Rosa Vergés, directora de cinema:

"Fer classes és com escriureun guió de la teva professió"

Fórmules actuals per ensenyar química

L’empremta de Gaudí a la UB

La ciència catalana i ‘l’efecte Barça’

Rosa Vergés, directora de cinema:

"Fer classes és com escriureun guió de la teva professió"

UniversitatLa UniversitatLaB

UUNIVERSITAT DE BARCELONARevista dels Antics AlumnesAny IV Núm. 10 Gener 2000400 ptes.

Fórmules actuals per ensenyar química

L’empremta de Gaudí a la UB

La ciència catalana i ‘l’efecte Barça’

UNIVERSITAT DE BARCELONARevista dels Antics AlumnesAny IV Núm. 10 Gener 2000400 ptes.

Nou carn

et

Antics

Alumne

s

UB

3

4ActualitatEls estudiants prefereixen la UB

8OpinióLa ciència catalana i ‘l’efecte Barça’,

per Joan Josep Guinovart

10La Universitat, avuiFórmules actuals per ensenyar química

18La recercaLa competitivitat empresarial,

objectiu del nou Pla Estatal de Recerca

i Innovació

26L’entrevistaRosa Vergés, directora de cinema:

"Fer classes és com escriure un guió

de la teva professió"

30Actualitat cultural

32Formació continuada

34Col·laboracióCal patrocini per restaurar la façana de

l’Edifici Històric

36Una mica d’històriaL’empremta de Gaudí a la UB

38Llibreria UB

Sumari

10La Universitat UBRevista de la Universitat de Barcelona-Edicions UB, SLU per als antics alumnes.

Consell editorial:Antoni Caparrós, rector. Enric I. Canela, vicerector d’Economia i Organització. Josep Mª Pons, vicerector de RelacionsInstitucionals i Política Lingüística. Josep Escolano, gerent. Antonio Pérez-Portabella, Banco Santander

Director:Josep Nieto, dir. Gabinet de Premsa UB

Gerent:Susanna Vendrell

Directora de Màrquetingi Patrocini de la UB:Àngela Jover

Redacció, Gabinet de Premsa: Núria Quintana (coordinadora), Ester Colominas, Jordi Homs, Rosa Martínez. Gran Via, 585, 08007 BarcelonaTel. 93 403 55 44Fax 93 403 53 57 e-mail: premsa@gpre.ub.es

Versió digital de la revista:www.ub.es/antics/alumnes.htm

Atenció Antics Alumnes:Susanna VendrellEdicions UBBalmes, 25, 2n 2a - 08007 BarcelonaTel. 93 403 55 30Fax 93 403 55 31e-mail: eub-revista@org.ub.es

Producció i publicitat: BPMO Edigrup. Tel. 93 363 78 40

Distribució: Interpas, Associació Ginesta.

Dipòsit legal: B-19682-97

La UB informaEn virtut del que disposa el Reial Decret 994/1999 de11 de juny, publicat el 25 de juny, BOE 151, us comu-niquem que les dades dels que rebeu per correu aques-ta revista consten en un fitxer creat a fi i efecte depoder-vos-la fer arribar.Tanmateix, posem en el vostre coneixement el dret queus assisteix d’accés, rectificació, cancel·lació i oposicióal fitxer on consten les vostres dades, tal i com con-templa el Reial Decret 13322/94 de 20 de juny.En cas de voler exercir qualsevol dels drets esmentats,us podeu adreçar per escrit a ANTICS ALUMNES UNI-VERSITAT DE BARCELONA, Balmes 25, 2n 2ª 08007BARCELONA.

Número

24

Imprès enpaper ecològic

4

a c t u a l i t a t

La UB i l’Ajuntament de Barcelona vanfirmar el 24 de desembre un conveni

sobre les facultats de Geografia i Histò-ria i de Filosofia, just davant de la Casade la Caritat, que modifica el signat elfebrer del 1994, ampliant el dret desuperfície atorgat per l’Ajuntament afavor de la UB. El projecte esdevé unelement fonamental per a la regeneraciói millora urbanística i social de la CiutatVella. Les noves facultats inclouran nousespais urbans d´ús públic.

La construcció dels edificis, iniciada elsetembre passat i que serà enllestida aprincipis del 2002, s’estructurarà al vol-tant d’un passatge interior obert a tots elsvianants, que des del carrer Montalegrearribarà al carrer de Ramalleres i des delqual s’accedirà a tres places interiors d’úspúblic derivades de la disposició dels cos-sos arquitectònics que integren l’edifica-ció. L’entrada principal d’ambdues facul-tats se situarà en el carrer Montalegre, totformant una plaça davant el Centre deCultura Contemporània de Barcelona. La

nova edificació acollirà al voltant de 6.500estudiants i prop de 300 docents, a mésdel personal d’administració i serveis.

L’actual projecte incrementa la superfí-cie pel fet que la Universitat ha adquirituna sèrie de finques confrontants a lesinicialment considerades, cosa que per-

met una modificació del projecte inicialque ha motivat la tramitació d’una modi-ficiació del Pla General Metropolità. Elconveni també expressa la voluntatd’ambdues parts d’arribar a un acord perconstruir un edifici complementari alcarrer Valldonzella.

El Consell Social de la UB va aprovar el23 de desembre el pressupost per a

l’any 2000, per un import de 42.278 milionsde pessetes. El pressupost corrent de des-peses augmenta d’un 3,8 % respecte ald’enguany i preveu 1.089 milions d’ingres-sos extraordinaris encara no consolidats.

També inclou dues partides d’ingressos

extraordinaris: una per a actuacionsd’emergència en alguns edificis, i l’altradestinada a cobrir les despeses induïdesper la recerca, que totalitzen 1.089 milionsde pessetes. El Consell Social ha ordenatque mentre aquests ingressos no s’acon-segueixin, s’apliqui una retenció de crèditper aquest import.

42.278 milions,pressupost del 2000

Conveni UB-Ajuntamentsobre les facultats deFilosofia, Geografia i Història

La UB va participar a la Setmana de la Ciència organitzant algu-nes de les més de 250 activitats que es van convocar a tot Cata-

lunya dins aquesta iniciativa, celebrada el mes novembre sota lacoordinació general de la Fundació Catalana per a la Recerca, elComissionat per a Universitats i Recerca de la Generalitat i amb lacol·laboració del conjunt de les universitats catalanes, l’Institut d’Estu-dis Catalans i el Consell Superior d’Investigacions Científiques.

Les activitats de la UB, sota la coordinació general del professorJosep Barbosa, del Departament de Química Analítica, van incloureuna jornada de portes obertes al Parc Científic de Barcelona i unaexposició explicativa sobre les noves instal·lacions al vestíbul de latorre D; una exposició a l’Institut d’Educació Secundària Les Corts;una conferència i taula rodona sobre la gestió dels residus radioac-tius a la Facultat de Geologia; i la ja tradicional exposició de Bolets(Fongs i líquens) al vestíbul de l’Edifici Històric.

La UB a la Setmanade la Ciència

El conseller de la Presidència de la Generalitat, Xavier Trias, elpresident del Consell Social de la UB, Pere Fontana, i el rector,

Antoni Caparrós, van signar l’1 d’octubre passat el Contracte-Pro-grama 1999-2002, mecanisme de planificació unificat que fixa elsobjectius que ha d’assolir la UB els pròxims anys i que reportarà uningrés anual màxim de fins al 2,5 % de la subvenció nominativa.

El nou model de relacions Administració-Universitat s’estructurasobre la base de 14 objectius relacionats amb les set línies bàsi-ques del Pla estratègic de la UB: millorar la qualitat de la docèn-cia, esdevenir una institució competitiva en la recerca, consolidar elpaper internacional, desenvolupar la prestació de serveis a lasocietat, potenciar i consolidar la presència del català en la vidauniversitària, disposar d’una organització eficaç i flexible, i aug-mentar la implicació social de la UB.

Contracte-Programa1999-2002

El vestíbul de l’Edifici Històric de la UB, a la plaça Universitat,ha estat rehabilitat amb un conjunt d’intervencions entre les

quals destaca la instal·lació d’un nou sistema d’il·luminació queproporciona un major nivell lumínic i fa ressaltar els valors arqui-tectònics de l’espai. S’hi han usat llums directes i indirectes quepermeten fer diferents combinacions segons les activitats queaculli l’espai, un dels més monumentals de l’edifici i on sovinttenen lloc exposicions i nombrosos actes.

Per a la intervenció, s’ha dissenyat expressament un tipus defocus que no es troba al mercat. Tot aquest projecte de nou enllu-menat ha anat a càrrec del Servei d’Obres i Manteniment i el Cam-pus Plaça Universitat, amb la participació de les empreses LEDS-C4 S.A. i IMECSA, la qual va patrocinar altres intervencions realit-zades en el vestíbul com la neteja dels arcs i fusts de les columnesi la pintura de les voltes del sostre.

5

a c t u a l i t a t

Nou enllumenat peral vestíbul de l’EdificiHistòric

La Infanta Cristina i Iñaki Urdangarín durant la cerimònia

Dos-cents nous diplomats en Empresarials, entre els quals elduc de Palma, Iñaki Urdangarín, es van graduar el 18 de

novembre passat en un acte celebrat al Palau de Congressosde Barcelona sota la presidència de la Infanta Cristina i el rectorde la UB, Antoni Caparrós. Igualment s’hi van graduar trenta com-ponents de la primera promoció del títol propi en Empresa Interna-cional, i cent diplomats en diversos màsters i cursos de postgrau.

L’acte també va significar el començament de les celebra-cions del 150è aniversari de l’Escola.

La Infanta Cristina,a la graduaciód’Empresarials

L’Hospital Universitari de Sant Joan deDéu ha estat pioner a realitzar una

operació d'autotrasplantament de teixitovàric, un tipus d'intervenció que recent-ment ha esdevingut notícia amb motiu dela que es va realitzar a l'Hospital Metodis-ta de Nova York el febrer de l'any passat.L'operació de Sant Joan de Déu es va dura terme abans, el novembre de 1998, i vaconsistir en la implantació de teixit ovàrica l'avantbraç de dues pacients operadesd'un tumor a la matriu per preservar enelles la funció ovàrica.

El cap clínic del Departament de Gineco-logia i Obstetrícia clínica de Sant Joan deDéu, Justo Callejo, va dirigir l'equip que va

realitzar la intervenció. A les dues pacients,de 46 i 49 anys, se'ls ha trasplantat unfragment de teixit ovàric d'un centímetrecúbic, teixit que ha estat capaç de produirun tipus d'hormones ovàriques (els estrò-gens). El doctor Callejo assenyala que lafinalitat d’aquesta mena d’intervencions noés retardar la menopausa, sinó que es voloferir aquest tipus d’operacions a dones enedat fèrtil que reben tractaments contra elcàncer com ara radioteràpia o quimioterà-pia, els quals poden produir una falladaovàrica i esterilitat.

El doctor Callejo, és professor associatmèdic de ginecologia i obstetrícia de laFacultat de Medicina de la UB.

6

a c t u a l i t a t

Ana Patricia Botín, consellera del BancoSantander Central Hispano, va pro-

nunciar el 25 de novembre passat la lliçóinaugural del curs 1999-2000 de Forma-ció Continuada Les Heures. En la sevaintervenció va fer una dissertació sobreInternet i el trànsit a la nova economia.

Durant el seu parlament, Ana PatriciaBotín va afirmar que Internet modificaràl’economia i els models de gestió empre-

sarials, i concretament la banca en seràun dels sectors més afectats. La super-vivència de les empreses espanyolesdependrà d’aquí a pocs anys, segonsAna Patricia Botín, de la flexibilitat icapacitat d’innovació. Les empresesguanyadores seran aquelles que combi-nin capital i marques actuals amb novestecnologies i cultures de treball empre-sarial, va afirmar.

Sant Joan de Déu, centre pioneren trasplantament de teixit ovàric

Amb l’objectiu principal d’oferir unmarc de debat sobre la situació

actual en les àrees de les ciències de lavida i les tecnologies de la informació, tantdes de la perspectiva científica com desdel punt de vista empresarial, té lloc el 20i 21 de gener al Palau de Congressos deBarcelona el Fòrum Segle XXI: Ciència,Tecnologia i Empresa. Organitzat per laUB i la UPC, a través del Parc Científic iTecnològic de Barcelona, i la Cambra deComerç de Barcelona, el fòrum s’estruc-tura al voltant de diferents taules rodonesi sessions plenàries. Entre els participantshi ha empresaris, científics i polítics nacio-

nals i internacionals, com també alts re-presentants de la Unió Europea.

La conferència inaugural és a càrrec dePaul Romer, professor de la StandfordUniversity i reconegut impulsor de la teo-ria del nou creixement econòmic, quesitua en el centre d’anàlisi l’impuls de lainnovació, el descobriment científic, elcanvi tecnològic i l’economia de les idees.

El debat en l’àrea de les Ciències de laVida se centra en la ciència i l’alimentacióhumana; les ciències de la vida i els parà-metres ambientals; i la genòmica i proteinò-mica. Com a ponents hi ha, entre d’altres,Julio Celis, president del Consell del Labo-

ratori Europeu de Biologia Molecular; Clau-de Fussler, del World Business Council forSustainable Development; i el director de laDivisió d’Ètica de la Ciència i Tecnologia dela Unesco, George Kutukdjian.

Quant a les tecnologies de la informa-ció, els temes a debat abasten des de lesnoves tecnologies de la informació i lacomunicació fins als serveis avançats, lesnoves formes d’organització o les aplica-cions de la informàtica i la robòtica a lasocietat del segle XXI.

Més informació a l’adreça webhttp://www.upc.es/pctb2000.

El segle XXI, a debat

Ana Patricia Botín inaugurael curs a Les Heures

El doctor Justo Callejo

Ana Patricia Botín durant l’acte d’inauguració

7

a c t u a l i t a t

Entre totes les universitats catalanes, elcurs 1999-2000 la UB s’ha destacat

per ser, un cop més, la que ha tingut méssol·licituds d’accés en primera preferènciaals seus ensenyaments. Hi ha hagut15.920 demandes (un 33,8 % del total deles universitats públiques de Catalunya),que han superat en més de 2.600 les pla-ces ofertes (13.268). A més, un nombreimportant d’aquestes sol·licituds d’accés enprimera preferència a la UB pertanyen aestudiants amb notes altes al seu expe-dient. Aquests són alguns dels resultatsque es desprenen de l’estudi “Transició Bat-xillerat-Universitat” per al curs 1999-2000,elaborat per la UB.

En alguns ensenyaments, la diferènciaentre oferta i demandaha estat especialmentimportant: per exemple,a Medicina la demanda(727) ha triplicat l’ofertade places del centre(224); Psicologia (932sol·licituds per a 600places); Biologia (659sol·licituds per a 350places), i Infermeria (607 per a 300 places).Així succeeix, per exemple, a EducacióSocial, que enguany ha incrementat el nom-bre de sol·licituds a totes les universitats quen’imparteixen: en aquests estudis, la UB hasuperat en 247 les places ofertes (160).

