1. ELS PLSTICS Mariam i Laura

2. QU SN ELS PLSTICS? Els plstics sn materials polimrics d'alta massa molecular. Sn molcules gegants formades per toms de carboni juntament amb d'altres d'hidrogen, oxigen, i en menor mesura, clor, fluor, nitrogen o silici. Els plstics sn slids amorfs sinttics o semisinttics, que tenen una gran utilitat per a la indstria. 3. ORIGEN DELS PLSTICS El mot dels plstics deriva del grec, fa referncia a la seva malleabilitat, la capacitat de ser modelat per tal de donar-li qualsevol forma fsica (pellcules, fibres, tubs, ampolles, caixes,...), utilitzant diferents mtodes (fusi, extrusi, pressi, ...). La paraula es va utilitzar originalment com a adjectiuper denotar un cert grau de mobilitat i facilitat per adquirir certa forma, sentit que es conserva en el terme plasticitat 4. CARACTERSTIQUES DELS PLSTICS

Sn barats.

5. Tenen baixa densitat. 6. Sn impermeables. 7. Allen l'electricitat. 8. Allen la calor, tot i que no sn resistents a ell. 9. Sn resistents a la corrosi i la intemprie. 10. Resisteixen davant l'acci de moltsfactors qumics. 11. Alguns es reciclen millor que altres que no sn biodegradables ni 12. fcils de reciclar. 13. Sn fcils de treballar. 14. En alguns plstics la seva conbusti pot ser molt contaminant 15. TIPUS DE PLSTICS TERMOPLSTICS TERMOSTABLES ELASTMERS O CAUTX 16. TERMOPLSTICS

Plstic el qual a temperatura ambien s plstic o deformable, es fon a un lquid quan s escalfat i s'endureix en un estat vitri quan s prou refredat. La majoia dels termoplstics sn polmers d'alt pes molecular. Aquests es difereixen dels polmers termoestables en qu desprs d'escalfar i moldejaraquests poden reescalfar i formae altres objectes, ja que en el cas dels termostables o termodurs,la seva forma desprs de refredar no canvia i aquest prefereix incendiar

17. PRINCIPLAS TERMOPLSTICS

Les propietats fsiques canvien gradualment si es fonen i es modelen diverses vegades.

Resines sellulsiques. Obetingudes de la cellulosa, part llenyosa de les plantes. Ex: Rai

18. Polietilens i derivats. De l'etil, obtingut del craqueig del petroli tractat posteriorment. Ex: Metacrilat. 19. Derivats de les protnes. Obtinguts de les diamides. Ex: Perl 20. Derivats del cautx. S'obtenen afegint cid clorhidric als polmers de cautx. Ex: Pliofilms 21. TERMOSTABLES

Els plstics termostables sn materials que una vegada que han patit el procs d'escalfaent-fusi i formaci-solidificaci, es converteixen en materials rgids que no tornen a fondre's. S'obtenen a partir d'un aldehid. No poden ser reciclats excepte com a material de rebliment.

22. PRINCIPLAS TERMOSTABLES

Polmers del fenol.Plstic durs, insolubles i infusa per si durant la seva fabricaci s'utilitza un excs de fenol, s'obtenen termoplstics.

23. Resines epoxi. 24. Resines melamniques. 25. Baquelita. 26. Aminoplstics. Polmers d'urea i derivats. Ex: melamina 27. Polisters. Procedents de l'esterificaci de polialcohols. Si l'cid no est en excs s'obtenen termoplstics. 28. ELASTMERS I CAUTXS

Els elastmers es caracteritzen per la seva elevada elasticitat i la capacitat d'estirament i rebot, recuperant la seva forma primitiva un avegada que es retira la fora que elsdeforma. Comprenen els cautxs naturals i sinttics; entre aquests darrers es troben el neopr i el polibutadi. Els elastmers sn materials de molcules grans les quals desprs de ser deformades a temperatura ambient, recobren en major mesura la seva mida i geometria en ser alliberada la fora que els deforma

29. PROCESSOS DE FABRICACI

Extrusi o moldeig per aire a pressi

30. Moldeig per injecci 31. Moldeig per termoconformat 32. Prensat 33. Calandratge 34. Extrussi

L'extrusi de polmers es un procs industrial, basat en el principi de extrusi general, per l'enginyeria de polmers ha desenvolupat parmetres especfics pel plstic, de manera que s'estudia aquest procs a part de la extrusi de metalls u altres materials.

35. Procs de fabricaci

El polmer fos, es forat a passar a travs d'un Dau o filera, per medi de l'empenta generada per l'acci giratria d'un Vis sens fi que gira concntricament en una cmera o camisa a temperatures controlades, amb una separaci milimtrica entre els dos elements. El Vis sens fi es alimentat per medi d'una tremuja en un extrem de la mquina. El polmer avana, fon, mescla en la cmera i finalment surt per la filera que li dna la forma final.

