l’impacte de la crisi econÒmica en sis...

L’IMPACTE DE LA CRISI ECONÒMICA EN

SIS MUNICIPIS DEL BERGUEDÀ

Lluís Gual i Gasull

Treball de Final de Grau

Tutor: Joaquim Solé Vilanova

Universitat de Barcelona

Facultat d’Economia i Empresa

Grau: Economia

Juny de 2018

L’impacte de la crisi econòmica en 6 municipis del Berguedà Resum Aquest Treball de Final de Grau és un estudi de l’impacte que ha tingut la crisi econòmica de

principis del segle XXI en els Ajuntaments de la comarca del Berguedà. Per a fer-ho, s’han

seleccionat 6 municipis representatius del territori esmentat (Berga, Gironella, Puig-reig, Avià,

Borredà i Gósol); utilitzant com a variable principal per a aquesta anàlisi els ingressos

municipals. L’horitzó temporal escollit ha estat 2004 - 2016. L’estudi es compon de tres grans

parts: per una banda, l’anàlisi dels ingressos municipals per capítols (a més dels ingressos

tributaris desglossats); en segon lloc, una comparació dels ingressos tributaris per càpita entre

els 6 municipis i, per últim, una anàlisi de l’evolució del deute viu en el període 2008 – 2016.

Paraules clau

Impact of the economic recession on 6 municipalities (Berguedà) Abstract This Final Project consists in an economic research about the impact that the economic

recession has had in local governments from a specific area in Catalonia: the Berguedà county.

In order to fulfil this issue, 6 representative municipalities of this area have been chosen: Berga,

Gironella, Puig-reig, Avià, Borredà and Gósol. The main variable that we have used in the

present Project are the municipal revenues between 2004 and 2016. These revenues include

budget categories such as direct and indirect taxes, grants, transferences… The principal

document used to this aim has been the financial settlement of every year. To proceed with this

research, the Project has been structured in three main parts: the first one consists in an analysis

of the municipal incomes in absolute value, including also the tax revenues. In second place,

we have done a comparison between municipalities using per capita tax revenues; and last,

there is an analysis of the local governments’ debt.

Keywords

crisi econòmica, ingressos municipals, impostos municipals, deute viu, ajuntaments, liquidacions, impost sobre béns immobles

economic recession, municipal revenues, municipal taxes, debt, local governments, financial settlements, property tax

Treball de Final de Grau: L’impacte de la crisi econòmica en sis municipis del Berguedà Lluís Gual i Gasull – Universitat de Barcelona – Grau d’Economia

2

ÍNDEX I. INTRODUCCIÓ ................................................................................................................... 3

II. ELS MUNICIPIS ................................................................................................................ 5 1. Berga ........................................................................................................................................... 5 2. Gironella ..................................................................................................................................... 6 3. Puig-reig ...................................................................................................................................... 6 4. Avià ............................................................................................................................................. 6 5. Borredà ........................................................................................................................................ 7 6. Gósol ........................................................................................................................................... 7

III. ELS INGRESSOS MUNICIPALS ................................................................................... 8 1. L’Impost sobre Béns Immobles (IBI) ......................................................................................... 8 2. L’Impost sobre Vehicles de Tracció Mecànica (IVTM) .......................................................... 12 3. L’Impost sobre l’Increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana o plusvàlua (IIVTNU) ........................................................................................................................................... 12 4. L’Impost sobre Activitats Econòmiques (IAE) ........................................................................ 14 5. L’Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres (ICIO) .................................................. 14 6. Els altres ingressos municipals ................................................................................................. 15

IV. ANÀLISI DE L’EVOLUCIÓ DELS INGRESSOS DELS AJUNTAMENTS ........... 17 1. Berga ......................................................................................................................................... 17 2. Gironella ................................................................................................................................... 19 3. Puig-reig .................................................................................................................................... 21 4. Avià ........................................................................................................................................... 23 5. Borredà ...................................................................................................................................... 25 6. Gósol ......................................................................................................................................... 27

V. COMPARACIÓ DELS IMPOSTOS ENTRE MUNICIPIS ......................................... 29 1. IBI ............................................................................................................................................. 30 2. IVTM ........................................................................................................................................ 31 3. IIVTNU ..................................................................................................................................... 32 4. IAE ............................................................................................................................................ 33 5. ICIO .......................................................................................................................................... 34

VI. EL DEUTE VIU DELS AJUNTAMENTS .................................................................... 35 1. Comparació del deute viu absolut ............................................................................................. 35 2. Comparació del deute viu per càpita ......................................................................................... 37 3. Comparació del deute viu sobre el total d’ingressos corrents .................................................. 38

VII. CONCLUSIONS ............................................................................................................ 40

VIII. BIBLIOGRAFIA .......................................................................................................... 42


3

I. INTRODUCCIÓ Les persones que som de comarques (així se’ns denomina a la gent de la Catalunya Interior per

part de l’Àrea Metropolitana) tenim, segons el meu parer, una gran sort: poder estar en contacte

gairebé directe amb tot allò que té a veure amb els Ajuntaments: coneixem a les persones que

hi treballen així com també a l’equip de govern i resta de regidors, les decisions que s’hi prenen

les podem palpar de primera mà... Aquest fet que no es dóna a les grans ciutats m’ha fet adonar,

al llarg del Grau, de la importància de les finances locals i la seva gestió.

És per això que vaig tenir clar que volia treballar algun tema relacionat amb els Ajuntaments, i

més concretament, amb els Ajuntaments de la meva comarca, el Berguedà. Per la disponibilitat

de dades (i la seva relativa estandardització) s’han seleccionat alguns municipis representatius

de la comarca i analitzar l’impacte que la crisi econòmica de principis del segle XXI havia

tingut en ells. Per fer-ho, s’han estudiat les dades de les liquidacions d’ingressos anuals per

capítols (els pressupostos són només una previsió) i, a més a més, els ingressos tributaris els he

desglossat impost a impost.

El treball s’estructura en tres grans blocs: el primer, analitza municipi a municipi l’evolució en

xifres absolutes de les variables esmentades en el paràgraf anterior i l’evolució dels ingressos

respecte el total d’ingressos no financers, per tenir una mesura del pes relatiu de cada un dins

l’economia de cada municipi. En el segon es comparen tots els impostos per separat per a tots

els municipis, a partir de la recaptació per càpita. Per últim, el tercer bloc està dedicat al deute

viu dels Ajuntaments, una altra variable interessant des del punt de vista econòmic per poder

valorar l’impacte de la crisi a nivell municipal.

Així doncs, i a partir de la lectura prèvia de la bibliografia, les hipòtesis bàsiques a contrastar

serien les següents:

- Alguns impostos, com ara els relacionats amb el sector de la construcció o amb les

activitats econòmiques, hauran vist disminuïda la seva recaptació pel gran impacte

negatiu que la crisi ha tingut en aquests aspectes.

- Altres impostos, com ara l’IBI, han seguit creixent malgrat la crisi econòmica. A què es

deu aquest fet?

- El deute viu dels Ajuntaments va anar en augment a partir de l’inici de la crisi però

s’observa cert punt de retorn a partir de 2011 – 2012.


4

Per últim, m’agradaria cloure aquesta introducció amb el meu més sincer agraïment a Florenci

Torrents, interventor de l’Ajuntament de Berga; i a Joaquim Solé Vilanova, tutor d’aquest

Treball de Final de Grau d’Economia; per les facilitats donades a l’hora d’accedir a tota la

informació que he hagut de menester i pel seu guiatge en el treball.


5

II. ELS MUNICIPIS En aquest apartat es detallaran algunes característiques rellevants dels sis municipis que he

escollit per fer el treball, així com el perquè de cada elecció. Tots sis són de la comarca del

Berguedà, situada a la Catalunya Central i enclavada entre la Depressió Central, les serralades

del Pre-Pirineu i les primeres del Pirineu. Pertany a la província de Barcelona, tret del municipi

de Gósol que pertany a Lleida. La comarca té una superfície total de 1.184,89 km2 i una població

de 39.013 persones (dades de l’any 2017).1

Gràfic II.1 Mapa del Berguedà amb els municipis de la mostra ombrejats Font: Elaboració pròpia (mapa de la Generalitat de Catalunya)

1. Berga Berga és la capital de la comarca del Berguedà, té una població2 de 16.238 habitants i una

superfície de 22,56 km2. Compta amb 15.365 unitats urbanes i la última revisió cadastral es va

fer l’any 2001. També va fer una ponència parcial de valors3 l’any 2007. Com es veurà

1 Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya. 2 Les dades concretes de cada municipi són de l’any 2015. 3 Per a aquestes definicions, veure apartat III.1 L’Impost sobre Béns Immobles.


6

posteriorment, en el consolidat de l’Ajuntament de Berga hi ha els següents organismes

inclosos:

- Escola Bressol

- Escola de Música

- Patronat de la Patum

- Hospital Sant Bernabé

A partir del 2010 es van passar a donar les dades de Liquidacions del consolidat, i per això he

hagut de demanar a l’interventor de l’Ajuntament, Florenci Torrents, les dades desglossades de

2010 – 2016. Berga té, al sud-oest, un polígon d’activitats econòmiques: el Polígon Industrial

de la Valldan amb 101 empreses.

2. Gironella Gironella és el segon municipi en població de la comarca: té 4.925 habitants i una superfície de

6,78 km2 (és dels municipis amb menys superfície del Berguedà i, per tant, amb més densitat

de població). Té 3.879 unitats urbanes i no ha fet cap revisió; és a dir, els valors cadastrals daten

de l’any 1986. Compta amb tres polígons industrials amb un total de 24 empreses: Cal Ginyola,

Cal Rafalet i el Camp dels Pals.

3. Puig-reig Puig-reig té 4.167 habitants i una superfície de 4.167 km2. Amb la inclusió d’aquests tres

municipis aconseguim cobrir gairebé el 60% de la població de la comarca. En els seus polígons

industrials (les set antigues colònies tèxtils: Cal Marçal, Cal Prat, Cal Vidal, L’Ametlla de

Merola, Cal Pons, Cal Prat i La Sala) hi ha 45 empreses localitzades. Té 3.612 unitats urbanes

i la última revisió data del 2010.

4. Avià Avià té 2.225 habitants i una superfície de 27,24 km2. Té un total de 1.541 unitats urbanes i,

igual que Gironella, no ha revisat mai: els valors cadastrals daten de 1986. És un dels municipis

“mitjans” de la comarca, i el seu polígon de La Plana té 14 empreses.


7

5. Borredà Borredà és un dels municipis petits del Berguedà, amb 503 habitants i una superfície de 43,5

km2. Té 486 unitats urbanes i l’any de la última revisió cadastral és el 2007. El seu polígon

industrial, Borredà Econòmic, compta amb 4 empreses.

6. Gósol L’últim poble de l’estudi és Gósol: amb 226 habitants i una superfície de 56,3 km2. Té 486

unitats urbanes -casualment, les mateixes que Borredà- pel que ens porta a pensar que, amb les

mateixes unitats i la meitat d’habitants, és un municipi amb gran quantitat de segones

residències, tant de persones de la mateixa comarca del Berguedà com d’arreu de Catalunya.

La última revisió cadastral es va fer el 1994.

Població Superfície(km2) U.urbanes Empreses AnyrevisióBerga 16238 22,56 15365 101 2001Gironella 4925 6,78 3879 24 1986Puig-Reig 4167 45,75 3612 45 2010Avià 2225 27,24 1541 14 1986Borredà 503 43,5 486 4 2007Gósol 226 56,3 486 - 1994

Quadre II.1 Quadre resum de les característiques dels sis municipis. Dades de 2015 Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya i el Cadastre Nota: El número d’empreses correspon a les localitzades als polígons industrials de cada municipi


8

III. ELS INGRESSOS MUNICIPALS

1. L’Impost sobre Béns Immobles (IBI) L’Impost sobre Béns Immobles (IBI) és, com es veurà al llarg del treball, el tribut més important

de les administracions locals espanyoles: l’any 2012 va suposar el 64,4% dels ingressos

tributaris municipals4. Com es desprèn del seu propi nom, grava el fet de posseir immobles i té

caràcter obligatori pels ens que l’administren (els Ajuntaments). Com a tal, l’IBI és un impost

directe, ja que grava la tinença de patrimoni (manifestació directa de la riquesa d’un individu)

i real, ja que no té en compte el subjecte pròpiament dit. El fet imposable de l’impost (allò que

origina haver de pagar-lo) és tenir la titularitat d’immobles ja siguin rústics, urbans o BICEs5

(Béns Immobles de Característiques Especials). La pertinença o no a cada una d’aquestes

categories depèn de la naturalesa del sòl: el sòl de naturalesa urbana ha d’estar classificat com

a tal en el planejament urbanístic, ha d’ésser urbanitzable i ha de reunir certes característiques

que estan desenvolupades a la Llei 6/1998, de 13 d’abril, sobre Règim del Sòl i valoracions. El

sòl de naturalesa rústica serà aquell que no compleixi les condicions i característiques

esmentades per al de naturalesa urbana i a la vegada tampoc pugui ser considerat un Bé

Immoble de Característiques Especials (BICE).

El subjecte passiu de l’impost (contribuent) és la persona física, jurídica o entitat a la que li

correspongui la titularitat de l’immoble. La base imposable de l’impost la constitueix el valor

cadastral (VC) de l’immoble, que inclou tant el valor del sòl com el de les construccions que

puguin existir, tenint en compte únicament les característiques exteriors observables de les

mateixes. El VC no podrà ser mai superior al valor de mercat, i normalment s’estableix al

voltant del 50% d’aquest en el moment de les revisions cadastrals. Entre els diversos factors

que poden afectar a la determinació del VC hi trobem la localització de l’immoble, el cost de

la construcció del mateix i, per pròpia definició, les condicions del mercat entre altres.

L’obtenció de valors cadastrals es materialitzarà de forma col·lectiva per a cada municipi

(revisió cadastral) mitjançant una ponència de valors, que podrà ser total (si afecta a tots els

immobles d’un determinat tipus), parcial (si ho fa només als d’una determinada zona) o especial

(si afecta a BICEs). La legislació d’hisendes locals establia que les revisions haurien de tenir

4 VILALTA (dir.), 2011, p. 38 5 Aquests tipus d’immobles inclouen, segons el Text Refós de la Llei del Cadastre Immobiliari, els destinats a la producció d’energia elèctrica i gas i al refinament de petroli i les centrals nuclears; les preses, salts d’aigua i embassaments [...], les autopistes, carreteres i túnels de peatge; els aeroports i els ports comercials.