L’increment de sol·licituds d’accés en pri-mera preferència també ha estat significa-tiu respecte a l’any passat: reprenentl’exemple de Medicina, s’hi pot observar unaugment del 8,2 %. Altres ensenyamentsmantenen l’equilibri entre oferta i demanda,com ha succeït a Biologia, que, malgrat unnotable descens de la demanda en altres

universitats catalanes, a la UB s’ha conser-vat pràcticament igual. Pel que fa a les divi-sions, cal destacar l’increment de la DivisióIV (Ciències de la Salut), on l’oferta ha estatde 1.653 places i la demanda (en primeraopció) ha estat superior a 3.400.

Si comparem elnombre de sol·licitudsen primera opció per aensenyaments que espoden cursar a la UB ien altres universitatscatalanes, el que defi-niríem com a quota demercat, el percentatgede la UB és sempre el

més elevat. Així, doncs, el 50 % de sol·lici-tuds d’accés en primera opció a l’ensenya-ment de Biologia es dóna a la UB (perdavant de la UAB, la UPF i la Universitat deGirona), com també el 54,9 % d’Història.L’única excepció és l’ensenyamentd’Enginyeria Química, on el nombre méselevat de sol·licituds en primera preferènciael registra la UPC.

De l’estudi realitzat també es desprènuna destacada presència de la UB en elsegment d’estudiants amb notes d’accéselevades. Aquest fet es posa de manifesten realitzar l’anàlisi de les notes de tall

homologades –comparació dels expedientsde nou accés si establim un hipotètic nom-bre de places, equivalent per a totes les uni-versitats–, en què la UB figura sempre enprimer lloc, a excepció dels que s’incorpo-ren a Matemàtiques (el primer lloc l’ocupala UPC), Administració i Direcció d’Empre-ses, i Econòmiques (UPF).

QUALIFICACIONS MÉSELEVADES

Si comparem, per exemple, els 50 millorsexpedients de nou accés a l’ensenyamentde Dret a les diverses universitats catala-nes, es pot comprovar que els alumnes ques’incorporen a la UB són els que tenen lesqualificacions més elevades. Però, comque la UB és la universitat catalana ambmés places en aquest ensenyament, lanota de tall va baixant a mesura que s’hivan acceptant més alumnes. Així, mentre ala UAB entren un total de 500 alumnesamb una nota mitjana de 5, l’alumne núme-ro 500 de la UB té una nota de 5,83.

L’informe d’on es desprenen totesaquestes dades ha estat elaborat pel Vice-rectorat de Docència i Estudiants, laDirecció d’Afers Acadèmics, l’Adjuntiad’Afers Acadèmics i Docents i el Servei deGestió Acadèmica de la UB.

Els estudiantsprefereixen la UB

Un nombre important de sol·lici-

tuds d’accés en primera preferèn-

cia a la UB pertanyen a estudiants

amb notes altes al seu expedient

Entre les divisions, cal destacar l’increment de la Divisió IV (Ciències de la Salut), on l’oferta haestat de 1.653 places i la demanda (en primera opció) ha passat de 3.400

La nostra universitat

és la que trien més

estudiants com a

primera opció dels

seus estudis

8

El president Pujol va dir a la inauguració del Parc Científic el 9 desetembre d’enguany que mentre que Barcelona era una plaça

cobejada pels diplomàtics i per molts executius, no ho era pelscientífics. Com és això? Com és que malgrat el nostre clima, la dietamediterrània, la nostra ubicació al rovell de l’ou... la ciència no s’hadesenvolupat a Catalunya com ho ha fet a Califòrnia, a l’àrea deBoston o als voltants de Cambridge? Com és que els millorscientífics no frisen per venir a Catalunya i treballar frec a frec ambels catalans?

Una primera possibilitat és que els catalans estem incapacitatsper a la ciència: aquí som molt bons en art, tenim el Miró, Dalí,Gaudí, som els millors del món fent castells, però potser per aaixò de la ciència els catalans no servim. Aquesta hipòtesi, però,la podem descartar simplement basant-nos en l’observació. Hiha un grapat de fills d’aquesta terra que han arribat als cimsmés alts de la ciència. Això sí, treballant a fora.

El problema, doncs, no sembla ésser la llavor, sinó el terreny,potser Catalunya no té un bon sòl perquè s’hi facin els científics.Això és difícil d’admetre ja que també hem pogut comprovar queels científics arrelen a llocs ben inhòspits com ara Dallas, Texas,on en pocs anys han passat del no-res a tenir una de les millorsuniversitats de recerca del món, o Salt Lake City, una ciutat albell mig d’enlloc. A Europa hem vist els darrers anys créixer finsa assolir relleu internacional centres com l’EMBO Lab aHeidelberg o l’Institut de Patologia Molecular a Viena. És a dir,

sembla que el punt clau per al conreu de la ciència és lapreparació del terreny i l’adob. Si es llaura, es rega i s’adoba comcal, la ciència creix, i atrau els científics fins i tot al mig d’undesert de sal.

Aleshores, ens hem de preguntar per què a Catalunya no hem fetaquesta feina, o no hi hem posat prou esforç com per sortir-nos-en.

Perquè la recerca és un bon negoci. I això és un argument queels catalans haurien d’entendre fàcilment. El 1997 l’Institut deTecnologia de Massachusetts (el famós MIT) va publicar uninforme titulat “L’impacte de la innovació” on descriu elsimpressionants beneficis econòmics que han sorgit d’aquestauniversitat, incloent-hi la creació de 14.000 llocs de treballdirectes. De forma similar, el 1995 la Universitat de Califòrnia vadistribuir l’informe “La Universitat de Califòrnia vol dir negoci”, enquè s’assenyalava que només del campus de San Diego(conegut com UCSD) han sorgit 80 empreses que han creatmés de 7.000 llocs de treball a la zona.

ENSENYAR I FER RECERCAAbans no em tirin la cavalleria per sobre, acusant-me de pesseter ode voler vendre la universitat al gran capital, deixin-me fer unparèntesi per dir que crec que la funció de la universitat ésensenyar i fer recerca i no el negoci de fer negoci. La recerca delscentres públics ha de ser essencialment bàsica i a llarg termini,però és bo que hi hagi gent eixerida que estigui alerta i miri de

Opinió

La ciència catalana i "l’efecte Barça"

Joan Josep Guinovart CireraCatedràtic de Bioquímica i Biologia Molecular

9

treure beneficis de les possibles aplicacions de la recercauniversitària, assumint el risc que tota empresa comercial comporta.

Continuant amb el meu raonament, crec que podem treureconclusions interessants si analitzem una institució catalana queés un paradigma d’èxit internacional. Qualsevol que hagi viatjat sapque quan dius que ets de Barcelona, molt probablement etmencionaran el Barça. El fet és que mentre Cambridge i Oxfordtenen nom d’universitats, Barcelona té el nom d’un club de futbol.

Ens podríem preguntar per què el Barça ha tingut tant d’èxit itant de ressò i si hi ha alguna cosa en el funcionament, en l’es-perit d’aquest club que ens pugui obrir els ulls als universitaris.

La primera característica és el que podríem anomenar “hàbit devictòria”. Se suposa que el Barça ha de guanyar. S’espera que elBarça sigui el primer a qualsevol competició. Trobem aquestesperit a les nostres universitats? Vivim pendents de si anemamunt o avall en la classificació respecte a altres universitatsespanyoles, europees o americanes?

La segona és el planter: el Barça està pendent del nois quedespunten a qualsevol lloc de Catalunya o d’Espanya, i als queprometen els educa i entrena perquè puguin rendir al màxim.Trobem una situació similar a l’ensenyament? Van les universitatsa les escoles a fi d’identificar els millors estudiants i atreure’ls cap acasa? Tenim programes de formació específics per a l’alumnat desecundària que mostra vocació i capacitat per dedicar-se a laciència?

Però clarament on les diferències entre el Barça i la universitat sónmés grans és en la composició de la plantilla. El Barça a més amés de comptar amb els jugadors del planter més destacats,completa la plantilla fitxant els millors jugadors del món, quemarquen les diferències. Tant se val l’origen. Això contrasta amb launiformitat de les plantilles de la universitat. La majoria delsdocents són gent local, que normalment ha estudiat a la mateixauniversitat de la qual són professors i que generalment ha fet latesi doctoral al mateix departament en el qual treballa. Si aquestasituació fos similar al Barça, a l’equip només hi hauria jugadors del’àrea de Barcelona i endemés haurien jugat al Barça B.

La paròdia d’aplicar al Barça les normes vigents a la universitatla podríem portar al límit. Aleshores resultaria que l’entrenadorhauria d’ésser votat pels jugadors i els empleats del club entreels components de la plantilla, i que per fitxar un jugador caldriaformar una comissió de cinc membres, tres dels quals hauriend’ésser triats per sorteig entre tots els jugadors dels altresequips espanyols, incloent-hi el Real Madrid.

És evident que amb unes normes així el Barça no seria mai campiód’Europa. Però, si ho féssim a l’inrevés, si els científics fossintractats com els jugadors del Barça, si a la universitat s’apliquessincriteris d’efectivitat, potser sí que les nostres universitats i centresde recerca es trobarien entre els millors del món.

UN GRAN PACTEArribat a aquest punt i després de deixar clar que elsuniversitaris hem d’entonar el mea culpa per la part que ens toca,goso demanar un gran compromís. Un pacte en què els polítics iels centres de recerca i docència superiors, amb la complicitatde la societat civil (empreses, caixes, fundacions... ) acordinprendre totes les mesures necessàries per treure Catalunya dela grisor científica. Per donar a aquesta terra les institucions derecerca que li permetin incorporar-se a aquesta nova societat del’alta tecnologia que serà la que decidirà el benestar dels païsosal segle XXI. Un gran pacte per portar Catalunya a competir ambCalifòrnia, Massachusetts o Oxbridge. Un pacte per crear aCatalunya centres que sobresurtin en el perfil internacional de laciència i que siguin punts de referència visibles d’arreu del món.

I d’aquesta manera farem realitat un somni: que en un futurproper quan a un de nosaltres ens preguntin a l’estranger d’onsom i diguem orgullosament que catalans, ens contestin: “Ah!Catalonia, very good! Gaudí, Barça, MIT and UCST”. I que MITsigui el Monturiol Institut de Tecnologia i UCST la Universitat deCatalunya Santa Tecla (mare dels tarragonins).

La recerca és un bon negoci.

I això és un argument que els

catalans haurien d’entendre

fàcilment

Aquest article és un resum del discurspronunciat durant l’entrega de les medallesi plaques Narcís Monturiol al Palau de laGeneralitat, el 3 de novembre passat.

Un pes importantíssim de les pràctiques,l’establiment de tutories i l’existència

d’uns 300 convenis amb diverses indús-tries del sector perquè els alumnes hi facinpràctiques són alguns trets de l’actualdocència a la Facultat de Química que mar-quen la diferència respecte a dècadesanteriors. Els alumnes que segueixen avuiels ensenyaments d’aquest centre, és a dirla llicenciatura en Química o EnginyeriaQuímica, figuren entre els titulats ambmillor inserció en el mercat laboral. De caraal futur, aquest curs s’ha iniciat amb un noupla d’estudis a la llicenciatura per racionalit-zar més la docència de l’ensenyament,hereu dels primers estudis reglats en Quí-

mica que van començar a impartir-se a laUB l’any 1845. L’altre ensenyament ques’imparteix al centre, Enginyeria Química,va començar el 1993, encara que contéassignatures que daten de 1921. Actual-ment s’està revisant el seu pla d’estudis,comú amb la UPC i la UAB.

El nou pla de la llicenciatura Química tél’objectiu que els alumnes hagin d’estarmenys hores a la Facultat i disposin demés temps per estudiar i assimilar la infor-mació que reben a les classes. Un delsaspectes que crida més l’atenció del noupla és el fet de suprimir els exàmens desetembre per tal que el primer semestreno hagi de començar tard a causad’aquesta convocatòria. D’aquesta manerales classes poden repartir-se més al llargdel calendari. Els estudiants, però, conti-nuaran tenint dues convocatòries d’exa-men quan es matriculen d’una assignatu-ra. A més, amb el nou pla els alumnespoden fer vacances a l’estiu o estadescurtes a l’estranger o a la indústria.

Entre les característiques de l’estudi dela química avui, hi ha la forta presència deles pràctiques, amb assignatures exclusiva-ment experimentals. Això fa que el centredisposi d’una sèrie d’instal·lacions, com arados laboratoris generals de química, 22laboratoris per a docència d’assignaturesdels departaments i diverses aules d’infor-màtica. A més, hi ha les pràctiques a em-preses tutoritzades, normalment de 500hores, que tenen lloc mitjançant els conve-nis de cooperació educativa abans esmen-tats. La direcció del centre vol arribar a unmoment en el qual tots els estudiants de laFacultat hagin pogut fer aquestes pràcti-ques al llarg de l’ensenyament.

Actualment la Facultat té 2.000 estu-diants en la llicenciatura de Química i 500en la d’Enginyeria Química, a més de 244docents i 54 membres del PAS. A laFacultat també s’imparteixen assignaturesdels ensenyaments de Bioquímica (de laFacultat de Biologia), Farmàcia i Ciència iTecnologia dels Aliments (Facultat deFarmàcia) i Física. També es preveu laparticipació de la Facultat en noves titula-cions en projecte, com ara l’Enginyeria deMaterials i la de Ciències Ambientals.

REDUCCIÓ D’ESTUDIANTSAquests darrers anys s’ha començat a

reduir progressivament el nombre d’estu-diants que s’admeten cada curs a laFacultat: en el cas de Química, s’ha passatde 400 a 320 els dos anys anteriors i enel d’Enginyeria Química, de 80 a 72. Ambaixò es pretén incrementar la qualitat en ladocència i facilitar l’organització del’important nombre d’hores de pràctiquesen tots dos ensenyaments.

Una altra línia de treball que es poten-cia en l’àmbit de la docència són les tuto-

10

l a u n i v e r s i t a t , a v u i

Fórmules actualsper ensenyar química

Les pràctiques i els convenis amb

empreses caracteritzen la docèn-

cia en aquesta facultat

Hi ha pràctiques

tutoritzades a més

de 300 empreses

ries. Actualment tots els estudiants queaccedeixen a la Facultat tenen assignatun tutor que els assessora a l’hora de triari planificar el seu itinerari curricular. Aixòha permès augmentar els èxits en lesqualificacions que obtenen els alumnes.

Tant el llicenciat com l’enginyer químictenen un bon accés al mercat laboral quansurten de la Facultat. Segons un estudi delCírculo de Progreso, fet sobre 140.000ofertes de treball aparegudes a Catalunyades de l’abril de 1997 fins l’abril de 1998,Enginyeria Química té un índex d’ocupabili-tat del 6,74 % (xifra obtinguda dividint elpercentatge d’ofertes de treball adreçadesa titulats en aquest ensenyament entre elpercentatge d’alumnes que l’estan cursantdins el total d’estudiants universitaris). Pelque fa a la llicenciatura en Química, l’índexd’ocupabilitat és de l’1,27 %, i, segons l’es-tudi, és la llicenciatura amb l’índex més altdesprés d’Econòmiques i de Farmàcia.

