la taula de places planteja policia tot l’any a sol i ... · tricte de l’any, el 2 de desembre,...
TRANSCRIPT
El concurs de Vallcarca s’anima amb propostes de ponts, tobogans i horts als terrats P4
Cantabile, pregoners de Sant MedirEl cor del Cercle iniciarà la festa a plaça de la Vila el 19 de febrer P11
Setmanari gratuïtNúmero 653. 27 de gener de 2017
La Taula de Places planteja policia tot l’any a Sol i canvi de sistemes de neteja pel sorollSis sessions de debat a tres places es tanquen exigint controls dissuassius, constatant incompliments horaris i reivindicant uns espais més diürns
ISSN - 1695-4793
Albert Balanzà
La Taula de Places per a Sol, Diamant i Virreina, impul-sada pel Districte com a novetat complementària als processos de pacifi cació d’aquests espais que es van impulsar en els anteriors governs, va culminar a fi nals de 2016 les sessions posant èmfasi en la necessitat de
la presència policial a Sol durant tot l’any per evitar l’acumu-lació de gent per terra i plantejant el canvi dels protocols de neteja per reduir els sorolls a Diamant i a Virreina. Aquests van ser els principals elements però no els únics en sis ses-sions en total –dues per plaça- que van tenir lloc al juliol i al novembre. El procés es va fer de manera posterior al debat de reordenació de les terrasses de les places i tots els agents (veïns, locals, tècnics) han coincidit a fer un balanç positiu favorable a la continuïtat de les taules.
El regidor de Gràcia, Eloi Badia, de fet, ja va llançar un seguit d’apunts d’aquestes conclusions en l’últim ple del dis-
tricte de l’any, el 2 de desembre, i va remarcar, per exemple, a grans trets, la problemàtica de l’ocupació del terra de la plaça del Sol i va detallar alguns compromisos de futur im-mediat com la recollida manual de llaunes per evitar sorolls afegits en uns espais molt sensibles.
Però una consulta més aprofundida als documents que es van derivar de les sis sessions, en les quals hi van partici-par una cinquantena de persones en total, ha permès cons-tatar no només la diagnosi inicial sinó també l’evolució dels confl ictes que els participants van posar sobre la taula entre l’estiu i la tardor. Pàgina 3
“La xifra de gent es multiplica per deu a Sol en comparació a la resta de places”, lamenta el regidor
Visitants al terra de la plaça del Sol Foto: Xavi Tedó
El Parc de la Creueta del Coll se sotmetrà a un ‘lífting’ generalP3
L’Independent de Gràcia27 de gener de 2017
2 Política
L’homenatge a Albert Musons ja té compte al Twitter
Breus El pressupost participat es votarà a la plaça de la Vila i 15 llocs dels barrisLa seu del Districte serà l’únic punt de votació fi x entre el 8 i el 26 de febrer de dilluns a divendres
La recollida de vots dels pressupostos participatius, com a es farà a Gràcia, a Sant Cugat Foto: Raons Públiques.
Colau torna a Gràcia per fer la segona trobada amb veïns el 3 de febrer.Un any després de la convocatòria que es va fer al Reina Violant, l’alcaldessa té programada una nova reunió oberta i sense ordre del dia específi c. Fonts municipals han apuntat que el lloc encara no està decidit però el que és segur és no serà al nucli històric, que ja li va tocar.
Les entitats de l’Economia Social, Solidària i Cooperativa de Gràcia vam ser convocades pel Districte, a fi nals del 2016, a un procés de coproducció de polítiques públiques, on, amb l’eina dels pressupostos participatius po-dríem construir i decidir una petita part de l’actuació del govern local en el nostre sector. Érem molt poquetes les que vam participar, però, com a prova pilot, més que sufi cients per poder tenir discussions i converses molt riques i acabar dissenyant unes propostes amb cara i ulls. Les sessions van ser alhora masses i insufi cients: 5 reunions en dos me-
sos per persones que ja solen participar de molts espais de construcció col·lectiva com associacions, plataformes i xarxes; però in-sufi cient perquè prendre decisions en grup és molt més feixuc del que sembla, ja sabem com ens agrada xerrar a tothom! Però la satisfacció de la feina feta, d’haver aconseguit un consens per proposar dues lí-nies d’actuació complertes i engrescadores, és immensa.Les dues propostes són radical-ment diferents i poden ser complementàries o alternatives: impuls de l’Economia Social als diferents barris i/o visibilització de per-
sones vulnerables a través de l’Economia Social. Dos idees, dos camins i moltes actuaci-ons possibles des del govern del districte per acompanyar-les. Ara toca votar-les i cal que el màxim de veïnes del barri s’assabenti de que pot encara participar, ja no en la defi nició de les polítiques, però sí escollint quines voldria que es duguessin a terme. Però el que ens mo-tiva i ens il·lusiona, és que més enllà de quina de les propostes es posen en marxa, el procés ha estat una mostra que la ciutadania podem participar en dissenyar actuacions: podem i volem decidir sobre el que ens afecta. •
Pressupostos participatius: la importància del procés
Opinió convidadaMarina Reig, La Clara Comunicació
La família i els amics que estan impulsant l’homenatge a Albert Musons (vegeu número 644), quan es compleixen els deu anys de la mort de l’activista local i dirigent del PSC, han estrenat aquest dimarts el compte @HomenatgeAlbert des d’on aniran informant de les iniciatives que es programaran enguany. Els impulsors, que ja han superat la mitja dotzena de trobades preparatòries, també mantenen actiu el correu [email protected].
Arxivament crític del ‘lloguer’ del Banc Expropiat fet per Fandos La Fiscalia ha arxivat amb retrets la investigació que va obrir com a conseqüència del lloguer del Banc Expropiat que l’alcalde, Xavier Trias, va ordenar a través de Patrimoni i que la regidora de Gràcia, Maite Fandos, va comunicar a l’assemblea del banc un dia abans de les eleccions de 2015. Uns operaris han buidat el local dilluns i dimarts perquè hi ha un nou propietari.
Albert Balanzà
Els 150.000 euros que l’A-jun tament de Barcelona va adjudicar a Gràcia com a prova pilot dels primers pressupostos participatius
-també a l’Eixample com a únics territoris pioners a la ciutat- ja es-tan a punt de concretar-se en pro-jectes. Les tres taules de debat que s’han desplegat des del novembre en cinc sessions per banda han aca-bat els seus treballs, i aquest diven-dres l’executiu tanca la valoració de les propostes en una trobada amb els tres àmbits a la Biblioteca Jaume Fuster. A la tria defi nitiva només li faltava la validació tèc-nica dels projectes als participants. Amb aquest calendari a la mà, el que ha fet l’equip de govern aques-ta setmana també és defi nir els 16 punts de votació que es desplega-ran entre el 8 i el 26 de febrer.
Els projectes, que es presentaran en públic el 9 de febrer en un acte, també a la Jaume Fuster, tindran un únic punt de votació fi x de dilluns a divendres a la seu del Districte de plaça de la Vila en horari de 12 a 14 hores de dilluns a divendres i di-jous també de 17 a 19 hores. Els al-tres 15 punts de votació es cobriran amb un carret de participació que es desplaçarà fi ns a tres vegades i es quedarà durant dues hores en els següents punts de la resta del terri-tori: plaça de la Sedeta, mercat de l’Estrella, escola Pau Casals/plaça Joanic, mercat de l’Abaceria, plaça John Lennon, La Violeta, Parc de la
Creueta, escoles Farigola, Montseny i Mare de Déu del Coll, Centre Cívic El Coll, Mercat de Lesseps, escola Reina Elisenda/Park Güell, Casal Cardener, Biblioteca Jaume Fuster/escola Rius i Taulet, escoles Poveda i Sagarra i Biblioteca de Penitents/Casal de gent gran de Penitents.
El sistema de votació serà elec-trònic en tots els casos: en els punts fi xos i mòbils es farà a través de tauletes, i també es podrà votar al portal decidim.barcelona, sempre i quan la persona es registri a través d’internet. L’únic requisit ciutadà per participar en les votacions serà estar empadronats.•
La Torna exporta la seva calçotada, que fa 20 anys, a EnkarterriL’ateneu independentista La Torna aprofi taran la commemoració dels 20 anys de la seva famosa calçotada per programar el 4 de febrer una cita extra a Balmaseda (Enkarterri/Encartaciones). En un manifest fet per a l’ocasió, l’ateneu qualifi ca la “primera calçotada internacionalista” d’exemple de “resistència antropològica”.
L’Independent de Gràcia27 de gener de 2017
3SocietatEl pla de places conclou els primers debats amb millores en neteja i dèfi cits de controlEl veïnat veu un retrocés que la policia s’hagi retirat des de l’estiu i hi ha un 50% d’incompliments d’horaris a Diamant
ve de la portada
L a plaça del Sol ha centralitzat en la Taula de Places el debat més complex i que s’arrosse-ga en el temps: la problemà-tica de l’ocupació de l’espai
a gairebé totes hores i durant bona part dels mesos de l’any per part de visitants que fi ns i tot descarten les terrasses dels bars com a espais d’estada. “La xifra de gent s’arriba a multiplicar per deu en comparació a la resta de places”, va apuntar al desembre el regidor.
La proposta que va sorgir al ju-liol i que es va mantenir al novem-bre és la presència policial durant tot l’any com a efecte dissuassiu, in-cloent la sanció per consum d’alco-hol en via pública. El desplegament policial a l’estiu va suposar una do-tació de pressupost extra per a les arques municipals i ara el Districte, un cop recollides les queixes dels veïns perquè els agents han redu-ït la presència, estudia la possible reintroducció enguany. Els partici-pants fan una lectura de retrocés.
Al marge de la sobreocupació, la taula de plaça del Sol també va coincidir en la voluntat d’afavorir les activitats diürnes -una primera conseqüència ha estat la negativa al permís de fer foguerons- i també han proposat fer inspeccions de so-roll des dels interiors dels edifi cis.
A la taula del Diamant, per la seva banda, l’accent policial es va remarcar per la presència de llau-ners, però el debat va bascular cap als incompliments d’horaris almenys en el 50% dels casos dels negocis de restauració o degusta-ció que han crescut a l’espai. En un debat amb majoria a favor dels re-presentants veïnals, la taula també va expressar dubtes en l’accessibi-litat a la plaça i va demanr la reti-rada de les pilones fi xes i la seva substitució per pilones hidràuli-ques. També es va demanar més ombra, però es va descartar l’op-ció dels arbres en parterres, que es van provar en el passat mandat.