36. Tipus

* Perfils

37. * Multi-filament 38. * Mono filament 39. * Tubs i mnegues 40. * Recobriment de cable 41. * Planxes mono-capa i multi-capa 42. * Bossa 43. * Bufat d'ampolles 44. * Extrusi de semi-acabats (barres i plaques). 45. Els diferents tipus d'extrusi tenen en com que tots fan servir una extrusora com element per fondre i plastificar el polmer. La diferencia rau en la resta de l'instalaci que sol ser diferent segons cada fabricat. 46. MOLDEIG PER INJECCI

Consisteix a introduir el plstic granulat dintre d'un cilindre, on s'escalfa. En l'interior del cilindre hi ha un cargol sens fi que actua d'igual manera que l'mbol d'una xeringa. Quan el plstic es reblandeix prou, el cargol sense fi ho injecta a alta pressi en l'interior d'un motlle d'acer per a donar-li forma. El motlle i el plstic injectat es refreden mitjanant uns canals interiors pels quals circula aigua. Per la seva economia i rapidesa, el model per injecci resulta molt indicat per a la producci de grans sries de peces. Per aquest procediment es fabriquen palanganas, galledes, carcasses, components de l'autombil, etc.

47. Moldeig per termoconformat

El termoconformat s un procs de fabricaci de lmines o pel lcules termoplstiques. Concretament, s ms que un procs de manipulaci, on la lmina o pel lcula de plstic adopta la forma del motlle, i s'obt la pea acabada. La lmina o pel lcula s'escalfa en un forn fins a la seva temperatura de treball, desprs s'estira sobre un motlle i es refreda. La primera generaci de mquines de termoconformat incorporava normalment escalfadors tipus caloria-barra, similars als elements de calefacci que es troben en els forns elctrics de cuina convencionals

48. PRENSAT

S'utilitza especialment per materials termoplstics. El material pulveritzat en grnuls, al que s'afegeix la crrega, s'introdueix a la part inferior del motlle; llavors es premsa i 'saplica calor fins que es torna plstic, i flueix llavors als espais buits del motlle que s'emplenen perfectament. Una vegada que la pea s'endureix, es treu.

49. PROCS DE RECICLATGE DELS PLSTICS

*Els envasos se separen, es premsen i es redueixen a bales que es transporten a la central de reciclatge. * Els plstics, un cop separats, avancen per cintes transportadores, on s'esmicolen. * Els fragments de plstic es renten per eliminar-ne la brutcia i restes d'etiquetes. * Els fragments s'eixuguen amb assecadores industrials. * Els fragments de plstic eixuts sn llenats amb molta pressi, a travs de tubs, cap a uns grans sacs. * El plstic net i triat ja es pot vendre a fabricants, que el transformaran en productes nous.

50. Calandratge

El procs es fa servir per a la fabricaci de xapes i pel lcules plstiques. Consisteix en passar un polmer convertit en una massa tova entre una srie de corrons escalfats. A mesura que el polmer passa a travs dels corrons es forma "un producte uniforme. L'ltim parell do corrons s'ajusten per donar el gruix desitjat. El sistema de rodets de refredament dna a les xapes o pel.lcules la seva estructura molecular permanent.

51. PROCS DE RECICLATGE DELS PLSTICS

1. Separaci

52. 2. Trituraci 53. 3. Triturat i rentat 54. 4. Peletitzaci 55. separaci

1er:Separaci: Per que el reciclatge del plstic sigui efectiu, s'han de separar els diferents components depenent de la naturalesa qumica, rebutjant els plstics termoendurits, els quals s'han de destruir posteriorment. Abans de la selecci s'ha de fer la neteja que per facilitar-la podem trocejar aquests plstics.Habitualment es separen el PVC, el PET,el polietil, el poliestir i el polipropile. Aquesta selecci es fa manualment per es pot separar el PVC de la resta mitjanant la detecci dels toms de clor de la molculaUn altre sistema est basat en la creaci d'una carga elctrica esttica en els materials de PVC, d'aquesta manera poden separar-se fcilment dels altres residus mitjanant l'aplicaci d'un camp elctric.

56. contenidor on hi ha una mescla d'aigua i etanol de densitat 0.93 g/l, se separen el polipropil del polietil. Finalment, en una piscina amb aigua salada (densitat 1,2 g/l), es pot separar el PVC del poliestir, el qual flota. 57. Separaci II

Hi ha un procs fsic que permet discriminar diferents tipus de plstics, consistent en posar els materials en una piscina plena d'aigua. Els polmers de densitat inferior a la de l'aigua (polietile i polipropil) flote, mentres que els ms pesats, com el PVC i el poliestir s'afonen. En una altra unitat de separaci, consistent en un

58. Trituraci i rentat 2: Granulem els plstics amb un triturador al mateix tems que rentem els grnuls formats amb aigua.Desprs es sequen les partcules amb una centrifugaci. 59. extrusi

3er .Es fora el plstic a passar per una matriu per tal de donar-li la forma desitjada.

60. peletitzaci

4t. : Fem que el plstic formi petites boles