A més de les sortides de treball més tra-dicionals, com poden ser les ocupacionsen laboratoris i indústries (que signifiquenun 60 % de les ocupacions que troben elstitulats), el degà de la Facultat explica queels químics accedeixen a un gran nombrede professions no relacionades directa-ment amb aquesta matèria. El professorCunill ho atribueix al fet que la formaciódel químic ajuda a desenvolupar en elsalumnes una estructura mental lògica,analítica i amb gran capacitat de síntesi.

Pel que fa a la recerca, en el requadred’aquesta pàgina es poden veure tota unasèrie de grups que treballen en el centre.Tota aquesta tasca té diverses fonts definançament. Segons dades del mateixcentre, la investigació realitzada el 1998 ala Facultat va ser finançada per la CICYT(Comisión Interministerial de Ciencia yTecnología) en un 72,8 %; per la UnióEuropea en un 0,4 %; pel FIS (Fonsd’Investigació Sanitària) en un 3,1 %; perla CIRIT (Comissió Interdepartamental deRecerca i Innovació Tecnològica) en un0,01 %, i per altres fons en un 23,7 %. Enaquest darrer apartat s’inclourien les apor-tacions fetes per empreses. El degà de laFacultat afirma que precisament aquestaimplicació del món empresarial en larecerca que es duu a terme a la Facultathauria de ser superior i es tracta d’un delsaspectes que caldria potenciar.

11

l a u n i v e r s i t a t , a v u i

Tant el llicenciat com

l’enginyer químic

tenen un bon accés

al mercat laboral

En l’àmbit de la investigació, a la Facultatde Química treballen una sèrie de grupsde recerca consolidats de la UB com són:

■ Receptors i Metabolisme de l’Ade-nosina

■ Bioquímica i Biologia Molecular dePlantes

■ Bioquímica integrativa i Enzimolo-gia Molecular

■ Enginyeria Cel·lular i Teràpia Gènica■ Enginyeria Metabòlica i Teràpia de

la Diabetis■ Liposomes: Aplicacions Terapèuti-

ques i de Diagnosi■ Reconeixement Molecular■ Química Quàntica de Materials■ Dinàmica no Lineal■ Cinètica i Dinàmica de Reaccions

Elementals■ Electroquímica dels Materials■ Unitat de Síntesi, Estructura i Apli-

cacions de Pèptids i Proteïnes■ Química Teòrica i Computacional■ Química Macromolecular i Supra-

molecular■ Síntesi i Estructura de Biomolècules■ Unitat de Recerca en Síntesi

Asimètrica■ Electroquímica Orgànica: Síntesi

Estereoselectiva d'Antibiòtics iAntivírics

■ Estructura Electrònica■ Materials Inorgànics Avançats i

Catàlisi■ Química Organometàl·lica■ Interaccions Magnètiques i Magne-

tisme Molecular■ Solvents Mixtos: Estudis Bàsics i

Aplicacions Bioanalítiques■ Sistemes Multiequilibri en Solució

amb Intervenció de Polielectròlits:Mètodes Espectro-electro-qui-miomètrics

■ Química Analítica: Anàlisi de Con-taminants

■ Qualitat en l'Especiació d'ElementsTraça i Radionúclids en el Medi

■ Cinètica Química Aplicada■ Ciència i Tecnologia de Projecció

Tèrmica■ Transferència de Matèria■ Biotecnologia Ambiental■ Tractament i Valoració d'Aigües

Residuals i Residus Orgànics.

Recerca

La Facultat té tota una oferta per als queja han acabat la llicenciatura o l’enginye-ria. Així, ofereix màsters en Química Expe-rimental (que actualment segueixen uns100 alumnes) i en Enginyeria QuímicaExperimental. Igualment s’imparteixen elsprogrames de doctorat:

■ Enginyeria del Medi Ambient i delProducte

■ Química■ Química Analítica del Medi

Ambient i la Pol·lució■ Química Orgànica■ Química Teòrica i Computacional

(Interuniversitari)

Actualment el centre té uns 130 alum-nes de doctorat, els quals es concen-tren sobretot en àmbits vinculats a laindústria, com la Química Orgànica o laQuímica Analítica.

Tercer cicle

Els Estats Units són una de les desti-nacions principals on arriba gent

d’arreu a ampliar la seva formació: con-cretament, cada any 450.000 alumnesestrangers, dels quals 5.000 són espanyols,elegeixen aquell país. Però també hi haun flux constant en direcció contrària:estudiants nord-americans que fan esta-des acadèmiques a Barcelo-na, i concretament a la UB.

A la Universitat de Barcelo-na funcionen actualment qua-tre programes perquè alum-nes dels Estats Units vinguina adquirir nous coneixementsi entrin en contacte amb elnostre entorn cultural. ElKnox College (un centre pri-vat d’Illinois), amb un progra-ma amb més de 30 anys defuncionament, va portar elcurs passat a la UB propd’una trentena d’estudiantsamericans. Les estades sónd’un any acadèmic, que equi-val al seu tercer curs. Combi-nen classes amb els alumnesde la UB, a les quals vannomés d’oients, amb altressessions especials per a ells.Al llarg del curs passat tambées van organitzar excursions allocs d’interès, com elsmonestirs de Sant Pere deRodes, de Poblet o de SantesCreus.

Un altre programa en fun-cionament a la UB és el pro-grama conjunt de les universi-tats Califòrnia-Illinois, que

com a tal es convoca des de 1973 i en elqual participen uns 80 alumnes al llarg detot el curs. Els participants en aquest pro-grama assisteixen a les classes normalsamb els alumnes de la UB i també seguei-xen sessions específiques sobre llenguacastellana i catalana, a més de fer sortidesculturals.

En el Brethern Colleges Abroad (BCA)poden participar alumnes de totes les uni-versitats dels Estats Units i funciona desdel 1963. L’any passat hi van prendre part132 estudiants de tercer o quart curs dediferents carreres, que van fer estades quepodien durar un quadrimestre o tot el cursacadèmic. Durant aquestes estades, van

assistir a classes específiques per a ells ovan acudir a les dels alumnes de la UB.

L’últim programa, el del DarmouthCollege, en funcionament des de fa cincanys, permet cada curs que entre 20 i 25estudiants nord-americans segueixindurant tres mesos unes classes específi-ques impartides per professors de la UB.També fan sortides a llocs d’interès deCatalunya i Madrid, acompanyats peralgun professor de Darmouth que ve afer-los classes.

AUGMENTA L’INTERÈSEl responsables del BCA expliquen que

els darrers anys han notat que l’interèsdels alumnes nord-americansper aquest programa ha aug-mentat, cosa que atribueixena l’esforç de la mateixa UBper acollir els alumnes i al’atractiu i la progressiva pro-jecció internacional de Bar-celona com a ciutat.

L’ambient nocturn de Bar-celona o el seu patrimonihistòric són alguns delsatractius destacats pels estu-diants americans que fanestades a la UB. Alumnes del’assignatura Variació Lin-güística de l’Espanyol iEspanyol d’Amèrica, imparti-da pel professor de FilologiaEspanyola de la UB AntoniTorres i adreçada exclusiva-ment a estudiants del progra-ma Califòrnia-Illinois, desta-quen que la ciutat “està demoda”.

Jeff Ripperda i WinterMoore, estudiants de Filolo-gia del programa del KnoxCollege, afirmen que el seupas per la UB els ha permèssobretot millorar els coneixe-ments en història de l’art i enllengua castellana.

12

l a u n i v e r s i t a t , a v u i

Dels EstatsUnits a la UBDes de fa més de 30 anys, la

nostra universitat és escollida

com a destí per estudiants nord-

americans

Els estudiants Winter Moore i Jeff Ripperda

En quin punt creu que es troben

les relacions entre la universitat i

l’empresa i concretament la trans-

ferència de tecnologia?

A vegades la universitat es tanca en ellamateixa i, per l’altre costat, la resta de lasocietat només ens preocupem de la uni-versitat en un període molt curt de la nos-tra vida: quan hi estudiem o hi van els nos-tres fills. De tota manera, en el camp deles relacions societat-universitat hemmillorat i els consells socials han estat unsbons impulsors d’aquestes relacions.

També hi ha tota la tasca, molt impor-tant pel que fa a les relacions universitat-empresa, que es desenvolupa des de fun-dacions com la Bosch i Gimpera en el casde la UB.

Hem d’aconseguir que hi hagi unatransferència de recerca des de la univer-sitat cap a l’empresa i a la societat. Undels punts bàsics de la universitat de caraal seu futur ha de ser la recerca. Moltesvegades la capacitat de recerca està a launiversitat, però calen els mitjans quel’empresa pot aportar-hi. Si aconseguim

aquesta simbiosi, assolirem l’objectiud’aconseguir la transferència de la recer-ca cap a la societat.

Creu que això s’aconseguirà amb

el Parc Científic de Barcelona?

El Parc Científic és un espai on lesempreses s’hi han de trobar de gust i onesdevé molt més fàcil la transferència de

tecnologia. El Parc Científic és una granporta a través de la qual l’empresa veu launiversitat com l’indret on trobar-se ambels grans investigadors.

Pel que fa al nou Pla Nacional deRecerca i Innovació recentment aprovat,permet a les empreses invertir molt més,la qual cosa vol dir molts més mitjans irecursos per a la recerca, sobretot amb

14

l a u n i v e r s i t a t , a v u i

Pedro Fontana:“Els consells socials permeten

la trobada de cultures i sensibilitatsentre la societat i la universitat”

Pedro Fontana (Barcelona, 1952) és desdel passat juliol president del ConsellSocial de la UB. Aquest economista, lli-cenciat per ESADE i amb un màster perl’escola de negocis de la Universitat deHarvard, presideix des de 1994 BancaCatalana i serà el futur director generaldel BBVA a Catalunya. Dins el mónempresarial i financer ha tingut altrescàrrecs, sempre dins el grup BBV. A laseva trajectòria s’inclou també la partici-pació en els Jocs Olímpics, durant elsquals va ser Director General d’Opera-cions. Ha estat president del Cercle d’Eco-nomia i actualment ocupa una de les duesvicepresidències de la Fundació Catalanaper a la Recerca.

“El Parc Científic ha de fer més fàcil la transferència de tecnologia”, afirma Fontana

les universitats. El Govern hi haposat la seva part, en la forma deles desgravacions, que són mésimportants, i això pot significar unpas endavant.

Quines línies d’actuació

pensa impulsar com a

president del Consell Social?

El Consell Social ha de complirles seves funcions, definides perla llei, tot i ser un acompanyamentde la Universitat, per ajudar-la afer millor les coses. I per això crecque és fonamental que la univer-sitat retri comptes a la societatperò sense perdre la seva auto-nomia.

Quan fem la tasca de controleconòmic, de les inversions, o deles titulacions pròpies, ho fem perveure si estan d’acord amb el quela societat necessita, tot acompan-yant l’equip rectoral. El ConsellSocial ha de ser el catalitzador per assolirun coneixement mutu entre universitat isocietat. Moltes vegades trobem personesque intenten implantar dins la universitat

automàticament els conceptes de la vidaempresarial o professional, i d’altra banda,a vegades la universitat pretén tancar-sea les aportacions que es fan des d’altresàmbits. Aquesta trobada de cultures isensibilitats és allò que el Consell Socialha d’esmicolar. Una universitat no ésporta com un banc ni un banc com unauniversitat.

Pel que fa a la reforma del govern uni-versitari, és una qüestió a debat. No s’hade tenir por de parlar d’aquest tipus decoses. Tampoc ha de ser únicament untema de la universitat, sinó que la societatha de participar en el debat.

Ja dins el seu àmbit professional,

després de les recents

fusions bancàries, creu que

conviuran en el futur grans grups

internacionals amb entitats

locals?

El procés de fusions és imparable. En elmón bancari, o t’especialitzes moltíssim ola mida és important. Avui una empresacatalana de la Garrotxa pot exportar aNova Zelanda i estar implantada a l’Argen-tina. Li hem de donar servei, perquè hofaci; l’empresa no pot treballar amb unbanc a cada país.

No crec que a la banca la qüestiógeogràfica, en el futur, sigui la que marquila diferència. Pot haver-hi especialitzaciódel punt de vista geogràfic, sempre i quanles entitats locals que gaudeixin d’aques-ta especialització arribin a acords entreelles o amb d’altres entitats que donenservei als seus clients en aquest món glo-balitzat on vivim. L’especialització geogrà-fica ha de ser, en qualsevol cas, amb unadimensió mínima i sempre en associacióamb altres entitats.

En canvi, de cara al futur veig l’especia-lització en el segment de treball. Perexemple, una entitat pot especialitzar-seen gestió de fortunes, hipoteques, encomerç electrònic...

Com es combinarà a la banca les

noves tecnologies en telecomuni-

cacions amb el tracte personal?

Les oficines no desapareixeran. Sivostè vol treure 5.000 pessetes, vagi alcaixer i si vol veure el seu extracte cada

dia, potser el millor és que el pugui extreu-re d’una màquina. Però per demanar uncrèdit, per tractar del teu pla de pensions,...voldràs una persona, un consultor.

D’altra banda, les noves tecnologies ensestan fent canviar la manera de treballar.Ara no hi ha pràcticament el que en diemback office: ho fan les màquines. Pràcti-cament tot és front office. Hem hagut defer un reciclatge i la gent que estava“darrera” ara estan de cara al públic.

15

l a u n i v e r s i t a t , a v u i

“Una universitat no

es porta com un

banc, ni un banc

com una universitat”

DE MÉS A PROPSi no hagués estudiat eco-nomia, què hauria fet? Segurament enginyeria industrial.

Si hagués d’aconsellar unsestudis a algú, quins serien?Li donaria tota la llibertat, i li explicariales meves experiències. No és tanimportant l’ensenyament que seguei-xes, sinó l’expansió personal de la qualparlàvem abans i el fet de tenir unsestudis de base per estructurar la ment.

Quin llibre està llegint ara? Cap, per desgràcia.

Quina pel·lícula li ha agradatmés darrerament?Todo sobre mi madre, de Pedro Almo-dóvar.

Pedro Fontana creu en l’especialització en el segment de treball dins la banca en el futur

Les infraestructures del Serveid’Esports i del Centre de Valoració

Funcional de l’Escola de Medicina del’Educació Física i l’Esport de la UB acu-llen un projecte innovador a Europa basaten l’exercici físic com a eina per millorarla salut i la qualitat de vida de personesamb trasplantaments. Organitzat pel Tras-plantament Esport Club de Catalunya(TECC), es basa en un pro-grama d’exercici sota asses-sorament mèdic i pautat perun entrenador llicenciat enEducació Física, adreçat apersones amb trasplanta-ments de ronyó, fetge, pàn-crees, cor o pulmó. Entre elsseguidors del programa n’hiha que arriben fins i tot alnivell de competició i partici-pen en els Jocs Mundials deTrasplantats, dels quals es vacelebrar el passat setembre aHongria la XII edició i onsovint s’assoleixen marquesmolt destacades.