9

lloc cada 10 anys, i el fet que molts dels municipis espanyols hagin incomplert aquest precepte

ha originat una sèrie d’efectes perversos ja que el VC forma part del càlcul d’altres impostos,

comportant així greuges comparatius entre municipis: els que han revisat recentment veuen

augmentades sensiblement les quanties a pagar de l’impost de successions i donacions, l’impost

sobre transmissions patrimonials i l’impost sobre patrimoni6. A banda d’això, s’han establert

unes actualitzacions lineals per mitjà de la llei dels pressupostos de l’Estat que van començar

essent del 2% (majoria dels anys de la dècada del 2000) van baixar a l’1% (2010) i van acabar

essent un 0% a partir del 2011; s’ha establert també un procediment de regularització cadastral

(2013-2016) per corregir anomalies en determinats immobles i, a més, a partir de 2014 també

s’estableixen uns coeficients d’actualització optatius (a instàncies de cada municipi) que es

determinen a partir dels anys de revisió. Vegem un quadre informatiu on hi consta l’any de

revisió cadastral de cada municipi i, en el cas que hagin aplicat coeficients d’actualització, el

valor d’aquests.

Anyrevisió 2014 2015 2016 2017 2018Berga 2001(1) 1,10 1,10 - - -Gironella 1986 1,13 1,13 - 1,08 -Puig-reig 2010 - - 0,85 0,90 0,96Avià 1986 - - - - -Borredà 2007 0,80 - - - -Gósol 1994 1,10 1,10 1,10 1,07 1,07

Font:Elaboraciópròpiaambdadesde: 2014 BOE296d'11dedesembrede2013 2015 BOE237de30desetembrede2014 2016 BOE232de28desetembrede2015 2017 BOE238d'1d'octubrede2016 2018 BOE228de21desetembrede2017

Quadre III.1.1 Any de revisió cadastral i coeficients d’actualització dels sis municipis 2014-2018 Nota (1): Berga va efectuar una ponència parcial l’any 2007.

En aquest moment és interessant destacar la diferència de la base imposable explicada en el

paràgraf anterior i la base liquidable, les quals poden diferir substancialment segons els casos.7

En els municipis que van revisar fins a 1997, la base liquidable i el valor cadastral coincidiran

en cada any; és a dir, si un municipi va efectuar la revisió l’any 1994, a partir d’aquell any la

base liquidable passava a ser la que indicava el nou VC. Per tal d’evitar els augments bruscos

6 SOLÉ VILANOVA, 2014, p. 20 7 Segons el Text Refós de la Llei d’Hisendes Locals, art. 66-69


10

que comportava aquest procediment, per als municipis que van revisar entre 1998 i 2002 es va

establir un coeficient reductor que va disminuint durant 9 anys sobre la diferència dels dos VC,

de manera que la base liquidable sobre la qual es calcula la quota s’anirà incrementant de forma

gradual al llarg del període esmentat fins arribar al valor complet al desè any. El coeficient

esmentat tindrà un valor de 0,9 el primer any i anirà minvant un 0,1 cada any fins a arribar a 0.

Els municipis que van fer la revisió cadastral entre els anys 1998 i 2002 no es van veure afectats

per les actualitzacions lineals que van tenir lloc fins el 2011, però sí que s’han aplicat als

municipis que van revisar a partir de l’any 2003.

Referent a la quota, cal diferenciar entre la quota íntegra, resultat de multiplicar la base

liquidable pel tipus de gravamen que s’escaigui; i la quota líquida, que resulta d’aplicar les

bonificacions que la llei preveu.

Els tipus de gravamen mínims són del 0,4% per als béns immobles urbans i el 0,3% per als

rústics8, i els màxims són del 1,1% per als urbans i el 0,9% per als rústics. Pel que fa als BICE,

poden discórrer entre el 0,4% i l’1,3%, essent el tipus bàsic del 0,6%. Hi ha una sèrie de

circumstàncies9 que poden fer incrementar aquests tipus:

• Si el municipi és capital de província o de comunitat autònoma, increment del 0,07%

(béns urbans) o del 0,06% (béns rústics)

• Si el municipi presta transport públic urbà, increment del 0,07% (béns urbans) o del

0,05% (béns rústics)

• Si els Ajuntaments dels municipis presten més serveis que els mínims obligatoris,

increment del 0,06% en els dos casos.

• Si els terrenys rústics d’un municipi representen més del 80% de la superfície total,

increment del 0,15% en els béns rústics.

En total, doncs, el tipus de gravamen màxim dels béns de naturalesa urbana de l’1,1% podria

arribar a ser de l’1,3% si es compleixen les condicions esmentades; i 1,22% en el cas dels de

naturalesa rústica. A la pràctica, els municipis mitjans que no són capital de província poden

gravar com a màxim en un 1,23%. A part, els Ajuntaments també poden establir uns tipus

diferenciats per al 10% dels béns immobles urbans de més valor del municipi (exclosos els d’ús

8 Aquests tipus mínims es poden veure reduïts complint una sèrie de condicions establertes per llei. 9 Segons el Text Refós de la Llei d’Hisendes Locals, art. 72.3


11

residencial). Per als immobles d’ús residencial que estiguin desocupats permanentment, els

Ajuntaments podran exigir un recàrrec de fins el 50% de la quota líquida de l’impost.

Excepcionalment, per als municipis que han revisat recentment, s’estableix que es podran reduir

els tipus durant els 6 anys posteriors a la revisió però aquests no podran ser inferiors a l’0,1%

per als béns immobles urbans ni al 0,075% en el cas dels immobles rústics.

Per als municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona existeix l’anomenat recàrrec

metropolità, que no podrà ser superior al 0,2%.10 Referent a les bonificacions, cal establir que

n’hi ha de dos tipus: obligatòries i potestatives11 12.

El període impositiu coincideix amb l’any natural, i l’impost es meritarà a l’inici del període.

La gestió de l’impost està compartida entre l’Estat, que controla la gestió cadastral; i els

municipis, que en controlen la gestió tributària. La liquidació i recaptació de l’IBI són

competència exclusiva dels Ajuntaments. En canvi, la inspecció cadastral correspon a

l’Administració Estatal, encara que hi poden haver col·laboracions amb ens inferiors, ja siguin

Ajuntaments, Diputacions Provincials o similars.

Recentment s’ha publicat un Informe per part d’una comissió d’experts13 que proposa una

reforma de l’impost, el qual posa de manifest la necessitat dels municipis de poder decidir sobre

els seus elements principals i la major implicació del Cadastre; la fixació del VC amb el valor

de mercat com a referència (actualment, recordem, és prop del 50% d’aquest); l’ampliació dels

topalls mínim i màxim dels tipus; l’establiment d’alguns recàrrecs concrets i unir més

profundament la gestió tributària i la cadastral.

10 Segons l’art. 41 de la Llei de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i l’art. 153.1a del Text Refós de la Llei d’Hisendes Locals. 11 Segons el Text Refós de la Llei d’Hisendes Locals, art. 73 i 74 respectivament.12 Les bonificacions obligatòries són bàsicament tres i s’apliquen en el cas d’immobles d’obra nova o rehabilitació per part d’empreses d’urbanització, construcció i promoció immobiliària; per als habitatges de protecció oficial i per als béns rústics de cooperatives agràries i d’explotació comunitària de la terra. Les bonificacions potestatives conformen una llista més llarga de les quals se’n poden destacar els BICEs, els immobles d’organismes públics d’investigació i ensenyament universitari o els de famílies nombroses entre altres. En ambdós casos, els percentatges de bonificació discorren entre el 50 i el 95% de la quota íntegra. 13 MUÑOZ et al., 2017, p. 26-31


12

2. L’Impost sobre Vehicles de Tracció Mecànica (IVTM) El segon tribut és l’Impost sobre Vehicles de Tracció Mecànica (IVTM), un altre impost directe

i real que grava la titularitat de vehicles de la naturalesa esmentada que siguin aptes per a

circular per les vies públiques (que constituiria el fet imposable). El 2012 va suposar un 12,5%

dels ingressos tributaris municipals14. L’encarregat de gestionar-lo i recaptar-lo serà

l’Ajuntament del domicili que consti en el permís de circulació del vehicle. El període impositiu

és l’any natural excepte en la primera adquisició del vehicle; en aquest cas, el període

començarà el dia que s’adquireixi. L’impost es meritarà el primer dia del període impositiu.

Els vehicles que per antiguitat estiguin autoritzats a circular excepcionalment en exhibicions,

certàmens o similars no estaran subjectes a l’impost, així com tampoc ho estaran els remolcs i

semiremolcs arrossegats per vehicles la carrega útil dels quals no excedeixi de 750kg. En canvi,

els vehicles que estan exempts15 de l’impost són els següents: vehicles oficials de l’Estat,

CCAA i entitats locals que serveixin per a defensa nacional o seguretat ciutadana, vehicles

diplomàtics i similars; ambulàncies o altres relacionats amb assistència sanitària; autobusos i

altres vehicles de transport públic urbà (superiors a 9 places inclosa la del conductor), vehicles

agrícoles amb prèvia petició del subjecte, així com vehicles de minusvàlids. El subjecte passiu

de l’impost seran aquelles persones físiques, jurídiques o entitats el nom de les quals figuri en

el permís de circulació del vehicle.

Per a quantificar l’impost, hi ha fixades unes tarifes mínimes que, opcionalment, els

Ajuntaments poden incrementar. La quota en euros discorrerà entre els 4,42€ per als vehicles

més petits (ciclomotors i motocicletes fins a 125cc.) i els 148,30€ per als vehicles més grans,

com poden ser autobusos de més de 50 places i camions de més de 9.999kg de càrrega útil.

3. L’Impost sobre l’Increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa

Urbana o plusvàlua (IIVTNU) El següent tribut que tractarem serà l’Impost sobre l’Increment de Valor dels Terrenys de

Naturalesa Urbana (IIVTNU), també conegut com a plusvàlua. Es tracta d’un impost directe,

ja que grava la renda generada per un increment del valor d’un terreny urbà en el moment que

14 VILALTA (dir.), 2011, p. 38 15 La diferència entre exempció i no subjecció és la següent: en el primer cas, el fet entra dins de la denominació de fet imposable (és a dir, origina l’impost) però al llarg de la seva liquidació s’allibera al contribuent de l’obligació d’ingressar-lo; en canvi, en el cas de la no subjecció el fet per si mateix ja no suposa el naixement de l’obligació.


13

aquest és transmès a un altre individu. Solament té lloc en el moment de la transmissió, que

també és quan tindrà lloc la meritació. La transmissió tant pot ser onerosa (quan es rep algun

tipus de contraprestació a canvi) com lucrativa (en cas contrari).

L’increment del valor que ja s’assenyala en el propi nom de l’impost només serà del terreny,

sense tenir en compte el valor de les construccions que hi pugui haver a sobre del mateix, i és

condició necessària que el terreny sigui comptabilitzat com a urbà a efectes de l’IBI; a més a

més dels terrenys integrats en els BICEs. Hi ha una sèrie d’entitats que gaudeixen d’exempció

a l’impost, com ara les institucions benèfiques, la Creu Roja o Telefònica, entre molts altres16.

El subjecte passiu de l’impost serà un o un altre en funció del tipus de transmissió que sigui: si

es tracta d’una transmissió lucrativa, serà aquella persona que adquireix el terreny en qüestió;

en canvi, si és una transmissió onerosa serà la persona que ven el terreny.

Per tal de calcular el valor de l’impost es tindrà en compte l’augment de valor del terreny entre

el moment que es merita i un període màxim de 20 anys enrere, tenint en compte òbviament el

nombre d’anys de generació de l’increment. El tipus de gravamen aplicable el decidirà cada

Ajuntament, sense excedir del 30%; i també podran establir certes bonificacions (de fins el 95%

de la quota íntegra) per les transmissions en cas de defunció i pels terrenys en els quals es

desenvolupin activitats declarades d’especial interès o utilitat municipal. La gestió del tribut,

igualment, també recaurà sobre els Ajuntaments.

L’any 2017, el Tribunal Constitucional va emetre una sentència17 sobre un aspecte d’aquest

impost. Amb la crisi immobiliària de 2007, els preus dels immobles van començar a disminuir

enormement en lloc d’augmentar, pel que l’IIVTNU gravava transmissions que, en realitat,

havien estat pèrdues; pel que el TC va resoldre que els no increments i els decrements de valor

no havien d’ésser gravats per l’impost ja que no representaven fidelment una mesura de

capacitat econòmica.

16 Per la llista completa, veure l’art. 105 del Text Refós de la Llei d’Hisendes Locals. 17 Veure Bibliografia.


14

4. L’Impost sobre Activitats Econòmiques (IAE) Un dels altres impostos del qual disposen els Ajuntaments és l’Impost sobre Activitats

Econòmiques (IAE). Igual que l’IBI, es tracta d’un impost real i directe, amb les mateixes

implicacions esmentades al principi de l’apartat. L’any 2012 va suposar un 7,8% dels ingressos

tributaris municipals18. El fet imposable gravat per l’impost és l’exercici d’una activitat

econòmica concreta en el territori d’un municipi. Només es tenen en compte les activitats

realitzades dins del territori de l’Estat espanyol; i té tres tipus diferenciats de quotes: nacional,

provincial i municipal, essent aquesta última la que correspon als Ajuntaments, a més de

diferenciar entre tres tipus d’activitats: empresarials, professionals i artístiques.

En primer lloc cal recalcar que l’impost el paguen les empreses que facturen més d’un milió

d’euros anuals. Pel que fa a l’exercici de les activitats econòmiques gravades per l’impost, s’ha

de tenir en compte un punt important: el fet imposable requereix l’obtenció d’un benefici mitjà

presumpte, que fixarà unes quotes mínimes que estan tabulades a les pròpies Tarifes de l’IAE.

L’impost inclou diversos supòsits de no subjecció i d’exempció que, per a més informació,

poden ser consultats al Text Refós de la Llei Reguladora d’Hisendes Locals19 2/2004 de 5 de

març.

El període impositiu coincideix amb l’any natural (d’1 de gener a 31 de desembre), amb

excepció que l’inici i/o el cessament de l’activitat econòmica d’una empresa concreta tingués

lloc en dates diferents a aquestes. El subjecte passiu de l’impost són les persones físiques o

jurídiques que exerceixin una activitat econòmica que origini l’esmentat fet imposable, amb

independència de qui sigui el titular o propietari del local en el qual tingui lloc dita activitat.

Pel que fa a les quotes municipals, que són les que afecten més directament al treball, es

determinen mitjançant una quota que determina l’Ajuntament i un recàrrec provincial establert

per la Diputació.

