Hi ha molts tipus de flors, totes són diferents però tot i això totes tenen una organització força semblant.

En les flors típiques s'hi distingeix el calze i la corol·la, que són els òrgans externs.

Els òrgans reproductors són els estams (masculins) i el pistil (femenins).

 

El calze que està format per fulles modificades, quasi sempre de color verd, anomenades sèpals. Es la part més externa, de la flor, i la protegeix quan comença a créixer.

  La corol·la està formada també per unes

fulles modificades que reben el nom de pètals. Generalment, són de colors vius per atreure els insectes perquè hi vagin a pol·linitzar.

Els estams són els òrgans reproductors masculins. Cada estam té un filament amb una bosseta a l'extrem superior. Dins aquesta bosseta hi ha una gran quantitat de boletes

microscòpiques anomenades grans de pol·len. Cada gra d'aquests conte a dins dos espermatozoides.

  El pistil és l'òrgan reproductor femení. Té una forma semblant a la d'una ampolla de coll llarg. A l'interior del pistil hi ha un o uns quants rudiments de llavors, són

anomenats així perquè si es fecunden es converteixen amb òvuls.  Així les flors son hermafrodites. També hi ha flors masculines (perquè no tenen pistil) i de

femenines (perquè no tenen estams).  

Perquè neixin noves plantes, els espermatozoides han d'arribar als òvuls. Aquest procés es produeix quan els grans de pol·len que surten dels estams i van a parar al pistil d'una altra flor de la mateixa espècie.

Aquest procés s'anomena pol·linització.

El pol·len es trasllada de dues formes que són: pel vent o pels animals.

Pel vent: Les plantes que utilitzen aquest procés solen ser de colors apagats. Ex: el pi i les flors de cereals.

Pels animals: Les flors que pol·linitzen els animals pol·linitzadors tenen els pètals de colors vius i olors intenses per atreure'ls. Quan l'animal arriba a la flor, el pol·len se li enganxa al cos i així el pol·len pot arribar fins una altra.

El gra de pol·len que arriba a l'extrem del pistil

hi queda enganxat.

Si és de la mateixa espècie el gra produeix un tub llarg i prim, el tub pol·línic, que arriba els rudiments de llavor del pistil. Per cada tub hi baixen els espermatozoides que contenia el gra, que es troben amb l'òvul del rudiment. Llavors es produeix la fecundació de l'òvul.

Després de la fecundació a cada òvul s'hi forma un zigot que, amb el temps serà un embrió.

El rudiment de llavor també creix, fins a convertir-se en una llavor.

Les substàncies que conté la llavor serviran per alimentar l'embrió fins que es converteixi en una planta que es pugui valdre per si mateixa.

El fruit es la transformació del pistil. Els fruits poden tenir formes molt variades

Quan un pistil s'engrosseix es torna tendre i sucós: són els fruits carnosos.

Aquests fruits són comestibles per l'ésser humà, els que anomenem fruites.

  La majoria de fruits són secs, que tenen parets primes

que s'assequen amb el temps com el pèsol o la col. L'aglà, l'ametlla o l'avellana, són fruits secs amb les

parets dures.  Els fruits poden tenir moltes llavors, com els

tomàquets o les mongetes, o bé només en tenen una com els préssecs o les prunes.

 

Quan la llavor o la fruita cau al terra, ha de caure en un lloc adequat preferiblement lluny de la mare.

El vent o els animals es el mitjà de transport de les llavors.

La majoria de les llavors i fruits petits tenen membranes o pels que els permeten flotar a l’aire.

Els fruits carnosos serveixen d’aliment pels animals les seves llavors no es poden digerir i són expulsades juntament amb els excrements: i així es dispersen.

Quan la llavor és al sol, si hi troba humitat i la temperatura adequada l’embrió creix i comença a creix i en surten els esbossos de l’arrel, de la tija i de les fulles.

Quan l’arrel trenca les cobertes la llavor s’enfonsa a terra, la tija creix cap amunt i surten les primeres fulles.

Quan les fulles ja poden dur a terme la fotosíntesi, la planta ja no s’alimenta de reserves i comença la vida independent. Aquest procés s’anomena: germinació.

 

La reproducció asexual és quan un sol individu és capaç de

reproduir-se. Les plantes amb flors també ho poden fer.

Els tipus de reproducció asexual més freqüents en les fanerògames són:

Els bulbs,són la part inferior d’ una tija envoltada per fulles sense clorofil·la, gruixudes i juntes.

Els tubercles ,són l’ extrem d’ una tija subterrània que

emmagatzema l’ aliment i s’ engrosseix.

Els rizomes, són tiges que creixen horitzontalment sota terra i sorgeixen branques verticals amb una certa separació entre elles.

Les algues, les molses i les falgueres són plantes sense flors i tenen dues maneres de reproduir-se:

La sexual,amb òrgans femenins i òrgans masculins, semblant

a la dels vegetals.

La asexual generalment per mitja de espores. Les espores són cèl·lules molt resistents que es fabriquen en

uns òrgans anomenats esporangis.

Quans les esporangi s’obre, les espores es dispersen i,quan troben les condicions adequades, formen una planta nova.

Alguns ocells com el colibrí agafen nèctar de les plantes i quan van a buscar més

nèctar pol·linitzen altres plantes.

Alguns insectes poden arribar a portar més de mil grans de pol·len al cos i així poden pol·linitzar altres plantes.