Actualment, més de 50persones segueixen el pro-grama del TECC a lesinstal·lacions de la UB. Tambéhi ha una quinzena d’esportis-tes que, tot i que s’entrenenen diversos indrets d’Espanya,són controlats pel Centre deValoració Funcional de l’Esco-la de Medicina de l’Esport, jaque hi té lloc l’únic programad’aquest tipus a tot l’Estat.

Les persones amb trasplantaments hande medicar-se amb fàrmacs immunode-pressors i corticoides, la qual cosa els pro-voca efectes secundaris indesitjables,com ara intolerància a la glucosa, obesitat,hiperlipidèmia, hipertensió arterial, hiper-catabolisme proteic, trastorns de la regu-lació del potassi i interferències en elmetabolisme de la vitamina D. Tot això espot contrarestar des del vessant dietètic,farmacològic o amb la pràctica de l’esport,que, a més, segons la responsable mèdicadel programa TECC, Mariona Violant, tébeneficis psicosocials per als trasplantats.

TOTA MENA D’ESPORTSEl programa d’exercici físic es pot iniciar

sis mesos després de l’operació de tras-

plantament. Amb els resultats d’una provade valoració funcional, que comprèn un testd’esforç per analitzar la capacitat aeròbica ianaeròbica del trasplantat, i tenint en comp-te les indicacions mèdiques, es dissenya unprograma personalitzat d’exercici físic.

Les persones que han sofert trasplan-taments poden fer tota mena d’esports,excepte els de contacte. L’atletisme és lapràctica amb més acceptació, però tambéhi ha la natació, el ciclisme, el tir amb arc,el ping-pong, el tennis o el bàdminton.

Segons Pau Soler, secretari del TECC,encara cal fer molta tasca de difusiósobre la conveniència de l’esport per alstrasplantats, uns 6.500 a Catalunya, amés de les 3.800 persones que fan trac-taments de diàlisi.

16

l a u n i v e r s i t a t , a v u i

Trasplantats:qualitat de vida

a través de l’esport

Les instal·lacions de la UB acullen

un innovador programa organitzat

pel Trasplantament Esport Club de

Catalunya

COMPETICIÓ

Els trasplantats que es dediquen a lacompetició participen en els JocsMundials organitzats cada dos anysper la World Transplant Games Fede-ration, la primera edició dels quals vatenir lloc el 1979.En la darrera convocatòria, els espor-tistes espanyols van guanyar 39 meda-lles, amb marques com els 11” en 100metres llisos assolits per Xabier Les (ala foto), que s’entrena a Navarra, peròsegueix els controls medicoesportiusdel programa del TECC. El 1998 esvan celebrar també els I Jocs Catalansdel Trasplantament, amb una segonaedició prevista per al maig del 2000.

L’atletisme és la

pràctica amb més

acceptació

18

l a r e c e r c a

La catedràtica d’Història Contemporà-nia de la UB Mary Nash ha assolit un

important ressò amb el llibre Rojas. Lasmujeres republicanas en la Guerra Civil(editat per Taurus), una obra que culminauna tasca de recerca i reflexió metodolò-gica. "No he volgut descriure uns fets quetots sabem que van passar, sinó repensarla manera d’entendre i actuar de lesdones durant una etapa especialmentdestacada per a aquest país.”, –afirmaMary Nash,–. “He volgut superar la visióheroica i fer una anàlisi crítica d’aquestcol·lectiu i de la societat en general enaquest moment històric, i contrastar el dis-curs polític amb l’experiència viscuda".

L’obra ja ha arribat a la tercera edició iMary Nash no pot reprimir un gest desatisfacció davant l’acollida que ha tingutel seu llibre. Aquesta satisfacció es faencara més patent davant les reaccions

dels lectors, com és elcas de la Trini, unad’aquelles dones del 36que, condicionada per lescataractes que afectenels seus ulls, llegeix cadadia una de les 400 pàgi-nes de Rojas.

Però el llibre, definitl’octubre passat com adocumentat i emotiu perla revista Qué leer, no esqueda en la recuperació il’anàlisi d’un temps i unsfets, sinó que obre nousplantejaments. "A pesarde las duras condiciones,muchas mujeres vivieronla Guerra Civil como unaexperiencia apasionanteque les permitiría desa-rrollar su potencial hastael punto que la sociedadespañola nunca leshabía consentido conanterioridad", diu MaryNash en l’epíleg del seullibre. "És cert”, –es rea-firma–, “sovint els espaisde llibertat de la dona

són espais de barbàrie. En moments comaquests la capacitat de resposta col·lec-tiva i solidària és molt més forta".

La lluita contra el feixisme, el suportassistencial, l’associacionisme, la partici-pació en el front, el paper de la dona en lasupervivència i la resistència civil, servei-xen de fil conductor a una anàlisi exhaus-tiva de la dona i els seus rols. Milicianes,treballadores, mares sustentadores ocombatents, sanitàries i prostitutes sónels diversos retrats que Nash planteja perdonar-nos a conèixer les vivències quoti-dianes de milers de dones anònimes entemps de guerra.

Republicanesi resistentsMary Nash analitza en el seu últim

llibre ‘Rojas’ l’experiència i el

paper de les dones republicanes

durant la Guerra Civil

La presència de la dona en l’ensenyament superior en els anys trenta era escassai encara constituïen casos més excepcionals les titulades universitàries que apli-quessin després els seus coneixements en l’àmbit laboral. En el llibre de Mary Nashs’assenyala que les poques dones que sí que van fer-ho esdevenien sovint símbolspolítics, com ara les advocades Clara Campoamor i Victoria Kent, que van arribar adiputades i van fer un paper importantíssim en el debat sobre el sufragi femení.Aquesta presència femenina minoritària a la universitat era lògica en un momenthistòric en què l’analfabetisme femení arribava al 35 % i contrasta amb la situacióactual, en què les dones són més del 60 % dels matriculats a la UB. Durant la GuerraCivil, els moviments femenins van lluitar contra les mancances educatives d’ales-hores amb programes adaptats a les necessitats específiques de les dones, ambels quals perseguien la seva llibertat i l’emancipació.

Llicenciades i símbols polítics

Cartell d’Arteche. Centre d’Estudis Històrics Internacionals-Centre d’Estudis Històrics Contemporanis, UB

19

l a r e c e r c a

Una grua de grans dimensionsva ser l’encarregada d’instal·lar

el passat 15 de novembre l’imantd’un espectròmetre de ressonànciamagnètica nuclear (RMN) de 800Mhz, de prop de quatre metresd’alçada i més de tres tones de pes.Es va instal·lar al soterrani de l’edifi-ci de laboratoris del Parc Científicde Barcelona, un espai dissenyatespecialment per acollir-lo.

Aquesta nova gran infraestruc-tura científica ha estat adquiridapels serveis cientificotècnics de laUB a la casa alemanya Bruker pervalor de 400 milions de pessetes,finançats pels Fons per a Infraes-tructures de Recerca del governcentral i la Generalitat de Cata-lunya.

La ressonància magnètica nucle-ar permet determinar amb gransensibilitat i resolució l’estructuratridimensional i les propietats dinà-miques de molècules complexes,especialment macromolèculesd’interès biològic. En sectors com elfarmacèutic, per exemple, té nombrosesaplicacions com ara la caracterització de

vacunes sintètiques o els estudis de reco-neixement fàrmac-receptor.

DONACIÓ DE HEWLETTPACKARDEl 7 d’octubre passat, el directorgenera l de Hewlet t Packard(HP) Española, S.A, Juan Soto,va fer efectiva la donació d’unanalitzador d’espectres, per valord’uns 12 milions de pessetes,conjuntament al Laboratori deMagnetisme UBX del ParcCientífic de Barcelona i al Grupd’Enginyeria Electromagnètica iFotònica (EEF) del Departamentde Teoria del Senyal i Comuni-cacions de la UPC.

Un conjunt de químics i físics dellaboratori UBX –coordinats pelprofessor del Departament de Físi-ca Fonamental de la UB JavierTejada–, amb enginyers del grupEEF de la UPC –coordinats pelprofessor Àngel Cardama, delDepartament de Teoria del Senyal iComunicacions– i un grup detecnòlegs de l’empresa HP hanconstituït un equip pluridisciplinariamb l’objectiu comú de construir el

primer làser en el rang de microones, queanomenaran TASER.

El transistor més petit del món —un ginyque està cridat a iniciar la transició de

l’era de la microelectrònica cap a la nanoe-lectrònica— va ser presentat per primer copa Europa en el decurs de la conferènciainaugural del Congrés de Dielèctrics per ala Microelectrònica. La trobada, que va cele-brar-se a l’Hotel Melià Barcelona del 3 al 5de novembre, tenia els professors JoanRamon Morante i Blas Garrido, del Depar-tament d’Electrònica de la UB, al capdavantdel comitè organitzador.

El nou transistor, aquest giny de dimen-sions nanomètriques —és a dir, de l’ordred’una milmilionèsima part d’un metre— vaser descrit per Gregory Timp, responsable

del projecte als Laboratoris Bell-Labs ofLucent Technologies de New Jersey(Estats Units), una institució que va entraren la història de la ciència i la tecnologiacom a bressol del transistor, l’any 1948, iamb més de vuit investigadors distingitsamb el Premi Nobel. La fita científica quees va presentar a Barcelona obrirà laporta a una nova generació de micropro-cessadors i circuits integrats capaços decontenir milers de milions de componentsen un sol xip.

A més de la primícia dels nanotransis-tors, el fòrum científic va servir per pre-sentar els últims avenços en materials idispositius microelectrònics, que definiran

les característiques dels sistemes electrò-nics del futur immediat.

Cal destacar que el professor JoanRamon Morante, un dels organitzadors delcongrés, va rebre el dia 3 de novembre laMedalla Narcís Monturiol al mèrit científici tecnològic, atorgada per la Generalitatde Catalunya, en reconeixement a lesseves aportacions al progrés de la micro-electrònica al país. La jornada d’inaugura-ció va comptar amb la participació delvicepresident d’Investigació Científica iTècnica del CSIC, Emilio Lora-Tamayo, elprofessor Morante i Javier Castaño enrepresentació de Lucent Technologies,entre altres personalitats.

El primer espectròmetre d’RMN de molt alt camp a Espanya, al Parc Científic

El transistor més petit del món,presentat en un congrés de la UB

L’RMN ha estat instal·lat al soterrani dels laboratoris del ParcCientífic de Barcelona

20

l a r e c e r c a

Fomentar l’esperit de debat en algundels capítols més discutits en paleonto-

logia humana des d’una perspectiva pluri-discinària era un dels objectius de "L’albade la humanitat", un col·loqui celebrat a laFacultat de Biologia de la UB i al Museu dela Ciència de la Fundació La Caixa del 25d’octubre al 5 de novembre.

El dia 25, les sessions van reunir elsinvestigadors Elwyn L. Simons –especialis-

ta en primats fòssils i mestre de generacionsde primatòlegs–, Salvador Moyà i MeikeKöhler –autors de destacades troballes iestudis científics, de l’Institut de Paleontolo-gia Miquel Crusafont– i Adrià Casinos, delDepartament de Biologia Animal, que vacentrar la ponència en el bipedisme. El diasegüent hi van intervenir Peter Andrews

–prestigiós especia-lista en paleoantolo-gia– i Jordi SabaterPi, professor emèritde la UB i destacatespecialista en eto-logia de primats.

El 4 de novembrevan tenir lloc les expo-sicions de Milford H.Wolpoff –que va dis-sertar sobre el registrefòssil dels homínids–,Ronald J. Clarke–autor de la troballa

d’un esquelet complet d’Australopithecus aSud-àfrica-, Frederick E. Grine –una autoritat

en recerca sobre anatomia dental i estudi demicroestriacions dentàries– i Bernard Ant-hony Wood, especialista en la reconstruccióde la història evolutiva de l’espècie humana.L’endemà, el cicle es va cloure amb les inter-vencions de Phillip V. Tobias –una figura jaemblemàtica en l’àmbit de la paleontologiahumana–, Jordi Agustí –destacat especialis-ta en l’estudi de reconstruccions paleoecolò-giques a través d’estudis faunístics– i Emilia-no Aguirre, el primer director de les excava-cions d’Atapuerca (Burgos). El comitèorganitzador dels col·loquis va ser format perDaniel Turbón i Alejandro Pérez-Pérez, delDepartament de Biologia Animal, i SalvadorMoyà, de l’Institut Miquel Crusafont.

El col·loqui ha estat el primer dels que esfaran anualment com a preparació del VCongrés Internacional de l’Associació per al’Estudi de Paleontologia Humana (IASHP),que es reunirà el 2003 a Barcelona sota lacoordinació general del professor DanielTurbón i organitzat per la UB, el Museu dela Ciència de la Fundació La Caixa i laGeneralitat de Catalunya.

Barcelona, capital mundialde la paleontologia

Un treball sobre el tema guanya

el premi Claustre de Doctors

El treball Anàlisi de la diversitat delgenoma humà: sistema HLA i DNA

mitocondrial, de David Comas, ha estat elguanyador del III Premi Claustre de Doc-tors de la UB. La tesi, dirigida pel profes-sor Jaume Bertranpetit, va ser defensadael juliol de 1997 al Departament de Biolo-gia Animal de la Facultat de Biologia.

Segons el doctor Comas, l’objectiu delseu treball és esbrinar les diferènciesgenètiques entre els humans i inferir aixíla seva procedència. "Som una espèciemolt jove, de només 100.000 anys, peraixò som molt semblants els uns amb elsaltres. He buscat marcadors genètics queem permetessin mesurar les diferències".

Per a la investigació, es van escollir dosmarcadors molt variables: el sistema HLA(Human Leucocite Antigens) i el DNAmitocondrial, i se’n van observar lesdiferències en grups poblacionals forçadistants geogràficament.En concret, va treballaramb cinc grups: dos dela península Ibèrica(catalans i bascos), del’Europa central, nordd’Àfrica, Àsia menor iÀsia central. Això hapermès confirmar, perexemple, que els correntsmigratoris principals quevan poblar la Penínsulavan venir d’Europa i nopas del nord d’Àfrica, comcerts autors sostenien.

Aquest premi del Claustre de Doctorsté entre els seus objectius potenciar eltreball dels joves doctorats de la UB icol·laborar en la difusió del prestigi socialdel títol de doctor.

Reconstruir la històriagenètica de les poblacions

El professor Daniel Turbón

David Comas

l a r e c e r c a

L’últim eclipsi total del mil·lenni va ser,l’agost passat, una de les notícies amb

més impacte mediàtic de l’últim estiu i pro-bablement un dels fenòmens naturals mésobservats en la història de la humanitat.