El Districte també s’ha compro-mès a avançar els horaris de ne-teja, amb el nou protocol de reco-llida manual de llaunes (no amb manguera), a garantir els hora-ris de tancament de les terrasses i dels locals i a ampliar els jocs de carrer per als infants. Hi haurà tercera ronda de reunions. •
La plaça del Sol acull desenes de joves a les tardes Foto: Arxiu
El Districte es compromet a la recollida manual de llaunes per evitar sorolls
Es constitueix la plataforma Aturem Superilla
Crida per un accident al bus 116 al carrer Massens
Veïns, entitats i comerciants del Camp d’en Grassot han constituït aquesta setmana la plataforma #AturemSuperilla amb l’objectiu de fer front al projecte d’extensió de les àre-es de pacifi cació que ja exis-teixen a Gràcia des del 2006 i que ara el nou equip de go-vern ha començat a aplicar al Poblenou i ha programat en l’àmbit Bailèn-Còrsega-Sardenya-Travessera de Gràcia. En aquest espai, tal com va explicar aquest setmanari el desembre de 2015, hi van tres superilles.
Fonts de la plataforma han explicat que no s’oposen a la fi -losofi a de la iniciativa i que la veuen com “una bona solució per a determinades zones de la ciutat”, però hi ha altres àrees “com és el cas del Camp d’en Grassot” on “no té sentit que existeixin”. “No són la solució als problemes plantejats”, afe-geixen les mateixes fonts. La plataforma designarà la setma-na que ve un portaveu i anunci-arà les primeres accions.
Un veí de Gràcia i TMB mantenen un contenciós després que el seu pare patís un accident el 31 d’octubre al migdia dins del bus 116. “Va agafar la corba de Massens amb Sant Salvador amb excés de velocitat, mon pare va caure i es va trencar el braç esquerre; TMB diu que no els consta”, diu J. P. fi ll, que busca testimonis.
Breus
A.B.
El Parc de la Creueta del Coll, en un dels espais prop de la piscina Foto: Xavi Tedó
Amos de les terrasses, a l’espera. “Deu estar al caure”. Amb cert escepticisme s’expressen aquests dies els amos de les terrasses consultats per aquest setmanari, tenint en compte que el primer trimestre de 2017 és la data que va donar l’Ajuntament com a implementació del nou pla decreixent de terrasses. De 249 es passava a 240 taules en set places.
famosa piscina no s’ha hagut de tancar per obres com a l’estiu de 2004. Però el parc i el seu entorn necessita una rentada de cara pel pas del temps. Aquesta és la con-clusió a la qual han arribat els tèc-nics de Medi Ambient i Hàbitat Urbà, que aquesta setmana han publicat el projecte de millores parcials del parc, cosa que no afectarà la seva estètica actual i que no impedirà utilitzar els es-
pais afectats. En tot cas es dispo-saran passos alternatius.
La llista del que el projecte ano-mena “elements més deteriorats” arrenca amb les escales interiors d’accés a plataformes superiors del parc o els camins de la zona fores-tal, on s’hi pot arribar des del car-rer Castellterçol, i que es reforça-ran amb sauló. També s’aproven reformes pels paviments de llam-bordes, grades perilloses, bancs i
La Creueta del Coll se sotmetrà a un ‘lífting’Un estudi analitzarà l’estabilitat dels terrenys i roques de la pedrissa
A.B.
Quaranta anys després de la seva inauguració, el Parc de la Creueta del Coll gaudeix
de bona salut en la seva utilitza-ció, tant a l’hivern com sobretot a l’estiu. En els últims anys no ha patit grans sobresalts, com quan el 1998 l’escultura de Chillida va caure i va causar tres ferits, i la
taules de pic-nic que s’han de re-novar i baranes i tanques que pas-saran de la fusta al ferro. Per a una segona fase s’encarrega la redacció d’un estudi per conèixer el nivell d’estabilitat dels terrenys i roques de la pedrissa. En el passat mandat
l’equip de govern de CiU va plante-jar convertir el Parc de la Creueta del Coll en un gran espai d’esports d’aventura i ara fa un any, ja amb el nou govern, va entrar en funci-onament un circuit de gimnàstica per a la gent gran.•
L’Independent de Gràcia27 de gener de 2017
4 Societat
A. B.
E l fenomen de les bandes llatines i les poderoses maras, originàries dels Estats Units però desen-volupades a Centreamèrica, pot tenir episodis a Catalunya però és “impossible” que es consolidi en forma de grup criminal. Aquesta és la conclu-
sió a la qual han arribat els experts de les jornades sobre Maras a Amèrica Central vd Bandes Llatines a Catalunya, que s’ha celebrat des de dimecres a divendres a l’Espai Jove La Fontana, sota l’organització de l’ONG Huacal. En paraules de Silvio Aquino, educador del Salvador, a Catalunya pot haver-hi “episodis de violència” en grups que imiten alguns elements però que no són maras.
En una primera tau-la de posada en context, el coordinador de l’equip d’intervenció en grups organitzats de l’Ajunta-ment de Barcelona, Marià Gàlvez, també ha subrat-llat la imatge majoritàri-ament “de grup i no de banda” que tenen la tren-tena de colles que es tro-ben en diversos punts de la ciutat. “Hem de trencar amb certs estereotips: en
una mateixa plaça es troben mara, ñeta i armenis”, ha apuntat, “i no són un problema a nivell comunitari”.
L’antropòleg i expert en grups juvenils Carles Feixa, que ha fet una repassada als episodis de “guerra” des de l’assassinat de Ronny Tapias el 2004 fi ns a “treva” com iniciatives com Unidos por el fl ow (“Van arribar a plante-jar-se anar a Eurovisión”, ha dit), ha remarcat que espan-ta “l’exhuberància” d’aquests grups més que la violència. L’agent de Mossos, Jordi Noé, ha defensat el paper poli-cial, desplegat des del 2002, “no com a solució sinó com a mal necessari”.•
La jornada sobre bandes llatines veu “impossible” que les ‘maras’ es consolidin La ciutat registra uns 35 grups
La primera taula del cicle, dimecres a l’Espai Jove Foto: A.B.
“Cal trencar estereotips: en una plaça hi ha ‘mara’, ñeta i armenis”, diu l’Ajuntament
El concurs de Vallcarca s’anima amb propostes de nous ponts, tobogans i jardins als terrats“Volem aprofi tar els desnivells per integrar elements”, subratlla el projecte Batecs, que agafa referents dels països nòrdics i baixos
Albert Balanzà
E l concurs de Vallcarca pot generar dubtes entre els arquitectes, perquè no comporta relació con-tractual ni respecte per
les propostes que guanyin i les que s’executin al fi nal (vegeu nú-mero anterior), però això no treu que les idees comencin a brollar amb força a mesura que s’acosta el tancament de l’oferta dimarts que ve 31 de gener.
Un nou pont sufragat amb crowdfunding, tobogans lúdics per guanyar accessibilitat des de la plaça Mons i jardins als ter-rats són tres de les idees que no es presentaran al concurs però que llança el projecte Batecs, de l’antropòloga Bàrbara Bender i la periodista Marta Calvo. “Volem aprofi tar que gairebé partim de zero per pensar un barri dife-rent”, apunta Calvo.
La proposta es basa en els re-quisits del concurs sobre connec-
tor verd, sostenibilitat dels habi-tatges, patrimoni, cohesió social i accessibilitat. L’habitatge, segons Bender, recorda les cases-masia per la contenció en l’alçada i relli-ga amb el model de països nòrdics amb bugaderies i locals veïnals comuns als baixos. Els jardins als
terrats serien visibles des del pont de Vallcarca o des de la República Argentina. “Però no hi haurà jar-dins o horts als terrats si no ho vo-len els veïns”, apunta Calvo.
Precisament per relligar aques-tes alçades amb la part inferior del barri, la que de fet surt a con-curs, hi ha dues de les idees més efectistes: un pont lleuger des del triangle de Cambrils fi ns als jar-dins de Manuel Blancafort, sufra-gat per crowdfunding, com s’ha fet amb Luchtsingel, a Rotterdam; i uns tobogans urbans, des del pont de Vallcarca i l’exConsolat de Dinamarca fi ns a la font de la Nina, a imatge dels que duncio-nen a Ottawa i a Utrecht. “També hi volem un ascensor, però tam-bé aprofi tar el desnivell per inte-grar elements, els tobogans són una opció lúdica en un espai on ara no hi ha res més; per això ha tingut èxit la pista de bàsquet”, apunta Bender.•
Un tobogan a l’estació d’Utrecht, exemple per a Vallcarca Foto: Cedida
natori de les Corts en Mike Lane, el casteller greument ferit en la diada de Festa Major del 2013, quan el 5 de 8 va fer llenya. En Mike, que havia lluitat durant tres anys i mig contra l’adversitat que el va portar a patir una lesió me-dular, va morir la nit de diumen-ge a dilluns. Només tenia 49 anys.
La cerimònia, precedida per l’homenatge dels dies previs a les
xarxes socials, ha tingut una for-ta càrrega emocional amb lectu-res de textos i intervencions de Roser Latorre, expresidenta de Castellers i família directa d’en Mike; Raimon Garriga, excap de colla, i de membres de la família Lane, que s’han desplaçat expres-sament des d’Irlanda. També ha sonat en directe el toc de matina-des. Només els agraïments fi nals
Els Castellers ploren l’adéu de Mike Lane, el company greument ferit el 2013Textos de la família i amics, cançons de Sílvia Pérez Cruz i Lluís Llach i el toc de matinades i un pilar de 4 acomiaden el casteller
A. B.
Amb la lletra i música d’ober-tura de l’havanera Vestida de nit de Sílvia Pérez Cruz
i amb tots els assistents al fi nal cantant Que tinguem sort de Lluís Llach, amics i família i també els Castellers de la Vila de Gràcia han acomiadat aquest dimecres al ta-
Els castellers, quan van anar caminant a la Guttmann a veure en Mike Foto: CVG
Demanda perquè els espais per a habitatge social se cedeixin a cooperatives. L’Associació per a la Promoció de l’Habitatge Cooperatiu ha demanat que en els solars on hi van destinats habitatges de protecció ofi cial se cedeixi el sòl, la promoció i la gestió a cooperatives amb l’accés en cessió d’ús. L’entitat posa com a exemple La Borda a Sants i està en converses amb el Districte.
de Marta Latorre, companya d’en Mike, han arrencat els aplaudi-ments dels assistents. A la sortida els Castellers de la Vila de Gràcia,
molts dels quals anaven amb la camisa blava, han aixecat un pi-lar de quatre en record i home-natge al company traspassat. •
L’Independent de Gràcia27 de gener de 2017
5
L’Independent de Gràcia27 de gener de 2017
6 EsportsDe Bode: “Seríem a 2B si no s’hagués criticat Dólera ”L’expresident confi a a guanyar diumenge les eleccions a l’Europa pels èxits
Martínez: “Els darrers bons resultats no infl uiran” El candidat opositor aposta per fi txar un secretari tècnic i un gerent
Xavi Tedó
D esprés de quatre anys com a vicepresident i deu com a màxim res-ponsable de l’Europa, Guillaume De Bode, es
presenta a la reelecció diumenge amb la candidatura Sumem + fent bandera del nou model que ha im-pulsat i destacant els èxits del pri-mer equip, però també de les al-tres àrees, especialment la social.
