intenció d’ajudar al professorat en el treball de formar els noisi les noies en la seva dimensió literària, a la qual es dóna un especial èmfasi en els nous currículums. Lalectura, més enllà de ser una eina indispensable en el procés d’aprenentatge, esdevé una peça vital per ala formació integral de la persona.
Els títols que us fem arribar són el resultat d’un procés de selecció que en garanteix tant la qualitat literària
com l’adequació pedagògica a les característiques de l’alumnat a qui s’adreça. Un equip de docents enactiu n’ha valorat els aspectes de competència lingüística (lèxic, estructura, comprensió, etc.) així comd’altres que incideixen en els àmbits de desenvolupament personal i social dels alumnes. Els títols escollits
s’han agrupat en tres nivells de dificultat lectora amb la intenció de donar resposta a la diversitat existenten les aules. Per aquest mateix motiu, en cada un dels nivells s’ha seleccionat una de les obres per fer-ne una versió adaptada que permet una lectura més fàcil encara que respectant la qualitat de l’obra
original.
1147
56