Amb l’objectiu d’observar el fenomen,un grup d’investigadors i estudiants de laUB, encapçalat per Eduard Masana, delDepartament d’Astronomia i Meteorologia,i integrat per Contxi Hito, Mercè Urquizú,Lorenzo Calvo, Estela Martín, ArantxaAlonso i Rafael Agustín, es van traslladara Turquia, on les previsions meteorològi-ques eren més optimistes que a Europa.El dia de l’eclipsi, però, el cel d’Amasya –lapoblació turca triada inicialment– estavaennuvolat, i el grup va haver de dirigir-secap al pas de muntanya de Çamlibel.

Tal com explica Eduard Masana, que fala tesi doctoral sobre cinemàtica d’estre-

lles subnanes, sota la direcció de CarmeJordi i Jordi Torra, l’experiència va ser totun èxit: "Vam veure i fotografiar aspectesde l’eclipsi total ben variats, com és elcas de l’anell de diamants i les perles deBaily, i fins i tot les bandes d’ombra, unfenomen realment difícil d’observar ques’origina just abans de la totalitat per larefracció de la llum a l’atmosfera".

David Fernández, també doctorand alDepartament, va fer el seguiment del’eclipsi des de la localitat d’Elazig (Tur-quia) a 2.000 m, i n’ha elaborat un vídeoque pròximament es podrà veure a travésde la web (http://www.am.ub.es/Eclip-si/Eclipsi.html), juntament amb les dadesi la resta de material gràfic aportat pelsinvestigadors.

Xavier Luri, amb un contracte de perso-nal postdoctoral de recerca al Departa-

ment, va observar l’eclipsi des de la locali-tat alemanya d’Östringen, "on la totalitatva durar 1’30’’ i en unes condicions devisibilitat menys favorables a l’observació".

Observadors de l’últimeclipsi del mil·lenni

Una imatge de l’anell de diamants captadaper Eduard Masana a Çamlibel (Turquia)

22

l a r e c e r c a

Avançar en el coneixement sobre les artsde la caça, les tècniques de fabricació

d’eines i les estratègies de supervivènciadels avantpassats de l’home són alguns delselements que ha aportat l’expedició arque-ològica Fosters’s Australia Expedition 99,duta a terme a la localitat de Gapuwijack(Austràlia) el mes d’agost passat.

L’equip ha pogut recuperar els proces-sos de fabricació de molts elements de lacultura material aborigen, mostra de granvalor i utilitat per a la reconstrucció delpassat dels avantpassats de l’home. Amés, ha dedicat un interès especial alseguiment de les tècniques de caça delsaborígens australians, a la reconstrucciódels patrons alimentaris i a l’estudi de laseva estructura social.

La campanya arqueològica era integra-da per Jordi Serrallonga, Victòria Medinai Marcos Carrasco, del grup de recercaHomínid-Grup d’Orígens Humans, de la

UB; el professor Colin Groves, de l’Aus-tralian National University; Olivier Sepulch-re, representant de la companyia cerve-sera australiana Foster’s, que patrocinà

l’expedició –promuguda per l’empresariJavier de las Muelas– , i Eva Van denBerg i Pau Fabregat, de la revista Natio-nal Geographic.

Expedició arqueològicaal territori aborigen australià

Tot indica que l’època del naixementde l’individu és un dels factors deci-

sius a l’hora de definir el seu patró rítmicd’activitat diària. Així es desprèn d’unestudi sobre cronobiologia i ritmicitatcircadiana que acaba de publicar la pro-fessora del Departament de Psiquiatriai Psicobiologia Clínica Ana Adan a la revis-ta Neuroscience Letters amb la col·labora-ció del professor Vincenzo Natale, de laUniversitat de Bolonya.

Segons l’estudi, la durada del fotoperío-de o grau d’exposició lumínica durant elsprimers mesos de desenvolupament delnadó seria un element cabdal en el pro-cés d’implantació de ritmes endògens cir-cadians –controlats per un rellotge biolò-gic intern al sistema nerviós central– i defi-niria el perfil preferencial rítmic o tipologiacircadiana de l’individu adult. Així doncs, unapersona nascuda a la tardor o l’hivern –ambun fotoperíode decreixent o més curt–manifestaria una tipologia més aviat matu-tina, mentre que la tipologia vespertinaseria més habitual en individus nascuts ala primavera o l’estiu, estacions amb unfotoperíode creixent o més llarg.

L’estudi ha estat fet sobre la based’una mostra de 1.584 persones de totsdos sexes, dels quals prop de 685 sónestudiants de la UB, i la resta universita-ris italians. A més de destacar la influèn-

cia del cicle claror-foscor en la ritmicitatcircadiana, els autors no obvien la possi-ble influència d’altres factors de caràctermediambiental i l’entorn familiar i social.

Cal destacar igualment que s’ha detec-tat l’existència de diferències de gènereen els resultats: les dones semblen indi-car una menor sensibilitat a la influènciadel fotoperíode que els homes analitzats, itambé una tendència a desenvolupar unatipologia més matutina.

Les recerques de la professora AnaAdan –amb publicacions destacades sobrediferències cronobiològiques en el consumd’alcohol, els psicoestimulants i la relacióamb els efectes de l’addicció al tabac–s’integren en la línia d’investigacions enpsicofarmacologia i drogodependènciesque dirigeix el catedràtic Miquel Sànchez-Turet al Departament de Psiquiatria i Psico-biologia Clínica de la UB.

Segons un estudi de la professora

Ana Adan, el dinamisme al matí o

a la tarda va lligat a l’estació de

naixement de les persones

Costums matutins o vespertins:una qüestió de ciència

Imatge de dos aborígens australians

23

l a r e c e r c a

El Plan Nacional de Investigación Cientí-fica, Desarrollo e Innovación Tecnológi-

ca per al període 2000-2003 ha estat apro-vat com a instrument bàsic de política cien-tífica i tecnològica. El Pla estableix lesbases d’actuació destinades prioritàriamenta potenciar la inversió en activitats d’R+D ia millorar la posició del país en l’escenari dela ciència i la tecnologia internacionals. Decara al món empresarial, cal remarcarl’objectiu del Pla, d’elevar la competitivitat deles empreses i el seu caràcter innovador.

El Pla contempla importants incentius pera les empreses: per exemple, eleva ladeducció general de la quota al 30 % i ladeducció per l’excés sobre la mitjana dedespeses efectuades els dos exercicisanteriors passa del 40 % al 50 %; hi ha unadeducció del 10 % per despeses del perso-nal investigador i per projectes contractatsamb universitats, OPI (Organisme Públicd’Investigació) i centres tecnològics; ampliael límit conjunt de les deduccions al 45 %de la quota de l’exercici quan la deduccióper R+D excedeix el 10 % d’aquesta quota;i amplia el concepte R+D en permetre ladeducció per software avançat, desenvolu-pament de prototips i demostradors.

Entre els incen-tius a la innovaciótecnològica hi hauna deducció del15 % per projectesd’innovació tecnolò-gica en col·laboracióamb universitats, OPI i centres tecnològics;deducció del 10 % per despeses de dis-seny industrial i enginyeria de processos deproducció; deducció del 10 % per adquisi-ció de tecnologia avançada (patents, llicèn-cies, know-how i dissenys) que permeti al’empresa assolir un especial avantatgecompetitiu; i del 10 % per despeses decertificació de normes de qualitat.

El govern central espera dedicar el 2 %del PIB a la despesa en R+D i innovaciótecnològica l’any 2003, i augmentar laparticipació del sector privat en la despe-sa en un percentatge superior al 76 %.

El nou programa posa un èmfasi espe-cial en el valor de la recerca bàsica coma element cabdal en el progrés delconeixement i del creixement socio-econòmic, i neix amb la voluntat d’incor-porar plenament el món de l’empresa a lacultura de la innovació tecnològica i de la

compet i t i v i ta t .Com a reptefonamental, esdestaca la volun-tat d’incrementarles dimensionsdel sistema de

ciència-tecnologia-empresa al país, totconsiderant que el 1997 l’Estat va dedi-car a activitats d’R+D un 0,86 % del PIB–un percentatge significativament inferioral dels països europeus més desenvolu-pats– alhora que es mantenia una propor-ció de 3,3 investigadors per cada 1.000persones de població activa.

Altres objectius prioritaris són millorarla transferència de resultats d’R+D i laprojecció internacional de la recerca,incrementar els recursos humans qualifi-cats, promoure la cultura i el coneixementcientificotècnic en el si de la societat i fer

un seguiment acurat de les iniciativesengegades.

CONTRACTACIÓ DELS DOCTORSEl Pla també contempla l’àmbit de les

humanitats i ciències socials, on vol crearun nou escenari per afavorir la presènciadels equips investigadors de qualitat dinsel nou marc de referència cientificotec-nològic espanyol i potenciar la seva plenaintegració en activitats de caràcter inter-disciplinari amb altres equips.

Les directrius del nou Pla van ser expo-sades pel subdirector general de planifi-cació i seguiment de l’Oficina de Ciencia yTecnología (OCYT), Gonzalo León, en unacte celebrat el setembre últim a l’Audito-ri del Parc Científic de Barcelona. D’altrabanda, el passat mes de novembre vacelebrar-se a Toledo les V Jornades deVicerectors de Recerca de les universitatspúbliques espanyoles en les quals va trac-tar-se el tema dels incentius fiscals per ala promoció de la R+D i la innovació.Altres aspectes van ser l’estat actual delmapa regional de becaris, els centres tec-nològics i la promoció de les Humanitats iles Ciències Socials.

La competitivitat empresarial,objectiu del nou Pla Estatal

de Recerca i Innovació

El Pla preveu

importants incentius

per a les empreses

El nou programa posa un èmfasi especial en el valor de la recerca bàsica

24

l a r e c e r c a

Jordi Alberch: Estudi de l’efecte terapèutic de les neu-rotrofines en les neuropaties diabètiques.

16.581.950 ptes.

Begoña Campos: Estudi pilot de diabetis i obesitat deCatalunya.

(*)3.500.000 ptes.

Susana Balcells i Daniel Grinberg: Homocisteï-na i malaltia: estudis genètics, bioquímics i clínics de l’homo-cistinúria i del risc cardiovascular.

(*) 6.404.800 ptes.

Ramon Bartrons: Teràpia gènica en models animalsdiabètics.

16.461.500 ptes.Joan M. V. Blasi: Estudi de la maquinària molecularsecretora d’insulina i de la translocació del transportador deglucosa GLUT4. Canvis funcionals i d’expressió relacionatsamb la diabetis.

12.045.000 ptes.

Joan Bosch: Antidiabètics orals. Nous procediments desíntesi d’azasucres inhibidors de glucosidases.

10.342.640 ptes.

Enric Esmatjes: Valoració de l’estrès oxidatiu i lafibrogènesi en la patogènia de la nedropatia diabètica.Influència del control glicèmic i del consum de tabac.

11.364.460 ptes.

Jordi Garcia i Gemma Marfany: Cerca de gensrelacionats amb la IPF-1: implicacions en la regulació del gende la insulina i en la diabetis de tipus 2.

18.091.590 ptes.

Fausto García Hegardt: L’alteració del lloc d’unió delmalonil-Coa a la carnitina palmitoil transferasa com a agentcausal de la diabetis mellitus no dependent d’insulina (NIDDM).

12.767.700 ptes.

Ramon Gomis: Neogènesi dels illots pancreàtics: identi-ficació de l’expressió diferencial dels gens induïts per tungstat.

18.250.000 ptes.

Joan J. Guinovart: La glucosa-6-fosfat com a metabòlitclau en els mecanismes de regulació de la glicèmia.

12.205.600 ptes.

Pedro F. Marrero: La carnitina palmitoiltransferasa I(CPT I) com a diana farmacològica de la diabetis tipus 2.

11.611. 380 ptes.

Cristóbal Mezquita: Expressió de VEGF i Angiopoeti-na-2 en un model de retinopatia diabètica.

19.272.000 ptes.

Rafael Oliva: Diabetis mellitus, sobrecàrrega cel·lular deferro i prevalença de mutacions del gen HFE en la poblacióespanyola.

13.008.600 ptes.Manuel Reina: Lipoproteïna lipasa i receptor de les lipoproteï-nes de baixa densitat i la seva relació amb la diabetis.

12.888.150 ptes.

Francesc Villarroya: La proteïna desacobladora mitocon-drial UCP3, nova diana terapèutica de l’obesitat i diabetis tipus 2.

16.943.300 ptes.

Antonio Zorzano: Identificació i anàlisi funcional degens implicats en la fisiopatologia de la diabetis mellitus detipus 2.

21.865.690 ptes.

(*) Part corresponent dins un programa més ampli amb altres institucions.

Coordinadors dels equips de recerca de la UB que rebran finançament

La Fundació La Marató de TV3 ha atorgat la quantitat de551.316.084 pessetes a un total de 37 projectes de recerca a totCatalunya, en el marc de la convocatòria solidària del 1998.Quant a la UB, aquesta edició de La Marató dedicarà quasi lameitat del total recaptat a un conjunt de 17 projectes de recer-ca, coordinats per diferents investigadors i avaluats per l’AgènciaNacional d’Avaluació i Prospectiva (ANEP).

Imatge de la Marató de 1998 dedicada a la diabetis i altres malaltiesmetabòliques

‘La Marató’ de TV3impulsa la recerca de la UB

l a r e c e r c a

Un equip de la UB coordinat pel profes-sor Francesc Gràcia, del Departament

de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia,en coordinació amb el Museu d’Arqueologiade Catalunya-Ullastret, dirigit per AuroraMartín, va descobrir un sistema de clave-gueram en l’última campanya d’excavacionsa la ciutat ibera del Puig de Sant Andreu(Ullastret, Baix Empordà, Girona). La clave-guera ara descoberta data del segle IV aC ia Catalunya no n’hi havia precedents cro-nològics tan antics (fins ara, els més anticseren datats de la darreria del segle III aC).

L’actuació portada a terme s’ha realitzaten un sector de la part central del poblatibèric que ja havia estat excavada els anysseixanta pels professors Joan Maluquer deMotes i Miquel Oliva i on la UB va reprendre

les intervencions l’any 1997. S’hi ha tro-bat un tram de carrer enllosat d’uns 12m de longitud i 2,5 m d’amplada, amb unestret canal d’entre 40 i 50 cm d’ampla-da i 50 cm de fondària que feia funcionsde desguàs de les aigües pluvials. Alcarrer estudiat hi donaven com a mínimtres habitatges adossats, que també hanestat estudiats. Amb planta rectangularallargada i formades per un vestíbul i unasala principal, significativament, aques-tes cases tenien el nivell de terra persobre el nivell de circulació del carrer, afi i efecte d’impedir l’entrada de lesaigües a l’interior dels habitatges. Lesintervencions actuals demostren l’existènciaa Ullastret d’un urbanisme molt més com-plex del que s’havia suposat fins ara.

La clavegueramés antiga de Catalunya

Tram de la claveguera trobada a la poblaciód’Ullastret

Te l . 9 3 2 3 1 0 6 6 6E - m a i l : g e r o n a g r u p @ g e r o n a g r u p . c o m

organitzat i produït per Gerona Grup

organitzat i produït per Gerona Grup

organitzat i produït per Gerona GrupL’Home del Mil·lenni,

L’Home del Mil·lenni,

L’Home del Mil·lenni,

Gerona Grup organitza Convencions,Juntes d’Accionistes, Inauguracionsi Actes Promocionals.