5. L’Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres (ICIO) L’últim impost municipal que tractarem és l’Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres,

abreviat com a ICIO. És un impost considerat com a indirecte, encara que hi ha certa

controvèrsia amb la seva classificació; real, ja que el fet imposable no fa referència a una

18 VILALTA (dir.), 2011, p. 38 19 Als articles 81 i 82, respectivament.


15

persona determinada; objectiu i de titularitat municipal, encara que és un impost potestatiu. El

fet imposable el constitueix realitzar un dels tres actes del nom del tribut pels quals s’hagi de

demanar una llicència d’obres. Els tribunals han anat concretant progressivament quines

activitats han de ser gravades, ja que hi havia perill d’una imposició indiscriminada sobre la

pràctica totalitat d’activitats relacionades amb el sector de la construcció. La Llei preveu que el

tribut s’haurà de pagar encara que la llicència d’obres no hagi estat obtinguda.

Les operacions realitzades per a la inversió o conservació de carreteres, ferrocarrils, ports,

aeroports, obres hidràuliques o de sanejament de poblacions i de llurs aigües residuals de

titularitat estatal, autonòmica o municipal estan exemptes de l’impost. També estan exemptes

les obres, construccions i instal·lacions de l’Església Catòlica, a més d’altres que poguessin

estar relacionades amb esdeveniments culturals o esportius. Els subjectes passius (contribuents)

de l’ICIO són les persones físiques, jurídiques o entitats que siguin amos de la construcció,

instal·lació o obra sense tenir en compte la titularitat de l’immoble que es vegi afectat per elles.

La base imposable del tribut és el cost real i efectiu de la construcció, instal·lació o obra,

entenent-se com a tal el cost d’execució material d’aquelles.20 L’IVA i altres impostos

relacionats amb l’activitat no formen part de la base, així com tampoc els honoraris de

professionals, benefici empresarial etc. A aquesta base se li aplicarà el tipus de gravamen que

decideixi cada Ajuntament (que no podrà superar el 4%) obtenint així la quota íntegra, a la qual

se li podran practicar certes bonificacions establertes per ordenança per cada Ajuntament.

6. Els altres ingressos municipals A part dels impostos directes i indirectes (Capítols 1 i 2 respectivament), hi ha altres elements

que poden ser ingressos dels Ajuntaments. Per una banda, el Capítol 3 engloba les Taxes, preus

públics i altres ingressos; que són ingressos derivats de la utilització privativa o aprofitament

especial del domini públic21 que afecten o beneficien directament a qui els fa servir de manera

no voluntària i no es presten per part del sector privat o quan sí que es presten per part del sector

privat però el beneficiari pot elegir el sector públic per a la seva realització.

20 MARTÍN QUERALT et al., 2016, V. Impuesto sobre Construcciones, Instalaciones y Obras; D. Cuantificación del impuesto. 21 Segons el Boletín Oficial del Estado de 29 de gener de 2014, Sec. I, Pàg. 5287


16

Pel que fa al Capítol 4, és l’anomenat Transferències corrents; que inclou una sèrie de recursos

(condicionats o no condicionats) que reben els Ajuntaments sense contrapartida directa pels

mateixos i que s’han de destinar a finançar operacions corrents22.

El Capítol 5 (Ingressos patrimonials) recull aquells ingressos generats per rendes de la propietat

o patrimoni que siguin de l’Ajuntament. També inclouria els ingressos derivats d’activitats

realitzades en règim de dret privat per part de l’Ajuntament. El Capítol 6 (Alienació

d’inversions reals) engloba els ingressos que surten de la venda de béns de capital propietat dels

Ajuntaments. El Capítol 7 (Transferències de capital) inclou els recursos (condicionats o no)

que reben els Ajuntaments sense contrapartida directa pels mateixos i que s’han de destinar a

finançar operacions de capital.23

Finalment, els Capítols 8 i 9 inclouen els Actius i Passius financers respectivament. Els primers

són els ingressos que provenen de l’alienació d’actius financers (també de reintegraments de

préstecs, dipòsits i finances constituïdes); i els segons són els que provenen d’emissió de deute

i obtenció de préstecs.

22 Que tenen lloc durant el mateix any en el qual es rep la transferència. 23 Que tenen una durada superior a l’any en el qual es rep la transferència.


17

IV. ANÀLISI DE L’EVOLUCIÓ DELS INGRESSOS DELS

AJUNTAMENTS

En aquest apartat procedirem a realitzar una anàlisi de l’evolució, per al període comprès en

l’estudi (2004 – 2016), dels ingressos dels Ajuntaments dels sis municipis escollits. Per a fer-

ho, de cada municipi s’analitzaran dos tipus de dades: per una banda, l’evolució dels ingressos

impositius (IBI, IVTM, IIVTNU, IAE i ICIO) en xifres absolutes. Això ens permetrà veure

quin efecte ha tingut la crisi en la recaptació d’aquests impostos. Per l’altra, l’evolució dels

ingressos per capítols (Caps. 1 a 7) en percentatge sobre el total d’ingressos no financers. En

aquest cas, amb aquesta anàlisi podrem discernir sobre la composició i el pes relatiu de cada un

dels ingressos dels Ajuntaments.

1. Berga INGRESSOS TRIBUTARIS DE L’AJUNTAMENT DE BERGA. 2004 – 2016. Milers euros

Gràfic IV.1. Ingressos tributaris de l’Ajuntament de Berga 2004 – 2016 (en milers d’€) Font: Elaboració pròpia amb dades de Municat Com ja s’ha posat de manifest en diverses ocasions al llarg del text, l’impost més important en

termes de volum de recaptació per als Ajuntaments és l’IBI. Hom pot observar en el gràfic com

és l’impost que més ingressos genera i, a més a més, aquest està en continu augment al llarg de

tot el període. El fet que aquest augmenti malgrat l’esclat de la crisi en data de 2007 és la manera

de calcular la base liquidable de l’impost, que per als municipis que han revisat a partir de 1998

-30,00

470,00

970,00

1.470,00

1.970,00

2.470,00

2.970,00

3.470,00

3.970,00

4.470,00

2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

IBI IVTM IIVTNU IAE ICIO


18

(Berga ho va fer el 2001) s’anirà incrementant al llarg dels deu anys posteriors a la revisió. A

més, la ponència parcial del 2007 també contribueix a l’augment sostingut de l’impost.

De l’IVTM podríem dir que manté una trajectòria més o menys estable al llarg dels tretze anys

analitzats; si bé que aconsegueix el seu màxim a l’any 2008 es pot considerar que dibuixa una

evolució pràcticament constant. El mateix podem dir de l’IIVTNU, que contrasta en canvi amb

l’evolució de l’ICIO. En aquest cas, la crisi té un impacte clarament negatiu en la seva

recaptació. Com podem veure, entre el 2006 i el 2007 comença una davallada en la recaptació

que el farà passar a ser l’últim en el rànquing a partir del 2010. Això és degut a la disminució

dels fets gravats en l’impost (construccions, instal·lacions i obres) amb l’esclat de la bombolla

immobiliària. Per últim, l’IAE, un altre impost que podríem pensar que s’hauria de desplomar

com a conseqüència de la crisi econòmica, veiem en el cas de Berga que aquest es manté força

constant en el temps. Segurament, aquest fet es dóna perquè només les empreses que superen

el milió d’euros de facturació han de pagar IAE i podem suposar que pel poc teixit industrial

de Berga, no hi ha massa empreses que superin aquest mínim.

INGRESSOS PER CAPÍTOLS DE L’AJUNTAMENT DE BERGA. 2014 – 2016. Percentatge dels ingressos no financers

Gràfic IV.1.2 Ingressos per capítols de l’Ajuntament de Berga 2004 – 2016 com a percentatge dels ingressos no financers Font: Elaboració pròpia amb dades de Municat i de l’Ajuntament de Berga (Intervenció)

0,00

20,00

40,00

60,00

80,00

100,00

2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

IBI IVTM IIVTNU

IAE ICIO Taxesipreus

Ingressospatrimonials Alienaciód'inversionsreals Transferènciescorrents

Transferènciesdecapital


19

En aquest cas podem establir diverses línies generals: en primer lloc, els ingressos impositius

representen aproximadament entre el 30 i el 40% dels ingressos no financers, amb l’excepció

del 2009 i 2010 que estarien per sota d’aquesta xifra. Aquest fet és degut a l’augment de

participació de les transferències de capital en el percentatge. Les mateixes transferències, a

partir de 2010, desapareixen pràcticament dels ingressos (només el 2015 són un 10%).

Cal destacar també la gran importància que tenen les transferències corrents en els ingressos de

l’Ajuntament de la capital del Berguedà, sobretot a partir de 2011 que tenen un pes relatiu

d’entre el 40 i el 45% dels ingressos no financers. Segueixen en importància les taxes i preus,

que representen al voltant del 20% dels ingressos no financers i presenten una tendència

aproximadament constant malgrat la crisi econòmica. Per últim, esmentar l’anecdòtica

rellevància de l’alienació d’inversions reals, que només apareixen en 3 anys en tot el període i

representen aproximadament el 5% dels ingressos no financers; encara que ens permet

identificar un altre element interessant de l’efecte de la crisi en els ingressos municipals: el fet

de deixar de vendre terrenys o propietats de l’Ajuntament va reduir fins a desaparèixer la

recaptació provinent d’aquest ingrés24.

2. Gironella INGRESSOS TRIBUTARIS DE L’AJUNTAMENT DE GIRONELLA. 2004 – 2016. Milers euros

Gràfic IV.2.1 Ingressos tributaris de l’Ajuntament de Gironella 200425 – 2016 (en milers d’€) Font: Elaboració pròpia amb dades de Municat

24 SOLÉ VILANOVA, 2014, p. 18 25 No ha estat possible aconseguir les dades de 2004 de la majoria d’impostos de Gironella. Per això s’ha creat artificialment una mitjana aritmètica entre els valors de 2003 i 2005.

0,00

200,00

400,00

600,00

800,00

1.000,00

1.200,00

2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016



20

En general, en el Gràfic IV.2.1 observem una tendència dels ingressos impositius similar al cas

anterior: una pujada més o menys sostinguda dels ingressos provinents de l’IBI, encara que no

tant regular com a Berga (segurament, hi pot influir el fet que Gironella no ha efectuat revisió

cadastral des de 1986). Com a fet destacable, sorprèn que malgrat haver aplicat els coeficients

d’actualització opcionals els anys 2014 i 2015; la pujada va ser força modesta al 2014 i fins i

tot va disminuir a l’any següent (any electoral): aquest fet es deu a la baixada dels tipus

impositius de l’impost26 Pel que fa a l’IVTM, veiem la mateixa tendència estable que a l’apartat

anterior.

Novament es repeteix la caiguda de l’ICIO per l’esclat de la crisi econòmica (curiosament, en

aquest cas a partir de 2006) i també passa a ser l’últim impost en termes de recaptació a partir

de 2011. L’IAE i l’IIVTNU no presenten cap tendència destacable, tret del fet que podem

atribuir les diferències del primer (al voltant d’un volum de 30.000 €) amb la recaptació de

Berga (250.000 €) pel fet que a Gironella només hi consten 24 empreses en els polígons

industrials, en oposició a les més de 100 de Berga.

INGRESSOS PER CAPÍTOLS DE L’AJUNTAMENT DE GIRONELLA. 2014 – 2016. Percentatge dels ingressos no financers

Gràfic IV.2.2 Ingressos per capítols de l’Ajuntament de Gironella 200427 – 2016 com a percentatge dels ingressos no financers Font: Elaboració pròpia amb dades de Municat

26 Veure Taula 19 dels Annexos per als tipus impositius en el període 2004 – 2016. 27 Novament, les dades de 2004 han estat creades artificialment a partir de la mitjana aritmètica entre les dades de 2003 i 2005.

0,00

20,00

40,00

60,00

80,00

100,00

2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016IBI IVTMIIVTNU IAEICIO Taxes,preuspúblicsialtresingressosIngressospatrimonials Alienaciód'inversionsrealsTransferènciescorrents Transferènciesdecapital


21

En el cas de Gironella, podem observar una participació dels impostos als ingressos no financers

molt més inestable que en el cas de Berga; i això és degut sens dubte a la influència de les

transferències de capital en els ingressos de l’Ajuntament: els anys que aquestes són majors, el

pes relatiu dels impostos es veu reduït sensiblement. Tot i així, els patrons previsibles

d’importància de l’IBI i en segon lloc l’IVTM es repeteixen. Les transferències corrents

representen un valor proper al terç del total d’ingressos i les taxes i preus públics estan entre el

20 i el 25%.

Per últim, cal esmentar la nul·la influència que tenen l’alienació d’inversions reals i els

ingressos patrimonials, fet del tot normal si tenim en compte que es tracta d’una població

relativament petita en comparació amb la majoria de municipis de Catalunya tot i tractar-se del

segon municipi en importància a la comarca del Berguedà.

3. Puig-reig INGRESSOS TRIBUTARIS DE L’AJUNTAMENT DE PUIG-REIG. 2004 – 2016. Milers euros

Gràfic IV.3.1 Ingressos tributaris de l’Ajuntament de Puig-reig 2004 – 2016 (en milers d’€) Font: Elaboració pròpia amb dades de Municat

El cas de Puig-reig és, potser, un dels més paradigmàtics dels que hem vist fins el moment pel

que fa al volum d’ingressos tributaris. La recaptació de l’IBI presenta una clara tendència

creixent en el global del període, i s’hi aprecia perfectament l’acceleració dels ingressos a partir

-100,00

100,00

300,00

500,00

700,00

900,00

1.100,00

1.300,00

2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016



22

de 2010, quan el municipi va dur a terme la revisió cadastral. No tenen influència, però, els

coeficients d’actualització lineal ja que aquests s’han aplicat únicament a partir de 2016.

L’IVTM torna a presentar una clara tendència estable en tot el període, i en l’ICIO podem veure

de forma claríssima l’esclat de la crisi immobiliària: consecució del màxim l’any 2006 i

davallada molt forta a partir d’aleshores; quan passa a ser l’últim impost en termes de

recaptació. L’IAE té certa importància ja que el municipi compta amb 45 empreses en els seus

polígons industrials (les antigues colònies tèxtils a redós del Llobregat); en canvi, l’IIVTNU té

una rellevància modesta ja que, malgrat ser el municipi més gran en quant a superfície dels que

analitzem i tercer en població, no té tantes unitats urbanes en relació a la gran magnitud

d’aquestes altres dues variables.