Per què els socis han de votar-lo?El nostre model funciona. L’altra candidatura vol canviar les co-ses i generar llocs de treball per als seus amics amb la creació, per exemple, de la fi gura del gerent. Som un equip amateur i no tenim marge de maniobra. Tenim grans professionals al club per haver de contractar ara una altra persona.
També aposten per un secretari tècnic.
A glutinats sota la plata-forma Europa Sempre Endavant, que agafa el relleu del corrent crític Arrels Europeistes, la
candidatura de Víctor Martínez confia a donar el sorpasso a les eleccions. Martínez vol donar un nou impuls al club creant les fi gu-res de gerent i secretari tècnic amb un primer equip que aposti per la pedrera.
L’equip està millorant. Perd op-cions?No infl uiran els darrers resultats, tothom vol que guanyi.
Per què vol un secretari tècnic?És una fi gura molt important per dissenyar la plantilla. La manca de planifi cació d’aquesta tempo-rada no es pot tornar a repetir. La temporada anterior no es va no-tar perquè el bloc va continuar, però aquest any amb tantes sor-tides, sí.
Ells són els responsables de la sor-tida de Pedro Dólera de l’Europa perquè no van parar de criticar-lo per no haver aconseguit pujar l’equip, si l’haguessin deixat treba-llar ara seríem a Segona B.
Els èxits del primer equip són la seva millor carta de presentació?No només els resultats del pri-mer equip. L’àrea social que hem impulsat ens ha integrat més a la Vila de Gràcia i ha permès crear dos equips amb intel•ligència lí-mit en col·laboració amb l’associa-ció ACIDH. El futbol base és l’enveja de molt clubs catalans amb més de
pedrera buscant fora només juga-dors que marquin la diferència.
Què canviarà en àmbit econòmic?Incorporarem un gerent que orga-nitzi el club i sigui l’enllaç amb la di-
L’expresident Guillaume De Bode opta a la reelecció. Foto: Arxiu
L’opositor Víctor Martínez confi a a aconseguir el sorpasso Foto: Arxiu
“Hem assolit quatre play-off i una Copa Catalunya sense secretari tècnic”
“Ja li hem dit al tècnic Joan Esteve que comptem amb ell perquè l’equip ha millorat”
És una despesa innecessària per Tercera Divisió. L’staff tècnic, els entrenadors i els assistents conei-xen el mercat. Hem aconseguit una Copa Catalunya i quatre play-off d’ascens a 2B sense secretari tècnic. Tenim grans professionals
Ja tenen un nom per a aquest càr-rec, un exjugador. Sí, Fernando Nuñez, que encara està en actiu, i que és exjugador i exentrenador de la casa perquè co-neix bé el club. La seva incorpora-ció seria immediata per treballar ja de cara a la propera temporada.
Vindrà un nou entrenador?Ja li hem dit a Joan Esteve que es-tem molt contents amb ell perquè l’equip ha millorat i cmptem amb ell. No canviarem res que funcioni.
Aposten per un equip amb la base
en les diferents categories que po-den exercir les seves funcions i de fet ja ho fan. El secretari tècnic no-més té sentit a Segona A
L’oposició carrega contra el ren-diment del primer equip.
de la casa?El planter està molt desaprofi tat, arriben molt pocs jugadors al pri-mer equip i no per manca de qua-litat perquè després triomfen en altres conjunts. Cal apostar per la
800 nens a l’escola i tenim un fi lial que serveix de pont per als jugadors sub 23 per pujar al primer equip.
Quina ha de ser la funció de la di-rectiva?La directiva ha d’entrar poc al ves-tidor, gaudim de grans tècnics que tenen molt clar cap a on anem. El que ha de fer el president és bá-sicamente buscar espónsors. El 80% dels nous patrocinadors els he aconseguit jo personalment. Aconseguir ingressos atípics és el que ha de fer el president i la di-rectiva perquè costa molt generar recursos.
Li preocupa que l’altra candida-tura el doblés en avals?La gent agraeix la nostra tasca i en tan sols dos dies ja vam aconseguir seixanta avals sense la necessitat d’haver de fer el porta a porta o de-manar favors com van fer ells els dies previs a la presentació de fi r-mes. Si haguéssim volgut hauríem aconseguit 150 avals.•
rectiva i la resta d’àrees. Buscarem més patrocinadors, explotarem la marca Europa i crearem una boti-ga online i física perquè les ofi cines no poden complir aquesta funció.
L’àmbit social és el que valora mi-llor entre els socis. S’està fent una gran feina per l’interès dels que hi treballen, però gaudeixen de pocs recursos. Crearem l’Associació de Pares i Mares per enfortir els lligams del futbol base amb el club i atendre les seves demandes i l’Agrupació de Veterans perquè no es trenquin els vincles. També intentarem que els socis tinguin descomptes en els comerços de Gràcia.
Què els ha de diferenciar de l’ac-tual directiva si guanyen?La falta de transparència i de res-pecte cap el soci. Han vulnerat els estatuts i no han contestat pregun-tes a les assemblees amb un taran-nà bastant desagradable.•
[1]
116gener2017
Lesseps amplia la xarxa de mercats verds de la ciutat
editorial
Canvi climàtici resistència
El Centre Cívic El Coll La Bruguera i la cooperativa de consum agroecològic i crític segueixen la seva tasca de sensibilització per la sostenibilitat. Amb aquest objectiu, i per compartir les refl exions amb entitats i veïns, han organitzat el cicle Docu-fòrum, inaugurat amb el documental Corazones Verdes, on
s’analitza les alternatives ciutadanes que hi volen fer front. La propera projecció serà dijous 16 de febrer a les set de la tarda, amb el documental Orgull de Baix, que també inclourà un debat posterior amb productors vinculats a l’agricultura ecològica i de proximitat.
Impulsada pel mercat de la Llibertat, la iniciativa compta amb 7 espaisEl centre cívic el Coll – La Bru-guera ha iniciat, en col.laboració amb la cooperativa de consum Les Trementinaires, un cicle de debat sobre temes de sostenibilitat ambiental, en un nou exemple de cooperació i treball conjunt per tractar aspectes que ens afecten a tots i que, des de l’intercanvi d’idees i coneixements, es poden arribar a les propostes que canviïn les tendències que perjudiquen l’entorn, tant des del punt de vista social com ambiental. I han començat amb un tema que, tot i que ja no ocupa tants titulars, con-tinua sent un dels punts calents de les problemàtiques actuals i amb pitjors pronòstics a curt termini: el canvi climàtic. Però amb un punt de vista diferent. I és aquí on està el veritable interès. Així, el primer documental del cicle ha estat Corazones verdes frente al cambio climático, produït per 350 BCN sobre el moviment global contra aquesta amenaça. Va ser produït amb el suport de gairebé 140 persones gràcies a una cam-panya de fi nançament col•lectiu impulsada des de Goteo.org. La història d’aquest moviment ciuta-dà pel clima és també la història de la producció del fi lm. Tots dos van néixer durant la People’s Cli-mate March de Barcelona, i la gran mobilització mundial de milers de persones als carrers per demanar als líders mundials reunits a la Ci-mera del Clima de Nacions Unides el que sempre es demana: menys paraules i més accions davant del canvi climàtic. Seguim.
350BCN
El Coll i les Trementinaires impulsen Docufòrum
[2] [el tema del mes]
Punt Verd de CollserolaC. Collserola, 2. Sortida 6 Ronda de Dalt - Plaça Alfons Comín, darrere de la benzineraHorari: de dll a dv, de 8 a 18.30, i ds i dg, de 9 a 13 h.
Punt Verd de BarriPlaça Gal.la PlacídiaHorari: dll, de 16.30 a 19.30; de dm a ds, de 10 a 13.30 i de 16.30 a 10.30, i dg i festius, tancat.
Punt Verd TabuencaC. Guilleries, 24Horari: de dll a dv, de 8.30 a 13.30 i de 16.00 a 19.00, i ds de 10 a 13.30.Telèfon: 93 218 30 97
Aula Ambiental Bosc Turulll’AULA Passeig Turull, 2-4, 08023 BarcelonaTelèfon: 93 213 39 45Horari: De dimarts a divendres de 10 a 14.30hDimecres matí de 11.00 a 14.30hDimecres tarda de 16.00 a 19.00hUn dissabte al mes de 10 a 14hDifusió de les activitats també per Facebook i Twitterwww.boscturull.cat
Escoles + sosteniblesLa Fàbrica del Sol. Pg. de Salvat Papasseit, 1. Tel 93 256 25 99. Fax 93 237 08 94 [www.bcn.cat/escolessostenibles]
Serveis d’interès
més sostenible
La cooperativa Trementinaires i el CC El Coll impulsen el cicle DocufòrumEl Centre Cívic El Coll La Bruguera i la coo-perativa de consum agroecològic i crític segueixen la seva tasca de sensibilització per la sostenibilitat. Amb aquest objectiu, i per compartir les refl exions amb entitats i veïns, han organitzat el cicle Docufòrum, inaugurat amb el documental Corazones Verdes, on s’analitza les alternati-ves ciutadanes que hi volen fer front.
S.M.
La propera projecció del cicle Docufòrum, tot un programa d’activitats de sensibilització per a la sostenibilitat que han creat la cooperativa de consum Les Trementinaires de Vallcarca i el centre cívic El Coll-La Brugue-ra, serà el documental ‘Orgull de Baix’, el dijous 16 de febrer a les set de la tarda. Després, com és habitual, està previst un debat amb productors vinculats a l’agricultura ecològica i de proximitat. La direcció del centre cívic, des del primer moment, està fent di-fusió i animant a entitats i altres
Com s’apropa el moment de la processionària, el proper dissabte dia 4 de febrer l’Aula Ambiental Bosc Turull farà una Jornada de prevenció i control de la plaga de la Processionària del pi. L’objectiu és donar a conèixer què és la Pro-cessionària i quin és el seu cicle de vida, per què es considera una plaga, quins efectes causa sobre la salut humana i sobre els eco-sistemes forestals i quins mitjans de control existei-xen. Els participants també aprendran el funcionament de les trampes físiques i, entre totes les persones assistents, en col.locaran als pins de l’equipament.Paral.lelament l’Aula oferirà una activitat per a les esco-les properes a l’equipament i farà una petit material divulgatiu sobre la plaga.