L’Hom

e de

l Mil·

lenn

i ha

esta

t pa

troc

inat

per

AIR

TEL

Rosa Vergés (Barcelona, 1955) és llicen-ciada en Història de l’Art per la UB (1971-1976) i per la Universitat de la Sorbona.En la seva filmografia figuren pel·lículescom Boom Boom (1989), Premi Goya a lamillor òpera prima, Souvenir (1993), i TicTac (1997). A més del seu vessant com acineasta, entre 1994 i 1998 va ser vicepre-sidenta segona de l’Acadèmia de les Artsi de les Ciències Cinematogràfiquesd’Espanya.També ha exercit la docència i des de 1994és professora de direcció cinematogràfica al’ESCAC (Escola Superior de Cinema iAudiovisuals de Catalunya) i va ser la padri-na de la primera promoció. Entre els seusprojectes actuals hi ha el llargmetratgeCactus, i el 29 de gener vinent dirigirà lacerimònia de lliurament dels premis Goya,que tindrà lloc a l’Auditori de Barcelona.

Amb quines motivacions va estu-

diar Història de l’Art?

Jo dubtava entre Periodisme, Filosofia iLletres... Vaig optar per Filosofia i Lletressense saber a què em dedicaria. El primerany em vaig interessar molt per la filosofiapura i, després, més per l’art, sobretot per-què era una manera de raonar tota lahistòria a través d’obres creatives i d’estarmolt atenta a l’expressió contemporània.No pensava que el cinema fos una cosa ala qual et poguessis dedicar només pel fetde desitjar-ho; semblava que haguessisd’estar en el lloc oportú i envoltada d’unambient que ho facilités. A tercer decarrera vaig anar a París, on vaig convali-dar els estudis, i allà, parlant amb la mevaamiga l’actriu Carme Callol, li vaig dir quea mi el que m’agradaria de veritat seriadedicar-me al cinema. Ella em va dir: “Perquè no ho proves?” Va ser una d’aquellespreguntes que no pots contestar, peròque en realitat t’obren moltes portes.

26

l ’ e n t r e v i s t a

Rosa Vergés

“No pensava que el cinema fos una cosa a laqual et poguessis dedicar només pel fet dedesitjar-ho”, diu la directora

Text: Núria QuintanaFotos: BPMO Edigrup

“Fer classesés com escriureun guióde la teva professió”

Quins records guarda del seu pas

per la nostra universitat?

Recordo moltes tardes al Pati de Lletresde l’edifici de la plaça Universitat canviantel món, i estones al bar. Recordo les clas-ses d’Alexandre Cirici, de Ricard Salvat, deMiquel Porter Moix, que em va donar opció,quan jo estudiava, a col·laborar en l’orga-nització d’allò que amb els anys va ser lafutura àrea de cinema de la Generalitat ique aleshores era un arxiu inacabable defotografies sense catalogar. Em va con-tractar i vaig estar-hi tot un hivern; per miera molt important, perquè ja sentia queem dedicava al cinema només pel fet demirar fotografies en unes caixes i posar-hiunes etiquetes i uns noms.

Com valora els estudis universita-

ris dins un camp com el de la

cinematografia?

Jo vaig intentar estudiar en una escolade cinema a l’estranger, perquè aquí non’hi havia. Finalment no vaig tenir aquestaopció i vaig haver d’estar molts anys apre-nent estrictament el que és l’ofici. Consi-dero important que ara hi hagi l’oportuni-tat d’estudiar cinema aquí i el que fan enaquest sentit totes les universitats. Vulldestacar especialment l’esforç de l’ESCACi el fet que la UB s’hagi adonat que aixòera important. Si estic vinculada al’ESCAC i altres llocs de docència és per-què aquesta possibilitat que jo no vaigtenir d’estudiar la considero imprescindi-ble. És com si poguessis tenir una estruc-tura interior, un llenguatge interior, perpoder-hi posar després tot allò que vasaprenent del teu ofici, que són coses tancanviants… A més, el fet d’impartir clas-ses m’obliga a preparar-me-les i, per tant,a aprendre coses. Estic aprenent moltdels alumnes; és com escriure un guió dela teva professió.

Com a professora universitària,

quin futur augura a les noves pro-

mocions que surten formades en

cinema i audiovisual?

Lamentablement els últims vint anys elcinema ha estat la ventafocs de la culturacatalana. Probablement perquè les salesestaven en mans de les multinacionalsamericanes i es va donar per perduda labatalla. La indústria s’ha debilitat tant, queha anat desapareixent i en queden comunes illetes que funcionen independent-ment de la indústria i que són més aviat

una mena de fets culturals. Aquesta situa-ció és molt anòmala i no respon gens a lesexpectatives del ciutadà com a espectadorni a les d’aquells als quals agrada el mitjà iconsideren important dedicar-s’hi. És clarque l’audiovisual és el sector més impor-tant en el món de la comunicació: té futuri n’ha de tenir a tot arreu. I és millor que hihagi gent no tan sols preparada, sinó entu-siasta per la feina que han de fer.

Per mi, una prova que les coses podenanar bé és que al darrer festival de cinemade Sitges el premi a la millor fotografia haestat per a un exalumne de l’ESCAC. Aixòvol dir que hi ha expectatives; no és pasque el mercat els estigui esperant amb els

27

l ’ e n t r e v i s t a

Rosa Vergés creuque els últims vintanys el cinema ha estat laventafocs de lacultura catalana

braços oberts, però sí que hi ha un exèrcitde gent que està disposada a guanyar-seun lloc.

Com ha d’avançar el cinema

català: amb ajudes, connectant

amb el públic, amb imaginació...?

Tot va una mica junt. Als Estats Units,l’audiovisual és la segona indústria des-prés de la d’armament. En molts altresllocs del món el cinema és una expressiócultural que suma el talent d’activitats ques’han desenvolupat en altres segles; potaglutinar l’arquitectura, el teatre, la músi-ca, la literatura... En el nostre continent seli ha donat un vessant més vinculat a lacultura que a la indústria. Això significaque, en un món on ara només compta elmercat, si no hi ha una política culturalque a cada país doni suport a la seva prò-pia expressió i la seva identitat a travésdel cinema i l’audiovisual, aquest país noes dóna a conèixer. Cada vegada que heanat a l’estranger amb una pel·lícula mevas’han interessat pel meu país i per moltesaltres coses; no era només una cineasta,sinó una ambaixadora. Costa molt que elspolítics ho entenguin...

A mi m’ha tocat fer cinema en unsanys en els quals m’ha fet molta penaque el cinema sempre fos notícia a lespàgines econòmiques i que quasi cadapel·lícula que es feia es veiés com unsdiners que s’arrencaven al contribuentperquè es divertissin uns saltimbanquisque fan pel·lícules, quan en realitat ensafecta a tots com a espectadors el fet

que puguem veure coses que puguinobrir-nos els ulls respecte a la nostrasensibilitat; i com més properes siguinaquestes coses, millor.

Com va evolucionant la situació

en aquest context?

Els darrers anys, a nivell d’Estat, lescoses han canviat: el fet que s’hagi creatl’Acadèmia de Cinema, que cada any esdonin els premis Goya entre els professio-nals i que tinguin un paper important a lasocietat; el fet que les pel·lícules premia-des hagin obtingut el suport del públic ique hi hagi un públic identificat amb elsnostres cineastes joves, els quals hagindesbancat les multinacionals i les pel·lícu-les americanes... tot això és una bona notí-cia. Hi torna a haver una connexió entre elque fa cinema i el que el veu.

A Catalunya la situació continua essenttrista, perquè si a Espanya la gent joves’està acostumant a tenir els seus cineas-tes que parlin per a ells, aquí dediquemtots els diners que tenim a gastar-los perdoblar pel·lícules americanes. Jo no tinccap interès a sentir les barbaritats quediuen el Schwarzeneger o el Bruce Willisen català. Ja sé que haig d’escriure i parlarbé el català, però a més haig de formar-mecom a persona i sé que estic voltada decineastes que amb aquests mateixosdiners podrien fer moltes pel·lícules que nos’han fet. Tot això no és una qüestió deprotegir una cosa perquè no desaparegui,sinó que la qüestió és que quan un admi-nistra un país també ha d’administrar elsdrets culturals que tenen tots els ciuta-dans. Hauríem de tenir accés als nostrescineastes, escriptors...

Des del punt de vista personal, què

la va empènyer a fer un documen-

tal sobre Rafael Alberti i què va

descobrir sobre aquesta figura

recentment desapareguda?

Vaig arribar al projecte per un altred’anterior. A mi m’agrada molt el docu-mental i vaig tenir l’oportunitat de fer-neun sobre el Pavelló de la República, el rea-litzat per Sert l’any 36 a París. El fet deregirar l’època de la Guerra Civil, que permi era un pou d’oblit i de silenci, va sertambé obrir una caixa plena de trons. Ientre tot el soroll, amb el Jordi Barrachinavam descobrir que quedaven molt pocstestimonis de la confluència entre unaactivitat artística i una lluita política, testi-

28

l ’ e n t r e v i s t a

Rosa Vergés explica els seus

records i projectes amb un ritme

pausat, meditant el que diu i

acompanyant les paraules amb

una gesticulació de moviments

suaus, com si es reflectís d’alguna

manera la voluntat que expressa

d’escapar dels productes audiovi-

suals de consum ràpid, tan propis

de la societat actual, sovint de

ritme vertiginós.

La seva mirada es posa tran-

quil·lament sobre l’interlocutor per

explicar-li com el seu proper film

divergeix molt de tot el que ha fet

fins ara: és una història sobre els

que van patir les conseqüències de

la Guerra Civil. Creu que cal que

entre tots recuperem la memòria

històrica de la nostra societat.

Memòria històricaversus consum ràpid

“Quan un administra un país també had’administrar els drets culturals que tenen totsels ciutadans”, diu la cineasta

monis que avui fan molta falta, l’exemplede tota aquesta gent que van batallar tantper canviar el món amb aquesta confluèn-cia. L’Alberti era l’únic testimoni viu que hohavia conegut tot. Per això ens vam posara treballar sobre el documental de l’Alber-ti, i a través de la seva poesia vam acon-seguir ajuntar gent de molt talent, des delSerrat, el Gila, la Núria Espert, la MarisaParedes, el Paco Rabal, la Rosa Regàs...Van recitar per a nosaltres poemes del’Alberti. Crec que és absolutament neces-sari per entendre com començaremaquest nou mil·lenni saber valorar quinescoses van néixer al segle passat i com esvan expressar. De fet, arran d’haver realit-zat el documental de l’Alberti, amb el Jordihem acabat escrivint un guió de ficció.

El seu nou projecte de llargme-

tratge, Cactus, és una història

ambientada en la postguerra...

Es diu Cactus perquè crec que la gentque va sobreviure en aquesta guerra vaaprendre a fer-ho com fan els cactus, quesón plantes que viuen amb molt poquescondicions. Busquen aigua allà on sigui,tenen punxes per defensar-se, atacar, i detant en tant fan una flor. Estic destapantuna memòria d’un punt de vista molt simbò-lic i molt poètic. Penso que faré unapel·lícula molt emocional. Hi ha gent que enllegeix el guió i plora, però crec que és unplorar sa: et toca, més que et desespera.

Quins són els directors o les

pel·lícules que prefereix?

A mi, més que directors, m’han influïtpel·lícules. Quan fas cinema veus que unapel·lícula és un treball en equip, i que undirector ha de tenir el talent d’arrencar eltalent de molta altra gent, a més de lacapacitat de saber comunicar a tot unequip artístic i tècnic quina és la pel·lículaque té al cap. Des d’aquest punt de vista,m’és molt difícil dir directors. Però sí, hi hapel·lícules que les has vistes i t’han obertels ulls a moltes coses. De les que he vistúltimament, m’agradaria anomenar Vidaen sombras, que mostra una vegada mésel desinterès pel nostre cinema i la mancade reivindicació dels nostres cineastes. Eldirector, que es diu Llobet Gràcia, deSabadell, va fer aquesta pel·lícula a finaldels anys quaranta i va ser dels pocsautors que es van atrevir a explicar laGuerra Civil des del punt de vista dels per-dedors. És d’una sensibilitat i una poètica

impressionants. Naturalment no va passarla censura, pel seu contingut, i aquesthome no va poder estrenar la pel·lícula, vaperdre tot el seu patrimoni i va morir moltjove. També em fa gràcia parlar d’unapel·lícula que dura tres minuts i va ser laprimera de ficció a la història de la huma-nitat. Mentre els germans Lumière roda-ven documentals, hi havia una dona fran-cesa, Alice Gui, que va fer un film que esdeia La fée aux choux (La fada de lescols). És una crítica social, una comèdia,molt irònica.

La universitat seria un bon esce-

nari per a una pel·lícula? I de quin

gènere?

Seria un bon escenari per a moltíssimespel·lícules i hi cabrien tots els gèneres,menys el cinema bèl·lic. No faltarienguions, idees, actors... De fet, a la universi-tat es resoldria tot el que és treball enequip i, si per fer una pel·lícula es tracta desumar talents, a la universitat n’hi hauriad’haver prou per fer una gran pel·lícula.

29

l ’ e n t r e v i s t a

“Hi ha gent que

llegeix el guió de

la meva propera

pel·lícula i plora,

però crec que és

un plorar sa”

“La universitatseria un bonescenari per amoltíssimespel·lícules”, creuRosa Vergés

La Facultat de Medicina (edifici Casa-nova) va acollir del 16 de novembre al

16 de desembre una exposició d’home-natge a Pere Virgili, figura històrica de lacirurgia a Barcelona, amb motiu dels 300anys del seu naixement. La mostra il·lus-trava la vida d’aquest cirurgià amb ele-ments com ara imatges, material quirúrgicde l’època, i fins i tot la reproducció aescala real d’una cabina de vaixell desti-nada al treball dels cirurgians navals delsegle XVIII.

Un dels aspectes recollits per l’exposi-ció és la tasca de Pere Virgili com aimpulsor del Col·legi de Cirurgia deCadis i del de Barcelona, del qual va serprimer director. Entre d’altres materialsdidàctics, es mostrava un quadre sobreles malalties dels ulls que el cirurgià vacomprar a París el 1770 per millorar ladocència en el col·legi barceloní. Hi sónrepresentades 35 afeccions oftalmolò-giques mitjançant ulls de vidre. La repro-ducció de la cabina vol testimoniarl’etapa de Pere Virgili com a cirurgià del’Armada i inclou una mostra de l’instru-mental emprat i una taula d’operacions.

Pel que fa a la trajectòria de Pere Vir-gili, va formar-se com a cirurgià a Tarra-gona, a continuació va ingressar al’Armada i va fer diversos viatges a Amè-rica i Europa. Finalment, va aplicar en elscol·legis que va fundar alguns trets de les

organitzacions que havia vist a França.L’exposició va ser organitzada per la

Facultat, el Col·legi Oficial de Metges deBarcelona i el Museu d’Història de laMedicina, amb la col·laboració de diver-ses entitats.