INGRESSOS PER CAPÍTOLS DE L’AJUNTAMENT DE PUIG-REIG. 2014 – 2016. Percentatge dels ingressos no financers

Gràfic IV.3.2 Ingressos per capítols de l’Ajuntament de Puig-reig 2004 – 2016 com a percentatge dels ingressos no financers Font: Elaboració pròpia amb dades de Municat

De nou, la importància dels impostos respecte el total d’ingressos no financers varia en funció

del pes que tenen les transferències de capital, que són força inestables en el cas de Puig-reig.

Podem observar com l’IBI augmenta de forma considerable el seu pes relatiu a partir de 2010

(any de revisió); la rellevància també de les transferències corrents (valors entre el 25 i el 40%)

i l’aparició, entre els anys 2004 i 2007, de l’alienació d’inversions reals, amb una importància

-5,00

15,00

35,00

55,00

75,00

95,00

2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016IBI IVTM

IIVTNU IAE

ICIO Taxes,preuspúblicsialtresingressos

Ingressospatrimonials Alienaciód'inversionsreals

Transferènciescorrents Transferènciesdecapital


23

fins al 15% l’any 2006. A partir de llavors, igual que en el cas de Berga, perdrà pes fins a

desaparèixer a causa de la disminució de vendes de propietats municipals. A nivell general, es

pot esmentar també que s’ha anat reduint, des de 2008, el pes relatiu de les transferències totals

(corrents i de capital).

4. Avià INGRESSOS TRIBUTARIS DE L’AJUNTAMENT D’AVIÀ. 2004 – 2016. Milers euros

Gràfic IV.4.1 Ingressos tributaris de l’Ajuntament d’Avià 2004 – 2016 (en milers d’€) Font: Elaboració pròpia amb dades de Municat

La recaptació i gestió de l’IBI d’Avià és un fet diferent respecte els altres municipis que hem

vist fins al moment: els ingressos provinents d’aquest impost presenten una clara tendència

ascendent al llarg del període malgrat no haver revisat mai (des de 1986) ni haver aplicat en

cap any els coeficients d’actualització opcionals: trobem l’explicació d’aquest fet en l’augment

gairebé continuat en tot el període dels tipus impositius d’aquest tribut.28 L’IVTM presenta una

evolució semblant a la de la resta de municipis (creixent però gairebé constant) i l’ICIO pateix

l’habitual caiguda amb l’esclat de la crisi immobiliària. Pel que fa als dos impostos restants,

l’IAE i l’IIVTNU, no presenten tampoc grans diferències amb la resta de municipis del

Berguedà que hem analitzat.

28 Veure Taula 19 dels Annexos.

-30,00

20,00

70,00

120,00

170,00

220,00

270,00

320,00

370,00

420,00

470,00

2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016



24

INGRESSOS PER CAPÍTOLS DE L’AJUNTAMENT D’AVIÀ. 2014 – 2016. Percentatge dels ingressos no financers

Gràfic IV.4.2 Ingressos per capítols de l'Ajuntament d'Avià 2004 - 2016 com a percentatge dels ingressos no financers. Font: Elaboració pròpia amb dades de Municat

En el cas d’Avià, i per oposició amb els municipis analitzats fins ara, podem destacar-ne la poca

importància que tenen en els ingressos municipals (com a percentatge dels ingressos no

financers) les taxes i preus públics; així com la modesta participació en els mateixos dels

ingressos tributaris: al 2004 són inferiors al 20% i en els anys 2009 – 2010 freguen també

aquesta xifra. Es repeteix el mateix patró pel que fa a l’alienació d’inversions reals (desaparició

a partir de la crisi) i pel que fa a les transferències, que són la principal font d’ingressos d’aquest

Ajuntament: sempre són superiors al 40% dels ingressos no financers i hi ha anys que arriben

a superar el 60%.

0,00

20,00

40,00

60,00

80,00

100,00

2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016IBI IVTM

IIVTNU IAE

ICIO Taxesipreus




25

5. Borredà INGRESSOS TRIBUTARIS DE L’AJUNTAMENT DE BORREDÀ. 2004 – 2016. Milers euros

Gràfic IV.5.1 Ingressos tributaris de l'Ajuntament de Borredà 2004 - 2016 (en milers d'€) Font: Elaboració pròpia amb dades de Municat

Dels ingressos tributaris de Borredà podem destacar-ne alguns trets diferencials: es pot

identificar clarament l’efecte de la revisió cadastral de 2007, quan els ingressos provinents

d’aquest impost comencen a augmentar de forma considerable. Tot i així, l’aplicació del

coeficient d’actualització opcional l’any 2014 té uns efectes nuls sobre la recaptació. La caiguda

que observàvem a resultes de la crisi immobiliària en l’ICIO no es compleix en el cas de

Borredà ja que té poques unitats urbanes comparat amb els altres municipis (486 front a les

1541 d’Avià, el municipi que està just per sobre seu en quantitat d’UU). Igualment, la

importància de l’IAE és pràcticament nul·la (compta amb 3 empreses en el seu polígon

industrial) així com també l’ICIO a partir de 2011.

-30,00

20,00

70,00

120,00

170,00

220,00

2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016



26

INGRESSOS PER CAPÍTOLS DE L’AJUNTAMENT DE BORREDÀ. 2014 – 2016. Percentatge dels ingressos no financers

Gràfic IV.5.2 Ingressos per capítols de l'Ajuntament de Borredà 2004 - 2016 com a percentatge dels ingressos no financers. Font: Elaboració pròpia amb dades de Municat

Com a fets destacables en coincidència als casos vistos fins ara, podem esmentar dels ingressos

per capítols de Borredà el fet que el pes relatiu ingressos impositius torna a anar en funció

inversa de la quantitat de les transferències, ja siguin corrents o de capital. Pel que fa a les taxes

i preus públics, observem una gran importància d’aquest capítol entre els anys 2011 i 2013.

També és destacable l’aparició per primer cop destacable dels ingressos patrimonials (en blau

marí), amb valors propers entre 1,5 i 2%.

0,00

20,00

40,00

60,00

80,00

100,00

2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

IBI IVTM

IIVTNU IAE





27

6. Gósol INGRESSOS TRIBUTARIS DE L’AJUNTAMENT DE GÓSOL. 2004 – 2016. Milers euros

Gósol és l’únic municipi de la mostra que ha aplicat els coeficients d’actualització opcionals

cada any des de 2014. Això ens ajudaria a explicar, malgrat la trajectòria errant de l’IBI (amb

algunes baixades considerables), l’augment entre els anys 2014 i 2015. També podem

identificar la trajectòria estable de l’IVTM; però no així la típica de l’ICIO en tots els altres

municipis: en aquest cas la baixada forta és a partir del 2010. L’IAE i l’IIVTNU no tenen

pràcticament rellevància al tractar-se d’un poble que no arriba als 230 habitants.

0,00

20,00

40,00

60,00

80,00

100,00

120,00

2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

IBI IVTM IIVTNU IAE ICIOGràfic IV.6.1 Ingressos tributaris de l'Ajuntament de Gósol 2004 - 2016 (en milers d'€)Font: Elaboració pròpia amb dades de Municat


28

INGRESSOS PER CAPÍTOLS DE L’AJUNTAMENT DE GÓSOL. 2014 – 2016. Percentatge dels ingressos no financers

Gràfic IV.6.2 Ingressos per capítols de l'Ajuntament de Gósol 2004 - 2016 com a percentatge dels ingressos no financers. Font: Elaboració pròpia amb dades de Municat

En el cas dels ingressos per capítols, veiem que Gósol és el municipi amb un pes relatiu dels

ingressos impositius més petit dels sis municipis analitzats: només el 2015 i 2016

aconsegueixen superar el 20% dels ingressos no financers i hi ha anys que arriben a estar per

sota del 10%. Així doncs, destacar també la importància de les transferències (en aquest cas,

sobretot les de capital) i dels ingressos patrimonials. En aquest darrer cas, aquests prenen molta

importància ja que el total d’ingressos de l’Ajuntament quasi mai supera el milió d’euros.29

29 Veure Taula 16 dels Annexos.

0,00

20,00

40,00

60,00

80,00

100,00

2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

IBI IVTM

IIVTNU IAE





29

V. COMPARACIÓ DELS IMPOSTOS ENTRE MUNICIPIS

En aquest apartat es procedeix a fer una comparativa, impost a impost, entre tots els municipis

a partir dels ingressos que cada tribut genera. Per poder fer-ne una comparació acurada,

utilitzarem la recaptació impositiva per càpita (ingressos provinents de cada impost dividit pel

número d’habitants del municipi). A més, els diferents ratis del següent quadre ens ajudaran a

entendre diverses tendències i posicions de les anàlisis de cada impost.

UU/Població VC/UU VC/PoblacióVC/UU

residencialVC/UUnoresidencial

VCresidencial/Població

VCnoresidencial/Població

Berga 0,946237221 42,43 40,15 49,65 33,86 25,50 14,65Gironella 0,787614213 36,08 28,42 38,92 31,64 18,71 9,71Puig-reig 0,866810655 57,20 49,58 65,82 45,70 32,62 16,96Avià 0,69258427 28,72 19,89 33,13 20,38 15,01 4,88Borredà 0,966202783 63,98 61,82 85,16 30,41 50,45 11,37Gósol 2,150442478 25,02 53,81 35,18 12,11 42,34 11,46

Llegenda: UU: Unitats Urbanes; VC: Valor Cadastral (en milers d’€); Població: Habitants

Quadre V.1 Valors cadastrals ponderats per unitats urbanes i població; unitats urbanes ponderades per població. Valors totals, residencials i no residencials. Dades de 2015. Font: Elaboració pròpia amb dades30 de l’Institut d’Estadística de Catalunya i el Cadastre.

En aquest quadre hem de distingir-hi certs conceptes bàsics que ens ajudaran a comprendre el

seu contingut i aplicar-lo en la comparació posterior. Una unitat urbana és cada un dels locals

o habitatges que corresponen a un propietari dins d’una finca en divisió horitzontal. 31 El

concepte valor cadastral ja s’ha especificat a l’apartat III.1 L’impost sobre Béns Immobles

(IBI), però ara cal diferenciar-lo entre residencial i no residencial; el primer és aquell que té en

compte les unitats urbanes que es dediquen a habitatge i el segon, té en compte la resta.

30 Veure Taula 23 dels Annexos per a les dades en brut. 31 SERRANO, 2003, p. 8


30

1. IBI EVOLUCIÓ DE LA RECAPTACIÓ DE L’IBI EN ELS 6 MUNICIPIS. 2004 – 2016. Euros per habitant

Gràfic V.1 Evolució de la recaptació de l'IBI 2004 - 2016 en els 6 municipis (en € per habitant) Font: Elaboració pròpia amb dades de Municat i l’Institut d’Estadística de Catalunya

En el Gràfic V.1 podem observar com la recaptació per càpita de l’IBI en els sis municipis del

Berguedà estudiats ha seguit la mateixa tendència que la mateixa variable en valors absoluts.

Ara bé, l’ordre dels municipis en termes de recaptació canvia sensiblement: el municipi que

ocupa la primera posició (tret d’un sol any) és Borredà; que, si observem el Quadre V.1, veurem

que és el que té els ratis de valor cadastral sobre unitat urbana i població més elevats de tots sis

municipis. En segon lloc hi trobem Gósol, que ocupa el primer lloc d’unitats urbanes respecte

població; ja que, com ja s’ha indicat en apartats anteriors, compta amb moltes segones

residències.

El municipi que destaca per la cua, en el cas d’aquest impost, és Avià. Això no ens ha

d’estranyar si observem el citat quadre, ja que té el rati de valor cadastral respecte població més

baix de tots. Pel que fa als altres tres municipis, que ocuparien les tres posicions centrals durant

tots els anys, també ho fan en el Quadre V.1.

100,00

150,00

200,00

250,00

300,00

350,00

400,00

450,00

500,00

550,00

2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Berga Gironella Puig-reig Avià Borredà Gósol


31

2. IVTM EVOLUCIÓ DE LA RECAPTACIÓ DE L’IVTM EN ELS 6 MUNICIPIS. 2004 – 2016. Euros per habitant

Gràfic V.2 Evolució de la recaptació de l'IVTM 2004 - 2016 en els 6 municipis (en € per habitant) Font: Elaboració pròpia amb dades de Municat i l’Institut d’Estadística de Catalunya

Per al cas de l’IVTM no s’han pogut aconseguir dades de quantitat de vehicles per cada

municipi; tot i així, en podem extreure les mateixes conclusions que amb els seus valors

absoluts: una tendència més o menys estable al llarg del període. En alguns casos ha estat

marcadament creixent: a Gósol, la pujada més forta (2011 a 2013) la podem atribuir a la

coincidència de l’augment absolut de la recaptació junt amb una baixada de la població.

El valor per càpita de la recaptació es troba en torn als 60 i 65 € per habitant; lluny de la

recaptació per càpita de l’IBI, que en alguns casos arriba a superar els 400 € per habitant. Els

municipis amb valors més alts d’aquest impost són Borredà, Avià, i a partir de 2011, Gósol;

justament es tracta dels tres municipis més petits de tots els que s’analitzen.

35,00

40,00

45,00

50,00

55,00

60,00

65,00

70,00

75,00

80,00

2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016



32

3. IIVTNU EVOLUCIÓ DE LA RECAPTACIÓ DE L’IIVTNU EN ELS 6 MUNICIPIS. 2004 – 2016. Euros per habitant

Gràfic V.3 Evolució de la recaptació de l'IIVTNU 2004 - 2016 en els 6 municipis (en € per habitant) Font: Elaboració pròpia amb dades de Municat i l’Institut d’Estadística de Catalunya El cas de l’IIVTNU o plusvàlua és una mica més difícil d’analitzar: la tendència general mostra

un patró molt menys estable al llarg del temps. Amb tot, Borredà segueix sent el primer

municipi en quant a recaptació per càpita. Com que aquest impost només s’origina amb la

transmissió de la titularitat d’un terreny de naturalesa urbana32, és lògic que Gósol, tot i tenir el

rati d’unitats urbanes sobre població més gran de tots (2,15), sigui dels últims en el Gràfic V.3:

compta amb 226 habitants i una gran quantitat de segones residències.

Pel que fa a la resta de municipis, el seu ordre en l’any 2015 (any de recollida de les dades del

Quadre V.1) coincideix exactament amb el del citat quadre a la columna d’unitats urbanes

respecte població. El valor de la recaptació per càpita està al voltant dels 15 i 20 € per habitant,

fet que el situa en un dels impostos amb menys importància referent a aquesta anàlisi.