La plaga del pi, a l’aula
Turull
col.lectius del districte perquè hi participin en aquestes activitast, i així ecollir les refl exions globals que s’expressen en aquests tre-balls documentals, per després “aplicar-les al disseny del barri,
des d’una perspectiva sostenible i de proximitat”. El documental que obria el cicle, Corazones Verdes, produït per l’ONG 350.BCN, dóna veu a diferents menbres del moviment ciutadà
350BCN
Fragment del documental Corazones Verdes, realitzat per l’ONG 350BCN
contra aquesta amenaça, a es-pecialistes i activistes de llarg recorregut en la defensa dels drets dels ciutadans. El fi lm parla de les conseqüències ambientals dels nostres gestos diaris i de la necessitat d’un canvi radical d’hàbits. Però també posa sobre la taula que aquestes accions individuals són insufi cients si no anem més enllà del nostre àmbit privat i ens unim a les grans llui-tes socials actuals que tenen lloc arreu. Segons aquesta entitat, el canvi climàtic és el punt on con-fl ueixen els principals problemes de la humanitat a dia d’avui i el repte més gran al qual ens ha-
guem enfrontat mai. La solució, insisteixen, només arribarà si els ciutadans s’uneixen ara en el més gran moviment ciutadà d ela història. Perquè, segons aquesta ONG, “presionant, exigint canvi
i exigint el nostre poder dia a dia” vindran els canvis. El fi lm també recull els testimonis de vuit especialistes que mostren la
Fragment de ‘Orgull de Baix’, que es podrà veure al CC El Coll-La Bruguera
Edita: Associació Cultural L’Independent de Gràcia. President d’honor: Joan Cervera. President: Jordi Fortuny. Director de l’Independent de Gràcia: Albert Balanzà. Redactors en cap: Silvia Manzanera i Xavi Tedó. Coordinadora del suplement De Verd: Silvia Manzanera. Redacció: Xavi Tedó, Ignasi Fortuny, Mar Romero, Òscar Mejías. Maquetació i disseny original: Sergi Lou. Publicitat: Hector Giménez (692 601 263). Imprimeix: Indugraf Offset SA. Dipòsit legal: B-32.478-00
Amb el suport de:
necessitat d’entendre el nostre entorn per poder conviure amb ell de manera sostenible. Expli-quen, així, la gravetat del canvi climàtic que hem generat i la seva estreta relació amb el con-sum d’energies fòssils, el paper de la indústria alimentària en tot aquest escenari i les implicacions socials i econòmiques d’aquesta ciris ambiental. També parlen de les greus injustícies que provoca el que anomenen “la lògica del mercat dominant”.Tots les activitats són gratuïtes i tenen lloc al centre cívic el Coll.
Productors de l’agricultura ecològica particpiaran al proper
debat
‘Corazones verdes’ insta a la mobilització col.lectiva contra el
canvi climàtic
[3]
escoles + sosteniblesescoles + sostenibles
L’alumnat de l’escola Jesuïtes Gràcia-Kostka ha participat en l’elaboració d’un interessant fascicle sobre la història i les tipologies de llegums que també inclou un receptari.Durant aquest any passat, l’Es-cola Jesuïtes Gràcia- Kostka ha estat elaborant un interessant projecte sobre els llegums. Aquest s’ha emmarcat dins l’Any Internacional dels Llegums 2016 i ha comptat amb una gran implicació per part de l’alumnat.El resultat ha estat la revista digital Kostka Verd, que es pot consultar online. La idea és que cada curs de l’escola creï un “fascicle” relacionat amb l’hort. Aquest curs ha tocat el torn del fascicle dels llegums, que s’ha dividit en tres parts:Història dels llegums.Quants llegums coneixes?Les millors receptes amb lle-gums.A sota cada apartat hi apa-reixen els alumnes que han
La història dels llegums, recollida en una fascicle
participat en la seva elaboració i la referència de la bibliografi a consultada. A la part fi nal del document hi apareix un calen-dari de plantació dels llegums amb diferents tipus de llegums i classifi cats per mesos.Hi ha explicacions i receptes dels pèsols, del cacauet, la llen-tia vermella, el tramús, el pèsol negre del Berguedà, la mongeta
vermella o Azuki, la mongeta mung, la llentia, la guixa, la gar-rofa, la mongeta de ganxet, la fava, el cigró, el fesol d’ull negre, l’alfals i la soia, en una presen-tació molt gràfi ca que facilitat la lectura. La implicació de l’alumnat parti-cipant i la coordinació per part del professorat ha permès, tot i la gran feinada que representa
Arxiu
xxx
fer una revista com aquesta, un resultat molt positiu i ben valorat per totes les persones implicades. Un altre dels valors
d’aquest treball és l’accessibi-litat, ja que es pot consultar des de l’enllaç que té publicat Escoles més Sostenibles.
Arxiu
XXX
[4] [per darrere][4]
El mercat de Lesseps impulsarà el producte ecològic i de proximitat
L’objectiu és donar visibilitat als mer-cats municipals de la ciutat com a espai d’alimentació saludable i de pràctiques sostenibles i respectuoses amb l’entorn. Per això, des de fa uns dies es pot veure, gràcies als cartells i altres elements grà-fi cs, que Lesseps forma part de la Xarxa de Mercats Verds de Barcelona, que a hores d’ara compta amb un total de set equipaments. L’Institut Municipal de Mer-cats de Barcelona (IMMB) i l’Ajuntament pretenen així reforçar l’aposta per la sos-tenibilitat i els productes locals a través de la campanya que va començar l’any 2015 amb el mercat de la Llibertat. Amb aquesta iniciativa (recollida precisament en aquest suplement), es pretén poten-ciar l’oferta de producte de proximitat,
El 2015 el mercat de la Lli-bertat va encetar una cam-panya per potenciar l’oferta i el consum de productes de proximitat i augmentar la pre-sència de producte ecològic fresc. Després s’hi van sumar els de la Concepció, d’Horta i del Clot, i ara ho han fet els de les Corts, de Lesseps i de Sant Martí. En aquests moments la iniciativa compta amb 7 mercats en xarxa.
El mercat de Lesseps amb els cartells que l’identifi quen com a mercat verd
produït de manera respectuosa amb el medi ambient i que reforci l’oferta d’alimentació saludable dels mercats, i augmentar la presència de producte ecològic fresc. El projecte de Mercats Verds està previst en el Pla Estratègic dels Mercats de Barcelona 2015-2025. La campanya gira en torn a tres eixos
S.M / Redacció
principals: el primer, la sostenibilitat, amb campanyes com la de reducció de l’ús de bosses de plàstic. El segon és la promoció del producte de proximitat, procedent d’un radi de 150 quilòmetres al voltant de la ciutat de Barcelona. I el tercer, l’augment de la presència del producte ecològic a les
parades del mercat. Totes aquestes línies d’actuació es reforcen amb una cam-panya de sensibilització i comunicació que inclou una senyalització distintiva amb una doble funció: donar visibilitat al producte de proximitat que ja era present a moltes parades i introduir en el seu consum la clientela que encara no n’està informada. D’aquí els cartells verds que pengen del sostre i les parades del mercat de Lesseps, ara, i també de la Llibertat, des de l’any passat.Per la seva part, els comerciants veuen la campanya de manera positiva, tot i que existeix la percepció entre alguns d’ells que la producció de producte de proximitat o ecològic no és sufi cient, o no ha de ser l’única oferta, i moltes vegades poc assequible per als ciutadans. Per això creuen imprescindible una bona comunicació que transmeti consciència a la clientela que som el que mengem.Paral.lelament al projecte de Mercats Verds, els mercats municipals duen a terme altres accions de sostenibilitat i, a més d’allotjar punts verds fi xos, com és el cas del mercat del Ninot, també estan tirant endavant el cobrament de les bosses de plàstic d’un sol ús com a iniciativa per reduir-ne la utilització. En aquest sentit, són nou els mercats que s’han adherit recentment –la Sagrada Família, l’Estrella, Lesseps, Poblenou, la Trinitat, Sant Gervasi, el Bon Pastor, Felip II i Horta- a una pràctica que va arrencar el passat mes de setembre a catorze mercats, entre ells el de la Llibertat, a més del Carmel, el Clot, la Concepció, Hostafrancs, la Marina, la Mercè, Pro-vençals, Sant Antoni, Sant Martí, Santa Caterina, Sarrià i Vall d’Hebron.
Xavi Tedó
L’Independent de Gràcia27 de gener de 2017
7
Què en penseu que la Fiscalia hagi arxivat el “lloguer” de Fandos del Banc Expropiat?
Silvia Sabaté Professora
Em sembla una vergonya que no-més s’arxivin els casos que interes-sen i que la justícia estigui tant lli-gada a la política ja que d’aquesta és impossible que hi hagi indepen-dència judicial.Si no canviem les co-ses els nostres fi lls ja no creuran ni en la política ni en la justícia.
Ferran Esteve Conserge
Em sembla malament. Crec que no és correcte que la justícia es posi de banda d’un home que especula, que l’únic que vol són els diners i que vol fer fora a un grup de gent que el què intenta es fer activitats socials pel barri.
Angelina BorràsAdministrativa
No estic d’acord en que s’ocupin lo-cals tot i que si hi ha algun proble-ma jurídic no es pot arxivar, sinó que s’hauria d’anar fi ns al fi nal de la situació.
Aaron MontalbánEstudiant
Em sembla molt malament que els polítics intentin amagar els escàn-dols per crear-se una falsa imatge d’ells mateixos per guanyar vots.