30

a c t u a l i t a tc u l t u r a

Medicina recorda Pere Virgili,figura històrica de la cirurgia

Prop de 150 fotografies sobre l’alleta-ment van il·lustrar l’exposició “Lactància

materna, una educació per a la vida”, obertaal públic del 14 d’octubre al 10 de novembrea la primera planta de l’ala nord de la Facul-tat de Medicina (Campus Casanova).

Organitzada amb el suport d’UNICEF,la Facultat de Medicina de la UB i Inicia-

tiva Hospital Amigo de los Niños (IHAN),la mostra va permetre veure un conjuntde fotografies, sovint captades per lesmateixes mares, cedides per l’HospitalLa Marina Alta, de Dénia (Alacant).

L’exposició va ser inaugurada el 14d’octubre, amb la participació del presi-dent de l’organització UNICEF-Espanya,

Joaquín Ruiz-Jiménez, el vicerectord’Activitats i Promoció Culturals, SalvadorClaramunt, el degà de la Facultat deMedicina, Josep A. Bombí, i l’especialistaen pediatria de l’Hospital de Nens deBarcelona, Luis Ruiz Guzman, coordina-dor de la IHAN i promotor de l’organitza-ció d’aquesta exposició fotogràfica.

Exposició fotogràfica sobrel’alletament matern

Reproducció de la cabina del vaixell

La mostra incloïa

material quirúrgic

de l’època

Ni gordas ni flacas, apetitosas del’escriptora argentina Nora Gladis

Lobo és el títol de la novela que vaguanyar la segona edició del premi deliteratura gastronòmica Sent Soví, que esva decidir el 30 de setembre en el decursd’un sopar literari a les caves Freixenet.L’obra és la narració de les vivències d’unasaga familiar, i introdueix receptes decuina com un dels elements de la històriade cada generació. Nora Gladis viu a Bue-nos Aires i l’obra està ambientada aArgentina, amb una important presènciade la cuina d’aquest país.

Va ser finalista l’obra de Lidia VázquezAbecedario gastronómico.

Pel que fa als premis Juan Mari Arzakals mitjans de comunicació destaca elconcedit al programa radiofònic El Pipiri-pao de Luis Bettónica.

31

a c t u a l i t a tc u l t u r a

El Premi Nobel Camilo José Cela va pre-sentar el passat dijous dia 2 de desem-

bre al Paranimf de la UB en un acte acadè-mic la seva darrera novel·la Madera de Boj(Espasa Calpe, 1999).

Hi van intervenir els professors de laFacultat de Filologia de la UB Adolfo Sote-lo i Joaquín Marco, els professors emèritsAntoni Vilanova i Martí de Riquer, i l’escrip-tor Lluís Racionero.

Martí de Riquer va assenyalar que si béara l’obra de Cela ens resulta normal, llibrescom La familia de Pasqual Duarte van tren-

car amb tot el que s’havia fet abans i vantenir seguidors a Espanya i Iberoamèrica.Pel que fa a Joaquín Marco va parlar de laradicalitat narrativa de l’autor, sense con-vencions comercials ni concessions. Igual-ment va destacar com cadascuna de lesnovel·les de l’autor significa un experimentformal. En el cas de Madera de Boj, Marcova dir que Cela llança una provocació. LluísRacionero va assenyalar que Cela va man-tenir després de la Guerra Civil una tradiciócultural i literària i que ha assolit la transiciódel segle XIX a la novel·la moderna.

Camilo José Cela presenta‘Madera de Boj’ a la UB

PROPERS CONCERTS

DIJOUS, 20DE GENERA les 20 h.Kata Michel, pianoWilly Michel, violíObres de Grieg, Mozart, Mendelsshon

DIJOUS, 17DE FEBRERA les 20 h.Òpera de cambraRita de DonizettiCarme Sánchez, sopranoRicard Alonso, tenorJoan Manel Gimeno, barítonLluís d’Arquer, pianistaDirecció escènica: Jordi MaddalenoPresentació: Roger Alier

DIJOUS, 9 DE MARÇA les 20 h.Malin Broman, violíJosep Surinyac, pianoObres de W.A. Mozart, PabloSarasate i Johannes Brahms

DIJOUS, 23 DE MARÇA les 20 h.Cant gregoriàSchola Cantorum de BarcelonaDirector: Joan Maria Aragonès

DIJOUS, 13 D’ABRILA les 20 h.Concert a càrrec del Cor de la UBDirector: Carles Gumí

Totes les actuacions se celebrenal Paranimf i són d’entrada gra-tuïta. Per a més informaciópodeu adreçar-vos al Vicerecto-rat d’Activitats i Promoció Cultu-rals (telèfon: 93 403 53 43)

CICLE DEMÚSICA A LAUNIVERSITAT

Una història familiar,premi Sent Soví

• Funcions del Dibuix en els Processos de la ModaDept. DibuixRuiz Ortega, Manuel José 93 237 27 40• Humanitats: Les Claus de la Cultura ContemporàniaFacultat de FilosofiaGonzalez Gallego, Agustín 93 330 87 11• Direcció de Seguretat PrivadaFacultat de DretEscrivá Gregori, José M. 93 402 43 40 / 93 402 43 69• Direcció i Gestió Ambiental. Aspectes Jurídics i EmpresarialsDept. Economia Política, Hisenda Pública i Dret Financer i TributariRosembuj Erujimovich, Tulio Raúl 93 402 45 79• Direcció, Organització i Negociació ComercialEscola Universitària d’Estudis EmpresarialsRodoreda Acero, Joan Ramon 93 402 19 92 / 93 402 19 93• Dret Civil CatalàDept. Dret CivilHernández Moreno, Alfonso 93 402 43 58• Dret Financer i TributariDept. Economia Política, Hisenda Pública i Dret Financer i TributariRosembuj Erujimovich, Tulio Raúl 93 402 45 79• Dret Tributari InternacionalDept. Economia Política, Hisenda Pública i Dret Financer i TributariRosembuj Erujimovich, Tulio Raúl 93 402 45 79• Innovació a la Docència Universitària (Ciències Jurídiques, Econòmiques iSocials)Divisió de Ciències Jurídiques, Econòmiques i SocialsAlemany Leira, Ramon 93 402 19 92 / 93 402 19 93• Instruments FinancersDept. Teoria EconòmicaTugores Ques, Juan 93 402 19 37• Mediació ComunitàriaFacultat de Ciències Econòmiques i EmpresarialsCosta Cuberta, Mercè 93 457 23 45• Mercats FinancersDept. Teoria EconòmicaTugores Ques, Juan 93 402 19 37• Peritació i Defensa del Trastorn MentalFacultat de DretEscrivá Gregori, José M 93 402 43 40 / 93 402 43 69• Anatomia Quirúrgica per a Metges Interns Residents d’Especialitats QuirúrgiquesDept. Ciències Morfològiques i OdontoestomatologiaRuano Gil, Domingo 93 402 19 00• Atenció d’Infermeria al Malalt CardiològicDept. Infermeria Fonamental i MedicoquirúrgicaColina, Javier / Puig, Anna 93 402 42 31• Atenció Prehospitalària UrgentDept. Infermeria Fonamental i MedicoquirúrgicaColina, Javier / Parellada, Joan 93 402 42 31• Rehabilitació i Pròtesi Maxil·lofacialDept. Ciències Morfològiques i OdontoestomatologiaEscuín Henar, Tomás José 93 402 42 70• El Cos en el Llenguatge - la Clínica Psicomotriu d’Esteban LevinFacultat de Formació de ProfessoratCosta Canals, Montserrat 93 403 50 19• Especialització en Educació FísicaFacultat de Formació de ProfessoratTorralba Jordan, Miguel Ángel 93 403 51 22• Especialització en Educació InfantilFacultat de Formació de ProfessoratDefis Peix, Otília 93 403 51 22• Especialització en Educació MusicalFacultat de Formació de ProfessoratFernández Biel, María José 93 403 51 22• Especialització en Mestre de Llengua Estrangera-AnglèsFacultat de Formació de ProfessoratFont Adrover, Júlia 93 403 51 22

32

f o r m a c i ó c o n t i n u a d a

Màsters i postgraus de la UBMàsters Postgraus

En aquest requadre us presentem tota una sèrie de màsters i postgraus de la UB, aprovats en la segona de les dues convocatòries que cada any celebra la nostra Universitat. No tots els cursosadmeten encara inscripcions aquest mes de gener.

• Pirineu, Museologia i Gestió del PatrimoniDept. Antropologia Cultural i Història d’Amèrica i d’ÀfricaRoige Ventura, Francesc Xavier 973 65 01 79• Auditoria-Censura Jurada de ComptesEscola Universitària d’Estudis EmpresarialsRocafort Nicolau, Alfredo 93 402 19 92 / 93 402 19 93• Comerç i Finances InternacionalsFacultat de Ciències Econòmiques i EmpresarialsGordillo Gerlini, Susana Maria 93 402 19 48• Dret del Treball i de la Seguretat SocialDept. Dret Mercantil i Dret Treball i de la Seguretat SocialGarcía Fernández, Manuel 93 428 45 85 / 93 428 37 10• Dret TributariDept. Economia Política, Hisenda Pública i Dret Financer i TributariRosembuj Erujimovich, Tulio Raúl 93 402 45 79• Gestió CulturalDept. Economia Política, Hisenda Pública i Dret Financer i TributariBonet Agusti, Lluís 93 402 25 69 / 93 402 18 17• Instruments i Mercats FinancersDept. Teoria EconòmicaJuan Tugores Ques 93 402 19 37• Interuniversitari a Distància en Administració i Direcció d’Empreses (MBA)Dept. Economia i Organització d’EmpresesCastan Farrero, José Ma 93 428 45 85• ImmunologiaDept. Fisiologia Celada Cotarelo, Antonio 93 402 15 55• Monitorizació d’Assaigs ClínicsDept. Fisiologia Rama Breton, Ramon 93 402 15 55• Cardiopatia IsquèmicaDept. Medicina Navarro López, Francisco 93 227 54 62• Cures Pal·liativesDept. MedicinaGrañena Batista, Alberto / Gómez Batiste, Xavier 93 335 70 11 (ext. 3507)• Direcció de Recursos Humans i Consultoria a les OrganitzacionsDept. Psicologia SocialDíaz De Quijano De Arana, Santiago 93 428 45 85 / 93 428 29 43• Experimental en Ciències FarmacèutiquesFacultat de FarmàciaGirona Brumos, Ma. Victoria 93 402 18 80• Interuniversitari en Atenció Prehospitalària UrgentDept. Infermeria Fonamental i MedicoquirúrgicaColina Torralva, Fco. Javier 93 402 42 31• Medicina d’AssegurancesDept. Salut PúblicaMartí, G. / Corbella, J. / Huguet, E. 93 402 45 65• Medicina Tropical i Salut Internacional Dept. Medicina / Dept. Microb. i Parasit. Sanit./Dept. Salut PúblicaMas Capo, Jorge / Corachan Cuyas, Manuel 93 418 47 62• PeriodònciaDept. Ciències Morfològiques i OdontoestomatologiaMendieta Fiter, Carlos 93 402 42 69 / 93 402 42 70• Podologia QuirúrgicaDept. Infermeria Fonamental i MedicoquirúrgicaNovel Marti, Virginia 93 336 26 52• Traumatologia de l’EsportDept. Ciències Morfològiques i OdontoestomatologiaRuano Gil, Domingo 93 402 19 00• Valoració del Dany CorporalDept. Salut PúblicaGabriel Martí / Jacinto Corbella 93 402 45 65• Direcció i Gestió de Centres Educatius Dept. Didàctica i Organització EducativaAntúnez Marcos, Serafín 93 428 45 85 / 93 428 37 10• Educació i Desenvolupament de la ComunitatFacultat de PedagogiaRipolles Bosch, Enrique 93 403 51 99• Formació de Professors d’Espanyol com a Llengua EstrangeraDept. Didàctica de la Llengua i la LiteraturaLlobera Canaves, Miquel 93 403 51 69• Gestió i Organització de Biblioteques UniversitàriesFacultat de Biblioteconomia i DocumentacióEstivill Rius, Assumpció/Rosa Seguí Palou 93 403 57 85 / 93 403 57 73 • Multimèdia EducatiuInstitut de Ciències de l’EducacióRodríguez Illera, José Luis 93 403 51 85• Perspectives de Gènere i DesenvolupamentFacultat de PedagogiaHeras Trias, Pilar 93 403 51 99

La programació acadèmica de LesHeures s’engloba en programes de

diferents àrees de coneixement (Direcciói Administració d’Empreses, RecursosHumans, Salut, Ciències Experimentals iCiències Humanes i Socials) que podencursar-se de forma presencial o a distàn-cia (segons el curs).

Així mateix, Les Heures, a través delseu Departament de Formació Corporati-va es posa en contacte amb les empresesper tal de conèixer, diagnosticar i proposaraquells serveis i productes que millorpoden resoldre els problemes de l’empre-sa i afrontar els reptes de futur que esplantegen les organitzacions. D’aquestestret vincle van néixer els programessuperiors de formació, en l’àmbit empre-sarial, farmacèutic i agroalimentari. Sónpaquets formatius que inclouen seminarisde curta durada adreçats a directius icomandaments intermedis. Aquest mateixdepartament també ofereix programes amida i gestiona els plans FORCEM.

L’Escola de Negocis de Les Heures ha

llançat aquest curs els programes d’exten-sió directiva (PED), de curta duradaadreçats a directius que desitgen perfec-cionar les seves capacitacions. Dins del’Escola de Negocis també destaquenl’MBA Interuniversitari en Administració iDirecció d’Empreses i l’MBA en EmpresesAgroalimentàries.

Des de 1993, Formació ContinuadaLes Heures (Universitat de Barcelona-Fundació Bosch i Gimpera) ofereix la sevaatractiva oferta formativa, adreçada a pro-fessionals de diferents sectors que desit-gen millorar la seva capacitat professionali/o els seus coneixements.

La formació no reglada que s’imparteixes caracteritza per la flexibilitat i l’adapta-ció a les necessitats de les empreses iinstitucions, i per incorporar les noves tec-nologies com un instrument mediador enel procés d’ensenyament-aprenentatge.La formació presencial s’ha consolidat i laformació a distància ha experimentat unimportant creixement que es preveu quecontinuarà en el futur.

33

f o r m a c i ó c o n t i n u a d a

• Palau de les Heures / Tel. 93 428 45 85E-mail: heures@fbg.ub.es / Internet: www.fbg.ub.es/heures/index.html

Per a més informació

Nova ofertade Les Heures

• Postgrau en Gestió de laComunicació en lesOrganitzacions• Postgrau en Gestió de laFormació Contínua en lesOrganitzacions• Postgrau en Recursos Humans• Màster en Dret del Treball iSeguretat Social

Creació d’un campus virtual eneducació, amb la col·laboracióde l’Editorial Graó, una de lesmés importants d’Espanya en elcamp de l’educació.