32 Veure III.3 L’Impost sobre l’Increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana o plusvàlua

0,00

10,00

20,00

30,00

40,00

50,00

60,00

70,00

2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016



33

4. IAE EVOLUCIÓ DE LA RECAPTACIÓ DE L’IAE EN ELS 6 MUNICIPIS. 2004 – 2016. Euros per habitant

Gràfic V.4 Evolució de la recaptació de l'IAE 2004 - 2016 en els 6 municipis (en € per habitant) Font: Elaboració pròpia amb dades de Municat i l’Institut d’Estadística de Catalunya Per primer cop en l’apartat, no és Borredà el municipi que lidera l’estadística que ens ocupa.

Pel que fa a l’IAE, qui recapta més per habitant és el municipi de Puig-reig. Novament, si ens

fixem en el Quadre V.1 trobarem el per què d’aquesta afirmació. En aquest cas cal fixar-nos en

les columnes que tenen en compte els valors no residencials: Puig-reig té els ratis més alts de

VC/UU no residencials i també de VC no residencial/Població. D’aquí en podem deduir que és

el municipi que, comparativament, té més activitat econòmica i per tant recapta més IAE.

La resta de municipis tenen valors una mica més baixos que Puig-reig, com ara Berga o Avià

que serien el segon i tercer en aquest aspecte. En general s’observa una tendència decreixent de

la recaptació per habitant de l’IAE, el valor mitjà aproximat del qual es trobaria prop dels 15 €

per habitant.

0,00

5,00

10,00

15,00

20,00

25,00

30,00

35,00

40,00

45,00

2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016



34

5. ICIO EVOLUCIÓ DE LA RECAPTACIÓ DE L’ICIO EN ELS 6 MUNICIPIS. 2004 – 2016. Euros per habitant

Gràfic V.5 Evolució de la recaptació de l'ICIO 2004 - 2016 en els 6 municipis (en € per habitant) Font: Elaboració pròpia amb dades de Municat i l’Institut d’Estadística de Catalunya El cas de l’ICIO és el que presenta més dispersió dels cinc ingressos tributaris analitzats: mentre

que Gósol en força casos supera els 100 € per habitant (arribant a superar els 180 €), els altres

cinc municipis tenen el seu màxim en aproximadament 20 € a partir del 2006. Com ja

observàvem als gràfics de les magnituds absolutes, entre 2006 i 2007 la recaptació de l’impost

pateix una severa davallada a causa de la caiguda del mercat immobiliari.

En el Quadre V.1, Gósol té el rati de VC/Població més elevat de tots, fet que ens pot ajudar a

entendre per què té la primera posició en aquest epígraf (recordem que és un municipi que

compta amb gran quantitat de segones residències). A partir de la crisi, la majoria de municipis,

com ja s’ha apuntat, passen a tenir un valor anecdòtic d’aquesta variable (fregant pràcticament

el 0 entre 2013 i 2016).

-50,00

0,00

50,00

100,00

150,00

200,00

2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016



35

VI. EL DEUTE VIU DELS AJUNTAMENTS Una dimensió interessant d’analitzar sobre els Ajuntaments és la del deute viu: aquest concepte

indica la quantitat de diners que, al final de l’any, les Corporacions Locals deuen a les entitats

financeres derivada de préstecs amb les mateixes. Encara que en termes globals l’endeutament

de les administracions públiques no supera el 3,5% del PIB33, crec que és una variable a tenir

en compte donat l’àmbit d’aquest treball.

A partir de les dades disponibles a la pàgina web del Ministeri d’Hisenda i Funció Pública, he

elaborat aquesta anàlisi per al període comprès entre els anys 2008 i 2016.

1. Comparació del deute viu absolut DEUTE VIU DELS AJUNTAMENTS. 2008 – 2016. Milers euros

Gràfic VI.1.1 Deute viu dels Ajuntaments 2008 – 2016 (en milers d’€) Font: Elaboració pròpia amb dades del Ministeri d’Hisenda i Funció Pública Com és previsible, el deute viu absolut dels sis municipis queda totalment dominat pel de la

capital del Berguedà: mentre que el deute de Puig-reig o Gironella supera escassament els 2

milions d’€; a Berga aquesta magnitud està per sobre dels 10 milions d’€. Es pot observar

33 CANTALAPIEDRA i LÓPEZ, 2013, p. 126

0

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016



36

clarament que el deute absolut de la capital de la comarca assoleix el seu màxim l’any 2012, un

dels moments àlgids de la crisi econòmica començada l’any 2007, i a partir de llavors comença

el seu descens fins a data actual. Un dels grans perills d’aquest gran creixement del deute és el

concepte d’il·lusió fiscal34, mecanisme pel qual els Ajuntaments demanen préstecs en grans

quantitats sense ser conscients que pot arribar un moment en el qual siguin incapaços de retornar

el deute contret.

Per a una major comprensió d’aquest aspecte, serà útil graficar les mateixes dades però excloent

Berga de la mostra per tal que no quedin distorsionades les dades dels altres cinc municipis pel

que fa a l’escala.

DEUTE VIU DELS AJUNTAMENTS (EXCLOENT BERGA). 2004 – 2016. Milers euros

Gràfic VI.1.2 Deute viu dels Ajuntaments (excloent Berga) 2008 – 2016 (en milers d’€) Font: Elaboració pròpia amb dades del Ministeri d’Hisenda i Funció Pública En aquest segon gràfic podem observar com es divideixen les poblacions segons la seva mida:

Gironella i Puig-reig estan per sobre dels altres tres municipis més petits, que al seu torn, igual

que Berga, assoleixen el seu màxim de deute entre els anys 2011 i 2012. El cas de Gósol és

similar als altres pel que fa a la seva tendència: comença a augmentar a partir del 2008 i assoleix

34 SOLÉ VILANOVA, 2014, p. 21-22

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Gironella Puig-reig Avià Borredà Gósol


37

el pic més alt el 2012, a partir del qual inicia la seva disminució. Els dos municipis restants

presenten una tendència bastant constant.

2. Comparació del deute viu per càpita No obstant, l’anàlisi de l’apartat anterior no té massa rellevància. Com hem pogut apreciar, el

deute viu absolut depèn de forma directa de la població de cada municipi. Per això, en aquest

apartat ens centrarem en el deute viu per càpita dels Ajuntaments, és a dir, el deute viu dividit

entre el nombre d’habitants de cada població en cada any de l’anàlisi.

DEUTE VIU PER CÀPITA DELS AJUNTAMENTS. 2008 – 2016. Euros per habitant

Gràfic VI.2.1 Deute viu per càpita dels Ajuntaments 2008 – 2016 (en € per habitant) Font: Elaboració pròpia amb dades del Ministeri d’Hisenda i Funció Pública i de l’IDESCAT Un cop descomptats els efectes del número d’habitants, podem extreure certes conclusions

diferents de l’apartat anterior. En primer lloc, Gósol és el municipi que encapçala el rànquing

d’endeutament per habitant (cal tenir en compte també que és el municipi més petit de la

mostra). Com es pot comprovar a la Taula 21 dels Annexos, els dos repunts del deute viu per

habitant dels anys 2009 i 2012 es deuen, clarament, al fet que són els dos únics anys en el

període 2008 – 2016 que la variació de passius financers és major que zero (228,28 i 133,53

milers d’euros, respectivament).

0,00

500,00

1.000,00

1.500,00

2.000,00

2.500,00

2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016



38

Una explicació similar podem trobar pel cas de Berga: com veiem en el gràfic, el punt més alt

del deute viu per càpita correspon a l’any 2012 (igual que el del deute viu absolut); any en el

qual la variació de passius financers va ser màxima (7.594,95 milers d’euros). Aquesta relació

entre la variació dels passius financers i el deute viu dels Ajuntaments es pot comprovar també

entre la resta de municipis de la nostra anàlisi.

3. Comparació del deute viu sobre el total d’ingressos corrents Per cloure l’apartat del deute viu, és oportú fixar-nos en el deute viu respecte el total d’ingressos

corrents35 (Capítols 1 a 5). Aquesta ràtio ens permet analitzar l’accés al deute viu per part dels

Ajuntaments i s’ha utilitzat per controlar el seu nivell d’endeutament:

Fins l’any 2009, quan aquest quocient estava per sobre del 110% els Ajuntaments necessitaven

autorització de l’òrgan competent (en aquest cas la Generalitat) per a endeutar-se. De forma

excepcional, l’any 2010 aquest límit es va apujar al 125% i a partir de 2011 es va rebaixar fins

al 75% per a l’endeutament que finança nova despesa d’inversió.36

DEUTE VIU DELS AJUNTAMENTS SOBRE EL TOTAL D’INGRESSOS CORRENTS (Cap. 1 a 5). 2008 – 2016. Percentatge dels ingressos corrents

Gràfic VI.3.1 Deute viu dels Ajuntaments sobre el total d’ingressos corrents (Cap. 1 a 5) 2008 – 2016 (en percentatge) Font: Elaboració pròpia amb dades del Ministeri d’Hisenda i Funció Pública i de Municat Nota: Les ratlles horitzontals del gràfic indiquen els topalls màxims explicats en el paràgraf anterior

35 Hi ha estimacions que utilitzen els ingressos corrents només de caràcter recurrent amb criteri anual. 36 AUSET, 2013, p. 148

0,00

0,20

0,40

0,60

0,80

1,00

1,20

1,40

1,60

1,80

2,00

2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016



39

En primer lloc podem observar que, en tot el període considerat, quatre dels sis municipis de la

mostra no arriben a superar el 75% en aquesta ràtio, i per tant, podem concloure que la crisi no

ha afectat de forma significativa en el seu deute viu. No obstant, sí que cal considerar l’evolució

de Gósol i Berga (els dos municipis que, recordem, tenen el major deute viu per càpita de la

mostra). En el primer cas, malgrat que a l’any 2008 té la ràtio més baixa de tots sis, aquesta va

augmentant fins a arribar al seu punt màxim al 2013, fregant gairebé el 120%. En el cas de

Berga, la ràtio de deute viu sobre ingressos corrents sempre és la major de totes, i a partir de

2009 segueix una tendència creixent que arriba al 182% l’any 2012. De l’observança del gràfic

en destaca el fet que tant Berga com Gósol, tot i superar els límits de deute establerts, van seguir

endeutant-se; un fet que s’hauria repetit en molts altres municipis catalans37, pel que no serien

dos fets aïllats en el global de l’economia catalana.

En conclusió, podem establir algunes línies generals sobre la magnitud del deute viu dels

Ajuntaments durant la crisi. A grans trets, les tres variables estudiades (absolut, per càpita i

sobre total d’ingressos corrents) s’han vist fortament afectades per la crisi econòmica: el punt

més crític serà entre els anys 2012 i 2013; dos dels anys més durs de la recessió. A partir de

llavors serà quan els Ajuntaments començaran a disminuir el deute, tendència que continua fins

a la data present.

En termes de deute absolut, Berga és el municipi que supera a la resta de forma

desproporcionada com es pot veure al primer gràfic de l’apartat. No obstant, quan observem la

variable per càpita aquesta diferència abismal s’esvaeix en certa mesura; tot i que la capital de

la comarca segueix estant entre els primers llocs juntament amb Gósol; els dos municipis que

també són els que tenen la ràtio de deute viu sobre ingressos corrents més elevada.

37 SOLÉ VILANOVA, 2014, p. 21


40

VII. CONCLUSIONS En primer lloc, abans de passar a les conclusions pròpiament dites, és interessant fer una síntesi

d’alguns dels fets més rellevants que s’han observat a partir de la interpretació de les dades dels

Ajuntaments. L’IBI es tracta de l’impost més important en termes de recaptació, unit al fet que

les Corporacions Locals tenen certa capacitat normativa sobre el mateix (decidir sobre

coeficients d’actualització opcionals, tipus impositius, quan es duen a terme les revisions

cadastrals etc.). Més enllà dels ingressos impositius, les transferències corrents i de capital

també són una font important d’ingressos per als Ajuntaments del Berguedà.

Referent a la comparació entre municipis, cal destacar el fet que l’IAE estigui directament

relacionat amb l’activitat empresarial dels municipis (recordem que Puig-reig és qui recapta

més en termes per càpita d’aquest impost i també el que compta amb més empreses) i el fet que

l’ICIO sigui tant elevat en un municipi tant petit com Gósol per la gran quantitat de segones

residències que s’hi poden trobar.

Per últim, el tercer bloc del treball tracta sobre el deute viu: una magnitud que va més o menys

en consonància amb la població: Berga és el municipi que més deute viu absolut té, seguit de

Gironella i Puig-reig i, en menor mesura, la resta de municipis. Aquesta variable va arribar al

seu punt màxim entre els anys 2011 i 2012, i llavors va començar a retrocedir. També és

interessant recordar l’anàlisi del deute viu respecte els ingressos corrents. D’aquí se’n pot

extreure que Berga i Gósol són els municipis més endeutats de la mostra que s’ha utilitzat ja

que superen (alguns anys amb escreix) els límits establerts per la Generalitat.

Un cop finalitzat aquest estudi de l’impacte de la crisi en 6 Ajuntaments de la comarca del

Berguedà, val la pena fer una mirada cap enrere i retornar a la Introducció d’aquest treball. En

ella s’hi establien tres hipòtesis que ens disposem a recuperar i, sobretot, intentar respondre un

cop feta tota l’anàlisi dels ingressos dels Ajuntaments.

Com s’ha pogut veure sobretot en els apartats IV i V, els impostos que han sofert més l’impacte

de la crisi han estat l’IAE i l’ICIO. Aquests dos impostos, relacionats amb l’activitat econòmica

de les empreses i amb el sector de la construcció, són els que toquen més de prop les variables

per les quals es va donar la crisi: el sector immobiliari en primer lloc i, de retruc, la resta


41

d’empreses de tots els altres sectors. Tot i això, els municipis que no tenen gran activitat

empresarial (els més petits) tampoc han vist caure massa la seva recaptació de l’IAE.

En canvi, el cas de l’IBI està a les antípodes dels impostos anteriors: malgrat la dura crisi

econòmica d’aquests darrers anys, la recaptació d’aquest impost ha seguit augmentant al mateix

ritme que els anys previs a la recessió. Com s’ha pogut observar, aquest fet es deu als mètodes

pel qual es calcula la base imposable de l’impost, pels quals el valor cadastral va augmentant

paulatinament en un període de 10 anys, a més de la possibilitat de poder aplicar uns coeficients

d’actualització opcionals sobre aquests valors.