Opinió
Editorial
Parlar de places, petit miracle
És un bon moment, aquests dies de fred, de refl exionar sobre els espais de relació, acció i trobada que representen i representaran les places en l’imaginari de Gràcia. Tots els equips de govern han
intentat abordar la problemàtica d’usos que hi confl ueix amb mesu-res més o menys tímides, des dels primers voluntaris i els mims fi ns a les patrulles conjuntes de la Guàrdia Urbana i dels Mossos d’Esqua-dra. A la plaça del Sol, una Festa Major de 2004, es va fer el primer mi-nidesplegament de prova. I no curiosament ha estat en aquesta plaça on els veïns, els amos dels locals i les entitats que han participat en la nova Taula de Places han de-manat que hi hagi una pre-sència policia de dissuasió durant tot l’any i no només a l’estiu. La sobreocupació de l’espai –més pròpiament dit, del terra de l’espai- és un fe-nomen turístic de primera magnitud durant bona part dels mesos, perquè Barcelona i Gràcia ja són espais turístics tot l’any. I aquest fet molt característic de la plaça del Sol però també simptomàtic a Diamant o a Virreina, sobretot, té el seu impacte direc-te en el soroll. Òbviament la saviesa popular diria que els veïns de les places, com els del carrer Gran, saben o sabien perfectament on ana-ven a viure, però també és cert que el canvi de costums cap a un res-pecte i un equilibri amable no és impossible. El millor de la Taula de Places, però, no és la queixa o la dada negativa que se’n deriva sinó la seva pròpia existència: un espai on veïns i locals parlen. Senzillament. Vistos els debats de principis d’any sobre la reforma de les terrasses, això ja és un petit miracle.•
La Gràcia del pinyol ha tornat esgotada positivament de Sa Pobla, pel tracte excel·lent rebut i també pels preparatius que va comportar. La segona part, aquest cap de setmana, amb els Foguerons. Anècdotes del viatge: els nostres ge-
gants, en Pau i la Llibertat, passen per moments de relació inestable: ell va caure per Festa Major i a Mallorca ja tenia la cara nova, però allà va ser ella qui va patinar i li va anar de poc... Només van sortir els ge-gantons. L’Atzeries també va patir: s’estrenava fora de les fronteres lo-cals, i una senyora, amb un carro d’anar a comprar i un bolso, li va fotre un cop i li va trencar una ala. El nano treia foc pels queixals...
Ull de dona
Els veïns i els amos dels locals han demanat que hi hagi presència policial tot l’any
Eldepen-
dent
Edita: Associació Cultural L’Independent de Gràcia. President d’honor: Joan Cervera. President: Jordi Fortuny. Director: Albert Balanzà. Redactors en cap: Silvia Manzanera i Xavi Tedó. Redacció: Carina Bellver, Clara Darder, Meritxell Díaz, Ignasi Fortuny, Èric Lluent, Tània Matiushkov, Òscar Mejías i Mar Romero. Col·la boracions: Enric Borràs, Jordi Borràs, Xavier Borràs, Lluís Bou, Àlex Delmàs, Conxa Garcia, Ernest Cauhé, Ramón Casalé, Josep M. Contel, Àngel Garreta, Luis Ángel Hermana, Pere Martí, Joan Millaret, Víctor Nubla, Sara Reñé, Roger Rofín, Josep A. Torralba, Rafael Vallbona. Disseny maqueta: Enric Jardí. Maquetació: DBcoop, sccl (Marta G. Bravo i Sergi Lou). Disseny web: Jordi Collell. Publicitat: Héctor Jiménez (692 601 263) [email protected]. Imprimeix: Indugraf Off set, S.A. Dipòsit legal: B-32.478-00. Sol·licitat control PGD
La Perla, 31, 08012 BarcelonaTel. 93 217 44 [email protected]
de Gràcia
Cartes al director
La discriminació del catalàLa indignació de polítics i mitjans de comunicació espanyols contra Donald Trump per haver eliminat el castellà de la pàgina web de la Casa Blanca un cop ha assolit el poder va venir acompanya-da com no podia ser d’una altra manera per nous atacs a Catalunya. El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, va la-mentar que el web de la Generalitat no in-clogués versió en castellà. Una altra fi cada de pota del mandatari espanyol, a qui no sabem qui l’asessora, però sigui qui sigui, hauria de plegar per dignitat. Al nostre país, el bilingüisme, que no deixa d’arra-conar la llengua pròpia del país perquè el català passa a ser una cosa voluntària, es compleix de manera rigorosa. No pot dir el mateix l’Estat espanyol, que no només no ha fet bandera de la seva diversitat lingüística, sinó que fa mans i mànigues per desterrar-lo tant al sistema educa-tiu català com a les institucions. De l’Es-tat depèn que es pugui parlar al Congrés o al Parlament Europeu. De l’Estat depèn que els estudiants d’altres punts de la penínsul·la el puguin aprendre tenint pre-sent que potser a la llarga molts joves vin-dran a treballar aquí. La plurinacionalitat només es defensa a les nacions d’aquest Estat jacobí.Antoni Rubio
Fe d’errades. Al darrer número de l’Inde-pendent a la secció de Documents no vam incloure la totalitat d’associacions graci-enques que van anar a Sa Pobla per cele-brar els 25 anys dels Foguerons a Gràcia. A continuación teniu el llistat complert d’entitats que hi van assistir: Trabucaires de la Vila de Gràcia, Gegants de Gràcia, Bastoners de Gràcia, La Vella de Gràcia, Drac de Gràcia, Diabòlica de Gràcia, Malèfica del Coll, Castellers de la Vila de Gràcia, El Cargol Graciós, Centre Artesà Tradicionàrius, Fundació Festa Major de Gràcia, Federació de Colles de Sant Medir.
Conxa Garcia
Recordeu els JJOO de Londres i el muntatge de demostració que teni-en la millor sanitat pública del món,
doncs, ja no és així. Després de Reis, la Creu Roja denunciava la “crisi humani-tària” del sistema públic de salut davant de la falta de metges, llits i ambulàncies, deien que el personal sanitari es troba sota una pressió “sense precedents” pel dèfi cit permanent de recursos, agreujats per anys de retallades. Aquesta alerta de la Creu Roja arriba després de la mort
de tres pacients aquest Nadal, mentre esperaven a ser atesos en una llitera als passadissos del servei d’urgències. S’han vist rebutjats pacients que tractaven de ser atesos en aquests serveis. El presi-dent d’una entitat mèdica va dir “estem arribant a un punt en què amb els es-forços del personal no hi ha prou per mantenir el sistema en marxa... Estem exigint al personal un servei de prime-ra classe al món, però amb uns nivells del Tercer Món pel que fa a (nombre de) personal i llits”. Us sona tot això? No sé si sabeu allò de “quan vegis la barba de ton veí afaitar, posa la teva a remullar”, però és evident que hem de donar su-port als professionals sanitaris i les se-ves reivindicacions i hem d’exigir que es reverteixin les retallades i que la nostra sanitat pública no perdi qualitat i que no hagi de salvar-nos una ONG.•
Defensem la pública (2)
La Creu Roja alerta de la “crisi humanitària” del sistema públic de salut anglès
per Tània Matiushkov
L’Independent de Gràcia27 de gener de 2017
8 Opinió
els tuits
la setmana
Eskapulats @eskapulats Aquest diumenge, passarem la ressaca dels #Foguerons animant l’Europa contra el líder Olot
Xavier Barberà @xbarberam Acabo d’arribar del tanatori de les Corts, d’acomiadar en Mike, casteller de la #viladegracia. La colla @cvg_cat li ha fet un preciós comiat
Fogueron
Josep A. Torralba
Aquest any celebrem la 25ª edi-ció dels Foguerons de Sa Pobla a Gràcia. Això ha signifi cat dur a
terme alguna cosa diferent de les que destacaria, com no, el desembarca-ment de quasi 600 graciencs a la illa de Mallorca. No entraré ara a fer una va-loració minuciosa, la gran majoria dels que hi van anar s’ho van passar de co-nya. Actes com aquest, habitualment, tenen el suport de tothom sense gaire esforç, tant humà com econòmic.
Aquest dissabte, les Colles de Cultura volien fer els seus Foguerons a la Plaça del Sol, una demanda que ja es portava fent anteriorment. Aconseguir aques-ta fi ta, que comparada amb que Gràcia envaís Mallorca, podria resultar més senzilla, ha esdevingut un impossible, almenys per aquest any. A la plaça es genera molt soroll i els veïns estan can-sats. Lògic que es vulguin buscar solu-cions. Crec, però, que deu ser la plaça de la Vila on menys activitats organit-zades per entitats es deuen fer, i quan es fan, aquestes estan regulades per Districte amb horaris i limitacions. En la meva opinió, molt millor que l’acti-vitat que els veïns han d’aguantar nor-malment. Les Colles no hem decidit l’estructura de la plaça, ni donem ni gestionem els permisos de terrasses, ni les llicències de bar, ni fem normes que es van contradient entre elles... però en patim les conseqüències igual que els veïns. Esperem i ajudarem en allò que puguem a que la Plaça del Sol sigui més confortable per tots, tant pels qui volen descansar com a residents, com pels qui en volem gaudir com a usuaris i, Colles, hi farem Foguerons. •
Opinió convidadaAssociació per a la promoció de l’habitatge cooperatiu de Vallcarca
Cooperatives d’habitatge per arrelar veïns a Vallcarca
P arlem en nom de l’Associació per a la promoció de l’habitatge cooperatiu de Vallcarca. Ens hem cons-tituït amb l’objectiu de promoure la creació d’una xarxa de cooperatives d’habitatges en cessió d’ús al barri de Vallcarca que faciliti la rèplica d’aquest
model i que sigui una alternativa real d’accés a l’habitatge com ja ho és en altres països i a la nostra ciutat amb el pro-jecte ja incipient de la Borda, al barri de Sants, el del carrer Princesa i la promoció de set solars públics per a habitatge cooperatiu de l’Ajuntament.
Apostem per les cooperatives d’habitatge en cessió d’ús en-front de models tradicionals d’Habitatge de Protecció Ofi cial per a reclamar una gestió més coherent del sòl públic: en aquest model de propietat cooperativa a llarg termini cap per-sona esdevé propietària sinó usuària de l’habitatge, la gestió de la propietat es fa de manera col·lectiva i tenint en comp-te l’interès de tota la diversitat de persones que conformen la cooperativa.
En relació amb els criteris del concurs, creiem que l’aposta pel model de cooperativa amb cessió d’ús reforça el model de barri que des de bona part del veïnat es reclama des de fa anys. És un model d’accés a l’habitatge no especulatiu, que en gesti-ona el preu segons la capacitat de les persones que l’habiten, no segons les lleis del mercat i que fa que la propietat coopera-tiva es revalori socialment, no econòmicament. A més a més, promou la implicació de les habitants en la reconstrucció del barri i les apodera per a proveir-se col·lectivament de les seves necessitats bàsiques (electricitat, aigua, telefonia i internet, etc.), assegurant així un accés a l’habitatge el màxim d’inclu-
siu possible. En aquesta línia, volem promoure una construc-ció que segueixi al màxim possible criteris de sostenibilitat ambiental i social, i que garanteixi l’efi ciència de l’edifi ci en el consum de recursos. Aquest model inclou, també, la projec-ció d’espais d’ús comunitari per a tot el veïnat, garantint així la creació de vincles i compromís amb el barri.