• Planificació i Gestió deMàrqueting• Tècniques per al MàrquetingOperatiu• Vendes i Clientela• Eines Clau per a la Direcció deMàrqueting• Noves Pràctiques en laCobertura de Tipus de Canvi iTipus d’Interès a l’Àrea Euro iInternacional• Introducció als MercatsFinancers per a Directius• El Banquer Estratègic• Les Noves Tecnologies al Serveide la Direcció Comercial• Les Noves Tecnologies de laInformació i ComunicacióAplicades a la DireccióEmpresarial• Tècniques de Gestió per aClients Clau

ÀREA DE SALUT• Curs Autoformatiu per aDiplomats en Infermeria (CADE)• Atenció Farmacèutica Integral(conjuntament amb BITASDE)

NOUS PROGRAMES A DISTÀNCIA DEPROCESSOS I RRHH

PROGRAMESD’EXTENSIÓDIRECTIVA (PED)

34

c o l · l a b o r a c i ó

Conveni amb el Col·legi dePeriodistes de Catalunya

La UB, a través de la Unitat de Màrque-ting i Patrocini, i l’Agència de Patrocini

i Mecenatge, S.A., han arribat a un acordpel qual aquesta agència de la Generalitatfarà les gestions necessàries per obteniraportacions en forma de patrocini o mece-natge per finançar la restauració de lafaçana de l’edifici de la plaça Universitat ialtres espais de la UB.

L’Agència de Patrocini i Mecenatge téentre altres objectius la gestió d’operacionsde patrocini i mecenatge destinades a acti-vitats o inversions d’interès general.

En el cas de l’edifici de la plaça Universi-tat, es tracta de restaurar-ne les paretsexteriors i interiors i dels patis. La pedra dela construcció està sotmesa a l’agressiódels agents climatològics i sobretot a lacontaminació. En algunes zones s’observauna desconsolidació de les capes superiorsdel material. En total, es valora el cost de laintervenció en 107 milions de pessetes.

L’Edifici Històric de la UB és una cons-trucció iniciada el 1863 i obra de l’arquitec-te Elias Rogent que va ser declarada Monu-ment Històrico -Artístic el 1970.

D’altra banda, la Unitat de Màrqueting iPatrocini també ha gestionat la concessiód’un permís d’ocupació temporal a l’empre-sa VSA per la col·locació d’una lona publi-

citària a la façana de l’Escolad’Empresarials durant el temps quedurin les obres de rehabilitació.L’objectiu és que els ingressosobtinguts contribueixin al finança-ment dels treballs, que es preveuque comencin durant el primer tri-mestre del 2000 i durin 10 mesos.El projecte inclou la rehabilitació del’estructura de formigó i de l’aplacatde pedra de les façanes de l’escola.

La Societat General d’Autors i Editors deBarcelona (SGAE) i la UB mitjançant la

Unitat de Màrqueting i Patrocini han firmatun conveni de col·laboració per dur a termeaccions conjuntes per promocionar la cul-tura en totes les seves manifestacions. Enconcret, la UB celebrarà a la seu de Bar-celona de l’SGAE algunes activitats cultu-rals, científiques i d’altra mena. D’altrabanda la UB posarà a disposició de laSGAE indrets com l’Aula Magna o el Para-

nimf per a algunes de les presentacions iactivitats públiques de l’SGAE.

També es col·laborarà en l’àmbit comu-nicatiu per tal de donar una difusió mésàmplia a les activitats d’ambdues entitats.

L’SGAE manifesta el seu interès perquèaquest acord serveixi per facilitar l’accésdels estudiants universitaris a tot unseguit d’activitats culturals. El conveni ésvigent per a aquest curs 1999-2000 i ésprorrogable en anys successius.

Acord entre la UBi la SGAE

L’edifici de Plaça Universitat és MonumentHistòrico-Artístic des del 1970

El rector Antoni Caparrós i el degàdel Col·legi de Periodistes de Cata-

lunya, Salvador Alsius, van signar el 6d’octubre passat un conveni decol·laboració per fomentar les activitatsde formació, divulgació i recerca cientí-fica. Ambdues institucions es compro-meten amb aquest conveni a intercan-viar informació sobre les activitatsd’interès mutu que cadascuna porti aterme. Es preveu la creació d’una

Comissió Mixta de seguiment, integra-da per tres representants de la Univer-sitat i tres del Col·legi.

Aprofitant l’acte de signatura, el rec-tor va oferir les instal·lacions de la UBper a la celebració del IV Congrés dePeriodistes Catalans, que el Col·legi dePeriodistes organitzarà per la tardor del2000. Salvador Alsius traslladaràaquesta proposta a la Junta de Governdel Col·legi.

El rector Caparrós amb Salvador Alsius,degà del Col·legi de Periodistes

Cal patrocini per restaurar la Façana

de l’Edifici Històric

La Facultat de Belles Arts de la UB i laFundació Centre del Vidre de Barcelona

(FCVB) organitzaran conjuntament els cur-sos d’extensió universitària Iniciació a lestècniques del vitrall i la seva conservació irestauració i Escultura en vidre. Materialstècniques i processos de motlles i fusió. Ésla primera col·laboració entre la UB i aques-ta entitat, que funciona des del 1990 i téentre els seus objectius la creació de novesprofessions i de llocs de treball, la revitalit-zació de les petites empreses, la transferèn-cia de tecnologia i la conservació de patri-moni, a més a més de despertar els mercatspotencials i crear demanda.

Ambdós cursos esrealitzaran en els tallersde la Fundació i sónoberts al públic en gene-ral, encara que pensatsen especial per a alum-nes de Belles Arts. Ca-dascun tindrà 40 horesde duració i el professo-rat serà tant universitaricom propi de la Funda-ció. El dedicat a conser-vació i restauració, quetindrà lloc del 2 al 15 demaig, serà coordinat perla vicedegana de Belles Arts, Núria Flos, iel d’escultura en vidre, del 28 de març al10 d’abril, el coordinarà el professor de laFCVB Joan Valle.

La FCVB promou altres activitats deformació a través de la seva Escola de lesArts del Vidre, en la qual s’imparteixen

actualment quatre especialitats: VitrallContemporani, Vitrall Tradicional, Escultu-ra en Vidre, i Disseny en Vidre.

c o l · l a b o r a c i ó

Classes de vidreLa UB ha firmat un conveni amb

un centre que promou el treball

amb aquest material

• FCVB/ Tel. 93 490 28 86Internet: www.fcv-bcn.org

Per a més informació

La UB té dins del seu patrimoni unaimportant obra modernista: diverses

construccions que resten de l’antiga FincaGüell a Pedralbes. Això inclou la portacentral de la Finca amb els pavellons queabans acollien l’habitatge del conserge iuna cavallerissa i que ara són la seu de lacàtedra Gaudí de la UPC, així com duesaltres portes de la Finca. Són construc-cions de caràcter funcional, però Gaudí vadeixar-hi la seva empremta, tot usant unestil que recorda lleugerament els darrerscastells feudals.

La UB va adquirir el 1950 el que resta-va de la Finca Güell, l’origen de la qual esremunta a l’adquisició per part de JoanGüell (1800-1873) de les finques anome-nades Can Feliu i Torre Baldiró. El seu fillEusebi Güell, famós mecenes i protectord’Antoni Gaudí, va incrementar el terrenyamb la compra de la finca limítrof, de nomCan Cuyàs, i el 1884 va encarregar aAntoni Gaudí la remodelació de la Finca.L’arquitecte va dissenyar un mur amb tresportes, un mirador, una font, la reforma dela casa, que era usada com a residència

estiuenca, i diversos complements deco-ratius. Entre les referències sobre la Fincaque es troben a les publicacions del’època hi ha la que va aparèixer a la guiaBarcelona en la mano, de J. Roca y Roca,publicada el 1897: “[la Finca] es composad’un superb edifici molt ricament decorat ienvoltat d’algunes hectàrees de terrenyplantat de parcs i jardins. És una de lesmillors rodalies de Barcelona”.

JARDÍ DE LES HESPÈRIDESDesprés de la mort d’Eusebi Güell

aquesta propietat familiar va passar perdiverses mans i va patir un seguit de divi-sions. La part central de la Finca, perexemple, es va reconvertir en l’actualPalau de Pedralbes. Alguns dels elementsde la Finca van passar a mans de la nos-tra universitat, entre els quals destaca laporta principal per la reixa en ferro forjatamb la figura d’un drac, una al·lusió almitològic jardí de les Hespèrides (indretmeravellós de la mitologia grega protegitper un drac i en el qual es trobava l’arbrede les pomes d’or). Aquesta reixa estàessent justament restaurada per l’Institutdel Paisatge Urbà i Qualitat de Vida del’Ajuntament de Barcelona.

A la dreta de l’entrada d’aquesta portaprincipal es troba l’antic habitatge delconserge i a la dreta les cavallerisses, divi-dides en diverses quadres i un picador. Elprimer dels edificis està distribuït en trescossos, un de planta octogonal, nomésamb baixos i cobert amb una cúpula, i dosde planta quadrada. El segon pavelló estàformat per una sala rectangular, amb arcsque sostenen voltes de maó, la qual escomunica amb el picador de planta qua-drada i cobert amb volta de revolució aca-

36

u n a m i c a d ’ h i s t ò r i a

Porta de l’antiga Finca Güell a la Facultat de Farmàcia

L’empremtade Gaudí

a la UB

bada en una llanterna. Com a detall, elterra d’aquest picador fa una inclinaciócap al centre on hi ha una arqueta deregistre del desguàs amb una lletra G.Les voltes i els arcs de perfil parabòlicsón característics d’aquests dos pave-llons de Gaudí.

Les altres portes que té avui la Univer-sitat corresponen als antics accessos esti sud de la Finca. La primera estàemmarcada per dos pilars acabats ambpinacles, units per un arc rebaixat sobreimpostes i acabat amb merlets. Entre elsmaterials es troben rajoles de ceràmicavidrada que combinen el blanc i el marró.Aquesta porta va ser enderrocada ireconstruïda fidelment davant de la Fa-cultat de Farmàcia.

Pel que fa a la porta d’accés sud, situa-da davant de la Facultat de Biologia,conté dos cossos verticals de totxo mas-sís recoberts amb rajoles vidrades decolor blanc i verd. La reixa de la porta, deferro forjat, es conserva al Museu Gaudídel Parc Güell.

MONUMENTS HISTÓRICO-ARTÍSTICS

Al llarg de la seva història, aquestesconstruccions han viscut diverses reha-bilitacions. Entre elles cal destacar larealitzada l’any 1978 amb motiu de lainstal·lació en els pavellons de la seu dela càtedra Gaudí, fet que va suposar totauna tasca de condicionament de l’espai.

Una altra intervenció va ser la realitzadael 1982 en un dels murs dels pavellonsi durant la qual es va construir una gelo-sia que segueix el mateix estil que elspavellons.

El valor de tot aquest llegat modernistaes va reconèixer el 1969 amb la declara-ció dels dos pavellons de la Finca com amonuments historico-artístics de caràcternacional. D’altra banda, totes aquestesconstruccions de l’antiga Finca Güell for-men part del Catàleg del Patrimo-ni Arquitectònic i Històrico-artístic de Barcelo-na elaborat

per l’Ajuntament. El catàleg, que divideixels edificis en els nivells A, B, C i D (demajor a menor interès de l’obra), conce-deix a les tres portes i als pavellonsla graduació corresponent a lalletra B.

u n a m i c a d ’ h i s t ò r i a

Entrada principal de l’antiga finca

Aquest número de la revista portaper títol Imatges de la ciutat irecull articles de Pere Salabert,Jairo Montoya, Jaime Xibillé, Julio Arroyo, Luis Müller, FranckBöckelmann, Claudio F. Guerri, J.M. Muñoz Corbalán, J. Molet iJosé Luis Menéndez. Aquesta revista universitària ha dedicatnúmeros anteriors a temes com: Entre dos finals de segle, Elcentenari del cinema, o Perspectiva i art figuratiu.

38

l l i b r e r i a u b

REVISTA D’ART

Núm. 23. 1997Imatges de la ciutatDept. d’Història de l’ArtDirector: Pere SalabertISSN: 0211-07-68 D’Art

Aquesta publicació en memòriade Mª E. Ibarburu se centra enl ’estudi de la i l · lustració demanuscrits d’època romànica. Elmaterial treballat pertany especialment als escriptoris deRipoll, Vic i Tortosa, però també hi ha estudis dedicats amanuscrits catalans d’altres procedències, i a diverses obresrellevants produïdes a la resta de l’àmbit hispànic.

Ibarburu Asurmendi, Mª E.Dept. d’Història de l’Art24 x 17/455 pàg.ISBN: 84-475-2243-1

El cont ingut dels diferentsapartats d ’aquest text voldespertar la consciència de lanecessitat de reflexions rigorosesi contínues, tant teòriques com metodològiques, en aquellespersones que volen fer del disseny el nucli de la sevaprofessió i, també, mostrar que no es pot desenvolupar unasòlida disciplina pràctica sense aquestes construccionsteòriques.

Martí Font, J.M.UB, 3024 x 17/328 pàg.ISBN: 84-8338-121-4

INTRODUCCIÓ A LAMETODOLOGIA DEL DISSENY

La institució que avui anomenemuniversitat és el resultat d’un lentprocés evolut iu que ens haconduït a la situació actual. Amb aquesta publicació, elClaustre de Doctors de la Universitat de Barcelona volrecordar històricament què va significar la universitat en elpassat per tal de buscar-ne la projecció cap al futur.

Delgado, BuenaventuraClaustre de Doctors de la Universitatde Barcelona24 x 17/50 pàg.ISBN: 84-475-2267-9

Aquesta aplicació presenta elscontinguts de l’esquelet del cap organitzats de manerainteractiva. El CD-Rom està emmarcat dins del projecteANATOMIA INTERACTIVA®, que planteja l’aplicació de lestecnologies de la comunicació i la informació al llenguatgeanatòmic i facilita l’accés i la consulta de la informació, cosaque suposa un canvi metodològic en l’ensenyament de lesciències de la salut.

Barastegui, C.; Gourtherot, C.;Masellas, R.Dept. de Ciències MorfològiquesEdicions UB-ICECol·lecció Team, 1 CD-ROMISBN: 84-8338-140-0

EL CRÁNEO

La Moleta del Remei (Alcanar,Tarragona) va ser un poblat ibèric fortificat entre els segles VIIi II aC. Partint de les característiques específiques d’aquest id’altres jaciments de l’àrea del curs inferior del riu Ebre, elCD-Rom presenta una visió de conjunt dels aspectes socials,ideològics i econòmics de la cultura ibèrica.

Gracia Alonso, F.; MunillaCabrillana, G. Dept. de Prehistòria, Història Antiga iArqueologiaEdicions UB-ICE/Col·lecció Team, 2CD-ROMISBN: 84-8338-141-9

LA MOLETA DEL REMEI

L’ ANTIC CLAUSTRE DE LAUNIVERSITAT DE BARCELONA

DE CAPITIBUS LITTERARUMET ALIIS FIGURIS