Per últim, la darrera hipòtesi que es va marcar tenia a veure amb el deute viu dels Ajuntaments.

En efecte, com ja vam suposar a partir de la bibliografia, el valor absolut del deute viu va anar

en augment fins, més o menys, els anys 2011 i 2012, quan va començar a caure. Aquest fet és

molt evident per als municipis grans (Berga, Gironella i Puig-reig) i no tant per la resta (Avià,

Borredà i Gósol) però aquestes diferències minven quan analitzem el deute viu per càpita.

Finalment, pel que fa al deute viu sobre el total d’ingressos corrents, podem concloure que per

la majoria de municipis estudiats aquest no va sobrepassar els límits imposats per la Generalitat

excepte Berga i Gósol, poblacions que arriben a superar el 110% d’aquest rati.


42

VIII. BIBLIOGRAFIA AUSET, R. La tutela financera dels ens locals en el marc de la Llei orgànica 2/2012, de 27

d’abril, d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera. A: Nota d’Economia núm. 101,

Les finances de les hisendes locals, 2013, p. 140 – 156

CANTALAPIEDRA, C. i LÓPEZ, C. El deute de les corporacions locals: situació i

perspectives. A: Nota d’Economia núm. 101, Les finances de les hisendes locals, 2013, p. 125

– 139

DURAN, J. M. Els impostos municipals: anàlisi i proposta de millora. A: Nota d’Economia

núm. 101, Les finances de les hisendes locals, 2013, p. 66 – 78

GARCÍA MORENO, A. Impuestos locales. A MARTÍN QUERALT, J. et al. Manual de

derecho tributario (Cap. XIV), 2016. Ed. Thomson Reuters.

MUÑOZ MERINO A. et al. Informe de la comisión de expertos para la revisión del modelo de

financiación local, juliol 2017, p. 26 – 31

SERRANO, F. Panorama actual de la cartografía catastral, 2003

SOLÉ VILANOVA, J. La hisenda municipal: crisi econòmica i de gestió. A: Revista

Econòmica de Catalunya núm. 68, gener 2014, p. 18 – 25

URETA, J. M.; SOLÉ VILANOVA, J.; CARNICER, M. i BEL, F. Taula rodona: Els

Ajuntaments han sabut reaccionar a la crisi econòmica? A: Revista Econòmica de Catalunya

núm. 68, gener 2014, p. 132 – 141

VILALTA, M. (dir.) Autonomía y equidad en la financiación municipal: dos principios

compatibles, 2011, p. 89 – 113

VILALTA, M. i ESPASA, M. Una diagnosi de la situació actual de la hisenda dels municipis

de Catalunya. A: Nota d’Economia núm. 101, Les finances de les hisendes locals, 2013, p. 9 –

31


43

Pàgines web http://www.catastro.meh.es/esp/estadisticas_7.asp (Consulta: 30/08/2017, 3/02/2018 i 7/03/2018, per unitats urbanes)

http://www.catastro.minhap.es/esp/ponencia_valores.asp (Consulta: 30/08/2017, 3/02/2018 i 7/03/2018, per any de revisió)

https://www.idescat.cat/tema/censp (Consulta: 30/08/2017 i 7/03/2018, per població i superfície)

http://municat.gencat.cat/ca/Temes/els-ens-locals-de-catalunya/consulta-de-

dades/consulta_dades/ (Consulta: 4-7/02/2018, per l’elaboració dels quadres “Absoluts” i “Percentatges” dels municipis)

https://www.idescat.cat/emex/?id=080229 (Consulta: 9/02/2018, per l’elaboració del quadre “Per càpita” de Berga)

https://www.idescat.cat/emex/?id=080116 (Consulta: 9/02/2018, per l’elaboració del quadre “Per càpita” d’Avià)

http://www.ine.es/consul/serie.do?s=6-2680&L=0 (Consulta: 9/02/2018, per l’elaboració del quadre “Per càpita” de Borredà)

https://www.idescat.cat/emex/?id=251001 (Consulta: 9/02/2018, per l’elaboració del quadre “Per

càpita” de Gósol)

https://www.idescat.cat/emex/?id=081751 (Consulta: 9/02/2018, per l’elaboració del quadre “Per càpita” de Puig-reig)

https://www.idescat.cat/emex/?id=080924 (Consulta: 8/03/2018, per l’elaboració del quadre “Per càpita” de Gironella)

https://boletinjuridico.gtt.es/la-plusvalia-municipal-tras-la-sentencia-del-tribunal-

constitucional-592017-de-11-de-mayo-2/ (Consulta: 15/03/2018)

http://www.minhafp.gob.es/es-

ES/CDI/Paginas/SistemasFinanciacionDeuda/InformacionEELLs/DeudaViva.aspx (Consulta: 28/03/2018)

http://berguedaempreses.cat/ca/poligon/llista (Consulta: 29/03/2018)

https://serviciostelematicos.minhap.gob.es/TiposImpositivos/aspx/listado_municipios.aspx?an

oform=2016 (Consulta: 8/06/2018)


44

Textos legals Ley sobre régimen del suelo y valoraciones, (Ley 6/1998, de 13 de abril). Boletín Oficial del

Estado, nº 88, 1998, 14 de abril

Real Decreto Legislativo por el que se aprueba el Texto Refundido de la Ley del Catastro

Inmobiliario, (Real Decreto Legislativo 1/2004, de 5 de marzo). Boletín Oficial del Estado, nº

58, 2004, 8 de marzo

Real Decreto Legislativo por el que se aprueba el Texto Refundido de la Ley Reguladora de

Haciendas Locales, (Real Decreto Legislativo 2/2004, de 5 de marzo). Boletín Oficial del

Estado, nº 58, 2004, 8 de marzo

Orden Ministerial por la que se establece la relación de municipios a los que resultarán de

aplicación los coeficientes de actualización de los valores catastrales que establezca la Ley de

Presupuestos Generales del Estado para el año 2014, (Orden HAP/2308/2013, de 5 de

diciembre). Boletín Oficial del Estado, nº 296, 2013, 11 de diciembre

Resolución de la Dirección General de Presupuestos, por la que se establecen los códigos que

definen la clasificación económica, (2014, de 20 de enero). Boletín Oficial del Estado, nº 25,

2014, 29 de enero




septiembre). Boletín Oficial del Estado, nº 237, 2014, 30 de septiembre








45


septiembre). Boletín Oficial del Estado, nº 238, 2016, 1 de octubre

Cuestión de inconstitucionalidad 4864-2016. Planteada por el Juzgado de lo Contencioso-

Administrativo núm. 1 de Jerez de la Frontera, en relación con diversos preceptos del texto

refundido de la Ley reguladora de las haciendas locales, aprobado por el Real Decreto

Legislativo 2/2004, de 5 de marzo, (Sentencia 59/2017, de 11 de mayo). Boletín Oficial del

Estado, nº 142, 2017, 15 de junio



Presupuestos Generales del Estado para el año 2018, (Orden HFP/885/2017, de 19 de



ANNEXOS Contingut Taula 1. Ingressos en milers d’euros de l’Ajuntament de Berga 2004 – 2016

Taula 2. Ingressos en percentatge respecte el total d'ingressos no financers de

l'Ajuntament de Berga 2004 - 2016

Taula 3. Ingressos per càpita en euros de l'Ajuntament de Berga 2004 - 2016

Taula 4. Ingressos en milers d’euros de l’Ajuntament de Gironella 2004 – 2016


l'Ajuntament de Gironella 2004 – 2016

Taula 6. Ingressos per càpita en euros de l'Ajuntament de Gironella 2004 – 2016

Taula 7. Ingressos en milers d’euros de l’Ajuntament de Puig-reig 2004 – 2016


l'Ajuntament de Puig-reig 2004 - 2016

Taula 9. Ingressos per càpita en euros de l'Ajuntament de Puig-reig 2004 - 2016

Taula 10. Ingressos en milers d’euros de l’Ajuntament d’Avià 2004 – 2016


l'Ajuntament d’Avià 2004 - 2016

Taula 12. Ingressos per càpita en euros de l'Ajuntament d’Avià 2004 - 2016

Taula 13. Ingressos en milers d’euros de l’Ajuntament de Borredà 2004 – 2016


l'Ajuntament de Borredà 2004 - 2016

Taula 15. Ingressos per càpita en euros de l'Ajuntament de Borredà 2004 - 2016

Taula 16. Ingressos en milers d’euros de l’Ajuntament de Gósol 2004 – 2016


l'Ajuntament de Gósol 2004 - 2016

Taula 18. Ingressos per càpita en euros de l'Ajuntament de Gósol 2004 - 2016

Taula 19. Tipus de l'Impost sobre Béns Immobles per a unitats urbanes d'ús residencial

Taula 20. Deute viu dels Ajuntaments 2008 – 2016 (en milers d’euros)

Taula 21. Deute viu per càpita dels Ajuntaments 2008 - 2016 (en € per habitant)

Taula 22. Deute viu dels Ajuntaments sobre el total d'ingressos corrents (Cap. 1 a 5) 2008

- 2016 (en percentatge)

Taula 23. Dades per a l’elaboració del Quadre V.1

Taula1.Ingressosenmilersd'eurosdel'AjuntamentdeBerga2004-2016

2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016Totalimpostos (Cap.1i2) 4.441,14 4.315,87 4.889,71 5.201,03 4.839,81 5.089,65 4.924,59 5.050,55 5.389,72 5.717,87 5.502,77 6.208,36 6.033,49

IBI 2.371,43 2.487,45 2.609,80 2.829,46 2.826,49 3.027,07 3.136,74 3.391,22 3.761,37 3.927,38 3.946,40 4.453,02 4.472,41IVTM 842,75 914,12 989,49 1.045,88 1.091,27 1.082,07 1.071,44 1.062,62 1.051,56 1.004,98 986,29 974,55 970,91

IIVTNU 343,25 301,36 391,19 496,90 342,17 340,26 314,89 221,84 269,92 389,97 318,94 495,28 332,30IAE 255,05 216,42 257,69 251,43 266,23 285,60 266,59 255,07 224,46 212,15 206,51 175,67 202,60ICIO 628,66 396,52 641,53 577,36 313,65 354,65 134,93 119,80 82,40 183,39 44,64 109,83 55,27

Taxes,preuspúblicsialtresingressos (Cap.3) 1.645,93 1.931,40 2.132,01 2.071,47 2.259,10 4.582,31 4.452,34 2.798,94 2.938,66 3.216,67 2.381,13 2.995,73 2.797,21Ingressospatrimonials (Cap.5) 53,49 72,44 48,66 80,87 80,90 81,90 53,75 141,91 74,30 143,91 93,45 157,52 115,50Alienaciód'inversionsreals (Cap.6) 296,46 65,14 814,62 33,00 598,97 0,00 60,12 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00

TotalIngressosPropis (Caps.1-3i5-6) 6.437,00 6.384,85 7.885,00 7.386,36 7.778,78 9.753,86 9.490,79 7.991,41 8.402,68 9.078,45 7.977,35 9.361,62 8.946,20

Transferènciescorrents (Cap.4) 2.542,15 3.115,36 3.895,98 4.482,16 4.092,26 4.677,10 4.708,00 4.388,87 3.639,49 4.282,53 4.785,21 4.479,52 5.351,84Transferènciesdecapital (Cap.7) 1.042,85 172,12 1.654,29 1.501,28 2.863,71 5.649,58 3.035,03 0,2 1.224,50 792,13 671,92 2.569,70 1.342,35

Totaltransferències (Caps.4i7) 3.585,00 3.287,48 5.550,27 5.983,44 6.955,97 10.326,68 7.743,02 4.389,07 4.863,98 5.074,66 5.457,13 7.049,22 6.694,19

Totalingressosnofinancers (Caps.1-7) 10.022,00 9.672,33 13.435,27 13.369,80 14.734,74 20.080,54 17.233,82 12.380,47 13.266,66 14.153,11 13.434,49 16.410,83 15.640,39

VariacióActiusfinancers (Cap.8) 16,64 14,60 21,34 19,97 14,45 22,34 23,56 22,46 13,92 32,63 23,92 22,61 14,71VariacióPassiusfinancers (Cap.9) 455,60 676,37 645,03 636,31 881,00 2.588,94 612,00 3.751,20 7.594,95 1.216,49 0,00 0,00 0,00

Totalingressos (Caps.1-9) 10.494,24 10.363,30 14.101,64 14.026,08 15.630,19 22.691,81 17.869,38 16.154,13 20.875,53 15.402,23 13.458,41 16.433,44 15.655,09

Font:ElaboraciópròpiaambdadesdeMunicatNota:Apartirde2010,elsvalorsdelsCap.3a9elsheextretdelpropiinterventordel'AjuntamentdeBerga(dretsreconeguts)jaqueaMunicatesdonavenlesdadesconsolidades.