El tipus de gestió col·lectiva de l’habitatge que proposa la nostra associació permet el desenvolupament de mecanis-mes de suport mutu i sosteniment d’aquelles persones -si-guin o no sòcies de la cooperativa- que es trobin en situa-cions de difi cultats econòmiques i/o mancades de vincles efectius familiars i/o socials. La xarxa que genera aquest ti-pus de comunitat, més enllà de la pròpia de la cooperativa, pot donar resposta i suport a les necessitats que moltes per-sones del barri ens podem trobar al llarg de les nostres vides. L’establiment de cooperatives d’habitatge en cessió d’ús ga-rantiria l’estabilitat i arrelament d’una població al barri im-plicada en la seva vida comunitària, preocupada pel benestar de la resta del veïnat i activa socialment.
És per tot això, que fem la demanda perquè en els solars on hi van destinats habitatges de protecció ofi cial, se cedeixi el sòl, la promoció i la gestió d’aquests habitatges a coopera-tives amb l’accés en cessió d’ús.•
Volem una construcció amb criteris de sostenibilitat ambiental i social
L’Independent de Gràcia27 de gener de 2017
9AgendaSi
voleu publi-car els vostres ac-
tes en aquesta agen-da, envieu un correu electrònic a redaccio
@independent.cat
ExposicionsFins al 31 de generHomenatge a “Fermín Nicolás”. Un recull de la seva obra pictòrica seleccionada per la seva fi lla, Rosa Nicolás.CC La Sedeta (Sicília, 321)
Fins al 2 de febrerExposició El Caganer al pessebre català. Espai Albert Musons (Alzina, 9), de dl a dv de 17 a 21 h rista.
Exposició Pessebre artesanal. Mostra clàssica del programa nadalenc de les entitats històriques. Organitzada per la Fundació Festa Major. De dilluns a diven-dres de 17 a 21 h.Fundació Festa Major (Alzina, 9)
Fins al 28 de febrerLa Violeta també s’ha sumat a la fes-ta dels Foguerons amb l’exposició Falles i fogueres, focs festius als Països Catalans. Amb l’Associació de Foguerons, la Coordinadora de Colles de Cultura de Gràcia i Cases de la Festa.La Violeta (Maspons, 6) Fins l’1 de marçUn seguit d’artistes visuals van rebre un encàrrec ‘criminal’: se’ls va lliurar una de les novel·les de l’escriptor Manuel Vázquez Montalbán protagonitzades per Pepe Carvalho i se’ls va demanar que fessin una obra sobre l’element que els semblés més signifi catiu de la novel·la. Així va néixer Pepe Carvalho, una exposició col·lectiva on veurem obres d’artistes tan destacats com Eduardo Arroyo, Francesc Artigau, Javier Balda, Victoria Civera, Juan Genovés, Antón Llamazares, Lluís Lleó, Santi Moix, Antón Patiño, Jaume Plensa i Joan Pere Viladecans, entre d’altres.Bibl. Jaume Fuster (Pl. Lesseps, 20-22)
Fins al 3 de marçExposició Homenatge a Víctor Mora. Recull gràfi c de l’obra de Víctor Mora, en tota la seva diversitat: literatura, gui-ons de còmic, etc. Cedida pel Col·legi de Periodistes de Catalunya, amb textos de Joaquim Noguero i maquetació de Josep Maria Contel.Fundació Festa Major (Alzina, 9)
ActesDivendres 27 de generInauguració de l’exposició Pepe Carvalho.Biblioteca Jaume Fuster (Lesseps, 20), a les 18.30 h
BCNegra. Xerrada: Charlie Parker, La can-ción de las sombras i l’enfrontament en-tre el bé i el mal.Biblioteca Jaume Fuster (Pl. Lesseps, 20-22), a les 19.30 h
Conferència: La comunicacion política y los millennials.Schultz (Bailèn, 169), a les 20 h
Presentació del llibre Òsties, de Ramon Mas, amb Regalim i Les cruet.El Pumarejo (Gomis, 42), a les 20 h
Los viajes no tienen vuelta, Itziar Rekalde.Casa dels contes (Ramon i Cajal, 35), 20.30 h
Concert: El Sobrino del diablo + Ingmar.La Sonora de Gracia (Riera Sant Miquel, 59), a les 21.30 h
Concert: Marie Davidson + SDH + Acción Diplomática DJ Set.Almo2bar (Bruniquer, 59), a les 22 h
Concert: Solegacy.Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 22.15 h
Rumbakana.Gràcia Latina (De l’Or, 19), a les 23 h
Concert: Ambdos Two of us.Jazzpetit (Provença, 181), a les 23 h
Dissabte 28 de generTeatre: u and Mi, Lali Ayguadé.NunArt (Sol, 8), a les 20 h
Los viajes no tienen vuelta. Itziar RekaldeLa casa de los cuentos (Ramón y Cajal, 35), a les 20.30 h
7è aniversari Seward.El Pumarejo (Gomis, 42), a les 21 h
Concert: Vàlius + No Crafts + Aloha Bennets.Espai Jove la Fontana (Gran de Gràcia, 190), a les 21.30 hConcert: Old Steam.La Sonora de Gràcia (Riera Sant Miquel, 59), a les 22 h Grupo Sabor.Gràcia Latina (De l’Or, 19), a les 23 h
Diumenge 29 de gener.Concert: The White Jazz Trio.Jazzpetit (Provencia, 181), a les 12.30 h
concert: Estruç + Fang.El Pumarejo (Gomis, 42), a les 19 h
Teatre: Clowndependencia. Jairo Jairo, clownLa Sonora de Gràcia (Riera Sant Miquel, 59), a les 20 h
Gandom Garoussi.Gràcia Latina (De l’Or, 19), a les 21.30 h
Grupo Sabor.Gràcia Latina (De l’Or, 19), a les 22.30 h
Dilluns 30 de generBallada de swing: La Swing Jam de l’Or-feó.SwingCats (Torrijos, 70) a les 22 h
Dimarts 31 de generJam session de blues, rock, soul.Jazzpetit (Provença, 181), a les 20.30 h
Gandom Garoussi.Gràcia Latina (De l’Or, 19), a les 21.30 h
Dimecres 1 de febrerNocturna Discordia Sessions.Soda Acústic (Guilleries, 6), a les 20 h
Jam session de jazz.Jazzpetit (Provença, 181), a les 20.30 h
Concert: Mamelles.Alfa (Gran de Gràcia, 190), a les 21 h
Loqueterroting Jam Session.La Sonora de Gràcia (Riera Sant Miquel, 59), a les 21.30 h
Dijous 2 de febrerCinema: Rojo oscuro. Dario Argento, Itàlia, 1975.Cinemes Verdi (Verdi, 32), a les 20.15 h
Concert: Fiera Blues.Jazzpetit (Provença, 181), a les 20.30 h
Concert: Fajardo.Heliogàbal (Ramon y Cajal, 80), a les 21 h
Concert: Jaume Arnella i Ferran Martínez.CAT (Pl. Anna Frank, s/n), a les 21.30 h
Concert: Kid Hyena.
La Sonora de Gràcia (Riera Sant Miquel, 59), a les 22 h
Blues Jam Session.Barcelona Pipa Club (Santa Eulàlia, 21), a les 22 h
Open Mic Night.Alfa (Gran de Gràcia, 39), a les 22 h
Jam de jazz: Santi Colomer & Mac Cuevas & Nico Sánchez.Soda Acústic (Guilleries, 6), a les 22 h
Entitats
Amb el suport de
Els Foguerons de Sa Pobla a Gràcia celebren 25 anys La Violeta inaugura l’exposició Falles i Fogueres, amb una conferència a càrrec de Josep Fornés i Torni Torrens, És dissabte de Gràcia, l’origen de la revetlla mallorquina a Barcelona. Dissabte comença el muntatge de foguerons a dotze emplaçaments de la Vila. També hi haurà xeremiers i glossadors als quatre mercats del districte, a les 12 h. A les 21.30 h, a la plaça de la Vila, encesa de les fogueres. Divendres 27 i dissabte 28 de gener a carrers i places de la Vila
Recomanem
Divendres 27 de generPerformance experimental d’Adrián Pino Olivera.L’Antic Forn de Vallcarca (Cambrils, 10), a les 20.30 h
Dissabte 28 de generTitelles: El castell encantat. A càrrec de la cia Teresetes Paradís.La Violeta (Maspons, 6), a les 12 h
Música: Tina & Joje. Jazz & soulo.L’Antic Forn de Vallcarca (Cambrils, 10), a les 20.30 h
Diumenge 29 de generTeatre: En Patufet, del Centre de Titelles de Lleida.Els Lluïsos (Pl. Nord), a les 12 i a les 18 h
XXXè Concurs de Teatre Català de Gràcia, el Centre Cultural i Recreatiu de Pineda, presenta a Germanes de Càrol López.El Centre (Ros de Olano, 9), a les 18 h
Dilluns 30 de generClub de lectura a Lluïsos: es comentarà el llibre Anatomia de les distàncies cur-tes, de Marta Orriols. Places disponibles.Lluïsos de Gràcia (Pl. del Nord), a les 19.30 h
Dijous 2 de febrerEls Amics i Amigues de la Violeta i el Fòrum Narcís Monturiol organitzen una xerrada debat sobre la gestió del ci-cle de l’aigua. Amb tres enginyers: Eloi Badia, Regidor de Territori i del Districte de Gràcia, Josep Alabern, Director Gerent d’Aigues de Manresa i Joan Gaya, Consultor.La Violeta (Maspons, 6), a les 19 h
Inauguració de l’exposició Emocional, un treball de l’artista Sergio Ugartondo.Espai d’art Verdi_Verd (Verdi, 102), a les 19 h
Del 3 de febrer a l’11 de març Cicle Enganxa’t al barri. El CC El Coll La Brugera convida a conèixer els recur-sos, entitats i serveis que de ben a prop, al barri. Dirigit als infants entre 11 i 14 anys.CC El Coll La Bruguera (Aldea, 15)
L’Independent de Gràcia27 de gener de 2017
10 CulturaJ.M. Hernández Ripoll: “Defenso la literatura de promixitat”L’escriptor i periodista gracienc s’estrena al gènere negre amb ‘La sonrisa helada’ (Cal·lígraf)
Silvia Manzanera
És la teva primera novel·la negra, després d’una llarga trajectòria escrivint... Al final t’has deixat atrapar pel gènere?Sempre he escrit, fi ns i tot novel-letes per a mi mateix. Amb 20 anys estava molt infl uenciat per Bukowski -de fet sóc molt infl uen-ciable, jo- i després vaig llegir-me tots els Carvalhos, i em va quedar l’espina de fer una novel·la negre. La vida em va portar a la prem-sa i a la crítica musical, i després als guions d’Una mà de contes, i d’aquí, als llibres infantils...