Taula2.Ingressosenpercentatgerespecteeltotald'ingressosnofinancersdel'AjuntamentdeBerga2004-2016

2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016Totalimpostos (Cap.1i2) 44,31 44,62 36,39 38,90 32,85 25,35 28,58 40,79 40,63 40,40 40,96 37,83 38,58

IBI 23,66 25,72 19,43 21,16 19,18 15,07 18,20 27,39 28,35 27,75 29,38 27,13 28,60IVTM 8,41 9,45 7,36 7,82 7,41 5,39 6,22 8,58 7,93 7,10 7,34 5,94 6,21

IIVTNU 3,42 3,12 2,91 3,72 2,32 1,69 1,83 1,79 2,03 2,76 2,37 3,02 2,12IAE 2,54 2,24 1,92 1,88 1,81 1,42 1,55 2,06 1,69 1,50 1,54 1,07 1,30ICIO 6,27 4,10 4,77 4,32 2,13 1,77 0,78 0,97 0,62 1,30 0,33 0,67 0,35

Taxes,preuspúblicsialtresingressos (Cap.3) 16,42 19,97 15,87 15,49 15,33 22,82 25,83 22,61 22,15 22,73 17,72 18,25 17,88Ingressospatrimonials (Cap.5) 0,53 0,75 0,36 0,60 0,55 0,41 0,31 1,15 0,56 1,02 0,70 0,96 0,74Alienaciód'inversionsreals (Cap.6) 2,96 0,67 6,06 0,25 4,07 0,00 0,35 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00

TotalIngressosPropis (Caps.1-3i5-6) 64,23 66,01 58,69 55,25 52,79 48,57 55,07 64,55 63,34 64,14 59,38 57,05 57,20

Transferènciescorrents (Cap.4) 25,37 32,21 29,00 33,52 27,77 23,29 27,32 35,45 27,43 30,26 35,62 27,30 34,22Transferènciesdecapital (Cap.7) 10,41 1,78 12,31 11,23 19,44 28,13 17,61 0,00 9,23 5,60 5,00 15,66 8,58

Totaltransferències (Caps.4i7) 35,77 33,99 41,31 44,75 47,21 51,43 44,93 35,45 36,66 35,86 40,62 42,95 42,80

Totalingressosnofinancers (Caps.1-7) 100,00 100,00 100,00 100,00 100,00 100,00 100,00 100,00 100,00 100,00 100,00 100,00 100,00

VariacióActiusfinancers (Cap.8) 0,17 0,15 0,16 0,15 0,10 0,11 0,14 0,18 0,10 0,23 0,18 0,14 0,09VariacióPassiusfinancers (Cap.9) 4,55 6,99 4,80 4,76 5,98 12,89 3,55 30,30 57,25 8,60 0,00 0,00 0,00

Totalingressos (Caps.1-9) 104,71 107,14 104,96 104,91 106,08 113,00 103,69 130,48 157,35 108,83 100,18 100,14 100,09

Font:ElaboraciópròpiaambdadesdeMunicat

Taula3.Ingressospercàpitaeneurosdel'AjuntamentdeBerga2004-2016Població(hab.) 15753 16175 16457 16596 17072 17160 17161 17018 16845 16609 16456 16238 16175


IBI 150,54 153,78 158,58 170,49 165,56 176,40 182,78 199,27 223,29 236,46 239,82 274,23 276,50IVTM 53,50 56,51 60,13 63,02 63,92 63,06 62,43 62,44 62,43 60,51 59,93 60,02 60,03

IIVTNU 21,79 18,63 23,77 29,94 20,04 19,83 18,35 13,04 16,02 23,48 19,38 30,50 20,54IAE 16,19 13,38 15,66 15,15 15,59 16,64 15,53 14,99 13,33 12,77 12,55 10,82 12,53ICIO 39,91 24,51 38,98 34,79 18,37 20,67 7,86 7,04 4,89 11,04 2,71 6,76 3,42





Totalingressosnofinancers (Caps.1-7) 636,20 597,98 816,39 805,60 863,09 1.170,19 1.004,24 727,49 787,57 852,13 816,39 1.010,64 966,95


Totalingressos (Caps.1-9) 666,17 640,70 856,88 845,15 915,55 1.322,37 1.041,28 949,24 1.239,27 927,34 817,84 1.012,04 967,86

Font:ElaboraciópròpiaambdadesdeMunicatil'Institutd'EstadísticadeCatalunya(IDESCAT)

Taula4.Ingressosenmilersd'eurosdel'AjuntamentdeGironella2004-2016

2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016Totalimpostos (Cap.1i2) 1.236,54 1.399,49 1.451,63 1.410,32 1.380,17 1.391,04 1.490,51 1.419,83 1.542,38 1.571,77 1.582,13 1.570,24 1.572,73

IBI 681,17 766,78 761,44 879,48 862,00 915,36 987,96 993,26 1.112,98 1.134,91 1.158,94 1.126,78 1.092,36IVTM 274,47 298,57 302,14 323,02 328,26 332,97 331,82 328,53 324,30 319,36 312,00 316,14 310,26

IIVTNU 109,60 125,23 20,87 62,73 82,37 53,97 71,92 45,80 43,05 63,09 59,94 58,44 102,87IAE 59,43 30,84 33,77 34,05 35,13 44,42 33,76 32,18 32,43 34,53 31,40 28,55 32,55ICIO 111,86 178,06 333,42 111,03 72,41 44,33 65,04 20,06 29,64 19,89 19,85 40,32 34,69

Taxes,preuspúblicsialtresingressos (Cap.3) 693,69 780,52 817,07 907,68 910,72 795,61 950,22 903,43 1.139,12 1.179,37 1.118,88 1.134,48 1.185,53Ingressospatrimonials (Cap.5) 6,42 5,63 2,80 2,43 4,57 4,25 2,86 2,76 10,30 16,29 14,34 9,45 7,01Alienaciód'inversionsreals (Cap.6) 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 6,19 1,40 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00


Transferènciescorrents (Cap.4) 889,52 992,78 1.306,09 1.460,75 1.489,49 1.595,34 1.457,26 1.788,80 1.590,61 1.298,30 1.480,08 1.382,41 1.392,47Transferènciesdecapital (Cap.7) 192,58 115,58 278,27 1.083,57 196,00 954,56 2.024,67 689,15449 200,00 220,19 783,95 243,95 43,24



VariacióActiusfinancers (Cap.8) 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00VariacióPassiusfinancers (Cap.9) 701,86 1.214,75 0,00 0,00 598,33 0,00 290,00 261,27 888,82 0,00 0,00 158,76 97,15



Nota:Peralesdadesdel'any2004,s'hacalculatartificialmentunamitjanaaritmèticaentrelesdadesde2003i2005perquè,adatadejunyde2018,nos'hanpogutaconseguirlesdadespel2004.

Taula5.Ingressosenpercentatgerespecteeltotald'ingressosnofinancersdel'AjuntamentdeGironella2004-2016


IBI 22,56 23,28 19,75 18,08 21,65 19,28 16,67 20,68 24,83 26,48 23,27 25,96 26,00IVTM 9,09 9,06 7,84 6,64 8,25 7,01 5,60 6,84 7,23 7,45 6,27 7,28 7,39

IIVTNU 3,63 3,80 0,54 1,29 2,07 1,14 1,21 0,95 0,96 1,47 1,20 1,35 2,45IAE 1,97 0,94 0,88 0,70 0,88 0,94 0,57 0,67 0,72 0,81 0,63 0,66 0,77ICIO 3,71 5,41 8,65 2,28 1,82 0,93 1,10 0,42 0,66 0,46 0,40 0,93 0,83









Taula6.Ingressospercàpitaeneurosdel'AjuntamentdeGironella2004-2016Població(hab.) 4884 4853 4786 4844 5016 5052 5067 5083 5063 4940 4987 4925 4829


IBI 139,47 158,00 159,10 181,56 171,85 181,19 194,98 195,41 219,83 229,74 232,39 228,79 226,21IVTM 56,20 61,52 63,13 66,69 65,44 65,91 65,49 64,63 64,05 64,65 62,56 64,19 64,25

IIVTNU 22,44 25,81 4,36 12,95 16,42 10,68 14,19 9,01 8,50 12,77 12,02 11,87 21,30IAE 12,17 6,36 7,06 7,03 7,00 8,79 6,66 6,33 6,40 6,99 6,30 5,80 6,74ICIO 22,90 36,69 69,67 22,92 14,43 8,78 12,84 3,95 5,85 4,03 3,98 8,19 7,18





Totalingressosnofinancers (Caps.1-7) 618,09 678,76 805,65 1.004,28 793,65 939,63 1.169,71 945,11 885,33 867,60 998,47 881,32 869,95


Totalingressos (Caps.1-9) 761,80 929,07 805,65 1.004,28 912,93 939,63 1.226,94 996,51 1.060,88 867,60 998,47 913,56 890,07


Taula7.Ingressosenmilersd'eurosdel'AjuntamentdePuig-reig2004-2016

2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016Totalimpostos (Cap.1i2) 927,71 1.148,83 1.399,91 1.203,46 1.149,44 1.202,77 1.246,70 1.318,41 1.439,93 1.560,22 1.581,72 1.720,26 1.647,08

IBI 471,29 499,55 595,14 583,02 584,80 663,48 739,87 864,74 991,09 1.109,98 1.140,47 1.168,46 1.177,51IVTM 196,94 223,50 246,04 261,84 273,95 284,34 284,97 288,11 283,30 271,53 264,01 257,14 257,32

IIVTNU 52,47 30,10 36,53 47,66 32,42 54,34 61,35 37,58 38,46 79,29 66,38 140,50 105,79IAE 160,34 181,95 162,41 140,36 166,52 162,73 97,26 88,26 92,37 100,15 88,32 91,48 86,44ICIO 46,67 213,73 359,79 170,58 91,75 37,89 63,25 39,72 34,71 -0,74 22,54 62,69 20,02

Taxes,preuspúblicsialtresingressos (Cap.3) 701,96 958,39 1.308,84 909,46 1.562,76 936,17 1.020,86 1.001,79 1.077,50 1.135,71 1.180,46 1.179,84 1.169,46Ingressospatrimonials (Cap.5) 7,46 10,48 11,02 15,37 17,11 29,80 14,85 17,29 18,46 24,53 22,73 16,83 14,82Alienaciód'inversionsreals (Cap.6) 92,54 46,37 687,75 208,01 -66,82 6,66 6,00 0,66 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00


Transferènciescorrents (Cap.4) 819,61 903,25 1.356,72 1.483,79 1.415,05 1.401,62 1.560,74 1.234,69 1.070,57 977,35 1.015,18 1.537,95 1.163,19Transferènciesdecapital (Cap.7) 693,45 256,03 50,00 80,90 3.071,80 1.083,84 1.276,66 330,03838 40,83 77,12 605,20 172,18 44,49



VariacióActiusfinancers (Cap.8) 1.018,56 1,42 17,69 5,59 1,50 3,98 4,03 2,01 3,44 2,86 1,85 1,48 0,12VariacióPassiusfinancers (Cap.9) 0,00 0,00 583,89 0,00 444,13 1.179,30 1.200,00 0,00 236,32 0,00 0,00 235,17 0,00



Taula8.Ingressosenpercentatgerespecteeltotald'ingressosnofinancersdel'AjuntamentdePuig-reig2004-2016


IBI 14,53 15,03 12,36 14,95 8,18 14,24 14,43 22,16 27,17 29,40 25,89 25,25 29,15IVTM 6,07 6,73 5,11 6,71 3,83 6,10 5,56 7,38 7,77 7,19 5,99 5,56 6,37

IIVTNU 1,62 0,91 0,76 1,22 0,45 1,17 1,20 0,96 1,05 2,10 1,51 3,04 2,62IAE 4,94 5,47 3,37 3,60 2,33 3,49 1,90 2,26 2,53 2,65 2,00 1,98 2,14ICIO 1,44 6,43 7,47 4,37 1,28 0,81 1,23 1,02 0,95 -0,02 0,51 1,35 0,50

Taxes,preuspúblicsialtresingressos (Cap.3) 21,65 28,84 27,19 23,31 21,86 20,09 19,92 25,67 29,54 30,09 26,80 25,50 28,95Ingressospatrimonials (Cap.5) 0,23 0,32 0,23 0,39 0,24 0,64 0,29 0,44 0,51 0,65 0,52 0,36 0,37Alienaciód'inversionsreals (Cap.6) 2,85 1,40 14,29 5,33 -0,93 0,14 0,12 0,02 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00








Taula9.Ingressospercàpitaeneurosdel'AjuntamentdePuig-reig2004-2016Població(hab.) 4171 4197 4202 4238 4326 4403 4333 4347 4301 4264 4207 4167 4123


IBI 112,99 119,03 141,63 137,57 135,18 150,69 170,75 198,93 230,43 260,31 271,09 280,41 285,60IVTM 47,22 53,25 58,55 61,78 63,33 64,58 65,77 66,28 65,87 63,68 62,76 61,71 62,41

IIVTNU 12,58 7,17 8,69 11,25 7,49 12,34 14,16 8,64 8,94 18,60 15,78 33,72 25,66IAE 38,44 43,35 38,65 33,12 38,49 36,96 22,45 20,30 21,48 23,49 20,99 21,95 20,97ICIO 11,19 50,93 85,62 40,25 21,21 8,61 14,60 9,14 8,07 -0,17 5,36 15,04 4,85

Taxes,preuspúblicsialtresingressos (Cap.3) 168,30 228,35 311,48 214,60 361,25 212,62 235,60 230,46 250,52 266,35 280,59 283,14 283,64Ingressospatrimonials (Cap.5) 1,79 2,50 2,62 3,63 3,95 6,77 3,43 3,98 4,29 5,75 5,40 4,04 3,60Alienaciód'inversionsreals (Cap.6) 22,19 11,05 163,67 49,08 -15,45 1,51 1,38 0,15 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00



Totaltransferències (Caps.4i7) 362,76 276,22 334,77 369,21 1.037,18 564,49 654,83 359,96 258,40 247,30 385,16 410,40 292,91

Totalingressosnofinancers (Caps.1-7) 777,45 791,84 1.145,70 920,48 1.652,65 1.058,56 1.182,97 897,83 848,01 885,30 1.047,13 1.110,41 979,63


Totalingressos (Caps.1-9) 1.021,65 792,18 1.288,87 921,80 1.755,66 1.327,31 1.460,85 898,29 903,75 885,97 1.047,57 1.167,20 979,66


Taula10.Ingressosenmilersd'eurosdel'Ajuntamentd'Avià2004-2016


IBI 201,94 236,65 275,11 265,83 280,15 283,36 312,51 333,91 396,34 449,92 427,26 412,75 431,85IVTM 107,83 115,79 120,29 132,24 140,25 145,35 153,17 149,97 152,39 151,22 148,95 145,51 147,47

IIVTNU 53,65 43,21 17,75 16,92 28,43 35,70 35,84 17,14 13,40 16,52 13,39 21,24 22,55IAE 30,52 31,99 20,78 26,63 49,46 27,25 29,84 27,16 26,39 29,29 27,00 28,26 23,55ICIO 45,18 82,97 122,50 118,85 44,14 29,03 42,43 25,37 20,74 16,24 -5,79 9,85 22,42


TotalIngressosPropis (Caps.1-3i5-6) 1.138,22 857,54 1.009,36 1.136,94 893,63 814,75 1.027,47 861,16 1.078,05 1.063,71 1.003,82 988,87 1.038,45


Totaltransferències (Caps.4i7) 1.377,43 714,51 854,30 965,18 1.169,87 1.714,06 1.698,77 1.010,51 864,37 776,22 956,99 1.170,17 869,52





Taula11.Ingressosenpercentatgerespecteeltotald'ingressosnofinancersdel'Ajuntamentd'Avià2004-2016


IBI 8,03 15,05 14,76 12,65 13,58 11,21 11,46 17,84 20,40 24,45 21,79 19,12 22,63IVTM 4,29 7,37 6,45 6,29 6,80 5,75 5,62 8,01 7,85 8,22 7,60 6,74 7,73