Tot ha anat rodat, doncs?Pots plantar-te i un dia fer el que vols, però a mi m’ha vingut més rodat. Quan ho vaig decidir fi nal-ment, era un moment en què es-tava mig a l’atur i només anava a concerts cada nit. Un dia vaig lle-gir una notícia a l’Avui i vaig pen-sar que això donava per a un llibre, i m’hi vaig posar.
Què has fet servir de la teva trajec-tòria literària i periodística?La faceta de guionista sobretot m’ha servit per estructurar-me i organitzar-me, perquè si no te’n vas de mare. I també he aconse-guit un estil propi. Quan estic en fase de creació deixo de llegir per no contaminar-me. Faig l’esquelet i després l’omplo de carn, sovint, de massa carn. De fet, al fi nal vaig haver de treure 150 pàgines, era un cas paral·lel; ja l’aprofi taré més en-davant.
Parla’ns del personatge principal, Simón Prisco.He volgut que fos un detectiu amb presència literària clàssica: tot passa per ell (ja ho feien els ame-ricans als anys 30) però alhora que fos original, que no se sembés a ningú; no cuina, no és putero ni alcohòlic... el tio és una mica sa-pastre i li foten d’hòsties per tot ar-reu, i a sobre està carregat de dub-tes. A més, descric a tothom menys a ell, ho he fet conscientment per-què volia que cada lector se l’ima-gini com vulgui.
I en les següents entregues, en sabrem més coses, del detectiu? Perquè serà una sèrie, oi?Sí, de fet ja he começat la segona, i aniran sortint aspectes de la seva vida. La història comença al ge-ner, a l’hivern, i la víctima serà un cantautor, així aprofi taré per to-car una mica els collons, perquè surten mànagers, discogràfi ques, SGAE... Faig molta caricatura. En els meus relats hi ha un punt cò-mic i de guió cinematogràfi c.
Sí, de fet el llibre podria ser una pel·lícula.M’agradaria molt, la veritat. Crec
que funcionaria perquè és un lli-bre molt visual. Però el que volia realment aconseguir amb aques-ta aventura era treure-li la pols al castellà; porto 30 anys escrivint en català.
Què hi ha de la teva vida personal en aquest llibre?Gràcia i la vida del barri. Sóc d’aquí i majoritàriament he viscut en-tre Virreina, Torrijos i Sant Lluís. M’agrada retratar aquest paisatge. Les botigues d’ara no tenen res a veure amb les dels 90.
Has hagut de fer exercici de me-mòria, doncs?Molt. Però això es resol convidant
a un amic informàtic a gintonics i llegir tota la premsa diària de l’època en què se situa la histò-ria. També surt l’antiga redacció de l’Avui.
Tot i les difi cultats de ser escrip-tor, n’estaràs satisfet del resultat.Sí, perquè l’he publicat amb una editorial petita, de Figueres, i és una lluita contra els titans, les grans editorials que copen els aparadors, els més venuts, els mitjans. És David contra Goliat en una lluita que estic disposat a gua-nyar. Perquè això és literatura de proximitat. I si menjem productes de proximitat hem de poder fer el mateix amb la literatura.•
‘Txusqui’ Ripoll, en una foto promocional. Foto: Felip Alcón
Pepe Carvalho i John Connolly, a la Jaume Fuster per la BCNegra
L’Helio esgota les entrades del concert de Fajardo
La biblioteca Jaume Fuster se suma de nou a la trobada de novel·la negra BCNegra acollint diversos actes del programa. A partir d’aquest divendres es po-dra visitar l’exposició col·lectiva Pepe Carvalho. I la mateixa tar-da del divendres, a dos quarts de vuit, l’escriptor dublinès John Connolly conversarà amb el periodista i expert en novel-la negra Juan Carlos Galindo. Connolly és l’autor de la sèrie protagonitzada per l’investiga-dor Charlie Parker, un antihe-roi marcat per la mort de la dona i la fi lla. A la seva darrera novel·la, Canción de sombras, porta el seu protagonista al Maine nord-americà, on una ví-dua i la seva fi lla s’oculten d’un passat secret relacionat amb els camps de concentració du-rant la Segona Guerra Mundial. La conversa girarà, com no pot ser d’una altra manera, de la facilitat de l’escriptor per do-tar la novel·la negra de regis-tres sobrenaturals, combinant la quotidianitat i la fantasia. La biblioteca gracienca tam-bé serà l’escenari de la trobada dels clubs de novel·la negra ju-venil, dimecres 1 de febrer.
Ja ho van avisar fa dies: “El canari és el nostre cantautor estatal favorit (...). Les entrades volaran.” L’Helio ha ha penjat el ‘sold out’ pel concert de Fajardo del 5 de febrer a la sala de Ramón y Cajal, dins del cartell del Ronda.
Breus
S.M.
“Un dels paisatges del llibre és Gràcia. Sempre hi he viscut i m’agrada retratar el barri”
L’Independent de Gràcia27 de gener de 2017
11Cultura
S.M.
Dues exposicions: Sant Antoni, la Festa Major de l’hivern, de la Xarxa de les Cases de la Festa i el Museu Etnològic
i presentada per Toni Torrens, Francesc Fabregat i Josep Fornés aquest dijous al CAT, i Cartells de Sa Pobla a Gràcia, a la Fundació Festa Major, inaugurada aquest divendres, formen part de l’ampli cartell cultural dels Foguerons, que enguany celebren 25 anys. El divendres 27 de gener, Maria
Dolors Rodríguez, acompanyada dels Al Mayurqa, ofereix al CAT un taller de ball de bot a la tarda per tots aquells qui vulguin aprendre i posar-ho en pràctica al ball de bot de la nit. El concert d’enguany ani-rà a càrrec del Grup de música tra-dicional Es Bastió de S’illa amb la col·laboració de Maria Jesús Martí. Els menorquins presentaran el seu últim disc, Serenades, un recull de gloses antigues i lletres tradicio-nals musicades amb un estil tra-dicional però propi. Per tancar la nit, els mallorquins Al Mayurqa tornen als escenaris amb un con-junt renovat, amb la veu de Glòria
Franquet i incorporacions com els Germans Martorell per oferir-vos una sessió de ball de bot. I per acabar amb les activitats, el grup Es Bastió de S’illa i els Xeremiers i Glosadors de Mallorca obriran la desena edició del cicle Folk als Mercats, una col·laboració entre l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona i el Centre Artesà Tradicionàrius que permet difon-dre i donar a conèixer en un en-torn diferent d’un auditori-tea-tre la música folk i el treball dels grups. Serà el dissabte 28 de gener a partir de les 12.00 h als quatre mercats de la Vila de Gràcia. • L’exposició de la Casa de la Festa i el Museu Etnològic, al CAT Foto: Pep Fornès
S.M.
El 30è Tradicionàrius, a més del programa dels Foguerons que se celebra el cap de set-
mana, segueix el cartell els pro-pers dies amb més música folk. Així, diumenge 29 presentarà a l’escenari del CAT el nou projecte de Brigada Bravo&Díaz, basat en les músiques de la Primera Guerra Mundial. Buscant información so-bre registres fonogràfi cs, van tro-
bar una col·lecció molt interessant a la biblioteca de Santa Bàrbara, a la Universitat de Califòrnia. Gràcies a la feina de digitalització de la bi-blioteca, ara tenen més de 116 can-çons d’aquella época i German Díaz i Antonio Bravo han agafat alguns d’aquests temes per elaborar el seu últim disc, el segon projecte relaci-onat amb músiques en temps de guerra. Aquests temes tenen una funcionalitat ben clara: apujar la moral, recordar amors, músiques amb lletres burletes o per comba-
tre la por. En aquest projecte, a més de la viola de roda i la guitarra, uti-litzen instruments mecànics com una Caixa de música programable o un barrel organ, amb el qual im-provisen sobre els cartrons en què hi escriuen la música.
A més, el festival segueix amb Les Vespres dels dimecres, amb Marcel Caselles, Santi Méndez i Ivó Jordà, i dijous, amb Jaume Arnella i Ferran Martínez. Divendres, es farà l’homenatge musical a Vicent Andrés Estellés.•
Les músiques de la Gran Guerra al 30 Tradi El nou projecte de Brigada Bravo&Díaz, format per Antonio Bravo i Germán Díaz, es basa en les músiques de la I Guerra Mundial, trobades en una col·lecció dela biblioteca de Santa Bàrbara, i el presenten al Tradicionàrius diumenge 29 a les 19h
El CAT i la Fundació Festa Major recullen la història dels Foguerons en imatges Els mallorquins Al Mayurqa tornen als escenaris amb un conjunt renovat
El pregó de la festa de Sant Medir d’aquest any tindrà mol-tes veus: exactament la de les 16 noies que conformen el cor Cantabile, creat fa 15 anys però que ha fet el salt des que van
quedar fi nalistes al programa Oh Happy Day la tardor passada. Finalment han acceptat la petició de l’entitat de Sant Medir, que feia temps que anava darrera del conjunt musical gracienc, per con-vertir-se en les pregoneres de la popular festa, en l’acte d’inici que tindrà lloc el pròxim 19 de febrer a la plaça de la Vila. Mentrestant, el cor segueix presentant el seu darrer disc, Once upon a time, el començament d’una història. Segons expliquen elles mateixes, “és també la història de cadascuna de nosaltres” i “també la d’aquells que ens escolteu”. Tenen diferents tipus d’espectacles, però el dar-rer inclou cançons pop, de musicals, i també del programa televisiu que les ha fet famoses. Les properes actuacions del conjunt seran al Cercle de Gràcia els propers 4 i 5 de juny. •
El cor de noies Cantabile farà el pregó de Sant Medir d’enguanyLes cantants han acceptat la petició de l’entitat i segueixen amb la presentació del seu primer disc
CinemesBosque multicinemes. Rambla del Prat, 15. Tel. 93 217 26 42.• La ciudad de las estrellas (La La
Land). Dv, ds, dg, dl, dc i dj, 16.10, 19.10 i 22.05. Dm, 16.10 i 19.10. 22.05.
• Il Trovatore -Royal Opera House - Live. Dm, 20.15.
• Loving. 16.00.• Comanchería. 19.00.• Rogue One: Una historia de Star
Wars. Dv, ds, dg, dl, dc i dj, 22.00.• Vivir de noche. 16.20, 19.15 i
22.10.• Lion. 16.10, 19.10 i 22.10.• Vaiana. Ds i dg, 16.20.• Toni Erdmann. Dv, dl, dc i dj,
15.50 i 18.55. Ds i dg, 18.55. dm, 15.50.
• La llegada. 22.00.• Rogue One: Una historia de Star
Wars. 16.00.
• Hasta el último hombre. 19.05.• Passengers. 22.10.• Figuras ocultas. 16.05, 19.10 i
22.15.• Canta. Ds i dg, 15.50 i 18.05.• Contratiempo. Ds i dg, 20.20 i
22.25. La resta, 15.55, 18.05, 20.15 i 22.20.
• Múltiple. 16.15, 19.10 i 22.05.
Cinemes Girona. Girona, 177• La sopa de pedres i altres contes
capgirats. Dg, 12.00.• El regal de la Molly Mostre. Ds,
16.00. Dg, 12.00, 16.00 i 18.00.• Frantz. Dv, dl, dm i dc, 17.50. Dg,
20.50. Dg, 20.00. Dc, 17.00.• Mimosas. Dl, dc i dj, 20.00. Dm,
18.00.• L’últim rei. Dv, dg, dm, dc i dj,
16.00. Ds, 20.45.• El último rey. Dv, dl i dc, 18.00.
Ds, 23.00. Dj, 22.00.• Las plantas. Dv i dc, 16.00. Dv, dl
i dc, 20.00. Dj, 22.00.
• Nacido en Siria. Dm, 20.00. Dj, 17.00.
• Toni Erdmann. Dv, dl i dm, 17.00 i 20.00. Ds, dg, dc i dj, 18.00 i 21.00. Dc i dj, 18.00 i 21.00.
• Casa Asia: Hotel Salvation. Ds, 19.00.
• LATcinema: Malacrianza. Dv, 20.00.
• Magia & Family. Ds, 17.00. Dg, 12.00.
• La força del destino. Dj, 16.30.• Il Trovatore. dm, 20.15.• Gran Guru Bohigues. Dv, 22.00.• RAEES (Bollywood). Dv, 22.30.
Ds, 17.00 i 22.30. Db, 16.00 i 19.30
Cinemes Texas. Bailèn, 205. [VOS català. 933487748 www.cinemes-texas.cat]• Sala 1: Elle. 18.00 i 22.00. Tarde
para la ira. 16.00 i 20.20.• Sala 2: 100 metros. 16.00, 18.00 i
22.20. Dg, 12.00. Elle. 20.00.• Sala 3: L’avenir. 16.00, 18.00
i 20.00. Ds i dg, 18.00 i 20.00.
Suburra. 22.00. • Sala 4: Florence Foster Jenkins.
15.50, 18.00 i 20.10. Cafè Society. 22.15.
Sessions Texas nanos. Ds 28 i dg 29 a les 16.00:
• El petit príncep. 15.50. Diumenge 29, 12.00:• Els nens de Timpelbach.• El petit príncep.•L’equip tigre.
Verdi. Verdi, 32. • Vuelta a casa de mi madre. 16.00.• La ciudad de las estrellas. 11.30, 16.00, 17.50, 19.00, 20.10 i 22.30. •Dm, 11.30, 16.00, 17.50 i 22.30.• Billy Lynn. 16.00, 18.10’, 20.20 i 22.30.• El editor de libros. 18.20.• Animales nocturnos. 20.20.• Somnia. Dentro de tus sueños. 22.30.• Silencio. 16.00.• La llegada. 22.00.
• Captain Fantastic. 16.00.• Shin Godzilla. 18.10.• Train to Busan. Dv, dl, dm, dc i dj, 20.20. Ds i dg, 11.30 i 20.20.• La autopsia de Jane Doe. 22.30.• Frantz. Dl, dm, dc i dj, 18.10.• Ballerina. 11.30.• Lion. 11.30.• Múltiple. 11.30.• Il Trovatore. Dm, 20.15.• Rojo oscuro. Dj, 20.15.Verdi Kids:• Ballerina. ÇDv, 16.00 i 19.00. Ds i
dg, 11.30, 16.00 i 19.00. Dl, dm, dc i dj, 19.00. Dv, ds i dg, 17.45.
• Canta. Ds i dg, 11.30.• Vaiana. Ds i dg, 11.30.• La sopa de piedras. Ds i dg, 11.30.
Verdi Park. Torrijos, 49• Callback. Dv, ds i dg, 16.00. • La tortuga roja. Dv, ds i dg, 17.30
i 20.50. Dl, dm, dc i dj, 20.50.• Ballerina. Dv, ds i dg, 22.25. Dl,
dm, dc i dj, 16.00 i 17.45.• Toni Erdmann. 19.30 i 22.20.
L’Independent de Gràcia27 de gener de 2017
12
de Gràcia
La torratxa
Dofi nsPere Martí
Llegeixo que els dofi ns del Zoo del Parc de la Ciutadella estan deprimits i que per això tanca el Delfi nari. No ho poso
en dubte, no sóc biòleg ni veterinari, però em sap greu. No sóc partidari de cap maltractament animal, però ho confes-so: m’agradava l’espectacle que s’hi feia. Ja des de petit, quan no hi havia inter-net i l’entreteniment no era digital, sinó real. No sé si els dofi ns estan més depri-mits que els milers de porcs que tenim infl ant en granges per produïr embotit i altres derivats, mentre aboquem purins que contaminen la terra. Ni deuen ser massa feliços els pollastres que, adotze-nats, esperen ser desplomats, decapitats
i envasats per ser distribuïts en massa a les botigues. És difícil saber què pensa un pollastre, o un porc. Potser és més fàcil amb els dofi ns, perquè tenen més cervell.
Fa poc vaig tenir l’ocasió de visitar l’Oce-anogràfi c que hi ha a València i gaudir d’un magnífic espectacle de dofins. Com els d’abans, amb els seus entrenadors, les se-ves cabrioles i els cops de pilota amb la cua, dignes del millor davanter de futbol. Les instal·lacions inclouen també magnífics aquaris amb taurons, ratlles, mantes i tota mena de peixos de colorins, tot net i polit. I altres rareses com una zona per observar papallones, ben acolorides i no sabem si deprimides. Fa goig i dista molt de la de-cadència que envolta el Zoo de Barcelona. Segur que a València també hi ha hagut queixes contra l’Oceanogràfi c i en el fu-tur pur i vegà que estem obligats a cons-truir en comú, l’acabaran tancant. Mentre aquest futur no arriba, aprofi teu per anar-hi, prop del Cabanyal, barri de pescadors de València que Rita (ACS) va intentar en-derrocar i la lluita veïnal va salvar. La pae-lla, magnífi ca. I sense escamarlans.•
L’Oceanogràfi c de València fa goig i dista molt de la decadència del Zoo de Barcelona
Pilotes de paper de diari i cinta adhesiva
Dubto que als terrats que envolten l’escola Reina Violant hi quedi cap de les boles de paper diari i cinta adhesiva marró que els omplien quan hi es-tudiava. Se’n podien veure desenes, o centenars, de la mida d’un meló francès, repartides pels ra-
cons més inversemblants. De tant en tant alguna queia al carrer i sobresaltava algun vianant. El pati on jugàvem era el terrat i amb el futbol sortien tantes pilotes volant que no tenia cap sentit fer-ne servir cap de veritat. Ens en fabri-càvem de noves cada vegada que en perdíem una. Quan es va construir el pati nou -sí, el vam batejar així ofi cialment- van arribar les pilotes de veritat i des de llavors l’escola ha crescut amb tantes instal·lacions noves que sembla el doble de gran. No només ha canviat l’escola on vam estudiar el Jordi i jo: quan érem prou grans vam descobrir les sanefes modernistes amb motius vegetals de la façana de l’edifi ci on havíem crescut, a la cantonada entre el carrer Gran i la travessera de Gràcia, que fi ns llavors havien estat amaga-des sota una crosta gairebé negra. El carrer Gran mateix també s’ha fet més habitable, amb voreres on es pot cami-nar tranquil·lament i només dos carrils per als cotxes. Els vehicles de motor han quedat vetats a bona part del barri i en general, tot és més net, més vistós, més humà. Gràcia ha canviat molt. Però amb el rentat de cara i les millores no només han desaparegut les pilotes de paper de diari dels terrats, la brutícia de moltes façanes i bona part dels cot-xes. Com comentaves, Xavier, també s’ha perdut una part
d’aquell barri treballador, cohesionat amb un teixit associ-atiu viu i simbiòtic. No ha desaparegut del tot, Gràcia enca-ra és així; però també és el barri on les pilotes dels nens es prohibeixen a les places perquè no molestin els que beuen a les terrasses, el que omple la plaça del Sol de turistes del Generator i la plaga d’Airbnb, el que gairebé té més bars i restaurants que botigues de coses útils.
Xavier i Jordi, potser discrepareu, però sóc dels que creu que al barri encara hi queda molt d’allò que el fa ser Gràcia. Cada vegada és una mica més de cartró pedra, més com una mena de bar de gintònics temàtic, però la metamorfosi tot just ha començat. Ara, tot té conseqüències, i que molta gent vulgui establir-se en aquesta barreja de barri de veri-tat i parc temàtic aburgesat en té una d’evident: els preus desorbitats. Viure-hi sol és gairebé prohibitiu, per 700 eu-ros només s’hi poden llogar autèntics forats de 30 metres quadrats o menys, sovint sense cèdula d’habitabilitat ni fi nestres a l’exterior. Vaig marxar de Gràcia per anar a tre-ballar en un diari mallorquí, a Palma. M’hi vaig quedar cinc anys. Quan vaig tornar-ne, fa dos anys i mig, pretenia recu-perar el barri on havia crescut i on tinc els amics. Cap de les desenes de pisos que hi vaig veure em va convèncer, no tenia sentit –en cas que hagués pogut– pagar el que dema-naven per un pis mínimament habitable. No vaig marxar gaire lluny, a Can Baró, molt a la vora del camp de l’Europa; però de tant en tant continuo revisant els portals immobili-aris. Per ara tot indica que continuaré exiliat.•
La plaça del Sol, en una imatge recent Foto: Xavi Tedó
Jordi BorràsEnric Borràs
Xavier Borràs
Plaça Borràs