IIVTNU 2,13 2,75 0,95 0,80 1,38 1,41 1,31 0,92 0,69 0,90 0,68 0,98 1,18IAE 1,21 2,04 1,12 1,27 2,40 1,08 1,09 1,45 1,36 1,59 1,38 1,31 1,23ICIO 1,80 5,28 6,57 5,65 2,14 1,15 1,56 1,36 1,07 0,88 -0,30 0,46 1,17









Taula12.Ingressospercàpitaeneurosdel'Ajuntamentd'Avià2004-2016Població(hab.) 1956 2015 2058 2108 2144 2206 2223 2245 2259 2289 2258 2225 2257


IBI 103,24 117,44 133,68 126,11 130,67 128,45 140,58 148,74 175,45 196,56 189,22 185,51 191,34IVTM 55,13 57,46 58,45 62,73 65,42 65,89 68,90 66,80 67,46 66,06 65,96 65,40 65,34

IIVTNU 27,43 21,44 8,62 8,03 13,26 16,18 16,12 7,64 5,93 7,22 5,93 9,55 9,99IAE 15,60 15,88 10,10 12,63 23,07 12,35 13,42 12,10 11,68 12,80 11,96 12,70 10,43ICIO 23,10 41,18 59,52 56,38 20,59 13,16 19,08 11,30 9,18 7,09 -2,56 4,43 9,93





Totalingressosnofinancers (Caps.1-7) 1.286,12 780,17 905,57 997,21 962,45 1.146,33 1.226,38 833,70 859,86 803,81 868,38 970,35 845,36


Totalingressos (Caps.1-9) 1.286,12 798,69 1.022,19 997,21 1.055,74 1.311,72 1.261,27 911,27 859,86 869,34 868,38 970,35 845,36


Taula13.Ingressosenmilersd'eurosdel'AjuntamentdeBorredà2004-2016


IBI 68,26 73,94 80,82 110,98 137,89 153,22 164,38 169,92 181,66 185,91 184,37 182,94 210,52IVTM 28,26 30,80 34,91 37,49 40,05 39,52 40,74 40,25 41,33 40,50 39,98 37,61 37,56

IIVTNU 4,94 8,47 9,20 19,96 9,33 5,97 10,20 18,55 4,73 13,63 28,59 19,73 28,33IAE 4,63 2,71 2,52 1,91 1,67 1,90 2,17 3,43 3,61 2,88 2,92 3,34 3,34ICIO 28,18 17,34 7,26 8,87 11,09 11,72 6,64 2,55 2,95 4,31 2,88 2,11 4,20





Totalingressosnofinancers (Caps.1-7) 611,12 1.043,82 845,30 705,39 751,89 1.077,32 1.121,86 763,87 904,67 821,63 1.020,97 742,72 927,02


Totalingressos (Caps.1-9) 628,97 1.043,82 887,30 705,39 901,89 1.552,32 1.144,87 763,87 904,67 821,63 1.020,97 842,74 949,01


Taula14.Ingressosenpercentatgerespecteeltotald'ingressosnofinancersdel'AjuntamentdeBorredà2004-2016


IBI 11,17 7,08 9,56 15,73 18,34 14,22 14,65 22,24 20,08 22,63 18,06 24,63 22,71IVTM 4,62 2,95 4,13 5,31 5,33 3,67 3,63 5,27 4,57 4,93 3,92 5,06 4,05

IIVTNU 0,81 0,81 1,09 2,83 1,24 0,55 0,91 2,43 0,52 1,66 2,80 2,66 3,06IAE 0,76 0,26 0,30 0,27 0,22 0,18 0,19 0,45 0,40 0,35 0,29 0,45 0,36ICIO 4,61 1,66 0,86 1,26 1,48 1,09 0,59 0,33 0,33 0,52 0,28 0,28 0,45









Taula15.Ingressospercàpitaeneurosdel'AjuntamentdeBorredà2004-2016Població(hab.) 508 518 530 571 609 614 604 595 594 580 540 503 495


IBI 134,37 142,74 152,50 194,36 226,42 249,54 272,16 285,58 305,82 320,53 341,42 363,69 425,30IVTM 55,63 59,46 65,86 65,66 65,77 64,37 67,46 67,64 69,57 69,84 74,03 74,77 75,88

IIVTNU 9,73 16,36 17,36 34,96 15,33 9,73 16,90 31,17 7,96 23,49 52,95 39,23 57,23IAE 9,11 5,23 4,75 3,34 2,74 3,09 3,60 5,76 6,08 4,97 5,40 6,64 6,74ICIO 55,48 33,48 13,70 15,54 18,22 19,08 10,99 4,28 4,96 7,44 5,34 4,19 8,48


TotalIngressosPropis (Caps.1-3i5-6) 499,66 541,43 735,69 548,58 543,41 656,34 1.222,23 906,68 1.176,41 1.078,69 778,87 832,75 928,89

Transferènciescorrents (Cap.4) 382,62 440,27 345,17 532,49 461,32 583,60 395,60 377,13 285,06 337,91 835,47 564,35 490,60Transferènciesdecapital (Cap.7) 320,73 1.033,40 514,05 154,29 229,90 514,66 239,55 0,00 61,55 0,00 276,34 79,48 453,28

Totaltransferències (Caps.4i7) 703,34 1.473,67 859,22 686,78 691,21 1.098,26 635,16 377,13 346,61 337,91 1.111,81 643,84 943,88




Font:ElaboraciópròpiaambdadesdeMunicatil'InstitutoNacionaldeEstadística(INE)

Taula16.Ingressosenmilersd'eurosdel'AjuntamentdeGósol2004-2016


IBI 30,34 27,99 31,79 33,66 46,36 53,44 53,47 45,49 62,31 62,44 52,73 116,51 98,13IVTM 8,53 8,20 8,86 8,47 10,39 10,66 10,10 10,86 13,14 14,58 14,32 15,81 14,67

IIVTNU 0,37 1,31 0,08 3,95 2,31 0,73 0,31 5,27 1,68 1,19 0,73 0,81 0,02IAE 4,29 1,89 0,54 0,44 0,68 1,10 1,76 0,77 0,54 0,31 4,07 0,97 1,36ICIO 22,99 5,44 31,23 19,60 32,15 40,30 10,35 10,77 23,74 14,61 5,41 3,58 1,48


TotalIngressosPropis (Caps.1-3i5-6) 248,53 320,64 195,19 1.024,42 245,21 343,17 236,70 234,88 317,48 239,80 232,08 301,13 289,55

Transferènciescorrents (Cap.4) 95,83 121,30 160,43 161,57 209,44 197,93 296,90 198,06 206,50 102,16 147,74 149,11 183,29Transferènciesdecapital (Cap.7) 293,81 152,70 455,91 232,13 189,06 86,95 465,20 0 23,00 330,14 28,88 161,15 15,00


Totalingressosnofinancers (Caps.1-7) 638,16 594,64 811,53 1.418,13 643,71 628,05 998,80 432,94 546,97 672,10 408,69 611,39 487,83


Totalingressos (Caps.1-9) 773,21 594,64 811,53 1.418,13 643,71 856,32 998,80 432,94 680,50 672,10 408,69 611,39 487,83


Taula17.Ingressosenpercentatgerespecteeltotald'ingressosnofinancersdel'AjuntamentdeGósol2004-2016


IBI 4,75 4,71 3,92 2,37 7,20 8,51 5,35 10,51 11,39 9,29 12,90 19,06 20,12IVTM 1,34 1,38 1,09 0,60 1,61 1,70 1,01 2,51 2,40 2,17 3,50 2,59 3,01

IIVTNU 0,06 0,22 0,01 0,28 0,36 0,12 0,03 1,22 0,31 0,18 0,18 0,13 0,00IAE 0,67 0,32 0,07 0,03 0,11 0,17 0,18 0,18 0,10 0,05 1,00 0,16 0,28ICIO 3,60 0,91 3,85 1,38 4,99 6,42 1,04 2,49 4,34 2,17 1,32 0,59 0,30









Taula18.Ingressospercàpitaeneurosdel'AjuntamentdeGósol2004-2016Població(hab.) 223 223 221 223 233 219 225 230 221 217 216 226 228


IBI 136,03 125,54 143,86 150,95 198,98 244,00 237,62 197,76 281,93 287,72 244,12 515,55 430,41IVTM 38,26 36,77 40,09 37,98 44,61 48,66 44,89 47,22 59,46 67,20 66,29 69,97 64,36

IIVTNU 1,68 5,88 0,38 17,70 9,89 3,34 1,37 22,92 7,58 5,50 3,37 3,59 0,09IAE 19,26 8,48 2,45 1,99 2,94 5,00 7,83 3,35 2,46 1,44 18,83 4,27 5,98ICIO 103,11 24,38 141,31 87,90 137,99 184,01 46,01 46,82 107,43 67,35 25,03 15,83 6,48

Taxes,preuspúblicsialtresingressos (Cap.3) 267,78 601,71 495,96 3.532,56 512,18 528,15 532,99 245,07 603,99 553,52 565,06 511,41 656,38Ingressospatrimonials (Cap.5) 548,35 635,07 59,15 136,94 145,80 553,83 181,30 458,08 373,69 122,34 151,72 211,82 106,24Alienaciód'inversionsreals (Cap.6) 0,00 0,00 0,00 627,80 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00

TotalIngressosPropis (Caps.1-3i5-6) 1.114,48 1.437,84 883,21 4.593,83 1.052,41 1.566,98 1.052,01 1.021,23 1.436,54 1.105,08 1.074,42 1.332,44 1.269,94

Transferènciescorrents (Cap.4) 429,72 543,93 725,93 724,53 898,86 903,78 1.319,56 861,12 934,38 470,76 683,98 659,79 803,89Transferènciesdecapital (Cap.7) 1.317,51 684,77 2.062,96 1.040,96 811,43 397,05 2.067,56 0,00 104,07 1.521,37 133,69 713,04 65,79

Totaltransferències (Caps.4i7) 1.747,23 1.228,70 2.788,90 1.765,48 1.710,30 1.300,82 3.387,12 861,12 1.038,45 1.992,14 817,67 1.372,82 869,68


VariacióActiusfinancers (Cap.8) 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00VariacióPassiusfinancers (Cap.9) 605,60 0,00 0,00 0,00 0,00 1.042,35 0,00 0,00 604,21 0,00 0,00 0,00 0,00



Taula19.Tipusdel'ImpostsobreBénsImmoblesperaunitatsurbanesd'úsresidencial(enpuntspercentuals)

2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016Berga 0,82 0,79 0,77 0,75 0,70 0,69 0,67 0,684 0,70 0,80 0,735 0,65 0,65Gironella 0,87 1,00 1,03 1,06 1,09 1,09 1,09 1,09 1,09 1,16 1,02 0,89 0,89Puig-reig 0,85 0,85 0,85 0,85 0,85 0,85 0,85 0,85 0,85 0,884 0,834 0,75 0,756Avià 0,73 0,73 0,75 0,76 0,77 0,78 0,78 0,80 0,85 0,935 0,935 0,935 0,85Borredà 0,72 0,74 0,77 0,76 0,76 0,68 0,65 0,60 0,59 0,54 0,532 0,532 0,532Gósol 0,55 0,55 0,59 0,61 0,62 0,62 0,65 0,65 0,68 0,748 0,68 0,68 0,68

Font:ElaboraciópròpiaapartirdedadesdeMinisterid'HisendaiFuncióPública

Taula20.DeuteviudelsAjuntaments2008-2016(enmilersd'€),dadesa31dedesembre2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Berga 10.884 11.234 14.399 16.103 21.888 21.031 18.834 17.146 14.237Gironella 1.489 1.518 1.742 1.730 2.131 1.992 1.803 1.652 1.506Puig-reig 1.088 1.982 1.195 2.196 2.088 1.768 1.424 1.167 800Avià 454 388 330 395 329 266 210 162 167Borredà 115 475 362 336 320 382 350 302 307Gósol 66 283 257 366 476 406 378 361 215

Font:ElaboraciópròpiesambdadesdelMinisterid'HisendaiFuncióPública

Taula21.DeuteviupercàpitadelsAjuntaments2008-2016(en€perhabitant),dadesa31dedesembre

2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016Berga 637,54 654,66 839,05 946,23 1.299,38 1.266,24 1.144,51 1.055,92 880,19Gironella 296,85 300,48 343,79 340,35 420,90 403,24 361,54 335,43 311,87Puig-reig 251,50 450,15 275,79 505,18 485,47 414,63 338,48 280,06 194,03Avià 211,75 175,88 148,45 175,95 145,64 116,21 93,00 72,81 73,99Borredà 188,83 773,62 599,34 564,71 538,72 658,62 648,15 600,40 620,20Gósol 283,26 1.292,24 1.142,22 1.591,30 2.153,85 1.870,97 1.750,00 1.597,35 942,98

Font:ElaboraciópròpiaambdadesdelMinisterid'HisendaiFuncióPúblicaidel'Institutd'EstadísticadeCatalunya

Taula22.DeuteviudelsAjuntamentssobreeltotald'ingressoscorrents(Cap.1a5)2008-2016(enpercentatge),dadesa31dedesembre

2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016Berga 0,97 0,78 1,02 1,30 1,82 1,57 1,48 1,24 1,00Gironella 0,39 0,40 0,45 0,42 0,50 0,49 0,43 0,40 0,36Puig-reig 0,26 0,56 0,31 0,61 0,58 0,48 0,37 0,26 0,20Avià 0,26 0,23 0,19 0,23 0,17 0,15 0,11 0,08 0,09Borredà 0,19 0,62 0,39 0,44 0,37 0,46 0,40 0,43 0,44Gósol 0,15 0,52 0,48 0,85 0,91 1,19 1,00 0,80 0,45

Font:ElaboraciópròpiaambdadesdelMinisterid'HisendaiFuncióPúblicaideMunicat

Taula23.Dadesperal'elaboraciódelQuadreV.1

UU VC(milers) Població VCres.(milers) UUres. VCnores.(milers) UUnores.Berga 15365 651.931,03 16238 414.017 8.338 237.914 7.027Gironella 3879 139.968,49 4925 92.166 2.368 47.802 1.511Puig-reig 3612 206.618,31 4167 135.927 2.065 70.691 1.547Avià 1541 44.255,39 2225 33.393 1.008 10.862 533Borredà 486 31.093,56 503 25.377 298 5.717 188Gósol 486 12.160,51 226 9.569 272 2.591 214

Llegenda: UU:UnitatsUrbanesVC:ValorCadastral(enmilersd'€)Res:ResidencialNores.:NoresidencialPoblació:Habitants

Font:Elaboraciópròpiaambdadesdel'Institutd'EstadísticadeCatalunyaielCadastre

l’impacte de la crisi econÒmica en sis...

Documents